Vilaweb.cat

Deixa-ho estar, fill meu, sigues espanyol

Els assaigs de la nova Catalunya autonòmica s’han acabat, la funció ja rutlla. Que Aragonès sigui president, que el govern es tecnifiqui i que Junts deixi de fer veure que no s’ha rendit és la manera de dir-nos que no hem d’esperar cap pas cap a la independència. Sense expectatives no hi ha decepció; sense decepció no hi ha alternativa; sense alternativa no hi ha incentius per a cap promesa, i sense promesa no hi ha res més que rendició. Intel·lectual i espiritual. Per això, abans que l’autonomisme i la concòrdia no hagin pogut fluir tranquil·lament, ha calgut domesticar la CUP, desmantellar l’entorn de Jordi Graupera i posar de president un independentista dur que es limités a no fer res. I sí, per liquidar les alternatives ha calgut repressió, però sobretot connivència i deixadesa. La CUP va creure que podria menjar-se els comuns i gairebé s’hi ha mimetitzat. Primàries és pols i gairebé tots els arquitectes se n’han desentès. I el president Torra és un piulador abrandat, però el seu govern és qui més durament ha reprimit l’independentisme.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els indults són l’estocada d’aquesta castració d’esperances i els espanyols ho saben i per això els aproven. No és tan sols que els indultats sortiran de la presó mentre hi entra la gent. És el camí. Per arribar fins als indults, la classe política ha hagut de desar la independència al calaix; per desar-la ha hagut d’emblanquir l’autonomia; per tornar a l’autonomisme ha hagut de deixar la gent òrfena; i per deixar la gent òrfena l’ha hagut de reprimir. Mentre alguns ens titllen de marcians per defensar les idees que van dur-los a la presó, la gent és a mercè d’una justícia espanyola enfurismada pels indults, no tan sols sense cap perspectiva d’independència, sinó amb el conflicte ofegat i maquillat pels seus propis dirigents. Tres mil independentistes sense poder orgànic ni cadira ni altaveu. Més que la concòrdia, ara s’acosta una carnisseria a l’ombra de les galtes dels partits. Espanya intentarà d’arruïnar-nos o engarjolar-nos o comprar-nos o capar-nos un per un. El cas vergonyós d’en Marcel Vivet només n’és una mostra.

Quan diuen que ha començat una nova etapa a Catalunya volen dir que la maquinària els ha funcionat i que per defensar el que defensàvem haurem de fer com més va més sacrificis. És una advertència. Com que ens hem deixat trinxar políticament, ara escuraran la resta. Els indults no són cap acte de generositat ni de valentia. Són la llei d’amnistia del 78: tot és oblidat, però el tot el decidim nosaltres. Per això Jordi Sànchez diu que “deixem de mirar enrere” i Oriol Junqueras diu que “mirem al futur”. Els indults són un pur càlcul electoral: el PP pot governar d’esquena de Catalunya, però el PSOE no. I punt. I són una jugada rodona per al llegat de Pedro Sánchez, que haurà apaivagat l’independentisme i haurà evitat la sentència d’Europa amb els presos encara a la presó. Dir que els indults són una petita victòria per a l’independentisme és un insult a totes les generacions que pagarem la factura de la vostra reculada.

Perquè pagarem el cost de no haver fet la independència quan tocava, però pagarem sobretot el relat que s’ha imposat per a justificar tot el que ha vingut després, perquè fa la feina als espanyols. La llengua i la cultura pagaran la desnacionalizació de l’independentisme, per començar. I el consens sobre la legitimitat de la independència pagarà el preu d’haver imposat que no som prou. Però el pitjor ve ara: la manera d’esmicolar del tot la possibilitat de l’alliberament és convèncer la gent que no paga la pena assumir els riscs que comporta fer la independència. Aquí desemboquen tots els arguments que han apuntalat la retirada. Que no podem imposar res sense una majoria molt forta a l’àrea metropolitana. Que no som un país ocupat sinó una regió maltractada. Que la unilateralitat és excloent. Tot això va a petar al mateix lloc: cal governar el mentrestant, l’autonomia no es pot desatendre. I això, al seu torn, alimenta la il·lusió que la independència és un anhel legítim, però mentre no trobem la manera d’assolir-la, dins d’Espanya es pot anar tirant.

Aquest relat, abonat per Esquerra però també per Junts i la CUP, reforça la tesi que l’opressió espanyola no és palpable en termes materials i concrets, que és un dels arguments clàssics de l’esquerra caviar i de l’espanyolisme en general. Els catalans vivim en un país benestant, a redós de la pau europea, amb problemes de desigualtat com a tot arreu d’Occident, però sens dubte amb privilegis davant un món assolat pel patiment, i no tenim dret d’obligar el país a sacrificar tot això en nom d’una bandera o d’una cultura o d’una llengua o d’una identitat que és una cosa intangible, burgesa i evolutiva. En darrer terme, aquest relat que diu que no estem tan malament, o que no podem comparar-nos amb opressions pitjors, o que l’autonomia és tan valuosa, porta a la conclusió que no paga la pena córrer riscs ni fer sacrificis. Per què cal exposar-se a la repressió, si és tot una mera desavinença que es pot resoldre amb quatre duros i més democràcia?

Això és una nació que mira de destruir-ne una altra. El problema de la independència és que s’han de córrer riscs, i el problema d’haver arribat tan lluny el 2017 és que ara s’han de pagar contínuament si no volem que ens facin miques. Això va veure-ho el govern el 2017, com un elefant a les reunions més decisives: caldran sacrificis. I van prendre una decisió: nosaltres no els volem. Però Espanya avança, la història avança, indiferent a la voluntat de quatre dirigents superats pels esdeveniments, i la veritat ja era llavors irreversible: caldrien sacrificis per a continuar però també per haver arribat fins allà, i ells mateixos els haurien de pagar independentment de si cedien o de si continuaven endavant. I van pagar. Amb la presó. D’aleshores ençà, els polítics que han pagat presó i els qui han cregut que després els tocaria a ells han maldat aferrissadament per canviar el relat i, fent valer el sacrifici, crear un miratge nou que simulés que tot es podia aturar. Ho han fet davant de la mirada perplexa de la gent que pressionava perquè s’arribés fins al final, havent entès que la piconadora avançaria igualment.

I la piconadora ha avançat igualment, és clar. Per això calia no desaprofitar el 3 d’octubre (què dic, el 3, el 2) i per això calia no acatar el 155. Per això calia blocar-ho tot i no renunciar a la investidura de Puigdemont. Per això tenia sentit restaurar el govern. Per això tenia sentit protegir l’escó del president Torra. Després del 2017, en cada renúncia a la confrontació, els polítics independentistes han anat rebaixant la línia vermella: no, els sacrificis que això comporta no els assumirem. I en cada situació que desoïen el deure de plantar cara, el pes del sacrifici que no feien, del risc que no corrien, requeia a les espatlles de la gent, perquè el conflicte continua i l’ocupació espanyola roman i és inclement.

Quan he defensat que cal confrontar-se sempre amb l’estat peti qui peti, m’han dit sovint que és un plantejament inarticulat i buit, que no va més enllà de l’orgull o de la testosterona. L’origen d’aquesta crítica és precisament la idea errònia que la independència no és una urgència i que només es pot posar damunt la taula si hi ha un pla detallat. I és clar que cal organització per a fer la independència, però sempre que no plantes cara et dius a tu mateix i a la teva gent que és més assumible l’episodi d’opressió contra el qual t’hauries de rebel·lar que no pas els riscs de rebel·lar-t’hi. I si aquesta lògica es fa norma i es generalitza, transforma la mentalitat de la societat i el significat de la independència, com una taca d’oli que s’escampa i que fa malbé les estovalles. Rere el discurs que no és legítim imposar la independència sense una majoria amplíssima, i rere tot l’argumentari que s’hi ha ordit al voltant, hi ha un missatge per als joves, encara que sigui involuntari: deixeu-ho estar, surt més a compte que sigueu espanyols.

L’opressió d’Espanya sobre Catalunya té conseqüències directes i reals sobre la vida dels catalans, de tots, no tan sols dels més independentistes. La repressió n’és la cara més visible: si et manifestes, et poden arruïnar la vida. Però n’hi ha més. Que gent brillant se’n vagi a l’estranger o renunciï a dedicar-se a la política perquè el món o l’empresa privada els assegura més èxit i benestar també n’és una. La marginalitat internacional d’una regió com la nostra, rica i ben connectada, també. Que Barcelona sigui una ciutat com més va més provinciana i desgastada per elits econòmiques sense esperit social ni nacional, també. La invertebració territorial que directament se’n deriva, també. La decadència intel·lectual del país, també. Que gent creativa prefereixi desfigurar-se i escriure o parlar o cantar en castellà perquè creuen que els surt més a compte, també. Que gent compromesa s’acabi desentenent de la vida pública perquè li causa apatia o asfíxia i no veu marge de maniobra, també. Que els adolescents i la canalla perdin referents amb qui identificar-se perquè la llengua i la cohesió nacional s’aigualeixen, també. Que la producció literària o cinematogràfica o dramàtica d’aquest país sigui molt sovint incapaç de reflectir la gent del país, també. I podria continuar.

L’ajornament perpetu de l’alliberament nacional i no haver assumit la responsabilitat històrica de fer les coses quan tocava haurà fet que la nostra generació hagi de triar entre una idea postissa de comoditat i prosperitat —que serà connivent amb l’erosió i l’assimilació del país—, o bé la posició feixuga de nedar a contracorrent per evitar que Espanya se t’empassi, amb el risc d’amargor i d’hostilitat i d’ostracisme a què això probablement condemna. No sóc pessimista ni apocalíptic ni vull ser grandiloqüent, i crec que guanyarem. Però gràcies a la feina bruta dels partits, Espanya esmerçarà els anys vinents a convèncer-nos que assumir el sacrifici de guanyar no paga la pena perquè la prosperitat personal és possible en la fantasia de l’ocupació. I és partint d’això que els independentistes hauríem d’articular les decisions. En darrera instància, els arquitectes de la nova Catalunya rendida heu de saber una cosa. No ens fareu espanyols.

The post Deixa-ho estar, fill meu, sigues espanyol appeared first on VilaWeb.

Gaspatxo amb meló

És un plat típic del sud d’Espanya, per això se l’anomena gaspatxo andalús, però també es consumeix a Portugal. El seu origen és molt antic i durant molt de temps es preparava aixafant els ingredients en un morter, però amb les batedores elèctriques se’n va facilitar la preparació.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els ingredients bàsics, els més habituals, són el tomàquet, el pebrot verd, el cogombre, l’all, el pa, l’oli d’oliva verge extra, el vinagre i la sal. A partir d’aquí, podem trobar moltes variacions. Hi ha receptes que inclouen ceba, unes altres que no hi posen all, algunes que hi afegeixen ametlles… En tot cas, com que és un plat tradicional, la quantitat exacta de cada ingredient varia segons les preferències de cadascú.

Hi ha diverses maneres de preparar-lo, algunes receptes recomanen que es pelin les verdures i unes altres no. Com que l’all cru és indigest per a molta gent, sovint proposen de treure’n el nervi per reduir-ne la fortor. També hi ha diferències a l’hora d’elaborar-lo, perquè en alguns casos, quan s’han triturat totes les verdures, recomanen de passar-ho pel colador perquè quedi més fi, però hi ha qui li agrada una textura més consistent. De manera que us proposo una recepta orientativa perquè després cadascú l’adapti al seu gust.

Sigui com sigui, el gaspatxo és un còctel estiuenc molt hidratant que ens aporta vitamines, minerals, antioxidants, fibra i aigua.

Salmorejo

El salmorejo és una altra sopa freda que, tot i que s’assembla al gaspatxo, té personalitat pròpia. Una de les característiques del salmorejo és que és una sopa densa, espessa. És típic de Còrdova i els ingredients amb què es prepara són: tomàquets, pa, all, oli d’oliva verge extra i sal. Res més. No du ni pebrot, ni cogombre ni vinagre, però s’hi posa una mica més de pa.

L’altra diferència que li dóna un toc de distinció és que se serveix amb uns encenalls de pernil bo (i si pot ser ibèric, millor) i ou dur trinxat.

Ingredients (per a 4 persones)

–1kg de tomàquet madur vermell i carnós (de la pera, del pebrot, rodó madur tipus Tudela…)
–4 llesques de pa sec (80-100g)
–1 pebrot verd
–1 all
–1/2 cogombre gran o un de petit
–1 rodanxa de meló
–1 cullera sopera d’oli d’oliva verge extra
–1 cullera sopera de vinagre
–1/2 cullera de la mida de cafè de sal
–aigua freda: entre 300ml i 500ml (segons el vostre gust)

Preparació

Netegeu bé totes les verdures i eixugueu-les.

Si voleu pelar els tomàquets, escaldeu-los abans submergint-los en aigua bullent durant un segons i així es pelaran més fàcilment.

Talleu els tomàquets, amb pell o sense, i traieu-ne les llavors.

Netegeu el pebrot de llavors i talleu-lo a daus.

Peleu el cogombre, talleu-lo a daus i aparteu-ne les llavors.

Peleu l’all i enretireu-ne el nervi perquè no repeteixi.

Traieu la pell del meló i talleu-lo a trossos.

Si voleu, serviu una mica de tomàquet trossejat, de cogombre i de meló a daus en un bol per fer de guarnició i la resta poseu-ho en un vas per a batre.

Mulleu el pa sec amb el vinagre i una mica d’aigua perquè s’estovi, esmicoleu-lo amb les mans netes i afegiu-lo al vas per triturar. Si no teniu pa sec, torreu-lo abans de triturar-lo.

Poseu totes les verdures tallades al recipient on les heu de triturar.

Poseu-hi una mica d’aigua freda, no tota, perquè pugueu decidir quina textura voleu.

Afegiu-hi l’oli i la sal.

Bateu-ho amb el triturador elèctric fins que no hi quedi cap tros i totes les verdures s’hagin triturat.

Hi podeu afegir l’aigua que vulgueu fins que la textura sigui la del vostre gust.

Si el bateu bé i aconseguiu que la textura sigui homogènia, no caldrà que el coleu.

Si us agrada que tingui una textura molt fina, el podeu passar pel colador xinès, però és un procés que necessita força estona i es perd una bona part de la polpa.

Deseu-lo a la nevera fins a l’hora de servir-lo.

Serviu-lo en un bol o un plat soper.

El podeu acompanyar amb daus de verdures (tomàquet, cogombre, meló…); amb ou dur trinxat; amb encenalls de pernil ibèric; amb torradetes…

Comentaris

És fonamental que trieu uns tomàquets bons, ben madurs, ben vermells i que siguin sucosos.

Feu servir oli d’oliva verge extra perquè és l’oli cru que li donarà més bon sabor.

Poseu-hi el tipus de vinagre que us agradi més, tenint en compte si és molt àcid o menys (de poma, de vi blanc, de Xerès…).

Si voleu fer aquestes variants més creatives, podeu substituir el meló per síndria o per cireres.

Aquesta recepta té gluten perquè porta pa, però es pot preparar amb pa sense gluten per a les persones celíaques o intolerants al gluten.

És una recepta apta per a vegetarians i, si no s’hi afegeix l’ou dur d’acompanyament, també és apta per a vegans.

Valoració nutricional per a una personaFont: Taula de composició d’aliments, CESNID-Publicacions de la Universitat de Barcelona 2002.  Interpretació de la taula

És un plat amb molt poques quilocalories.

El greix de la recepta prové de l’oli d’oliva verge extra, que és molt saludable.

Té un efecte molt refrescant i hidratant.

És ric en fibra.

És un plat molt adequat per a persones amb diabetis, perquè conté pocs hidrats de carboni.

The post Gaspatxo amb meló appeared first on VilaWeb.

Lluís Llach: “Els indults són bons per als presos i fatals per al moviment”

“Estic molt enrabiat”, diu Lluís Llach en un moment de l’entrevista. Ens rep a casa seva, a Parlavà, l’endemà d’haver-se fet pública la condemna de cinc anys de presó a Marcel Vivet. “Ja veuen que el perill real ve del carrer, i no de la classe política, amb qui poden negociar, amb taula o sense”, diu prement les dents. Parlem de com es pot canalitzar aquesta ràbia, de què se n’ha fet, de la mobilització al carrer, i com es pot recuperar, i del paper atenuador que hi han tingut els partits en els seus girs estratègics. La repressió no s’atura, malgrat els indults.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els indults són bons?
—Els indults són bons per als presos i fatals per al moviment. En el sentit del reconeixement internacional, de l’excitació internacional, de l’abús de l’estat, de tapar els tres mil represaliats i continuar tranquil·lament. Ells saben que el perill és al carrer. Amb els indults posen en llibertat els possibles negociadors, res més que això. Ara, que fotin el camp de la presó, que siguin lliures, que respirin, que vegin la família… I que es mirin el país una altra vegada des del carrer i no des de darrere dels barrots.

Voleu dir que els ha donat una visió deformada del país?
—Potser sí. És que és una situació personal i familiar dificilíssima. Encara que un vulgui ser absolutament coherent, els condicionants són tals que la prudència seria dir “feu”, i desaparèixer. Ara de moment és el contrari. Però si em demaneu si Oriol Junqueras té dret de fer política, i tant que en té! Mentre el seu partit li ho demani. Jordi Sànchez hi té dret? Tot el del món! Ara, això és bo per al país? Per mi, la política s’ha de fer amb molt contacte amb la societat, no de la gent que et ve a visitar sinó de la que et trobes al carrer. Els partits són unes bombolles cada dia més impermeables. Doncs dins de la presó, encara molt més. Jo crec que no és bo. I per una altra cosa: els partits tenen unes dinàmiques interiors, de funcionament, de lideratge, que s’acaben fent taps. Involuntàriament, eh? Però se’n fan.

Per exemple?
—No em feu dir noms, però jo que vaig ser a Junts pel Sí, conec gent d’Esquerra i de Junts que podrien ser perfectíssimament líders actuals de les dues bombolles. Però ara no ho són i segurament no ho seran.

Què us van semblar els articles de Junqueras i de Sánchez?
—Tots dos espantosos. Jo sé que passo per un calvari ideològic. El meu partit per procedència social i per coincidències, fins i tot amistoses, és Esquerra Republicana. Si no fos per la presó, un partit que el 2017 diu el que diu i que el 2019 diu el que diu, només ho pot fer si dimiteixen tots els seus dirigents principals. Que el vice-president Junqueras, que és qui em va convèncer d’anar a Junts pel Sí perquè deia el que deia, el 2018 i el 2019 faci un canvi d’estratègia de 180 graus sense dir “em vaig equivocar i poso el meu càrrec a disposició dels electors” és una mala praxi. Si a més fa una carta, quan es parla tant de l’indult, acabant de renunciar o donant per inútil, acabada, impossible, inaccessible, la unilateralitat, ja podem plegar. I això, contradient el pacte de govern profundament, i el programa del partit. És clar que dirà que no, però els resultats efectius són aquests.

Què voleu dir que dimitissin tots els dirigents principals d’ERC?
—Vull dir que això seria normal si Junqueras i Marta Rovira, el 2018 o el 2019, haguessin dit: ens vam equivocar, vam preparar-ho malament, no vam saber veure els riscs, el que sigui, presentem la nostra dimissió i que unes primàries decideixin. Perquè haver fet aquest gir decep molta gent.

Passa igual amb Jordi Sànchez?
—Exacte, va en la mateixa direcció.

Amb Jordi Sànchez i uns quants més, formàveu part de l’estat major del Primer d’Octubre. El preparàveu per fer la independència?
—Preparàvem la independència. I allà es parlava d’on havia d’anar el govern. Jo he assistit a reunions en què tothom menys una persona deia que calia anar a l’exili per ser més efectius. I es va discutir si ens encastellàvem o no, per favor. És cert que tot el procés ens va sorprendre molt, perquè no vam preveure la brutalitat, i el feixisme sempre és brutal. I és cert que quan estomacaven la gent te’n senties responsable, i entenc que el president, Marta Rovira o qui fos es plantegés si calia posar la gent en perill. Tots aquests dubtes hi eren, perquè la situació era estrambòtica, desgavellada, etc. Però aquest desgavell hi era perquè no hi havia la previsió. Nosaltres vam fer un programa per a anar de la llei a la llei. Era innocent, sí. Però ho vam fer fins al final. I amb aquest sistema vam aconseguir d’arribar a punt de la independència en certs aspectes, i a més, la gent va combregar-hi i s’hi va afegir.

Una reflexió com la de Jordi Sànchez pot alimentar la idea que s’anava de catxa.
—Per això la critico. Perquè en el fons, des d’un partit de govern, des d’una altra bombolla, s’ajuda a mantenir aquest sentiment de “ja s’ho faran”. Ningú pot dubtar del seu independentisme, el seu coratge, el seu compromís, i a més, és un cervell. Segurament, també hi ha coses negatives d’ell. Però fa unes declaracions que de cop i volta penso: jo era allà, i de què parlàvem quan parlàvem d’on havia d’anar el govern? De què parlàvem, aleshores?

No és cert que no es preparés prou?
—Es van preparar moltes coses i moltes altres no perquè molta gent es va acovardir, entre els quals alguns consellers que no s’ho van creure, i hi va haver uns canvis. Alguns no s’ho creien, és veritat. Tot això, amb una immensa dificultat d’anar improvisant arran de cada repressió.

Ara vénen els indults, però la repressió no s’atura: cinc anys de presó per a Marcel Vivet.
—Ja veuen que el perill real ve del carrer, i no de la classe política, amb qui poden negociar, amb taula o sense. En aquest moment de concòrdia, quan la classe política està disposada a posar el cul a la cadira i no moure-la gaire, ells continuen la feina d’escarmentar, de desmobilitzar, perquè saben que el carrer és la font de tots els problemes. El més escandalós és que organismes que depenen de la Generalitat col·laborin en aquesta repressió. Això és encara més greu, i acaben fent el ridícul com el del parlament, que ha de lamentar que un noi vagi a la presó quan és un cos d’advocats que protegeix la policia qui ha pogut dur a terme tot aquest procés.

Hi ha hipocresia política en el cas de Marcel Vivet?
—I tant. I no és hipocresia i prou. Amb tot el respecte per la cambra catalana, però hi ha coses que quan arriben tan tard val més no fer-les. O en tot cas s’ha de fer diferent, s’ha de demanar als responsables directes, al major o a qui sigui, que vagin a declarar al parlament i que justifiquin per què han fet tot això. Estic molt enrabiat.

Què se n’ha de fer, d’aquesta ràbia? Marcel Vivet deia que calien mil Urquinaones, però ara no semblen possibles.
—Perquè abans hi havia un entusiasme col·lectiu que feia que la gent fóssim davant, el carrer davant de la política. Nosaltres anàvem davant, amb el 155 es va desmembrar la classe política que havia acceptat d’acompanyar aquest anar davant. I després del 155, en el món independentista comencen una colla de reflexions estratègiques que fan que la mobilització del carrer de vegades sigui més un problema que no una solució. I al mateix temps molta gent del carrer no se sent complaguda per aquestes noves estratègies i diu “ja m’avisareu”.

Falten lideratges?
—Normalment, la societat ho resol per lideratges. I l’únic líder que avui podria fer-ho és a la presó.

Jordi Cuixart?
—Ja ho sabeu! [Riu.] I és cert també que Òmnium, molt preocupat per trobar solucions a la desunió de l’independentisme, ha deixat estar aquest paper de dur la torxa. Però és una cosa que em preocupa relativament; em preocupa a curt termini, però no pas a mitjà, perquè el camí que fem és cap a la independència, segur.

El veieu irreversible, aquest camí?
—Irreversible, sí. És ineludible i, a més, crec que ho sap tothom i és profecia. Però passa que som davant un estat que no vol perdre uns privilegis econòmics ni perdre aquesta potència. L’estat ha continuat amb mentalitat colonial i ens tracta així, sense vergonya.

La desmobilització actual no és per resignació?
—No, no. Quan la gent no surt al carrer vol dir, en tot cas, que s’ha resignat a no ser protagonista. I això sí que és un error, perquè nosaltres anem bé quan som protagonistes de la història. Això ha estat així. Renunciar a ser els protagonistes és un drama, perquè després el parlament i els executius no se senten interpel·lats. Tenim un 52%, i cada vegada que anem a eleccions, guanyem, i de manera més clara. Alguna cosa no fem bé, perquè amb aquests trumfos a la mà ens hauríem d’organitzar millor, i aquí hi ha una exigència a la gent que en teoria hauria de liderar tot això perquè es tregui la son de les orelles.

Les mobilitzacions contra la sentència van ser una oportunitat perduda? Per què es va deixar passar?
—Jo crec que la gent política es va espantar; que la repressió funciona de collons i, sobretot, que en un moment primordial hi va haver l’abandonament d’un ens al qual havíem donat una autoritat estranya. Quan el Tsunami Democràtic va fallar, va crear un desencís espectacular que encara paguem ara. Però ha quedat una metodologia que es pot aplicar en un moment determinat, com un patrimoni. Però fou un desencisador increïble. I una altra cosa encara: quan comença la repressió tothom desapareix, el Tsunami, els polítics… I es queda la gent d’Ullà o d’on sigui que hi havia a la AP-7 i, tret de mi, que vaig cantar-hi i tot, a tothom l’han acusat. S’hi va o no s’hi va. I amb l’estat espanyol, destensar és un error. Això ens ho hem de ficar al cap.

Ara es comet un error?
—Es comet un error. I aquests dos anys per mi són un error si els polítics que volen seure a la taula no fan molta pressió i animen el carrer a fer pressió. Perquè si no, és una àrea de confort fantàstica per al govern espanyol, que queda justificat davant d’Europa, en un moment que tenia molta pressió perquè arreglés això. I de cop i volta indulta, surten de la presó, tothom feliç, fan la fotografia amb Felipe VI… Per això penso que és un error, un error estratègic, i per això sóc al Consell per la República i no a Esquerra Republicana. O no sóc ni a la CUP. Però és que els del Consell també estem per la negociació, eh? Què s’han pensat? Som persones, som demòcrates, no fotem! Que vinguin a negociar. Però si no vénen, desatendre l’empoderament de la gent és un error garrafal.

El lema del Tsunami era “sit and talk”. Van desaparèixer perquè van pensar que el “sit and talk” ja el tenien?
—No, és pitjor que això. Jo crec que el Tsunami es va espantar del poder que tenia. I no el va voler exercir. Val a dir que suposo que van tenir problemes de realització, però crec que en un moment determinat es van espantar.

S’espanten per les conseqüències que pot tenir per a ells.
—S’espanten perquè tenen molt poder. I exercir el poder quan en tens molt fa vertigen. Anem a l’aeroport! I milers de persones caminant des de Barcelona.

I la gent no va entendre la crida a abandonar l’aeroport.
—I tant. Això va ser… Jo ho entenc, eh, per part dels organitzadors: com ho fem, com ho vehiculem?

No prenguem mal.
—Sí, i el sentiment d’avantguarda. I agafes el pànic. Retirem-nos. Aquí ha fallat tothom, la classe política i ara fallem nosaltres al carrer. La gent d’alguna manera es va apoderar, i van deixar de ser súbdits per convertir-se en ciutadans. És allò que senties en algun moment dels anys 2014, 2015 o 2016: dèiem que els protagonistes érem els ciutadans i la sobirania era nostra i nosaltres l’exercíem. Quan tornem a quedar-nos a casa potser tenim encara mentalitat de ciutadania, perquè és difícil d’abandonar-la, però tenim una actitud de súbdits.

Pepa Plana deia: “Quan vam començar a cridar ‘llibertat presos polítics’ vam oblidar l’objectiu.”
—És possible. Els presos polítics són un xantatge. Som gent que hem estimat i que estimem. Gent que sabem per què són a la presó.

Han tingut massa protagonisme, alguns d’ells, en la direcció política?
—Una cosa que diu Cuixart, que va dir Mandela i que diu molta gent, és que no es pot fer direcció política des de la presó. No s’ha de fer. I diuen oh, és que el president Puigdemont no diu res. És que crec que és el que cal fer. Fins i tot amb el seu compromís amb Junts penso que encara fa massa.

Des de l’exili tampoc es pot fer direcció política?
—Jo crec que no. A l’exili s’ha de fer un altre paper, amb el Consell per la República, que és mantenir aquest aixopluc de l’activitat interior, que no tutelar; organitzar coses que no es poden organitzar des d’aquí, ser una reserva índia, per dir-ho d’alguna manera, de tot allò que mou la societat catalana a fer l’1-O i tot allò que representa, i organitzar activitats a l’interior que afavoreixin els objectius. El Consell ha de fer això.

Direcció política des de la presó, no. I un cop indultats?
—Quan s’hagin tornat a remenar pel país, i a entendre el país i sentir-lo, sí, és clar. Però imagino que les inhabilitacions seran fortes. Aquí hi ha una altra operació que és interessant, que forma part de les estratègies repressives de l’estat, que és indultar per deixar l’exili aïllat. Això convé a molta gent, i sobretot a l’estat. I hi haurà un esforç els mesos vinents perquè el poder de l’exili, el Consell per la República, es desvinculi tant com sigui possible del que podria ser la realitat política del país.

El Consell per la República s’ha de reformular?
—Es reformularà només si veiem que és útil que es reformuli. Parlo com un dels membres del govern del Consell per la República. Ha de quedar molt clar.

Però ja havíeu començat a parlar amb els partits de com fer aquesta reformulació.
—Sí, en teoria s’han de reunir les dues entitats i els tres partits amb el Consell per la República. I veure si realment tot això encaixa. Ara, mentre es discuteix, la meva opinió és que el Consell ha de fer de Consell, i només quan aquest acord estigui en consonància amb els preceptes del Consell, hi entrarem. Si no, no.

Ha quedat tocat, el Consell, després de la negociació entre ERC i Junts?
—Se’ns posava damunt la taula com una mercaderia, de sí o no. I nosaltres dèiem que el Consell és autònom, obert a la col·laboració de qualsevol que vulgui entrar-hi, però té unes finalitats i uns objectius expressats en un document que es diu “Preparem-nos”. Si aquest document no es contradiu gaire i això facilita que hi hagi acords més profunds, que l’estratègia sigui més llarga, va bé, juguem-hi.

El Consell hauria de fer més acció i no limitar-se a emetre comunicats, com diu Julià de Jòdar?
—Fer acció? En els moments de desmobilització actuals és difícil i per això organitzem els consells locals per la República, que ja són més de dos-cents i que es reparteixen per tot el territori, i amb feines precises a fer. És una eina que hem de cuidar molt. També he de dir que som 98.000. Que és molt, però espero que algun dia la gent s’adoni que el Consell per la República és una eina fonamental per a la nostra supervivència, tal com van les coses. I sobre això, permeteu-me una reflexió.

Endavant.
—Ja que el nostre govern el conformen partits i bombolles que envien els seus representants a Madrid, és que no s’imaginen que d’aquí a dos anys hi pugui haver un trasbals a l’estat i que guanyi la ultradreta o una associació de la dreta espanyolista i el PSOE en renúncia? Amb uns partits de dretes que en el primer punt del seu programa diran al seu electorat que la nostra destrucció i la de la nostra identitat serà prioritària, que per tant, la nostra destrucció serà un mandat democràtic? No preveure això, quan fas la previsió dels pròxims anys de govern, és de bojos.

Parlen de l’embat si d’aquí a dos anys el diàleg no funciona.
—Però és que potser ells arribaran abans, eh? Per això és tan important el Consell per la República. Perquè ho tenim escrit, i intentem de posar-ho en pràctica. És que encara discutirem si preparem l’embat i com ens hem de confrontar i arribarà el PP al govern a Madrid. Aleshores preparar l’embat serà sobretot, sobretot –que ho facin, suposo que ja ho han fet– tenir tots els arxius de les bombolles a l’estranger en servidors secrets.

El Consell ja prepara l’embat?
—És que el Consell per la República serveix per a això. Per què som a l’estranger? Perquè es pot fer aquest servei. I per què diem que volem aixoplugar? Perquè nosaltres podem aixoplugar coses que la Generalitat no pot fer. I això no és tutelar, això és ajudar. Algú es pensa que el Consell per la República és la promoció del president Puigdemont? Ell no està en la lluita de partits, encara que ho pugui semblar. Fa temps que no hi és. Però entenc que ell se senti responsable de Junts per Catalunya. Però el Consell per la República és una altra cosa.

I una altra de les coses a preparar seria el retorn de Puigdemont?
—Per exemple. I anant tan lluny com es pugui. Però és que ara tenim un poder fàctic i no sé si la gent n’és conscient. Tres membres del Consell per la República són parlamentaris europeus, que encara que no tinguin gaire poder com a grup, tothom se’ls mira quan prenen la paraula. Que no ho veiem? I amb les possibilitats d’expansió comunicativa que tenen. Això sol pràcticament és una estructura. Doncs a favor de què ho posem, això? Home, són a l’exili, i ells tenen molt clar en favor de què ho posen.

El problema és que hi hagi una desconnexió entre aquesta acció de l’exili i el que es fa institucionalment a l’interior.
—Hi ha gent, i no diré noms, que és evident que voldria aquesta desconnexió, absolutament, i que en comptes de gaudir del poder de convocatòria del president Puigdemont, se’l prenen malament; el veuen més com un enemic o un adversari. Però ja s’ho faran.

Com va l’arrencada de la fase participativa del Debat Constituent?
—Molt bé. La gent accepta les 144 preguntes, això funciona, i la mecànica informàtica també. És molt important, perquè tindrem una informació força precisa de què pensa la gent sobre coses que incidiran en la seva vida i que són els àmbits constitucionals. I aquests resultats de les opinions vindran matisats en tres factors importants: la territorialitat, molt important perquè els desequilibris territorials a Catalunya hi són, el sexe i l’edat. Sociòlegs, politòlegs i autoritats constituents, que no som nosaltres, sinó el parlament o una assemblea constituent, tindran un mapa de carreteres fantàstic per millorar, estudiar, etc.

Ara som en la fase més decisiva?
—La fase actual l’hem arrencat amb la gent més interessada en el procés. I el setembre intentarem que això tingui repercussió nacional, haurem d’informar les grans entitats i demanar-los la seva implicació, també el govern, els sindicats, col·legis professionals…

I el Fòrum Cívic i Social haurà de donar després la forma a totes les respostes que es vagin recollint.
—Exacte. Som un país que s’ha apoderat per fer moltes coses magnífiques i ha estat molt creatiu, però que no ha expressat amb la voluntat de la gent aquest país nou que voldria fer i pel qual lluita, o el nou marc institucional que vol. Doncs es tracta de donar-los aquesta oportunitat. I fer això és un privilegi.

El president Torra deia de passar de la restitució a la constitució. És això?
—És que la idea és d’ell. Gràcies precisament a aquesta creativitat social, hi havia molta gent que ja hi treballava, però mancava la capacitat participativa que per sort ja aconseguim. I ens n’hem aprofitat. O sigui que un homenatge a Procés Constituent, a Reinicia, a Constituïm, al jutge Vidal… I no oblidem que això és la solució de recanvi a allò que no va poder fer el parlament. Jo vaig ser el president de la comissió d’estudi del procés constituent i Gabriela Serra, la vice-presidenta, quan es va morir Muriel Casals. Institucionalment es va intentar, i ho van prohibir. Doncs ara decidim que sigui el poble que ho faci.

Quina mena d’inquietuds i reflexions fan els participants en aquests primers debats?
—Jo he participat en un parell. La gent arriba, i a veure quina caixa ens obren. Primer els fem una explicació tècnica, i s’entusiasmen. Aquests debats són xerrades, però hi ha d’haver un ponent que introdueixi una mica el tema. La resposta de la gent és magnífica. Ara, nosaltres tenim una ambició molt gran, i volem que la resposta tingui molta força. En els processos constituents participatius que hi ha hagut fins ara, la majoria amb l’ajut de l’estat, la participació ha estat de l’1,5%. Això a Catalunya serien unes cent mil persones, però ho consideraria un fracàs. Volem que sigui una fase molt participativa. Però nosaltres no som el poder constituent, sinó el parlament o una assemblea constituent. Com més participació hi hagi en els resultats que lliurarem al parlament, més autoritat tindrem.

Els partits hi han volgut ficar cullerada?
—No. No els hem anat a veure, per començar. Hem estat totalment lliures. No hem demanat ajuda ni als partits ni a les entitats ni a ningú. És la gent de cada comarca, de cada districte, de cada ciutat. Hem esperat que comencés el procés participatiu, i ara sí que els convidem. Tot el que s’ha fet ha estat amb donacions, i no hi ha hagut ningú alliberat. Avui això ho autogestiona una coordinadora nacional d’enteses en què jo sóc només un membre.

I problemes de recursos?
—És clar que en tenim, per això aquest estiu som en un moment de musculació, de treball molt personal de les enteses… I des del setembre, tant si tenim donacions com si no, mirarem de fer-ne més difusió.

Res a afegir?
—Sí, que el Debat Constituent és d’una transversalitat absoluta, i l’anonimat també és absolut. Qualsevol persona, pensi què pensi, pot expressar-se lliurement. Ho pot fer tothom qui vulgui participar per sortir d’aquest compàs d’espera en què som.

The post Lluís Llach: “Els indults són bons per als presos i fatals per al moviment” appeared first on VilaWeb.

“Reconciliació?”: la carta de Borràs en què retreu la repressió a Sánchez

La presidenta del parlament, Laura Borràs, ha declinat la invitació del president espanyol, Pedro Sánchez, a l’acte de dilluns a les 12.00 al Liceu. Borràs ha retret a Sánchez que mentre parla de “reconciliació” acompanyarà ex-alts càrrecs de la Generalitat a declarar al jutjat 13 de Barcelona, que investiga una trentena de persones per l’organització del Primer d’Octubre. “Aquesta actitud repressiva és incompatible amb el títol de l’acte”, afirma.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Borràs també diu a la carta que com a presidenta del parlament és “especialment sensible a la vulneració de drets i llibertats envers els ciutadans catalans que actualment exerceix l’estat espanyol”. Per últim, assegura que desitja que el retrobament que vol que hi hagi és entre l’estat espanyol i la via política i de negociació.

Reconciliació? El mateix dia acompanyarem ex-alts càrrecs de la Generalitat citats a la Ciutat de la Justícia.Aquesta actitud repressiva que pateixen més de 3.300 persones és incompatible amb el títol de l’acte. El retrobament que desitgem és la via de la política i la negociació pic.twitter.com/mAeRYKuzq3

— Laura Borràs 🎗 (@LauraBorras) June 18, 2021

El govern de la Generalitat també ha refusat d’assistir a l’acte, mentre l’ANC, la Forja i Poble Lliure han convocat protestes a la vora del Liceu.

The post “Reconciliació?”: la carta de Borràs en què retreu la repressió a Sánchez appeared first on VilaWeb.

Report diari sobre el coronavirus: S’acaba l’ús obligatori de les màscares al carrer. Els Jocs Olímpics es podrien fer sense públic

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

La màscara deixarà de ser obligatòria al carrer i als espais oberts a Catalunya, el País Valencià i les Illes a partir del 26 de juny. La mesura l’ha avançada el president espanyol, Pedro Sánchez, en el seu discurs a les jornades del Cercle d’Economia, i s’aprovarà en un consell de ministres extraordinari dijous vinent. Aquesta setmana, Andorra i Catalunya Nord també n’han retirat l’obligació. El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha retret a Sánchez que ho hagi anunciat en públic abans d’informar-ne les comissions tècniques i de coordinació entre les autonomies i el Ministeri de Sanitat espanyol. Ara caldrà esperar si es fixa alguna excepció a la norma.

Quant al turisme, la Unió Europea ha inclòs els Estats Units, Albània, Austràlia, Israel, el Japó, el Líban, Nova Zelanda, Macedònia del Nord, Ruanda, Sèrbia, Singapur, Corea del Sud i Tailàndia al llistat d’estats segurs des del punt de vista epidemiològic. Els ciutadans d’aquests països podran viatjar a la Unió Europea per fer turisme, i també els de Macau i Hong Kong, però no pas els de la Xina.

Aquest estiu es faran els Jocs Olímpics de Tòquio, que l’any passat es van ajornar a causa de la pandèmia. El principal assessor epidemiològic del govern japonès, Shigeru Omi, juntament amb vint-i-cinc experts més, ha recomanat que les competicions olímpiques es facin a porta tancada per minimitzar el risc de contagi. En principi hi ha prevista la presència de públic local i s’ha descartat l’arribada d’estrangers, però el Comitè Olímpic Internacional podria oposar-s’hi en una reunió amb el govern japonès prevista la setmana vinent.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.168.142 casos i 30.986 morts, i actualment hi ha 187 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

A tot el món, les darreres xifres són de 178.386.378 casos confirmats i 3.861.742 morts. Del total de casos, 162.909.621 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 34.378.949 casos i 616.491 morts;
–L’Índia, amb 29.821.028 casos i 385.119 morts;
–El Brasil, amb 17.704.041 i 496.172 morts;
–L’estat francès, amb 5.749.691 casos i 110.634 morts;
–Turquia, amb 5.359.728 casos i 49.071 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 3.757.442 casos i 80.652 morts.

La píndola de Jordi Goula:  “Del sí als indults a l’adeu a la màscara”

La Reunió del Cercle d’Economia que s’ha acabat avui a Barcelona amb la intervenció del president espanyol, Pedro Sánchez, haurà passat a la història com la dels indults, com bé la va definir abans-d’ahir Andreu Barnils en la seva crònica. Només cal que repasseu la premsa de Madrid avui i veureu el ressò que ha tingut la reunió barcelonina. Hi veureu molt poca cosa sobre economia i, en canvi, molt i molt sobre els indults i l’escàndol causat perquè els empresaris –sobretot la CEOE i Foment del Treball– els hagin aprovat i, fins i tot, l’Església. Algú ha gosat dir que donar suport a l’indult era un fet immoral! Qüestió de prismes. Però aquest és l’esperit dels mitjans madrilenys –i d’alguns partits que tots coneixem– que van contaminant l’opinió pública, gota a gota, en contra de tot allò que sembli que va a favor dels catalans. Com una croada, vaja. També és cert que el primer dia els mitjans d’aquí i d’allà es van centrar únicament en l’estira-i-arronsa sobre qui aniria a sopar amb el rei espanyol, cosa que em va semblar lamentable i absolutament impròpia d’un govern que vol ser seriós.

Però el cas és que a Madrid van molt forts. Tant els fa el que ahir els va etzibar el president Ximo Puig sobre el mal finançament de les comunitats i l’excessiva centralització a la capital espanyola (“Per què l’Institut Oceanogràfic ha de ser a Madrid? No seria més natural que fos a Vigo?”). La resposta d’avui d’Isabel Díaz Ayuso ha estat anunciar que Madrid rebaixarà més els imposts i farà que els madrilenys encara en paguin menys que els catalans. No s’ha adreçat a la resta de ciutadans espanyols, només als catalans. Senzillament es riu de tots nosaltres. I de retruc, de tots aquells a qui castiga amb el dúmping fiscal que fa anys que practica la comunitat madrilenya, malgrat les queixes continuades dels afectats –a la jornada també se n’ha parlat– i que ha creat aquest gran desert d’activitat i població en les comunitats del centre de la península. De fet, en la nota d’opinió prèvia a la reunió, el Cercle d’Economia ja criticava que Madrid actués com una “aspiradora de recursos de la resta d’Espanya”.

Però continuem amb la reunió. Per mi, el més important que s’ha dit aquests dies, econòmicament parlant, és que això de l’activitat va molt més bé. I no és que qui ho ha dit hagi volgut fer la gara-gara al govern espanyol. Tres dels empresaris més importants de l’IBEX-35 han dit que probablement l’economia creixerà més de pressa que no diuen les previsions enguany. La més vehement ha estat la presidenta de Banc Santander, Ana Botín. “Sortirem del mapa i creixerem, fins i tot, al ritme del 8% o el 9%”, va dir. En el mateix sentit, però amb menys entusiasme, han parlat els seus acompanyants, el president d’Inditex, Pablo Isla, i el president de Telefònica, José María Álvarez Pallete. El trio d’executius s’ha mostrat optimista a les portes de la recuperació. En realitat, no han fet més que referendar el que ja va dir la setmana passada el Banc d’Espanya i que cada dia van marcant els indicadors principals de conjuntura que es publiquen, tal com hem comentat en aquesta columna.

Un altre dels temes cabdals plantejats, ja l’hem esmentat, és la urgència d’un finançament millor i més just de les comunitats. La crida que feien els presidents del País Valencià i de les Illes, Ximo Puig i Francina Armengol, ha tingut el suport avui de Javier Faus, el president del Cercle, qui ha dit: “El problema català ja no existeix, ara és un problema espanyol”, i ha suggerit a Pedro Sánchez que fes una oferta amb un nou estatut i un millor finançament per a seduir el govern de la Generalitat. “Aquesta és l’aposta dels empresaris”, ha dit quan ha presentat el president espanyol. No sé què en pensaran alguns… Qui també s’hi ha referit, amb paraules més directes, ha estat el nou conseller d’Economia, Jaume Giró. Ha recordat que Catalunya vivia una situació de gran dependència financera de l’estat espanyol que s’havia convertit en un veritable “vassallatge”, amb un 85% del pressupost ja compromès i un “marge de maniobra molt estret per al govern”. A més d’aquesta situació de gestió compromesa, Giró ha criticat la persecució i l'”assetjament” polític viscut. “Qui voldrà fer política en aquestes condicions en el futur?”, s’ha demanat.

I Sánchez arribava aquest matí a la reunió content i amb la motxilla ben plena, amb el vist-i-plau que la Comissió Europea ha donat al pla de recuperació, transformació i resiliència del govern espanyol aquesta setmana, el primer que obté l’aprovat entre els països europeus. Amb aquest èxit, un Sánchez cofoi ha exhibit davant els empresaris presents unes expectatives de creixement brillants. “Amb prudència, us dic que aquesta vegada els optimistes l’encertaran.” I ha insinuat una revisió a l’alça del creixement per a enguany. Ha explicat amb xifres com creia que afectarà el pla de recuperació l’economia i, tot seguit, ha reafirmat la seva defensa de l'”estabilitat i la unitat política”. En referència al cas català, ha dit: “La discòrdia, el ‘com pitjor millor’, el frontisme i l’odi acaben empobrint el conjunt de la societat i, per això, haurem de trobar-nos i retrobar-nos per continuar avançant”, cosa que penso que ha estat una descàrrega de cinisme espectacular. Perquè no, no ha parlat pas de l’escàndol de l’assetjament al professor Mas Colell ni a la resta d’encausats als qui volen arruïnar mitjançant el Tribunal de Comptes. Però vet aquí que al final, de totes les coses que ha dit, la que més ha cridat l’atenció mediàtica –i amb què han obert els informatius del migdia– és que dissabte de la setmana vinent ja no haurem de portar màscara. Em sembla trist i preocupant, amb el munt de problemes econòmics que tenim davant. Però va com va.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–VilaWeb: Quan el virus i el vaccí es troben
–The Independent: Per què demanar un requeriment legal pel vaccí de la covid-19 per als treballadors sanitaris és una mala idea? (en anglès)
–Le Monde: Desfer-se de la covid-19? Per viure amb? I si és així, quant de temps? Les tres hipòtesis per a la fi de la pandèmia (en francès)
–BBC: “Fong blanc”: les infeccions per fongs resistents als medicaments representen una amenaça per als pacients de l’Índia (en anglès)
–Corriere della Sera: El nou vaccí contra la covid, basat en la barreja de dues dosis diferents (en italià)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

Salut lamenta que la Moncloa no hagi comunicat abans a les comissions la retirada de les màscares

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
[MAPA] Així evoluciona la campanya de vaccinació a tot el món
He tingut contacte amb un positiu de covid-19, però ja m’havien vaccinat: he de fer quarantena?
Així és el consentiment escrit per a rebre la segona dosi d’AstraZeneca
Com demanar cita per a vaccinar-se? Tots els detalls
Passaport covid: com es pot descarregar i de què serveix?
Vacances 2021: on podrem viatjar i fer turisme tot i la covid?

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: S’acaba l’ús obligatori de les màscares al carrer. Els Jocs Olímpics es podrien fer sense públic appeared first on VilaWeb.

Del sí als indults a l’adeu a la màscara

La Reunió del Cercle d’Economia que s’ha acabat avui a Barcelona amb la intervenció del president espanyol, Pedro Sánchez, haurà passat a la història com la dels indults, com bé la va definir abans-d’ahir Andreu Barnils en la seva crònica. Només cal que repasseu la premsa de Madrid avui i veureu el ressò que ha tingut la reunió barcelonina. Hi veureu molt poca cosa sobre economia i, en canvi, molt i molt sobre els indults i l’escàndol causat perquè els empresaris –sobretot la CEOE i Foment del Treball– els hagin aprovat i, fins i tot, l’Església. Algú ha gosat dir que donar suport a l’indult era un fet immoral! Qüestió de prismes. Però aquest és l’esperit dels mitjans madrilenys –i d’alguns partits que tots coneixem– que van contaminant l’opinió pública, gota a gota, en contra de tot allò que sembli que va a favor dels catalans. Com una croada, vaja. També és cert que el primer dia els mitjans d’aquí i d’allà es van centrar únicament en l’estira-i-arronsa sobre qui aniria a sopar amb el rei espanyol, cosa que em va semblar lamentable i absolutament impròpia d’un govern que vol ser seriós.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Però el cas és que a Madrid van molt forts. Tant els fa el que ahir els va etzibar el president Ximo Puig sobre el mal finançament de les comunitats i l’excessiva centralització a la capital espanyola (“Per què l’Institut Oceanogràfic ha de ser a Madrid? No seria més natural que fos a Vigo?”). La resposta d’avui d’Isabel Díaz Ayuso ha estat anunciar que Madrid rebaixarà més els imposts i farà que els madrilenys encara en paguin menys que els catalans. No s’ha adreçat a la resta de ciutadans espanyols, només als catalans. Senzillament es riu de tots nosaltres. I de retruc, de tots aquells a qui castiga amb el dúmping fiscal que fa anys que practica la comunitat madrilenya, malgrat les queixes continuades dels afectats –a la jornada també se n’ha parlat– i que ha creat aquest gran desert d’activitat i població en les comunitats del centre de la península. De fet, en la nota d’opinió prèvia a la reunió, el Cercle d’Economia ja criticava que Madrid actués com una “aspiradora de recursos de la resta d’Espanya”.

Però continuem amb la reunió. Per mi, el més important que s’ha dit aquests dies, econòmicament parlant, és que això de l’activitat va molt més bé. I no és que qui ho ha dit hagi volgut fer la gara-gara al govern espanyol. Tres dels empresaris més importants de l’IBEX-35 han dit que probablement l’economia creixerà més de pressa que no diuen les previsions enguany. La més vehement ha estat la presidenta de Banc Santander, Ana Botín. “Sortirem del mapa i creixerem, fins i tot, al ritme del 8% o el 9%”, va dir. En el mateix sentit, però amb menys entusiasme, han parlat els seus acompanyants, el president d’Inditex, Pablo Isla, i el president de Telefònica, José María Álvarez Pallete. El trio d’executius s’ha mostrat optimista a les portes de la recuperació. En realitat, no han fet més que referendar el que ja va dir la setmana passada el Banc d’Espanya i que cada dia van marcant els indicadors principals de conjuntura que es publiquen, tal com hem comentat en aquesta columna.

Un altre dels temes cabdals plantejats, ja l’hem esmentat, és la urgència d’un finançament millor i més just de les comunitats. La crida que feien els presidents del País Valencià i de les Illes, Ximo Puig i Francina Armengol, ha tingut el suport avui de Javier Faus, el president del Cercle, qui ha dit: “El problema català ja no existeix, ara és un problema espanyol”, i ha suggerit a Pedro Sánchez que fes una oferta amb un nou estatut i un millor finançament per a seduir el govern de la Generalitat. “Aquesta és l’aposta dels empresaris”, ha dit quan ha presentat el president espanyol. No sé què en pensaran alguns… Qui també s’hi ha referit, amb paraules més directes, ha estat el nou conseller d’Economia, Jaume Giró. Ha recordat que Catalunya vivia una situació de gran dependència financera de l’estat espanyol que s’havia convertit en un veritable “vassallatge”, amb un 85% del pressupost ja compromès i un “marge de maniobra molt estret per al govern”. A més d’aquesta situació de gestió compromesa, Giró ha criticat la persecució i l'”assetjament” polític viscut. “Qui voldrà fer política en aquestes condicions en el futur?”, s’ha demanat.

I Sánchez arribava aquest matí a la reunió content i amb la motxilla ben plena, amb el vist-i-plau que la Comissió Europea ha donat al pla de recuperació, transformació i resiliència del govern espanyol aquesta setmana, el primer que obté l’aprovat entre els països europeus. Amb aquest èxit, un Sánchez cofoi ha exhibit davant els empresaris presents unes expectatives de creixement brillants. “Amb prudència, us dic que aquesta vegada els optimistes l’encertaran.” I ha insinuat una revisió a l’alça del creixement per a enguany. Ha explicat amb xifres com creia que afectarà el pla de recuperació l’economia i, tot seguit, ha reafirmat la seva defensa de l'”estabilitat i la unitat política”. En referència al cas català, ha dit: “La discòrdia, el ‘com pitjor millor’, el frontisme i l’odi acaben empobrint el conjunt de la societat i, per això, haurem de trobar-nos i retrobar-nos per continuar avançant”, cosa que penso que ha estat una descàrrega de cinisme espectacular. Perquè no, no ha parlat pas de l’escàndol de l’assetjament al professor Mas Colell ni a la resta d’encausats als qui volen arruïnar mitjançant el Tribunal de Comptes. Però vet aquí que al final, de totes les coses que ha dit, la que més ha cridat l’atenció mediàtica –i amb què han obert els informatius del migdia– és que dissabte de la setmana vinent ja no haurem de portar màscara. Em sembla trist i preocupant, amb el munt de problemes econòmics que tenim davant. Però va com va.

The post Del sí als indults a l’adeu a la màscara appeared first on VilaWeb.

Aragonès no assistirà dilluns a les 12.00 a l’acte de Sánchez al Liceu

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, no assistirà dilluns a les 12.00 a l’acte al Liceu del president espanyol, Pedro Sánchez, en què defensarà els indults per als presos polítics i l’estratègia de “retrobament” entre Catalunya i Espanya. Fonts de presidència han explicat que Aragonès mantindrà la seva agenda, que preveu una visita a les Terres de l’Ebre.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Aragonès i els consellers del govern han rebut una invitació a l’acte. La Generalitat considera que Sánchez hauria d’haver traslladat la seva proposta per a Catalunya al govern abans de fer-ho en un acte públic. A més, qüestiona que l’acte al Liceu sigui quelcom més que “propaganda” del govern espanyol.

El vice-president, Jordi Puigneró, i la presidenta del parlament, Laura Borràs, també han declinat la invitació de la Moncloa. Puigneró també ha retret al govern espanyol que no s’hagin adreçat a ell com a vice-president.

Presidente Pedro Sánchez,

Indults si. Propaganda no.

La propera vegada li agrairia que adrecés la carta al Vicepresident del Govern de Catalunya. Per cert no vindré.

Salutacions cordials. pic.twitter.com/Nc1RAPLzno

— Jordi Pu1gnerO (@jordiPuignero) June 18, 2021

A més, l’ANC, Poble Lliure i la Forja han convocat un acte polític i protestes, respectivament, contra l’acte del govern espanyol.

The post Aragonès no assistirà dilluns a les 12.00 a l’acte de Sánchez al Liceu appeared first on VilaWeb.

Ayuso és investida com a presidenta de la Comunitat de Madrid amb el suport de Vox

Isabel Díaz Ayuso ha estat investida com a presidenta de la Comunitat de Madrid amb el suport de l’extrema dreta. La candidata del PP, guanyadora de les eleccions del 4 de maig amb 65 escons dels 136 de l’Assemblea de Madrid, ha rebut el suport del PP i Vox, que tenen majoria absoluta. Més Madrid, PSOE i Unides Podem s’han oposat a la investidura d’Ayuso.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Així doncs, Ayuso ha estat reelegida després de l’avançament electoral, que va convocar després de la moció de censura de PSOE i Ciutadans a Múrcia. Fa dos anys, el 2019, la candidata del PP va aconseguir governar sense haver guanyat les eleccions en coalició amb Ciutadans, que aquest cop no ha obtingut representació. La coalició PP-Ciutadans també va obtenir el suport de Vox en la investidura.

El nou mandat d’Ayuso només durarà dos anys, ja que, tot i l’avançament electoral, hi haurà de nou eleccions autonòmiques el 2023. Ayuso governarà en solitari amb un executiu amb nou conselleries i sense vicepresidència. La presidenta prendrà possessió dissabte i els consellers ho faran dilluns.

The post Ayuso és investida com a presidenta de la Comunitat de Madrid amb el suport de Vox appeared first on VilaWeb.

‘Mòpies’, la primera sèrie conjunta d’IB3, À Punt i TV3, comença a rodar a Lluc

Mòpies, la primera sèrie conjunta IB3, À Punt i TV3, ha començat a rodar-se aquesta setmana a Lluc (Mallorca). Constarà de quatre capítols de 55 minuts. El repartiment l’encapçala la catalana Valeria Sorolla, juntament amb la mallorquina Alba Brunet. Estaran acompanyades per actors illencs, catalans i valencians.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Es tracta d’una sèrie de gènere fantàstic ambientada al santuari de Lluc, a la serra de Tramuntana de Mallorca, i explica la història de Bel, una adolescent que assisteix amb el seu germà Pere a un campament d’estiu on experimenta un succés traumàtic i misteriós. És previst que estigui llesta a finals d’any i podria programar-se durant el 2022.

La direcció és a càrrec de Lluís Prieto amb la productora Espaitemps i amb la participació de la productora Barret. Sofia Martell, Pep Molina i Desirée de Fes formen l’equip de guionistes. Les tres cadenes han col·laborat en els últims anys en la coproducció de programes (Favorits) o films (La mort de Guillem, Federica Montseny), entre més produccions.

The post ‘Mòpies’, la primera sèrie conjunta d’IB3, À Punt i TV3, comença a rodar a Lluc appeared first on VilaWeb.

El Consell de la Generalitat desbloca el Consell de l’Audiovisual i nomena Empar Marco i José Maria Vidal com a membres

El ple del consell ha nomenat  l’ex-directora general d’À Punt Mèdia, Empar Marco i l’ex-secretari autonòmic de Comunicació, José Maria Vidal, com a membres del Consell de l’Audiovisual. Aquest moviment és, de facto, el primer pas per a desbloquejar aquest organisme. 

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El segon l’hauran de fer les Corts Valencianes nomenant els altres cinc membres. Segons la llei, han de ser persones de reconegut prestigi i competència professional a l’àmbit periodístic, jurídic, científic, ètic, educatiu o social entre altres, que puguen acreditar quinze anys de relació directa amb el sector de la comunicació audiovisual. 

La pertinença al Consell de l’audiovisual és incompatible amb qualsevol càrrec polític , sindical o empresarial. Tampoc es poden tenir interessos en empreses audiovisuals de cinema, vídeo, premsa, publicitat o d’informàtica i telecomunicacions.

La presidència del Consell Rector de la CVMC

Entre altres funcions, el consell de l’audiovisual té la potestat de proposar la presidència del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. En aquests moments, la plaça està vacant d’ençà de la renúncia d’Enrique Soriano que va demanar de tornar a la seua plaça de lletrat de les Corts abans que acabara el seu mandat. El substitueix, de manera provisional, la vice-presidenta, Mar Iglesias que està en funcions perquè les Corts Valencianes no l’han nomenada.

Actualment, la comissió de radiotelevisió valenciana de les Corts treballa en la modificació de la llei de creació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. Una de les possibilitats, vista amb bons ulls pels membres del Botànic, seria la unificació de l’actual direcció general de la Societat Autonòmica de Mitjans de Comunicació, la SAMC i la Corporació.

També recau sobre el Consell de l’Audivisual l’ordenació de les llicències de radiodifusió i televisió, i la direcció i gestió de l’arxiu audiovisual.

Marco i Vidal

Empar Marco Marco va ser nomenada directora general d’À Punt Mèdia pel consell rector en març del 2017 i va ser l’encarregada de posar en marxa l’empresa i tots els engranatges que després van donar peu als mitjans públics: les xarxes socials, el web, la ràdio i la televisió, que va ser la darrera finestra que es va obrir ara tot just fa tres anys. El mandat de Marco es va acabar en març del 2020.

José Maria Vidal era el secretari autonòmic de comunicació durant el procés de posada en marxa dels mitjans públics. 

La llei de creació del Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat el 23 de maig del 2018 i fins al nomenament d’avui dels dos consellers ha estat paralitzada.

The post El Consell de la Generalitat desbloca el Consell de l’Audiovisual i nomena Empar Marco i José Maria Vidal com a membres appeared first on VilaWeb.

Via Pirinenca: el sobiranisme català i basc preparen una gran mobilització per l’estiu de 2022

L’Assemblea Nacional Catalana i Gure Esku, la principal entitat sobiranista del País Basc, preparen una gran mobilització a favor de la llibertat i el dret d’autodeterminació l’estiu de 2022: la Via Pirinenca. Més enllà d’aquest anunci, no s’ha explicat en què consistirà la mobilització, de la qual se’n donaran detalls el 10 de juliol.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

D’aquí a un mes es presentaran els objectius polítics, les claus i les característiques d’una mobilització que ja anticipen com a “espectacular, participativa i de gran simbolisme”. La presentació ja serà en si mateixa “una petita mostra” de la mobilització conjunta per l’estiu de 2022 i es farà simultàniament a Catalunya i el País Basc.

D’una banda, el 10 de juliol al vespre s’il·luminarà la muntanya del Pedraforca i es presentarà la mobilització de l’any vinent al mirador amb vistes al Pedraforca que hi ha a Els plans de Molers. Al País Basc, s’il·luminarà l’Aiako Harria, de forma que les llums es puguin veure des de molts llocs. Simultàniament, es farà un acte polític en un mirador amb vista a l’Aiako Harria a prop de la ikastola Orereta, on també es presentarà la mobilització de 2022. Per motius sanitaris, la participació en les accions d’il·luminar les muntanyes estarà restringida.

A més de l’ANC i Gure Esku, la mobilització estarà organitzada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i tindrà el suport d’Òmnium Cultural i Artistes de la República.

The post Via Pirinenca: el sobiranisme català i basc preparen una gran mobilització per l’estiu de 2022 appeared first on VilaWeb.

Puigdemont i Aragonès escenifiquen un reconeixement mutu a Waterloo

Els presidents Carles Puigdemont i Pere Aragonès s’han reunit per primera vegada a la Casa de la República. Aragonès ha explicat als mitjans que la visita a Waterloo és sobretot una demostració de respecte institucional, però també una mostra de continuïtat històrica de la Generalitat. “Ha estat una reunió de reconeixement mutu”, ha dit Puigdemont.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

▶️ #President @perearagones: "La trobada entre els dos presidents de la Generalitat s'hauria de produir a Barcelona. Que ens haguem de reunir a l'exili és una mostra que s'està patint a Catalunya una situació de repressió" pic.twitter.com/S5JmiJkLuk

— Govern. Generalitat (@govern) June 18, 2021

Aragonès ha explicat que la trobada és la primera de moltes entre ambdós presidents els mesos vinents per a valorar la situació política de Catalunya i l’estat espanyol. “Quan s’acabi la repressió, esperem que aquesta reunió es pugui fer al palau de la Generalitat”, ha afegit.

Arran d’una pregunta sobre el paper del Consell per la República en la legislatura, Aragonès s’ha remès a l’acord d’investidura que van signar ERC i JxCat. Puigdemont ha afegit que en la trobada han “xerrat de tot”, però ha destacat que ha estat “una reunió de caràcter institucional marcat” i no pas executiu.

Sobre els indults, Aragonès i Puigdemont han dit que no són una solució al conflicte entre Catalunya i l’estat espanyol. En aquest sentit, han reclamat que l’única manera de desllorigar la situació és l’amnistia per als presos i exiliats, i l’exercici del dret de l’autodeterminació.

Sobre l’acte que el president espanyol, Pedro Sánchez, farà dilluns al teatre del Liceu per a defensar els indults, Aragonès ha dit que no té constància d’haver rebut cap invitació del govern espanyol per a assistir-hi.

“Faci la pregunta a Pedro Sánchez”

Sobre un possible retorn a Catalunya, Puigdemont ha dit que l’estat espanyol és l’únic estat de la UE que es nega a acceptar la immunitat que el TGUE li ha retornat provisionalment. “Feu aquesta pregunta al president Pedro Sánchez”, ha contestat al periodista.

The post Puigdemont i Aragonès escenifiquen un reconeixement mutu a Waterloo appeared first on VilaWeb.

Associacions de jutges espanyols demanen a Sánchez que impedeixi l’aprovació de l’informe del Consell d’Europa

L’Associació Professional de la Magistratura (APM), l’Associació judicial Francisco de Vitòria i el Foro Judicial Independiente, totes representants de jutges espanyols, han emès un comunicat dur en què demanen al govern de Pedro Sánchez que impedeixi l’aprovació de l’informe del Comitè d’Afers Legals del Consell d’Europa. En aquest document es compara la situació judicial d’Espanya amb la de Turquia i es demana a l’estat espanyol que indulti o alliberi els presos polítics i que retiri les peticions d’extradició contra l’ex-president Carles Puigdemont i els ex-consellers a Bèlgica.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

🔴#ULTIMAHORA🔴#COMUNICADO #INTERASOCIATIVO Las asociaciones judiciales firmantes instamos @AranchaGlezLaya, a los partidos políticos con representación en @coe @CoE_HRightsRLaw y a CGPJ que defiendan la honorabilidad Poder Judicial 🇪🇸 y la realidad de los hechos. pic.twitter.com/zf4RCfPyXi

— APM Nacional (@juecesAPM) June 18, 2021

El Comitè d’Afers Legals i Drets Humans del Consell d’Europa va aprovar l’informe fa dies i l’Assemblea Parlamentària el debatrà i votarà dilluns. El text també reclama la reforma dels delictes de rebel·lió i sedició per a evitar “penes desproporcionades per transgressions no violentes” o de criminalitzar “l’organització d’un referèndum il·legal”. Les associacions de jutges estan preocupades per la reputació del sistema judicial espanyol i per això demanen al govern espanyol, responsable de la política internacional de l’estat, que “desplegui els instruments diplomàtics que té per a impedir l’aprovació del projecte de declaració.”

Demanen als partits polítics amb representació a l’Assemblea del Consell d’Europa que “exposin amb claredat que la declaració s’aparta radicalment de la realitat del funcionament dels òrgans judicials espanyols”. També insten al CGPJ a pronunciar-se públicament.

Gonzalo Boye: “El TGUE veu que això és un cas de persecució política”

The post Associacions de jutges espanyols demanen a Sánchez que impedeixi l’aprovació de l’informe del Consell d’Europa appeared first on VilaWeb.

Els indults passarien factura electoral al PSOE, segons un sondatge del CIS

El Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) ha publicat el sondatge mensual en ple debat polític sobre els indults. Segons les dades, el PSOE seria la primera força en unes hipotètiques eleccions espanyoles amb el 27,4% dels vots i el PP seria la segona amb el 23,9%. La diferència entre els dos principals partits espanyols es redueix a només 3,5 punts percentuals. En comparació amb el CIS de maig, el PSOE perd mig punt percentual, que precisament guanya el PP.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El partit d’extrema dreta Vox es manté com a tercera força amb el 13% dels vots i Unides Podem com a quarta (12%). Ciutadans n’aconsegueix el 5,7% i Més País, on hi ha Compromís, el 4,1%.

Dels partits independentistes, ERC seria la formació més votada amb el 3,6% dels vots, JxCat en tindria l’1,6% i la CUP, el 0,8%.

The post Els indults passarien factura electoral al PSOE, segons un sondatge del CIS appeared first on VilaWeb.

Adelaida Moya nova Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural

El passat dia 15 de juny es va fer públic el nomenament de la vilanovina Adelaida Moya, fins ara regidora de Cultura i Recursos Humans a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, com a nova Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural dins la Conselleria de Cultura. Podeu llegir el seu curriculum a la mateixa plana web del Departament.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Nosaltres, al FES TA FESTA, d’una banda volem agraïr la feina feta a la seva predecessora, la Maria Àngels Blasco, que ha ostentat el càrrec des del 2017. I pel que fa a la nova Directora, doncs ens en fem ressò i li desitgem el millor. I li dediquem un tema musical: la sardana Vilanovina, del mestre Eduard Toldrà interpretada per la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.

Però aquest FES TA FESTA previ a Sant Joan el volíem dedicar a parlar de foc, de coques i de festa. I així ho fem, comentant la nova normativa que sobre les fogueres han publicat recentment des de l’Ajuntament de Barcelona. Podeu llegir en aquest link el Missatge de la Flama del Canigó 2021 que ha escrit l’activista cultural nord-catalana Daniela Grau. I escoltarem, és clar, com cada any la cançó Per Sant Joan que va escriure Joan Manuel Serrat, enguany en la versió per a veu i piano de Miguel Comamala i Dani Espasa.

Llegir més i escoltar el programa…

The post Adelaida Moya nova Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural appeared first on VilaWeb.

Comença la trenta-sisena edició del festival Cinema Jove a València

El festival Cinema Jove celebra la trenta-sisena edició a València. La programació té una gran presència internacional i enguany hi destaquen els cicles d’homenatge als directors d’animació japonesa, a Jean-Luc Godard i al disseny valencià. Les entrades ja es troben a la web.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Avui es projecten dinou films, dels que destaquen Ecstasy i Friends and Strangers. El primer, de la brasilera Moara Passoni, és un assaig sobre l’anorèxia que sofreix la mateixa directora. La segona, de l’australià James Vaughan, ironitza sobre la generació millennial des de la perspectiva de la crítica a la burgesia australiana. 

El Teatre Principal serà un institut per a la gala d’inauguració

La gala inaugural es farà aquest dissabte dia 19 al Teatre Principal de València i com és habitual serà un acte teatralitzat. L’edifici s’engalanarà d’institut i es contarà la història de com diversos alumnes afronten el final de curs. Serà conduït per l’actor i director Jaime Pujol i l’argument explicarà el programa del festival a través de les interaccions dels personatges.

El Principal també acollirà l’estrena europea d’una nova adaptació de Romeu i Julieta. El film experimental de Carey Williams recupera la vella història Shakespeariana i l’adapta al context de les xarxes socials. El director de festival, Carlos Madrid, diu que és molt interessant no solament pel seu nivell tècnic, sinó perquè també mostra com es relacionen els jóvens hui en dia.

Les seccions

Les seccions més destacades són les de llargmetratges, curtmetratges i web series. També n’hi ha una dedicada als films fets per joves. S’hi afegeixen cinc cicles temàtics. Els homenatges a Jean-Luc Godard i als directors d’animació japonesa, el que agrupa pel·lícules de temàtica d’institut, un espai reservat per a commemorar el títol de València Capital del Disseny i la mostra de quatre premis Lluna de València.

Les seus

La programació s’ha repartit en vuit seus. La principal és la seu de la Filmoteca de l’Edifici Rialto perquè és on es faran la majoria de projeccions. Així mateix, al Centre del Carme i a l’Institut Français de València es farà el cicle d’homenatge a Godard; al Col·legi Major Rector Peset es projectaran els films fets per joves; l’Octubre Centre de Cultura Contemporània acollirà les de València Capital del Disseny i a l’Espai Túria es veuran films de temàtica d’institut. El Teatre Principal, a més d’allotjar   la inauguració, serà la seu de la secció de llargmetratges.

The post Comença la trenta-sisena edició del festival Cinema Jove a València appeared first on VilaWeb.

Salut lamenta que la Moncloa no hagi comunicat abans a les comissions la retirada de les màscares

La secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, ha lamentat que l’aixecament de l’obligatorietat de portar màscares a l’exterior a partir del 26 de juny, que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat al Cercle d’Economia, no s’hagi comunicat abans en les comissions tècniques i de coordinació que han mantingut en els darrers dies el Ministeri de Sanitat espanyol i les comunitats autònomes.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons Salut, fins ara tenien esborranys tècnics no discutits en comissió. Cabezas ha recordat que havien insistit a abordar el tema i que la posició de Catalunya era que les màscares deixessin de ser obligatòries a l’aire lliure, amb bombolla i amb distàncies. Amb la modificació de la llei estatal, el govern no haurà d’aprovar cap norma específica.

Salut està pendent ara de com el govern espanyol regula l’aixecament de l’obligatorietat i quines condicions hi posa. Des de la conselleria apunten que, com que el seu ús està regulat ara per llei estatal, quan aquesta es modifiqui, el govern no haurà d’aprovar una normativa específica a Catalunya.

Cabezas ha rebut les informacions publicades als mitjans de comunicació de l’anunci de Sánchez, quan estava en una conferència de premsa i ha lamentat que el govern espanyol no les hagués traslladades prèviament en el marc de les comissions.

The post Salut lamenta que la Moncloa no hagi comunicat abans a les comissions la retirada de les màscares appeared first on VilaWeb.

Sánchez agraeix al Cercle d’Economia el suport als indults

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha fet bandera de la recuperació econòmica durant la clausura de les jornades del Cercle d’Economia, i ha recordat que el creixement que arriba fruit dels fons europeus i de la fi de la pandèmia demana “estabilitat i unitat política”. “La concòrdia és un valor econòmic i la discòrdia partidista o territorial és un llast“, ha afegit. Per aquest motiu ha insistit en la seva aposta pel diàleg entre la societat catalana i espanyola. “Ens haurem de retrobar, tornar al punt en què ens vam deixar d’escoltar, perquè hi ha espais que compartim i moltes més coses que ens uneix de les que ens separen”, ha declarat. El retrobament, ha continuat, no és només cosa de dos governs, sinó “una tasca de la societat”.

No descarta una millora de les previsions googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El president espanyol ha vist aquesta setmana com la Comissió Europea ha donat el vistiplau al pla de recuperació que ha de portar a l’estat espanyol 69.500 milions d’euros en ajudes. L’arribada d’aquests diners, ha destacat, es produeix en un moment en què “tots els indicadors econòmics ens anuncien que la recuperació econòmica serà intensa i duradora”, i “no descarto que al llarg de l’any hàgem de revisar les previsions de creixement a l’alça”.

El govern espanyol preveu un creixement del 6,5% del PIB aquest 2021 i del 7% el 2022, i la Comissió Europea espera que l’estat encapçali el creixement a Europa aquests dos anys. Sánchez ha afirmat que l’estat està experimentant “un creixement espectacular” de filiacions a la Seguretat Social mentre el nombre de treballadors en ERTO (476.000) va caient “de manera notable”.

“D’acord amb les projeccions dels ministeris, esperem acabar el mes de juny a 198.000 afiliats més en termes desestacionalitzats, fet que suposa 222.000 més afiliats mitjans al mes de maig”, ha dit. Tot plegat, segons Sánchez, són, ha dit, “indicadors esperançadors” que es tradueixen “en una millora en els nivells de confiança empresarial” que “estan en màxims de fa quinze anys”.

“Necessitem estabilitat”

El pla de Recuperació “és l’esforç reformista i modernitzador més important des de l’entrada del país a la CE”, ha dit el president, però demana contrapartides: “Necessitem estabilitat i unitat política perquè tot això es materialitzi amb l’amplitud i potència que desitgem”, perquè “Espanya no es pot permetre ara el desacord estèril, i no hi ha cap raó que impedeixi que treballem junts per aconseguir aquests objectius que ens beneficiaran a tots, siguem ciutadans o representem a territoris”.

En aquest sentit ha recordat als empresaris catalans que “el pla permetrà fer programes com la transformació del sector de l’automoció per guanyar la cursa del cotxe elèctric”, que “és important per a Catalunya i per al conjunt d’Espanya”. “Podrem reforçar el supercomputador a Barcelona, completar el Corredor Mediterrani, finalitzar les estacions i línies de tren pendents a Catalunya. “Qui s’oposa realment a aquests projectes?”, ha preguntat.

Segons Sánchez, cal “estabilitat” perquè “la incitació a la polarització, el frontisme i l’odi acaben empobrint el conjunt de la societat, i per això ens haurem de retrobar, tornar al punt en què ens vam deixar d’escoltar, perquè hi ha espais que compartim i moltes més coses que ens uneix de les que ens separen, i és en aquest espai on hem de trobar l’acord, i això no ho poden fer dos governs, és una tasca de la societat”.

En aquest sentit ha afirmat que “el primer pas” que cal “és reconèixer que ningú és amo de la raó”. “Nosaltres tenim un projecte de país, i tenim els recursos públics, el talent, i hem de buscar imperativament l’acord i el pacte per propiciar que la recuperació sigui el més ampli i potent possible”.

Faus defensa un nou estatut i una reforma del finançament

Sánchez ha intervingut després que ho fes el president del Cercle d’Economia, Javier Faus, que li ha recordat que malgrat que la solució al problema polític entre el centre i la perifèria seria una reforma en clau federal de la constitució espanyola, tenint en compte les dificultats que comportaria “sembla preferible abordar els canvis mitjançant reformes estatutàries i de la LOFCA, a més de mesures de gràcia, com els indults, que contribueixin a la pau social”.

En aquest marc, Faus li ha recordat que cal “una Espanya menys radial, més alemanya que francesa, on es reparteixin millor els beneficis de la centralitat i totes les regions es puguin desenvolupar plenament”.

“El problema català és el problema del repartiment del poder i els recursos, que és el problema polític que només pot ser abordat com a tal”, ha dit, i “la solució a aquest problema només es pot assolir amb la llei com a marc, la política com a tasca i la paraula com a instrument, sense el miratge d’una unilateralitat impossible, sense la falsa sortida d’una judicialització elusiva, i sense desplaçar al carrer el que ha de ser tractat a les institucions”.

The post Sánchez agraeix al Cercle d’Economia el suport als indults appeared first on VilaWeb.

“Aturem la farsa del Liceu”: convoquen protestes contra l’acte de Sánchez pels indults

El president espanyol, Pedro Sánchez, vindrà novament a Barcelona aquest dilluns per a fer un míting sobre els indults als presos polítics. Amb el lema “Retrobament: un projecte de futur per a tot Espanya“, Sánchez explicarà des del Liceu la seva estratègia política. L’acte comptarà amb un públic format per 300 representants de la societat civil.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El govern espanyol convoca un míting al Liceu per a defensar els indults 

Com a resposta a l’acte, Poble Lliure i la Forja han convocat una protesta a l’exterior del teatre. “Clemència no és justícia. Independència! Aturem la farsa del Liceu“, és el lema de la concentració. En un comunicat, ambdues organitzacions recorden que “les tretze persones que obtindran l’indult no són els primers ni seran els últims presos de l’independentisme fins a assolir la República Catalana”.

En aquest sentit denuncien que el govern del PSOE i Unides Podem no han aturat la repressió de l’estat i, de la mà de la fiscalia, han fet escalar la xifra de represaliats fins a més de 3.000 persones. “La repressió no ens aturarà! Continuarem lluitant fins a la independència”, conclouen.

The post “Aturem la farsa del Liceu”: convoquen protestes contra l’acte de Sánchez pels indults appeared first on VilaWeb.

S’ha mort Emma Roca, referent de les curses de muntanya a Catalunya

Emma Roca, una de les pioneres de les curses de muntanya a Catalunya, s’ha mort avui a l’edat de 47 anys. Més enllà de l’esport, on també havia excel·lit en l’esquí de muntanya, era doctora en bioquímica i bombera professional del grup de rescat de la Generalitat de Catalunya (GRAE). Segons que informa el Regió7, Roca no ha pogut superar una malaltia que l’ha tingut hospitalitzada des de feia setmanes.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Emma Roca va ser una de les gran referents de les primeres seleccions catalanes i de les curses per muntanya de finals dels noranta: “No teníem samarretes de noies i corríem amb samarretes de nois que ens arribaven als genolls”, explicava d’aquella època.

Al seu palmarès destaca la tercera posició a l’Ultra Trail del Mont-Blanc tant de l’any 2013 com del 2012, una tercera posició als Cavalls del vent l’any 2011 o la segona posició a la Marathon des Sables d’aquell mateix any.

Referent, pionera i compromesa amb els valors de la muntanya.

Gràcies Emma per tot el que ens has ensenyat i el que hem après juntes. 🏃‍♀️⛰️

Ens trobem a les muntanyes 🏔️💫

➕ INFO ➡️https://t.co/SvjQsvC4Op #sentlamuntanya #sommuntanya #gràciesEmma pic.twitter.com/gKKnPiEagL

— FEEC (@FEEC_cat) June 18, 2021

Es fa difícil dir adeu a la Emma Roca, referent per tants. Una dona que desprenia energía a caudals. Pionera en els raids d’aventura, esquí de muntanya i trail. Investigadora incansable, bombera, organitzadora i ferma veu per l’esport femení… La nostra generació et deu molt 🙏 pic.twitter.com/6NMhdtPQW5

— kilian jornet (@kilianj) June 18, 2021

“Aquí no abandonem, aquí no tirem el dorsal. Som lluitadores de mena". Malgrat el patiment l’Emma fa pocs dies em deia aquestes paraules, tota una lliçó de vida. El món de l’esport plora, les bomberes plorem… tothom plora. Et trobarem a faltar. Allà on siguis, Non Stop Emma! pic.twitter.com/amkmVv1c63

— Núria Picas (@NuriaPicas) June 18, 2021

La Secretaria General de l'Esport i de l'AF expressa el condol per la mort d'Emma Roca. un referent dels esports de muntanya a Catalunya, com a practicant i com a científica, vessant on va treballar per millorar els estils de vida saludables. Descansi en pau@FEEC_cat#esportcat pic.twitter.com/0bdglLUhQj

— Esports (@esportcat) June 18, 2021

The post S’ha mort Emma Roca, referent de les curses de muntanya a Catalunya appeared first on VilaWeb.

Pàgines