La periodista Cristina Farrés ha estat l’escollida per Salvador Illa per a convertir-se en la directora de comunicació del nou Govern de la Generalitat. Ho ha avançat Crónica Global, mitjà del qual era directora. A més, és la germana de l’actual batllessa de Sabadell, Marta Farrés.

Illa tria la directora d’un mitjà espanyolista per portar la comunicació de la Generalitat

Hores després de fer-se públic el nomenament, unes quantes personalitats polítiques han emprat les xarxes socials per a criticar la labor de Farrés al capdavant de Crónica Global i la línia editorial del mitjà.

Una de les més destacades ha estat la del batlle de Girona, Lluc Salellas, que ha compartit uns quants fragments del digital espanyolista en els quals es critica la seva labor al capdavant de l’ajuntament i, més concretament, en la tasca de defensa del català de la regidora Núria Riquelme.

Crònica Global, dirigida per la nova dircom del Govern del PSC, diu això just AVUI sobre mi i la tasca que fa la regidora @nriquelmezurita i el govern de Guanyem-Junts i ERC per garantir el català al comerç de Girona.

No sé quina estratègia defensarà ara al Govern… pic.twitter.com/tX8R3jtlA0

— Lluc Salellas i Vilar (@llsalellasvilar) August 26, 2024

A banda, l’ex-batlle de Ripollet (Vallès Occidental), José Maria Osuna, ha denunciat una presumpta “campanya de fakes i difamacions” del PSC a través de Crónica Global quan ell era batlle. Segons que explica, Farrés va publicar uns quants articles en els quals deia que l’empresa de supermercats Lidl havia desestimat una gran inversió en els municipis de Ripollet i Montcada i Reixac (Vallès Occidental) per la labor dels seus governs municipals.

Recordeu la campanya de fakes i difamacions que va fer el PSC a través de Crónica Global per atacar els governs de Ripollet i Montcada on es deia que Lidl marxaria dels nostres municipis? Qui escrivia els articles era Cristina Farrés i ara li retornen els favors. Zero confiança. https://t.co/MiqI6ljtEO pic.twitter.com/y07DhP3QAb

— JM Osuna (@jmosunalopez) August 26, 2024

Diputats, companys del PSC i fitxatges dels ajuntaments: el ‘sottogoverno’ que perfila Illa

La consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, ha nomenat oficialment Josep Lluís Trapero com a nou director general de la policia. A més, també ha nomenat el comissari Miquel Esquius com a nou cap dels Mossos d’Esquadra, en substitució d’Eduard Sallent. “S’ha acabat una etapa i comencem una nova etapa amb nous lideratges”, ha dit la consellera en una compareixença de premsa.

Miquel Esquius ja va ser comissari en cap del cos, però només durant poc menys d’un any, entre juliol del 2018 i juny del 2019. Precisament, va ser substituït per Eduard Sallent. L’ex-conseller Miquel Buch el va nomenar i el va destituir.

Parlon ha negat que la destitució de Sallent com a cap dels Mossos estigui relacionada amb la polèmica per l’intent de detenció fallit del president Carles Puigdemont en la seva tornada a Barcelona. A més, l’anterior director general de la policia, Pere Ferrer, havia nomenat Sallent major dels Mossos, una decisió que la justícia va frenar.

Els Mossos suspenen els tres agents que van ajudar Puigdemont

La nova número dos a la prefectura serà Alícia Moriana, actual comissària de la regió policial central. Substitueix Rosa Bosch en el càrrec. De fet, Moriana es va presentar contra Sallent per a la nova plaça de major del cos que va impulsar l’anterior equip. D’altra banda, Tomás Carrión serà el nou secretari general de la conselleria.

El president Salvador Illa havia anunciat la intenció de restituir el major Trapero en el debat electoral de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

El comandament operatiu de les forces armades de Polònia ha denunciat l’entrada d’un objecte no identificat, possiblement un dron, al seu espai aeri enmig de l’onada d’atacs de Rússia contra unes quantes infraestructures energètiques d’Ucraïna. En cas de confirmar-se, aquest fet podria incrementar encara més la tensió entre l’OTAN i Rússia en plena guerra a Ucraïna.

L’objecte ha estat identificat pels sistemes de defensa aèria cap a les 6.43. Després, les autoritats poloneses han mobilitzat caces i helicòpters, malgrat que els radars han perdut el contacte amb l’objecte sospitós cap a les 7.16.

“Des del moment en què va entrar a l’espai aeri polonès, es va intentar verificar visualment l’objecte abans d’una possible neutralització. Malauradament, a causa de les condicions meteorològiques, no va ser possible identificar-lo, cosa que va fer impossible el seu abatiment”, ha assenyalat l’exèrcit en un comunicat.

El comandant operatiu, el general Maciej Klisz, ha explicat que l’objecte ha travessat la frontera polonesa a prop de la ciutat ucraïnesa de Txervonograd. També ha dit que està en contacte constant amb les autoritats ucraïneses per verificar l’incident.

Un veí de Vall d’Alba (Plana Alta) de seixanta anys es troba ingressat a la Unitat de Vigilància Intensiva (UCI) de l’Hospital General Universitari de Castelló després d’haver sofert ahir una envestida per un bou embolat durant les festes del municipi.

Segons que han informat fonts municipals, l’home es troba estable dins de la gravetat malgrat les ferides i la seva vida no corre perill. Els festejos taurins se celebren a la localitat i es prolongaran fins diumenge que ve.

Reviscola, la candidatura sobiranista per al congrés de Més Compromís (antic Bloc), insta els diputats de la coalició al congrés a impulsar una moció de reprovació del ministre de Transports espanyol, el socialista Óscar Puente, per unes declaracions, que consideren inacceptables, sobre l’estat dels transports ferroviaris i el finançament del País Valencià.

En un comunicat, Reviscola denuncia que “Puente va menysprear les queixes de molts usuaris dels transports públics ferroviaris, que denuncien el mal servei que se’ls dóna”, i recorda que va afirmar que el servei ferroviari era “molt bo”, perquè “els espanyols no són masoquistes” i, si no ho fos, “no el farien servir”.

La candidata de Reviscola, Mònica Àlvaro, assenyala que “el servei ferroviari va perdent més i més usuaris des de fa anys i molta gent simplement l’usa perquè no té alternativa”: “Puente està fent exactament el contrari del que hauria de ser una aposta pel transport públic i la sostenibilitat”.

Unes altres declaracions que consideren “insults” són les d’una entrevista recent en què Puente va dir: “Les autonomies s’han convertit en ens que només demanen diners al pare govern d’Espanya”. Reviscola considera que aquestes paraules són “especialment desafortunades en el context valencià”: “Som l’autonomia més malparada pel sistema de finançament, ja que, a més, estem per sota de la mitjana de renda, però, en comptes de rebre fons de solidaritat, els aportem en benefici d’altres territoris més rics que nosaltres”.

L’estrès generat pel confinament durant la pandèmia de la covid-19 va alterar la menstruació de les dones. Així ho constaten els resultats de l’estudi “Efectes del confinament pel SARS-Covid-19 sobre el patró menstrual”, avançats per El Periódico. La investigació, consultada per l’ACN, conclou que els canvis en l’estat emocional derivats de l’estrès generat pel tancament a casa van influir “significativament” en els trastorns menstruals durant el confinament. Per contra, no hi van influir la durada i intensitat de l’aïllament ni l’exposició a la malaltia.

L’estudi el lideren dos ginecòlegs de l’Hospital de Sant Pau i es basa en gairebé 5.000 respostes vàlides de dones entre 15 anys i 55, d’un total de 6.449 rebudes. La informació es va obtenir per mitjà d’una enquesta per whatsapp feta entre el 14 de març i el 2 de maig del 2020 a dones amb la menstruació i se’n van excloure les dones que s’havien infectat de la covid-19. L’anàlisi dels canvis menstruals analitzats es limita, a més, a les respostes de dones que no utilitzaven contracepció hormonal.

Un cop analitzades les respostes, els metges van veure que les dones que vivien amb més estrès el confinament van ser les qui havien experimentat més canvis en el cicle, com ara l’absència o retard de la menstruació o sagnats abundants. En total, l’estudi va rebre 6.499 enquestes, i 4.989 van ser vàlides per l’anàlisi final. La qualitat de vida associada a la regla va empitjorar en el 19% de les dones, no va canviar en el 71,7% i va millorar en l’1,6%. Per al 50,1% de les dones, la qualitat de vida global va empitjorar durant el confinament; en el 41,3% va mantenir-se igual i el 8,7% va millorar.

Els resultats de l’enquesta mostren, segons conclou la investigació, que els canvis menstruals relacionats amb factors estressants del confinament i la pandèmia van ser “escassos però rellevants”. A més a més, es constata que existeix una relació “significativa” entre la intensitat de deteriorament psicològic i la incidència de canvis menstruals.

Influència del moment de la vaccinació

Un altre estudi, també recollit per El Periódico, mostra l’associació entre les fases del cicle menstrual en el moment de la vaccinació i els canvis en la durada del cicle. Segons aquest estudi, la vaccinació durant la fase lútia (fase entre l’ovulació i la següent menstruació) tindria un efecte protector sobre el vaccí de la covid-19, en comparació amb el vaccí durant la fase fol·licular (la preovulatoria, que es comprèn entre el primer dia de menstruació i l’ovulació). Per això, els autors suggereixen que es consideri la fase del cicle menstrual per al disseny de futures polítiques de vaccinació i recomanen fer-ho en la fase lútia.

La periodista Cristina Farrés serà la directora de comunicació del govern de Salvador Illa, segons que ha avançat Crónica Global i ha confirmat l’agència Efe. Fins ara, era la directora del diari espanyolista digital Crónica Global, mitjà associat a El Español. És la germana de l’actual batllessa de Sabadell, Marta Farrés.

Diputats, companys del PSC i fitxatges dels ajuntaments: el ‘sottogoverno’ que perfila Illa

Nascuda a Sabadell el 1985, ha treballat bona part de la seva carrera centrada en la informació econòmica i política. Ara s’encarregarà de coordinar la comunicació de les conselleries.

Llicenciada en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va començar la carrera periodística a publicacions locals del Vallès fins a incorporar-se a la redacció del diari Avui. El 2010 es va incorporar a Economia Digital, on va treballar fins el 2015, quan va passar a ser subdirectora de Crónica Global. Aquests darrers mesos, ha participat en tertúlies a TVE i Tv3 i ha col·laborat amb RAC1.

De moment, l’única reacció al nomenament han estat unes paraules que ha dedicat a la redacció de Crónica Global en el seu comiat: “Afronto la nova responsabilitat amb la intenció de donar un servei públic de comunicació transparent, plural i modern; inicio una nova etapa en la qual intentaré relatar l’obra del govern amb el màxim rigor i responsabilitat, donant resposta i essent una aliada de l’extens i variat ecosistema de comunicació català.”

Dos accidents a l’autopista AP-7 a l’altura de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) causen cues quilomètriques en els dos sentits de la marxa. Concretament, hi ha gairebé deu quilòmetres de retenció en sentit nord i un i mig en sentit sud, perquè s’ha tallat un carril en tots dos sentits de la marxa.

El primer sinistre ha estat a les 11.27, quan, per causes que s’investiguen, un camió s’ha accidentat al quilòmetre 291. El sinistre ha obligat a tallar un carril. Més tard, a les 12.11, un turisme ha sortit de la via al quilòmetre 299, sense que hi hagi hagut ferits. En aquest cas també s’ha tallat un carril.

Retencions també a l’altura de Maçanet de la Selva

Un altre accident a la AP-7 ha obligat a tallar un altre carril i causa vuit quilòmetres de retencions en sentit nord a l’altura de Maçanet de la Selva.

L’executiva de Junts ha aprovat la convocatòria del congrés nacional extraordinari de la formació els dies 25, 26 i 27 d’octubre a Calella (Maresme). A més, ha decidit que l’obrirà a la participació de persones independents, no afiliades, de rellevància en l’àmbit nacional, territorial o sectorial. També hi podran participar tres delegats de cada partit que ha fet coalició amb Junts durant el cicle electoral. Fonts del partit no descarten la presència de Puigdemont.

La formació ha avançat el congrés després dels mals resultats electorals de l’independentisme a les darreres eleccions al Parlament, que van derivar en la pèrdua de la majoria parlamentària i amb la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat.

El congrés constarà de tres ponències: estratègia, model de país i organització; i servirà també per a l’elecció de càrrecs que formaran part de la direcció del partit. L’objectiu del partit és esdevenir el pal de paller de l’independentisme i rellançar l’estratègia independentista.

Com és habitual d’ençà del 2010, Josep Lozano i Àlan Greus han remès la lletra de convit per a engegar la Festa Estellés del 2024. Un any molt especial perquè es commemora el centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés. És per això que els incitadors dels sopars es proposen l’objectiu que la festa siga més lluïda que mai. Diuen que efemèrides com aquesta haurien de ser normals per a una societat culta i civilitzada, però són conscients que no és el cas. “Molts dels nostres responsables polítics no tenen la mateixa idea que nosaltres del que hauria de ser normal. Malauradament, les actituds de rebuig a la nostra llengua i cultura ja no ens sorprenen: hem vist en moltes ocasions el menyspreu que a certa gent mereix allò que no els resulta propi. Justament per això, una vegada més, no ens podem permetre defallir. La nostra llengua i la nostra cultura no s’ho poden permetre”, diuen.

Amb tot, consideren que el tret els ha eixit per la culata, perquè per tot arreu sorgeixen iniciatives per a celebrar el poeta. “De res ens valen, doncs, els planys. Allò que no fem nosaltres, es quedarà per fer. I des de la nostra il·lusió per reivindicar un any més l’obra del nostre gran poeta, us encoratgem a convocar els sopars de la Festa Estellés 2024 allà on us trobeu”.

Si l’any passat ja es va batre el rècord de participació, enguany volen que, pel cap baix, hi haja cent sopars Estellés.

Josep Lozano: “Amb Estellés els ha eixit el tret per la culata”

Sopar en connexió el 26 de setembre

Fa dies, Acció Cultural del País Valencià va anunciar que enguany emfatitzaria els esforços per a celebrar la festa per tot el país. La presidenta de l’entitat, Anna Oliver, va voler remarcar que l’any del centenari els sopart tenen més importància, encara. “Per la censura que ell va patir, per la que estem patint i ara i per ser motiu per a continuar la nostra mobilització”, va dir.

Així, ACPV organitzarà una quarantena de sopars en poblacions com ara Albal, Alcoi, Bétera, Bunyol, Carcaixent o Sant Vicent del Raspeig entre molts altres arreu del domini lingüístic. Serà el 26 de setembre, i hi  haurà connexions en línia. Hi haurà homenatges a Estellés a Brussel·les o Berlin. Es tracta d’uns actes compartits amb la resta d’entitats de la Federació Llull com són Òmnium Cultural i Obra Cultural Balear, entre altres que també convoquen sopars en els seus territoris.

La idea de Josep Lozano

L’origen de la Festa Estellés és una pensada de l’escriptor d’Alginet Josep Lozano, que va tenir notícia que els escocesos cada 25 de gener feien la Burns Night per celebrar el naixement de Robert Burns, un dels seus poetes més estimats. Llavors va pensar que celebrar Estellés amb un sopar i una festa seria una bona cosa. Ho va proposar en una Trobada d’Escriptors de la Ribera i la idea va ser molt ben rebuda. Any rere any s’hi han anat afegint poblacions tant del país com de fora.

Repsol Renovables projecta un nou parc eòlic marí al golf de Roses (Alt Empordà), amb setanta aerogeneradors flotants i 1.050 MW de potència. És la setena instal·lació d’aquestes característiques –la segona més gran– que es proposa en aquesta zona, coneguda com a LEBA-1. El projecte es va presentar a mitjan novembre i ara és en fase de consultes prèvies. Segons la documentació a què ha tingut accés l’ACN, el parc preveu una línia d’evacuació marina de 25,29 quilòmetres i una de terrestre de 29,63 fins a la subestació de la Farga.

L’estat espanyol va aprovar a principi de l’any passat els plans d’ordenament de l’espai marítim (POEM), que inclouen el golf de Roses com a únic punt de Catalunya on es podran instal·lar parcs eòlics marins. La zona té una superfície de dos-cents cinquanta quilòmetres quadrats i és a dotze quilòmetres de la costa de 12 km.

Amb la incògnita de quan es faran les subhastes públiques, a hores d’ara ja hi ha set projectes sobre la taula. El darrer ha començat la fase de consultes prèvies aquest mateix mes d’agost. És el que promou Repsol Renovables i rep el nom de Mediterráneo 1. Segons el document previ del projecte, el parc proposa setanta molins flotants amb una potència total de 1.050 MW, amb 15 MW per aerogenerador.

El projecte també preveu que el punt d’aterratge i zona de transició sigui a la platja del Racó de Begur i que el traçat discorri per Bordils, Flaçà, Foixà, Fontanilles, Gualta, Pals, Rupià, Sant Joan de Mollet, Serra de Daró i Ullastret fins a arribar a Cervià de Ter i Sant Julià de Ramis combinant trams soterrats i aeris. Aquest parc és el segon amb més potència projectada. El primer el va presentar una societat del grup Cobra, Instal·lacions i Serveis Moscardo III, el Catwind, amb una potència prevista de 1.200 MW.

El primer que es va presentar va ser el parc Tramuntana, que promou BlueFloat Energy i SENER, que és el que té la tramitació més avançada, i preveu de posar-hi trenta-tres molins flotants amb 500 MW de potència. A banda d’aquests projectes, n’hi ha quatre més. Un d’una filial d’Iberdrola, anomenat parc Gavina, amb 500 MW de potència, i l’enginyeria basca Saitec en preveu un altre, amb només cinc aerogeneradors i una potència de 50 MW. N’hi ha dos més de projectats per Ferrovial i Capital Energy Offshore. El de Capital Energy rep el nom de l’Empordà i preveu 34 molins amb una potència total de 510 MW. L’altre, promogut per Ferrovial, s’anomena Creus i també preveu d’instal·lar-hi 34 molins amb 510 MW de potència total.

Sobre la zona, a més, hi plana el projecte del PLEMCAT, que promou la Generalitat i que té l’objectiu de provar la tecnologia abans no s’hi acabin implantant parcs eòlics definitivament.

Els contraris hi presentaran al·legacions

Jordi Ponjoan, de la plataforma contrària Stop Macroparc Eòlic Marí, diu que continuaran batallant per provar d’aturar aquests projectes i que hi tornaran a presentar al·legacions. Admet que el nou govern de Salvador Illa, “alineat amb Madrid”, complica les coses; però que això no els aturarà. Ponjoan insisteix que són projectes que tenen grans interessos econòmics darrere i que no són adequats per a aquesta zona, amb un alt valor natural.

El govern d’Ucraïna ha denunciat un atac a gran escala de les forces armades de Rússia contra instal·lacions energètiques en una quinzena de regions, entre les quals hi ha Kíiv, que ha deixat  uns quants morts i ferits. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha dit que era un dels atacs més grans combinats de les forces russes d’ençà del començament de la guerra, atès que sembla que han llançat, segons els seus càlculs, més de cent projectils de diferents menes i un centenar més de drons.

“Com la majoria dels atacs russos anteriors, aquest és igualment covard i té com a objectiu la infrastructura civil crítica […]. Malauradament, hi ha víctimes. El meu condol més sentit a tots els familiars i amics. Hi ha desenes de ferits”, ha explicat en un missatge a les xarxes socials. Zelenski ha aprofitat els fets per tornar a reclamar als socis d’Ucraïna el permís necessari per a fer servir l’armament que reben per atacar les posicions russes en què es llancen aquests atacs i ha dit, sobre el president rus, Vladímir Putin: “Solament farà allò que el món li permeti de fer.”

“Cadascun dels nostres socis sap quines decisions es necessiten per a posar fi a tota aquesta guerra, i per acabar-la amb justícia. No hi pot haver restriccions de llarg abast a Ucraïna, quan els terroristes no en tenen”, ha dit, i ha lamentat que les forces ucraïneses tinguessin restriccions armamentístiques i, en canvi, les russes fins i tot tinguessin suport de Corea del Nord. “Els Estats Units, el Regne Unit, França tenen el poder d’ajudar-nos a aturar el terrorisme. Es necessiten solucions”, ha reclamat.

En aquesta línia també ha parlat el ministre d’Interior ucraïnès, Denis Shmigal, que ha dit que per aturar aquests atacs calia destruir el lloc d’on es disparaven. “Ucraïna necessita armes de llarg abast i el permís dels seus socis per atacar objectius russos. Tenim el suport dels nostres aliats i farem que Rússia pagui”, ha escrit a Telegram.

Shmigal ha precisat que aquests darrers bombardaments havien impactat en quinze províncies, com ara Vínnitsia, Jitómir, Khmelnitski, Ternópil i Leopolds. A Kíiv, els atacs han causat danys al subministrament elèctric, que ha hagut de ser interromput. El ministre d’Energia d’Ucraïna, Herman Galushchenko, ha dit que la situació era difícil després d’aquests atacs, que diu que pretenien de deixar els ucraïnesos sense electricitat, i que per això havien estat obligats a imposar talls d’energia de manera urgent.

La Comissió Jurídica i de Seguretat de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha enviat un requeriment a la consellera d’Interior, Núria Parlon, en què li exigeix que hi hagi una investigació de l’actuació dels Mossos d’Esquadra bo i coincidint amb el ple d’investidura de Salvador Illa i la tornada del president Carles Puigdemont i també per l’informe policíac que es va fer arribar al Tribunal Suprem espanyol.

Sobre això, reclama una investigació dels fets i un aclariment de les imputacions fetes contra l’entitat, perquè l’informe l’acusa de “terrorisme nacionalista blanc”, la cataloga “d’amenaça alta” i diu que forma part d’un col·lectiu de “marxisme leninisme independentista”. “No és deure de la policia democràtica incriminar i denunciar les entitats o persones que manifestin discrepàncies davant de les institucions, l’actuació dels partits o polítics, sinó protegir el lliure exercici de totes les opinions, per incòmodes que siguin”, diu l’ANC. Diu que és un atac a la llibertat d’expressió, de manifestació i llibertat d’associació i que l’informe la qualifica de perillosa perquè discrepa políticament dels acords d’investidura fets pel PSC-ERC i Comuns.

L’ANC també condemna l’operació policíaca que va impedir que la manifestació es fes amb normalitat i que els manifestants accedissin a la plaça de Fiveller, on hi ha el parlament. “Aquesta actuació policial és més pròpia de la Brigada Político-Social o de les Brigades d’Informació de la policia franquista que d’una policia democràtica, que demostra una manca de neutralitat”, diuen al comunicat. Finalment, expliquen que l’actuació va causar lesions als manifestants que pacíficament volien accedir, darrere els diputats, al recinte del parlament.

El batlle de Palafrugell, Juli Fernández, serà el secretari general d’Economia i Finances del govern i número 2 del departament encapçalat per Alícia Romero. Segons que ha explicat ell mateix a Ràdio Palafrugell, el consell executiu de demà aprovarà el seu nomenament, juntament amb el de més secretaris generals. Fernández ha comentat que tenia previst de compaginar el càrrec de batlle amb el de secretari general fins a final de setembre, quan deixarà la política municipal per centrar-se en les noves responsabilitats al Departament d’Economia. Previsiblement, el seu relleu al capdavant de la batllia serà Laura Millán, tot i que Juli Fernández ha recordat que els militants del PSC ho haurien d’avalar.

Entre els desafiaments principals que tindrà sobre la taula, segons que ha explicat, hi haurà el nou sistema de finançament arran de l’acord amb ERC i la tramitació del pressupost de l’any que ve, ara que el govern ha descartat de recuperar el projecte per al 2024. De fet, és previst que demà s’aprovi l’ordre per a començar a tramitar els comptes.

Sobre el nou model de finançament, Fernández ha dit que era una proposta bona i ha volgut remarcar que no anava contra ningú i que la resta de comunitats s’hi podien acollir. Fernández ha estat batlle de Palafrugell en dues etapes: del 2011 al 2017, quan va ser desbancat per una moció de censura, i d’ençà de l’any passat –arran d’un pacte amb Som Gent del Poble. Va entrar a formar part del consistori palafrugellenc com a regidor del PSC el 1992.

Ha explicat que treballaven per trobar una data per a final de setembre per fer un ple extraordinari per certificar la seva renúncia a la batllia –per tant, el ple de demà serà ordinari. Amb tota probabilitat, el relleu serà Millán, però Fernández s’ha mostrat partidari de respectar els temps polítics del grup del PSC i que els militants avalin aquesta opció, o bé veure si algú més es proposa per a ocupar el càrrec.

Fernández és llicenciat en administració i direcció d’empreses i en dret, a més de ser tècnic superior en prevenció de riscs laborals. Ha estat diputat al congrés espanyol pel PSC durant la legislatura 2008-2011 i diputat al Parlament de Catalunya durant la legislatura 2012-2015.

La direcció general dels Mossos ha acordat de suspendre de manera cautelar els tres agents del cos que van ser detinguts per suposadament haver ajudat el president Carles Puigdemont a tornar a Waterloo després de la seva reaparició a Barcelona el 8 d’agost proppassat.

Segons que ha avançat El Mundo i han confirmat a Efe fonts policíaques, tots tres agents han estat suspesos de manera cautelar mentre continua la investigació judicial.

Els Mossos van detenir els tres agents per suposadament haver protegit Puigdemont i haver-lo ajudat a sortir de Barcelona el 8 d’agost, tot i tenir vigent una ordre de detenció emesa pel Tribunal Suprem espanyol.

Un dels agents detinguts és el propietari del vehicle amb què se’n va anar Puigdemont, encara que en el seu cas va al·legar que va deixar el cotxe a una amiga que va en cadira de rodes, que era la dona que conduïa quan el president Puigdemont va aconseguir marxar sense ser detingut.

Els mossos de Waterloo – Editorial de Vicent Partal

Campanya de solidaritat

El 12 d’agost, quatre dies després del retorn de Puigdemont a Catalunya, el cap de l’oficina del president, Josep Lluís Alay, va anunciar que havia començat una campanya de solidaritat i suport amb els mossos detinguts acusats d’haver ajudat Puigdemont. Alay va explicar que la cúpula política i policíaca dels Mossos d’Esquadra havia emprès “mesures de represàlia” contra els agents, a qui ara ha suspès de feina i de sou per haver participat en l’acte de tornada de Puigdemont. Amb tot, demanaven que la gent s’hi solidaritzés econòmicament.

Paral·lelament, el Consell de la República va impulsar una campanya d’autoinculpacions per les detencions, que consideraven il·legals i arbitràries. Van explicar que volien denunciar la repressió i la persecució i van dir que la iniciativa era un acte de resistència i solidaritat amb els afectats.

Militància Decidim, el moviment impulsat per l’ex-president d’ERC Oriol Junqueras per al congrés extraordinari del partit, ja té data de presentació. Serà el 21 de setembre a Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). A l’acte s’exposaran els eixos principals de la candidatura i hi participaran, a més de Junqueras, l’ex-conseller Raül Romeva, la diputada Ana Balsera, l’eurodiputada Diana Riba, l’ex-portaveu a Rubí Arés Tubau, l’ex-conseller d’Afers Estrangers Bernat Solé i la senadora Laura Castel.

L’acte, que es farà al teatre de la Passió, s’ha definit com el començament de la pre-campanya de Junqueras i pretén d’aplegar uns mil cinc-cents assistents. La candidatura es va començar a bastir amb la creació d’un grup de treball a Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat) el 26 de juny i de la ronda de reunions amb seccions locals que ha fet Junqueras mateix.

El sector d’ERC pròxim a Junqueras prova que el congrés, previst per al 30 de novembre, es faci abans, i més d’un centenar de consellers nacionals, és a dir, més d’un terç, el mínim necessari, ja han signat la petició per obligar a debatre-ho en un consell nacional extraordinari. Paral·lelament, el sector afí a Marta Rovira, l’actual secretària general, articula a corre-cuita una candidatura alternativa.

L’ex-analista d’intel·ligència Edward Snowden, que el 2013 va filtrar informació confidencial sobre vigilància i espionatge dels EUA, ha alertat sobre l’atac que representa la detenció del fundador i director general de Telegram, Pavel Durov.

Parafrasejant el poema de Martin Niemöller, Snowden comença el text a les xarxes socials dient: “Primer van venir a cercar TikTok, i no vaig parlar, perquè no tenia dotze anys; quan van venir a cercar Telegram, no vaig parlar… perquè jo feia servir alguna altra aplicació.” I alerta que el següent pas serà anar contra qualsevol altra plataforma perquè dissenteix, i acaba: “I aleshores no vaig dir res perquè, com coi podria fer-ho? Aquesta és la qüestió.”

Snowden ha definit la detenció de Durov com una presa d’ostatges i un atemptat contra els drets humans bàsics d’expressió i associació: “Estic sorprès i profundament trist que Macron hagi baixat al nivell de prendre ostatges com a mitjà per accedir a les comunicacions privades. Rebaixa no solament França, sinó el món.”

First they came for Tiktok, and I did not speak out—
     Because I was not twelve years old. Then they came for the Telegram, and I did not speak out—
     Because I was using some other app or sth idk. Then they came for literally every other platform for dissent, and I did not…

— Edward Snowden (@Snowden) August 25, 2024

The arrest of @Durov is an assault on the basic human rights of speech and association. I am surprised and deeply saddened that Macron has descended to the level of taking hostages as a means for gaining access to private communications. It lowers not only France, but the world.

— Edward Snowden (@Snowden) August 25, 2024

El govern presidit per Salvador Illa renuncia a tenir pressupost per a enguany i no provarà de recuperar els que va pactar amb ERC que no va aconseguir el suport necessari al parlament. L’estratègia de l’executiu socialista és centrar-se a preparar-ne un de nou amb la voluntat que entri en vigor el gener de l’any que ve. Illa situa ERC i els Comuns com a socis prioritaris per a pactar-lo. Tal com ha avançat El Periódico i ha confirmat l’ACN, la decisió es prendrà formalment demà a la reunió del consell executiu. És previst que la consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, presenti un informe sobre les opcions del nou govern en l’àmbit del pressupost.

Segons que explica El Periódico, un dels motius per a prendre la decisió és que el projecte de pressupost del 2024 s’estructurava en els catorze departaments del govern d’ERC i l’executiu d’Illa n’ha afegit dos més. Un altre element que s’ha tingut en compte és el calendari. Manquen quatre mesos per a acabar l’any i rescatar el pressupost implicaria afrontar dues negociacions gairebé consecutives. En l’àmbit econòmic, la decisió de centrar-se directament en el del 2025 vol dir que aquest pressupost no podrà ser tan expansiu com que s’havia pactat per a enguany perquè Brussel·les ja ha anunciat que recuperarà les regles fiscals que es van relaxar amb motiu de la pandèmia i es tornarà al marge de dèficit del 0,1%.

La Generalitat no té pressupost per a enguany perquè els comptes del govern de Pere Aragonès pactats amb el PSC no van aconseguir prou suport. El rebuig dels Comuns va ser, precisament, el detonant de l’avançament electoral per al 12 de maig.

El president de l’Equador, Daniel Noboa, ha ordenat d’actualitzar els manuals d’ús legítim de la força per part de les forces de seguretat del país perquè puguin fer servir munició letal arran de l’onada de violència per part de grups criminals que hi ha al país, especialment d’ençà de començament d’any. La presidència equatoriana ha informat que la mesura, que s’emmarca en la lluita contra la delinqüència i el crim organitzat, és una directriu “com a resposta efectiva davant els grups terroristes que usen noves tàctiques per acovardir el país”. Així mateix, ha assenyalat que l’actualització es faria aquests cinc dies vinents.

El decret en qüestió permet a la policia equatoriana l’ús d’armes de foc amb munició letal o d’impacte cinètic en defensa pròpia o d’unes altres persones, en compliment del deure legal, en cas d’amenaça o perill de mort o lesions. També amb el propòsit d’evitar la comissió d’un delicte o situació que representi una amenaça o perill imminent de mort o lesions greus. Alhora, es podrà fer servir amb l’objecte d’aturar una persona que representi una amenaça o perill imminent de mort o lesions greus i oposi resistència a l’autoritat i per impedir evasió o fugida d’una persona que representi una amenaça o perill imminent de mort o lesions greus i només en cas que resultin insuficients mesures menys extremes per assolir aquests objectius.

L’actual situació de violència i inseguretat a l’Equador va esclatar després de la fugida el 7 de gener d’Adolfo Macías, àlies Fito, cap dels Choneros, de la presó regional de Guayaquil. Després d’això, el govern va declarar l’estat d’excepció per l’existència d’un conflicte intern armat a causa de l’activitat de bandes armades, considerades terroristes a partir d’aleshores.

Set petits productors d’ous ecològics de la demarcació del Gironès, la Selva, Osona, el Bages i el Baix Llobregat s’han unit en una cooperativa per sumar esforços i fer viables les seves explotacions. L’augment de preus, l’amenaça dels grans productors o la dificultat de compaginar les tasques de la granja amb les administratives han portat aquestes explotacions a unir-se per tenir més força i no haver de tancar. Amb el nom de la Dotzena, la cooperativa és formada per Ous del Montseny, Ous d’Or-Pí, els Ous de l’Oriol, Ous Slou, Mas Estrach, les Tafaneres i la Torrassa. “En diem la revolució dels petits productors perquè ens reivindiquem com a petits i volem continuar sent petits, però també volem ser viables”, explica un dels socis, Oriol Comallonga.

La Dotzena és la primera cooperativa de Catalunya de petits productors d’ous ecològics. Totes set granges repartides s’han unit per comercialitzar els sous amb una mateixa marca i afrontar conjuntament els desafiaments del futur i “l’amenaça” dels grans productors. Una de les sòcies, Gemma Jaén, de la granja Slou, explica que la competència en el mercat dels ous és com més va més forta: “Vénen macrogranges de fora i cada cop costa més mantenir els beneficis.”

La creació de la cooperativa, explica Jaén, ha permès a totes set explotacions de continuar treballant i no acabar en mans de grans productors. “Molts de nosaltres estàvem al límit i només ens quedava l’opció de tancar o d’integrar-nos en un gran productor i no volíem ni l’opció A ni l’opció B.” La unió en una cooperativa els permet de treballar de manera unificada processos com ara l’envasament, la distribució i la comercialització. “Ara som molt més eficients i hi guanyem tots”, conclou.

De fet, explica que, fins ara, cada granja a escala particular havia de fer tots els processos de la cadena com ara cuidar les gallines, recollir els ous, tenir cura de l’atenció al client, la part comercial i la distribució, cosa que no era viable. Però diu que ara cada productor es pot centrar a cuidar la granja i així millorar la qualitat dels ous.

La idea d’unir-se va sorgir després de la pandèmia, quan les granges van constatar la problemàtica de tirar endavant per la inflació dels preus i l’encariment de costs. Oriol Comallonga, propietari de la granja els Ous de l’Oriol, explica que també s’hi va afegir que molts grans productors d’ous convencionals van començar a posar granges d’ous ecològics. “Vam començar a veure ous ecològics al mercat que es trobaven per sota dels nostres costos de producció i això va ser un crit d’alerta”, admet.

Totes les gallines de la cooperativa són criades sense gàbies i han de garantir que disposin de 4 metres quadrats de pati per a cada animal. L’Ateneu Cooperatiu de les Terres Gironines i Arran de Terra Cooperativa han acompanyat les set granges en el procés de creació de la cooperativa, que ha obert una nau a Artés (Bages), on fan l’envasament dels ous. A més, la cooperativa gironina la Diligència s’encarrega de fer-ne la distribució.

Les granges que formen part de la nova cooperativa són Ous d’Orpí, a l’Anoia; Ous Eco del Montseny (Breda) i la Granja Slou (Riudarenes), totes dues a la comarca de Selva; Mas Estrach (Fornells de la Selva), al Gironès; les Tafaneres (Sora), a la comarca d’Osona; la Torrassa (Sant Esteve Sesrovires), al Baix Llobregat; i Els Ous de l’Oriol (Cabrianes), al Bages.