Vilaweb.cat

Un càstig excessiu a la població i a les empreses catalanes

Alt i clar. La Cambra de Comerç de Barcelona ha parlat sobre les conseqüències del finançament insuficient de Catalunya. “Hi ha d’haver solidaritat, però tot té un límit. Les transferències continuades de diners des de Catalunya són excessives. Amb l’infrafinançament que arrosseguem de fa molts anys, l’estat va ofegant la gallina dels ous d’or. Si no ens deixen créixer més, és un contrasentit, per la millora que suposaria per a tots. Les empreses pateixen la manca d’infrastructures. A l’estudi es comprova com el benestar de la població també rep negativament les conseqüències en aspectes cabdals com ara la salut, l’ensenyament i l’habitatge. Posar en relleu aquests aspectes i mirar de quantificar-ho ha estat l’objecte d’aquest estudi que avui presentem.” Així s’expressava aquest matí el president de la Cambra, Josep Santacreu, en la presentació de l’estudi “Impacte de l’infrafinançament sobre la competitivitat i el benestar a Catalunya”.

L’objectiu del treball és mirar de fer més entenedor què significa el dèficit de finançament de Catalunya. I això ho fa mitjançant la fragmentació de les xifres globals, entrant en terrenys concrets que afecten tant les empreses com la població. Em sembla una bona idea, i l’equip de Joan Ramon Rovira, cap del gabinet d’estudis, ha fet una feina excel·lent. Tot allò que sigui acostar la realitat al coneixement del públic sempre és important, però més en el cas català. De vegades, les xifres concretes en educació, per exemple, comparades amb les d’altres comunitats, poden aclarir molts conceptes de la situació en què ens trobem, més que les dades globals del dèficit fiscal, que no tenen un punt de referència concret pel ciutadà.

Interessa saber, per exemple, que Catalunya arrossega dèficits importants en els àmbits de la despesa social, que afecten, entre més, la salut, l’educació i l’habitatge (els dos primers concentren el 44% del pressupost de la Generalitat del 2023).

Segons l’estudi, quant a la salut, s’observa que el percentatge que dediquen els països europeus en despesa sanitària pública és creixent en el PIB per capita. És a dir, com més ric és un país, més tendeix a gastar, proporcionalment, el seu sector públic en l’àmbit de la salut. D’acord amb aquesta relació i tenint en compte el PIB per capita de Catalunya, la Cambra estima que el dèficit d’inversió en sanitat pública és de 396 euros anuals per capita, xifra que representa l’1,2% del PIB català el 2019 (3.022 milions d’euros). Fem un pas més, que pot ajudar a clarificar la xifra. El 2019, a Catalunya, la despesa pública en sanitat va ser de 1.524 euros per capita, mentre que al País Basc era de 1.877 euros. Gairebé un 25% més!

Aplicant la mateixa lògica a l’àmbit de l’educació pública (només en centres no universitaris), el dèficit per alumne se situa en els 705 euros. Si multipliquem aquesta xifra pel nombre de matriculats en estudis no universitaris en centres públics a Catalunya l’any 2019, el dèficit total assoleix els 623 milions d’euros (l’equivalent al 0,25% del PIB català). Veiem ara què significa de manera comparativa. L’any 2019, la despesa en educació pública per alumne (no universitari) a temps complet en centres públics a Catalunya va ser de 6.024 euros, mentre que al País Basc era de 9.944 euros. Feu comptes i veureu que és un 65% més!

Finalment, es considera la inversió pública en habitatge referida a l’any 2019, en euros per habitant, que fan les comunitats autònomes i les entitats locals. El rànquing l’encapçalen Navarra, la Comunitat de Madrid i el País Basc, a molta distància de Catalunya. Si suposem que el nivell que correspondria a Catalunya és la mitjana (ponderada) de les tres comunitats capdavanteres en aquest àmbit, podem estimar un dèficit mitjà anual de Catalunya de 263 milions d’euros (el 0,1% del PIB català). A Catalunya la despesa pública destinada a habitatge va ser de 41,3 euros el 2019, mentre que a Navarra va ser de 102 euros. Més del doble!

Amb comparacions com les fetes per la Cambra, potser tindrem més clar què significa que cada any surtin de Catalunya, amb destinació desconeguda, al voltant de 20.000 milions d’euros, que és el dèficit fiscal que estima la Generalitat. És a dir, que en aspectes vitals per a la societat ens trobem molt pitjor que no podríem trobar-nos! Ras i curt.

Passant del cas particular al general, les coses, naturalment, també pinten malament. Així, la inversió pública del conjunt d’administracions públiques a Catalunya (en percentatge del PIB) ha estat sistemàticament inferior a la d’Espanya i la de la UE-5 (Alemanya, França, Itàlia, Països Baixos i Bèlgica). Mentre que la mitjana a la UE-5 és d’un 2,8% del PIB i a Espanya d’un 2,3%, a Catalunya és d’un 1,3%, en el període 2015-2021.

L’estudi examina la inversió pública estatal (regionalitzada) mitjana a Catalunya (10,7% del total estatal), que ha estat persistentment per sota del seu pes poblacional (16,2%) i econòmic (19,0%). En canvi, la inversió de Madrid (16,6%) se situa per sobre del seu pes poblacional (14,0%), si bé inferior a la seva importància econòmica (19,3%). I l’estudi conclou que si Catalunya hagués rebut del sector públic estatal un volum d’inversió proporcional al seu pes econòmic durant aquest període, la inversió mitjana rebuda cada any hauria estat superior en uns 1.400 milions d’euros (el 0,6% del PIB català).

Però afegeix que una cosa és la que es proposa i una altra la que es fa. De fet, aquest dèficit d’inversió de l’estat a Catalunya s’explica, en gran manera, pel persistent baix grau d’execució (60% de la inversió pressupostada de mitjana en el període 2015-2021), especialment aquest darrer any (36%). En canvi, a la Comunitat de Madrid, el grau d’execució aquests darrers anys s’ha situat sempre per sobre del 100%. Si el sector públic espanyol hagués complert el pressupost previst durant el període 2015-2018 i el 2021, la inversió pública anual a Catalunya hauria estat superior en uns 580 milions d’euros de mitjana (el 0,2% del PIB català).

I si concretem en les infrastructures, la situació és gravíssima, ja ens n’adonem cada dia. Catalunya és la segona comunitat autònoma amb un dèficit d’inversió en infrastructures del sector públic estatal més elevat en relació amb el seu pes econòmic en el període 2015-2020. En particular, la participació de Catalunya en la inversió estatal en infrastructures ha estat del 13,6% durant aquests darrers anys, clarament per sota del seu pes en el PIB (19,1%). D’acord amb el criteri d’importància econòmica, el dèficit mitjà en inversió en infrastructures del sector públic central a Catalunya es xifra en gairebé 270 milions d’euros anuals. Només un exemple. Castella i Lleó, que en el PIB de l’estat espanyol té una quarta part del pes que hi té Catalunya, ha rebut una inversió superior cadascun d’aquests cinc anys.

Tant de bo l’anàlisi més detallada del cost de l’infrafinançament català que ha fet la Cambra de Barcelona serveixi per a obrir els ulls de molta gent que segueix sense veure la realitat en el dia a dia, sense veure què significa l’aspirador de l’estat espanyol sobre uns diners generats a casa nostra, la qual cosa ens impedeix de viure millor.

“Ha de cremar Ferraz”: els influenciadors ultres fan una crida a mobilitzar-se per a respondre a l’atac a Vidal-Quadras

“Quan la policia confirmi que això ha estat un intent d’assassinat ideològic i no una altra cosa, entendreu que les estratègies canvien radicalment. I fins aquí llegiré.” És el fragment d’un missatge publicat aquest migdia, molt pocs minuts després de l’atac contra Aleix Vidal-Quadras, ex-president del PP català i fundador de Vox. Es pot sentir a Alvise Pérez, un dels canals de Telegram més populars de tot l’estat espanyol, amb 316.000 seguidors, i que difon propaganda d’extrema dreta. Aquests últims dies ha publicat molts missatges de suport a les manifestacions contra el pacte amb Junts davant la seu del PSOE, que han acabat en aldarulls i càrregues policíaques. Avui ha portat la veu cantant en la reacció a l’atac. Entre els centenars de comentaris d’aquesta publicació, els que tenen més èxit diuen: “Doncs guerra civil”, “El preludi del 36” i “Espanya s’ha de despertar. Als carrers!”

La premsa internacional destaca l’alta tensió a Espanya per l’acord i hi vincula l’atac a Vidal-Quadras

Alvise Pérez no està sol. Els atiadors de flames s’han activat a Madrid i ja instrumentalitzen l’atac per apujar la tensió un esglaó. Segons les darreres informacions, Vidal-Quadras és fora de perill i, en declaracions a la policia espanyola, ell mateix ha dit que l’atac podria ser obra del règim iranià, contra el qual ha fet diverses declaracions. Però l’impulsor de Vox és un símbol històric especial, un dia com avui: el van apartar de la presidència del PP català després del Pacte del Majestic amb CiU; va impulsar Vox; és molt conegut a Europa, perquè va ser durant vora dues dècades vice-president del Parlament Europeu; i dues hores abans havia fet un escrit molt dur contra l’amnistia. Els fòrums de l’extrema dreta espanyolista i els seus principals influenciadors han coincidit a descriure’l com un referent i han fet córrer paral·lelismes de l’atac amb l’estiu de 1936.

Ya se ha acordado el infame pacto entre Sánchez y Puigdemont que tritura en España el Estado de Derecho y acaba con la separación de poderes. Nuestra Nación dejará así de ser una democracia liberal para convertirse en una tiranía totalitaria. Los españoles no lo permitiremos.

— Alejo Vidal-Quadras (@VidalQuadras) November 9, 2023

Un dels influenciadors més coneguts d’aquest àmbit, Javier Negre, president d’Estado de Alarma TV (EDATV) ha publicat un vídeo de gairebé cinc minuts a Twitter, on té 263.000 seguidors. “Si és cert que algú ha encarregat l’assassinat d’Alejo Vidal-Quadras (és una hipòtesi que sospesa la policia) no és cap disbarat pensar que volien espantar la població just quan es mobilitza com mai contra Sánchez”, diu la publicació. Negre demana més “manifestacions pacífiques”, i atribueix els aldarulls d’aquests darrers dies a infiltrats que acusa d’haver enviat el PSOE. “No tingueu por. Anirem a Ferraz”, diu al vídeo. “Estarem tots junts, units, i si ens han de colpejar i tirotejar, serem allà defensant la constitució”, acaba. Josué Cárdenas, un periodista amb 25.000 seguidors i amb una acreditació al congrés espanyol –pertany al mitjà ultra Periodista Digital– ha publicat un missatge que diu: “Avui ha de cremar Ferraz”, en referència a la seu del PSOE.

Si es cierto que alguien encargó el asesinato de Alejo Vidal Quadras (es una hipótesis que baraja la Policía) no es descabellado pensar que quien lo encargó quería asustar a la población justo cuando está movilizándose como nunca contra Sánchez.Lo explico aquí pic.twitter.com/IUmTeH1luu

— Javier Negre (@javiernegre10) November 9, 2023

Vito Quiles té 171.000 seguidors a Twitter i 19.000 a Telegram. Després del tiroteig a Vidal-Quadras ha piulat: “Cal recordar que la guerra civil va començar amb el tret a un dels líders de l’oposició, el polític Calvo Sotelo. Ens diuen que no fem paral·lelismes, però, en la situació que estem, no s’ha de descartar res.” El missatge acumula més de mig milió de visualitzacions. Encara un altre: “Fonts de la policia assenyalen que l’autor del tret és un professional que ha executat una acció ‘planificada’ i que tenia estudiats els moviments del seu objectiu.” Cosa que enllaça amb una conclusió, en un piulet posterior: “M’escriuen coneguts de diferents punts d’Espanya per dir-me que s’encaminen cap a Madrid per manifestar-se a Ferraz aquest vespre. Això d’avui serà un clam, inundarem els carrers contra el cop d’estat.”

La referència a Calvo Sotelo va més enllà de Quiles; avui ja s’han fet més de setze mil piulets amb el seu nom. José Calvo Sotelo fou un polític monàrquic durant la Segona República espanyola i havia estat ministre durant la dictadura de Primo de Rivera. Un pistoler socialista el va matar i, cinc dies després, hi va haver el cop d’estat. La dictadura franquista el va nomenar protomàrtir nacional. Uns quants comptes el comparen amb Vidal-Quadras. El perfil Capitán General de los Tercios, amb 64.000 seguidors a Twitter, diu: “Es constitueix un nou Front Popular i gairebé hi ha un assassinat d’un polític de l’oposició. Benvinguts al 1936.” I Josep Ramon Bosch (24.000 seguidors), ex-president de Societat Civil Catalana, ha publicat una fotografia de Calvo Sotelo mort i ensangonat, acompanyada d’una reflexió sobre aquell assassinat: “Va començar la guerra civil. Memòria històrica.” Fins i tot l’ex-socialista Rosa Díez, ara oracle ultra, repiula un text que diu: “Cada dia que passa recorda més l’any 36.”

Aquesta és la instrumentalització que en fan els influenciadors d’extrema dreta. Però els paral·lelismes que suggereixen un clima pre-colpista no són tan sols digitals, sinó que connecten amb el discurs que uns quants dirigents espanyolistes han anat apujant de to aquestes darreres hores. La majoria dels comptes esmentats han repiulat el vídeo de Santiago Abascal, president de Vox, després de l’anunci de l’acord d’avui entre el PSOE i Junts: “Comença un període negre de la història d’Espanya. Avui s’ha engegat un cop d’estat contra la nació –ha dit–. Iniciem una resistència civil que serà llarga i que només té un final. O el dictador al banc dels acusats o els qui ens oposem al cop a la presó.”

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha dit aquest matí: “El camí és entrar en una dictadura.” I ha afegit: “Han estat amb la comèdia que venia Franco, la ultradreta, el blanc i negre, les dones a la cuina, i ens han endossat una dictadura. Per la porta del darrere. Som al començament.” El to d’Ayuso és substancialment diferent del d’Alberto Núñez Feijóo, president del seu partit. Per bé que Feijóo ha comparegut tens i ha comparat l’acord amb el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, el terrorisme d’ETA i el “cop d’estat” del Primer d’Octubre de 2017, ha dit que la democràcia espanyola és forta, que té recursos i que prevaldrà. L’augment de la tensió i la radicalitat dels qui, a poc a poc, s’han alçat com a portaveus de les manifestacions, sembla que han començat també a dividir la dreta espanyolista.

Totes les associacions de jutges espanyols, contra el pacte Junts-PSOE: “Hi ha un risc evident de trencar democràcia”

“El pacte de Brussel·les tomba la transició”: la premsa espanyola esclata contra l’acord Junts-PSOE

L’acord a què Junts i el PSOE han arribat aquest matí, després d’un llarg procés de negociació, ha aplanat definitivament el camí per a la investidura de Pedro Sánchez, que tot apunta que serà confirmat com a nou president espanyol la setmana vinent amb el suport de les forces independentistes.

El pacte, tanmateix, ha estat difícil de pair per a gran part de la premsa de Madrid, que hi ha reaccionat amb titulars a mig camí entre la còlera i l’exasperació.

El digital El Confidencial, per exemple, titula que “Sánchez cedeix a tot: amnistia total i negociarà un referèndum amb mediador i règim fiscal català”, explicant a l’interior que “els independentistes marcaran l’agenda política durant tota la legislatura”. Al costat, un altre article resa que “Sánchez condeix a Puigdemont una amnistia total al procés i s’obre al perdó del lawfare“. Més avall, a la secció d’opinió, José Antonio Zarzalejos, escriu que “l’acord de Brussel·les tomba la transició” i lamenta que l’acord “consisteix en la derogació de la constitució a través de l’omissió a tots els efectes”.

El Mundo, per la seva banda, encapçala la seva edició digital amb un titular en majúscules que diu que “PSOE i Junts signen el pacte per a investir Sánchez amb els vots de Puigdemont”. Al bloc immediatament inferior, un article alerta que “Puigdemont ja amenaça Sánchez”, un segon detalla les “cessions” de Sánchez a Puigdemont (que inclouen “la cobertura legal al lawfare” i “la no renúncia a la unilateralitat”) i un altre recull l’oposició dels inspectors de la Hisenda espanyola contra el pacte, que adverteixen que “permet entrellucar la ruptura de la igualtat i comunitats autònomes de primera i de segona”. A la secció d’opinió, Rafa Latorre lamenta que l’acord fa passar a la història l’estat de dret espanyol i denuncia “el buidatge democràtic d’Espanya“.

El Español, per la seva banda, titula que “Sánchez entrega a Puigdemont una amnistia amb lawfare, pactes sobre referèndum i finançament i verificador internacional” i recorda en una altra peça que “Puigdemont no renuncia a la unilateralitat”.

No menys abrandat es mostra el diari La Razón, que en una editorial d’urgència publicada aquesta tarda denuncia que “El sanchisme desarma la democràcia de tots”. I afegeix: “Els espanyols de bé estem cridats a la mobilització contra l’atropellament i la indignitat. Sense resignació ni rendició. La democràcia prevaldrà davant aquells qui la venen per trenta monedes de plata o set diputats”.

L’ABC escriu que “l’independentisme es vanta de sotmetre l’estat en l’aniversari de la consulta del 2014” i denuncia que “l’acord obre la porta a auditar el poder judicial en seu parlamentària“. En la mateixa línia, un tercer article lamenta que el pacte “acabaria amb la solidaritat entre regions”.

Més receptius es mostren El País i el digital El Diario, que adopten un to molt més contingut parlen d’un “acord sobre el desacord” i de “pactar els desacords en el text de l’acord”. “Per molt que la dreta presenti aquest acord com l’inici d’una dictadura, com una gran traïció, la realitat és que no hi ha en aquest pacte cap altra gran concessió”, escriu el director d’El Diario, Ignacio Escolar.

[VÍDEOS] Crits de “Pedro Sánchez a la presó” en una nova jornada de protestes contra l’amnistia a Madrid

Hores després de l’anunci de l’acord de legislatura i investidura subscrit entre Junts i PSOE, centenars de persones han sortit als carrers de Madrid per a protestar-hi en contra. En la concentració, que s’està fent davant de l’oficina que el Parlament Europeu té a Madrid, s’han sentit crits tant contra Carles Puigdemont, com contra Pedro Sánchez. De fet, la consigna més repetida ha estat la de “Pedro Sánchez a la presó”.

La mobilització s’emmarca dins de les concentracions que d’ençà de divendres s’estan fent contra l’amnistia i el pacte d’investidura entre Junts i PSOE. Aquestes protestes han estat marcades pel to amenaçant i per la presència de grups feixistes i nazis.

L’Assemblea considera que els pactes d’investidura allunyen Catalunya de la independència

L’Assemblea assegura que els acords de legislatura subscrits pels partits independentistes amb el PSOE allunyen Catalunya de la independència. A més, els titllen directament de rendició: “Deixar en mans del PSOE una resolució al conflicte significa perpetuar el conflicte i postergar sine die la seva resolució. Més que un acord és una rendició”.

L’entitat ha emès un comunicat en el qual ha valorat l’acord subscrit per Junts i PSOE, assenyalant que suposa una renúncia a la unilateralitat i a fer efectiva la independència. També ha criticat els partits independentistes per haver-se posat abans d’acord amb el PSOE, que no pas declarat la independència: “Es posen abans d’acord amb el PSOE per mantenir la submissió a Espanya que entre els independentistes per constituir l’Estat català, que és l’únic instrument que ens assegura un futur de llibertat, dignitat i prosperitat”.

A més, ha retret a Junts el fet de no haver assolit cap objectiu en les negociacions, a parer seu: “Ens sembla una presa de pèl plantejar un acord polític que es vol dir històric a través de la simple reproducció de les posicions d’inici negociadores de les parts. Un acord seriós especificaria els acords de les parts i en cap cas unes meres posicions d’inici”.

Finalment, l’Assemblea s’ha compromès a continuar treballant per la independència articulant tots els instruments i mecanismes necessaris per a aconseguir-la com més aviat millor.

La premsa internacional destaca la forta tensió a Espanya per l’acord i hi vincula l’atac a Vidal-Quadras

L’acord entre Junts i el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez ha tingut un ampli ressò en la premsa internacional. La majoria de grans capçaleres destaquen el fet que el pacte inclou una llei d’amnistia sobre els fets relacionats amb el procés d’independència, i posen l’accent en la tensió polític i social que genera a Madrid. I fins i tot hi vinculen l’atac d’avui contra l’ex-dirigent del PP Aleix Vidal-Quadras. 

És el cas de la BBC , que diu: “Dirigents del PP han acusat el president del govern en funcions de lliurar un xec en blanc a l’independentisme. La batllessa de Madrid, Isabel Díaz Ayuso ha dit que els socialistes ‘venien una nació amb segles d’història’ amb un atac a l’estat de dret”. I afegeix: “Com a mostra de l’ambient febril que envolta l’acord, un ex-dirigent català del PP i fundador del partit d’extrema dreta Vox ha rebut un tret a la cara i ha resultat ferit en un carrer de Madrid. Aleix Vidal-Quadras havia condemnat abans el “pacte infame”, advertint que convertiria Espanya en una tirania totalitària.”

The Guardian informa de l’atac contra Vidal-Quadras posant-hi també com a context el pacte d’investidura. “L’incident es produeix després d’uns dies tumultuosos en la política espanyola. Pedro Sánchez ha fet un pas més aquest dijous vers un nou mandat arran d’un acord del PSOE amb els separatistes catalans que ofereix una amnistia per als qui van participar en l’intent il·legal i fallit d’independència de fa sis anys (…) Vidal Quadras havia expressat l’oposició a aquesta amnistia de manera molt clara.“

Hi ha altres mitjans, com The Independent, que recullen els termes de l’acord: Els socialistes espanyols amnistiaran els independentistes catalans a canvi del seu suport al nou govern. 

Un titular molt semblant al de l’ABC News, que ha destacat les declaracions de Puigdemont: “No hem acceptat haver comès cap delicte, no hem hagut de demanar perdó.’ Puigdempnt ha explicat detalls de l’acord que inclouen l’acceptació per part de Madrid d’un observador internacional encara per nomenar per a garantir que ambdues parts compleixen la seva part del tracte. L’observador internacional ha estat una vella reivindicació dels separatistes, perquè pensen que implicaria una relació bilateral” entre Espanya i Catalunya. 

Der Spiegel es fa ressò també del pacte, i diu que ha posat en peu de guerra l’oposició a Pedro Sánchez. En destaca l’acord sobre l’amnistia, i diu que “Puigdemont, a qui molts espanyols continuen considerant l’enemic de l’estat, també podria beneficiar-se’n i, així, tornar a Espanya”

El diari Le Monde també posa l’accent en el caràcter controvertit de la llei d’amnistia. “Aquesta llei, que hauria de permetre el retorn de Puigdemont, haurà de ser aprovada pel parlament [espanyol] tan bon punt Sánchez hagi jurat el seu càrrec davant dels diputats, segurament la setmana vinent.” I recorda que la Comissió Europea ha demanat explicacions al govern espanyol sobre aquesta futura llei. 

Precisament l’edició europea de Politico, que és el mitjà de capçalera a Brussel·les entre el personal que treballa a les institucions comunitàries, posa l’èmfasi en aquesta carta de la Comissió. El diari recull les explicacions de fonts pròximes a Reynders, segons les quals han rebut “molts missatges de preocupació de ciutadans i ‘altres” sobre aquesta possible llei”, i que el comissari vol tenir més informació de primera mà per tenir-ne una opinió. I hi afegeix un altre argument de fons: que la Comissió “podria intervenir per qüestions de l’estat de dret” perquè “els polítics que encaren processos [judicials] per malversació pel referèndum il·legal d’independència del 2017 dissenyen ara una llei per evitar el seu propi processament”.

Avui, capítol especial de ‘La tertúlia proscrita’ sobre l’acord d’investidura entre Junts i el PSOE

Nou capítol especial de La tertúlia proscrita. Aquesta setmana, de manera excepcional, la tertúlia també es farà a les 21.00 en directe, per analitzar les novetats de l’acord d’investidura entre Junts i el PSOE, que han anunciat avui. Josep Costa, Albano-Dante Fachin i Txell Partal analitzaran l’última hora de la política catalana, després de l’acord. I també tot allò que pugui passar a Madrid aquest vespre.

A partir de les 21.00, trobareu el vídeo en directe, ací:

La tertúlia proscrita es fa cada dijous i es pot seguir en vídeo, com un programa de televisió, a les pàgines de VilaWeb i a YouTube. També es pot escoltar en format de pòdcast a SpotifyApple PodcastsGoogle Podcasts i Amazon Music.

ERC veu amb bons ulls l’acord Junts-PSOE: “És una bona oportunitat per a sincronitzar objectius estratègics”

ERC veu amb bons ulls l’acord que s’ha anunciat avui entre Junts per Catalunya i PSOE. “És una bona oportunitat per sincronitzar i coordinar els objectius estratègics. Això ens permetrà avançar”, ha expressat la portaveu del partit, Raquel Sans, durant la conferència de premsa aquesta tarda al parlament. Sans ha celebrat que el partit del president Carles Puigdemont se sumi a la via de la negociació, i ha recordat que ERC ha reivindicat que aquesta és la manera d’avançar. Sans considera que l’acord és un guany pel país, ja que apropa el registre de la llei d’amnistia al congrés espanyol.

El PSOE presenta l’acord reconeixent que el conflicte a Catalunya s’ha de resoldre per vies polítiques

El president Pere Aragonès ha valorat breument la signatura del pacte entre Junts i el PSOE, tot dient que hi ha alguns punts en comú amb el pacte d’ERC. “Celebro que l’amnistia pugui tirar endavant, que s’obre una etapa en què ens centrarem en la resolució del conflicte polític i que coincidim en la via de la negociació per a aconseguir aquests objectius”, ha dit en declaracions als passadissos del parlament. Aragonès, però, no ha volgut valorar si aquest de Junts i el PSOE és un acord de legislatura o d’investidura només. “El que és important són els acords en si. I en el conjunt dels acords hi guanya Catalunya”, ha conclòs.

Els jutges i fiscals espanyols, contra el pacte Junts-PSOE: “Hi ha un risc evident de trencar la democràcia”

Les associacions de jutges i fiscals espanyols han manifestat en un comunicat la preocupació pel pacte subscrit entre Junts i PSOE per a investir Pedro Sánchez com a president espanyol. Diuen que, a parer seu, l’acord conté un “risc evident de trencar la democràcia”.

Aquests comunicats són el segon torcebraç de la judicatura espanyola contra el govern de Pedro Sánchez, després de la declaració institucional contra l’amnistia, que va aprovar dilluns el Consell General del Poder Judicial espanyol.

[EN DIRECTE] Tota la informació sobre l’acord entre Junts i el PSOE

Les quatre associacions judicials són l’Associació Professional de la Magistratura (APM), l’Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV), Jutges i Jutgesses per la Democràcia (JJpD) i Fòrum Judicial Independent (FJI). En el document que han signat posen èmfasi en les referències a la lawfare.

Lamenten que l’acord inclogui la possibilitat d’aprovar comissions d’investigació parlamentàries per a determinar possibles casos de politització de la judicatura. “Això podria significar, a la pràctica, sotmetre a revisió parlamentària els procediments i decisions judicials amb evident intromissió en la independència judicial i trencament de la separació de poders”, diuen. Respecte a la lawfare, responen que els jutges han d’estar sotmesos únicament a l’imperi de la llei, com s’estableix en l’article 117.1 de la constitució espanyola.

Per la seva banda, l’Associació de Fiscals ha advertit que, sota el seu criteri, la possibilitat de crear comissions d’investigació sobre actuacions judicials suposa un atac sense precedents a la independència judicial que es tradueix en un menyspreu absolut a l’estat de dret. A més, també ha criticat l’ús de la paraula lawfareEn aquest sentit, la Unió Progressista de Fiscals (UPF) ha titllat d’inadmissible la creació d’aquestes comissions.

Junts-PSOE: un acord de pau més que no d’investidura, però ple de riscos i inconcrecions

A l’hora d’analitzar el pacte entre Junts i el PSOE, que permetrà finalment la investidura de Pedro Sánchez, crec que cal distingir tres elements per separat: el pacte mateix, les garanties d’aquest pacte i la llei d’amnistia. D’aquesta darrera, no en puc parlar fins que siga pública i es puga llegir; però dels altres dos, sí.

El pacte és molt ambiciós i significa un canvi gros d’escenari. Però té un problema greu que vull assenyalar d’entrada: no hi ha garanties de compliment, i això, parlant del PSOE i sabent quin peu calça, és assumir molt de risc. Junts afirma que el mecanisme internacional de verificació i la seua pròpia capacitat de tombar el govern espanyol en tot moment són les garanties del pacte. A mi em semblen unes garanties insuficients, però en qualsevol cas reconec que només el temps posarà les coses al seu lloc.

Hi ha una segona cosa que també vull assenyalar abans d’analitzar el document. Fa sis anys, després de no haver implementat la república independent proclamada pel parlament, es va obrir una via política de confrontació amb l’estat espanyol de l’exili estant. Basada a denunciar que Espanya no és una democràcia i acorralar-la des de les institucions europees per obligar-la a reformar-se. Aquesta via canvia dramàticament avui. Hom pot considerar i defensar que, precisament, canvia ara perquè és arran del seu èxit, especialment en els tribunals, que s’ha pogut construir la nova situació. Però, novament, no tenim cap certesa que el PSOE estiga convençut del que fa i, en canvi, sí que sabem que l’exili i la línia de lluita, confrontació i deslegitimació de l’estat espanyol que representa s’acaben.

Parlant, finalment i en concret, del pacte polític signat entre Junts i el PSOE, he de dir que m’ha sobtat molt, i m’ha sorprès especialment, la forma en què està redactat. Per la tècnica. Això no és un acord de legislatura, no és un pacte típic de qualsevol democràcia europea, sinó que té l’estructura, la tècnica i la narrativa d’un acord de pau. I en aquest sentit, va molt més enllà de qualsevol cosa signada abans i no es pot comparar amb res del que hàgem vist fins ara. Entre més obvietats, perquè en aquest cas Junts no reconeix el marc constitucional espanyol ni s’hi compromet, com sí que ha fet, en canvi, el govern de Pere Aragonès a la taula de diàleg.

Remarque això de la tècnica dels acords de pau perquè crec que podem cometre un error d’apreciació tots plegats si no ho tenim en compte. Per exemple, en una negociació política normal i corrent sonaria simplement ridícul dir que una part defensarà un referèndum d’autodeterminació i l’altra l’estatut de Maragall. Però en un procés de pau aquesta és precisament la tècnica apropiada, partir de la discrepància, perquè és arran d’aquesta discrepància que l’equip de mediació internacional és qui proposa els nous passos a seguir.

Però, una vegada més, no sabem res d’aquest mecanisme de mediació internacional, i aquesta inconcreció fa malfiar d’entrada. He d’aclarir que tampoc no és una situació inusual, aquesta. Els mecanismes de verificació internacional dels conflictes actuen a l’ombra i amb discreció, necessiten fer-ho així per ser eficaços. I es fa així perquè les dues parts que negocien els reconeixen autoritat. Una darrera inconcreció inquietant, doncs, és que no sabem si, en realitat, el PSOE els reconeix aquesta autoritat o no.

Sobre el paper la reconeix, això sí que és veritat. I això i el canvi de narrativa pública que fa el PSOE són, precisament, els valors principals del document signat.

Perquè la narrativa desplegada en l’acord, com a narrativa compartida per tots dos partits, conté prou elements nous per a significar un canvi molt radical de posició dels socialistes.

Els socialistes reconeixen per primera vegada la narrativa independentista que situa el marc de les relacions entre Catalunya i Espanya en un conflicte nacional irresolt i, els darrers anys, en una manca de reacció democràtica per part de l’estat, que ha de tenir solució i que ha de tenir una solució estrictament política.

En aquest sentit, hi ha molts detalls que esquitxen el document. La referència als decrets de Nova Planta i l’abolició per la força de les constitucions catalanes, per començar. Una referència que no té res de banal ni d’anecdòtic, precisament, perquè va a l’arrel del conflicte i invoca la sobirania primera i original de Catalunya. I una referència també, per cert, que inclou implícitament el País Valencià i les Illes, perquè la Nova Planta es va imposar a la nació sencera.

També és molt significatiu el moment en què el text parla sense embuts ni dissimulacions de la “distància entre els nostres projectes nacionals”. I que, per tant, situa cada partit, de manera implícita, en una nació diferent.

I, tot i que podria ser més clara i seria millor, encara hi ha la referència final al parlament de Catalunya com a representant legítim del poble. No diu pas, com Junts dóna entenent, que reconeix que la darrera paraula la tindrà només el poble de Catalunya, però tampoc no ho nega, cosa que fins ara era un tabú en el discurs del PSOE.

Siga com siga, el punt més important del document, per mi, és quan els socialistes reconeixen, d’acord amb Junts, que hi ha un conflicte que “només la política en democràcia pot canalitzar per cercar una solució atès que, sis anys després, la qüestió de fons continua sense resoldre’s”.

Ací, per tant, el PSOE reconeix que sis anys després de la proclamació de la independència, el conflicte nacional català no tan sols existeix, sinó que continua sense resoldre’s i ha de ser endreçat.

Crec que estarem tots d’acord que això no té res a veure amb la retòrica de la rendició de l’independentisme, el final del procés i totes aquestes coses que els hem sentit a dir tot sovint. Però, novament, sense garanties que res de tot plegat continuarà essent assumit de debò pel Partit Socialista espanyol una volta Pedro Sánchez torne a instal·lar-se a la Moncloa.

En resum. Aquest acord és una fita major i té una ambició gran, però també té el perill que no hi ha garanties tangibles de res –tot esperant de veure com funciona el mecanisme internacional de verificació.

Estic segur que al final, com passa sempre, serà el temps i l’evolució del conflicte que ens diran si ha estat un encert o un error, signar-lo. La gent hi dirà la seua, segur, i es mobilitzarà i un dia votarà i decidirà amb el seu vot si això tenia cap sentit o no. El protagonisme del carrer tornarà. I paral·lelament, Espanya entrarà en una desestabilització majúscula –com hem vist clarament avui amb l’atemptat contra Vidal-Quadras i els discursos colpistes de Feijóo i Abascal–, que és una cosa que sempre juga a favor de Catalunya. La combinació de tot plegat i la constatació que anirem obtenint sobre si parlem de paper mullat o si realment hi ha un canvi, marcaran la política catalana i l’espanyola, d’una manera brutal, els mesos i anys vinents.

 

Alba Vergés és encausada per la vaccinació de la covid de policies espanyols

El jutjat d’instrucció 17 de Barcelona, que investiga la gestió de la vaccinació contra la covid dels agents de la Guàrdia Civil i la policia espanyola a Catalunya, ha encausat la vice-presidenta del Parlament de Catalunya, Alba Vergés, que en aquell moment era consellera de Salut. Com que és aforada, li donen un termini de vint dies perquè digui si vol declarar voluntàriament al jutjat d’instrucció.

A final d’octubre la fiscalia va demanar al jutjat que s’obrís una investigació a Vergés. Ho van decidir arran d’uns missatges de WhatsApp aportats al jutjat entre un membre del gabinet de la consellera i la qui era sots-directora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas: “La consellera demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional”; “Carmen, parlat amb HC i SC, no veuen ni GC ni PN totes les edats, veuen per franja de 60 a 65” i “Altre cop la consellera em demana parar Guàrdia Civil i Policia Nacional, no podem argumentar-ho, ho hauríem de parar”.

El jutjat d’instrucció número 17 de Barcelona investiga Cabezas; l’ex-conseller de Salut i aleshores secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon; l’ex-secretari general de Salut, Marc Ramentol; l’ex-director del CatSalut, Adrià Comella; l’ex-director de Serveis del Departament de Salut, Xavier Rodríguez; i l’ex-directora d’Organitzacions del CatSalut, Sara Manjón. La defensa de Cabezas i Argimon han presentat un escrit al jutjat defensant que no van tenir res a veure amb el retard, i per demostrar-ho han mostrat missatges de WhatsApp que segons que sembla els exculpen.

La investigació va començar per la denúncia de les associacions i sindicats de policies i guàrdies civils JUCIL, JUPOL, SPP i AEGC. De primer, el TSJC va refusar d’investigar Vergés, perquè no veien cap “acció o omissió” que li poguessin imputar directament en aquest cas. Amb tot, el tribunal va ordenar a la justícia ordinària que identifiqués els responsables, cosa que va propiciar que el jutjat 17 de Barcelona obrís una causa penal. A més, prèviament el TSJC ja havia ordenat al govern que fossin vaccinats de manera “immediata”, cosa que va obligar a canviar els plans de vaccinació, que en aquell moment prioritzaven els col·lectius vulnerables.

Ara, a partir de les declaracions dels investigats i de l’aportació dels missatges de WhatsApp, la fiscalia va canviar de parer i va demanar que Vergés fos encausada.

Argimon i Cabezas apunten a Vergés

Segons que va informar l’ACN, Marc Ramentol, en la seva declaració judicial, va dir que l’aturada de la vaccinació de les forces policíaques havia estat una decisió col·legiada, però Cabezas i Argimon ho van atribuir directament a l’entorn més afí a la consellera i van demanar que s’arxivés la causa contra ells.

De fet, a banda dels missatges de WhatsApp citats, també n’aporten un que Cabezas va enviar el 23 de març a la cap de gabinet de Vergés: “Jo crec que les hem de fer tots, perquè si no hi haurà un problema de desigualtat amb altres CCAA i amb altres cossos de seguretat i haurem d’anar més vegades als centres a vacunar-los.”

Argimon i Cabezas aporten un altre correu electrònic enviat a Vergés, inclòs en la causa quan ja era al TSJC, en què una responsable de la delegació del govern espanyol a Catalunya demana per què el 24 de març de 2021 s’ha aturat la vaccinació als policies espanyols destinats a Catalunya. Ni la reclamació ni la resposta no són compartides amb Cabezas i Argimon.

La defensa d’Argimon especifica que no va participar en les reunions dels dies 22 i 24 de març del Consell de Direcció de Salut, que era l’òrgan que decidia sobre l’administració de vaccins seguint l’estratègia acordada al Consell Interterritorial del sistema espanyol de salut. Precisament, Argimon presenta missatges de Vergés en què assegurava que durant la reunió del Consell Interterritorial “tots volen acabar amb els grups essencials” en referència a la represa de la vaccinació amb Astrazeneca a partir del grup d’edat de 55 a 65. Argimon li va respondre: “Nosaltres ho compaginarem, ho hem fet sempre.” La mateixa resposta que va donar a Ramentol.

A l’escrit al jutjat, tant Argimon com Cabezas diuen que eren partidaris de compaginar la vaccinació per criteri d’edat i col·lectius essencials, entre els quals hi havia els cossos de seguretat –tant Mossos d’Esquadra com policies locals i agents de Guàrdia Civil i policia espanyola destinats a Catalunya–, juntament amb col·lectius com ara sanitaris, bombers i serveis de protecció civil.

ERC defensa la gestió durant la covid

ERC ha fet un comunicat defensat la gestió del govern durant la pandèmia de la covid i l’aplicació dels criteris tècnics i mèdics per l’estratègia de vaccinació. El partit diu que es van vaccinar els agents de la Guàrdia Civil i la policia espanyola seguint criteris fixats. Recorda tant les dificultats de coordinació burocràtica per a la vaccinació d’aquests agents, com les indicacions del ministeri espanyol respecte la vaccinació amb Astrazeneca amb canvis de criteris recurrents.

“Esquerra manté que aquesta causa és injusta i, tal com va apuntar amb la presentació de la querella, hi veu intencionalitat i persecució ideològica contra dirigents independentistes”, diu el partit.

Ponsatí critica la resolució del TEDH contra Hasel: “És molt greu”

L’eurodiputada de Junts i Lliures per Europa Clara Ponsatí ha criticat en un piulet la resolució en què el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha rebutjat la demanda de Pablo Hasel contra Espanya, que ha titllat d’injusta i de molt greu.

“Tota la meva solidaritat amb en Pablo Hasel. És dur però ell està preparat per suportar-ho. És una decisió injusta. La condemna no té res a veure amb un perill imminent per a ningú. Tots tenim tot el dret a insultar el rei, com d’altra banda el propi TEDH havia explicat”, ha escrit a Twitter.

I en un altre missatge ha afegit: “Els estats estan trencant a poc a poc els mecanismes que ens havien de protegir dels seus excessos i no hi estem reaccionant. Aquesta decisió és molt greu, no és una cosa qualsevol, i ens obliga a organitzar-nos per a evitar que aquesta Europa es consolidi així.”

Els estats estan trencant poc a poc els mecanismes que ens havien de protegir dels seus excessos i no hi estem reaccionant. Aquesta decisió és molt greu, no és una cosa qualsevol, i ens obliga a organitzar-nos per a evitar que aquesta Europa es consolidi així.

— Clara Ponsatí (@ClaraPonsati) November 9, 2023

El tinent de batlle de Vox de l’Ajuntament de València: “Ser nazi no és cap delicte”

El segon tinent de batlle de l’Ajuntament de València, Juanma Badenas (Vox), ha encès la polèmica en una entrevista a Valencia Plaza, en la qual ha disculpat la presència de grups de neonazis en les protestes contra l’amnistia dient que “ser nazi no és cap delicte“. La batllessa, María José Català, ha dit que no comparteix les paraules, i l’oposició n’ha demanat la destitució.

Badenas ha condemnat la violència al carrer, però ha defensat la legitimitat de les protestes i ha disculpat la presència de neonazis: “Ser nazi no és cap delicte. Jo nazi, no ho seria mai. Però s’ha de deixar que cadascú sigui el que vulgui, pel dret a la llibertat ideològica. Una cosa és que un diga que és un nazi, i una altra cosa és que es comporte com un violent o un assassí. Allò que es castiga no és pensament. El pensament no delinqueix.”

Més tard, a l’Ajuntament de València, han tornat a preguntar-li al respecte, i s’ha reafirmat: “Dic el que diria qualsevol catedràtic de dret penal: el pensament no delinqueix. En el dret espanyol les ideologies no són delictives. Existeix la llibertat de pensament, regulada en la nostra constitució”. Ha afegit que, igual que el seu partit, Vox, és “un gran defensor de la constitució espanyola i els drets fonamentals”. “Una altra cosa són les actituds i els comportaments de les persones, que sí que poden ser delictives”, ha afegit.

“Ser comunista, anarquista o liberal no és res delictiu en si mateix. Són les persones les que cometen aquests delictes emparats en el que sigui, en el seu propi pensament o en la seva ideologia”, ha expressat.

Davant la pregunta directa de si justifica el nazisme, ha contestat: “Al contrari, una de les pitjors coses que ha passat en la història del món i d’Europa és l’existència del nazisme”.

Català i l’oposició condemnen les paraules

La batllessa de València, María José Catalá, s’ha desmarcat de les paraules del seu soci: “No hi puc estar d’acord, ho dic clarament”. Ara bé, tampoc no ha fet cas de la petició del PSPV i de Compromís de destituir Badenas immediatament. “El PSPV demana cada dia la destitució d’algú”, ha dit, i ha dit que no vol entrar en aquesta dinàmica. “El més important és que els veïns d’Orriols, i demà d’altres barris, vegen resolts els seus problemes”, ha conclòs.

El portaveu de Compromís a l’Ajuntament de València, l’ex-batlle Joan Ribó, ha demanat a Català de revisar qui són els seus socis de govern i ha dit que són declaracions totalment impresentables. “És un menyspreu i un perill per a València, per a les institucions i per a la democràcia que el PP empara dins del seu govern”, ha dit. I ha afegit: “La ideologia nazi és culpable dels majors horrors que ha sofert Europa en l’últim segle. Els nazis són els directes responsables de la Segona Guerra Mundial que va provocar més de 40 milions de morts. Hem de recordar tots els crematoris, els camps d’extermini. Són els nazis els qui van assassinar a jueus, homosexuals, dissidents polítics, a ciutadans republicans espanyols. Per tant, dir que no és un delicte és una barbaritat, és pitjor que un delicte, és la cultura de l’assassinat i la mort.”

Puigdemont defensa que s’ha arribat a un acord inèdit que obre una nova etapa per a resoldre el conflicte

El president Carles Puigdemont ha dit que amb l’acord subscrit avui entre Junts i el PSOE s’entrava en una etapa inèdita que caldria saber explorar i explotar: “[El recorregut i ambició de l’etapa] dependrà en gran part de nosaltres, de la capacitat que tinguem d’emprar les eines que hem acordat i en la qual no ens hem fixat cap més límit que la voluntat expressada pel poble de Catalunya.”

Puigdemont ha començat dient que era molt important que s’assumís que s’havia d’abordar resolució del conflicte en termes molt diferents dels de la legislatura anterior. I ha afegit: “Per dir i fer el mateix que s’ha fet els darrers quatre anys, Junts no fa cap falta.”

“Ara mateix no tenim res més a celebrar que la posada en marxa d’un procés de negociació com el que hem demanat a l’estat espanyol. Assumim que això, en si mateix, no és la resolució de res. Avui no va d’aixecar expectatives, i menys atesa la gran desconfiança que ens tenim”, ha explicat.

I sobre aquesta qüestió, ha destacat la importància d’haver acordat un mecanisme de mediació que faci seguiment de la negociació i del compliment dels acords que s’assoleixin sobre el reconeixement nacional de Catalunya. “S’han concretat els integrants del mecanisme mediació, que no poden ser espanyols ni catalans, i que hauran de treballar amb discreció, i no a l’estat espanyol, si jo he de participar en la negociació. Això ens ha de donar garanties que fins ara no existien”, ha dit Puigdemont, que ha concretat que la primera reunió es farà abans no acabi el mes de novembre.

Sobre l’amnistia, ha dit que la llei no podia excloure les víctimes de la guerra bruta de l’estat espanyol contra l’independentisme d’ençà de fa anys, “amb alguns episodis coneguts, però uns altres que coneixerem”. “Tenim el dret no només que se’ns repari la injustícia d’una persecució política denunciada per organismes internacionals, sinó que això no torni a passar, o que, si passa, siguin els seus responsables els perseguits per la justícia.”

“L’estabilitat del govern sorgirà i penjarà d’una negociació permanent que tingui resultats, a diferència de la legislatura passada. Sense acords, la legislatura no tindrà recorregut: l”a canvi de res’ ha anat a la paperera de la història. S’han de produir avenços que justifiquin el nostre suport a cada llei i cada projecte que el govern espanyol pugui portar al congrés dels diputats”, ha explicat.

“Per arribar fins aquí, nosaltres no hem hagut de girar full, ni hem hagut d’assumir que hàgim comès cap delicte. No ens ha calgut demanar perdó. Mantenim la nostra posició”, ha reivindicat.

I sobre la negociació, ha afegit: “Podrem asseure’ns en una taula de reconeixement mutu, davant una tercera part que faciliti que puguem arribar a acords que fins ara no havíem estat capaços d’assolir amb Espanya. Potser canviant el marc i les condicions, això canviarà. No ho sé, ja ho veurem. Però per part nostra no ens podrem retreure de no haver intentat allò que fa anys que reclamem.”

Finalment, Puigdemont ha dit que l’acord era històric i ha augurat que marcaria un abans i un després en el conflicte entre Catalunya i Espanya. “Venim de molt lluny i continuem estant molt lluny. Hem d’anar acord a acord, trinxera a trinxera, assoliment a assoliment: tot condicionat”, ha sentenciat.

Vegeu ací la declaració de Puigdemont:

[DOCUMENT] El text de l’acord signat entre Junts per Catalunya i el PSOE

[DOCUMENT] El text de l’acord signat entre Junts per Catalunya i el PSOE

Junts per Catalunya i el PSOE han arribat a un acord per a la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Al document es diu que és un acord per a obrir “una nova etapa i contribuir a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya”, i per a “procurar la governabilitat durant la XV legislatura”.

El pacte constata les discrepàncies i la desconfiança entre el PSOE i Junts. Per això, diuen, volen “dotar-se d’un mecanisme entre les dues organitzacions, internacional, que tingui les funcions d’acompanyar, verificar i fer el seguiment de tot el procés de negociació i dels acords a què s’arribi”. La primera reunió es farà durant aquest mes i s’hi tractarà, entre més qüestions, del reconeixement nacional de Catalunya i també dels dèficits i les limitacions de l’autogovern.

És en aquest context que les dues parts hauran d’acordar, si escau, la metodologia de la negociació “per dotar el procés de certesa”; els continguts dels acords a negociar “a partir de les aspiracions de la societat catalana i de les demandes de les seves institucions”, que en termes generals s’agrupen en dos grans àmbits permanents: la superació dels dèficits i les limitacions de l’autogovern, i les relatives al reconeixement nacional de Catalunya; l’ampliació de la participació directa de Catalunya en les institucions europees i més organismes i entitats internacionals; l’estabilitat de la legislatura; i la llei d’amnistia, incloent-hi la lawfare. Sobre aquest punt, Santos Cerdán, per part del PSOE, ha dit que la llei d’amnistia ja s’ha acordat, però que si no es presenta encara és perquè hi han de donar el vist-i-plau tots els grups polítics que la presentaran al congrés espanyol.

El document avança que Junts proposarà de fer un referèndum d’autodeterminació, acollint-se a l’article 92 de la constitució espanyola, que fa referència a la convocatòria de referèndums. El PSOE, en canvi, proposarà el desenvolupament dels mecanismes prevists a l’estatut.

Podeu consultar l’acord sencer ací:

El PSOE presenta l’acord reconeixent que el conflicte a Catalunya s’ha de resoldre per vies polítiques

El secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán, ha comparegut a les 12.00 per explicar l’acord amb Junts per Catalunya. El PSOE ha presentat l’acord reconeixent que el conflicte a Catalunya s’ha de resoldre per vies polítiques. “Han passat sis anys des del 2017 i el conflicte de fons de Catalunya continua sense resoldre’s”, ha dit, i ha afegit que estan disposats a fer passos per a resoldre’l.

Cerdán ha destacat que és un acord entre organitzacions amb discrepàncies polítiques, però que poden trobar punts d’acord, i remarca que permet d’engegar un nou govern progressista.  “És hora de concedir a la societat catalana i a la resta de l’espanyola un nou horitzó”, ha dit.

El secretari d’Organització del PSOE destaca que l’acord amb Junts no es limita a la investidura de Pedro Sánchez, sinó que compromet una estabilitat parlamentària al govern espanyol durant els quatre anys de la legislatura. “No és un acord d’investidura, és un acord de legislatura”, ha esmentat.

Hemos alcanzado un acuerdo con JxCat que constituye una oportunidad histórica para resolver un conflicto que sólo desde la política puede y debe resolverse.

El #23J los ciudadanos dijeron no a un gobierno de PP y Vox y sí al Gobierno del PSOE; dijeron no al enfrentamiento y sí a… pic.twitter.com/gyqw2JEUs7

— PSOE (@PSOE) November 9, 2023

Santos Cerdán ha dit que la llei d’amnistia ja està acordada, però que si no es presenta encara és perquè hi han de donar el vistiplau tots els grups polítics que la presentaran al congrés espanyol. En el redactat final hi ha influït l’obertura d’una investigació per terrorisme de Carles Puigdemont per l’organització del Tsunami Democràtic. “El que ha passat aquesta setmana ha convidat Junts a fer una relectura del document que havíem pactat i a revisar-lo”, ha dit.

Podeu recuperar la compareixença tot seguit:

La Directa denuncia que la investigació per terrorisme contra Jesús Rodríguez és un atac a la llibertat de premsa

La Directa denuncia que l’encausament del periodista Jesús Rodríguez en la investigació per terrorisme contra Tsunami Democràtic és un atac a la llibertat de premsa i posa en risc l’exercici de la professió per a tots els mitjans. En un comunicat, el mitjà expressa que Rodríguez no ha participat en cap fet delictiu i que només ha exercit drets fonamentals: “Sempre s’ha limitat a dur a terme la seva tasca professional en l’exercici de la llibertat d’informació, dret fonamental que es vulnera amb la imputació”.

La Directa considera que la decisió del jutge de l’Audiència espanyola Manuel García-Castellón no es pot deslligar de la feina en defensa dels drets fonamentals que Rodríguez ha fet durant divuit anys amb la publicació d’articles sobre la vulneració de drets i la persecució de la dissidència. “Entenem aquesta ofensiva repressiva judicial com un intent d’impedir el desenvolupament de la seva tasca informativa”, expressen.

El mitjà recorda que no és la primera vegada que Rodríguez és reprimit per haver exercit la tasca periodística: l’any 2016, mentre cobria una manifestació, va ser agredit per un agent antiavalots. “L’atac policial va suposar-li una lesió a la cama i la fractura d’un dit de la mà –que li va provocar la pèrdua del 50 % de mobilitat–, així com un procés judicial de més de cinc anys, que va acabar amb la condemna de l’agent l’abril del 2021″, destaquen. Arran d’aquest fet, amb un altre fotoperiodista agredit i en el marc de la campanya #ProuMentidesPolicials –impulsada per Irídia, el Grup Barnils i Mèdia.cat, amb el suport europeu de Free Press Unlimited, es van querellar per fals testimoni contra un sergent i un agent dels Mossos d’Esquadra.

“Periodisme no és terrorisme”

La Directa ha publicat un comunicat denunciant el cas i també ha obert una recollida d’adhesions. “Aquest greu atac al dret a la informació no impedirà que continuem fent periodisme en defensa de drets i llibertats, sempre amb tot el vostre suport”, diuen.

#PeriodismeNoÉsTerrorisme | Aquesta acusació és un atac a la llibertat de premsa i al nostre mitjà.
https://t.co/2Eu6yOjEnj

Ja s'han adherit al comunicat una vintena de mitjans i organitzacions del món del periodisme.

Adhereix-t'hi: https://t.co/QQuUsULnWC pic.twitter.com/lJCySmPvDJ

— Directa (@La_Directa) November 9, 2023

La Directa destaca que els atacs a la premsa i la persecució de periodistes no són fets aïllats a l’estat espanyol. Fa esment al tancament dels mitjans de comunicació Egin, Ardi Beltza i Euskaldunon Egunkaria; l’empresonament de Xavier Vinader; la persecució de periodistes i fotoperiodistes com Isidre García, Carles Palacio o Joanna Giménez, i el procés judicial contra TV3 i Catalunya Ràdio per haver posat publicitat del referèndum del Primer d’Octubre.

Boye enxampa l’Audiència espanyola mentint a l’eurocambra sobre la investigació a Puigdemont per terrorisme

El Parlament Europeu va certificar el 2 d’octubre proppassat que no hi havia cap investigació en marxa contra el president i eurodiputat Carles Puigdemont. La Comissió d’Afers Jurídics de la cambra, presidida per l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, va fer saber a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que havien rebut informació de l’Audiència espanyola en aquest sentit. Es pot comprovar en aquesta comunicació del tancament formal d’un procediment d’empara de la immunitat que la defensa de Puigdemont havia demanat el setembre del 2020. Aquella petició era motivada per la publicació d’un reportatge a El Mundo que revelava informació sobre una investigació de l’Audiència espanyola que implicava Puigdemont. Més concretament, una investigació del jutjat número 6 d’aquest tribunal d’excepció, el que dirigeix Manuel García-Castellón, el jutge que dilluns va anunciar precisament que investigava Puigdemont (i nou persones més) per terrorisme en la causa contra el Tsunami Democràtic.

Així es desprenia de la informació del diari espanyol, segons el qual l’Audiència té oberts “diversos procediments, diligències prèvies i peces separades de presumptes delictes comesos per diversos sectors de l’independentisme català, entre els quals hi ha el nou pla de Puigdemont i els seus col·laboradors”. Continuava dient que la policia espanyola “havia acumulat una quinzena de sol·licituds d’escoltes telefòniques pendents d’aprovació durant mesos.” I tot plegat, explicava, per “uns il·lícits preparatoris d’una suposada i nova sedició-rebel·lió que persisteixen en cercles pròxims a Puigdemont i en elements clau i fonamentals de l’1-O i de l’anterior declaració unilateral”. 

Puigdemont va demanar l’empara de la immunitat, perquè com a eurodiputat no pot ser investigat sense el corresponent suplicatori, que la cambra ha d’aprovar. El 2 d’octubre passat va concloure el procediment, perquè l’Audiència espanyola va informar que no hi havia investigació contra Puigdemont; un mes després, el mateix tribunal va anunciar que l’investigava per terrorisme. 

És per això que l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, ha presentat un escrit a García-Castellón denunciant la gravetat de la situació, perquè afecta la seva immunitat com a eurodiputat, però també el seu dret de la tutela judicial efectiva i del jutge imparcial. Per això li exigeix que li digui des de quan investiga Puigdemont i la data exacta en què l’Audiència espanyola va informar el Parlament Europeu que no hi havia cap investigació.

El Tribunal d’Estrasburg rebutja la demanda de Pablo Hasel contra Espanya i en justifica la condemna

El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ha rebutjat la demanda que el raper Pablo Hasel va presentar contra l’estat espanyol per vulneració de drets fonamentals per la condemna a presó pels delictes d’enaltiment del terrorisme i d’injúries a la corona. El tribunal considera que la pena per enaltiment del terrorisme no és desproporcionada, i que si va entrar a la presó va ser per les condemnes anteriors.

Ponsatí critica la resolució del TEDH contra Hasel: “És molt greu”

Entre els arguments del TEDH per a rebutjar la demanda, n’hi ha de formals i de fons. Els formals tenen a veure amb el fet que el Tribunal Constitucional (TC) espanyol li havia desestimat la demanda d’empara perquè no havia justificat prou la transcendència constitucional del recurs contra la condemna. I quan el motiu del rebuig al TC és aquest, es considera que no s’ha exhaurit la via interna a l’estat de recurs, condició imprescindible per a poder portar la causa a Estrasburg. 

Dit això, els magistrats entren en el fons de la demanda, en la qual Hasel va denunciar que li havien vulnerat uns quants drets: el de llibertat de pensament, consciència i religió (de l’article 9 del Conveni Europeu dels Drets Humans); el de la llibertat d’expressió (article 10), el dret d’un recurs efectiu davant la llei (article 13) i la limitació abusiva dels drets del demandant (article 18). El tribunal els ha desestimat tots, perquè considera que la condemna ha estat ben aplicada i no ha vulnerat cap dret de Hasel.

Pablo Hasel: “Tots els represaliats sense excepció haurien de ser inclosos a l’amnistia”

Diu que “no es tractava pas d’un càstig penal pel simple desacord amb la ideologia política, sinó que, per la forma en què es va expressar i es va difondre la discrepància [política], es va tractar d’una condemna per incitació, provocació i pel risc que tercers, enardits per les declaracions [en les cançons], poguessin perpetrar violència real contra institucions i grups concrets”. I afegeix que els missatges de Hasel eren potencialment a disposició de molta gent, “jovent inclòs”.

Hasel fou condemnat, primer, a dos anys de presó i, després, en apel·lació, la sentència fou rebaixada a nou mesos. Això és important, segons el tribunal, perquè destaca que amb aquesta condemna per si sola no hauria entrat a la presó, però el fet que ja hagués estat condemnat a presó per glorificació del terrorisme va fer que la pena impliqués l’empresonament. “El tribunal considera que la condemna contra el demandant no és desproporcionada.” 

A més, el tribunal justifica la condemna per injúries a la corona i a altres institucions de l’estat, i diu que no és pas desproporcionada, atès que “tan sols” se li va imposar una multa, no pas cap pena de presó. Compara el seu cas amb el d’Otegi, que fou condemnat a un any de presó per haver dit que Juan Carlos era el cap dels torturadors. En aquell cas, el TEDH va donar la raó a Otegi i va condemnar Espanya. En aquest, el tribunal diu que Hasel no és pas un representant polític, que les lletres de les seves cançons, on hi ha acusacions “molt greus” envers la monarquia i la policia espanyola (de qui va dir que eren nazis i torturadors), són premeditades, i no pas fonamentades més enllà de la seva opinió.

La condemna

Malgrat que, d’entrada, l’Audiència espanyola va condemnar el raper a dos anys de presó, la sala d’apel·lació va rebaixar la pena a nou mesos, i va dir que els piulets de Hasel no encaixaven dins la llibertat d’expressió o creació artística perquè traspuaven violència i banalitzaven el terrorisme.

Quant als delictes d’injúries i calúmnies contra les institucions de l’estat espanyol i la corona, l’Audiència va argumentar que Hasel barrejava fets històrics amb uns altres de no acreditats amb la intenció de justificar termes exclusivament vexatoris i injuriosos.

Els aliments ultraprocessats generen una addicció sense precedents en la població infantil

“Si s’apuja la taxa de preus d’aliments ultraprocessats, a quins aliments podran tenir accés les persones amb poc poder adquisitiu?” Una pregunta amb molta controvèrsia, i més encara si tenim en compte que l’ha formulada el doctor Fernando Fernández-Aranda, investigador de l’Idibell i l’Hospital Universitari de Bellvitge. Però la veritat és que fa temps que els experts la plantegen per mirar de trobar solucions a la regulació dels aliments ultraprocessats, una de les principals addiccions dels infants d’avui dia, que pot comportar obesitat, desenvolupament de comportaments impulsius, la desregulació de les emocions, una menor qualitat de vida, una salut física i mental deficient i, fins i tot, trastorns de la conducta alimentària.

Les dades són esfereïdores i demostren que entre infants i adults, en realitat, no hi ha tanta diferència: un article publicat a The British Medical Journal recull que el 14% dels adults i el 12% dels infants són addictes a aquest tipus de productes, perquè la seva composició i la presentació aconsegueixen d’activar els circuits neuronals de recompensa de manera similar com els activen l’alcohol i el tabac. Per tant, la conclusió és clara: poden arribar a ser tan addictius com les drogues.

Els autors de l’article –un d’ells, el doctor Fernando Fernández-Aranda–, reclamen noves mesures per a frenar-ne el consum, com ara un etiquetatge més clar o aplicar-hi imposts extra. Ara bé, no és tan fàcil com sembla.

Què són els aliments ultraprocessats?

“Els aliments ultraprocessats són aquells que han passat per un procés de fabricació que va més enllà del producte natural inicial”, explica Fernández-Aranda. Dit d’una altra manera, són aquells aliments als quals han afegit sucre, greixos, sal, midons, etc., i, a més, també contenen substàncies i additius que, encara que són comestibles, serveixen únicament per a potenciar-ne o modificar-ne els gustos i els aspectes sensorials. És a dir, contenen molt poca matèria primera bàsica, com són la fruita, l’hortalissa, els ous, la llet, el peix, els llegums i els cereals i les farines, els anomenats “aliments frescos”.

Tots aquests elements que s’hi afegeixen són els causants que el producte sigui addictiu per als qui el consumeixen. “Que aquests aliments siguin més llaminers i més gustosos fa que estimulin una reacció cerebral, perquè alliberen dopamina”, un procés similar al del consum d’alcohol o tabac. És llavors quan un aliment es converteix en un vici. “Oi que no en pots menjar una i prou?“, per exemple, és un eslògan publicitari que tots hem sentit i que sovint ens ve al cap quan consumim aquests productes. És l’eslògan de Sabritas, una empresa mexicana que fabrica patates xips, entre més snacks, que l’ha mantingut d’ençà que va néixer, l’any 1943. Tal com explica Fernández-Aranda, la publicitat i la manera com aquests productes estan col·locats al supermercat també hi té molt a veure. És en aquests casos en què els experts consideren que és més fàcil d’incidir-hi amb regulacions, més que no pas, per exemple, apujant-ne el preu.

Com es pot regular?

Només cal fer una volta per algun supermercat per evidenciar que els preus dels productes frescs són més elevats que els dels ultraprocessats. I més ara, que els preus de la cistella de la compra s’ha desorbitat. L’oli d’oliva n’és tan sols un exemple. Així doncs, és fàcil d’arribar a la conclusió que els principals consumidors d’aquests productes són, en efecte, persones amb contextos socioeconòmics vulnerables que, a més, en molts casos, també els consumeixen per evadir-se de problemes o sentiments com l’estrès, l’ansietat o l’angoixa, precisament, per aquest component addictiu. També se n’incrementa la presència en aquelles zones on és més difícil d’aconseguir aliments frescs segurs.

Una vegada vist que hi ha factors socials i publicitaris que porten al consum d’aquests productes, els experts demanen que hi hagi legisladors i una indústria involucrada: noves mesures per a frenar-ne el consum, com ara un etiquetatge més clar, limitar-ne la publicitat o eliminar-ne la presència en entorns escolars podrien ser algunes de les solucions. Així i tot, també demanen que hi hagi investigadors que comencin a analitzar què s’introdueix en aquests productes. “Amb el tabac es va veure que, a part de la nicotina, també hi havia altres components dins la cigarreta que feien que fos encara més addictiu. Ara caldria fer la mateixa anàlisi amb els ultraprocessats.”

L’educació també és un factor important a tenir en compte, sobretot en la fase de prevenció: prendre consciència de la importància de tenir una bona alimentació ajudarà l’individu a decidir què li convé més: un entrepà de formatge o un croissant de brioixeria? Però és aquí on el factor econòmic torna a jugar en contra, perquè és molt més barat comprar un paquet de brioixeria del supermercat que no pas un entrepà. En aquest cas, Fernández-Aranda assegura que l’educació tan sols serveix en casos en què les diferents opcions de consum tenen el mateix preu i l’individu escull l’opció més saludable. “En canvi, amb la beguda, és tot al contrari, perquè una beguda energètica, a part de menys saludable, és més cara que l’aigua.”

Aplicar totes aquestes mesures, augmentar l’accessibilitat a aliments frescos i l’assequibilitat i reduir-ne la dels ultraprocessats és el gran envit (i urgent) que presenten els experts per a fer front a l’addicció sense precedents mai registrada, sobretot, en la població infantil.

Pàgines