Vilaweb.cat

La UE opta per la taxa del CO2 per lluitar contra l’emergència climàtica. N’hi haurà prou?

“Som en un moment crucial de la resposta mundial a l’emergència climàtica i de la biodiversitat i som l’última generació que encara pot actuar a temps. Aquesta dècada és un ‘o ara o mai’ per a complir els compromisos amb l’Acord de París, amb interès per a la salut, el benestar i la prosperitat de tots.” Així comença el document per a lluitar contra el canvi climàtic que la Comissió Europa, l’òrgan executiu de la UE que té la funció de formular propostes legislatives, ha presentat aquesta setmana. “El cost de la no-acció és clarament superior al cost de complir les nostres ambicions climàtiques. Abordar aquestes crisis és una qüestió de solidaritat intergeneracional i internacional”, rebla el document. La Comissió proposa un seguit de mesures que afecten tots els àmbits de la vida i impliquen un canvi no solament tecnològic sinó també social. L’eina fonamental serà expandir a nous àmbits –també de la vida diària– el mercat d’emissions actual del sector industrial, conegut popularment com a taxa del CO2. La UE preveu impactes socials importants, i per això prepara programes d’ajudes per a minimitzar les protestes que hi pugui haver. El Parlament Europeu i el Consell hauran de redactar les lleis que facin realitat aquestes propostes.

Un pla per a transformar l’economia i la societat googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La Unió Europea ha entès que, més enllà de les solucions tecnològiques, per a lluitar contra l’emergència climàtica cal un canvi de model econòmic i social. El Pacte Verd Europeu va establir el marc per a fer possible la transformació, però ara ha arribat el moment de començar a detallar-ne les mesures. La primera cosa que cal destacar és que la UE ha començat a definir un enfocament total. Hauran de definir estratègies en biodiversitat, economia circular, contaminació zero, mobilitat intel·ligent i sostenible, renovació d’edificis i infrastructures, fer menjar sostenible –amb canvis importants en l’agricultura i la ramaderia–, desenvolupar una economia d’hidrogen i bateries, expandir l’energia renovable marina i moltes més. Una revolució autèntica amb unes propostes que fins ara mai no s’havien vist en òrgans de govern, sinó que eren més pròpies de les reclamacions dels grups ambientalistes. Els recursos econòmics que s’hi dedicaran no tenen precedents. Per una banda, hi ha el programa Next Generation EU, que té un component ambiental fort; per l’altra, el pressupost a llarg termini de la UE pel 2021-2027, i també permetre que hi participi la inversió privada.

El nucli del pla –també per al finançament– és d’ampliar el mercat d’emissions del sector industrial i que posa un preu a la tona de CO2 emesa. La coneguda popularment com a taxa del CO2. La Comissió argumenta que ha estat una política de gran èxit als àmbits en què s’ha aplicat, i per això proposa que, a partir d’ara, s’inclogui també a l’aviació i el transport marítim, dos sectors que fins ara tenien carta blanca  en les emissions. Però la Comissió també vol ampliar-lo a la indústria, el transport de carretera i els edificis, cosa que afectaria tant els negocis particulars com les famílies. Per a evitar que la indústria se’n vagi de la UE per fer els productes a fora i després vendre’ls aquí sense haver de pagar la taxa, han previst un mecanisme de compensació fronterer. I encara més: es modificaran les directives que afecten la regulació forestal, l’ús del sòl i els canvis d’ús. Això implicarà exigències ambientals per a sectors que fins ara havien estat molt protegits per la UE: l’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal.

La Unió Europea comença a detallar el pla per a un continent verd.

Amb el pla presentat, la UE vol reduir emissions, aprofitar per a crear feina i creixement econòmic basat en una economia verda, solucionar la pobresa energètica i la dependència energètica exterior gràcies a les renovables, i millorar la salut i el benestar dels ciutadans. Ara per ara, mentre no es desenvolupen les eines legislatives, han fixat els grans objectius finals. Per una banda, l’any 2030 s’hauran hagut de reduir el conjunt d’emissions un 55% en relació amb el 1990. Un altre dels objectius clau serà que el 40% de l’energia consumida provingui de fonts renovables el mateix any, un enduriment en relació amb el 32% de fins ara. Això inclou no només l’electricitat, sinó la resta d’energia consumida a partir de combustibles fòssils, tant en el transport com en la indústria, l’agricultura, ramaderia i qualsevol activitat econòmica i social. A la pràctica, implicarà d’electrificar tot el consum energètic a partir de generació renovable i també fer servir hidrogen verd i biocombustibles.

Més enllà d’aquests objectius genèrics, la Comissió proposa objectius concrets per sectors. El 2030 unes quantes activitats hauran d’haver reduït un 61% les emissions en relació amb el 2005. Afecta àmbits com les refineries de petroli, la producció d’acer, ferro, alumini i altres metalls, ciment, calç, vidre, ceràmica, polpa de paper, paper i cartró, fabricació d’àcids i química orgànica, i també l’aviació i el sector marítim. Són sectors molt intensius des d’un punt de vista energètic, i formen part del nucli de l’economia industrial europea. Un segon objectiu sectorial serà la reducció del 40% en relació amb les emissions del 2005 dels edificis, el transport, l’agricultura, el tractament de residus i la petita indústria. Del transport, es fixen objectius concrets per a cotxes (reducció del 55%) i furgonetes (50%) pel 2030. A partir del 2035, els cotxes nous no podran tenir emissions, cosa que significa que es prohibirà la venda de nous vehicles de combustió. Per a afavorir l’electrificació del transport, preveu electrolineres a les carreteres europees cada 60 quilòmetres, i estacions d’hidrogen cada 150. Una millora molt significativa, tenint en compte que la manca d’estacions de càrrega és, ara per ara, un dels grans obstacles per a l’expansió dels vehicles elèctrics. Sobre els vaixells, els més grans de 5.000 tones que atraquin a ports europeus hauran de comprar permisos de pol·lució. L’aviació el 2027 perdrà completament les excepcions d’emissions.

Sobre els edificis, la UE espera que el 2030 se n’hagin renovat trenta-cinc milions des d’una perspectiva ambiental i que creïn 160.000 llocs de feina verds addicionals. La instal·lació de plaques solars residencials, la millora dels aïllaments tèrmics a les cases i la substitució de calderes a combustió per bombes de calor ja són feines amb molta demanda i s’espera que creixi ràpidament en el futur. El 2030 el 49% dels edificis de la UE hauran de funcionar a partir d’energies renovables. Una vegada entri en funcionament la proposta de la Comissió, s’haurà de renovar anualment el 3% dels edificis públics, pel cap baix. Es demana també als estats membres que facin créixer l’ús d’energies renovables en la climatització d’edificis un 1,1% anual fins al 2030.

Els edificis són un dels grans objectius del nou pla.

La UE també fa una aposta ambiental molt important. Té com a objectius la restauració d’ecosistemes per a potenciar la biodiversitat i com a mesura ràpida, econòmica i natural per a capturar CO2. Per a fer-ho, la Comissió proposa de restaurar els boscs –preveu d’haver plantat 3.000 milions d’arbres el 2030– i sòls perduts per l’explotació agrícola i ramadera, i de recuperar aiguamolls i matollars, entre més mesures. La natura té una gran capacitat d’absorció de CO2. Els humans no només hem augmentat les emissions, sinó que hem disminuït notablement la capacitat natural del planeta de retirar-lo de l’atmosfera. Fins ara, la UE tenia l’objectiu d’absorbir 268 milions de tones de CO2, i ara vol que en siguin 310 el 2030. La regulació afectarà els usos dels sòls, els canvis d’ús i la gestió forestal i requerirà de pràctiques agrícoles i forestals noves que posin la natura i la terra com a primera prioritat per a poder regenerar la qualitat dels terrenys i garantir la seguretat alimentària. Ara per ara, un dels grans maldecaps és l’erosió i la sobreexplotació de sòls.

Sobre la biomassa, la legislació europea actual ha creat inconvenients significatius, com ara la tala d’arbres a Nord-amèrica que es transformen en pèl·lets que s’importen a Europa i es cremen en centrals. La Comissió vol prendre mesures per a incentivar les bones pràctiques en la producció de biomassa, assegurar un subministrament i una demanda sostenibles i compatibles amb restaurar ecosistemes i millorar la qualitat ambiental. Es preveu que aquestes mesures centrades en el medi natural seran de les primeres que s’aprovaran a final d’any.

La UE es prepara per a les protestes

Les mesures que ha presentat la Comissió afecten molts sectors econòmics i diversos àmbits de la vida diària dels ciutadans. Fins i tot inclou sectors coneguts històricament per la capacitat de mobilització, com ara l’agrícola o el transport, tal com va mostrar el moviment de les armilles grogues a l’estat francès. La introducció d’una taxa del CO2 generalitzada que s’apliqui a coses com ara el vehicle particular i la calefacció de casa tindrà un impacte social molt important i pot causar protestes. Especialment ara que la pobresa energètica, segons la mateixa Comissió, afecta trenta-quatre milions d’europeus. Per a contrarestar-ho, la UE crearà el Fons Climàtic Social amb setanta-dos mil milions d’euros per al període 2025-2032. El 25% d’aquests diners provindrà de la taxa del CO2 aplicada al transport i als edificis, que començarà un any abans que no entri en vigor el fons perquè pugui estar disponible des del principi. Els estats membres hauran de complementar-lo fins al 50% pel cap baix. La Comissió també establirà guies per a tractar les problemàtiques socials i laborals fruit de la transició climàtica.

La proposta de la Comissió afecta molt els sectors agrícola, ramader i forestal.

Les ajudes se centraran en les cases vulnerables amb ingressos baixos i mitjans, els usuaris de transport –en general, no només del públic– i les microempreses. Donarà suport a les inversions necessàries per a renovar els edificis, fer-ne créixer l’eficiència energètica i els canvis dels sistemes de calefacció i aire condicionat. Les renovables s’hauran d’integrar d’una manera que, a més de permetre la reducció d’emissions, també abaixin els rebuts de l’energia. El Fons Climàtic Social també finançarà l’accés a la mobilitat de zero o baixes emissions. També inclou, quan sigui necessari, proporcionar ajudes directes a la gent. Paral·lelament, s’ampliaran els fons per a la modernització i la innovació, que s’aplicaran als països amb menys penetració de renovables, un ús energètic més intensiu, que tinguin més emissions i una renda per càpita més baixa. La Comissió diu que la neutralitat climàtica ha de ser un objectiu comú de tota la societat amb un esforç col·lectiu, però també cal reconèixer que no tothom tindrà les mateixes facilitats. Finalment, un 10% de la recaptació de la taxa del CO2 a tota la UE es redistribuirà entre els estats membres.

Algunes organitzacions critiquen la proposta per poc ambiciosa

La proposta de la Comissió no té precedents, és molt detallada i afecta molts sectors nous. Però ha rebut diverses crítiques. Per exemple, la coneguda associació europea Transport & Environment ha denunciat que la proposta permetrà l’ús de combustibles fòssils durant dècades. Per als vaixells, s’opta pel biofuels i el gas fòssil, i no es fa res per a promoure combustibles nets com l’amoníac. A partir d’ara es requerirà que tots els ports de la UE tinguin una infrastructura de recàrrega de gas fòssil liquat (GNL). Una altra crítica és que la Comissió no sembla que hagi de treure el gas fòssil de la categoria de “combustible alternatiu”. Deixar-l’hi és una barrera per a electrificar sectors com els autobusos urbans.

Els objectius pel transport són poc ambiciosos, segons alguns experts.

També es critica que la UE continuarà donant suport a conreus insostenibles de biofuels, com ara la soja i l’oli de palma. Algunes iniciatives legislatives recents aprovades als Països Baixos, Alemanya, França i Bèlgica a favor de l’electricitat deixen enrere la proposta de la Comissió. Una altra mesura conservadora és la prohibició de la venda de vehicles de combustió el 2035. Noruega els prohibirà 10 anys abans –el 2025–, i més estats membres ho faran el 2030 –com ara Suècia, Dinamarca i els Països Baixos. Fins i tot el Regne Unit, que al principi n’havia establert la prohibició el 2040, i després la va baixar al 2035, recentment l’ha situada al 2030. Sobre l’objectiu que un 40% de l’energia consumida sigui de fonts renovables l’any 2030, és molt lluny del 80% que alguns experts reclamen i que defensen com a possible si hi ha prou voluntat política.

A més, no s’ha d’oblidar que és una proposta de la Comissió Europea, però que són el Parlament i el Consell europeus els que han de fer la legislació, que després els estats membres han d’adoptar. En aquest procés, el document es podria retallar a la baixa, una vegada s’ha llançat aquest primer globus sonda. El pla ha de mirar d’aconseguir un equilibri difícil entre els objectius climàtics i la defensa de la indústria i l’economia europees, i competir amb més països i continents amb objectius ambientals menys agosarats, especialment l’Àsia. A més, s’està a l’espera del document definitiu del grup d’anàlisi climàtic de Nacions Unides (IPCC). Ja us vam parlar de l’esborrany, que apunta que la situació és més greu que no es pensava inicialment. Amb una evolució que, més enllà d’incomplir els objectius de l’Acord de París, preveu un futur encara pitjor: una pujada de tres graus o més. Tot plegat pot fer que la proposta de la UE sigui completament insuficient. Com més trigui a aplicar-se, més insuficient serà.

The post La UE opta per la taxa del CO2 per lluitar contra l’emergència climàtica. N’hi haurà prou? appeared first on VilaWeb.

Qui va matar Berta Cáceres?

La setmana passada la justícia hondurenya va declarar culpable l’empresari David Castillo com a autor intel·lectual de l’assassinat a trets de l’activista i dirigent indígena Berta Cáceres l’any 2016. Castillo és l’ex-president de la companyia Desarrollos Energéticos DESA S.A., impulsora del pla de construcció d’una presa hidroelèctrica al riu Gualcarque. També és un ex-militar format a West Point, als EUA.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Berta Cáceres tenia quaranta-quatre anys quan la van matar. Encapçalava les protestes pacífiques i socials de les comunitats indígenes lenques que lluitaven contra aquest projecte en un indret sagrat i vital per als autòctons d’aquella zona d’Hondures. Les protestes van aconseguir de frenar les obres i la jove, entre més activistes, es va convertir en l’objectiu de la violència de la companyia.

Al judici s’ha demostrat que David Castillo seguia ordres de la família Atala Zablah –propietària de l’empresa i una de les grans fortunes del país– i va coordinar seguiments, amenaces i atacs contra l’activista que van concloure amb l’assassinat. L’any 2018 ja es van condemnar vuit homes com a autors materials del crim. Els responsables principals estaven vinculats a la direcció de tasques de seguretat i comunicació de l’empresa DESA.

La culpabilitat de David Castillo posa al descobert les relacions empresarials i criminals estretes de les grans famílies hondurenyes, els militars, la policia, els esquadrons de la mort, els EUA, el narcotràfic i la DEA. Una trama que, amb més variacions o menys, es repeteix per tota l’Amèrica Llatina a les ordres de les empreses i els poders econòmics locals per a reprimir, criminalitzar i eradicar les protestes pacífiques de les comunitats que defensen la seva terra. És un funcionament repressiu sistèmic.

 Han sentanciat els autors materials i intel·lectuals de l’assassinat.

Tant les filles de Berta Cáceres com els companys del Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH ), del qual n’era fundadora, han qualificat la decisió judicial de victòria popular. Pot ser una via per a trencar la impunitat que obri la porta a investigar i identificar més autors intel·lectuals de molts crims similars comesos al país contra activistes ambientals i dirigents de les lluites indígenes i camperoles.

Convé remarcar que ara per ara el projecte de la presa hidroelèctrica del riu Gualcarque s’ha aturat i els camperols de la zona de Río Blanco continuen resistint i conreant les terres que DESA els volia prendre.

Qui vulgui conèixer a fons el cas de l’activista assassinada, la seva lluita i el funcionament de l’Hondures mafiosa i corrupta, amb militars i esquadrons de la mort, pot llegir el llibre ¿Quién mató a Berta Cáceres?, de Nina Lakhani, periodista d’investigació de The Guardian especialitzada en Centre-amèrica, que acaba de publicar l’editorial Icària. El comentaré més endavant.

Entre vuitanta dones i cent assassinades en deu anys

El cas de Berta Cáceres és emblemàtic, una de les cares més conegudes de les assassinades per haver defensat el medi i els drets de les comunitats més pobres arreu del món. Però n’hi ha moltes més. Una eina de referència imprescindible, l’EJATLAS, ha pogut identificar i documentar entre vuitanta casos i casos de dones activistes assassinades al món en aquests darrers deu anys.

Global Witness (2020) estima que el 10% dels assassinats de defensors ambientals són de dones, però no se sap el nombre exacte de víctimes. Els casos són difícils de documentar a causa del silenci social envers les dones i el de les parts interessades a encobrir la repressió violenta i els abusos.

El funcionament és similar en tots els casos i països. Les maten sicaris i paramilitars en operacions secretes. Si és en manifestacions públiques, ho fa la policia o els militars, directament. Sovint les han matades amb fills o néts al mateix lloc, ja sigui en una botiga, a casa seva o en una manifestació. Entre els països on hi ha més violència i crims contra els ecologistes –homes i dones– hi ha Filipines, Colòmbia, Guatemala, Hondures, Mèxic, el nord del Brasil i l’Índia, encara que amb una proporció més petita atesa la població del país.

Protesta de dones contra Chevron a Escravos, delta del Níger (fotografia: International Museum of Women).

El mateix any que van matar Berta Cáceres, el 2016, un encaputxat va assassinar a trets la filipina Gloria Capitán al seu bar de karaoke on també hi eren els seus néts. Glòria lluitava contra la indústria del carbó que contaminava el seu poble i afectava la salut de la gent, especialment la dels nens.

El mes de març passat van assassinar la dirigent indígena de l’Amazònia peruana Estela Casanto Mauricio i l’any 2020 van matar a trets l’activista sud-africana Fikile Ntshangase a casa seva.

Gloria Capitan, activista filipina assassinada el mateix any que Berta Cáceres, el 2016 (fotografia: Derek Cabe, Coal-Free Bataan Movement).

El Journal of Political Ecology va publicar l’any passat una anàlisi reveladora sobre la violència contra les dones activistes. És un treball d’investigació de Dalena Tran, Joan Martínez-Alier, Grettel Navas i Sara Mingorría del Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Segons Dalena Tran, les defensores del medi (WED: Women Environmental Defenders) com més va més es mobilitzen arreu del món i són les més afectades i menyspreades. S’enfronten a una violència sistèmica agreujada per la de gènere.

Fikile Ntshangase, activista ecologista sud-africana assassinada l’any 2020.

Hi ha violència patriarcal, racial i capitalista mundial. Les multinacionals violen els drets humans i ambientals contra comunitats i dones vulnerables. Actuen impunement. Els governs no les fan responsables perquè impera el fals argument del desenvolupament econòmic i el discurs misogin.

La identitat i el context racial i de classe condicionen la violència i els mètodes per a silenciar-les que es fan servir en contra seva. El procés de “silenciament” de gènere és molt dur perquè s’ataca la credibilitat de les dones activistes amb la criminalització, la difamació organitzada, l’assetjament judicial o, fins i tot, les acusacions d’histèria i d’abandó de les responsabilitats maternals i familiars. Després arriben les amenaces i l’ús de la força per a reprimir-les, que en molts casos culmina en assassinat.

Tran argumenta que la resistència de les dones és especialment poderosa perquè confronten la violència amb estratègies clarament no violentes. Les activistes són actors socials amb idees alternatives per a la creació de xarxes de suport, divulgació i diàleg entre les parts i la resistència quotidiana, local, social i cultural.

El de Berta Cáceres és un exemple emblemàtic de la repressió contra les dones activistes ambientals i de tot això que he explicat fins ací. Segons la periodista Nina Lakhani, l’Amèrica Llatina és la regió més perillosa del món per a ser dona. Hi ha set dels deu països del món amb més feminicidis. Segons Global Witness, entre 2010 i 2015, Hondures va ser el lloc més mortífer del planeta per als que lluitaven contra el robatori de terres i la destrucció de la naturalesa.

Qui va matar Berta Cáceres, segons Nina Lakhani

La periodista Nina Lakhani, especialista en Centre-amèrica, havia cobert per The Guardian diverses vegades les protestes indígenes i ecològiques d’Hondures. Havia conegut i entrevistat Berta Cáceres i altres dirigents de les lluites socials. Tenia contactes oficials i oficiosos, s’havia guanyat la confiança de molta gent opositora i amenaçada i, també, havia adquirit una visió global del context històric i polític que s’ha viscut a Hondures i Centre-amèrica aquests darrers anys.

Coberta del llibre ‘¿Quién mató a Berta Cáceres?’, de Nina Lakhani.

Per tot plegat, quan el 2 de març de 2016 uns sicaris van assassinar Berta Cáceres a casa seva, Lakhani va decidir d’investigar els fets amb tenacitat per a arribar al fons de la qüestió. El resultat és el llibre ¿Quién mató a Berta Cáceres? (Icària), una investigació exhaustiva i arriscada basada en declaracions i trobades amb personatges clau, idees contrastades i informacions periodístiques, legals i policíaques que destapen la veritat oculta sobre aquell crim i aporten llum sobre el funcionament corrupte i violent de la trama política-empresarial-militar fosca que controla Hondures, un dels països més perillosos del món.

Lakhani ens descobreix i ens descriu quins personatges van fer de sicaris i quins van ser els instigadors de l’assetjament i el crim de la dirigent ecologista. Feia anys que amenaçaven Cáceres i que temia per la seva vida, tal com havia dit a companys i familiars més d’una vegada. En la lluita pacífica al costat dels indígenes lenques per a aturar la presa hidroelèctrica del riu Gualcarque, Berta sabia que s’enfrontava a un dels clans més poderosos del país, els Atala, i que el president de DESA i el seu cap de seguretat eren ex-oficials militars hondurenys formats als EUA i especialitzats contra la insurgència.

Tenien tota la cobertura política, policíaca i militar per a actuar contra els activistes, amenaçar-los, dividir-los, subornar-los, atemorir-los i, si calia, assassinar-los. No van matar només Berta Cáceres, el crim més conegut internacionalment, sinó que també van assassinar brutalment cinc veïns més de Río Blanco.

Com a fundadora del Consell Cívic d’Organitzacions Populars i Indígenes d’Hondures (COPINH), quan va decidir de donar suport a les comunitats que lluitaven contra el projecte de la presa hidroelèctrica, Berta els va advertir que protestar volia dir amenaces, violència, morts, divisions, persecucions, infiltrats, militarització, policia, sicaris… Que l’empresa ho faria tot per a doblegar-los. Les comunitats van optar per la lluita pacífica. Va passar tot allò de què Berta els havia advertit, i molt pitjor que no s’havien imaginat.

Dones kurdes de Rojava, contra l’estat turc.

El llibre també és un bon reportatge dels últims anys de lluita de Cáceres i dels seus orígens familiars i ideològics. Des de la participació en la lluita de la guerrilla salvadorenca del Front Farabundo Martí per a l’Alliberament Nacional (FMLN), fins que, convençuda de la inutilitat de la lluita armada, va apostar per la lluita pacífica a favor dels indígenes i els seus drets a la terra i a l’aigua, molt amenaçats per les multinacionals.

La lluita dels zapatistes a Chiapas li va obrir els ulls i va canalitzar tota la seva experiència i energia en aquesta direcció. Fou una dirigent valenta, innovadora, irreductible i molt respectada. Uns mesos abans de morir, va obtenir el Premi Goldman, el reconeixement mundial més important per als activistes ecològics.

Els EUA i la república bananera d’Hondures

El llibre també explica molt bé el context. Durant la guerra freda, no va costar gaire als americans de convèncer les elits centre-americanes, acostumades a la guerra bruta, perquè adoptessin la seva doctrina contra insurgència. D’aquesta manera, dirigents estudiantils i camperols, periodistes, sindicalistes, activistes mediambientals i sacerdots de la teoria de l’alliberament es van convertir en l’enemic ideològic, equiparable a una guerrilla violenta.

Els militars americans, amb els manuals de guerra psicològica i tortura, i els esquadrons de la mort van convertir els exèrcits d’aquells països en “màquines de matar” molt ben organitzades i efectives per a detectar i eliminar qualsevol home o dona que consideressin sospitós. Reagan va gastar mil milions de dòlars per a donar suport a la contra nicaragüenca. Una part dels diners provenia del tràfic de drogues, emparat per la CIA, i la venda il·legal d’armes.

A Hondures, l’exèrcit americà tenia una base aèria des d’on el tinent coronel de la marina Oliver North va dirigir l’operació Iran-Contra. Van crear el Batalló 3-16, una màquina de matar efectiva patrocinada per l’estat. Els integrants van ser entrenats per la CIA. En teoria era una unitat d’intel·ligència, però, en realitat, va segrestar, torturar i fer desaparèixer desenes de presumptes subversius. Oficialment, als anys vuitanta a Hondures van desaparèixer 184 persones. No se sap quantes van ser torturades i executades, segons el Comitè de Familiars de Desapareguts d’Hondures (COFADEH).

Dones activistes protesten a l’Índia.

Quan va acabar la guerra freda, i ací rau una de les claus d’aquesta història, les estructures de seguretat contra insurgents no es van desarmar. Es van transformar en xarxes criminals poderoses vinculades a la corrupció i al tràfic d’armes i de drogues, amb estructures de seguretat paral·leles i clandestines. Els activistes per la justícia social es van convertir en l’objectiu a abatre. Tal com abans ho havien estat els comunistes. A grans trets, la política nord-americana no va canviar. Del president Ronald Reagan a la secretària d’estat Hillary Clinton, que el 2009 va donar suport al cop d’estat contra el president democràtic Manuel Zelaya perquè el considerava un altre Hugo Chávez. Aquest és el context important de repressió al qual es van enfrontar Beta Cáceres i els seus companys.

Al llarg de la seva vida militant, Berta Cáceres va saber adaptar el discurs i obrir nous camins d’acció popular i social. Els indígenes d’Hondures amb prou feines es consideraven persones. A ulls del poder, només existien com a vestigi folclòric del passat. Ella va aconseguir que passessin de ser fòssils a ciutadans amb drets, en connexió amb tots els moviments indígenes que es començaven a despertar al continent i al món. Va saber percebre els vincles entre el fet local i el mundial. Tot això és molt ben explicat al llibre.

El procés d’investigació de la periodista sobre el crim de Berta Cáceres i la crònica detallada del judici són trepidants i, malgrat la molta, i necessària, informació que aporta, també ajuda a fer-se una idea de la personalitat dels botxins i de les víctimes, del clima que es vivia. És una crònica imprescindible per a conèixer els temps que va viure Berta Cáceres a Hondures. A més de l’activisme públic, els darrers mesos de la seva vida va investigar les fonts de corrupció i de diner negre que hi podia haver darrere alguns projectes de desenvolupament, com ara el de la presa hidroelèctrica del riu Gualcarque.

The post Qui va matar Berta Cáceres? appeared first on VilaWeb.

Compromís veu una burla que la Llei de Memòria Democràtica continuï al calaix

Compromís considera “una burla” que la llei de Memòria Democràtica “faci un any que és al calaix” i ha dit que, malgrat ser “insuficient”, podria esmenar-se en la seva tramitació parlamentària per a incorporar les peticions de les entitats memorialístiques. D’aquesta manera, Compromís se suma la campanya dels Fòrums per la Memòria que denuncia “les insuficiències de la proposta legislativa del govern [espanyol] sobre memòria democràtica, que contínua deixant impune al franquisme”.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Fan sabotatge a la cripta de Montserrat dedicada als requetès

El senador Carles Mulet ha recordat avui, que es commemora el començament del cop d’estat que va acabar amb la democràcia i va donar pas a la dictadura “i milers d’assassinats i crims de lesa humanitat”, que el govern espanyol té paralitzat durant gairebé un any una proposta de nova llei. Per a Mulet, el PSOE ha usat la política de memòria “de manera covarda, efectista però sense efectes reals”. “L’enèsima excusa per a desblocar la tramitació parlamentària d’aquest esborrany ha estat el desitjat canvi en el Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica”, ha criticat.

Per a Mulet, “partim de la premissa que Félix Bolaño no podrà fer-ho pitjor que Carmen Calvo, ja que és impossible, però el principal problema ha estat i és que l’esborrany del PSOE de nou no aborda els grans reptes pendents en matèria de memòria democràtica”.

La victòria aclaparadora de Félix Bolaños en la lluita dels quatre arquitectes de Sánchez

Compromís i la resta del grup parlamentari de l’Esquerra Confederal del Senat va presentar l’abril de 2020 una proposta de Llei de Víctimes del Franquisme “més ambiciosa” que la del govern espanyol.

The post Compromís veu una burla que la Llei de Memòria Democràtica continuï al calaix appeared first on VilaWeb.

Filtren els telèfons de 50.000 objectius de Pegasus, el programa amb què van espiar independentistes catalans

La filtració d’un llistat de més de 50.000 números de telèfon seleccionats pels clients de l’empresa de ciberespionatge israeliana NSO Group mostra com és d’estès arreu del món el programari espia Pegasus, amb què es va espiar l’ex-president del parlament i ara conseller Roger Torrent, el dirigent d’ERC a Barcelona Ernest Maragall, l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel, el diputat del PDECat Sergi Miquel o el dirigent de l’ANC Jordi Domingo. The Forbidden Stories, un consorci de setze mitjans de comunicació d’arreu del món, ha tingut accés a un llistat d’objectius de Pegasus on hi ha 180 periodistes pel cap baix de països com l’Índia, Mèxic, Hongria, el Marroc i l’estat francès, i també activistes pels drets humans, acadèmics, empresaris, advocats, doctors, dirigents sindicals, diplomàtics, polítics i uns quants caps d’estat. Segons NSO Group, només venen el programari Pegasus a governs i exclusivament per a espiar gent sospitosa d’haver comès delictes importants o terrorisme.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

NSO: el fosc historial de l’empresa que ha espiat Torrent, Gabriel i Maragall

La mera aparició del número de telèfon al llistat no vol dir que els hagin espiats, sinó que eren, com a mínim, un objectiu. De totes maneres, anàlisis forenses fetes per Amnistia Internacional als telèfons mòbils d’alguns dels objectius van concloure que el 85% eren infectats pel programari espia, una xifra molt alta tenint en compte que és difícil de detectar.

Un dels països amb més números de telèfon és Mèxic, amb més de 15.000 números de periodistes, polítics, dirigents sindicals i més crítics amb el govern. També n’hi ha un gran nombre al Llevant, incloent-hi Qatar, els Emirats Àrabs, Bahrain i el Iemen. S’han trobat molts números de periodistes de l’Índia, com ara el de Siddarth Varadarajan, fundador del diari The Wire, un dels mitjans que ha publicat la informació. També hi ha el telèfon de Szabolcs Panyi, periodista d’investigació del diari hongarès Direkt36, que també han publicat la filtració.

The Guardian ha publicat que el govern de Viktor Orbán a Hongria va fer servir l’eina per a apuntar com a objectius advocats, opositors polítics i periodistes. En declaracions a The Guardian, el govern hongarès ha negat qualsevol espionatge, però l’anàlisi del telèfon de Panyi ha mostrat que va tenir el telèfon infectat unes quantes vegades durant set mesos del 2019, sovint poc després d’haver demanat declaracions a autoritats del govern hongarès.

Les anàlisis d’Amnistia Internacional també han trobat proves que es va instal·lar el programari Pegasus als telèfons mòbils de l’esposa i la xicota del periodista de The Washington Post Jamal Khaixoggi, assassinat a l’interior del consolat saudita a Istambul l’octubre del 2018 per un comando que havia viatjat expressament des de l’Aràbia Saudita, suposadament amb la intenció de convèncer-lo de tornar al país, perquè vivia exiliat als Estats Units.

La informació ha estat publicada per The Guardian, Le Monde, The Washington Post, Süddeutsche Zeitung, Die Zeit, Aristegui Noticias, Radio France, Proceso, OCCRP, Knack, Le Soir, Haaretz/TheMarker, The Wire, Daraj, Direkt36 i PBS Frontline. Els dies vinents, els diaris publicaran més noms de persones que apareixen al llistat de 50.000 telèfons objectius de Pegasus.

El programari espia Pegasus es pot instal·lar a distància als telèfons dels objectius. Una vegada fet, permet als clients de NSO Group de prendre tot el control del dispositiu, incloent l’accés a aplicacions de missatgeria encriptada com WhatsApp i Signal, conèixer la ubicació per GPS, encendre el micròfon i la càmera, accedir a l’agenda, llegir els correus electrònics i veure fotografies i vídeos.

Candiru, competidora directa d’NSO, també va espiar catalans

Microsoft va denunciar dijous que una desena d’estats havien comprat un programa a l’empresa israeliana Candiru, competidora directa de NSO Group, per espiar polítics, periodistes, dissidents, activistes i ambaixadors, entre els quals ciutadans catalans. Candiru permet d’entrar il·lícitament a telèfons mòbils, ordinadors, tauletes, dispositius connectats a internet, espais d’emmagatzematge al núvol i tecnologies similars.

Entre els espiats amb el programa de Candiru hi ha l’entorn del president Carles Puigdemont, segons que va poder confirmar VilaWeb. Els investigadors de Citizen Lab, de la Universitat de Toronto, al Canadà, han identificat el centenar de víctimes de l’espionatge arreu del món i continuen la tasca de detecció dels arxius afectats per a saber l’abast de la intromissió de què va ser víctima el president.

The post Filtren els telèfons de 50.000 objectius de Pegasus, el programa amb què van espiar independentistes catalans appeared first on VilaWeb.

Reoberta la N-340 i un carril de la AP-7 a l’Ametlla de Mar, tallades per un incendi

Un incendi ha obligat a tallar aquesta tarda la AP-7 i la N-340 a l’altura de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), que ja s’han reobert. Els bombers, que han rebut l’avís a les 16.44, han activat inicialment 14 vehicles terrestres i set d’aeris. Poc després de les 19.00 han anunciat que retiraven els vehicles aeris i que hi deixaven 12 dotacions terrestres. Per un costat l’incendi no pot progressar perquè hi ha un circuit de motos. Els bombers, que asseguren que les tasques evolucionen favorablement, han combinat els mitjans aeris amb una línia d’aigua perquè no s’escoli per un barranc cap a la zona forestal.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Es tracta d’un incendi de vegetació a la zona de Calafat, molt proper a l’autopista i que ha creuat a via del tren. De fet, també s’ha interromput la circulació ferroviària entre l’Ametlla i l’Hospitalet de l’Infant, la qual cosa afecta la línia R16 de Rodalies i els serveis de llarga distància. Un cop s’ha restablert la circulació per la AP-7, encara que per un sol carril, Renfe ha habilitat un servei per carretera per suplir el transport ferroviari afectat.

Tot i que no s’han registrat ferits, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha activat tres unitats: una de terrestre, una de comandament i una d’intervenció i suport.

Incendi ara mateix a l'Ametlla de Mar, travessant l'AP7.#incendis @bomberscat pic.twitter.com/l4wrTcevUG

— Carles Heredia (@CarlesHeredia) July 18, 2021

The post Reoberta la N-340 i un carril de la AP-7 a l’Ametlla de Mar, tallades per un incendi appeared first on VilaWeb.

Un incendi a Nefiac obliga a tallar la N-116 en tots dos sentits

Un incendi forestal a Nefiac (Rosselló) ha obligat a tallar la carretera N-116 en els dos sentits. En direcció nord els vehicles han de sortir a Millars i en sentit sud a Illa. A banda, també s’ha tallat la RD-916 i s’ha establert una desviació a Tuïr. L’incendi s’ha declarat a les 16.00. S’han mobilitzat sis hidroavions per donar suport al cos de bombers dels Pirineus Orientals. Veïns de municipis de la rodalia diuen que l’olor de cremat s’ha estès pel vent.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

🔥🔥 Feu de végétations en cours sur la commune de NEFIACH. ⚠️ Route Nationale 116 coupée dans les sens, des déviations en cours ⚠️
⚠️ Merci d’éviter la zone et de laisser passer les secours ⚠️@Prefet66 @leDepartement66 @Gendarmerie @rescomSP @SecCivileFrance @ONF_Officiel pic.twitter.com/k34qsCVAaQ

— SDIS 66 (@SDIS66) July 18, 2021

Les #Canadairs @SDIS66 au dessus de #Rivesaltes qui interviennent sûrement sur le #feudeforet de #Nefiach dans les Pyrénées Orientales. La N116 est fermée. Infos sur @Prefet66 @leDepartement66 pic.twitter.com/oRLoojXs9p

— Damien Ramos (@Damien_Ramos_) July 18, 2021

Feu à Nefiach. La route 116 coupée. Les pompiers aidés par un avion bombardier d'eau (Milan) pic.twitter.com/FDMkjcQhrh

— France Bleu Roussillon (@bleuroussillon) July 18, 2021

Cooperem, el projecte de col·laboració de bombers nord-catalans i sud-catalans que el govern espanyol no va voler activar

The post Un incendi a Nefiac obliga a tallar la N-116 en tots dos sentits appeared first on VilaWeb.

Ciutadans reivindica el liberalisme per mirar d’evitar la desaparició

Ciutadans ha celebrat aquest cap de setmana la seva convenció política en el seu pitjor moment dels últims quinze anys, quan va néixer com a partit a Catalunya contra el tripartit i consensos polítics com la immersió lingüística a les escoles. Des de llavors va tenir un cicle ascendent fins al 2019, quan va perdre 47 escons i més de dos milions i mig de vots. A partir de llavors s’ha fet petit a cada elecció que ha disputat i fins i tot ha perdut representants que han deixat el partit, però s’han quedat l’escó. La seva presidenta, Inés Arrimadas, ha reivindicat el seu partit com l’únic partit liberal d’Espanya amb l’objectiu de buscar una bossa de votants que totes les enquestes assenyalen que ja els han abandonat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

“No té res de dolent ser conservador ni ser socialdemòcrata, però no té res de liberal ser una cosa o una altra”, ha dit Arrimadas,  que ha criticat el bipartidisme de PSOE i PP perquè “només vol els vots de la gent de l’espai liberal”. Ha mirat de destacar la importància del seu partit reivindicant l’ex-president del govern espanyol de la UCD Adolfo Suárez i als liberals del segle XIX.  “Tenim tot el que cal per alçar el vol, però només podrem  fer-ho si l’espai del centre liberal i reformista està fort”, ha dit Arrimadas.

Durant el cap de setmana els dirigents de Ciutadans s’han reivindicat davant les 300 persones que han participat en la convenció com el partit de la política útil, que “adoren” la llibertat, però amb igualtat i solidaritat. Tot plegat, però, sota la constitució espanyola i contra els nacionalismes diferents de l’espanyol. En aquest sentit, Arrimadas ha criticat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, de qui ha dit que ha adoptat “el discurs del separatisme” i ha aprovat els indults als presos polítics “perquè els necessita per mantenir-se al govern”

Arrimadas ha reconegut que en quinze anys d’història de Ciutadans s’han comès errors. “Aprenem d’ells”, ha apuntat. Però també ha puntualitzat que s’han assumit responsabilitats i que són la formació que més ha pagat a les urnes pels seus errors. “Tenim els votants més exigents i m’agrada que sigui així”, ha sostingut.

Durant la convenció s’han celebrat taules sobre ecologia, economia, llibertat, drets, educació, municipalisme o comunicació dels quals han sortit propostes que ara haurà d’analitzar el Consell General de Ciutadans en la seva pròxima reunió, encara que fonts de la direcció assenyalen que el document es difondrà amb el nou curs polític.

Diuen que no canviaran el nom ni es fusionaran amb el PP

Davant la crisi innegable que viu el partit, els dirigents de Ciutadans han hagut de negar que pensin a canviar el nom o el logotip del partit per visibilitzar un canvi el rumb. “El nostre nom va estar molt ben triat”, ha dit Arrimadas. Per tancar qualsevol dubte ha explicat als assistents que representa el valor més preuat: el de la ciutadania, “per sobre de dogmes ideològics”.

Ahir, el vice-secretari general del partit, Edmundo Bal, va diferenciar-se del PP dient que és un partit conservador, mentre que ells són liberals, i va dir que no hi hauria una absorció del partit per part del PP: “Mantindrem amb independència i autonomia aquest projecte liberal. No hi haurà fusió amb el PP.”

The post Ciutadans reivindica el liberalisme per mirar d’evitar la desaparició appeared first on VilaWeb.

S’ha mort de covid Pedro Cano, regidor de Santa Coloma de Gramenet

El regidor de Promoció de la Ciutat, Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Pedro Luís Cano, s’ha mort a causa del coronavirus. Segons que informa el consistori, Cano feia setmanes que estava ingressat a l’UCI de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) a causa de la infecció del virus. L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet informarà aviat dels actes que decretarà i lamenta la pèrdua i transmet el més sentit condol a familiars i amics.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Núria Parlon, batllessa de la ciutat, ha escrit a Twitter que està “consternada per la notícia i la injustícia de la vida” i ha enviat el condol a la família i els amics.

Consternada per la notícia i la injustícia de la vida. El meu condol a tota la família i amics. Pedro, que la tierra te sea leve. https://t.co/rreWGK1cWP

— Parlon#apeudecarrer #josócabolicionista💜 (@nuriaparlon) July 18, 2021

The post S’ha mort de covid Pedro Cano, regidor de Santa Coloma de Gramenet appeared first on VilaWeb.

Cooperem, el projecte de col·laboració de bombers nord-catalans i sud-catalans que el govern espanyol no va voler activar

Els bombers sud-catalans i nord-catalans tenen un protocol de col·laboració per combatre conjuntament els incendis que hi hagi a una banda i l’altra de les fronteres de l’estat francès i espanyol, però el govern espanyol es va negar a activar-lo per l’incendi de Llançà. Es tracta del projecte Cooperem, que és finançat amb fons europeus per desenvolupar i aplicar una política compartida de prevenció i gestió del risc d’incendis a la zona. Aquest projecte va començar l’any 2018 per mirar de resoldre el risc a una zona on durant dècades hi ha hagut incendis devastadors com el de Panissars el 1973, el de Portvendres el 1978 o el del Pertús de 1986, que va cremar durant cinc dies i va provocar la mort de cinc bombers nord-catalans. El 2012 un important incendi a l’Empordà va cremar 13.000 hectàrees de bosc i va causar la mort de quatre ciutadans.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons que ha explicat el director general de prevenció, extinció d’Incendis i salvament, Joan Delort, si no s’ha posat en marxa el protocol de col·laboració amb els bombers nord-catalans per ajudar amb l’extinció de l’incendi de Llançà ha estat per la negativa de Protecció Civil espanyola, que és qui ha d’autoritzar la sol·licitud, i va prioritzar enviar recursos d’altres punts de l’estat espanyol: “Qui té l’aixeta per obrir i tancar és Protecció Civil de l’estat. Els vam dir que ens enviessin recursos, però que a més a més vinguin els francesos i que vinguin ja, perquè els necessito ja. Això es va fer divendres i es va tornar a fer ahir.”

D’acord amb el projecte Cooperem, els diferents cossos de bombers han fet una planificació global de les actuacions preventives de les zones de risc a la Jonquera–El Pertús i el seu corredor d’infraestructures. També han fet una millora d’informació cartogràfica i han desenvolupat eines d’intervenció conjunta entre els dos cossos de bombers, com la que es volia posar en marxa per l’incendi de Llançà, que té en compte protocols de primera sortida a banda i banda de la frontera administrativa, sistemes d’intercanvi hidràulic, de comunicacions i de coordinació.

Delort ha dit que “no hi ha ningú que discuteixi que en un cas d’imperiosa necessitat la primera cosa que cal és que vinguin els hidroavions de Perpinyà i passen quinze minuts entre que s’enlairen i descarreguen l’aigua”, però que la gestió es complica quan passa pel filtre de l’estat. “S’ho miren des d’un lloc que no tenen ni idea de què carai parlem”, ha etzibat. “Més que no una disfunció, hi ha visions diferents”, ha dit. El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) ja havia demanat divendres de poder fer servir els dos hidroavions, però el govern espanyol va oferir mitjans de Pollença i Saragossa. Delort ha dit que també havien estat útils, però que allò que més es necessitava en aquell moment eren avions de gran capacitat. “Home, que som Europa! Els recursos de suport internacional i de cooperació europea hi són”, ha reblat.

Al projecte Cooperem hi ha adherits els departaments d’Interior i d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya; la Diputació de Girona; el Departament de Pirineus Orientals; el Servei Departamental d’Incendis i de Socors de Pirineus Orientals; l’Oficina francesa dels boscos; i el Sindicat Intermunicipal per la Salvaguarda i el Desenvolpament (SIVU) del Massís de les Alberes.

The post Cooperem, el projecte de col·laboració de bombers nord-catalans i sud-catalans que el govern espanyol no va voler activar appeared first on VilaWeb.

A presó un home que va abusar sexualment de vuit nenes durant la dècada dels 90 i els 2000

Els Mossos d’Esquadra van detenir dimecres un home per haver abusat sexualment de vuit nenes al nord del Baix Llobregat durant la dècada dels 90 i els 2000. Una primera víctima va denunciar el mes passat que havia patit abusos des que tenia 5 anys i fins que va complir 12 per part d’un home amb qui el seu pare tenia una relació laboral. Els Mossos van localitzar set víctimes més, totes elles dones adultes ara. La majoria eren molt petites i van compartir la situació amb els seus pares quan van ser més grans i van tenir percepció de la sexualitat. Ells les van apartar immediatament de l’agressor però no el van denunciar. Això ha permès que l’home hagi comès abusos durant dues dècades.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’home accedia a les nenes, filles d’amics i coneguts, en entorns molt diversos, com ara estades d’estiu en un càmping, anar a buscar bolets a la muntanya o classes particulars. Feia tota mena de regals a les petites. Les víctimes han hagut de rebre suport psicològic durant la seva edat adulta i han patit nombrosos problemes personals afectius i de parella com a seqüeles inherents a les situacions que van patir.

Els Mossos van localitzar l’home a l’Anoia, al poble del Bruc, on viu fent de masover en una finca del municipi. L’arrestat, de 74 anys, va passar a disposició judicial i el jutge instructor va decretar el seu ingrés a presó. La investigació continua oberta i els investigadors no descarten localitzar més víctimes.

The post A presó un home que va abusar sexualment de vuit nenes durant la dècada dels 90 i els 2000 appeared first on VilaWeb.

Un jove entre 20 anys i 29 es va morir dimecres per la covid

Dimecres passat es va morir a Catalunya una persona entre 20 anys i 29 a causa de la covid, segons que ha registrat el Departament de Salut. Aquell mateix dia es van morir 22 persones més, dels quals 2 tenien entre 50 anys i 59; 2, entre 60 anys i 69; 4, entre 70 i 79; 13 entre 80 i 89 i 1 més gran de 90 anys.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

[EN DIRECTE] L’última hora sobre els efectes de la covid a tot el país 

Hi ha 14 ingressats a l’UCI entre 20 anys i 29 i un entre 0 anys i 9, que va ingressar dilluns. El nombre d’ingressats entre 20 anys i 29 ha crescut gairebé cada dia d’ençà del 30 de juny, quan va ingressar el primer jove d’aquesta edat després de dies sense ningú o molt pocs a l’UCI.

GRÀFICS: Mai tants joves ingressats per covid a les UCI a Catalunya

The post Un jove entre 20 anys i 29 es va morir dimecres per la covid appeared first on VilaWeb.

Els Mossos diuen que el confinament nocturn es compleix

El director dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferrer, ha dit que el confinament nocturn es compleix en general, encara que hi hagi una minoria que s’hi resisteix, sobretot joves en grups petits. En aquest sentit, ha explicat al 3/24 que ja s’han imposat més de 200 sancions des de divendres a la nit. Ferrer també ha apuntat que aquesta nit hi ha hagut un 70% menys de mobilitat en comparació amb el mateix dia de fa dos anys. “A la 1 queden els carrers buits i només queden grups petits. La major part de la ciutadania compleix”, ha resumit.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Ferrer ha negat passivitat dels Mossos i ha reiterat el balanç “satisfactori” del primer cap de setmana amb confinament nocturn, tot recordant que la pandèmia ja dura un any i mig i “la fatiga és un element no menor” entre la ciutadania.

The post Els Mossos diuen que el confinament nocturn es compleix appeared first on VilaWeb.

Un incendi forestal afecta l’entorn del pantà de Camarasa

Un incendi crema des de primera hora de matí l’entorn forestal del pantà de Camarasa (la Noguera), on treballen contra el foc nou vehicles terrestres dels bombers i un aeri. Els bombers han rebut l’avís del foc a les 6.55 hores i s’ha desencadenat al municipi lleidatà de Vilanova de la Sal, en un terreny de difícil accés. Segons que han informat, la banda esquerra del foc ja s’ha assegurat i ara treballen per tancar la dreta.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Treballem en les tasques d'extinció d'un incendi de fullaraca i matoll del sotabosc, al costat del pantà de Camarasa (avís 06.55h).
Activades 9 dotacions i 1 helicòpter #maer #bomberscat. El cap i el flanc esquerre estan assegurats i es treballa per tancar el flanc dret pic.twitter.com/YWUiscCNfB

— Bombers (@bomberscat) July 18, 2021

The post Un incendi forestal afecta l’entorn del pantà de Camarasa appeared first on VilaWeb.

Fan sabotatge a la cripta de Montserrat dedicada als requetès

El grup Acció per la Independència ha cremat els símbols dedicats als requetès, unitat militar que va lluitar en el bàndol franquista durant la guerra del 1936-1939, que hi havia en una cripta a la muntanya de Montserrat. Ho ha fet públic en un vídeo on es veu com destrueixen la simbologia franquista. També han fet un comunicat on diuen que faran una campanya per a eliminar d’una vegada i per sempre tota simbologia d’enaltiment del feixisme i d’ocupació espanyola i francesa. Després del sabotatge de la cripta dedicada als requetès, anuncien que en vindran més que faran públics els dies vinents.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El grup ha fet coincidir l’anunci del sabotatge amb el vuitanta-cinquè aniversari del cop d’estat feixista i el dia que s’hauria d’haver retirat el monument franquista de Tortosa, una acció que ha estat blocada per la justícia. Com amb el monument de Tortosa, la Generalitat havia assenyalat la necessitat de retirar el monument dedicat als requetès, però encara no s’havia fet. L’abadia de Montserrat va anunciar que adaptaria el monument, però que no era partidària de retirar-lo. Finalment, ha estat Acció per la Independència qui n’ha fet malbé alguns dels símbols.

Quan Barcelona i València van aturar el cop d’estat del 1936

Acció per la Independència fa una crida a replicar i multiplicar les accions, a fer visible el conflicte i combatre l’ocupació. “És hora de començar un nou cicle, recuperar la iniciativa i organitzar la resistència que faci possible la lluita per la independència”, afegeixen.

The post Fan sabotatge a la cripta de Montserrat dedicada als requetès appeared first on VilaWeb.

L’incendi de Llançà ja s’ha estabilitzat

Els Bombers de la Generalitat ja consideren estabilitzat l’incendi de Llançà, segons que ha anunciat Joan Delort, director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de la Generalitat, a Catalunya Ràdio. L’incendi ha cremat un perímetre d’unes 416 hectàrees, de les quals pràcticament la totalitat són del Parc Natural del Cap de creus, i és el pitjor que ha cremat aquesta temporada.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Indignació pel blocatge espanyol als hidroavions francesos: “Ens vam emprenyar molt”

Santi Lleonart, cap d’intervenció del cos de Bombers, ha precisat que per aconseguir l’estabilització han calgut 12 quilòmetres de línies d’aigua i s’ha fet foc tècnic a dos quilòmetres. Hi ha 55 vehicles terrestres que encara hi treballen, però els aeris s’han reduït. Tot i que el foc encara pot fer revifalles, els Bombers són optimistes. Continuen evacuats els veïns de les urbanitzacions de Masferrer i de Sant Pere de Rodes. També cal que segueixin confinats els de la Selva de Mar. Al migdia es reavaluarà la situació.

The post L’incendi de Llançà ja s’ha estabilitzat appeared first on VilaWeb.

Indignació pel blocatge espanyol als hidroavions francesos: “Ens vam emprenyar molt”

El director general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments de la Generalitat, Joan Delort, ha retret al govern espanyol que no hagués permès l’ús de dos hidroavions de l’estat francès que són a Perpinyà per atacar el foc de Llançà, oferint només els mitjans de l’estat espanyol. “Ens vam emprenyar molt”, ha reconegut a Catalunya Ràdio, on ha subratllat que aquest és un “dilema que ve de fa moltíssims anys”. “No hi ha ningú que discuteixi que en un cas d’imperiosa necessitat d’actuar el primer és que vinguin els hidroavions francesos, perquè els tenim a Perpinyà i passen 15 minuts entre que s’enlairen i descarreguen aigua”, ha continuat Delort, que ha instat a abordar aquesta qüestió en fred i amb tranquil·litat per solucionar-la de cara al futur.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El govern espanyol va descartar ahir de demanar a França l’ajuda de dos hidroavions, tal com li ho havia reclamat la Generalitat. El subdelegat del govern espanyol a Girona, Albert Bramon, va justificar la negativa dient que s’havia optat per fer servir els efectius espanyols: “Hem pensat que era millor per evitar precipitar-nos que primer esgotéssim els recursos que hi havia”.

Va destacar que l’estat espanyol ha fet “una oferta de més mitjans dels que hi havia a disposició” per combatre el foc, que ha cremat un perímetre d’unes 416 hectàrees de l’Alt Empordà.

The post Indignació pel blocatge espanyol als hidroavions francesos: “Ens vam emprenyar molt” appeared first on VilaWeb.

La parella gai agredida per Sant Joan: “La situació és crítica”

El Yuri i l’Andree són la parella que va patir una agressió homòfoba durant la revetlla de Sant Joan al districte de Gràcia, a Barcelona. Ha passat gairebé un mes però els Mossos encara no han identificat a l’agressor i ells encara pateixen seqüeles psicològiques i físiques de la pallissa. En una entrevista concedida per tots dos a l’ACN, l’Andree relata que de matinada un home els va aturar pel carrer per demanar-los foc. Després d’analitzar-los va amenaçar-los -els va dir “us mataré, marietes”- i va començar una agressió “extremadament violenta”. “En un moment pensàvem que no en sortiríem”, afirma. Ara han reunit les forces per visibilitzar el seu cas: “Cal molta força per dir que no surts al carrer amb por, però ho aconsegueixes”, afegeix.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Convoquen una mobilització multitudinària contra la LGBTI-fòbia el 22 de juliol a Barcelona

Eren prop de les quatre de la matinada i tots dos es dirigien cap al metro de Fontana. De camí, en ple carrer, l’home que els havia demanat foc va començar a agredir-los repetidament causant-los contusions i dolors diversos. L’acompanyava un altre home, més gran, que en cap moment els va agredir, i de fet deia que no era com ell, però que tampoc no va aturar l’agressor. Com van poder, el Yuri i l’Andree van aconseguir arribar fins al metro de Fontana, on hi havia més gent, però l’agressor no va deixar en cap moment d’agredir-los i insultar-los. Allà hi havia una vintena de persones i es van poder sentir més protegits per la gent, que tot i que ningú es va ficar pel mig, molts van enregistrar els fets. “Entenc que la gent en general no hagi intervingut en la nostra agressió perquè el nivell d’acarnissament era brutal”, diu el Yuri, tot i que d’altra banda admet que no ho entén. Quan els Mossos d’Esquadra van arribar en rebre una trucada, l’agressor ja no hi era, havia fugit poc abans.

Rubén Serrano: “El missatge que adrecen al col·lectiu LGBTI és que mereixem eixa violència”

Seqüeles físiques i psicològiques

L’Andree encara pateix dolors a l’esquena a causa de la pallissa, tot i que el més difícil, assegura, és el trauma psicològic que li ha causat i haver d’afrontar el dia a dia amb una força “drenant”. “Demana molt de tu poder sortit cada dia i deixar de sentir por”, explica. La violència homòfoba, diu, és utilitzar les insults i les amenaces com una arma per “reduir-te”, “fer-te sentir més vulnerable”. A més, assenyala que haver patit l’agressió enmig d’altres que també han tingut lloc, inclosa la mort del Samuel a Galícia, “perllonga el patiment”, ja que “li pot passar a qualsevol”. “Els dies després de l’agressió són molt difícils psicològicament, necessites molta força per dir que no surts al carrer amb por, però ho aconsegueixes”, comenta.

El Yuri assegura que l’agressió li ha fet reviure experiències passades. “Tenim insomni, en certa manera estem medicats per suportar el dia i m’han tornat a venir moments de l’adolescència del 2000 quan hi va haver certes agressions físiques, verbals, que pensava que havia oblidat per a sempre”.

La investigació policíaca, sense novetats

Segons expliquen el Yuri i l’Andree, els Mossos continuen investigant el seu cas però encara no han identificat l’agressor. “Si hi ha imatges, que apareguin, que es donin a conèixer perquè ajudarà que la investigació continuï endavant”, diu el Yuri, que es mostra poc esperançat amb l’avenç de la investigació. Segons ell, hi havia molta gent gravant i malgrat això no s’ha recuperat la informació necessària.

Tot i això, tots dos reivindiquen la importància que agressions com la que van patir ells es denunciïn davant la policia, ja que “no totes es denuncien”. “Cal sortir a denunciar i a lluitar (…) No podem sortir al carrer amb por”, afegeix l’Andree. A més, reivindiquen més diàleg entre el col·lectiu LGTBI i els Mossos per construir un protocol “adequat i eficaç” que garanteixi una investigació ràpida.

A banda, el Yuri agraeix el suport i l’escalf rebut per part de diferents persones a través de les xarxes i en especial el de l’Observatori contra l’Homofòbia, que els està donant un suport “primordial”, i també el seu pare, amics i familiars.

“La situació és crítica”

Tant el Yuri com l’Andree coincideixen que la situació és “crítica” i suposa un retrocés i recorden que l’homosexualitat es va deixar de considerar una malaltia per part de l’OMS a principis dels 90. En aquest sentit, en Yuri defensa la bandera dels drets humans i es mostra crític amb les associacions i partits d’extrema dreta. “No ens fa menys demòcrates demanar la il·legalització quan tenen un missatge d’odi cap a qualsevol col·lectiu”, ja siguin les dones, els col·lectius racialitzats o l’LGTBIQ.

A més, com a educador social, també denuncia que es “polititzi” amb els immigrants. En el seu cas, en part també ha volgut explicar la pallissa que van patir ell i la seva parella perquè es va enfadar molt quan va veure a les xarxes la seva agressió en un context discriminatori cap a persones estrangeres, menors no acompanyats o per origen magrebí. “Era una persona d’aquí, no era una persona estrangera”, remarca sobre l’agressor.

Manifestació del dia 22: “implica tota la societat”

Tant el Yuri com l’Andree creuen que la manifestació prevista pel dia 22 de juliol contra la violència LGTBI-fòbica no només implica les persones LGTBI+. Per al Yuri implica “tota la societat”, ja que es tracta de drets humans.

En una línia semblant, l’Andree pensa en la manifestació com una “oportunitat” per a posicionar-se com a societat i girar l’esquena a la ultradreta. “Ja està bé”, conclou.

The post La parella gai agredida per Sant Joan: “La situació és crítica” appeared first on VilaWeb.

Les portades: “La pandèmia s’allargarà fins al 2023 pel retard a vacunar els països pobres” i “Terra cremada al cap de Creus”

Avui, 18 de juliol de 2021, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país.

Ara:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Segre:

Última Hora:

The post Les portades: “La pandèmia s’allargarà fins al 2023 pel retard a vacunar els països pobres” i “Terra cremada al cap de Creus” appeared first on VilaWeb.

Pàgines