Les manifestacions independentistes han tornat a marcar la Diada 2024. Enguany s’ha fet una mobilització descentralitzada a Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa per denunciar l’impacte negatiu que té la dependència a l’estat espanyol.

[VÍDEO] Manifest unitari de la Diada: “Prou de llepar-nos les ferides! Organitzeu-vos!”

Les set entitats convocants de la manifestació unitària han valorat que la participació havia estat positiva i satisfactòria i consideren que ha sortit al carrer més gent que no pas els anys anteriors. A més, diuen que les xifres que ha avançat la Guàrdia Urbana eren molt per sota de la realitat.

Les imatges aèries que mostren la magnitud de la manifestació de la Diada a Barcelona

Us oferim un recull de les millors imatges de les manifestacions independentistes de la Diada 2024.

Milers de persones s’han manifestat a Lleida pel futur de la pagesia i la independència. La defensa del sector primari era l’eix temàtic de la convocatòria a Lleida, amb l’objectiu de situar-lo com una estructura d’estat després de les mobilitzacions multitudinàries dels pagesos d’enguany. La manifestació ha començat puntual a les 16.00 a l’altura de l’avinguda de Catalunya, just davant la delegació del govern. L’han encapçalada un grup de motoristes i un tractor clàssic com a símbol dels pagesos. La multitud ha caminat fins a l’altura del rectorat de la Universitat de Lleida (UdL), quan s’ha començat a veure la cua de la marxa. Durant el recorregut, s’han pogut sentir diverses consignes, com ara: “Visca la terra, la terra és vida”, “Visca la pagesia i visca la terra lliure”, “Sense desobediència no hi ha independència” o “Sense la pagesia, no hi ha sobirania”.

A la protesta, hi havia els principals dirigents a Ponent de Junts, ERC i la CUP, i de les entitats que convocaven l’acte. Entre els manifestants també s’han vist algunes pancartes contra ERC i l’actitud dels partits sobiranistes per la manca d’unitat. El coordinador de l’ANC a Lleida, Jordi Alsina, ha destacat l’èxit de la convocatòria, i ha remarcat que havien tallat el centre de la ciutat. Els càlculs de l’organització diuen que a la sortida de la marxa hi havia 4.000 manifestants, 6.000 durant el recorregut i 8.000 a l’acte final a l’encreuament de l’avinguda de l’Alcalde Rovira Roure amb el passeig de Ronda. La Guàrdia Urbana ho ha rebaixat a uns 3.000 participants.

L’encarregat de presentar l’acte final –que, com a la resta de capitals, ha començat a les 17.14– ha estat el pallasso, còmic i guionista Ferran Aixalà. El manifest l’han llegit Miquel Torres, pagès de Sant Martí de Maldà i president del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, i Gemma Bertrand, pagesa de Juneda i emprenedora. Han fet referència a la pagesia i el conjunt del sector primari com a element clau de la lluita per l’alliberament nacional, i han recordat el Primer d’Octubre, quan centenars de pagesos van posar la seva maquinària a disposició del país per protegir les votacions del referèndum.

Després de la lectura del manifest s’ha fet la connexió amb l’acte central a Barcelona, que ha estat seguit atentament per tots els assistents malgrat algunes interrupcions per dificultats de connexió. En acabat, s’ha cantat l’Himne Nacional de Catalunya i tot seguit s’ha deixat pas a les actuacions musicals.

[VÍDEO] Manifest unitari de la Diada: “Prou de llepar-nos les ferides! Organitzeu-vos!”

 

Milers de persones s’han manifestat a Lleida pel futur de la pagesia i la independència. La defensa del sector primari era l’eix temàtic de la convocatòria a Lleida, amb l’objectiu de situar-lo com una estructura d’estat després de les mobilitzacions multitudinàries dels pagesos d’enguany. La manifestació ha començat puntual a les 16.00 a l’altura de l’avinguda de Catalunya, just davant la delegació del govern. L’han encapçalada un grup de motoristes i un tractor clàssic com a símbol dels pagesos. La multitud ha caminat fins a l’altura del rectorat de la Universitat de Lleida (UdL), quan s’ha començat a veure la cua de la marxa. Durant el recorregut, s’han pogut sentir diverses consignes, com ara: “Visca la terra, la terra és vida”, “Visca la pagesia i visca la terra lliure”, “Sense desobediència no hi ha independència” o “Sense la pagesia, no hi ha sobirania”.

A la protesta, hi havia els principals dirigents a Ponent de Junts, ERC i la CUP, i de les entitats que convocaven l’acte. Entre els manifestants també s’han vist algunes pancartes contra ERC i l’actitud dels partits sobiranistes per la manca d’unitat. El coordinador de l’ANC a Lleida, Jordi Alsina, ha destacat l’èxit de la convocatòria, i ha remarcat que havien tallat el centre de la ciutat. Els càlculs de l’organització diuen que a la sortida de la marxa hi havia 4.000 manifestants, 6.000 durant el recorregut i 8.000 a l’acte final a l’encreuament de l’avinguda de l’Alcalde Rovira Roure amb el passeig de Ronda. La Guàrdia Urbana ho ha rebaixat a uns 3.000 participants.

L’encarregat de presentar l’acte final –que, com a la resta de capitals, ha començat a les 17.14– ha estat el pallasso, còmic i guionista Ferran Aixalà. El manifest l’han llegit Miquel Torres, pagès de Sant Martí de Maldà i president del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, i Gemma Bertrand, pagesa de Juneda i emprenedora. Han fet referència a la pagesia i el conjunt del sector primari com a element clau de la lluita per l’alliberament nacional, i han recordat el Primer d’Octubre, quan centenars de pagesos van posar la seva maquinària a disposició del país per protegir les votacions del referèndum.

Després de la lectura del manifest s’ha fet la connexió amb l’acte central a Barcelona, que ha estat seguit atentament per tots els assistents malgrat algunes interrupcions per dificultats de connexió. En acabat, s’ha cantat l’Himne Nacional de Catalunya i tot seguit s’ha deixat pas a les actuacions musicals.

[VÍDEO] Manifest unitari de la Diada: “Prou de llepar-nos les ferides! Organitzeu-vos!”

 

La Carlota i en Marc despleguen un pal telescòpic cadascun. Una volta acabada l’operació, deixen volar a l’aire calent de Tortosa dues estelades gegants. Vénen de Gandesa, on fa cinc anys que viuen. Hi van arribar provinents de Barcelona. Allà ja es manifestaven, i ací, també. Ací, més, si cal. “S’hi ha de ser. Si no hi som nosaltres, si no ho fem nosaltres, qui ens ho farà?”, diuen, pràcticament de manera coordinada. Encara falten uns quants minuts perquè comence la manifestació de les terres de l’Ebre i veuen poca gent. Estan preocupats i lamenten el paper que fan alguns partits polítics. “Només ens queda Junts, encara confiem en el president Puigdemont. Si no és amb ell, és difícil que això passe.” Aquest “això” de la Carlota i en Marc i en Martí i l’Agnès, és la independència. Tots ells estan d’acord amb el lema triat, aquest de fer més curt el camí. I aquest de tornar als carrers cada volta que siga necessari, cada volta que siguen convocats.

A poc a poc, el passeig de la Generalitat de Catalunya comença a agafar color i la preocupació per l’assistència hi és, però comença a esvair-se. Una veterana de l’ANC, que a mig matí ja s’havia posat l’armilla, explica a la reportera que el tarannà de la gent de Tortosa i de les terres de l’Ebre és un poc així, que els agrada massa estar a les voreres. Somriu, però, quan veu que la capçalera de la manifestació comença a formar-se i que la fotografia que en sortirà serà fonamental per a ajuntar-la a les fotografies de les altres manifestacions convocades per la Diada descentralitzada. Finalment, la policia local dóna la dada de 1.200 persones.

Joaquim i Vallivana, que vénen de la Sénia, s’acosten amb ganes de parlar. “Som una nació i hi donarem sempre suport, encara que només hi siguem nosaltres, a la manifestació. Encara que no només hi siguem nosaltres”, reitera. Però lamenta que les disputes entre els partits hagen fet que la gent no estiga motivada. “Ho veig molt gelat, potser la gent ha anat a Barcelona.” Ho ha dit quan ja anaven veient-se imatges de l’assistència multitudinària als carrers de la capital.

Però hi ha gent que tria de no anar a Barcelona. En Magí i tota una colla d’amics han triat anar a les terres de l’Ebre. Li agrada Tortosa, diu. En Magí i els altres diuen que són indepes de sempre i que moriran essent indepes. També s’afegeixen als renecs contra la divisió dels partits independentistes. I contra Esquerra Republicana en concret. “Pots escriure que ERC ha fotut el país a la merda.”

El manifest en defensa de les terres de l’Ebre

Ja al parc de Teodor González, l’escriptor i cantant Andreu Carranza ha animat la concurrència recordant que la independència començava de baix, del sud, i ha animat els assistents a repetir alguns dels lemes que s’havien repetit durant la marxa. “Ni França ni Espanya, Països Catalans”, “Som una nació, nosaltres decidim”, “Independència, ni una gota més”, amb segones, ha dit, ni una gota més de l’aigua de l’Ebre. Carranza ha recordat per què d’ençà de fa uns anys els actes de la Diada començaven a les 17.14. “Un número molt significat, en record de totes les persones que van lluitar a tot Catalunya i també a Barcelona per la seua llibertat, i per tota la gent que avui lluitem.”

El pilar que han aixecat els Castellers de Tortosa també ha servit per a recordar allò que deia Carranza en començar, que la independència comença per baix i que cal fer molta pinya. Totes les metàfores conduïen al mateix lloc, a l’abraçada llançada a l’aire als “germans i germanes de l’Ebre, als valencians, als d’Igualada, als de Barcelona, als de Lleida…”. Tot el món concentrat i descentralitzat per la independència a les terres de l’Ebre que ha continuat cantant que “no volem ser una regió d’Espanya, no volem ser un país ocupat, volem la independència, volem Països Catalans”.

I a les 17.14 ha començat la lectura del manifest de les terres de l’Ebre, que ha tingut d’eix vertebrador la defensa del territori i la lluita contra el despoblament. Ha servit per a posar damunt la taula l’espoliació de recursos naturals, econòmics i humans que Espanya perpetra. L’han fet Matilde Font, portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Pep Suñé, ex-batlle de la Fatarella i dirigent històric d’Unió de Pagesos de la Ribera, i el jove d’Assemblea Nacional Catalana Dani Martí, que ha parlat en representació dels joves ebrencs.

El manifest defensa la necessitat de tenir un país en què tothom tinga la possibilitat de viure en qualsevol lloc. “Això només ho aconseguirem si defensem el medi ambient que ens envolta i comencem a tractar-lo com un igual i no com un rival a abatre.” El document fa referència a la preservació de l’aigua com el bé més preuat: “A més del riu, hem de pensar que el seu delta és la zona humida més important de Catalunya i això ens obliga a defensar-lo. […] Si volem tenir un delta gran, viu i ric mediambientalment i econòmica, estem obligats a tenir un riu gran, viu i ric.” Han defensat l’accés a l’aigua com un dret bàsic i fonamental que s’ha d’estalviar i usar racionalment tot pensant en les generacions futures.

El manifest llegit a la concentració de les terres de l’Ebre també ha fet referència a la instal·lació de plantes d’energies renovables en aquelles comarques, cosa que impacta en el paisatge i n’accelera la despoblació. “La Terra Alta produeix una quantitat d’electricitat amb renovables que equival a més de deu vegades el seu consum elèctric anual, fet que no repercuteix en el desenvolupament territorial, perquè la comarca ha perdut més de l’11,1% de la població des que es van posar en marxa les centrals eòliques l’any 2010. Ha passat a ser la comarca catalana amb el percentatge més gran de pèrdua de població.”

I, com a tercera reivindicació, Dani Martí ha parlat dels joves i del desequilibri demogràfic que hi ha a les terres de l’Ebre. “La majoria dels nostres joves viuen en la dicotomia del blanc o negre. Si es queden aquí, molts han de treballar en allò que no els agrada o bé allò per què no s’han format. Si se’n van, han de renunciar a la terra que els ha vist créixer, a la seua gent i deixar de banda l’amor que tenen pel seu territori. Alguns tenen sort i poden trobar allò que han somiat sempre, viure i treballar dignament en aquest paradís on han nascut.”

Davant aquest panorama descrit, els manifestants a les terres de l’Ebre han demanat de treballar en un objectiu comú i compartit, governe qui govern a Espanya o a la Generalitat.

La connexió amb Barcelona era molt esperada per tothom, s’ha seguit amb expectació i s’han patit, com a la resta del país, les dificultats aïllades de connexió, amb la imatge congelada en alguns moments. Quan això passava, els assistents omplien el buit amb crits a favor de Puigdemont i contra Salvador Illa. També s’han fet crits de “Puta Espanya” quan el presentador ha dit que potser tot allò era perquè al passeig de Lluís Companys de Barcelona hi havia inhibidors de senyal.

A mesura que els intervinents de Barcelona anaven emetent els seus missatges, els assistents de Tortosa cridaven per la unitat dels partits. I també han cantat “L’estaca” i, a cor què vols, “Els segadors”, quan s’han afegit a la Coral de la Diada que veien per la pantalla.

L’acte a Tortosa l’ha clos Andreu Carranza transmutat en el Gitano Blanc, que ha fet unes quantes rumbes ebrenques per agrair l’assistència, la presència i la perseverança.

Era el moment de tornar a plegar les estelades i les pancartes, de desmuntar la instal·lació que s’ha fet al parc, que els voluntaris es fessen la fotografia de família, i de tornar a casa.

Representants de les organitzacions convocants han llegit a l’escenari de Barcelona el manifest unitari, que reivindica la independència com a solució dels problemes socials que té el país, i que fa una crida a continuar amb la mobilització.

Ha començat a llegir el manifest el president del CIEMEN, David Minoves, que ha recordat que Catalunya, com a la resta dels Països Catalans, s’enfronta a molts desafiaments del segle XXI: “El país necessita respostes, i l’espoli fiscal és una limitació. Vivim anys marcats per la repressió i els continus atacs a la nostra llengua per part dels estats espanyol i francès. […] La nostra societat es veu afectada per una desigualtat social cada vegada més profunda, que posa en perill drets polítics, socials i nacionals.” I ha posat l’accent a la necessitat d’impulsar accions per a combatre el canvi climàtic i per a aturar el discurs d’odi i l’antipolítica que posa en perill la cohesió social.

Sònia Pascual, en nom dels CDR, ha remarcat que l’Onze de Setembre commemorava els qui el 1714 havien defensat les constitucions i llibertats catalanes i que d’aleshores ençà el país s’havia mobilitzat quan havia calgut: “Els catalans sempre hem demostrat la nostra voluntat de no resignar-nos davant els reptes i les injustícies.” Així, ha repassat què es va fer durant la dictadura i també aquestes darreres dècades: “El 10 de juliol de 2010, les diades nacionals posteriors, les protestes post-sentència, les mobilitzacions per la llengua… i ho continuarem fent sempre que calgui defensar els interessos d’aquest poble.”

Sònia Pascual (operació Judes): “Entrar a la presó encara és una possibilitat”

En nom del sindicat Intersindical, Núria Ferrandis ha dit que el país no podia esperar més, que havia de tenir eines d’estat propi i que sobraven motius per a mobilitzar-se. En matèria de llengua n’ha enumerat tres: “Garantir el deure i el dret a parlar el català, i a una educació de qualitat en el nostre idioma que continuï fent de la nostra una llengua d’acollida, garantir que els mitjans de comunicació en llengua catalana, en especial les televisions i internet, arribin arreu dels Països Catalans i combatre la deixadesa dels nostres representants en la defensa i l’ús de la nostra llengua i per garantir el dret de viure plenament en català.”

La representant del Consell de la República, Teresa Vallverdú, ha dit que calia eliminar l’espoliació fiscal, que es calcula que és de 22.000 milions d’euros anuals, “que enriqueix la hisenda espanyola en detriment del desenvolupament econòmic, social i cultural dels catalans” amb quatre objectius. Disposar de tots els recursos, per a dissenyar actuacions de protecció i promoció social, garantir una sanitat i una educació públiques de qualitat i llocs de treball dignes, i acompanyar les empreses en la reindustrialització i la descarbonització, per a poder decidir sobre les infrastructures i per a preservar i gestionar els béns naturals i el futur de la pagesia.

En nom de l’AMI, Jordi Gaseni ha dit que calia tornar als carrers per garantir un futur digne i just i l’accés a l’habitatge a preus assequibles, per aturar “l’espiral gentrificadora que desdibuixa i desarrela les nostres ciutats al servei dels fons voltor i el turisme massiu” i revertir les desigualtats territorials d’una política d’infrastructures “dissenyada des de Madrid al servei de les empreses de l’Íbex”. També per garantir “un futur digne als nostres joves, que no hagin de sobreviure entre contactes temporals i les llargues llistes de l’atur juvenil”, i que els ajuntaments tinguin prou recursos. Gaseni ha acabat dient: “Estar sotmesos a l’estat espanyol és una amenaça estructural per a la supervivència de la llengua i la cultura catalanes i per garantir un futur digne per als ciutadans d’aquest país. La independència és un projecte per a viure millor.”

En el torn de Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, ha reivindicat que malgrat que els partits havien estat incapaços de posar-se d’acord i de traçar una estratègia compartida per fer efectiu el dret d’autodeterminació, els ciutadans no havien parat de mobilitzar-se: “Els hem facilitat majories parlamentàries, que els uns i els altres han malbaratat en discussions caïnites. La baralla permanent i les disputes electoralistes ens han portat on som. […] La Generalitat de Catalunya és en mans d’un govern espanyolista que fa pocs dies s’agenollava davant Felipe VI, el rei del 3 d’octubre. Un govern que nega categòricament el nostre dret d’autodeterminació i que vol tancar el conflicte polític als despatxos.”

Sobre les declaracions que diuen que s’ha tornat a una “normalitat ‘autonòmica’”, ho ha negat i s’ha demanat: “En quin país és normal que un president de la Generalitat, que un diputat electe que a més a més és cap de l’oposició, no pugui participar en els debats parlamentaris? On és la normalitat quan un cop d’estat judicial es nega a aplicar l’amnistia a centenars de companys i companyes independentistes? Quan els delictes de malversació, de sedició o els desordres es desvirtuen al gust del repressor?”

Finalment, Lluís Llach, president de l’ANC, ha acabat el manifest unitari. Així, s’ha demanat: “En quin país és normal que es criminalitzin entitats i ciutadans per manifestar-se, com el passat 8 d’agost? És normal que els companys dels CDR continuïn acusats de terrorisme? És normal que la ciutadania no pugui expressar la seva voluntat en un referèndum? No, no és normal. Això és tot el que ofereix la democràcia espanyola?”

I, com a resposta, ha dit: “Sortim als carrers perquè ni estem pacificats ni ens han pacificat!” Aleshores, Llach ha fet una crida a l’independentisme: “Prou de llepar-nos les ferides! Organitzeu-vos! Que cadascú de nosaltres treballi en aquest projecte col·lectiu que és la llibertat del nostre país! Lluitem plegats fins a la independència!”

En referència a la convocatòria unitària de totes set entitats, Llach se n’ha congratulat: “Ens hem unit i hem demostrat que és possible d’arribar a acords per les qüestions que realment importen. Demostrem que l’independentisme és fort, transversal, intel·ligent, i que aquí no es rendeix ningú!” El manifest ha acabat així: “La societat civil hi som i hi serem, units i treballant per construir un país lliure del qual tothom se’n senti part. Davant un estat espanyol que no ofereix cap futur digne per als Països Catalans, tornem als carrers: per la justícia, pel país i pel futur de la nostra gent: independència! Visca Catalunya lliure!”

Representants de les organitzacions convocants han llegit a l’escenari de Barcelona el manifest unitari, que reivindica la independència com a solució dels problemes socials que té el país, i que fa una crida a continuar amb la mobilització.

Ha començat a llegir el manifest el president del CIEMEN, David Minoves, que ha recordat que Catalunya, com a la resta dels Països Catalans, s’enfronta a molts desafiaments del segle XXI: “El país necessita respostes, i l’espoli fiscal és una limitació. Vivim anys marcats per la repressió i els continus atacs a la nostra llengua per part dels estats espanyol i francès. […] La nostra societat es veu afectada per una desigualtat social cada vegada més profunda, que posa en perill drets polítics, socials i nacionals.” I ha posat l’accent a la necessitat d’impulsar accions per a combatre el canvi climàtic i per a aturar el discurs d’odi i l’antipolítica que posa en perill la cohesió social.

Sònia Pascual, en nom dels CDR, ha remarcat que l’Onze de Setembre commemorava els qui el 1714 havien defensat les constitucions i llibertats catalanes i que d’aleshores ençà el país s’havia mobilitzat quan havia calgut: “Els catalans sempre hem demostrat la nostra voluntat de no resignar-nos davant els reptes i les injustícies.” Així, ha repassat què es va fer durant la dictadura i també aquestes darreres dècades: “El 10 de juliol de 2010, les diades nacionals posteriors, les protestes post-sentència, les mobilitzacions per la llengua… i ho continuarem fent sempre que calgui defensar els interessos d’aquest poble.”

Sònia Pascual (operació Judes): “Entrar a la presó encara és una possibilitat”

En nom del sindicat Intersindical, Núria Ferrandis ha dit que el país no podia esperar més, que havia de tenir eines d’estat propi i que sobraven motius per a mobilitzar-se. En matèria de llengua n’ha enumerat tres: “Garantir el deure i el dret a parlar el català, i a una educació de qualitat en el nostre idioma que continuï fent de la nostra una llengua d’acollida, garantir que els mitjans de comunicació en llengua catalana, en especial les televisions i internet, arribin arreu dels Països Catalans i combatre la deixadesa dels nostres representants en la defensa i l’ús de la nostra llengua i per garantir el dret de viure plenament en català.”

La representant del Consell de la República, Teresa Vallverdú, ha dit que calia eliminar l’espoliació fiscal, que es calcula que és de 22.000 milions d’euros anuals, “que enriqueix la hisenda espanyola en detriment del desenvolupament econòmic, social i cultural dels catalans” amb quatre objectius. Disposar de tots els recursos, per a dissenyar actuacions de protecció i promoció social, garantir una sanitat i una educació públiques de qualitat i llocs de treball dignes, i acompanyar les empreses en la reindustrialització i la descarbonització, per a poder decidir sobre les infrastructures i per a preservar i gestionar els béns naturals i el futur de la pagesia.

En nom de l’AMI, Jordi Gaseni ha dit que calia tornar als carrers per garantir un futur digne i just i l’accés a l’habitatge a preus assequibles, per aturar “l’espiral gentrificadora que desdibuixa i desarrela les nostres ciutats al servei dels fons voltor i el turisme massiu” i revertir les desigualtats territorials d’una política d’infrastructures “dissenyada des de Madrid al servei de les empreses de l’Íbex”. També per garantir “un futur digne als nostres joves, que no hagin de sobreviure entre contactes temporals i les llargues llistes de l’atur juvenil”, i que els ajuntaments tinguin prou recursos. Gaseni ha acabat dient: “Estar sotmesos a l’estat espanyol és una amenaça estructural per a la supervivència de la llengua i la cultura catalanes i per garantir un futur digne per als ciutadans d’aquest país. La independència és un projecte per a viure millor.”

En el torn de Xavier Antich, president d’Òmnium Cultural, ha reivindicat que malgrat que els partits havien estat incapaços de posar-se d’acord i de traçar una estratègia compartida per fer efectiu el dret d’autodeterminació, els ciutadans no havien parat de mobilitzar-se: “Els hem facilitat majories parlamentàries, que els uns i els altres han malbaratat en discussions caïnites. La baralla permanent i les disputes electoralistes ens han portat on som. […] La Generalitat de Catalunya és en mans d’un govern espanyolista que fa pocs dies s’agenollava davant Felipe VI, el rei del 3 d’octubre. Un govern que nega categòricament el nostre dret d’autodeterminació i que vol tancar el conflicte polític als despatxos.”

Sobre les declaracions que diuen que s’ha tornat a una “normalitat ‘autonòmica’”, ho ha negat i s’ha demanat: “En quin país és normal que un president de la Generalitat, que un diputat electe que a més a més és cap de l’oposició, no pugui participar en els debats parlamentaris? On és la normalitat quan un cop d’estat judicial es nega a aplicar l’amnistia a centenars de companys i companyes independentistes? Quan els delictes de malversació, de sedició o els desordres es desvirtuen al gust del repressor?”

Finalment, Lluís Llach, president de l’ANC, ha acabat el manifest unitari. Així, s’ha demanat: “En quin país és normal que es criminalitzin entitats i ciutadans per manifestar-se, com el passat 8 d’agost? És normal que els companys dels CDR continuïn acusats de terrorisme? És normal que la ciutadania no pugui expressar la seva voluntat en un referèndum? No, no és normal. Això és tot el que ofereix la democràcia espanyola?”

I, com a resposta, ha dit: “Sortim als carrers perquè ni estem pacificats ni ens han pacificat!” Aleshores, Llach ha fet una crida a l’independentisme: “Prou de llepar-nos les ferides! Organitzeu-vos! Que cadascú de nosaltres treballi en aquest projecte col·lectiu que és la llibertat del nostre país! Lluitem plegats fins a la independència!”

En referència a la convocatòria unitària de totes set entitats, Llach se n’ha congratulat: “Ens hem unit i hem demostrat que és possible d’arribar a acords per les qüestions que realment importen. Demostrem que l’independentisme és fort, transversal, intel·ligent, i que aquí no es rendeix ningú!” El manifest ha acabat així: “La societat civil hi som i hi serem, units i treballant per construir un país lliure del qual tothom se’n senti part. Davant un estat espanyol que no ofereix cap futur digne per als Països Catalans, tornem als carrers: per la justícia, pel país i pel futur de la nostra gent: independència! Visca Catalunya lliure!”

La mesa del parlament de les Illes ha rebutjat avui de personar-se en la causa per delicte d’odi del president de la cambra, Gabriel Le Senne, per haver estripat una fotografia d’Aurora Picronell, amb el vot en contra de Le Senne mateix.

El PSIB ha criticat que Le Senne hagi pogut votar si el parlament es personava en una causa que l’implica. “Ens sorprèn que el PP no valori que el president s’ha d’abstenir en la presa de decisions que l’afecten”, ha dit el portaveu socialista, Iago Negueruela.

En aquesta mateixa línia, la diputada d’Unides Podem Cristina Gómez ha criticat que Le Senne hagi votat sobre aquest afer i ha considerat que hi havia un conflicte d’interès clar. “No entenc que el president no vegi que no hauria de ser present en la presa de decisions que l’afecten directament”, ha apuntat.

Fonts del gabinet de la presidència del parlament han precisat que l’abstenció o no votació de Le Senne no hauria canviat el resultat, perquè requereix majoria.

L’energumen Le Senne i la violència feixista

De les cinc manifestacions independentistes d’aquesta Diada, la de Barcelona ha estat la més concorreguda, amb milers de manifestants que han omplert el recorregut que hi ha entre l’estació de França i l’Arc de Triomf. 

En aquestes imatges. que ofereix l’ANC, es pot veure el passeig de Lluís Companys ple de manifestants: 

Ací podeu veure més fotografies fetes al final del recorregut, davant l’Arc de Triomf:

A l’altre extrem de la manifestació, així omplien els manifestants l’avinguda del Marquès de l’Argentera, davant l’estació de França.

Fotografia: EFE.

Les manifestacions a les altres quatre ciutats han tingut menys participació. Així es veia la de Girona:

I així, la de Tortosa:

Tres franges: vermell, negre i verd, amb un sol ixent al centre. És una bandera no gaire coneguda per la major part de catalans que avui fa onejar un grup de manifestants d’origen africà a la manifestació de la Diada 2024. Correspon a Biafra, una regió sota control de Nigèria, estat del qual es va independitzar l’any 1967. Una guerra cruenta, en què més d’un milió de persones van morir, va posar fi a la independència de Biafra el 1970.

Avui, tal com han fet en anys anteriors, uns quants independentistes de Biafra s’han afegit als actes de la Diada per mostrar el seu suport al poble català. Participen en la manifestació de Barcelona, promoguda per l’ANC, Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical, el CIEMEN i els CDR Catalunya.

Les manifestacions independentistes de la Diada 2024 s’han fet com a mobilització descentralitzada a Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa per a denunciar l’impacte negatiu que té la dependència a l’estat espanyol. A Girona s’ha denunciat la degradació del sistema sanitari per manca de recursos. A Barcelona s’ha assenyalat el lligam entre la gravíssima crisi de l’habitatge i l’ínfima inversió pública. A Tarragona s’ha imputat a l’espoliació fiscal el col·lapse dels trens de Rodalia i regionals i de les infrastructures en general. A Lleida s’ha evidenciat que solament la independència pot proporcionar un tracte just per als pagesos. I a Tortosa s’ha assenyalat com la manca d’inversions derivada de l’espoliació fiscal aguditza el desequilibri territorial i la mala gestió dels recursos hídrics.

[VÍDEO] Manifest unitari de la Diada: “Prou de llepar-nos les ferides! Organitzeu-vos!”

L’ANC ha fet una transmissió en vídeo de les cinc mobilitzacions. Vegeu-les ací:

Podeu seguir a continuació tota la informació en directe de cada manifestació.

ERC ha aprofitat la Diada de l’Onze de Setembre per animar-se a superar els moments complicats del partit. En el tradicional acte i polític del partit, amb dinar inclòs, a la ronda de Sant Pere de Barcelona, els dirigents que hi han participat s’han instat a debatre però també a superar les diferències internes. La secretària general adjunta i portaveu d’ERC, Marta Vilalta, que ha estat la màxima dirigent present enguany, ha dit que entenia que hi hagi decepció, ràbia i desengany entre els militants, però ha esperonat les bases a sortir-se’n i recuperar-se: “No podem oblidar qui som, aquesta és la clau i la llum.”

Vilalta ha admès el “moment de debilitat” que passava el moviment independentista i els moments complicats d’Esquerra. Ha dit que trobava comprensible el desengany dels militants pels episodis que ha dit que no s’haurien hagut de viure, en referència a l’escàndol dels cartells i la guerra interna entre sectors. Sobre això, ha fet una crida a sortir-ne, recuperar-se i refer-se de la situació: “No podem oblidar qui som.”

Davant dirigents, càrrecs, militants de base, i també representants de les diverses candidatures que s’enfrontaran al congrés del 30 de novembre, Vilalta ha fet una crida a superar les dificultats i el moment complex. Ha proclamat el partit com a hereu de tothom qui va lluitar per la república el 1931, va defensar el país durant la guerra, va aguantar la flama de la democràcia durant el franquisme, i que va “pencar com mai” quan no hi havia ni esperança.

La presidenta del grup municipal i regidora a Barcelona, Elisenda Alamany, ha dit que calia que el partit tornés a connectar amb la ciutadania i a parlar la mateixa llengua que la gent. També ha insistit que hi havia un independentisme que feia que el moviment fos més petit i dèbil, i que feia que a ERC se sentissin els “rarets” de la política.

Aleshores Alamany ha reclamat que s’excloguessin els discursos xenòfobs i ultres de l’Onze de Setembre: “Que s’accepti que l’extrema dreta sigui a la Diada em fa vergonya i em regira l’estómac. Aquest no és el nostre independentisme, nosaltres no som això!”, ha exclamat, i ha subratllat que el moviment no s’havia de convertir en una cosa tancada i extravagant.

Per acabar, la regidora ha dit que Catalunya necessitava ERC, i que la feina del partit no s’havia acabat: “Som més necessaris que mai”, ha repetit Alamany, que ha situat el partit com l’eina imprescindible del país, i l’únic partit que n’havia entès les necessitats.

Protesta anarquista

Una quinzena d’activistes anarquistes han irromput l’acte d’ERC, fins al punt d’obligar l’organització a aturar el míting temporalment. Han reclamat la llibertat d’Abel Mora, activista empresonat acusat d’haver agredit un individu d’extrema dreta després d’una manifestació del sindicat policíac Jusapol el 2018 a Barcelona. A Mora, el jutge li ha denegat l’amnistia.

Els activistes han desplegat una pancarta, han llançat ous i han encès bengales, fins i tot a l’escenari. Al cap d’uns quants minuts de certa tensió, l’organització i personal de seguretat han fet fora els activistes i s’ha reprès l’acte.

El president de l’ANC, Lluís Llach, ha acusat el president Salvador Illa de voler esmicolar la nació. En un acte d’entitats independentistes amb motiu de la Diada, Llach ha avisat que calia tornar a fer forta la nació per aconseguir la independència. “Tenim moltíssima feina”, ha dit, i ha demanat de mantenir la mobilització en tots els fronts.

Llach també ha alertat que “l’Espanya de matriu castellana” tractava Catalunya com una colònia: “Ens hem d’alliberar d’aquest jou.” Les entitats independentistes han demanat unitat i han instat a repensar l’estratègia del moviment independentista, a més de fer unes quantes crítiques a ERC per haver pactat amb qui consideren l’invasor.

En l’acte, també ha participat Maria Antònia Font en representació del Consell per la República. Font ha demanat unitat estratègica, la necessitat de trobar consens i la de superar la divisió del moviment independentista. El president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Jordi Gaseni, també ha defensat el consens i l’acció unitària com a única recepta per a assolir la independència.

En representació dels CDR, Sònia Pascual ha apuntat a ERC: “Qui pacta amb l’invasor s’ha passat a l’altre bàndol”, ha advertit. El president d’Estat Català, Josep Andreu, ha fet una crida a replantejar l’estratègia independentista. “No es pot negociar res amb l’estat. Hem de preparar-nos per a una nova oportunitat”, ha dit.

En l’acte també han participat membres de més entitats, com ara la Fundació Reeixida i No em canviïs la llengua. També s’ha fet un homenatge a l’activista independentista Encarna Jordan, militant històrica d’Estat Català, que es va morir al juliol.

Ja s’ha fet el sorteig de la Grossa de la Diada 2024. El primer premi se l’ha endut el 27064. Els dos milions d’euros seran per a l’únic bitllet que tingui la sèrie 20. Ací podeu consultar tots els números premiats i comprovar si teniu cap butlleta guanyadora.

La GrossaComprova el teu número

Número Sèrie Euros  Comprova

document.addEventListener("DOMContentLoaded", function(event) { var data = null, numero = 12025; function buscaPremi(dades) { return (dades.numero == jQuery("#numero").val().replace(/\./g, '') && dades.serie == jQuery("#serie").val().replace(/\./g, '')); } jQuery.getJSON("/wp-content/themes/vilaweb/js/grossa_diada_2024.json", (function(json) { data = json })) jQuery(".grossa-form").submit(function(e) { e.preventDefault(); numero = jQuery("#numero").val().replace(/\./g, ''); euros = jQuery("#euros").val(); euros || (euros = 10); objPremi = data.find(buscaPremi); if (objPremi && objPremi.premi > 0) { premi = euros / 10 * objPremi.premi; jQuery("#premi_missatge").text("El teu número ha estat premiat amb " + premi.toLocaleString() + " euros."); } else { jQuery("#premi_missatge").text("El teu número no ha estat premiat"); } }); });

Guia de la Diada 2024: totes les novetats sobre la manifestació de l’Onze de Setembre

Els números premiats de la Diada 2024

• Primer premi 27064: 2.000.000 per a un sol bitllet que coincideixi amb la sèrie 20, i 50.000 euros per bitllet sense la sèrie.
• Segon premi 04297: 20.000 euros per bitllet.
• Tercer premi 65850: 200 euros per bitllet.

El primer premi (27064) i relacionats

2.000 euros (els números anterior i posterior al 1r premi): 27063 i 27065
500 euros (4 terminacions): -7064
100 euros (tres terminacions): –064
30 euros (dues terminacions): —64
5 euros (una terminació): —-4

Segon premi (04297) i relacionats

500 euros (els números anterior i posterior al 2n premi): 04296 i 04298
200 euros (quatre terminacions): -4297
30 euros (tres terminacions): –297
10 euros (dues terminacions): —97

Tercer premi (65850) i relacionats

200 euros (els números anterior i posterior al 3r premi): 65849 i 65851
100 euros (quatre terminacions): -5850
20 euros (tres terminacions): –850
5 euros (dues terminacions): —50

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha instat la societat catalana a renovar el compromís amb el país i construir “un nou nosaltres” per avançar cap a la llibertat. Ho ha dit durant l’acte polític que l’entitat ha fet al passeig de Lluís Companys de Barcelona amb motiu de l’Onze de Setembre. Antich ha subratllat la necessitat de renovar el contracte del moviment independentista i tornar a generar un cicle d’il·lusió semblant al que va començar l’any 2010.

Antich ha destacat que la responsabilitat havia tornat a ser de la societat civil, després d’una etapa en què el protagonisme havia passat als partits polítics i ha assegurat que Òmnium Cultural es posaria al servei de la causa per tornar a vertebrar la societat civil al voltant del gran consens del dret d’autodeterminació.

Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé.

Diada 2024: a quina hora comença la manifestació?

El president d’Òmnium ha defensat una visió positiva del país i ha refusat el desànim, el catastrofisme i la nostàlgia. “No som aquí per alimentar el desànim ni per contribuir al catastrofisme”, ha dit. També ha advertit que no es podria assolir la normalitat fins que no s’abordés frontalment el conflicte polític i la resolució democràtica, i ha recordat que l’estat espanyol encara no reconeixia Catalunya com a subjecte polític amb dret de decidir el futur.

Antich també s’ha referit als processos congressuals que afronten els partits, i que diuen que han de servir per reflexionar. “Cal pensar en l’endemà dels congressos, quan hauran d’enviar un missatge molt clar a la societat catalana i, tal com esperem, hauran de sortir reforçats i amb ganes de treballar plegats amb les altres forces del moviment”, ha comentat.

Han assistit a l’acte representants de sindicats com ara la UGT, CCOO i la Intersindical, i unes quantes entitats, com ara l’ANC, la Plataforma per la Llengua i el CIEMEN, i organitzacions juvenils, com ara el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

Guia de la Diada 2024: totes les novetats sobre la manifestació de l’Onze de Setembre

Compromís de les entitats juvenils amb el futur del país

La primera part de l’acte ha estat protagonitzada per les entitats juvenils dels Països Catalans, que han llegit un manifest unitari en què han expressat el compromís amb el país i el dret d’autodeterminació. Han destacat la importància de defensar la llengua, la terra, i la construcció d’un futur col·lectiu i just que creï esperança.

Fotografia: Albert Salamé.

La fiscalia de Madrid dóna suport que s’investigui per presumpta prevaricació el jutge que investiga Begoña Gómez, dona del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, tal com ha sol·licitat l’advocacia de l’estat espanyol.

En un escrit dirigit al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, la fiscalia considera que és procedent l’admissió a tràmit de la querella perquè interpreta que el jutge Juan Carlos Peinado va poder incórrer en prevaricació quan va citar el president espanyol com a testimoni.

La fiscalia argumenta que no es pot descartar a priori que els fets descrits siguin de naturalesa penal, atès que la resolució es pot qualificar d’arbitrària i injusta quan falta una fonamentació jurídica raonable diferent de la voluntat de l’autor.

El ple del Tribunal Constitucional espanyol ha admès a tràmit per unanimitat la qüestió d’inconstitucionalitat que el Tribunal Suprem espanyol va presentar contra l’aplicació de l’amnistia. D’aquesta manera ha obert les deliberacions que portaran els magistrats a resoldre aquests mesos vinents els recursos presentats pel PP i les comunitats autònomes on governa, a més del govern socialista de Castella-la Manxa, i una altra qüestió d’inconstitucionalitat presentada pel TSJC. El ple d’avui també ha admès la petició del magistrat Juan Carlos Campo, ex-ministre de Justícia espanyol, d’apartar-se de les deliberacions, fet que de moment deixa la majoria progressista a un sol vot de la conservadora, sis a cinc.

Òmnium Cultural i una vintena d’entitats juvenils dels Països Catalans han emès un comunicat conjunt en què expressen el compromís del jovent amb la defensa dels drets col·lectius, l’autodeterminació i la protecció de la llengua catalana.

“Ens trobem immersos en un cicle polític marcat per la repressió continuada i els atacs sistemàtics contra el català, perpetrats tant per l’estat espanyol com pel francès. Aquests atacs, sumats a les desigualtats socials cada cop més profundes, posen en risc drets bàsics com l’habitatge, la salut i l’educació, així com la cohesió social del nostre poble”, denuncien.

Les entitats destaquen el compromís amb l’autodeterminació; amb el català com a eix vertebrador; amb els desafiaments juvenils; amb la terra i el futur i amb un país per a la majoria.

El manifest també fa una crida a la renovació de lideratges i al relleu generacional, que promogui un lideratge plural i inclusiu que reflecteixi la diversitat de la societat catalana. A més, insisteix en la necessitat de garantir l’emancipació juvenil: “Per a viure lliurement, en la nostra llengua i amb esperança de futur.”

Les entitats adherides clouen el comunicat amb un missatge d’optimisme i determinació: “Som la generació que agafa les regnes del seu futur, sense por, sense esperar solucions fàcils, ni la tutela d’altres. Som el compromís amb un present i un futur dignes, amb un país en llibertat i amb una llengua viva per a tothom.”

Les entitats que signen el manifest són: Avalot – Joves de la UGT, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, l’Eina – l’Espai jove de la Intersindical, Escola de Formació Guillem Agulló, Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge, Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya, la Forja, Jovent Republicà, Joventut Comunista de Catalunya, Joventut Nacionalista de Catalunya, Joves Demòcrates, Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, Consell de la Joventut de Barcelona, Joves d’Acció Cultural del País Valencià, Joves de la Plataforma per la Llengua del País Valencià, Joves de Benimaclet, Assemblea de Joves de la Serra Mariola, Joves de Mallorca per la Llengua, Mallorca Nova.

Vegeu tot seguit el comunicat conjunt.

[Ja s’han fet públics els números premiats de la Grossa de la Diada 2024. Els podeu consultar ací.]

La Grossa de la Diada 2024 és el joc de loteria que ha organitzat Loteries de Catalunya cada Onze de Setembre. El premi extraordinari és de dos milions d’euros. El guanyarà un sol encertant, perquè els diners aniran a parar a un sol bitllet. Per aconseguir-ho, caldrà que el bitllet coincideixi amb les cinc xifres i la sèrie de les extraccions del primer sorteig.

En total, Loteries de Catalunya posarà a la venda 80.000 números, distribuïts en 35 sèries. A continuació, us expliquem tota la informació que heu de saber sobre el sorteig de la Diada 2024: Quins premis hi ha en joc? Quan es farà el sorteig? Com se sabran els guanyadors? Us ho detallem tot seguit.

On es pot veure el sorteig de la Grossa? I a quina hora?

El sorteig de la Grossa de la Diada 2024 es fa avui, 11 de setembre, a partir de les 12.00. El sorteig ja ha començat i el resultat se sabrà al voltant de les 13.45.

Com saber quins números són els guanyadors?

A diferència del de Cap d’Any, la rifa no s’emetrà pas en directe, sinó que els resultats es publicaran a la pàgina web de Loteries de Catalunya.

VilaWeb també donarà a conèixer tots els números guanyadors. I podreu comprovar si algun dels vostres números ha obtingut un premi.

Guia de la Diada 2024: totes les novetats sobre la manifestació de l’Onze de Setembre

Quins premis reparteix la Grossa de la Diada?

Un sol bitllet obtindrà el premi extraordinari, de dos milions d’euros, quan les cinc xifres i la sèrie coincideixin amb les extraccions del primer sorteig. També es premiaran, si bé amb menys diners, les cinc xifres de la combinació guanyadora, totes les terminacions d’aquest número guanyador, i el número anterior i el posterior.

Un bitllet obtindrà el primer premi, de 50.000 euros, quan les seves cinc xifres coincideixin, en el mateix ordre, amb les xifres de la primera extracció. També es premiaran totes les terminacions d’aquest número guanyador, així com el número anterior i el posterior.

El segon premi, de 20.000 euros, serà per al bitllet en què les cinc xifres coincideixin amb les extraccions del segon sorteig. I, finalment, un darrer bitllet aconseguirà el tercer premi, de 10.000 euros, quan les cinc xifres coincideixin amb les extraccions del tercer sorteig. També es premiaran totes les terminacions d’aquest número guanyador (a excepció de l’última xifra), així com el número anterior i el posterior.

Quan l’última xifra d’un bitllet coincideixi amb la quarta extracció del sorteig, es reintegrarà l’abonament, de 5 euros. Els premis caduquen noranta dies després de la data del sorteig corresponent.

“La gent vol demostrar que podem tornar a omplir Barcelona per la Diada”

La Diada 2024 és la primera sota la presidència de Salvador Illa, que ha mantingut els actes institucionals tal com els va dissenyar el govern de Pere Aragonès. Com és tradicional, les commemoracions han començat amb les ofrenes florals al monument de Rafael Casanova al matí i a la tarda hi ha hagut la manifestació independentista unitària, convocada per l’ANC, Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN. Una mobilització descentralitzada –amb focus a Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa– per a denunciar els efectes negatius per a Catalunya de la dependència de l’estat espanyol, com ara la degradació del sistema sanitari, la crisi de l’habitatge, les mancances ferroviàries i de les infrastructures en general, els problemes de la pagesia i la mala gestió dels recursos hídrics.

Els CDR s’adhereixen als actes de la Diada 2024

Alternativament, organitzacions de l’Esquerra independentista com la CUP, Endavant, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), el sindicat COS i l’organització juvenil Arran han convocat mobilitzacions pròpies a Barcelona, Girona, Lleida i Reus; si bé també han participat en les unitàries.

També hi ha a partir de les 18.00 la Festa per la Llibertat, amb les actuacions d’Al·lèrgiques al Pol·len, Ginestà i Flashy Ice Cream.

“Tornem als carrers: independència”: aquest és l’espot de la Diada 2024

Les commemoracions culminaran a les 22.00 amb un acte oficial a les Fonts de Montjuïc de Barcelona, a les 22.00, amb la participació dels futbolistes Lamine Yamal i Aitana Bonmatí, i la música de la companyia Elèctrica Dharma, Lluís Sánchez –el darrer guanyador d’Eufòria– i els artistes Mama Dousha, Àngels Gonyalons, Marina Rossell i l’espanyola Rozalén.

Seguiu a continuació totes les informacions de la Diada.

La comitiva d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i el Jovent Republicà ha estat rebuda amb crits i xiulets durant l’acte commemoratiu al Fossar de les Moreres aquesta nit, pels actes de la Diada Nacional de Catalunya. La comitiva, encapçalada pel diputat Jordi Albert i l’ex-regidora a l’Ajuntament de Barcelona Montse Benedí, hi ha arribat a la mitjanit i la tensió s’ha fet evident d’un bon començament.

Els crits, provinents d’una part del públic concentrat al fossar, han estat majoritàriament de rebuig i s’han pogut sentir expressions com ara “Botiflers” i “Vergonya em faria, fer president Illa”. La tensió s’ha fet evident mentre feien els parlaments.

https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2024/09/erc-fossar-1.mp4 https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2024/09/erc-fossar-2.mp4 Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé. Fotografia: Albert Salamé.

Una estona abans, cap a les 22.30, Junts i les joventuts del partit, les Joventuts Nacionalistes de Catalunya (JNC), han fet la seva intervenció sense inconvenients. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha fet una crida a l’independentisme perquè no es resigni i faci front a unes institucions catalanes en mans del PSC, a qui ha acusat de voler convertir el Palau de la Generalitat en una “gestoria grisa al servei de la Moncloa”.

En l’acte hi han assistit polítics de perfil baix. A la Diada, per exemple, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, no anirà a la manifestació convocada per l’ANC i Òmnium perquè és a Ginebra “per motius familiars”, segons que detallen fonts d’ERC. Però ERC sí que hi serà. Diferents delegacions del partit assistiran a les manifestacions convocades a Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i Tortosa. A Barcelona, la delegació serà encapçalada per la secretària general adjunta i portaveu, Marta Vilalta, i el secretari general adjunt, Juli Fernàndez.

[VÍDEOS] Tensió al Fossar de les Moreres: els Mossos separen Aliança Catalana dels manifestants antifeixistes