Vilaweb.cat

Jordi Cuixart, ‘amb la determinació de sempre’ i ‘disposició absoluta a passar molts anys a la presó’

Jordi Cuixart continua ‘amb la mateixa determinació de sempre’ i espera la sentència del judici contra el procés ‘amb molta fermesa i amb una disposició absoluta a passar-se molts anys a la presó.’ Ho ha transmès a Iñaki Rivera, un dels portaveus d’International Trial Watch i membre de la plataforma d’observadors internacionals del judici contra el procés, a més de director de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona, que avui l’ha visitat a la presó dels Lledoners.

Rivera ha transmès a VilaWeb els missatges principals de Cuixart en aquesta trobada als Lledoners d’una hora i quart. També han parlat de la situació política a Catalunya. En primer lloc, Cuixart ha constatat que 661 dies després d’haver estat empresonat, ‘tenim la mateixa determinació de sempre’. També li ha dit que cal lluitar col·lectivament i que, malgrat que els missatges al carrer són de llibertat per als presos polítics, realment reclama sortir de la presó després d’haver exercit els drets i les llibertats.

En aquest sentit, Rivera diu que Cuixart espera la sentència ‘amb molta fermesa’ i que afirma que no es pot caure en la decepció, malgrat una certa inacció actual i la divisió dels partits polítics. Afirma que Cuixart és conscient del malestar de la gent, però també que ‘els fracassos formen part de l’aprenentatge, que ha de ser constant’. Afegeix que està molt agraït de la feina d’ITW durant el judici i ‘de tota la feina que es fa fora.’

També han parlat sobre les limitacions a causa de l’empresonament. ‘Malgrat ser conscient que li reclamen un lideratge social, afegeix immediatament que és a la presó i que la repressió funciona’, explica Rivera. ‘Tenim una suma de hàndicaps. No tinc més d’una trucada al dia i no puc rebre més visites de les que tinc. Per tant, treballar des d’aquí dins és molt difícil i jo no sóc un líder polític’, li ha dit Cuixart.

‘L’he trobat amb una gran determinació i una gran fortalesa, però també molt conscient de la desmobilització a causa de l’estiu i de l’espera de la sentència’, ha resumit Rivera, que ha aprofitat la visita per trobar-se amb dos presos ‘socials’ més.

The post Jordi Cuixart, ‘amb la determinació de sempre’ i ‘disposició absoluta a passar molts anys a la presó’ appeared first on VilaWeb.

Pintades

VilaWeb, Berria i Sermos Galiza ofereixen als seus lectors aquest estiu una narració literària cada diumenge, publicada en català, basc i gallec als respectius diaris. Els autors catalans que han participat en la secció ‘Un estiu a Galeusca’ són Tina Vallès (‘Minuts de créixer‘), Núria Cadenes (‘Hi-hi-hi-hiiih…!‘) i Sebastià Bennasar (‘Fondalades‘). Les autores gallegues són Susana Sánchez Arins, Eli Rios i Maria Reimondez i els autors bascs són Iban Zaldua, Katixa Agirre i Harkaitz Cano (‘La vida d’escriptor‘).

Les pintades? Podien durar anys. No us ho podeu ni imaginar. No fotem, que al nostre barri n’hi havia una a favor de l’estatut de 1979 que va durar, jo què sé, fins fa cinc o set anys. La veia cada cop que anava a veure la mare. Cada cop estava més descolorida, és clar, però encara era llegible, ‘ESTATUT DE GERNIKA, sí’, i la imatge emblemàtica de l’arbre de Gernika i de la casa de juntes: allà va ser fins que van tirar a terra aquella vella tàpia. Votar, jo? En el referèndum de l’estatut? Laostia… Però quants anys em poseu? Per aquella època no en devia tenir ni quatre, segurament anava a pàrvuls… Però allà hi havia la pintada i, mira, a mi sempre m’ha interessat la política, si no, no em dedicaria a aquest ofici. Això no va només d’enquadrar i fer clic, què us penseu? També cal una mica de seny. Jo ja sé de què parlo: vaig començar a treballar quan les càmeres duien rodet.

Ara no duren gens: de seguida arriba una brigada de l’ajuntament, i fora. De vegades el mateix dia. Algunes pintades només duren unes hores a la paret. I si almenys fessin una bona feina… Sigui perquè els productes de neteja que fan servir deixen rastre, sigui perquè el color de la pintura no coincideix amb el que la paret tenia en origen –pràcticament mai no coincideix, la veritat–, la qüestió és que es nota moltíssim i, de vegades, què us he de dir, queda pitjor que amb pintades. Coi, que no dic que els grafits que es limiten a escriure un sobrenom o el que sigui no mereixin desaparèixer com més aviat millor. Són una merda. Però no em negareu que alguns són gairebé una obra d’art. N’hi havia un a favor de la insubmissió, súper gran, a l’entrada a l’autovia, amb uns dibuixos molt bufons d’uns tancs. Aquell també hi va durar anys. És clar, vosaltres sou massa joves. Aquell mural el van pintar uns amics; jo hi vaig col·laborar una mica. Vaig ser insubmís, és clar. En aquella època tots ho érem.

I, d’altra banda, també hi ha l’interès informatiu. De vegades no tenim ni temps per a fer una foto: a la redacció t’ordenen recollir algun testimoni i, quan hi arribes, no en queda ni rastre. O, millor dit, sí que n’hi ha, però només dels de la neteja: però de la pintada, res de res. Com les pintades a favor d’ETA; d’acord, cada cop n’apareixen menys, però quan n’informen d’alguna, si et demanen que en facis una foto, ja pots anar ben de pressa. Creieu-me. Les pintades contra els gitanos que van aparèixer al barri de l’altra banda de les vies del tren van durar més, ves per on, un parell de setmanes o així. També vaig fotografiar aquelles pintades, però després el diari no les va utilitzar en el reportatge. Bé, almenys vaig cobrar la feina: no és poca cosa. Després d’haver-me passat anys trencant-me les banyes treballant per a ells, va arribar l’hora de fer-me indefinit i aquells cabrons no em van renovar. Després em van agafar com a autònom, per a fer la mateixa feina. En fi, podia haver estat pitjor.

Ja. Bé, no han estat més de dues copes. Tres, a tot estirar. I ja en fa força temps. M’és igual què digui la prova d’alcoholèmia, avui dia de seguida dónes positiu, per poc que beguis. Coi, si hagués anat conduint un cotxe, o una moto, però, nois, que no és més que un patinet elèctric. Si hagués tingut un accident, com a molt m’hauria fet mal a mi mateix. Sí, sí, ho vaig llegir, naturalment, si treballo per a aquest puto diari: les àvies i els malucs, què us n’he de dir. La mare, descansi en pau, se’l va trencar poc després d’haver-la dut a la residència, la pobra, i va trigar moltíssim a recuperar-se. Però s’ha avançat molt en aquest àmbit, i ara l’avaria es repara de seguida, oi? En qualsevol cas, us ho dic de debò, que anava amb molta cura, que mai no vaig per la vorera, sempre per la carretera o pel carril-bici. És molt guapo, i tant, i em va perfecte per moure’m per la ciutat, quan ho necessito. Arribes a tot arreu en un no res, t’estalvies els embussos, i et deslliures del problema d’aparcar, perquè aparcar en aquesta ciutat… Millor que la bici, quina diferència; jo abans sempre em movia en bici per tot arreu i sé bé de què parlo. Però de les dues que tenia, me’n van robar la bona, ja sabeu com van els lladres en aquesta ciutat; hauríeu de fer-hi alguna cosa, d’una vegada. I l’altra se la va quedar la putota de la Nekane. Tot i que l’havia comprada jo. Però com que la feia servir ella… Era una d’aquelles barates del Decathlon, però igualment em fot ràbia.

Sí, Nekane Martínez, això mateix. Tot mentida. Com a molt alguna petita empenta, un dia que la cosa es va escalfar. Però si ella s’emprenyava més que jo! Hauríeu d’haver sentit els seus crits. Teatre i prou. En una discussió és normal que passin aquestes coses, estic segur que a vosaltres també… Ho veieu? Això dic jo, que la cosa se surt de mare. A més, si la veiéssiu: si és força més alta que jo! Però m’havia de tocar una jutgessa de guàrdia dona, i va decretar ordre d’allunyament. Després la cosa no va prosperar al jutjat; ja us ho dic, va ser una bajanada. Però la cicatriu queda, i allà hi és cada cop que consulteu la fitxa. N’hi ha per a emprenyar-se, oi? Sí, ja ho sé, què hi farem…

Com us deia: que de vegades no arribem a temps. Ni tan sols amb patinet elèctric. Mireu què em va passar l’altre dia amb les pintades contra aquell regidor: per esborrar aquelles sí que van anar a tota llet! Algú les va difondre a les xarxes socials, i em van trucar de la redacció per si en podia fer unes fotos. Quan vaig arribar-hi, doncs això, res de res. Vaig recórrer tot el barri per veure si en trobava alguna altra, però no! Vaig buscar a Twitter, i en vaig trobar un parell, d’una qualitat força escassa. La gent no sap fer fotos. Vaig triar la més decent –és una manera de parlar–, la vaig retocar una mica amb el Photoshop i la vaig enviar al diari. Tot correcte. Es veu, però, que l’autor se’n va adonar i va començar a protestar a Twitter. I a mi em va caure una esbroncada tremenda, és clar. Van haver de posar el nickname del paio al peu de foto, tot i que tots els retocs els havia fet jo. No, allò no ho vaig cobrar. Desgraciats! I el tuitaire tampoc: estic segur que veient el seu sobrenom ja es va quedar ben content. Quin torracollons.

Veieu per què ho he fet? Allà hi havia la pintada, allà mateix. No en el mateix punt de la paret que jo he estat pintant, ja ho sé, sinó una miqueta més cap a l’esquerra. És que allà hi ha les marques que han deixat els de la neteja. Ho veieu? Encara són fresques: no sé ni si seria capaç de pintar-hi a sobre. Però era allà, mira la foto publicada a Twitter fa sis hores. He intentat imitar el tipus de lletra i tot. Sí, ‘ESKERRIK ASKO, ETA’. Pel comunicat de dissolució d’ahir, ja ho sé, com vols que no ho sàpiga. Però jo no estic a favor d’ETA, ni de bon tros: no tinc cap motiu per estar-li agraït. Només volia fer una foto, m’ho havia encarregat el diari. I ja sabeu com són els del meu diari: no hi ha ningú més en contra d’ETA… Ho deuen voler per il·lustrar algun article punyent, segur. Recoi. Ja ho sé. Però és una ximpleria, què voleu que us digui. Total, de seguida vindran els de la neteja a esborrar-la. I era allà mateix, us ho juro. Mireu de nou la foto de Twitter, mireu-la. M’ha sortit clavada…

The post Pintades appeared first on VilaWeb.

Víctor Pey, una vida de novel·la

És, probablement, una de les novel·les de l’estiu. La reconeguda escriptora xilena Isabel Allende (Lima, 1942) va publicar el maig passat el seu últim llibre, Largo pétalo de mar, cridat a ser un supervendes, com la majoria de textos seus. És ben probable, doncs, que molts de vosaltres l’hàgiu seleccionat com a lectura d’aquestes vacances. Agafant per al títol una metàfora del gran poeta Pablo Neruda per a descriure el seu Xile natal, l’autora hi aborda per primera vegada la presència catalana en aquest llarg i estret país sud-americà, sobretot destacada arran de l’arribada, el setembre de 1939, del vaixell Winnipeg, noliejat pel mateix Neruda des de París i carregat amb dos milers llargs de republicans catalans i espanyols.

A Largo pétalo de mar, el protagonista principal és Víctor Dalmau, a qui l’escriptora fa dir a l’últim capítol: ‘En el meu cas, si faig comptes, veig que la meva vida està marcada per la Guerra Civil en la meva joventut i després pel cop militar [de Pinochet], pels camps de concentració i els exilis. No vaig escollir res de tot allò, simplement em va tocar.’ Tant aquest resum vital com el nom del protagonista principal ens remeten a l’osonenc Víctor Pey, a qui de fet Allende dedica el llibre sense amagar-se’n. Com confessa a l’epíleg ella mateixa, gràcies a l’amistat i a les entrevistes a l’exili veneçolà amb aquest enginyer català –fill d’un sacerdot anticlerical de Sant Vicenç de Torelló i d’una val·lisoletana–, ella va tenir el primer contacte aproundit amb les vicissituds de milers de republicans a Xile i amb la vida de l’activa i potent comunitat catalana al seu país d’origen.

Així, doncs, aquest previsible nou best-seller és, en el fons, un viu i profund homenatge a un personatge de novel·la que va viure intensament fins a cent tres anys i va sobreviure a un doble exili: el 1939, fugint del cop d’estat de Francisco Franco, cap a Xile; i el 1973, fugint del cop d’estat d’Augusto Pinochet, cap a Veneçuela. Alerta, espòiler! Si llegiu l’obituari que li va dedicar el diari ‘El 9 Nou’ el 15 de desembre de 2017, en ocasió de la seva mort a Santiago de Xile, trobareu condensats els ingredients essencials de l’última novel·la de la néta de Salvador Allende… amic personal de Pey.

I una mica més: Als anys seixanta, ja plenament establert a Xile com a enginyer, Víctor Pey va comprar el diari amb més tiratge i influència del país, Clarín, editat des de 1954, i el va enfocar cap a l’esquerra. Amb l’arribada de Salvador Allende al poder, el 1970, no és estrany que el rotatiu passés a ser considerat el portaveu oficiós del seu govern. I per això mateix el dia del cop d’estat feixista, l’11 de setembre de 1973, com solia recordar Pey, els militars primer van anar al Clarín i després al palau de La Moneda. Allende va ser assassinat; Pey va haver d’emprendre per segona vegada l’exili; i Pinochet li va confiscar el diari, que la família i l’advocat valencià Joan Garcés encara treballen per recuperar.

· Què és Com a casa?
· Tots els articles
· Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

The post Víctor Pey, una vida de novel·la appeared first on VilaWeb.

Un mapa cada dia: Els estats no reconeguts de l’Àfrica

El fenomen de les nacions sense estat no és un fenomen peculiar europeu. De nacions sense estat, n’hi ha a tot el món, fins i tot a l’Àfrica, on pràcticament cap estat no té una nació darrere, perquè la seua geografia prové de la colonització.


Aquest mapa correspon als territoris de l’Àfrica que han fet una declaració d’independència des de 1920, però que no han estat reconeguts efectivament com a estats independents. En alguns casos, han estat parcialment reconeguts, com el de la República Àrab Sahrauí Democràtica; en alguns altres, són estats independents de fet, com Somalilàndia. N’hi ha de molt coneguts, com el de Biafra, i de molt desconeguts, com la República de Martyazo i la de Logone.

Si voleu veure el mapa en una versió més gran, punxeu ací.

The post Un mapa cada dia: Els estats no reconeguts de l’Àfrica appeared first on VilaWeb.

Sánchez es reunirà dilluns amb Compromís a València per a tractar la seva investidura

El secretari general del PSOE i president en funcions del govern espanyol, Pedro Sánchez, es reunirà dilluns a la tarda a València amb representants de Compromís en la primera trobada d’una nova ronda de contactes per formar govern a Espanya. Segons fonts socialistes citades per l’ACN, acompanyaran Sánchez el secretari d’organització del PSOE i ministre de Foment espanyol en funcions, José Luis Ábalos, i el president de la Generalitat, Ximo Puig.

D’altra banda, el president espanyol en funcions es desplaçarà aquest dimarts a Palma per trobar-se amb el rei Felip VI al palau de Marivent.

The post Sánchez es reunirà dilluns amb Compromís a València per a tractar la seva investidura appeared first on VilaWeb.

Noves topades a Hong Kong entre policia i manifestants pro-democràcia

Avui a la tarda la policia d’Hong Kong ha disparat gasos lacrimògens per dispersar els milers de manifestants pro-democràcia que han ocupat el districte comercial en una nova jornada de protestes multitudinàries.

Breaking: police deployed tear gas in residential area in Wong Tai Sin. pic.twitter.com/8s6LiOkwQl

— Alvin Lum (@alvinllum) August 3, 2019

Segons mitjans locals, els manifestants, equipats amb cascs i màscares antigàs, han respost amb barricades. Alguns, a més, han atacat una comissaria amb maons i ampolles de pintura. Tenen previstes dues marxes demà i també hi ha convocada una jornada de vaga general dilluns.

Es tracta de la novena setmana de topades entre la policia i els manifestants. Les protestes van començar fa dos mesos per exigir la retirada de la llei d’extradició al territori continental xinès que va impulsar la cap del govern hongkonguès, Carrie Lam. Assolit aquest objectiu, les mobilitzacions han desembocat en un moviment més ampli que demana reformes democràtiques.

La policia d’Hong Kong deté un dels principals activistes independentistes

Aquesta setmana les autoritats han incrementat la repressió, amb la detenció d’activistes destacats del moviment independentista. L’exèrcit xinès va recordar fa pocs dies que està preparat per a intervenir si rep l’ordre. De fet, fa dos dies va difondre un vídeo propagandístic com a advertència.

PLA #HongKong garrison shows its commitment to safeguarding the country's sovereignty and security, as well as Hong Kong's prosperity and stability through a video released on Wednesday. pic.twitter.com/GlOI9K56Yw

— China News 中国新闻网 (@Echinanews) August 1, 2019

The post Noves topades a Hong Kong entre policia i manifestants pro-democràcia appeared first on VilaWeb.

Pedro Sánchez es reunirà dilluns amb representants de Compromís

El secretari general del PSOE i president en funcions, Pedro Sánchez, es reunirà dilluns a València amb representants de Compromís, segons que han assenyalat a Europa Press fonts socialistes.

A Sánchez l’acompanyaran el secretari d’organització dels socialistes i ministre de Foment en funcions, José Luis Ábalos, i també el president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig. La reunió serà a la tarda.

En les dues últimes sessions d’investidura fallides de Sánchez, l’únic representant de Compromís al Congrés espanyol, Joan Baldoví, es va abstenir després d’haver lamentat que els socialistes no fessin cap pas per a obtenir el seu suport. ‘Si ells no s’han mogut, nosaltres evidentment, sentint-ho molt, no ens podem moure’, va argumentar.

The post Pedro Sánchez es reunirà dilluns amb representants de Compromís appeared first on VilaWeb.

Tornen a intentar despenjar les pancartes en favor dels presos polítics a la Paeria

Agents de la Guàrdia Urbana de Lleida han impedit la matinada d’aquest dissabte un nou intent de despenjar la pancarta en suport als presos de la façana de la Paeria de l’avinguda Blondel, que ahir l’havia restituïda. Sí que han aconseguit despenjar el llaç groc del balcó que dóna a plaça Paeria i la intenció de l’ajuntament és tornar-lo a penjar. La Guàrdia Urbana ha identificat vuit persones que han actuat de manera simultània i coordinada en les dues accions.

Formen part del mateix grup, provinent del Barcelonès, que la matinada de dilluns van trencar la pancarta del balcó, que va ser reposada ahir divendres. Els implicats, tots ells de l’àrea de Barcelona, han anunciat la intenció de repetir les accions fins a aconseguir el seu propòsit.

Sis dies després de l’acció protagonitzada per tres persones contra la pancarta del balcó de l’ajuntament de Lleida, també de matinada, s’ha protagonitzat un altre intent, malgrat que en aquesta ocasió per un grup més nombrós i amb una estratègia més sofisticada, per tenir èxit.

Al voltant de les 4.20 de la matinada, l’agent de la Guàrdia Urbana que custòdia l’edifici de l’Ajuntament de Lleida ha descobert com dues persones intentaven arrencar la pancarta amb el llaç groc penjada a la façana de la plaça Paeria. Un d’ells, emparrat a la façana, ha aconseguit momentàniament fer-se amb ella d’un salt, moment que ha estat retingut per l’agent.

Simultàniament, des de la sala de comandament de la caserna de la policia local, han enviat reforços a la Paeria, que en arribar han observat com a l’altra façana de l’edifici consistorial, a l’avinguda Blondel, tres persones més intentaven arrencar la pancarta del balcó, amb una perxa de grans dimensions, repetint la mateixa actuació que havien intentat la matinada de dilluns.

Els agents de la Guàrdia Urbana han identificat les tres persones que intentaven despenjar la pancarta i altres tres que, amagats darrere la marquesina de la parada de l’autobús, enregistraven l’acció dels seus companys.

En el moment de la identificació, els vuit integrants d’aquest escamot han reconegut que la intenció era fer sortir l’agent de l’interior de la Paeria cap a la plaça, per distreure’l identificant els companys que volien arrencar el llaç groc, mentre la resta del grup aprofitava per despenjar la pancarta del balcó.

La Guàrdia Urbana ha comissat tots els estris i les gravacions de l’escamot i els seus membres han anunciat als agents la intenció de romandre a Lleida fins al dimecres per repetir l’intent de despenjar els símbols en suport dels presos de la façana, fins a aconseguir el seu propòsit.

Davant d’aquests fets, el batlle de Lleida, Miquel Pueyo, ha anunciat la presentació per part del govern municipal de sengles denúncies per danys contra els autors d’ambdós actes. El passat dilluns, la Guàrdia Urbana en va formalitzar una, per falta de respecte contra els agents, davant l’actitud bel·ligerant que van mostrar en el moment de ser identificats.

The post Tornen a intentar despenjar les pancartes en favor dels presos polítics a la Paeria appeared first on VilaWeb.

València s’ofereix per acollir l’Open Arms

El batlle de València, Joan Ribó, ofereix la ciutat de València per a acollir el vaixell de l’ONG catalana Proactiva Open Arms, que navega amb 121 migrants rescatats al Mediterrani, després que dues dones africanes en avançat estat de gestació fossin evacuades avui de la nau. L’embarcació cerca port segur per desembarcar els rescatats.

Així ho ha determinat Ribó, per al qual València és ‘una ciutat d’acollida, oberta i amb un deure ètic i humà amb les persones que arrisquen les seves vides fugint del terror, la guerra o la misèria’, han informat a EFE fonts municipals.

‘Volem continuar el camí que iniciarem amb l’Aquarius. Per això, i conjuntament amb la Generalitat, sol·licitarem al govern espanyol que obri el port de València a aquest vaixell’, ha assenyalat.

‘València i els valencians volem estar al costat dels valors de solidaritat, de benestar i de llibertat que Europa sempre ha representat. Tenim la confiança que el Govern no dubtarà a posicionar-se en la mateixa línia que nosaltres, les vides d’aquestes persones no poden esperar més’, ha afegit.

The post València s’ofereix per acollir l’Open Arms appeared first on VilaWeb.

Anticapitalistes, sector intern de Podem, diu que el lideratge d’Iglesias ‘no ha estat positiu’

Anticapitalistes creu que el lideratge del secretari general de Podem, Pablo Iglesias, ‘no ha estat positiu’ per a la formació i considera que un cop finalitzi el cicle d’eleccions i investidura, l’esquerra alternativa ha d’anar cap a una reconfiguració de l’espai en el qual es donin fórmules de cooperació entre actors polítics ‘més obertes i menys perjudicials’ que les dutes a terme per la direcció de Podem.

Així ho ha dit en una entrevista a Europa Press el portaveu d’Anticapitalistes, Raúl Camargo, que creu que ‘l’espai d’Unides Podem ha d’anar cap a aquesta reconfiguració’ perquè l’esquerra a Espanya ‘no pot seguir funcionant com fins ara’. I tot i que entén que cal ‘un paraigua unitari’ per concórrer a eleccions, advoca per aconseguir un espai que sàpiga assumir la pluralitat de l’esquerra.

Segons diu, Podem, ‘imposa a totes les altres [forces de l’espai] de forma constant els seus punts de vista’, pel que creu que la fórmula no ha funcionat. Camargo considera que per molts canvis que duguin a terme en el si de la seva executiva, ja hi ha moltes persones que han abandonat el projecte. Per Camargo, la remodelació del Consell de Coordinació aprovada en el Consell Ciutadà Estatal després de les eleccions autonòmiques de maig no ha servit per millorar el projecte.

Podem s’assembla als partits tradicionals

Anticapitalistes, que s’integra com a corrent dins Podem, advoca per superar la marca Unides Podem i anar cap a una fórmula en què hi hagi un reconeixement dels actors polítics que formen l’espai, on s’arribi a pactes per als acords i les discrepàncies. ‘Hi ha d’haver cultura de debat i de discussió, fins ara no ha funcionat bé’, confessa.

El portaveu del corrent i ex-diputat a la Comunitat de Madrid creu que aquesta nova fórmula ha de permetre la coexistència de les diferents organitzacions ‘sense que unes es vegin sotmeses a altres’. Segons ell, això ha de passar per crear òrgans intermedis amb taules de negociació.

Fórmula coral i poder no concentrat

Per això, des d’aquesta organització aposten per anar a fórmules de direcció diferents de les que ha dut a terme Iglesias, buscant portaveus i lideratges corals de manera que el poder ‘no estigui tan concentrat’. Camargo assenyala que el model de secretaris generals que es va imposar a Podem no li agrada i que s’hauria d’haver optat per direccions més col·lectives amb òrgans de direcció sotmesos a les bases i amb estructures intermèdies que també deliberessin.

‘Aquest és el model que ha de seguir una esquerra que aspiri a perdurar i que aspiri a representar una forma de fer les coses diferent dels partits tradicionals’, indica. Alhora, lamenta que la formació ‘s’ha assemblat força als partits tradicionals a la seva forma d’actuar i això ha suposat una debilitat important’.

Per als Anticapitalistes, un model que quadra amb aquesta idea organitzativa de l’esquerra alternativa és Endavant Andalusia, la coalició integrada per Podem i Esquerra Unida que es va presentar a les darreres eleccions d’Andalusia, el feu d’Anticapitalistes. Segons diu, és una fórmula correcta de ‘cooperació entre iguals’ perquè tant Podem Andalusia com Esquerra Unida ‘no s’han unit’ sota la lògica que un es posa darrere de l’altre, o subordinat com sí que ha passat a Unides Podem’.

Assenyalen que en l’espai polític andalús hi ha lideratges compartits i ‘una forma fresca’ de relacionar-se amb la gent, a més d’una ‘màxima estratègica compartida’ per totes les organitzacions que conviuen.

Defensa els resultats d’Endavant Andalusia

Per Camargo, el fet que des d’un principi Endavant Andalusia hagués deixat clar que no entraria en un govern de coalició amb el PSOE de Susana Díaz, va ser positiu electoralment i el va portar a obtenir uns resultats significatius en les autonòmiques. De fet, afirma que van aconseguir els millors resultats en el conjunt de l’estat.

En aquest punt, Camargo recalca que encara que després de les eleccions hi havia qui demanava internament la dimissió de la secretària general, Teresa Rodríguez, finalment ‘s’ha vist que l’andalús ha estat el millor resultat de tots’, fins i tot millor que el d’Iñigo Errejón amb Més Madrid, o millor que el de les espanyoles de Unides Podem’.

Per aquest motiu, insisteix que seria positiu que el model andalús s’estengués al conjunt de l’estat espanyol, i retreu a Podem que sigui ‘una organització jeràrquica, sense deliberació, amb poc respecte per les minories i amb poca capacitat d’integració’.

Podem, allunyat de l’esperit del 15-M

Segons el parer de Camargo, un dels problemes de Unides Podem és que es va fixar objectius electorals massa ambiciosos com ‘superar al PSOE o guanyar eleccions’, i que pel camí van ‘sacrificar moltes coses per obtenir el benefici més gran, que era guanyar’. Per això, ara considera que s’ha de donar una reflexió en la interna de l’espai polític i anar a una fórmula com la d’Endavant Andalusia, en el que hi hagi ‘cooperació entre iguals, un model més obert i plural, i amb delimitació estratègica clara’.

En aquest sentit, assenyalen que si bé el moviment 15-M no era ‘partidista’, en el seu origen Podem va recollir ‘una part el seu esperit’, però lamenten que després de l’assemblea de Vistalegre I, es van allunyar d’aquestes formes inicials en assumir un model organitzatiu més equiparable a altres forces. ‘Després de Vistalegre hi ha una ruptura clara amb aquest esperit del 15-M’, indica Camargo.

Per això, des d’Anticapitalistes consideren que l’esquerra alternativa ha d’anar cap a la construcció d’una eina electoral ‘a l’altura dels temps’ i que no sigui simplement una cosa com la resta de partits tradicionals només que ‘una mica més a l’esquerra’.

Més Madrid, fora de l’esquerra alternativa

En aquest sentit, afirma que la formació Més Madrid no es pot situar en l’espai de l’esquerra alternativa, i cita com a exemple la votació ‘al costat de Vox’ del projecte urbanístic Madrid Nou Nord, ‘l’especulació urbanística més grossa en 40 anys’.

A més, consideren que les fronteres entre la formació d’Íñigo Errejón i el PSOE ‘cada vegada es faran més imperceptibles’. ‘Aquesta força va cap a un altre espai i altres caladors. No es pot comptar amb ella per transformar la situació política del país’, ha lamentat Camargo.

Opina que Més Madrid va cap a ‘algun tipus de fusió o acord’ amb el PSOE perquè neix amb la intenció d’adaptar-se al medi i esdevenir un nou centreesquerra. Per això descarta que aquesta plataforma política ‘serveixi o vulgui construir una força plural de les esquerres amb afany transformador i que s’enfronti als grans reptes’.

The post Anticapitalistes, sector intern de Podem, diu que el lideratge d’Iglesias ‘no ha estat positiu’ appeared first on VilaWeb.

La guàrdia costanera italiana evacua dues embarassades salvades per l’Open Arms

La guàrdia costanera italiana ha evacuat a primera hora del matí dues embarassades, una de nou mesos i l’altra de vuit i mig, que eren al vaixell Open Arms després d’haver estat salvades a la Mediterrània. Ho ha anunciat el fundador de l’ONG, Óscar Camps, en un piulet. El vaixell duu ara 122 persones salvades en dues operacions diferents.

Evacuación médica completa. Dos mujeres embarazadas, una de 9 meses y otra de 8 meses y medio acompañada de su hermana. Evacuadas hace dos horas por Guàrdia Costera italiana. pic.twitter.com/REhVWYleTz

— Oscar Camps (@campsoscar) August 3, 2019

Segons que han informat VilaWeb fonts de Proactiva Open Arms, ara per ara fondegen en aigües internacionals a vint milles de Lampedusa per si en cap moment hi poden desembarcar. Ara com ara no tenen autorització per a entrar en aigües italianes perquè van rebre una notificació del ministeri de l’Interior italià, dirigit per l’ultradretà Matteo Salvini, contra el capità, l’armador i el propietari del vaixell si desobeïen.

Com el d’Open Arms, el vaixell Alan Kurdi de l’ONG alemanya Sea Eye espera al Mediterrani central que els indiquin un port segur on puguin posar fora de perill les gairebé 200 persones que han salvat entre les dues embarcacions. L’Alan Kurdi ha acollit a bord 40 persones salvades ahir a les aigües del Mediterrani central, una de les rutes migratòries més perilloses i mortíferes.

Els migrants van ser salvats a unes 30 milles (55 quilòmetres) de Líbia, després d’haver salpat de la ciutat líbia de Tajura, a l’est de Trípoli, procedents de Nigèria, la Costa d’Ivori, Ghana, Mali, el Congo i el Camerun. Són famílies senceres, entre les quals hi ha tres nens petits i una embarassada, i molts estan devastats psicològicament després d’haver sobreviscut a l’atac aeri de fa un mes al camp de detenció de Tajura, al sud de Trípoli, que va deixar més de 50 morts.

L’Alan Kurdi ha viatjat 20 milles davant Malta des de Lampedusa, després de la prohibició de desembarcar-hi els migrants pel rebuig de les autoritats italianes. Ho va denunciar l’organització a les xarxes socials.

#AlanKurdi is waiting around 20 miles before #Malta for a political solution. The ship has been banned from entering territorial waters. Mr. @JosephMuscat_JM, please support a quick, merciful solution for our 40 survivors. #saveLives #togetherforrescue pic.twitter.com/b25oX7i8MO

— sea-eye (@seaeyeorg) August 3, 2019

Segons que va indicar a Efe, el portaveu de l’Alan Kurdi, Gorden Isler, van anar-se’n cap a Malta perquè pogués ser tractat un nen ferit a Líbia. ‘Aquestes són les persones de les quals Itàlia ha de ser protegida. Es diu Djokovic, com un tenista europeu. A Líbia es va fer una ferida d’arma de foc. Hauríem de tornar-lo allà? El portem a Malta ara mateix’, va dir Isler.

Salvini, que manté una política de ports tancats a les ONG, a les quals acusa d’afavorir la immigració irregular, és l’impulsor d’un decret que preveu multes d’entre 10.000 euros i 50.000 a les que violen aquesta disposició.

D’una altra banda, les autoritats espanyoles prohibeixen a Open Arms de reprendre la recerca activa de barcasses en perill, cosa que en limita l’activitat. El 4 de juliol la Marina Mercant va amenaçar el vaixell amb multes de fins a 900.000 euros si contravenia la petició.

The post La guàrdia costanera italiana evacua dues embarassades salvades per l’Open Arms appeared first on VilaWeb.

Oltra opina que repetir les eleccions espanyoles portaria al ‘enuig col·lectiu’

La vice-presidenta del Consell i dirigent de Compromís, Mónica Oltra, considera que repetir les eleccions espanyoles seria ‘un fracàs col·lectiu’ que portaria ‘a l’enuig col·lectiu’, perquè ‘la gent ara mateix no està frustrada’, sinó ‘molt enfadada’. Oltra assenyala en una entrevista a l’agència EFE que en les negociacions per a intentar conformar un govern a Espanya hi ha hagut excés de ‘testosterona’ i d’actituds ‘poc empàtiques’. ‘Ha sobrat soroll i ha sobrat relat.’

‘I, com a contrapunt, ha faltat escolta, ha faltat posar-se al lloc de l’altre, ha faltat generositat, ha faltat realitat’, assevera. Segons que diu, ‘ha faltat responsabilitat’ i ‘en la lluita pel relat, s’han oblidat de la realitat’: que milions de persones necessiten que s’atenguin les seves necessitats vitals.

També ha vist que manca ‘un mètode’ en les negociacions, que és haver començat pel programa, per veure què es vol fer i per a què es vol governar, atès que ‘el com i el qui’ n’haurien estat la ‘conseqüència lògica’.

Insisteix que hi ha milions de persones amb noms i cognoms a l’espera que es garanteixin les polítiques socials i que hi hagi finançament per a aquestes polítiques de les comunitats autònomes.

En la seva opinió, ‘la gent està farta que no sàpiguen gestionar el seu vot’, ‘molt decebuda, fins als nassos’ d’aquesta situació política i de la immaduresa que s’ha mostrat, i ‘molt farta de sentir-se utilitzada i que ens prenguen per babaus’. Ha afirmat que li vénen ganes d’asseure els dirigents del PSOE i Podem ‘en una habitació i que no en surten fins que ho solucionen’.

‘Aquí hi ha una responsabilitat compartida’, Oltra, per a qui el problema és que ‘ara mateix tothom està ocupat a veure qui té més responsabilitat en tot això, i en treure de sobre les puces, en comptes d’estar ocupats a veure com s’arregla això’ i s’arriba a un acord.

‘Si les energies que inverteixen a fer veure a la ciutadania qui té més responsabilitat en tot això les invertissen a arribar a un acord, ja hauríem tingut govern’, insisteix Oltra, que afegeix que això que ‘dos no es barallen si un no vol no és veritat’.

Sobre si té solució al setembre, afirma que hi confia: ‘Si posem cara a tot això, si recordem la gent i ens oblidem dels relats i de l’èpica, igual té solució al setembre; jo espere que sí.’

Considera que en aquest àmbit ‘sempre és possible construir ponts’, car ‘les mateixes pedres que construeixen murs també construeixen ponts: és qüestió de triar què es vol construir’.

Per Oltra, el pacte de govern a la Generalitat, el Botànic II, que ha donat lloc a un executiu de coalició integrat pel PSPV, Compromís, Podem i Esquerra Unida, és ‘sens dubte’ un ‘mirall on es pot mirar qui vulgui mirar-se’, tot i que matisa que ho diu’ sense ànim de donar lliçons a ningú, ni de bon tros’.

Insisteix en la necessitat de tenir un govern espanyol que ‘comence a arreglar’ el problema del finançament autonòmic, un afer ‘fonamental’ i ‘urgent’ per al País Valencià, i que hi hagi pressupost de l’estat espanyol, ja que si al final es tornen a prorrogar els de Cristóbal Montoro, l’ex-ministre d’Hisenda espanyol del PP ‘es posarà la medalla d’haver fet el pressupost més llarg de la història’.

The post Oltra opina que repetir les eleccions espanyoles portaria al ‘enuig col·lectiu’ appeared first on VilaWeb.

Justícia repara el sistema de climatització dels Jutjats de Sabadell

El sistema de refrigeració dels Jutjats de Sabadell tornarà a funcionar amb normalitat a mitjans de la setmana vinent. El Departament de Justícia ha invertit 62.000 euros per canviar el compressor avariat per un de nou. Aquest dissabte un equip tècnic ha procedit a desmuntar l’aparell espatllat amb una grua de grans dimensions i ha pujat el nou amb el muntacàrregues que hi ha a l’interior de l’edifici. Aquesta és una solució provisional. La definitiva serà el canvi de tot el sistema de refrigeració que segons fonts del departament està previst pel 2021 i suposarà una inversió de 3 milions d’euros. Aquests treballs arriben després que en el darrer mes s’hagin hagut de suspendre desenes de vistes a causa de les elevades temperatures que s’han registrat a l’interior dels jutjats.

Els treballs que s’han dut a terme aquest dissabte són els mateixos que Justícia va haver de fer ara fa dos anys quan el compressor del sistema de climatització dels Jutjats de Sabadell va avariar-se i Inspecció de Treball va arribar a clausurar l’edifici.

Aquest 2019 la història s’ha tornat a repetir i el departament ha hagut d’invertir 62.000 euros més per resoldre, almenys temporalment, el problema. Amb tot, fonts de Justícia han explicat a l’ACN que la previsió és que l’any 2021 es faci una reforma integral de la refrigeració de l’edifici, el que suposarà una inversió de 3 milions d’euros.

En el darrer mes l’activitat als Jutjats de Sabadell s’ha vist afectada per aquesta avaria. En diverses ocasions s’han superat de llarg els 27 graus a l’interior de l’equipament, el que ha obligat a suspendre declaracions i vistes. Entre aquestes destaca la compareixença com a testimoni pel cas Mercuri de la batllessa de Sabadell, Marta Farrés.

La situació ha generat malestar entre els membres del Col·legi d’Advocats de Sabadell, que el passat 25 de juliol van participar en una protesta juntament amb jutges i fiscals. Van denunciar la situació i va exigir un nou edifici judicial. Alhora va demanar ‘responsabilitats polítiques’ i la ‘dimissió’ de la consellera, Esther Capella.

Carta de la consellera

Per la seva banda, la titular de Justícia ha fet arribar una carta al degà del Col·legi d’Advocats de Sabadell, Manolo Hernández, en què assegura que la conselleria no disposa de cap immoble alternatiu ni té previst buscar-lo. Per això encoratja el Col·legi d’Advocats a plantejar quines millores fan falta i dur-les a terme entre tots.

Afirma que la inversió per remodelar tot el sistema de climatització ‘està compromesa’ però indica que no es pot fer abans perquè està sotmesa als terminis de la Llei de Contractació. ‘Hem estudiat totes les vies per escurçar terminis però no és legalment possible’, indica.

La consellera ha aprofitat aquest text per confirmar que a finals d’aquest any es posaran en marxa dos nous òrgans judicials ‘malgrat que el Ministeri de Justícia es nega a assumir-ne el cost, tal com fa a la resta de l’estat’. Per aquesta raó, explica Capella, la Generalitat se’n farà càrrec.

The post Justícia repara el sistema de climatització dels Jutjats de Sabadell appeared first on VilaWeb.

La militància de la CUP ratifica la ponència estratègica i la política

Les bases de la CUP han avalat majoritàriament les ponències estratègica i organitzativa debatudes, esmenades i votades aquestes últimes setmanes. Tanmateix, la votació de cap dels dos documents ha tingut més de la participació del 75% que exigeixen els reglaments de l’assemblea nacional, de manera que són aprovats provisionalment fins a l’assemblea nacional vinent.

Segons que ha pogut saber VilaWeb de fonts de la CUP, la ponència organitzativa, on entre més es va modificar el límit d’una legislatura que fins ara tenien els diputats, s’ha aprovat amb el suport del 80,90% dels votants, el rebuig del 15,08% i l’abstenció del 4,02. Val a dir que la participació ha estat del 55,59%.

Per la seva part, la votació de la ponència estratègica ha tingut una participació del 54,15%, dels quals el 71,84% hi han votat a favor i el 20,87% en contra. El 7,28 ha votat abstenció. Després del període d’esmenes, la novetat principal d’aquest document era el rebuig de la militància a poder prescindir de les sigles de la CUP a les eleccions vinents.

Un cop feta pública la ratificació, la CUP ha distribuït la ponència estratègica definitiva que guiarà la seva política. Podeu consultar-la ací:

The post La militància de la CUP ratifica la ponència estratègica i la política appeared first on VilaWeb.

Aragonès veu ‘molt difícil’ la continuïtat de la legislatura sense pressupost per al 2020

El vice-president de la Generalitat i conseller d’Economia, Pere Aragonès, ha alertat que ‘si no hi ha un pressupost de la Generalitat per al 2020 és molt difícil que una legislatura normal continuï’. En una entrevista concedida a Efe, ha advertit que serà complicat d’esgotar el mandat actual si el govern no aconsegueix d’aprovar els comptes del 2020.

El conseller ha recordat que la Generalitat funciona actualment amb el pressupost del 2017, però que es va haver de prorrogar el 2018 –’perquè fins al juny es va aplicar l’article 155 de la constitució’– i el 2019, en aquest cas per manca de majoria parlamentària per a aprovar-ne un altre.

‘Aprovarem l’avantprojecte de llei de pressupost (a l’octubre), el portarem al parlament i esperem que hi pugui haver debat, que es pugui millorar i es pugui aprovar’, ha dit Aragonès. En cas de no ser així, ha avisat que ‘és evident que continuar amb normalitat amb la legislatura funcionant amb el pressupost de quatre anys abans comportarà distorsions que dificultaran molt la gestió de la legislatura des del punt de vista polític, però també social i econòmic’.

‘Perquè la legislatura tingui continuïtat cal reforçar la majoria parlamentària’, i això implica ‘aprovar un nou pressupost’, ha insistit. Fa uns quants dies la batllessa de Barcelona, Ada Colau, va proposar al govern la conveniència de parlar ‘seriosament’ tant del pressupost de la Generalitat com del de l‘Ajuntament de Barcelona, però Aragonès ha descartat de vincular-los. ‘Jo no subordinaré el pressupost de l’Ajuntament de Barcelona al de la Generalitat’, ha dit.

El vice-president ha comentat que ‘evidentment, si hi ha entesa en un àmbit, és clar que pot facilitar l’entesa en l’altre’, però ha deixat clar que ‘són procediments diferents, amb necessitats i prioritats pròpies’. Aragonès ha explicat que al setembre començarà una ronda de contactes amb els grups parlamentaris per a parlar sobre el projecte de pressupost del 2020 i ha remarcat que dialogarà ‘amb tots els grups, com sempre’, i sense discriminar ningú.

Quant a la disposició del PSC a parlar sobre el pressupost del 2020, ha dit que s’alegra que ‘per part dels comuns i del PSC hi hagi més bona disposició que no pas l’any passat’. ‘Si volen entrar a negociar, perfecte’, ha dit Aragonès respecte de la mà estesa del PSC, i ha esperat que la CUP també entri en un clima negociador. ‘M’agradaria que amb aquestes tres forces en poguéssim parlar’, ha dit.

D’una altra banda, Aragonès ha subratllat que els comptes del 2020 tindran com a prioritat principal la despesa social i que també es prestarà atenció a qüestions com ara la seguretat –atesa la falta d’efectius del cos de Mossos d’Esquadra–, el transport públic i el medi ambient.

Sobre l’economia catalana, ha assegurat que creix al voltant del 2% i que amb vista a la resta de l’any creixerà ‘per damunt’ d’aquest nivell. Quan li han demanat si la falta de pressupost de la Generalitat perjudica l’economia catalana, ha comentat que allò que l’afecta ‘realment’ és la ‘falta de sobirania del govern català’, car el 85% dels ingressos de la Generalitat depenen del model de finançament autonòmic, sobre els quals no té ‘capacitat de decisió’. ‘Allò que afecta negativament a l’economia catalana és que és una autonomia i no un estat independent que pot decidir sobre els seus recursos’, ha conclòs el conseller.

The post Aragonès veu ‘molt difícil’ la continuïtat de la legislatura sense pressupost per al 2020 appeared first on VilaWeb.

El Consell nomena per primera vegada una directora general gitana

El Consell va nomenar ahir els nous alts càrrecs de les conselleries. En desataca el nomenament de Mercedes Santiago, educadora social i experta en intervenció social amb la comunitat gitana, que s’encarregarà de la Direcció General de Persones Majors, segons que va informar la vice-presidenta Mónica Oltra.

Santiago és la primera dona d’ètnia gitana nomenada alt càrrec de la Generalitat. Procedeix de la Fundació Secretariat Gitano d’Alacant, on ha realitzat diverses funcions d’ençà de l’any 2005. Abans havia treballat a l’Associació Unió Romaní a Còrdova i a l’ajuntament d’aquesta ciutat.

També va nomenar Fernanda Escribano com a directora de Promoció Institucional i Jeanette Segarra per a l’Agència Valenciana Antidespoblament. A la Direcció General de Turisme destitueix Josep Gisbert, a qui substituirà Herick Campos.

Núria Matarredona serà la directora general d’Innovació Ecològica a la Construcció, Margarida Castellano s’encarregarà d’Innovació Educativa i Ordenació, Javier Burgos serà el director general d’Investigació i Alta Inspecció Sanitària (amb efectes del 26 d’agost) i Celsa Monrós dirigirà Canvi Climàtic.

Fernanda Escribano, llicenciada en ciències polítiques i sociologia a la UNED, ha estat candidata del PSPV a l’Ajuntament de Manises (Horta Oest) en les eleccions del 2003 i 2007 i presidenta de la Comissió d’Igualtat de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies entre el 2003 i el 2007. Va treballar durant quatre anys als serveis externs de Bankia i un any i mig a l’Ajuntament de Rocafort (Horta Nord). Fins a l’actualitat, ha desenvolupat el càrrec de cap de gabinet de la presidència del Consell.

Jeanette Segarra, mestra de formació, ha estat batllessa de Llutxent (Vall d’Albaida) del 1991 al 2003 i diputada a les Corts del 1999 al 2007. Herick Campos va ser diputat socialista al congrés espanyol entre el 2004 i el 2016 i del 2017 al 2019, i ha estat coordinador de turisme del grup del PSPV al congrés.

Javier Burgos, doctor en ciències biològiques especialitzat en biologia molecular, actualment és director gerent de la Fundació de l’Hospital la Fe-Institut d’Investigació Sanitària La Fe, càrrec que ocupa d’ençà de l’agost de 2018.

Núria Matarredona és doctora en arquitectura i professora associada de la Universitat Politècnica de València. Va obtenir el premi extraordinari de tesi doctoral de la UPV el 2018.

The post El Consell nomena per primera vegada una directora general gitana appeared first on VilaWeb.

La UGT denuncia la ‘normalització’ de l’explotació laboral a la Costa Brava a l’estiu

La UGT ha denunciat que en certs municipis de la Costa Brava s’ha ‘normalitzat’ l’explotació laboral a l’hostaleria. El sindicat assegura que moltes persones han de treballar sis o set dies a la setmana i sense dret a descansar les hores que pertoquen. El secretari de política sindical del sector serveis a les comarques de Girona de la UGT, Maxi Reca, ha revelat que moltes empreses obliguen a fer hores extres als treballadors que no queden reflectides tal com marca la llei i, per tant, no es paguen. Reca assenyala que un dels principals perjudicats és el col·lectiu jove que comença a treballar i que tenen condicions ‘indignes’ pròpies dels becaris i amb un sou ridícul.expl

Continuen les males condicions laborals per a cuiners, cambrers i en general el personal dedicat a l’hostaleria de la Costa Brava a l’estiu. Així ho denuncia la UGT que assegura que el problema és que ja no és excepcional, sinó que s’ha ‘normalitzat’ aquesta pràctica, ja no entre els empresaris, sinó també entre els treballadors i la societat. ‘El cas és que l’amo acaba tenint barra lliure i això sembla que hagi de ser el més normal del món’, lamenta el secretari sindical de política de serveis de la UGT a les comarques de Girona, Maxi Reca.

Un dels problemes ‘més evidents’ es troba en les hores extres que no es comptabilitzen, i per tant, no s’acaben pagant. Això fa que molts treballadors acabin fent jornades ‘maratonianes’ i amb sous molt baixos.

Tot plegat, també afecta el descans dels empleats. Reca assegura que es troben amb casos de persones que treballen sis o set dies a la setmana, o fins i tot jornades que tenen un contracte parcial i acaben sent completes sense remunerar-se com a tal. ‘Com que les temporades cada cop són més curtes el que passa és que alguns empresaris ho aprofiten per dur a terme aquesta pràctica’, lamenta Reca.

Malgrat que des de la UGT asseguren que es tracta d’una pràctica que s’estén arreu del litoral gironí, Reca reconeix que Lloret de Mar és un ‘punt negre’ des de fa molts anys. El secretari sindical explica que és un focus molt important, en bona part per la diferència d’habitants que té entre la temporada alta i la baixa. ‘La realitat és que allà és molt complicat poder-te dedicar a l’hostaleria com s’hi dedicava la gent abans’, assenyala.

Els joves, un col·lectiu vulnerable

Un dels col·lectius que més preocupa el sindicat és el jove. En aquest sentit, Reca ha explicat que molts dels que comencen a treballar es troben que han d’acceptar condicions pròpies dels becaris, amb remuneracions ‘ridícules’ i havent de treballar moltes hores. ‘Sembla que pel fet de ser jove hagis d’estar d’acord a patir explotació laboral’, es queixa Reca.

Des del sindicat recorden que el conveni col·lectiu inclou a tots els treballadors, i per tant l’edat no té res a veure a l’hora de tenir unes condicions dignes a la feina.

Més inspectors i parlar amb empresaris

La UGT explica que una de les claus per poder millorar les condicions laborals de les persones que es dediquen a treballar a la Costa Brava és posar més inspectors que puguin supervisar l’activitat dels negocis, i en cas que toqui, sancionar l’empresari que ho faci malament. ‘Només si l’administració es posa les piles es pot arreglar aquest problema’, concreta Reca.

El sindicat gestiona les denúncies que li arriben. Reca, però, deixa clar que sempre intenten parlar amb els empresaris ‘seriosos’ i que ‘volen fer bé les coses’ per tal que no s’hagi d’arribar a un conflicte laboral que impliqui una possible denúncia o mesures de pressió com aturades dels treballadors.

The post La UGT denuncia la ‘normalització’ de l’explotació laboral a la Costa Brava a l’estiu appeared first on VilaWeb.

Les portades: ‘La caixa de solidaritat ja ha pagat 10,8 milions’ i ‘La fiscalia demana la imputació d’Aguirre i Cifuentes’

Avui, 1 d’abril de 2019, les informacions principals de VilaWeb són aquestes:

Tot seguit us oferim les portades de tots els diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:  

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades: ‘La caixa de solidaritat ja ha pagat 10,8 milions’ i ‘La fiscalia demana la imputació d’Aguirre i Cifuentes’ appeared first on VilaWeb.

Pàgines