Vilaweb.cat

La Generalitat assegura que l’obertura de delegacions continuarà segons el calendari previst tot i el recurs del govern espanyol

El Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència ha assegurat que mantindria el pla de desplegament previst per a reactivar l’obertura de les delegacions del govern a l’estranger, tot i el recurs que hi ha presentat l’executiu espanyol per una qüestió formal.

El pla de govern d’@exteriorscat segueix en marxa i el procés d’obertura de delegacions continuarà segons el calendari previst.
El @govern segueix determinat a portar la veu de Catalunya a Europa i al món.

— Exteriors Catalunya (@exteriorscat) August 23, 2018

El conseller Ernest Maragall ha respost a l’anunci del recurs de l’estat espanyol a Twitte. S’ha demanat si ‘és això el diàleg’ i si el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol ‘no té res millor a fer que dedicar temps i recursos a lliurar ridícules batalles formals’. Maragall ho ha qualificat tot plegat de ‘típica mostra d’orgull absurd i inútil’.

És això el diàleg? El Ministerio no té res millor a fer que dedicar temps i recursos a lliurar ridícules batalles formals?
Una típica mostra d'orgull absurd i inútil
Totes les actuacions en curs segueixen endavant sense parar-ne cap.
Durem la nostra raó als tribunals i on calgui.

— Ernest Maragall (@ernestmaragall) August 23, 2018

El govern va aprovar el 26 de juny el decret que permetia de reobrir les delegacions al Regne Unit i Irlanda, Alemanya, Itàlia, França, Suïssa i els Estats Units d’Amèrica, tancades arran de l’aplicació de l’article 155. Pel juliol va aprovar els nomenaments de Marie Kapretz com a delegada a Alemanya, Luca Bellizzi a Itàlia, Manuel Manonelles a Suïssa i Sergi Marcén al Regne Unit i Irlanda. També es va reactivar la delegació del govern davant la Unió Europea amb el nomenament de Meritxell Serret com a delegada.

Pel que fa a les delegacions de França i dels Estats Units, s’ha obert un concurs públic per a elegir el representant de la Generalitat en aquests països. Wl Ministeri d’Afers Estrangers espanyol ha anunciat que presentaria un recurs contenciós-administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè considera que la Generalitat no ha seguit tots els procediments fixats en la llei de l’acció i servei exterior de l’Estat. Aquesta llei estableix que les comunitats autònomes hauran de comunicar la voluntat d’obrir les delegacions per tal que el ministeri emeti un informe preceptiu.

L’executiu català subratlla, en canvi, que es va informar primer per escrit al ministeri espanyol de l’activació del procés per a reobrir aquestes sis delegacions. D’aquesta manera el ministeri, si ho considerava pertinent, ‘podia fer un informe prescriptiu i no vinculant’. Després, Maragall va fer constar aquesta comunicació al ministre Josep Borrell en la reunió a Madrid el 23 de juliol, i li va indicar la voluntat del govern de continuar obrint representacions arreu del món.

Maragall ha recordat que Borrell es va comprometre a respectar l’acció exterior catalana. El govern també ha anunciat que posaria aquest recurs sobre la taula a la comissió bilateral, que per part del govern espanyol presideix la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, car entén que per una interpretació restrictiva del procediment ‘amb poc contingut real’ pretén limitar la presència de Catalunya a Europa i al món. Alhora la Generalitat defensarà davant els tribunals la seva actuació en l’àmbit de la representació internacional.

La Conselleria d’Hisenda diu que va avisar Compromís de la negociació ‘in extremis’ amb el govern espanyol prèvia al CPFF

La Conselleria d’Hisenda diu que dimecres al matí va informar Compromís de la negociació in extremis amb el govern espanyol, abans de la votació al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). En aquesta reunió es va acordar que l’estat espanyol es faria càrrec de mesures transitòries per un import addicional de 850 milions d’euros per al País Valencià.

Fonts del departament que dirigeix Vicent Soler sostenen a Europa Press que des de primera hora del matí el conseller va estar en contacte amb dirigents de Compromís en l’àmbit espanyol, com ara el portaveu al congrés, Joan Baldoví, i també amb la vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, i la secretària, Clara Ferrando.

Sotragada al Consell
El representant del País Valencià al CPFF va votar ahir a favor de la nova proposta feta pel govern espanyol, que significarà la flexibilització de l’objectiu del dèficit per al 2019. Tanmateix, l’acord entre el president de la Generalitat, Ximo Puig, i el del govern espanyol, Pedro Sánchez, va obrir una crisi greu al Consell: la vice-presidenta, Mónica Oltra, va dir que l’acord era una decisió unilateral que havien pres els socialistes sense consultar-los.

Ara Hisenda refusa les crítiques d’Oltra. ‘En tot moment, el conseller va convenir amb ells [Compromís] que, si el govern espanyol no posava una millora tangible per al País Valencià sobre la taula, es mantindria l’abstenció, remarquen. Les mateixes fonts expliquen que els membres de Compromís insistien que la millora fos tangible i Soler els va respondre que per això negociaven amb el ministeri espanyol. Més tard, el president, Ximo Puig, es va incorporar  a l’última conversa amb la ministra, María Jesús Montero, en la qual es va ratificar l’oferta per al País Valencià.

Borrell recorre contra la reobertura de les delegacions catalanes a l’estranger al TSJC

El govern espanyol presentarà un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el decret de la Generalitat per a obrir les delegacions catalanes a l’estranger. Aquestes delegacions havien estat tancades arran de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola. L’estat espanyol retreu a la Generalitat que no hagi seguit tots els procediments fixats en la llei de l’acció i servei exterior de l’estat espanyol.

Serà el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol que presentarà el recurs contra el decret de la Generalitat que va permetre de restablir les delegacions del govern al Regne Unit i Irlanda, Alemanya, el Estats Units, Itàlia, Suïssa i França.

Segons aquest ministeri, la llei de l’acció exterior espanyola estableix que abans de crear delegacions pròpies, les comunitats autònomes hauran de comunicar-ho al govern d’Espanya.

El ministeri diu que així pot informar sobre l’adequació de la proposta a les directrius, finalitats i objectius de la política exterior, l’estratègia d’acció exterior i, particularment, amb el principi d’unitat d’acció a l’exterior. Diu que ha de tenir aquesta informació perquè el Ministeri d’Hisenda espanyol pugui emetre un informe sobre el principi d’eficiència en la gestió dels recursos públics i el Ministeri de Política Territorial i Funció Pública n’informi des de la perspectiva de l’adequació a l’ordre competencial.

Segons el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol, la Generalitat va comunicar la creació d’aquestes delegacions solament vint-i-quatre hores abans d’aplicar el decret de creació, cosa que impossibilitava d’emetre aquests informes.

Segons el ministeri, el Departament d’Acció Exterior de la Generalitat va explicar que en realitat no obria cap nova delegació, sinó que reobria les que el govern espanyol havia tancat en virtut de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola.

El govern espanyol assumeix la demanda contra Llarena i ja en prepara la defensa a Bèlgica

L’advocacia de l’estat espanyol enllesteix un document amb la intenció de defensar el jutge Pablo Llarena a Bèlgica. El magistrat del Suprem és citat a declarar el 4 de setembre de resultes de la demanda del president Carles Puigdemont i dels consellers exiliats contra la seva instrucció perquè consideren que no és imparcial i també que ha vulnerat drets de la defensa.

L’informe del govern espanyol, que ha assumit la petició del Consell General del Poder Judicial de defensar la justícia espanyola i Llarena a Bèlgica, va adreçat a defensar la jurisdicció espanyola i ‘no tant un funcionari en concret’, segons que han informat fonts jurídiques a Europa Press.

El Ministeri de Justícia espanyol va dir que qualsevol intervenció de l’advocacia de l’estat davant un tribunal d’un país estranger ha de fer-se amb la contractació d’un advocat al país en qüestió, en aquest cas a Bèlgica. Així doncs, el govern espanyol contractarà un jurista que defensi la justícia espanyola i Llarena, que no té l’obligació de presentar-se al jutjat el 4 de setembre.

Paral·lelament, la iniciativa popular ‘Llarena, paga’t l’advocat belga’ ha arreplegat més de 75.000 signatures en cinc dies.

Grande-Marlaska proposa a Torra reunir la Junta de Seguretat la primera setmana de setembre

El ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, ha enviat una carta al president de la Generalitat, Quim Torra, per proposar-li formalment que es reuneixi la Junta de Seguretat durant la primera setmana de setembre, del 3 al 7 concretament. En la missiva, el ministre assegura que aquesta reunió servirà per tractar les qüestions que el president de la Generalitat ha assenyalat en les seves cartes tant a la delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, com a ell. D’aquesta manera, es refereix a la petició de Torra perquè el ministre intervingui i depuri responsabilitats contra els agents de la policia espanyola i Guàrdia Civil implicats en ‘grups violents’. De fet, Grande-Marlaska fa una proposta sobre l’ordre del dia de la reunió en el qual consta la ‘convivència a l’espai públic’. Així mateix, també proposa que s’abordi, entre altres qüestions, la integració definitiva dels Mossos al CITCO.

En la carta, Grande-Marlaska recorda que tant la convocatòria com l’ordre del dia han de ser ‘fruit del consens, de la lleialtat institucional i del respecte recíproc a l’exercici de les mateixes competències’.

I en un annex hi adjunta un document amb una proposta d’ordre del dia de 8 punts. El primer fa referència a l’anàlisi general de la seguretat pública a Catalunya. I és en aquest punt que fa referència a la convivència en l’espai públic. Altres temes que proposa Grande-Marlaska són valorar ‘l’amenaça terrorista’ a Catalunya, l’impacte del crim organitzat, la constitució de la comissió mixta acordada en l’última reunió de la Junta de Seguretat del juliol del 2017, la constitució d’una comissió tècnica de seguiment sobre violència de gènere, la posada en marxa del comitè de coordinació policíaca i de la comissió de coordinació policial de Catalunya, la integració de les capacitats dels cossos de seguretat de l’estat al CAT112 i la ‘integració definitiva’ dels Mossos al CITCO.

Precisament, sobre aquest últim punt, el director general de la policia catalana, Andreu Joan Martínez, ha avançat aquesta setmana que s’han iniciat els tràmits per a la incorporació plena de la policia catalana en aquest organisme. Un acord que es va prendre en la Junta de Seguretat del juliol de l’any passat però que encara no s’ha aplicat.

El PSOE assegura que ERC ‘sap, coneix i té’ el compromís per anul·lar les sentències franquistes

La portaveu del Grup Socialista al congrés espanyol, Adriana Lastra, ha assegurat que ERC ‘sap, coneix i té’ el compromís d’anul·lar les sentències franquistes. És una de les condicions posades pels republicans per donar suport en el tràmit al congrés espanyol al decret llei per exhumar les restes de Franco del Valle de los Caídos. En declaracions a Telecinco, Lastra ha recordat que el PSOE ja va donar suport a una iniciativa del PDECat fa un any que instava a anul·lar els tribunals franquistes i les seves sentències però al·lega que PP i Ciutadans la mantenen ‘paralitzada’.

ERC posa com a exigència al govern del PSOE per votar-los el decret per exhumar Franco que es comprometin al llarg d’aquesta legislatura a anul·lar les sentències dels tribunals franquistes, especialment la del president Lluís Companys afusellat l’any 1940. Fonts del partit apunten que esperen algun gest de l’executiu de Sánchez en aquesta línia en el Consell de Ministres d’aquest divendres, que ha d’aprovar el decret llei per a l’exhumació de les restes del dictador.

Tanmateix, Lastra ha recordat que el PSOE fa temps que treballa per anul·lar sentències de tribunals franquistes i n’ha culpat el PP i Ciutadans de ‘blocar-ho’ al congrés espanyol. Per una banda, ha recordat que el juliol de l’any passat el PDECat va presentar una proposició de llei que demanava anul·lar els tribunals franquistes i les seves sentències. Tot i que va prosperar (amb el vot també del Grup Socialista) i es va prendre en consideració al novembre, PP i Cutadans fan valdre la majoria a la mesa i continuen ampliant els períodes per a la presentació d’esmenes per evitar que tiri endavant.

La portaveu del PSOE al congrés espanyol també ha recordat que el seu grup va presentar a finals d’any una proposició de llei per anul·lar aquestes sentències però, novament, addueix que el govern espanyol del PP ho va ‘vetar’. Ara, amb el PSOE al govern, Lastra afirma que segueixen amb la mateixa idea i que volen promoure una ‘reforma integral’ de la Llei de Memòria Històrica de Zapatero. ‘Això no és nou però no ha importat fins ara, ja ho havia anunciat la ministra de justícia al Congrés al juliol’, ha dit en declaracions a ‘La Sexta’.

En aquell moment, la ministra de Justícia espanyola, Dolores Delgado, va explicar en la seva compareixença en seu parlamentària que la direcció general de Memòria Històrica volia impulsar aquesta reforma per declarar ‘la nul·litat dels tribunals d’excepció franquistes i les resolucions i sentències’. A banda d’això, també va parlar de crear una ‘comissió de la veritat’, de ‘resignficar el Valle de los Caídos’ en els termes recomanats per la comissió d’experts que va estudiar aquest tema l’any 2011 i retirar la ‘simbologia d’exaltació’ de la Guerra Civil i la dictadura amb amenaça de sancions si no es feia.

La fiscalia espanyola s’avé a deixar sortir temporalment Dolors Bassa perquè visiti la seva mare

La fiscalia del Tribunal Suprem espanyol accepta que la consellera Dolors Bassa, empresonada al centre del Puig de les Basses, surti temporalment de la presó per visitar la seva mare. També hi és favorable la junta de tractament de la presó. Demà la sala de vacances del Tribunal Suprem haurà de pronunciar-s’hi definitivament.

La defensa de Dolors Bassa, exercida per Mariano Bergés, va presentar ahir una petició a la junta de tractament de la presó de Puig de les Basses i també davant el Tribunal Suprem espanyol sol·licitant un permís esporàdic i extraordinari. La junta de la presó s’ha reunit d’urgència hi ha donat el vist-i-plau que Bassa pugui sortir de la presó per poder ser al costat de la seva mare. Ho ha confirmat el seu advocat a l’ACN.

Bergés i la germana de Bassa també han demanat que se li respecti la intimitat i que no es facin concentracions perquè el permís, si escau, es desenvolupi amb normalitat. Així mateix, han agraït la comprensió i el suport de la gent.

Si finalmente el TS confirma el permiso q hemos solicitado para q @dolorsbassac visite a su madre, la familia ruega encarecidamente q no haya concentraciones para respetar su intimidad y permitir un desarrollo normal del permiso. Es muy importante. Gracias por la comprensión

— Mariano Bergés (@marianobergest) August 23, 2018

Us demano pel bé de la @dolorsbassac que respecteu la petició del nostre advocat. Gràcies pel vostre suport! https://t.co/TxIkaiGeZ2

— montse bassa (@BassaMontse) August 23, 2018

El reglament penitenciari estableix que, en cas de ‘malaltia greu’ de familiars propers, com ho són els pares, es poden atorgar ‘amb les mesures de seguretat adequades’, permisos de sortida extraordinaris, sempre que no ho impedeixin ‘circumstàncies excepcionals’.

A causa de la data, la decisió no la prendrà la sala penal, sinó la sala de vacances, presidida pel magistrat Ángel Calderón, president de la sala militar.

El mes de maig Bassa va publicar a VilaWeb una carta a la seva mare en què li demanava fermesa per afrontar el seu empresonament: ‘Mare, et necessito ferma, decidida i contenta –malgrat la meva absència física–, perquè has de saber que m’han privat de llibertat, però no de pensament ni de sentiments i, per tant, el meu cor i el meu cap és amb tots vosaltres.’

Torra es compromet a fer real la República i pronostica que aquesta vegada Catalunya guanyarà

El president de la Generalitat, Quim Torra, es compromet a fer real la República i assenyala que aquesta vegada Catalunya ‘guanyarà’. Torra ha explicat durant l’acte de cloenda de la Universitat Catalana d’Estiu que no es desviaran ‘ni un mil·límetre’ d’aquest compromís i ha demanat als ciutadans que mantinguin l’esperança.

‘Aquests mesos vinents no ens hem de defensar –ha dit–, sinó acusar l’estat espanyol d’aquesta farsa i aquesta causa injusta. Un poble s’autodetermina i això és el que vam fer el primer d’octubre’, ha afegit. El president ha fet servir aquesta vegada ‘acusar’ i no pas ‘atacar’, com va dir divendres a les portes de la presó de Lledoners i que va suscitar polèmica.

Podeu veure tot seguit el discurs de Torra i la resta d’intervencions en l’acte de cloenda de l’UCE.

Durant la seva intervenció, Torra s’ha referit als exiliats i als presoners polítics, però també als ‘milers de catalans investigats senzillament per voler ajudar’. ‘Això és intolerable’, ha afegit.

Torra ha dedicat part de la intervenció a elogiar la figura de Pompeu Fabra –de qui enguany es commemora el 150è aniversari del naixement– i ha recordat que el seu compromís el va dur a la presó. ‘Avui tornem a tenir presos i exiliats –ha dit– i la pregunta és: quan s’acabarà tot això?’ Ha remarcat la tasca que fa la Universitat Catalana d’Estiu per la llengua i la cultura catalana i s’ha compromès a garantir-ne la continuïtat. Ahir el màxim responsable de l’UCE, Jordi Casassas, va fer un crit d’alerta sobre el futur del projecte.

En la jornada diversos assistents han aixecat pancartes reclamant la llibertat dels presos polítics i finalment tothom ha cantat ‘Els segadors’.

Ofrena floral a Pompeu Fabra
Una hora abans de l’acte, Torra ha presidit una ofrena floral a la tomba de Pompeu Fabra al cementiri de Prada de Conflent. L’hi han acompanyat la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón; el president de la Universitat Catalana d’Estiu, Jordi Casassas; i el president de la Fundació UCE, Joandomènec Ros, entre més.

Oltra acusa la consellera de Justícia d’usurpar-li competències

Mala maror al Consell. Després de l’enganxada pel dèficit, ara Compromís i PSPV se les tenen per la primera comissaria especialitzada en violència de gènere. La vice-presidenta, Mónica Oltra, ha esbroncat públicament a la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, per haver-li usurpat competències. Ahir, la secretària d’Estat de Seguretat espanyola, Ana Botella, i la consellera —ambdós socialistes— varen acordar l’obertura de la comissaria a la Ciutat de la Justícia de València. Oltra ha criticat amb duresa a Twitter que s’hagi pres la decisió sense comptar amb el parer la conselleria de Polítiques Inclusives, integrada a vice-presidència.

También me resulta incomprensible y se me escapan las razones por las cuales la Consellera de Justicia no conoce sus competencias ni las ajenas y se salta a la torera el Pacto Valenciano contra la Violencia de Género y Machista. No tengo palabras, o me sobran y me las callo. pic.twitter.com/dWB5E0Gj5j

— Mónica Oltra Jarque (@monicaoltra) August 22, 2018

Oltra retreu que a la consellera i a la secretària d’estat de no escoltar als professionals d’atenció a les víctimes i ha acusat els socialistes d’anar a ‘l’estela del PP’. En aquest sentit, la vice-presidenta ha recordat que el govern fa ‘dos anys que treballa per a fer realitat aquesta oficina de denúncia annexada al Centre Dona 24 hores de València.’ Un espai, que segons que explica, se cedia al govern espanyol. Oltra critica que la localització final de l’oficina ‘exposa la víctima a l’espai de batalla judicial on també acudirà el seu agressor.’

La vice-presidenta defensa que el Centre Dona és la millor opció per instal·lar comissaria perquè és un entorn on les víctimes són ateses per professionals i es pot fer el procés de denúncia fora d’un entorn hostil.

‘Em resulta incomprensible i se m’escapen les raons per les quals la consellera de Justícia no coneix les seves competències ni les alienes i “se salta a la torera” el Pacte Valencià contra la Violència de Gènere i Masclista. No tinc paraules, o em sobren i callo’, conclou amb duresa la vice-presidenta.

El Ministeri de Defensa espanyol investiga un militar per haver signat un manifest antifranquista

El Ministeri de Defensa espanyol ha obert una informació reservada sobre el cap de l’Exèrcit de Terra Marco Santos Soto per hvar signat un manifest antifranquista. El text, en què es tracta de ‘genocida’ al general Francisco Franco, es va promoure en resposta a l’escrit impulsat per militars retirats i a la reserva que exalta la figura del dictador.

Segons que han informat a Europa Press fonts del ministeri espanyol, que ja va obrir una investigació sobre cinc reservistes que van subscriure el document en suport a Franco, actuarà ‘igual’ en el cas d’aquest terme. No obstant això, han precisat que a l’estat el terme actualment en actiu, el procediment serà ‘diferent’. En comptes d’obrir el procediment la ministra Margarita Robles, ho farà el superior directe del cap, qui haurà de nomenar un instructor per a la informació reservada —en el cas dels reservistes, va ser Robles qui va designar al tinent general Miguel Ángel Villarroya per a la instrucció.

Els militars en actiu i els reservistes no poden expressar opinions polítiques, al contrari que els militars retirats, motiu pel qual Defensa no investigarà la resta dels militars que han donat suport a un o altre manifest.

El portaveu del manifest de repulsa a Franco creu que el ministeri s’equivoca
El capità espanyol retirat Arturo Maira, portaveu dels ‘militars democràtics i antifeixistes’ signants del manifest, creu que el ministeri està ‘profundament equivocat’ per obrir la investigació. En declaracions a Europa Press ha dit que no en té constància oficial, però ha advertit que qualsevol càstig per ‘defensar la democràcia i anar contra el franquisme’ demostrarà que Espanya ‘no és un país democràtic’.

Maira creu que ha de distingir entre un manifest que ‘posa una línia vermella al poble espanyol, com és el no exhumar les restes de Franco’ i un altre que ‘defensa la democràcia’.

‘El Ministeri de Defensa sempre ha concedit massa a militars franquistes’, ha lamentat Maira, i ha avisat que pròximament s’uniran a l’escrit que ell promulga ‘més persones en actiu que es van a unir en favor de la democràcia’.

L’ANC, Graupera i més iniciatives locals s’agrupen per fer primàries per a les eleccions municipals

L’Assemblea Nacional Catalana i les plataformes Primàries Barcelona i Primàries per la República organitzaran conjuntament unes eleccions primàries obertes per triar els candidats de llistes unitàries, transversals i independentistes per a les pròximes eleccions municipals a Catalunya. Ho han anunciat en una conferència de premsa conjunta, on han simbolitzat la signatura de l’acord.

A més, han acordat de posar els mitjans i recursos respectius, tant tècnics com humans, per a organitzar aquestes eleccions primàries. La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha aclarit: ‘L’Assemblea no es presenta a les eleccions municipals ni donarà suport a candidats concrets, sinó que ajuda a organitzar el procés de primàries.’

Jordi Graupera, impulsor de Primàries Barcelona, ha dit que el camí per a fer aquestes primàries és com unes ‘fitxes de dòmino que cauen’ i que les últimes que cauran seran les direccions dels partits. ‘Les següents que cauran seran els militants i simpatitzants dels partits’, ha afegit, i ha indicat que tothom es pot inscriure al registre de votants de primariescatalunya.cat, que obrirà dilluns.

Un dels promotors de Primàries per la República, que agrupa més iniciatives locals, és Josep Manel Ximenis, qui ha fet una crida a les bases de tots els partits independentistes perquè participin en aquest moviment, que vol fer efectiva la independència i materialitzar la República.

Les primàries per a les eleccions de Barcelona tindran un reglament propi, que caldrà aprovar abans del 15 de setembre i que ampliarà el termini de presentació de candidatures fins al 31 d’octubre. Mentre no s’acordi aquest reglament propi, que esmenarà l’impulsat per Primàries Barcelona, serà vigent aquest darrer, particularment pel que fa a la forma de presentació de candidatures. El termini per a presentar-les romandrà obert. Els qui ja hagin presentat la seva candidatura a les eleccions primàries de la ciutat de Barcelona mantindran íntegrament tots els seus drets en el reglament que s’acordi.

En canvi, per a les eleccions als altres municipis de Catalunya es pactarà un reglament genèric que faci viable el procés amb transparència, es preservarà la igualtat d’oportunitats entre els candidats i es tindran en compte les singularitats de cada uns dels municipis que decideixin de fer-ne.

Consulteu ací el text de l’acord:

Pàgines