Vilaweb.cat

Nuet: “S’hauran de quedar amb un versió de mi, la d’heroi o la de malvat”

Joan Josep Nuet encara des d’avui l’enèsim judici polític contra el procés cap a la independència. El jutja el Tribunal Suprem espanyol perquè és diputat al congrés per ERC, i la fiscalia demana que el multin i l’inhabilitin per desobediència com a membre de la mesa del parlament el 2017 que va afavorir el debat i la votació de les lleis de desconnexió i de les conclusions de la comissió del procés constituent; aleshores com a diputat de Catalunya Sí que es Pot. Els seus companys independentistes de la mesa han estat tots condemnats: Lluís Corominas, Ramona Barrufet, Anna Simó i Lluís Guinó, per desobediència al TSJC; Carme Forcadell, empresonada per sedició pel Suprem. Ell és el no independentista de la mesa perseguit. En aquesta entrevista, feta poc abans de comparèixer davant del tribunal, adverteix: “Que ningú no es pensi que això només va contra els independentistes”

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La vostra condemna ja ha estat escrita?
—La fiscalia des del començament va construir una teoria de conspiració contra l’independentisme. I això ho arrosseguem encara els qui tenim una posició dissident. Avui són els independentistes però demà passat poden ser en general els republicans, els sindicalistes i tota persona que té una mirada crítica sobre l’entramat del 1978.

Sou un d’aquells que éreu a prop dels independentistes i també us ha tocat el rebre.
—Sí, perquè com jo hi ha una part important de la societat catalana que ve de tradicions d’esquerres i que té clar el dret d’autodeterminació, però que clarament no és independentista. Aquesta gent també serà criminalitzada en una primera fase, perquè també és perseguit el fet de ser demòcrata. A tots aquells qui feien un lleu somriure quan el setembre i l’octubre del 2017 es va procedir contra els independentistes, i que pensen que potser tenen una visió de la vida oberta, flexible i liberal, aquesta mentalitat en la política i la judicatura espanyola, i en l’exèrcit, a ells també els passarà pel damunt. Que ningú no es pensi que això només va contra els independentistes.

Vau veure ningú en concret que fes aquest lleu somriure la tardor del 2017?
—És claríssim que hi ha formacions polítiques catalanes i espanyoles que creuen que els independentistes això s’ho mereixen perquè van fer massa tensa la situació. Hi pot haver crítica i confrontació política, però una altra cosa és intentar ficar-los a la presó. És una línia vermella que l’estat espanyol ha traspassat. Això és una mena de cop d’estat a la democràcia espanyola per darrere.

El fet de no ser independentista pot anar a favor vostre per a absoldre-us?
—Sí, és cert. És una possibilitat. Al judici explicaré què sóc, però no explicaré què no sóc. Jo no sóc independentista, tot i que per a ells això és difícil d’esbrinar. Perquè la cultura política madrilenya és molt limitada. No diferencien sobirania, d’independència, d’autodeterminació, de procés constituent… Per a ells tots són independentistes. I qui no està d’acord amb la seva idea d’Espanya és col·laborador dels independentistes. Han imposat una hegemonia sobre un model d’estat, que ha col·locat l’esquerra espanyola a la defensiva. I s’ha de fer pedagogia amb l’esquerra espanyola, perquè són els següents en la llista de la repressió.

Assumiu que el fet de tenir una ideologia determinada us pot absoldre en el judici.
—Sí, és que el judici és polític. I, per tant, ells es trobaran amb la següent idea: aquest senyor, com que una part del seu comportament va ser com el dels independentistes, en algunes votacions, el tractarem com un independentista; doncs guillotina. És una opció. Però també pot ser que pel context i per la pressió europea diguin que a aquest ara el separarem i el farem servir. Perquè no és independentista, i com va dir el fiscal del TSJC en la primera querella, les seves actuacions fan deduir que, com que no és independentista, no té la voluntat de ruptura constitucional per a fer la independència. Amb això no s’equivoquen; jo no penso a fer la independència. Però una altra cosa és que la repressió ha col·locat cadascú al seu lloc, és a dir, que d’ençà del 2017 no només es debat si ets independentista, sinó si justifiques la repressió o no.

Per a intentar l’absolució també utilitzareu el fet de no ser independentista, i d’haver votat diferent que els independentistes el 2017.
—Sí, però el fet important és que s’adonin que fer el debat no ha de prefigurar un acte criminal. Perquè així em defenso jo i defenso Carme Forcadell. Fer el debat és una obligació democràtica, i això és la base de la meva defensa. I per això vaig votar a favor de tramitar la llei del referèndum, perquè jo en volia fer el debat, volia modificar la llei i encaixar-la en part dins la legalitat. Però vull que entenguin que fer el debat és una obligació que tenim. Jo intentaré això davant el tribunal. És un tribunal molt difícil, i convèncer-lo que l’independentisme és bo és molt complicat. En canvi, els has de martiritzar amb els procediments democràtics, en primer lloc perquè en són molt desconeixedors. Ells se senten poder judicial i a tu, poder legislatiu, et miren des de dalt. I perquè crec que amb els valors democràtics podem guanyar, i és on hem de lliurar la batalla.

Penseu que una absolució vostra seria encara més escandalosa que no una condemna, pels precedents que hi ha hagut?
—Pot ser. Perquè la meva absolució comportaria el debat sobre el context. Algú diria que Forcadell ha votat que sí, que Nuet ha votat que sí, i que ella està condemnada però ell no. La pregunta seria per què? I la resposta és perquè ell tenia una intenció diferent. D’alguna manera això va cap a la intenció. Però som en un judici polític. Es jutja la intenció dels independentistes, i si no ho ets els poses mentalment en una dificultat: però aquest senyor per què ha fet això si no és independentista? Perquè per a ells no ser independentista és ser del PP, perquè ens entenguem. Si no, no ho entenen.

Dieu que poden fer servir la vostra absolució?
—Si al final m’absolen és perquè al final em voldran fer servir per a una altra cosa, per exemple per justificar que no hi ha criminalització, etc. Però això serà la seva decisió. Jo, el que sóc i era el 2017 no ho puc canviar; allò que vaig votar el 2017 no ho puc canviar. Ni puc canviar que vaig votar a favor de la llei del referèndum ni que vaig votar contra el tràmit de la DUI. Totes dues coses són certes. Ells s’hauran de quedar amb una versió de mi, la d’heroi o la de malvat. És la seva tria, però jo intento ser conseqüent amb la societat catalana. Penso que el debat s’ha de poder fer i crec que la DUI era un error, però no perquè ho digui jo sinó perquè m’ho va dir el president Puigdemont en una reunió prèvia el dia que estava a punt, amb el bolígraf a la mà, de signar el decret de convocatòria electoral del 2017.

La fiscalia i l’advocacia de l’estat continuen essent acusació. Cap gest per al diàleg.
—Un cop el PP va externalitzar la política al poder judicial, va agafar vida pròpia. Té opinió política pròpia i clavegueres pròpies amb altres poders de l’estat, i jo recomano que aquest entramat el comencem a desmuntar.

Però el govern espanyol té capacitat de moure aquests fils i no ho fa. I és el PSOE que no ho fa.
—Sí. És cert que la pandèmia ha alterat els calendaris, i ha passat un any però no un any qualsevol. Ara, a Madrid ja se’ns ha acabat la paciència, i un cop acabi la campanya electoral de Madrid (perquè durant la campanya serà difícil que hi hagi cap gest de distensió, sinó tot el contrari), el PSOE haurà de prendre decisions. Nosaltres ja les hem preses: començarem a votar que no. No pas en coses de menjar, perquè ens entenguem, però començarem a votar moltes coses i el PSOE perdrà votacions parlamentàries. Ho intentarem articular amb Junts, amb Bildu i amb més forces sobiranistes. El PSOE haurà de veure si té Ciutadans, que potser ni els tindrà, o pacta amb el PP o vol que una majoria parlamentària li aprovi coses. El nostre vot no serà gratuït i caldran gestos clars que ajudin a la distensió política.

De moment el PSOE no deixa ni que es tramiti la llei d’amnistia al congrés al costat de PP i Vox.
—Sí, és una posició tradicional perquè ells diuen que les meses són aparells de l’estat i els fan jugar el paper que creuen que l’estat ha de garantir, perquè mai no han tramitat res, tampoc, sobre la monarquia. I sempre amb la mateixa fórmula: fan un informe els lletrats, els diuen què han de dir i ja no hi ha debat.

The post Nuet: “S’hauran de quedar amb un versió de mi, la d’heroi o la de malvat” appeared first on VilaWeb.

La història de la Cristina, una de les 149 víctimes del vol de Germanwings

El 24 de març de 2015 la Cristina es va embarcar en el vol 9525 de Germanwings cap a Düsseldorf. Tenia previst de tornar-hi el dia abans, a Alemanya, on treballava, però una entrevista de feina li va fer canviar la data del vol. “Una feina que, tal com després vam saber, li haurien donat”, explica Marçal Girbau. Ell és l’autor d’El vol de la Cristina, un relat que neix de la voluntat de la família de retre-li un homenatge especial i que és alhora una biografia i una denúncia del dolor no reparat de la seva pèrdua. Va ser el seu germà, en Sergio, qui va proposar a Girbau, un amic de la infància, aquest encàrrec. “Ell diu que vol girar full, però girar full de veritat, girar full tantes vegades com calgui per a recordar la seva germana i perquè algú posi veu al dolor, la ràbia i la frustració”, explica. L’autor ha volgut crear un record viu de la Cristina, que trobi complicitats i fins i tot faci esbossar algun somriure. “Primer vaig sentir vertigen, perquè no era un encàrrec fàcil, per la meva proximitat amb la família i amb la Cristina, però alhora ha estat un honor.”

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El llibre, que és colpidor sense fer un relat morbós i estèril de la tragèdia, descriu tot el procés que fan tant Girbau com el germà, que consisteix a anar a Alemanya per a saber amb detall com vivia i treballava la Cristina, parlar amb els seus amics i fins i tot visitar les muntanyes de Lo Vernet, l’indret inhòspit, d’una rara bellesa, on es va estavellar l’avió i on ara hi ha un monument format per 149 esferes, una per cada víctima. A dins de la de la Cristina, la família hi va abocar sorra de Formentera, que l’autor defineix com el seu paradís perdut.

Marçal Girbau, autor del llibre. L’exili professional de tota una generació

El vol de la Cristina és una reflexió sobre elements de la vida, la societat i l’existència amb un rerefons que desperta molta empatia en el lector: allò que va passar a la Cristina ens podria passar a tots. De fet, la seva història té molts punts en comú amb la de moltes persones de la seva generació.

Tenia trenta-dos anys i era una jove doctora en neurociència amb currículum acadèmic brillant que es va trobar obligada a anar a treballar a Alemanya. “Era una jove promesa en el món de la ciència i la investigació que tenia un sentit de la responsabilitat i de la feina ben feta envejable”, explica Girbau. Treballava per a la farmacèutica Bayern, però anhelava poder tornar a Catalunya, on tenia parella, família i amics. Aquell cap de setmana havia vingut de visita, però precisament per aquesta voluntat de tornar a la seva terra, va canviar la data del vol per poder anar a una entrevista de feina i començar una nova vida. “És l’exemple d’una generació sencera de joves amb talent en tots els camps. Milers de joves del nostre país han hagut de deixar la família i buscar la manera de guanyar-se la vida fora, és l’exili forçós de tota una generació. El llibre també vol denunciar això, per mostrar una conseqüència fatídica d’aquest país nostre que expulsa el talent.”

“L’estat espanyol se’n va rentar les mans”

Seguint aquesta vocació de denúncia, el llibre també parla del dolor de les famílies de les víctimes i de la manca de voluntat de reparació per part de la justícia i les administracions i també per part de Lufthansa, companyia a què pertanyia Germanwings. De fet, Girbau explica que durant tot el procés es va tenir molt poca consideració per les famílies, ja des del primer moment: “Els van concentrar en una sala a Castelldefels i va passar allò típic que la premsa sempre hi arriba abans. Els donaven unes informacions que es contradeien amb allò que deien els mitjans. La premsa donava tothom per mort mentre a la sala no podien confirmar víctimes, però alhora els oferien una atenció psicològica que ja indicava què passava…”

Pel que fa a la gestió posterior dels fets ocorreguts, Girbau assenyala, per exemple, el “paper galdós” de l’estat espanyol en la seva part de responsabilitat, perquè era un vol que sortia de l’aeroport del Prat: “No tan sols no hi ha tingut gens d’interès ni s’ha posat al capdavant en la defensa dels drets de les famílies, sinó que a més no ha fet cap gest perquè els fets es consideressin un atemptat en comptes d’un trist accident de trànsit, que és com és considerat legalment. L’estat espanyol se’n va rentar les mans completament. Hauria pogut tenir una actitud molt més bel·ligerant amb Lufthansa i les institucions alemanyes, però va jugar a no molestar segons quins poders i no crear tensió amb les relacions amb Alemanya. Hauria pogut exercir de defensor de les víctimes, legislar perquè no tornés a passar o encapçalar, en el si de la UE, un debat sobre seguretat aèria… I no ho ha fet. Això demostra que els interessos d’uns quants passen davant.”

De fet, l’autor denuncia que els fets no han passat cap mena de factura a la companyia, que no s’ha trobat cap mena de conseqüència, i que tampoc no ha malmès la imatge d’exemplaritat que normalment es té d’Alemanya: “Què hauria passat si hagués estat un avió de Vueling amb un copilot català? Quina imatge projectarien de nosaltres? Alemanya té una bona fama que si la contrastes amb els fets es desmunta. Han aconseguit que ens oblidem amb una facilitat increïble d’afers com el Dièselgate o de Germanwings…”

Es podria repetir?

Quan Girbau subratlla la inacció de l’estat espanyol i la Unió Europea en el cas de Germanwings no ho diu solament quant a les famílies de les víctimes, sinó també quant al futur i la manca de garanties que un fet com aquest pugui repetir-se. “No ha canviat cap protocol de seguretat aèria”, explica. “Després de l’11-S es van fer canvis molt importants, entre els quals, ironies del destí, el famós sistema de tancament de la cabina intern, que és el que va permetre al copilot de Germanwings de cometre l’atemptat. Això continua funcionant de la mateixa manera i tampoc no s’han fet canvis en la qüestió dels controls psicològics dels pilots ni en els protocols sanitaris, que no permeten que, quan un metge dóna una baixa, automàticament se n’informi l’empresa, cosa que hauria evitat el cas de Germanwings.”

L’autor d’El vol de la Cristina considera que les responsabilitats van ser compartides i que el cas s’explica per un seguit de negligències, però subratlla que ningú no s’ha esforçat a provar de rescabalar les famílies, entre les quals hi ha hagut grans diferències en les indemnitzacions i processos. “En una Unió Europea amb una suposada unitat, cada país ha tingut el seu procés judicial, sense cap mena de convergència. Segons el passaport que tinguis, tens uns drets o uns altres”, lamenta. “Els jutges ho han considerat un accident de trànsit, i això és el que més interessa a les companyies asseguradores, a Lufthansa i als estats.”

Uns fets considerats un accident

Amb tot, Marçal Girbau es pregunta per què ningú no ha considerat els fets de Germanwings com un atemptat terrorista: “Un argument per a no considerar-ho terrorisme és la patologia del copilot, però qui sap si els que cometen atemptats no tenen també patologies. Un altre dels arguments és que el copilot no pertanyia a cap organització, però el decapitador de París, per exemple, tampoc no pertanyia a cap organització oficialment. Terrorisme vol dir terror, que algú tingui ganes de generar-lo. El copilot de Germanwings segurament pretenia això, generar aquest terror que fa que avui encara hi hagi molta gent que tingui certa por a l’hora d’agafar un avió perquè pensi, i amb raó, que allò que va passar el 2015 pot tornar a passar.”

Sigui com sigui, que els fets s’hagin considerat legalment com un accident implica que les indemnitzacions no són iguals per a tothom, que hi hagi grans diferències entre unes famílies i unes altres: “Si has deixat fills a càrrec no és igual que si no n’has deixat, per exemple. És com dir que la vida té un valor diferent segons aquestes coses. La Cristina no tenia fills perquè no n’havia pogut tenir! Perquè el seu país no li havia donat un espai pel talent que tenia i era una nòmada que anava i venia… No hi ha víctimes de primera i de segona, tampoc famílies de primera i de segona”, reivindica Girbau.

Mentre que algunes famílies han acceptat les indemnitzacions, algunes altres, com la de la Cristina, les han refusades i mantenen el procés judicial obert, encara sense haver cobrat res, perquè no hi ha sentència ferma. L’autor subratlla, però, que evidentment no és una qüestió de xifres: “Famílies com la de la Cristina no reclamen cap quantitat de diners, reclamen justícia, que quedi clar i per escrit que la seva filla no va morir en un accidentet de trànsit, i que això tingui conseqüències. Un accident és involuntari, i aquí hi va haver premeditació. Famílies com la de la Cristina demanen dignitat.”

The post La història de la Cristina, una de les 149 víctimes del vol de Germanwings appeared first on VilaWeb.

Un ferit greu i tres de lleus en una explosió d’escòria i vapor d’aigua a una foneria de Castellbisbal

Una persona ha resultat ferida greu i tres més han sofert lesions de caràcter lleu en una explosió a la foneria Celsa de Castellbisbal (Vallès Occidental) aquest vespre poc després de les set de la tarda, segons que ha informat el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). El ferit greu ha estat traslladat a l’Hospital Vall d’Hebron, informa la mateixa font.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

De la seva banda, els Bombers han explicat que l’explosió ha estat d’escòria i vapor d’aigua, i que no hi ha hagut incendi. També han indicat que retiraran les plaques del sostre que han quedat afectades per l’ona expansiva i que presenten risc de caure. En un primer moment els Bombers han enviat al lloc nou dotacions, de les quals finalment han actuat cinc.

De la seva banda, Protecció Civil ha activat la fase de prealerta del pla d’emergències Procicat per l’accident. També ha informat que el telèfon d’emergències 112 ha rebut una desena de trucades per l’explosió i que no consta afectació a l’exterior.

The post Un ferit greu i tres de lleus en una explosió d’escòria i vapor d’aigua a una foneria de Castellbisbal appeared first on VilaWeb.

Les Corts Valencianes reclamen la reciprocitat d’À Punt amb TV3 i IB3

Les Corts han acordat aquest dimarts tornar a reivindicar davant el govern espanyol  la “reciprocitat total” de totes les televisions autonòmiques, atenent primer a la d’À Punt amb TV3 i IB3 i instant a que es faça efectiva en la pròxima Llei General de l’Audiovisual que es debatrà al Congrés i el Senat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La proposta presentada per Compromís ha eixit endavant en la comissió de radiotelevisió amb els vots a favor dels altres dos grups del Botànic (PSPV i Unides Podem) i el rebuig de l’oposició (PP, Ciutadans i Vox).

La iniciativa insta la Generalitat Valenciana a estudiar la viabilitat d’aprofitar la banda ampla de l’actual multiplex per fer efectiva l’entrada de TV3 i IB3 al País Valencià, així com facilitar que À Punt puga adherir-se a la plataforma digital de continguts compartits Bon Dia TV, cosa que de fet ja va passar fa uns dies.

En general, aquesta proposició no de llei (PNL) defensa que les televisions han de donar resposta al pluralisme lingüístic, polític, cultural i social i augura que la reciprocitat podrà beneficiar el sector audiovisual.

Per a Compromís, aquesta mesura és cada vegada més urgent per a “no deixar escapar més temps l’oportunitat de compartir, posar en comú i garantir l’accés al dret a la informació”. Finalment, la PNL insta a portar a terme una revisió de les llicències de TDT per comprovar el compliment de les concessions.

Tant Acció Cultural del País Valencià (ACPV) com Escola Valenciana han celebrat l’aprovació de la proposta, que se suma a la impulsada l’11 de març a nivell estatal per aquestes i altres entitats. Ambdues organitzacions reclamen al president de la Generalitat, Ximo Puig, que l’aplique de forma efectiva.

The post Les Corts Valencianes reclamen la reciprocitat d’À Punt amb TV3 i IB3 appeared first on VilaWeb.

Forcadell lliura a l’Arxiu Nacional les cartes que ha rebut a la presó: “Pertanyen a la memòria col·lectiva d’un país”

La presidenta del parlament Carme Forcadell ha lliurat aquest vespre totes les cartes que ha rebut d’ençà que va ser empresonada, fa tot just tres anys, a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Seguint les passes d’altres presos polítics, Forcadell ha volgut donar tota aquesta documentació epistolar a la “casa de la memòria” per contribuir a la construcció de la història col·lectiva de Catalunya.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“Aquestes cartes pertanyen a la memòria col·lectiva d’un país. Perquè la història no només la fa la gent que pren decisions, sinó també les persones amb petits gestos com escriure una carta”, ha dit.

Durant l’acte de lliurament, Forcadell ha assegurat que rebre tantes mostres de suport de persones anònimes l’han ajudat a conviure amb la vida a presó.

Acte de lliurament de les cartes rebudes a la presó a l'Arxiu Nacional de Catalunya. La història la fem i l'escrivim col.lectivament i aquestes carten formen part de la nostra historia. No patiu no es podran llegir fins d'aquí 50 anys. Infinites gràcies per enviar-me-les. pic.twitter.com/WXMYf7yYCo

— Carme Forcadell (@ForcadellCarme) March 23, 2021

The post Forcadell lliura a l’Arxiu Nacional les cartes que ha rebut a la presó: “Pertanyen a la memòria col·lectiva d’un país” appeared first on VilaWeb.

El Corte Inglés acorda amb els sindicats el pla de sortida voluntària de fins a 3.292 treballadors

El Corte Inglés ha acordat amb els sindicats CCOO, Fasga, Fetico i UGT un pla de sortida voluntària que pot afectar fins a 3.292 treballadors. En virtut d’aquest pacte, els operaris que s’hi adhereixin rebran una indemnització de trenta-tres dies per any treballat fins a un màxim de vint-i-quatre mensualitats, a banda d’una prima que es fixa en funció de l’antiguitat. Els treballadors amb més de quinze anys al Corte Inglés rebran un pagament equivalent al 20% del sou brut, del 10% els que duguin entre deu i quinze anys i del 5% si en porten entre cinc i deu, segons els càlculs de la direcció. La firma també s’ha compromès a contractar dues empreses per ajudar els treballadors a trobar una nova feina d’acord als seus perfils i interessos professionals.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

D’altra banda, l’empresa afirma que ha reduït un 15% el nombre d’afectats en cas que el total de baixes no es cobreixi amb voluntaris. Suposaria, afirma el Corte Inglés, reduir el procés d’extinció en unes cinc-centes persones.

El pla està obert a tots els treballadors de la companyia a excepció dels majors de cinquanta anys, que són els que, a parer del Corte Inglés, podrien tenir més dificultats per recol·locar-se. També n’estan exclosos els que tenen contracte temporal.

The post El Corte Inglés acorda amb els sindicats el pla de sortida voluntària de fins a 3.292 treballadors appeared first on VilaWeb.

Arenas, Cascos i Cospedal neguen haver tingut coneixement ni haver rebut diners de cap caixa B del PP

Els ex-secretaris generals del PP Javier Arenas, Francisco Álvarez Cascos i María Dolores de Cospedal han negat al judici sobre la caixa B del partit a l’Audiència espanyola haver rebut mai diners en negre ni tenir coneixement que a la formació hi hagués cap comptabilitat paral·lela a l’oficial. Els tres han coincidit amb les declaracions en el mateix sentit que han fet altres ex-pesos pesants del PP, com ara l’ex-ministre de l’Interior espanyol Ángel Acebes.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’ex-tresorer del PP Luis Bárcenas va declarar en canvi com a acusat el 8 de març que tots quatre estaven al cas de la comptabilitat il·lícita, i que tots van rebre sobresous que tenia adequadament registrats. Les declaracions de tots quatre contrasten amb les que ha fet aquest matí l’ex-diputat Jaime Ignacio del Burgo, segons el qual l’ex-president del govern espanyol José María Aznar va autoritzar “compensacions” que apareixen a les anotacions de Bárcenas. Del Burgo ha parlat concretament d’un pagament en metàl·lic a l’ex-secretari general del PP de Navarra Calixto Ayesa com a “compensació” per un crèdit que va subscriure el 1982 amb la UCD per les eleccions. Tanmateix, del Burgo ha negat que això impliqui l’existència d’una caixa B. L’ex-diputat Eugenio Nasarre també ha admès haver rebut diners dels papers de Bárcenas per a una fundació.

Demà són previstes les declaracions dels ex-presidents del partit i del govern espanyol José María Aznar i Mariano Rajoy, ambdues per videoconferència.

The post Arenas, Cascos i Cospedal neguen haver tingut coneixement ni haver rebut diners de cap caixa B del PP appeared first on VilaWeb.

El PSOE s’alia amb la dreta per a blocar una reforma de la ‘llei mordassa’

Per segon cop en un dia, el PSOE s’ha aliat amb la dreta i l’extrema dreta per a rebutjar una proposició de llei de la CUP que demanava de derogar la Llei de Seguretat Ciutadana, rebatejada com a ‘llei mordassa‘. En el text també s’incloïa a més una reforma del codi penal per, entre altres qüestions, acabar amb el delicte de sedició.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Precisament ahir la Comissió de Venècia va demanar a l’estat espanyol una reforma de la ‘llei mordassa’ pel seu “potencial repressiu”. L’organització vinculada al Consell d’Europa va demanar que es revisin les altes penes que estableix la llei de seguretat ciutadana del 2015, així com les multes que preveuen. “Les multes poden tenir un efecte dissuasiu en la llibertat d’expressió”, afirmava.

La CUP va decidir de sotmetre a debat del ple aquesta iniciativa malgrat que el congrés ja està tramitant des de la tardor una proposició promoguda pel PNB per precisament reformar aquesta Llei de Seguretat Ciutadana que el PP va aprovar en solitari el 2015, quan gaudia de majoria absoluta. I, com era previsible, la seva proposta ha topat amb el rebuig de PSOE, el PP, Vox i Ciutadans.

La que va ser secretària d’Estat de Seguretat, Ana Botella, ha dit a la CUP que “no és seriós” pretendre derogar una llei com la de Seguretat Ciutadana sense una alternativa o “amputar” fins a quinze articles del Codi Penal, i li ha subratllat que si de veritat volen canviar les coses, abans han de condemnar la violència als carrers de les últimes setmanes i després posar-se a treballar presentant esmenes a la reforma de la ‘llei mordassa’.

Els que sí que han avançat el seu suport a la iniciativa de la CUP han estat Unides Podem –soci del PSOE a La Moncloa– ,ERC, Bildu, Junts i el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) amb arguments més o menys similars. Tot han retret al PSOE que prometés en el seu dia acabar amb la ‘llei mordassa’ i dos anys i mig després d’arribar al Govern no només no ho hagin fet sinó que a més l’hagin aplicat més que el PP. “Li han agafat el gust”, ha comentat el diputat de Bildu, Jon Iñarritu.

The post El PSOE s’alia amb la dreta per a blocar una reforma de la ‘llei mordassa’ appeared first on VilaWeb.

Report diari sobre el coronavirus: Catalunya anuncia un pla optimista de vaccinació i Puig demana prudència per Setmana Santa

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El govern català ha anunciat un pla de vaccinació força optimista després de Setmana Santa. El Departament de Salut calcula que pot arribar a inocular 500.000 dosis setmanals a l’abril si es compleixen les previsions de l’arribada dels vaccins, i ha previst que hi hagi 500 espais per tot el Principat i 10.000 professionals treballant-hi. La majoria són Centres d’Atenció Primària i annexos, hi ha 46 espais intermedis per determinar i sis grans punts de vaccinació. Quant a les persones més grans de 80 anys, només se n’ha vaccinat el 30% (118.000 persones) i es preveu que acabi de vaccinar-se tot el grup d’edat amb Pfizer a mitjans de maig.

El vice-president en funcions, Pere Aragonès, també ha demanat prudència i contenció a la població per Setmana Santa. En el mateix sentit s’ha expressat el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, qui també ha insistit a demanar que s’aprovi el vaccí Sputnik V. De moment, però, l’Agència Europea de Medicaments (EMA) continua avaluant-lo. Brussel·les no té previst de comprar l’Sputnik per distribuir-lo entre els estats membre de la Unió Europea, però els governs europeus podran comprar-lo quan tinguin l’aval de l’EMA. De fet, Hongria ja n’ha adquirit pel seu compte. Puig també ha dit que si els indicadors es mantenien baixos, d’ací a uns dies s’aixecarien algunes de les restriccions vigents. Demà es reprendrà la vaccinació amb AstraZeneca als tres hospitals de campanya valencians, i s’inocularan 90.000 dosis als docents i membres de la comunitat educativa durant aquesta setmana. A les Illes, el govern ha anunciat que tancarà l’interior dels bars i restaurants de Mallorca. El servei dels hotels romandrà obert fins a les 22.00. També es farà efectiu un tancament perimetral, tot i que podrà haver-hi mobilitat entre les illes.

On s’amplien les restriccions és a Alemanya i al Regne Unit. El govern alemany ha endurit el confinament per Setmana Santa, prolongant les mesures actuals fins el 18 d’abril, i ha fet marxa enrere en l’obertura que havia anunciat la cancellera Angela Merkel. A més, es prohibiran les reunions de més de cinc persones, amb un màxim de dues bombolles, i el comerç no essencial romandrà tancat. Per la seva banda, el govern britànic ha prohibit els viatges a l’estranger per vacances fins al juny, de moment, i preveu multes de 5.000 lliures per a qui vulneri la restricció.

A la Unió Europea, continua la tensió amb AstraZeneca. La Comissió Europea ha advertit la farmacèutica que farà servir totes les eines que té a l’abast per a rebre les dosis pactades. En aquest sentit, vol ampliar el mecanisme per a blocar les exportacions i encara veu assolible haver vaccinat el 70% de la població europea al setembre. Segons les dades de la Comissió, AstraZeneca s’havia compromès a lliurar a la Unió Europea 90 milions de dosis el primer trimestre del 2021 i 180 milions el segon. En canvi, aquests darrers tres mesos arribaran 30 milions i entre l’abril i el juny només repartirà 70 milions. És a dir, un 40% menys del previst.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha  996.767 casos, 29.364 morts i hi ha 590 pacients a les UCI:

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

A tot el món, les darreres xifres són de 124.602.850 casos confirmats i 2.740.380 morts. Del total de casos, 100.500.857 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 30.589.500 casos i 556.135 morts;
–El Brasil, amb 12.051.619 i 295.685 morts;
–L’Índia, amb 11.733.369 casos i 160.475 morts;
–Rússia, amb 4.474.610 casos i 95.818 morts;
–L’estat francès, amb 4.313.073 casos i 92.908 morts.

–A l’estat espanyol: 3.234.319 casos i 73.744 morts.

La píndola d’en Jordi Goula: ‘Sí, hem estalviat molt durant el 2020!’

Un aspecte destacable associat a la crisi econòmica originada per la pandèmia de covid-19 ha estat l’extraordinari augment de la taxa d’estalvi domèstic. Entre el gener i el setembre del 2020 (última dada disponible), tant a l’estat espanyol com a la zona euro, l’estalvi de les famílies va ser si fa no fa de 3,5 punts percentuals de PIB superior a l’observat, de mitjana, en els tres primers trimestres dels últims cinc anys. Una part significativa de l’escreix d’estalvi s’ha acumulat en dipòsits bancaris. Aquesta evolució de l’estalvi ha estat el reflex d’una baixada del consum de les cases molt més marcada que no la de les rendes, que han estat sostingudes, en certa manera, per les ajudes públiques desplegades per mitigar els efectes econòmics adversos de la pandèmia. Aquesta és la informació que dóna el Banc d’Espanya en l’últim informe trimestral, publicat avui.

Parlem de molts diners. De desenes de milers de milions d’euros. L’última vegada que vaig escriure sobre l’estalvi a la píndola (el 15 d’octubre de 2020) i vaig comentar que hi havia un rècord a Catalunya, alguns lectors em van fer arribar la seva incredulitat, adduint que en aquests temps no es pot estalviar, perquè amb prou feines s’arriba a final de mes. Probablement ara també ho pensen, però les xifres són les que són. El problema és que no sabem la distribució detallada d’aquest estalvi, per segments de rendes. De totes maneres, és més que raonable de pensar que hi ha una part més o menys nombrosa de la població que, efectivament, no ha pogut estalviar.

Ara l’estatística ens diu que hi ha una borsa de diners que en algun moment s’haurà de gastar, en el moment en què la vaccinació sigui més generalitzada i l’entorn, més segur. I quan s’alliberi una part d’aquest estalvi privat acumulat, és lògic que pressioni la recuperació del consum i l’activitat, en general. Però els analistes del Banc d’Espanya tenen dubtes sobre la magnitud final d’aquesta empenta addicional i pensen que pot tenir un impacte relativament limitat.

Argumenten, en primer lloc, que una part important del consum no satisfet aquests últims trimestres a conseqüència de les restriccions és atribuïble a la despesa en serveis, que, en general, no és ajornable. És evident. En segon lloc, apunten a la desigualtat: la gran bossa d’estalvi que s’ha acumulat d’ençà que va començar la pandèmia es concentra principalment en les rendes més altes, que tenen una propensió marginal a consumir (la part de l’augment de renda que es destina al consum) relativament baixa. I això pot fer menys important el nou impuls a la demanda. Quant a les rendes baixes, suposen que no han pogut estalviar o, si ho han fet, és una xifra molt minsa i resulta insignificant per les grans magnituds.

Veurem si els analistes del supervisor tenen raó. Però m’interessa molt particularment l’estalvi que ha anat als dipòsits bancaris. No sabem quina part del total és, però certament l’any 2020 va créixer molt més que no en anys anteriors. Precisament avui s’han fet públiques les xifres del desembre. A tot l’estat espanyol, l’evolució fa un salt molt important el 2020, perquè els dipòsits privats creixen d’un 9%, i l’any anterior tan sols havien augmentat d’un 3,8%. Són 106.000 milions que han buscat aixopluc a la banca, malgrat que no tenen cap mena de remuneració i paguen el manteniment amb un munt de comissions.

Però encara m’interessa més el cas de Catalunya, perquè fins i tot és notícia. Durant el 2020, la xifra de dipòsits supera, per primera vegada, la que hi havia el setembre del 2017, just abans de començar la retirada de diners a partir de l’1-O. Fem memòria? En pocs mesos les retirades de dipòsits de les oficines catalanes van atènyer una xifra d’uns 30.000 milions d’euros, gairebé un 20% del total, un percentatge molt important. El canvi de seu de CaixaBank i el Banc Sabadell hi van tenir a veure, perquè la part més important dels dipòsits “fugits” van anar a parar al País Valencià, on van traslladar a corre-cuita les seus socials. Però també “van fugir” perquè molta gent canviava la domiciliació del compte –fora de Catalunya– dins el mateix banc. Eren els denominats “comptes mirall” que oferien els mateixos bancs abans de perdre clients. Eren dies en què els mitjans de comunicació espanyols deien barbaritats sobre els mals que ens caurien al damunt, després de la fugida d’empreses que no hi va haver mai (sí de seus socials). Eren mesos en què tot s’hi valia i es jugava clarament a atemorir la ciutadania de Catalunya amb pronòstics catastrofistes, que, evidentment, no s’han complert.

Bé, el cas és que finalment sembla que la por ja és fora, perquè s’ha recuperat i superat el nivell de dipòsits que hi havia abans de la retirada posterior a l’1-O. El 2020 es tanca amb una xifra de dipòsits a les oficines bancàries de Catalunya de 181.700 milions d’euros, enfront dels 176.100 milions del setembre del 2017. Recordem que sis mesos després d’aquella data, el març del 2018, s’havien reduït a 145.000. I s’ha recuperat la xifra per l’augment d’estalvi important fet aquí i que ha anat a parar als comptes bancaris, amb un creixement superior al de l’estat espanyol, concretament del 10%. Val a dir que una part important dels comptes que es van deslocalitzar ha anat tornant, segons que em confirmen fonts bancàries, i això també ha sumat.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Els turistes no són benvinguts aquests dies a les Illes
–Stat: Què sabem i què no sabem sobre la covid persistent (en anglès)
–Le Monde: Qui es pot vaccinar i quan? El calendari de vaccinació en un cop d’ull (en francès)
–The Economist: Com més va, els europeus confien menys en el vaccí d’AstraZeneca (en anglès)
–La Première: A Papua Nova Guinea, creix el brot de la covid-19 i arriba l’ajuda australiana (en francès)
–Politico: Els neerlandesos, preparats per blocar AstraZeneca si fracassa l’acord amb el Regne Unit (en anglès)
–Balkan Insight: La covid impulsa el comerç d’oxigen en el mercat negre albanès (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

El pla de vaccinació a Catalunya: mig milió de vaccinats la setmana i sis grans espais
Puig demana prudència durant Setmana Santa i insisteix a demanar el vaccí rus
Brussel·les avisa AstraZeneca que utilitzarà “totes les eines disponibles” per a rebre les dosis pactades
La covid-19 precipita el tancament del mític restaurant Senyor Parellada
Sputnik V: un vaccí sorprenent que pot arribar al país abans que no ens pensàvem

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
Setmana Santa 2021: quines restriccions hi haurà vigents?
[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
Quin certificat autoresponsable de desplaçament necessitem?

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: Catalunya anuncia un pla optimista de vaccinació i Puig demana prudència per Setmana Santa appeared first on VilaWeb.

Sí, hem estalviat molt durant el 2020!

Un aspecte destacable associat a la crisi econòmica originada per la pandèmia de covid-19 ha estat l’extraordinari augment de la taxa d’estalvi domèstic. Entre el gener i el setembre del 2020 (última dada disponible), tant a l’estat espanyol com a la zona euro, l’estalvi de les famílies va ser si fa no fa de 3,5 punts percentuals de PIB superior a l’observat, de mitjana, en els tres primers trimestres dels últims cinc anys. Una part significativa de l’escreix d’estalvi s’ha acumulat en dipòsits bancaris. Aquesta evolució de l’estalvi ha estat el reflex d’una baixada del consum de les cases molt més marcada que no la de les rendes, que han estat sostingudes, en certa manera, per les ajudes públiques desplegades per mitigar els efectes econòmics adversos de la pandèmia. Aquesta és la informació que dóna el Banc d’Espanya en l’últim informe trimestral, publicat avui.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Parlem de molts diners. De desenes de milers de milions d’euros. L’última vegada que vaig escriure sobre l’estalvi a la píndola (el 15 d’octubre de 2020) i vaig comentar que hi havia un rècord a Catalunya, alguns lectors em van fer arribar la seva incredulitat, adduint que en aquests temps no es pot estalviar, perquè amb prou feines s’arriba a final de mes. Probablement ara també ho pensen, però les xifres són les que són. El problema és que no sabem la distribució detallada d’aquest estalvi, per segments de rendes. De totes maneres, és més que raonable de pensar que hi ha una part més o menys nombrosa de la població que, efectivament, no ha pogut estalviar.

Ara l’estatística ens diu que hi ha una borsa de diners que en algun moment s’haurà de gastar, en el moment en què la vaccinació sigui més generalitzada i l’entorn, més segur. I quan s’alliberi una part d’aquest estalvi privat acumulat, és lògic que pressioni la recuperació del consum i l’activitat, en general. Però els analistes del Banc d’Espanya tenen dubtes sobre la magnitud final d’aquesta empenta addicional i pensen que pot tenir un impacte relativament limitat.

Argumenten, en primer lloc, que una part important del consum no satisfet aquests últims trimestres a conseqüència de les restriccions és atribuïble a la despesa en serveis, que, en general, no és ajornable. És evident. En segon lloc, apunten a la desigualtat: la gran bossa d’estalvi que s’ha acumulat d’ençà que va començar la pandèmia es concentra principalment en les rendes més altes, que tenen una propensió marginal a consumir (la part de l’augment de renda que es destina al consum) relativament baixa. I això pot fer menys important el nou impuls a la demanda. Quant a les rendes baixes, suposen que no han pogut estalviar o, si ho han fet, és una xifra molt minsa i resulta insignificant per les grans magnituds.

Veurem si els analistes del supervisor tenen raó. Però m’interessa molt particularment l’estalvi que ha anat als dipòsits bancaris. No sabem quina part del total és, però certament l’any 2020 va créixer molt més que no en anys anteriors. Precisament avui s’han fet públiques les xifres del desembre. A tot l’estat espanyol, l’evolució fa un salt molt important el 2020, perquè els dipòsits privats creixen d’un 9%, i l’any anterior tan sols havien augmentat d’un 3,8%. Són 106.000 milions que han buscat aixopluc a la banca, malgrat que no tenen cap mena de remuneració i paguen el manteniment amb un munt de comissions.

Però encara m’interessa més el cas de Catalunya, perquè fins i tot és notícia. Durant el 2020, la xifra de dipòsits supera, per primera vegada, la que hi havia el setembre del 2017, just abans de començar la retirada de diners a partir de l’1-O. Fem memòria? En pocs mesos les retirades de dipòsits de les oficines catalanes van atènyer una xifra d’uns 30.000 milions d’euros, gairebé un 20% del total, un percentatge molt important. El canvi de seu de CaixaBank i el Banc Sabadell hi van tenir a veure, perquè la part més important dels dipòsits “fugits” van anar a parar al País Valencià, on van traslladar a corre-cuita les seus socials. Però també “van fugir” perquè molta gent canviava la domiciliació del compte –fora de Catalunya– dins el mateix banc. Eren els denominats “comptes mirall” que oferien els mateixos bancs abans de perdre clients. Eren dies en què els mitjans de comunicació espanyols deien barbaritats sobre els mals que ens caurien al damunt, després de la fugida d’empreses que no hi va haver mai (sí de seus socials). Eren mesos en què tot s’hi valia i es jugava clarament a atemorir la ciutadania de Catalunya amb pronòstics catastrofistes, que, evidentment, no s’han complert.

Bé, el cas és que finalment sembla que la por ja és fora, perquè s’ha recuperat i superat el nivell de dipòsits que hi havia abans de la retirada posterior a l’1-O. El 2020 es tanca amb una xifra de dipòsits a les oficines bancàries de Catalunya de 181.700 milions d’euros, enfront dels 176.100 milions del setembre del 2017. Recordem que sis mesos després d’aquella data, el març del 2018, s’havien reduït a 145.000. I s’ha recuperat la xifra per l’augment d’estalvi important fet aquí i que ha anat a parar als comptes bancaris, amb un creixement superior al de l’estat espanyol, concretament del 10%. Val a dir que una part important dels comptes que es van deslocalitzar ha anat tornant, segons que em confirmen fonts bancàries, i això també ha sumat.

The post Sí, hem estalviat molt durant el 2020! appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO EN DIRECTE] Jordi Sànchez exposa la proposta de Junts en una conferència

El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, pronunciarà la conferència “Un govern per fer, un govern per ser”, en què exposarà la proposta del partit sobre la situació política derivada del 14-F. Serà a partir de les 19.00 a la sala de conferències de l’ONCE, a Barcelona.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La conferència de Sànchez arriba dues setmanes després de la conferència que va pronunciar el coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, i tres dies abans del ple d’investidura al Parlament de Catalunya. La CUP també va pronunciar una conferència la setmana passada.

VilaWeb us oferirà el vídeo en directe de la conferència.

The post [VÍDEO EN DIRECTE] Jordi Sànchez exposa la proposta de Junts en una conferència appeared first on VilaWeb.

El pla de vaccinació a Catalunya: mig milió de vaccinats a la setmana i sis grans espais

El vice-preisdent i conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat, Pere Aragonès, i la consellera de Salut, Alba Vergés, han comparegut per a detallar el pla de vaccinació massiu, però l’han condicionat a una major arribada de vaccins. Sempre que això es produeix, l’objectiu del departament de Salut és assolir els 500.000 vaccinats a la setmana.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Això es farà a través d’una ampliació dels espais de vaccinació, que podrà arribar a cinc-cents. Això sí, quan hi hagi més dosis disponibles: “Ens falten dosis per incrementar aquests espais de vacunació”, ha dit la consellera Vergés.

Els espais

Tots aquests centres estaran gestionats per atenció primària. Els primers 443 seran Centres d’Atenció Primària i espais annexos mentre no se superi el flux de 200.000 dosis la setmana: 46 espais intermedis s’afegiran quan se superi aquest topall; i sis grans espais disponibles arreu del país quan el sistema estigui en disposició de vaccinar mig milió de persones la setmana.

Aquests sis espais són Fira de Barcelona, Fira de Cornellà, la pista coberta d’atletisme de Sabadell, el Pavelló Onze de Setembre de Lleida, el Palau Firal de Girona; un espai pendent de concretar al Camp Tarragona i el Camp Nou. “Serà una possibilitat quan el nombre de dosi permeti fer una crida massiva”.

Per a aquest pla, es reforçarà la contractació amb dues o tres persones en els CAP, mentre que pels espais intermedis i els grans centres de vaccinació, es contractaran 1.200 persones.

Les franges

Vergés ha dit que la vaccinació continuarà de major a menor. Un 30% (118.000 persones) de la població més gran de 80 anys ja ha rebut la primera dosi del vaccí de Pfizer i és previst que acabin a mitjan de maig, si les previsions d’entrega de Pfizer es mantenen. Quan s’acabi de vaccinar aquesta franja d’edat, es passarà a la d’entre 70 i 79 anys, també amb Pfizer.

Des d’avui, persones d’entre 60 i 65 anys seran cridades a vaccinar-se amb les 240 mil vacunes d’AstraZeneca. Això suposa el 50% de la població d’aquesta franja d’edat. Josep Maria Argimón ha criticat que el govern espanyol sigui l’únic estat d’Europa que limita posar el vaccí d’AstraZeneca a persones més grans de 65 anys. Aquesta franja d’edat serà citada a com fins ara a través de SMS o trucades telefòniques i podrà apuntar-se per a rebre la vacuna al seu centre més proper.

Un cop estigui encarrilada la vaccinació a la població de major risc i al personal essencial, es procedirà a vaccinar la població major de 15 anys, començant per les franges de major edat.

The post El pla de vaccinació a Catalunya: mig milió de vaccinats a la setmana i sis grans espais appeared first on VilaWeb.

Sis subcontractes de Nissan faran vaga indefinida a partir del 19 d’abril

Els treballadors de sis empreses subcontractes per Nissan (Segula, Comsa, Carretillas Mayor, Aubay, Servi Securitas i Bartic Clan) a la planta de la Zona Franca han registrat avui un preavís de vaga indefinida a partir del 19 d’abril. Reclamen que se les incorpori al procés negociador que es desenvolupa a la mesa de reindustrialització per tal que se’ls garanteixin els llocs de feina en cas que les funcions que actualment realitzen siguin necessàries amb l’arribada de nous inversors. Les sis subcontractes, que en podrien ser set si s’hi suma Altran, asseguren que la vaga indefinida és l’últim recurs que els queda perquè les tinguin en compte.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els treballadors cridats a la vaga indefinida fan tasques essencials a la planta de la Zona Franca com el manteniment dels serveis informàtics de control de processos, la prevenció i extinció d’incendis, el subministrament de peces a les cadenes de muntatge o la posada en marxa i manteniment de de la maquinària.

Els comitès d’empresa confien en un seguiment majoritària de la convocatòria que permeti aturar completament l’activitat a la fàbrica. Denuncien que moltes empreses subcontractes no tenen garantida la seva continuïtat més enllà del 31 de març i que la vaga indefinida és l’última opció que els queda per fer valer els seus drets.

Els representants de les sis subcontractes cridades a la vaga admeten tenir com a referents en les seves aspiracions els casos d’altres subcontractes operatives a Nissan com és el de cas de ISS, Tecnove o, sobretot, Acciona, que en les darreres setmanes han aconseguit compromisos per accedir a les polítiques d’ocupació vinculades al tancament de Nissan i millors condicions per a l’extinció dels contractes d’aquelles persones que no puguin conservar el seu lloc de treball.

The post Sis subcontractes de Nissan faran vaga indefinida a partir del 19 d’abril appeared first on VilaWeb.

La Diputació de València liquidarà Divalterra, epicentre de nombrosos casos de corrupció

El president de la Diputació de València, el socialista Toni Gaspar, ha anunciat avui “la dissolució, liquidació i extinció” de l’empresa pública Divalterra, antigament coneguda com a Imelsa, que ha estat l’eix de nombrosos casos de corrupció durant les últimes dècades. El pròxim pas serà la dissolució del consell d’administració i el nomenament d’un nou equip que en dirigirà “el tancament ordenat i definitiu”. Segons que ha dit Gaspar a la junta ordinària en què n’ha anunciat el tancament, els brigadistes, que són majoria entre els 589 treballadors de l’empresa, seran resituats al consorci provincial de bombers. La resta s’incorporaran al cos de funcionaris de la Diputació.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Imelsa va ser el centre d’una trama de corrupció situada al voltant de l’ex-president popular de la Diputació Alfonso Rus. Justament avui, de fet, la jutgessa substituta jutjat d’instrucció número 18 de València, encarregada de l’anomenat cas Imelsa, ha processat l’ex-president de la Diputació Alfonso Rus, l’actual subdelegat del govern a València, Rafael Rubio i vint-i-quatre persones més per les contractacions presumptament irregulars en les empreses públiques Imelsa i Ciegsa. Imelsa també va ser l’epicentre d’una trama paral·lela, el cas Taula, en què l’Ajuntament de València va fer contractacions i concessions manipulades a Imelsa a fi d’enriquir personalment diversos càrrecs del PP, incloent-hi l’aleshores batllessa Rita Barberà, així com l’ex-gerent de l’entitat, Marcos Benavent, popularment conegut com el “jonqui dels diners”.

L’aixecament de sumari del cas Taula revela com funcionava la trama

Divalterra, ja amb el nom renovat, també és al centre del cas Alqueria, que ha dut el socialista Jorge Rodríguez, batlle d’Ontinyent, al banc dels acusats. La fiscalia li demana vuit anys de presó per un presumpte malbaratament de cabals públics que s’ha quantificat en més d’un milió d’euros durant el seu mandat com a president de la Diputació de València. Segons anticorrupció, Rodríguez va contractar de manera irregular set alts directius per a l’empresa pública Divalterra, amb “l’única motivació per a contractar-los és l’adscripció o vinculació dels contractats als dos partits polítics que governen la diputació”, en aquell moment PSPV i Compromís.

Jorge Rodríguez, el príncep d’Ontinyent

“Una decisió molt meditada”

Gaspar ha dit avui que el seu equip de govern volia donar estabilitat a l’empresa, però que l’informe conjunt encarregat als departaments de Secretaria i Intervenció de la Diputació, que n’ha analitzat la viabilitat, conclou que la millor solució és la dissolució de DIvalterra. “L’únic benefici al qual aspirem en aquest últim capítol de l’empresa és el futur laboral dels qui la integren i el servei que presten als municipis valencians”. Per part seva, la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, ha considerat que aquesta ha estat “una decisió molt meditada” en què fa tres anys que es treballa.

PP i Ciutadans han qüestionat l’anunci. El portaveu popular, Vicente Mompó, ha qualificat l’anunci de Gaspar com “un intent desesperat que no taparà en cap cas les presumptes irregularitats que s’hagin pogut cometre” en el cas Alqueria. Cs, per part seva, ha mostrat la seva sorpresa i ha demanat que es respectin els drets dels treballadors.

The post La Diputació de València liquidarà Divalterra, epicentre de nombrosos casos de corrupció appeared first on VilaWeb.

Alliberada la manifestant acusada de calar foc a un furgó de la Guàrdia Urbana de Barcelona

La jutgessa ha decretat la llibertat per a la manifestant acusada de calar foc un furgó de la Guàrdia Urbana de Barcelona el 27 de febrer durant les protestes contra l’empresonament de Pablo Hasel. Segons que han informat fonts jurídiques, la detinguda va quedar ahir en llibertat provisional, amb l’obligació de comparèixer cada quinze dies al jutjat, arran del recurs que va presentar la seva defensa, en el qual adjuntava un informe pericial antropomètric que descarta que la seva descripció coincideixi amb la de la dona que va llançar líquid inflamable al furgó. La fiscalia va adherir-se a la petició de l’advocat defensor, José Manuel del Río.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La manifestant, de nacionalitat italiana, era a la presó preventiva al costat de set joves més als quals els Mossos d’Esquadra vinculen amb entorns anarquistes i acusen d’actuar coordinadament per provocar disturbis en les protestes. El reportatge fotogràfic i la pericial aportada per la defensa han resultat claus per a l’excarceració de la manifestant, ja que conclou que ni la seva indumentària, ni el color de la seva roba ni la seva alçada –amb una diferència de deu centímetres– coincideix amb el de la dona descrita en l’atestat policíac com a autora dels fets.

Un altre dels elements que s’han tingut en compte en la pericial són els tatuatges que la detinguda té en un braç i que no s’aprecien a les imatges de la dona que va llançar el líquid inflamable al vehicle. En la línia del que han esgrimit altres defenses, el recurs qüestiona una de les principals proves en què els Mossos d’Esquadra es basen per atribuir un delicte d’organització criminal als vuit detinguts: que a tots ells se’ls intervingués un encenedor de la mateixa marca i color.

Les defenses han argumentat davant la jutge que aquests encenedors solen estar en poder de molts joves, ja que es venen al costat d’una marca de tabac de picadura de baix preu. Per la defensa, el fet que l’autoria de l’incendi del furgó hagi quedat qüestionada suposa un “gir” en la investigació, la qual cosa obre la porta que la resta dels empresonats surtin en llibertat.

Del Río és l’únic dels advocats que va presentar recurs directament davant la pròpia jutgessa instructora, mentre la resta ho van fer davant l’Audiència de Barcelona i estan a l’espera de resposta. Els detinguts, vinculats a unes naus ocupades de la comarca del Maresme, van ingressar a la presó provisional pels delictes de desordres públics, danys, atemptat a agent de l’autoritat, manifestació o reunió il·lícita, pertinença a grup criminal i homicidi en grau de temptativa.

The post Alliberada la manifestant acusada de calar foc a un furgó de la Guàrdia Urbana de Barcelona appeared first on VilaWeb.

Òmnium vol tornar a portar la llei d’amnistia al congrés espanyol amb una recollida multitudinària de signatures

El vice-president d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha anunciat que l’entitat exercirà el dret de petició per portar novament la llei d’amnistia al congrés espanyol. Avui, la mesa del congrés ha descartat d’admetre a tràmit la llei d’amnistia, de manera que la iniciativa no es podrà debatre al ple. Òmnium ha criticat que el PSOE se sumi a l’extrema dreta i negui el debat “democràtic” a la cambra baixa espanyola. Mauri ha defensat la via “cívica” perquè els ciutadans signin a favor de la mesura i arribi a la cambra baixa espanyola amb el “màxim suport” dels catalans. Mauri ha parlat d’una “triple ofensiva política, ciutadana i social” a favor de l’amnistia i ha dit que convocaran una mobilització a les places del país el 10 d’abril per a recollir signatures.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Mauri, que ha considerat “molt greu” la decisió del congrés, ha dit que el PSOE  “s’alinea” amb Vox quan ha de defensar els drets humans. “Els que volien girar full i posar fi a la repressió, ara abonen la via repressiva”, ha criticat.

Òmnium opta per reivindicar l’amnistia i l’autodeterminació i fer arribar al congrés el clam del 80% dels catalans que volen “una solució política”. En una compareixença de premsa, Mauri ha explicat que el dret de petició era una iniciativa prevista a la legislació espanyola perquè qualsevol ciutadà pugui portar al congrés una petició perquè es tramiti una llei. Ha indicat que l’entitat defensava la via política però que després de la decisió de la mesa de la cambra baixa ara optava per la cívica i el dret de petició.

The post Òmnium vol tornar a portar la llei d’amnistia al congrés espanyol amb una recollida multitudinària de signatures appeared first on VilaWeb.

Anticorrupció demana més de seixanta anys de presó per a Rodrigo Rato

La Fiscalia Anticorrupció espanyola ha acusat el banquer i ex-vice-president del govern espanyol de José María Aznar, Rodrigo Rato, d’onze delictes contra la hisenda pública, així com d’emblanquiment de capitals, insolvència punible, corrupció i falsedat documental.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En un escrit presentat avui, Anticorrupció sol·licita penes de presó d’entre quatre i sis anys per cadascun dels onze delictes contra la hisenda pública, sis anys pel delicte d’emblanquiment, quatre pel delicte d’insolvència punible, quatre més pel delicte de corrupció en els negocis, i, finalment, tres pel delicte de falsedat documental.

Així mateix, demana les corresponents penes de multa i accessoris i la indemnització a l’Administració tributària espanyola per les quantitats defraudades en cadascun dels exercicis fiscals indicats.

Rato ja va ser condemnat a quatre anys i sis mesos de presó pel cas de les targetes opaques quan era president de Bankia, i va ingressar-hi l’octubre de 2018. Ara com ara és en llibertat condicional.

The post Anticorrupció demana més de seixanta anys de presó per a Rodrigo Rato appeared first on VilaWeb.

Com és que la policia no va veure que el meu germà tenia una discapacitat del 67%?

Eduardo Carrillo té trenta-sis anys, li agraden molt els animals,  les pel·lícules de Harry Potter, anar a fer xicotetes gestions, i eixir a passejar i a prendre un cafè amb la seua mare. Viu amb ella que n’és la tutora legal perquè Eduardo té un trastorn de l’espectre autista i una discapacitat del seixanta-set per cent. 

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Ni sa mare ni la seua germana Rosa saben encara què va passar diumenge dia 14 de març, quan Eduardo anava en autobús al centre i de cop i repent, una patrulla de la policia local el va fer baixar del vehicle, el van fer seure a terra, el van escorcollar i el van deixar allí, sol i a la intempèrie.

Una educació amb la màxima autonomia

Rosa, explica a VilaWeb que al llarg de tota la vida han intentat donar-li una certa autonomia. La que li permet fer les coses petites, sentir-se una mica útil i no tancat a casa i amagat de tot i de tothom. “No és un gran autònom, ni de bon tros! Però pot anar a fer una xicoteta compra, pot anar a la farmàcia i fins i tot es pot moure en transport públic a llocs concrets, que coneix i dels quals en coneix la ruta. No és que agafe l’abonament de transport i vaja d’un lloc a l’altre improvisant. Ha de saber l’inici i el final del trajecte”.

I això és el que va fer el 14 de març. Era diumenge i volia eixir un poc de casa. Anar al centre a comprar una pel·lícula. “Va pujar al bus de la línia 93, a l’inici del recorregut que va cap al centre i la Malva-rosa i no sabem què va passar entre l’inici del trajecte i la segona o la tercera parada que és quan apareix una patrulla de la policia local.”

Eduardo té estereotípies, que són els moviments involuntaris i repetitius i també ecolàlia. És per això que en un primer moment van pensar que el conductor va avisar la policia, però l’empresa de transport ha fet saber a la família, a través dels mitjans de comunicació, que no és així, que desvinculen el conductor dels fets.

“No sabem qui va cridar la policia. El meu germà ens diu que ell va pujar al bus i que no va tenir cap incident amb ningú. Només sabem que una parada més endavant apareix la policia local que el fa baixar, que miren què du a les butxaques i que fan una actuació policial en tota regla. L’empresa no ens dóna informació i la policia local tampoc no ens ha contat per què ho van fer, i  com és que no van detectar que el meu germà té aquesta discapacitat del seixanta-set per cent”.

Sense una explicació

El regidor de Protecció Ciutadana, Aaron Cano, diu que la policia local arreplega ara tota la informació per saber què va passar. Diu que el tema el preocupa i que estudiaran i analitzaran quines són les circumstàncies que van concórrer perquè no torne a passar.

La família d’Eduardo ho ha denunciat a la policia, tant a l’espanyola com a la local.  Podria ser que un usuari del bus haguera protestat per la presència d’Eduardo, que se sentira molest o intimitat o incòmode, però no hi ha cap confirmació. Ningú no els ho ha dit encara, més d’una setmana després del fet.

“La meua mare ha anat en persona a l’ajuntament perquè li diguen què va passar en el bus, però no li han respost”, diu Rosa Carrillo que és membre de la Plataforma de Defensa TEA que també ho ha denunciat.

Dificultats per entendre què va passar

Eduardo va arribar molt nerviós a sa casa. Blanc, diu sa mare que estava, com la paret. En un primer moment només repetia la paraula policia, però estava com en xoc. Quan es va calmar, sa mare va poder reconstruir el relat perquè ell anava donant més informació.  L’autisme d’Eduardo és verbal, però encara així, té molts problemes de comunicació. “Ens diu que estava al bus i que la policia li va demanar la documentació i el van fer baixar, li van demanar dades, el van asseure a terra, li van buidar les butxaques. I el van deixar tot sol. Això és greu, perquè el van baixar de la seua ruta, s’hauria pogut desorientar i probablement, no hauria pogut tornar a casa. Vam tenir la sort que això va passar molt a prop de l’inici del recorregut i es va poder orientar.”

La família demana que s’apliquen els protocols d’actuació específics per a persones amb discapacitat intel·lectual. 

“No té cap justificació que la policia faça una intervenció rutinària quan veuen que la persona amb qui estan actuant té unes característiques determinades. La discapacitat del meu germà es nota molt quan parla.  I clar, s’activa un protocol quan es vol defensar una persona que es pot sentir agredida o incòmoda, però se n’estan vulnerant uns altres. Pot ser per desconeixement, o pel motiu que siga”.

D’ençà que va ocórrer això, Eduardo només ha tornat a pujar a l’autobús en companyia de sa mare. Obligat per a no llançar al fem la tasca d’un bon grapat d’anys de treball per a aconseguir aquesta petita autonomia amb què es movia.  

“Li hem donat una certa autonomia molt controlada i això és un retrocés molt gran. No volem que la por el tenalle i es quede a casa. Volem tornar a poc a poc a la normalitat, però l’ensurt i l’impacte per a ell és important. Si per a qualsevol de nosaltres, trobar-nos amb la policia ja ens torba i ens desconcerta, per a ell, encara més”.

Ara la família treballa per a restablir les rutines, l’autonomia i la normalitat quotidiana d’Eduardo. “Sempre que ix a soles tenim un poc de temor que li puga passar alguna cosa, que un desaprensiu li puga fer mal, però el que menys ens esperàvem és el que li ha ocorregut amb la policia. Ens ha descol·locat moltíssim. Tu confies que la policia vetllarà per la seua seguretat i ara ens replantegem moltes coses”, diu Rosa a VilaWeb.

The post Com és que la policia no va veure que el meu germà tenia una discapacitat del 67%? appeared first on VilaWeb.

El TC avala la violació dels drets d’eurodiputat de Puigdemont amb un magistrat contaminat

El ple del Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha refusat per unanimitat de suspendre l’ordre de detenció estatal contra Carles Puigdemont i Toni Comín, tal com demanava la defensa en empara de la immunitat que tenien com a eurodiputats. El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena va decidir de mantenir l’ordre de detenció tot i haver esdevingut membres del Parlament Europeu.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Gonzalo Boye: “Espanya es veurà forçada a retirar l’ordre de detenció estatal contra Puigdemont” 

El tribunal s’ha esperat a emetre qualsevol resolució fins que el Parlament Europeu no ha conclòs el procés de suplicatori contra Puigdemont, Comín i Posantí. I ho ha fet amb una sentència que ha estat redactada per un magistrat, Cándido Conde-Pumpido, recusat fa pocs dies per la defensa dels exiliats i que també recusaran els presos polítics, tal com va avançar VilaWeb. L’advocat Gonzalo Boye va presentar la recusació quan va saber que també Conde-Pumpido seria el ponent d’un altre recurs d’empara de Puigdemont, contra el manteniment també per part de Llarena de l’euroordre tot i ser eurodiputats.

A començament de mes, es van difondre unes declaracions de Conde-Pumpido del novembre del 2017 en què deia dels qui aleshores ja eren presos i exiliats que eren “al marge del dret” perquè agitaven “la bandera pretesament democràtica per a subvertir la constitució”. I assenyalava els delictes de malversació, sedició i malversació contra ells. Per això, exiliats i presos en demanen la recusació, que s’aparti de les deliberacions dels recursos d’empara sobre aquesta causa. Tanmateix, el TC ha publicat avui aquesta sentència que ja fa més d’una setmana que va filtrar a la premsa.

Anàlisi de Josep Casulleras: Cops baixos al TC en plena deliberació sobre el Primer d’Octubre

Què diu la sentència

La sentència afirma que “si aquest Tribunal Constitucional aixequés les ordres de cerca i detenció acordades, estaria negant, de fet, la seva necessitat i legitimitat, així com la concurrència dels pressupostos jurídics que han portat a la jurisdicció ordinària a la seva adopció i manteniment”. I atès que aquestes ordres “són també un mitjà ineludible de possibilitar l’administració de justícia penal, el desenvolupament del procés i finalment, si això pertoqués, l’enjudiciament dels demandants processats, la suspensió sol·licitada produiria, indubtablement, pertorbacions reals de l’interès general en la persecució de les conductes que estan sent investigades en relació amb els senyors Comín i Puigdemont”.

Després de ponderar els interessos en joc, els magistrats diuen que posen per davant “la naturalesa cautelar privativa de llibertat de la decisió judicial que es pretén deixar sense efecte, l’interès general en la persecució penal de les conductes que estan sent investigades i la gravetat de la imputació provisionalment efectuada” enfront del perjudici irreparable adduït per Puigdemont i Comín.

La sentència també rebutja de plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), on precisament fa una setmana es va dirigir Llarena buscant l’aval de Luxemburg sobre l’euroordre. “No apreciem que, per a la resolució d’aquest recurs de súplica, sigui necessària la reexpedició prejudicial proposat en favor de la interpretació de les disposicions del dret de la Unió que han estat al·legades sobre el dret a la tutela judicial efectiva cautelar”, diu la resolució. I sobre aquest tema afegeix que “els criteris que estructuren la tutela cautelar en la llei orgànica del Tribunal Constitucional així com els paràmetres que han de ser utilitzats en la solució de cada cas, no s’allunyen, sinó que concorden amb els que el TJUE ve utilitzant en resoldre les peticions de protecció cautelar que se li formulen a l’empara de normes de la Unió que són desenvolupament dels drets fonamentals concernits”.

Nota de prensa | El Pleno del TC mantiene vigentes las órdenes nacionales de búsqueda, detención e ingreso en prisión de Puigdemont y Comin al desestimar su recurso de súplica https://t.co/CxNHL5J7Dv pic.twitter.com/vI9rZ9MuVH

— Tribunal Constitucional de España (@TConstitucionE) March 23, 2021

L’ordre de detenció a l’estat espanyols és un dels elements clau que la defensa dels eurodiputats portarà al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en el seu litigi contra el jutge Llarena. En aquest sentit, la defensa considera que mantenir activa l’ordre ha constituït la principal vulneració dels drets dels eurodiputats, ja que la immunitat els permetia la lliure circulació per la UE, excepte l’estat espanyol.

The post El TC avala la violació dels drets d’eurodiputat de Puigdemont amb un magistrat contaminat appeared first on VilaWeb.

Pàgines