Vilaweb.cat

Alfons i Francesc Esteve: ‘És el moment de superar la situació de subordinació lingüística al País Valencià’

L’un llicenciat en dret i l’altre en filologia, Alfons Esteve (Xàtiva, 1968) i Francesc Esteve (Xàtiva, 1965), fa anys que es dediquen a l’anàlisi i l’assessorament lingüístic. I a la defensa pràctica dels drets en aquest camp. Tots dos treballen al Servei de Política Lingüística de la Universitat de València i són coautors, entre més, dels llibres El nom, la unitat i la normalitat: informe sobre el reconeixement del català com a llengua oficial i pròpia del País Valencià i Drets cap a la normalitat. Del projecte lingüístic d’Acció Cultural del País Valencià, i juntament amb l’entitat cívica, els germans Esteve n’han fet ara un llibre, que ha editat Onada i on queda recollida, fil per randa, una proposta per a una llei d’igualtat lingüística. I expliquen que amb aquesta proposta es podria revertir l’actual situació de regressió. Duu un títol explícit, Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació, i reclama atenció. I posada en pràctica.

Presenteu un llibre que és, de fet, una proposta de llei: què ha fet necessari aquest plantejament?
—Alfons Esteve: Pensem fer la llei, i l’explicació (per què el llibre va més enllà de la llei), per la situació en què ens trobem i que cal començar a superar. És una situació de subordinació del català i cal fer polítiques actives que la revertisquen. Pensem que cal una nova llei. L’actual té trenta-cinc anys, està feta amb els condicionants d’aquell moment i tenia (té, perquè està en vigor) moltes mancances. Hi ha d’haver una llei que regule tots els àmbits socials i que tinga mesures pràctiques i efectives per a començar a capgirar aquesta situació. Amb l’actual llei no n’hi ha prou per a garantir els drets dels valencianoparlants, no garanteix la igualtat.

Una de les qüestions que poseu sobre la taula és que, actualment, no és que no s’avanci sinó que es va endarrere.
—Francesc Esteve: Actualment, tal com està la situació, juguem a perdre. No podrem guanyar mai en cap cas. Estancar-nos ja seria positiu. I les dades que donem, que són oficials, són prou significatives: per exemple, passar del 61% de gent que es declara valencianoparlant el 1992 al 50,9%… Són 10 punts menys. Això, en la competència declarada. En la gent que l’entén, del 83,2% el 1992 al 72,4% el 2015 també és una baixada. Retrocedim en habilitats declarades d’ús, les més bàsiques. Pugen les acadèmiques, per la força del sistema educatiu: la gent que diu que sap llegir-lo i que el sap escriure. Això ens porta a la llatinització del valencià. En l’ús, la reculada és fortíssima. Les enquestes parlen de vint punts, en alguns casos. Les dades són realment preocupants. No es pot confiar tot a l’escola com s’ha fet fins ara. No ho resol.

Ja sha demostrat.
—A. E.: Ho deia l’informe de l’STEPV: el 2016, hi havia un 30% d’ensenyament en valencià. Al ritme actual, arribaríem al 50% l’any 2094! Però és que hi ha un desequilibri bestial, no hi ha continuïtat: es comença prou bé a l’escola infantil, a l’ESO ja baixa, quan s’arriba al batxillerat i els cicles formatius la baixada és increïble i després, en la universitat, depèn d’on caigues. Una altra qüestió: hi ha desigualtats immenses entre comarques, amb una gran discontinuïtat territorial que crea blocs diferents. Al sud, sobretot. I forats a les grans ciutats. Una altra: la disfunció sistema públic/sistema privat: sembla que només siga una cosa del sistema públic i que el privat n’estiga exempt absolutament, com si no tinguera cap obligació respecte de la llengua oficial i pròpia.

En el marc legal actual de la Constitució espanyola, i de la interpretació que se n'ha fet, no hi ha igualtat lingüística

La qüestió terminològica també és important: en el seu moment, vàreu insistir per canviar el concepte de ‘requisit’ lingüístic pel de ‘competència’, pel que fa a l’accés a la funció pública, i ara parleu d’igualtat lingüística.
—F. E.: El terme ‘requisit’ reforça la visió de simple exigència administrativa, igual com una pòlissa que cal adjuntar al teu currículum simplement per a passar i de la qual després ja et pots oblidar. Com el certificat mèdic o el de penals. I, a més a més, negatiu: és una trava. El terme ‘competència’, al contrari, posa l’èmfasi en la qüestió important: no que tingues el paper sinó la competència. Si tu has d’exercir, convé que sigues competent, que pugues parlar, atendre, escriure en les dues llengües oficials. El paper ens interessa menys: ens interessa l’aptitud. Només la competència es transformarà en ús, el requisit es transformarà en un paperet que s’arxiva.
—A. E.: I volem que la competència es demostre en el moment que es fa l’accés a la funció pública. Proposem que alguna de les proves, dels tres o quatre exercicis que s’han de superar en aquest accés, s’haja de fer en valencià. La idea és demostrar que aquella feina que faràs en el futur, pots fer-la perfectament en català.
—F. E.: Per exemple, a l’ensenyament, que és l’únic lloc on actualment hi ha l’exigència de demostrar el coneixement del valencià, la gent s’aprèn els temaris en castellà i els recita; el valencià és un simple ‘ací tinc el titolet’, sense cap connexió amb les coses que un professor ha de demostrar que sap i que fa. Si has de ser professor i has de dominar les dues llengües, demostra’m en l’oposició que les domines.

Igual com en tot.
—F. E.: És clar. Igual com tens un títol que demostra que ets químic i després has de fer una oposició per demostrar com apliques els teus coneixements a l’ensenyament.

La Llei d'igualtat LGTBI aprovada per les Corts valencianes ens ha servit de model

Per què heu triat el terme d’igualtat lingüística a l’hora de posar etiqueta a la llei?
—A. E.: El terme no és nostre, ix en un estudi sobre els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes, coordinat per Rafael Castelló i Artur Aparici. Plantegen que, vistes les dades, si volem avançar s’ha d’establir un nou sistema. I comencen a parlar d’igualtat lingüística. A més, és un terme neutre, un concepte positiu i ampli amb el qual avui ningú no pot estar en contra, més enllà de sectors molt de l’extrema dreta. I defineix molt bé les relacions, com ha passat en les reivindicacions del feminisme o contra el racisme. Creiem que es pot aplicar molt bé a la llengua.
—F. E.: I facilita moltíssim la comparació: per què no és igual la meua? Per què eixa persona pot ser atès en la seua llengua i jo no?

Hi ha una situació de discriminació que així es visibilitza.
—F. E.: La càrrega de la prova, diguem-ne, cau sobre l’altre. Si està en contra de la igualtat lingüística, ha d’explicar per què. Hem aprofitat, també, una de les últimes lleis que han aprovat les Corts Valencianes: la llei d’igualtat de les persones LGTBI, que és força avançada, exigent i que ens ha servit de model.

Una de les qüestions que denuncieu és que en els afers de llengua sembla que hàgim d’acceptar situacions que en altres àmbits de discriminació trobem inacceptables. En el cas de la discriminació per raó de color de la pell o de gènere o de condició sexual. D’alguna manera, col·loqueu un mirall davant l’esquerra valenciana i pregunteu si la discriminació per raó de llengua, en canvi, sí que s’ha d’acceptar.
—F. E.: La llei d’igualtat LGTBI està ben feta. Així que ara explica’m per què en la discriminació per raons de condició sexual s’apliquen correccions, fins i tot sancions i, en canvi, no es pot fer quan hi ha discriminació per raons lingüístiques.
—A. E.: Tenim molt interioritzat que se’ns pot discriminar per raó de llengua. Ho tenim tan interioritzat que quan fas propostes tan moderades com aquestes encara hi ha qui se’n queda sorprès i diu oh, en un comerç m’han d’atendre en valencià? Com pot ser? Escolteu, simplement diem que han d’entendre. En bona lògica seria atendre, però en la situació en què som, parlem d’entendre. Això ho qüestionem? Entendre!
—F. E.: És la colonització mental. No ens plantegem ‘per què em respon en castellà, si jo sóc el client?’ No. I ningú no té mala consciència per no respondre en valencià? I, en canvi, nosaltres sí?
—A. E.: No tenim els mateixos drets que l’altra llengua oficial. I aquesta és una de les coses que hem de començar a revertir. I el plantejament de la igualtat lingüística és precisament això.

És una llei que regula els drets lingüístics en tots els àmbits.
—F. E.: Dins les possibilitats de l’estat espanyol, eh? Cal dir-ho [riu].

Al llibre feu un apartat que es diu ‘Nota orwelliana sobre la igualtat lingüística a l’espanyola’: recordeu La revolta dels animals i que, actualment, ‘totes les llengües oficials són iguals, però el castellà és més igual que les altres’.
—F. E.: No som ingenus. Sabem que en el marc legal actual de la constitució espanyola, i de la interpretació que se n’ha fet, reforçada per l’acció de l’estat, no hi ha igualtat lingüística. Ni n’hi pot haver. Però l’única manera d’aproximar-s’hi és, precisament, reclamant-la. I posant-ho en evidència.

Fa trenta-cinc anys que l'estimem, el fomentem i el promovem. Ara transformem-ho: garantim-ne l'ús

Plantegeu sancions de defensa del valencianoparlant.
—F. E.: I som molt més moderats que la llei contra la discriminació de persones LGTBI, on s’estableixen coses interessants com ara l’actuació d’ofici de l’administració pública quan hi ha una discriminació, o que la càrrega de la prova caiga sobre el discriminador i no sobre el discriminat. Això no ho hem posat.

És una llei però també un canvi de mentalitat, un apoderament.
—F. E.: Sí, la llei d’ús permet l’ús del valencià. Nosaltres el volem garantir. Passem de permetre l’ús, i el ciutadà ja s’espavilarà, a garantir-lo i, per tant, a protegir el ciutadà en els seus drets.

Més que no pas una reflexió, ja presenteu una llei.
—A. E.: És que fa quatre anys ja vam presentar un document, amb les universitats públiques i Acció Cultural del País Valencià, que reclamava una nova llei. I abans, ‘Drets cap a la normalitat’, un pla d’acció en tots els àmbits…

I què us deien? Que sí, que sí, que calia una llei?
—F. E.: [Riu] Ara els responem: doncs ja la tenim. Parlem-ne. Segur que és millorable. En un sentit o en un altre: aneu massa lluny en això i us quedeu massa curts en allò. Encantats de rectificar-la. Però parlem sobre un text concret. Perquè si parlem in vacuo, ens quedem en la teorització. O en vaguetats: promoure el valencià i fomentar-lo i estimar-lo moltíssim, està molt bé i ja ho sabem. Fa trenta-cinc anys que l’estimem, el fomentem i el promovem. Ara transformem-ho. Garantim-ne l’ús.
—A. E.: Ja fa molts anys que la societat va davant de la política. Ha de ser la societat qui plantege les coses. I de manera concreta.

Hi destaca la intenció de resoldre ambigüitats actuals. Per exemple, la unitat de la llengua: parleu de comunitat lingüística i, tot seguit, n’enumereu l’àmbit territorial.
—F. E.: És que la llei d’ús pot portar a l’aïllacionisme lingüístic: parla del valencià sense cap connexió, en cap moment, amb la resta de la comunitat lingüística. Sense donar entendre, sinó tot al contrari, que també es parla fora dels límits del País Valencià. Bé, el fet és que, més enllà de sectors molt minoritaris, la tensió que hi havia, socialment, quant a la unitat de la llengua, ha baixat. És el moment d’encarar-ho. I ho fem. Recollint totes les denominacions.
—A. E.: Per qüestions d’història i de rigor científic. Però també per a poder funcionar: reduïdes al País Valencià, moltes iniciatives no tenen futur ni mercat.

Aquesta proposta legislativa estableix que l’administració vetllarà per la unitat de la llengua.
—F. E.: Sí. I preveiem una cosa molt concreta, que hi haurà col·laboració i convenis, i que la institució de referència normativa que determina l’estatut d’autonomia, que és l’AVL, es coordinarà amb les equivalents en la resta de territoris. És un dels aspectes que ha de quedar clar. Perquè s’ha funcionat de manera aïllacionista.

Al Principat, també.
—Francesc Esteve i Alfons Esteve: [Alhora] També.
—A. E.: Cal entendre que esquivar el problema no ha donat bon resultat. Amagar el cap sota l’ala no és mai la solució.

Establiu mesures d’avaluació de resultats.
—A. E.: És fonamental. Parlem d’un instrument, la llei d’igualtat lingüística, que ha de tenir aplicació pràctica. I necessita un seguiment. Com en tota cosa. Per això proposem una comissió de seguiment de la igualtat lingüística, i que siga independent, que no depenga de l’administració
—F. E.: I que els seus ritmes no coincidisquen amb els de les legislatures.

La situació del català al País Valencià és complicada. En aquest llibre l’analitzeu però, sobretot, proposeu mesures concretes per a la recuperació.
—F. E.: Com a mínim, oferim un començament per a capgirar la tendència, que és el desús i la subordinació. El fet és que amb les actuals regles del joc juguem a perdre. Per tant, cal canviar-les. Si no, estem perduts.
—A. E.: S’ha d’intervenir. Al llibre posem un exemple de polítiques actives reeixides, les de la Universitat de València. Que és el millor dels plans possibles? No, segurament és millorable. Però com a mínim en aquesta universitat s’ha capgirat la tendència.

Com?
—F. E.: Canviant les regles del joc. La regla era el lliure mercat, dir que ens adaptarem a la demanda que hi haja. Però la demanda no és neutra, està molt condicionada per les circumstàncies.
—A. E.: L’any 2010, a la Universitat de València i a la Jaume I de Castelló, tot i aplicar models diferents, tenien pràcticament els mateixos nivells de docència en català. A la Jaume I, el professor decideix la llengua en què fa la classe. L’any 2010 la docència en català se situava en un 20%-21%. L’any 2018 se situa en un 20%-21%. No s’han mogut. La Universitat de València tenia un sistema de línies: línia en castellà, línia en valencià (que era més o menys viable en graus amb molts grups). Doncs teníem una situació del 25%. Fins que no es va decidir d’actuar i fer una norma real amb avaluació i amb objectius anuals d’increment no es va revertir la situació. I hi ha hagut un canvi: no és el professor qui determina, no hi ha línies, sinó que hi ha una obligació d’augmentar la docència cada any fins que, passats deu anys, s’arribe com a mínim al 50% de docència en valencià.

I com s’augmenta?
—A. E.: S’han deixat de banda les línies i s’oferten les assignatures: és obligatori que cada titulació tinga un percentatge mínim d’assignatures en valencià.

En quin percentatge se situa ara?
—A. E.: En el curs actual, en el 42%.
—F. E.: Hem canviat les regles del joc. Hem de tendir a la igualtat. Però no en abstracte ni per a les calendes gregues, no: en un termini molt concret. Pensem què passaria si diguérem: és que no som iguals en drets, hòmens i dones? Doncs deixem que lliurement, en els càrrecs més importants, hi haja qui hi haja de ser segons lliure iniciativa. Això ho sol argüir qui està en situació de privilegi, o de monopoli, i ja sabem quin n’és el resultat: que no hi haurà mai igualtat.
—A. E.: S’ha d’actuar, hi ha d’haver normes i s’han d’aplicar. La situació és reversible.

The post Alfons i Francesc Esteve: ‘És el moment de superar la situació de subordinació lingüística al País Valencià’ appeared first on VilaWeb.

Enciclopèdia Catalana crea una nova editorial per competir amb el Grup 62

L’any 2006, el Grup Enciclopèdia Catalana es trobà eclipsat pel Grup Planeta en l’operació que significà la creació del Grup 62. Enciclopèdia Catalana hi va aportar el segell Proa, que, juntament amb l’editorial infantil la Galera (que no va entrar en l’operació), era el patrimoni més valuós que tenia. Però de seguida es va entreveure, i amb el temps es va fer efectiu, que en aquella operació Planeta s’imposava i aconseguia el 80% de les accions, mentre Enciclopèdia Catalana hi restava en minoria i perdia el control de Proa.

El 2015, Enciclopèdia Catalana feia un cop de força encapçalat per l’editora Iolanda Batallé, que havia aconseguit grans èxits amb el segell la Galera. L’estratègia consistia a tornar-se a situar en el mercat editorial en català amb la creació de dos segells per a adults: Catedral, per a un públic ampli, i Rata, que havia de publicar literatura exquisida i minoritària. La idea era anar esborrant la marca Enciclopèdia Catalana, en declivi, i anar implantant la marca Catedral com a grup editorial.

Però l’estratègia no va acabar de reeixir i, potser per aquesta raó, l’editora Iolanda Batallé va acceptar el càrrec de directora de l’Institut Ramon Llull i va abandonar el seu ambiciós projecte editorial dins Enciclopèdia Catalana. En aquest procés també va canviar la gerència del grup, que fins aleshores havia estat d’Albert Pèlach, gestor editorial de llarg recorregut, i que ha estat substituït per Joan Abellà, provinent del Macba. Va ser Abellà qui va convèncer Ester Pujol d’impulsar la nova etapa d’Enciclopèdia.

Ester Pujol és una editora formada a Columna. Va arribar a ser directora editorial del Grup 62, abans que se’n remodelés la cúpula i ella fos substituïda per Emili Rosales, un home fidel al Grup Planeta. Fa sis mesos que va entrar a Enciclopèdia Catalana per substituir Iolanda Batallé.

El nou projecte d’Enciclopèdia Catalana: Univers

Ester Pujol i Joan Abellà han presentat ara el seu pla per a tornar a provar de situar-se al capdavant de l’edició en llengua catalana. El primer assalt el van guanyar: fa pocs mesos van aconseguir la confiança d’Òmnium Cultural per coeditar durant tres anys el Premi Sant Jordi, amb la marca Enciclopèdia Catalana.

I ara han presentat la reforma dels segells del grup: per començar, han creat una nova editorial, Univers, d’àmbit generalista. Després, mantenen el segell Rata i converteixen Catedral en el segell en llengua castellana del grup.

Univers pren el nom d’una editorial que es va fundar abans de la guerra de 1936-1939: Biblioteca Univers. La va crear i dirigir Carles Soldevila des de la Llibreria Catalònia, amb Antoni López-Llausàs d’editor. Va publicar quaranta-vuit títols, fins que va esclatar la guerra. El primer, Càndid de Voltaire. D’aquesta manera, el segell Univers i els nous responsables d’Enciclopèdia Catalana volen ser una baula més de la història de la cultura catalana contemporània.

Donant valor a la cultura catalana, es tornen a situar en el món editorial català, en un moment polític en què el Grup Planeta s’ha significat per haver-se situat a l’altra banda, traslladant la seu social fora de Catalunya durant l’aplicació del 155. Molts autors s’han sentit incòmodes amb aquesta decisió i Ester Pujol i Joan Abellà ho volen aprofitar. Hauran de competir amb el Grup Ara, que també vol ocupar aquest espai. Però, de moment, ja han fet saber el nom de dos autors que passaran del Grup 62 al Grup Enciclopèdia Catalana: la popular Sílvia Soler i l’últim premi Sant Jordi, Jordi Cabré.

El segell Univers ha obert el catàleg amb un llibre de relats sobre Barcelona, Barcelona Suites, que Ester Pujol diu que té la voluntat de ser una declaració d’intencions. Són onze contes d’onze autors d’edats diferents i estils també ben diferents: Xavier Bosch, Roc Casagran, Natàlia Cerezo, Empar Moliner, Jordi Nopca, Sergi Pàmies, Adrià Pujol Cruells, Jordi Puntí, Clara Queraltó, Llucia Ramis i Sílvia Soler.

Sílvia Soler explica el canvi d’editorial dient que va començar l’any 1998 a Columna publicant amb Ester Pujol i que avui són amigues i, del punt de vista editorial, li té una confiança absoluta. Alhora, diu que se sent més còmoda en el context d’Enciclopèdia Catalana. Però de moment no publicarà cap novel·la, tot just s’ha posat a treballar en la que ve.

Els autors de Barcelona Suites han escrit el conte a petició d’Ester Pujol, però no vol dir pas que facin el canvi de segell. Jordi Puntí no ho té pas previst i Empar Moliner diu que quan tingui el llibre escrit ja ho decidirà.

També s’han fet públiques les primeres obres de narrativa que es publicaran a partir de la primera setmana de setembre a Univers i que apareixeran per la Setmana del Llibre en Català. La primera és L’abisme, de Carla Gracia, que fins ara publicava a Penguin i ara diu que cercava una editorial que tingués més cura de l’obra i de l’autor. Al setembre també apareixerà L’home del barret, de Berta Jardí, i a l’octubre una nova novel·la de Ramon Erra, La veritable història d’una mentida. També a l’octubre arribaran les primeres traduccions, tant de clàssics com d’autors contemporanis, però que no s’han traduït fins ara al català. Les primeres: G. K. Chesterton, El napoleó de Notting Hill, i Dan Mooney, L’insòlit final del senyor Monroe.

Segons que explica Ester Pujol, la intenció és de publicar de trenta a trenta-cinc títols l’any. El disseny dels volums és obra d’Enric Jardí i el de les cobertes, d’Ignasi Font.

The post Enciclopèdia Catalana crea una nova editorial per competir amb el Grup 62 appeared first on VilaWeb.

El sopar il·legal i el tercer ull

‘Allà on arribo, planto la tenda o busco un temple on dormir‘, li vaig explicar des del seient del copilot. El conductor em va mirar amb sorpresa. Amb les mans al volant i amb un somriure, em va contestar sense apartar-me la mirada. ‘Avui dorms a casa del meu amic. Menjarem serp i beurem whisky tailandès. Fet?’, em va dir allargant-me la mà. La meva resposta va ser tan senzilla com una encaixada de mans, muda. Tots dos rèiem. D’aquesta manera tan fàcil, el dia havia esdevingut encara més interessant.

Havia conegut en Nui pocs minuts abans, en una carretera del nord de Tailàndia, a la província de Chiang Mai. Era un escenari dels que fan frisar pel simple fet de trobar-s’hi just enmig. Era un dia gris, però això, més que no espatllar la vista, l’embellia. Els núvols volaven baixos i tapaven els cims de les punxegudes muntanyes que s’aixecaven a banda i banda de l’asfalt. Això dotava l’espai d’una atmosfera mística, com si algú hi apliqués un filtre de fotografia.

Fer autostop a Tailàndia és fàcil, tot i que sovint s’ha d’anar al remolc.

Feia autostop quan un Toyota color crema dels noranta va frenar al voral. A dins, hi havia un home d’uns 45 anys amb un somriure perenne i una cabellera pentinada enrere amb un estil força juvenil. Amb el seu físic ja demostrava que era algú resignat a perdre energia i motivació tot i el pas dels anys. Era d’aquelles persones amb qui ràpidament es connecta i s’agafa confiança.

En Nui conduïa mentre trucava una vegada i una altra als seus amics. A les converses, es repetia una paraula. Sonava alguna cosa així com ‘nguxi’. Hi apareixia contínuament. Llavors encara no ho sabia, però era el mot en tailandès per a referir-se a la serp. Menjar-ne era un gran honor, em van dir, però també un risc. Si la policia els enxampava, podien acabar engarjolats.

Algunes de les muntanyes de Chiang Mai quan el temps acompanya. Un menjar prohibit

Vam arribar a casa de l’amic just quan es feia fosc. Allà ja hi havia la resta de comensals i una ampolla mig buida de whisky a sobre la taula. La serp era morta i esbocinada dins un bol, esperant en Nui, que era l’encarregat de cuinar-la. No va ser fins que vaig treure la càmera que em vaig adonar que era, efectivament, d’un sopar clandestí.

Un dels comensals es va tapar ràpidament la cara al mateix temps que un altre posava la mà davant la lent de l’objectiu. Menjar serp és prohibit a Tailàndia, bàsicament perquè vol dir que algú l’ha haguda de matar abans. El govern va haver de prohibir-ne la caça perquè feia perillar la supervivència d’algunes espècies.

La serp esbocinada en un bol.

Perillen, especialment, les cobres reials, històricament utilitzades per fer espectacles. Moltes es morien (i es moren) en captivitat o eren venudes a restaurants arreu d’Àsia. A més a més, aquesta espècie, la més gran d’entre les verinoses, s’alimenta d’altres serps, o sigui que criar-ne afecta tota la família de serpents.

Entre els tailandesos és d’allò més habitual, si es troba una serp, llevar-li la vida a cops de pal. En algunes zones es considera bona sort topar-se amb un d’aquests rèptils. Tenen fama de ser perillosos per als humans, tot i que només un 30% de les serps que hi ha a Tailàndia són verinoses, i el nombre d’atacs mortífers és molt baix. A l’any ‘només’ moren entre cinc i cent persones per mossegades de serp, una xifra molt menor respecte dels països veïns. La gran majoria de vegades són pagesos que recorren a pocions i rituals de medicina tradicional fins que és massa tard per a salvar-los.

Una serp morta al voral d’una carretera.

A Bangkok, més desacostumats a tractar amb serps, els veïns cada vegada truquen més als bombers perquè s’encarreguin de gestionar la captura i posterior posada en llibertat de l’animal. Any rere any, hi ha desenes de milers de trucades d’auxili. Fins i tot, hi ha una aplicació per a identificar-les de seguida amb un equip d’experts i esbrinar si són verinoses o no.

La zona de l’antiga capital, a la riba del riu Chao Praya, havia estat una àrea amb una alta concentració de rèptils abans de l’arribada massiva de ciment. No és estrany, doncs, que hi apareguin moltes serps desubicades, algunes provocant autèntiques escenes de terror després d’escolar-se per les canonades del vàter.

Una cobra negra, fotografia de Godwin Angeline Benjo a Unsplash.

Arran de la reducció alarmant del nombre de serps que habiten Tailàndia, el govern va començar a perseguir els qui les caçaven i les criaven en granges per acabar en espectacles il·legals o a la cuina de determinats restaurants o domicilis. La pena pot arribar a ser de tres anys de presó, tot i que normalment es condemna l’infractor a pagar una multa abundosa.

Però això no atura alguns tailandesos que no volen deixar de gaudir d’una de les seves tradicions. En Nui i els seus amics estaven decidits a menjar-ne, però no pas sense precaucions. Ningú va gosar de publicar el seu àpat a les xarxes socials, i a mi em van demanar que no fotografiés les seves cares per evitar de ser vinculats amb la mort d’una serp.

La sopa de serp, llesta per menjar.

Finalment, el plat va arribar a taula. La serp havia estat cuinada per a una sopa. N’era l’ingredient principal, tot i que anava acompanyada d’herbes, all, gingebre, salsa de peix i xili. Sabent la situació de risc de l’animal al país i la llei que el protegeix, no n’hauria demanat ni buscat mai pel meu compte. Però era en una situació excepcional, amb uns homes que ja havien quedat per menjar-ne independentment d’haver-me trobat a mi, o sigui que vaig decidir que ho tastaria. Per menjar la serp, s’havia d’anar retirant ossos tota l’estona, però el sabor era molt bo, com una barreja de carn de pollastre amb peix blanc, i extremadament picant, tal om agrada als tailandesos.

Un allotjament celestial

L’endemà, continuant amb la meva ruta a dit pel nord del país, vaig conèixer un monjo decorat amb uns tatuatges visibles allà on la túnica taronja deixava pell al descobert. A l’esquena hi tenia un tigre, i al pit una calavera. Eren fets amb bambú, la tècnica tradicional que fa uns 3.000 anys que s’utilitza a països com Tailàndia i Cambotja. Curiosament, els pioners en van ser els monjos, que van incorporar els ‘sak yant’ per primera vegada a rituals religiosos. Consideren que protegeixen el seu portador perquè estan carregats de màgia.

A diferència d’Occident, aixecar el polze quan es fa autostop no serveix, s’ha de fer amb la mà en horitzontal.

L’home, d’uns 30 anys, em va demanar si volia passar la nit al seu temple, però com que aquell dia no havia fet gaires quilòmetres i tenia certa pressa per a arribar al següent destí, vaig declinar l’oferta. ‘Cap problema’, em va tranquil·litzar, ‘si et sembla bé, passarem per allà per descarregar, i després el conductor tornarà a la carretera principal per acostar-te fins a la següent ciutat’.

Però quan el cotxe es va desviar per enfilar cap al temple tot va canviar. El paisatge, rural, era dels més agraciats que havia vist a Tailàndia. A la distància, s’hi veia un turó i, al capdamunt, s’alçava un gran stupa que enlluernava la vall reflectint els rajos de sol amb el seu color daurat. ‘Canvi de plans’, li vaig dir al monjo. ‘Em quedo.’

L’stupa s’eleva per sobre d’un turó.

La decisió va ser encertada. Era la pagoda més bonica que havia vist mai. Qui s’enduia més elogis era, sens dubte, l’stupa, que no tan sols destacava pel seu exterior, sinó per l’interior, on hi havia una estàtua feta amb cristalls maragdes i turqueses que emulava la forma de l’edifici que l’acollia. Era el nucli del centre d’oració. Unes llums dotaven la figura d’una bellesa incontestable. Als quatre punts cardinals, hi reposaven quatre figures de buda, cadascuna feta amb un material i un color diferent. N’hi havia una de blanca, una de negra, una de verda i una de rosa. També hi havia quatre boles de vidre que capgiraven la trajectòria de la llum. Dins les esferes, s’hi podia veure la pagoda cap per avall.

L’stupa de cristall interior és preciós.

De fet, era un campus d’estudi sobre el budisme. Hi vivien unes quantes desenes de monjos i monges. Cada dia a les sis de la tarda, puntuals, participaven en una cerimònia en què tots recitaven mantres i pregaven durant una hora. És un espectacle que ho cobreix tot amb un tel de misticisme.

Però aquesta sensació no és exclusiva dels moments d’oració conjunta, sinó que es viu a tota hora i a tot el recinte. Més enllà de l’stupa, el turó és un paratge natural plagat de vida animal, sobretot d’ocells exòtics. Repartits per la muntanya, hi ha els edificis individuals que utilitzen els monjos per dormir. Per fora, són construïts imitant la figura d’una flor. Per dins, no tenen més de quatre metres quadrats. Hi ha un llit de fusta, una tauleta de nit i el lavabo amb dutxa.

Les monges oren conjuntament, els monjos són a l’altre costat de l’stupa.

Al festival de sons relaxants que són el cantar dels ocells i els mantres que surten de l’stupa, s’hi han d’afegir les campanetes que els monjos pengen dels edificis i que sonen amb el pas del vent, i la gran campana que avisa dels esdeveniments importants del dia, com ara la ja esmentada oració conjunta i l’hora de menjar.

I encara s’hi han d’afegir les increïbles ornamentacions budistes que hi ha per tot el recinte. Les escales prenen forma de drac, i arreu s’hi troben centenars d’estàtues de buda, entre les quals destaca una de prop de 14 metres d’altura.

Un gran Buda de 14 metres acompanya l’stupa.

No hi ha cap rastre que hagi tingut mai un nom en alfabet llatí, ni en cap que no sigui el tailandès (สำนักปฏิบัติธรรมดอยเทพเนรมิต), ni tan sols a internet. Però, si hagués de tenir un nom en català, seria una cosa semblant a Centre de Pràctiques Dharma de Doi Thep Nhamma.

L’home del tercer ull

Les nits a Doi Thep Nhamma són com s’espera: serenes i tranquil·les. A les sis en punt del matí, desenes de veïns pugen el turó per oferir menjar als monjos i les monges. Es col·loquen en fila índia, agenollats, i els clergues van avançant mentre les gerres es van omplint de carn, verdures, sopes, arròs, cafè, llet i, bàsicament, tot allò que necessitaran els religiosos per sobreviure. Quan ja ho han recollit tot, ho ajunten en unes taules allargades.

Una de les files de veïns per on passen els clergues a recollir les ofrenes.

Ara sí, arriba el moment d’omplir l’àmfora amb l’esmorzar, ben bé com si fos un bufet. Per a molts, serà l’únic àpat del dia. Quan els monjos han acabat, arriba el torn dels veïns i, per últim, el de l’estranger perdut.

El temple ha anat agafant renom amb el pas dels anys dins la comunitat budista de tot Àsia. El culpable és un sol home que, segons els creients, és a punt d’aconseguir la il·luminació.

El famós monjo educant alguns dels aprenents, el dia anterior.

En un petit altar, hi seia en la posició de lotus un monjo d’avançada edat. L’envoltaven els vilatans que s’havien acostat fins al temple. Tots de genolls, als seus peus i amb les mans ajuntades a l’altura del pit. El miraven amb devoció.

‘Per nosaltres és el nostre mestre, el nostre germà i el nostre pare’, em va comentar una monja molt jove. ‘És molt difícil explicar com ens sentim al seu costat, però sabem que som uns privilegiats’, va continuar. ‘I ha dit que et vol veure.’

Amb unes ofrenes a les mans, em vaig posar a fer cua, que tothom volia tenir l’oportunitat de ser beneït per ell. Quan va arribar el moment, vaig dipositar el calze amb menjar i unes flors als seus peus i, de seguida, un aprenent vestit de blanc s’ho va endur.

Les cases individuals on viuen alguns monjos i les visites, si n’hi ha.

‘Has d’ajupir-te més… I col·loca les mans així’, la monja m’acompanyava i intentava indicar-me com ho havia de fer per seguir el protocol, però jo em quedava encallat amb postures molt poc ergonòmiques sota la mirada atenta de tots els veïns.

El gran venerat va subjectar una tovallola sobre el meu cap i hi va bufar. Després va començar a recitar frases en tailandès. ‘T’acaba de beneir perquè tinguis un viatge lliure d’obstacles’, va traduir-me la noia. ‘Ara has de fer tres reverències posant les mans a terra i acota el cap fins a baix.’

Moment en què em va beneir el venerat monjo.

Em disposava a marxar, però el monjo em va aturar i va continuar parlant-me. Per sorpresa meva, vam estar deu minuts intercanviant paraules com podíem amb la traductora improvisada. Curiosament, aquell home va ser capaç d’identificar-me de manera molt fàcil. Casualitat o no, va descriure el meu vessant més introspectiu i la meva filosofia de creixement personal sense que jo obrís la boca. La situació m’havia agafat per sorpresa, i la noia, que va copsar de seguida la meva reacció, es va afanyar a empatitzar amb mi. ‘Jo, la primera vegada que hi vaig parlar, em vaig posar a plorar, era com si m’hagués llegit completament per dins. Sabia moltes coses del meu passat’, em va assegurar. ‘Això és perquè ha aconseguit obrir el tercer ull.’

Algunes monges descansen després de la cerimònia d’oració conjunta.

El tercer ull és un concepte que apareix a moltes cultures i religions (no únicament al corb de Joc de trons). En el budisme, és un punt invisible situat al front que s’aconsegueix d’obrir amb la meditació. Es creu que, un cop assolit aquest poder, l’individu pot veure més enllà de la visió ordinària de les persones. Condueix a la veritat absoluta i a la comprensió que, en realitat, hi ha una consciència viva per sobre nostre. El tercer ull és el despertar del coneixement. Segons Buda, calen sis poders psíquics per a aconseguir la il·luminació. Un és aquest, l’ull diví, que permet de conèixer els destins kàrmics d’altres persones.

Va arribar l’hora de marxar i acomiadar-se dels monjos que havien teixit la meva experiència en aquell increïble temple. Els ‘gràcies’ i els ‘fins aviat’ sincers van anar acompanyats de reverències. Vaig enfilar cap a la carretera. ‘Espero que tu també puguis obrir el tercer ull!’, em va cridar des de la distància la jove monja que m’havia acompanyat gairebé tot el matí. Era un dia bonic i, una vegada més, tocava continuar movent-se.

Més capítols de la sèrie ‘La volta al món sense bitllet de tornada’:
(1): Un nou ‘margaix’ a Mongòlia
(2): A Ulan Bator, vivint entre sedentaris
(3): Comprant cavalls a Mongòlia
(4): Els perills de cavalcar per Mongòlia
(5): Compartint sostre amb cinc àguiles daurades
(6): Com és la vida dels nòmades de Mongòlia?
(7): Per què val la pena de viatjar fent autostop
(8): La Xina de lalta tecnologia i el control extrem
(9): L’orquestra simfònica dels trens xinesos
(10): L’autèntica religió d’Hong Kong
(11): Els paradisos naturals d’Hong Kong
(12): El dia que les treballadores domèstiques inunden els carrers d’Hong Kong
(13): Una setmana qualsevol quan viatges amb 3 euros el dia
(14): Què cal portar a la motxilla quan fas un gran viatge?
(15): Un Nadal a la Cotxinxina
(16): Una gallina et pot salvar la vida al Vietnam
(17): Com funciona Couchsurfing, la plataforma per a viatjar sense pagar allotjament
(18): Emboscada entre cocoters
(19): Nòmades digitals: viure viatjant gràcies a internet
(20): El llac de Ta Dung, la joia desconeguda del sud-est asiàtic
(21): Ser dona i fer la volta el món tota sola
(22): Cao Dai, la jove religió que combina Buda, Jesús, Victor Hugo i Lenin
(23): S’hauria d’abolir una festa com Nadal si això fos millor per a l’economia?
(24): El Vietnam: l’última supervivent de la secta del coco
(25): Viatjar només caminant és una bogeria
(26): Xocs culturals i anècdotes de la Cambotja rural
(27): ‘Worldschooling’: com és educar els fills gràcies als viatges i lluny de les escoles convencionals?
(28): Checkpoint 17
(29): El testimoni del nen que va sobreviure al camp de concentració més letal del genocidi cambotjà
(30): Disparar a policies (amb pistoles daigua) per celebrar larribada de lany 2563
(31): Dormir en temples, un allotjament místic, alternatiu i gratuït
(32): 971.400 passes: travessant Cambotja a peu
(33): Per què els tailandesos estimen tant la seva monarquia?
(34): L’oasi urbà més important de l’Àsia, en perill
(35): El turisme de motxilla conquereix Pai

The post El sopar il·legal i el tercer ull appeared first on VilaWeb.

[VÍDEOS] El discurs de Cuixart a l’acte de lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

‘L’estat ens demana de disset a vint-i-cinc anys de presó, però no han entès res’. Amb aquesta frase de Jordi Cuixart s’ha iniciat l’acte de celebració del 51è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que enguany ha premiat la poetessa i assagista Marta Pessarrodona.

L’actriu Mercè Martínez ha començat llegint una carta de Cuixart: ‘No saben que el seu únic enemic és la por, la por d’escoltar-la repressió de l’estat és el millor altaveu per a fer-nos sentir arreu. Perquè no hi ha res al món que tingui tant poder com la paraula’.

The post [VÍDEOS] El discurs de Cuixart a l’acte de lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes appeared first on VilaWeb.

Hi ha unitat estratègica dins el govern Torra?

TEMA DEL DIA
Interinitat.
El govern de Quim Torra celebra aquests dies el primer aniversari sense acabar de superar la sensació d’interinitat que arrossega del primer dia ençà, originada per l’empresonament i l’exili de l’executiu anterior però també per algunes contradiccions internes entre els socis, Junts per Catalunya i ERC. Aquest cap de setmana n’hi ha hagut un exemple. El president Torra va anar a la reunió del Cercle d’Economia de Sitges i va reclamar als empresaris que donessin suport al dret d’autodeterminació. L’endemà hi va anar el vice-president Pere Aragonès i va reclamar la represa del diàleg amb el govern espanyol a partir de la Declaració de Pedralbes i va obrir la porta a participar en la negociació del finançament autonòmic si Pedro Sánchez aixecava la intervenció financera de la Generalitat, encara vigent d’abans del 155. Dissabte va passar-hi Pedro Sánchez i va menystenir totes dues intervencions. Va evitar d’esmentar Catalunya en el seu discurs i el servicial president del Cercle no li’n va fer tampoc cap pregunta, per no incomodar-lo.

Però, més enllà del menyspreu de Sánchez, contrasten les intervencions del president i el vice-president d’un govern sobre l’estratègia en el futur immediat. Deixant de banda que l’economia vagi bé, són dos enfocaments clarament diferents i fan preveure tensions a curt termini. No és pas un repartiment de papers pactat, perquè fonts de Presidència asseguren que Torra no sabia que Aragonès obriria la porta a negociar el finançament autonòmic. De fet, la intervenció d’Aragonès ha causat sorpresa en el president de la Generalitat, segons les mateixes fonts. Per mirar de rebaixar la polèmica, a Economia s’assegurava avui que ‘s’havien malinterpretat’ les paraules del vice-president.

L’incident no originarà cap crisi de govern perquè les diferències entre Junts per Catalunya i ERC són fundacionals d’aquesta legislatura excepcional, nascuda de l’aplicació del 155, i la repressió espanyola en fonamenta l’estabilitat, si més no fins a la sentència del Tribunal Suprem. Després de la sentència s’entrarà en la dimensió desconeguda. Per mirar d’evitar-ho, el president Torra ja ha anunciat una ronda de contactes amb partits i entitats per acordar una resposta a allò que tothom ja imagina que serà una sentència inculpatòria, sobretot sabent que els fiscals mantenen el delicte de rebel·lió. Hi ha el dubte si els dos socis de govern comparteixen l’estratègia a seguir després de la sentència. En cas que no, el resultat seran unes eleccions autonòmiques anticipades que no aportaran res de nou. La ronda de contactes del president començarà amb Marcel Mauri,l d’Òmnium, i Elisenda Paluzie, de l’Assemblea Nacional. Abans de la trobada, l’ANC ha avançat que demanaria eleccions després de la sentència, que siguin plebiscitàries i, si l’independentisme supera el 50% dels vots, que s’aixequi la suspensió de la declaració d’independència.

Segons l’entorn del president no s’avançaran les eleccions, sinó que, una vegada passat el cicle electoral, Torra agafarà el timó de la legislatura per donar una resposta contundent al Tribunal Suprem. La decisió de convocar eleccions és competència exclusiva del president, però el republicà Gabriel Rufián ja va dir la setmana passada que serien al febrer. Els rumors sobre un avançament electoral no s’aturaran, llevat que Torra faci realment un gest que doni sentit a aquesta legislatura, més enllà de sobreviure a la repressió constant de l’estat espanyol, que no és pas poca. Del diàleg amb el govern espanyol no cal esperar-ne gran cosa, sobretot després de veure com Pedro Sánchez lliura Navarra a la dreta dura, impedint a la candidata del PSN, María Chivite, que intenti formar un govern progressista amb el suport de les formacions nacionalistes i l’abstenció de Bildu.

MÉS QÜESTIONS
Puig ofereix la ‘màxima generositat’ a Ciutadans a Alacant.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, manté la pressió sobre Ciutadans per pactar la batllia i la diputació d’Alacant. Tot i que ha dit que no hi hauria cap ‘canvi de cromos’, també ha assegurat que els socialistes serien generosos en els pactes per a evitar la presència de l’extrema dreta al govern. L’oferiment l’ha reiterat en l’acte de presa de possessió del nou rector de la Universitat Miguel Hernández, on ha recordat que el PSPV havia estat el partit més votat a la demarcació d’Alacant. Per a Puig, cal posar-se d’acord també en quin model de diputació es vol i en quin model de ciutat. PP i PSPV van empatar a les passades eleccions municipals a nou regidors. L’esquerra no hi té majoria absoluta. Però el PP, Ciutadans i Vox, sí. Puig va prometre a Ciutadans generositat si impedia que l’extrema dreta fos decisiva, i el secretari d’organització, José Muñoz, va oferir de pactar tant al consistori com a la diputació perquè Vox no entrés al govern. Aquesta setmana poden començar les negociacions entre el PP i Ciutadans pel govern de la ciutat. Luis Barcala (PP) ha anunciat que seria ell mateix qui negociaria els possibles pactes, i que resta a l’espera que Cs anunciï el seu comitè negociador per a posar fil a l’agulla.

El PSPV presenta les condicions per a pactar amb Ribó. Després de les tensions de la setmana passada, amb el ball d’agendes entre Joan Ribó i Sandra Gómez, aquesta setmana començaran les converses per tancar un nou pacte de la Nau. Avui s’han reunit els regidors del nou grup municipal del PSPV per a establir els eixos prioritaris que proposaran. Seran la lluita contra l’escletxa salarial entre homes i dones, l’accés a l’habitatge i les accions contra el canvi climàtic. Cal afegir-hi la millora de la qualitat de l’ocupació per mitjà de la innovació i les indústries culturals i la reducció de les diferències entre barris, amb inversions en aquells de rendes més baixes. Per aconseguir-ho creuen que caldrà fer una millora en l’estructura administrativa. Segons el PSPV València ha d’ocupar un paper protagonista ‘en l’agenda nacional com a tercera ciutat d’Espanya i gran àrea metropolitana’.

Més per Mallorca i Podem prioritzen l’habitatge per pactar amb el PSIB. Comença una setmana clau de negociacions per a tancar el futur acord de govern entre PSIB, Més per Mallorca i Podem, que no es preveu complicat però ningú no està disposat a donar un xec en blanc a Francina Armengol. Els contactes informals de la setmana passada han de donar pas a reunions a porta tancada, per tancar el programa que marcarà el futur executiu. Podem parla de línies morades i diuen que un pla de xoc en habitatge és irrenunciable. Més per Mallorca encara no ha comunicat cap reunió per a negociar però ha avançat que no descarta de demanar una conselleria específica d’habitatge i també defensa la creació de nous imposts verds. Els socialistes volen mantenir les negociacions fora del focus públic fins que no hi hagi un acostament de posicions que ja fructifiqui en l’acord de governabilitat. Vox ha dit que era una mala notícia per als ciutadans que es repetís el pacte d’esquerres a les Illes.

Acció Feminista reclama a Espot una secretaria d’estat per la Igualtat. Acció Feminista espera que el nou govern d’Andorra aprovi aviat la creació de la secretaria d’estat d’igualtat, un compromís que ja es va adquirir en la legislatura anterior i no es va culminar. El moviment mostra preocupació per les darreres dades que apunten a un creixement progressiu de la diferència salarial entre homes i dones. Per això creuen que l’objectiu principal de la futura secretaria serà elaborar la llei d’igualtat efectiva. La presidenta d’Acció Feminista, Antònia Escoda, considera que la secretaria hauria d’anar adscrita al cap de govern, tenint en compte que en la igualtat s’hi ha de treballar transversalment i que Xavier Espot ocupava la cartera d’Afers Socials la legislatura anterior. El veuen com la persona idònia per a elaborar una llei d’igualtat efectiva, perquè fou amb ell amb qui es va començar a treballar el text. L’esborrany de la llei preveia aspectes com ara crear una graella salarial similar a la de la funció pública, on es determini el salari d’acord amb el lloc de treball, per tal d’evitar greuges comparatius entre homes i dones.

LA XIFRA
20.250 alumnes són convocats per fer la selectivitat al País Valencià, que comencen demà i acabaran dijous. La major part dels estudiants, 19.137, accedeixen a les proves després d’haver cursat el batxillerat, mentre que la resta, 1.104, procedeixen de cicles formatius. En aquestes proves hi ha 11.931 dones i 8.319 homes.

TAL DIA COM AVUI
El 2 de juny de 1963 es va morir Angelo Giuseppe Roncalli, el papa Joan XXIII, conegut com ‘il Papa Buono’. El seu papat havia de ser de transició, i va ser el del Concili Vaticà II, que va reformar i modernitzar l’Església Catòlica.

The post Hi ha unitat estratègica dins el govern Torra? appeared first on VilaWeb.

L’Audiència espanyola processa Francisco Camps pels contractes de la Generalitat amb la Gürtel

El jutge de l’Audiència espanyola José de la Mata ha processat l’ex-president valencià Francisco Camps pels contractes de la Generalitat amb l’empresa de la trama Gürtel Orange Market en l’edició de Fitur del any 2009, segons han informat fonts jurídiques a Europa Press.

El magistrat instructor d’aquesta peça 5 del cas Gürtel ha pres aquesta decisió després de gairebé un any d’investigació i després de citar a declarar al mateix Camps i altres supòsits implicats en el presumpte tripijoc per a adjudicar el contracte de Fitur a la xarxa que dirigia Francisco Correa.

Encara que l’Audiència espanyola va ordenar reobrir aquesta peça per investigar Camps al setembre de l’any passat, no va ser fins a mitjans de desembre quan De la Mata va decidir imputar-li formalment pels presumptes delictes de prevaricació administrativa i frau a l’administració. Finalment, el jutge ha decidit processar-lo per prevaricació, encara que ‘sense perjudici d’ulterior qualificació’.

Van ser les revelacions de Francisco Correa, l’ex-secretari general del PP valencià Ricardo Costa, el que va ser número dos de la Gürtel Pablo Crespo i l’ex-dirigent d’Orange Market Álvaro Pérez ‘el Bigotis‘ en el judici pel finançament il·legal de les campanyes electorals dels populars valencians les que van fer que la Fiscalia Anticorrupció sol·licités la reobertura de les diligències a l’Audiència espanyola per conèixer si Camps va donar indicacions per a adjudicar amb les empreses de la trama corrupta.

Per això, el magistrat instructor ha citat a declarar a tots ells al gener d’aquest any per preguntar-los específicament per l’adjudicació dels contractes. ‘El Bigotis‘ va ser el que més es va esplaiar, assenyalant a Camps directament com la persona que va ordenar tots els contractes adjudicats al País Valencià de la trama Gürtel.

En una declaració de més de tres hores de durada, va remarcar que no només va ser el contracte de Fitur objecte d’aquesta peça de recerca, sinó que hi va haver més adjudicacions de la Generalitat valenciana anteriors a 2009 autoritzades per Francisco Camps, si bé els suposats delictes comesos ja estarien prescrits.

També Costa estoneta que s’ha dit ja en el judici pel finançament il·legal del PP, quan va assegurar ser el seu antic cap i expresident valencià qui va decidir contractar amb Orange Market per organitzar els actes de campanya de les eleccions valencianes i municipals de 2007 i les espanyoles de 2008 .

The post L’Audiència espanyola processa Francisco Camps pels contractes de la Generalitat amb la Gürtel appeared first on VilaWeb.

Collboni es nega a reunir-se amb Maragall

El cap de llista del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, ha refusat de reunir-se amb el candidat d’ERC, Ernest Maragall, segons que ha pogut confirmar VilaWeb, després que el guanyador de les eleccions municipals a Barcelona oferís una trobada per ‘responsabilitat institucional’.

Fonts de la direcció d’ERC han explicat a l’ACN que l’oferta s’emmarcava en ‘en el marc de les trobades posteriors’ a les eleccions i amb la voluntat de ‘contrastar el punt en què es troba cada formació’.

El ‘no’ de Collboni arriba després que els comuns hagin insistit avui a negociar un govern tripartit a Barcelona amb ERC i el PSC. Des del resultat del 26-M, els republicans i els socialistes s’han vetat mútuament per a arribar a un acord de govern, malgrat que Barcelona en Comú continua insistint que és l’única via possible.

Negociacions estancades

La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha assegurat avui que el partit no contempla ‘d’entrada’ compartir la batllia de Barcelona entre Ernest Maragall i Ada Colau. En una conferència de premsa, Vilalta ha recordat que qui ha guanyat les eleccions municipals ha estat ERC i que, per tant, és Maragall qui ha d’estar al capdavant del consistori. Tot i això, ha destacat que les negociacions entre els dos partits estan en marxa i que es treballa en el contingut de l’acord i no en el repartiment de càrrecs.

Vilalta ha admès que ERC està prioritzant un acord amb Colau deixant de banda JxCat, perquè ‘és probable que pugui anar endavant’ i permetria un acord amb gairebé majoria absoluta. Ha dit que no deixarien de treballar per trobar formacions d’acord amb els consens de drets, llibertats i progrés, en al·lusió a JxCat.

Pel que fa a la possibilitat que BComú, PSC i Barcelona pel Canvi-Cs arribin a un acord que deixi fora ERC del govern municipal, Vilalta n’ha estat crítica i ha dit que poden sumar ‘aritmèticament però no s’entendrien a nivell polític’. ‘No s’entendria que passés pel davant mantenir l’alcaldia davant dels grans consensos en drets, llibertats i progre’”, ha avisat Vilalta en relació a Colau. En aquest sentit, ha dit que ERC no treballa en cap alternativa que no passi per fer Maragall batlle de Barcelona. ‘No entendríem que Barcelona en Comú pactés amb Cs per fer un acord contra natura, simplement per vetar l’independentisme’, ha insistit.

Pel que fa la possibilitat d’arribar a pactes amb el PSC, Vilalta ha reivindicat l’autonomia local. Ha dit, però, que és ‘extremadament difícil’ construir-hi confiances pel context de repressió i vulneració de drets i perquè el PSC és ‘còmplice de la repressió que es manté contra Catalunya’.

Els comuns insisteixen en un tripartit

La número tres de Barcelona en Comú, Janet Sanz, ha afirmat que ‘no s’acaben de creure’ que Maragall hagi renunciat a pactar amb JxCat. ‘Sabem que s’estan seient, Artadi constantment està dient que estan parlant de polítiques i concrecions de cara a la legislatura’, ha dit. Sanz ha insistit que els comuns aposten per un tripartit d’esquerres i ha demanat a ERC i PSC que superin els blocatges i les línies vermelles. ‘La gent ens està demanant acords’, ha insistit, que ha negat de nou que estiguin negociant amb Manuel Valls. Sanz ha evitat, però, dir qui seria el batlle de la ciutat, tot argumentat que el primer pas és assolir l’acord.

Sanz ha defensat que el tripartit és la millor solució per a Barcelona perquè és el més fidel al que els barcelonins han votat. És per aquest motiu que ha reclamat a ERC i PSC ‘responsabilitat’ i ha remarcat que és ‘indispensable continuar treballant’ per aconseguir un acord amb PSC i ERC, amb els quals l’equip negociador de Barcelona en Comú es trobarà demà i demà passat per explorar la proposta de govern dels comuns.

Collboni vol un tàndem amb Colau

El cap de llista del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, insisteix en la necessitat de fer tàndem amb Barcelona en Comú i governar a Barcelona. Ha apel·lat al fet que els resultats del 26-M posen de manifest la necessitat d’un govern ‘progressista i no independentista’. Sense precisar com hauria de ser l’acord, Collboni sí que ha rebutjat repartir-se la batllia. ‘Això no és un joc de trons, una estona tu una estona jo’, ha dit, tot insistint en la necessitat d’un govern ‘estable’. El número dels socialistes ha anunciat que, després que la setmana passada es duguessin a terme converses ‘informals”‘entre ell mateix i Colau, aquesta setmana tenen intenció de fer-ho formalment. La seva número 2, Laia Bonet, en serà l’encarregada..

Artadi adverteix que el suport de Valls no serà de franc

La número dos de JxCat a Barcelona, Elsa Artadi, ha demanat a Maragall que mantingui la ‘convicció’ per la independència si pacta només amb Barcelona en Comú i exclou JxCat de l’acord a Barcelona. ‘No entendríem que fes un canvi quan la gent ha votat el que ha votat’, ha assenyalat en una entrevista a ‘El Matí a Ràdio 4’. Davant la possibilitat de ser exclosos del govern de Barcelona, Artadi ha admès que estan ‘a l’expectativa’. ‘Hem sentit diferents versions del que pot ser’, ha dit la número dos de la formació, que ha subratllat que continuaran parlant amb Maragall i que seran ‘dues setmanes llargues’ abans del ple de constitució del nou consistori el 15 de juny.

Pel que fa a l’oferta de Manuel Valls d’investir Colau ‘sense condicions’, Artadi ha advertit la batllessa en funcions que ‘no hi ha res que Manuel Valls faci que sigui gratuït’. Ha instat Colau a fer una ‘reflexió que vagi més enllà de mantenir la cadira’ i ha advertit que és ‘una possibilitat que clarament està sobre la taula’ perquè Colau no l’ha descartada.

The post Collboni es nega a reunir-se amb Maragall appeared first on VilaWeb.

Batet comunica a Felipe VI la llista de representants que aniran a la ronda de contactes

La presidenta del congrés espanyol, Meritxell Batet, ha comunicat avui al rei Felipe VI la llista de representants dels partits que aniran a la ronda de contactes que ha de fer el monarca abans de designar un candidat a la investidura. Els partits aniran a La Zarzuela de menor a major en els pròxims dies, excepte ERC i EH Bildu, que no hi envien cap representant. JxCat ha designat Laura Borràs com a substituta de Jordi Sànchez, a qui el Tribunal Suprem ha prohibit la sortida del centre penitenciari de Soto del Real per assistir a la ronda. El monarca ha de fer públic ara el calendari de les reunions.

La ronda de contactes del rei espanyol amb els representants que designin els grups del eongrés és d’obligat compliment abans d’una investidura. L’article 99 de la constitució estableix que després de cada renovació del congrés el Rei, prèvia consulta amb els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària, i a través del president del congrés, proposarà un candidat a la presidència del govern.

ERC i Bildu ja han anunciat que no hi assistiran. Els republicans no hi ha assistit històricament i menys després que el monarca es negués a rebre l’ex-presidenta de Parlament, Carme Forcadell, després de la seva elecció per part de la cambra catalana. La Zarzuela ha d’establir ara l’ordre de les reunions del rei amb PRC, CC, Compromís, Na+, PnB, JxCAT, IU, Marea, En Comú Podem, Vox, Cs, PP i PSOE.

The post Batet comunica a Felipe VI la llista de representants que aniran a la ronda de contactes appeared first on VilaWeb.

L’Agència Tributària de Catalunya recapta un 7,3% més d’imposts en el primer trimestre de l’any

La recaptació dels imposts gestionats per l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha crescut un 7,3% en relació a l’any anterior durant els primers tres mesos del 2019, fins als 758,1 milions d’euros en concepte de tributs propis i cedits, segons que conclou l’informe trimestral dels tributs de la Generalitat.

En conjunt, els ingressos tributaris de la Generalitat van ascendir a 5.457,9 milions d’euros, un 7,80% més que el mateix període del 2018. En aquest cas, s’inclouen els ingressos dels tributs de l’ATC, les bestretes del model de finançament –794,1 milions d’euros, un 8,14% més– i la resta d’impostos gestionats per l’estat espanyol i transferits després a la Generalitat, que sumen 36 milions d’euros (+28,37%).

L’augment de 51,8 milions d’euros en la recaptació dels tributs gestionats per l’ATC respon sobretot al ‘bon comportament’ de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, que va aportar 516,1 milions d’euros, un 8,74% més que el 2018 –41,5 milions d’euros– en créixer tant el nombre d’autoliquidacions com la base imposable.

D’aquesta partida, l’impost sobre transmissions patrimonials va aportar 376,9 milions d’euros, un 8,57% més que el 2018; l’impost sobre actes jurídics documentats va generar 135,6 milions d’euros, un 9,59% més; i l’impost sobre operacions societàries va sumar 3,5 milions d’euros, un 3,65% menys.

Dins de l’àmbit dels tributs cedits, l’impost de successions i donacions, en el seu conjunt va créixer un 3,18% fins als 136,8 milions d’euros, gràcies a successions que va augmentar un 9,61%, compensant la davallada de donacions (-14,66%). Pel que fa als tributs sobre el joc, també va disminuir un 11,72%, en comparació amb el primer trimestre del 2018.

D’acord amb les conclusions de l’informe, aquesta baixada en la recaptació pot respondre a desfasaments temporals en la comptabilització dels ingressos, ja que ‘no hi ha elements objectius que facin pensar en una baixada important en la recaptació d’aquests impostos’. Pel que fa a l’impost de patrimoni encara no s’ha produït l’ingrés corresponent a la campanya anual, que finalitza el 30 de juny.

En l’apartat de tributs propis, la Generalitat no disposa de dades comparables. En xifres absolutes, l’impost sobre grans establiments comercials és el que va presentar un contret superior de 10,7 milions d’euros, l’impost sobre les begudes ensucrades envasades va recaptar 8,4 milions d’euros; i l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen per a l’aviació comercial va aportar 4,3 milions d’euros.

En el cas de l’impost sobre habitatges buits, es van reconèixer drets per 10,37 milions d’euros, amb una disminució del 21,24% si es compara amb el primer trimestre de l’any anterior, quan es va aconseguir una suma de 13,2 milions d’euros. El Departament d’Economia i Hisenda ha apuntat que, tot i que el termini de pagament d’aquest tribut és entre l’1 i el 20 de març, durant el segon trimestre poden haver-hi ingressos pendents d’aplicació.

Pel que fa als ingressos de tributs recaptats per l’estat i posteriorment transferits a la Generalitat, l’import total va ser de 36 milions d’euros, un 28,37% més que l’any anterior. L’augment més gran de recaptació es produir en l’impost sobre determinats mitjans de transport que va augmentar un 50,26%, fins als 16,8 milions d’euros. A continuació es troba la recaptació de 9,8 milions d’euros de l’impost sobre hidrocarburs, que s’ha integrat en el tipus estatal especial i ha quedat inclòs en les bestretes estatals.

A més, els ingressos provinents del joc per Internet van créixer un 39,14% amb un contret de 9,3 milions d’euros, tot i que l’increment no és comparable amb el 2018 per la irregularitat temporal en el pagament de les transferències de l’estat, ha apuntat la conselleria a l’informe. En el cas de l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit, l’estat encara no ha transferit la recaptació perquè el termini de pagament encara no ha finalitzat.

The post L’Agència Tributària de Catalunya recapta un 7,3% més d’imposts en el primer trimestre de l’any appeared first on VilaWeb.

Gent per Formentera advoca per un pacte de les forces progressistes en el Consell

La militància de Gent per Formentera (GxF) ha manifestat aquest dissabte en assemblea general que amb els resultats de les eleccions del 26 de maig no entendria un altre pacte de govern que no passés ‘per un acord de les forces progressistes de l’illa’. Segons ha informat el partit en un comunicat, l’assemblea, celebrada a la seu de Sant Fernando, ha servit per donar compte als militants dels resultats de les passades eleccions.

La formació GxF va aconseguir en els passats comicis 1.398 vots, sent l’opció més votada, encara que ha baixat de nou a sis consellers en la institució insular. La diputada electa per Formentera del partit ha estat Silvia Tur.

La secretària general de GxF, Susana Labrador, ha apuntat que la responsabilitat dels integrants de la formació és ‘formar un govern insular estable i de progrés amb el PSOE’, que podria convertir-se al govern progressista ‘de majoria social més àmplia de la història del Consell de Formentera, amb 11 conselleres i consellers de 17 i amb 1.200 vots de diferència respecte a la dreta’.

The post Gent per Formentera advoca per un pacte de les forces progressistes en el Consell appeared first on VilaWeb.

Shakira, citada a declarar dijous com a investigada per sis delictes fiscals

El jutge que investiga la querella de la fiscalia per frau fiscal contra la cantant Shakira l’ha citada a declarar dijous com a investigada per sis delictes contra la hisenda pública. Segons que han informat a Efe fonts jurídiques, el jutjat d’instrucció número 2 d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat) ha avançat a dijous la declaració de l’artista, que estava prevista el 12 de juny. La fiscalia de Barcelona acusa Shakira i el seu assessor fiscal als Estats Units d’haver defraudat 14,5 milions d’euros en haver simulat no residir a Espanya i ocultar la renda de la cantant mitjançant un entramat de societats amb seu a paradisos fiscals entre el 2012 i el 2014.

Fonts pròximes a l’artista han assegurat a Efe que Shakira ha complert amb totes les seves obligacions tributàries i que ja va pagar els 14,5 milions que li exigia l’Agència Tributària per la qual cosa, segons el seu parer, ja no està en deute amb l’estat espanyol.

D’acord amb la querella, Shakira va traçar un ‘pla’ per a no pagar ni l’IRPF ni l’impost sobre el patrimoni a Hisenda, utilitzant un entramat de societats a paradisos fiscals que formalment eren les titulars dels ingressos que percebia. Afirma, a més, que la cantant va utilitzar aquell entramat ‘amb el desig de no tributar’, tot i saber que ‘vivia de manera habitual a Espanya i que estava en aquest país la major part de l’any, a excepció de les seves sortides per complir amb els seus compromisos professionals i les seves activitats d’oci’.

La fiscalia sosté així que Shakira ‘va canalitzar els moviments de capital generat amb la seva activitat professional’ —les seves actuacions o participació en el programa nord-americà ‘The Voice’ o la comercialització de perfums amb el seu nom—, a través d’empreses domiciliades a les Illes Verges britàniques, les Illes Caiman, Malta, Panamà i Luxemburg. Això no obstant, la querella apunta que, de moment, ‘es desconeix quina va poder ser la participació de membres del despatx professional Pricewaterhouse (Pwc) en el manteniment o reestructuració’ de l’entramat societari que va utilitzar.

The post Shakira, citada a declarar dijous com a investigada per sis delictes fiscals appeared first on VilaWeb.

El PSPV, únic grup a Les Corts que ha presentat candidat a la Generalitat

El PSPV és l’únic grup de Les Corts que ha presentat candidat a la presidència de la Generalitat, el seu aspirant a revalidar el càrrec, Ximo Puig, un dia abans que conclogui el termini per a plantejar candidatures, després de la pròrroga d’un dia que va acordar la Junta de Síndics.

Segons han informat fonts del parlament valencià, la candidatura socialista es va presentar el passat 30 de maig. En principi, després de la constitució de la cambra i l’elecció del president de Les Corts el passat 16 de maig, els grups tenien dotze dies de termini per a presentar candidats, fins a aquest dilluns 3 de juny, que ha sigut ampliat fins demà, dia en què també hi haurà reunió de la mesa i la Junta de Síndics.

Segons el reglament, el president Enric Morera, sentida la Junta de Síndics, fixarà després la data de celebració del ple d’investidura entre els tres i els set dies següents, amb el que el debat d’investidura se celebrarà com a molt tard a mitjans de la setmana que ve.

Proposarà com a candidat a aquell que en les consultes realitzades hagi obtingut major suport per part dels grups polítics, és a dir no necessàriament el del partit més votat, sinó aquell que, segons les converses amb els grups, tingui més possibilitats de poder eixir triat.

Per a ser investit president es necessita en una primera votació majoria absoluta de la Cambra i, en cas de no aconseguir-la, majoria simple. Les eleccions del 28 d’abril van deixar el següent resultat: PSPV 27 escons; PP 19; Ciutadans 18; Compromís 17, Vox 10 i Unides Podem 8.

The post El PSPV, únic grup a Les Corts que ha presentat candidat a la Generalitat appeared first on VilaWeb.

Bel Busquets assegura que Més no donarà ‘un xec en blanc’ al PSIB a l’hora de negociar pactes

La portaveu de la formació Més per Mallorca, Bel Busquets, ha assegurat que la seva formació no donarà un ‘xec en blanc’ al PSIB-PSOE a l’hora de negociar els pactes per formar govern a les Illes.

‘Per negociar un pacte de progrés, Més és imprescindible’ ha dit Busquets en unes declaracions a IB3 recollides per Europa Press, on ha afegit que la seva formació ja ‘havia anunciat que apostaria per un govern de progrés encara que sense cap xec en blanc’.

‘La nostra intenció és formar un govern on Més se senti còmode i on hi hagi una representativitat’ dels resultats de les eleccions del 26 de maig, ha explicat Busquets.

En els passats comicis a les Illes, el PSIB-PSOE va obtenir 19 diputats, el PP 16, Unides Podem sis, Ciudadanos cinc, Més per Mallorca quatre, Més per Menorca dos, Vox i El PI, tres cadascun; i Gent per Formentera, un, del total dels 59 escons de l’hemicicle balear.

The post Bel Busquets assegura que Més no donarà ‘un xec en blanc’ al PSIB a l’hora de negociar pactes appeared first on VilaWeb.

Suècia no demana per ara l’extradició d’Assange

El tribunal suec que investiga l’acusació de violació contra el fundador de Wikileaks, Julian Assange, ha refusat la petició de la fiscalia de detenir-lo ‘in absentia’, que seria el primer pas d’una extradició. L’ordre de detenció ‘in absentia’ significa una la detenció d’un sospitós que és fora del país. Tanmateix, el tribunal creu que no cal que les autoritats sueques el detinguin perquè ja és empresonat al Regne Unit, des d’on el poden interrogar per a continuar la investigació.

L’advocat suec d’Assange, Per E. Samuelson, ha argumentat que una ordre de detenció seria ‘irrellevant’ perquè Assange ja està detingut i, per tant, no existeix risc de fugida. Tampoc no veu proporcionat demanar-ne la detenció per a un interrogatori.

Assange també s’enfronta a una possible extradició als Estats Units, on l’acusen d’espionatge per haver publicat documents secrets del Pentàgon que incloïen noms de militars confidencials i de fonts diplomàtiques.

The post Suècia no demana per ara l’extradició d’Assange appeared first on VilaWeb.

L’Institut d’Estudis Baleàrics entra a formar part del patronat de la Universitat Catalana d’Estiu

L’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB), dependent de la Conselleria de Cultura, Participació i Esports, ha entrat a formar part del patronat de la Universitat Catalana d’Estiu que se celebra de l’1 al 5 de juliol a Manresa (Bages).

Segons han informat des de la Conselleria en un comunicat, ja s’ha obert el termini d’inscripció per participar i consisteix en un espai de ‘llibertat” i de “trobada’ d’estudiants, professors, professionals i polítics de Balears, L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja de Ponent i del País Valencià.

Tindrà lloc en un campus vertebrat en tres espais al centre de Manresa, en l’Institut Lluís de Peguera s’oferiran els cursos universitaris i els actes i commemoracions; a l’Espai Plana de l’Om, els debats i les sessions de cinefòrum; i a la Plaça Major, els concerts amb l’aportació de l’IEB del de Joan Miquel Oliver.

També hi haurà dues tardes amb visites guiades per la ciutat, on es podrà veure el monestir de Sant Benet de Bages i, a més, les mines de sal i el castell de Cardona Així mateix, la tradicional de Prada tindrà lloc del 16 al 24 d’agost i es retrà homenatge a Aina Moll, filla major de Francesc de Borja Moll, amb qui va col·laborar en els dos últims volums del Diccionari català-valencià-balear.

The post L’Institut d’Estudis Baleàrics entra a formar part del patronat de la Universitat Catalana d’Estiu appeared first on VilaWeb.

La Generalitat culpa l’estat espanyol de la falta de finançament de les universitats

La Secretaria d’Universitats i Recerca (SUR) ha atribuït la falta de finançament de les universitats catalanes al control ‘extraordinari’ del finançament autonòmic per part de l’estat espanyol, a un dèficit fiscal històric que ‘limita l’autogovern’ i a la pròrroga pressupostària. Segons la SUR, es tracta de condicions que ‘dificulten enormement poder materialitzar les polítiques financeres que Catalunya necessita i que també afecta, desgraciadament, les universitats públiques’.

Segons diu la SUR, el pressupost de la Generalitat, que encara no ha presentat al parlament, millora en 72 milions d’euros la inversió en el sistema d’universitats públiques. Així mateix, la SUR menciona els 42 milions d’euros de dotació pressupostària que el mes de maig va anunciar que té previst destinar enguany per eliminar el dèficit estructural. A banda, el SUR ha afegit que per pal·liar el problema estructural de finançament del sistema universitari públic, el govern ha posat en marxa el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement (PNSC).

Un dels objectius d’aquest ‘gran pacte de país’ és fixar les bases d’un nou model de finançament de les universitats que les doti dels recursos necessaris per assegurar la seva suficiència, estabilitat i continuïtat sostinguda en el temps per crear una societat i una economia basades en el coneixement, segons la SUR. De fet, en el marc del PNSC, l’objectiu és que les polítiques de coneixement del Govern arribin a mitjà termini a un pressupost de 1.200 milions d’euros anuals, aproximadament el 0,60% del PIB català, segons la Secretaria.

Malgrat les dificultats ‘evidents’, la SUR ha signat que segueix treballant amb la ‘ferma voluntat de dotar les universitats públiques d’un finançament just com a motor i punta de llança que són de l’economia del coneixement que volem per a Catalunya’.

The post La Generalitat culpa l’estat espanyol de la falta de finançament de les universitats appeared first on VilaWeb.

El PP demana que no es retransmeti en directe el judici pels ordinadors de Bárcenas

La defensa del Partit Popular ha registrat un escrit davant el Jutjat d’Instrucció número 31 de Madrid per a sol·licitar que no es retransmeti en directe el judici per la destrucció dels ordinadors de qui va ser el seu tresorer Luis Bárcenas, previst a partir del pròxim 14 de juny, perquè entén que no hi ha raons ‘d’interès social’ o ‘transparència del procés’ que poguessin justificar tal mesura.

El Gabinet de Comunicació del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) havia sol·licitat l’emissió de les sessions d’aquest judici ‘en honor de la transparència judicial’ i donat ‘l’interès social’ del procediment en el qual el PP, la seva tresorera Carmen Navarro, l’informàtic José Manuel Moreno i l’advocat de la formació Alberto Durán s’assenten en la banqueta per la destrucció ‘a consciència’ dels ordinadors que Bárcenas usava en la seu del partit.

El PP considera per contra que ‘la verdadera motivació que pareix subjaure a la petició del Gabinet de Comunicació del TSJM és la realització d’un judici mediàtic que ocasionaria l’escarni públic dels acusats’ i que ‘intensificaria la pena de banqueta a la qual porten sotmesos des de la seva imputació en la present causa’, raó per la qual sol·licita al jutge que s’oposi.

En concret, afirma que l’emissió ‘vulnera els drets a la intimitat, a la pròpia imatge i a l’honor’ del Partit Popular ‘i molt especialment del seu representant especialment designat així com de la resta d’intervinents, que no són polítics ni personatges públics, sinó persones anònimes que desitgen conservar el seu anonimat’.

Assegura que a més, ‘posa en risc el bon funcionament de l’Administració de Justícia i el correcte desenvolupament del procés, pel component intimidatori inherent a la presència de mitjans audiovisuals en la sala que estan retransmetent el judici en directe’ i ‘podria fins i tot arribar a afectar el dret a la presumpció d’innocència dels acusats’ perquè es generaria un ‘judici paral·lel’ en els mitjans de comunicació i en la societat.

Per a la defensa del PP, n’hi ha prou amb la presència de periodistes en la sala del judici per a garantir el dret a la informació, doncs ‘no necessiten la utilització de mitjans audiovisuals per a proporcionar una informació veraç a la ciutadania’.

En tot cas, sol·licita al jutge que si decideix autoritzar l’emissió de les sessions del judici oral, s’adopten mesures tendents a evitar la identificació dels acusats, testimonis, pèrits i altres intervinents, amb plans des de darrere o edició per a fer irrecognoscibles els rostres, ‘especialment, del representant especialment designat del Partit Popular que serà un advocat extern aliè al partit’.

Testifiquen Bárcenas i Cospedal

Les defenses de Moreno i Navarro han presentat escrits en la mateixa línia. En el cas de la tresorera, incideix que ‘no és Bárcenas a qui les acusacions populars sotmeten a pena de banqueta’ ni es tracta de l’enjudiciament ‘de cap persona que hagi exercit càrrec públic electe o institucional’.

‘El que conscientment s’omet en la sol·licitud és l’exclusiu interès en la declaració potencialment mediàtica de dos dels testimonis, que sí que han sigut personatges públics’, apunta en relació a Bárcenas i a l’ex-secretària general del PP María Dolores de Cospedal, que estan citats a partir del 20 de juny.

‘Però l’interès en la declaració d’aquestes dues persones no pot emparar el sacrifici dels drets dels acusats ni de la resta dels testimonis i pèrits. Cap dels lletrats partícips en el procés hauria de recolzar el contrari ni tan sols davant la seducció d’un minut de publicitat televisiva’, afegeix la defensa.

Es dóna la circumstància que la fiscalia no acusa en aquest procediment, que se sustenta amb l’acusació exercida conjuntament per Esquerra Unida, Adade i l’Observatori DESC, que no s’oposen a la retransmissió de les sessions del judici oral.

The post El PP demana que no es retransmeti en directe el judici pels ordinadors de Bárcenas appeared first on VilaWeb.

S’intensifica l’arrencada d’oliveres mil·lenàries amb un nou episodi que afecta més de cent arbres a Ulldecona

El començament del tràmit al parlament per protegir les oliveres mil·lenàries n’ha acabat accelerant el seu espoli. Així ho creuen el grup ecologista Gepec i la plataforma Salvem lo Montsià, que han tornat a denunciar un cas d’arrencada massiva que afecta una finca amb més d’un centenar d’oliveres a la partida de les Tosses. Segons han precisat, alguns d’aquests exemplars superen els cinc metres de diàmetre a 1.30 metres del sòl, fet que acreditaria el seu caràcter de mil·lenaris, entre molts exemplars monumentals.

Fins i tot, en alguns casos, arbres de grans dimensions han estat trinxats per fer-ne llenya. Les entitats reclamen al Parlament que acceleri els tràmits per protegir les oliveres i, en aquest sentit, van escriure una carta al president de la Generalitat, Quim Torra, perquè prengui mesures urgents al respecte després de mostrar la seva sensibilitat sobre el cas.

Les entitats desconeixen exactament l’abast de l’arrencada d’oliveres, atès que els arbres no havien estat inventariats anteriorment. La finca on s’efectua l’arrencada es troba, curiosament, prop del restaurant les Moles, reconegut amb una estrella Michelin i que ha fet de la promoció de l’oli del territori un dels seus símbols d’identitat, segons recorden des de Salvem lo Montsià.

També han denunciat la destrucció de marges de pedra o l’ampliació de camins. Tot plegat, un fenomen que pot acabar hipotecant el paisatge rural i natural propi de la zona per fomentar ‘l’especulació’ amb la venda d’aquests arbres amb finalitats decoratives. ‘Defensem que es conservin les oliveres de més antigues i més grans però també vinculat a la preservació del paisatge i el voltant. De res serveix conservar unes desenes d’arbres i que al voltant es pugui alterar. Volem que retorni la pagesia. No té sentit una protecció sense un ajut als pagesos’, ha argumentat el portaveu de Salvem lo Montsià, Jordi Monforte.

Després de constatar durant una trobada el passat mes de febrer la seva sensibilitat cap al problema de les oliveres monumentals, les entitats han dirigit una carta al president de la Generalitat, Quim Torra, perquè ‘faci alguna cosa urgent’ per aturar l’espoli.

‘No podem esperar mesos i mesos de tràmit parlamentari, que pot ser un any o més, quan no paren d’arrencar oliveres. Rebem avisos de forma seguida: a Godall, Aldover, Ulldecona, a la Sénia. Des dels mesos que ha passat de l’inici del tràmit parlamentari l’espoli s’ha accelerat: volen tenir acaparades la majoria d’oliveres o venudes les màximes possibles’, subratlla Monforte.

The post S’intensifica l’arrencada d’oliveres mil·lenàries amb un nou episodi que afecta més de cent arbres a Ulldecona appeared first on VilaWeb.

ERC no contempla d”entrada’ compartir la batllia de Barcelona entre Maragall i Colau

La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha assegurat avui que el partit no contempla ‘d’entrada’ compartir la batllia de Barcelona entre Ernest Maragall i Ada Colau. En una conferència de premsa, Vilalta ha recordat que qui ha guanyat les eleccions municipals ha estat ERC i que, per tant, és Maragall qui ha d’estar al capdavant del consistori. Tot i això, ha destacat que les negociacions entre els dos partits estan en marxa i que es treballa en el contingut de l’acord i no en el repartiment de càrrecs.

Vilalta ha admès que ERC està prioritzant un acord amb Colau deixant de banda JxCat, perquè ‘és probable que pugui anar endavant’ i permetria un acord amb gairebé majoria absoluta. Ha dit que no deixarien de treballar per trobar formacions d’acord amb els consens de drets, llibertats i progrés, en al·lusió a JxCat.

Pel que fa a la possibilitat que BComú, PSC i Barcelona pel Canvi-Cs arribin a un acord que deixi fora ERC del govern municipal, Vilalta n’ha estat crítica i ha dit que poden sumar ‘aritmèticament però no s’entendrien a nivell polític’. ‘No s’entendria que passés pel davant mantenir l’alcaldia davant dels grans consensos en drets, llibertats i progre'”, ha avisat Vilalta en relació a Colau. En aquest sentit, ha dit que ERC no treballa en cap alternativa que no passi per fer Maragall batlle de Barcelona. ‘No entendríem que Barcelona en Comú pactés amb Cs per fer un acord contra natura, simplement per vetar l’independentisme’, ha insistit.

Pel que fa la possibilitat d’arribar a pactes amb el PSC, Vilalta ha reivindicat l’autonomia local. Ha dit, però, que és ‘extremadament difícil’ construir-hi confiances pel context de repressió i vulneració de drets i perquè el PSC és ‘còmplice de la repressió que es manté contra Catalunya’.

La número tres de BComú, Janet Sanz, diu que ‘no s’acaben de creure’ que Maragall hagi renunciat a pactar amb JxCat. ‘Sabem que s’estan seient, Elsa Artadi constantment està dient que estan parlant de polítiques i concrecions de cara a la legislatura’, ha assegurat. Sanz ha insistit que els comuns aposten per un tripartit d’esquerres i ha demanat a ERC i PSC que ‘superin’ els ‘blocatges’ i les ‘línies vermelles’.

Els comuns insisteixen en un tripartit

La número tres de Barcelona en Comú, Janet Sanz, ha afirmat que ‘no s’acaben de creure’ que Maragall hagi renunciat a pactar amb JxCat. ‘Sabem que s’estan seient, Artadi constantment està dient que estan parlant de polítiques i concrecions de cara a la legislatura’, ha dit. Sanz ha insistit que els comuns aposten per un tripartit d’esquerres i ha demanat a ERC i PSC que superin els blocatges i les línies vermelles. ‘La gent ens està demanant acords’, ha insistit, que ha negat de nou que estiguin negociant amb Manuel Valls. Sanz ha evitat, però, dir qui seria el batlle de la ciutat, tot argumentat que el primer pas és assolir l’acord.

Sanz ha defensat que el tripartit és la millor solució per a Barcelona perquè és el més fidel al que els barcelonins han votat. És per aquest motiu que ha reclamat a ERC i PSC ‘responsabilitat’ i ha remarcat que és ‘indispensable continuar treballant’ per aconseguir un acord amb PSC i ERC, amb els quals l’equip negociador de Barcelona en Comú es trobarà demà i demà passat per explorar la proposta de govern dels comuns.

Collboni vol un tàndem amb Colau

El cap de llista del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, insisteix en la necessitat de fer tàndem amb Barcelona en Comú i governar a Barcelona. Ha apel·lat al fet que els resultats del 26-M posen de manifest la necessitat d’un govern ‘progressista i no independentista’. Sense precisar com hauria de ser l’acord, Collboni sí que ha rebutjat repartir-se la batllia. ‘Això no és un joc de trons, una estona tu una estona jo’, ha dit, tot insistint en la necessitat d’un govern ‘estable’. El número dels socialistes ha anunciat que, després que la setmana passada es duguessin a terme converses ‘informals”‘entre ell mateix i Colau, aquesta setmana tenen intenció de fer-ho formalment. La seva número 2, Laia Bonet, en serà l’encarregada.

Per la seva banda, Maragall ha demanat a Collboni una reunió per ‘responsabilitat institucional’. Tanmateix, Collboni ho ha refusat.

Artadi adverteix que el suport de Valls no serà de franc

La número dos de JxCat a Barcelona, Elsa Artadi, ha demanat a Maragall que mantingui la ‘convicció’ per la independència si pacta només amb Barcelona en Comú i exclou JxCat de l’acord a Barcelona. ‘No entendríem que fes un canvi quan la gent ha votat el que ha votat’, ha assenyalat en una entrevista a ‘El Matí a Ràdio 4’. Davant la possibilitat de ser exclosos del govern de Barcelona, Artadi ha admès que estan ‘a l’expectativa’. ‘Hem sentit diferents versions del que pot ser’, ha dit la número dos de la formació, que ha subratllat que continuaran parlant amb Maragall i que seran ‘dues setmanes llargues’ abans del ple de constitució del nou consistori el 15 de juny.

Pel que fa a l’oferta de Manuel Valls d’investir Colau ‘sense condicions’, Artadi ha advertit la batllessa en funcions que ‘no hi ha res que Manuel Valls faci que sigui gratuït’. Ha instat Colau a fer una ‘reflexió que vagi més enllà de mantenir la cadira’ i ha advertit que és ‘una possibilitat que clarament està sobre la taula’ perquè Colau no l’ha descartada.

The post ERC no contempla d”entrada’ compartir la batllia de Barcelona entre Maragall i Colau appeared first on VilaWeb.

Només el 12% de les empreses catalanes compleix amb la Llei d’Igualtat

Només el 12% de les empreses catalanes compleix amb la Llei d’Igualtat, segons l’informe que ha fet públic aquest dilluns l’Observatori Dona Empresa i Economia (ODEE) de la Cambra de Comerç de Barcelona en l’acte de commemoració dels deu anys d’història.

Tan sols 416 empreses de les 3.383 subjectes a aquesta norma aprovada el 2007 tenen un 40% de dones en els seus consells d’administració. Aquest percentatge no ha variat en els últims cinc anys. En un dels últims actes com a president, Valls ha reconegut que la Cambra ha intentat ‘amb no massa èxit’ que la dona s’incorporés a les institucions i a les funcions directives i ha desitjat ‘sort i encerts’ a la futura directiva que presidirà Joan Canadell.

Una altra de les conclusions de l’estudi revela que el percentatge de dones directives està retrocedint i només ocupen el 31% dels llocs de gerència, el percentatge més baix des del 2012, un fet que porta l’ODEE a afirmar que ‘existeix un clar sostre de vidre que dificulta a les dones accedir a responsabilitats directives’. Una situació similar es dóna als consells d’administració de l’Ibex-35 que compten amb una presència femenina del 22,6%. En números absoluts, a les cúpules de l’Ibex-35 es calcula que hi ha noranta dones.

L’informe conclou que, tot i que la bretxa salarial s’ha reduït en els últims dos anys, les dones cobren un 23,4% menys que els homes anualment. Una diferència de sous que s’accentua en les ocupacions més elementals on hi ha una diferència negativa del 33%.

Amb tot, Valls ha reivindicat la tasca de l’ODEE i ha assegurat que, en aquests deu anys, s’ha situat el debat de la igualtat de gènere en la societat i en l’agenda política i mediàtica.’Durant aquests anys s’ha posat l’accent en la formació acadèmica, en les condicions laborals, en la manca de directives a les empreses catalanes, en la bretxa salarial i s’han creat indicadors que ens han permès tenir una radiografia’, ha dit Valls. Tots els estudis elaborats per l’ODEE demostren que no s’ha avançat de forma suficient en aquesta matèria, ha dit.

Precisament, l’informe presentat aquest dilluns mostra que el percentatge de dones directives és més alt en la direcció de publicitat (45%), recursos humans (39%) i màrqueting (36%), mentre que en la direcció comercial i la gerència la presència se situa al voltant del 10 o 11%. ‘Es millora molt lentament, esperem que les noves generacions siguin capaces d’impulsar molt més’ l’equilibri entre gèneres, ha desitjat Valls.

El president de la Cambra de Comerç ha assegurat que és ‘un orgull’ que aquesta sigui una de les últimes intervencions i ha remarcat que, des que va prendre possessió del càrrec el 2002, va ser conscient i va intentar, ‘encara que amb no massa èxit’, que la dona s’incorporés a les funcions directives i a les institucions.

The post Només el 12% de les empreses catalanes compleix amb la Llei d’Igualtat appeared first on VilaWeb.

Pàgines