Vilaweb.cat

El jutge valida el 100.2 de Forcadell perquè és una presa ‘peculiar’

El Jutjat de Vigilància Penitenciària 3 ha validat l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari a Carme Forcadell, que li permet sortir de la presó de Mas d’Enric per fer voluntariat i cuidar de la seva mare. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El jutge ha aprovat la mesura tot i que la fiscalia s’ha oposat a l’aplicació de l’article 100.2. El magistrat argumenta la seva decisió perquè Forcadell és una presa ‘peculiar’ i amb un comportament irreprotxable.

‘Des del punt de vista personal, presenta unes capacitats cognitives i intel·lectuals superiors a la mitjana, una formació acadèmica superior, una adaptació regimental extraordinària, col·laboradora i aglutinadora de les internes del mòdul en el qual conviu’, diu la interlocutòria, que ha pogut consultar Europa Press.

També ressalta que Forcadell té ‘múltiples factors positius de reinserció’: és la seva primera vegada a la presó, no té antecedents, un entorn familiar adequat i no és una persona perillosa.

Els permisos per a fer voluntariats i tenir cura de familiars s’han reprès aquesta setmana després de quedar suspesos per la crisi del coronavirus 2019.

The post El jutge valida el 100.2 de Forcadell perquè és una presa ‘peculiar’ appeared first on VilaWeb.

Demanen suport per reobrir el cas d’Helena Jubany

L’entorn proper d’Helena Jubany, la jove de 27 anys que l’any 2001 va aparèixer morta al pati interior d’un bloc de pisos de l’Eixample de Sabadell, ha posat en marxa una campanya perquè es reobri el cas i s’esclareixin els fets. Els impulsors de la iniciativa han fet públic un manifest en què assenyalen que hi ha prou indicis per pensar que aquesta mort ‘fou un assassinat amb tints masclistes’. En aquest sentit, indiquen que el fet que la víctima no fos originaria de Sabadell ‘va determinar el curs de la investigació i les seves nefastes conseqüències’. El darrer cop que se la va veure amb vida va ser el migdia del 30 de novembre. Dos dies més tard un veí va localitzar el cos sense vida de la jove, despullat i amb diverses cremades. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Els familiars i amics de Jubany han creat una pàgina web amb un text titulat Manifest Sabadellenc que reclama l’obertura del cas abans que prescrigui definitivament. En aquest sentit demana als ciutadans que se sumin a la petició aportant les seves signatures. ‘Malgrat el pas del temps, és imprescindible conèixer la veritat, confortar la família i amics, i que es faci justícia’, diu el manifest. ‘El conjunt de la societat civil sabadellenca ha de fer públic el seu suport a les famílies afectades, i aportar a la justícia totes les dades i informacions que puguin ajudar a esclarir els fets’, afegeix.

Recorda que la víctima va aparèixer morta al pati interior d’un bloc de pisos del carrer Calvet d’Estrella de la capital vallesana i remarca que en aquest edifici hi vivien dos membres de la secció natura de la Unió Excursionista de Sabadell, de la qual Jubany en formava part. Una d’aquestes persones era Montserrat Careta, que va ser preventivament empresonada l’any 2002 i es va suicidar a la presó, i l’altra, la seva parella, Santiago Laiglesia, que va estar imputat però no va ser empresonat ni detingut. El cas no va arribar a judici i fou sobresegut el 2005.

The post Demanen suport per reobrir el cas d’Helena Jubany appeared first on VilaWeb.

Només el 16% dels infectats per la Covid-19 a les Illes Balears continuen malalts

Els casos actius de Covid-19 a les Illes Balears només representen el 16% del total. En l’últim dia no s’han detectat noves infeccions, per segona vegada des de l’inici de la pandèmia, i ara mateix continuen contagiats 320 dels 1.953 afectats. 1.423 persones ja s’han guarit, vuit més que no pas ahir. D’altra banda, les defuncions han augmentat fins a les 210, després que hagi mort un malalt. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

[EN DIRECTE] Tota la informació d’última hora sobre la crisi del coronavirus 2019 

Pel que fa als hospitals, a Mallorca hi ha 179 persones ingressades, de les quals 30 són a unitats de cures intensives (UCI). A Eivissa i Formentera, els ingressats són 21 pacients, dels quals 5 són a l’UCI. A Menorca, tots els ingressats (5) són a cures intensives.

Pel que fa als sanitaris, un dels col·lectius més colpejats pel virus (17,5% de les infeccions), només 81 dels 343 afectats continuen malalts. Cal dir, però, que la xifra d’infectats representa una part molt petita (0,5%) del total de professionals que treballen a les Illes Balears, uns 16.000.

 

The post Només el 16% dels infectats per la Covid-19 a les Illes Balears continuen malalts appeared first on VilaWeb.

Millet, Montull i Osàcar hauran d’ingressar a la presó abans del 25 de juny

El tribunal de la secció desena de l’Audiència Provincial de Barcelona acorda l’ingrés a la presó dels tres principals condemnats pel conegut com Cas Palau. Fèlix Millet, condemnat a 9 anys i 8 mesos de presó; Jordi Montull, amb una pena de 7 anys, sis mesos i 15 dies; i Daniel Osàcar, condemnat a 3 anys i sis mesos de presó, per delictes com malversació, apropiació indeguda, tràfic d’influències, falsificació en document mercantil, falsedat comptable i blanqueig de capitals. Hauran d’ingressar en un centre penitenciari abans del 25 de juny. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El 30 d’abril el Tribunal Suprem espanyol va confirmar la condemna, que estava recorreguda pels condemnats. Els magistrats van ratificar que tots dos hauran de retornar a les estructures del Palau –el Consorci, la Fundació i l’Associació- 23 milions d’euros que van desviar en benefici propi. A més, el Suprem també va confirmar el comís de 6,6 milions d’euros a l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) pel que considerava guanys obtinguts per tràfic d’influències.

A partir de llavors l’audiència tenia via lliure per a fer efectiva la condemna de presó dels condemnats, que s’hi oposaven adduint la seva avançada edat i el risc de contraure la Covid-19 a la presó. El tribunal considera que als volts del 25 de juny el país ja haurà entrat en la fase 3 del desconfinament: ‘És a dir, no se’ls considera en condicions d’eludir l’ingrés a la presó ni per edat ni per malaltia ni per la pandèmia’, diu la resolució judicial.

L’Audiència també ordena la conversió dels embargaments preventius dels béns de CDC en embargaments executius. La sentència condemnava el partit al pagament de 6,6 milions pels guanys obtinguts per tràfic d’influències.

 

The post Millet, Montull i Osàcar hauran d’ingressar a la presó abans del 25 de juny appeared first on VilaWeb.

El 35% dels comerços i restaurants de Barcelona Oberta haurà de tancar per la crisi

El 35% dels comerços i restaurants de Barcelona Oberta preveu no poder reobrir les seves portes i tancar definitivament per la crisi del coronavirus 2019, segons un sondatge intern de la mateixa Unió d’Eixos Comercials Turístics als seus associats. Un altre 28% dels socis s’ha situat en un punt mig d’incertesa, mentre que el 37% restant s’ha mostrat convençut que superarà la situació d’emergència per la Covid-19 i podrà recuperar la seva activitat un cop la ciutat superi la fase 0 de desescalada. En paral·lel, el 72,9% dels empresaris de l’associació –que aplega les vint principals zones turístiques de la capital catalana– diu que ha aplicat un ERTO per causa de força major, que ha rebut la llum verda en un 93,5% dels casos.El 75%, crític amb les mesures econòmiques googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Pel que fa a les rendes, la majoria dels negocis de la ciutat associats a Barcelona Oberta diu que suporta uns lloguers comercials alts: per al 37% dels enquestats el lloguer representa més del 15% de les vendes; per a un 27%, el lloguer se situaria entre el 10 i el 15% de les vendes; mentre que per al 26% els suposa menys del 10%. Del sondatge de la Unió d’Eixos Comercials i Turístics també es desprèn que més del 75% dels enquestats valoren com a desfavorables les mesures econòmiques que han pres les diverses administracions –local, catalana i espanyola- per superar la crisi del coronavirus.

Segons els empresaris i comerciants de Barcelona Oberta, les principals accions que haurien d’haver pres les diferents administracions per ajudar al sector són ‘ajuts econòmics i subsidis directes, la supressió d’impostos i taxes, i la legislació de moratòries, reduccions de lloguers i hipoteques de locals de negoci’. De fet, Barcelona Oberta, juntament amb altres organitzacions, està pressionant a les diferents administracions perquè atorguin ‘mesures reals’ d’ajuda al comerç local de cara a la futura reactivació econòmica.

L’associació aglutina un perfil d’empreses comercials molt variada, però el 60% són comerços i establiments que entrarien dins de la categoria de micropimes: un únic punt de venda, menys de 20 treballadors en plantilla i facturació de menys d’un milió d’euros.

The post El 35% dels comerços i restaurants de Barcelona Oberta haurà de tancar per la crisi appeared first on VilaWeb.

Salvador Illa diu ara que van negar la fase 1 a tot el País Valencià per ‘mobilitat excessiva’

Després de la reunió ‘aclaridora’ d’ahir amb el ministre de Sanitat del govern espanyol, Salvador Illa, la consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha dit avui que el País Valencià està preparat per a passar tot sencer a la fase 1 del desconfinament. Segons que ha declarat en la conferència de premsa, on ha informat d’onze nous contagis de Covid-19, el nombre més baix d’ençà de fa fos mesos, l’explicació que li va donar el ministre Illa era que ‘hi havia una mobilitat excessiva’ en els catorze departaments de salut que el govern espanyol va impedir que passessin ahir a la fase 1. Però Illa no ha compartit ni les dades ni l’informe que ho justifiquen. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Tot amb tot, Barceló ha dit que no volia especular ni generar expectatives: ‘Continuem defensant que les dades que va demanar el ministeri compleixen tots els requisits per a poder passar de fase. Si els preocupa la mobilitat, tenim un sistema molt robust i eficaç que permet davant de qualsevol petit brot de posar de seguida tots els curtcircuits.’

Mentrestant continua la davallada de la corba de contagis al País Valencià. Els nous contagis d’aquestes darreres vint-i-quatre hores són 56. S’han mort sis persones més, quatre de les quals eren a residències. Les altes totals d’ençà que va començar la pandèmia ja són nou mil, i els casos actius, 3.497.

[GUIA] Tot allò que heu de saber sobre la fase 1 del desconfinament

The post Salvador Illa diu ara que van negar la fase 1 a tot el País Valencià per ‘mobilitat excessiva’ appeared first on VilaWeb.

El PSC es nega a investir Dolors Sabater i fa batlle Xavier García Albiol

Terrabastall polític a Badalona. Xavier García Albiol recupera la batllia de la ciutat cinc anys després. El PSC ha preferit votar Rubén Guijarro en comptes de cedir els seus suports a la candidata de Guanyem, Dolors Sabater. L’ex-batllessa havia acceptat repartir-se la batllia amb els socialistes, però exigia encapçalar l’ajuntament durant dos anys i no pas un i mig com volia el PSC. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Com que Sabater i Guijarro no ha aconseguit la majoria absoluta, Albiol ha esdevingut batlle per minoria, ja que el PP va ser la formació més votada durant les eleccions del maig de 2019. El ple d’investidura ha estat marcat pels retrets entre Guanyem i el PSC, que s’han acusat mútuament de permetre el retorn d’Albiol. ERC, Podem i JxCat han acabat votant Sabater, tal com contemplava l’oferta de pacte del PSC.

Tanmateix, els socialistes s’han desmarcat de la seva proposta per només sis mesos de mandat. Guijarro ha insistit en el repartiment equitatiu i durant el ple ha dit: ‘Mantinc l’oferta de vice-batllia, senyora Sabater’. No obstant això, no ha retirat la seva candidatura a la batllia i demanat el vot de Guanyem, Podem, ERC i JxCat per frenar Albiol.

Precisament Podem, ERC i JxCat, que sí que havien signat l’oferta socialista per un repartiment equitatiu de la batllia, han exigit la suspensió del ple per aconseguir una entesa d’última hora abans de la votació. Però la sessió ha continuat i Albiol ha estat investit amb els onze vots del PP. Sabater n’ha aconseguit deu (Guanyem, ERC, Podem i JxCat) i Guijarro sis.

En les intervencions posteriors, ERC ha dit que Sabater ha perdut ‘el seu suport’ per la resta de la legislatura. Aina Llauradó, actual batllessa accidental i líder de Podem, ha demanat directament la dimissió de l’ex-batllessa ‘perquè ha estat incapaç de convèncer l’assemblea de Guanyem de validar un acord que estava pràcticament signat’.

A continuació, el nou alcalde de #Badalona ha promès el càrrec i el president de la Mesa li ha atorgat la vara de batlle. Xavier Garcia Albiol passa a ocupar el seu lloc com a alcalde al #plebdn pic.twitter.com/Ko2EdvoXVJ

— Ajuntament de Badalona (@AjBadalona) May 12, 2020

The post El PSC es nega a investir Dolors Sabater i fa batlle Xavier García Albiol appeared first on VilaWeb.

El poeta Narcís Comadira, XX premi Jaume Fuster

El poeta, assagista, dramaturg, prosista, traductor, pintor i gastrònom Narcís Comadira (Girona, 1942) ha estat destacat amb el XX premi Jaume Fuster, que atorga l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), per la qualitat de la seva obra, la importància de la seva trajectòria i el seu compromís. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El guardó s’ha fet públic, acompanyat d’una conversa amb Comadira, però les circumstàncies no permeten de moment fer-ne el lliurament. En aquesta peça d’àudio, l’escriptor agraeix el premi, que diu que li fa il·lusió perquè li han concedit els seus col·legues escriptors. També comenta, pel que fa a la diversitat de gèneres que ha cultivat al llarg de la seva trajectòria, que ell sobretot se sent poeta però que tot és literatura i que del que es tracta és de fer-ho bé. ‘Fer-ho bé és la meva ambició’. També explica que treballa en un llibre de poemes i que té una obra de teatre acabada que es publicarà ‘quan tot torni a posar-se en moviment’, dins de la col·lecció ‘Teatre escrit’, que publica el Teatre Nacional. El volum aplegarà tota la seva obra teatral i contindrà també aquesta peça. I espera que l’obra es pugui estrenar.

Sobre el moment excepcional que vivim de crisi sanitària i econòmica, Comadira diu que des que van implantar el confinament que no ha escrit ni una ratlla: ‘El confinament m’ha anul·lat totes les forces, m’ha deixat sense ganes de fer res. M’ha produït un estat d’apatia general. Espero que quan l’aixequin torni a tenir ganes de fer poesia.’

El sentit de la poesia

El novembre del 2018, Narcís Comadira era investit doctor honoris causa per la Universitat de Girona. Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla i professor de la Universitat de Girona, li va fer de padrí i va dir: ‘Per a mi, el nom que millor exemplifica la poètica de Comadira és el de Giacomo Leopardi, amb la seva capacitat reflexiva, una lírica de tendència elegíaca, el conreu poc o molt sistemàtic de la ironia i l’exercici del dubte, la preocupació per la mort i, sobretot, per la captació sempre impossible de l’instant feliç.’

Comadira, que per sobre de tot se sent poeta, en el discurs d’ingrés es va endinsar en la raó de ser de la poesia: ‘La poesia és, per a mi, una màquina verbal destinada a produir emoció. És la llengua sotmesa a una forma estricta, significativa. La poesia ho pot ser tot i no fa que passi res, com va dir el poeta Auden. Res en el món real, s’entén. Perquè en el món interior dels lectors pot produir autèntiques sacsejades, terratrèmols emotius, enamoraments profunds per tota la vida. Marques de foc a l’ànima, com vaig explicar en aquella meva autobiografia poètica de fa uns anys.’

Defensor de la llengua i la cultura catalanes, en el discurs d’ingrés, Comadira també va parlar de la importància del llenguatge i de la llengua: ‘Busquem per a què serveix la poesia perquè busquem per a què serveix el llenguatge, és a dir, per a què servim nosaltres mateixos. No volem no servir per a res, és clar. Volem que allò que som, llenguatge, llenguatge encarnat en una llengua concreta, tingui un sentit. Ens esgarrifa la falta de sentit.’

‘A vegades veig el riu del no-res que baixa crescut i ens amenaça. I m’afanyo posant sacs de sorra, poema a poema, per contenir la massa espessa de les aigües anorreadores de la meva llengua i, per tant, del llenguatge i per tant del sentit de la vida. Només serveix per a això, la poesia? És aquest, en el moment que vivim, el seu únic servei? Cada poema un sac de sorra?’

The post El poeta Narcís Comadira, XX premi Jaume Fuster appeared first on VilaWeb.

ACPV demana una mobilització per l’autogovern del País Valencià

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha demanat ‘una resposta cívica en favor de l’autogovern i dels drets del poble valencià’ arran de les conseqüències de la gestió de la crisi de la Covid-19 i la centralització de competències per part del govern espanyol. ‘Vam alertar davant la més que discutible recentralització i de la suspensió, en bona part i de fet, de l’estat de les autonomies tot adduint una alerta sanitària que a hores d’ara sabem que hauria pogut gestionar-se millor des de la proximitat’, ha explicat l’entitat a través d’un comunicat. ‘Vam callar davant el discurs segons el qual “el virus no coneix de territoris”, autoinvalidat amb un procés de desconfinament fet per territoris. I ho vam fer perquè vam pensar que era moment de respecte i de responsabilitat. Vam preferir pecar per excés, donades les circumstàncies’. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

L’ACPV considera, però, que la situació ha arribat a un punt en què ‘precisament per responsabilitat’ l’entitat no pot callar. ‘No podem assistir en silenci a l’enèsima decisió del govern espanyol que atempta contra la capacitat de decisió de les institucions valencianes, ni a una preocupant deriva recentralitzadora i regressiva’, defensen ‘Aquesta tendència ve de lluny: ACPV ha denunciat reiteradament la manca d’inversions que pateix l’Arc Mediterrani (contra tot criteri estrictament tècnic i econòmic), la discriminació que pateix el conjunt del poble valencià en inversions, el greuge que significa l’anomenat “deute històric”, i l’espoli que implica l’infrafinançament que patim. Així com la negativa del govern espanyol a cedir un segon múltiplex al País Valencià per a fer possible l’execució de l’acord de reciprocitat de les televisions i ràdios públiques valencianes, catalanes i balears aprovada per les Corts Valencianes’.

L’entitat també recorda que el 2017 van denunciar que l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola a Catalunya introduïa ‘un perillosíssim precedent, avalat amb el silenci de tants representants polítics valencians que s’afirmen defensors de l’autogovern’. També consideren que ara el País Valencià ha patit ‘una suspensió efectiva de bona part del govern autonòmic sota la coartada d’un estat d’alarma que ha anat acompanyat d’una impúdica exhibició de patrulles de l’exèrcit, militars exercint de portaveus del govern espanyol en rodes de premsa oficials i expressions com allò del “comandament únic” o la peregrina intenció de “derrotar” un virus’.

Sobre la decisió de l’executiu de Pedro Sánchez de deixar catorze àrees sanitàries, entre les quals hi ha les principals ciutats del País Valencià, dins la fase 0 del desconfinament, l’entitat ha considerat que és una decisió ‘no suficientment explicada pel govern espanyol’, que ‘ignora l’autoritat del Consell’. També han alertat que l’anunci de la ‘nova normalitat’ es fa ‘de manera desordenada’ i ‘insinua la intenció de normalitzar dinàmiques recentralitzadores i retallades de drets cívics’. Les crítiques de l’ACPV també assenyalen el Consell i els partits que li donen suport. Titllen de ‘tèbia i poc ferma’ la seva actitud davant d’aquesta situació.

The post ACPV demana una mobilització per l’autogovern del País Valencià appeared first on VilaWeb.

L’OMS destaca que hi ha ‘set o vuit’ candidats principals de vaccí contra el coronavirus

El director general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha assegurat que hi ha ‘set o vuit’ vaccins que són els principals candidats per a combatre la pandèmia del coronavirus 2019. A més, ha destacat que els esforços de la comunitat internacional, com ara l’aportació de més de 7.400 milions d’euros que han fet una quarantena de països, estan ajudant a escurçar els terminis d’investigació i desenvolupament. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

De totes maneres, el director general ha assegurat que aquesta aportació de fons no és suficient per aconseguir el més aviat millor un vaccí eficaç contra el nou coronavirus, però sobretot, perquè aquest estigui disponible arreu del món ‘i ningú es quedi sense’.

Tot i que Tedros ha destacat que hi ha ‘set o vuit’ candidats principals a vaccí, ha matisat que actualment l’OMS contempla més d’un centenar de projectes. ‘Ens centrem en els candidats que ens poden donar millor resultat i aquells que poden tenir un millor potencial’, ha declarat. Tanmateix, no ha volgut donar noms o identificar els possibles vaccins.

Des que va ser detectat a la ciutat de Wuhan, el coronavirus 2019 ha infectat a 4.269.200, de les quals 1.533.808 s’han guarit i 287.504 han mort.

 

The post L’OMS destaca que hi ha ‘set o vuit’ candidats principals de vaccí contra el coronavirus appeared first on VilaWeb.

Les persones que entrin a l’estat espanyol hauran de fer una quarantena de 14 dies

El govern espanyol ha publicat una ordre que estableix que les persones que entrin a l’estat hauran de fer una quarantena de 14 dies. La mesura, publicada aquest dimarts al BOE, entrarà en vigor el 15 de maig i serà valida mentre duri l’estat d’alarma i les seves pròrrogues. Els viatgers hauran de quedar-se al seu domicili o allotjament limitant els seus desplaçaments a les activitats essencials de compra de productes bàsics, assistència a centres de salut o causes de força major. A més, estaran obligats a portar màscara i hauran de complir les mesures d’higiene i prevenció, especialment pel que es refereix al contacte amb els convivents. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Queden fora de l’ordre de quarantena els treballadors transfronterers, transportistes i les tripulacions, així com els professionals sanitaris que es dirigeixin a exercir la seva activitat laboral, sempre que no hagin estat en contacte amb persones diagnosticades.

Les agències de viatge i companyies de transport hauran d’informar els viatgers d’aquestes mesures en l’inici del procés de venda de bitllets cap a l’estat. Els avions hauran de facilitar el formulari de salut pública per localitzar els passatgers.

Les autoritats sanitàries podran contactar-los per fer-los un seguiment. Davant l’aparició de símptomes, hauran de contactar per telèfon amb els serveis de salut.

The post Les persones que entrin a l’estat espanyol hauran de fer una quarantena de 14 dies appeared first on VilaWeb.

Les portades: ‘Creix el malestar pels criteris del desconfinament’ i ‘Batllia compartida per aturar Albiol’

Avui, 12 de maig de 2020, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país.

Ara: googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Diari Bondia:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Última Hora:

The post Les portades: ‘Creix el malestar pels criteris del desconfinament’ i ‘Batllia compartida per aturar Albiol’ appeared first on VilaWeb.

Les portades del dimarts 12 de maig de 2020

Ara:

Diari Bondia: googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Última Hora:

The post Les portades del dimarts 12 de maig de 2020 appeared first on VilaWeb.

Produir més aliments de manera sostenible és possible

Humanitat i agricultura, una coevolució necessària googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Fa més de 10.000 anys, els humans van iniciar un canvi en la seua forma de vida i van passar de ser majoritàriament caçadors i recol·lectors nòmades a agricultors sedentaris. En aquell moment va començar la domesticació i l’ús de plantes de cultiu. El desenvolupament de l’agricultura va permetre als humans prehistòrics proveir-se d’aliments en abundància i de manera estable i això va propiciar la formació de comunitats cada vegada més grans amb un significatiu augment de la població. Al llarg de la història, aquest increment poblacional ha exigit un augment en la producció agrícola, la qual cosa ha derivat en una gran dependència humana d’una agricultura i ramaderia estables. Aquesta dependència, traduïda com una necessitat de «seguretat alimentària», és un dels majors reptes per a la societat actual.

Les últimes estimacions indiquen que la població humana creixerà fins als 11.000 milions en 2100 (FAO, 2017). Aquest increment, juntament amb les noves necessitats de la població als països emergents, implica que la producció agrícola s’hauria d’incrementar en quasi un 50 % (Ray, Mueller, West i Foley, 2013). Entre els anys 1960 i 1980 es va produir l’anomenada «revolució verda», que va implicar el desenvolupament i ús de noves varietats de blat, dacsa i arròs millorades genèticament, l’ús de noves tecnologies, fertilitzants, fitosanitaris i sistemes de regadiu. Aquesta «revolució» va aconseguir un increment de la producció agrícola molt significatiu. En l’actualitat, ens enfrontem a un repte similar, encara que en un context diferent. En els pròxims anys haurem d’incrementar la producció agrícola però de manera més sostenible i respectuosa amb el medi ambient. La producció agrícola actual és altament dependent de l’ús de fertilitzants, aigua, pesticides o herbicides. No obstant això, hem d’implantar noves estratègies per a desenvolupar una agricultura moderna i sostenible econòmicament i mediambientalment, i que cobrisca les necessitats de la societat. Per a això serà necessari el compromís i la coordinació de polítics i agents socials i de recerca+desenvolupament+innovació (R+D+I) tant públics com privats, ja que s’hauran d’afrontar decisions polítiques i econòmiques importants amb repercussió en la societat.

Producció sostenible en un planeta canviant

El nitrogen i el fosfat són elements essencials per al creixement i producció de les plantes. En general, els sòls agrícoles contenen baixes quantitats d’aquests macronutrients, així que es requereix subministrar-ne de manera continuada en forma de fertilitzants. No obstant això, l’absorció d’aquests nutrients pels cultius és baixa, i per això s’ha tendit a fertilitzar en excés i això ha produït greus problemes mediambientals.

En el cas del nitrogen, l’aportació d’aquest nutrient es feia inicialment amb adob orgànic (guano) o minerals nitrogenats. Va ser a partir de 1909 quan Haber-Bosch va desenvolupar un procés químic que permetia fixar el nitrogen atmosfèric, que es convertia així en un element il·limitat, però amb un alt cost energètic. De fet, es generen més de 450 milions de tones/any de nitrogen per a fertilitzants mitjançant aquest procés.

En la naturalesa hi ha bacteris capaços de fixar nitrogen i que estableixen relacions simbiòtiques amb certes espècies de lleguminoses. En aquesta simbiosi, els bacteris proporcionen el nitrogen necessari a les plantes a canvi d’hidrats de carboni (Mus et al., 2016). No obstant això, les espècies que majoritàriament contribueixen a l’alimentació mundial (arròs, dacsa i blat) no són capaces d’establir aquestes relacions simbiòtiques i per tant la seua producció recau en l’aportació de fertilitzants. En els últims anys, diversos grups d’investigació estan duent a terme un ambiciós programa per a generar cereals capaços de fixar nitrogen de manera autònoma o d’establir sim­bio­si amb microorganismes fixadors de nitrogen (Stokstad, 2016). Un d’aquests grups d’investigació està intentant introduir els gens que codifiquen el complex de la nitrogenasa, sistema multienzimàtic responsable de la fixació de nitrogen atmosfèric, dins del genoma de cereals (López-Torrejón et al., 2016). Això representa un gran repte, ja que l’assemblatge enzimàtic de la nitrogenasa és complex i es degrada ràpidament per la presència d’oxigen, de manera que la forma activa solament actua en ambients cel·lulars anaeròbics. Aquest projecte és complicat i altament arriscat, però sens dubte el seu èxit tindria una repercussió social i científica sense parangó. Altres grups d’investigació estan treballant per a «fer retrocedir els cereals en l’evolució», és a dir, estan intentant entendre en quin moment evolutiu els cereals van perdre la seua capacitat d’establir relacions simbiòtiques, ja que la major part dels gens de les plantes implicats en aquest procés estan en el seu genoma (Stokstad, 2016). L’èxit d’aquest projecte implica modificar els cereals perquè es deixen envair per bacteris, proveint-los d’aliments (carbohidrats) i de leghemoglobina, una proteïna que segresta l’oxigen per a protegir l’activitat de la nitrogenasa, mentre que els microorganismes proveeixen de nitrogen les plantes.

Al mateix temps que es duen a terme aquests projectes, de disseny arriscat i a llarg termini, altres investigacions van adreçades a identificar i millorar bacteris capaços de fixar nitrogen al sòl per se, la qual cosa pot tenir un efecte positiu per als cultius. Recentment s’han introduït 52 gens implicats en la fixació de nitrogen dins d’un bacteri no fixador. Aquest bacteri modificat és capaç de fixar nitrogen de l’atmosfera que pot ser utilitzat per les arrels de dacsa o blat (Setten et al., 2013). Aquests resultats indiquen que l’ús de la biotecnologia i biologia sintètica serà molt útil per a incrementar la producció de manera més sostenible.

Llig l’article complet en la web de Mètode.

Juan Carlos del Pozo. Professor d’Investigació en l’INIA (Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària), Madrid (Espanya). Lidera un grup d’investigació en el Centre de Biotecnologia i Genòmica de Plantes (CBGP, UPM-INIA) que està identificant nous gens reguladors del desenvolupament radicular i microbiota associada a les arrels en resposta a deficiències nutricionals, amb la finalitat d’utilitzar aquest coneixement per a desenvolupar cultius més eficients.

Què és Mètode?

The post Produir més aliments de manera sostenible és possible appeared first on VilaWeb.

Oasi

Els oasis són una enganyifa. Quatre palmeres ratades ombrejant mig jornal de carbasseres regades per un minso rajolí… Xahrazad (Scheherazade per als anglosaxons) no havia vist gaire món, tot ve d’aquí. Al segle IX, Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Abdús al-Jahxiyarí compilà per escrit els relats fantasiosos de la creativa amant del soldà, fins aleshores transmesos oralment, i en sortiren Les mil i una nits (ألف ليلة وليلة, Alf layla wa-layla, en àrab, o هزار و یک شب, Hazār-o yak xab, en persa). El mite dels oasis segurament neix llavors. Avesats als deserts minerals, aquelles modestes manifestacions de fertilitat semblaven excepcionals als lectors musulmans. Ho eren en el seu context, però vistos amb mirada universal no resulten gran cosa. Qualsevol hort medioeuropeu els fa mil voltes. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

«Els fets són els fets, però la realitat és la percepció que en tenim», deia Albert Einstein. Els oasis són el que són, però el desert que els envolta ens els fa percebre com a fastuosos. Vivim en un univers d’oasis mentals i atorguem a les coses no pas el valor que tenen, sinó el valor que voldríem que tinguessin. Altrament, quin valor té res, realment? Tots els imaginaris són més o menys mítics i no per això deixen de ser reals (baldament no sempre siguin fàctics).

En tot cas, hi ha oasis molt notables. Molt relativament notables, si més no. I no únicament al Sàhara o al desert d’Aràbia, que serien els oasis per antonomàsia. Penso en San Pedro de Atacama o en Turfan, per exemple. El d’Atacama, al Xile septentrional, és un desert total, un enorme desert absolut de més de 100.000 km2 que rep una sola pluja lleugera un cop cada deu o quinze anys. És el desert més desert de tots els deserts que es fan i es desfan. Però el recorren aigües fluvials que venen de les muntanyes. I aleshores sorgeixen oasis, com la fèrtil vega de San Pedro, una dotzena de quilòmetres quadrats de verdor, fragmentats en diversos nuclis. Una dotzena entre cent mil: no és gaire… Per això és tan excepcional.

El cas de Turfan és diferent. És un oasi artificial, regat amb aigües transportades mitjançant qanats, aquestes formidables galeries subterrànies que acomboien aigües rodades des de les profunditats de les muntanyes perifèriques. L’oasi de Turfan és un estret enfilall d’horts i vinyes estesos al llarg d’un centenar de quilòmetres a les vores del desert de Takla Makan, a la regió uigur del Xinjiang. De fet, hi ha altres oasis semblants a la zona, tots els quals fruit de l’estrenu esforç dels multiseculars excavadors de qanats. Alguns dels oasis xahrazadians també devien ser obres d’irrigació semblants, segurament.

Els humans hem aprofitat des de temps immemorials els oasis espontanis o hem generat els artificials. Els likanantai poblaren l’actual San Pedro de Atacama devers el segle V aC i s’hi mantingueren malgrat els inques i els conqueridors espanyols; són els antecessors de la cultura atacamenya actual. Els uigurs habiten els oasis de Xinjiang des de fa un mil·lenni, però xinesos i altres pobles, com els kirguís, pledejaren per la zona des de molts segles abans. Als oasis hi ha vida i, doncs, hi ha humans que els cobegen. Es pot viure en àmbits geogràfics més acollidors que els deserts, és clar, però l’espècie humana no deixa res per verd (per poc verd que sigui…).

Llig l’article complet en la web de Mètode.

Ramon Folch. Doctor en Biologia, socioecòleg i president d’ERF (Barcelona).

Què és Mètode?

The post Oasi appeared first on VilaWeb.

Badalona pot tornar avui a l’estabilitat institucional després de dos anys de canvis de guió

El guió de la política municipal badalonina ja fa temps que encadena una mà de tombs inesperats que ho trastoquen tot. Avui, les aigües podrien tornar-se a calmar després de gairebé dos anys. Si el 2015 Xavier García Albiol havia estat expulsat per un govern d’esquerres encapçalat per Guanyem Badalona, el 20 de juny de 2018, a mig mandat, els socialistes van canviar el seu suport i van pactar amb el dirigent popular per a fer una moció de censura i instal·lar-se ells a la batllia. Així, Àlex Pastor va rellevar Dolors Sabater: set anys més tard, el PSC tornava a manar a la quarta ciutat més poblada del Principat de Catalunya. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Les eleccions del 2019 van deixar una aritmètica local amb les mateixes proporcions, si fa no fa, que el 2015. Els 11 regidors del PP d’Albiol, primera força, seguits dels 7 de la coalició entre Guanyem i ERC, que quatre anys abans havien anat separats. 6 per als socialistes, 2 per als comuns, 1 per a JxCat. Van ser dies d’infart: Sabater va presentar candidatura i va demanar el suport de totes les forces que considerava de progrés, inclòs el PSC, i va assegurar que no retiraria la candidatura. Però Pastor va aguantar fins al final i minuts abans del ple d’investidura, sense la presència dels socialistes a la taula de negociació, Guanyem i els comuns van acordar que donarien suport a Pastor per impedir que Albiol tornés al poder.

Però els maldecaps per a Sabater no s’acabaven pas aquí. Menys d’una setmana més tard, Esquerra va trencar la coalició contra tot pronòstic, tot i que deia que volia mantenir la ‘unitat estratègica’ amb Guanyem. Els motius? Que, atesa la inflexibilitat que havien detectat en el PSC durant les negociacions, preveien una legislatura dura: ‘L’existència de dos grups permetia una visualització superior en el plenari’, deien. ‘Volem enviar un missatge més clar i directe als ciutadans.’ Sabater va refusar la decisió, dient que no era encertada ni s’efectuava en un moment pertinent. Encara, un mes després, el bloc d’esquerres que l’havia entronitzada l’anterior legislatura i que havia fet fora Albiol s’acabà d’esquerdar del tot. Els comuns van segellar un pacte de govern amb Pastor que va dur la seva dirigent, Aïda Llauradó, a ser primera tinent de batlle.

Però la sorpresa grossa encara havia d’arribar. A final d’abril d’enguany, enmig del confinament per l’estat d’alarma, Pastor va ser detingut pels Mossos d’Esquadra a l’Eixample de Barcelona, perquè haver incomplert la quarantena, conduir sota els efectes de l’alcohol i atemptar contra l’autoritat. El batlle va renunciar al càrrec de la comissaria estant, en una carta tramesa pel seu advocat a l’ajuntament, i el PSC el va suspendre de militància. Llauradó va esdevenir batllessa provisional i Albiol i Sabater varen proposar-se per a tornar a governar la ciutat.

Tot i l’aparent posició de debilitat de què partia, el PSC va decidir de mantenir l’aposta i presentar la candidatura del segon de Pastor, Rubén Guijarro, per a continuar a la batllia. Després de les crítiques internes que Guanyem havia rebut per haver cedit davant el PSC l’última vegada, aquests darrers dies Sabater ha reiterat que mantindrien la candidatura fins a l’últim moment. Els socialistes van provar uns quants estratagemes per a no cedir davant Guanyem i van oferir a Esquerra de repartir-se el mandat, però els republicans ho van declinar, tot insistint que eren les formacions de Sabater i Guijarro que s’havien de posar d’acord.

Malgrat que fins ara Guanyem només havia pensat en la possibilitat de mantenir Sabater de candidata per a la resta del mandat i fer que el PSC carregués la responsabilitat d’haver fet tornar Albiol al poder en cas de no votar-la, ahir al matí es va obrir una porta nova. Els socialistes i Esquerra van fer públic simultàniament que no veurien amb mals ulls un repartiment de la batllia entre Sabater i Guijarro per a la resta de mandat. ‘Això ha canviat el marc de les negociacions’, segons l’ex-batllessa. Ara, Sabater no està disposada a acceptar el repartiment que demana el PSC, d’un any i mig per a cadascú: creu que Guanyem ha de governar més temps (ha parlat d’una divisió de dos anys i un, per exemple). La resposta de Guijarro és que només votaran a favor de l’ex-batllessa si hi ha un pacte signat abans del ple que reconegui un any i mig per a ell. Així doncs, poques hores abans del ple el més calent és a l’aigüera.

The post Badalona pot tornar avui a l’estabilitat institucional després de dos anys de canvis de guió appeared first on VilaWeb.

Dos mesos després d’abaixar persianes…

‘El fet cert és que la primera setmana d’obertura amb cita prèvia ha anat millor que no es preveia, amb un nivell de vendes mitjà del 50%-60% sobre la xifra que podríem considerar normal, i això ha animat molta gent que esperava a aixecar la persiana fins que no arribés la fase 1 –sense cita prèvia– a fer-ho avui mateix’, m’explica Joan Carles Calbet, president de RetailCAT. Dins el drama del comerç aquests darrers dos mesos, aquest comportament s’ha de qualificar positivament. Em diu que, malgrat que poques botigues van obrir dilluns passat –al voltant del 10%–, han vist que la gent té ganes de comprar. Deixant a banda l’alimentació bàsica, em comenta que les botigues que avui han obert representen entre un 25% i un 30% de la resta. Un bon salt. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Evidentment, les xifres de facturació –malgrat les que acabo de comentar– són molt minses. En la nota que han passat aquesta tarda, Comertia diu que les empreses associades van reforçar els canals de venda en línia aquest mes d’abril, de manera que van obtenir creixements de vendes importants respecte del mateix mes de l’any passat, especialment els sectors d’alimentació, llar i moda. Amb tot, l’abril ha estat i es preveu que sigui el mes negre de la crisi per a les empreses associades, amb una baixada de l’indicador mensual del 68,4% respecte del mateix mes de l’any anterior. Sense tenir en compte el sector d’alimentació bàsica, la baixada de vendes ha estat del 81,7%. Per al mes de maig, els empresaris continuen pronosticant un gran descens de vendes: preveuen que la caiguda vorejarà el 40%.

La situació és molt complicada, però, dins la gravetat, sembla que el malalt no empitjora. Aquesta és la conclusió de la vuitena onada setmanal (4-10 de maig) de ‘l’anàlisi de l’evolució del comerç a Catalunya arran de la crisi Covid-19‘ que elabora la consultora J3B3 Economics.  Dins l’informe –certament interessant– hi ha un apartat que em sembla molt important: el baròmetre de l’estat anímic dels comerciants. ‘La fase 0 –diu l’estudi– ha comportat una millora de l’estat anímic en general i es torna a l’estat en què es trobava la setmana del 23 al 29 de març. En aquell moment, la proporció d’empreses que es decantaven per un estat d’ànim neutre era del 22%. Ara, la balança s’ha decantat i, si bé els preocupats són més, cal destacar que han disminuït els pessimistes en benefici dels confiats.’ Per l’autor de l’estudi, l’economista Jordi Bacaria, això és important, després de la sotragada que hi havia hagut les setmanes anteriors, en què el desànim era molt més fort. De fet, la tendència negativa de vendes que s’arrossegava d’ençà de la segona setmana de març ha notat un cert repunt arran del començament de la fase 0. De segur que hi ha tingut una influència positiva.

L’estudi és fet partint d’una base ampla de comerç petit, de proximitat, de tot Catalunya, és a dir, petits empresaris, i em destaca la importància que té per a aquesta gent l’estat d’ànim. ‘Hem fet correlacions entre la situació que viuen i diverses variables, i deixant al marge la facturació, aquest estat anímic és la variable més significativa. La setmana passada va animar molta gent. Només el fet de poder aixecar la persiana i veure que la botiga estava bé. Havien passat molta angoixa aquestes setmanes. Per ells és una bona dosi de moral tornar a la rutina –no pas a la normalitat– i sentir que pots lluitar pel negoci.’

Em diu que un dels factors que més negativament els han influït ha estat la incertesa. Ara en bona part ja l’han superada, després de comprovar que els dubtes que tenien sobre la recepció d’ajuts ja han desaparegut i ja saben que no n’hi haurà, i també de veure que ja hi ha fases definides de retorn a una certa normalitat. De fet, m’assegura que molts desitgen entrar a la fase 1 per pencar de valent. I la restauració vol entrar a la fase 2. Aquest sector és el que ho passa pitjor i té unes expectatives més complicades. Les restriccions explícites en totes les fases de desconfinament fan que no s’albiri un horitzó clar abans d’un mes i mig. Cal tenir en compte que els establiments de restauració són el darrer esglaó de tota una cadena de valor immensa. L’afectació que té aquest sector incideix directament en tota una indústria de què se’n desplega un teixit productiu, una cadena logística i de distribució i un mercat laboral de magnituds molt potents.

De l’enquesta, se’n desprèn una flaire no tan negativa com la que se sol trobar aquests dies. A la pregunta corresponent a la primera setmana d’abril sobre si pensaven deixar el negoci, perquè no veien manera de superar la situació, un 14% hi van respondre que tancarien; en canvi, a l’última d’abril, aquest percentatge baixava a un 3%. ‘Crec que albiren un panorama no tan desolador i es pot dir que han aguantat prou bé aquest primer embat de la crisi’, diu Bacaria. Ara ve el segon, afegeix, i tampoc no depèn d’ells. És la demanda, és a dir, com estaran d’ànims els clients. Com els afectaran els ERTO, la desocupació, el fet de cobrar menys… En definitiva, quina actitud tindran envers el consum. La primera impressió, com s’ha comentat, de la setmana passada va ser moderadament positiva. I cal esmentar un fet addicional que hi apareix. El comerç urbà que ha obert té la sensació que la clientela es troba més sensibilitzada en la compra local i de proximitat i que, fins i tot, alguns han tingut nous clients. Que continuï…

The post Dos mesos després d’abaixar persianes… appeared first on VilaWeb.

Deixar morir o matar, si fa no fa

La Najla Mohammed és d’aquestes que ens prenen la feina, segons alguns energúmens. És una noia d’origen sahrauí que ens pren la desagraïda i sovint invisible feina de tenir cura dels nostres avis en una residència. Més n’hi hagués, de prenedores de feina com ella! La Najla és una de les protagonistes de l’extraordinari reportatge que el ’30 minuts’ va emetre diumenge: ‘Residències, els grans oblidats‘. Si encara no l’heu vist, feu-ho, si us plau. Ja us aviso que el nus a la gola que se us farà al començament triga hores a desfer-se. És un nus fet de ràbia, impotència i tristesa. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La Najla estudia quart d’infermeria i fa feina a la Residència Francesca Roig, a l’Ametlla del Vallès. Una residència on se’ls va escolar el maleït virus i en una setmana hi van morir deu avis i la plantilla es va reduir d’un terç. El metge i la infermera titulars, de baixa. La directora li va demanar que assumís la supervisió dels malalts i ella va acceptar el desafiament, amb l’abundància de recursos per tots coneguda. Amb la veu esqueixada per l’emoció ens transmet la seva indignació quan el Departament de Salut només els ofereix de tancar el centre i traslladar tots els residents: ‘Només aquesta opció em doneu? No. Així no es fan les coses.’ Una mica més endavant reblarà: ‘Estem parlant de persones.’

No sé si en som prou conscients, d’això. Que els 60.000 avis que hi ha a les residències catalanes són els qui no fa pas gaire feien el pa, conduïen autobusos, imprimien llibres i feien classe a la universitat. Són els qui van néixer poc abans, durant o just acabada la mal anomenada guerra civil espanyola i es van dedicar a suportar-ne els efectes i mirar d’aixecar el país i treure’l de la misèria franquista. Com podem ser tan desagraïts? Tan insensibles? Sabent que eren el principal grup de risc, per què la gestió de l’impacte de la pandèmia a les residències ha estat tan nefasta? 3.294 no són massa morts?

Ja se sap que a la nostra bonica societat occidental, avançada i capitalista, els avis fan més nosa que servei. Quan es jubilen, deixen de produir, i com a consumidors tampoc no són gran cosa en general, més enllà d’omplir els néts de regals. Mengen, surten i viatgen poc. Amb la mania aquesta de viure molts anys, a més, afeixuguen el sistema sanitari. I molts ja no voten! Si fem comptes, el balanç de situació és clarament negatiu. Sí, tenen experiència, temps, sovint il·lusió, però el món va a tota marxa i ara no l’alentirem pas perquè ells hi puguin pujar…

Com que els pisos són petits i l’autonomia va cara, la solució és trista però aparentment inevitable: curadors sud-americans i filipins mentre sigui viable i després cap a la residència. Avi aparcat i la mala consciència i l’olor de vell ja les gestionarem. Si venem el pis, malgrat la pensió miserable encara surten unes quantes mensualitats de 2.000 euros per anar pagant la quota. Com a les escoles bressol, hi ha cua per a entrar-hi. Com a les escoles bressol, hi ha molt poques places públiques (10.300) i moltes de privades (35.500), que reben recursos públics per via de la llei de la dependència. Encara queden unes 14.000 places més gestionades per entitats del tercer sector. Com amb les escoles bressol, n’hi ha de fantàstiques i n’hi ha que déu-no-ho-vulgui.

Del reportatge de TV3 impressionava especialment la dedicació del personal que hi treballa. Gairebé tot dones, per cert, com a les escoles bressol. Per conveni, el sou d’una auxiliar de geriatria voreja els 1.000 euros, una fisioterapeuta els 1.250 i una infermera els 1.300. Bruts, és clar. Bruts i pocs. Això és el que paguem a les encarregades de tenir cura de les persones estimades en el tram final de la vida. Això és el que paguem a les que aquests dies miren de salvar la vida dels nostres avis malgrat que el sistema i els protocols els han abandonat a la seva sort.

‘Han permès que la gent es mori’, diu Soraya Real, que dirigeix una residència a Arenys de Munt i fa uns quants dies ja ho denunciava en aquesta entrevista. Els avis estan sols i desorientats, els seus referents diaris ara van tapats com astronautes. ‘Et demanen abraçades que no els pots negar’, explica la Rosa. ‘D’aquí a quinze dies podràs baixar’, diuen a una dona que ha tingut la mala sort de compartir habitació amb una altra que s’ha mort, probablement de causes naturals. Tant li fa, els protocols diuen que cal confinar-la quinze dies. També li podrien fer una prova, però sembla que és més important fer-ne primer als futbolistes. Per reduir riscs i evitar d’haver de tancar els residents a les habitacions, el personal de la Ginesta, a Castellcir, decideix de confinar-se a dins la residència i evitar el mal tràngol als avis. Si això no és esperit de sacrifici, que algú m’ho expliqui.

El valor del reportatge del ’30 minuts’ ha estat de posar imatges a un drama silenciat i donar veu a les heroïnes i als familiars de les víctimes. Tindrà prou força per a ajudar a canviar les coses? Quan hagi passat l’actual estat d’alarma, serem capaços d’agrair com cal al personal de les residències la seva tasca, més enllà d’algun aplaudiment? Canviaran convenis i condicions econòmiques? Es revisarà el model d’atenció? Els responsables polítics entonaran un mea culpa i actuaran en conseqüència? Repensarem tots plegats com a societat com volem que acabin els seus dies els nostres avis d’avui, que som nosaltres demà?

The post Deixar morir o matar, si fa no fa appeared first on VilaWeb.

Saskia Sassen: ‘L’enemic no és el virus sinó les grans empreses extractives’

La sociòloga i escriptora Saskia Sassen, professora de la Universitat de Columbia, pensa que l’ésser humà té una capacitat extraordinària d’oblidar, la qual cosa li fa creure que es deixarà de parlar del coronavirus tan bon punt la crisi s’acabi. L’enemic, després, seran les grans empreses que destrueixen les petites: ‘Aquesta és la batalla que cal sostenir’, avisa. La vida de Sassen (La Haia, 1949) transcorre entre dues ‘ciutats mundials’ com són Nova York i Londres, i és concretament a la capital anglesa on passa el confinament. Sassen s’ha manifestat més d’una vegada partidària del dret de decidir dels catalans i va ser una de les signants del manifest en favor encapçalat per Adolfo Pérez Esquivel i Desmond Tutu. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La crisi del coronavirus probablement farà reflexionar sobre el nostre model de vida. Com creieu que influirà en treballs d’investigació futurs, obrirà nous camps o vies?
—La meva experiència, perquè jo ja sóc prou gran, és que tenim una capacitat extraordinària d’oblidar. Ara és un moment molt dramàtic, però al final, en tres setmanes o en un mes, quan tot haurà passat, no em sorprendria gens que ho oblidéssim tot. Jo tinc setanta-tres anys, he passat per diverses tragèdies i ja gairebé no se’n parla. Això em fa pensar que d’aquí a mig any ja no parlarem de la crisi del coronavirus. Nosaltres podem conviure amb experiències de les quals veiem només una part i realment no estar traumatitzats.

Vós heu remarcat que actualment l’economia mundial se centra en la ‘financiarització’. No obstant això, amb la pandèmia, evoluciona a diferents ritmes segons el país. Molts governs miren al mercat interior per a poder reactivar l’economia. Penseu que les finances poden perdre terreny en les economies nacionals en favor de la producció i el consum?
—Esperem que les finances perdin! Perquè cal reactivar les nostres economies i potser això n’és una oportunitat, perquè cal que les produccions locals entrin en joc de manera més dura. Recordem que hi ha una sèrie d’actors molt internacionals que es dediquen al negoci d’importar i exportar. Ells no poden perdre. Els que poden perdre són els petits agricultors, les petites empreses, perquè són dominades per aquestes grans corporacions. Aquesta és per mi la batalla que cal sostenir. El virus se n’anirà. El virus no és l’enemic. A la llarga l’enemic són les grans empreses que destrueixen totes les petites.

Això que se’n diu el capitalisme extractiu…
—Jo sempre dic que les lògiques dominants, als Estats Units sobretot, són lògiques extractives. No pretenen generar condicions que permetin una millor vida a les classes modestes. Les grans empreses volen aconseguir la plusvàlua, és tot allò que importa. La plusvàlua ho és tot.

Aquestes últimes dècades hem vist un procés de privatització del sector públic. No obstant això, la crisi del coronavirus ha evidenciat la necessitat de tenir uns serveis públics eficients. Quan això s’haurà acabat, tocarà repensar les decisions econòmiques preses anys enrere?
—La desregularització s’ha fet en favor de certs sectors. Hem destruït molt, però aquesta és una història ja de fa trenta anys. La noció de ‘privatitzar és la millor manera de fer-ho’ ha portat a alguna cosa bona, però en la majoria de casos les conseqüències són negatives. Tot el sector públic ha perdut molt, ha perdut capacitat efectiva dels projectes que desenvolupa i hauria de desenvolupar. Ha perdut terreny en favor de les grans empreses, que han anat acaparant part de l’economia que solia estar sota el control de petites empreses o de governs. Hi ha molta privatització que té per objectiu extreure guanys, no pas fer millor les coses. I ara en veiem les conseqüències, perquè hi ha un empobriment de les classes mitjanes modestes, que només han perdut. És realment una història molt trista.

Que afecta la classe mitjana…
—Als anys vuitanta, quan va començar la privatització i la desregularització de les nostres economies, va sorgir un nou tipus d’elit que va dividir la classe mitjana. D’una banda, una classe mitjana molt rica que gairebé no es pot dir així, i un sector que ara són una classe mitjana molt modesta amb moltes dificultats perquè els fills vagin a bones universitats o de tenir habitatges bons. La classe mitjana representava un 40%-50% de la població a les grans ciutats i ara es troba partida entre un sector molt ric i un altre d’empobrit. En la dècada dels vuitanta no es va notar tant la diferència, però fa ja vint anys que sí.

Molts països tornen a portar la producció dins les seves fronteres i veiem un replegament del comerç internacional. Creieu que canviarà el nostre model econòmic actual?
—Alguna cosa ha de canviar en aquest sistema, és clar. Jo he fet molts treballs sobre les grans finances, una sistematicitat que pot extreure plusvàlua de molts sistemes que pensàvem que eren controlats o als quals no es podia accedir. I ara aquesta sistematicitat de l’alta finança t’explica el conte que pots augmentar la teva plusvàlua, els teus guanys. Però alhora veiem que és un sector extractiu i que sempre n’hi ha molts que perden. Els que perden són gairebé invisibles, els que guanyen són molt visibles. I així et genera una narrativa que és real, però no completa.

Per tant?
—És difícil d’entendre què ve ara. Perquè les noves generacions tenen una concepció nova de què és viure bé. Molt més encaixada amb la natura, molt més d’acord amb la solidaritat. No són la majoria, però hi ha gran part que sí que és en aquest punt. Gent a qui no els interessa tenir tres cotxes, perquè ha de rentar-los, cuidar-los… És una altra mentalitat que es va obrint pas i és molt difícil d’establir si són la majoria, entre més perquè el percentatge canvia segons el país. Però jo no crec que es pugui discutir que hem entrat en una nova època, diferent, gràcies a aquestes generacions joves.

Penseu que la incertesa per la crisi del coronavirus pot servir d’impuls a l’extrema dreta a Europa?
—Això és difícil de respondre. No es pot generalitzar perquè crec que hi haurà una sèrie de combinacions diferents. Penso que no és tant que agradi la nova modalitat de la dreta, sinó que l’esquerra ha ensopegat amb els seus límits i no ha sabut avançar en un projecte en el qual teníem moltes esperances. Així que és molt difícil ara de saber cap a on anirà l’energia política. Tens joves molt de dretes i joves que són molt d’esquerres. La tragèdia és que hem vist on són les nostres limitacions. És en aquest context que guanyen certes dretes que són noves i que són alarmants perquè vénen marcades amb una certa ignorància i una certa fe que els donaran una vida millor. Jo, com a experta, et dic que no, que no et donaran una vida millor. Després de la Segona Guerra Mundial en molts dels nostres països hi havia una intenció, un projecte seriós de millorar les condicions de vida de tothom, que calia i era urgent. I això avui no existeix, no el tenim.

En traurem cap lliçó positiva quan la pandèmia s’haurà acabat?
—Jo crec que sí. Veig que la situació és complicada, però també hi ha una cosa positiva. Les preferències dels joves prometen una cosa bona. Sempre hi haurà sectors que volen extreure més i més riquesa quan ja són rics de sobres. Però també tenim els altres, que poden veure transversalitats i anar aplegant gent.

The post Saskia Sassen: ‘L’enemic no és el virus sinó les grans empreses extractives’ appeared first on VilaWeb.

La Internacional Progressista com a possible nou model de fer política i d’organitzar-se

Aquesta setmana s’ha activat la Internacional Progressista, una nova organització mundial que vol bastir una alternativa política, cultural i social al món en què vivim. El projecte naix amb el suport de noms importants del pensament i l’activisme de tot el món, i crida molt l’atenció pel model d’organització i participació que proposa i també per les consideracions ideològiques que fa. googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A diferència de les internacionals anteriors, aquesta nova organització no agrupa partits nacionals –amb un partit representant cada nació o estat–, sinó que vol aplegar individus i organitzacions, partint d’un punt de vista molt plural. Es proposa de coordinar accions a escala mundial, bastir una plataforma de reflexió i pensament i posar en contacte mitjans progressistes de tot el món amb una perspectiva de lluita per un seguit de valors: democràcia, descolonització (que totes les nacions puguen determinar el seu futur lliures de pressió), justícia, igualtat, alliberament personal, solidaritat, sostenibilitat, ecologia, pau, postcapitalisme (recompensar totes les formes de treball, abolint el culte al treball), prosperitat (eradicar la pobresa i invertir en un futur d’abundància compartida) i pluralitat (celebrant i encoratjant la diferència).

El projecte naix de la plataforma de suport a Bernie Sanders als Estats Units i del moviment per la Democràcia a Europa, el cap més visible del qual és Ianis Varufakis. I entre els impulsors es destaca la presència de la primera ministra d’Islàndia, Katrín Jakobsdóttir; de Noam Chomsky; de Naomi Klein; de Carola Rackete; d’Arundhati Roy; i de Rafael Correa, per exemple. Però és molt significatiu i encoratjador que entre els membres del consell hi haja gent pràcticament de tot el món, gent que ha lluitat pels drets personals, culturals, nacionals, socials i ambientals, en situacions tan diferents com ara els drets dels pobles de Micronèsia, les llibertats civils a Rússia, els drets socials a Egipte, els drets de la dona al Brasil i la lluita contra el canvi climàtic a les illes Fiji. El fet que de bon començament aquesta Internacional Progressista abrace amb normalitat els interessos de països petits i grans, de lluites molt consolidades i poc conegudes palesa que les coses es poden fer d’una altra manera.

Sobre això, és especialment interessant, i estimulant, la nova manera de fer que proposen. No hi ha cap cos ideològic tancat ni dogmàtic, sinó una voluntat de crear-lo a partir de la pluralitat i encoratjant la diferència. I és molt revelador, i denota un gran coneixement del món actual, que aquesta nova Internacional apel·le els mitjans que vulguen a formar-ne part –cosa que VilaWeb ja ha fet, inscrivint-s’hi.

En aquests moments de desorientació general i de desencís amb les organitzacions tradicionals, la Internacional Progressista pot obrir nous camins, enfront del dogmatisme i els interessos de la política tradicional de partits. Però també pot ser un referent per a determinar com s’han d’organitzar avui els moviments. Pense concretament que el model –no l’organització en si, sinó la manera de fer que proposa– podria ser una manera, també, de trencar la paràlisi creada pels partits polítics per a recuperar el pols i la força del moviment independentista als Països Catalans.

 

PS. Supose que molts lectors deuen tenir curiositat per a saber què en pensa, aquesta internacional, del problema català. Acaben de començar i de manera explícita no en diuen res, però entre els membres del consell hi ha molta gent que ha pres posició contra la repressió espanyola i en favor de dret de decidir. A més, el seu discurs anticolonial és d’entrada incompatible amb la negació del dret d’autodeterminació.

The post La Internacional Progressista com a possible nou model de fer política i d’organitzar-se appeared first on VilaWeb.

Pàgines