La memòria de Guillem Agulló, amb voluntat indomable, perdura en els carrers i en els cors del poble, com una llavor que germina a l’ombra, malgrat els intents de sotmetre-la al silenci, florint en la terra de la resistència. Ja són trenta-un anys de l’assassinat i el seu esperit resisteix amb una força renovada.

El nom de Guillem Agulló, escrit a la paret, en aquella paret plena de frases de lluita, en aquella paret de voluntats darreres; en aquella paret de la fosca escaleta, paraules que parlen d’un amor invencible, paraules que parlen de llibertat. El seu nom persisteix entre nosaltres, testimoni d’esperança, com un batec que ressona en les parets de la història.

En aquella paret, carregada de consignes de resistència, entre els sotracs de la pesta feixista que asfixia el País Valencià, el seu nom esdevé un clam, una promesa de vida que resisteix amb una voluntat de viure, de perviure, hivern i estiu, la primavera també, també la tardor, i els dies de pluja i de vent. Malgrat els intents persistents de silenciar la seva memòria.

El llegat de Guillem Agulló perdura com la flama que no pot ser extingida, com la paraula que ressona en la consciència col·lectiva, recordant-nos que la lluita per la justícia i la llibertat no s’apaga mai. El seu nom, gravat en les parets de la memòria, es dibuixa, ferm, indomable, en els cors i en els versos; persisteix, malgrat el temps, contra l’oblit.

Però, com una consigna, circula per tot el poble el nom de Guillem Agulló, recordant-nos que la memòria és resistència i que no podran esborrar mai el seu nom.

Escric aquestes ratlles apressat i adolorit per la notícia que ens arriba de la mort sobtada de Josep-Maria Terricabras. Terricabras era simplement un home gran entre els més grans d’aquest país. Com a intel·lectual, com a ciutadà, com a polític, com a referent col·lectiu, com a persona lliure i insubornable.

Tenia uns coneixements vastíssims i una erudició enlluernadora. Però Terricabras sempre ho va posar tot al servei de la societat, de la gent, al servei de la causa de la democràcia i la independència de Catalunya. No tan sols quan era fàcil i es va posar de moda; també abans, en els moments pitjors, quan la soledat era feridora.

Jo no oblidaré mai la seua intervenció en el programa L’Orquestra, de Catalunya Ràdio, el dia que va ser censurat. Era durant els Jocs Olímpics de Barcelona, militants independentistes eren detinguts i torturats per la policia espanyola enmig d’un silenci tenebrós dels mitjans i la classe política i Jordi Vendrell va saber obrir els micròfons, en una sessió radiofònica impressionant de dignitat, valentia i compromís en què van participar ni més ni menys que Modest Prats, Josep Murgades i Josep-Maria Terricabras, tres veus de luxe, tres cervells privilegiats. Ells van esgarrar la cortina del silenci i el programa no va tornar mai a l’antena de la ràdio nacional.

Terricabras va destacar especialment en la seua apel·lació radical a la democràcia i als drets humans, un dels temes que sempre va conrear i que el va dur, per exemple, a presidir l’elaboració de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, l’any 1996, o a involucrar-se en política, en mil i una iniciatives populars, amb Esquerra Republicana, partit del qual va ser eurodiputat del 2014 al 2019.

Terricabras creia en la gent i confiava en el país, dos valors que tots hauríem de saber recuperar urgentment. I ho feia amb una alegria contagiosa. En aquest apunt del meu bloc explique que ens van renyar durant la primera assemblea general de l’ANC pel xivarri que fèiem, de tan contents com estàvem. Ens vam fer una fotografia tots dos amb l’estelada, feliços de veure que la nació començava a desvetllar-se.

L’any 2007, en Terri em va demanar que li escrivís el pròleg del llibre Idees de combat. Em feia molt de respecte, però vaig acceptar l’encàrrec. Hi vaig parlar de Ciceró, sobre el qual havíem discutit –i dic “discutit” entre moltes cometes, perquè ja em direu què podia discutir jo amb una eminència com ell–, vaig afirmar que era un dels nostres intel·lectuals més poderosos –”poderós en el sentit moral de la seua actuació, poderós per la seua permanent disposició a prendre partit, poderós per la seua incomoditat amb el món que l’envolta i la seua capacitat d’escoltar-lo i traduir-lo, de proclamar la necessitat de canviar-lo”– i vaig acabar dient: “Per a una cultura com la catalana tenir un filòsof de guàrdia com ell és un luxe. Per a una literatura com la catalana tenir un escriptor com ell és un raig de llum, per a una nació com la catalana tenir un ciutadà com Josep-Maria Terricabras és una sort.”

Ho ha estat, sí, fins fa poques hores. I jo avui tan sols sé dir-li gràcies. Per tot. Per tant.

 

PS. Quan et mors resten els llibres. I també les entrevistes. En recomane unes quantes de les que va concedir a VilaWeb:
–“L’autonomia a Catalunya s’ha acabat per sempre”
–“En lloc de fer manifestacions de colors, potser que en fem d’eficaces”
–“Em van posar una persona que em vigilava”
–“Si aquell que sigui considerat president pels espanyols s’ho creu, estarem perduts”

The Washington Post · Loveday Morris

Berlín, Alemanya. A un destacat metge palestino-britànic li van prohibir “a la força” d’entrar a Alemanya divendres passat. La conferència de solidaritat amb Palestina en què havia de participar va ser clausurada per la policia, que també va detenir desenes d’activistes.

Ghassan Abu Sitta, cirurgià plàstic reconstructor que va viatjar a la ciutat de Gaza l’any passat per atendre els ferits durant 43 dies, explica que va ser interrogat durant tres hores a l’aeroport de Berlín abans de comunicar-li que no podia entrar al país. Va dir que també li havien prohibit d’enregistrar-se en vídeo per difondre la seva situació a Alemanya.

“Avui hem vist com es comporten els còmplices d’un crim”, va dir Abu Sitta, en al·lusió al suport de Berlín a la guerra d’Israel a Gaza. Ho deia  davant una manifestació a l’ambaixada alemanya a Londres després d’haver tornat per força al Regne Unit. I afegí: “Els còmplices d’un crim sempre intenten d’ocultar-ne les proves i silenciar-ne els testimonis.”

La conferència pro-palestina en què Abu Sitta tenia previst d’intervenir va ser cancel·lada per la policia poc després de la retenció del doctor a la frontera. En un text publicat a la pàgina web de l’acte, els organitzadors de la conferència acusen Alemanya de ser còmplice de “l’apartheid i el genocidi” d’Israel. També hi havien de participar ponents com ara l’ex-ministre de Finances grec Ianis Varufakis i el polític irlandès Richard Boyd Barrett, dues figures conegudes pel seu activisme pro-palestí.

Alemanya ha ofert un suport implacable a Israel en la guerra de Gaza. Berlín considera la seguretat de l’estat jueu fonamental per a la seguretat d’Alemanya, atesa la responsabilitat de l’estat alemany en l’Holocaust. Alemanya, de fet, és el segon principal proveïdor d’armes a Israel, superat tan sols pels Estats Units. A començament de la setmana passada, Nicaragua va presentar una demanda davant el Tribunal Internacional de Justícia en què al·legà que Alemanya contribueix al genocidi amb els seus lliuraments d’armament. Berlín ha titllat el cas de “grollerament tendenciós”.

El suport de Berlín a la guerra es fa conjuntament amb una posició que els funcionaris alemanys qualifiquen de “tolerància zero” envers l’antisemitisme, que a la pràctica s’ha traduït en una hipervigilància de qualsevol expressió política favorable a la causa palestina. El lema “Palestina lliure”, per exemple, s’ha prohibit a les escoles berlineses, i també s’han clausurat nombroses exposicions i actes en què participaven artistes amb conviccions pro-palestines.

El mes de febrer, el cineasta israelià Yuval Abraham va desfermar una tempesta al Festival Internacional de Cinema de Berlín, la Berlinale, quan, en el seu discurs, demanà un alto-el-foc a Gaza i criticà el tracte d’Israel als palestins.

Els més crítics consideren que la intenció de Berlín és silenciar les veus contràries a la guerra d’Israel, i fan referència a la parsimònia de les autoritats alemanyes a l’hora de combatre els actes d’antisemitisme perpetrats per alemanys blancs.

“Quan veus què fan a la gent de Gaza, això no és res”, digué Abu Sitta, que afegí que els seus advocats presentarien un recurs davant la justícia d’Alemanya contra la seva expulsió del país.

La policia va interrompre la conferència de solidaritat palestina tan bon punt es va començar a emetre un missatge en directe de l’escriptor palestí Salman Abu Sitta, oncle de Ghassan. “No havíem vist mai tanta destrucció de la vida de Gaza de manera sistemàtica: hospitals, clíniques, escoles, universitats, biblioteques, monuments antics, mesquites, universitats, cementiris, edificis d’apartaments”, digué Abu Sitta al vídeo abans la policia no n’ordenés l’aturada de l’emissió.

“Mantingueu la calma, són ells qui passen vergonya”, va dir un organitzador als assistents mentre la policia aturava la retransmissió del directe. Uns 30 agents de policia havien estat enviats a la sala, amb uns 250 participants, per a vigilar l’acte, segons que explicaren els assistents. Després d’aturar la retransmissió del vídeo, els agents van tallar l’electricitat de la sala.

La policia berlinesa digué que havia dissolt l’acte perquè Salman Abu Sitta, de vuitanta-sis anys, té “prohibida l’activitat política a Alemanya”. En l’acte van detenir disset persones. La policia no va oferir detalls sobre els motius d’aquestes detencions.

“Hi ha el risc que s’emeti el missatge d’un orador que en el passat va fer comentaris antisemites i glorificant la violència”, va dir la policia de Berlín a les xarxes socials. I afegí que els actes dels dos darrers dies de la conferència havien estat prohibits.

Wieland Hoban, president de Jewish Voice for a Just Peace in the Middle East, una organització coorganitzava l’acte, va explicar que no havien estat informats amb antelació que Salman Abu Sitta tenia prohibit d’intervenir. Dos membres de l’organització van ser detinguts, entre els quals un assistent que va mostrar un cartell de “jueus contra el genocidi” a l’exterior de la seu de la conferència.

La conferència –i sobretot la participació de Salman Abu Sitta– va desfermar polèmica fins i tot abans de començar, i el comissari alemany d’Antisemitisme, Felix Klein, es va declarar partidari de prohibir-li l’entrada al país. La polèmica es remunta a un text que Abu Sitta va publicar al seu bloc al gener, en què escrigué que “podria haver estat un dels que van travessar la tanca” si hagués estat més jove i encara visqués “al camp de concentració conegut com a Gaza”.

Els organitzadors afirmaren que un centenar d’agents de policia s’havien presentat a l’acte divendres passat al matí, però que en cap moment no els havien informat que hi hagués cap problema amb el programa de la conferència.

Paral·lelament, la policia va comunicar als organitzadors que la normativa de prevenció d’incendis obligava a restringir els assistents a 250, la meitat dels 500 prevists originalment.

El batlle de Berlín, Kai Wagner, va elogiar les accions de la policia. “Hem deixat clar quines normes s’apliquen a Berlín”, piulà. I afegí: “Hem deixat clar que l’odi a Israel no té lloc a Berlín. Tot aquell qui no compleixi aquestes normes en rebrà les conseqüències.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Si una paraula pot definir el 2024 és poesia: enguany commemorem dos centenaris ben poètics, la mort de Joan Salvat-Papasseit i el naixement de Vicent Andrés Estellés. Per celebrar-los, se n’han publicat tot de poemaris, com ara Una tendresa oculta (poemes escollits), d’Estellés, a cura de Jaume Pérez-Montaner, i la Poesia completa de Papasseit, editada per Jordi Cornudella. Però aquest Sant Jordi 2024, si voleu regalar llibres de poesia, teniu tot d’opcions més. Poetes catalans, com ara Mireia Calafell, amb Si una emergència (premi Carles Riba), Enric Casasses (A la raó) i Aina Garcia-Carbó (El vast domini); poetes de més indrets, com ara Konstandinos Kavafis (Poesia completa), Audre Lorde (L’unicorn negre) i Katherine Mansfield (Salvatge i freda), i també de molts segles enrere, com ara les Geòrgiques, de Virgili, o acabats de sortir del forn de poetes joveníssims, com ara Els enyoooors, de Jun Komura. Les recomanacions són àmplies i variades, hi trobareu una trentena de poemaris i una biografia. Entreu i remeneu.

Commemoracions

Una tendresa oculta (poemes escollits)

Vicent Andrés Estellés

A cura de Jaume Pérez-Montaner

Editorial 3i4

Obra completa

Vicent Andrés Estellés

Editorial 3i4

Oli calent del gresol de la vida

Vicent Andrés Estellés

Introducció i edició de Josep Ballester

Saldonar

Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble

Pau Alabajos

Sembra Llibres

Entrevista: “Trenta anys després de mort, Estellés continua essent incòmode per a la dreta”

Poesia completa

Joan Salvat-Papasseit

Edició de Jordi Cornudella i pròleg d’Enric Casasses

Edicions 62

Joan Salvat-Papasseit, poeta amb majúscula

Joan Salvat-Papasseit

A cura de Jordi Martí Font

Lo Diable Gros i Godall

Obres premiades

Si una emergència

Mireia Calafell

Premi Carles Riba 2023

Proa

El vast domini

Aina Garcia-Carbó

Premi Festa d’Elx

Bromera

Jazz

Àngels Gregori

Premi Cavall Verd 2024 Josep M. Llompart

Proa

Els enyoooors

Jun Komura

Premi VI Certamen Art Jove de Poesia Salvador Iborra

Viena

La llum mirada

Vicenç Llorca

Premi Crítica Serra d’Or de Poesia

Perifèric

Mon cor a l’illa d’O

Guillem Pérez

Premi Cadaqués a Rosa Leveroni de poesia

Llibres del Segle

Nus de carn

Irene Tarrés

Premi Vicent Andrés Estellés de poesia

Editorial 3i4

El pianista a l’armari

Marià Veloy

Premi Ibn Hafaja Ciutat d’Alzira

Bromera

Hermètica Definició

Hilda Doolittle

Traducció: Odile Arqué

Premi Cavall Verd 2024 Rafel Jaume de traducció

Lleonard Muntaner

Novetats

Poesia completa. Volum III (1971-1976)

Joan Brossa

Univers

A la raó

Enric Casasses

Edicions 62

Un instant que perdura. Fragments de vida i obra d’Antoni Clapés

Raig Verd

Entrevista: “Per què aquest silenci brutal? Per què no tenim resposta a les preguntes?”

Mirall fred del cel

Antoni Clapés

AdiA

Com una mosca enganxada a la mel

Eloi Creus

Godall

En coixí d’herba

Miquel Desclot

Proa

Cap mà no em diu adéu. Poesia (1917-1936)

J. V. Foix

Edició a cura de Jordi Cornudella i Margarida Trias

Edicions 62

Article: El periodisme cultural i els primers poemes de J. V. Foix

L’estrany

Esteve Miralles

LaBreu

Traduccions

Planys de Menó per Diòtima

Friedrich Hölderlin

Traducció: Jaume Vidal Alcover

AdiA

Poesia completa (I i II)

Konstandinos Kavafis

Traducció, edició i notes: Eusebi Ayensa

Flâneur

L’unicorn negre

Audre Lorde

Traducció: Maruxa Relaño i Caterina Riba

Lleonard Muntaner

Salvatge i freda

Katherine Mansfield

Traducció: Marcel Riera

LaBreu

Poemes

Edgar Allan Poe

Traducció: Agustí Esclasans

Barcino

Quarta dimensió

Iannis Ritsos

Traducció: Joan Cases

Adesiara

Encants

Paul Valéry

Traducció: Josep A. Vidal

Pagès Editors

Geòrgiques. Llibre II

Virgili

Traducció: Pau Sabaté

Vibop

Més recomanacions

• Quins llibres podeu regalar per Sant Jordi 2024? Més de setanta novel·les en català
• Llibres de cuina per a tots els gusts per a alimentar el Sant Jordi 2024
• Sang a dojo per als amants de la novel·la negra per aquest Sant Jordi

El filòsof Josep-Maria Terricabras (Calella, Maresme, 1946-2024) s’ha mort a setanta-set anys. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, es va doctorar en aquest centre i a la Universitat de Münster (Alemanya). Va fer estades d’investigació en aquesta universitat alemanya, al Saint John’s College de Cambridge (Regne Unit) i a la Universitat de Califòrnia, Berkeley (EUA). Va ser un activista en la defensa de la llengua i dels drets lingüístics i va impulsar al PEN Internacional, que va presidir, el Manifest de Girona (2013). En l’àmbit polític, va ser eurodiputat per ERC del 2014 al 2019 i va esdevenir president de l’Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu.

Josep M. Terricabras: ‘En lloc de fer manifestacions de colors, potser que en fem d’eficaces’

Terricabras va ingressar a l’Institut d’Estudis Catalans i actualment era catedràtic emèrit de filosofia a la Universitat de Girona. A més, va fundar la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, que va dirigir fins l’any 2014.

La seva especialitat era la filosofia contemporània i, sobretot, l’obra del filòsof Ludwig Wittgenstein. És l’introductor als Països Catalans del projecte Filosofia 3/18 (Philosophy for Children). Entre els seus llibres es destaquen Atreveix-te a pensar: la utilitat del pensament rigorós a la vida quotidiana (la Campana, 1998), Raons i tòpics: catalanisme i anticatalanisme (la Campana, 2001) i Allò que som (Edicions de 1984, 2018).

Defensor internacional dels drets lingüístics, va impulsar del Manifest de Girona

El 2008, Josep-Maria Terricabras va ser nomenat president del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Internacional. Va ser durant el seu mandat que es va presentar el Manifest de Girona sobre drets lingüístics, aprovat el 2013, que reclamava que l’ús i protecció de la pròpia llengua fos reconegut per les Nacions Unides. Anys abans, el PEN català, juntament amb el CIEMEN i el Club d’Amics de la UNESCO, havien redactat i editat la Declaració Universal dels Drets Lingüístics, publicada el 1996.

El manifest conté un decàleg que recull i actualitza la Declaració Universal de Drets Lingüístics. El primer punt declara: “La diversitat lingüística és un patrimoni de la humanitat, que ha de ser valorat i protegit.” I segueix: “El respecte per totes les llengües i cultures és fonamental en el procés de construcció i manteniment del diàleg i de la pau en el món.” Parla de la persona i de la comunitat: “Cada persona aprèn a parlar en el si d’una comunitat que li dóna la vida, la llengua, la cultura i la identitat” i “Les diverses llengües i els diversos parlars no són només mitjans de comunicació; també són el medi en què els humans creixen i les cultures es construeixen.”

Podeu llegir el manifest complet.

El president de la Generalitat i candidat d’ERC, Pere Aragonès, ha dit que, si guanya les eleccions de Catalunya, parlarà amb altres dirigents per a sumar els seus suports i no només amb el de Junts, Carles Puidemont. Ara bé, ha evitat dir amb quins altres caps de llista ho farà i tampoc s’ha mullat sobre quin partit serà considerat soci prioritari per a pactar un possible govern.

Aragonès no deixarà la política si perd la presidència

“Jo em presento a aquestes eleccions per guanyar-les i continuar sent el president de Catalunya, i és normal, que si jo quedo primer parlaré amb els altres lideratges polítics per tenir un suport ampli”, ha indicat. “Si algú intenta fer-nos triar entre l’independentisme i les esquerres responem d’una forma molt clara, la millor forma és la suma, i l’independentisme d’esquerres és el que representa aquest Govern amb una visió àmplia”, ha afegit.

Sobre que Puigdemont hagi dit que la seva prioritat seria pactar amb ERC en cas de guanyar els comicis, Aragonès ha advertit que en aquesta campanya s’està parlant massa de noms i molt poc de projectes. “En aquesta campanya estem parlant molt del qui, dels candidats, i aquí el menys important és el qui, l’important és el què, són el projectes, jo tinc molt clar per a què ha de servir la legislatura vinent”, ha assegurat.

Respecte a la nova petició de multes de la fiscalia del Tribunal de Comptes espanyol a ex-membres del Govern i ex-alts càrrecs l’any 2017, ha declarat que la repressió continua i això obliga al fet que l’amnistia sigui aprovada al més aviat possible. “En relació amb el Tribunal de Comptes, la llei d’amnistia és molt clara i, per tant, donarà cobertura a totes les persones represaliades en el seu patrimoni personal i familiar per ser uns bons servidors públics”, ha afegit.

Un home ha atacat amb esprai de pebre el candidat del PNB, Imanol Pradales, a qui han portat a l’hospital de Cruces per a netejar-li els ulls. Ha ocorregut en acabar el míting que havia fet a la localitat de Barakaldo, i quan es dirigia a la seu d’ETB per a participar en el debat electoral amb la resta de candidats. Malgrat, l’agressió, Pradales ha pogut assistir al debat.

Així ho ha relatat al començament de la seva intervenció el president del directori del PNB, Andoni Ortuzar, a l’acte electoral de Barakaldo, només abandonar el lloc Pradales. Tal com ha explicat Ortuzar, quan el candidat a la presidència basca “sortia per preparar-se per al debat d’ETB, una persona se li ha acostat i l’ha ruixat amb un esprai de pebre i han hagut de portar-lo a l’hospital a netejar-li els ulls”.

“No sabem a què respon, però de tota manera, creiem que aquesta mena de comportaments, aquesta mena de successos, ens ha de dur com a societat a una  reflexió de si tot això que estem vivint, d’estirar, de tensar  de crear divisió, de crear crispació, és el camí per a una societat com la basca. Per descomptat, a parer del PNB, no, aquest no és el nostre camí”, ha assegurat.

El candidat del PSOE, Eneko Andueza, ha enviat un missatge de suport al candidat del PNB. També ho ha fet la candidata de Sumar, Alba García.

Quiero enviar un mensaje de apoyo y ánimo al candidato a Lehendakari del PNV, @Imanol_Pradales, que ha sido agredido en un acto de campaña en Barakaldo.

La condena de cualquier acto de violencia debe ser norma en democracia.

— Eneko Andueza (@enekoandueza) April 16, 2024

 

 

L’incendi forestal declarat el diumenge a Tàrbena (Marina Baixa) s’ha donat per estabilitzat a les 19.00. També s’ha decidit que la gent evacuada puga tornar a casa a la nit. Així s’ha acordat en la reunió de coordinació d’aquesta tarda en el Lloc de Comandament Avançat per a informar de la situació actual de l’incendi i valorar la seua evolució.

A la trobada ha assistit el secretari autonòmic de Seguretat i Emergències, Javier Montero, així com responsables del Consorci Provincial d’Alacant, bombers forestals de la Generalitat, la Unitat Militar d’Emergències (UME) i forces i cossos de seguretat.

Els bombers forestals de la Generalitat continuen en peu de guerra pels seus drets laborals

L’incendi ha calcinat un total de 697 hectàrees a la serra del Ferrer. Efectius del consorci han destacat que l’evolució del foc ha estat favorable durant el dia. Quant als mitjans mobilitzats, passades les 17.00 s’han retirat els aeris, que romanen en les seues bases en preventiu per si hi ha alguna reproducció del foc, segons que ha informat el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat.

Sobre el terreny continuen treballant onze dotacions del Consorci, quatre unitats de bombers forestals de la Generalitat, desset dotacions de l’UME, una unitat del SAMU, una de Suport Vital Bàsic (SVB) i un vehicle d’intervenció ràpida (VIRA), un tècnic d’Emergències, un agent mediambiental i dos components dels observatoris de Cocoll i Coll de Rates, i quatre autobombes de bombers forestals.

La CUP ha proposat d’impulsar una empresa energètica pública catalana que comercialitzi, subministri i generi electricitat pels 947 municipis de Catalunya. Ho ha dit el cap de llista per Girona per a les eleccions de Catalunya, Dani Cornellà, en una compareixença a Sant Quirze de Besora (Osona).

La CUP demana a Puigdemont que esmeni les polítiques de Junts: “És la Convergència de tota la vida”

“L’objectiu del subministrament elèctric ha de ser satisfer les necessitats de la gent i caminar decididament cap a les energies renovables de forma planificada, democràtica i territorializada”, ha explicat Cornellà.

Segons que han explicat en un comunicat, la CUP defensa de nacionalitzar el sector i democratitzar-lo, amb l’objectiu de situar l’accés a la llum en el terreny dels drets i no del mercat.

Bernat Lavaquiol: “ERC fa servir Tomàs Molina per posar un llacet a la merda que li arriba del PSC”

Alhora, el partit impulsat per Clara Ponsatí i Jordi Graupera, ha presentat la segona proposta de la formació en matèria lingüística amb els ulls posats en la campanya de les eleccions de Catalunya. Després de plantejar una xarxa doble d’escoles, aposta ara per remunerar els adults que estudiïn català. L’objectiu és garantir l’assoliment dels nivells bàsics de la llengua i la cultura catalanes a tota la població.

El govern respon a la proposta educativa d’Alhora: “La immersió és un model d’èxit”

El projecte consisteix a invertir mil milions d’euros en un pla d’ensenyament de llengua i cultura catalanes remunerat. El pla va dirigit a qualsevol persona que no hagi pogut estudiar a l’escola catalana.

La proposta es basa en un pla formatiu per trams, amb una retribució condicionada a
l’assistència i la superació de proves de nivell. En cas de no superar les proves, els alumnes perdran la retribució, però podran repetir el curs i tornar a examinar-se de franc. Cada nivell superat implicarà un increment de la retribució.

Jordi Graupera: “Amb aquest material no es pot fer la independència i la gent ho ha de saber”

La formació preveu poder formar fins a 100.000 persones l’any i, indirectament,
reforçar la indústria de l’ensenyament, la producció i l’estudi de la llengua. “És la manera de garantir el dret i el deure de saber català i explicar a les comunitats immigrades que el català és fonamental per a la societat catalana, implica prosperitat de manera immediata i també a llarg termini, perquè permet de pujar en l’ascensor laboral. El català és l’ànima de la nació, però també un mercat i un poderós motor de la nostra economia, que evita que puguem ser dominats per l’estat espanyol”, ha dit Clara Ponsatí.

Per la seva banda, Jordi Graupera ha assegurat que la proposta acostarà el català als col·lectius més vulnerables: “Aquesta mesura té l’efecte de contribuir a treure de la precarietat una part de la població que viu a Catalunya que, per causa d’aquesta mateixa precarietat, no pot dedicar temps a aprendre català”.

La influenciadora ebrenca Cèlia Espanya ha guanyat el premi a la innovació dels premis Martí Gasull i Roig, de la Plataforma per la Llengua. El premi té una dotació econòmica de dos mil euros i el jurat vol reconèixer la tasca d’aquesta creadora, que demostra als joves que es pot triomfar a les xarxes socials fent contingut en català.

Cèlia Espanya parla en els seus vídeos de temes quotidians i d’actualitat. A TikTok té més de vint mil seguidors i a Instagram més de trenta mil. Nascuda a Amposta (Montsià) l’any 1998, Espanya és graduada en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i també s’ha format a l’Escola de Cinema de Barcelona.

 

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Cèlia (@celiaespanya)

Consolidar referents lingüístics

Segons el jurat, Espanya és un molt bon exemple de les potencialitats de la llengua catalana per als creadors de contingut. “Premiar-la contribueix a promoure-la com a referent comunicatiu d’èxit en català, amb l’objectiu final de confegir un aparador digital en la nostra llengua”, explica la Plataforma per la Llengua.

El jurat ha volgut fer èmfasi en la necessitat de consolidar referents lingüístics a les xarxes socials, que considera imprescindibles perquè adolescents i joves concebin el català com una llengua que pot utilitzar-se plenament també en els espais de lleure i oci digital.

Amb aquest premi l’ampostina es converteix en la segona premiada de l’edició d’enguany dels guardons organitzats per Plataforma per la Llengua. L’any passat, el guanyador fou el titktoker Cabrafotuda.

El jurat ha estat format per la dirigent del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Carla Andreu; la periodista Mariola Dinarès; la creadora de continguts Susana Pérez; la cantant Natàlia Pons; la periodista Laia Servera, i l’humorista Fran Tudela “Cabrafotuda”. Ha estat presidit per Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua.

El periodista Joan Vall Clara ha rebut el premi especial del Jurat i el dilluns 6 de maig, durant la gala de lliurament dels premis, s’anunciarà qui ha guanyat l’onzè premi Martí Gasull i Roig. Aquest diumenge, 21 d’abril, es tancaran les votacions populars. Els finalistes són la revista Camacuc, la companyia de teatre Dagoll Dagom i la llibreria Quart Creixent.

UGT, el sindicat majoritari a la fàbrica de Ford a Almussafes (Ribera Baixa), preveu d’acordar demà un nou expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que estiga en vigor del 20 d’abril al 20 de juny, i que durant deu dies afectarà més de dos mil treballadors.

La negociació d’aquest expedient arriba perquè la direcció de la multinacional ha explicat que necessita temps per a poder concretar els detalls del llançament d’un nou vehicle que fabricarà a Almussafes. El sindicat ja va avançar que aquesta situació abocava a la negociació d’un nou ERTO mentre no es definís el futur.

Durant aquest període d’espera, a la situació inicialment prevista pel cessament de fabricació de la furgoneta Transit —previst demà, 17 d’abril— se suma ara un problema de proveïment de peces en motors, al costat del menor requeriment per al mercat nord-americà. Així ho ha explicat UGT després d’una reunió de la comissió consultiva de l’ERTO, avui.

En concret, l’ERTO afectarà mil quatre-centes persones diàries en la fabricació de vehicles (vuit-centes pel cessament de la Transit i sis-centes per la falta de producció) i nou-centes persones en motors.

La planta de motors no tindrà activitat en totes les seues àrees durant deu dies; cinc dies al maig (20, 21, 22, 27 i 28), i cinc dies al juny (3, 10, 11, 17 i 18). Aquest impacte implicarà no treballar en vehicles durant quatre setmanes en el torn de tarda.

Les condicions laborals de la plantilla seran les mateixes que les acordades en els ERTO anteriors, ha explicat UGT: el 80% del salari real i el 100% d’antiguitat, pagues extres i vacances.

El sindicat espera que la situació en motors es puga normalitzar al més aviat possible, i que es reduïsca també el nombre d’afectats diaris en la planta de vehicles garantint la producció a dos torns. Això reduiria l’ERTO “pràcticament en un 50%”. No obstant això, i malgrat aquest imprevist, UGT ha subratllat la seua posició: “abans del 20 de juny s’han de tenir certeses, que permeten negociar situacions a llarg termini”.

El president del senat espanyol, Pedro Rollán, ha intensificat l’enfrontament amb el congrés espanyol. La mesa de la cambra baixa ha rebutjat amb els vots del PSOE i Sumar el requeriment de la cambra alta per a aturar la tramitació de la llei d’amnistia. Això no ha agradat a la presidència del senat controlada pel PP que, en un comunicat, ha dit que la mesa no hi té competències. A parer seu, és el ple qui ha de decidir si el congrés retira o no la llei. “La mesa no és competent per a respondre usurpant”, diu el text que ha publicat. “Ni tan sols hi són representats tots els grups parlamentaris”, destaca.

Col·lisió a les corts espanyoles: els lletrats del congrés acusen d’ingerència el senat per les maniobres contra l’amnistia

El conflicte competencial es va originar la setmana passada. El ple del senat espanyol, on el PP té majoria absoluta, va aprovar d’activar un “conflicte entre òrgans constitucionals” amb el congrés espanyol per la llei d’amnistia. Aquest moviment pot acabar en mans del tribunal constitucional espanyol (TC), que hauria de dirimir si hi ha hagut una invasió de competències.

Tot plegat, és un moviment més del PP per a entorpir la tramitació de la llei d’amnistia en el seu pas per la cambra alta espanyola. L’endarreriment farà que la tramitació de la norma, i la resolució del conflicte competencial, s’acosti a la campanya de les eleccions a Catalunya i de les eleccions europees, o fins i tot hi coincideixi.

En aquest sentit, els serveis jurídics del congrés espanyol han elaborat un informe en què es rebutja la petició del senat de suprimir la tramitació de la llei d’amnistia al congrés.

Junts i PSC no han permès que prosperi la declaració de suport a les treballadores denunciades per Junts pel cas de l’ex-diputada Cristina Casol, impulsada per ERC, els comuns i la CUP. La proposta de declaració s’ha tractat en la reunió de representants dels grups a la diputació permanent.

El text de la declaració feia valdre el pla d’igualtat de la cambra catalana i reivindicava la necessitat de defensar-lo. Per aquest motiu, les tres formacions rebutjaven qualsevol intent per deslegitimar i criminalitzar tant el protocol contra les violències masclistes com les persones que n’han fet ús.

Cristina Casol: “Hi ha hagut una persecució masclista perquè ideològicament penso de manera diferent”

El text lamentava la persecució i denúncia de les professionals encarregades de l’aplicació d’aquest protocol. Junts ha presentat una querella contra l’empresa externa que va investigar la denúncia de Casol per assetjament.

Esquerra, CUP i comuns han lamentat les filtracions dels informes confidencials en el marc de l’aplicació del protocol. Com denuncia el text, aquestes filtracions impliquen una revictimització i criminalització de la gent que ho denuncia.

Els grups parlamentaris consideren que el protocol és una eina pionera en la lluita contra qualsevol assetjament i insisteixen no només a aplicar-lo sinó en la necessitat de protegir els professionals que col·laboren en aplicar-lo.

És per això que reclamen a Junts que retiri les denúncies i fan una crida a la resta de grups polítics del parlament a sumar-se a la declaració i, per tant, a donar suport tant a unes treballadores externes que no haurien hagut de ser denunciades com a respectar una eina institucional pròpia del Parlament.

Albert López, condemnat pel crim de la Guàrdia Urbana, ha admès finalment que va participar en l’assassinat de Pedro Rodríguez, cosa que fins ara havia negat. Segons que ha avançat El Periódico i han confirmat fonts penitenciàries a Europa Press, López ha reconegut a treballadors de la presó de Quatre Camins –on compleix una condemna de vint anys de presó– que hi va participar, un pas previ per a poder accedir a permisos penitenciaris. Segons que diuen les fonts citades per Europa Press, ha estat un reconeixement verbal davant l’equip que fa seguiment del seu cas, no pas un escrit o una compareixença formal per a reconèixer el crim.

López segueix un programa individual de tractament en què treballa amb psicòlegs i educadors, entre més professionals, i s’hi ha tractat la reparació de l’entorn de la víctima i el reconeixement del delicte. Els informes d’aquests treballadors serveixen a la junta de tractament per a valorar cada sis mesos una possible progressió del grau penitenciari i per a respondre a les peticions de permisos que no superin les quaranta-vuit hores.

Durant el judici, López va reconèixer que havia ajudat Rosa Peral a desfer-se del cos de Rodríguez, però deia que ell no l’havia matat. En canvi, Peral va acusar-lo a ell d’haver matat el seu marit per gelosia. La sentència va dir que tots dos havien mort Rodríguez amb un pla premeditat. Tots dos van ser condemnats pel mateix delicte, però Peral va ser condemnada a cinc anys més que López per l’agreujant de parentiu.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha rebaixat una dècima les previsions de creixement de l’eurozona aquest any. Així doncs, la previsió final de creixement és del 0,8%. Això confirma que, segons l’organització, l’eurozona continua endarrerida respecte als Estats Units i la Xina pel que fa al creixement.

Baixa l’endeutament de les empreses, però no pas de totes

Segons aquestes projeccions, l’economia mundial creixerà un 3,2% aquest any, una dècima més respecte a les previsions del gener. També mantenen una previsió d’augment del 3,2% el 2025, tal com ja van apuntar al gener. Pel que fa a la inflació, l’FMI avisa que l’augment persistent dels salaris i dels preus dels serveis poden endarrerir el fet que la inflació se situï en l’objectiu.

Els càlculs també retallen dues dècimes– fins a l’1,5% –la projecció de creixement econòmic de la zona euro el 2025. De les grans economies de l’eurozona, la de l’estat espanyol és la que més creixerà aquest any, amb un increment del PIB de l’1,9%, quatre dècimes més respecte a les projeccions del gener. També rebaixen les previsions de creixement de l’economia de l’estat francès, retallant tres dècimes la projecció d’augment del PIB fins al 0,7%.

El diari de referència a Catalunya Nord, L’Indépendant, estrena el pòdcast El minut català, amb la col·laboració de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana, que permet d’aprendre expressions i paraules en català. El primer programa es podrà escoltar demà.

Cada programa explora el vocabulari d’un tema de la vida quotidiana, com ara expressions comunes, noves tecnologies o l’horta. A més, cada dimecres, el diari publicarà a la contraportada en paper aquest mateix vocabulari. Aquest text serà il·lustrat pels personatges de Jenny Paratilla i les il·lustracions de Catherine Broch. El pòdcast tindrà la veu en francès i català de Rémy Farré. La música ha estat cedida per Pascal Comelade.

En declaracions al diari, Pierre Lissot, director de l’Oficina Pública de la Llengua Catalana, explica que s’adrecen als adults,  i que, més enllà de les escoles, cal “donar vida a la vida quotidiana, tot trencant els codis”. “Hem de sortir de les caragolades i de la sardana. Les cartes ‘El català de butxaca’ estan fetes amb això, per utilitzar-les a l’hora de fer jardineria, cuinar, fer gimnàstica, ballar, etc.”, afegeix. El pòdcast constarà de trenta-nou programes i el primer anirà dedicat a les noves tecnologies.



La fiscalia del Tribunal de Comptes espanyol xifra en 3,1 milions d’euros els diners públics destinats a l’organització del referèndum i la promoció de l’autodeterminació en l’àmbit internacional, i els atribueix al president Carles Puigdemont; el seu vice-president, Oriol Junqueras; el seu conseller d’Afers estrangers, Raül Romeva; el president Artur Mas; el seu conseller de Presidència, Francesc Homs; i el seu conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell.

També declara responsable els ex-consellers Dolors Bassa, Jordi Turull, Antoni Comín i Lluís Puig; l’ex-secretari general del Diplocat Albert Royo; i els ex-secretari general i ex-secretari d’Afers estrangers Aleix Villatoro i Roger Albinyana.

Ho exposa el fiscal en cap Manuel Martín-Granizo, que reconeix que la responsabilitat comptable podria quedar en no res amb l’entrada en vigor de la llei d’amnistia. Ara bé, diu que s’oposa a suspendre el procediment perquè tampoc no és segur què pot passar: “La transformació d’una proposició de llei en una norma que extingirà la responsabilitat comptable que aquí es decideix és un fet incert i no exactament incert, però tampoc dotat d’una certesa plena, ja que es desconeix la data exacta de l’entrada en vigor de la llei i el seu contingut i abast exacte.”

L’escrit de la fiscalia fa referència a fets que s’engloben en dos marcs diferents. D’una banda, l’ús de recursos humans, materials i tecnològics necessaris per a l’organització i celebració del referèndum d’independència; i de l’altra, actes de l’acció exterior de la Generalitat entre el 2012 i el 2017 que consideren que anaven dirigits a publicitar el procés sobiranista.

Ja s’han tancat les llistes de la Familia y Vida (PFyV) per a les eleccions a Catalunya 2024 del 12 de maig. La candidatura tan sols es volia presentar a Barcelona, amb Josep Maria Clotet de cap de llista, però la llista no ha estat proclamada. Per tant, no podrà concórrer en les eleccions.

Eleccions catalanes 2024: Tota la informació sobre el 12-M, minut a minut

Aquesta és la llista completa de Familia y Vida de la circumscripció de Barcelona amb la qual es volia presentar a les eleccions a Catalunya 2024:

Llista de Familia y Vida (PFyV) a Barcelona

1. Josep Maria Clotet Huertas
2. Josep Carreras García
3. Maria Montserrat Autonell Alegre
4. Adolfa Maide Elena
5. Pau Sanfeliu Arboix
6. José Andrés García Ballarín
7. Ignacio José Pascual Aguirre de Carcer
8. José de Calasanz Torrella Corbera
9. Gloria María Lombarte Gil
10. María Ángeles Navarro Hortal
11. Enrique Vallejo Casals
12. Gema Silva Castignani
13. Antonio Carreras García
14. Iliana Palomo Girón
15. Sebastián Navarro Navarro
16. Miguel Ángel Pujol Vila
17. Jorge Luis Bardavio Julve
18. Jordi Castelló Escudé
19. Montserrat Casamitjana Aguilera
20. Júlia Martí Julià
21. Enrique Torrella Corbera
22. Salvador Marbá Oller
23. Fermín de Alarcón Moreno
24. Pepi Blasi Morera
25. Susana Vicente Escudero
26. Marcial Quintairos Babarro
27. Javier Castelló Escudé
28. Enrique Ballbé Royo
29. Ángeles Puig Sanahuja
30. Maria del Pilar Sala Gaudier
31. Heilen Beatriz Plaza Vera
32. Francisco Tulio Aray Mendoza
33. Maria del Carmen Almeda Freixa
34. Javier Puig Sanahuja
35. José Manuel Martínez Casamitjana
36. Alejandro Martínez Zárate
37. Gemma Brovia Solans
38. José Javier Fernández Jauregui (Independent)
39. Montserrat Carreras Corderas
40. Alejandro Javier Martínez Casamitjana
41. María del Carmen León Rodríguez
42. David Roca Alguersuari
43. Ignacio Malgosa Sanahuja
44. Luis Muñoz Collado
45. María Dolores Vilanova Marqués
46. Ramón María Dorronsoro Sánchez
47. Maria Roser García Sánchez
48. Sergio Barnils Basomba
49. Rosa Navarro Navarro
50. Joan Vallhonrat Matalonga
51. María Oterino Casaseca
52. Eduardo Farré Gaudier
53. José María Marbá Oller
54. Jorge Casas Casas
55. Rosa Arias Navarro
56. Santiago Dorronsoro de Santos
57. María Dolores de Santos García
58. Pablo Quintairos Domenech
59. Virginia Pujol Soler
60. Luis Quintairos Domenech
61. Irene Poch Silva
62. Ignasi Castelló Escudé
63. Arnau Carbó Xalabarder
64. Ignasi Agustín Gracia Molins
65. Gemma García Rius
66. José María Lleó Violán
67. María del Carmen Casals Cienfuegos-Jovellanos
68. Rafael José Martínez Casamitjana
69. Ana María Martínez Casamitjana
70. Diego Vallejo Lobo
71. María Teresa Perreau de Pinninck Arquer
72. Álvaro Quintairos Domenech
73. Eduardo Casarramona Obiols
74. Jordi Casas Vicente
75. Yolanda Puig Baras
76. Juan Luis del Rio Cebrian
77. Maria dels Àngels Casas Vicente
78. Luis Mediano Giner
79. Pamela Soledad Martínez Cardozo
80. José Oriol Costa Bou
81. Maria Utgés Almeda
82. Álvaro Vidal-Quadras Torras
83. Gonzalo Beneyto Sánchez-Bustamante
84. Cristina Drudis Rosell
85. Josep Borrell Vilanova

Totes les llistes que sabem fins ara:

Quines llistes es presenten a les eleccions a Catalunya del 12 de maig?

Totes les llistes de les eleccions al Parlament de Catalunya:

—Llista de la candidatura del PSC 
—Llista de la candidatura d’ERC,
—Llista de la candidatura de Junts,
—Llista de la candidatura de Vox
—Llista de la candidatura de la CUP,
—Llista de la candidatura de Comuns
—Llista de la candidatura de Ciutadans
—Llista de la candidatura del PP
—Llista de la candidatura d’Alhora
—Llista de la candidatura d’Aliança Catalana
—Llista de la candidatura de Convergents
—Llista de la candidatura de Frente Obrero
—Llista de la candidatura del Front Nacional de Catalunya
—Llista de la candidatura d’Izquierda por España
—Llista de la candidatura Recortes Zero
—Llista de la candidatura Partit Animalista amb el Medi Ambient (PACMA)
—Llista de la candidatura Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya
—Llista per la candidatura Per un Món Més Just

Acord entre la xinesa Chery i la catalana Ebro EV-Motors per reactivar l’antiga fàbrica de Nissan, gairebé tres anys després del tancament de les instal·lacions de la japonesa a Catalunya. Les dues empreses han anunciat la creació d’una joint venture, amb participació majoritària d’Ebro, per fabricar vehicles Omoda i Ebro a planta de la Zona Franca. El pacte s’ha donat a conèixer aquest migdia, després de mesos d’intenses negociacions i diversos viatges a la Xina per part de les autoritats i de l’empresa que lidera Rafael Ruiz, i se segellarà oficialment divendres en un acte a la Zona Franca. Tot i que per ara no s’han donat xifres, algunes previsions apuntaven que Chery podria fabricar 50.000 vehicles l’any de la seva marca Omoda a Catalunya.

L’acord arriba després que, a principis de març, s’anunciessin canvis en l’estructura del Hub Tech Factory, l’empresa que està reindustrialitzant l’antiga Nissan conjuntament amb Silence. Btech, a través d’EV Motors, va assumir el 100% de les accions després d’adquirir el 40% que tenia l’empresa QEV. L’operació es va tancar amb un pagament de 12 milions d’euros supeditat a l’èxit del projecte. De moment, el traspàs es va fer per un total simbòlic d’1 euro. Si bé QEV s’ha despès de les seves accions, continuarà vinculat al projecte com a fabricant per contracte.

La mateixa QEV apuntava en el comunicat on detallava la venda de les accions que aquest moviment facilitaria “la possible entrada al projecte del fabricant xinès”. Posteriorment, veus com el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, asseguraven que la negociació “acabaria de pressa i acabaria bé”. Ha passat més d’un mes, però finalment l’operació s’ha segellat i es firmarà aquest divendres a Barcelona.

D’altra banda, el fabricant de motos elèctriques Silence gestiona una petita part de la parcel·la de la Zona Franca i dona feina a 100 treballadors, però ara mateix ha presentat un ERTO per un problema d’estoc.

La decepció de Great Wall Motors

La reindustrialització de Nissan és un procés que fa tres anys que s’arrossega, d’ençà que el maig del 2020 la japonesa va anunciar que tancaria les tres fàbriques que tenia a Catalunya. Després de 95 dies de vagues i protestes, sindicats i companyia van arribar a un acord pel tancament l’agost del 2020 que situava el final definitiu de la producció a finals del 2021.

En paral·lel, les institucions, l’empresa i els sindicats van formar una mesa per atreure projectes per donar feina més de 1.300 treballadors acomiadats que van optar per la reindustrialització. El procés, però, va estar ple d’entrebancs i retards. Moltes propostes van passar per la mesa, entre les quals la dels xinesos Great Wall Motors, que eren els favorits per instal·lar-s’hi. El ‘no’ de la multinacional asiàtica va ser “el moment més dur” pels integrants de la reindustrialització, segons han explicat després.

Chery ja s’hi havia interessat

El fracàs de les negociacions amb la xinesa, que era el projecte preferit, van suposar un revés en les negociacions, on es van avaluar fins a 17 projectes. La mateixa Chery es va interessar per entrar al procés l’octubre del 2022, poc després que s’acabés el termini per a presentar-se al concurs públic encetat per a trobar-hi un substitut.

El fabricant, el segon més important de la Xina, va sondejar la possibilitat d’establir-se a Catalunya el 2019, en una iniciativa que no va prosperar.

Goodman guanya el concurs de la mà del hub

Finalment, el concurs públic va acabar dos anys i mig després de la constitució de la mesa: el febrer del 2023, moment en què el hub va ser anomenat oficialment el successor de Nissan. Tot i que qui produeix els vehicles serà el hub, els terrenys van ser adjudicats formalment a la multinacional australiana Goodman, que gestionarà els terrenys i es quedarà amb una part de la parcel·la per a fer-hi activitat logística.

Activitat industrial i d’automoció

Al llarg de la negociació, diversos actors com el Consorci de la Zona Franca van demanar que s’ampliés l’espai per la logística en aquest terreny, que fins ara havia tingut un ús industrial i havia pagat un lloguer molt per sota del preu de mercat. Amb tot, les administracions i els sindicats van pressionar perquè el projecte que substituís la japonesa fos també industrial i vinculat a l’automoció — un fet que, com admeten totes les fonts, ha complicat tota l’operació.

“L’objectiu era clar, podríem haver optat per una altra opció molt més fàcil i molt més ràpida però hem optat per la que genera més valor al país”, va afirmar Torrent en una roda de premsa.

Retards i entrebancs

Els retards no tan sols van ser protagonistes de la fase de recerca d’un nou inversor, sinó que van continuar un cop ja sabut qui era el guanyador del concurs. Així doncs, en un començament, la previsió del hub era començar a produir a principi del 2024 i haver contractat tots els empleats que s’havien quedat sense feina durant aquest exercici. En el seu moment, van prometre mobilitzar 300 milions d’euros en els primers tres anys d’activitat.

Prèviament i quan el concurs encara no estava tancat, el projecte també va generar dubtes perquè no va obtenir totes les garanties per accedir als fons europeus que havia demanat per posar en marxa la planta multimodal de la Zona Franca. La previsió donada des del principi era de produir 60.000 vehicles anuals a partir del 2026.

40 anys d’història

L’adéu de Nissan es va anunciar oficialment el maig del 2020. Després de mesos de vagues, es va constituir una taula formada per la Generalitat, el govern espanyol, els sindicats i la mateixa Nissan per pilotar el procés de reindustrialització de les tres fàbriques, la de Zona Franca, la de Montcada i Reixac i la de Sant Andreu de la Barca, que finalment va acabar caient del procés.

Els treballadors han hagut d’esperar més de dos anys, durant els quals s’han anat esgotant les prestacions d’atur, a tornar a l’antiga fàbrica de Nissan, que tenia relació amb Catalunya des del 1979.