Vilaweb.cat

Oferir en sacrifici la gent gran

‘Com ens ha canviat la vida això, eh? Ja res no serà igual’, deia una auxiliar de geriatria al ’30 minuts’ de diumenge, disponible a la carta aquí. El programa denunciava la desatenció que han patit les residències de gent gran davant de la crisi de la Covid, amb un personal que d’inici no va ser considerat essencial dins del sistema sanitari i per tant no va rebre material de protecció, ja no cal dir les famoses proves dels famosos. Tot això, que és inexcusable per si sol, encara ho és més si tenim en compte que fins i tot la canalleta de cinc anys sabia des del primer dia que la població de més risc era la de més edat. De moment no hi ha hagut dimissions, però també és cert que en aquestes latituds la notícia seria el contrari. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Sentir els testimonis del ’30 minuts’ és com posar ànima al comptador que registra els morts en geriàtrics a banda dels ‘normals’ en hospitals. I això que l’espectador només hi veurà instal·lacions netes i lluminoses, habitacions dignes i un personal entregat fins al sacrifici. Hi veurà padrines, més que padrins, estimades i reverenciades per les cuidadores, més que cuidadors. Hi veurà el cas paradigmàtic, que no sé si és sempre el mateix, de les treballadores confinades amb els residents per no portar-los de fora més números de la loteria macabra. Detalls que són puntets de llum dins del drama: tanta gent mobilitzada, indignada, enrabiada pels ‘seus’ vells, erigint-se’n en portaveus, valorant-los la vida que els resta igual que si l’acabessin de començar.

Però aquests padrins són, per dir-ho així, una mena de classe privilegiada entre els seus semblants. Són persones ben ateses, amb serveis i professionals a disposició, en centres que probablement costen un ull de la cara. I amb tot, patint tant com ens puguem imaginar, alguns tancats durant setmanes a les seues pristines habitacions, demanant a les auxiliars plastificades quant falta perquè puguin baixar ni que sigui al menjador. És clar que el privilegi de debò és poder viure a casa fins a l’última alenada, cuidats amorosament per les amoroses mans de les nostres familiars –no és femení genèric, és femení estadístic.

Gràcies al tràfic de l’amor desinteressat, les arques mundials s’han estalviat milionades, i aquest costum secular d’obtenir cures gratuïtes sembla que n’ha condicionat tota remuneració a la baixa. Ves si no, les treballadores de les residències cobren un 30% menys que les del mateix perfil en un hospital, que tampoc no deuen nedar ‘en l’ambulància’, com deia aquella. I això sense entrar en el mercat submergit de les cuidadores a domicili, que les seues retribucions, com elles mateixes, deuen anar rebentades. Aquesta és la realitat sobre la gent gran que té el ‘privilegi’ d’estar confinada entre cures i dedicació, i que és una minoria. Perquè no ens ha calgut mai cap pandèmia per a saber que no en totes les residències hi ha àngels de la guarda, ni residents ben alimentats i hidratats, ni directors que es prestarien a obrir-ne les portes davant les càmeres. I si l’incòmode final de la vida sol passar darrere de cortines i parets, fa mal de pensar com n’han estat, de gruixudes, les que ens han tapat tants finals de vides en tan poc temps.

Més enllà de l’empatia pels nostres padrins, el drama de les residències també ens colpeix perquè ens hi veiem. Residència, no residència, pot ser un dilema que ens trobarem al final del camí –de nou, si en tenim el privilegi. Perquè, si molt no canvia tot, els boomers jubilats no tindrem jubilació, haurem portat menys fills al món que els nostres pares, i, els que hagin complert amb la natura, potser la descendència no els podrà reunir la mesada per a una preuadíssima plaça residencial on poder acabar de viure ‘sense donar feina’. En aquest punt el teclat em va sol, també, cap a la gent gran que viu confinada sense recursos materials ni humans; que, si conserva la casa, potser ja no pot baixar per l’escala; que, ni ara ni abans, no té ningú amb qui intercanviar cap videotrucada. Sí, també ens hi podem trobar, que no hi ha res escrit en aquesta història.

Amb això vull dir que en la indignació per haver abandonat els nostres vells hi ha un component egoista, perquè avui són ells i demà podem ser naltros. Perquè hem vist de què és capaç un estat dit ‘del benestar’ (també en diuen ‘de dret’, ves) contra els qui l’han aixecat: oferir el sacrifici de la població ‘deficitària’ pel bé superior de l’economia. Perquè si el virus s’hagués acarnissat amb la població activa, o amb la canalla que un dia ens haurà de salvar el cul, qui dubta que l’actuació hauria estat una altra? Tot això ens aterreix perquè ja ho hem vist, que ho estem veient: els mateixos que ens volen vius mentre els som útils, demà per inútils ens enterraran. I també ens aterreix perquè, si ho volem canviar, com ha passat als governs davant de la pandèmia, pot ser que naltros també estiguem fent tard.

The post Oferir en sacrifici la gent gran appeared first on VilaWeb.

Les empreses amb presència a paradisos fiscals finalment sí que podran tenir ajudes del govern espanyol per la Covid-19

El govern espanyol, les patronals i els sindicats van signar ahir l’acord per a prorrogar els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) per força major fins al 30 de juny. El text de l’acord inclou un seguit d’ajuts a les empreses i als treballadors. Finalment, les empreses que tinguin filials a paradisos fiscals sí que podran ser beneficiàries dels ajuts per a accedir als ERTO. En canvi, les que tinguin directament la seu fiscal als paradisos fiscals, no. L’estat espanyol, doncs, no segueix l’exemple de França, Dinamarca i Polònia, països que van decidir que les empreses que tinguessin filials, o les seus, a paradisos fiscals, no podrien rebre els ajuts. A França i Polònia els governs són de dretes; a Dinamarca, d’esquerres. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Unai Sordo (CCOO) signa l’acord per a allargar els ERTO, amb Pablo Iglesias al fons (fotografia: EFE).

El punt clau de l’acord és el punt 5.1 “Les empreses i entitats que tinguin el domicili fiscal en països o territoris qualificats de paradisos fiscals d’acord amb la normativa vigent no podran acollir-se als expedients de regulació temporal d’ocupació regulats en l’art.1 d’aquest Reial decret llei”. S’espera que avui dimarts al Consell de Ministres s’aprovi el text definitiu.

El pacte es va formalitzar ahir al Palau de la Moncloa en un acte encapçalat pel president de l’executiu espanyol, Pedro Sánchez, acompanyat dels vicepresidents Pablo Iglesias i Nadia Calviño, la portaveu i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero , la ministra de Treball, Yolanda Díaz, i el de Seguretat Social, José Luis Escrivá. Per part dels agents socials, els secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez, i els presidents de la CEOE i CEPYME, Antonio Garamendi i Gerardo Cuerva.

La majoria de l’Íbex, a paradisos fiscals

Segons els darrers informes d’Intermón Oxfam i l’Observatori de Responsabilitat Social Corporativa (ORSC), la immensa majoria de les empreses de l’Íbex-35 tenen filials a paradisos fiscals, cosa que ara no els impedirà d’acollir-se als ERTO. En l’informe de l’ORSC (2016) les empreses de l’Íbex-35 amb filials a paradisos fiscals són totes menys una (Aena). En l’informe 2009 d’Intermón Oxfam són totes menys quatre (Aena, Bankia, Inmobiliaria Colonial i Merlin Properties). Intermón Oxfam diu que, en total, hi ha 858 filials a paradisos fiscals i que les empreses que en tenen més són el Banc Santander (207), ACS (102) Repsol (70), Ferrovial (65) i Arcelor Mittal (55). Aquestes cinc representen el 58% del total. I afegeixen que si es comptessin com a paradisos fiscals països com Suïssa o els Països Baixos les xifres serien més altes. El paradís fiscal més cobejat és Delaware (EUA).

Els ajuts

Entre els ajuts acordats es mantenen les prestacions de desocupació i les exempcions de les cotitzacions al maig i al juny. A més, les companyies amb ERTO parcials, podran exonerar entre el 45% i el 85% de les quotes a la Seguretat Social dels treballadors que tornin a treballar. Els treballadors fixos discontinus podran continuar cobrant la prestació fins al 31 de desembre. També han acordat de crear una comissió tripartida per a fer seguiment de la situació.

L’acord estableix que les exoneracions del pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social per les empreses que facin ERTO parcials es mantindran al maig i al juny tal com eren fins ara: una exempció del 85% (mes de maig) i del 70% (mes de juny) per a empreses de menys de 50 treballadors. I del 60% al maig i del 45% al juny per a les de més de 50 treballadors.

Condicionants

Les mesures per a allargar els ERTO restaran subjectes al fet que es mantinguin els llocs de feina afectats per una suspensió temporal. En cas d’incompliment, l’empresa haurà de reintegrar tot l’import de les cotitzacions exonerades. És a dir, les empreses que acomiadin treballadors, perdran els ajuts. Es farà una excepció quan l’empresa estigui en risc de concurs de creditors.

Un altre condicionant serà que l’empresa no podrà repartir dividents l’any que ha aplicat l’ERTO. Si ho volgués fer, hauria de tornar les exoneracions de les cotitzacions a la Seguretat Social. Aquesta limitació només afecta a les empreses de més de 50 treballadors. Les empreses amb menys de 50 treballadors podran repartir dividends privats i tot i així rebre ajudes públiques.

 

The post Les empreses amb presència a paradisos fiscals finalment sí que podran tenir ajudes del govern espanyol per la Covid-19 appeared first on VilaWeb.

Report diari sobre el coronavirus: Rússia amaga dades sobre la Covid-19?

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Rússia és a prop d’esdevenir un nou focus de la Covid-19. El coronavirus encara no hi havia arribat, però en pocs dies el nombre de casos detectats s’hi ha disparat i després de superar l’estat francès a final de la setmana passada, avui Rússia (221.344) ja ha superat Itàlia (219.814) amb un augment d’11.000 positius. Demà probablement ja se situarà al tercer lloc, davant el Regne Unit (223.060). Tanmateix, l’expansió del virus a Rússia contrasta amb les defuncions que reporta el Kremlin. Si Itàlia té 30.739 morts i el Regne Unit 32.065, el govern de Vladímir Putin diu que només hi ha hagut 2.009 víctimes del coronavirus. A Anglaterra, malgrat les xifres esfereïdores, dimecres començarà el desconfinament anunciat per Boris Johnson, que no s’aplicarà a Escòcia, Gal·les ni Irlanda del Nord perquè tenen plans propis i competències per a aplicar-los.

Ací, mentrestant, mig país ha començat el desconfinament. Catalunya Nord ha entrat en una fase força avançada i Andorra ha anunciat noves mesures de relaxament que ampliaran el permís de sortida de la població. Les Illes, la Franja, deu departaments sanitaris del País Valencià i tres regions sanitàries de Catalunya ja han avançat a la fase 1 i s’ha tornat a veure gent a les terrasses dels bars i comerços oberts. Cal comprovar encara quin efecte tindrà el desconfinament en l’evolució de la Covid-19. Avui el govern espanyol ha alertat que s’observa un augment de pacients joves hospitalitzats, dues setmanes després de relaxar-se el confinament amb la sortida dels infants als carrers. Caldrà que passin encara dies abans no se’n pugui extreure alguna conclusió clara. A l’estat francès, el Constitucional ha avalat l’estat d’emergència sanitària, tot i que n’ha censurat alguns aspectes.

En l’àmbit cultural, després del fracàs del concert dels balcons promogut per Ada Colau a Barcelona, s’ha engegat la iniciativa ‘Mirades des del confinament‘, amb Òmnium Cultural, el festival Cruïlla i Joan Fontcuberta, per fer un fotomosaic que homenatgi la solidaritat de la gent contra el coronavirus. També s’ha confirmat la cancel·lació definitiva del Primavera Sound, l’últim gran esdeveniment del país que el virus ha impedit. La vintena edició, que s’havia de fer enguany, es farà l’any vinent.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 4.234.568 casos confirmats i 285.911 morts. Del total de casos, 1.519.085 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.

Els estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb 1.377.408 casos i 81.190 morts.
—L’estat espanyol, amb 268.143 casos i 26.744 morts.
—Regne Unit, amb 223.060 casos i 32.065 morts.
—Rússia, amb 221.344 casos i 2.009 morts.
—Itàlia, amb 219.814 casos i 30.739 morts.
—L’estat francès, amb 177.423 casos i 26.643 morts.

Als Països Catalans hi ha 77.876 casos, 45.969 altes i 12.884 defuncions [arran del canvi de recompte, consulteu ací la metodologia a cada territori].

—Al Principat, 60.976 casos, 34.785 altes i 11.248 morts (avui hi ha hagut 248 casos, 208 altes i 88 morts)
—Al País Valencià, 13.881 casos, 8.945 altes i 1.345 morts (avui hi ha hagut 41 casos, 84 altes i 7 morts)
—A les Illes, 1.953 casos, 1.415 altes i 209 morts (avui hi ha hagut 3 casos, 14 altes i cap mort)
—A Catalunya Nord, 310 casos, 267 altes i 34 morts (sense variació)
—A Andorra, 756 casos, 557 altes i 48 morts (avui hi ha hagut 1 cas, 7 altes i cap mort)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

L’editorial de Vicent Partal

La Internacional Progressista com a possible nou model de fer política i d’organitzar-se

La píndola de Jordi Goula: ‘Dos mesos després d’abaixar persianes…’

‘El fet cert és que la primera setmana d’obertura amb cita prèvia ha anat millor que no es preveia, amb un nivell de vendes mitjà del 50%-60% sobre la xifra que podríem considerar normal, i això ha animat molta gent que esperava a aixecar la persiana fins que no arribés la fase 1 –sense cita prèvia– a fer-ho avui mateix’, m’explica Joan Carles Calbet, president de RetailCAT. Dins el drama del comerç aquests darrers dos mesos, aquest comportament s’ha de qualificar positivament. Em diu que, malgrat que poques botigues van obrir dilluns passat –al voltant del 10%–, han vist que la gent té ganes de comprar. Deixant a banda l’alimentació bàsica, em comenta que les botigues que avui han obert representen entre un 25% i un 30% de la resta. Un bon salt.

Evidentment, les xifres de facturació –malgrat les que acabo de comentar– són molt minses. En la nota que han passat aquesta tarda, Comertia diu que les empreses associades van reforçar els canals de venda en línia aquest mes d’abril, de manera que van obtenir creixements de vendes importants respecte del mateix mes de l’any passat, especialment els sectors d’alimentació, llar i moda. Amb tot, l’abril ha estat i es preveu que sigui el mes negre de la crisi per a les empreses associades, amb una baixada de l’indicador mensual del 68,4% respecte del mateix mes de l’any anterior. Sense tenir en compte el sector d’alimentació bàsica, la baixada de vendes ha estat del 81,7%. Per al mes de maig, els empresaris continuen pronosticant un gran descens de vendes: preveuen que la caiguda vorejarà el 40%.

La situació és molt complicada, però, dins la gravetat, sembla que el malalt no empitjora. Aquesta és la conclusió de la vuitena onada setmanal (4-10 de maig) de ‘l’anàlisi de l’evolució del comerç a Catalunya arran de la crisi Covid-19‘ que elabora la consultora J3B3 Economics.  Dins l’informe –certament interessant– hi ha un apartat que em sembla molt important: el baròmetre de l’estat anímic dels comerciants. ‘La fase 0 –diu l’estudi– ha comportat una millora de l’estat anímic en general i es torna a l’estat en què es trobava la setmana del 23 al 29 de març. En aquell moment, la proporció d’empreses que es decantaven per un estat d’ànim neutre era del 22%. Ara, la balança s’ha decantat i, si bé els preocupats són més, cal destacar que han disminuït els pessimistes en benefici dels confiats.’ Per l’autor de l’estudi, l’economista Jordi Bacaria, això és important, després de la sotragada que hi havia hagut les setmanes anteriors, en què el desànim era molt més fort. De fet, la tendència negativa de vendes que s’arrossegava d’ençà de la segona setmana de març ha notat un cert repunt arran del començament de la fase 0. De segur que hi ha tingut una influència positiva.

L’estudi és fet partint d’una base ampla de comerç petit, de proximitat, de tot Catalunya, és a dir, petits empresaris, i em destaca la importància que té per a aquesta gent l’estat d’ànim. ‘Hem fet correlacions entre la situació que viuen i diverses variables, i deixant al marge la facturació, aquest estat anímic és la variable més significativa. La setmana passada va animar molta gent. Només el fet de poder aixecar la persiana i veure que la botiga estava bé. Havien passat molta angoixa aquestes setmanes. Per ells és una bona dosi de moral tornar a la rutina –no pas a la normalitat– i sentir que pots lluitar pel negoci.’

Em diu que un dels factors que més negativament els han influït ha estat la incertesa. Ara en bona part ja l’han superada, després de comprovar que els dubtes que tenien sobre la recepció d’ajuts ja han desaparegut i ja saben que no n’hi haurà, i també de veure que ja hi ha fases definides de retorn a una certa normalitat. De fet, m’assegura que molts desitgen entrar a la fase 1 per pencar de valent. I la restauració vol entrar a la fase 2. Aquest sector és el que ho passa pitjor i té unes expectatives més complicades. Les restriccions explícites en totes les fases de desconfinament fan que no s’albiri un horitzó clar abans d’un mes i mig. Cal tenir en compte que els establiments de restauració són el darrer esglaó de tota una cadena de valor immensa. L’afectació que té aquest sector incideix directament en tota una indústria de què se’n desplega un teixit productiu, una cadena logística i de distribució i un mercat laboral de magnituds molt potents.

De l’enquesta, se’n desprèn una flaire no tan negativa com la que se sol trobar aquests dies. A la pregunta corresponent a la primera setmana d’abril sobre si pensaven deixar el negoci, perquè no veien manera de superar la situació, un 14% hi van respondre que tancarien; en canvi, a l’última d’abril, aquest percentatge baixava a un 3%. ‘Crec que albiren un panorama no tan desolador i es pot dir que han aguantat prou bé aquest primer embat de la crisi’, diu Bacaria. Ara ve el segon, afegeix, i tampoc no depèn d’ells. És la demanda, és a dir, com estaran d’ànims els clients. Com els afectaran els ERTO, la desocupació, el fet de cobrar menys… En definitiva, quina actitud tindran envers el consum. La primera impressió, com s’ha comentat, de la setmana passada va ser moderadament positiva. I cal esmentar un fet addicional que hi apareix. El comerç urbà que ha obert té la sensació que la clientela es troba més sensibilitzada en la compra local i de proximitat i que, fins i tot, alguns han tingut nous clients. Que continuï…

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: Joan-Ramon Laporte: ‘No s’ha de tractar el virus com sigui, s’ha de tractar el pacient’
– Vox: El coronavirus agreuja la crisi de la fam a Amèrica (en anglès)
– Clarín: Històries d’alguns dels centenars d’atrapats al país que esperen tornar a casa seva, a Europa (en castellà)
– The Guardian: Corea del Sud lluita per contenir un nou brot enmig d’una reacció antigai (en anglès)
– La Repubblica: Platges, aquestes són les normes: certificat serològic per a anar-hi de vacances (en italià)
– The Straits Times: Wuhan informa del primer clúster de coronavirus d’ençà de l’aixecament del confinament (en anglès)
– Ouest-France: Un portador sa o un pacient guarit poden transmetre el coronavirus? (en francès)
– CNN: [Vídeo] Què pot passar quan un vaccí és a punt? (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

Andorra avança en el relaxament del confinament i permetrà sortides més llargues
Catalunya Nord comença el desconfinament amb la reobertura gradual d’escoles i negocis
L’àvia de 113 anys que va derrotar el coronavirus
El constitucional francès avala l’emergència sanitària però en censura alguns aspectes
[Recull fotogràfic] El desconfinament divideix el país en dues parts
[DADES] El govern espanyol detecta ara més pacients joves hospitalitzats per Covid-19
El pla de desconfinament de Johnson no s’aplicarà a Escòcia, Gal·les ni Irlanda del Nord
Educació treballa perquè el curs vinent comenci amb classes amb la meitat de la capacitat i més professors
[ÀUDIO] Ayuso fa el ridícul en directe explicant el significat de l’acrònim Covid-19
El coronavirus entra a l’Ala Oest: ‘Fa por d’anar a treballar a la Casa Blanca’
‘Mirades des del confinament’, el fotomosaic que homenatjarà la solidaritat contra el coronavirus
El Primavera Sound d’enguany, finalment, no es farà
La segona aerolínia més antiga del món es declara en fallida pel coronavirus
Diversos partits demanen l’excarceració de presos vulnerables a la Covid-19
41 casos nous i 7 morts més per coronavirus al País Valencià
Les altes van quintuplicar les infeccions ahir a les Illes Balears
El drama de les ambulàncies: ‘L’empresa ens posa en risc als treballadors i als pacients’
El coronavirus: una nova pesta que acorrala els indígenes de l’Amazònia
El coronavirus troba nous enemics: ‘L’Agus i els monstres’

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

La incidència de la Covid-19 en dades i gràfics als Països Catalans
[MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món
Consells per a anar a comprar d’una manera segura durant la crisi del coronavirus
Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Les embarassades sí que corren més risc amb la Covid-19: preguntes i respostes actualitzades
Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188

–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: Rússia amaga dades sobre la Covid-19? appeared first on VilaWeb.

El Constitucional francès diu que la quarantena és ‘privació de llibertat’ i reclama vigilància judicial si s’aplica

El Consell Constitucional francès ha emès una sentència sobre l’estat d’emergència sanitària decretat pel govern. El màxim òrgan constitucional de l’estat ha validat la major part del text de la llei votada dissabte passat al parlament però n’ha esmenat dues condicions. En primer lloc, limita el nombre de persones que poden tenir accés a les dades d’una persona malalta i exigeix garanties que es respectarà el dret de privadesa. I en segon lloc reclama que un jutge vigili les condicions del confinament d’una persona si aquesta no pot sortir almenys dotze hores el dia. El constitucional considera que la quarentena és una mesura de privació de llibertat que no pot ser decretada sense vigilància judicial. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El dictamen sobre l’adequació d’aquesta llei a la constitució havia estat sol·licitat pel president francès, Emmanuel Macron; el del senat, Gérard Larcher; i més parlamentaris, i era l’última etapa abans de la publicació d’aquesta normativa al Butlletí Oficial de l’Estat, que es farà d’ací a poques hores.

El Consell Constitucional subratlla que l’aïllament complet dels casos sospitosos i dels malalts de coronavirus, que prohibeix qualsevol sortida o obliga a restar al domicili més de dotze hores cada dia, és una mesura privativa de llibertat que no pot ser dictada pel govern o pel parlament sinó pel poder judicial. Diu que només s’ha d’aplicar per sistema a qui entri a l’estat francès després d’haver estat el mes anterior en una zona en què circuli el virus, o a qui vagi a Còrsega i els departaments d’ultramar des de la França metropolitana.

L’aïllament, segons la nota del consell, s’ha de decretar després d’un certificat mèdic i es pot prolongar més enllà dels catorze dies inicials si ho decideixen també els metges però sempre i quan ho autoritzi un jutge.

Pel que fa al tractament de les dades dels malalts de la Covid-19 i dels qui hi hagin estat en contacte, s’assenyala que aquesta informació s’ha de limitar només a la seva situació serològica o virològica. El Consell Constitucional ha afegit que les dades d’identificació d’una persona infectada no es podran donar a aquell amb qui hagi estat en contacte sense la seva autorització i que aquest dispositiu de recollida d’informació s’ha de limitar al temps estrictament necessari per a lluitar contra la pandèmia.

The post El Constitucional francès diu que la quarantena és ‘privació de llibertat’ i reclama vigilància judicial si s’aplica appeared first on VilaWeb.

La sucursalització porta a la submissió

TEMA DEL DIA
Bufetada.
La decisió del govern de Pedro Sánchez de deixar el País Valencià en la fase 0 del desconfinament tot i complir els requisits sanitaris per a passar a la fase 1 ha estat una bufetada al govern del Botànic. Alhora, ha demostrat que la dependència dels valencians de partits amb seu a Madrid impedeix de defensar els seus interessos. La reacció irada de Ximo Puig, que va advertir Sánchez que la lleialtat no s’ha de confondre amb submissió, farà que possiblement el govern del PSOE modifiqui alguna cosa, però, sigui quina sigui, és evident que el País Valencià ha estat víctima d’una humiliació, sobretot si es compara amb la situació del País Basc, on, amb indicadors no tan positius, s’ha passat a la fase 1, de manera que el govern d’Íñigo Ukullu ja regula autònomament la circulació entre províncies, cosa que segons el pla estatal de desconfinament no es pot fer. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El greuge del desconfinament s’afegeix al del mal finançament autonòmic crònic, que ha esdevingut un llast per a l’economia valenciana. Infrastructures clau com ara l’eix mediterrani no acaben de construir-se mai i els productes propis, com els cítrics, es queden sense collir o al magatzem perquè no són competitius amb els preus rebentats de països com el Marroc o Sud-àfrica, als quals la UE no barra el pas. El govern espanyol defensa els productors valencians amb la boca petita a Brussel·les, normalment sense èxit. Espanya prefereix comprar el silenci del Marroc amb la flota pesquera andalusa o gallega que no pas defensar els cítrics valencians.

El govern del Botànic pot elevar la queixa, i Ximo Puig demanar lleialtat a Sánchez, però aquest sap que els socialistes valencians no estriparan les cartes ni demanaran un grup propi al congrés, perquè ja a la transició van renunciar a les sigles del PSPV. Són una federació del PSOE, i qui hi mana és Madrid. Així ha estat sempre i continuarà essent així, per més que Ximo Puig reivindiqui un federalisme que no arribarà mai. A més, Puig no controla el partit, té davant seu i contra seu José Luís Ábalos, el líder de l’ala espanyolista dels socialistes valencians, premiat ara com a ministre de Transports i Mobilitat. Des d’aquest càrrec podria fer molt pel corredor mediterrani, però, com també passa als ministres del PSC, no se li nota els orígens o malda per dissimular-los per guanyar punts al PSOE. Als socialistes valencians els passa com als catalans: tenir ministres a Madrid no reporta cap benefici polític al país.

Dins el Botànic hi ha una força, Compromís, que intenta vertebrar una coalició valencianista, que doni prioritat als interessos del País Valencià. Però la diversitat d’estratègies que hi conviuen i el lideratge de Mónica Oltra, més d’esquerres que no valencianista, fa que sigui difícil d’esdevenir hegemònic. A més, Compromís també regala a Madrid el seu suport al PSOE sense que el seu diputat, Joan Baldoví, n’acabi obtenint contrapartides clares, més enllà d’un calendari sobre finançament que ja sap que no es complirà. És només un diputat, que va sortir després de fer una coalició amb Més País d’Íñigo Errejón. I Unides Podem, que en teoria és confederal, és tan disciplinat amb Madrid com ho són els comuns a Catalunya. Fan de crossa del PSOE. La integració del Bloc Nacionalista Valencià al si de Compromís no s’ha traduït en una hegemonia estratègica, tot i que és la formació més nombrosa de la coalició.

Ximo Puig ha pogut comprovar que la lleialtat no existeix, ni en el PSOE ni enlloc, només hi ha interessos. I els interessos del País Valencià només es poden defensar amb una força política valenciana, amb veu pròpia a Madrid. El PSPV ja va renunciar a la transició a ser aquesta força i després va venir un PP que va maldar per arrasar culturalment i políticament el País Valencià i, de passada, es va omplir les butxaques com si s’hagués d’acabar el món. El Botànic ha obert moltes esperances, però si la força principal del govern té les mans lligades a Madrid, tindrà poca força per a defensar els interessos dels valencians.

També és cert que l’actitud reivindicativa de Ximo Puig, i també de Francina Armengol, ha posat en evidència el PSC, que s’ha limitat a apuntalar l’estratègia centralista del govern espanyol sense ni una sola crítica. Al contrari, el PSC ha arribat a mentir, quan ha assegurat que no hi havia hagut recentralització de competències, per defensar el govern el PSOE. Ximo Puig i Francina Armengol han demostrat més categoria política que no Miquel Iceta, que hauria pogut fer més, perquè oficialment el PSC no és cap federació del PSOE sinó un partit diferent, ‘federat’ amb el PSOE. El resultat és pitjor, tal com s’ha vist. Iceta no s’ha dignat en cap moment a defensar els seus companys socialistes valencians o balears, tot i que sempre els porta a les seves campanyes electorals per aparentar catalanisme. El PSC és el millor exemple que el sucursalisme porta a la submissió i aquells que, de Catalunya estant, contraposaven la moderació lleial de Puig amb la reivindicació ‘deslleial’ de Torra, han tornat a quedar desautoritzats.

MÉS QÜESTIONS
Incertesa fins a darrera hora per la batllia de Badalona.
La batalla per la batllia de Badalona arriba a les darreres hores, però encara no s’ha tancat tot. El PSC ha aixecat el vet que havia posat a la candidata de Guanyem, Dolors Sabater, en canvi de repartir-se la batllia durant un any i mig totes dues formacions. L’ex-batllessa ha celebrat l’aixecament del vet, cosa que facilita l’acord, però rebutja aquest repartiment d’un any i mig, en què el PSC tindria el tram final, amb Rubén Guijarro com a batlle. El tram final de la legislatura és el bo perquè el batlle arriba a les eleccions municipals, cosa que l’afavoreix. Guanyem demana més temps per a Sabater i recorden que no és pas cap debat personalista sobre qui investir sinó de pactar un projecte per a governar. La candidata de Guanyem també ha afirmat que la seva candidatura no serà retirada en cap moment al ple d’investidura de demà, tingui suport o no. La proposta de Sabater no ha agradat al PSC, que insisteix en el repartiment temporal i fins demà no se sabrà si hi ha acord. En cas que no hi hagi pacte, el nou batlle de Badalona serà Xavier Garcia Albiol, el candidat del PP.

Dues candidatures es disputaran el lideratge de Podem al País Valencià. La síndica d’Unides Podem a les Corts Valencianes, Naiara Davó, es presentarà com a candidata a la secretaria general per a dirigir la formació al País Valencià, segons que ha revelat en una entrevista a À Punt. La diputada alcoiana vol una candidatura forta i unitària, en la qual voldria integrar Pilar Lima, que ja havia anunciat que també optaria a dirigir el partit. Davó diu que després de la pandèmia és el moment de la unitat i es mostra convençuda que Lima li donarà suport per a enfortir Podem. Però de moment no serà així. Lima, en un comunicat, s’ha refermat en la seva candidatura i ha fet una crida a construir un partit inclusiu i plural que compti amb tothom i que funcioni com a pont entre la militància i les institucions, amb un diàleg constant.

Formentera permetrà d’ampliar les terrasses de franc, cas per cas. El Consell de Formentera ha aprovat un decret per a ampliar l’ocupació de les terrasses d’hotels i restaurants. Segons que ha informat la institució, presidida per Alejandra Ferrer, les ampliacions seran aprovades prèviament pel Consell, que vetllarà per a garantir el pas de vianants i vehicles d’emergència. També ha explicat que les peticions han de formular-se telemàticament a l’Oficina Virtual d’Atenció al Ciutadà. L’ampliació serà gratuïta. Així mateix, el Consell de Formentera ha recordat que, ateses les circumstàncies, bonificarà al 100% la taxa d’ocupació de les terrasses. Si se sol·licita l’ocupació de via pública del local adjacent, s’haurà de disposar de l’autorització del titular d’aquest establiment i en tots els casos s’hauran de respectar les mesures de seguretat i distància de dos metres entre taules.

La justícia andorrana demana al govern de reprendre l’activitat. El Consell Superior de la Justícia ha demanat al govern de Xavier Espot que permeti de tornar a obrir l’activitat judicial perquè els jutges ja estan preparats per a atendre el públic i treballar d’una manera segura, com la resta de funcionaris de l’administració. El president del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall, ha dit que la setmana passada havia demanat al govern que obrís l’activitat judicial, tancada per un decret de l’executiu que incloïa mesures arran de la crisi sanitària. El Col·legi d’Advocats també ho ha demanat. Dilluns vinent hi haurà una reunió entre totes dues institucions per decidir com dur-ho a terme. Fins ara només s’han pogut fer els tràmits més urgents i algun judici per videoconferència. Casadevall ha explicat que aquestes darreres setmanes havien condicionat les instal·lacions perquè alguns treballadors poguessin fer la feina aïllats i es pogués atendre el públic amb cita prèvia. Aquesta represa de l’activitat es faria a les instal·lacions actuals. La nova seu encara no es pot fer servir, perquè se n’ha d’adjudicar el mobiliari, cosa que el govern té previst de fer aviat.

LA XIFRA
250.000 euros es volia gastar la batllessa de Barcelona, Ada Colau, en un concert per a recaptar fons contra el coronavirus, segons que ha explicat el regidor de Presidència, Jordi Martí. La proposta va desfermar una protesta ciutadana que va obligar Colau a suspendre’l, tot i que ha evitat de comparèixer per donar explicacions.

TAL DIA COM AVUI
L’11 de maig de 1904 va néixer a Figueres Salvador Dalí. Va produir al voltant de 1.500 pintures, a més de centenars d’il·lustracions, litografies, dissenys escenogràfics, escultures i projectes fotogràfics.

The post La sucursalització porta a la submissió appeared first on VilaWeb.

[Recull fotogràfic] El desconfinament divideix el país en dues parts

Avui ha començat una nova setmana del desconfinament progressiu, un dia que s’ha viscut de formes molt diferents arreu del país. A la Seu d’Urgell i a Benidorm les terrasses dels bars s’han tornat a omplir de gent i a Mallorca els comerços han tornat a obrir, gràcies a haver passat a la fase 1. En canvi, altres zones com Barcelona, València o Castelló, la vida ha continuat com fins ara, ja que s’han quedat a la fase 0.

The post [Recull fotogràfic] El desconfinament divideix el país en dues parts appeared first on VilaWeb.

L’àvia de 113 anys que va derrotar el coronavirus

La biografia de Maria Branyas podria inspirar una novel·la, un film o una sèrie d’unes quantes temporades a Netflix. La seva trajectòria vital és tan llarga com apassionant. Va néixer a San Francisco el 1907, va travessar l’Atlàntic per quedar-se a Catalunya, va viure la guerra del 36-39 i el març del 2019, ara fa un any, es va convertir en la persona més longeva del país, i també de l’estat espanyol. Fa tres setmanes, va donar positiu pel coronavirus 2019 i els seus 113 anys feien predir el pitjor desenllaç. Però Branyas s’ha resistit a escriure el darrer capítol de la seva història i les proves serològiques han confirmat que ha superat la Covid-19. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A la residència Tura d’Olot, on Maria Branyas és internada des de l’any 2000, encara se’n fan creus i fins i tot han hagut de contractar un servei de comunicació per a gestionar l’allau de trucades de mitjans que es volen fer ressò de la notícia. Si no és la persona de més edat del planeta que ha superat la malaltia, poc li deu faltar. Sí que és segur és que aquesta és la segona pandèmia que ha vist la nostra protagonista. L’anterior va causar cinquanta milions de morts.

Maria Branyas, vestida de blanc, en una fotografia familiar a Nova Orleans, el 1911.

La seva història comença lluny de la zona volcànica de la Garrotxa; concretament, al número 1571 de Powell Street, a San Francisco. Hi va néixer el 1907, un any després del gran terratrèmol que va deixar 10.000 morts a la ciutat californiana. Uns anys abans, el seu pare, Josep Branyas, havia anat fins a Mèxic per continuar el negoci d’un oncle. Després d’haver passat per Califòrnia, la família es va establir a Nova Orleans, on Josep Branyas va fundar la revista Mercurio. Editada en castellà, publicava textos d’autors de renom com Miguel de Unamuno i contenia il·lustracions de Ramon Casas.

Josep Branyas va ser diagnosticat de tuberculosis pulmonar i el metge li va recomanar que respirés aire pur, un remei gairebé universal en aquella època. És així com tota la família es va embarcar a bord del Catalina per anar a visitar la família que tenien a Catalunya, a l’altra punta de l’Atlàntic. Al final de la travessa, Josep Branyas, que tenia trenta-set anys, va patir una dispnea i va morir. En aquell moment, la Maria tenia vuit anys. El fèretre va ser llençat davant les costes de Galícia.

La mare, Teresa Morera, va decidir de no tornar a Amèrica. La família es va quedar a viure a Barcelona i després es va traslladar a Banyoles, on Teresa Morera es va casar amb un oncle que havia enviudat anys enrere. És així com, a dotze anys, un segon pare va entrar a la vida de Maria Branyas. Lluny de la gran ciutat i en l’ambient rural del Pla de l’Estany, va créixer la família, que va aconseguir d’esquivar així la gran pandèmia del segle: la ‘grip espanyola’.

El 1931, Maria Branyas es casa amb Joan Moret al Santuari dels Àngels de Girona.

El 16 de juliol de 1931, Maria Branyas es va casar amb el metge Joan Moret al Santuari dels Àngels de Girona, en ple massís de les Gavarres. Aquell dia va quedar immortalitzat en aquesta fotografia cedida per la seva família. Tot i haver estudiat infermeria, Maria Branyas no va exercir mai la professió, com tantes i tantes dones del seu temps. Es va dedicar a atendre els seus tres fills. L’esclat de la guerra del 36-39 li va tocar de prop: el seu marit va exiliar-se de Catalunya per unir-se al bàndol franquista com a comandant metge. Amb la guerra finalitzada, la família es va tornar a instal·lar a Girona i el 1944 va donar a llum la seva última filla, la Rosa.

Amb el pas dels anys i les dècades, Maria Branyas ha vist com anaven morint pares, germans i fins i tot un fill, l’August, el 2019, quan tenia 87 anys. Però alhora, arribar als 113 anys d’edat li ha permès de veure com els seus fills li donaven onze néts i aquests, al seu torn, tretze besnéts, que aviat és dit.

En aquesta línia de desafiar l’impossible, fa tres setmanes va donar positiu per coronavirus. Feia dies que es queixava per una infecció d’orina i les proves serològiques fetes per la residència Tura van confirmar que el seu cos ja produïa anticossos contra el coronavirus. ‘Vam pensar que ja no se’n sortiria, perquè amb aquesta edat…’. La seva filla petita, Rosa Moret, de setanta-cinc anys, explica que va viure la infecció de la seva mare des de la distància, perquè el confinament impedia cap visita. ‘Esperem que passi de pressa i que ens puguem veure aviat’, els deia la Maria per telèfon. Durant una vintena de dies ha estat aïllada a la seva habitació, però sense arribar a desenvolupar cap símptoma de gravetat. Com per art de màgia, la setmana passada, les proves van confirmar que havia superat la malaltia. Maria Branyas continuarà essent la persona més gran del país.

The post L’àvia de 113 anys que va derrotar el coronavirus appeared first on VilaWeb.

[DADES] El govern espanyol detecta ara més pacients joves hospitalitzats per Covid-19

Ja han passat més de dues setmanes d’ençà que es començà a aplicar una de les mesures més importants de desconfinament que ha pres de fa poc el govern espanyol: la sortida de la mainada al carrer. I ara per ara no s’observen pas dades que indiquin ni cap rebrot ni cap augment d’infeccions significatiu. Però el director del Centre de Coordinació d’Emergències del govern espanyol, Fernando Simón, sí que ha destacat avui que hi ha indicadors que han hagut d’estudiar amb molta cura, com ara l’augment, en alguns hospitals que no ha especificat, d’ingressos per Covid-19 d’adults joves. D’entrada, no ho ha vinculat pas al començament del desconfinament dels nens, però ha reconegut: ‘De certesa, tampoc no en tenim, perquè és difícil de valorar.’ googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Les dades que publica diàriament el Ministeri de Sanitat espanyol permeten de veure l’evolució del nombre d’hospitalitzats per edat. Habitualment, passat el cap de setmana hi ha un cert augment de tots els indicadors, per un retard en les notificacions. Però sembla que aquesta vegada l’augment és sostingut, tot i que encara és aviat per veure si ho és gaire. Les dades, per al conjunt de l’estat espanyol, diuen que aquests dos darrers dies hi ha hagut 257 noves hospitalitzacions per Covid-19 en pacients de 30 anys a 39 i 284 de pacients de 40 anys i 49. En aquests grups d’edat, l’augment és molt superior al d’hospitalitzacions diàries d’aquestes dues darreres setmanes, que a tot l’estat oscil·laven entre una desena i una vintena d’ingressos diaris.

Evolució dels hospitalitzats amb Covid-19 per franges d’edat a l’estat espanyol. Dades del Ministeri de Sanitat espanyol.

L’explicació que ha donat Simón ha estat aquesta: ‘Sí que hi ha indicadors que hem hagut d’estudiar amb molta cura, que hem discutit amb els equips, perquè en alguns hospitals havien detectat que l’edat mitjana era una mica menor. No pas nens, però sí una edat menor. Això podria ser degut a diverses coses, i vam haver de descartar si tenia a veure amb l’efecte de sortida dels nens. Aparentment, no. Però hem de valorar un altre conjunt de factors. Els hospitals es van decongestionant, i la població recupera ara una certa mobilitat i vida social. Alguns pacients una mica més joves i una mica més forts que potser fins ara es quedaven a casa ara tornen a ser atesos i fins i tot ingressats als hospitals. Podria ser aquest efecte. De certesa, tampoc no en tenim perquè és difícil de valorar. Però no hi ha hagut cap repunt substancial enlloc.’

The post [DADES] El govern espanyol detecta ara més pacients joves hospitalitzats per Covid-19 appeared first on VilaWeb.

El pla de desconfinament de Johnson no s’aplicarà a Escòcia, Gal·les ni Irlanda del Nord

El primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, ha presentat un pla de desconfinament a partir de dimecres. Tanmateix, només s’aplicarà a Anglaterra, ja què els governs d’Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord tenen el seu propi pla i les competències per a posar-lo en pràctica. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A Anglaterra, que concentra més del 90% dels casos de Covid-19 de tot el Regne Unit i és el segon país del món amb més víctimes, només per darrere dels Estats Units, els treballadors podran tornar als seus llocs de feina. El govern només els recomana que vagin en compte de no contagiar-se. A més, s’eliminaran les restriccions per a sortir de casa a passejar i fer esport.

Boris també ha anunciat que les persones que arribin al Regne Unit hauran de passar una quarantena obligatòria, tot i que no ha concretat res més. Les escoles i els comerços no obriran fins el juny, i els bars i restaurants romandran tancats fins el juliol.

The post El pla de desconfinament de Johnson no s’aplicarà a Escòcia, Gal·les ni Irlanda del Nord appeared first on VilaWeb.

Andorra avança en el relaxament del confinament i permetrà sortides més llargues

El cap de govern d’Andorra, Xavier Espot, ha anunciat noves mesures de relaxament del confinament. S’augmentarà el temps màxim per a les sortides de casa i es podrà fer esport a la muntanya –que no sigui de risc, com ara ciclisme de muntanya i carretera–, i per això s’ampliaran les franges horàries per a fer activitats. També es podrà fer servir la bicicleta per a desplaçar-se. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Espot ha dit que la població podrà elegir entre sortir dues hores cada dos dies segons el seu número d’edifici –parells o senars– o bé sortir una hora cada dia. El govern mantindrà la franja de sortida de les 11.00 a les 14.00 per a les persones de col·lectius vulnerables.

Pel que fa al cribratge de la població, ha explicat que fins ara s’havien fet 56.635 proves d’anticossos, i que 229 proves PCR havien permès de detectar vint persones amb la Covid-19. Dimecres començarà la segona volta amb proves als sanitaris, professionals sociosanitaris i membres dels cossos especials. Diumenge serà el torn dels voluntaris i, a partir de dilluns, la resta de la població.

Per la seva banda, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha dit que el cribratge havia determinat que el 9,04% de la població ja ha superat el coronavirus. També ha actualitzat les dades de la Covid-19. Aquestes darreres hores s’ha registrat només un cas i hi ha hagut set altes. En total, hi ha hagut 756 casos, dels quals 151 es mantenen actius. Hi ha deu persones ingressades, de les quals tres a l’UCI. Ja se n’han recuperat 557. Les defuncions es mantenen en 48.

The post Andorra avança en el relaxament del confinament i permetrà sortides més llargues appeared first on VilaWeb.

El Primavera Sound d’enguany, finalment, no es farà

El festival Primavera Sound ha suspès el certamen d’enguany  força major. Tot i que en un principi l’havia ajornat a final d’agost, la crisi del coronavirus ha fet que, finalment, l’hagi anul·lat. D’aquesta manera, la celebració del seu vintè aniversari es farà l’any vinent: del 2 al 6 de juny del 2021. En canvi, la trobada professional vinculada al certamen, el PrimaveraPro, sí que es manté. Es farà en format digital al juliol. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

‘Avui el Primavera Sound comunica la decisió més difícil de la seva història’, han dit els organitzadors en un comunicat. Les entrades adquirides seran vàlides per al festival de l’any vinent –amb ‘beneficis especials d’agraïment’–, per bé que també se’n podrà reclamar la devolució a partir del 3 de juny. El mateix dia s’anunciaran els primers artistes del 2021, el cartell del qual ‘continuarà celebrant el vintè aniversari del festival’.

The post El Primavera Sound d’enguany, finalment, no es farà appeared first on VilaWeb.

El PSC només acceptarà de repartir-se la batllia amb Sabater si es dóna un any i mig per a cadascú

L’ex-batllessa de Badalona Dolors Sabater, ara candidata a rellevar qui va ser el seu successor, Àlex Pastor, ha comparegut avui en conferència de premsa per anunciar que les negociacions amb els partits de l’esquerra ja no la veten, i això ‘canvia el marc de les negociacions’. ‘Avui, a la taula de negociació, s’ha plantejat la possibilitat que el PSC i la resta de forces donessin suport a la nostra candidata’ i que hi hagi un repartiment del mandat amb els socialistes. Sabater ha dit que està disposada ‘que hi hagi un lideratge compartit’, tot i que creu que no pot ser d’un any i mig i un any i mig, com proposaven els socialistes, perquè ‘afebliria el govern’. Guanyem demana que Sabater sigui batllessa més temps. Aquesta tarda, fonts del PSC han confirmat a VilaWeb que no acceptaran cap repartiment desigual: volen un any i mig per a cadascú i signar-ho en un pacte abans del ple de demà. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

‘No ens hem d’entendre per investir ningú. Ens hem d’entendre per governar. I que el PSC hagi aixecat el vet és un avenç qualitatiu, perquè ja no es gira l’esquena a una part molt important de l’electorat’, ha dit, recordant que fer fora Albiol no pot ser l’únic ingredient del pacte. ‘No només podem aturar el populisme de la dreta amb un govern de progrés, també ha de ser un govern robust, cal refer confiances’, ha dit Sabater. ‘Demanem que se’ns faci confiança, perquè és la clau.’ La candidata de Guanyem també ha dit que la seva candidatura no es retirarà en cap moment al ple d’investidura de demà, tingui suports o no.

Aquest matí, s’havia posat damunt la taula la possibilitat que Sabater i Rubén Guijarro, el candidat del PSC, es repartissin la batllia durant la resta del mandat. Fonts dels republicans han reconegut a VilaWeb que l’oferta de repartiment era raonable perquè assegurava estabilitat al govern i corresponsabilitzava les dues principals forces, i fonts dels socialistes han dit que si demà Guanyem acceptava demà, Dolors Sabater seria batllessa per un període d’any i mig i Rubén Guijarro n’agafaria el relleu el novembre del 2021.

Sabater ha començat demanant disculpes perquè les negociacions no han anat com havien d’anar. ‘Quan vam començar aquestes negociacions vam dir que no volíem ser poques hores abans del ple d’investidura sense tenir la seguretat de com seria el nou govern de progrés ni els seus plans i objectius.’

The post El PSC només acceptarà de repartir-se la batllia amb Sabater si es dóna un any i mig per a cadascú appeared first on VilaWeb.

Esquerra acceptaria que Sabater i el PSC es repartissin la batllia de Badalona, contra l’opinió de Guanyem

El més calent és a l’aigüera a Badalona, que demà ha de triar el nou batlle en substitució d’Àlex Pastor. Tots els partits de l’oposició treballen per a arribar a un pacte i impedir que el cap de llista del Partit Pupular, Xavier García Albiol, torni a governar la ciutat. Però de moment encara no hi ha consens. Avui, tant el PSC com Esquerra Republicana han afirmat que avalarien el repartiment de la batllia entre Dolors Sabater, candidata de Guanyem Badalona, i Rubén Guijarro, el candidat que proposa el PSC. Fonts dels republicans han reconegut a VilaWeb que l’oferta de repartiment és raonable perquè assegura estabilitat al govern i corresponsabilitza les dues principals forces. El president de la secció local del partit, Àlex Montornès, ha dit en un piulet que qui tindria l’última paraula, en tot cas, seria l’assemblea local. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Però la formació de l’ex-batllessa, que ha rebutjat sempre aquesta fórmula, no ho contempla. Guanyem ha confirmat també a aquest diari que no acceptaran de repartir-se el càrrec amb el PSC. ‘Hi ha la possibilitat d’arribar a un pacte amb el PSC, però en cap cas no inclourà repartir-nos el mandat. Nosaltres ens mantenim. Només votarem la Dolors Sabater.’ Avui a les quatre de la tarda hi ha convocada una conferència de premsa en què Sabater explicarà als mitjans la seva posició i l’evolució de l’acord.

Fonts dels socialistes han explicat a aquest diari que ‘és una opció que posem sobre la taula per tal de desencallar la situació’, tot i que remarcant que cal ‘un govern sòlid que pugui fer front a la crisi’. La proposta concreta és que ‘si Guanyem accepta demà l’acord, Dolors Sabater serà batllessa per un període d’any i mig i Rubén Guijarro agafarà el relleu al novembre de 2021’. Al seu torn, la batllessa provisional, Aïda Llauradó, dels comuns, ha dit proposat aquest matí que, si no hi ha acord per a fer fora Albiol, l’oposició la voti a ella per a allargar la situació d’excepcionalitat i tenir més marge per a un acord.

The post Esquerra acceptaria que Sabater i el PSC es repartissin la batllia de Badalona, contra l’opinió de Guanyem appeared first on VilaWeb.

Les altes van quintupliquen les infeccions ahir a les Illes Balears

La pandèmia del coronavirus 2019 continua controlada a les Illes Balears, on les altes (15) han quintuplicat les infeccions per la Covid-19 (3) en l’últim dia. A més, no s’ha registrat cap defunció (209). Dels 1.953 contagis detectats, 329 continuen actius i 1.415 s’han guarit. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A Mallorca és l’illa més afectada amb 185 persones hospitalitzades, de les quals 33 són en unitats de cures intensives (UCI). D’altra banda, Eivissa té 22 pacients hospitalitzats, dels quals cinc són a l’UCI, la mateixa xifra que Menorca.

Dels 1.953 casos detectats, 343 són professionals sanitaris (17,5%). D’aquestes infeccions, només 89 continuen actives. Cal recordar que a les Illes Balears hi ha uns 16.000 professionals sanitaris.

La situació a les residències

Pel que fa a les residències de gent gran, a hores d’ara hi ha 107 residents afectats,  149 que han superat la infecció i 82 han mort. En el cas dels treballadors, 53 continuen contagiats i 103 s’han curat.

The post Les altes van quintupliquen les infeccions ahir a les Illes Balears appeared first on VilaWeb.

Diversos partits demanen l’excarceració de presos vulnerables a la Covid-19

Podem, ERC, JxCAT, CUP, Bildu, PNB, BNG, Compromís i Més País han signat el manifest conjunt ‘Pel respecte als drets de les persones privades de llibertat’ on reclamen al govern espanyol que adopti mesures per excarcerar les persones malaltes, d’avançada edat i en situació de vulnerabilitat davant el Covid-19. Recorden que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Consell d’Europa recomanen posar en marxa mesures alternatives a la privació de llibertat com l’excarceració, l’acostament de presos i l’ampliació de les comunicacions entre interns i familiars, a més de tests ràpids als interns. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El manifest assegura que les formacions signants ‘no dubten’ de les iniciatives que ha engegat el Ministeri de l’Interior espanyol a les presons, però recorden a l’executiu de Pedro Sánchez que és ‘absolutament prioritari’ que engegui mecanismes més exigents ‘perquè les persones preses romanguin en espais més salubres en condicions d’atenció més profilàctiques i adequades’.

En concret, el manifest reclama l’excarceració de persones vulnerables, és a dir interns que presentin patologies prèvies serioses, cròniques o agreujades per l’edat –majors de 65 anys– o que conformin grups de risc davant el contagi de la pandèmia. També reclamen l’excarceració dels presos que hagin complert tres quartes parts de la condemna, que no presentin alt risc de reincidència i que comptin amb recursos familiars per sotmetre’s al confinament ‘en els mateixos termes que la resta de la societat’.

Entre altres també demanen que es facin passos per a un ‘acostament geogràfic generalitzat’ dels presos a les seves llars, perquè l’allunyament suposa ‘un impediment afegit per a la normalització de les comunicacions dels interns’. Aquest trasllat, afegeixen, s’hauria d’iniciar amb els reclusos més allunyats dels seus domicilis i amb els pares i mares de fills menors d’edat.

The post Diversos partits demanen l’excarceració de presos vulnerables a la Covid-19 appeared first on VilaWeb.

El coronavirus entra a l’Ala Oest: ‘Fa por anar a treballar a la Casa Blanca’

L’administració Trump pateix ara per a contenir un brot de coronavirus dins mateix de la Casa Blanca. Dos treballadors de l’Ala Oest, un assistent del president dels Estats Units i Katie Miller, la portaveu del vice-president, Mike Pence, han obtingut un resultat positiu en la prova de la Covid-19. I això ha fet que hi hagi tres alts càrrecs del govern que hagin decidit de sotmetre’s voluntàriament a una quarantena de dues setmanes. Però n’hi ha altres que van estar en contacte tant amb Miller com amb l’assessor de Trump que continuen anant a treballar. ‘Fa por anar a treballar’, va declarar a la CBS Kevin Hassett, conseller econòmic del president. Diu que va a treballar amb màscara, però que ‘estaria molt més segur assegut a casa que no anant a l’Ala Oest. És un lloc petit amb molta gent, és una mica arriscat. Però ho has de fer perque has de servir el teu país.’ googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Un dels treballadors que ha decidit fer quarantena és l’epidemiòleg Anthony Fauci, de 79 anys, que ja va tenir un resultat negatiu en una prova diagnòstica. Un altre és Robert Redfield, director del centre de control i prevenció de malalties, de 68 anys, que ara per ara no té símptomes. I el tercer és Stephen Hahn, de 60 anys, que dirigeix l’Agència d’Aliments i Medicaments. En canvi, qui no farà quarantena, de moment, és Mike Pence, per més que la seva portaveu tingui el coronavirus.

La preocupació per l’entrada de la Covid-19 a la Casa Blanca coincideix amb els missatges del president Trump als nord-americans perquè vagin tornant a una certa normalitat, perquè tornin als llocs de treball, malgrat els advertiments del funcionaris de salut pública que el virus continua fent estralls a tot el país.

Això no obstant, s’han intensificat els tests i la detecció de contactes dins de la Casa Blanca. Segons publica The New York Times, la manera que tenen de fer les proves de la Covid-19 és mitjançant tests serològics ràpids, de nom ID Now, de l’empresa Abbott Laboratories, que presenten el resultat en pocs minuts. Però hi ha personal sanitari que ja ha advertit que aquestes proves no són del tot fiables, i que poden generar falsos negatius.

The post El coronavirus entra a l’Ala Oest: ‘Fa por anar a treballar a la Casa Blanca’ appeared first on VilaWeb.

[ÀUDIO] Ayuso fa el ridícul en directe explicant el significat de l’acrònim Covid-19

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, acumula diverses polèmiques i sortides de to en la crisi del coronavirus 2019. En una entrevista a Onda Cero, ha volgut explicar que l’actual pandèmia ja ‘campava al seu aire’ molt abans que el 31 de gener es detectés el primer cas a l’estat espanyol. ‘Jo ho tinc molt clar, per això es diu Covid-19: coronavirus, desembre, 2019‘, ha afirmat. Tanmateix, Covid-19 és l’acrònim anglès que significa la malaltia que causa el coronavirus 2019. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Este momento de @IdiazAyuso. Que ella ya sabe cuando estaba el COVID19 por Madrid. ¡Genia!

"Yo lo tengo claro, por algo se llama COVID 19: coronavirus, diciembre, 2019"

Lo cierto es que el acrónimo de COVID es "coronavirus DISEASE 2019” pic.twitter.com/7NiSHdUGFj

— AntonioMaestre (@AntonioMaestre) May 11, 2020

The post [ÀUDIO] Ayuso fa el ridícul en directe explicant el significat de l’acrònim Covid-19 appeared first on VilaWeb.

41 casos nous i 7 morts més per coronavirus al País Valencià

El País Valencià ha registrat 16 nous casos de Covid-19 mitjançant PCR en les últimes 24 hores i set defuncions, quatre d’elles en residències de gent gran, la qual cosa eleva la xifra total a 10.729 contagis i 1.345 víctimes mortals. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons ha informat la Conselleria de Sanitat en un comunicat, en l’última actualització de dades hi ha constància de 41 nous casos, 16 confirmats mitjançant PCR i altres 25 per test ràpid, i del total de casos detectats (10.729 per PCR i 3.152 per test ràpid) es mantenen actius actualment 3.591, la qual cosa representa el 26%.

Els hospitals valencians únicament han registrat una hospitalització per coronavirus en les últimes hores i les UCI es mantenen amb 87 pacients, els mateixos que el diumenge.

The post 41 casos nous i 7 morts més per coronavirus al País Valencià appeared first on VilaWeb.

‘Mirades des del confinament’, el fotomosaic que homenatjarà la solidaritat contra el coronavirus

Òmnium Cultural, el festival Cruïlla i l’artista Joan Fontcuberta han decidit impulsar un gran fotomosaic com a homenatge a la solidaritat col·lectiva contra el coronavirus. Sota el nom ‘Mirades des del confinament‘, amb milers de fotografies intentaran explicar com la societat civil s’ha autoorganitzat i ‘ha donat el millor de si mateixa’ per superar la crisi social i sanitària. Segons que han explicat, de l’11 al 19 de maig i a través de la pàgina web miradesdesdelconfinament.cat es recolliran fotografies de la ciutadania que responguin a la pregunta ‘Què has fet durant el confinament?’. Un cop acabat el termini, Fontcuberta ho convertirà en un fotomosaic, que s’exposarà a la propera edició del festival Cruïlla. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons els impulsors, l’objectiu és que cadascú expressi què ha representat el confinament per a ells, ja sigui des de la quotidianitat de casa o des de la feina de sectors essencials. ‘S’hi val tot: la idea és poder compartir des d’aquelles estones que estem preocupats fins a aquells petits esclats de creativitat domèstica’, ha explicat Fontcuberta. ‘De prop, només és una foto… però, si amplies la mirada, veuràs la imatge de molta gent fent història. La nostra història’, diuen al vídeo promocional de la iniciativa.

A més, ha detallat que un cop es tinguin totes els fotografies en farà un mural ‘monumental’ que quedi en el futur ‘com a testimoni i homenatge d’aquesta gran experiència col·lectiva’. La imatge final de l’obra serà una incògnita fins a l’últim moment. L’obra s’esposarà en la propera edició del Cruïlla, que l’organització ja ha avisat que, en cas de ser aquest 2020, difícilment serà com les edicions habituals. En cas d’ajornament, s’exposarà el 2021.

Els impulsors expliquen que mentre que Fontcuberta serà l’encarregat de la creació artística, Òmnium i el Cruïlla posaran a disposició del projecte ‘tota la musculatura i expertesa de mobilització ciutadana’. De fet, admeten que ja feia mesos que havien iniciat aquest projecte cultural, però n’han hagut de reorientar la temàtica a causa de la pandèmia.

El vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri, ha destacat que el confinament ha canviat la vida quotidiana de la ciutadania. ‘Hem vist els balcons plens de vida, hem descobert altres maneres d’estar amb la família, els amics o els veïns, i hem aplaudit el personal sanitari, els caixers de supermercat i els voluntaris, que han treballat contrarellotge per salvar vides i no deixar ningú pel camí”, remarca, i afegeix que això demostra que ‘la força d’un país és la seva gent’.

El president de l’entitat, Jordi Cuixart, que és empresonat, ha lloat el ‘compromís’ de Fontcuberta i ha assegurat que així es fa perdurar la lluita per la vida digna mitjançant la cultura i l’empoderament. ‘Cultura valenta que ens reafirma en la força del poder col·lectiu sense deixar-nos ningú pel camí’, constata.

També el director del Cruïlla, Jordi Herreruela, ha celebrat la seva participació, i ha apuntat que amb aquesta acció se’l vol ‘reivindicar’ i donar a conèixer perquè, tal i com ha subratllat, tant el festival com Òmnium volen destacar els grans artistes que ‘contribueixen a engreixar la cultura del país’.

The post ‘Mirades des del confinament’, el fotomosaic que homenatjarà la solidaritat contra el coronavirus appeared first on VilaWeb.

Catalunya Nord comença el desconfinament amb la reobertura gradual d’escoles i negocis

Després de cinquanta-cinc dies de confinament, Catalunya Nord ha entrat a la fase de desconfinament avui, com altres zones del país. En aquesta nova fase, no es poden fer desplaçaments que superin els cent quilòmetres excepte si es disposa d’una autorització per motius laborals o familiars d’urgència, però sí que es permet de visitar persones grans amb mesures de precaució com la màscara i el manteniment de la distància física. A més, dins del radi de cent quilòmetres del lloc on s’ha estat durant els dos mesos de confinament es permet la mobilitat de les persones. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Aquest radi, però, té els límits de la frontera entre l’estat francès i l’espanyol, que no es pot traspassar perquè resta tancada d’ençà que va començar el confinament. Per tant, encara no es podrà anar cap al sud del país.

A partir d'avui, a Catalunya Nord nos podem desplaçar en un radi de 100km. En fi, no ben bé. pic.twitter.com/fBmNk8seh8

— Júlia Taurinyà (@JuliaTaurinya) May 11, 2020

Segons que informa Ràdio Arrels, en aquest primer dia de desconfinament hi ha llargues cues per arribar al Pertús. La part est del Pertús forma part, administrativament, de l’estat espanyol i el control fronterer oficial està al sud del poble. Per tant no cal passar cap control per accedir als comerços, on hi ha productes més barats que al territori que administrativament forma part de l’estat francès.

L’obertura de mesures de confinament del govern francés colapsa el comerços del barri del Limits, al Pertús que per ordre del govern espanyol es manté en fase 0. pic.twitter.com/C90Jl2pRn4

— CatInfo Girona (@Cati_Girona) May 11, 2020

També ha començat una reobertura gradual de les escoles i es preveu la tornada a la feina de totes les empreses, botigues i negocis –excepte restaurants i cafeteries–, tot i que el govern francès recomana que es mantingui el teletreball, especialment per a la població de risc, com la gent gran, les dones embarassades i els malalts crònics. S’han reobert les biblioteques i els centres de culte, les reunions familiars es limiten a deu persones, es pot fer esport a l’aire lliure de manera individual i s’obliga a utilitzar la màscara en el transport públic.

#deconfinementjour1 #7h09
En gare #Perpignan avec agents @TER_Occitanie pour reprise trafic @Occitanie
Les masques grand public disponibles à l'accueil pour les usagers comme s'y était engagés @CaroleDelga @GibelinLuc pic.twitter.com/CunhvUMr9A

— Agnès Langevine🌻 (@Agneslangevine) May 11, 2020

El govern francès, que ha prorrogat l’estat d’emergència fins el 10 de juliol, ha aplicat criteris com els casos de Covid-19 detectats els últims set dies, el nombre de llits d’UCI disponibles als hospitals i la capacitat de fer tests de detecció del coronavirus. Catalunya Nord va aconseguir estabilitzar la pandèmia fa dies. Fins ara hi ha hagut 310 casos, 267 altes i 34 morts per coronavirus.

The post Catalunya Nord comença el desconfinament amb la reobertura gradual d’escoles i negocis appeared first on VilaWeb.

Pàgines