Vilaweb.cat

La CUP retreu a Torra ‘incapacitat per plantar cara’ a estat i li torna a demanar eleccions

La CUP ha criticat la ‘incapacitat’ del govern de Quim Torra per ‘plantar cara a la repressió de l’estat’ amb la seva actitud d”absoluta submissió’, i ha reclamat la convocatòria d’eleccions anticipades davant la necessitat de ‘nous lideratges’.

En conferència de premsa al Parlament, la diputada de la CUP Marina Sirvent ha valorat així l’obra del govern sota el primer any de mandat de Torra i ha criticat tant l’acció de l’executiu català en el debat sobiranista com en les polítiques socioeconòmiques.

Per a Sirvent, el president català ha pronunciat un discurs ‘maximalista de retòrica republicana’, però ‘seguint els límits constitucionals i lluny de les polítiques sobiranes per exercir el dret d’autodeterminació’. ‘El president ha fet referència a la restitució de les institucions per un país i un govern en marxa, però un país en marxa és aquell que pot prendre les seves pròpies decisions i no només el que recupera les suposades institucions després del cop d’estat” contra Catalunya’, ha rebatut Sirvent.

En aquest sentit, la diputada cupaire veu al govern de Quim Torra i al Parlament ‘absolutament submisos’. Però, a més, la diputada de la formació anticapitalista ha carregat contra les polítiques econòmiques i socials del govern, que ha qualificat de ‘neoliberals i continuistes’, i considera que l’executiu català és un ‘alumne avantatjat’ sobre el sostre de dèficit.

‘Torra parla d’un país en marxa i reactivat, nosaltres el veiem devastat per la pobresa’, ha dit. Per tot això, Sirvent ha conclòs que Catalunya no és un país preparat, com afirma Torra, sinó un ‘país subordinat’.

Davant d’aquesta situació, ha defensat la convocatòria d’eleccions anticipades a Catalunya davant una legislatura que veu ‘absolutament esgotada’ i davant la necessitat de ‘nous lideratges polítics’.

The post La CUP retreu a Torra ‘incapacitat per plantar cara’ a estat i li torna a demanar eleccions appeared first on VilaWeb.

Xavier Diez presenta el seu assaig històric sobre les esquerres a l’Espai VilaWeb

El doctor en Història per la Universitat de Girona Xavier Diez, presentarà el seu últim llibre a l’Espai VilaWeb Una història crítica de les esquerres (Edicions el Jonc), síntesi de vint anys de lectures. És un llibre de quatre-centes pàgines que repassa, i no tan sols cronològicament, les esquerres. L’acte el presentarà el professor d’història contemporània a la UB, Agustí Colomines, dijous a les 19 hores.

Entrevista d’Andreu Barnils a Xavier Diez: ‘El gran vici de les esquerres és l’obediència. Tot el dia obeeixen’

assaig històric sobre les esquerres

The post Xavier Diez presenta el seu assaig històric sobre les esquerres a l’Espai VilaWeb appeared first on VilaWeb.

El Suprem assumeix el relat franquista en l’argumentació contra l’exhumació del dictador

El Tribunal Suprem espanyol ha aturat avui l’exhumació del dictador Francisco Franco perquè abans ha de valorar el recurs de la família. En la interlocutòria, els magistrats asseguren que seria ‘un greu trastorn pels interessos’ de l’estat si s’exhuma el dictador i més tard, per ordre del mateix Suprem, s’ha de retornar el cos al Valle de los Caídos.

En aquest punt, els jutges assumeixen el relat franquista de la guerra del 1936-39 i asseguren que Franco es va convertir en cap de l’estat espanyol l’1 d’octubre de 1936, és a dir, només tres mesos després del cop d’estat. El que va passar realment aquell dia és que el mateix dictador és qui es va autoproclamar cap d’estat, tot i que era Manuel Azaña, com a president de la república, qui ostentava el càrrec.

Ací podeu llegir el paràgraf en qüestió:

The post El Suprem assumeix el relat franquista en l’argumentació contra l’exhumació del dictador appeared first on VilaWeb.

Oriol Tarragó, Tricicle i Víctor Amela, entre els premis Gaudí Gresol 2019

L’Ajuntament de Reus i la Fundació Gresol han presentat avui la tretzena edició dels Premis Gaudí Gresol a la Notorietat i l’Excel·lència, que es lliuraran el 13 de juny vinent a l’auditori Gaudí del Tecnoparc firaReus, a partir de les set de la tarda. Entre els premiats s’hi troben El Tricicle, el dissenyador de so Oriol Tarragó, l’escriptor i periodista Víctor Amela i també la periodista Samanta Villar.

L’acte de presentació ha comptat amb la participació del president de la Fundació Gresol, Emili Correig, el regidor de Promoció Econòmica en funcions, Marc Arza, i el director gerent de la Fundació Gresol, Robert Moragues, els quals han donat a conèixer tots els detalls sobre la gala de la setmana vinent.

Els Premis Gaudí Gresol a la Notorietat i l’Excel·lència, guardons promoguts per la Fundació Gresol en col·laboració amb l’Ajuntament de Reus, destaquen com una de les principals trobades socials a la capital del Baix Camp. És per això que any rere any reben el suport d’un gran nombre de representants de tots els àmbits de la societat civil de les comarques tarragonines.

La Fundació Gresol lliura aquests premis amb l’objectiu de distingir persones que han destacat per la seva trajectòria professional i personal, pels seus mèrits i per la seva dedicació. Així, els premiats, reconeguts en deu àmbits diferents, són: Jordi Faulí (arquitectura), Inma Shara (música) Borja Corcóstegui (medicina), Víctor Amela (literatura), Juan A. Samaranch (esport), Samanta Villar (periodisme), Sergi Ferrer-Salat (medi Ambient), Tricicle (teatre), Irene Montalà (televisió) i Oriol Tarragó (reusenc Il·lustre).

Tots els guardonats assistiran a la gala i recolliran personalment el premi. També compartiran la vetllada i el sopar posterior amb tots els assistents. El guardó és una reproducció del bust de l’arquitecte Antoni Gaudí, obra de l’escultor Joan Matamala, realitzat en bronze.

En aquesta ocasió, el sopar solidari serà en benefici de la Fundación Rosa María Vivar, dedicada a l’atenció de malalts d’Alzheimer. Conduirà la gala la periodista esportiva i presentadora tarragonina Danae Boronat.

The post Oriol Tarragó, Tricicle i Víctor Amela, entre els premis Gaudí Gresol 2019 appeared first on VilaWeb.

Puigdemont i Comín han entrat al Parlament Europeu

Segons que ha pogut saber VilaWeb, el president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín han entrat aquest migdia al Parlament Europeu. Tots dos eurodiputats han entrat en companyia de Ramon Tremosa, eurodiputat fins ara, com a convidats. L’objectiu de la visita no és obtenir les acreditacions, sinó reunir-se amb uns quants grups parlamentaris per estudiar la seva possible incorporació.

El servei de seguretat del Parlament Europeu no ha posat cap problema a l’accés dels dos diputats, a qui fa uns dies, en canvi, van impedir d’entrar per ordre del president de la cambra europea, el conservador italià Antonio Tajani.

En principi, no es preveu pas que s’acreditin avui perquè el parlament ha retirat les acreditacions que ja tenien els nous eurodiputats de la circumscripció espanyola.

Dins del Parlament Europeu, Puigdemont i Comín, que anaven acompanyats per Ramon Tremosa i Aleix Sarri, coordinador de la política internacional del President de la Generalitat de Catalunya, s’han trobat amb el vice-president liberal del Parlament Europeu Pavel Telicka, qui avui ha assegurat que ningú no li va ‘consultar’ la decisió de vetar la seva entrada a les instal·lacions la setmana passada per fer les acreditacions provisionals com a eurodiputats electes. En la trobada informal, Telicka els ho ha explicat personalment.

 

 

The post Puigdemont i Comín han entrat al Parlament Europeu appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO] La fiscalia veu la mateixa violència en l’1-O que en el 23-F

La fiscalia espanyola ha presentat l’informe d’acusació contra els dotze encausat en el judici contra el procés, en què demana 25 anys de presó per al vice-president Oriol Junqueras, 17 per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Carme Forcadell i 16 per a la resta de presos. Per a Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila manté la petició de 7 anys. Els quatre fiscals del cas s’han repartit l’exposició de l’informe i ha estat el fiscal Fidel Cadena l’encarregat de justificar que a Catalunya hi va haver violència, circumstància necessària per al delicte de rebel·lió.

En la seva argumentació, Cadena ha dit que el concepte ‘violència’ incloïa la intimidació, sense que calgués arribar a exercir-la exercir físicament. Tal com ho entén la fiscalia, si la violència de la rebel·lió es limités a l’exercici físic, no es podrien perseguir judicialment ‘les sublevacions que es planifiquen i executen de manera incruenta’, és a dir, sense vessament de sang. Cadena diu que, si fos així, es discutiria el delicte amb què es va penar el cop d’estat del 23-F de 1981, ‘perquè la violència física va quedar limitada a les travetes o l’empenta al tinent general Manuel Gutíerrez Mellado‘.

Vegeu-ho ací:

The post [VÍDEO] La fiscalia veu la mateixa violència en l’1-O que en el 23-F appeared first on VilaWeb.

ERC ofereix a BComú un govern bipartit i proporcional

ERC ha ofert avui a Barcelona en Comú un govern exclusivament de les dues formacions i amb el mateix pes cadascuna a Barcelona. Ho ha explicat el portaveu de l’equip negociador d’ERC, Jordi Coronas, després d’una hora de reunió en una sala de l’ajuntament amb l’equip negociador dels comuns.

Coronas ha defensat la proposta feta a BComú com l’únic acord possible després que hagi considerat que la negativa del candidat a batlle del PSC, Jaume Collboni, a reunir-se amb el candidat d’ERC, Ernest Maragall, ha mostrat la inviabilitat d’un govern tripartit.

En la segona trobada entre les dues formacions, Coronas ha dit que no s’ha abordat qui seria el candidat a batlle, però ha apel·lat a la legitimitat que té la candidatura d’ERC per haver estat la més votada. Un element damunt la taula és la possibilitat que ERC i comuns es parteixin la batllia dos anys i dos anys, en aquest cas necessitarien que JxCat, o un altre grup, els donés els vots per tenir la majoria del consistori i poder votar el nou batlle a mig mandat.

The post ERC ofereix a BComú un govern bipartit i proporcional appeared first on VilaWeb.

El vice-president liberal del Parlament Europeu es queixa que Tajani no el va consultar per impedir l’entrada a Puigdemont i Comín

El vice-president liberal del Parlament Europeu Pavel Telicka ha assegurat que ningú li ha ‘consultat’ la decisió de vetar l’entrada a Carles Puigdemont i Toni Comín a les instal·lacions la setmana passada per fer les acreditacions provisionals com a eurodiputats electes, segons ha pogut saber l’ACN. En la seva resposta a l’e-mail que va enviar un grup d’eurodiputats demanant explicacions sobre els fets als vice-presidents del Parlament Europeu, aquest membre del grup liberal assegurava que no li van demanar que ‘adoptés una posició sobre aquesta qüestió’.

El txec Pavel Telicka també insta en aquest missatge al president de la cambra Antonio Tajani a ‘deixar clar’ que la suspensió de les credencials no es va decidir a la mesa del Parlament Europeu. ‘Espero que Tajani clarifiqui això no només a vosaltres’, ha afirmat Telicka.

Diputats d’ERC, JxCat, comuns i la CUP envien una carta a Tajani en defensa de Junqueras, Puigdemont i Comín

The post El vice-president liberal del Parlament Europeu es queixa que Tajani no el va consultar per impedir l’entrada a Puigdemont i Comín appeared first on VilaWeb.

ERC proposa un govern bipartit a Barcelona en Comú

L’equip negociador d’ERC ha traslladat al de Barcelona en Comú una proposta per a fer un govern bipartit de vint regidors que reparteixi les responsabilitats de manera proporcional entre els dos partits. Així ho ha explicat el portaveu de l’equip negociador d’ERC, el regidor Jordi Coronas, que ha demanat públicament als comuns deixar enrere la idea d’integrar els regidors del PSC al govern, tal com ERC ha fet amb els de Junts per Catalunya.

Coronas ha definit el govern que ERC proposa com a ‘exclusiu’, ‘proporcional’ i ‘generós’. Segons que ha dit, no s’ha abordat qui en seria el batlle, però ha apel·lat a la ‘legitimitat’ que tenen els republicans per haver estat la candidatura més votada.

Sobre si Ernest Maragall serà batlle, Coronas ha dit que ‘la legitimitat la té qui ha guanyat les eleccions’ i que l’alternança en el càrrec entre Maragall i Colau no està sobre la taula. El republicà també ha considerat ‘impossible’ que Colau estigui disposada a ser investida alcaldessa amb un acord amb el PSC i el suport de Manuel VallsCs, per ‘coherència ideològica’ i per ‘projecte de ciutat’. En aquest sentit, ha assenyalat que fa quatre anys els republicans van valorar això i van rebutjar les propostes per evitar que Ada Colau fos batllessa.

Per ara, la resposta de Barcelona en Comú continua sent un govern de 28 regidors d’ERC, BComú i el PSC, fórmula descartada pels socialistes. De fet, ahir el cap de llista del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, va refusar de reunir-se amb Maragall.

The post ERC proposa un govern bipartit a Barcelona en Comú appeared first on VilaWeb.

La fiscalia investiga la crema d’un ninot que representava Puigdemont

La Fiscalia de Sevilla investigarà la crema d’un ninot que representava el president de la Generalitat Carles Puigdemont durant unes festes a la localitat de Coripe (Andalusia) a finals d’abril. Centenars de persones van participar en la festa de la Crema del Judes, on es va encendre en flames Puigdemont, que ho va definir com ‘un acte d’odi’. El govern de la Generalitat va acordar de presentar la denúncia a la fiscalia i va indicar que abans de la crema de la figura de Puigdemont, que portava una estelada penjada del coll, els membres de l’organització van ‘carregar les escopetes de munició de salves en un cotxe de la policia local’. És per això que entenen que l’ajuntament ‘va col·laborar activament’ en un ‘espectacle públic, davant de menors i amb utilització d’armes de foc’.

Senzillament, hòrrid. Fàstic extrem. Intolerable. Ho denunciarem. https://t.co/1389pO78pd

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) April 21, 2019

Segons el parer de la Generalitat, aquestes festes pretenen ‘fomentar odi i violència cap a determinats col·lectius o persones’ amb el ‘desenvolupament d’estereotips de naturalesa racista o per raó de la ideologia’. Fonts judicials han informat l’agència Efe que la fiscalia de Sevilla va rebre ahir la denúncia i va incoar diligències d’investigació per determinar si els fets són constitutius de delicte d’incitació a l’odi.

El batlle de Coripe, Antonio Pérez, va treure importància a la polèmica perquè ‘és una tradició que se celebra molts anys i no és més que una sàtira d’algun personatge públic que no ha actuat bé i és negatiu per a la societat’, va explicar.

La Crema del Judes ja va ser objecte de polèmica el 2018 perquè el personatge triat va ser Ana Julia Quezada, l’assassina confessa d’un menor. L’associació Moviment contra la Intolerància va presentar una denúncia que finalment va ser arxivada per la Fiscalia de Sevilla després d’incoar les corresponents diligències. Altres protagonistes de la Crema del Judes en els últims anys han estat Miguel Carcaño, assassí confés de Marta del Castillo, l’ex-ministre Rodrigo Rato, el petit Nicolás i Iñaki Urdangarin.

The post La fiscalia investiga la crema d’un ninot que representava Puigdemont appeared first on VilaWeb.

Torra reivindica haver posat el país ‘en marxa’ després del 155 i culpa l’estat espanyol de fer impossible el diàleg

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha qualificat de ‘positiu’ el primer any del seu mandat i ha reivindicat que ha posat el país ‘en marxa’ després del 155 i que l’ha deixat ‘a punt’. En una conferència de premsa per fer balanç del primer any de govern, Torra ha assegurat que l’executiu ha ‘reactivat’ el país després de l’aturada de la suspensió de l’autogovern i ha destacat la continuïtat de la dinamització econòmica. A més, ha defensat la ‘mà estesa’ del seu govern i ha culpat l’executiu de Pedro Sánchez de no fer possible el diàleg. ‘Algú es va aixecar de la taula i no hem estat nosaltres’, ha criticat. D’altra banda, ha lamentat que el darrer any hagi estat marcat per la ‘judicialització de la política’ i ha citat els ‘obstacles permanents’.

‘Un país en marxa, un país a punt’ és el lema amb què el govern ha resumit el primer any de l’executiu liderat per Quim Torra i Pere Aragonès. Torra ha tret pit de les bones dades macroeconòmiques posteriors a la crisi i ha definit l’economia catalana com a ‘robusta’. Com a exemples ha posat la reducció de la taxa d’atur i l’augment de creació d’empreses en un context en què Catalunya, per primera vegada, ha complert amb el dèficit, la regla de despesa i deute públic. Uns objectius fiscals fixats per l’estat espanyol que ha qualificat d”injustos i desproporcionats’.

En aquest context, Torra ha citat el que considera ‘obstacles permanents que són un llast vital’ per al país, no només per als independentistes. Entre ells, el dèficit fiscal ‘insostenible’ que, segons diu, fa que les xifres macroeconòmiques no es puguin traslladar a la ciutadania com hauria de ser; els incompliments de l’estat espanyol i el ‘dèficit crònic’ d’inversió en infraestructures. Davant les adversitats, Torra ha reivindicat que el govern ha posat en marxa el país gràcies a una ‘gestió rigorosa’, diàleg i consens, un pressupost social i els valors republicans, que ha definit amb els conceptes ‘llibertat, cultura i talent’.

Ha estat, segons Torra, un any ‘lluny de la normalitat’ i ha fet referència a la ‘judicialització de la política’ i a la repressió que no s’ha aturat en el darrer any. Ha recordat que l’any va començar amb un govern que no va poder prendre possessió pel vet de l’estat espanyol als consellers restituïts i que acaba amb els informes de les acusacions al judici de l’1-O. ‘És un relat magnífic de la judicialització de la política’, ha afegit.

Torra ha fet bandera de la voluntat de diàleg del govern amb el territori, amb els sectors que reclamen ‘legítimament’ millores econòmiques i amb l’estat espanyol. El president Torra ha citat les dues reunions amb el president espanyol Pedro Sánchez en els últims 12 mesos i ha afegit que es va plantejar com s’havia d’avançar en un ‘diàleg efectiu’. En aquest context, Torra ha defensat la necessitat de la figura d’un relator que doni un ‘punt de neutralitat, claredat i transparència’ i ha culpat el govern espanyol del trencament de les negociacions.

Set projectes de llei i disset decrets

El govern reivindica que ha recuperat la capacitat normativa aprovant 24 normes amb rang de llei, dels quals 7 són projectes de llei i 17 decrets. A més, ha destacat la posada en marxa del Consell Assessor per a l’impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, l’acord amb els sindicats per al retorn de les pagues extra pendents del 2013 i el 2014 i la convocatòria de 6.633 places de treballadors públics. Pel que fa a les lleis socials suspeses pel Tribunal Constitucional espanyol, el govern destaca que algunes s’han recuperat per desistiments de l’estat o per iniciativa del govern i que n’hi ha d’altres en procés a través de llei òmnibus i iniciatives parlamentàries.

Torra ha posat l’accent en la necessitat d’obrir una nova cultura de diàleg ‘bilateral’ amb el territori i ha destacat que el govern ha aprovat el Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) per a la inversió local. Encara en l’àmbit local, Torra ha volgut remarcar que en els darrers quatre anys s’ha reduït el deute amb els ens locals en un 90%.

A banda, ha reivindicat que Catalunya pot liderar la revolució tecnològica com va liderar revolució industrial i, en aquest àmbit, ha assenyalat diverses mesures del govern en aquest àmbit com l’impuls del Pacte Nacional per la Societat del Coneixement i l’aprovació de l’estratègia 5G.

País just i d’igualtat

En l’àmbit social, Torra ha repassat les mesures més destacades, segons ell, del seu govern: Pla interdepartamental de suport a les famílies; 920 milions d’euros en polítiques d’ocupació; 300 nous professionals per al desplegament del decret d’escola inclusiva; 100 milions d’euros addicionals per a l’atenció primària; 30 milions d’euros addicionals per renovar CAPs; constitució de l’Observatori de la justícia en violència masclista; el pacte contra la segregació escolar; 138 milions d’euros en polítiques socials d’habitatge i el decret llei per limitar els preus del lloguer; el Pla de Fosses i el Programa d’Identificació Genètica; així com la creació de la comissió de seguiment de la Renda Garantida de Ciutadania, entre altres mesures.

The post Torra reivindica haver posat el país ‘en marxa’ després del 155 i culpa l’estat espanyol de fer impossible el diàleg appeared first on VilaWeb.

El Síndic obre una actuació d’ofici per l’agressió homòfoba d’aquest cap de setmana al centre de Barcelona

El Síndic de Greuges de Catalunya ha obert una investigació sobre l’agressió que va patir una parella homosexual la nit del passat divendres al parc de Joan Miró de Barcelona. Segons els joves agredits, un grup de set encaputxats els van increpar i agredir amb cops de puny i empentes.

Rafael Ribó ha demanat informació sobre aquest cas a l’Àrea de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona per conèixer el conjunt de les actuacions que s’han portat a terme des que es va tenir coneixement dels fets.

També s’ha adreçat a la Direcció General de la Policia per conèixer les actuacions empreses en aquest cas concret i les que s’hagin establert en l’àmbit de seguretat ciutadana amb relació a la prevenció de la violència contra el col·lectiu LGTBI.

The post El Síndic obre una actuació d’ofici per l’agressió homòfoba d’aquest cap de setmana al centre de Barcelona appeared first on VilaWeb.

El nou ‘Diccionari de la llengua catalana’ en línia ja recull que l’expressió ‘sexe dèbil’ és discriminatòria

El Diccionari de la llengua catalana en línia de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC2) ha modificat la definició de la subentrada ‘el bell sexe’ o ‘el sexe dèbil’ per indicar que són expressions ‘en recessió’ i que s’utilitzen ‘sovint amb valor discriminatori’ per a referir-se a les dones. És una de les dues-centes modificacions que s’hi han fet, moltes de les quals com a conseqüència de la inclusió al diccionari de novetats de la Gramàtica de la llengua catalana, publicada pel IEC el 2016. També s’hi han incorporat quinze articles nous, aprovats per la Secció Filològica i afegits ja a la versió en línia, com ara els substantius ‘bitcoin’, ‘enya’, ‘nano’ i les interjeccions ‘fet’ i ‘entesos’.

També s’hi han afegit accepcions corresponents a usos vius. És el cas de ‘cassolada’ com a protesta col·lectiva amb soroll de cassoles; el sentit de ‘mosaic fet amb trossos de ceràmica trencada’ del substantiu trencadís; el valor d’interjecció dels mots ‘enhorabona’ i ‘ànsia’. I locucions d’ús freqüent, com ‘color de gos com fuig’, ‘amb comptagotes’, ‘estar d’algú’, ‘només faltaria’ i ‘fer curt’.

Finalment, s’hi han afegit les accepcions dels articles ‘falcó’ i ‘falconer –a’ relatives a la manifestació de cultura tradicional i popular dels falcons, que havien estat reclamades per les entitats Federació de Colles de Falcons de Catalunya i Canal Falcó.net.

The post El nou ‘Diccionari de la llengua catalana’ en línia ja recull que l’expressió ‘sexe dèbil’ és discriminatòria appeared first on VilaWeb.

Brighton 64 estrena ‘Juez i parte’ coincidint amb l’informe de la fiscalia al Suprem

La banda barcelonina Brighton 64 torna a la càrrega amb la publicació de la nova cançó ‘Juez i parte’ coincidint amb l’exposició de l’informe de la fiscalia espanyola al judici contra el procés. La cançó és l’avançament d’un nou àlbum que publicarà pròximament el segell BCore. Podeu escoltar-la ací:

Segons que explica el grup en un comunicat, la lletra ‘extremadament crítica del sistema judicial espanyol’ s’inspira en els atacs a la llibertat d’expressió, el judici contra polítics i activistes catalans ‘i l’absurda presó preventiva’ que pateixen.

Amb la cançó, Brighton 64 també es rebel·la contra ‘la inacció generalitzada del món de la cultura en general, i del rock en particular, davant d’aquesta mena de situacions’ i reivindiquen la música com a arma de denúncia, com ja van fer Woody Guthrie, Paco Ibáñez, Curtis Mayfield o Paul Weller. ‘És quelcom que tenim a les nostres mans, i que tanmateix molt pocs utilitzen en el nostre país’, diuen.

Així, segons diuen, ‘Juez y parte’ és una declaració de principis i una crida a implicar-se per a frenar ‘la regressió que ens agredeix i ens envaeix’. ‘Des d’una posició absolutament radical i independent, activem-nos en contra de la injustícia. Prou de silencis còmplices. Endollem les guitarres i no perdem més el temps’, diuen.

The post Brighton 64 estrena ‘Juez i parte’ coincidint amb l’informe de la fiscalia al Suprem appeared first on VilaWeb.

[EN DIRECTE] L’advocacia de l’estat espanyol detalla la seva acusació de sedició

El judici contra el procés ja és a la recta final. A la sessió matutina, els fiscals han argumentat les peticions de presó per rebel·lió i malversació contra els dotze processats. Javier Zaragoza i Jaime Moreno han comparat el procés amb un cop d’estat i han dit que la violència era un element indispensable per aconseguir la independència. Fidel Cadena ha anat un pas més enllà i ha equiparat el procés amb el 23-F. A partir de les 16.00, l’advocacia de l’estat exposarà les seves conclusions i després ho farà el partit d’extrema dret Vox. D’avui en vuit, 11 de juny, ho faran les defenses. L’endemà és previst que s’acabi el judici amb l’última paraula dels acusats

Podeu seguir en directe l’activitat dins la sala de vistes del Tribunal Suprem espanyol. La retransmissió institucional correspon al tribunal.

Podeu recuperar tota la informació de sessions anteriors ací.

The post [EN DIRECTE] L’advocacia de l’estat espanyol detalla la seva acusació de sedició appeared first on VilaWeb.

Diputats d’ERC, JxCat, comuns i la CUP envien una carta a Tajani en defensa de Junqueras, Puigdemont i Comín

La decisió del president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, d’impedir que Carles Puigdemont i Toni Comín accedissin a la cambra, continua portant cua. En aquest sentit, diputats d’ERC, JxCat, comuns i la CUP li han enviat una carta perquè rectifiqui, ja que consideren que el vet és ‘arbitrari i inexplicable’. Els diputats també consideren que la decisió de Tajani suposa ‘una flagrant i perillosa violació dels seus drets polítics i dels drets polítics dels seus votants’. Per això, exigeixen al president del Parlament Europeu que vetlli pels drets de Puigdemont, Comín i Junqueras, de manera que la ‘seva condició d’eurodiputats sigui respectada i considerada en tota la seva extensió’.

Llegiu la carta ací:

The post Diputats d’ERC, JxCat, comuns i la CUP envien una carta a Tajani en defensa de Junqueras, Puigdemont i Comín appeared first on VilaWeb.

Les portades: ‘El Suprem salva el rei d’una reunió amb Jordi Sànchez’ i ‘Buch sorprèn els Mossos amb un nou relleu’

Avui, 4 de juny de 2019, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

Tot seguit us oferim les portades dels principals diaris del país.

VilaWeb Paper: 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Levante de Castelló:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades: ‘El Suprem salva el rei d’una reunió amb Jordi Sànchez’ i ‘Buch sorprèn els Mossos amb un nou relleu’ appeared first on VilaWeb.

Xurxo Mariño es converteix en col·laborador habitual de Mètode amb la secció ‘Matèria obscura’

Xurxo Mariño, neurofisiòleg i professor titular del Departament de Fisioteràpia, Medicina i Ciències Biomèdiques de la Universidade da Coruña, col·laborarà amb la revista Mètode de manera habitual amb la seua pròpia secció, Matèria obscura. Docent i investigador, Xurxo Mariño compagina la seua activitat universitària amb la comunicació científica, una tasca que exerceix a través de les xarxes socials, actes i mitjans de comunicació. En aquest sentit, és també autor de diversos llibres de divulgació i ficció.

A continuació, un avanç del primer article de Matèria obscura, que es publicarà en el pròxim número 101 de la revista Mètode:

Jo sóc vosaltres

Als humans moderns ens està resultant complicat trobar-nos. El major repte de la neurociencia és comprendre com sorgeix la ment autoconscient a partir de l’activitat electroquímica de la protuberància de cèl·lules que tots transportem dins del crani. Cada vegada que despertem i entrem en estat de vigília, aquesta protuberància, l’encèfal, modifica la seua activitat i n’emana la ment, la percepció que tenim de la nostra existència.

L’ortodòxia neurocientífica fa servir la idea que la ment és el cervell en funcionament i rebutja tot allò que faça olor de dualisme cartesià, un fet que resulta coherent amb les observacions experimentals. L’existència d’una substància pensant –res cogitans– independent del cos material no encaixa gens bé en la ciència actual: la consciència sembla una propie­tat emergent de l’activitat neural. No obstant això, en l’exercici d’espantar qualsevol tipus de bruixeria metafísica, la majoria d’exploradors de la ment hem rebutjat com a constructors de l’autoconsciència, sense més, tots els elements aliens al cos, incloent-hi també l’entorn social i la seua cultura. I això, per a alguns pensadors com l’antropòleg Roger Bartra, és un error que pot portar-nos a no trobar l’eixida del laberint que condueix de l’encèfal a la ment.

Llig l’article sencer al web de Mètode

Xurxo Mariño, neurofisiòleg i comunicador científic. Departament de Medicina de la Universitat de la Corunya.

Què és Mètode?

The post Xurxo Mariño es converteix en col·laborador habitual de Mètode amb la secció ‘Matèria obscura’ appeared first on VilaWeb.

Repensant la conservació

Des de mitjan anys vuitanta fins ara, la biologia de la conservació s’ha escindit en dos camps quasi independents: la gestió i l’ecologia de la conservació. Hem assistit a la recuperació de les espècies amenaçades de gran envergadura i a la disminució de les petites i comunes. A més, l’abandó del món rural ha permès l’expansió de les espècies forestals i ha perjudicat les d’espais oberts, vinculades a les labors agrícoles tradicionals. Moltes espècies de fauna antany refugiades inicien ara un procés d’eixida del refugi i de pèrdua de por a l’ésser humà. I cada vegada s’ocupen amb més èxit els ambients antropitzats. En definitiva, ens dirigim cap a un món reconciliat quant a la relació entre l’ésser humà i la fauna salvatge, una situació que serà beneficiosa, però també plantejarà nous reptes.

La biologia de la conservació, que va nàixer amb Mi­chael Soulé a mitjan anys vuitanta del segle XX com una disciplina per a atallar la crisi de la biodiversitat (Soulé, 1986), ha derivat amb el temps en dos camps que es toquen només tangencialment. D’una banda, els ecòlegs que la practiquen fan ciència ecològica però integrant l’ésser humà dins del ventall de factors que poden influir en la dinàmica de les poblacions o en l’estructura de les comunitats (vegeu, per exemple, Forester i Machlist, 1996). L’objectiu final dels ecòlegs de la conservació és el coneixement de la biosfera. D’altra banda, les administracions públiques, ONG i fundacions privades practiquen la conservació per aconseguir objectius concrets, ja siga afavorir un determinat ecosistema, millorar l’estatus demogràfic de les espècies amenaçades o recuperar espècies perdudes localment o regionalment. Els practicants d’ambdós tipus de conservació solen retraure’s que interaccionen poc. Els ecòlegs se senten ignorats pels gestors i aquests senten que els ecòlegs viuen en les seues «torres d’ivori».

No obstant això, podria pensar-se que el problema no és tal, ja que ambdues disciplines s’han separat tant que són ja pràcticament independents. En determinats aspectes, l’ecòleg que inclou el factor humà en els seus estudis pot informar els que prenen les decisions sobre conservació, però en tot cas el seu criteri és un més dels que es troben sobre la taula del gestor. Sovint compten més els aspectes socials i polítics, i és comprensible que així siga, ja que l’administració ambiental està feta per i per a les persones, més que no per al desenvolupament del coneixement. Aquesta meta depèn d’altres ministeris.

«La biologia de la conservació va nàixer a mitjan anys vuitanta com una disciplina per a atallar la crisi de la biodiversitat»

El fet de no haver incorporat encara aquesta dicotomia fa que es camuflen com a biològics molts problemes que són merament socials o econòmics. Un bon exemple d’això són les anomenades espècies invasores. Per posar un exemple, pensem en les campanyes actuals de descastament massiu de cotorres en diverses ciutats espanyoles, executades o en marxa. Per bé que amb prou feines hi ha evidències d’efectes negatius de les cotorres sobre altres espècies animals, es justifica que s’eliminen amb arguments bio­lògics, quan el major factor d’enfrontament entre humans i cotorres són els danys potencials en els conreus (Postigo, 2017). Per a les cotorres de Kramer (Psittacula krameri) no es coneix cap dany ecològic causat a tercers i per a les cotorres argentines (Myiopsitta monachus) tan sols s’esgrimeix el desplaçament de dues espècies que al seu torn crien en ambients antròpics absolutament artificials: els nòctuls gegants (Nyctalus lasiopterus), que es refugien en palmeres exòtiques d’un parc urbà de Sevilla, i els xoriguers petits (Falco naumanni), que crien en cavitats d’edificis (op. cit.). En ambdós casos el problema és tècnic, perquè hi hauria prou de proporcionar caixes niu adequades per a rates penades o construir xoriguereres a les teulades, de manera que la disponibilitat d’orificis no fora un factor limitant. El moment d’haver eliminat les cotorres, com a mesura de precaució, es va deixar passar quan eren encara escasses a les nostres ciutats. La biologia, doncs, no justifica aquests descastaments. A més, com sol passar amb moltes espècies nouvingudes, ja hi ha depredadors que s’han forjat una imatge de cerca de les cotorres com a presa, cas dels falcons pelegrins o les àguiles calçades (García, 2018), per la qual cosa es pot esperar que la seua abundància vaja a menys a mesura que els depredadors s’insereixen més i més en les zones urbanes.

El mateix va succeir fa anys amb els gavians de potes grogues (Larus michahellis), tractats com a espècie invasora nativa, quan moltes vegades el problema era només de tipus social: atacs a turistes a les colònies de cria, soroll, excrements en les costoses embarcacions de les marines o molèsties als patis de les escoles, entre altres. Els problemes biològics causats per les gavines (com el desplaçament d’espècies o la depredació) es podien solucionar d’una altra manera molt allunyada del descastament massiu, és a dir, mitjançant descastaments selectius d’individus especialistes, com es va demostrar en el conflicte gavines-escaterets en l’illot de Benidorm a Alacant (Sanz, Martínez-Abraín, Tavecchia, Mínguez i Oro, 2009). I a més, tot el problema va acabar quasi de colp de seguida que es van clausurar els grans abocadors de fem a cel obert que fomentaven una dinàmica expansiva de les gavines (Steigerwald, Igual, Payo-Payo i Tavecchia, 2015), i probablement serà més evident quan s’eviten els rebutjos de la pesca d’arrossegament.

Llig l’article sencer al web de Mètode

Alejandro Martínez-Abraín, investigador del Grup d’Investigació en Biologia Evolutiva (GIBE) i professor contractat-doctor en l’àrea d’Ecologia de la Facultat de Ciències de la Universitat de la Corunya (Espanya).

Què és Mètode?

The post Repensant la conservació appeared first on VilaWeb.

La nit de la Pessarro(dona)

Potser no va ser casualitat que el seu cognom portés una dona a dins. I així, amb colors, ho va distingir la pantalla gegant de l’escenari. Marta (Pessarro) amb lletres negres i el (dona) en vermell. Marta Pessarrodona va rebre ahir el Premi d’Honor de les lletres catalanes, la sisena dona que el rep, en 51 edicions. Li va ser atorgat al Palau de la Música amb una escultura feta amb un maó de fang provinent del barri de Camden, a Londres, on hi va viure. Ella mateixa va demanar a Òmnium que estés fet amb pedres del Tàmesi, o si no era possible, amb alguna pedra del punt on el Ter i el Ritort es troben a Camprodon. “Aquest any les pedres em són propícies”, va dir aquesta dona de 77 anys que va fer un discurs sintètic però estructurat com si fos un poema. “El títol d’avui és la modèstia i l’orgull” va dir tant bon punt va iniciar el parlament. I va citar primer la filosofa Hanna Arendt: “Els honors ens han de provocar modèstia”. Referència però, que després va arrodonir amb una altra cita del poeta Frederic Mistral: “Cal ser orgullós”. Perquè ahir era un dia per mostrar l’orgull. I així va dir sentir-se: Orgullosa del país, de la lluita violeta i de l’escriptura. Com si fos un dels eslògans que porta inscrits a les seves famoses samarrates, que per l’ocasió va deixar a casa, per posar-se brusa blanca i vestir-se de rosa.

Si Rodorera -que va ser la primera en obtenir aquest reconeixement l’any 1980- deia que la millor manera que tenia de servir al seu país era intentar fer bé el que fèia, és a dir, escriure, Pessarrodona  ho va repetir, només afegint un “molt”. Fer-ho molt bé. L’autora va dedicar el premi “als que hi són i als que no hi són”. Va posar en primer lloc els seus pares. “A qui no dec la meva vida, sinó tot”. “I les amigues” amb “genèric intencionat” com ve dient aquests dies. No va oblidar Gabriel Ferrater, “a qui encara estimo” va dir.

Abans però, tant bon punt va començar l’acte, l’actriu Montse Guallar va llegir les paraules de Cuixart des de la presó. “Cada dia entre reixes pren el més gran dels sentits” va ressonar a l’auditori del palau modernista. “Sempre estarem en deute amb els que ens han precedit” va dir el president d’Òmnium empresonat a Soto del Real que va recordar com molts dels premiats en aquest més de mig segle del reconeixement van ser exiliats. Qui li havia de dir a Pessarodona, nascuda als anys quaranta, quan va escriure França, 1939 –que ara reedita Ara Llibres-, havent dedicat part de la seva obra assagística als escriptors catalans a l’exili que aquesta ceremònia tan especial del maig del 2019 tornaria a estar marcada pel mateix.

La situació excepcional va tornar a ser una evidència. El públic va rebre Pessarrodona dempeus amb crits de llibertat i va acomiadar-la demanant la independència. “La presó no impedirà mai que el president d’Òmnium comuniqui aquest premi” va dir el vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri, fent present un cop més a Cuixart, que va estar citat també per l’homenatjada. L’escriptora va tornar a mostrar-se emocionada llegint davant del públic la carta que Cuixart li va enviar des de Lledoners per comunicar-li que havia estat la guanyadora del premi. “Vaig fer un scanner perquè l’original el tinc a casa, no vull que se’m perdi” va dir.

Va ser una gala plena de referents a tota una obra feta d’interlocucions. Amb raó, el periodista Andreu Gomila en un fragment de vídeo que es va projectar va dir que llegir Pessarrodona era com llegir un hipertext, que et connectava amb tot un univers d’autors a qui ella havia admirat. “Les poetes actuals i futures no tenim cap mèrit, perquè tenim una tradició” va ser una de les coses que ella també va dir en el seu discurs. Però també hi va haver lloc per recordar la baula i el futur. Les poetes joves actuals van aparèixer ser sobre l’escenari per rendir-li tribut.  Mireia Calafell, Míriam Cano, Maria Sevilla, Sílvia Bel, Anna Gual, Angels Gregori, Teresa Colom i Meritxell Cucurella-Jorba van recitar un fragment d’un poema que recull l’antologia A favor nostre, editada per Godall Edicions i antologada per la mateixa Àngels Gregori.

La seva literatura en expansió ahir també és va fer música i dansa. I els alumnes l’Institut del Teatre, van ballar amb una peça contemporània no només els referents i els poemes, sinó també les ciutats on Pessarrodona va viure i sobre les que va escriure.

Poesia, Londres, Conversa, Memòria, Paraula, Berlín, Barcelona. Donassa. Paraules de gran tamany presidien l’escenari abans que comencés tot. Com també ho va fer, a l’inici, un vídeo on la poeta sortia compartint condifències amb el perruquer Lluís Llongueras. “El meu epitafi hauria de ser: llegint una novel.la, rellegint una poesia” deia ella en aquesta projecció. I ell contestava: “Tu en dues línies ets capaç de posar tota una vida”. Potser ser poeta és això, una mena de síntesi de tot, on no fa falta res. I Cuixart també ho va dir citant un dels poemes de Pessarodona publicat en el recent poemari Variacions profanes (Viena Edicions): “Més enllà de la poesia, res”.

The post La nit de la Pessarro(dona) appeared first on VilaWeb.

Pàgines