Les forces de seguretat d’Israel han matat a trets una activista nord-americana que participava en una protesta contra l’expansió dels assentaments israelians a prop de la ciutat de Nablus, al sud de Cisjordània. El director de l’Hospital Rafidia de Nablus, Fuad Nafaa, ha indicat que la dona era Aysenur Ezgi Eygi, d’ascendència turca i de vint-i-sis anys. Ha detallat que havia arribat al centre després d’haver rebut un tret al cap i ha confirmat la mort poc després de l’ingrés.

Fonts locals citades per l’agència palestina de notícies WAFA assenyalen que l’activista ha estat tirotejada durant una manifestació a Beita, i han afegit que un palestí havia resultat ferit després d’haver rebut l’impacte d’una bala a una cama. També han explicat que les forces israelianes havien emprat granades atordidores i gasos lacrimògens per dispersar els manifestants.

Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han reconegut que havien utilitzat foc real a la zona, per “respondre” a una persona que havia començat a llançar pedres contra els militars i “representava una amenaça”, i han anunciat que investigaven les informacions sobre la mort de “una persona estrangera”. El Ministeri d’Exteriors de Turquia ha expressat el condol a les famílies de l’activista i n’ha responsabilitzat directament el govern de Benjamin Netanyahu. “Israel prova d’intimidar tots aquells que porten ajuda als palestins i combaten de manera pacífica contra el genocidi”, ha assenyalat.

Tot i això, “aquesta política de violència no funciona”. El ministeri turc ha reclamat que les autoritats israelianes responsables de crims contra la humanitat i “tots aquells que els donen suport incondicionalment” rendeixin comptes dels abusos davant la justícia internacional.

El músic brasiler Sérgio Mendes, un dels principals representants de la bossa nova, s’ha mort avui a vuitanta-tres anys als Estats Units, segons que ha confirmat el diari O Globo. D’ençà de final del 2023, el músic tenia malalties derivades de problemes respiratoris.

El principal exponent de la samba-jazz, Sérgio Mendes, va fer els primers passos de la seva carrera al costat de noms com Tom Jobim, Vinícius de Moraes i Baden Powell, a qui va conèixer al Beco das Garrafas, el principal reducte de la bossa nova, a Copacabana, Rio de Janeiro. Va ser nominat a l’Oscar a la millor cançó original el 2012 com a coautor de la cançó “Real in Rio” del film d’animació Rio.

Òscar Andreu i Òscar Dalmau, coneguts com “els Òscars”, tornen a 3Cat amb un informatiu de trenta minuts. Es dirà Tot torna i hi repassaran amb humor l’actualitat d’aquests darrers quaranta anys bussejant en l’arxiu audiovisual de la televisió pública catalana.

Segons que explica 3Cat, cada capítol és la contracrònica informativa d’un any en concret i repassa les notícies que van impactar per diferents raons. Parlaran dels Jocs Olímpics del 92, el comiat de l’orca Ulisses, la polèmica del negre de Banyoles, l’incendi del Liceu, el referèndum de l’estatut o els èxits i les crisis del Barça.

A Tot torna, es viatjarà en el temps per revisar què es feia anys enrere en el món del cinema, la política, els esports, la tecnologia, la publicitat, les joguines i els successos. El format comptarà amb personatges interpretats pels Òscars i amb cameos de personalitats públiques com Marc Gasol, Joan Gaspart, Quim Monzó, Pilarín Bayés, Lluís Llach, Joel Joan, Mari Pau Huguet o Maria Nicolau.

Segons 3Cat, l’objectiu de Tot torna és “entretenir amb humor recordant com érem, constatant com som i demostrant que, més sovint del que pensem, tot torna”.

L’Ajuntament de Ripoll ha multat veïns del poble per haver penjat el cartell censurat de la festa major. Ara per ara, hi ha una veïna denunciada, però no serà pas l’única perquè l’ajuntament ha confirmat n’hi ha més. És previst que aquests dies vinents arribin més notificacions als altres denunciats.

El motiu pel qual s’ha engegat el procés de la sanció administrativa és haver incomplert d’ordenança de civisme, segons que publica el 9 Nou i ha confirmat l’ACN. La denunciada és Carme Brugarola, escriptora, membre d’Unitat contra el Feixisme i Racisme Osona-Ripollès i també ex-regidora d’ICV, que ho interpreta com un gest de persecució política. Brugarola s’enfronta a una sanció que va dels 750 euros als 3.000. Ara té deu dies per a presentar-hi al·legacions.

Segons que consta en la notificació que li ha arribat, és acusada d’haver embrutat i deslluït edificis públics o privats i haver col·locat cartells o propaganda fora dels llocs habilitats. Brugarola es mostra indignada. En declaracions a l’ACN, diu que el que va fer no és cap delicte perquè s’emmarca en la llibertat d’expressió. També diu que van penjar els cartells en punts on habitualment n’hi ha més.

La polèmica es va originar quan la batllessa d’extrema dreta, Sílvia Orriols (Aliança Catalana), va vetar el cartell elegit per un jurat professional perquè hi havia una dona amb un vel. L’autora del cartell, Ivonne Navarro, va explicar que Orriols li havia demanat que eliminés la figura femenina i que ella s’hi havia negat perquè el cartell volia expressar la multiculturalitat de la ciutat i la visió inclusiva de la vila amb un cartell molt colorista. A partir d’aquest moment, l’obra es va convertir en un símbol de protesta que va acabar amb una encartellada popular per tota la vila i una reivindicació el dia del pregó amb el cartell en una tela de grans dimensions.

L’Audiència espanyola ha donat la raó a la defensa dels pares del nen de tres anys mort a la Rambla de Barcelona i no ha acceptat la petició de la Guàrdia Civil de destruir proves relacionades amb el procediment judicial dels atemptats de l’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils.

La Guàrdia Civil ho ha demanat abans no s’acabi el termini per a poder presentar una demanda davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per descobrir tots els detalls dels fets. La defensa dels pares del nen, formada pels advocats Agustí Carles i Jaume Alonso-Cuevillas, van argumentar que, com que encara eren dins el termini de quatre mesos per a presentar la demanda europea, s’aturés qualsevol destrucció de proves mentre el TEDH no resolgués si l’acceptava o no. “Per això és possible que calgui practicar novament prova sobre els efectes i evidències que aquí podrien ser destruïts, o lliurats, tal com sol·licita la Direcció General de la Guàrdia Civil, per la qual cosa entenem que no escau i, per tant, ens oposem a aquesta petició”, deia l’escrit.

La família considera que s’ha vulnerat el dret de saber tota la veritat i, arran de la decisió del Tribunal Constitucional de rebutjar un primer recurs, el pare del nen, Javier Martínez, vol dur el cas a la justícia europea. Per fer-ho, demanen donatius per sufragar el cost judicial que implica. L’Audiència espanyola ja va demanar a la fiscalia a començament d’any si podia destruir la gran quantitat de proves relacionades amb el procediment judicial dels atemptats. En concret, el decret del lletrat de l’administració de justícia del servei d’executòries de la sala penal demanava si es podien destruir els ordinadors, tauletes, telèfons mòbils, targetes SIM, targetes i llapis de memòria, càmeres de fotografies, a banda de documentació, elements per a fabricar explosius, vídeos i banderes de l’Estat Islàmic i més objectes. També preguntava a la policia on eren els vehicles dels condemnats i els morts, com ara la furgoneta d’Abdelbaki es-Satty, l’imam de Ripoll, dos turismes dels germans Abouuyaqub, la moto de Mohàmmed Hichami i els vehicles que els atacants van llogar per cometre els atemptats.

Comencen les obres del corredor mediterrani. De l’1 d’octubre al 2 de març les actuacions al túnel de Roda de Berà (Tarragonès) tallaran la circulació entre les estacions de Sant Vicenç de Calders (Baix Penedès) i Tarragona. Això deixarà sense servei les estacions d’Altafulla-Tamarit (Tarragonès) i Torredembarra (Tarragonès) i causarà afectacions greus a les línies R14, R15, R16, R17 i RT2 de Rodalia, que són les que connecten el sud del Principat i el País Valencià amb Barcelona.

Els treballs contemplen l’ampliació del túnel per a adaptar-lo a l’ample mixt, mitjançant la implantació del tercer carril a les dues vies, cosa que permetrà la circulació de trens d’ample estàndard i ibèric. El projecte té un pressupost de més de 16 milions d’euros.

Renfe ha anunciat que oferirà més de 600 viatges diaris i 30.500 places cada dia per garantir la mobilitat. De fet, el Consell d’Administració de Renfe va aprovar el dilluns l’adjudicació del contracte de vuitanta-set autobusos que prestaran el servei alternatiu durant el tall ferroviari a l’UTE Tarragona, per un import de 29,2 milions d’euros.

El secretari d’estat espanyol de Transport i Mobilitat, José Antonio Santano, ha assegurat que estudiaran les peticions dels batlles i agents de la demarcació per ajustar el pla Alternatiu de transports. A més, ha anunciat que Renfe posarà freqüències de tren de Tarragona cap a Barcelona cada mitja hora, un cop acabades les obres.

A banda, tant els batlles com des de la plataforma ciutadana Dignitat a les Vies han lamentat que encara no s’hagin fet públics els horaris d’aquests serveis alternatius, malgrat que Renfe assegura que se sincronitzaran amb els horaris habituals.

Servei alternatiu per carretera

El servei d’autobusos cobrirà els trajectes entre les estacions de Sant Vicenç de Calders i Tarragona de forma directa i amb parades. També n’hi haurà directes entre Sant Vicenç de Calders i l’estació de Salou-PortAventura i l’estació de l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).

A més, els trens de les línies R14 i R15 seran desviats per la via que connecta Sant Vicenç de Calders amb les estacions de Valls i la Plana-Picamoixons, evitant així un doble transbordament a una part important dels usuaris.

Els viatgers de la línia R16 disposaran d’un servei alternatiu per carretera directa entre l’Hospitalet de l’Infant i Sant Vicenç de Calders per minimitzar el temps de viatge. I els de la R17 un altre entre Sant Vicenç de Calders i Salou-Port Aventura.

Sílvia Paneque pronostica distorsions

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, va avisar que les “distorsions” en el servei podrien allargar-se fins a un horitzó d’un o dos anys per les “obres molt importants” en diferents punts de la xarxa ferroviària.

En una entrevista a Ser Girona, Paneque va reconèixer que hi ha “un recorregut de millora important” a Rodalia. “D’aquí a dos anys el servei serà excel·lent, però en els mesos vinents implicarà distorsions que intentarem compensar amb transport per carretera”, va assegurar la consellera.

A més, va admetre que la informació a l’usuari és un dels aspectes a millorar a Renfe i va explicar que així ho ha traslladat al president de la companyia. “Sempre poden passar qüestions sobrevingudes, però l’important és que el viatger tingui informació per si espera o utilitza un altre transport”, va apuntar.

Els infants tornen a l’escola i el SX3 presenta la seva nova temporada. Els personatges més famosos i estimats del canal es preparen per oferir nous capítols a la canalla. En Mic, en Titó i els Beta ja estan a punt per a distreure els més petits de la casa i ensenyar-los tot de coses. I tornen amb moltes novetats, entre les més esperades, grans títols de ficció que fins ara no es podien veure en català, com ara Paw Patrol i Bola de drac Super.

Una de les estrenes d’aquest setembre és el viatge per dins el cos humà que proposa Escolta el teu cos. I també tornen els espais diaris, com ara el consolidat informatiu InfoK i el programa més atrevit: el Ràndom.

Després de l’èxit de la primera temporada, tornaran la història i les tradicions en clau d’humor de Fuet, el concurs de llengua Fang! i les manualitats de Tik Tak Factory.

Sèries de gran èxit, ara en català

Aquesta temporada els més menuts, podran veure Paw Patrol al SX3. La sèrie, que TVE emet amb el títol de Patrulla Canina, és un dels grans èxits d’aquests darrers anys. De fet, fa anys que les joguines i les mones de Pasqua relacionades amb aquests dibuixos sempre són entre les més venudes. Ara per fi, els infants la podran veure en català.

Aquesta producció canadenca, que s’ha fet popular a tot arreu del món, és una comèdia d’aventures protagonitzada per un grup de cadells de gos i un nen expert en tecnologia que treballen conjuntament per resoldre problemes en missions molt arriscades. Cada membre de la patrulla té una personalitat i una habilitat úniques per a poder fer un bon treball en equip i protegir la seva comunitat. Cal dir que, malgrat el gran èxit que té, també ha rebut crítiques, perquè són uns dibuixos molt ràpids que consideren que exciten.

Ara el gran dubte és com es dirà en català? La televisió catalana ha decidit que els infants podran triar el títol en català de la sèrie a la pàgina web SX3.cat. De moment, no se’n sap la data d’estrena.

Però Paw Patrol no és l’única sèrie que molta gent espera. Al juny ja es va anunciar que aquesta temporada s’estrenaria Bola de drac Super. D’aquesta manera torna a 3Cat un dels personatges més estimats de tots els temps, en Son Goku, amb una sèrie que encara no s’havia emès en català. A més es recuperaran els capítols de Bola de drac i Bola de drac Z.

Bola de drac va arribar a Catalunya als anys noranta i ara torna més de trenta anys després de l’emissió del primer capítol. Amb un gran èxit d’audiència, la saga ha esdevingut un referent de l’anime en català per a unes quantes generacions i s’ha creat un fenomen al voltant de les aventures d’en Son Goku

Més capítols de One Piece

Els seguidors del popular anime One Piece en tindran capítols nous, amb sagues que fins ara no s’havien doblat mai al català. Després de l’èxit del retorn de la primera saga, el SX3 amplia l’oferta d’aquesta sèrie d’animació japonesa de gran èxit per tot el món, que té una gran acollida entre el públic jove.

L’acció, l’aventura i l’humor són elements clau d’aquesta ficció, una creació d’Eiichiro Oda que introdueix els espectadors en el fantàstic món dels pirates, amb el jove Monkey D. Ruffy com a protagonista, que viu mil aventures per trobar el desitjat tresor del rei dels pirates.

L’univers d’en Mic puja als escenaris

Una de les sorpreses d’aquesta temporada és que en Mic puja als escenaris. En Mic i els seus amics arriben al teatre amb un espectacle de petit format per als súpers més menuts. De bracet de la Perla 29 i amb la complicitat del popular programa de el SX3, el Mic proposa viure una experiència teatral familiar amb màgia, cançons i jocs.

Quinze anys d’en Mic, quinze anys meravellant els infants catalans

Just després de fer divuit anys enamorant els més petits en un dels espais infantils més longeus del món televisiu, el programa Mic continua ben present entre les famílies, que viuen les primeres descobertes dels seus fills al costat dels personatges d’en Mic, en Cincsegons, el Cargol i la Mosca.

Aquesta experiència, que ha forjat un vincle emocional i ha esdevingut un fenomen social, ara encara es farà més gran amb l’espectacle Mac Mec Mic, que es podrà veure al Teatre la Biblioteca, al centre de Barcelona, del dia 5 de desembre fins passades les festes de Nadal.

Descobrir el món amb en Titó

Tornen les descobertes d’en Titó per al públic més petit, que arriba a la tercera temporada convertit en el gran fenomen del nou SX3 i ja acumula gairebé vint milions de reproduccions a totes les plataformes en què es distribueix.

A partir del 9 de setembre, cada setmana estrenarà un nou capítol a la televisió i a les plataformes del SX3 i 3Cat. En Titó continuarà convidant les criatures a anar d’excursió per descobrir el món que les envolta, acompanyat del seu amic John C., a partir de l’entreteniment i l’humor.

A més, la versió animada d’en Titó continuarà reinterpretant cançons tradicionals acompanyat pels animals de la fauna catalana que protagonitzen Fa la la.

Qui hi ha darrere el fenomen generacional d’en Titó?

Retorn dels Beta amb més humor i contacte directe amb els súpers

Les aventures dels Beta tornen renovades per donar un nou impuls al projecte transmèdia del SX3, que aquest curs presenta una ficció amb moltes sorpreses. En aquestes noves aventures de Projecte Beta, la Lola, la Kai, en Jan i en Grau seguiran el fil de la troballa d’una antiga brúixola que assenyala objectes que es trenquen per art de màgia Aconseguiran de trobar l’origen d’aquesta mala sort? Els hi acompanyaran fent cameos personatges coneguts pel públic més gran del Super3.

A més, aquesta temporada s’amplia la banda sonora dels Beta amb més música i també torna el Betapòdcast, que donarà més protagonisme als súpers, que a partir d’ara poden comunicar-se amb els Beta mitjançant una bústia en què poden enviar preguntes, propostes, coreografies, recomanacions… I tot allò que se’ls acudeixi.

Laia Servera: “El context del nou SX3 és molt hostil, però hi deixarem la pell”

Escolta el teu cos s’endinsa en el funcionament del cos humà

El SX3 estrena Escolta el teu cos, un programa que endinsarà els infants a l’interior del cos humà, en un viatge fantàstic que tindrà de guies l’investigador, metge i divulgador Salvador Macip i la Zene, una nena de tretze anys molt intrèpida.

Cada capítol descobrirà una part concreta de l’organisme i explicarà curiositats increïbles que s’amaguen dins nostre: per què batega, el cor? Què és el pipí? Per a què serveixen els mocs?

Un Ràndom amb més participació

El magazín interactiu Ràndom arriba a la tercera temporada, cada vespre de dilluns a divendres; el programa d’entreteniment en directe per al públic més gran del SX3. David It’s Me i Maria Bouabdellah, conductors del programa, compartiran l’espai amb els reporters Shalana i Aleix Manzano per engegar nous desafiaments per tot el territori català i ser més a prop dels súpers.

El programa també amplia l’equip de col·laboradors per abordar nous temes i seccions interactives, que giraran al voltant de la música, els videojocs, la màgia, la natura, l’anime, el cinema…

Les manualitats de Tik Tak Factory, ara en format torneig

Torna el concurs de manualitats Tik Tak Factory, que vol entretenir mitjançant la creativitat i la capacitat artística dels infants. Aquesta segona temporada arriba en forma de torneig i amb un canvi de presentador, ja no continuarà Jordi Cruz, sinó que hi haurà l’Aina da Silva, ex-concursant d’Eufòria.

Els participants jugaran en equips, que els formaran els millors tiktartistes de la primera temporada del concurs, acompanyats d’un amic, germà o company. Hauran de sumar esforços i treballar en equip per guanyar l’artijoc i crear la millor manualitat, tenint en compte la temàtica, el material i l’objecte que determini la Crafty per a les seves creacions. L’objectiu dels participants serà arribar a la gran final, amb un duel entre les dues millors parelles del torneig.

Costums, tradicions i història en clau d’humor a Fuet

Després de l’èxit de l’estrena, torna Fuet amb més costums, tradicions i història de Catalunya en clau d’humor. La segona temporada continua amb el fil conductor de les extraterrestres Eda i Kiry, que viatgen del planeta Miau a la Terra per mirar de trobar l’entranyable gat alienígena que dóna nom al programa, en Fuet. També hi seran la família García, l’Home del Temps, la Costu i en Julen, amb una cançó que farà història.

Durant dotze capítols, a més de descobrir els grecs a Empúries i reviure el setge de Barcelona per part d’Al-Mansur, es donarà vida a personatges coneguts, com ara Salvador Dalí, Montserrat Caballé, Mercè Rodoreda, Pau Claris i Enric Prat de la Riba.

Les escoles es tornen a enfangar pel català a Fang!

Infants d’escoles de tot Catalunya s’enfangaran a la segona temporada del concurs Fang!, que promou la llengua catalana mentre els participants es diverteixen, aprenen i s’embruten. La tik-toker Shalana i el reporter Marc Andreu seran els conductors del programa, que torna després de la bona acollida de la primera temporada.

A cada capítol s’enfrontaran dues classes de sisè de primària de dues localitats catalanes, amb representants de tot el territori. A més, aquest curs s’hi incorporen proves noves, amb desafiaments que combinen la competició més física i estratègica dels equips amb els coneixements de llengua. L’equip guanyador serà el que hagi aconseguit més punts al final del programa, amb un premi per a tota la classe.

Els diputats de Junts Mònica Sales, Salvador Vergés i Jeannine Abella seran els coordinadors de les ponències d’estratègia, model de país i organització que el partit aprovarà al seu congrés, previst pels dies 25,26 i 27 d’octubre. Els tres van ser els caps de llista de les passades eleccions catalanes per les circumscripcions de Tarragona, Girona i Lleida. L’elecció dels coordinadors ha estat acordada per unanimitat en una reunió de l’executiva aquest divendres al matí. A banda, la militància del partit ha avalat el reglament del congrés amb el 94% dels vots a favor. Un 3,47% hi ha votat en contra i hi ha hagut un 2,46% de vots en blanc. La consulta va començar ahir a les 10.00 i s’ha acabat avui a la mateixa hora.

La ponència d’estratègia, coordinada per Sales, estarà formada per Miquel Àngel Escobar, Gemma Geis, Agustí Colomines, Anna Navarro, Xavier Vinyals, Aleix Sarri i Anna Pasqual. A la ponència sobre model de país, pilotada per Vergés, hi seran Victòria Alsina, Eduard Pujol, Ennatu Domingo, Carme Renedo, Damià Calvet, Neus Torbisco i Òscar Fernàndez; i a la ponència organitzativa, coordinada per Abella, hi haurà David Saldoni, Teresa Vallverdú, Oriol Izquierdo, Violant Cervera, Jordi Domingo, Carmela Fortuny i Eloi Calbet.

L’executiva també ha nomenat per unanimitat el diputat al congrés espanyol Josep Maria Cruset director del congrés.

Els barons del PP han signat davant el cap del partit, Alberto Núñez Feijóo, una declaració on –en paraules de Feijóo– opten per anar “tots a l’una” i “renuncien expressament a caure en una bilateralitat tramposa pel que respecta al sistema de finançament”. El cap del PP ha afirmat que actuaran de manera coordinada contra el finançament singular, i que malgrat les “legítimes aspiracions” que poden tenir cadascun dels presidents del PP, per sobre “hi ha una cosa en comú: els principis constitucionals, la vocació de servei, la lleialtat institucional i la nació, Espanya”.

Feijóo ha reunit al palauet Ducs de Pastrana, al centre de Madrid, els presidents del País Valencià, Galícia, Andalusia, Cantàbria, La Rioja, Múrcia, Aragó, Extremadura, Madrid, Castellà-Lleó, Ceuta i Melilla, a més dels vice-presidents de les Illes i de les Canàries. La cimera tenia com a objectiu exhibir unitat en contra del finançament singular per a Catalunya.

La direcció del PP prova d’evitar un trencament de files després d’haver anunciat el president espanyol, Pedro Sánchez, que convocarà tots els presidents autonòmics a la Moncloa en reunions bilaterals i prometés que el nou sistema de finançament aportarà més recursos a totes les autonomies.

Feijóo: “Tots a l’una”

També han aprovat una declaració en què reclamen que el finançament s’abordi en una negociació multilateral, i no bilateral amb cadascun dels territoris, perquè “Espanya pertany a tots els espanyols”, i per tant cal anar “tots a l’una”. Sobre això, a la declaració, els presidents “renuncien expressament a caure en una bilateralitat tramposa pel que respecta al sistema de finançament”, ha dit Feijóo.

La declaració també reclama la convocatòria d’una Conferència de Presidents per abordar el finançament. Sánchez ja va anunciar a l’inici del curs polític que la convocarà, però va situar el problema de l’habitatge com a qüestió principal de la cimera. El document també reclama al govern de Sánchez que de manera immediata “posi a disposició de les CCAA” 18.000 milions d’euros dels fons Next Gen que l’executiu “no ha estat capaç d’executar”, en paraules de Feijóo, i que tots els fons de romanents que el govern espanyol no adjudiqui es transfereixin a les comunitats.

“D’aquesta manera totes les comunitats podran invertir més”, ha afirmat Feijóo, i “afrontaran amb més serenitat el debat de finançament”. A canvi, segons Feijóo, el PP es “compromet” a contribuir activament a la negociació del nou model de finançament, que –ha insistit- ha de ser “multilateral” i “amb més recursos”. Mentre no s’aplica el nou model, segons el PP, també cal activar un fons transitori que “compensi els desequilibris” per “reduir l’infrafinançament de les comunitats autònomes i garantir la igualtat en la prestació de serveis”.

Feijóo ha parlat “en nom de tots els presidents i del PP d’Espanya” per assegurar que el seu acord “transcendeix de les sigles de la seva formació” i mostra que “hi ha una alternativa de canvi sòlida, amb valors i transformadora”. El cap del PP ha recordat que els catorze presidents i vice-presidents representen el 70% dels espanyols, i ha afirmat que Sánchez ha prioritzat “els seus interessos personals al bé comú” i “es nodreix de l’engany i la confrontació per a la seva supervivència política”.

Ha admès que els seus territoris tenen diferències que forcen a fer renúncies, i ha recordat que tots els presidents volen “el millor” per als seus ciutadans, però “per sobre d’aquestes legítimes aspiracions hi ha una cosa en comú: els principis constitucionals, la vocació de servei, la lleialtat institucional i la nació, Espanya”. Segons Feijóo, es troba amenaçada pel fet que els partits independentistes han aconseguit d’imposar els seus interessos amb l’ajuda del govern de Sánchez. Per al president espanyol, ha dit, “ja no compten els interessos generals, sinó que només li interessa prolongar la seva estada al poder”.

Els catalans “han estat enganyats i utilitzats pel PSOE”

Sobre això, ha afirmat que el PP i els seus barons actuaran “coordinadament, amb fermesa i de forma responsable”. “Venim a defensar els interessos de tots els espanyols”, ha afirmat, “també dels catalans, enganyats i utilitzats pel PSOE, que fa pròpies les fal·làcies dels independentistes”.

El PP, ha afirmat, considera que “és necessari” un nou sistema de finançament amb més recursos per a totes les comunitats autònomes, “però l’acord entre el PSOE i ERC no millora el finançament dels serveis públics de cap CCAA, ni tampoc de Catalunya, sinó que només millora el finançament del procés”. Sobre això, ha afirmat que “el cupo separatista no arregla els problemes als catalans”, sinó que només “l’arregla als independentistes”. Per això ha defensat una actualització multilateral del sistema de finançament “on tots els espanyols puguin sortir guanyant”. Aquest, ha afirmat, és el compromís del PP.

El Regne d’Espanya ha utilitzat per primera vegada la llei d’amnistia davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans per provar d’evitar una condemna per les violacions de drets fonamentals comeses contra els ex-presoners polítics en la repressió judicial pel Primer d’Octubre. En el darrer escrit d’al·legacions enviat al Tribunal d’Estrasburg, al qual ha tingut accés VilaWeb, l’advocat de l’estat davant d’aquest tribunal, Alfonso Brezmes Martínez de Villarreal, i la número dos, Heide-Elena Nicolás Martínez, transcriuen tot el primer article de la llei (que detalla tots els qui són beneficiaris de l’amnistia) i l’article segon (les exclusions que té) com un fet principa a l’hora de valorar si cal condemnar Espanya per totes les vulneracions de drets al·legades per Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn per haver estat condemnats per sedició i malversació pel Tribunal Suprem.

Afirmen que el fet que s’hagi aprovat una llei d’amnistia, afegit als indults i a la supressió del delicte de sedició en el codi penal, “pal·lia o extingeix la situació jurídica dels demandants després de la condemna”. Però hi fa un afegit important: “sense afectar la constitucionalitat o conformitat d’aquelles actuacions [les condemnes, l’empresonament, etc.] amb el Conveni [Europeu dels Drets Humans]”. És a dir, que la llei d’amnistia no vol dir que la condemna del Suprem fos contrària als principis de la constitució espanyola ni que vulnerés cap dret recollit en el conveni europeu.

L’advocacia de l’estat mira d’utilitzar la llei d’amnistia per mirar de frenar una condemna a Espanya i alhora defensa la sentència del tribunal presidit per Manuel Marchena. Perquè el centenar de pàgines de les al·legacions presentades al TEDH són una defensa a ultrança d’aquella sentència, una còpia d’al·legacions presentades anteriorment en què es defensen fil per randa tant els arguments del Suprem com els del Tribunal Constitucional quan va desestimar tots els recursos d’empara dels ex-presos polítics.

Així mateix, invoca la llei d’amnistia, com una prova de la millora de la situació jurídica dels demandants i de la inexistència d’una persecució política en la condemna que violaria l’article 18 del Conveni Europeu dels Drets Humans. La literalitat de la llei els permet de fer aquest equilibri, perquè en el text que va entrar en vigor ara farà tres mesos no hi ha cap reconeixement explícit de vulneracions de drets comesos per l’estat. Segons les regles de funcionament i la jurisprudència del tribunal europeu, una amnistia pot ser una causa de pèrdua de vigència de les demandes presentades per les persones que se’n beneficiïn. Però amb la condició que l’amnistia impliqui un reconeixement explícit de la vulneració de drets humans que es denuncia.

I no és el cas. De manera que els advocats de l’estat la poden utilitzar per mirar de desarticular alguns dels arguments dels demandants però no poden dir al tribunal que la llei els fa perdre la condició de víctimes. Perquè això implicaria l’assumpció d’unes vulneracions de drets comesos que s’han acabat reparant.

I això no ho fan ni la llei d’amnistia, ni els advocats de l’estat en els seus arguments, que tornen a dir que la limitació de drets dels dirigents polítics i socials de l’independentisme fou “necessària en una societat democràtica” i que “les penes de més de cent anys de presó “van ser proporcionals a la gravetat dels delictes comesos”.

L’advocacia de l’estat diu que la sentència “va ser respectuosa amb el dret de no ser condemnat per una conducta que no constituís delicte” i que la condemna per sedició “era previsible en el moment que el Tribunal Suprem la va aplicar.

Contra les indemnitzacions exigides pels ex-presoners polítics

Brezmes i Nicolás afegeixen una altra novetat en aquest darrer plec d’al·legacions: demanen al tribunal que negui a tots els condemnats per l’1-O les indemnitzacions que reclamen a l’estat, tant en concepte de danys morals com en despeses processals i honoraris dels advocats durant els procediments davant el Suprem i davant el Constitucional. Els advocats de l’estat qualifiquen aquestes despeses d’excessives, diuen que una sentència que reconegués les violacions de drets al·legades ja seria prou reparació i que en cap cas no es poden carregar a les arques de l’estat “uns honoraris tan elevats”.

En principi, ara el procediment al TEDH queda vist per a una sentència de data incerta, però que podria arribar l’any vinent. Alguns dels demandants han sol·licitat una vista oral prèvia a la sala del tribunal, però els advocats de l’estat la troben innecessària.

La presidenta del grup parlamentari dels Comuns, Jéssica Albiach, veu difícil que la formació acabi entrant en el govern del PSC. En una entrevista a TV3, ha dit que tenien “molta paciència, tranquil·litat i prudència”, que no els apressava res i que ara com ara feien el pensament d’estar quatre anys més a l’oposició.

Segons Albiach, cal veure si el govern compleix els acords i si s’hi pot pactar un pressupost que acabi aplicant. Precisament sobre els comptes, els Comuns ja havien advertit que els acords del pacte d’investidura sobre habitatge serien una prioritat, i ara Albiach ha dit que si no es regulen els lloguers de temporada abans del 2025, no donaran suport al pressupost.

Aquesta és una de les mesures que es van acordar per a la investidura de Salvador Illa. Segons el pacte, cal reformar la llei d’arrendaments urbans per poder regular els lloguers de temporada abans no s’acabi el 2024, i ara Albiach confia que Illa complirà la paraula i ho farà realitat. Una de les qüestions que també exigeixen és l’aplicació d’un règim sancionador per fer complir la regulació del preu del lloguer.

Albiach s’ha referit a l’ampliació de l’aeroport, ara que el govern ha activat la comissió per a estudiar-la. No ha dit pas que això fos cap línia vermella per a negociar el pressupost. Creu que seria massa precipitat, perquè el debat encara és en una fase molt inicial.

Armand de Fluvià i Escorsa, referent de la lluita per l’alliberament gai, s’ha mort aquesta matinada a noranta-dos anys, segons que ha pogut confirmar VilaWeb. Fill de la burgesia catalana, a part de la lluita gai, també va cultivar una carrera brillant en el camp de la genealogia i l’heràldica, que l’ha destacat com un dels grans referents en aquest àmbit.

No menys important va ser el seu compromís polític, com a monàrquic en un moment que projectava un regnat de Juan de Borbó que hauria estat una ruptura amb el règim franquista; com a independentista d’esquerres quan veié que Franco ho deixava tot atado y bien atado amb Juan Carlos I; i en l’activisme per l’alliberament gai, en un context que tot allò que no fos heterosexualitat era estigmatitzat i perseguit. El 1976 ingressà a Convergència Socialista de Catalunya (CSC), que abandonà el 1979 per ser un dels fundadors de Nacionalistes d’Esquerra (Nd’E) i el 1985 de la seva escissió Moviment d’Esquerra Nacionalista (MEN). Del 1981 al 1993 fou membre i activista de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes.

En la clandestinitat, va fundar amb amics la primera organització d’activisme LGBT del país i de l’estat espanyol: el Moviment Espanyol d’Alliberament Homosexual (MELH), una primera pedra del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC). També va fundar l’Institut Lambda, gènesi de l’actual Casal Lambda.

Armand de Fluvià, en una imatge d’arxiu (fotografia: Júlia Partal).

Armand de Fluvià: “Fundava convents gais per on anava, sóc com una santa Teresa”

En una entrevista a VilaWeb, De Fluvià reflexionava sobre el moviment gai durant els anys quaranta i la relació amb la família. “Al final, em vaig dir a mi mateix: ‘No t’enganyis, tu ets això i ho has d’acceptar.’ I això vaig fer: entendre que sóc com sóc i no faig mal a ningú. Però, evidentment, m’havia d’amagar. Després, els últims anys que vivia amb la meva mare deixava revistes gais per casa, però ella no era una mare tafanera”, comentava.

Sobre la clandestinitat, explica que arran de la revolta de Stonewall a Nova York, l’any 1969, que marca el primer Orgull, amb un grup d’amics es van organitzar per fer alguna cosa semblant. “Aquell any es va presentar l’avantprojecte de llei sobre perillositat i rehabilitació social a les corts franquistes, que perseguia els homosexuals pel fet de ser-ho, i vam voler fer alguna cosa perquè allò era una barbaritat. Ingenus, no se’ns va ocórrer res més que fer una carta a tots els bisbes, que eren procuradors a les corts, dient-los què en pensàvem”, explicava. També van donar la llista d’adreces a André Baudry, director de la revista francesa Arcadie, perquè també els enviessin informació i documentació sobre l’homosexualitat.

A partir d’aquí, fa fundar la revista Aghois [Agrupació Homòfila per a la Igualtat Sexual]. “Per repartir cada número agafàvem el cotxe i anàvem a Perpinyà a enviar-los a André Baudry, que els reenviava als subscriptors. Jo en dic herois, perquè calia ser-ho per atrevir-se a subscriure-s’hi. Hi anàvem amb la por de si ens escorcollava la Guàrdia Civil, però sortosament les divuit vegades que hi vam anar no va passar res”, deia.

Expert en heràldica

De Fluvià també era especialista en genealogies catalanes i en les dinasties dels comtes dels Països Catalans. Fou fundador i president (1983-2007) de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària. També va ser membre de l’Institut d’Estudis Gironins (1967) i soci numerari de l’Institut d’Estudis Empordanesos (1967-93), assessor de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (1983) i de l’Arxiu Nacional de Catalunya (1983). El 24 d’octubre de 2007 fundà la Institució Catalana de Genealogia i Heràldica (ICGenHer) i actualment n’era el president.

Mostres de condol

La mort de Fluvià ha causat tota mena de reaccions. El Casal Lambda, centre associatiu sense ànim de lucre del col·lectiu LGTBI, n’ha expressat el condol en un comunicat. “Ens deixa la persona més destacada del moviment LGBTI a Catalunya i a l’estat espanyol”, diuen. El FAGC també n’ha fet un piulet. L’Observatori Contra l’LGTBI-fòbia també en destaca que va ser un referent per a la conquesta dels drets i llibertats LGBTI.

Ens deixa l’Armand de Fluvià
Amic, company i activista referent per la conquesta dels drets i llibertats LGTBI.
Un dia trist, tot el nostre escalf i carinyo a la seva familia, amistats i companyes.
Descansa en Pau Armand. El teu record la nostra flama. https://t.co/EzH6mnFS5Y

— Observatori Contra l’LGTBI-fòbia (@Observatori_cat) September 6, 2024

El president de Catalunya, Salvador Illa, expressa: “Si avui Catalunya i Espanya som referents en la defensa dels drets i les llibertats del col·lectiu LGTBI, també és gràcies a persones com l’Armand de Fluvià, activista i fundador del primer col·lectiu homosexual del país, Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH)”.

Si avui Catalunya i Espanya som referents en la defensa dels drets i les llibertats del col·lectiu LGTBI, també és gràcies a persones com l’Armand de Fluvià, activista i fundador del primer col·lectiu homosexual del país, Movimiento Español de Liberación Homosexual (MELH).

El…

— Salvador Illa Roca (@salvadorilla) September 6, 2024

Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, ha dit: “Fou el millor i més prestigiós heraldista del país i fundador del Front d’Alliberament Gai de Catalunya i dels drets del col·lectiu homosexual. Home de gran sensibilitat, cultura i exquisit tracte.” Elisenda Alamany, regidora d’ERC a Barcelona, ha piulat: “La història de llibertats al nostre país s’escriu amb noms com el seu. Et trobarem a faltar.” Sònia Guerra, secretària d’Igualtat i Feminisme de Generalitat de Catalunya, diu que “la seva valentia va obrir les portes de molts armaris”.

Ha mort Armand de Fluvià. Fou el millor i més prestigiós heraldista del país i fundador del @fagc_catalunya i dels drets del col.lectiu homosexual. Home de gran sensibilitat, cultura i exquisit tracte. DEP. pic.twitter.com/fNaQiLINo5

— Jaume Padrós (@jaumepadros) September 6, 2024

Acabo de saber que aquesta matinada ha mort Armand de Fluvià, defensor de la democràcia i els drets humans. Fundador del Front d’Alliberament Gai de #Catalunya. La història de llibertats al nostre país s’escriu amb noms com el seu.
Et trobarem a faltar. pic.twitter.com/bVYXZD6VO2

— Elisenda Alamany (@Elisendalamany) September 6, 2024

Ens ha deixat Armand de Fluvià referent i pioner del moviment LGTBI fundador del MELH, el FAGC i del Casal Lambda, la seva valentia va obrir les portes de molts armaris. La terra li sigui lleu.

— Sònia Guerra López/ (@SonyaGuerraLpz) September 6, 2024

[VÍDEO] Armand de Fluvià: ‘El rei és un tarambana’

L’agost va ser el mes més càlid –juntament amb l’agost del 2023– d’ençà que se’n tenen les dades. Així ho certifica la informació publicada avui pel programa europeu Copernicus, que situa la temperatura mitjana mundial durant l’agost d’enguany a 16,8 graus centígrads. Això implica que la temperatura de la Terra va tornar a situar-se més d’1,5 graus per sobre dels nivells pre-industrials, cosa que incompleix els límits de l’Acord de París, que tenen d’objectiu limitar l’escalfament global per sota dels dos graus respecte dels nivells pre-industrials, preferiblement per sota dels 1,5 graus. De fet, segons Copernicus, en tretze mesos dels darrers catorze la temperatura mitjana del planeta ha estat més d’1,5 graus més alta que la del període 1850-1900.

Sobre això, la temperatura mundial mitjana d’aquests dotze mesos ha estat la més alta en comparació amb cap altre període de dotze mesos consecutius. En concret, la temperatura registrada entre el setembre del 2023 i l’agost del 2024 ha estat 0,76 graus més alta en comparació amb el període 1991-2020 i 1,64 graus més elevada respecte dels anys pre-industrials.

En la mateixa línia, la temperatura mundial registrada enguany és de 0,23 graus més que no la dels primers vuit mesos de l’any passat. Les dades, segons Copernicus, conviden a pensar que enguany serà l’any més càlid d’ençà que se’n tenen registres.

“Els episodis de temperatura extrema que hem presenciat aquest estiu cada vegada seran més intensos, amb conseqüències més devastadores per a la població i el planeta; hem de prendre accions urgents per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle”, reivindica la directora del servei climàtic del programa, Samantha Burgess.

L’estiu més càlid a Europa

Una de les regions amb més impacte dels efectes de l’escalfament global aquest estiu ha estat Europa. Segons Copernicus, la temperatura mitjana al continent entre els mesos de juny i agost s’ha situat 0,69 graus per sobre de la mitjana del període 1991-2020 i ha superat el rècord de l’any passat (+0,66 graus).

Per una altra banda, l’observatori concreta que la major part de la regió mediterrània i l’est d’Europa van experimentar unes condicions més seques que no és habitual, i destaca episodis de sequera en alguns punts, com ara Catalunya.

Avui, 8 de setembre de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• David Minoves: “El camí de l’alliberament nacional és llarg i tortuós; de vegades no n’assaborim els assoliments”
• Un efecte bumerang de tres anys pot desarmar el PP en la guerra al TC contra l’amnistia | Anàlisi de Josep Casulleras
• El Col·lectiu Primer d’Octubre decidirà dissabte si presenta candidatura al congrés d’ERC
• Michel Barnier, el nou primer ministre francès que haurà de plantar cara al caos parlamentari
• Alba Gómez: “Barcelona és una ciutat que ens expulsa”
• Contraban gastronòmic d’Andorra | “Mirador de Cultura” de Joan Safont
• Portes obertes a la redacció de VilaWeb per la Diada 2024
• Portes obertes a museus i edificis històrics durant la Diada 2024
• Com a Andorra, un estat és l’única cosa que necessites | Editorial de Vicent Partal
• Un primer pas cap a la reconstrucció independentista | Mail Obert de Josep Sala i Cullell
• Acumulació de bellesa a Vilafamés | Mail Obert de Tina Vallès

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Eduard Fernández es posa en la pell de Manolo Vital, un conductor d’autobús de Torre Baró, al film El 47, dirigida per Marcel Barrena i que s’estrena avui als cinemes. En declaracions a l’ACN, Fernández destaca que persones com Manolo Vital, que van arribar a Catalunya vingudes d’Andalusia i Extremadura, van ajudar a construir Barcelona: “Els emigrants formen part d’aquesta ciutat perquè l’han construït amb les seves mans.” Barrena explica que aquesta història, que narra com Vital va segrestar un autobús perquè arribés a Torre Baró, tracta sobre la lluita veïnal i la dignitat de la classe obrera.

Fart que l’Ajuntament de Barcelona sostingués que el transport públic no podia arribar al barri de Torre Baró perquè els carrers eren massa estrets i insegurs, Manolo Vital (Eduard Fernández), veí del barri i conductor d’autobús de TMB, es va proposar de demostrar que les autoritats s’equivocaven. Amb el títol d’El 47, el film de Barrena es remunta al 1978 i explica la història de Vital, que va dirigir el segrest d’un comboi amb l’objectiu de reivindicar la circulació del transport públic en aquest barri. Barrena expressa que, dels films que ha fet, és el que sent més pròxim, perquè parla de la seva ciutat i de les seves llengües. “És la lluita de la gent que és la meva, la classe obrera i treballadora.”

Barrena va decidir de fer el film quan va descobrir la història d’un home que havia segrestat un autobús per demostrar que el seu barri mereixia que hi arribés. “Sempre ho vaig veure com una excusa per a explicar moltes més coses.” Diu que hi ha un tema que el preocupa i l’irrita: el maltractament que ha tingut el català “històricament, i sobretot aquests últims anys, perquè algú es va inventar que a Catalunya es maltractava el castellà”. Explica que s’ha criat en una família d’emigrants i que una part va venir d’Andalusia: “Mai a la vida no van tenir cap problema d’integració.” També explica que volia explicar que a Barcelona i a Catalunya hi conviuen dues llengües que no han estat mai enemigues. “Em molesta quan es diu que això és així.”

Així mateix, volia fer un homenatge a les coses que admira, com ara la dissidència pacífica. I molt més: “La dignitat de la classe treballadora, de l’abandó de la política real, la lluita per un habitatge i la falta de respecte universal cap a l’immigrant i el pobre.” Creu que són temes molt actuals: “Abans l’extremeny i l’andalús eren l’altre i ara és el sirià o el peruà i és un film molt actual basant-se en el 78.”

Eduard Fernández

L’actor Eduard Fernández destaca que Manolo Vital defensava la dignitat dels emigrants i la dignitat personal i d’un barri. “És una persona que protestava per aconseguir una cosa molt concreta i m’agrada molt aquesta gent.” Admet que a vegades li ha tocat interpretar personatges que li agraden i alguns altres que personalment no li agraden gens, tot i ser molt atractius de fer. Tot amb tot, a Manolo Vital li té una estima especial: “És un bon home, de poques paraules, que tothom l’escoltava. I és un revolucionari involuntari, un líder sense desitjar-ho.” De fet, destaca que persones com Manolo Vital són les que han construït Barcelona. “Els emigrants formen part d’aquesta ciutat perquè l’han construïda amb les seves mans.”

L’actriu Zoe Bonafonte, que es posa en la pell de la filla de Manolo Vital, explica que és un film de dignitat i d’amor. Clara Segura afegeix que el film també parla de l’amor a la diferència. I Carlos Cuevas diu que El 47 parla d’una Barcelona dels marges. “Era un repte interpretar un personatge tan estimat com Pasqual Maragall”, reconeix.

Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, aquest Onze de Setembre VilaWeb us convida a visitar la redacció del diari a Barcelona (carrer de Ferlandina, 43). S’hi farà una jornada de portes obertes, com ja és habitual. Seran dues sessions de visita perquè hi pugui participar el màxim de gent possible. Podreu veure de primera mà com funciona el diari i conversar amb el director, Vicent Partal.

La primera visita serà a les 11.00 i la segona, a les 12.30. Cal que us hi apunteu en aquest formulari, perquè hi ha places limitades. Els admesos rebreu un missatge de confirmació.

Horari especial a la Botiga

La Botiga de VilaWeb també farà un horari especial per la Diada. Obrirà dissabte, dia 7, de 10.00 a 14.00; i l’11 de setembre, de 10.00 a 14.30, perquè pugueu comprar la samarreta de la Diada o bé descobrir les novetats d’aquest mes.

Nous actes a l’Espai VilaWeb

Per una altra banda, l’Espai VilaWeb (carrer de Ferlandina, 43) ja té nous actes programats per a aquest mes. El dijous 12 de setembre a les 19.00 s’hi presentarà el llibre de Simona Levi Digitalització democràtica: Sobirania digital per a les persones (Raig Verd) i el dijous 19 de setembre, també a les 19.00, Colpisme. De la violència militar al lawfare judicial (Voliana), de Damià del Clot.

Bloomberg · Samy Adghirni i Ania Nussbaum

Michel Barnier, ex-ministre d’Afers Estrangers francès i ex-alt comissari europeu, s’ha mantingut allunyat de la política francesa d’ençà que fou derrotat a les primàries del seu partit per a les eleccions presidencials del 2022.

Però en un parlament profundament dividit i amb escasses perspectives de grans avenços polítics, aquesta manca de reclam polític és un dels trets que han convertit aquest polític conservador, de setanta-tres anys, en un candidat més que viable per a esdevenir el nou primer ministre francès.

El president Emmanuel Macron s’ha trobat sotmès a una pressió creixent per a trobar un primer ministre que no sigui enderrocat immediatament per la constel·lació de faccions polítiques aliades en contra seu, d’ençà de les eleccions parlamentàries d’aquest estiu. Ahir, finalment, Macron va optar per Barnier.

Mentre rivals com l’ultra Marine Le Pen proven de situar-se per a les presidencials del 2027, el fet que Barnier no s’hagi pogut obrir pas en la política francesa significa, precisament, que no serà considerat com una amenaça seriosa. Això li hauria de permetre de reunir prou suport per a posar fi a la crisi institucional que s’ha apoderat de França d’ençà de les eleccions anticipades del juliol.

“Michel Barnier no fa somiar ningú”, explicà ahir Sébastien Chenu, vice-president del Rassemblement National de Le Pen, a la cadena BFM TV. “Però –afegí– com que sabem que el pròxim primer ministre no coincidirà amb els nostres punts de vista polítics, ens tocarà fer balanç.”

El nomenament de Barnier evidencia també la desintegració creixent del projecte polític de Macron.

El president va assumir el càrrec el 2017 com a referent d’una nova generació, tot presentant-se com algú capaç de dur França més enllà dels dogmes dels partits tradicionals i com a baluard contra l’ascens de l’extremisme al país. Set anys després, la ultradreta de Rassemblement National té més legisladors que qualsevol altre partit a la cambra baixa del parlament, i Macron es troba obligat a recórrer a l’ajuda d’un antic rival polític per a garantir un bri d’estabilitat a la política francesa.

Barnier va entrar en política als anys setanta; fou, llavors, el legislador més jove de França.

Tot i que, fins fa poc, ell mateix demanava a la seva pàgina web la fi del macronisme, la seva reputació com a polític de centre-dreta moderat i experimentat li dóna possibilitats de formar un govern amb prou suport entre els partits de dretes per poder sobreviure a una moció de censura a l’Assemblea francesa, on cap bloc no té majoria absoluta.

Le Pen ha indicat que acceptaria el nomenament de Barnier, si més no a curt termini –”Com ja vam dir al president, exigim que el nou primer ministre respecti els onze milions de francesos que van votar Rassemblement National”, va escriure a X. I afegí: “Estarem molt atents a les seves polítiques, i vigilarem que les aspiracions dels nostres votants, que representen un terç dels francesos, siguin escoltades i respectades.”

Soixante jours après le second tour des élections législatives, Michel Barnier est nommé Premier ministre. Comme nous l’avions annoncé au président de la République, nous exigerons que le nouveau chef du Gouvernement respecte les 11 millions de Français qui ont voté pour le…

— Marine Le Pen (@MLP_officiel) September 5, 2024

El partit d’extrema dreta, en canvi, sí que va dir amb claredat que donaria suport a una moció de censura contra altres aspirants proposats per Macron, com ara l’ex-primer ministre d’esquerres, Bernard Cazeneuve, i el cap conservador de la regió dels Alts de França, Xavier Bertrand.

Tot i haver-se convertit en una figura clau per als inversors com a negociador en cap de la Unió Europea per al Brexit, Barnier continua essent molt desconegut a França, si més no fora dels cercles d’elit. Triant-lo, Macron demostra que l’estabilitat és la seva prioritat principal, encara que també hagi trobat un primer ministre que manté algunes de les mateixes prioritats econòmiques.

Macron, sota l’espasa de Dàmocles

Qualsevol nou primer ministre no en tindrà prou amb el suport del partit de Macron. Per a sobreviure, al govern li caldrà el suport –o, si més no, la tolerància– d’una proporció significativa de l’esquerra o la dreta.

La coalició de partits progressistes ha insistit reiteradament que tan sols farà costat al seu candidat a primer ministre, cosa que ha convertit Rassemblement National en clau per a la votació de qualsevol candidat.

Però el suport de l’extrema dreta podria convertir-se en una espasa de Dàmocles sobre Barnier.

El 2018, Le Pen va criticar-ne la gestió de les negociacions del Brexit com un intent “de castigar el poble britànic per la seva temeritat”, i va titllar Barnier de sinistre.

Ahir Jean-Philippe Tanguy, diputat de Rassemblement National, va qualificar-lo de “fòssil”. “Això és com Parc Juràssic“, va dir en declaracions a la ràdio France Inter, en al·lusió al film de ciència-ficció dels anys noranta.

En el llibre La gran il·lusió, Barnier parla amb detall dels alts i baixos de les negociacions del Brexit, que van acabar amb un acord però que no van resoldre qüestions com ara els drets de pesca dels pescadors europeus en aigües britàniques.

Aquests darrers anys, el nou primer ministre ha anat endurint la seva posició sobre la immigració i els vincles amb la UE, tot reclamant més sobirania per a França.

En una entrevista al diari britànic The Telegraph al juny, Barnier va arremetre contra la decisió de Macron de convocar eleccions anticipades. “Sempre és arriscat prendre una decisió que no entén ningú”, digué. Ara serà el nou primer ministre.

• Subscriviu-vos a The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

El 1968, l’historiador i crític d’art valencià Vicente Aguilera Cerni (1920-2005) visita un oncle seu al poble de Vilafamés (Plana Alta) i de seguida veu que pot ser un bon lloc per a obrir-hi un museu d’art. La primera exposició, d’art contemporani, es fa un any després, el 1969, i acull quinze obres d’artistes…, però de quina mena d’artistes? Aguilera demana com a única condició que siguin artistes locals o amb casa al poble. Pot semblar una bestiesa, però als anys setanta el nucli antic de Vilafamés s’estava buidant, la gent del poble preferia anar-se’n a viure als afores, on els edificis eren més nous i els carrers menys costeruts. Arran d’aquesta primera exposició, organitzada per un expert en art d’alt prestigi, hi haurà tot un seguit d’artistes que acabaran comprant-se una casa al nucli antic de la vila i la fesomia del centre històric de Vilafamés millorarà en pocs anys, amb tot de cases reformades que juntament amb el museu atrauen visitants de fora.

El Museu d’Art Contemporani, doncs, s’acabarà instal·lant al Palau del Batlle, un edifici del segle XV, del gòtic civil valencià, que també serà restaurat. I el nucli antic de Vilafamés, gràcies a la iniciativa d’Aguilera, serà declarat bé d’interès cultural l’any 2005. Però tornem als inicis: l’any 1972 el museu ja compta amb 150 obres, és una de les primeres institucions museístiques dedicades a l’art contemporani i acabarà comptant amb més de 700 obres d’artistes nacionals i internacionals, en part perquè Vicente Aguilera Cerni era el nom més internacional pel que fa a art de la cultura espanyola entre els anys 1955 i 1975, i en part també pel seu particular model de gestió, pioner en el seu moment: el museu no compra obres, els artistes les donen o les cedeixen i això fa que la col·lecció esdevingui dinàmica. A més, en un primer moment el nom del museu va ser Museu Popular d’Art Contemporani: “parlar d’art contemporani als setanta i unit a l’adjectiu popular és una mostra del caràcter innovador d’aquest intel·lectual valencià i la seva visió de l’art i de la crítica de l’art com a mitjà d’expressió que només té sentit en i per a la societat”.

Ara el museu de Vilafamés es diu Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni (MACVAC), però continua sent un museu proper i popular, amb una entrada de només tres euros que permet visitar les seves 29 sales originalment distribuïdes respectant tant l’estructura del palau com el caràcter de les obres exposades. I cal dir que a partir del 1972, a partir de l’obertura del museu a la seva seu definitiva, a Vilafamés neix un ambient artístic i cultural que teixeix una unió cada cop més forta entre el museu i el poble i atrau molts visitants i molta més cultura, de retruc. A més, el museu acull un centre de documentació artística, el CIDA, consultable per a tothom.

Passejar per Vilafamés, enfilar-se fins al museu i després fins al castell, és una de les coses més boniques que he pogut fer aquest estiu, amb tot de cases restaurades, pintades i arreglades amb gust, plenes de flors i plantes, amb detalls entranyables però vius, no enfocats a ser un poble de postal. El camí cap al museu és costerut i l’exposició sembla que comenci ja a fora, a través de la desfilada de portes, portalades, porticons, teulades, finestres, balcons i torretes que ens preparen la mirada per quan ens endinsem en el Palau del Batlle disposats a perdre’ns-hi fins que per megafonia ens avisin que falta un quart perquè tanquin.

El visitant s’hi perd i s’hi troba, pel MACVAC, topa amb una obra de Basquiat i s’atura corprès, poc després ensopega amb Barceló, amb Tàpies, amb Warhol i tants altres artistes d’incontestable renom internacional, i hi ha obres també als espais exteriors, tots els racons plens de quadres, escultures, instal·lacions, gravacions, amb molts autors locals (amb casa al poble!) i també moltes autores, convé destacar-ho.

Em van entusiasmar particularment les obres d’Isabel Villar (1934) –una de les artistes que hi és des de l’inici de la història del museu i que amb el seu Mujer embarazada en un campo verde em va seduir només d’entrar al museu–, Blanca Orozco (1976-2019) –seria fantàstic que algun museu de la ciutat s’animés a exposar la seva última, i malauradament pòstuma, exposició, Pedes in terra ad sidera visus– i Alejandra de la Torre (1983) –l’artista castellonenca ocupa tota una sala, la 21, amb el seu La belleza de la acumulación. I vaig passar els últims minuts, abans que tanquessin, del tot atrapada dins de la gravació Because of you, because I love you (2018), de l’artista també castellonenc Gabriel Andreu (1973).

Quan per megafonia ens van avisar que ja tancaven, tota una colla de visitants ens vam anar trobant per les sales, cercant la sortida i acabant de badar i aturar-nos un momentet-de-no-res davant de les peces que se’ns anaven apareixent i que a voltes vèiem per primer cop i altres revisitàvem, però totes col·locades amb molt bon gust i astúcia artística. En sortir del Palau del Batlle, a les dues en punt, però, vam topar amb una altra realitat “cultural”, ens avisaven que bona part del nucli antic acolliria, de dues a tres, els bous embolats de la festa major de Vilafamés, així que mentre sentíem els crits cada cop més llunyans, ens vam enfilar cap al castell, que ofereix unes vistes precioses del poble i els seus voltants, com si fos una sala més del museu que m’ha robat el cor aquest estiu. 

“Es menja bé a Andorra? Generalment parlant –i ateses les meves tendències–, potser s’hi pot menjar millor que en qualsevol lloc turístic (fora d’algunes rares excepcions), de les àrees turístiques del nostre país. I potser s’hi pot menjar millor, més per la influència francesa immediata que pel que en les guies s’anomena la gastronomia andorrana, que em sembla estrictament familiar –i, per tant, inassequible. S’hi pot menjar una bona sopa de verdures, cosa que al meu entendre és important, i que en el nostre país és desconegut perquè en el nostre rodal s’hi fa sobretot una cuina per a cavalls –i que em perdonin els cavalls.” Pregunta pertinent amb final en forma de boutade de Josep Pla al llibre Les valls d’Andorra, dins el volum de l’obra completa “Un petit món del Pirineu”, fet a partir de la sèrie de cartes d’aquest país que va anar publicant a Destino l’estiu del 1972, aprofitant un viatge a les Valls. Entretant, va sofrir un infart de miocardi –que va ser matèria literària, és clar– i el volum resultant, on també s’apleguen Cadaqués i Mieres i la Garrotxa, es va acabar publicant el 1974. Ara fa cinquanta anys clavats. Seria tan oportú com falsari dir que l’article d’avui ve a tomb d’aital efemèride. Ja saben els lectors d’aquest meu Mirador que les referències a Pla sovintegen fins a arribar a l’exageració, per exasperar els seus detractors i altres llepafils. Sí que puc dir que, aprofitant l’estada estival a la Seu d’Urgell, he passat a Andorra fent-me la pregunta que obre l’article. I puc dir que, si la resposta comença donant la raó inicial a l’escriptor, a Andorra s’hi pot menjar millor que en unes altres destinacions turístiques, la seva excel·lència ja no ve de la proximitat amb França.

Durant anys, el més aproximat a la gastronomia que s’enduia el comú dels visitants ocasionals del Principat –tret dels connaisseurs, evidentment–, era el sucre, la mantega Breda de llauna i el formatge de bola Sombrero de copa o Kiri en porcions. El contraban, entre cometes, habitual abans que fossin els andorrans els qui passessin la duana de la Farga de Moles per anar a comprar als supermercats de la Seu. Uns altres, més entesos, hi anaven a buscar els formatges en un moment en què per aquí baix no arribava de res i Andorra semblava el corn de l’abundància de les delicatessen franceses. El món d’ahir, abans de l’entrada al mercat comú i la lliure circulació de mercaderies. Pla havia estat a Andorra el 1942, quan hi va anar a recuperar-se d’una pleuritis. Quan hi va tornar trenta anys després, va poder-hi observar el “gran boom comercial” de la seva cambra estant, al desaparegut hotel Sasplugues d’Escaldes, un espectacle que el va encuriosir. En aquell moment, ja hi havia més de cent cinquanta hotels al Principat. “El nombre de snack-bars, de pensions de cases que lloguen habitacions, és literalment interminable”, escriu un Pla sobre una nació que fins llavors havia seguit les màximes del Manual Digest de les Valls neutres d’Andorra, d’Antoni Fiter i Rossell –un autèntic tractat de govern del segle XVIII– al peu de la lletra, sobretot aquella que aconsellava “no demostrar mai riqueses ni propalar poder i farses, sinó predicar misèries i flaqueses de les Valls, pues és així”. Tampoc en l’aspecte gastronòmic van voler destacar mai. El Manual també deia, santament, que calia “conservar les antigalles, tant se puga, perquè, encara que algunes pareixen a primera vista ridícules, és perquè no es penetra prou en sa finesa”.

Història de la cuina andorrana

I així, durant segles, l’oferta culinària més destacada, segons assenyalava Pla, era la truita a l’andorrana. És a dir, el peix de riu per excel·lència, fregit i acompanyat amb un tall de pernil. Una truita com la que vam menjar al restaurant can Manel, establiment històric obert l’any 1979 per Manuel Flinch Carrera i que avui regenta el seu fill Carles Flinch Font. Tota una institució de la cuina andorrana, que l’any 2021 es va traslladar a la més neuràlgica de les places de l’Andorra la Vella històrica: la plaça del Príncep Benlloch, on ocupa els baixos de cal Cintet, un casalot vuitcentista. Flinch pare provenia de Sant Romà de Tavèrnoles, avui un despoblat de Llavorsí, al Pallars Sobirà i, com els va tocar a tants joves del seu temps, havia fet la mili a la Seu. Llicenciat, es va establir Andorra i va treballar amb el cuiner Antoni Sasplugues, d’aquesta família llegendària en l’hostaleria andorrana i amb experiència al Ritz de Barcelona, a l’Isard i el Celler d’en Toni –qui sap si el deliciós gigot d’agneau que va menjar-hi Josep Pla el 1972 l’havia cuinat Flich. Va ser al Celler on va conèixer la seva dona, Pepita Font, que en el seu cas provenia de Bellver, a l’Urgell. Amb ella, després de cinc anys al Camping Pobladó de Santa Coloma, va obrir el primigeni can Manel l’any 1979, a la part alta d’Andorra la Vella.

El xef Carles Flinch, cuiner i propietari de Can Manel.

Com en tantes famílies hostaleres, en Carles, el fill de la parella, va començar de ben jovenet a donar un cop de mà als pares i, d’aquí, va saltar als estudis de cuina al Liceu Comte de Foix, a estades a cuines franceses, catalanes i basques… fins que l’any 1993 es va instal·lar a can Manel. “El meu pare feia una cuina tradicional i clàssica i jo hi vaig aportar aires més moderns, d’avantguarda, algunes tècniques”, m’explica Flich un matí d’agost en què l’he anat a veure, després de tastar la seva cuina. Amb ell parlem del receptari clàssic andorrà, contundent, de muntanya, d’escudelles i guisats. El seu pare va començar a fer els famosos caragols de can Manel, que encara avui formen part d’una carta on destaquen la caça –becada, llebre, isard, senglar, cabirol…– i els bolets –vam poder tastar les múrgoles–, dos productes de temporada que tenen els seus incondicionals. Flinch, gran amant de l’esport i bon amic del ciclista Purito Rodríguez, instal·lat al Principat –a la carta hi ha un risotto que l’homenatja i del qual podem donar fe– també és amant dels reptes i els triomfs: en aquest cas, ens explica que va guanyar la subhasta d’una vaca bruna a la Fira de Bestiar d’Ordino.

Cap a la Vall d’Incles

Justament, Bruna és el nom del restaurant de l’hotel Serras, un establiment de luxe a l’altra punta, a Soldeu, a la parròquia de Canillo, anant cap al pas fronterer amb l’estat francès del Pas de la Casa i emmarcat en la vall d’Incles, al fons de la qual es diu que s’hi pot trobar l’argolla del Gran Carlemany que dels alarbs deslliurà Andorra. Avui dia, no es pot obviar en el parlar d’Andorra, i Pla ja s’hi va fixar, que al costat del comerç –i el contraban, un modus vivendi totalment normalitzat socialment– l’Andorra del boom estava enfocada cap al turisme. Especialment, el turisme de neu que va començar als anys seixanta de la mà d’esquiadors catalans. Avui dia, l’oferta hotelera andorrana té magnífics establiments, que d’un temps ençà han optat per reforçar la seva oferta amb l’assessorament de cuiners estelats, com Nandu Jubany o Hideki Matsuhisa. És el cas del Serras, que com al seu establiment del passeig de Colom confia la seva carta al xef Marc Gascons, del restaurant els Tinars, de Llagostera (Gironès), amb una estrella Michelin.

Menjador del restaurant Bruna, a l’hotel Serras. 

Al Bruna hom hi va a menjar carn, per fer honor al seu nom, i perquè tot i que la seva acuradíssima i moderna estètica defuig qualsevol concessió a la carrincloneria de refugi alpí, som en un hotel de muntanya, on a les nits refresca. Optem, després d’una amanida de tomàquet amb gelat de mascarpone, per dues presentacions de la mateixa vedella: l’una en forma de steak-tartar i l’altra, en forma de filet, i ho reguem amb una de les descobertes de la nostra incursió andorrana: un pinot noir del 2018 del celler Casus Belli d’Ordino. Sí, perquè a Andorra també s’hi fa vi. Vi d’alçada, com el que es fa al Pallars, a l’Alt Urgell o –una altra descoberta d’enguany– al Solsonès. Escurem la copa amb un plat de formatges del país, entenent el terme d’una manera no estrictament radicada en la sobirania dels coprínceps i que pot incloure l’Urgellet i l’Arieja, acompanyats d’una altra delícia d’alta muntanya, la mel d’Autèntic, de l’apicultor Mathieu Garaud, nantès andorranitzat de fa dues dècades, i que té els ruscs a tocar de l’hotel, als 1.800 metres sobre el nivell del mar en què ens trobem. A l’estiu, a més, amb les pistes privades de l’antic Parador Canaro, un establiment pioner edificat sobre l’antiga borda familiar, verdes i sense neu, hom pot gaudir d’un silenci només trencat per les esquelles de les ovelles dels ramats que hi pasturen i la piuladissa de les orenetes que fan niu als teulats de l’hotel. Llavors, potser sí que, malgrat el boom del segle XX, es pot penetrar en la finesa de les antigalles de la vella Andorra i respondre a la pregunta inicial i dir que a Andorra s’hi menja no molt bé, sinó d’una manera excel·lent.

Amb motiu de la Diada 2024, hi ha museus, edificis i espais històrics i emblemàtics de tot Catalunya que fan portes obertes i conviden qui ho vulgui a visitar-ne les instal·lacions de franc per commemorar l’Onze de Setembre. Us n’oferim la llista per municipis:

Altafulla
Vil·la Romana dels Munts

Horari: de 10.00 a 14.00.
Adreça: passeig del Fortí, s/n, Altafulla (Tarragonès).

Andorra
Aeroport Andorra – la Seu

Horari: de 10.00 a 18.00.
Adreça: carretera de l’aeroport, Montferrer (Alt Urgell).

Barcelona CCCB i mirador del CCCB

Horari: d’11.00 a 20.00.
Adreça: carrer de Montalegre, 5, Barcelona.

Centre Excursionista de Catalunya

Horari: de 10.30 a 13.00.
Adreça: carrer del Paradís, 10, Barcelona.
Cal inscripció prèvia a la web.

El Born Centre de Cultura i Memòria

Horari: de 10.00 a 20.00.
Adreça: plaça Comercial, 12, Barcelona.

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Horari: de 10.00 a 18.00.
Adreça: parc de Montjuïc, s/n, Barcelona.
Cal inscripció prèvia.

La Virreina Centre de la Imatge

Horari: d’11.00 a 20.00.
Adreça: la Rambla, 99, Barcelona.

Museu d’Arqueologia de Catalunya – MAC

Horari: de 10.00 a 14.30.
Adreça: passeig de Santa Madrona, 39, Barcelona.

Museu d’Història de Catalunya

Horari: de 10.00 a 14.30.
Adreça: plaça de Pau Vila, 3, Barcelona.

Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

Horari: de 10.00 a 15.00.
Adreça: Palau Nacional de Montjuïc, Barcelona.

Palau de la Generalitat

Horari: d’11.00 a 17.00. A les 12.00, actuació de sardanes.
emblemàtiques de Pau Casals, Enric Morera, Vicenç Bou, Pep Ventura i Ricard Viladesau.
Adreça: plaça de Sant Jaume, Barcelona.
Cal inscripció prèvia.

Palau Güell

Horari: de 10.00 a 20.00.
Adreça: carrer Nou de la Rambla, 3-5, Barcelona.
Cal inscripció prèvia al web.

Palau Robert

Horari: de 9.00 a 14.30.
Adreça: passeig de Gràcia, 107, Barcelona.
Cal inscripció prèvia al web.

Parlament de Catalunya

Horari: d’11.00 a 18.00.
Adreça: parc de la Ciutadella, s/n, Barcelona.

Bellpuig
Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig

Horari: de 10.00 a 15.00.
Adreça: carrer de l’Homenatge a la Vellesa, 6, Bellpuig (L’Urgell).

Cardona
Castell de Cardona

Horari: de 10.00 a 19.30.
Adreça: parador Nacional Turisme, 506, Cardona (Bages).

Castellterçol
Casa Museu Prat de la Riba

Horari: de 10.00 a 15.00.
Adreça: plaça de Prat de la Riba, 7, Castellterçol (Vallès Oriental).

Cervera
Museu del Blat

Horari: de 12.00 a 14.00.
Adreça: passatge del Sindicat Agrícola, Cervera (La Segarra).

Claramunt
Castell de la Pobla de Claramunt

Horari: de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00.
Adreça: castell de Claramunt, s/n,  la Pobla de Claramunt (L’Anoia).

El Cogul
Conjunt rupestre de la Roca dels Moros del Cogul

Horari: de 10.00 a 15.00.
Adreça: camí del Cogul a Albagés, km 1, el Cogul (Les Garrigues).

El Tarròs
Espai Lluís Companys

Horaris: de 10.00 a 14.00.
Adreça: plaça de la Vila, 1, Tornabous, Urgell (L’Urgell).

Els Prats de Rei
Torre de la Manresana

Horari: de 10.00 a 15.00.
Adreça: paratge de la Manresana. Polígon 14, els Prats de Rei (L’Anoia).

Escaladei
Cartoixa d’Escala Dei. La Morera de Montsant

Horari: d’11.00 a 20.00.
Adreça: camí de la Cartoixa, s/n, Escaladei, la Morera de Montsant (El Priorat).

Girona Museu d’Arqueologia de Catalunya – MAC

Horari: de 10.00 a 14.00.
Adreça: carrer de Santa Llúcia, 8, Girona.

Museu d’Art

Horari: de 10.00 a 14.00.
Adreça: pujada de la Catedral, 12, Girona.

Seu de la delegació del govern de la Generalitat de Catalunya

Horari: de 10.00 a 14.00.
Adreça: plaça de Pompeu Fabra, 1, Girona.

Lleida Castell de Gardeny

Horari: de 10.00 a 14.00.
Adreça: turó de Gardeny, s/n, Lleida.

Museu d’Art Jaume Morera

Horari: de 10.00 a 14.00.
Adreça: edifici Casino Principal c/ Major, 31, Lleida.

Castell del Rei

Horari: de 10.00 a 15.00.
Adreça: seu Vella, Lleida.

Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal

Horari: de 10.00 a 14.00.
Adreça: carrer del Sant Crist, 1, Lleida.

Institut d’Estudis Ilerdencs

Horari: de 10.00 a 14.00.
Adreça: plaça de la Catedral, s/n, Lleida.

Les Borges Blanques
Espai Macià

Horari: de 10.00 a 14.00.
Adreça: plaça Ramon Arqués, 5, les Borges Blanques (Les Garrigues).

Miravet
Castell de Miravet

Horari: de 10.00 a 20.00.
Adreça: camí del Castell, s/n, Miravet (Ribera d’Ebre).

Moià
Casa Museu Rafael Casanova

Horari: de 10.30 a 15.00.
Adreça: carrer Rafael Casanova, 8, Moià (Moianès).

Mollerussa
Museu Vestits de Paper

Horari: de 10.00 a 14.00.
Adreça: carrer de Ferrer i Busquets, 90, Mollerussa (Pla d’Urgell).

Port de la Selva
Conjunt Monumental de Sant Pere de Rodes

Horari: de 10.00 a 20.00.
Adreça: camí del Monestir, s/n, el Port de la Selva (Alt Empordà).

Ripoll
Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya – la Farga Palau

Horari: de 10.00 a 14.00.
Adreça: plaça de l’Abat Oliba, s/n, Ripoll (Ripollès).

Riudecanyes
Castell Monestir d’Escornalbou

Horari: de 10.00 a 20.00.
Adreça: castell del Castell Monestir d’Escornalbou, Riudecanyes (Baix Camp).

Santes Creus
Reial Monestir de Santes Creus

Horari: de 10.00 a 19.00.
Adreça: plaça de Jaume el Just, s/n, Santes Creus (Alt Camp).

Sant Miquel d’Olèrdola
Museu Arqueològic de Catalunya

Horari: de 10.00 a 14.00.
Adreça: castell d’Olèrdola, s/n, Sant Miquel d’Olèrdola (Alt Penedès).

Tarragona
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT)

Horari: de 10.00 a 14.00.
Adreça: Tinglado 4, Moll de la Costa, Tarragona.

Tàrrega
Museu Comarcal de l’Urgell

Horari: d’11.00 a 14.00.
Adreça: carrer Major, 11, Tàrrega (L’Urgell).
Consulteu la web per a la inscripció.

Terrassa
Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya

Horari: d’11.00 a 15.00.
Adreça: rambla d’Ègara, 270, Terrassa (Vallès Occidental).

Tornabous
Ciutat Ibèrica del Molí de l’Espígol

Horari: d’11.00 a 15.00.
Adreça: Camí de Santa Maria, km. 25331, Tornabous (L’Urgell).
Cal reserva prèvia per la web.

Ullastret
Museu d’Arqueologia de Catalunya

Horari: de 10.00 a 20.00.
Adreça: carrer Afores, s/n, puig de Sant Andreu, Ullastret (Baix Empordà).

Vilabertran
Canònica de Santa Maria de Vilabertran

Horari: de 10.00 a 15.00.
Adreça: carrer Abadia, 4, Vilabertran (Alt Empordà).