Vilaweb.cat

Montse Bassa: ‘La pandèmia és una prova més de la manca de llibertats’

Després de tres abstencions consecutives, dimecres ERC va decidir de votar contra la pròrroga de l’estat d’alarma. Va ser un avís al govern de Pedro Sánchez, que va haver de recórrer als vots de Ciutadans i refiar-se de en l’ajut del PNB. En aquesta entrevista, la diputada republicana Montse Bassa explica els motius del partit per a prendre aquesta posició i critica l’immobilisme de l’executiu espanyol durant la gestió de la crisi del coronavirus. També parlem de la seva germana, la consellera Dolors Bassa. I s’adreça a aquells que creuen que el partit ha deixat de ser independentista: ‘Trobo llastimós que uns altres independentistes ens ataquin, i qui ho fa no vol la república.’ googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Primer us vull demanar com esteu, perquè vau estar ingressada per la Covid-19.
—Va ser dur, viure-ho en la pròpia pell no és fàcil. A mi em van ingressar uns quants dies a l’hospital de Figueres, on em van tractar molt bé. Ho passes malament, sobretot perquè ets conscient de l’aïllament total a l’habitació. Et porten el menjar i te’l deixen a la porta en una bossa, perquè els sanitaris han d’anar molt amb compte, evidentment. Quan passes tantes hores tancada i veus que vas tenint febre, sents les notícies… Ho passes malament. Però també és veritat que no la vaig agafar amb una intensitat gaire alta, i al cap d’una setmana vaig tornar a casa.

La vostra germana, Dolors Bassa, va estar aïllada. Se sap si ha tingut el virus?
—Va estar aïllada a infermeria, just abans que em passés a mi. Li van fer les proves i van sortir negatives. Va sortir d’infermeria i va tornar al mòdul de dones, on era abans que li concedissin el permís pel 100.2.

Com creieu que s’ha gestionat la pandèmia del punt de vista de les institucions penitenciàries?
—Com bé sabeu, va haver-hi el problema de la decisió del Tribunal Suprem, que ens va afectar molt. I no parlo com a política i prou, sinó també com a familiar. Veure que sempre tenim la llosa del Suprem al damunt en qualsevol decisió que es prengui en coordinació entre Justícia i les presons catalanes és un problema i una evidència. Dit això, gracies a la gestió que s’ha fet, la Dolors al final ha pogut sortir amb l’article 100.2. i n’estic agraïda. Però això no és llibertat, només és un dret de qualsevol intern.

Quan la junta de tractament va denegar als presos d’anar a casa, vau dir: ‘No sabia que també tenim l’enemic a casa.’ Creieu que van cedir a la pressió del Suprem?
—És evident que el Suprem ho va deixar molt clar. Sóc familiar i en aquell moment estava molt enfadada amb el Suprem per la resposta que havia donat. Vist ara amb perspectiva, és evident que els funcionaris no es poden posar en risc. No ho pots demanar a ningú, sobretot després de veure com els nostres dirigents polítics han estat empresonats només pel fet de ser polítics. Ho entenc perfectament. S’ha de tenir la ment freda. La Dolors és la primera que sempre diu que la solució no és que la gent vagi desobeint i vagi entrant a la presó.

Diàleg i no desobediència, és la línia que defensa ERC?
—La solució exigeix diàleg, intentar dialogar amb aquest estat repressor i intentar sortir-nos-en tan bé com puguem. La solució no és anar-nos confrontant de manera que cada vegada que algú tingui un problema i desobeeixi entri a la presó. Hem de treballar des de la política i des del carrer, des de tots dos llocs coordinats. És que la pandèmia no deixa de ser una prova més del que passava abans de la pandèmia, la manca de llibertats. Ara hem notat que s’accentua. El problema el teníem en pausa, però ja hi era i continua essent-hi, com veiem que es gestiona la pandèmia. I les ganes de lluitar hi són i hi continuaran essent, com demostrem amb totes les iniciatives que fem des de Madrid.

Heu pogut veure la vostra germana d’ençà que fa el voluntariat?
—La Dolors surt amb un contracte de treball i la seva normativa és la d’anar a treballar. I com que està confinada fent teletreball, jo no la veig, evidentment. Però estic molt contenta perquè sé que està unes hores en llibertat i això em satisfà. Quan em vaig enfadar, en el moment que el Suprem ens havia tallat les ales, era perquè pensava que, com qualsevol persona, tenia el dret d’accedir a l’article 100.2 i sortir a treballar. Ara ho fa i, per tant, estic contenta.

Confieu en l’admissió a tràmit que va fer ahir el Tribunal Constitucional?
—La veritat és que fa temps que en política ja no confio en res. La política canvia dia a dia, minut a minut, i jo, que sóc nova en el camp, he après a gestionar tot allò que va passant en clau de present. Per això no tinc esperances. Aquest problema s’acabarà resolent a Estrasburg, a Europa, i això pot tardar temps. Cada cop que hi ha hagut un recurs i he tingut una esperança, n’he sortit frustrada. Tinc molt clar que vull ser positiva i que no s’ha de deixar de lluitar per aconseguir-ho, però d’esperances, no en tinc.

Psicològicament com se’n surt Dolors Bassa? Perquè, com dieu, per arribar a la fase d’Estrasburg encara pot passar molt de temps. A curt termini té l’esperança de complir una quarta part de la pena i accedir a permisos que donin més llibertat?
—La Dolors sempre explica que ha après a viure el dia a dia. Per a qualsevol pres, la sortida és pensar quin dia tornarà a ser lliure. La Dolors sempre diu que dins la presó no s’hi està bé i que té moltes ganes de sortir-ne; que és un error dir que se sent forta. Al principi, quan els polítics l’anaven a veure, en sortien dient que veien la Dolors molt forta. És clar que ho és, perquè mentalment té un cap molt ben moblat i se sap arrapar a aquesta positivitat de pensar que algun dia arribarà la llibertat. I que paga un preu molt alt. El seu al·licient és saber que arribarà el dia que podrem demostrar que totes les actuacions que es fan des del Suprem són falsedats. Només cal veure la sentència. Jo conec molt bé la part de la Dolors. Són dotze anys de presó i onze pàgines de falsedats.

Amb la crisi sanitària, la demanda per la llibertat dels presos ha estat relegada a un segon pla. Us fa patir que no torni al centre de la política catalana?
—És una qüestió que trec sempre que puc, sigui a Twitter o en una entrevista. La trec perquè entenc que la prioritat bàsica ara és salvar vides, i això passa davant de tot, però també tinc molt clar que ara que som en fase de desconfinament, des del primer minut no podem perdre la visió social amb la visió nacional. Això ho veig claríssim. I no tan sols jo, que sóc familiar, sinó tot el grup parlamentari. En els nostres debats interns deixem molt clar que som un partit independentista, i un partit independentista no es pot permetre de tenir presos polítics. Hem de lluitar per la seva llibertat. Per tant, no em preocupa perquè sé que des del minut zero aquest tema sortirà. És més, no ha deixat de sortir, perquè no he assistit a cap reunió del grup parlamentari en què ens n’hàgim oblidat, tot i tractar la crisi sanitària.

En la pròrroga de l’estat d’alarma vau votar que no. El PSOE us ha fet notar en privat el seu malestar pel vostre canvi en el vot?
—Voldria rectificar-vos, perquè no hem fet un canvi de vot. En les últimes tres votacions hem fet uns avisos molt clars. La nostra abstenció sempre ha anat acompanyada d’una crítica molt forta. Els discursos que ha fet Gabriel Rufián eren claríssims, i els anàvem avisant. Per això no és un canvi de vot, és la continuació d’allò que els dèiem. I no tan sols avisàvem amb un to crític, sinó que hem entrat iniciatives de les quals no es parla tant, com ara exigir la renda bàsica, que se suspengui el pagament dels lloguers sense compensar els grans tenidors, que se suspengui la quota dels autònoms, que s’aturi el rellotge de l’atur. Són arguments que ajuden a entendre aquest no. Quan veus que no diuen res a favor d’allò que demanes, doncs dius no. I punt.

I el no es mantindrà mentre no hi hagi una descentralització i no es millori la comunicació amb les comunitats autònomes, tal com heu anat demanant?
—Ho veurem. És evident que en política, sobretot en una situació de crisi sanitària, no pots casar-te amb un no ni amb una abstenció permanentment. No dependrà de nosaltres, sinó d’allò que ells facin. Si hi ha un retorn de competències, retornen al diàleg, treballen decididament per l’horitzontalitat i la corresponsabilitat, i el reconeixement de les institucions catalanes, que és el que hem de fer per gestionar des de la proximitat tota aquesta crisi, doncs el nostre vot pot variar, igual com també es pot mantenir ferm en el no si ells continuen negant-se a admetre les peticions que fem. Com he dit, si he après res ràpidament en política, és no pensar en res taxativament. Política és parlar, política és dialogar i política és negociar.

Parleu del diàleg. Això sembla impossible ara mateix, tenint en compte la crisi sanitària.
—Ara hi ha un parèntesi pactat entre governs, però ningú no ha dit que desaparegui, al contrari. Aquesta taula haurà de continuar existint. Sí que és veritat que som en una crisi enorme i que es mor gent, i no hi ha hagut temps de gestionar aquesta altra part. Però la taula és un dels motius principals pels quals ens vam abstenir a l’hora d’habilitar el govern d’Unides Podem i PSOE. Per tant, la taula de diàleg s’haurà de reprendre com més aviat millor. I, com molt bé va dir Rufián l’altre dia, si no hi ha diàleg, no hi ha legislatura.

Us va sorprendre que el PSOE s’aliés amb Ciutadans? És un missatge clar que no hi ha cap barrera per a pactar amb ells.
—No van pactar els socialistes amb Ciutadans. El fet més greu és que hi van pactar socialistes i Unides Podem, amb Ciutadans. I això és molt greu. Quan veus que s’anomenen el gran partit d’esquerres i fan aquest tomb, et preocupes molt. Si continuen en aquesta línia, a nosaltres no ens hi trobaran.

En una entrevista emesa ahir, Junqueras instava Sánchez a escollir entre Ciutadans i ERC i la majoria de la investidura. Montse Bassa se sent còmoda quan s’alia amb el PSOE?
—Montse Bassa no se sent aliada al PSOE. Montse Bassa sent que intenta dialogar perquè nosaltres intentant tenir una república catalana amb una clara manera de funcionar: amb drets socials. I sé segur que si no hi ha un diàleg amb aquesta gent, no ens en sortirem. Perquè l’alternativa és pitjor. Jo no intento en cap moment aliar-me amb el PSOE, al contrari, penso que sóc allà vigilant què fan ells. I, depenent de què facin, decidirem. Com a Montse Bassa, la pregunta em sobta. Jo tinc molt clar que formo part del projecte d’ERC. I el projecte d’ERC té un ideari molt clar i continuem en la línia amb què ens vàrem presentar a les eleccions. Procuro que hi hagi un tomb polític cap a una possible implementació de la república catalana. Perquè no em serveix la política feta a partir de tweets criticant i des del sofà de casa. A mi em serveix tornar a sortir al carrer, tornar a exigir, tornar a pressionar i tornar a parlar molt clar des de la tribuna del congrés com vaig fer el dia que vàrem investir aquest govern que no és del meu gust, i ho dic ben clar. Jo no són allà perquè tingui una germana tancada a la presó, sinó perquè el meu somni és viure en una Catalunya independent.

Em dieu que us ha sorprès la pregunta. Ho demano perquè no heu militat tota la vida a ERC i semblava que, per exemple, el dia de la investidura, us mossegàveu la llengua quan dèieu allò de: ‘Vostès, el PSOE, també són botxins.’
—No sóc militant, sóc independent. Però no em mossegava la llengua, em vaig sentir molt bé dient això, i ho continuaré fent. Una de les coses que veig molt clares és que no sóc a Madrid per a mossegar-me la llengua. Hi sóc per a constatar que tenim un règim del 78 allà davant. I em preocupa no tan sols que siguin allà asseguts, sinó que hi hagi gent d’Espanya que els voti. I una de cosa veig com a independent i després d’haver entrat a ERC és que sempre diré què penso. I si mai m’he de mossegar la llengua, plegaré. La sort és que això que penso, és el mateix que conté el projecte del partit on he entrat. Me’n sento orgullosa. Igual que em sento orgullosa que el Gabriel Rufián sigui el meu líder a Madrid. Amb ell he après que no arribarem mai a una república catalana si no enganxem tota la ciutadania de Catalunya, l’altra Catalunya, aquella a què a vegades no s’arriba. Jo vinc d’un Empordà on no hem d’anar predicant per què volem ser un país independent, perquè a les votacions, en qualsevol dels pobles, el 90% ja són independentistes. I moltes vegades, els mitjans de comunicació han castigat aquesta postura i hi ha hagut interès a personalitzar-ho en Gabriel Rufián.

Hi ha gent que diu que ERC ha deixat de ser independentista. Què els diríeu?
—Els diria allò que diu la meva germana: qui digui això, que vingui a la presó i parli amb mi. Vol dir que està orgullosa de ser on és, orgullosa de ser d’ERC i si algú considera que no ho és, que li ho vagi a explicar. La gent que hi ha tancada a la presó i que és del nostre partit, continua ferma igual que el primer dia. I tots els qui som a fora lluitant per ells, ho sentim igual. La gent que diu això fa mal i jo crec que només guanyarem si tenim unitat estratègia. Perquè la unitat d’Espanya vol que ens dividim entre nosaltres, és el sentit final de la repressió. Jo no criticaré mai un independentista, però trobo llastimós que uns altres independentistes ens ataquin. Qui ho fa, no vol la república.

The post Montse Bassa: ‘La pandèmia és una prova més de la manca de llibertats’ appeared first on VilaWeb.

Ens falten gestos

Les coses senzilles de vegades les espanyem amb les paraules. No ho dic jo, l’hi vaig sentir dir a Perejaume no sé on i m’ha vingut al cap aquests dies quan he sortit al carrer amb mitja cara coberta i he hagut de fer servir més paraules del compte; em falten gestos. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Davant de casa una veïna de Floridablanca juga a futbol amb els seus dos fills petits. Jo passo amb pressa, vaig a comprar, tinc por d’ensopegar amb una cua que em fumi el matí enlaire, i la saludo amb un cop de cap i un somriure de circumstàncies que vol dir ‘no m’aturo perquè no tinc temps, si no, ho faria’, ella sacseja una mà mentre entoma la pilota amb un peu i diu: ‘Esteu tots bé?’ Veig que no m’ha entès. ‘Sí, sí, tots sans, no m’aturo, que vull anar a plaça i tinc por de trobar molta cua, perdona.’ Fa que sí amb el cap i no tinc clar si s’ho agafa bé o no perquè no la conec prou per saber si els ulls que fa són de somriure comprensiu o de cara múrria.

Continuo caminant cap al mercat pensant en totes les paraules que m’han calgut, que ens han calgut, per a una petita situació comunicativa que abans es resolia amb mitja dotzena de monosíl·labs i quatre gestos facials. Començo a fixar-m’hi ara que ja m’he avesat a anar amb mitja cara coberta, ara que ja no se m’entelen les ulleres ni tinc la temptació de destapar-me cada cop que topo amb un conegut, com em passa a l’estiu amb les ulleres de sol, mig perquè temo que no em reconeguin mig perquè em penso que és de mala educació parlar-hi així.

Ara em poso la màscara a casa i me la trec quan torno a ser a casa. No me la trec ni un sol moment. Sóc de les que es passen l’estona recol·locant-se bé el pontet de damunt del nas, donant forma al petit filferro ocult perquè se m’adapti bé, com si aquell petit tros de metall tingués vida pròpia i canviés de forma de seguida que em despisto. També és automàtic que em piqui el nas un cop tinc totes dues mans ocupades amb bosses, o que em vinguin ganes de mocar-me.

M’he adonat que quan parlo em toco molt la cara; no ho sabia. Ara intento reduir-ho i toco la màscara o les ulleres, que les duc més plenes de ditades que mai. Si realment m’he de mocar, aixeco la màscara cap amunt (no sé per què no penso mai a abaixar-la, que seria el més lògic) i em moco tan de pressa com puc mentre enxampo dos o tres desconeguts que em miren desconfiadament i a mi ja em vénen ganes de cridar: ‘És rinitis al·lèrgica, calma!’, però me n’estic. Cadascú que carregui les seves pors i els seus fantasmes.

Vaig a comprar tall. La xarcutera fa cara de cansada. A plaça sóc més simpàtica del normal, ja ho era abans. Sempre se m’activa una mena de do graciós que en altres situacions no tinc, quan veig un paradista. Els pregunto com estan, comentem temes d’actualitat, els faig bromes, no me’n puc estar, em ve de mon pare. Li demano 300 grams de carn picada i la balança diu que n’hi ha 305, ella em mira i em demana: ‘Què faig, en trec?’: això és una pista d’aterratge per a una conya de les meves, m’hi llanço i la faig riure. La conec prou per saber que aquells ulls que fa són de riure, i això em dóna un benestar que no sé explicar ni amb paraules ni amb gestos. Però torno a donar-hi voltes. Em falten gestos, ens falten gestos. Vull el somriure de la xarcutera.

Una altra cosa que faig des que surto emmascarada és bellugar molt els ulls i les celles, i sovint també les mans. Tinc la sensació que no se’m sent bé i que he d’acompanyar tot el que dic de gestos que ho subratllin. Sé que no sóc l’única que ho fa, m’hi he estat fixant. La peixatera m’explica les seves trifulgues amb unes obres que van decidir fer al pis just un mes abans que es declarés l’estat d’alarma i tots els maldecaps que han vingut després, i jo moc les celles, les alço amunt, amunt, i obro molt els ulls, i dic ‘Caram, caram!’ ben alt, més alt del que ho diria si no dugués màscara, i després deixo anar un munt de paraules carregades d’empatia i ànims que haurien sigut menys si hagués pogut regalar-li un somriure mentre ella es desfogava netejant calamarsets.

Em torno una exageració de mi mateixa quan m’emmascaro. Em sento parlar i em faria callar, però veig que ningú més se’n sorprèn, que anem cap aquí, que suplirem la mitja cara que no mostrem amb exageracions fetes de moviments o de lletres i quan arribi el dia que puguem sortir sense màscara, això serà un festival: somriure immens mentre diem que contenta estic de veure’t i alcem les mans i movem les celles i obrim molt els ulls i embolica que fa fort. O potser ja no farem servir la meitat de la cara que fins fa poc amagàvem? Jo de moment encara la faig servir, somric sota la màscara mentre em falten els gestos.

Però de vegades oblido que duc màscara. Fa uns dies vaig veure una mare passejant uns bessons d’un mes en un cotxet doble. La lluita interna que visc cada cop que topo amb una mare amb bessons petits, petits: em debato entre l’extrem de no dir res ni fer cap cara i el de llançar-me a dir-li que jo també tinc bessones, que ara ja tenen deu anys i bla, bla, bla, i totes les opcions que hi ha des d’un extrem fins a l’altre també em passen pel cap. La cara que dec fer deu ser de por; però si a més només se’m veuen els ulls, una mica amagats rere les ulleres i els cabells (pateixo per com parlaré amb la perruquera quan hi pugui anar, a ella li responia la meitat de les preguntes fent-li cares a través del mirall), suposo que l’efecte ja és devastador. La mare que dic passejava uns bessons petits, petits, i vaig calcular que devia haver parit ja en ple confinament, i de cop tota jo era unes enormes lletres de neó dient ‘jo també tinc bessones, jo també tinc bessones’, però això els ulls, per molt expressius que siguin, no ho poden dir, així que la mare apressava el pas i jo la seguia perquè volia transmetre-li alguna mena de… Merda! Fins que me’n vaig adonar, que dus màscara, Tina, que l’estàs espantant, que no sap què li vols dir, que fa poc que ha parit, deixa-la estar. I em vaig aturar al mig de la vorera i em van venir les paraules de Perejaume i vaig estar convençuda que hi havia un munt de coses senzilles que s’estaven espanyant aquests dies, i una d’elles són els gestos que ens falten i que confio que recuperarem perquè som molts els que encara els fem, encara que no es vegin.

El que no sé és què en farem, de l’exageració, si es dóna el cas. Perquè ja ara, sense màscara, quan parlem per videoconferència i ens veiem la pròpia cara se’ns fa complicat ser espontanis i naturals, ens adonem de tot de moviments que no sabíem que fèiem quan parlàvem, com posem la boca, com escoltem, com mirem, i provem de corregir-ho, de millorar-ho, com si fóssim davant d’un mirall, i això també ens canviarà la manera de comunicar-nos, em temo. Què en farem dels gestos que sobraran i que ara ens falten, com tornarem a les coses senzilles, no ho sabem.

The post Ens falten gestos appeared first on VilaWeb.

[DADES] La regió de Barcelona concentra més de dos terços dels casos i morts del país aquests darrers dies

Els governs de les Illes i del País Valencià han proposat que dilluns la totalitat dels seus territoris passin a la fase 1 del desconfinament, que flexibilitza les restriccions actuals. De la mateixa manera, també dilluns Catalunya Nord passarà a una situació gairebé de desconfinament total i Andorra fa setmanes que avança en aquesta flexibilització. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En canvi, a Catalunya, la Generalitat preveu que tan sols tres regions sanitàries, de les set que hi ha, passin a la fase següent. Això vol dir que és probable que prop del 90% de la població es mantindrà en la situació actual la setmana que ve. I diem probable, perquè el govern espanyol encara ha de decidir què en fa, de les propostes que han fet els governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes per a la setmana vinent.

Malgrat que la mena de recompte que fa cada govern és diferent, les dades mostren clarament que on hi ha més concentració d’afectats pel coronavirus és en àrees molt concretes de Catalunya. La regió sanitària de Barcelona, que agrupa la capital i l’àrea metropolitana –i que se subdivideix en Barcelona Ciutat, Metropolitana Nord i Metropolitana Sud–, durant els deu darrers dies ha concentrat el 69% dels casos i el 68% de les morts de tots els Països Catalans. Si s’hi afegeix la Catalunya Central –que inclou la conca d’Òdena– i la regió de Girona, acumulen el 80% dels casos i el 85% de les morts del país.

Girona, al punt de mira de la Covid-19

La regió sanitària de Girona, malgrat que no era una zona especialment afectada, aquests últims deu dies ha tingut 930 casos i 115 morts, una xifra molt més alta que no pas la de qualsevol altre territori, llevat de Barcelona.

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha advertit que la setmana passada s’havia detectat un augment del 50% de casos positius a la regió de Girona, la majoria dels quals a les residències de gent gran. Ara la incidència és molt superior que no pas a la de la Catalunya Central (294 casos i 73 morts), que fins fa poques setmanes era un dels principals focus de preocupació. Aquests dies Girona ha tingut fins i tot més defuncions que el conjunt del País Valencià.

Al sud del país, els casos i les morts es concentren principalment a la rodalia de València i de l’àrea metropolitana d’Alacant-Elx, que és on hi ha més població. Tanmateix, la incidència ha estat molt menor darrerament: 99 morts els darrers deu dies, és a dir, menys de 10 casos diaris de mitjana.

En la incidència acumulada d’ençà del començament de la crisi sanitària, el departament de Requena és el més afectat, amb més casos i morts en relació amb la població, seguit de la Marina Baixa, la Plana i Alcoi. Això demostra que no hi ha un focus principal, sinó un repartiment pel territori.

Dades i gràfics de la incidència de la Covid-19. Podeu consultar les dades dels Països Catalans i també del món

Les zones on gairebé ha desaparegut el coronavirus 2019

A l’altre extrem hi ha l’illa de Formentera, que no ha tingut cap nou cas d’ençà del 17 d’abril. A Menorca només hi ha hagut un cas en deu dies i a Eivissa, 8. A Mallorca, en canvi, encara n’hi ha uns quants cada dia. Aquesta setmana fins i tot hi ha hagut un dia sense cap cas nou de Covid-19 a les Illes.

A Catalunya també hi ha zones gairebé sense presència del virus. La regió sanitària de l’Alt Pirineu i l’Aran no ha tingut cap defunció per coronavirus en deu dies i només s’hi han detectat 17 casos nous. A les Terres de l’Ebre també hi ha hagut 17 ingressos d’infectats i, en aquest cas, 5 defuncions. Al Camp de Tarragona, amb més població, s’han registrat 163 infectats i 23 morts. Són les tres regions amb menys incidència i per això la Generalitat ha proposat que entrin a la fase 1 del desconfinament.

També Andorra ha tingut uns quants dies sense cap nou infectat, fins i tot ara que ha passat a un confinament més flexibilitzat. En deu dies hi ha hagut 11 casos d’infecció i 6 defuncions.

A Catalunya Nord només hi ha hagut 9 ingressos en deu dies. Al nord del país la incidència més forta del coronavirus és entre la comunitat gitana. De les primeres 23 morts nord-catalanes, 15 eren d’aquesta comunitat a Perpinyà.

The post [DADES] La regió de Barcelona concentra més de dos terços dels casos i morts del país aquests darrers dies appeared first on VilaWeb.

Jocs d’estar per casa (21): els jocs de matemàtiques

Els jocs i les matemàtiques sempre han estat molt relacionats. Les proves més evidents són que molts matemàtics de la història han estat grans jugadors i que els autors de jocs han de recórrer contínuament a les matemàtiques. Avui fem un homenatge a tots els matemàtics fascinats pels jocs, de l’antic Egipte fins avui. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segur que ens en deixem més d’un, però segur que no en sobra cap:

  • L’escriba Ahmès (Egipte, 1550 aC) i el papir de Rhind.
  • (Autor desconegut, Xina, s. II aC) Luo Shu, el primer quadrat màgic.
  • Ibn Khallikan (1212-1282) i la llegenda de l’inventor dels escacs.
  • Leonardo de Pisa, Fibonacci (1175-1250), el Liber Abaci i el problema de la reproducció dels conills.
  • Girolamo Cardano (1501-1576) i el Liber de ludo aleae, primer llibre sobre els jocs d’atzar.
  • Blaise Pascal (1623-1662) i Pierre de Fermat (1601-1665) i el naixement de la probabilitat.
  • William Hooper, les Rational Recreations (1774) i la paradoxa 64 = 65.
  • Leonhard Euler (1707-1783), els set ponts de Königsberg i la teoria de grafs.
  • Lewis Carroll (1832-1898) i les matemàtiques d’Alícia en terra de meravelles.
  • Henry Dudeney (1857-1930), Send + More = Money i el trencaclosques de Haberdasher.
  • Martin Gardner (1914-2010) i la divulgació matemàtica a gran escala.
  • Brian Bolt i el solitari de les nou caselles buides.
  • John Conway (1937-2020) i un altre joc solitari extraordinari.

Sèrie Jocs d’estar per casa

The post Jocs d’estar per casa (21): els jocs de matemàtiques appeared first on VilaWeb.

Report diari sobre el coronavirus: quan va començar a expandir-se realment el virus?

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Quan i com va sorgir el coronavirus 2019? Ara com ara, se saben poques coses sobre l’origen del virus. Les novetats que sorgeixen, a més, hi afegeixen dubtes. Avui, per exemple, l’estat francès ha reportat que va tenir el primer cas de Covid-19 el 2 de desembre, i no pas el 27 del mateix mes, com es va confirmar ara fa poc. No se n’ha pogut traçar la cadena de contagi i a més se sospita que podria haver-hi infectats a mitjan novembre, just quan la Xina va assegurar que havia detectat el primer pacient del coronavirus. Això situaria el virus a Europa molt abans que ningú no es pensava. Mentrestant, la Xina respon amb agror a les demandes d’alguns estats perquè investigui i expliqui l’origen del virus. Mentre continuen els dubtes sobre l’origen de la Covid-19 i les investigacions per a trobar-ne un vaccí, el món és a punt d’arribar als quatre milions d’infectats pel coronavirus –que se sàpiga– mentre les altes també continuen creixent i els estats europeus aixequen de mica en mica les restriccions imposades fa dos mesos. A més del Regne Unit, els últims dies el virus s’ha disparat a Rússia, que ja té més casos (177.160) que no pas l’estat francès (174.791), tot i que Moscou reporta 1.625 defuncions i París 25.987.

Al país, la Generalitat ha explicat un pla per a seguir l’evolució del coronavirus al País Valencià, tot analitzant les aigües residuals. El president, Ximo Puig, ha dit que era un projecte estratègic per a millorar la prevenció precoç del virus. També s’ha anunciat un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya per a pilotar conjuntament el desconfinament a la ciutat, que probablement serà l’última regió sanitària –si el govern espanyol acaba acceptant la proposta del govern català– a accedir a la fase 1 i les posteriors. La batllessa, Ada Colau, i la consellera de Salut, Alba Vergés, han escenificat l’aliança després de setmanes de desavinences entre les institucions per la gestió de la crisi sanitària.

El Ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, ha tornat a exhibir improvisació de la gestió de la crisi sanitària i ha anunciat que potser revisarien novament les franges horàries de les sortides dels infants i de la gent gran al carrer, a causa de la calor. No ha concretat quines modificacions es farien ni quan, però seria el tercer canvi de criteri en tres setmanes. A més, Illa ha admès que el govern espanyol va actuar tard per a fer front a la pandèmia del coronavirus, malgrat que ha insistit que va fer-ho abans que alguns altres governs.

Entre les víctimes de la pandèmia aquestes últimes hores, hi ha el policia franquista ‘Billy el Nen‘, que s’ha mort amb totes les condecoracions intactes i sense haver pagat pels crims de tortures que va infligir. La impunitat ha durat més de quaranta anys, com en tants altres casos, i no s’ha fet justícia. Antonio González Pacheco, que ha cobrat una pensió vitalícia, ha estat un símbol de les atrocitats de la dictadura, però també de la impotència de la transició i de la democràcia espanyola per a fer justícia a les víctimes de la seva brutalitat.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 3.875.323 casos confirmats i 268.042 morts. Del total de casos, 1.327.816 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.

Els estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.271.644 casos i 75.587 morts.
—L’estat espanyol, amb 256.855 casos i 26.070 morts.
—Itàlia, amb 215.858 casos i 29.958 morts.
—Regne Unit, amb 206.715 casos i 30.615 morts.
—Rússia, amb 177.160 casos i 1.625 morts.
—L’estat francès, amb 174.791 casos i 25.987 morts.

Als Països Catalans hi ha 76.310 casos, 43.827 altes i 12.562 morts [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

—Al Principat, 60.007 casos, 33.679 altes i 10.965 morts (386 casos, 438 altes i 134 morts més que no ahir)
—Al País Valencià, 13.311 casos, 8.010 altes i 1.315 morts (247 casos, 263 altes i 13 morts més que no ahir)
—A les Illes, 1.929 casos, 1.345 altes i 201 morts (8 casos, 24 altes i 2 morts més que no ahir)
—A Catalunya Nord, 311 casos, 267 altes i 34 morts (cap variació)
—A Andorra, 752 casos, 526 altes i 47 morts (1 cas, 5 altes i 1 mort més que no ahir)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

L’editorial de Vicent Partal

L’estat de Billy

La píndola de Jordi Goula sobre l’economia: ‘El BCE planta cara al TC alemany’

‘Continuem estant plenament compromesos a fer tant com calgui i a activar tots els instruments i recalibrar tots els instruments existents amb l’objectiu d’evitar la fragmentació als mercats. I la primera línia de defensa és el mercat de deute sobirà’, ha dit aquest matí el vice-president del BCE, Luis de Guindos. Ha estat durant una compareixença virtual davant la Comissió d’Afers Econòmics de l’eurocambra. Malgrat la decisió i l’amenaça del TC alemany, el BCE continuarà desplegant, doncs, amb total flexibilitat l’artilleria del seu programa extraordinari de 750.000 milions d’euros contra la pandèmia. ‘Això vol dir que podem concentrar les compres en el temps i en determinats actius tenint en compte la situació dels mercats, per evitar la fragmentació als mercats de deute públic’, ha prosseguit. I evitar problemes amb les primes de risc d’alguns països, com Itàlia i Espanya, afegeixo.

No ha volgut respondre directament al TC alemany, ni tampoc si el BCE farà cas de l’ultimàtum de tres mesos que li va donar fa un parell de dies, perquè s’expliqui sobre les compres de deute públic des del 2015, que va fer sota el mandat de Mario Draghi i que van salvar Europa. Malgrat tot, ha deixat entendre que no en faria, perquè considera que només ha de respondre davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que sí que ha avalat el pla; i les sentències, en teoria, són vinculants per a tots els estats membres. ‘Prenem nota de la sentència, però m’agradaria subratllar que el BCE és una institució europea i estem subjectes al marc legal de la UE, és a dir, a la jurisdicció del TJUE. Retem comptes davant el Parlament Europeu, vosaltres sou els representants dels ciutadans europeus’, ha puntualitzat.

De manera no oficial, doncs, el BCE ha plantat cara –posant-lo al seu lloc– al TC alemany que fa un parell de dies va entrar en un terreny molt relliscós i perillós per al futur de la zona euro. La secretària d’Economia de la Generalitat, Natàlia Mas, piulava ahir aquests punts més relliscosos. Deia: ‘La sentència del tribunal alemany sobre l’actuació del BCE és preocupant: tant des d’una perspectiva d’integració europea, com d’independència de la política monetària, i també per l’estabilització de l’impacte de la pandèmia.’ En realitat, el TC alemany atacava tots els fronts, exteriors i interiors: el govern, el Bundesbank i el Bundestag, per haver fet poc a l’hora de salvaguardar els tractats inicials –que no havien quedat mai prou clars en la separació de la política monetària i la fiscal. Però, sobretot, l’atac tenia dos objectius molt clars: el TJUE i el BCE.

Desafiava clarament el TJUE. En qüestionava la sentència del desembre del 2018 en què donava el vist-i-plau a l’actuació del BCE, i alhora amenaçava el BCE, al qual deixava tres mesos per a explicar detalladament per quina raó practicava una política monetària tan poc ortodoxa (la compra de deute públic per a finançar indirectament països, mitjançant compra als mercats, perquè la constitució europea no permet de fer aquesta operació directament). En cas que l’explicació no convenci el TC, farà que el Bundesbank es retiri d’aquestes operacions de finançament. Tenint en compte que el seu pes dins el capital del BCE és del 26%, significaria que la mecànica de l’instrument de salvament per la via del BCE quedaria feta miques.

Sens dubte, el dany col·lateral més greu és l’enfrontament directe amb el TJUE, perquè esberla un dels fonaments més importants de l’ordre jurídic europeu: el fet que les sentències emeses pel TJUE s’imposen a les jurisdiccions dels països de la Unió. Fins ara, els tribunals suprems de Polònia i Hongria s’hi havien enfrontat, però que ara ho faci Alemanya, pel pes que té, és molt diferent. La UE es basa en tractats que marquen unes regles de funcionament. Per a jutjar si hi ha ningú que trenca aquestes regles hi ha les decisions dels diversos nivells judicials per condemnar els estats que hagin incomplert les regles, però la clau de volta és la preeminència del TJUE sobre les judicatures de cada estat. Si això es posa en dubte, es posa en dubte el fonament de la UE i, a la llarga, la seva supervivència.

El motiu de l’enuig dels alemanys està en la compra de 2,2 bilions d’euros en deute públic als mercats durant cinc anys pel BCE, que consideren excessius i desproporcionats. Opinen, a més, que van més enllà de les atribucions reals que té. Cal insistir que aquesta mena d’operacions van salvar l’euro a la darrera crisi i són utilitzades per tots els grans bancs centrals. Recordeu el ‘farem tant com calgui’ de Draghi en el pic de la crisi passada, que de cop va frenar l’especulació sobre el deute dels països febles i va fer caure les primes de risc. Doncs aquest ‘tant com calgui’ és el que no vol el TC alemany i –tot s’ha de dir– és un sistema de finançament indirecte dels països que voreja la il·legalitat, segons la constitució europea.

Ara com ara, no sabem què faran uns i altres. De moment, aquest matí De Guindos ha tornat el primer cop al TC alemany i després ho ha fet la presidenta, Christine Lagarde. Però falten tres mesos que no seran plàcids. No és cap situació fàcil de resoldre, i menys en plena crisi del coronavirus. Alguns apunten que potser seria hora de prendre decisions serioses dins la UE i fixar un termini per a reconsiderar alguns aspectes dels tractats que han acabat essent obsolets, com ara el que impedeix aquestes operacions del BCE, que realment eren inimaginables quan es van signar. Tenim tres mesos al davant…

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: Manuel Delgado: ‘L’única manera de resoldre aquesta situació és obeint’
– BBC: Les persones negres tenen quatre vegades més probabilitats de morir de la Covid-19 (en anglès)
– Franceinfo: Com es preparen les empreses per al retorn dels treballadors? (en francès)
– CNN: Els passatgers de creuers han tornat a casa, però la tripulació que en tenia cura continua atrapada a el mar (en anglès)
– Público: Un estudi suggereix que la pandèmia la Covid-19 va sorgir entre l’octubre i el desembre (en portuguès)
– The Atlantic: En una pandèmia, tot allò que veuen alguns és el teu color (en anglès)
– Ouest-France: Coronavirus: mutacions constants, però no necessàriament més perillosos (en francès)
– RTÉ: Les companyies aèries i els aeroports poden tornar a enlairar-se després de la pandèmia? (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

Illa admet ara que el govern espanyol va actuar ‘tard’ contra la Covid-19
S’ha mort de Covid-19 el torturador franquista ‘Billy el Nen’, sense haver pagat pels seus crims
[VÍDEO] Salvador Macip conversa amb Vicent Partal: ‘Dilluns no hi hauria de passar gairebé ningú, a la fase 1’
Detectat un primer cas de coronavirus a l’estat francès el 2 de desembre
La Generalitat seguirà l’evolució del coronavirus al País Valencià per barris, analitzant les aigües residuals
El Consell detecta 247 casos de coronavirus i confirma la mort de 13 persones
Junqueras: ‘El PSOE ha de decidir si es llença als braços de Ciutadans o si vol mantenir les majories de la investidura’
El batlle socialista de Sant Andreu de la Barca es queda sol declarant persona ‘non grata’ la consellera Vergés
Les juntes de tractament de les presons modifiquen els permisos de sortida de Junqueras, Romeva i Forcadell
Sànchez, Rull i Turull tornen a demanar al TC la seva llibertat i al·leguen que la Covid-19 els impedeix de fugir
Asens, sobre l’atac contra Torra al congrés espanyol: ‘Podria haver triat unes altres paraules’
La indústria turística de les Illes mira de salvar part de la temporada promovent els viatges interinsulars
La Xina respon amb agror a les pressions perquè investigui l’origen del coronavirus
Cuina de confinament (7): l’art de saber salar
Jocs d’estar per casa (20): el Paraules Valuoses, el Qui Fa Més Punts?, l’Agressió i el Black Box

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la Covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188

–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: quan va començar a expandir-se realment el virus? appeared first on VilaWeb.

Cesk Freixas: ‘Els treballadors de la música estem desprotegits, i en tenim part de culpa’

Cada dia de confinament, una cançó. Des del 13 de març, Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) ha regalat als seus seguidors tot de versions de cançons, dels seus referents i també de les primeres que va fer, i algun himne en diades i, fins i tot, alguna cançó infantil, amb l’acompanyament de la seva filla Heura. Una sèrie, la de ‘Cançons de confinament‘, que clou ara amb la que fa cinquanta, ‘Tornar‘: ‘És molta dedicació, i prefereixo acabar-ho amb una xifra rodona i que sigui un tema nou, que és una manera d’agrair a tota la gent que ha anat seguint les cançons de confinament’. Per això el videoclip s’ha fet amb desenes de fragments de vídeos enviats pels seus seguidors. Una cançó que també és un homenatge al personal sanitari. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Cesk Freixas és un treballador incansable. Des que va començar a fer cançons de ben jove, no ha parat. Amb humilitat, molt segur del que volia fer i de la força de la cançó d’autor. Ben lluny dels esclats d’èxits d’un dia per l’altre, picant pedra. Que ‘fer és la millor manera de dir’, com escriu al poema ‘Viure’, del seu darrer llibre, El delta de les paraules. I disc rere disc, ara ja en prepara el vuitè. L’enregistrarà aquest estiu gràcies als diners de tots els petits mecenes que, una vegada més, li han fet confiança. L’estol de seguidors de Cesk Freixas és tan constant i fidel com ell.

Com és el vostre dia a dia en confinament?
—El meu dia a dia és una rutina que s’assembla al dia de la marmota. A casa tenim una nena de tres anys, i el funcionament i els horaris els marca la nostra filla. Intentem jugar a jocs, que a vegades costa trobar-ne de nous, fer les tasques que ens van enviant de l’escola. Ens ho passem molt bé i és una de les coses que més temps ens ocupa. La meva parella és professora i passa bona part de les hores connectada amb els alumnes i preparant feina. Tenim la sort que el fet de viure en un dels territoris amb menys afectació de la Covid-19, que són les Terres de l’Ebre, ens fa sentir una mica més alleugerits: menys població, menys casos de contagi. A la Ràpita tenim molt de paisatge i contacte amb la natura. Amb el nostre quilòmetre a la rodona tant podem anar a tocar l’aigua del mar com pujar als camps d’oliveres. Però el nostre dia a dia és anar darrere de la nostra filla constantment. Tenim molt poc temps per a fer altres coses que ens agradaria fer, com llegir, escoltar música, tocar la guitarra.

Però amb prou ànim per a publicar gairebé cada dia una ‘cançó de confinament’, que ja és molt.
—Vaig començar com una manera de descompressió. I com que no em sortia de dins fer cançons noves, vaig mirar cançons que havien estat importants per a mi quan començava amb el projecte de cantautor. Aquest petit espai de creació que és la versió era la meva manera d’estar en contacte amb el procés creatiu. I en un moment en què als músics se’ns ha acabat la feina, era una finestra perquè els seguidors veiessin que continuava fent coses. Potser condicionat també per aquesta idea tant del segle XXI de no deixar de fer coses perquè la gent no s’oblidi de tu.

Potser passarà tot l’estiu sense que es puguin fer concerts. Com us ho fareu?
—Sóc poc partidari de fer cap defensa ultrasectorial, en aquest context. Aquesta crisi afecta tota la classe treballadora. I la manera de solucionar-ho és amb mesures que es puguin aplicar a tots els treballadors. Sí que és veritat que, com a músics, tenim unes especificitats molt concretes, amb treball intermitent i molts no ens hem pogut acollir a cap mesura dels governs, perquè no som autònoms ni treballadors de cap empresa. La crisi ens afecta d’una manera concreta. Però les mesures han de ser per al conjunt.

Sou un dels signants del manifest de treballadors de la cultura en defensa d’una renda bàsica universal.
—Crec que s’hauria d’aplicar una renda bàsica universal i acollir-nos a un dret bàsic i necessari que és que tothom tingui assegurats uns mínims per a viure dignament. I en l’estat d’alarma, s’ha d’incloure la suspensió de pagaments de lloguers, crèdits, i despeses que tots tenim i que ens continuen cobrant, i sense ingressos és difícil de mantenir l’equilibri. Sembla que ara han anunciat unes mesures específiques per al sector cultural i ens podrem acollir finalment a l’atur. Sigui com sigui, és una situació en què jo em sento totalment desemparat.

Fa anys que reivindiqueu més organització laboral dels músics.
—A l’estat espanyol, els treballadors de la cultura ens sentim molt desprotegits. Però no és tan sols culpa de l’administració i de les institucions, sinó també nostra, dels treballadors de la música, que no hem sabut, fins fa poc, unir-nos per fer un front comú per a defensar els drets laborals, i això es tradueix que no hi ha un estatut de l’artista actualitzat, no hi ha un conveni laboral propi. I en el terreny de la defensa laboral, si no tens una sèrie d’eines al teu abast, és normal que estiguis desprotegit. Ara tenim una situació nova per a molts de nosaltres. Si no es poden fer concerts per seguretat i salut, doncs no es poden fer. El problema és que no tenim alternatives i això, en part, és culpa nostra. Per deixadesa i per aquest egocentrisme del món de la música, que ha fet impossible durant molt de temps de fer aquesta defensa comuna dels nostres drets.

Pot ser que tot això serveixi per a avançar en aquesta unió laboral del sector?
—Tinc dubtes que la situació actual sigui desencadenant de cap presa de consciència. És molt romàntic pensar-ho, però la història ens ensenya que el capitalisme és un sistema molt difícil de canviar, i malauradament, sóc bastant pessimista en aquest sentit. Sí que és cert que, de fa uns mesos, han sortit propostes d’organització sindical en defensa d’un espai laboral de la música. I la darrera crisi, de fa dotze anys, ja va donar senyals que si no actuàvem i defensàvem els nostres drets, al final, com passa sempre, el mercat i les lògiques capitalistes acabarien defensant els qui exploten. Però encara som a les beceroles de l’organització sindical, tot i que ara existeix i fa uns anys no, i això és una bona notícia. Tant de bo hi hagués més presa de consciència, tant dels músics com en general. Però el sistema està muntat perquè cadascú tingui prou feina salvant el seu cul i prou.

La plataforma Cultura Confinada és una alternativa als concerts en viu?
—Amb en Roger Vidal, el meu mànager i amb qui treballo de fa temps, vam pensar que, mentre no puguem fer concerts als escenaris, la millor manera era mirar de muntar una alternativa digital a tot allò que no podem fer en el terreny analògic. És una plataforma que ofereix un servei de streaming, de pagament, per a fer concerts des de casa, o en altres llocs quan el desconfinament ho permeti, amb públic reduït i respectant les mesures sanitàries. Una eina que ens permeti reinventar-nos sense perdre l’essència de la nostra feina, que és el directe.

Dèieu que aquests dies tampoc teniu el cap per a compondre. Les cançons noves ja les teníeu fetes, doncs. Com serà el disc que prepareu?
—Les cançons ja fa mig any que les tinc triades. És un disc que anirà a buscar l’essència del format de la cançó d’autor. Per primera vegada, enregistraré en format de duet: en Víctor Nin i jo i prou. Vull que quedi constància en un disc d’aquest format, que és amb el que ens movem el 98% dels concerts. Serà un disc molt guitarrístic. He volgut acostar-me una mica més a la poesia, portant a la cançó poemes de poetes dels Països Catalans. És la primera vegada que ho faig, sempre m’havia fet molt de respecte. Però llegint molta poesia, que m’agrada molt el gènere, m’he adonat que a vegades vols escriure cançons d’allò que algú ja n’ha parlat en un poema i és impossible millorar-ho. Ara n’he musicat uns quants. L’altra part del disc són cançons pròpies. Amb la mirada posada en el fet poètic. Buscant l’essència i l’origen de la cançó d’autor, que és molt proper a la poesia.

Comptant que no hi hagi cap rebrot i que podran tancar-se a l’estudi, de prou metres quadrats per a mantenir les distàncies, aquest estiu Cesk Freixas enregistrarà les cançons que sortiran en format disc l’any vinent. Mentrestant, a la xarxa, hi ha una cinquantena de cançons enregistrades aquests dies per a qui s’enyori de sentir-lo. I, tard o d’hora, algun nou primer concert.

The post Cesk Freixas: ‘Els treballadors de la música estem desprotegits, i en tenim part de culpa’ appeared first on VilaWeb.

Sectàriament i segura

La primera. Si hagués de reeditar el llibre dels insults, ara, tot just cinc anys després, segurament n’hi afegiria un que aleshores no va entrar ni a la primera llista de candidats: sectari. El mot ha desbordat l’àmbit de les comunitats religioses suspectes i les societats secretes, que Pepe Rodríguez va despullar en llibres com El poder de las sectas o La vida sexual del clero, per passar al llenguatge general a través de la política. Del pitjor de la política, més aviat. Tractem de sectari el representant de qualsevol partit que no sigui el nostre, considerem sectàries les proclames de qualsevol que no vegi les coses com les veiem nosaltres. Com que les noves formes de comunicació han legitimat, per la via de la pràctica, el joc brut, el principi de transposició de Goebbels viu una gran revifalla, i l’adjectiu que avui ens ocupa no se n’escapa. Si cultives una extravagància qualsevol, una dissidència (posem per cas, creure que canviant el diccionari es canvia el món), pots aplicar tal principi i qualificar de secta l’opció o praxi majoritària (en l’exemple esmentat, la pràctica totalitat dels lingüistes) i quedar-te tan ample. Pots penjar aquesta llufa al sentit comú des de la desraó i no passa res. No passarà res, no canviarà res. O sí: hauràs afegit un grapadet més de sorra damunt el taüt de la comprensió mútua. Homo homini hare krishnus, per actualitzar la sentència de Plaute. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Secta ve del llatí secta, ‘línia de conducta, manera de vida’, i també ‘escola filosòfica, partit’ (ves per on, oi?), substantiu que en darrera instància procedeix de sequi, ‘seguir’. En àmbits en què la ideologia i el pensament tenen un paper estructural, el seguidisme (mot inexistent en català que delata precisament l’ídem en relació amb les innovacions castellanes) pot arribar a extrems certament qualificables de fanàtics o d’intransigents; ara, fora d’aquí, és evident que tractar algú de sectari només per mantenir un parer oposat és una desproporció, un pecat d’excés. I així arribem a la pregunta: que s’estigui escampant tant, és senyal que la vida d’avui s’ha fanatitzat i per tant el llenguatge ho recull, o, al contrari, el fet d’emprar-lo més farà que la gent es torni més intransigent? Diria que la resposta és força òbvia.

La segona. ‘Volem treballar de manera segura.’ O amb seguretat. Ho deia l’altre dia aquí mateix una infermera d’una UCI catalana, però ho esbomben milers de cops al dia els mitjans de comunicació. És un mantra de la vida moderna i un altre silur made in America que ens empassem (ara per Nadal ja ho avisàvem). Un tret molt empipador que tenen les espècies invasores és que tendeixen a esborrar la memòria de les que suplanten, fins al punt que el parlant aviat ja no recorda com expressava aquell concepte abans de la invasió (és l’anomenat ‘efecte gilipolles’, en virtut del qual hi ha parlants que afirmen haver adoptat aquest esguerro perquè no hi ha cap insult ni vilipendi català que expressi exactament allò que vol dir aquest ni tots els subtils matisos que aporta, però és que cap ni un, eh?). De fet és molt fàcil de comprovar, perquè tots en som víctimes. Ho provem? Som-hi, va. Posem-nos en situació: som a l’any, posem, noranta, i els metges d’un CAP es queixen de les agressions que reben per part de familiars de pacients; fan una pancarta i hi escriuen ‘Volem treballar…’ Com segueix? (recordeu que l’any noranta ni ‘amb seguretat’ ni ‘de manera segura’ no existien). Volem treballar… tranquils? Sense por? Sense patir? Algun altre? (a qui l’encerti li regalo un sinònim de seguretat que segur que li farà gràcia*).

Quina fidel imatge dels canvis del món, per això, oi? Una generació enrere, si ens deien que algú parlava amb seguretat ens imaginàvem un orador o oradora, o un parent a taula, adreçant-se amb to ferm i resolut a la seva audiència; ara, en canvi, ens fa pensar en una persona que reclama la presència de la policia (també anomenada, ves quines casualitats, cos de seguretat) abans de badar boca. I tornem a la qüestió: si no ens haguessin bombardejat des de fa anys amb la paranoia de l’evitació de riscos (el casc de l’enxaneta, el cinturó de seguretat, les assegurances pertot), hauríem incorporat tan dòcilment una expressió per a la qual ja estàvem coberts?; o, contràriament, ara que els maltraductors automàtics (i alguns d’humanoides) han fet que s’infiltrés definitivament en la llengua catalana, esdevindrem més assenyats i prudents? Responc el mateix que abans.

Mentre hi rumieu, us deixo amb una bona notícia. Al bell mig del confinament s’ha estrenat (més ben dit, reestrenat) una capçalera històrica de la premsa del país, el Diari de Barcelona. Digital, no cal dir-ho. La novetat és que ara el fan els estudiants de la Pompeu (que em perdoni l’admirat Jordi Galves però jo no hi veig cap mal, a anomenar-la, col·loquialment, així. Ara, si està disposat a un duel dialèctic per discutir-ho, vostè tria arma). Com que es tracta d’una peripècia editorial de més de dos segles de durada, val més que us l’expliquin ells mateixos, però a mi saber que el Brusi torna a ser viu m’omple de goig. Feu-hi un cop d’ull, que s’ho val.

 

[*Estàs segur que has respost la pregunta? Molt bé, doncs heus-lo aquí]

The post Sectàriament i segura appeared first on VilaWeb.

L’estat de Billy

Ahir van dir que ‘Billy el Nen’ s’havia mort de Covid. Dic ‘van dir’ perquè Tom Clancy, per exemple, podria fer una novel·la fantàstica, d’aquelles que ens fan passar una bona estona, especulant sobre la seua desaparició –quin moment millor de fer desaparèixer un molest criminal com aquest pot haver-hi que enmig d’una pandèmia on no pots obrir el taüt per a comprovar si el cos que hi ha a dins correspon al que et diuen o no? googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Bromes a banda, o no, la mort del conegut torturador de la policia franquista i postfranquista és significativa perquè se n’ha anat, al final, sense que li retirassen cap medalla ni cap benefici econòmic. I ja no dic sense que el perseguissen per fer-li pagar els crims. Us recomane de repassar aquest vídeo dur on una de les seues víctimes, Chato Galante, el descriu des de l’enorme dignitat d’un lluitador que va sobreviure a les seues tortures i les pot explicar. Quan parlem d’Antonio González Pacheco, que aquests eren els llinatges reals del personatge, no tenim ni tindrem mai el dret d’oblidar que això que Galante explica era el seu dia a dia, la seua ‘faena’.

Ahir una part del govern espanyol va reaccionar a la notícia fent malabarismes. Pablo Iglesias va demanar perdó als ciutadans per haver-lo deixat morir amb tots els honors. Puc entendre que Podem acaba d’arribar al govern i que aquesta no era la prioritat. Ara, les filtracions o disculpes que han arribat del PSOE no tenen nom. El ministeri de Marlaska, conegut encobridor de tortures ell mateix, ha filtrat que hi havia en marxa un expedient per a liquidar els seus honors però que la Covid-19 ha corregut més. Que oportú.

Que oportú, sobretot, que siga justament ara, i no abans, que el PSOE volia condemnar un dels símbols més preclars de la dictadura encara viu. Perquè no deu ser per manca de temps. El Partit Socialista Obrer Espanyol va arribar al poder per primera vegada el 3 de desembre de 1982 i s’hi va estar fins el 6 de maig de 1996. Uns catorze anys en què no va tenir temps d’encarar la qüestió. El Partit Socialista Obrer Espanyol va tornar al poder el 17 d’abril de 2004 i s’hi va estar fins el 21 de desembre de 2011. Uns set anys més, que, sumats als catorze, ja en fan vint-i-un. I el Partit Socialista Obrer Espanyol va arribar per tercera vegada al poder el 7 de juny de 2018 i fins ara, encara un parell d’anys més, i ja en són vint-i-tres. En xifres rodones, parlem d’uns vuit mil dies. Vuit mil dies en què cap ni un no ha tingut per prioritat netejar l’estat d’aquesta escòria. Es pot entendre que no fos la prioritat primera, ni la desena ni la que fa cent. Però ni la que fa vuit mil?

Però no ens enganyem. Com que no va haver-hi ruptura amb el franquisme no va haver-hi neteja. I haurien pogut passar vuit mil dies més, que no n’hi hauria hagut. Perquè el problema no era ‘Billy el Nen’ tan sols, sinó l’estat de ‘Billy el Nen’. L’estat que l’acomboiava i el protegia.

Raymond Aron conta un sopar amb Kissinger que crec que ja he explicat alguna vegada. Era durant el bombardament americà de Laos o Cambotja, ara parle de memòria. En un moment del sopar va sonar el telèfon i van comunicar a Kissinger la xifra de morts del dia. Civils. Ell va penjar i va continuar sopant, cosa que consternà el civilitzat i exquisit sociòleg francès. Aron, de fet, no se’n pogué estar i va explicar a Kissinger que ell no podria sopar després de rebre una notícia així. A la qual cosa el secretari d’estat nord-americà, una mala bèstia com ell sol, va respondre-li: ‘Per això el secretari d’estat sóc jo i no vós.’ I per si la cosa encara no havia quedat clara, ho va reblar: ‘De segur que a França tenen el seu Kissinger, perquè cap estat no pot sobreviure sense gent capaç de sopar tranquil·lament, passe què passe.’ Això era Antonio González Pacheco. I això és també, per més excuses barates que ens vulguen vendre, el seu estat.

The post L’estat de Billy appeared first on VilaWeb.

El BCE planta cara al TC alemany

‘Continuem estant plenament compromesos a fer tant com calgui i a activar tots els instruments i recalibrar tots els instruments existents amb l’objectiu d’evitar la fragmentació als mercats. I la primera línia de defensa és el mercat de deute sobirà’, ha dit aquest matí el vice-president del BCE, Luis de Guindos. Ha estat durant una compareixença virtual davant la Comissió d’Afers Econòmics de l’eurocambra. Malgrat la decisió i l’amenaça del TC alemany, el BCE continuarà desplegant, doncs, amb total flexibilitat l’artilleria del seu programa extraordinari de 750.000 milions d’euros contra la pandèmia. ‘Això vol dir que podem concentrar les compres en el temps i en determinats actius tenint en compte la situació dels mercats, per evitar la fragmentació als mercats de deute públic’, ha prosseguit. I evitar problemes amb les primes de risc d’alguns països, com Itàlia i Espanya, afegeixo. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

No ha volgut respondre directament al TC alemany, ni tampoc si el BCE farà cas de l’ultimàtum de tres mesos que li va donar fa un parell de dies, perquè s’expliqui sobre les compres de deute públic des del 2015, que va fer sota el mandat de Mario Draghi i que van salvar Europa. Malgrat tot, ha deixat entendre que no en faria, perquè considera que només ha de respondre davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que sí que ha avalat el pla; i les sentències, en teoria, són vinculants per a tots els estats membres. ‘Prenem nota de la sentència, però m’agradaria subratllar que el BCE és una institució europea i estem subjectes al marc legal de la UE, és a dir, a la jurisdicció del TJUE. Retem comptes davant el Parlament Europeu, vosaltres sou els representants dels ciutadans europeus’, ha puntualitzat.

De manera no oficial, doncs, el BCE ha plantat cara –posant-lo al seu lloc– al TC alemany que fa un parell de dies va entrar en un terreny molt relliscós i perillós per al futur de la zona euro. La secretària d’Economia de la Generalitat, Natàlia Mas, piulava ahir aquests punts més relliscosos. Deia: ‘La sentència del tribunal alemany sobre l’actuació del BCE és preocupant: tant des d’una perspectiva d’integració europea, com d’independència de la política monetària, i també per l’estabilització de l’impacte de la pandèmia.’ En realitat, el TC alemany atacava tots els fronts, exteriors i interiors: el govern, el Bundesbank i el Bundestag, per haver fet poc a l’hora de salvaguardar els tractats inicials –que no havien quedat mai prou clars en la separació de la política monetària i la fiscal. Però, sobretot, l’atac tenia dos objectius molt clars: el TJUE i el BCE.

Desafiava clarament el TJUE. En qüestionava la sentència del desembre del 2018 en què donava el vist-i-plau a l’actuació del BCE, i alhora amenaçava el BCE, al qual deixava tres mesos per a explicar detalladament per quina raó practicava una política monetària tan poc ortodoxa (la compra de deute públic per a finançar indirectament països, mitjançant compra als mercats, perquè la constitució europea no permet de fer aquesta operació directament). En cas que l’explicació no convenci el TC, farà que el Bundesbank es retiri d’aquestes operacions de finançament. Tenint en compte que el seu pes dins el capital del BCE és del 26%, significaria que la mecànica de l’instrument de salvament per la via del BCE quedaria feta miques.

Sens dubte, el dany col·lateral més greu és l’enfrontament directe amb el TJUE, perquè esberla un dels fonaments més importants de l’ordre jurídic europeu: el fet que les sentències emeses pel TJUE s’imposen a les jurisdiccions dels països de la Unió. Fins ara, els tribunals suprems de Polònia i Hongria s’hi havien enfrontat, però que ara ho faci Alemanya, pel pes que té, és molt diferent. La UE es basa en tractats que marquen unes regles de funcionament. Per a jutjar si hi ha ningú que trenca aquestes regles hi ha les decisions dels diversos nivells judicials per condemnar els estats que hagin incomplert les regles, però la clau de volta és la preeminència del TJUE sobre les judicatures de cada estat. Si això es posa en dubte, es posa en dubte el fonament de la UE i, a la llarga, la seva supervivència.

El motiu de l’enuig dels alemanys està en la compra de 2,2 bilions d’euros en deute públic als mercats durant cinc anys pel BCE, que consideren excessius i desproporcionats. Opinen, a més, que van més enllà de les atribucions reals que té. Cal insistir que aquesta mena d’operacions van salvar l’euro a la darrera crisi i són utilitzades per tots els grans bancs centrals. Recordeu el ‘farem tant com calgui’ de Draghi en el pic de la crisi passada, que de cop va frenar l’especulació sobre el deute dels països febles i va fer caure les primes de risc. Doncs aquest ‘tant com calgui’ és el que no vol el TC alemany i –tot s’ha de dir– és un sistema de finançament indirecte dels països que voreja la il·legalitat, segons la constitució europea.

Ara com ara, no sabem què faran uns i altres. De moment, aquest matí De Guindos ha tornat el primer cop al TC alemany i després ho ha fet la presidenta, Christine Lagarde. Però falten tres mesos que no seran plàcids. No és cap situació fàcil de resoldre, i menys en plena crisi del coronavirus. Alguns apunten que potser seria hora de prendre decisions serioses dins la UE i fixar un termini per a reconsiderar alguns aspectes dels tractats que han acabat essent obsolets, com ara el que impedeix aquestes operacions del BCE, que realment eren inimaginables quan es van signar. Tenim tres mesos al davant…

The post El BCE planta cara al TC alemany appeared first on VilaWeb.

Per què Junqueras demana ara eleccions?

TEMA DEL DIA
Estratègia.
Esquerra Republicana tenia dissenyada una estratègia gairebé perfecta per a guanyar les eleccions catalanes, que calculaven que serien abans d’aquest estiu. Amb les enquestes a favor, l’estratègia consistia a llançar la candidatura del vice-president Pere Aragonès, presentat com el rostre de l’independentisme pragmàtic, capaç d’encarrilar el conflicte amb una taula de diàleg amb el govern de Pedro Sánchez i a la vegada exhibint una bona capacitat de gestió amb l’aprovació d’un pressupost de la Generalitat que imprimís un tomb social a la política catalana. L’anunci del president Quim Torra de convocar eleccions quan s’hagués aprovat el pressupost, després de ser desposseït del seu escó pel Tribunal Suprem, marcava un calendari que situava la data al mes de juny, a tot estirar. Però la crisi del coronavirus ha fet llençar a la paperera qualsevol estratègia dissenyada prèviament. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La taula de diàleg difícilment es tornarà a reunir abans de la tardor, si és que es torna a reunir mai més. I encara més: la gestió centralista i autoritària que ha fet el govern espanyol de la crisi de coronavirus demostra que la defensa de Sánchez del diàleg amb el govern de Catalunya era purament instrumental, únicament per a superar la investidura i, un cop a la Moncloa, tornar a la política del PSOE de sempre. Els republicans s’han anat distanciant progressivament de la gestió del govern espanyol fins al punt de votar ahir contra la pròrroga de l’estat d’alarma, perquè els desgastava electoralment. El vot en contra es va acordar a desgrat de Gabriel Rufián, en una decisió de l’executiva impulsada per la secretària general Marta Rovira i el suport de pesos pesants del partit, com ara la secretaria general adjunta, Marta Vilalta. La decisió va ser una esmena a la totalitat de l’estratègia pactista a Madrid que històricament havia defensat Joan Tardà, qui el mateix dia havia fet una piulada demanant l’abstenció, i que fins ara havia comptat sempre amb la benedicció d’Oriol Junqueras i Pere Aragonès, tot i que ambdós ja havien fet crítiques públiques a Sánchez. El vot diferenciat del diputat ex-comunista Joan Josep Nuet, que es va abstenir en la votació de l’estat d’alarma, és un exemple perifèric d’aquestes discrepàncies internes del món republicà.

L’altra pota de la candidatura de Pere Aragonès havia de ser un pressupost que donés sentit a la determinació a favor d’un govern efectiu, sense dèficit, amb una recuperació de la despesa equivalent a la d’abans de la crisi econòmica, amb aroma social i amb una majoria que anés més enllà dels partits de govern, cosa que els comuns es van prestar a facilitar amb una generosa abstenció. El pressupost es va aprovar el 24 d’abril però va néixer caducat, perquè la crisi del coronavirus ha dinamitat totes les previsions i ara s’hauran de modificar. Tot i que Aragonès ha volgut presentar-los com la primera pedra de la reconstrucció, ell mateix ha hagut de reclamar al govern espanyol 4.000 milions d’euros per a encarar les conseqüències econòmiques i socials de la crisi.

Amb aquest panorama, ara seria lògic que ERC volgués esperar, deixar passar el temps i millorar les enquestes, que els continuen donant la victòria però amb Junts per Catalunya més a prop. La previsió que fan els republicans és que aquests mesos vinents encara seran pitjors, perquè a Madrid Sánchez continuarà la deriva centralista gràcies a Ciutadans, i a Catalunya el govern haurà de gestionar la pitjor crisi econòmica de la història amb la conselleria d’Economia i les conselleries socials en mans dels republicans, que són les que més es desgastaran. I ningú no pot descartar que s’hagin de fer retallades, la paraula tabú de la política catalana. Així doncs, tant Junqueras com Rovira serien partidaris de fer les eleccions al juliol o al setembre, a tot estirar, i així ho han comunicat als seus socis de govern. Però Junts per Catalunya, amb Quim Torra al capdavant, s’hi nega, amb l’excusa que la prioritat és plantar cara a la pandèmia. Una prioritat que també comparteix ERC. En l’entrevista per escrit a Ràdio 4, Junqueras situa les eleccions un cop superada la crisi sanitària i just abans de començar la reconstrucció social, perquè ja no la volen fer tenint Junts per Catalunya a la presidència de la Generalitat.

La formació de Carles Puigdemont no té gens de pressa a fer eleccions, primer perquè considera que posar les urnes sense haver superat la pandèmia no seria benvist per la gent, i després perquè la crisi del coronavirus també ha ajornat novament el procés de refundació de Junts per Catalunya, que continua congelat, sense que s’hagin dirimit les diferències entre el PDECat i la Crida ni s’hagi acordat qui ha de ser el candidat. El virus tan sols ha servit per a ajornar decisions, però el calendari comença a escurçar-se. En teoria, Junts per Catalunya té la paella pel mànec, perquè només Torra pot convocar eleccions i el president se sent bé en la gestió de la crisi, durant la qual ha recuperat perfil propi. Tard o d’hora, el Tribunal Suprem espanyol dictarà la sentència d’inhabilitació, però al seu entorn es considera que això no passarà fins a la tardor i, per tant, no tenen pressa.

MÉS QÜESTIONS
Les Corts validen les mesures del Consell per a fer front a la crisi. Via lliure de les Corts a les mesures econòmiques proposades pel Consell per a encarar la crisi econòmica que comença, causada per la crisi sanitària del coronavirus. La cambra ha convalidat dos decrets llei del govern de Ximo Puig amb mesures per a reduir les conseqüències negatives de la Covid-19, el primer dels quals sense cap vot en contra. Aquest primer decret preveu ajudes econòmiques per a treballadors amb rendes baixes que s’han trobat afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) o que han reduït la jornada per conciliació familiar a causa de l’estat d’alarma. S’ha aprovat amb els vots a favor del PSPV, Compromís, Unides Podem i Ciutadans, i amb les abstencions del PP i Vox. Són 30 milions d’euros per a afectats per un ERTO amb ajuda directa de 150 euros a les rendes baixes. Una altra partida econòmica destina tres milions d’euros (fins a 600 euros per persona) per a qui hagi hagut de reduir la jornada laboral amb la finalitat d’atendre menors, persones grans o dependents. El segon decret preveu millores per a la liquiditat dels proveïdors de la Generalitat, l’ajornament del pagament del cànon de sanejament i l’ampliació de la renda valenciana d’inclusió perquè arribi a més gent. Aquest decret s’ha aprovat únicament amb els vots a favor dels grups que donen suport al Consell (PSPV, Compromís i Unides Podem). Ciutadans s’ha abstingut i PP i Vox hi han votat en contra.

Els batlles de València i Alacant demanen finançament a Ábalos per a millorar el transport. Els batlles de València, Joan Ribó, i d’Alacant, Luís Barcala, han demanat més finançament al ministre de Transports i Mobilitat espanyol, José Luis Ábalos, que els ha instat a recuperar espais per a vianants i a adoptar polítiques de mobilitat per garantir la seguretat. Unes propostes que les ciutats haurien d’implantar a mesura que avanci el desconfinament, per evitar una nova propagació de la Covid-19, segons que els ha dit el ministre en una reunió per videoconferència en què també han participat batlles de municipis amb més població. Per aconseguir els objectius, Ábalos ha proposat als municipis que garanteixin la màxima oferta de transport públic i més alternatives de mobilitat compartida, com ara la bicicleta. També ha instat els batlles a adoptar mesures complementàries al transport públic, com el control dels fluxos de viatgers i la difusió de les mesures de seguretat, per exemple, l’ús obligatori de màscara. Ni Ribó ni Barcala no han rebut bé les propostes, perquè a ambdues ciutats els falta finançament per a compensar la pèrdua de viatgers del transport públic i els calen més recursos per a finançar el cost addicional que exigirà el nou model de transport posterior a la pandèmia. Ribó ha demanat un contracte programa com tenen les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid.

Els ERTO del sector turístic balear es prorrogaran tant temps com calgui. Els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) al sector turístic de les Illes Balears es mantindran tant temps com calgui. El govern de Francina Armengol compta amb el compromís i la garantia de l’estat espanyol que no hi haurà cap discriminació territorial quan s’aprovi la mesura, segons que ha informat l’executiu, que ha garantit que el sector turístic de les Illes Balears podrà continuar comptant amb aquesta eina de protecció mentre es manté tancada l’activitat turística i fins que no es pugui recuperar el transport aeri i marítim i l’arribada de visitants a l’arxipèlag. És una mesura sol·licitada a l’executiu de Pedro Sánchez fa ja més d’un mes. Aquestes últimes setmanes s’ha avançat per aconseguir que perduri l’aplicació dels ERTO, una eina que s’ha revelat clau per a protegir l’ocupació. D’aquesta manera, les condicions dels ERTO per força major s’estendran pel cap baix fins al 30 de juny i més endavant, tal com va acordar en el consell de govern el primer de maig, per evitar la descapitalització d’empreses i reforçar la protecció de milers de treballadors. Avui a les Illes Balears hi ha un total de 141.000 persones que es beneficien dels nivells de protecció d’un ERTO, persones que no han estat acomiadades i que gràcies a aquesta eina mantenen el lloc de feina.

Catalunya Nord començarà el desconfinament dilluns vinent. Catalunya Nord començarà el desconfinament dilluns, juntament amb la resta de departaments de l’estat francès que han obtingut la validació sanitària. França gestiona la crisi del coronavirus d’una manera centralista i és el govern de París que decideix les fases del desconfinament. El primer ministre Edouard Philippe ha validat avui el desconfinament sobre el conjunt del territori estatal a partir del dilluns 11 de maig, que no serà al mateix ritme a tot arreu, perquè hi ha departaments que no han aconseguit de frenar l’epidèmia. En el cas de Catalunya Nord, l’impacte del coronavirus ha estat baix i, per tant, ja pot començar el desconfinament. Si s’hi mantenen les xifres, pot entrar en una segona fase el mes de juny.

Andorra podria reobrir la frontera amb l’estat francès el 15 de juny. El govern andorrà compta d’obrir la frontera amb l’estat francès el 15 de juny, segons que s’ha sabut de les previsions de l’executiu d’Emmanuel Macron. La ministra Sílvia Calvó ha explicat que Andorra treballa estretament amb França perquè el Principat s’inclogui dins aquesta llista de països per on podran viatjar els ciutadans de l’estat francès, tot i que no ha volgut confirmar cap data exacta fins que no ho comuniqui oficialment França. Les restriccions de França amb els països de la Unió Europea, la zona Schengen i el Regne Unit continuaran fins el 15 de juny, però després la circulació es podria reprendre i només es veurien afectats els estats no europeus, segons que ha explicat el ministre d’Interior francès, Christophe Castaner.

LA XIFRA
20 persones tenien presentades querelles per tortures contra l’ex-policia franquista Antonio González Pacheco, conegut per ‘Billy el Nen’, que ha mort avui per la Covid-19. Ha mort sense haver estat mai jutjat i amb quatre medalles al mèrit policíac, que implicaven una millora del 50% dels seus ingressos.

TAL DIA COM AVUI
El 7 de maig de 1958 es morí Joan Comorera. Líder del PSUC, periodista, diputat i conseller de la Generalitat republicana, fou detingut pels franquistes l’any 1954 després d’haver tornat clandestinament a Catalunya i haver estat condemnat a trenta anys de presó. Es va morir al penal de Burgos.

The post Per què Junqueras demana ara eleccions? appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO] Salvador Macip conversa amb Vicent Partal: ‘El gran error va ser no tancar Madrid’

El debat telemàtic que ofereix cada dijous VilaWeb ha comptat avui amb la presència de l’investigador, metge i científic Salvador Macip, amb qui el director del diari, Vicent Partal, ha repassat les qüestions que més preocupen els subscriptors sobre la pandèmia de Covid-19. Macip considera que la gestió del desconfinament que està ordenant el govern espanyol és precipitada i no s’ajusta al que recomanen les previsions científiques. ‘Estem en una situació perillosa i fràgil. Estem fent el desconfinament d’una manera optimista. Els plans del govern espanyol es basen en la situació social i econòmica i no pas en la realitat científica. No estem mirant prou bé els països que van per davant nostre.’ googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En la mateixa línia, Macip ha lamentat que les normes no s’estableixin de manera prou clara. ‘No hi ha normes clares d’actuació, no sabem què vol dir exactament fase 0 o fase 1. Si s’expliquen bé les coses ens podem llançar a fer el desconfinament. Però ens hem llançat a sortir al carrer sense saber exactament què es pot fer i què no. Si el govern et planteja que en dues setmanes podràs anar als bars, la gent es pensa que ja s’ha acabat tot. Però som en plena pandèmia, encara. Només cal mirar el nombre de casos.’

La precaució i la prudència en aquest precís moment, segons Macip, són crucials per a evitar i calcular el rebrot. ‘La clau és com controles el repunt. Hi ha llocs on es podria fer pràcticament vida normal, com Formentera. En canvi, no funcionen les pautes per a ciutats grans com Barcelona. S’hi veuen imatges d’un munt de gent corrent alhora al mateix lloc. Si alguna d’aquestes persones té el virus sense saber-ho, i respirant deixa anar el virus, tota la gent que corre al voltant o que hi ha allà l’agafarà.’

Salvador Macip: ‘Aquesta pandèmia no és la grossa’

La fase 1 del desconfinament comença dilluns

El dia 11 de maig, dilluns, és el dia previst perquè la major part dels Països Catalans i de l’estat espanyol passi directament a la fase primera del desconfinament, que preveu un notable relaxament de les restriccions: ‘No hi hauria de passar gairebé ningú, dilluns, a la fase 1.’ La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha demanat que la regió també passi de fase malgrat que la situació allí és de les més complicades de l’estat espanyol. Macip no hi està d’acord. ‘Les ciutats grans haurien d’anar molt més amb compte. El govern de la Comunitat de Madrid o el batlle de la ciutat volen fer la punyeta al govern espanyol i prenen decisions més polítiques, socials i econòmiques que no pas científiques.’

Macip també ha acusat Espanya de no haver reaccionat prou ràpidament si es té en compte que tenia l’exemple d’Itàlia. I ha afegit: ‘Ha estat un error centralitzar la gestió de la pandèmia. Alemanya, que ha coordinat des del centre però ha respectat el poder local i dels länder, ho ha fet molt millor. Tu pots tenir Barcelona en una situació i els marges de la ciutat en una altra. Hauríem de tenir un mapa molt més local dels contagis.’ I ha afegit: ‘Els virus no entenen en fronteres? Home, si no podem definir fronteres no sabrem que un poble està bé i el del costat no’, ha reblat, en al·lusions clares al discurs de Pedro Sánchez.

La necessitat de fer proves

L’investigador ha subratllat la necessitat de fer proves per a tenir una visió molt més acurada de la situació epidemiològica del país. ‘Em sembla increïble que ens hàgim posat a fer el desconfinament sense tenir una infrastructura per a fer tests. Parlen d’unes xifres i després en donen unes altres. Així és molt difícil de saber què passa. Si tenim aquestes eines, cap problema, podrem controlar casos, aïllar-los i evitar rebrots. Si no, és arriscat.’ I ha afegit: ‘Idealment, amb tots els recursos del món, hauríem de fer proves PCR i perfils serològics en massa com a Andorra. Que la gent no sàpiga si és immune és molt dolent perquè no saps on són els infectats ni on són els que es poden infectar.’

‘La diversitat de maneres de recomptar és per la falta de protocols clars. I, a més, hi ha la intel·ligència política de maquillar dades. Hauríem de tenir una manera única de comptar els casos a tot arreu.’ Macip ha insistit particularment en el fet que els recomptes diaris acaben duent una sobrecàrrega d’informació que no és del tot útil. ‘Mesurar-ho dia a dia és un problema, perquè les dades no van d’acord amb el temps exacte, i el fet important és la tendència, setmana a setmana o mes a mes. S’han de valorar les dades de contagis amb molta precaució. És gairebé impossible de saber les reals.’ Com podrem saber, doncs, l’impacte real que ha tingut la pandèmia al nostre país? ‘La dada més clara serà la mitjana de morts que hi ha hagut durant aquests mesos els últims deu anys i aleshores calcular la variació. Serà la manera més transparent.’

La immunitat i una pandèmia futura

Una de les principals incògnites que sembra aquesta pandèmia és si aconseguirem, a còpia de contagis multitudinaris, una immunitat de grup prou gran. ‘Potser no n’hi haurà’, diu Macip. O bé ‘pot ser que si hi ha una reinfecció la segona sigui molt més lleu, com un refredat, i llavors no sigui greu.’ Però, en tot cas, ‘hem d’estar preparats’ per a reconfinar-nos quan calgui. I, sobretot, mantenir viu el record de la manera com ens hem comportat aquestes darreres setmanes per si, d’aquí a uns anys, en ve una de nova. ‘Hi ha possibilitat que arribi un virus més agressiu que aquest. Això no vol dir que hagi de passar. Ni que el següent que vingui sigui pitjor.’

La novetat del virus, la preparació per a la pandèmia següent i el sistema sanitari

‘Tenim un virus molt més infecciós i més ràpid que la grip, que és més difícil de controlar.’ Aquest ha estat un dels principals esculls per a evitar que el coronavirus arrasés. ‘L’altre factor és un sistema sanitari que sempre és a punt del col·lapse. En les retallades anteriors es va escapçar fins al llindar màxim, sense capacitat per a assumir una crisi. Un sistema sanitari que no pot absorbir un augment de feina és molt perillós.’ De tota manera, s’ha afanyat a assenyalar: ‘Aquest virus no és tan terrible com podia ser i això ens servirà per a preparar-nos per quan n’hi hagi un altre. Durant la SARS, Pequín va estar tancat tres mesos. Tindrem memòria històrica de com es reacciona en cas d’una pandèmia.’

Els vaccins i els tractaments

La rapidesa amb què serà possible de trobar el remei de la Covid-19 és una de les qüestions que més han preocupat els lectors de VilaWeb en les preguntes que han adreçat a Macip. Ell ha estat prou optimista, en aquest sentit. ‘Gràcies a totes les investigacions que hi ha ara, pot haver-n’hi de millors que unes altres. Segurament, la investigació no s’aturarà. Tenim més de cent candidats de vaccins, cosa que no s’havia vist mai.’ Per això tots els processos s’acceleren: ‘Podríem tenir-ne a començament de l’any vinent, però pot ser que la primera vacuna no sigui efectiva al 100%.’

‘Com a científic veig molt clar que no pots donar un fàrmac si no saps si funciona: ni la hidroxicloroquina, que es dóna gairebé a tothom, no ha passat els controls. Així pot ser que fem mal. A la Xina hi ha casos que s’han llevat amb la cara negra, segurament per una fallida hepàtica. Es donen antiretrovirals per a la sida. Però els efectes secundaris són molt importants. Com a metge, entenc que amb un pacient al davant que està molt malament, et plantegis què li pots donar. Però aniria amb molt de compte.’

El paper de la globalització

Macip creu que és inevitable de mantenir l’estil de vida que dúiem fins ara un cop hagi passat la pandèmia, però creu que institucionalment es pot fer més feina. ‘L’OMS fa molt bona feina. Però té el problema que no deixa d’estar sotmesa al poder polític. Estan sotmesos a pressions. Jo sóc partidari de crear una entitat més independent i dotar-la de més poder per a aplicar els seus protocols. Pot ser una utopia. Però ens permetria d’encarar aquestes crisis amb més realitat.’

Testimonis de Formentera i d’Hong Kong

A més de Macip, la conversa ha comptat amb la presència de dos testimonis. El primer, del país. El periodista de Ràdio Illa Bernat Masferrer, que viu a Formentera, ha explicat de quina manera hi ha començat a funcionar el desconfinament, que es troba en una fase més avançada que la resta del país, atès que va començar el 4 de maig. Masferrer ha dit que l’activitat a l’illa més petita de les Pitiüses és ‘molt més normal que ara fa uns dies, però molt menys que no pas fa un any, dos o tres en les mateixes dates’. La gent ha agraït molt poder-se reunir en grups d’un màxim de deu persones i s’ha començat a banyar a la platja, que ha estat una benedicció, ha dit: ‘Perquè aquí no hi ha parcs ni gaire bosc.’

Tot això, malgrat la confusa comunicació institucional. ‘Poques hores abans que comencés la fase 1 no havien arribat gairebé ordres ministerials’ del govern espanyol, ha explicat Masferrer. ‘Més enllà de les qüestions serioses de fons, relacionades sobretot amb l’economia, perquè tenim una economia esclava del turisme, les preocupacions a peu de carrer han estat si ens podíem banyar a la platja o no, i diumenge la presidenta encara no ho sabia.’ Per aquest motiu, la gent va tirar pel dret. També ha assenyalat la dificultat de mantenir uns protocols difusos sobre què es pot fer a cada fase, i la capacitat de complir-los. ‘Si tens canalla i et permeten que es trobi amb nens de la seva edat és molt difícil de fer-los entendre que no es poden tocar ni jugar.’

L’altre testimoni ha estat Coral Puig, que és professora d’universitat a Hong Kong i té la família a Granollers. La ciutat asiàtica és la segona més densa del món després de Bombai, ha explicat. ‘Aquí un virus d’aquests és una bomba de rellotgeria’. Segons ella va ser decisiva la ràpida capacitat de reacció dels hongkonguesos, basada en l’experiència amb l’epidèmia de SARS de principi de segle. ‘En veure els correus de la feina perquè ens quedéssim a casa, la gent s’hi va quedar immediatament.’ Puig ha assenyalat l’eficiència de la infrastructura de la ciutat per a controlar el brot: ‘Si un veí de l’edifici es posava malalt, nota a tots els veïns i de seguida es feien proves a tothom.’ També ha explicat les diferències amb la gestió a l’estat espanyol: ‘Aquí tot això de les fases és complicadíssim d’entendre; no s’ha fet així.’

The post [VÍDEO] Salvador Macip conversa amb Vicent Partal: ‘El gran error va ser no tancar Madrid’ appeared first on VilaWeb.

El batlle socialista de Sant Andreu de la Barca es queda sol a l’hora de declarar persona ‘non grata’ la consellera Vergés

El batlle de Sant Andreu de la Barca, Enric Lorca, ha declarat avui persona non grata la consellera de Salut, Alba Vergés, i el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, per ‘menysprear’ de manera ‘irresponsable’ l’ajuda que el municipi ha posat a disposició del Departament de Salut per lluitar contra el coronavirus. Tant el president del PP, Alejandro Fernández, com el secretari d’Acció Institucional de Cs a Catalunya, el diputat al Parlament Joan García, han censurat la decisió i han anunciat que els seus partits no li donaran suport. Tampoc ho comparteix el ministre de Sanitat, Salvador Illa, qui ha dit que cal tenir en ‘consideració l’esforç’ que tothom està fent per ‘fer les coses el millor possible’. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, amb l’assessorament de l’ONG Metges Sense Fronteres, va habilitar a finals del mes de març l’hotel com a equipament sanitari amb una capacitat de 57 llits. Però l’equipament no ha estat utilitzat per la Generalitat. Segons Llorca, metge de professió, es tractava d’un dels hotels millor adaptats per acollir malalts de covid-19 de tot Catalunya i ha lamentat que, com ha passat fins el moment amb l’hospital de campanya habilitat en un poliesportiu municipal, el Departament de Salut els hagi ‘menyspreat’ en base a ‘mentides’.

Llorca ha dit clar que el d’avui ‘és un dia trist’ perquè l’hotel ‘era un símbol d’esperança en moments molt durs i un recurs sanitari que estat menyspreat’. ‘Vull demanar disculpes a les persones que haurien d’haver estat ateses aquí perquè la Generalitat té alguns irresponsables, insensibles i incompetents que no han actuat com la situació requeria’, ha afegit.

Per la seva banda la consellera Alba Vergés ha acusat Llorca d’anar ‘descoordinat’ amb Salut i de ‘voler les coses al revés’. Després que el municipi l’hagi declarat persona non grata, Vergés ha indicat que són lliures de fer-ho, però no comparteix els motius.

The post El batlle socialista de Sant Andreu de la Barca es queda sol a l’hora de declarar persona ‘non grata’ la consellera Vergés appeared first on VilaWeb.

Sànchez, Rull i Turull tornen a demanar al TC la seva llibertat i al·leguen que la Covid-19 els impedeix de fugir

La defensa de l’ex-president de l’ANC Jordi Sànchez, i els consellers de la Josep Rull i Jordi Turull, condemnats pel Suprem, han tornat a demanar al Tribunal Constitucional (TC) que els deixi en llibertat mentre resol el fons dels recursos presentats contra la sentència del Suprem i al·leguen que la pandèmia del coronavirus els impedeix de fugir de la justícia. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Així ho ha exposat l’advocat Jordi Pina en sengles escrits d’al·legacions que ha presentat avui després de la decisió del ple del TC, que va acordar el dimecres per unanimitat admetre els recursos de cassació, però va rebutjar la mesura cautelaríssima de deixar en suspens les condemnes. Així es va decidir amb els condemnats per l’assalt de 2013 al centre cultural Blanquerna.

La defensa insisteix que els seus defensats ja han complert ‘pràcticament dos anys’ de presó si es té en compte el temps que van passar a la presó provisional. Sànchez, condemnat a 9 anys de presó pel delicte de malversació, va ser dels primers líders independentistes acusats pel procés a ingressar a la presó provisional, el 16 d’octubre de 2017, al costat del líder d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i des de llavors continua empresonat.

Pina també reitera que durant el temps que es van trobar en llibertat, sempre van estar a disposició de la justícia i recorda que els tres presos actualment surten del centre penitenciari per treballar en aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari. Per això, assegura que no hi ha cap risc de fugida.

A això afegeix que ‘en aquests moments’, a causa de la crisi sanitària per la covid-19 i les restriccions de llibertat de moviments imposades tant a nivell estatal com europeu i internacional, i que es preveuen que continuïn durant un temps, qualsevol hipotètica possibilitat de fugir de la justícia és ‘absolutament nul·la’.

A més, l’advocat de Sànchez, Rull i Turull veu justificat que se suspenguin les condemnes de presó i inhabilitació mentre es resolen els recursos perquè,”donades les circumstàncies actuals’, mantenir a la presó als seus clients no solament vulnera els drets fonamentals denunciats en els seus recursos, sinó que també s’està posant en risc la vida i la salut de cadascun d’ells.

Així, recorda que l’Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, va instar el passat 25 de març als governs a adoptar ‘mesures urgents per protegir la salut i la seguretat de les persones que es troben detingudes o recloses en instal·lacions tancades’.

 

The post Sànchez, Rull i Turull tornen a demanar al TC la seva llibertat i al·leguen que la Covid-19 els impedeix de fugir appeared first on VilaWeb.

Descobreixen el forat negre més pròxim a la Terra observat fins ara

Un equip d’astrònoms de l’Observatori Europeu Austral ha descobert un forat negre a mil anys llum de la Terra, el més pròxim al Sistema Solar que s’ha observat mai. És un forat negre que es pot veure a simple vista des de la Terra. Els investigadors van trobar proves de la presència d’aquest objecte en un sistema triple a la petita constel·lació del Telescopi, visible des de l’hemisferi sud a ull nu en nits fosques i de cel net sense necessitat de prismàtics ni de telescopi. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En un principi, l’equip investigava el sistema HR 6819, com a part d’un sistema de dues estrelles. Però quan van analitzar les observacions que havien fet, van quedar sorpresos de veure que hi havia un tercer cos que fins ara es desconeixia: un forat negre. Les observacions amb l’espectògraf FEROS, instal·lat al telescopi MPG/ESO de 2,2 metres a l’Observatori la Silla de Xile, van mostrar que una de les dues estrelles visibles orbitava al voltant d’un objecte invisible cada quaranta dies, i en canvi la segona estrella romania a una gran distància d’aquest parell d’objectes.

Per comprovar aquest període de quaranta dies d’òrbita, els investigadors van haver d’allargar les observacions uns quants mesos. El forat negre ocult d’HR 6819 és un dels primers de massa estel·lar descoberts que no interactuen violentament amb el seu entorn. Això en dificulta l’observació, però els investigadors van detectar-lo i determinar-ne la massa. ‘Un objecte invisible amb una massa de quatre vegades el Sol, com a mínim, només pot ser un forat negre’, diu Thomas Rivinius, director de l’estudi que s’ha publicat aquesta setmana a la revista Astronomy & Astrophysics.

Fins ara, els astrònoms han detectat només una vintena de forats negres a la Via Làctia, i gairebé tots interactuen amb el seu entorn i es manifesten amb la projecció de potents raigs X. Però sospiten que hi ha un gran nombre d’estrelles a la galàxia que van acabar col·lapsant i esdevenint forats negres quan es van morir. ‘Hi deu haver centenars de milions de forats negres allà fora, però en coneixem molt pocs. Saber què hem de cercar hauria d’ajudar-nos a trobar-los’, diu Rivinius. Consideren, doncs, que aquest descobriment pot ser la punta de l’iceberg d’un volum enorme de forats negres ignorats fins ara.

El següent pas en la descoberta de l’iceberg sencer pot ser el sistema binari (de dues estrelles) LB-1, que es troba a la constel·lació dels Bessons, visible a l’hemisferi nord. Perquè els astrònoms sospiten que també és un sistema triple, que és una mica més lluny que l’HR 6819 però encara força a prop en termes astronòmics. El descobriment d’aquesta mena de sistemes triples amb dues estrelles internes i una altra de més allunyada pot donar pistes sobre les violentes fusions còsmiques que alliberen ones gravitacionals prou poderoses per a ser detectades des de la Terra. Això podria haver passat en aquests sistemes triples en què en el parell intern d’estels hi pot haver un forat negre i un estel de neutrons o dos forats negres. L’objecte exterior més distant podria influir gravitacionalment en el parell intern de manera que podria desencadenar una fusió i l’alliberament d’ones gravitacionals. Heus ací la hipòtesi. Ni l’HR 6819 ni l’LB-1 són sistemes amb dos forats negres ni tenen cap estrella de neutrons, però poden ajudar a entendre com pot haver-hi aquestes col·lisions estel·lars en sistemes triples d’estrelles.

The post Descobreixen el forat negre més pròxim a la Terra observat fins ara appeared first on VilaWeb.

Illa admet ara que el govern espanyol va actuar ‘tard’ contra la Covid-19

El ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, ha reconegut a la comissió de sanitat del congrés que el govern espanyol va actuar ‘tard’ contra la Covid-19. Tanmateix, ha insistit que l’estat espanyol va actuar abans que altres estats, amb l’argument que l’endemà que el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties (ECDC) es va declarar l’estat d’alarma. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Illa ha dit que el desconfinament és la fase ‘més delicada’ de la pandèmia del coronavirus, i ha demanat que es mantingui ‘el mateix grau de responsabilitat social que hi ha hagut fins ara’. En aquest sentit, ha advertit que no es pot descartar que hi hagi un rebrot del virus o una segona onada i ha assegurat que el govern espanyol està a punt per a actuar en cas que això passi.

Respecte de les franges horàries per a la sortida de la canalla i de la gent gran al carrer, Illa ha dit que el govern espanyol es planteja fer nous canvis en funció de la calor, però no ha concretat quan ni com es farien els canvis.

The post Illa admet ara que el govern espanyol va actuar ‘tard’ contra la Covid-19 appeared first on VilaWeb.

Detectat un primer cas de coronavirus a l’estat francès el 2 de desembre

L’estat francès ha confirmat que va tenir un primer cas de Covid-19 el 2 de desembre. Fa només tres dies, el doctor Yves Cohen, cap de cures intensives de l’Hospital Avicenna i Jean Verdier, a tocar de París, va explicar que el centre havia tractat un infectat per la malaltia el 27 de desembre, quatre dies abans que la Xina informés a l’OMS del risc del brot de Wuhan. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Avui, la cadena de televisió pública France TV ha reportat que el 2 de desembre un pacient ingressat a l’hospital Albert-Schweitzer de Colmar (Alsàcia) per una infecció respiratòria tenia en realitat la Covid-19, segons les anàlisis posteriors. Aquell pacient, un home de 57 anys, va estar ingressat una setmana i ara es troba en bon estat de salut, però no se sap com va encomanar-se el virus.

A més, hi ha la sospita que els primers dos casos de coronavirus fossin els dies 16 i 17 de novembre. De fet, la Xina va explicar que el primer infectat que havia trobat datava, precisament, del 17 de novembre.

The post Detectat un primer cas de coronavirus a l’estat francès el 2 de desembre appeared first on VilaWeb.

Les juntes de tractament de les presons modifiquen els permisos de sortida de Junqueras, Romeva i Forcadell

La Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia ha informat dels canvis en relació als permisos de sortida acordats per la junta de tractament dels Lledoners respecte d’Oriol Junqueras i Raül Romeva per a treballar, i de la junta de tractament del Mas d’Enric respecte de Carme Forcadell per a fer un voluntariat, en aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Romeva podrà sortir quatre dies la setmana durant deu hores, atès que s’ha modificat el seu contracte laboral i ha de recuperar hores que no ha pogut fer a causa del confinament. Junqueras podrà sortir quatre dies la setmana durant dotze hores pel trasllat temporal del lloc de treball i la recuperaci´o d’hores. Forcadell podrà sortir tres dies la setmana durant dotze hores per una modificació temporal de la seu de l’entitat on desenvolupa el voluntariat i per cuidar una persona gran.

Fins que va començar el confinament a causa de la crisi del coronavirus, Junqueras i Romeva podien sortir de la presó tres dies la setmana durant sis hores, mentre que Forcadell tenia un permís de tres dies la setmana durant nou hores.

The post Les juntes de tractament de les presons modifiquen els permisos de sortida de Junqueras, Romeva i Forcadell appeared first on VilaWeb.

El Consell detecta 247 casos de coronavirus i confirma la mort de 13 persones

El País Valencià ha detectat de 247 casos nous de coronavirus, dels quals 55 s’han confirmat per prova PCR i 192 per tests ràpids. En total, s’han registrat 10.592 casos positius amb PCR i 2.719 amb test. Ho ha anunciat la consellera de Sanitat Universal, Ana Barceló, en la seva compareixença diària, que ha lamentat la mort de 13 persones des d’ahir, 3 d’ells interns a residències de gent gran. En total, ja s’han mort per coronavirus 1.315 persones des que va començar la pandèmia. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Barceló ha explicat que es manté  la tendència a la baixa del nombre d’ingressos hospitalaris i d’UCI. Hi ha 558 persones ingressades, 14 menys que ahir, i 97 pacients són a l’UCI. També s’han produït 263 noves altes, de manera que el total acumulat d’altes ja és de 8.010. Barceló ha precisat que, d’aquestes, 57 altes noves són de professionals sanitaris. En total, ja han rebut l’alta 1.770 sanitaris.

Aquestes dades, ha manifestat la consellera, posen en relleu que el nombre d’altes en les últimes dues setmanes s’ha incrementat un 60%, mentre que els ingressos hospitalaris i a l’UCI s’han reduït en un mes un 64%. ‘Aquesta situació ens convida a l’esperança’, ha dit.

The post El Consell detecta 247 casos de coronavirus i confirma la mort de 13 persones appeared first on VilaWeb.

S’ha mort de Covid-19 el torturador franquista ‘Billy el Niño’, sense haver pagat pels seus crims

L’ex-policia espanyol Antonio González Pacheco, investigat per tortures durant el franquisme i conegut com a ‘Billy el Nen‘, s’ha mort avui en una clínica de Madrid per causa de la Covid-19. Així ho afirmen fonts policíaques citades per ElDiario.es. És un dels símbols de les tortures durant el franquisme i de la impunitat durant els anys posteriors de transició i de democràcia a l’estat espanyol. González Pacheco fou condecorat ja durant el periode democràtic amb una medalla de plata als seus ‘mèrits policíacs’, per la qual cosa cobrava una pensió vitalícia. Els intents de la justícia argentina per extradir-lo i jutjar-lo pels crims comesos durant la dictadura franquista van ser infructuosos, perquè la justícia espanyola sempre ho va impedir.

The post S’ha mort de Covid-19 el torturador franquista ‘Billy el Niño’, sense haver pagat pels seus crims appeared first on VilaWeb.

La Generalitat seguirà l’evolució per barris del coronavirus al País Valencià analitzant les aigües residuals

La Generalitat Valenciana, el ministeri espanyol de Ciència, el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’empresa Global Omnium han signat un protocol de col·laboració per a detectar amb rapidesa la presència de coronavirus en aigües residuals. ‘És un projecte enormement estratègic perquè entrem en una fase en la qual serà decisiva la màxima capacitat per a avançar-se i tenir una detecció precoç’, ha anunciat en conferència de premsa el president de la Generalitat, Ximo Puig. El projecte permetrà de detectar rastre genètic del coronavirus 2019 a les entrades de les depuradores i les clavegueres. La capacitat d’aquest projecte, ha dit Puig, podria arribar a un detall de barris o, fins i tot, d’edificis. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El projecte començarà a València i ‘en les pròximes setmanes’, s’estendrà arreu del País Valencià. L’eina servirà per conèixer l’evolució diària del coronavirus i s’afegirà a la resta d’indicadors de la pandèmia amb els quals treballa la conselleria de Sanitat. Segons que ha explicat Eugenio Calabuig, president de Global Omnium, aquest sistema pot detectar rastres genòmics del virus excretats per la persona poc després del contagi. Això representa un avantatge temporal a les proves diagnòstiques, que no s’acostumen a fer fins que la malaltia no ha avançat i el pacient ja té símptomes.

El ministre espanyol de Ciència, Pedro Duque, ha dit que el projecte té com a potencial ‘fer més robustes les decisions que prenguem durant aquesta fase de recuperació de l’activitat’. Duque ha dit que aquesta és una idea que s’estudia a diversos països, però que no coneix cap exemple que ja s’hagi posat en marxa, com passarà al País Valencià.

Gloria Sánchez, investigadora del CSIC, ha agraït la col·laboració d’altres laboratoris que han posat a disposició del projecte les seves tecnologies de detecció de virus a aigües residuals. ‘És una ferramenta molt útil per a fer un seguiment a escala poblacional de com circula el virus que pot complementar tota la resta d’anàlisi que ja es fan’, ha dit en referència a les proves diagnòstiques. Calabuig ha dit que fa tres anys que treballen amb el CSIC per a detectar virus a les aigües residuals i que, a partir d’aquesta experiència, han pogut traslladar el coneixement al coronavirus. Segons que ha dit, podran mesurar si hi ha o no coronavirus a les entrades i sortides de les depuradores, i la quantitat genòmica que hi ha. ‘Ens permet determinar quines zones hi ha gent contaminada i en quines no n’hi ha i veure’n l’evolució’, ha afegit.

A diferència del que passa amb les proves diagnòstiques, que no s’acostumen a fer fins que la malaltia no ha avançat i el pacient ja té símptomes, aquest sistema pot detectar rastres genòmics del virus excretats per la persona poc després del contagi.

The post La Generalitat seguirà l’evolució per barris del coronavirus al País Valencià analitzant les aigües residuals appeared first on VilaWeb.

Pàgines