Vilaweb.cat

Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem

Sense Mossos no hi ha rebel·lió. Aquesta és una de les brames que corren aquests dies entre la premsa de Madrid que es mou pel Tribunal Suprem espanyol, que un mes després de l’inici del judici veu com és d’enorme la dificultat de les acusacions a l’hora de demostrar que en els fets de la tardor del 2017 hi va haver una violència que justifiqui una condemna per rebel·lió o per sedició. Per això la declaració de dijous de Manuel Castellví, interrogat per la fiscalia i la resta d’acusacions, va despertar una certa eufòria, aquí, perquè van veure per primera vegada un punt de feblesa en el relat de les defenses; el fiscal Javier Zaragoza i la premsa oficialista de Madrid van ensumar sang, i s’hi van abraonar. Perquè Castellví, dubitatiu, amb la veu rogallosa i tremolosa i amb aquella suor al front, va semblar que es ficava de peus a la galleda quan va dir que havien advertit el govern poc abans de l’1-O que hi podia haver ‘una escalada de violència’ el dia del referèndum. I així es va suspendre la sessió dijous passat, fins avui: quatre dies amb tot un artefacte al bell mig de la sala de vistes del Suprem, a punt d’esclatar. Fins que aquest matí ha arribat l’artificier Xavier Melero i l’ha desactivat. I el factor Mossos per a justificar la rebel·lió s’ha tornat a esvair.

L’advocat de Joaquim Forn ha arrencat l’interrogatori de les defenses d’una manera directa, calculada mil·limètricament, que ha permès a Castellví de respondre amb la concisió, la brevetat i la claredat que li van mancar la setmana passada. I n’han sortit dues idees principals: que tres dies abans del referèndum ‘no es preveien actes de violència’, perquè en una reunió el dia 28 de setembre del 2017 amb caps de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil ‘tots tres cossos vam compartir que allò que ens trobaríem serien col·legis amb activitats i gent fent una resistència pacífica a la possible actuació de la policia’. Ras i clar. Pocs dies abans n’havien parlat amb el govern, del risc d’accions violentes, com en qualsevol informe de risc de la policia en la previsió d’esdeveniments multitudinaris. Però Castellví, això, no va tenir ni el temps ni l’habilitat de dir-ho durant l’interrogatori del corrosiu fiscal Javier Zaragoza, que dijous passat el va fer anar per on va voler. L’ex-comissari d’informació ha afegit avui, seguint les preguntes de Melero, una altra conclusió important: que la previsió que poguessin actuar els grups que ell va anomenar ‘de l’independentisme radical’ no es va complir. Ni violència, ni independentisme radical. I encara una altra qüestió, el penúltim cable que tallava Melero: ‘L’actitud del govern era de voler modificar el pla d’actuació que teníeu dissenyat?’ Resposta: ‘No’. No hi ha més preguntes, senyoria.

Una dada reveladora

Aquest punt ha estat important avui: el de desvincular la voluntat dels comandaments dels Mossos de fer complir l’ordre judicial per impedir el referèndum, per una banda, de la determinació dels càrrecs polítics de tirar-lo endavant, per una altra. En van parlar en una reunió el dia 28 de setembre al Palau de la Generalitat Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn amb els cinc comissaris dels Mossos que hi van assistir. Aquests comissaris els traslladaven la preocupació pel ‘clima de tensió que hi havia al país’ i el malestar per algunes declaracions públiques que feien membres del govern. L’ex-comissari de planificació dels Mossos Emili Quevedo n’ha donat detalls avui en l’interrogatori, després del de Castellví. Quevedo s’hauria pogut estalviar la declaració si hagués volgut, perquè és investigat en un jutjat d’instrucció de Cornellà, acusat de desobediència, justament arran de l’1-O.

Però Quevedo ha volgut respondre a tothom. I tal com ha començat semblava que podia esdevenir un nou artefacte a punt d’esclatar contra la defensa dels acusats, especialment contra la del conseller Joaquim Forn. S’ha queixat de les declaracions de Forn, qui, al cap de poc temps d’haver assumit el càrrec, va dir que l’1-O el cos dels Mossos es comportaria de la mateixa manera que ho faria en una jornada electoral. ‘No podíem actuar com en qualsevol altra jornada electoral, perquè era una activitat política que havia estat prohibida’, ha observat Quevedo. Després, l’artificier Melero li ha fet veure que quan Forn va dir això aquella ‘activitat política’ no havia estat pas prohibida. Hom podia pensar que, fent aquesta consideració, Quevedo acabaria reforçant el discurs de l’acusació per a incriminar els Mossos, i per extensió Forn i tot el govern, un relat segons el qual hi va haver deixadesa per una manca d’efectius durant l’1-O, inacció, connivència amb la votació. Però no. L’ex-comissari ha demostrat que, efectivament, no era una jornada electoral normal, i per això van acabar desplegant-hi 7.800 agents, i no els 3.000 escassos habituals en les altres eleccions.

Un altre curtcircuit de la fiscalia. Havien aconseguit durant mesos que arrelés la idea que 6.000 o 7.000 agents dels Mossos eren pocs per al desplegament de seguretat de l’1-O. I el responsable de planificació els ha donat una dada que no sabien: 3.000 agents en ‘eleccions normals’, i no pas 11.000. Però encara hi havia un altre cable que calia tallar, molt important: el de la queixa exposada per Quevedo sobre les declaracions públiques que feien els dirigents de la Generalitat en relació amb la prevalença de la convivència per sobre de l’efectivitat de l’ordre del 27 de setembre de la magistrada Mercedes Armas per a impedir el referèndum. ‘Hi havia un element que es feia servir de manera inadequada’, ha començat a explicar Quevedo, dubtós, parlant a poc a poc, mesurant molt bé les paraules que feia servir. ‘Hi havia la qüestió de com projectava el govern a la ciutadania els principis que han de regir les actuacions policíaques. El govern ho presentava en termes de contraposició entre els principis d’actuació i el compliment del mandat judicial. Com si s’hagués de decidir que una cosa havia de prevaler per damunt de l’altra. Ens queixàvem d’això.’

L’esvaïment del ‘factor Mossos’ per a la rebel·lió

El fiscal Zaragoza furgava i furgava, mirant de fer forat, excedint-se escandalosament, forçant la intervenció de Marchena, que li cridava l’atenció, provant d’anar al fons, cercant l’errada, a veure si finalment trobava un fil, per prim que fos, que li permetés d’estirar l’acusació de la rebel·lió, de la trama violenta i organitzada llançada contra els poders de l’estat per a declarar la independència. L’eficàcia o la convivència? Uns (la policia espanyola i la Guàrdia Civil) cercaven la primera al preu que fos, fins i tot sabent que era impossible físicament de complir l’ordre davant de milions de votants mobilitzats; els altres (els Mossos) van prioritzar la segona. Aquest és un dels arguments vertebrals de les defenses, i semblava que per un moment podia trontollar per allò que deia Quevedo. Però el dubte s’ha esvaït quan l’advocat Melero ha demanat a l’ex-comissari: ‘Això de la prevalença va tenir conseqüències en les vostres pautes d’actuació?’ Resposta: ‘No.’ Melero: ‘Vau introduir cap modificació en el dispositiu de l’1-O per això?’ Resposta: ‘No.’

Com es pot acusar els Mossos d’actuar amb voluntat d’afavorir un alçament violent i tumultuari si van preveure totes les possibilitats, en van parlar i ho van compartir dies abans amb els cossos policíacs espanyols, es van desvincular de les declaracions dels seus dirigents polítics i van organitzar un dispositiu d’efectius enorme que arribessin a tots els racons del Principat amb la fórmula de parelles d’agents que prioritzessin la mediació a la violència contra els votants? I que fins i tot tinguessin previst l’ús de la força en les situacions que ho requeressin? Amb això és molt difícil de sostenir una acusació com la que presenten la fiscalia, l’advocacia de l’estat i l’extrema dreta. Amb les declaracions dels comissaris Castellví i Quevedo es fa més clar el paper del major Josep Lluís Trapero, cridat a declarar com a testimoni dijous. Declararà? Pot no fer-ho, perquè com a processat a l’Audiència espanyola –acusat precisament de rebel·lió– s’hi pot negar. Però ara té el camí més desbrossat per a ratificar el relat que ja han començat els seus dos ex-comissaris i responent a l’allau d’acusacions que li van abocar la setmana passada els comandaments policíacs espanyols.

El nou paradigma

Sense Mossos no hi ha rebel·lió, diu algú pels passadissos del Suprem. En els escrits d’acusació i en les interlocutòries del jutge instructor, Pablo Llarena, s’ha insistit en el fet que la Generalitat disposés de la força coercitiva de ‘disset mil homes armats a la seva disposició’, per mirar de justificar la violència armada, per més que fos de manera potencial, intencional. Però aquest element ja ha perdut molta força. I encara més després de les declaracions dels ex-comissaris. La tesi oficiosa que s’imposa ara a la premsa de Madrid és la de la rebel·lió violenta sense necessitat d’armes. Perquè del fil dels Mossos ja han vist que no en trauran res. Avui Enrique Gimbernat ha publicat un article a El Mundo fonamentant aquesta tesi. Gimbernat és catedràtic de dret penal i membre del consell editorial del diari, i ara per ara és una veu autoritzada per l’estat. Més ben dit: per a parlar en nom de l’estat, perquè el seu punt de vista sobre la rebel·lió i la sedició és el que Josep Borrell va traslladar a la premsa internacional per a provar d’intoxicar-la just abans de l’inici del judici. En l’article d’avui, Gimbernat compara la declaració d’independència amb una violació per dir que n’hi ha prou que hi hagi violència perquè hi hagi rebel·lió; que no calen les armes. I doncs, quina violència hi va haver l’1-O? A això s’han dedicat les acusacions aquests últims dies, a perfeccionar el discurs de les ‘muralles humanes’ i dels ‘parapets formats per nens i avis’ per impedir a la força, d’una manera ‘organitzada i jerarquitzada’ l’actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil durant l’1-O. Perquè potser no hi haurà el ‘factor Mossos’, però ja miraran que hi hagi igualment rebel·lió.

MÉS INFORMACIÓ

Els observadors internacionals acusen Marchena d’haver permès la ‘banalització de la violència policíaca’

VÍDEO:  El comissari Quevedo desfà l’argument del fiscal sobre la passivitat dels Mossos l’1-O

QUÈ PASSARÀ DEMÀ?

Demà el judici baixarà d’intensitat pel que fa a les declaracions de testimonis, tot esperant les jornades de dimecres i dijous, quan són cridats a declarar no únicament Josep Lluís Trapero, sinó també l’ex-secretari general de la Vice-presidència i d’Economia i Hisenda Josep Maria Jové, l’ex-jutge Santi Vidal i l’ex-director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Carles Viver i Pi-Sunyer, entre més. Demà serà el torn de José Oriol González, gerent de l’empresa Buzoneo Directo SL; Rosa Maria Sans i Enrique Mary Iriarte, treballadors d’Artyplan SL de Vic; i Enric Vidal, coordinador d’Acció Política d’ERC.

DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC

The post Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem appeared first on VilaWeb.

Dos magistrats del tribunal del judici contra el procés són membres de la Junta Electoral Central

Dos magistrats del tribunal que jutja l’1-O al Suprem espanyol, Luciano Varela i Ana Ferrer, formen part de la Junta Electoral Central (JEC) per a les eleccions espanyoles del 28 d’abril. Això ha obligat que el judici s’interrompés durant quatre hores per tal que poguessin assistir a una reunió al congrés espanyol, avui a la una.

La seva designació s’ha fet per sorteig i també formen part de la junta d’altres magistrats d’aquest tribunal, segons apunten fonts jurídiques. Ha estat el president, Manuel Marchena, qui ha dit la sessió es suspenia fins a les quatre del vespre per obligacions de membres del tribunal.

La llei de règim electoral (Loreg) determina que els membres de les juntes electorals són inamovibles i que perquè se celebri la reunió de la JEC es requereix la presència de set dels membres.

The post Dos magistrats del tribunal del judici contra el procés són membres de la Junta Electoral Central appeared first on VilaWeb.

Absolts els activistes antiMAT que es van penjar d’una torre a Fellines

El jutjat penal 4 de Girona ha absolt els quatre activistes antiMAT que es van penjar durant hores d’una torre a Fellines (Gironès) el juny del 2014 per protestar contra la construcció de la línia de 400kV. Al final del judici, la fiscalia ja va retirar l’acusació per un suposat delicte de resistència a l’autoritat però va mantenir la petició d’1 any i mig de presó per a cadascun per un delicte de coaccions. La sentència conclou que, com a màxim, els activistes haurien comès un delicte lleu però que ja està prescrit. La sentència recull que els activistes buscaven tenir ‘repercussió mediàtica’ amb l’acció però descarta que pertorbessin de forma greu el dret a treballar dels empleats de Red Eléctrica.

The post Absolts els activistes antiMAT que es van penjar d’una torre a Fellines appeared first on VilaWeb.

Manel Mula, nou responsable de l’Institut Ramon Llull a Londres

El mallorquí Manel Mula ha estat nomenat nou responsable de l’Oficina de l’Institut Ramon Llull a Londres on gestionarà els interessos de la institució en el Regne Unit i Irlanda.

És el segon illenc que ocupa un càrrec de responsabilitat a les oficines de l’IRL a l’exterior, després que el menorquí Julià Florit fos el responsable de la delegació de Berlín entre els anys 2013 i 2015.

Després de graduar-se en Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat de les Illes Balears, Mula va cursar un màster sobre Estudis Culturals a la Goldsmiths University of London. La seva experiència professional abasta els sectors de la localització i de l’atenció al client en diferents xarxes socials.

Forma part del grup de recerca LiCETC (Literatura contemporània: estudis teòrics i comparatius).

The post Manel Mula, nou responsable de l’Institut Ramon Llull a Londres appeared first on VilaWeb.

ERC negocia amb Sobiranistes perquè s’incorpori a la llista republicana pel congrés

Sobiranistes i ERC estan negociant una confluència per a concórrer junts a les eleccions espanyoles. En aquest hipotètic acord hi podria entrar el diputat dels comuns al parlament, Joan Josep Nuet Fonts pròximes al diputat, i com ha avançat el diari Ara, confirmen que Nuet està negociant la seva entrada entre els cinc primers llocs per Barcelona: ‘Estem negociant. Tot està obert encara’, ha dit Nuet a VilaWeb. Per la seva banda, des del partit, reconeixen els contactes i també descarten que hi hagi res tancat.

La incorporació de Nuet seria significativa, perquè actualment forma part d’un altre espai polític, el dels comuns, amb qui va concórrer en les eleccions catalanes en la llista de Barcelona i pel qual és diputat a la cambra catalana.

Si es concretés l’operació i Nuet obtingués l’escó al congrés, es veuria obligat a deixar el seu lloc al Parlament, perquè la Llei Orgànica de Règim Electoral General (Loreg) estableix que és incompatible assumir les dues funcions.

Per la seva banda, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha insistit aquest dilluns en conferència de premsa que el seu partit sempre està obert a ‘obrir-se, sumar i anar incorporant’ persones que vulguin defensar la república, però no ha citat ni noms ni sigles.

Nuet és coordinador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) –integrada dins dels comuns– i un sector de la formació no veu amb bons ulls la integració a ERC. Dimecres el partit celebrarà un consell nacional extraordinari forçat pel sector crític amb aquesta aposta, en què es posarà a prova el lideratge de Nuet ja que estarà sobre la taula ratificar la permanència d’aquesta formació a Catalunya en Comú, confluència que lidera la batllessa de Barcelona, Ada Colau.

The post ERC negocia amb Sobiranistes perquè s’incorpori a la llista republicana pel congrés appeared first on VilaWeb.

El Suprem espanyol obliga al govern de les Illes a concedir l’autorització comercial a Ses Fontanelles

El Tribunal Suprem espanyol no ha admès a tràmit el recurs del govern de les Illes Balears i de l’Ajuntament de Palma contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) que va anul·lar la denegació de l’autorització per a construir un centre comercial a Ses Fontanelles, la zona humida més gran que resta a la badia de Palma.
.
La sala contenciosa administrativa de l’alt tribunal no ha admès els recursos per ‘falta de fonamentació suficient’. Segons el Suprem, tots dos recursos pretenien ‘un pronunciament concret’ sobre la qüestió de fons. L’abril de l’any passat, el TSJIB va anul·lar la denegació per part del govern de l’autorització per a construir un centre comercial a Ses Fontanelles i va reconèixer el dret de la promotora a obtenir-la.

Unibail Rodamco va sol·licitar el 2014 una llicència autonòmica de gran establiment per a implantar un centre comercial. Va ser denegada per la Direcció General de Comerç perquè els terrenys no tenien la condició de sòl urbà consolidat i no disposaven dels serveis urbanístics bàsics. Els recursos de la promotora van ser desestimats tant pel TSJIB com pel Suprem. L’empresa va sol·licitar una segona autorització el febrer del 2015, demanant que se li concedís condicionant-la al fet que posteriorment s’atorgui la llicència d’obres que permeti simultaniejar les obres d’urbanització i edificació del projecte, i al fet que els terrenys adquireixin la condició de solar.

La Direcció General de Comerç va tornar a denegar-la perquè els terrenys són sòl urbanitzable, les obres del qual no estan pròximes a conclusió, i no són solar. Unibail Rodamco va recórrer de nou al·legant que la Llei del Sòl de Balears permet la concessió de llicència condicionada al fet que es facin simultàniament les obres d’urbanització i la construcció del centre comercial i també al fet que no comenci l’activitat comercial fins que els terrenys siguin considerats solar.

El TSJIB va assenyalar que la resolució del govern denegant la segona petició de llicència ‘no havia ponderat degudament les noves circumstàncies, per la qual cosa ha de ser revocada’ perquè, a diferència de la primera vegada, la promotora va demanar l’autorització de manera condicionada.

The post El Suprem espanyol obliga al govern de les Illes a concedir l’autorització comercial a Ses Fontanelles appeared first on VilaWeb.

Pirates es presentarà en solitari al 28-A

Pirates de Catalunya ha avisat la CUP que ha decidit presentar-se a les eleccions espanyoles del 28 d’abril després del refús dels cupaires a concórrer-hi. Així ho ha anunciat aquest dilluns al migdia a través d’un comunicat la formació, que participava de la candidatura al parlament de la CUP Crida Constituent. Pirates ha felicitat la CUP ‘per l’exercici democràtic i participatiu de debat intern’ que han dut a terme per decidir no presentar-se als comicis i ha explicat que es mantenen ‘ferms dins del projecte de la CUP’ i que serà la ‘base del treball’ que volen si entren al Congrés i al Senat espanyols o al Parlament Europeu. A més detallen que aquest dilluns tancaran el procés de primàries per escollir els caps de llista provincials i els membres per a la cambra alta.

Pirates de Catalunya diu que entén i respecta la decisió de la CUP de no concórrer a les eleccions espanyoles i explica que la formació també va debatre aquesta possibilitat.

El partit assegura que el seu programa conté ‘els objectius pactats a la CUP Crida Constituent’ i que enarboraran ‘la bandera del mandat de l’1-O i del dret d’autodeterminació en llibertat, sense limitacions’. De fet, la formació es compromet a ‘exercir de minoria de bloqueig amb l’objectiu de desestabilitzar fins que aquest dret, i d’altres retallats, com el dret de manifestació, es respectin’.

Pirates de Catalunya diu que segueix endavant amb el seu calendari que va ser ratificat per la militància per presentar candidatura i es mostra oberta a ‘parlar amb qui vulgui sumar-s’hi’. Concretament, aquest dilluns a les 23.59 hores tancarà el procés de primàries per escollir els caps de llista provincials i els membres per al Senat. La formació detalla que segueix recollint avals, un requeriment exigit per la llei electoral que, segons Pirates, ‘lesiona greument el dret a la participació política activa de molta gent’ i els comporta ‘moltes hores per assolir el dret de ser presents a les eleccions’.

The post Pirates es presentarà en solitari al 28-A appeared first on VilaWeb.

La mesa política de Bildu aprova un acord amb ERC a les espanyoles

La mesa política d’EH-Bildu ha aprovat un acord amb ERC per a les eleccions espanyoles que Arnaldo Otegi, coordinador general de Bildu, ha definit com a ‘coalició política’, segons que informa el diari Naiz. ‘Alguns deien que aquest camí no era possible, però hem demostrat que ho és’, ha dit Otegi en conferència de premsa. La ‘unitat d’acció i coordinació’ al congrés espanyol, tal com la defineix ERC, està obert al BNG i altres forces sobiranistes d’esquerres.

Segons que han explicat a VilaWeb fonts d’EH-Bildu, l’acord de moment es limita a una aliança estratègica, que implicaria elaborar un programa de mínims comú, i per treballar conjuntament per a preparar les eleccions. No està definit encara com es concretarà aquest acord pel que fa a les candidatures electorals, si faran o no una coalició, ni si faran una campanya conjunta. Tampoc no han acordat si el pacte es traduirà en un únic grup parlamentari al congrés espanyol. Tant Bildu com ERC han assenyalat que en els pròxims dies han de concretar totes aquestes qüestions.

Després de la reunió de la Permanent d’ERC, la portaveu Marta Vilalta, ha dit que tenen ‘voluntat de sumar’ perquè és el que es va ensenyar Oriol Junqueras i que ho continuaran fent ‘per a fer créixer el projecte independentista’.

The post La mesa política de Bildu aprova un acord amb ERC a les espanyoles appeared first on VilaWeb.

ERC diu que és una bona notícia per a l’independentisme que Puigdemont es presenti a les europees

La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha aplaudit que Carles Puigdemont encapçali la llista de JxCat a les eleccions europees. En compareixença de premsa després de la Permanent d’Esquerra, Vilalta ha constatat que es tracta d’una bona notícia per a l’independentisme per avançar en la materialització de la República catalana i ha afirmat que és una manera de no deixar-se silenciar. ‘És important denunciar la repressió que pateix el país’, ha recordat. D’altra banda, Vilalta ha manifestat que per la candidatura a les eleccions espanyoles del 28-A encapçalada per Oriol Junqueras, ERC està compromesa en fer una llista cremallera al mateix temps que vol garantir una presència visible de l’actual diputat Gabriel Rufián.

The post ERC diu que és una bona notícia per a l’independentisme que Puigdemont es presenti a les europees appeared first on VilaWeb.

L’ex-director dels Mossos Albert Batlle fitxa pel partit d’Espadaler

Albert Batlle i Joaquim Llimona, ex-alts càrrecs de la Generalitat històricament a l’òrbita del PSC i de CDC, respectivament, s’han incorporat a les files d’Units per Avançar, formació de Ramon Espadaler, ex-líder d’Unió. Així ho ha anunciat ell mateix en declaracions a SER Catalunya.

Precisament va ser Espadaler al capdavant de la conselleria d’Interior al govern de CiU, que Batlle va ser designat director dels Mossos d’Esquadra, càrrec del qual va dimitir el juliol del 2017, en plena acceleració cap al referèndum unilateral de l’1-O.

Batlle va ser des dels anys setanta una figura vinculada al socialisme català, amb càrrecs primer a l’Ajuntament de Barcelona, i a partir de 2003 es va incorporar com a alt càrrec del govern tripartit presidit per Pasqual Maragall.

De la seva banda, Joaquim Llimona, advocat i professor de dret comunitari europeu a la Universitat de Barcelona, va ocupar diversos càrrecs en àmbit de les relacions exteriors dels governs de Jordi Pujol i a l’equip municipal de Xavier Trias a l’Ajuntament de Barcelona.

 

 

The post L’ex-director dels Mossos Albert Batlle fitxa pel partit d’Espadaler appeared first on VilaWeb.

El govern impulsa l’ús de l’aranès a les webs de la Generalitat

El govern ha acordat d’impulsar la presència de l’aranès en l’àmbit institucional digital de la Generalitat. En aquest sentit, incorporarà progressivament l’aranès en els webs del president i del govern en tots aquells continguts estables de caràcter institucional i històric, com a opció lingüística clarament visible i accessible, amb un programa de treball específic pels tràmits i serveix en aranès. Ho ha anunciat la portaveu i consellera de Presidència, Elsa Artadi, a la conferència de premsa posterior al consell executiu reunit a l’Aran. A més, el govern també ha aprovat el Pla per a la millora de la presència de l’aranès en l’àmbit de la Salut.

El govern també ha aprovat el decret que oficialitza el traspàs de la gestió de competències dels espais naturals protegits al Conselh Generau d’Aran. Així, la Generalitat transferirà al govern aranès 102.500 euros anuals per a actuacions de conservació d’espais naturals protegits (Xarxa Natura 2000 i PEIN) i per ampliar els mitjans personals per a dur-les a terme. El traspàs està previst a la llei del règim especial d’Aran.

Artadi ha anunciat que el govern, el Conselh Generau d’Aran i la Universitat de Lleida (UdL) signaran aviat un conveni perquè les Proves d’Accés a la Universitat (PAU) es puguin fer en aranès. El govern defensa que aquest conveni posa de manifest el compromís del govern de donar resposta a la diversitat lingüística de Catalunya. D’aquesta manera a les PAU a què es presentin els estudiants d’Aran, s’inclourà l’opció de l’aranès en els enunciats de l’examen d’Història, matèria obligatòria per a tot l’alumnat. En successives convocatòries es podrà ampliar les matèries en què s’estableixi l’opció d’enunciats en aranès

Reconeixement de les federacions esportives araneses

Un altre acord del consell executiu ha estat impulsar la modificació de la Llei de l’esport de Catalunya per a crear i reconèixer les federacions esportives araneses. Aquesta modificació està impulsada des del Departament de la Presidència, a través de la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física, i en col·laboració amb el Conselh Generau d’Aran. Es durà a terme en l’actual Llei de l’Esport de Catalunya, però es podria incorporar en la nova legislació esportiva de Catalunya que actualment estan treballant conjuntament el govern i els promotors de la Iniciativa Legislativa Popular per una nova legislació esportiva catalana.

The post El govern impulsa l’ús de l’aranès a les webs de la Generalitat appeared first on VilaWeb.

El govern català nomena Jordi Font com a nou director general del Memorial Democràtic

El govern ha aprovat avui el nomenament de Jordi Font i Agulló (Sant Miquel de Fluvià, 1964) com a nou director general del Memorial Democràtic. Gestor cultural i comissari d’exposicions, és també autor i editor de nombrosos llibres i publicacions sobre el Franquisme, l’exili o la memòria.

El Memorial Democràtic és la institució pública que rememora etapes com la lluita antifranquista o la transició a partir de jornades, exposicions o publicacions. El nou director promourà la recerca, els vincles amb les universitats i el patrimoni relacionat amb la memòria.

Font ha estat el director del Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera des de la seva creació, l’any 2008. Amb el lideratge de Jordi Font, el MUME, ubicat a La Jonquera, s’ha convertit en un centre de referència sobre l’exili republicà. L’acord s’ha tancat al Consell Executiu d’aquest dilluns al matí a l’Aran.

The post El govern català nomena Jordi Font com a nou director general del Memorial Democràtic appeared first on VilaWeb.

El comissari Quevedo desfà l’argument del fiscal sobre la passivitat dels Mossos l’1-O

En el judici contra el procés independentista al Tribunal Suprem espanyol, el ministeri fiscal i l’advocacia de l’estat estan centrats a demostrar que l’operatiu dels Mossos per l’1-O era insuficient. A més, insisteixen a provar que la policia catalana va actuar amb passivitat, com va denunciar el coordinador policíac del referèndum, Pérez de los Cobos, que va definir-lo com una ‘estafa’. Però el comissari Manel Castellví diu que hi van treballar 11.000 mossos, dels quals 7.800 van destinar-se a l’operatiu. Un altre comissari dels Mossos d’Esquadra, Emili Quevedo, cap de la comissaria general tècnica de Planificació i Seguretat durant aquells mesos, ha donat una dada que desarticula aquesta teoria, assegurant que aquella jornada van treballar 11.000 mossos, dels quals 7.850 van anar destinats a l’operatiu de l’1-O.

Responent al fiscal Javier Zaragoza, ha reconegut que, ‘desafortunadament’, no van poder portar a terme un ‘compliment absolut i complet’ de l’ordre del TJSC. ‘No es va poder portar a terme en la seva integritat’, ha reblat.

Ha defensat que els Mossos van actuar per ‘intentar que no obrissin’ col·legis abans de l’1-O però que no es podia aconseguir la ‘inactivitat’ de 2.300 centres de votació a tot Catalunya ni amb la suma dels tres cossos. De fet, ha explicat que ell mateix va elaborar un informe tècnic després de la instrucció número 6 de la fiscalia que ordenava precintes de seguretat en els centre de votació. Llavors, preveien que per portar a terme aquesta ordre (que després va quedar superada per la interlocutòria del 27 de setembre del TSJC) caldrien entre 30.000 i 40.000 agents.

Castellví ha dit que els Mossos sí que van tancar 134 col·legis electorals l’1-O, a més dels 239 que no van obrir pels advertiments dels dies previs a l’1-O.

Sense unitat d’acció
La fiscalia, que també sosté una coordinació entre el govern i el cos, ha vist com el comissari negava aquesta toeria tot assegurant que els mossos van demanar en dues ocasions a l’executiu que desconvoqués l’1-O, preocupats pel clima ‘de tensió’ i per la seguretat. La primera, va ser en una reunió el 26 de setembre entre l’excap del cos, el major Josep Lluís Trapero, els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero i el president Carles Puigdemont i el conseller d’Interior Joaquim Forn. ‘El fi últim era dissuadir els responsables del Govern que el referèndum no es fes’, ha explicat.

Com que la reunió no havia tingut ‘èxit’, segons ha dit, Trapero va demanar una nova reunió al Govern amb presència de més comandaments per ‘mostrar la unitat d’acció’ del cos. Es va produir el 28 de setembre. ‘Són reunions sense precedents’, ha reconegut. Llavors, van tornar a advertir el govern que era ‘incompatible’ que els mossos actuessin com a policia judicial per evitar el referèndum i mantenir la convocatòria de l’1-O.

En aquesta reunió, segons Quevedo, els comandaments van mostrar la ‘disconformitat’ per expressions públiques de Forn, que donava caràcter de ‘jornada electoral normal’ a una votació que havia estat ‘prohibida’. ‘No ens semblava que fos d’acord amb la realitat, no podíem actuar com en qualsevol jornada electoral normal en una activitat política que havia estat prohibida’, ha explicat.

Segons ha relatat, en la reunió del 28 de setembre el conseller Forn no intervé. Sí que parla Junqueras, que va dir que creia que no hi hauria resistència als col·legis quan intervingués la policia i que els deixaria, ‘pacíficament’ actuar. En canvi, va ser Puigdemont qui va fer referència al ‘mandat’ que tenia el Govern de tirar endavant el referèndum ‘avalat pels resultats electorals’. ‘Ens va dir que entenia les nostres raons però que tenien un mandat i que portarien endavant els seus plans de caràcter pol’, ha detallat.

Davant d’aquestes declaracions, els Mossos van deixar constància que era ‘incompatible’ mantenir el referèndum i que el cos pogués actuar com a policia judicial en compliment de la interlocutòria del TSJC que els ordenava actuar per aturar el referèndum.

No al passadís de voluntaris
Quvedo també ha reconegut que el passadís per a garantir la sortida de la comitiva judicial que el 20-S va escorcollar la conselleria d’Economia l’havien de fer agents del cos, ja que aquella responsabilitat ‘no podia recaure’ en voluntaris. A preguntes de l’advocada de l’estat, Rosa María Seoane, Quevedo ha insistit que aquest tipus de passadissos els han de realitzar les forces de seguretat i no els voluntaris, que van establir un corredor a instàncies del llavors líder de l’ANC Jordi Sànchez i del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, tots dos jutjats per rebel·lió al Suprem.

The post El comissari Quevedo desfà l’argument del fiscal sobre la passivitat dels Mossos l’1-O appeared first on VilaWeb.

Sense acord: no hi haurà candidatura unitària de l’esquerra menorquina al senat espanyol

Els partits d’esquerres a Menorca han anunciat avui que finalment no faran una candidatura unitària al senat espanyol en les pròximes eleccions del 28 d’abril. Esquerra Unida, PSOE, Més per Menorca i Podem han emès un comunicat conjunt per a donar a conèixer la seva decisió després de les negociacions mantingudes en els darreres dies.

Aquestes forces polítiques han assegurat que s’han reunit en tres ocasions amb l’objectiu de consensuar una candidatura unitària al senat espanyol i també manifesten que la intenció sempre ha estat aconseguir un consens, però aquest no ha arribat per ‘falta de temps i el breu termini que el calendari estableix’.

Els quatre partits s’han compromès a treballar de manera conjunta i coordinada si una de les formacions aconsegueix l’escó, amb la intenció de fer arribar en aquesta cambra les propostes de qualsevol partit d’esquerres sempre que siguin beneficioses per a Menorca.

The post Sense acord: no hi haurà candidatura unitària de l’esquerra menorquina al senat espanyol appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO] Castellví aclareix la seva polèmica declaració: ‘No es preveien actes de violència’

El comissari dels Mossos Manuel Castellví ha assegurat al Tribunal Suprem espanyol que cap dels tres cossos policíacs no va preveure ‘actes de violència’ durant l’1-O en una reunió d’informació que van mantenir el 28 de setembre, tres dies abans del referèndum. Ha matisat així les declaracions de la setmana passada a preguntes del fiscal, quan va explicar que en una reunió que els Mossos van fer amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn al Palau de la Generalitat, els van avisar que aquell dia es preveien diversos escenaris, entre els quals ‘moments de tensió que podien acabar amb una escalada de violència’. Castellví ha precisat avui que les previsions que grupuscles violents actuessin el dia del referèndum van fallar. El comissari també ha destacat el caràcter ‘no violent’ d’ANC i Òmnium, a qui consideren ‘interlocutors’ quan convoquen manifestacions.

En respostes al lletrat de Joaquim Forn, Xavier Melero, Castellví ha explicat el contingut d’una reunió d’una subcomissió d’informació amb presència de representants d’intel·ligència dels tres cossos policíacs a la qual ell mateix va assistir. En aquesta reunió, l’escenari previst era que l’1-O hi hauria ‘col·legis amb activitats’ i que ‘a primera hora del matí hi hauria gent fent resistència passiva amb actuació de la policia’. ‘En aquell moment no es preveien actes de violència’, ha explicat, tal com ‘consta a l’acta’

En canvi, la setmana passada, Castellví va declarar en resposta a la fiscalia que aquell mateix dia 28 els comandaments dels Mossos van mantenir una reunió al Palau de la Generalitat amb Puigdemont, Junqueras i Forn, on sí que van avisar que un dels possibles escenaris és que hi hagués una ‘escalada de violència’.

En la seva segona compareixença ha explicat que en aquella reunió no hi va haver ‘cap’ retret per part dels membres del govern a la posició dels Mossos d’acomplir a la interlocutòria del TSJC que els demanava aturar el referèndum, i que tampoc els van persuadir a fer cap canvi.

Castellví també ha explicat que les previsions que es va fer sobre que alguns ‘grups violents’ podrien actuar l’1-O van fallar, i que durant la jornada del referèndum ‘no es van constituir com un bloc d’unitat d’acció d’atac’ com sí que tenien previst. Són grups, ha afegit, que tenen ‘capacitat d’alterar l’ordre’, però ha remarcat que aquell dia no van actuar.

Els CDR no estaven organitzats abans de l’1-O

Sobre els CDR, Castellví els ha desvinculat del govern i ha assegurat que, abans de l’1-O, els 42 que tenien detectats estaven ‘inconnexos entre ells’ i ‘no coordinats’. Va ser després del referèndum, després de la celebració de 3 assemblees, que es va crear ‘una entitat que coordinaria els grups’ a través d’un perfil de Twitter general. ‘A partir d’allí sí que hi va haver una coordinació’, aconseguint el 8 de novembre del 2017 ‘col·lapsar totes les carreteres de Catalunya’.

Pel que fa al dispositiu, ha explicat que en les reunions prèvies a l’1-O es va explicar tant a la fiscalia com a la resta de cossos policíacs la presència d’un binomi d’agents dels Mossos d’Esquadra als col·legis. Segons Castellví, la puntualització que fa la fiscalia, que va considera que el dispositiu ‘no era suficient’, era des del punt de vista ‘quantitatiu’, no qualitatiu.

Castellví també ha dit que la interlocutòria de la magistrada del TSJC no preveia el precinte de 100 metres dels col·legis i ha assegurat que les activitats que es van fer als col·legis no tenien cap relació amb el govern.

A preguntes de la lletrada de Cuixart, Marina Roig, ha destacat el caràcter ‘no violent’ tant d’Òmnium Cultural com d’ANC i que mai fan fer crides a ‘enfrontar-se violentament’ a la policia l’1-O. ‘Sempre han convocat moltes manifestacions i sempre amb la consigna de la no-violència i els considerem interlocutors per l’actitud i el resultat de la seva gestió’, ha remarcat.

Castellví ha declarat que l’arribada del conseller a Interior no va comportar canvis de directrius, ni de la cadena de comandament, ni cap ingerència en la seva feina, ni va influir-li les declaracions públiques que va fer el conseller.

The post [VÍDEO] Castellví aclareix la seva polèmica declaració: ‘No es preveien actes de violència’ appeared first on VilaWeb.

Sáenz de Santamaría fitxa per Cuatrecasas

L’ex-vicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría s’incorpora al bufet d’advocats Cuatrecasas en qualitat de sòcia i membre del Consell d’Administració, segons ha anunciat el despatx en una nota de premsa que ha recollit el Periódico. En el comunicat el despatx subratlla que Sáenz de Santamaría reprèn d’aquesta manera la seva carrera professional després de ‘complir amb tots els tràmits exigits per la normativa aplicable als alts càrrecs i al personal al servei de les administracions públiques’.

Cuatrecasas ha exercit la defensa en el cas Bankia, un dels majors escàndols financers de l’estat espanyol. En aquest procés és involucrat, entre més advocats, Luis Jordana de Pozas, representant del bufet

Emili Cuatrecasas, soci principal del bufet d’advocats que porta el seu nom, va acceptar l’any 2015 una condemna de dos anys de presó i una multa d’1,5 milions, després de retornar 4,1 milions a Hisenda, després d’un frau sorgit de la deducció de despeses personals mitjançant un entramat de ‘negocis simulats’.

L’ex-vicepresidenta del govern espanyol treballarà a l’àrea de mercantil i liderarà el govern corporatiu i la gestió de riscs. Santamaría és advocada de l’estat, va ser nomenada com a membre del Consell d’Estat pel govern de Pedro Sánchez per quatre anys l’octubre del 2018.

Sáenz de Santamaría havia abandonat l’escena pública després de perdre les primàries del PP davant Pablo Casado el juliol de l’any passat. La seva última aparició va ser precisament fa fues setmanes, quan va testificar al judici contra el procés.

El president executiu de Cuatrecasas, Rafael Fontana, ha destacat que Santamaría és ‘una advocada excepcional’ que ‘ha demostrat al llarg de la seva carrera professional la seva vàlua i grans dots de gestió’. ‘Els socis de la firma estem molt contents que hagi decidit renovar el seu compromís amb l’advocacia i que ho faci a Cuatrecasas‘.

The post Sáenz de Santamaría fitxa per Cuatrecasas appeared first on VilaWeb.

El govern ratifica l’acord de finançament per reforçar l’autogovern de l’Aran durant cinc anys

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha ratificat l’acord de finançament per reforçar l’autogovern de l’Aran amb una validesa de cinc anys. Així ho ha explicat durant una declaració conjunta amb el Síndic del Conselh Generau, Carlos Barrera, després de la reunió que han mantingut tots dos, juntament amb la consellera de Presidència, Elsa Artadi, a l’Aran. Torra ha destacat que l’entesa, que es concretarà al Consell Executiu, donarà una ‘estabilitat molt desitjada’ al govern aranès: ‘Potenciem un territori singular amb personalitat pròpia’.

Quim Torra ha solemnitzat el seu reconeixement del dret a l’autodeterminació de l’Aran, de la mateixa manera que també el reivindica per a Catalunya i ha destacat la realitat nacional aranesa. En la seva declaració, Torra ha recordat que la llei de règim especial de l’Aran, del 2015, reconeix el dret d’autodeterminació del poble aranès.

Així mateix, Torra ha subratllat que l’executiu està ‘molt satisfet’ i s’ha mostrat esperançat perquè tant l’acord com les reunions i actes del govern al llarg del dia d’avui a l’Aran tinguin un resultat ‘molt positiu’ pel conjunt dels aranesos. El president de la Generalitat ha subratllat que el benestar i el progrés dels aranesos beneficiarà també ‘sempre’ la prosperitat dels catalans. ‘És així com entenem la manera de relacionar-se entre nacions. Establint ponts, millorant les condicions de vida, intercanviant cultura i llengua, respectant les realitats històriques i, sobretot, els anhels de present i de futur’.

Torra ha remarcat que el reconeixement de l’Aran s’ha traduït en la creació d’una secretaria del Departament de Presidència de la Generalitat per a dotar les relacions amb el territori d’una eina de ‘rang superior’. ‘És la voluntat del govern que presideixo, desplegar la llei que defineix el règim especial de l’Aran en totes les seves capacitats i possibilitats’, ha asseverat. ‘Catalunya reconeix a les realitats nacionals un dret que també voldria veure reconegut per a ella’, ha conclòs Torra. El president també ha apuntat que el govern aposta pels Jocs Olímpics d’Hivern amb la candidatura Pirineus-Barcelona: ‘Cal saber aprofitar tots plegats aquest projecte per situar tot el Pirineu al lloc on realment pot arribar’.

El Consell Executiu es reuneix a partir de les 10.30 a Vielha (Aran). A les 13.00 Artadi farà la roda de premsa per explicar els acords presos. Serà la primera compareixença com a portaveu del govern després de la confirmació que deixarà l’executiu per a ser la número dos de la candidatura de JxCat a les eleccions de Barcelona, que encapçala l’exconseller Quim Forn. A Artadi la seguirà la guanyadora de les primàries del PDECat, Neus Munté, com a número tres.

The post El govern ratifica l’acord de finançament per reforçar l’autogovern de l’Aran durant cinc anys appeared first on VilaWeb.

La CUP debat si demanar eleccions anticipades

El diputat de la CUP Carles Riera ha explicat que la formació debat sobre la possibilitat de demanar eleccions anticipades al parlament davant del ‘blocatge’ del govern i de la majoria independentista. ‘No ho podem descartar. Dins del debat estratègic en el qual estem, aquesta és una opció que està sobre la taula’, ha admès Riera en una entrevista a ‘Els Matins de TV3‘. ‘O comencem a arribar a un acord estratègic per autodeterminar-nos i després complir-ho o això no va enlloc. Si es confirma que no va enlloc, serà inevitable encarar unes eleccions que permetin capgirar aquesta situació’, ha argumentat.

Segons Riera, en el context actual el govern, la mesa del parlament i la majoria parlamentària estan en una situació de ‘bloqueig i atzucac’ perquè l’estat espanyol diu que no parlarà d’autodeterminació i la majoria independentista continua dient que s’ha de parlar d’autodeterminació amb l’estat espanyol. En conseqüència, segons el diputat cupaire, ‘tothom veu que el govern i el parlament no van enlloc i que no s’avança en sobirania ni en drets civils i polítics’. ‘O això canvia i el govern i la majoria parlamentària es posa en marxa, comença a desobeir unilateralment i comença a desenvolupar polítiques de drets socials, civils i polítics que són impossible de desenvolupar dins de l’estat espanyol, o comencem a arribar a un acord estratègic per autodeterminar-nos i després complir-ho o això no va enlloc’, ha conclòs.

I és que per a Riera probablement l’únic que aguanta el govern és el judici contra el procés i ha defensat que no s’han d’esperar les sentències per desobeir perquè l’estat espanyol actua amb voluntat de venjança i ja es poden imaginar aquestes sentències. La CUP defensa que primer s’ha de trencar amb l’estat espanyol i després obrir un diàleg multilateral amb l’argument que ‘l’única manera d’avançar és a través del conflicte’. Una posició que en el context actual dista de la que defensa tant JxCat com ERC, que prioritzen obrir ara un diàleg amb l’estat espanyol. Riera considera que posar ‘expectatives, confiança i esperança en el diàleg amb l’estat espanyol és contraproduent perquè és una ficció, és idealista i no porta enlloc’.

En clau interna, Riera ha tret ferro al fet que Poble Lliure aposti perquè la CUP es presenti a les eleccions espanyoles del 28-A malgrat el Consell Polític de la formació anticapitalista decidís aquest diumenge no presentar-s’hi. Riera ha defensat que el moviment es manté cohesionat sobre les qüestions centrals i ha afegit que amb els temes que consideren menors, com les eleccions espanyoles, és ‘lògic i respectable’ que hi hagi diverses línies d’actuació.

The post La CUP debat si demanar eleccions anticipades appeared first on VilaWeb.

Investiguen tres comandaments de la policia espanyols per les càrregues de l’1-O a l’escola Estel

El jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona investiga un inspector en cap i dos sotsinspectors per les càrregues de la policia espanyola a l’escola Estel durant l’1-O. La notícia l’ha revelat el tinent de batllia de Barcelona, Jaume Asens, a Twitter, on també ha explicat que ja són trenta-set els agents investigats per la brutalitat policíaca.

Tres nous agents investigats per les càrregues policials de l'#1oct a l'Escola Estel.
1 Inspector en Cap
2 Sotsinspectors
¡Gràcies a l'acusació de @bcn_ajuntament i entitats com @centre_IRIDIA ja són 37 els agents de Policia Nacional investigats! 1/2

— Jaume Asens (@Jaumeasens) March 11, 2019

Segons Asens, els tres agents han estat encausats arran de la resolució de l’Audiència de Barcelona que obligava al magistrat a reobrir la causa de l’escola Estel. El jutge ha citat els comandaments el pròxim 22 de març. L’operatiu va deixar divuit ferits.

Aquestes tres noves imputacions s’han acordat després que l’Audiència Provincial donés la raó a @bcn_ajuntament i reobrís la causa sobre l’Escola Estel. Ara el Jutjat rectifica i cita com a investigats als tres màxims comandaments. Seguim. 2/2 https://t.co/u150qVlwH6

— Jaume Asens (@Jaumeasens) 11 de març de 2019

The post Investiguen tres comandaments de la policia espanyols per les càrregues de l’1-O a l’escola Estel appeared first on VilaWeb.

L’ex-comissari Villarejo va rebre fons reservats de l’estat per l’operació Catalunya

L’ex-comissari de la policia espanyol José Manuel Villarejo va cobrar fons reservats de l’estat per aconseguir informació sensible sobre els principals líders independentistes en el marc de l’operació Catalunya. Segons que publica La Vanguardia, el mateix Villarejo ho explica en una conversa telefònica que forma part del sumari del cas Tandem, pel qual és empresonat de manera preventiva des de novembre del 2017.

En l’enregistrament, Villarejo explica que formava part de l’anomenada policia patriòtica que va crear l’ex-director adjunt operatiu Eugenio Pino el 2012 quan Jorge Fernández Díaz era ministre de l’Interior espanyol. Segons l’ex-comissari, Interior li hauria pagat ‘molta pasta’ i encara li deuen entre 50.000 i 60.000 euros.

En la conversa, Villarejo assenyala l’ex-cap d’Afers Interns de la policia, Marcelino Martín Blas, com la persona que movia els fons reservats de l’estat. ‘Marcelino m’ha pagat molta pasta perquè ell era qui manejava la pasta de Catalunya. I jo què tinc? Doncs fotocopiats els bitllets, és clar, ens han fotut’, assegura l’ex-comissari.

Interior va idear l’operació Catalunya poc després que l’ex-president Artur Mas anticipés les eleccions del 2012 i posés en marxa el procés. En aquell moment, es va gestar la policia patriòtica que cercava empastifar els principals dirigents independentistes amb diverses investigacions sobretot relacionades amb la corrupció.

The post L’ex-comissari Villarejo va rebre fons reservats de l’estat per l’operació Catalunya appeared first on VilaWeb.

Pàgines