Vilaweb.cat

El mercat laboral s’estanca al gener



El mes de gener no acostuma a ser gaire bo al mercat laboral, ni en termes de contractació, ni de disminució dels desocupats. I enguany no ha estat pas diferent. A escala estatal, el nombre de desocupats ha augmentat de 60.000 respecte del mes anterior (un +2,2%) i els afiliats a la Seguretat Social han baixat de 231.000 (un -1,1%). Ara bé, la necessitat de demostrar allò que no és fa que algunes autoritats diguin paraules que poden fer confondre qui les escolta. “Quantitat i qualitat en la creació d’ocupació continuen essent una de les principals característiques del canvi estructural que es consolida en el nostre mercat laboral”, ha dit la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions espanyola, Elma Saiz, referint-se a les xifres d’avui.

Per la seva banda, la vice-presidenta segona i ministra de Treball i Economia Social espanyola, Yolanda Díaz, no s’ha quedat enrere i ha dit que les dades de desocupació del mes de gener demostraven “que anem per bon camí”. Díaz ha explicat que la mitjana de la sèrie històrica d’un mes de gener se situava en un increment de la desocupació de 90.000 persones i el d’enguany ha estat només de 60.000.

Les valoracions d’aquesta mena acaben tornant com un bumerang a qui les fan. Suposo que l’interès polític per dir que tot va molt bé deu collar força, però seria més coherent dir que ha estat un mes de gener com ho són tots en la història del mercat laboral i, fins i tot, una mica menys dolent, i així no es perdria credibilitat.

La crítica que ha fet avui Randstad Research no necessitava gaires paraules. “Aquest descens d’afiliats el situa en el segon pitjor mes de gener de l’última dècada. En termes interanuals, el creixement és del 2,6%, que equival a 524.000 afiliacions més, però aquests darrers mesos, el creixement s’ha estancat. Aquest mes de gener l’ocupació ha caigut en tots els sectors, especialment, en el comerç, l’hoteleria i els serveis auxiliars. També disminueix l’ocupació en totes les comunitats autònomes”, ha dit Valentín Bote, director de la consultora. I ha afegit que la diferència entre l’atur registrat (2,76 milions) i l’atur efectiu ja s’eleva, segons els seus càlculs, fins a les 734.000 persones.

A Catalunya, les xifres han estat les normals d’un mes de gener, però una mica més bones. Així, la xifra de desocupats del gener sobre el desembre ha crescut de 3.700 persones (un +1,1%), un ritme que és la meitat del que registra tot l’estat. I, quant a les afiliacions, la baixada ha estat d’unes 35.000 (-0,94%), una mica inferior a les de tot l’estat. En definitiva, el deteriorament del mes de gener en el mercat de treball ha estat menor a Catalunya. En canvi, no passa igual si comparem les dades amb un any enrere. En aquest cas, la desocupació a Catalunya baixa d’un 1,3%, i d’un 4,8% a tot l’estat espanyol. És una dada curiosa, perquè hi ha dues comunitats riques de l’estat que van al mateix ritme de Catalunya, el País Basc (-1,5%) i Madrid (-1,1%), molt per sota de la mitjana. Quant a l’afiliació, el creixement interanual és una mica més alt a Catalunya (+2,7%) que a la resta de l’estat (+2,6%).

Segons l’Observatori del Treball de la Generalitat, hi ha 347.071 desocupats registrats a Catalunya, que és la xifra més baixa comptabilitzada aquest mes d’ençà del 2008. Potser la cosa més destacada, interanualment i per sectors d’activitat, és que ha descendit en tots, tret del col·lectiu sense ocupació prèvia (+5,5%). D’aquesta manera, l’agricultura experimenta la reducció més acusada (-10,3%), seguida per la indústria (-4,2%) i els serveis (-1,4%). En canvi, la construcció se situa prop de l’estancament (-0,2%). I també destaca la diferència territorial: si bé la desocupació cau a tot arreu, per demarcacions cau a ritmes molt diferents. Les de Lleida (-5,6%) i Girona (-5,1%) presenten les reduccions més pronunciades, seguides per la de Tarragona (-3%) i la de Barcelona (-0,2%), amb un descens molt lleuger.

D’acord amb la Seguretat Social, la mitjana d’afiliacions a Catalunya durant el mes de gener ha estat de 3.674.897, que és la xifra més elevada registrada aquest mes de la sèrie històrica disponible (d’ençà del 2004). L’evolució intermensual de les afiliacions reflecteix, com és habitual a començament d’any, un descens del 0,94%, una reducció un xic inferior a les dels darrers anys. Per règims, el sistema especial agrari és el que registra la caiguda més intensa respecte del desembre.

Quant a la contractació, ja es comencen a notar uns canvis menys importants en les comparacions des que es va aplicar la reforma laboral. Durant el mes de gener del 2024 s’han formalitzat 195.293 contractes laborals amb lloc de feina a Catalunya, dels quals el 42,5% han estat indefinits i el 57,5% restant, temporals. Intermensualment, la xifra de contractes formalitzats ha augmentat, tal com ha passat els dos anys anteriors. Ara bé, el 2024 l’increment ha estat més intens (+21,3%), perquè no tan sols ha pujat la contractació indefinida (+37,4%) sinó també la temporal (+11,7%), que havia descendit el gener del 2022 i del 2023. I, en comparació amb el gener del 2023, la contractació ha repuntat d’un 5,1%, sobretot gràcies a l’increment de la temporal (+8,6%), atès que la indefinida creix tímidament (+0,6%).

En definitiva, les dades del gener no han estat cap sorpresa, dins el clima d’estancament que envolta l’activitat, malgrat que la dada del creixement estatal del PIB del quart trimestre és més bona que no es preveia. Una situació de desacceleració que el govern espanyol prova de dissimular amb les seves anàlisis de la situació laboral, ja comentats, però que els comptes desmenteixen.

També s’hi ha referit el secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta: “L’increment de la contractació indefinida, que no tota és estable i molta és intermitent, no ens pot fer perdre de vista el comportament estacional de la nostra economia i el fet que tenim el triple d’atur que els països més competitius.” Ha assenyalat la reducció interanual de l’1,3% en la desocupació, xifra que indica un comportament estancat i que és similar al comportament del País Basc. Així mateix, ha insistit que s’havia experimentat un increment dels demandants d’ocupació, on figuren els contractes fixos-discontinus, amb un augment del 2,4% en termes interanuals. Aquestes dades i la pèrdua d’afiliació, diu, constaten l’estancament en què ens trobem.

Per la seva banda, Foment del Treball ha reclamat prudència al govern espanyol per tal d’analitzar amb els agents socials prèviament qualsevol proposta de reforma normativa amb implicacions en matèria laboral o de Seguretat Social i, per tant, amb incidència en l’ocupació i la contractació. La reclamació es basa en “les dades d’afiliació, ocupació i demandants d’ocupació que, analitzades conjuntament i vinculades als fixos-discontinus inactius, que no es tenen en consideració en l’àmbit estatístic, però que tenen un creixement continuat d’ençà de la reforma laboral, ens traslladen a un escenari de certa preocupació, amb relació al futur imminent de l’ocupació”.

Sembla, doncs, que, més enllà de les autoritats, hi ha consciència que, malgrat no tenir unes dades que es puguin qualificar de dolentes –tampoc no són bones– en el món laboral, la situació ens ha de mantenir alerta, per la incertesa del consum familiar i també per la feblesa extrema dels nostres veïns europeus, que, en una part gens negligible, tenen l’última paraula sobre l’evolució del nostre teixit empresarial. És cert que el gener no és mai un mes bo en el mercat laboral, ni es pot fer servir de referència, però seria aconsellable de defugir dels optimismes fora de lloc que vol vendre’ns el govern espanyol.

 

Ajornada l’entrada en servei de la nova línia de rodalia entre Cervera i Lleida

S’ajorna l’augment de freqüències de tren entre Lleida i Cervera a la R12 que havia d’entrar en servei dilluns, tal com ha avançat TV3 i ha confirmat l’ACN. La setmana passada, el govern espanyol va anunciar que el servei augmentaria l’oferta amb quaranta noves circulacions setmanals i arribaria a les deu diàries entre les dues ciutats. A més, es va avançar que la línia passaria a denominar-se RL3 i que l’operació aniria acompanyada d’una estructuració d’horaris per a millorar la coordinació de línies i l’intercanvi amb altres trens.

L’ajornament es coneix el dia que el govern ha reunit totes les conselleries implicades en el traspàs de rodalia per a preparar la comissió mixta amb l’estat espanyol, que s’ha de crear abans de l’estiu. Es preveu que la consellera de Territori i el ministre de Transports espanyol es reuneixin entre la segona i la tercera setmana de febrer per definir com es treballarà per fer possible el traspàs. Renfe ha informat que la posada en servei prevista per aquest dilluns s’ha ajornat i ara es treballa perquè es pugui fer tan aviat com es pugui i, com a màxim, la primera quinzena de febrer.

La RL3 farà parada a Lleida-Pirineu, Bell-lloc d’Urgell, Mollerussa, Golmés, Castellnou de Seana, Bellpuig, Anglesola, Tàrrega i Cervera. De dilluns a divendres, la nova oferta incorporarà vuit nous serveis diaris, quatre per sentit Lleida i Cervera. D’aquesta manera, la nova línia disposarà de set freqüències per sentit, a les que s’hi han d’afegir tres trens de la línia R12 que enllaça el Segrià amb Manresa i Barcelona, per fer un total de deu serveis per sentit entre Lleida i Cervera.

Renfe assenyala que s’han planificat tots els recursos necessaris per prestar el nou servei previst a la línia RL3. Entre aquests, destaquen nou personal de conducció d’intervenció i d’informació, aquests últims s’ubicaran a les estacions de Lleida, Tàrrega i Cervera, i trens de la sèrie 447 que permetran garantir l’accessibilitat del servei. A més, d’acord amb el titular del servei s’han dissenyat els nous horaris per millorar la connexió i la mobilitat dels ciutadans que viuen al voltant de les estacions per on circula la nova RL3. Aquesta línia quedarà identificada al mapa de rodalia amb un nou color que permetrà diferenciar-la de la resta de serveis.

Finalment, els usuaris de la nova RL3 podran desplaçar-se de franc fins a l’estació Lleida-Pirineus, o des d’aquesta fins a la seva estació en aquesta nova línia, si han d’utilitzar els serveis AVE i Llarga Distància des de Renfe a la capital lleidatana, gràcies al títol combinat AVE-Llarga Distància + rodalia.

La fiscalia anticorrupció s’oposa a l’encausament del Barça per suborn en el cas Negreira

La fiscalia anticorrupció espanyola s’oposa que s’investigui per suborn el Barça pels pagaments a l’ex-vice-president del Comitè Tècnic d’Àrbitres espanyols (CTA) José María Enríquez Negreira. Conclou que aquest no tenia la condició de funcionari públic que exigeix el delicte.

El jutge cita com a investigat Negreira després de descartar que estigui incapacitat

Segons que expliquen fonts del ministeri públic a l’agència Efe, els fiscals del cas han presentat un escrit en el qual s’adhereixen als recursos que van interposar les defenses contra la decisió del jutge instructor d’investigar el club, els directius imputats i Negreira per un delicte de suborn.

Ara, l’audiència de Barcelona haurà de decidir si revoca la decisió del titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre. El magistrat va afegir el delicte de suborn als de corrupció entre particulars en l’àmbit esportiu, administració deslleial, falsedat en document mercantil i blanqueig de capitals que la fiscalia atribueix als investigats.

Canvia el mapa de Grenlàndia: el desgel eleva el terreny i origina la formació de noves illes

Malgrat que una de les principals amenaces de les dècades vinents és l’augment del nivell de la mar a escala mundial, en bona part pel desgel de Grenlàndia, aquesta illa viu justament el procés contrari, amb un ràpid augment del nivell del sòl.

Una investigació del DTU Space, l’institut de recerca de ciències espacials més gran de Dinamarca, ha detectat una elevació de vint centímetres del sòl en deu anys, fet que, extrapolat, seria un augment de dos metres en un segle. De fet, es preveu que la tendència s’acceleri, perquè, d’ençà del 2003, el procés s’ha multiplicat per quatre. Per exemple, a la glacera Kangerlussuaq hi ha hagut un retrocés del gel de deu quilòmetres d’ençà del 1900 i la capa de gel és uns quants centenars de metres més prima.

El motiu d’aquesta elevació és justament la fusió de la capa de gel, d’ençà de la darrera edat de gel, fa dotze mil anys, que alleugereix la pressió sobre la massa terrestre i que ara s’ha accelerat amb el canvi climàtic. “Aquests aixecaments de terra són força importants, ara ho podem demostrar, i indiquen que els canvis locals a Grenlàndia tenen lloc molt ràpidament, i afecten la vida a Grenlàndia. També afecten el mapa de Grenlàndia, a mesura que emergeixen noves terres de la mar i donen lloc a noves illes”, diu Danjal Longfors Berg, doctorand a DTU Space, que forma part de l’equip que ha publicat l’estudi a Geophysical Research Letters.

La investigació es basa en dades de GNET, una infrastructura de geodèsica, és a dir, de l’estudi de la forma i les dimensions de la Terra, que compta amb una xarxa de seixanta-una estacions de mesura al llarg de la costa de l’illa autònoma de sobirania danesa. “L’aixecament de la terra que observem a Grenlàndia aquests anys no es pot explicar únicament pel desenvolupament natural posterior a l’edat glacial. Groenlàndia augmenta significativament més. Amb les nostres dades de GNET, podem aïllar amb precisió la part de l’aixecament de la terra causada pel canvi climàtic”, ha dit el professor Shfaqat Abbas Khan, coautor del nou estudi.

L’alarmant desglaç de Grenlàndia: dotze anys per a evitar un desastre irreversible

Detenen dos militants del nou partit independentista cors Nació

Diumenge es va crear un nou partit independentista, Nació, sorgit de la fusió de Còrsega Lliure i del col·lectiu de presos Patriotes, amb vora de cinc-centes persones presents en el congrés fundacional, que han refermat la convicció que la independència és l’únic camí per a l’illa. I, aquesta mateixa setmana, el nou partit ha denunciat una operació repressiva de la policia antiterrorista francesa, que ha detingut dos militants del partit de Bastia.

Els dos acusats van ser detinguts dimarts i traslladats ahir fins París, on van ser ingressats en presó preventiva a l’espera de ser jutjats. La causa investiga un atac contra una segona residència al municipi de Santa-Maria-di-Lota a final del 2022. Els dos detinguts són acusats de “conspiració criminal terrorista, fabricació d’artefactes explosius en relació amb una empresa terrorista i destrucció perillosa amb relació a una empresa terrorista”.

Nació considera que es tracta d’una resposta de “l’aparell estatal francès” arran de l’èxit de la iniciativa i que hi ha una “voluntat deliberada d’agressió contra els militants i les seves famílies”. Els detinguts són acusats d’haver provocat danys a un xalet amb explosius el novembre del 2022. El partit diu que els polítics francesos i alguns de corsos apel·laran a la separació de poders, però que “la separació de poders polítics i judicials és una faula absoluta i que les detencions van ser realitzades per la policia política per ordre d’una justícia política”.

Vinculen les detencions a l’arribada del ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, la setmana vinent, per a fer balanç dels avenços sobre l’autogovern cors, perquè són l’únic moviment polític que s’oposa públicament a aquestes converses. “El moment en què arriba aquesta operació repressiva no és una casualitat: forma part de la voluntat manifesta de neutralitzar l’únic moviment polític que denuncia públicament l’engany de les discussions actuals sobre el futur de Còrsega”, denuncia Jean-Philippe Antonin, portaveu del moviment.

En aquest context, han anunciat una manifestació contra la repressió amb motiu de la visita del ministre.

María Teresa Pérez, elegida nova coordinadora general de Podem al País Valencià

María Teresa Pérez, ex-diputada al congrés espanyol per Alacant i ex-directora general de Joventut del govern espanyol, ha estat elegida coordinadora general de Podem al País Valencià amb el 61,27% dels vots. Al costat de Parlant Clar, Podem, la candidatura encapçalada per la nova coordinadora, competia amb dues llistes més: Gent de Podem, amb l’ex-regidora Arantxa Torres al capdavant, i Podem Militància PV, encapçalada per Agustín Pérez, també ex-regidor.

La candidatura de Pérez ha aconseguit 1.693 vots, un 61,27%, el segon lloc ha estat per a la proposta d’Arantxa Torres, amb 562 vots, i finalment, Agustín Pérez, amb 434. La nova coordinadora ha agraït a les 1.693 persones que han atorgat la seua confiança a l’equip oficialista, i ha ressaltat que agraeix també “als 2.763 inscrits que han participat demostrant una vegada més que som una força política que pren decisions col·lectives i no renuncia a la democràcia interna”.

“Juntament amb tots els consellers electes, ens posem a treballar per a revitalitzar un projecte polític necessari per al País Valencià, que s’atreveix a denunciar la corrupció del PP més zaplanista que ha tornat a la nostra terra i que s’atreveix a posar peu en paret davant la retallada de drets”, ha dit. I ha anunciat que aviat es convocarà el primer Consell Ciutadà Valencià, on han entrat cinc consellers de les dues llistes rivals, i en el qual Pérez proposarà un full de ruta per a aconseguir el seu objectiu: “Desallotjar les dretes de la Generalitat i reconstruir una alternativa més valenta, que no es conforme amb el que hi ha.”

3Cat recordarà als treballadors la responsabilitat de promoure el català

3Cat ha presentat un pla d’impuls lingüístic amb trenta mesures per a implantar entre enguany i l’any que ve per fer-hi créixer la presència del català. Una de les potes centrals del pla és la responsabilitat dels treballadors –tant interns com de les productores– com a agents lingüístics, tot recordant que un dels mandats fundacionals de TV3 és la promoció de la llengua i la cultura catalanes. Fonts de 3Cat precisen que per aconseguir-ho es faran grups de treball, seguiments i assessoraments lingüístics per millorar aquelles carències que hagin pogut mostrar.

TV3 ha oblidat un dels seus mandats fundacionals, la promoció del català?

El pla també inclou mesures com ara l’opció pel doblatge de continguts en català, tant a la plataforma pròpia com a les altres plataformes comercials, a les quals es continuaran cedint els doblatges i les subtitulacions fetes en algun moment per TV3. Enguany, la xifra de films i sèries internacionals d’èxit disponibles en català a la plataforma 3Cat creixerà d’un 34%, si es compara amb els que es van oferir el 2023.

A més, es faran més d’una vintena de programes específics sobre llengua per a la plataforma 3Cat, la televisió i la ràdio. Durant el 2024 se n’estrenaran una desena, amb la idea de promoure l’aprenentatge del català, i es publicaran càpsules de llengua a les xarxes socials. A més, és previst que a final d’any s’estrenin dos videojocs en català, un àmbit fins ara inexplorat pels mitjans públics catalans.

Mònica Huguet: “Catalunya va aprendre paraules en català gràcies a TV3”

En quart lloc, el pla dóna molta importància a reconnectar el model lingüístic de 3Cat amb els infants i adolescents amb una “llengua modèlica i pròxima” des de les diferents finestres del canal, especialment a les xarxes socials. Es promourà la terminologia en català, especialment la digital, per evitar interferències de l’anglès o el castellà. En aquest sentit, es renovarà el portal ésAdir, que ofereix al públic general els recursos lingüístics de 3Cat, amb un nou entorn web més accessible i fàcil d’emprar. A més, treballen amb unes altres corporacions europees per fer més accessible l’aprenentatge del català a nouvinguts.

El pla també inclou la visibilització de la diversitat d’accents del català, el reimpuls de les delegacions a les Illes i el País Valencià, i la reobertura de la de Catalunya Nord, i l’organització d’una Setmana de la Llengua, un esdeveniment anual que amari de continguts explícitament lingüístics totes les finestres de 3Cat.

“El pla té l’objectiu de tornar a situar el català com a llengua d’ús social, especialment entre el públic més jove”, ha explicat la presidenta de 3Cat, Rosa Romà. I ha afegit: “No podem abaixar la guàrdia. Les noves formes de consum, l’auge dels continguts digitals i de les noves plataformes en un espai global en què la nostra llengua és insignificant ens obliga a ser encara més rigorosos i responsables amb la nostra missió fundacional: posicionar la llengua catalana a tots els àmbits de la nostra societat com un element de cohesió.”

Ibèria i els sindicats acorden de crear una empresa per fer ‘autohandling’

Ibèria i els sindicats han tancat un acord sobre la creació d’una nova empresa dins del grup IAG destinada a fer el servei d’autohandling a les aerolínies del grup als aeroports en què la companyia espanyola va restar fora del concurs d’AENA dels serveis de terra. D’aquesta manera, totes dues parts han posat fi a moltes setmanes de conflicte, que a principi d’any es va traduir en quatre jornades de vaga bo i coincidint amb l’operació tornada de les vacances de Nadal.

L’acord entre totes dues parts també inclou la sortida de 1.727 treballadors, que sortiran a l’empresa voluntàriament amb baixes incentivades o pre-jubilacions.

Islàndia adverteix d’una possible nova erupció volcànica

Les autoritats d’Islàndia han advertit que podria tornar a haver-hi una erupció volcànica en un termini que va dels pocs dies a les dues setmanes, després de la violenta erupció registrada a mitjan gener a la península de Reykjanes, a l’extrem sud-oriental del país. Les autoritats meteorològiques d’Islàndia han destacat que, segons els seus models de càlcul basats en dades de GPS, s’ha acumulat una quantitat estimada de 6,5 milions de metres cúbics de magma sota la zona de Svartsengi, pròxima a Grindavík, escenari de la darrera erupció.

Ara, ha reconegut que no hi ha una certesa absoluta de l’antelació amb què les autoritats podran notificar l’erupció, en cas que es produeixi. En aquest punt, ha destacat que l’erupció del gener va ser anunciada amb cinc hores d’antelació, però la que va tenir lloc al desembre es va notificar noranta minuts abans. “Els darrers dies s’han mesurat gairebé dos-cents terratrèmols a la zona entre Stóra Skógfell i el sud de Hagafell. La majoria d’aquests terratrèmols van ser menors, de magnitud inferior a 1,0, a una profunditat de dos quilòmetres a cinc”, han explicat les autoritats.

La península de Reykjanes va ser escenari d’una erupció volcànica el mes de desembre, i més tard, a mitjan gener, es va tornar a registrar una fissura des de la qual va començar a emanar lava prop de l’esmentada localitat de Grindavík, que va ser evacuada.

CaixaBank no canviarà de seu social: “Som a València amb vocació de permanència”

El president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, ha descartat de tornar a Catalunya la seu social de l’entitat bancària. En la presentació dels resultats anuals –el benefici net ha estat de 3.129 milions d’euros–, el directiu ha fet broma perquè la primera pregunta dels periodistes feia referència al canvi de seu social, tenint en compte les negociacions entre el PSOE i Junts per facilitar el retorn de les empreses que se’n van anar el 2017.

“Ho hem comentat més d’una vegada”, ha dit Goirigolzarri entre rialles, i ha recordat que quan CaixaBank i Bankia es va fusionar, totes dues entitats ja tenien la seu social a València. “És indubtable que la configuració de CaixaBank va mutar amb la fusió. I va augmentar la presència en mercats com el valencià i el madrileny”, ha continuat el directiu, que ha recordat que en el primer consell de la cúpula postfusió es va acordar de mantenir la seu a València.

“I no ho fèiem per raons d’inseguretat o seguretat jurídica. Ho fèiem perquè pensàvem que la seu social a València era el millor per als dipositants i per als nostres accionistes. I, per tant, vam dir que érem a València amb vocació de permanència. Això no ha canviat, i continuem pensant igual”, ha afegit, i ha explicat que aquest darrer mes no havia tingut cap mena de conversa relacionada amb el canvi de seu.

Irene Montero, elegida candidata de Podem a les eleccions europees

L’ex-ministra d’Igualtat espanyola Irene Montero serà la candidata de Podem a les eleccions europees després d’haver rebut el suport de més de 30.000 inscrits de la formació dels 36.000 que han participat en les primàries. El resultat de la votació ha estat proclamat per la dirigent Ione Belarra davant el consell ciutadà del partit. “Gràcies de tot cor per assumir aquest important desafiament per posar dempeus l’esquerra transformadora”, ha afirmat.

Així, ha dit que tota la formació es posava a partir d’ara a la disposició de Montero per impulsar el seu projecte i aconseguir que tingui veu a Europa. Les eleccions europees seran la primera cita electoral del partit a escala de l’estat espanyol després de la ruptura amb Sumar del desembre.

El PP demana al congrés espanyol que liquidi la tramitació de l’amnistia perquè no va superar la votació de dimarts

El PP ha sol·licitat al congrés espanyol que reconsideri la decisió de retornar la llei d’amnistia a la Comissió de Justícia després d’haver rebut una majoria absoluta de vots en contra a la votació de dimarts. En un escrit elevat a la mesa, els populars exigeixen que es declari decaiguda la proposta de llei i s’impedeixi qualsevol actuació o tràmit pensat per reactivar el procediment legislatiu. També acusen la presidenta de la cambra, Francina Armengol, de mantenir la tramitació de la llei de la norma de manera unilateral mitjançant una decisió “arbitrària i contrària al dret”.

“La majoria absoluta de la cambra va rebutjar la norma al seu conjunt, de manera que no ha de tornar a la Comissió de Justícia perquè emeti un nou dictamen, de conformitat amb l’article 131.2 del reglament, sinó que la voluntat expressada per la cambra va ser el seu decaïment”, argumenten.

Segons l’escrit del PP, únicament hi ha dos precedents a la cambra de no obtenció de la majoria absoluta de vots favorables en la votació final de conjunt de la norma, tal com va passar amb l’amnistia, i la devolució del text del dictamen a la comissió. Tanmateix, apunten que en cap d’aquests casos va haver-hi majoria absoluta en un sentit o un altre, tal com va passar dimarts.

Escrit molt dur del fiscal de l’Audiència espanyola contra García-Castellón per la imputació de terrorisme a Puigdemont

El fiscal de l’Audiència espanyola que s’encarrega de la investigació contra el Tsunami Democràtic, Miguel Ángel Carballo, ha atacat amb duresa la instrucció del jutge Manuel García-Castellón, a qui atribueix decisions contradictòries, manca de diligències i una argumentació molt febles de les seves interlocutòries, que arriba fins al punt de confondre elements clau de la investigació: el Tsunami i els CDR.

García-Castellón desqualifica el fiscal i manté la causa per terrorisme contra Puigdemont i Rovira

“Hem de coincidir també amb els apel·lants que, almenys en aparença, l’instructor en els fonaments d’algunes de les resolucions arriba a confondre el fenomen del Tsunami Democràtic amb els CDR, que es tracta d’entitats o actuacions absolutament diferents. Resulta significatiu, en aquest sentit, com s’atribueix en els informes de la Guàrdia Civil a alguns dels investigats el seu interès de contactar i comptar amb l’actuació dels CDR, deixant palès que no es tracten del mateix fenomen”, diu l’escrit, consultat per VilaWeb.

Carballo, tal com fan els investigats, s’oposa que la causa acabi en mans del Suprem, tal com ja ha tramitat García-Castellón, que argumenta que és un pas necessari arran de l’aforament de Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg. El fiscal, en canvi, considera que les protestes del Tsunami no s’han d’investigar per terrorisme i creu que l’òrgan competent per acabar la instrucció és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

En el cas de Puigdemont i Wagensberg, Carballo retreu al jutge l’obsessió a perseguir-los per terrorisme. “Les diligències que s’han fet no han incidit en absolut ni han aportat cap dada nova sobre la inculpació dels dos aforats, essent especialment significatiu respecte de l’ex-president de la Generalitat Puigdemont, al qual ni tan sols la Guàrdia Civil atribueix cap dels fets objecte de la investigació”, relata.

“Les diligències s’han centrat a investigar o, més aviat, acreditar les conseqüències dels actes de desordre públic fets a Catalunya a final del 2019 per uns quants col·lectius i unes quantes persones, però cap de les diligències acordades ni practicades no ha incidit en la presumpta responsabilitat dels aforats”, afegeix el fiscal, que mostra novament l’oposició al fet que la causa acabi en mans del Suprem.

Carballo diu que la investigació per terrorisme ja tenia una manca significativa d’arguments en la interlocutòria de 6 de novembre, quan es va fer pública abans del pacte d’investidura entre Junts i el PSOE. En aquest sentit, diu que García-Castellón solament es fonamentava en “una genèrica remissió dels informes de la Guàrdia Civil i, només, dedicava en la seva interlocutòria un capítol a l’encausament de dos investigats en concret, l’ex-president Puigdemont i Marta Rovira”. Per això, diu que és totalment injustificat i immotivat el traspàs de la causa al Suprem.

Boye endureix el setge al jutge Aguirre: porta la polèmica entrevista al jutjat degà de Barcelona

La defensa de Josep Lluís Alay, que dirigeix l’advocat Gonzalo Boye, continua furgant en l’entrevista del jutge Joaquín Aguirre al programa alemany Tagesschau. Ara, després d’haver recusat el magistrat instructor del cas Vólkhov i exigir-li que esclareixi tots els detalls de l’entrevista, el lletrat ha decidit de portar aquesta anomalia al jutjat degà de Barcelona, que dirigeix Cristina Ferrando.

El vídeo dels insults del jutge Joaquín Aguirre a Puigdemont que Boye ha denunciat 

Boye reclama al deganat que informi si va autoritzar l’entrada de càmeres a la Ciutat de la Justícia –posa especial èmfasi en el fet que es faci pública la data del tràmit– per fer l’entrevista al jutge Aguirre. En cas de ser així, també demana que es detalli quins periodistes i càmeres van rebre l’aval per entrar a les instal·lacions.

“Si realment tot va tenir autorització, llavors voldríem saber si en algun moment se li va recordar al magistrat Joaquín Aguirre López la prohibició legal de parlar sobre procediments que ell mateix instrueix”, sol·licita finalment el lletrat, que va recusar el magistrat per manca d’imparcialitat.

Una entrevista en circumstàncies estranyes

Ahir, la defensa d’Alay va reclamar al jutge que aclarís els detalls de com es va fer l’entrevista al programa Tagesschau. Assenyalava que es va pre-enregistrar, però no pas amb el corresponsal de la televisió alemanya a Barcelona, sinó amb tercers, que posteriorment la van fer arribar al canal, fins i tot abans no es comuniqués la interlocutòria que prorroga la causa sis mesos més (30 de gener).

“Tard o d’hora es demostrarà que l’entrevista no va ser ni tan sols casual ni un acte d’irresponsabilitat impropi de qui exerceix la funció jurisdiccional, sinó una cosa molt més seriosa –un concert previ–, però que destrueix qualsevol aparença d’imparcialitat si és que mai n’hi ha hagut”, argumentava Boye.

De fet, la defensa acusa el magistrat d’haver escolat l’entrevista “per canals irregulars al principal noticiari de la televisió pública alemanya amb la finalitat exclusiva de generar un relat que li serveixi per a continuar mantenint una versió delirant d’una cosa que no ha existit mai”.

La desocupació creix lleugerament al gener, però fa un bon registre interanual

Els desocupats van créixer a Catalunya i el País Valencià al gener, però van baixar a les Illes. De fet, tradicionalment el gener és un mes en què augmenta la desocupació si es compara amb el desembre per la fi de la campanya de Nadal.

A Catalunya se’n van registrar 3.690 més, i ara hi ha 347.071 desocupats en total. És un augment de l’1,07% en comparació amb el desembre, però si la dada es posa al costat de la de l’any passat veiem una disminució de l’1,30%, 4.573 desocupats menys.

Al País Valencià, va créixer de 4.363 desocupats, fins a 328.884 en total. És un 1,34% més que al desembre, però un 4,68% menys que el gener del 2023 (16.135 menys).

La desocupació a les Illes s’ha reduït tant en comparació amb el mes anterior com amb el 2023. A final de gener hi havia registrats 31.127 desocupats, que són 582 menys que al desembre (-1,84%) i 4.427 menys que el gener de l’any passat (-12,45%).

Le Senne suspèn a última hora la reunió de la mesa per acostar postures amb els rebels de Vox

El president del Parlament de les Illes, Gabriel Le Senne, va desconvocar ahir a última hora les reunions de la mesa i la junta de portaveus previstes per a avui per a tractar la proposta d’urgència de modificar el reglament de la cambra arran de la crisi per l’expulsió del mateix Le Senne del grup de Vox.

Le Senne guanya temps i es manté de president del parlament fins que els serveis jurídics no s’hi hagin pronunciat

Fonts del parlament i dels grups polítics han confirmat que la suspensió de les reunions no s’ha notificat pels canals oficials de la cambra legislativa. La desconvocatòria és fruit de l’intent d’acostar postures entre els diputats díscols i els dos expulsats, Le Senne i Patricia de las Heras, presidenta de la formació a les Illes.

El trencament de Vox desfà la majoria de Prohens i amenaça de dinamitar la legislatura

La fractura de Vox ha creat una crisi institucional perquè, segons el reglament, l’expulsió del seu grup d’un membre de la mesa, com és el president, li impedeix de continuar exercint el càrrec.

De la catalanofòbia al masclisme: l’odi que alimenta Gabriel Le Senne 

No obstant això, amb el suport del PP i el PSIB, que completen l’òrgan de govern del parlament, la mesa va decidir dimecres de sol·licitar informes als lletrats de la cambra sobre la destitució de Le Senne i el procediment per a rellevar-lo.

El partit del govern, el PP, encapçalat per Marga Prohens, no té majoria al parlament i té un acord de governabilitat amb Vox per poder tirar endavant les iniciatives legislatives i, per això, la ruptura del grup de Vox el deixa abocat a dependre dels cinc diputats enfrontats a la direcció del partit, que ha començat el procediment per expulsar-los.

Reforma exprés del reglament

En la reunió de dimecres de la mesa, Més per Mallorca va presentar una proposta de reforma del reglament de la cambra —amb el suport del PSIB— perquè els diputats expulsats d’un partit, com els de Vox, fossin també expulsats directament del grup parlamentari a què pertanyen. Aquesta iniciativa es prendrà en consideració dimarts que ve en la sessió del parlament.

Les portades: “Els municipis podran racionar l’aigua per evitar que els multin” i “La protesta pagesa, a Brussel·les”

Les portades del divendres 2 de febrer de 2024

 

Ara:

Diari Bondia:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Rosa Vergés: “La primera persona al món que va fer ficció en cinema va ser una dona”

La cineasta Rosa Vergés (1955) rebrà diumenge el Gaudí d’Honor Miquel Porter 2024, durant la gala dels premis del cinema, “per ser una directora pionera quan no hi havia directores, que va obrir el camí de les cineastes que en les dècades posteriors ens han meravellat amb les seves històries”. En aquesta entrevista amb VilaWeb feta a casa seva, a l’Eixample de Barcelona, Rosa Vergés explica que de dones directores i pioneres sempre n’hi ha hagut, però amagades. Com Alice Guy, la seva referent. I també parla d’aspectes de la seva trajectòria, com l’origen de Boom, Boom, el seu primer, i premiat, llargmetratge, o el perquè s’ha dedicat tants anys a ensenyar. Però l’entrevista no gira tan sols al voltant de la seva carrera, sinó també de la seva família, perquè Rosa Vergés és una de les vuit criatures que van tenir els seus pares, l’editor de Josep Pla, Josep Vergés, i la ballarina del Gran Teatre del Liceu Rosa Coma.

Qui era Rosa Coma?
—Rosa Coma? La meva mare, una ballarina molt joveneta, que es va casar amb un editor, Josep Vergés, quan la mare tenia divuit anys i ell trenta-sis. I van formar una família nombrosa. Vuit fills. La meva mare pertanyia a una família que vivia al carrer del Bruc, precisament el carrer on he anat a parar jo ara. El seu pare treballava a la Fabra i Coats, viatjant de vetes-i-fils. La seva mare, llevadora. Eren quatre germanes guapíssimes i un germà. Una de les germanes va ser una actriu importantíssima en el nostre cinema, Sílvia Morgan.

I com es van conèixer, els pares?
—La meva mare ballava al Liceu, amb un tal Elenita, que tenia una parella. L’Elenita i la seva parella van haver de sortir amb dos amics íntims, que els feien d’espelmes, perquè no es podien quedar sols. L’Elenita es va casar amb la seva parella, Xavier Montsalvatge. I les dues espelmes que els acompanyaven també es van casar. Eren el meu pare i la meva mare. I, de fet, es van casar abans, perquè el meu pare va anar molt de pressa. La meva mare tenia molta personalitat i va saber portar molt bé les bambolines de la vida d’un editor. Una de les coses que va fer molt bé és que en lloc que el meu pare hagués d’anar constantment a dinar fora amb escriptors, ella organitzava els dinars a casa.

Els vuit germans són vius?
—Va morir una germana; els altres, sí. Som dos nois i sis noies.

Tampoc devíeu ser els únics amb vuit fills, en aquella època.
—No, per descomptat. I competíem a veure quina família tenia més germans. Me’n recordo dels Sentís, per exemple. Jo anava a classe amb el que ara és psiquiatre, Quique Sentís. Ells havien perdut un germà, que s’havia ofegat a la piscina de petit. I el Quique el comptava, i deia que eren nou. I jo li deia que els morts no es compten. Per mi, l’aprenentatge de formar part d’una família nombrosa són les pistes per a saber què és treballar en equip. En un rodatge. Perquè cadascú ocupa el seu lloc.

És per la branca materna, de l’actriu, que aneu a parar al cinema?
—Parlem d’una època en què no era benvist que algú es dediqués al cinema. I menys, ser actriu. I al voltant de la tal Sílvia Morgan hi havia tot un misteri. No la vaig conèixer fins més gran, de fet. L’exposició davant d’una càmera… I mira que era una persona molt seriosa i molt maca. Els meus referents eren els cines de sessió doble, concretament el cine Spring. Cada diumenge, tenies la pel·lícula bona i la dolenta. Moltes de l’oest. Aquest era el meu referent. I també pel·lícules que vèiem a casa de Tarzan, en Súper-8.

Un nom que he après ara, per vergonya meva, preparant-me l’entrevista: Alice Guy.
—Alice Guy és una cineasta francesa; curiosament, filla d’editor. Era la secretària d’un tal Missier Gaumont que venia càmeres de fotos. I un dia van anar a veure els Lumière. Ella, en sortir, va dir al seu cap: això del cinema seria molt interessant, però no només per a retratar el món, com un documental, sinó per a fer historietes. I Alice Guy va fer pel·lícules. I no és que sigui la primera dona que va dirigir una pel·lícula de ficció, sinó que la primera persona al món que va fer ficció al cinema va ser una dona. Ella. També va ser la primera que va muntar estudis de cine als Estats Units, on està enterrada, i la primera que va fer una pel·lícula amb so, un musical. Ara l’editorial Finestres ha publicat la seva vida en còmic en català. Alice Guy és un referent que vaig descobrir al Festival de Cinema de Dona del Drac Màgic. El 1996, pel centenari del cinema. Mira si vaig trigar a saber qui era. Em va impressionar molt, ser en aquella sala plena de gent i que la gent entengués la ironia de les seves pel·lícules. Ella feia comèdia. I que un públic com aquell, cent anys després, l’entengués i en gaudís… És quan veus de veritat què significa tenir un referent.

Per què vau anar a estudiar a la Sorbona de París?
—A divuit o dinous anys vaig sentir la necessitat de conèixer món i anar-me’n de casa. I vaig fer convalidar els estudis d’història de l’art, que feia aquí, per estudiar a la Sorbona. Era una universitat molt clàssica en un moment que a França hi havia molta revolució a les universitats. A la Sorbona, quan alçaves la mà per dir “jo opino”, et deien “un moment, no sé si has vingut a opinar”. Cosa de la qual també vaig aprendre molt. Però era molt jeràrquica, en un moment poc jeràrquic. Vaig estar-hi dos anys. Es va morir Franco, i aleshores vaig tornar, perquè ja tenia al cap dedicar-me al cinema i vaig ser conscient que volia fer cinema aquí. No fora.

He vist els noms amb els quals vau començar fent cinema: Bigas Luna, Francesc Betriu, Agustí Villaronga, Francesc Bellmunt… Quina és la persona de qui heu après?
—Si digués un nom, no seria just. Però el primer llargmetratge en què vaig participar era com a meritori de direcció. La pura historia de la prima Montse. La primera pel·lícula dirigida per Jordi Cadena, produïda per l’enyorat Pepón Coromina, amb Ana Belén i Ovidi Montllor. Basat en una novel·la de Marsé. I al final del rodatge m’havien donat el guió, tot i que la meva feina era fer encàrrecs. Però me l’havia guanyat, amb el meu interès.

I vau fer Angoixa amb Bigas Luna.
—Sí, la meva última pel·lícula com a ajudant en la direcció. Va tenir un component que encara recordo amb una certa tristesa o nostàlgia: hi ha una part de la pel·lícula que passa en un cinema antic. Vam trobar una preciositat de cinema, em sembla que era per Sabadell. Tot de vellut. L’havien comprat per fer-hi un supermercat i vam demanar per favor si podien esperar un mes a tirar el cinema a terra i poder-hi filmar. No van voler. Però va ser una pel·lícula memorable en molts sentits.

El vostre primer llargmetratge, Boom boom, el vau fer amb trenta-cinc anys.
—Jo sempre dic que Boom boom no és la meva primera pel·lícula, és la segona, perquè em vaig saltar la primera. Encara la tinc en cartera i suposo que ara podré fer-la. Acabar almenys la primera pel·lícula. Em mereixo l’òpera prima. Es diu Blanca i és una història d’amor entre un àrab i una cristiana, amb diàlegs de Narcís Comadira, grandíssim poeta i pintor. Aquesta és la que volia fer. I tenia clar que la volia fer a escala europea. Precisament, Bigas Luna em va acompanyar a Londres, i vaig anar a Chanel 4, a la BBC, vaig anar a no sé quants llocs amb el guió sota el braç. No va funcionar. Una dona jove, la primera que fa, i el film passa a l’època medieval? No va anar bé. I llavors vam optar per fer Boom boom. La gràcia de Boom boom és que és una trampa. És una trampa perquè jo era a l’edat mitjana, no em van comprar la idea, i llavors vaig agafar una plantilla (la literatura universal dóna moltes pistes), i en aquest cas la plantilla era el mite de Tristany i Isolda. De fet, el protagonista de Boom boom es diu Tristan. Boom boom no deixa de ser convertir el filtre d’amor de Tristany i Isolda en el Bloody Mary de Boom boom. Per a mi no és casualitat que el guió funcioni com un rellotge, perquè el que funciona com un rellotge és la plantilla. A més, vaig tenir la sort de la brillant aportació de Jordi Beltran, home de ràdio. La música té molt a veure amb les situacions amoroses. En Jordi va ser una grandíssima aportació.

I amb Boom boom vau guanyar un Goya. Un gran èxit amb la primera obra també pot marcar d’una manera complicada?
—Eduardo Mendoza diu que has d’escriure el segon llibre perquè el primer sigui el bo. Això no s’ho treu de sobre ni Orson Welles amb Citizen Kane.

És la seva primera obra?
—Sí. O John Huston, amb El falcó maltès. De tota manera, vaig tenir la sort que després de Boom boom vaig fer Souvenir, que va ser molt mal rebuda. Em va encantar, perquè ràpidament vaig saber què era un èxit i què era un fracàs. I com més aviat sàpigues on et mous, millor.

L’últim llargmetratge que vau fer és Iris (2004). Per què fa vint anys que no en feu cap?
—No et puc convèncer d’una història si no me la crec. I en un moment determinat vaig sentir que jo, que no havia pogut estudiar cinema, havia de retornar tot allò que havia après. I em vaig vincular primer i molt intensament amb Josep Maixenchs, amb la creació de l’ESCAC. I després he anat treballant a la Pompeu Fabra, a la Ramon Llull, a la Universitat de Barcelona. I si compto tots els curtmetratges que han fet els alumnes amb qui he treballat no he parat de rodar. M’ha refrescat molt la mirada, a part d’haver fet altres coses de teatre, documentals i sèries.

Vau començar a dirigir en un món d’homes. Doncs ara la persona que guanya l’Ós de Berlín és una dona.
Hem començat l’entrevista parlant d’una dona molt desconeguda i que existia des que va existir el cinema. N’hi ha moltes així. Evidentment, jo m’he mogut en un món on hi havia més homes, però sincerament dins un equip de cinema no penses si és un home o una dona. I en el cas de Boom boom, majoritàriament l’equip eren dones. I me n’he adonat ara.

Directores, a la vostra època, quines hi havia?
—Un parell d’anys abans que jo, Isabel Coixet ja havia rodat. A escala estatal hi havia Josefina Molina, Cecilia Bartolomé o Pilar Miró. La respecto moltíssim, la Pilar Miró, per tot el que va fer, de manera molt salvatge, per haver defensat el cinema al Ministeri de Cultura. I es va ser molt injust amb ella, que quan dirigia Radiotelevisió Espanyola li van tirar en cara la despesa de vestuari i de representació als actes oficials, cosa que no retreien a cap home. Per començar, amb els vestits de Camps.

Per què el Me too salta, en primer lloc, a la indústria del cinema?
—Els grans estudis eren comandats i funcionaven d’una manera molt bèstia, molt bèstia. La imatge té tant poder que atreu persones que són capaces de gestionar-lo, el poder. I n’han pogut abusar, com han fet en molts altres sectors. Però no té la mateixa visibilitat un metge o un arquitecte que els de Hollywood.

I vosaltres heu viscut aquest abús de poder aquí?
—Sí, però no tan sols en el cinema. Ara em ve al cap la primera vegada que em vaig sentir realment malament. Quan vaig decidir fer cinema, no podia viure del que feia. I vaig estar bastant de temps treballant de guia turística. Portant grups. En el primer viatge em va tocar Tailàndia. Una de les primeres nits a l’hotel em van cridar d’una habitació dos clients. Soldats de l’exèrcit espanyol, que m’esperaven amb un whisky, dient que esperaven que la guia fos afectuosa. Jo, ximple no ho era. I no ho sóc. I vaig aconseguir arribar a la porta i sortir de l’habitació. I quan era a mig passadís recordo que vaig dir: això no es pot quedar així. I vaig tornar, vaig picar a la porta i els vaig cantar les quaranta. Aquesta segona vegada vaig sortir plorant: “Ja no treballaré més, em faran fora de l’agència perquè el client té raó.” Doncs no va passar res. De fet, vaig treballar molt més. I els tals clients em van tractar bé, a partir d’aquell moment. Era un viatge de turisme en què se n’anaven tot el dia a veure prostitutes de catorze anys, evidentment.

Ara que passem a un cert món d’homes, vau conèixer Josep Pla?
—Si et digués que es volia casar amb mi, què em diries? Et passaré un article que ha escrit en anglès un dels meus germans, en Pere, que viu a Eivissa. Josep Pla, a personal view. Descriu el que va ser la nostra infantesa amb en Pla a casa, molt més bé que no t’ho podria explicar jo. En Pla i el meu pare tots dos eren de Palafrugell i van néixer al mateix carrer, el carrer de la Tarongeta anys més tard. Quan el meu pare compra la capçalera de Destino es troba Josep Pla a la Rambla. I li proposa d’escriure Destino. I la primera que li pregunta és: “Pagues bé?” El meu pare va dir: “No, però pago sempre.” A partir d’aquí no només va ser el seu editor sinó també el seu alter ego. És a dir: és indissociable la figura del meu pare de la de Pla i els quaranta-cinc volums de l’Obra Completa. L’últim volum, escrit pel meu pare. Això vol dir molts dinars i molts sopars a casa que, de nen, d’adolescent, ho vius com ho viu un nen que no sap qui té davant. Moltes de les sessions, ara les viuria d’una altra manera. Però sí que, quan estudiava història de l’art i començava a parlar amb en Pla, i ell ja era molt gran, un dia dinant li va dir al meu pare: “Vergés, amb aquesta filla teva sí que m’hi casaria bé.” I jo una mica més i caic a terra, perquè em deia: “Ai, amb tantes filles com té, potser li diu que la hi regala!” Encara sort que no ho va fer. O no, que potser ara cobraria drets d’autor.

Costa d’imaginar-se Pla envoltat de canalla.
—No sabia ni què fotre’n. En Pere ho explica molt bé: no li interessaven les criatures.

Fins a quin punt el vostre pare es va casar amb Pla?
—O va ser en Pla, que es va casar amb el pare? A veure, aquesta insaciable font de saber que representa Pla, amb tota aquesta muntanya de coneixement del món, d’adjectius, de paraules, de periodisme, impensable ara sense una xarxa d’internet, ell la tenia vivint en un mas a l’Empordà. I el pare tenia aquesta força que li retroalimentava el motor. I això penso que és, fonamentalment, la feina d’un editor. És el que jo he entès després al cinema. Hi ha la necessitat de tenir un productor, que faci d’editor. Que tinguem a les mans un bon llibre és el resultat de la combinació entre un autor i un lector. Doncs hi ha un pont imprescindible entre ells dos, que és l’editor. I en aquest cas hi havia molta sinergia d’origen, d’idees, suposo.

Diumenge us donen el premi Trajectòria a la gala dels Gaudí.
—Entenc que és a la trajectòria, sí, però es diu Gaudí d’Honor Miquel Porter i Moix. Primera, jo estic molt orgullosa que l’acadèmia de cinema català hagi sabut acostar el cinema català i fer de pont amb un públic de proximitat. En aquests moments el cinema català és de quilòmetre zero, i això és molt important. I si miro la llista de la gent que ha obtingut aquest premi tot són gent que em semblen grans professionals. Que m’ho donin a mi no m’ho prenc personalment, sinó a la meva trajectòria, a una trajectòria.

Ja sabeu quin discurs fareu?
—Ara, quan marxeu, assajaré. La cosa difícil no és dir el que vull dir, perquè ho tinc claríssim, sinó atrevir-me a dir-ho clar.


Fotografia de Rosa Coma, mare de Rosa Vergés.

Qui és aquella senyora de la fotografia?
—La meva mare. Era guapa, eh? Em sembla que en aquesta fotografia porta les arracades que jo em posaré diumenge.

Voleu dir res que no hagi preguntat?
—Que podem estar contents que el cinema català hagi agafat el rumb que ha agafat. I que hi hagi tantes i noves incorporacions, evidentment de moltes noies, però també de molts nois, que refresquen una mica el nostre panorama. I que el cinema català sempre s’ha distingit per la capacitat d’investigar, de provar: des de l’escola de Barcelona fins ara s’ha donat una imatge que, com més lluny arribi, millor per a tots nosaltres com a espectadors.

La Generalitat em fa dinar a quarts de tres

Cada vegada que baixo a Catalunya em toca viure la mateixa murga, l’adaptació d’horaris. Acostumat al model europeu –horari d’oficina de vuit a quatre amb mitja hora per menjar cap a les dotze, i tota la tarda lliure–, els amics em convoquen per dinar a quarts de tres o a les tres, i amb la certesa, si no són treballadors públics, que després hauran de tornar a la feina. Els sopars encara són pitjors, amb trobades al restaurant quan la resta del continent ha acabat la digestió. Fa uns anys quants van preguntar a catalans a l’exterior què els feia més mandra de tornar, i la resposta que va guanyar de llarg va ser la irracionalitat horària.

Passen els anys i a Catalunya encara hi domina el model sorgit de la postguerra franquista. L’horari laboral destrueix la conciliació i el temps lliure, els alumnes d’institut arriben a casa esgotats i afamats, i la televisió ofereix els programes més interessants a una hora que tots hauríem de dormir. El més gros és que hi ha una corrua d’estrafets que encara defensa aquest sistema insà. El primer argument és que “som mediterranis”, però els italians encara ho són més i dinen a la una i sopen a les vuit del vespre. Després hi ha qui recorda que som al fus horari equivocat, i que per tant seguim el model italià una hora més tard. Cert, però llavors hauríem d’obrir les escoles i les oficines a les nou del matí, no a les vuit! Finalment, s’invoca la catàstrofe que seria qualsevol canvi per al món de la restauració, i els milers de llocs de feina que es perdrien. D’altra banda, això també es va dir quan es va prohibir de fumar als locals, i que jo recordi aquella apocalipsi anunciada encara l’esperem.

Així i tot, hi ha un bri d’esperança. No sé si ho sabíeu, però dins el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya hi ha una Direcció General de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs. Si us pregunteu què fa aquesta direcció general, la pàgina web n’explica les funcions amb l’impecable burocratès que han perfeccionat els politòlegs d’Esquerra Republicana. Per exemple: “Dissenyar polítiques públiques que democratitzin la provisió i la recepció de les cures, que millorin el marc regulador de l’estructura delegada al voltant de la cura i que desenvolupin la corresponsabilitat dels homes en els treballs domèstics i de cures.” Ara bé, el punt que m’interessa més és aquest: “Impulsar polítiques d’organització del temps i reforma horària que permetin la conciliació de la vida personal, familiar, laboral, comunitària, associativa i de ciutadania.” O sigui, que la gent dini abans i no plegui a quarts de quinze.

La Direcció General de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs té evidentment una directora general, que és la politòloga Núria Vergés Bosch, nomenada el 23 de setembre de 2021 amb una retribució anual de 92.710 euros (més coses). Si els cognoms us sonen és perquè són els mateixos de l’ex-consellera de Salut Alba Vergés Bosch, ara vice-presidenta primera del Parlament de Catalunya, i aquesta coincidència es deu al fet que són germanes. Des de llavors la directora general ha fet una feina silenciosa, i a banda d’una entrevista al Planta baixa de TV3 durant els primers dies al càrrec, només va sortir als mitjans quan es va saber que havia imposat el castellà en una formació per a treballadores domèstiques que s’havia de fer en català.

Des de la creació de la Direcció General de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs no hem sentit a parlar més del Pacte per a la Reforma Horària que es va anunciar el 2017, i que tenia per objectiu implantar-la el 2025 (que no sé si us n’heu adonat, però és l’any que ve). I això que tenia el suport de tots els partits parlamentaris, els principals sindicats, les patronals, les quatre diputacions i les universitats. De fet, la web del projecte no s’actualitza des del 2019. Tot i això, no defalleixo, i encara tinc l’esperança que un dia abraçarem la racionalitat europea, i podrem dinar a la una i sopar a les vuit com feien els nostres avantpassats. Ara, si l’actual govern ho ha d’escometre amb la mateixa diligència que ha gestionat la sanitat, l’educació, l’aigua, l’energia, les infrastructures o la llengua, potser val més que no facin res, que encara acabarem tots dinant a les sis de la tarda.

Pàgines