Vilaweb.cat

L’ANC s’enfronta a una crisi recurrent

Les turbulències amb les quals l’ANC acostuma a conviure s’han accelerat d’ençà de fa dues setmanes i avui podrien tenir un capítol decisiu. Si més no, aquesta és l’amenaça que fa un grup de membres del secretariat, que en la reunió que d’avui tenen previst d’exigir una qüestió de confiança al comitè permanent, encapçalat per la presidenta de l’entitat, Dolors Feliu. Si no l’accepten, podrien dimitir uns quants membres.

Qui ha format part de secretariats anteriors sap que situacions d’inestabilitat com les que viu ara l’ANC són gairebé cícliques. “Això ha passat sempre. A cada mandat sempre hi ha algun motí que provoca algunes dimissions”, recorda l’ex-vice-president de l’entitat, David Fernàndez. Algunes vegades són fruit de les tensions en les relacions personals, unes altres, per la manera com es presenta l’embat als partits. Des que es va constituir l’entitat, les eleccions del secretariat i la discussió interna de les estratègies a seguir han ocasionat múltiples tensions internes. Sense anar més lluny, durant el mandat d’Elisenda Paluzie, van plegar set membres del secretariat perquè els havien rebutjat una proposta en què demanaven a l’ANC més implicació en les eleccions.

Qui vol trencar l’ANC?

El malestar intern que hi ha ara es va cuinant de fa setmanes. En un intent de calmar les aigües, ahir Uriel Bertran va renunciar a la vice-presidència de l’entitat en favor de l’actual número dos, Jordi Pesarrodona, que havia de cedir-li el testimoni al maig. Amb aquest gest, Bertran pretenia de bastir ponts amb el sector crític, més proper a Pesarrodona. Fonts consultades per VilaWeb no creuen que serveixi per a apaivagar els ànims. De fet, alguns membres es plantegen de dimitir encara que Dolors Feliu se sotmeti a la qüestió de confiança.

Aquests darrers dies hi ha hagut unes quantes dimissions. Mònica Batalla ha abandonat el secretariat i Eloi Gispert i Joan Torres han deixat el comitè permanent, encara que de moment no han renunciat a continuar formant part del secretariat. Les renúncies de Vila i Gispert, propers a Dolors Feliu, possiblement tenen el seu origen en la gestió del secretari de la comissió permanent, Jordi Domingo, que algunes veus titllen de coercitiva.

Tal com va anunciar VilaWeb, aquest grup de membres crítics del secretariat nacional es va constituir al voltant d’un col·lectiu que es fa dir Indesinenter. A la pàgina web esmenten com una de les fonts del conflicte la falta de respecte que exerceixen alguns membres sobre la resta de secretaris, amb desqualificacions i vets a les propostes i mocions presentades.

La qüestió de confiança

La proposta de sotmetre el comitè permanent a una qüestió de confiança no és prevista al reglament intern. Sí que es preveu una moció de censura, però perquè prosperi calen dos terços del secretariat i el sector crític no té prou suports. En el plenari extraordinari de final de gener es va fer visible quin era el pes exacte del sector crític. En una votació per a decidir si es formava un grup de treball per a començar a modelar la proposta de llista cívica, hi van votar en contra 29 secretaris. El sector proper a Feliu i que defensa la llista cívica es va quedar amb 28 i, per tant, la creació d’un grup de treball va queda ajornada.

D’ençà d’aleshores, la llista cívica ha emergit com el gran element que causa tensions i que remou les dues ànimes de l’entitat. Per una banda, els qui defensen la confrontació directa i sense la tutela dels partits, i per una altra, els qui advoquen per una estratègia que generi complicitats amb altres entitats i que no trepitgi el terreny electoral.

Debatre la creació d’una llista cívica és un compromís que va adquirir l’assemblea general de l’any passat. La proposta va néixer d’una esmena de les territorials que va rebre un suport molt ampli: “Saben que en les bases ho tenen perdut, i per això no ho volen ni discutir”, diu un membre del secretariat favorable a treballar una proposta de llista cívica. Falta veure com es resol la reunió d’avui i quantes baixes hi haurà. Segons això es podrà calibrar la transcendència de la crisi.

Esquerra Republicana, tancada en la presó que el partit mateix ha construït

La Fiscalia Superior de Catalunya va demanar ahir set anys de presó, trenta-dos anys d’inhabilitació i una multa de trenta mil euros per al diputat d’ERC Josep Maria Jové, ex-secretari general de la Vice-presidència, i sis anys de presó, vint-i-set d’inhabilitació i una multa de vint-i-quatre mil euros per a Lluís Salvadó, dirigent també d’ERC, ex-secretari d’Hisenda i ara president del Port de Barcelona. Tots dos són acusats d’haver preparat el referèndum del Primer d’Octubre i d’haver planificat la creació de les estructures d’estat, per la qual cosa estan acusats de malversació, prevaricació i desobediència.

La recent reforma del codi penal impulsada per Podemos, el PSOE i Esquerra Republicana va ser presentada com un gran salt endavant en el procés de desjudicialització del conflicte català i com un èxit de la taula de diàleg. Tothom assumia que amb aquella reforma Oriol Junqueras podria presentar-se a les eleccions i que no hi hauria penes importants, segur que no serien penes de presó, per a la segona fila del govern que encara espera judici. És a dir, per a Jové, Salvadó i tots els altres.

El senat espanyol va aprovar de manera definitiva la reforma del codi penal el 22 de desembre de l’any passat, és a dir, que encara no han passat ni dos mesos. Però els resultats ja són a la vista de tothom. Oriol Junqueras restarà inhabilitat fins al 2031, igual com ho estava abans de la reforma, i a Jové i Salvadó els demanen set anys i sis de presó, també com si la reforma no hagués existit. És evident, doncs, que la reforma no ha servit per a res. Més i tot: que la famosa desjudicialització no existeix. Que la taula de diàleg, en conseqüència, no ha aconseguit res.

Cal remarcar en aquest sentit que, potser perquè no té cap més alternativa, Esquerra Republicana mira de portar el relat mediàtic cap a un presumpte enfrontament entre el poder judicial i el poder polític espanyols, un enfrontament que és igual d’inexistent. Ahir, el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños, va dir que la petició de la fiscalia per a Josep Maria Jové i Lluís Salvadó era una prova que “els fets del 2017 a Catalunya eren delicte aleshores i continuen essent-ho avui”. El mateix discurs que la Moncloa va fer servir fa uns dies, quan es va saber que Junqueras no es beneficiaria pas de la reforma del codi penal. Amb aquestes declaracions, distingir entre el poder polític i el poder judicial és un exercici de funambulisme, en tot cas.

El problema d’Esquerra Republicana és que viu, literalment, tancada en la presó que ha construït. D’ençà de fa cinc anys, la justificació de totes les seues actuacions polítiques ha estat sempre la mateixa: assegurar als ciutadans que el diàleg amb els socialistes espanyols portaria a la desjudicialització del procés, a l’amnistia i a l’exercici de l’autodeterminació. I que calia abandonar la via de la confrontació per aconseguir que l’estat espanyol entengués que hi havia una possibilitat de superar el conflicte. Durant anys, això ha estat una hipòtesi política, per tant, defensable, però ara som davant de fets consumats i la cosa canvia. Perquè aquests fets deixen sense explicació possible el partit republicà, despullen l’error de la seua estratègia i, també, qüestionen la seua capacitat negociadora.

En aquestes circumstàncies, ERC necessitaria fer un exercici d’humilitat i reflexionar. No és tan sols que s’equivocaven, que això ens pot passar a tots, i no és tan sols que negociaven malament, que ningú no té garanties de negociar bé sempre. És que, a més, perseguien qualsevol posició crítica com si els anés la vida. És molt feridor recordar avui què deien ERC i els seus satèl·lits mediàtics i socials ben engreixats arran de la manifestació convocada per l’ANC contra la reforma del codi penal i els nous delictes que incorpora. Als crítics amb el que feien, com aquest diari, ens van arribar a acusar d’antipolítics i fins i tot de trumpistes. I és públic i notori que fins el dia mateix de la manifestació van fer tant com van poder perquè fracassés.

Això que passa davant els ulls de tothom és la constatació del fracàs d’una aposta política, la constatació que han arribat fins a l’extrem de trencar la unitat de l’independentisme i causar el desencís de la població sense aconseguir a canvi ni tan sols la seua llibertat personal. Ahir Esquerra va fer un contacte amb la premsa i a Marta Vilalta li van demanar fins a tres vegades sobre les declaracions del PSOE i del govern espanyol elogiant les condemnes demanades contra Jové i Salvadó i felicitant-se’n. I ni una sola vegada va eixir de la boca de la portaveu d’Esquerra una paraula crítica amb el govern de Pedro Sánchez ni amb el PSOE.

Fer marxa enrere de tot això no és, no serà, gens fàcil per a Esquerra Republicana, suposant que ho vulga fer. Però continuar tancat en la presó que el partit mateix ha construït, forçat a lloar el PSOE faça el que faça i enganxat als socialistes com a única perspectiva de futur a mi em sembla que comença a ser, de manera força evident, una alternativa pitjor encara.

 

PS. Com sempre, Josep Casulleras Nualart ho explica amb unes dades i una documentació que no es poden disputar: “Del diàleg al càstig: el calendari implacable de la història d’un engany

VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors, perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent.

 

Del diàleg al càstig: el calendari implacable de la història d’un engany

Se’l notava enfurismat, el fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio: “Corre una brama, que ha de ser una brama, que aquest judici forma part de la tanda de procediments judicials que s’han portat a la taula de negociació entre el govern de l’estat i el govern de la Generalitat en això que anomenen la desjudicialització de la política catalana, en què es pretén que s’arxivin tots aquells procediments penals pendents contra polítics catalans derivats d’això que s’ha denominat el procés.” Ho deia el 5 d’octubre de l’any passat, en l’obertura del judici contra la mesa de Roger Torrent i Josep Costa. El fiscal feia un advertiment sobre els rumors creixents que hi havia aleshores de les converses entre ERC i el PSOE per a trobar la manera d’arreglar la situació judicial dels condemnats pel procés i dels qui són pendents de judici. No volia que allò afectés aquell judici, però aquella “brama” de què parlava era més aviat pel cas de Josep Maria Jové i Lluís Salvadó i els del jutjat 13. Volien salvar els ex-alts càrrecs afectats, però la successió dels esdeveniments d’ençà de la darrera taula de diàleg és implacable i certifica la caiguda, també, dels de dalt, en un conflicte que no s’ha desjudicialitzat.

L’acord de la darrera taula de diàleg, del 27 de juliol, fou presentat per la consellera Laura Vilagrà i el ministre espanyol Félix Bolaños i duia aquest nom: “Acord per a superar la judicialització”, que bàsicament era un compromís per a “impulsar les reformes legislatives necessàries per a posar fi a la judicialització de la política”. No hi havia pas més concreció. La contrapartida per al govern espanyol era una mica més concreta: el govern de la Generalitat assumia el compromís que l’activitat política i institucional es faria “dins l’ordenament democràtic vigent”, una referència clara a moure’s sempre dins el marc de la constitució espanyola.

Passades les vacances d’estiu, la negociació començaria. Entre més coses, hi havia en joc el pressupost espanyol, i Pedro Sánchez necessitava novament el suport d’ERC per a poder aprovar els comptes, superar un altre any de legislatura i encarar el 2023 electoral amb prou estabilitat institucional. Però el suport no podia ser de franc, i ERC necessitava exhibir algun resultat d’aquestes “reformes legislatives necessàries”. Això implicava tocar el codi penal, i la brama d’aquesta negociació és la que arribava als fiscals i que va esverar Pérez de Gregorio.

Com s’havia de tocar el codi penal? Hi havia un compromís incomplert per part del govern de Sánchez de reformar el delicte de sedició. Aquest delicte anacrònic i incompatible amb els ordenaments jurídics europeus era la clau. Però com es podia fer? Reformar o derogar? El PSOE no tenia tan sols la necessitat de complaure ERC en la negociació a Madrid per a fer avançar el pressupost, sinó que tenia l’alè del Consell d’Europa al clatell d’ençà de feia més d’un any exigint la fi de la repressió contra els dirigents polítics independentistes.

Dues setmanes després del judici contra la mesa, Gabriel Rufián anunciava al congrés espanyol que ERC no presentaria cap esmena a la totalitat al projecte de pressupost del govern espanyol, per “mantenir obertes les vies de negociació i diàleg”. Quatre dies després, el 25 d’octubre, la secretària general del Consell d’Europa, Marija Pejčinović, signava un informe demolidor per a l’estat espanyol en què afirmava que la reivindicació de la independència era protegida per la llibertat d’expressió, i reiterava els arguments de l’informe Cilevics assumit per l’Assemblea Parlamentària de la institució l’any anterior.

Dues setmanes després de la publicació d’aquell informe, Pedro Sánchez anunciava per sorpresa en una entrevista a La Sexta que en la reforma del codi penal la sedició quedaria derogada i que, en canvi, s’hi afegiria una modalitat agreujada de desordres públics. L’anunci va generar una gran inquietud dins l’independentisme, per l’efecte dissuasiu que podia tenir el nou delicte de desordres en l’exercici del dret de manifestació i perquè hi ha desenes d’activistes pendents de causes per desordres públics, precisament. Però el president Pere Aragonès s’afanyava a comparèixer l’endemà al matí de l’anunci de Sánchez per a celebrar-lo.

Aragonès deia que la derogació de la sedició era un primer pas per a “culminar la fi de la repressió” i per a “fer que Catalunya torni a votar sobre el futur del país”. En la mateixa compareixença deia que la negociació ja donava fruits i que calia anar alhora en la negociació per a avançar cap a l’amnistia:

#President @perearagones: "Seguirem utilitzant tota la força democràtica per culminar la fi de la repressió i fer que la ciutadania de Catalunya torni a votar sobre el futur del país. Avui fem un pas molt important i ens ha d'omplir d'energia col·lectiva per seguir avançant pic.twitter.com/J6thcmO412

— Govern. Generalitat (@govern) November 11, 2022

Era l’11 de novembre. El 24 de novembre el congrés espanyol aprovava el pressupost del govern de Pedro Sánchez amb els vots favorables, entre més, dels diputats d’ERC. Aleshores començava una nova fase de negociació entre PSOE, Unides Podem i ERC per a reformar el delicte de malversació, pel qual van ser condemnats també Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull i hi ha desenes d’ex-alts càrrecs pendents de judici en jutjats de Barcelona, a més de Jové i Salvadó al TSJC com a aforats. La posició d’entrada dels socialistes fou més aviat tèbia, però no hi tancaven la porta. Era el 6 de desembre quan Pedro Sánchez deia per primera vegada públicament que s’hi avenia, que la malversació també s’havia d’adequar a la definició que en feien altres estats europeus, però que això s’havia de fer amb esmenes en el tràmit parlamentari.

ERC proposava de dividir la malversació entre els casos que hi havia lucre personal i els que no, amb una rebaixa substancial de les penes previstes en el segon supòsit. Durant la negociació, els dirigents del PSOE no paraven de repetir que s’havia d’assumir que el Primer d’Octubre fou un delicte, i que la reforma de la sedició permetria l’extradició del president Carles Puigdemont. Ja modulaven el relat perquè el moviment que havien fet tant per necessitats domèstiques com per pressions externes no els passés factura entre el seu electorat més espanyolista.

El fruit de la negociació, una setmana més tard, fou l’acceptació per part d’ERC de l’esmena del PSOE per a retocar les penes previstes de la malversació atenuada perquè no fos tan atenuada, de manera que les penes previstes en aquest supòsit quedessin en un màxim de quatre anys de presó i sis d’inhabilitació. La malversació agreujada es mantenia, i restringida a aquells casos en què hi hagués un ànim de lucre: fins a vuit anys de presó i vint d’inhabilitació. Les explicacions que els uns i els altres van fer sobre l’acord diferien: segons ERC, l’1-O quedava fora de la malversació tal com era redactada en el nou codi penal; per al PSOE, podia encaixar en la modalitat atenuada.

Amb la sedició derogada, si la malversació de l’1-O era l’atenuada, Junqueras, Romeva, Bassa i Turull tindrien l’opció de ser candidats a unes eleccions l’any vinent a tot estirar. Hi havia l’opció de la seva rehabilitació política. Aquell dia Gabriel Rufián deia que l’1-O no era delicte, que amb el nou codi penal no es podia perseguir per malversació. I tot seguit afegia que no podia assegurar pas què podrien “fer Marchena i companyia”.

El 15 de desembre, el congrés espanyol aprovava finalment la reforma del codi penal, sense la sedició, amb els nous desordres públics i amb la nova malversació. Però no va entrar en vigor fins el 12 de gener. I quan feia només unes hores que s’havia publicat, el jutge Pablo Llarena, en un moviment coordinat de la sala segona del Tribunal Suprem, deixava clar com s’havia d’aplicar en el cas del Primer d’Octubre. Perquè són finalment els jutges els qui han de fer-ho. I deia ben clar que era una malversació agreujada, que no calia que hi hagués un enriquiment personal per parlar de lucre personal, que n’hi havia prou de constatar que “feien un ús dels recursos públics com si fossin propis”, en una frase textual del fiscal que ha demanat set anys de presó per a Jové i sis per a Salvadó per malversació.

Aquella lectura de Llarena, que és la de Marchena, és la que preval. I per això Junqueras continua inhabilitat fins al 2031, Jové i Salvadó tenen una amenaça greu d’anys de presó i molts més d’inhabilitació, 32 i 27, respectivament; i encara han de venir els escrits d’acusació contra la trentena d’ex-alts càrrecs del govern pendents de judici al jutjat 13 i al 18. Quan finalment ha passat això, ERC s’ha quedat tota sola dient que els jutges espanyols fan una interpretació esbiaixada del nou codi penal, perquè el PSOE, amb qui van pactar els canvis legals, els respon que això ja se sabia, que l’1-O fou un delicte i que la justícia espanyola ho fa pagar. Valguin com a culminació de la història d’un engany les paraules del ministre Bolaños, el mateix que el 27 de juliol pactava amb la consellera Vilagrà “l’acord per a superar la judicialització”. Deia Bolaños a propòsit de la greu acusació contra Jové i Salvadó, el nucli dur de Junqueras: “És la constatació que els fets que van ocórrer el 2017 a Catalunya eren delicte el 2017 i continuen essent delicte el 2023. Potser la pregunta avui seria per a aquells que van dir que amb la reforma del codi penal es despenalitzaven aquests fets.”

 

Sorpresa d’Escòcia

Aquesta setmana ha arribat una notícia sorprenent d’Escòcia, una notícia que ningú no s’esperava: Nicola Sturgeon, primera ministra d’ençà del 2014, va presentar la dimissió dimecres. El primer ministre anterior, Alex Salmond, també va plegar, a causa de la derrota en el referèndum sobre la independència fet l’octubre del 2014.

Aquests darrers mesos, Sturgeon ha estat en una situació complicada per raons diverses, entre les quals hi ha les crítiques dures que algunes propostes progressistes de la llei trans han suscitat en alguns sectors del Partit Nacional Escocès (SNP), i també la decisió del Tribunal Suprem del Regne Unit, del novembre proppassat, de no garantir-li el dret de fer un referèndum. Com a resposta d’aquesta negativa, Sturgeon va mostrar la intenció de convocar unes eleccions plebiscitàries, tal com va fer Artur Mas a Catalunya l’any 2015.

La dimissió de Sturgeon alentirà el procés escocès, alhora que suscitarà grans dubtes entre molts independentistes. A la consulta del 2014, el percentatge a favor de la independència va ser d’un 44%, menys que no auguraven els sondatges, i d’aleshores ençà l’SNP no ha estat capaç de trobar el moment adequat per a fer un altre referèndum.

Són molt conscients que cap inquilí de Downing Street, ni l’actual, Rishi Sunak, ni tampoc els que vindran, repetiran allò que David Cameron, primer ministre el 2014, va qualificar de l’error més gran de la seva vida: que la cambra de Westminster concedís al govern escocès el permís per a fer un referèndum sobre la independència.

Molts escocesos, com també molts independentistes dels nostres països, van entendre que Escòcia s’havia guanyat el dret d’organitzar el referèndum en el moment que considerés més oportú. Però no és així. Si volen fer-lo legalment, hauran de tornar a arribar a un acord amb Londres, que no hi estarà disposat.

Els escocesos no van veure amb bons ulls la via unilateral de Catalunya, i és lògic, atès que ells van tenir l’oportunitat de fer un referèndum pactat. Ara, què faran quan Londres els negui una vegada i una altra l’opció de repetir la consulta del 2014?

Puigdemont es reuneix amb empresaris per potenciar la identitat digital republicana

El president de la Generalitat i president del Consell de la República, Carles Puigdemont, s’ha reunit avui als Banys i Palaldà (Vallespir) amb una representació d’empresaris que utilitzen la identitat digital republicana (IDR) per potenciar la iniciativa.

Hi han participat el director general de Parlem Empreses, David Ayats, el propietari de Petrolis Independents, Jordi Roset, l’adjunt a la direcció general de Mutuacat, Leo Martínez, i la batllessa del municipi, Marie Costa.

La trobada ha servit per a reforçar les relacions entre el Consell i empreses de Catalunya compromeses amb el país i la llengua, i també perquè més companyies s’afegeixin a l’ús de la IDR per relacionar-se amb els clients i oferir determinats serveis.

Aragonès inaugura els dos aerogeneradors més potents de Catalunya entre protestes veïnals

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha engegat de manera simbòlica dos nous aerogeneradors al Perelló (Baix Ebre). És segona fase de la central la Collada, amb els dos molins més potents de Catalunya (7,5 MW). Fan dos-cents metres d’altura, cinquanta més que el gran molí del Perelló, que va inaugurar el president José Montilla, el 2008 a la mateixa zona i que havia estat el més gran del país (central la Collada I). Aragonès ha destacat que es desencalli la paràlisi que patia la implantació eòlica amb l’ampliació i posada en marxa de quatre parcs les últimes setmanes, que representen trenta-cinc nous aerogeneradors.

Mig centenar de veïns i membres de diverses associacions contràries a la nova implantació eòlica al Perelló, Rasquera i Tivissa, entitats com Cova de la Massa, Salvem el Burgar, plataforma Salvem Fullola i la Mola, STOP Vandellòs II i Tivissa Sud i també el GEPEC-EdC han entregat una carta al president on, a més d’ironitzar sobre les poc habituals visites d’Aragonès al territori, adverteixen el cap de l’executiu que “no existeix al Perelló una perfecta convivència entre els molins i la ciutadania”.

Aragonès ha estat rebut amb pancartes i xiulets i crits “d’així no!” a les portes de l’Ajuntament del Perelló, on a primera hora del matí li han fet una recepció oficial i ha signat el llibre d’honor. Després s’ha dirigit al parc eòlic de la Collada on ha posat en marxa simbòlicament els molins.

Per què els guanys desorbitats dels banquers encara creixen més?

El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha passat a ser assalariat de la patronal enguany i cobrarà 380.000 euros anuals per la feina al capdavant de l’organització d’empresaris. El sou és un 9% més alt que la darrera retribució que se’n sabia. La publicació de la notícia era gairebé paral·lela a la decisió de l’augment del 8% del salari mínim (SMI), pactat entre el govern espanyol i els sindicats, amb la reprovació de la CEOE. Això va ser suficient perquè al senyor Garamendi li arribessin una sèrie de crítiques, que s’ha pres molt malament. D’aquí neixen les seves desafortunades declaracions, sobre violació i minifaldilles, per les quals ha hagut de demanar excuses.

Té molt poca paciència, perquè el seu bon sou inclou aguantar les crítiques que li puguin arribar, sense desbarrar. Penso que l’ha molestat que la ministra de Treball espanyola, Yolanda Díaz, n’hagi fet mofa, però segur que l’ha molestat encara més que un col·lega, el president de la patronal de Pontevedra (CEP), Jorge Cebreiros, l’hagi criticat amb duresa. “No em sembla sensible que en aquests moments un alt directiu de la nostra organització tingui un salari com aquest. És un atac als empresaris que no ens asseiem a les taules del diàleg social o per revisar l’SMI. Això ens pot complicar la vida a tots.”

Certament, és poc estètic (no entro en l’ètica) que un senyor a qui li acaben d’apujar el sou d’un 9%, i guanya més de 30.000 euros cada mes, armi un gran sagramental perquè a uns milions de persones, que passen el dia molt just, els vulguin apujar el sou 80 euros el mes, perquè ell només n’oferia 40, que suposo que considerava justos. I com sempre passa en aquests casos, el pretès ofès es vol defensar i va embolicant la troca fins a acabar entortolligat en les seves contradiccions. De moment, la sortida natural que ha trobat l’empresari basc és creure que tot el que diuen sobre el seu sou ve motivat per una “campanya” per a destruir-lo. La veritat és que aquest senyor m’interessa molt poc. Però sí que és cert que, a més de dir què cobra, perquè així ho ha votat la junta, seria bo que algú expliqués si el sou és justificat o no. És a dir, què fa exactament per a guanyar-se tan bé les garrofes en una organització com aquesta. Algú dels seus experts en Recursos Humans ha valorat el lloc? I què vol dir Cebreiros amb això que “ens complicarà la vida a tots”.

Ves per on, el cas Garamendi surt unes setmanes després d’un altre escàndol –a mi m’ho sembla, si més no–, el que va causar l’Autoritat Bancària Europea (EBA) quan va publicar els sous dels alts directius bancaris europeus de l’any 2021. Aquí no es tracta de cents de milers d’euros, sinó de milions, en un exercici que, tot sigui dit, no va ser el millor de la banca, en un context de pandèmia. Després se n’ha parlat poc. Potser perquè l’EBA va dir els pecats però no els pecadors, la qual cosa va fer que es parlés d’alguns noms i més tard es fongués i es parlés d’una altra notícia, la de l’any extraordinari que han tingut els bancs espanyols, amb uns guanys rècord, superiors als 20.000 milions d’euros.

El document de l’EBA mostra que durant el 2021 a l’estat espanyol hi va haver 221 directius de banca que es van repartir salaris per valor de 500 milions d’euros. Això representa una mitjana de 2,16 milions, cosa que els converteix en els més ben pagats d’Europa, únicament per darrere d’Àustria i Liechtenstein. Pensem que la mitjana de la UE va ser d’1,8 milions. Potser l’estat espanyol és més ric? O la riquesa és més ben distribuïda i permet això? Tots sabem que no. Per altra banda, segons l’EBA, el nombre de directius de banca a l’estat espanyol que va assolir un sou per sobre del milió va créixer d’un 72,6% entre el 2020 i el 2021, passant de 128 a 221. Això el converteix en el quart estat europeu amb més directius en aquesta categoria milionària. I tot això, en un període en què manaven el tancament d’oficines i l’acomiadament de personal i el servei al client perdia pistonada, dia rere dia.

“Són unes remuneracions que no es corresponen en absolut amb la situació econòmica del nostre país, i encara menys en entitats que anuncien fortes retallades de personal i tancament d’oficines”, va criticar la ministra espanyola Nadia Calviño. De fet, sorprèn força que tres banquers dels sis que van ingressar més de 10 milions d’euros el 2021 a la Unió Europea fossin espanyols. Què passa amb els presidents i els directius de la banca espanyola? Ho fan millor que als altres països? O potser és la recompensa diferida per haver tingut l’habilitat de retornar únicament 6.000 milions dels 58.000 del rescat que tots vam pagar el 2012? O per haver arribat a ser un dels pocs sistemes bancaris europeus que encara no remunera els estalviadors, malgrat les alces de tipus?

Però sí que hi ha una diferència respecte d’altres sistemes bancaris. Aquí, cal destacar un pes més gran de les retribucions per objectius, que van ser de 268 milions, enfront dels 210 de les remuneracions fixes. A la resta d’Europa, les remuneracions van ser gairebé del 50%. El pes més gran de les retribucions variables a l’estat espanyol, que van lligades a l’evolució de l’exercici de l’entitat, podria explicar, en part, els augments més grans. A la vista de l’estructura de guanys, cal recordar que aquestes remuneracions es van fer molt abans que el Banc Central Europeu comencés a elevar els tipus d’interès, que després ha comportat un impuls enorme als seus marges de beneficis, amb els resultats que hem comentat.

La pregunta que ens podem fer, lícitament, és què deuen haver cobrat el 2022, amb les millores espectaculars en els resultats? Com es deuen haver enlairat les seves retribucions variables? I què hi tenen a dir els accionistes? L’any passat es van començar a notar alguns afloraments de discrepància en aquesta qüestió. En el cas del Banc Sabadell, per exemple, a la junta d’accionistes del 24 de març, es van votar catorze punts a l’ordre del dia. Tots van obtenir un suport de més del 90% de l’accionariat, tret de l’informe anual de remuneracions, que va aconseguir només un 61%. No els va agradar? També van tenir una xifra més baixa en aquest punt que a la resta Caixabank, BBVA, Santander i Bankinter.

Aquí tornaria a fer la mateixa pregunta que en el cas de Garamendi. Què fan per a cobrar el mateix volum de diners que uns 300 treballadors seus, al cap de l’any? Hi ha cap expert que ho hagi valorat mai? Quins incentius tenen, per exemple, per a fer gent fora? O per a guanyar més diners per al banc, encara que no facin res i només sigui perquè el BCE apuja els tipus d’interès?

I, enmig, queda l’espectacle que han muntat al voltant de l’impost extraordinari temporal que els ha posat el govern. Miro l’hemeroteca i veig què va declarar a final de novembre el conseller delegat de Caixabank, Gonzalo Gortázar, quan ja devia saber els bons resultats que ocasionaven les pujades dels tipus d’interès. “L’impost a la banca és una mesura errònia: és injusta, distorsionadora i contraproduent. Es parteix de la base que les entitats financeres tenen uns resultats extraordinàriament alts i no és veritat.” Això ja no ho podria dir, avui.

Quant a la senyora Botín, presidenta del Santander, mentre els sindicats retreuen que el 60% de la seva plantilla no tindrà augments de sou enguany, fa un parell de setmanes criticava que l’impost temporal a la banca dissenyat pel govern espanyol feia que les entitats financeres haguessin d’assumir una càrrega fiscal molt per sobre de les empreses d’altres sectors. “Paguem més imposts, però que paguin tots. Paguem cinc punts més que altres sectors. El sector bancari ha estat perdent diners durant molts anys i a Espanya no es cobreix el cost del capital.” Es va oblidar de dir que, malgrat tot, el 2021 ella va guanyar 11,5 milions d’euros, segons l’informe de remuneracions enviat a la CNMV.

Tot plegat em sembla un desori absolut. Augmentem la distància de nivells de vida entre la gent i s’enriqueixen més els qui menys ho necessiten. La gent ho veu i es queda molt parada. I prou. La cosa que em preocupa més de tot això és que, al capdavall, ho veiem com un fet normal. Gairebé com si fos natural. I no, no ho és. Què ens passa?

Report sobre el coronavirus: Europa aixeca les restriccions amb la Xina i la covid arriba a mínims històrics

Si voleu rebre aquest report VilaWeb sobre el coronavirus al vostre correu, cada divendres a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat aquesta setmana?

Els estats de la Unió Europea han acordat d’eliminar gradualment les restriccions que s’apliquen d’ençà del 4 de gener, pocs dies abans que la Xina posés fi a la política de covid zero, fet que va causar un augment dels casos a la Xina sense precedents. La decisió, que han pres conjuntament els experts de salut dels diferents estats, comporta que a final de febrer deixaran de demanar una prova als viatgers procedents de la Xina, i a final de març es deixaran de fer proves aleatòries a l’arribada.

Aquests darrers dies hi ha hagut un descens important de les infeccions a la Xina. A més, no s’ha detectat cap nova variant, i les que circulen no són cap amenaça, atès que són similars a les que hi havia a la Unió Europea a la tardor.

De fet, el descens és generalitzat a tot el món i ara mateix hi ha menys casos i morts que mai. A escala global, si el mes de juny del 2022 es van arribar a reportar 3.850.000 casos en un dia, el 12 de febrer se’n van detectar 92.000. En el mateix sentit, el gener del 2021 va arribar a haver-hi més de 16.000 morts el dia i el passat 12 de febrer se’n van notificar 567. Aquest descens també el trobem al país, amb una baixada contínua dels ingressats. El darrer report del 2022 va comptabilitzar 1.553 hospitalitzats i ara en són 624, vint-i-quatre menys que la setmana passada.

Sobre l’origen del virus, l’OMS ha aturat la investigació per les dificultats que s’ha trobat en l’accés a la informació. El juny de l’any passat, el grup assessor científic encarregat d’investigar-ho d’ençà del 2021 havia demanat noves proves, incloses auditories de laboratoris situats a prop d’on es va detectar del brot original a Wuhan. La revista Nature va informar que la investigació s’aturava fins que no es pogués accedir a aquestes dades, que les autoritats xineses no volen facilitar.

Per una altra banda, s’ha publicat una investigació que recull com es reduïa la protecció contra les reinfeccions a mesura que passava el temps. Segons les dades de vint-i-un estudis, la protecció era de vora el 85% al cap d’un mes per a les variants prèvies a l’òmicron, i baixava fins al 79% al cap de deu mesos. En cas de reinfecció amb l’òmicron, era menor, del 74% en un mes, i disminuïa fins al 36% al cap de deu mesos.

The New York Times ha portat als tribunals la Comissió Europea per no facilitar els missatges de text entre la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i el conseller delegat de Pfizer, Albert Bourla. El diari argumenta que la institució té l’obligació legal de publicar els missatges, que podrien contenir informació sobre els acords del bloc per a comprar milers de milions d’euros de dosis de covid-19.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans hi ha ingressats 624 i 29 crítics. Les dades acumulades i la diferència respecte de la setmana passada és:

 

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

A tot el món, les darreres xifres són de 678.346.543 casos confirmats i 6.788.139 morts. Del total de casos, 650.907.632 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 104.918.830 casos i 1.141.862 morts;
–l’Índia, amb 44.684.658 casos i 530.757 morts;
–l’estat francès, amb 39.578.468 casos i 164.684 morts;
–Alemanya, amb 37.986.750 casos i 167.214 morts;
–el Brasil, amb 36.970.513 casos i 698.014 morts;

–a l’estat espanyol hi ha 13.748.918 casos i 118.976 morts.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–Euronews: “Un risc real”: la covid augmenta les possibilitats de tenir diabetis, segons els científics (en anglès)
–Stat: La inquietant ciència del cervell de la covid persistent (en anglès)

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

He d’anar a treballar si tinc la covid-19: Com s’ha de demanar la baixa?
Quants dies duren els símptomes la covid-19? I la positivitat dels antígens?
Canvis en les quarantenes dels contactes estrets
Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Més de quatre-cents tractors fan una marxa lenta a Mollerussa per a protestar contra la plaga de conills

Més de quatre-cents tractors han participat en la segona protesta en una setmana contra la plaga de conills que afecta bona part de les comarques de Ponent. Després de convocar divendres passat a Tàrrega, ara s’ha fet una marxa lenta de Mollerussa fins a les Borges Blanques. Els convocants han destacat que cada vegada s’afegeixen més pagesos a la mobilització, perquè s’ha passat de dos-cents tractors participants a quatre-cents. Consideren que les mesures que adopta el Departament d’Acció Climàtica d’ençà de l’estiu són ineficients i preveuen de tornar-se a mobilitzar el 3 de març a Lleida ciutat. A més a més, han avisat que si no hi ha solucions a curt termini, traslladaran aquestes protestes a Barcelona per “paralitzar-la”.

Els tractors s’han començat a concentrar a partir de les 15.00 a l’esplanada de l’antiga discoteca Big Ben, a Golmés. Després de fer la lectura de manifest ha començat la marxa lenta que ha transcorregut pel centre de la capital del Pla d’Urgell circulant per l’antiga N-II i posteriorment els tractors han agafat la ronda Ponent per dirigir-se cap a Miralcamp per la LV-200, fins a Puiggròs i les Borges Blanques on la mobilització ha finalitzat al davant del Consell Comarcal de les Garrigues.

Tot i l’èxit de la convocatòria, Ramon Boleda, membre de la plataforma de Verdú que va començar aquestes mobilitzacions contra la plaga de conills l’estiu passat, ha dit que estan “tristos” perquè els tractors han d’estar fent feina al camp i no mobilitzant-se. Sobre això, ha remarcat que si els pagesos es mobilitzen és perquè hi ha la necessitat de demostrar que “si convé tenim força”. Així mateix, ha valorat que la protesta compti amb el suport dels tres sindicats agrícoles: Unió de Pagesos, JARC i Asaja.

Un altre dels membres de la plataforma impulsora de la mobilització, Àlex Foix, ha parlat de la convocatòria de la reunió de la Taula del conill que s’ha fet avui al Departament d’Acció Climàtica a Lleida. Ha demanat solucions, però ha dit que no hi tenen massa esperança. Necessiten posar fi a una plaga que “no para de créixer” i amb la caça no es pot aturar. Les gàbies, ha afegit, “tampoc són efectives” i per això ha proposat altres mesures com el fosfur d’alumini. En qualsevol cas, Foix ha puntualitzat que ells no són tècnics sinó pagesos, i per això, considera que la solució ha de ser definida pels experts.

El president d’Òmnium Sabadell i membres de la junta dimiteixen en disconformitat amb la nova estratègia nacional

Cinc membres de la junta d’Òmnium Cultural de Sabadell, entre els quals el president, Jordi Carbonell, han dimitit en disconformitat amb la nova estratègia de la junta nacional de l’entitat. Expliquen que estan en desacord amb la línia d’acció política i amb el projecte social que encapçala Xavier Antich. “Com s’ha fet palès, se separen de l’estratègia impulsada per Muriel Casals i concretada en la ‘Declaració de Santa Coloma’”, diuen en una carta a la qual ha tingut accés VilaWeb. El president va deixar el càrrec el 9 de gener, i s’hi van afegir el secretari i tres vocals.

Diuen que quan van presentar el pla de treball i el pressupost d’Òmnium Sabadell a la junta nacional, els van qüestionar algunes de les activitats que proposaven –”tot i que algunes les havíem dut a terme durant una bona colla d’anys”– i “en van desestimar d’altres que eren fruit de les reunions i les assemblees que havíem fet amb els socis de Sabadell.” També denuncien que els han reduït el pressupost i que aquest darrer any els han aturat alguna acció que “tenia únicament com a objectiu fomentar l’ús del català”.

Carbonell, en conversa amb VilaWeb, explica que hi ha hagut uns quants elements que l’han motivat a dimitir. D’entrada, diu que la junta nacional els va retallar el pla de treball que havien presentat enguany. Per exemple, els clubs de lectura prevists: “Ens van dir que no ens servirien, que havíem de fer activitats enfocades al jovent. És una activitat que hem fet molts anys i que ens permet treballar amb la gent”. També els van vetar un vídeo que promocionava l’ús del català: “Ens van dir que no tenia la forma de la campanya general.”

Malestar pel tracte amb les territorials

“Les territorials sempre hem fet una gran quantitat d’activitats, campanyes nacionals adaptades al territori. Aquest no és l’Òmnium amb què em vaig comprometre”, diu  Carbonell, ara ja ex-president d’Òmnium Sabadell, que es queixa que la junta nacional ha limitat les actuacions de l’assemblea territorial i ara és qui determina moltes activitats preferents i obligatòries.

En relació amb la retallada del pressupost, Carbonell diu que els van comunicar que haurien de buscar una nova seu a fi de reduir costs. “Havíem treballat molt perquè el local es convertís en un lloc de confluència cultural i d’entitats”, explica.

Incidència política

Un altre motiu pel qual ha dimitit Carbonell és perquè considera que hi ha una clara incidència política: “Hi ha certs paral·lelismes i actuacions que fan pensar això. És la sensació que hi ha… S’assembla molt al que fa ERC.” Aquesta incidència política, segons Carbonell, es fa palesa amb els tècnics de l’entitat. “Aquesta gent, sobretot els últims anys, no treballen com a coordinadors de suport, sinó com a comissaris polítics. Això s’allunya de la ‘Declaració de Santa Coloma’, on es va decidir que el país aniria davant de tot”, relata.

“Davant del canvi estratègic i d’aquestes imposicions, hem cregut que havíem de ser coherents amb els compromisos que havíem adquirit durant anys, especialment amb el projecte que vam presentar en l’Assemblea General Ordinària de Sabadell el novembre del 2021”, diuen en la carta de dimissió.

Òmnium diu que és una discrepància puntual

Fonts d’Òmnium Cultural consultades per VilaWeb expliquen que el cas de Sabadell és fruit d’una discrepància puntual, i recorden que tenen quatre-cents càrrecs i cinquanta seus territorials. Expliquen que dimarts es van reunir les dues juntes, la de Sabadell i la nacional, per confeccionar el pla de treball d’enguany, i que l’actual vice-president, Josep Boltaina, serà el president en funcions. Ho serà fins al desembre, quan és previst que es faci una assemblea general per a triar una nova junta.

La junta nacional nega haver vetat cap campanya en favor de la promoció del català. “El 17 de novembre vam engegar la campanya ‘Treu la llengua’. La junta de Sabadell havia preparat uns vídeos, i els vam demanar primer que fessin difusió dels de la campanya promocional. I que un cop hagués sortit, que publiquessin les càpsules que tenien preparades. No s’ha vetat cap acció pel català”, declaren.

En relació amb la “Declaració de Santa Coloma”, diuen que va ser ratificada el mes d’octubre a Badalona amb tots els presidents territorials, i que el pressupost es va aprovar en l’anterior assemblea general amb la participació de cinc-cents socis. “No hi va haver cap vot en contra”, diuen.

El vídeo de Dolors Sabater oferint la mà a ERC molesta les bases de la CUP

El 28 de gener, ERC va fer a Lleida el seu congrés nacional, en què van assistir representants d’entitats i organitzacions polítiques que considera aliades. Entre els convidats hi havia Dolors Sabater, cap de Guanyem Catalunya i presidenta parlamentària de la CUP en virtut d’un acord de coalició. Sabater va aprofitar el congrés per interpel·lar Oriol Junqueras i altres dirigents d’ERC i animar-los a entendre’s per governar plegats Badalona. A més, va fer públic aquest missatge d’entesa en un vídeo que va penjar a les seves xarxes socials. “M’agradaria que Esquerra Republicana tornés a apostar per un govern fort i valent, no sotmès a les dinàmiques de la vella política del Partit Socialista. Estic compromesa que el pròxim govern de Badalona sigui capaç de recuperar la il·lusió per transformar la ciutat que es respirava el 2015”, deia.

#Badalona necessita un govern fort i estable. Estic compromesa amb que el proper govern sigui capaç de generar la il·lusió per transformar la ciutat que es respirava el 2015.

Així ho he traslladat a la directiva d'Esquerra Republicana, que m'ha convidat al seu Congrés Nacional. pic.twitter.com/HQ9CtaXKTk

— Dolors Sabater Puig (@mariadolorsa) January 28, 2023

Aquest vídeo ha molestat certs sectors de les bases de la CUP que, com ha avançat Nació Digital i ha confirmat VilaWeb, van promoure un debat al consell polític de la CUP que es va fer dissabte a Sant Cugat. En concret, molesta que la presidenta parlamentària de la CUP faci un acostament a la direcció nacional d’ERC en un moment que s’ha endurit el discurs de la CUP contra el govern per l’entesa amb el PSC arran del pressupost.

Sabater es va presentar com a cap de llista de la CUP després d’una negociació en la qual l’ex-batllessa de Badalona va demanar que la candidatura s’amarés de la manera de fer de Guanyem, més predisposada a arribar a pactes. Tanmateix, fonts de Guanyem remarquen a VilaWeb que en cap moment no s’han desmarcat de l’estratègia nacional de la CUP ni s’hi han confrontat, i que el posicionament de Sabater en el debat del pressupost ha estat el mateix que el de la CUP. Circumscriuen el vídeo que oferia la mà a ERC a la política local badalonina, i diuen que forma part d’una estratègia de campanya que no consideren que vagi en contra de l’acord nacional de la CUP i Guanyem.

Dissabte, Guanyem no va poder donar aquestes explicacions perquè al consell polític només hi participen militants de la CUP, però demà es tornarà a tractar a la Coordinadora Oberta Parlamentària, un òrgan de coordinació entre les diferents organitzacions polítiques que participen en la candidatura de la CUP. La qüestió figura a l’ordre del dia no només per les assemblees que ja van reclamar explicacions a Sant Cugat, sinó per un altre document que ha presentat Endavant-OSAN. Fonts d’aquesta organització expliquen que el text mostra el rebuig a l’assistència de Sabater al congrés d’ERC i a la posició de col·laboració que va mostrar. Una actitud que qualifiquen d’entusiasta i que remarquen que té lloc “en un moment d’especial distanciament del govern i de les polítiques que aplica, els pressupostos i el sotmetiment a Madrid”.

Fonts de Guanyem expliquen a VilaWeb que no han sabut que aquesta qüestió s’havia tractat en un consell polític fins que s’ha publicat a la premsa, i que ells han volgut tractar la discrepància pels canals bilaterals habituals entre la CUP i Guanyem. Demà, a més, tindran l’oportunitat de defensar que el vídeo no infringeix cap acord de l’aliança al parlament.

La CUP hi treu ferro i diu que la fiscalització interna és saludable

A preguntes de VilaWeb, fonts de la CUP han tret ferro al debat obert arran del vídeo de Sabater. Defensen que, com a organització assembleària, és normal que els militants facin preguntes als òrgans de decisió sobre l’activitat dels càrrecs electes, i que forma part de la fiscalització habitual de la CUP. “Un exercici que trobem molt sa i que, com hem dit, és una dinàmica habitual, no només amb Dolors Sabater sinó amb qualsevol portaveu”, diuen.

El Consorci de l’Estany de Banyoles engega una prova pilot de pastures amb búfals en aiguamolls

El Consorci de l’Estany de Banyoles ha començat avui una prova pilot de pastures amb búfals d’aigua domèstics en una zona d’aiguamolls. Durant els mesos vinents s’analitzarà el funcionament d’aquestes pastures i l’objectiu és que el projecte tingui una durada de quatre anys prorrogables.

Els búfals d’aigua pasturaran per la zona del paratge de les Cigonyes que hi ha al costat de l’estany, dins del terme municipal de Porqueres (Pla de l’Estany). La idea és que aquests búfals mantinguin làmines d’aigua obertes i es pugui millorar els microhàbitats i la biodiversitat de la zona sense la intervenció humana. Els animals provenen d’un ramat que hi ha als Aiguamolls de l’Empordà.

Entitats en defensa de la llengua comencen una recollida de signatures contra l’homologació del C1

Escola Valenciana, el Tempir i STEPV han començat una campanya de signatures per la retirada del decret d’homologació del C1 de català en educació, que marca que s’obté el certificat C1 si s’obté un set o més de nota en el batxillerat.

La recollida es fa de forma telemàtica i el termini acaba el 17 de març per a presentar-les físicament a la Conselleria d’Educació. Segons les entitats, no es tenen en compte criteris educatius, pedagògics, lingüístics o sociolingüístics i simplement es tracta d’un acord polític entre la Conselleria d’Educació i Funció Pública.

Troben que es trasllada als professors de català una responsabilitat que no li correspon i una pressió terrible davant famílies i alumnat. A més, el currículum de català és més extens que no pas les competències en comprensió i expressió oral i escrita i que es pot donar el cas d’un alumne que no arriba al set, però que sí que té les competències necessàries per a tenir el C1.

Cal afegir que troben hi haurà greuges comparatius i pràctiques discriminatòries, perquè el nivell i valoració pot ser molt diferent segons la comarca i la titularitat del centre. Així que troben que l’opció viable perquè els alumnes puguin acreditar el nivell C1 de català és presentar-se a una prova específica davant els organismes competents.

Sobre això, expliquen que el batxillerat està orientat a l’accés a la universitat i que es contradictori, perquè la competència oral que exigeix nivells com el C1 de català no està garantida ni es demana a les PAU i tampoc es demana una competència escrita equivalent a la del C1.

Com a últim punt, diuen que això repercuteix negativament en el prestigi social del català, i no contribuirà al seu ús social i diu que “només cal veure què ha passat en altres territoris del nostre domini lingüístic on s’han aprovat mesures semblants i els resultats han estat ben negatius per a la llengua”.

Obliguen la discoteca Aire Chicas de Barcelona a tancar sis mesos per haver quadruplicat la cabuda permesa

L’Ajuntament de Barcelona ha obligat a tancar temporalment la discoteca Aire Chicas, situada al carrer de la Diputació de Barcelona. El local ha estat sancionat per la Guàrdia Urbana i durant sis mesos no podrà obrir al públic. Els fets van passar el cap de setmana passat, al voltant de les quatre de la matinada. El telèfon d’emergències 112 va rebre una trucada provinent d’una persona que era dins el local. La policia s’hi va personar i va comprovar com el controlador de l’entrada havia calculat l’entrada de cinc-centes setanta-dues persones. Atès el risc greu que comporta per a la seguretat de les persones van desallotjar la sala.

On surten de festa les dones lesbianes i bisexuals?

Una vegada la resolució del procediment sancionador ha esdevingut ferma en via administrativa s’ha precintat el local, que serà tancat cent vuitanta-un dies per haver excedit la cabuda permesa.

La direcció de la discoteca ha lamentat el tancament en un comunicat, i ha dit que no havia pogut presentar al·legacions i que els havien avisat amb quaranta-vuit hores. “A conseqüència d’una malintencionada gestió burocràtica per part de la propietat del local i l’administració pública local, ens veiem obligats a interrompre la nostra activitat a la Sala Aire de manera immediata.”

“Malgrat els nostres esforços per aconseguir un oci segur per a tothom, la icònica sala del carrer Diputació estarà tancada temporalment per decisió de l’administració, limitant així l’accés de l’oferta en oci LGTBI+ a Barcelona”, afegeix.

La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha respost al comunicat assegurant que Barcelona és una ciutat “orgullosament diversa” i que els encanta “que hi hagi locals d’oci vinculats a la comunitat LGTBI”, però “com tots els locals, cal assegurar-se que els espais d’oci compleixin totes les garanties de seguretat”. “Tant de bo pugueu posar-vos d’acord amb el titular de la llicència per regularitzar la situació i reprendre com més aviat millor l’activitat complint amb la normativa”, ha conclòs.

El Gaixample: de la bohèmia al diner rosa

COMUNICADO OFICIAL pic.twitter.com/ZxqDbprJbR

— Grupo Arena (@Rrpp_ArenaBcn) February 16, 2023

El vídeo viral d’un culer que revela com aconseguir cervesa freda al Camp Nou

El partit d’ahir entre el Barça i el Manchester United, més enllà de l’empat a dos gols, va quedar marcat pel mal comportament dels afeccionats anglesos, que van llançar ampolles i vidres dins l’estadi. Ara bé, un altre vídeo enregistrat per un culer també s’ha fet viral aquestes darreres hores. Amb el títol “Secrets amagats a l’Spotify Camp Nou“, l’usuari de TikTok mostra com aconseguir cervesa freda amb alcohol, que és prohibida en tot el recinte. Concretament, l’amaga en una de les cisternes dels lavabos, on les llaunes es mantenen a una temperatura fresca.

@palitrecu Secretos ocultos del #spotify #campnou cervecita fresquita @Estrelladammcat #barcelon #manchesterunited #viral ♬ Monkeys Spinning Monkeys – Kevin MacLeod & Kevin The Monkey

La jutgessa torna el tercer grau a Fèlix Millet, que podrà tornar a la residència

La jutgessa ha decidit d’aixecar la suspensió del tercer grau per malaltia incurable a Fèlix Millet, que podrà tornar a ingressar en una residència i no tornar a dormir a la presó. Es gestiona ara el seu retorn al centre on era ingressat d’ençà de mitjan gener.

El jutjat va decidir el 13 de febrer de suspendre la modalitat de tercer grau que havia autoritzat el Departament de Justícia en virtut de l’article 86.4, segons el qual l’intern no ha de tornar a dormir a la presó.

Millet, de vuitanta-sis anys, tenia el tercer grau d’ençà del novembre, però a la pràctica no en feia ús perquè pel fet d’haver de tornar a dormir a la presó estava permanentment a l’hospital penitenciari de Terrassa.

La Guàrdia Civil pressiona per acaparar l’operatiu de seguretat de la Copa Amèrica

La delegació del govern espanyol a Catalunya ha dit que el dispositiu de seguretat de la Copa Amèrica de Vela, que es farà a Barcelona entre l’agost i l’octubre del 2024, encara no s’ha dissenyat. És el comunicat que ha emès després de l’anunci que va fer ahir el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, que va dir que els Mossos d’Esquadra encapçalarien aquest dispositiu.

El cos de @mossos es farà càrrec del pla de seguretat de l’@americascup de l’any vinent a Barcelona. Una notícia excepcional que ens confirma com a policia integral del país.pic.twitter.com/QPXvkqodm8

— Joan Ignasi Elena (@joanignasielena) February 16, 2023

Per què València no vol veure ni en pintura la Copa Amèrica que es farà a Barcelona? 

De fet, l’anunci no va agradar gens a l’associació de guàrdies civils AUGC, que va reclamar al ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, que intervingués per impedir-ho. En aquest sentit, argumentaven que les competències marítimes encara recauen en la Guàrdia Civil. “Denunciem el greu atropellament que comet el Ministeri de l’Interior”, va piular l’associació.

#ÚLTIMAHORA| Desde AUGC denunciamos el grave atropello que se produce desde el ministerio del Interior al asignar a los Mossos las competencias “integras” de seguridad en la Copa América 2024 desplazando a la Guardia Civil de sus competencias.https://t.co/ylRGrkmuWR

— AUGC Guardia Civil (@AUGC_Comunica) February 16, 2023

La delegació del govern espanyol assegura que els actors implicats es reuniran aviat per dissenyar el dispositiu de seguretat i ha negat que ja s’hagi fet el repartiment de funcions entre els cossos policíacs. Així mateix, ha assegurat que “en el futur disseny del dispositiu, ampli i complex, es respectaran les competències de cadascun dels cossos de seguretat”. D’altra banda, ha sostingut que “en cap cas hi haurà una cessió o invasió de competències alienes, tant a terra com al mar”.

El conseller Elena va garantir que en el dispositiu “s’integraran tots els cossos de seguretat que operen a Catalunya, cadascun en l’àmbit de les seves competències”, i que també hi participarà la Direcció General de Policia espanyola i la Secretaria d’Estat de Seguretat espanyol per definir les responsabilitats de tots els actors.

Promouen un manifest en favor d’un tercer govern del Botànic

Un grup de persones de diferents sectors, àmbits o professions han impulsat un manifest que demana la implicació de la societat valenciana perquè després de les eleccions siga possible tornar a bastir un tercer govern del Botànic.

Recorden que el primer govern, sortit de les eleccions del 2015, va ser possible gràcies a l’impuls de la societat civil organitzada en sindicats, plataformes mediambientals, i associacions diverses, que lluitaven per un canvi polític. Ara, diuen cal continuar millorant la vida de les persones i fer front a diverses emergències.

“Considerem necessari recuperar la iniciativa i la mobilització de la ciutadania i de les entitats, associacions i sindicats, per a garantir un govern de progrés”, s’afirma en el text.

Els redactors fan una crida a les persones que s’han desil·lusionat perquè consideren insuficients o poc encertades algunes polítiques que s’han fet. “Ens adrecem als partits polítics d’esquerres perquè estiguen a l’altura d’allò que els temps ens reclamen. És per això que els demanem que siguen receptius a les demandes socials, impulsen els processos per a garantir una veritable participació ciutadana i treballen per a unir i sumar esforços que facen possible continuar aplicant les polítiques de progrés”.

Entre els impulsors del manifest, que es presentarà dilluns a la Societat Coral el Micalet, hi ha la periodista Rosa Solbes, l’escriptor Martí Domínguez, o el fundador d’ACICOM. L’han signat ja més de dues centes persones entre les quals, Guillem Agulló; l’editor Eliseu Climent; l’actriu Rosana Pastor, l’ex-rector de la Universitat de València, Ramon Lapiedra; el dramaturg Manuel Molins; l’ex-consellera Mireia Mollà; o l’expresident d’Escola Valenciana, Natxo Badenes.

L’SNP fixa el calendari per a tenir un nou cap i fer la conferència sobre el referèndum

L’SNP ha anunciat les dates del procés per a triar qui encapçalarà el partit arran de la dimissió de Nicola Sturgeon ara fa dos dies. A més, s’ha endarrerit la conferència d’emergència que havia de començar el 19 de març a Edimburg i en la qual s’havia de decidir com s’hauria de fer el referèndum d’independència arran de la negativa del govern britànic i la sentència en contra de la Cort Suprema del Regne Unit.

Sturgeon anuncia la dimissió: “Sóc un ésser humà, a més de política”

Els candidats ja es poden presentar i ho poden fer fins al 24 de febrer al migdia, mentre que les primàries es duran a terme entre el 13 de març i el dia 27 del mateix mes. Es tracta del primer procés per a triar un nou cap en gairebé vint anys, d’ençà que Alex Salmond va esdevenir el cap l’any 2014, ja que Sturgeon va ser triada sense oposició l’any 2014.

Per a la seva part, la conferència per a discutir els detalls sobre com convertir les eleccions britàniques en un referèndum de facto sobre la independència d’Escòcia, que s’havia anomenat “conferència de la democràcia”, es farà finalment durant el mes de maig o juny, és a dir, uns mesos més tard. Sturgeon havia anunciat que el seu “pla C” era convertir les següents eleccions britàniques com un referèndum de facto sobre la independència, però és una incògnita si ara el nou cap del partit mantindrà aquesta estratègia o tindrà una nova proposta.

No guanyar el 50% dels vots a les eleccions vinents significaria que l’SNP té preguntes difícils de respondre sobre aquest pla C i el futur del debat sobre la independència. Així que la renúncia de Sturgeon també pot obrir la porta a una reconsideració d’aquest enfocament.

Les incògnites per a Escòcia i l’SNP que es creen amb la dimissió de Nicola Sturgeon

El PSOE amplia la distància amb el PP fins als 2,3 punts i guanyaria les eleccions espanyoles, segons el CIS

VilaWeb recorda que aquest article es basa a partir dels resultats d’un sondatge i només s’ha d’interpretar en aquest sentit: com ha quedat demostrat, no hi ha garanties que quedin reflectits en els resultats finals.

El baròmetre de febrer del Centre d’Investigacions Sociològiques espanyol (CIS) ha tornat a pronosticar una victòria del PSOE en les eleccions espanyoles, que són previstes per a finals d’any o a començament de 2024. Seria la primera força el 32,1% dels vots, una xifra superior al CIS d’ara fa un mes, quan es preveia que obtindria el 30,6% dels vots. El PP continua en segona posició i escurça la distància als socialistes. Tindria un 29,8% dels vots, un 1,3% més que el del gener.

La tercera formació seria Unides Podem amb un 12,7% dels vots, un 1,5% menys que l’anterior CIS. Vox seria la quarta força amb un 10% de vots, el mateix resultat que l’anterior sondatge. Ciutadans perdria un 0,9% dels electors: ara assoliria un 2%.

En el cas d’ERC, passaria del 2,2% al 2% i Junts també perdria força, passant de l’1,4% a l’1,1%. Compromís i la CUP també perdrien dues dècimes, situant-se al 0,6% i al 0,5%, respectivament.

Pàgines