Vilaweb.cat

Dolors Català: ‘Hi ha una visió de la feina de les dones al sector primari contrària a la realitat’

Dolors Català presideix l’Associació de Dones del Món Rural, Pageses i Ramaderes de Catalunya des que es va constituir, el novembre del 2018. Nascuda a Barcelona, va tornar a Arbeca, d’on són els seus pares, per fer de mestra. Hi va conèixer qui seria el seu marit, pagès. Es van posar plegats a fer horta i a vendre els productes al mercat setmanal. Encara ho fan, però a poc a poc han anat adquirint terra d’olivera: elaboren el seu oli ecològic i també produeixen sabons naturals. Quan es van fer les primeres trobades de dones, fa més de deu anys, s’hi va apuntar de seguida, perquè la idea li interessava molt. I es va implicar de ple en la creació de l’associació, sense pensar que n’acabaria essent la presidenta. Explica a VilaWeb d’on neix la necessitat d’una associació de dones pageses i ramaderes, que ja aplega 136 sòcies. També quina és la situació de les dones al món rural.

Com sorgeix l’associació?
—Sorgeix d’unes trobades que organitzen el 2008 el Departament d’Agricultura i les escoles agràries per donar formació i empoderament a la dona rural, a la dona que pertany a una empresa agrària, generalment familiar; i a partir d’aquí s’organitzen trobades anuals en què es visiten empreses agràries que dirigeixen dones com nosaltres. Allà s’estableixen uns contactes entre les participants i qui ensenya l’explotació. Cada any s’hi sumen dones, inquietuds, iniciatives, problemes que es comparteixen entre les participants. A partir d’aquests contactes de dones pageses, en general empresàries agràries de tot Catalunya, sorgeix la necessitat i les ganes de formar l’associació.

Què perseguiu?
—L’objectiu més clar és fer-nos visibles i que es valori la part de la feina que les dones fan en aquest sector. Perquè entre nosaltres sí que sabem que hi ha moltes dones, al món rural, i sobretot a l’empresa agrària. Però de cara a l’exterior sembla que el pagès sempre sigui un home i que la dona, com a molt, col·labora amb les activitats que es fan a l’empresa, però que no és mai qui du la iniciativa o és al capdavant. Hi ha una visió de la feina de les dones al sector agrari i, sobretot, al primari contrària a la realitat.

A partir d’aquí, volem fomentar la igualtat, en tots els aspectes. També establir-nos com a lobby per a incidir en el disseny de polítiques que afectin les dones en el món rural i agrari. I, per tant, ser interlocutores vàlides davant l’administració, que té el privilegi de saber de primera mà tot allò que es cou en el món agrari. També ens agradaria que a partir d’aquí les dones que formen part de l’associació se sentissin empoderades per formar part més activa en òrgans on es prenen decisions. Parlo de comunitats de regants, taules sectorials, cooperatives… Espais on les dones són poc representades.

Dones de l’associació en una visita a les Terres de l’Ebre el 2018.

Què aportaria la presència de dones en aquests espais?
—El punt de vista de la dona ajudaria a impulsar i a millorar tot el sector. I, sobretot, a promoure que dones joves veiessin el sector agrari com una sortida possible, com una forma de vida atractiva i dinàmica. Ara sembla que una jove, quan ha de buscar feina, no considera aquesta opció si no ho té molt clar. Necessitem molt relleu.

Com patiu el patriarcat al món rural?
—És un dels mons més masculins i masculinitzats i costa una mica de trencar-ho, això. Sí que hi ha homes que han vist a casa el repartiment de tasques i ho tenen molt clar, però en general és una qüestió per la qual s’ha de batallar.

Tanmateix, la situació per a les dones és més favorable que fa uns anys?
—Crec que sí. Ara hi ha un entorn general que té sensibilitat per a aconseguir la paritat en tots els àmbits, i això ha afavorit la dona del món rural. Estem més bé que no pas abans. També hi ajuda que moltes dones que treballen al món rural estan molt formades. Fa que hi hagi una altra manera d’encarar les coses i fer-les conèixer a l’exterior.

Català entre oliveres amb el tractor

Quines barreres té una dona al món rural, al sector agrari, encara avui?
—Els entrebancs principals són comuns als de les dones d’altres sector. Però al món rural, com que és una feina molt solitària, és molt necessari el contacte amb organitzacions de l’entorn. Això s’aconsegueix formant-ne part d’algun. Però la dona ho té una mica més complicat, perquè és en part la responsable que les criatures funcionin, que la gent gran estigui tranquil·la… Això fa que el temps sigui més limitat per a fer moltes altres coses, per a les quals els homes sí que tenen temps.

Què hi aporten les dones?
—Les dones hi han aportat, i aporten cada vegada més, la diversificació del món rural i del sector primari. Les explotacions agràries tenen un valor afegit que no tenien i es fan més atractives a les generacions futures.

Quins sacrificis implica per a les dones l’activitat agrària?
—És una feina que no s’acaba mai, sempre hi ha coses a fer. Com que no hi ha una jornada laboral de quaranta hores, el temps lliure és molt escàs.

És compatible amb la maternitat?
—Hauria de ser-ho, però és difícil. És un problema de les dones, però hauria de ser un problema d’homes i dones, perquè els fills són de tots dos.

Quina salut té el món rural a Catalunya?
—Té poca salut perquè la renda que s’hi aconsegueix és molt baixa en comparació amb les hores i esforços que hi aboquen els pagesos. Això dificulta que la gent jove ho vegi com una professió de futur. No acabarà bé.

Quines solucions proposeu i quin paper hauria de tenir l’administració?
—Hi ha molts camps en què la normativa i l’administració poden ajudar. L’administració sap que qui du els papers d’una empresa agrària, en general, és la dona. Quan comencen a preparar una llei en què hi ha més papers que feina, haurien de pensar que allà hi ha una dona que s’hi trencarà les banyes. I que mentre porta papers d’aquí cap allà no pot fer res més. Les explotacions s’han de dur documentades, però es podria facilitar alguna cosa. I la qüestió de la maternitat s’hauria de considerar d’una altra manera. En general és una feina molt física, en què es necessita un temps de recuperació superior, després de ser mare. S’hauria de tenir en compte, això, perquè també ens hi juguem el despoblament de les zones rurals.

Cindy Locher a l’explotació ramadera que té a Osona

Cal cap política concreta per a afavorir l’entrada de les dones al món rural?
—Insisteixo amb la qüestió d’invertir en formació i en investigació per diversificar l’activitat agrària i ampliar-la. Històricament, la dona era qui transformava tot allò que es portava a casa. Seria una manera d’afavorir l’accés de més dones.

Hem de ser pessimistes amb el relleu generacional?
—Si mirem les estadístiques, ens posem molt pessimistes, perquè en general tots els pobles han anat perdent població de manera cada vegada més accelerada. Calen cooperatives que facin possible mantenir les famílies i les activitats agràries al territori.

Qui ha d’impulsar aquestes iniciatives?
—La responsabilitat sempre és compartida, però les coses les fa la gent. Cal aquest impuls de la gent, perquè normalment l’administració hi va al darrere. Com que l’activitat agrària s’ha quedat en una mitjana d’edat de seixanta anys i escaig, aquesta gent no impulsarà gaire coses noves. Aquest és el principal problema que té el sector a l’hora de tenir noves iniciatives, sense desmerèixer què representa l’experiència. Una cosa no treu l’altra: tota aquesta gent fa molta falta, fa molta feina i sort d’ells. Però acostuma a ser la gent jove, qui tira endavant projectes nous i diferents.

Com us posicioneu en el debat sobre l’impacte de la ramaderia, sobretot la intensiva, en l’entorn?
—Aquest debat no es pot defugir. L’afer recent dels grups animalistes és molt greu: no està bé que hi hagi grups molt organitzats i que monopolitzin una informació que desconeixen totalment. Que tu et puguis presentar a casa d’una altra persona i li diguis com ha de fer la feina… I que després, sense conèixer el sector, la seva opinió sigui la que prevalgui als mitjans. Això s’hauria de condemnar, perquè no són maneres. Allò que més s’estima la persona que té una explotació són els animals, perquè són el seu mitjà de vida. Les explotacions intensives no maltracten els animals perquè hi ha la llei de benestar animal.

El problema és de model de producció o de model de consum?
—El model de producció està estipulat per llei, tothom treballa respectant-la. Pel que fa al model de consum, la gent hauria d’estar informada d’on ve la carn que menja, perquè el model està molt dirigit. Si volem donar suport a la pagesia catalana, el consumidor ha de tenir una bona informació d’allò que consumeix.

La gent valora més l’origen del producte, ara?
—Crec que sí, però encara hi ha molt camí per a recórrer. La gent demana que s’etiquetin els productes, hi ha una sensibilitat pel consum de proximitat. Hauríem de mirar de ser autosuficients per no haver de portar de fora productes de primera necessitat.

Què en penseu, de la presència de l’ós al Pirineu?
—Dóna molts problemes als ramaders de muntanya. S’hauria d’escoltar la gent que hi viu, per veure si s’ha de revertir la situació. És un problema de seguretat però també sanitari. Si tens un atac d’un ós, cap subvenció no et deixa tranquil. S’agraeix, però tenir-ho com a norma no em sembla una solució.

Quines són les accions més destacades de l’associació?
—Hem continuat la sortida de formació que fem una vegada l’any, de la mà de professores d’escoles agràries i gent que treballa al Departament d’Agricultura. És interessant perquè crea vincles entre els participants i la gent que ens ensenya les seves explotacions. La idea és crear grups de treball per poder, cadascú amb la seva zona, abordar temes que a tots ens preocupen i incidir en el disseny de les polítiques que ens costen d’encaixar.

I el principal objectiu?
—Poder fer una mica de pedagogia del sector de cara enfora, perquè la població el conegui més bé. La idea és que doni valor als seus pagesos, als seus ramaders. I a partir del coneixement ja sorgeix el fet de valorar el producte. Sobretot, ens agrada que valorin el producte, que és el fruit de tots aquests esforços.

La gent dels vostres territoris el valora?
—Continua passant que moltes vegades és més fàcil que donin valor al producte a les grans ciutats que la gent que el té més a prop.

Hi ha el risc que consumir productes ecològics i de proximitat acabi esdevenint una moda?
—Al principi potser sí que hi havia aquest risc, perquè era molt exclusiu. Però ara, tret d’algunes excepcions, el producte ecològic no té una diferència de preu excessiva. Si realment hi ha la intenció de consumir-ne, s’ha equilibrat força. I per ser ecologista potser tampoc cal mirar que tot tingui el seu segell. Si vas al carnisser que coneixes, que saps on compra les vedelles, ja n’hi ha prou.

The post Dolors Català: ‘Hi ha una visió de la feina de les dones al sector primari contrària a la realitat’ appeared first on VilaWeb.

Diego Gómez: ‘Compromís s’ha de convertir en un partit polític’

Diego Gómez (València, 1958) és el batlle d’Alzira per Compromís. Nascut al barri de la Malva-rosa de la ciutat de València al si d’una família d’immigrants, Gómez ha dedicat la major part de la vida a fer de mestre d’escola a la Ribera, primer a Carcaixent i després a Alzira. Durant vuit anys, va presidir l’associació Escola Valenciana, i en acabat va entrar en política. A les eleccions municipals del 2011, va anar com a número 3 de la llista de Compromís per Alzira i va sortir com a regidor. De manera simbòlica, també va anar en les últimes posicions de la llista de Coalició Compromís a les eleccions a les Corts del 2011. El 2015, va presentar-se com a candidat a la batllia d’Alzira, en unes eleccions en què Compromís va augmentar sis regidors i va esdevenir la primera opció d’esquerres a la ciutat. Va ser elegit batlle amb el suport de PSPV i EU. Quatre anys després, ha revalidat la majoria i ha estat reelegit. Però poc després de les eleccions, s’ha enfrontat amb la direcció de Compromís pel paper que han de tenir en la coalició els independents que no pertanyen a cap dels partits que en formen part, que són el Bloc i Iniciativa-Verds. La crisi ha esclatat després de la dissolució de Gent de Compromís, que agrupava els independents.

Per què us heu donat de baixa de Compromís?
—Jo no m’he donat de baixa de Compromís. Compromís tenia tres potes: el Bloc, Iniciativa-Verds i Gent per Compromís. En desaparèixer Gent per Compromís, em quede com un simpatitzant més, com a independent. Jo no vull entrar al Bloc ni a Iniciativa, però tinc unes responsabilitats institucionals. Sóc en la mateixa situació que Joan Ribó, alcalde de València. No renegue del projecte de Compromís. Al contrari. He fet aquest pas perquè Compromís supere l’estratificació familiar i esdevinga un projecte comú per a tots, que és molt necessari per al país.

Què voleu dir amb ‘estratificació familiar’?
—No pot ser que les decisions de Compromís hagen de passar per les executives de partit, sense tenir en compte les bases. Si cada militant és un vot, han de tenir en compte els de Compromís. Aquestes decisions estaven reglamentades en el document de bases fundacional de Compromís del 2011 amb la creació del Consell General de Compromís, del qual encara sóc el president. Les decisions es continuen prenent des de dalt, amb l’objectiu de repartir-se les quotes de poder entre els partits.

L’espurna que us va empènyer a prendre aquesta decisió van ser les declaracions de Joan Ribó menyspreant el paper de Gent de Compromís?
—No. Jo tenc bona relació amb Ribó. La gota que ha fet vessar el got ha estat la qüestió de l’elecció dels representants de la Ribera a la diputació. De la nit al dia ens assabentem que els representants de la circumscripció de la Ribera, després de repartir-se-la els partits, corresponien al Bloc. Només els militants del Bloc podien votar els representants a la diputació, això deixava fora l’alcalde d’Alfàs, el regidor d’Algemesí, l’alcalde d’Alzira, en el meu cas, i altres regidors. Aquesta no és manera de fer les coses.

Però aquesta dinàmica és nova o ha passat sempre a Compromís?
—Jo crec que no s’ha sabut resoldre la presència dels independents de Compromís, que som vora 900 persones. Els partits fundacionals de Compromís no han entès el paper dels independents. I s’ha pres la decisió d’apartar les consultes al Consell General per passar a consultes telemàtiques a la militància. Hem de construir un partit que es diga Compromís, que defense els interessos dels valencians, que servesca de mur de contenció contra l’avanç de l’extrema dreta, que treballe per les persones i lluite contra el canvi climàtic.

Defenseu refundar Compromís?
—No és tant una refundació com dotar-lo d’estructures de partit, per treballar i analitzar, per exemple, el darrer cicle electoral. Encara no hi ha hagut una reflexió per a analitzar per què ens hem quedat amb un diputat al congrés, per què hem perdut la representació a Europa, per què ens han trontollat governs municipals, per què tenim menys projecció en el govern del Botànic, què passa a Castelló o a Alacant… Tot això s’ha d’anar analitzant, treballant.

Sou crític amb el segon govern del Botànic?
—No, jo crec que no podíem perdre l’oportunitat de continuar treballant, continuar gestionant i continuar impulsant les polítiques del primer Botànic. És molt important, però mentre treballem no hem de perdre l’horitzó per a un futur polític distint per a Compromís i per als valencians.

Heu rebut resposta de la direcció a tots aquests interrogants?
—No he tingut cap resposta ni cap contacte amb la direcció de Compromís. Sí que hi ha hagut persones que s’han posat en contacte amb mi, però cap de la direcció.

The post Diego Gómez: ‘Compromís s’ha de convertir en un partit polític’ appeared first on VilaWeb.

Senyor Sánchez, aquestes són les quatre coses que jo he après

El candidat a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez, no va aconseguir de ser investit ahir. No és estrany, vist com havia insultat i menystingut aquells que pràcticament li regalaven el seu vot. Algunes de les intervencions del dirigent del PSOE, de fet, van ser tan excessives que passaran a la història de la infàmia parlamentària. Demanar a Podem que pacte amb Vox, Ciutadans i PP amb l’argument que els quatre junts tenen la majoria suficient, no és que siga insultant sinó que és una provocació en tota la regla. I burlar-se després de Gabriel Rufián, demanant-li si ha après res de la repressió, és cruel i indigne, impropi d’un demòcrata.

No puc respondre per Rufián ni per ningú. Però puc respondre a la pregunta del candidat a president d’Espanya. Perquè sé ben bé què he après.

Primera: he après que Espanya pot ser derrotada. Ho va ser el Primer d’Octubre, de manera estrepitosa. Hi va haver urnes, hi va haver paperetes, hi va haver col·legis electorals, hi va haver votants, malgrat el CNI, la policia, l’Íbex 35 i els quintacolumnistes. I no ho van poder impedir, com tampoc no van poder impedir que la gent defensés la democràcia de l’atac dels uniformats, despullant el règim davant les càmeres de tot el món. Si avui la república només és una proclamació del parlament no és pas perquè Espanya la derrotés en cap moment sinó per la incompareixença del govern de Catalunya. En aquest procés, de moment, Espanya només acumula derrotes: va ser derrotada el Primer d’Octubre, i el dia 3, el 27 d’octubre i després el 21 de desembre, cosa que va ensorrar el seu pla. I ha eixit derrotada de totes les eleccions que hi ha hagut des d’aleshores. Va ser derrotada a Bèlgica, a Escòcia, a Suïssa i a Alemanya, amb una sentència demolidora en aquest cas. Són, si de cas, els errors del nostre camp, que li han permès respirar i mantenir-se viva.

Segona: he après que Espanya és irreformable i no pot presentar cap projecte alternatiu a la independència o la submissió. Sap greu per la gent noble i honrada, com Jaume Asens, que encara insisteix que hi ha una altra Espanya possible. Però no existeix. Alguns van pensar que la independència es feia contra el PP, contra el residu directe del franquisme, però també es feia, i això es veu amb més claredat cada dia, contra un Partit Socialista que, en aquesta qüestió, no se separa ni un mil·límetre del seu antagonista. A Madrid, amb l’excepció de Podem, i encara no sempre, ni entenen el problema ni el volen solucionar. Només pensen en la submissió i la derrota. Tan obsessivament que, fins i tot, quan Esquerra Republicana es mostra disposada a fer el que siga per a salvar l’expedient personal, Sánchez reacciona fent-li copets al cul (pam, pam, has après res?) en compte de reaccionar fent política. No hi ha res a fer, és o independència o submissió. I la submissió no serà.

Tercera: he après que preferisc mil vegades un país sense bons polítics que uns polítics excel·lents que no tinguen país. I que me’n fie molt més. I ho dic amb el respecte més gran per ells i tot allò que han fet de positiu i els costos que els ha representat. Però en aquests anys hem vist molt clarament com el millor de la nostra societat esclatava des del carrer, passat per damunt de la classe política. I hem vist també com la classe política, el partidisme més malaltís, ens posava dins una cova de la qual només ara comencem a entendre que hem d’eixir ràpidament. Un consell, doncs, senyor Sánchez: no us cregueu necessàriament que el que veieu i us diuen a Madrid és el que sent i pensa la societat catalana. O un dia us sorprendreu.

I quarta: he après que en aquest combat ens pegueu molt durament, i ens feu molt de mal, però també acuseu, i de quina manera, els nostres cops, com si fóssem en un bell i èpic combat de boxa. Heu fet tres eleccions en quatre anys, que fàcilment podrien ser-ne quatre, dues investidures fallides, que fàcilment podrien ser-ne tres, una moció de censura, més d’un any de govern provisional i més d’un any sense pressupost. Les clavegueres del poder s’han obert i la pudor ho impregna tot. Per intentar dominar-nos, heu trinxat la democràcia, en una jugada que pot acabar qualsevol dia amb els vostres ossos a la presó –o què creieu que pensen tots aquests de la banda i el pla, ara que han après que un jutge pot saltar qualsevol regla i limitació? Potser no sereu mai president del govern, senyor Sánchez; com a mínim, no pas elegit amb els vots de la població. I si fósseu prudent, més us valdria d’anar pensant que podríeu seguir perfectament el camí de Mariano Rajoy, aquell home totpoderós que va impulsar el 155 però que va acabar tancat en un restaurant durant hores i més hores, bevent-se la caiguda, després d’haver-se quedat, gràcies precisament al 155, sense cap xarxa que la pogués aturar.

Que si hem après res, pregunteu, senyor Sánchez? No ho sabeu prou.

The post Senyor Sánchez, aquestes són les quatre coses que jo he après appeared first on VilaWeb.

Jo plego

Em permeteu que parli de mi? En realitat, tots els qui escrivim parlem de nosaltres, no hi ha cap manera de no fer-ho. Però avui, en el darrer article que em toca d’abans de l’estiu, vull informar que aquest ha estat el meu últim curs com a professor fix a la Universitat Autònoma de Barcelona. Em jubilo voluntàriament, força anys abans del que se sol fer a la universitat pública. No em retiro de les matèries que presideixen la meva trajectòria professional, tinc molts projectes entre mans i més encara dins del cap, però plego de la meva activitat docent. I voldria fer algunes reflexions que van més enllà del meu anecdotari personal, que us estalviaré. (En tot cas, només vull agrair públicament al professor Fèlix Fanés que, fa molts anys, pensés que jo podria oferir un bon servei a la universitat pública catalana.)

Jo plego perquè vull, i puc, és clar, però hi ha un estat de les coses que m’ha ajudat a prendre la decisió, quasi diria que m’hi ha empès. Un estat de les coses que, al meu entendre, ha portat les nostres universitats a una situació molt greu. La crisi econòmica? La nul·la voluntat dels governs espanyols de convertir l’ensenyament en una prioritat? Sí, és evident. Però no us penseu que els governs de la Generalitat han tingut una actitud diferent. El desistiment i l’abúlia han presidit les (no) polítiques en matèria d’ensenyament a la Generalitat, tant del primari com del superior, des dels temps de la pau pujoliana fins ara, incloent-hi els dos tripartits.

I aquest desistiment l’han aprofitat tot un seguit de personatges funestos per a ocupar llocs de poder a la universitat. Ja sabeu: rectors, degans, directors de departament… I s’han posat a engreixar una maquinària pensada per a mantenir les estructures universitàries (ells mateixos, en primer lloc) tal com estan, acceptant el declivi, tolerant que els alumnes catalans paguin una pasterada de diners que haurien d’avergonyir-nos a tots. Una successió de renúncies han presidit els darrers anys: becaris sotmesos a la pressió d’haver de fer classes i no acomplir el seu objectiu principal, fer recerca; l’augment de professors precaris, molt ben preparats, que cobren una misèria per fer la mateixa feina que els funcionaris; sostenir aquesta precarietat a còpia de no treure a concurs les places de les persones que ens jubilem; la creixent pobresa de recursos per a millorar la qualitat de la recerca i de la docència; l’increment de la burocràcia imbècil, fer informes i avaluacions, papers i més papers, perquè la casta universitària pugui fer pensar als altres que són imprescindibles; i més i més i més.

La cosa ve de lluny, però el moment més intens d’aquesta decadència va ser l’acceptació submisa del pla Bolonya. Tots sabíem que no podríem aplicar aquell pla perquè no hi havia possibilitats econòmiques de fer-ho; alguns també pensàvem que per aconseguir un espai comú europeu el pitjor era aquell pla pensat, com sempre, pels buròcrates, no pels entesos. Però uns van aplaudir, com a tanoques; uns altres van callar (el silenci, a la universitat, és molt més escandalós que en altres llocs); i els qui vam mobilitzar-nos, érem assenyalats amb el dit pels personatges funestos a qui m’he referit abans.

Passadís de la facultat de lletres de la UAB.

Em dol dir que els professors de peu no hem fet res diferent. També ens hem sotmès al panorama desolador, prioritzant la nostra seguretat a la dels alumnes, a qui ens devem. Queixar-se pels passadissos o fer-se el valent a les aules, però no participar mai en moviments que plantegessin subvertir el declivi. Fer vaga? I perdre una part del sou? Això mai. Em refereixo als qui cobren un sou molt bo per impartir classes dos o tres dies a la setmana i que a sobre es queixen. Parlo d’aquells professors que no han publicat res en anys i anys i que tenen la poca vergonya de ser els més exigents amb els alumnes, o fins i tot amb els col·legues. No han entès que la idea no ha estat mai que, amb els diners públics, ells havien de rebre una beca permanent: el professorat fix cobra un molt bon sou perquè retorni amb recerca i bona docència el privilegi de què gaudeix. Quan la seva presumpta excel·lència només la perceben ells mateixos, aquesta tipologia de professor funcionari hauria de desaparèixer del sistema, ras i curt.

Em sap greu dir que els alumnes que arriben a la universitat cada vegada són més condescendents amb la situació. Han nascut en la societat dòcil, que delega les capacitats pròpies en capellans, dirigents polítics o professors d’universitat. No s’adonen del poder que tenen, com deia Brossa en un poema. Ells podrien capgirar-ho tot, destronar professors fraudulents, derrocar rectorats i deganats que viuen en plena endogàmia. D’elles i d’ells depèn que la universitat pública catalana torni a ser un espai de llibertat. I no una franquícia de la comunitat dels prescindibles.

Ja sé que sembla que em posi ‘au-dessus de la mêlée’, com si jo no hagués contribuït a la situació, amb els meus silencis o amb els meus crits innocus. En absolut. D’algunes culpes, no me’n faig responsable, els meus companys de departament ho saben, he proposat manta vegada que no acceptéssim les ordres que venien de dalt, dels personatges sinistres. Però sóc molt conscient que no he fet prou per a canviar la situació al costat de molts bons professors, administratius i alumnes rebels (les meravelloses excepcions al panorama desolador que he descrit) que ho han intentat i que ho intenten.

Vull pensar que el gest que he decidit d’exercir, jubilar-me abans d’hora, sense esperar als 70 anys, i més si demanes un emeritatge i te’l concedeixen, no hauria de ser una cosa excepcional. Una de les vies per a aconseguir que les noves generacions d’investigadors i docents entrin a la universitat pública és que nosaltres marxem d’aquests departaments que s’han convertit en geriàtrics, on fa temps que no es renova el personal. No és veritat que nosaltres siguem imprescindibles; és penós veure professors arrapats al càrrec, com si no tinguessis cap altra cosa a fer a la vida o, pitjor encara, perquè són d’aquells que es miren al mirall i es pensen que són molt bons, que ells tenen uns coneixements bàrbars, ells són el coneixement, i la societat no pot prescindir d’aquesta saviesa que, ves per on!, només detecten ells mateixos.

Jo plego. Però, des de fora, estaré sempre al costat dels qui vulguin transformar la universitat pública, tornar-la a convertir en un espai de llibertat. Encara hi som a temps, cada any arriben noves promocions de joves amb la ment oberta i la il·lusió en els seus ulls. Però no podem sotmetre’ls al món fúnebre dels qui fan pintar els passadissos de les facultats de blanc, com si la transmissió de coneixement fos neutral. Necessitem una universitat viva, com demostra aquesta paret de la facultat de lletres de la UAB que veieu a la fotografia: una mena de palimpsest del que la gent jove necessita expressar més enllà dels treballs, els exàmens i l’ordre constituent.

Espero que la majoria de les alumnes i dels alumnes que he tingut al llarg de la meva trajectòria hagin guardat un bon record de les meves classes. Alguns amics de la universitat diuen que les noves generacions em trobaran a faltar, encara que no ho sàpiguen perquè ignoraran la meva existència. Només puc afirmar que he donat tant com podia, dins i fora de les classes; perquè la meva activitat fora de les aules sempre m’ha servit per a renovar-me com a professor. Però no m’enganyo: qui trobarà a faltar el contacte amb els alumnes seré jo, perquè aquesta feina ha estat un privilegi inigualable. I jo he après molt més d’elles i d’ells, cada classe, cada curs, del que jo hagi pogut transmetre’ls.

NB: Als lectors de VilaWeb us desitjo que passeu un bon estiu. A veure com ens trobarem el món el mes de setembre. Passi el que passi, puc fer una profecia poc arriscada: caldrà que continuem segant cadenes.

The post Jo plego appeared first on VilaWeb.

El Cercle d’Economia es rearma amb Javier Faus, l’home que Messi va vetar

Si algú creu que Leo Messi viu al marge del que passa als despatxos del Barça, s’equivoca. Això ho sap bé Javier Faus, un home que avui s’estrenarà com a president del Cercle d’Economia i que un dia va aspirar a presidir un altre lobby català, el FC Barcelona. El 2013, aquest empresari era vice-president econòmic del club, aleshores presidit per Sandro Rosell, i es va atrevir a dir que no entenia per què s’havia de millorar el contracte de Messi cada sis mesos, que allò li desajustava les balances de l’entitat. La resposta de l’astre va ser demolidora: ‘El senyor Faus és una persona que no sap res de futbol. El Barça és un dels equips més grans del món i mereix ser representat pels millors dirigents. Vol gestionar el FC Barcelona com si fos una empresa, i no ho és.’

Aquest capítol és una de les ombres que marquen el currículum d’aquest empresari d’èxit. Llicenciat en Dret, màster a Georgetown i MBA a ESADE, és el fundador i president de l’empresa Meridia Capital Partners. Aquest fons d’inversió que gestiona centenars de milions d’euros va néixer, segons que explica el mateix Faus, gràcies a una jugada que li va reportar grans beneficis. El 2001, va aconseguir de convèncer diversos inversors per comprar l’Hotel Arts. Molts interessats havien desistit de la compra després la catàstrofe de les Torres Bessones, però Faus va insistir-hi i va pagar-ne 290 milions d’euros. Uns anys més tard, el va vendre per 417 milions. Va ser la venda més cara d’un immoble en la història del país.

De fet, el sector immobiliari sempre ha estat el seu terreny, tot i que no sempre amb èxit. El 1996 va fracassar en l’impuls del Màgic Barça a les ordres de Josep Lluís Núñez, un restaurant temàtic sobre el club que havia d’atraure grans masses a l’estil Planet Hollywood.

Faus també va ser vice-president de Colonial entre el 2010 i el 2014, quan la immobiliària era presidida per Juan José Brugera, a qui avui substituirà al capdavant del Cercle d’Economia. El seu pas per Colonial, mentre era vice-president econòmic del Barça, és un dels capítols negres que més sospites han aixecat sobre l’empresari. De la mà de Sandro Rosell, va impulsar un acord amb Qatar Sports Investment per a posar publicitat a la samarreta del Barça per primera vegada a la seva història. Fins aquí, tot correcte. Però els socis no sabien que el principal accionista de Colonial era de capital catarí. El maig del 2014, Faus va renunciar al seu càrrec de Colonial i poc després Qatar Investment Authority va entrar en l’accionariat de la immobiliària. Avui ja n’és el màxim accionista.

Aquesta relació estreta entre Faus i Catar mentre negociava el patrocini del Barça, la va denunciar públicament l’ex-candidat a la presidència del Barça Agustí Benedito. ‘Faus va tenir negocis a Catar quan era directiu del Barça.’ L’empresari es va querellar per aquestes paraules i demanava una compensació de 30.000 euros. Però un jutjat de Barcelona va acreditar que, efectivament, Faus ‘tenia una relació amb Catar al marge del Barça’ i va haver de pagar els costos del judici.

‘Moderació’ i ‘legalitat’

Allunyat del Barça, la seva carrera empresarial ha continuat a l’alça. Un exemple és la milionària adquisició que va fer al 22@ fa dos anys, on va comprar 43.400 metres quadrats de tota una illa. L’objectiu és fer-hi oficines i residències particulars. Però Faus sempre ha tingut vocació de protagonisme públic i el 2016, de la mà de Bruguera, va entrar com a vocal del Cercle d’Economia. Des d’avui, presidirà l’entitat gràcies a un acord coral, un clàssic d’aquest lobby. En els seixanta anys d’història de l’entitat, mai no s’ha presentat més d’un candidat a la presidència.

El programa de Faus propugna de retornar a temps pretèrits, a l’època daurada del pont aeri, quan Madrid i Barcelona s’entenien a la perfecció en favor de l’economia. Per això parla de ‘moderació’, ‘espai de trobada entre diferents’, ‘nova centralitat’, de ‘consolidar canals de diàleg’ i ‘propostes constructives emparades en la legalitat’. Després del referèndum de l’1-O s’expressava així: ‘El turisme i l’economia de Barcelona haurien de recuperar-se tan bon punt tinguem un govern estable que treballi dins el marc de la llei. Però si es repeteixen les polítiques de fa dos mesos, amb un intent de declarar la independència unilateralment, podríem patir les conseqüències durant cinc anys o deu.’

En aquest trajecte, l’acompanyaran noms destacats com l’ex-batllessa de Sant Cugat i presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa; el president de CaixaBank, Jordi Gual; el conseller delegat del Banc Sabadell Jaume Guardiola; l’ex-ministra Cristina Garmendia; i el president de Seat, Luca De Meo. Més personalitats de pes de la seva llista de vocals: la consellera delegada de Penguin Random House, Núria Cabutí; la directora general corporativa de Colonial, Carmina Ganyet; l’ex-batlle de Barcelona Jordi Hereu; el cap d’economia global i assumptes públics del BBVA, José Manuel González-Paramo; el filòleg Jordi Amat; el president de Puig, Marc Puig.

El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, el fins ara president del Cercle d’Economia, Juan José Brugera, i el seu successor, Javier Faus Renovacions als ‘lobbys’

Faus és l’últim relleu al capdavant dels principals lobbys econòmics, que si bé fins ara tots tenien un perfil unionista, a partir d’ara hauran de comptar amb un Cambra de Comerç de Barcelona transformada i sota el lideratge de la candidatura independentista de l’ANC, Eines de País. També des de fa uns mesos Josep Sánchez Llibre és al capdavant de la patronal Foment del Treball i Pau Guardans presideix Barcelona Global. Faus tanca ara aquest cercle.

The post El Cercle d’Economia es rearma amb Javier Faus, l’home que Messi va vetar appeared first on VilaWeb.

Pina i Arderiu critiquen la degana de l’ICAB per haver justificat l’aplicació del 155

L’advocat dels presos polítics Jordi Sánchez, Josep Rull i Jordi Turull, Jordi Pina, ha expressat l’oposició a les paraules de la degana de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Catalunya (ICAB), Maria Eugènia Gay. La degana considera que l’aplicació de l’article 155 va ser del tot inevitable i ‘estrictament per a convocar eleccions.’

Pina ha expressat en una piulada a Twitter el desacord radical amb l’opinió de Gay. Tan el seu com el de la seva sòcia Olga Arderiu, així com la d’altres membres de la junta de l’ICAB.

A la vista de la informació donada en la notícia adjunta i des del respecte que ens mereix qualsevol opinió, @JordiPina1, @OlgaArderiu i altres membres de la Junta de l'ICAB (@comunicacioicab) manifestem que estem radicalment en desacord amb l'opinió de la Degana. https://t.co/VS0Jv9xOp4

— Jordi Pina (@JordiPina1) July 23, 2019

L’advocat Jordi Domingo havia demanat diumenge que Pina i Arderiu dimitissin de la junta de l’ICAB com a protesta i forçar així eleccions immediates.

 

The post Pina i Arderiu critiquen la degana de l’ICAB per haver justificat l’aplicació del 155 appeared first on VilaWeb.

Sánchez juga a la ruleta russa

Pedro Sánchez ha sortit de la segona sessió del debat d’investidura amb menys suports que no pas tenia abans d’entrar-hi ahir. Qui ha de ser el seu soci en un teòric govern de coalició, Podem, se sent humiliat i els qui li haurien de facilitar la investidura amb una abstenció, ERC, han votat no perquè Sánchez no els ha obert cap porta. La votació decisiva no era avui, serà dijous, però hauran de canviar moltes coses perquè sigui investit. El dirigent del PSOE ha rebaixat el to agressiu, però no s’ha mogut ni un mil·límetre de les seves posicions. La prepotència i el menyspreu que no ha pogut exhibir davant un moderat Gabriel Rufián se’ls ha guardat per a Laura Borràs, a qui ha recordat que si l’independentisme ‘ho torna a fer’, com proposa Òmnium, tornarà a aplicar el 155.

La cara amable de Sánchez ha aparegut en la rèplica a Rufián, però és una màscara, pura façana i prou. El portaveu d’ERC, que ha acomiadat l’antic Rufián de les samarretes reivindicatives i s’ha posat vestit d’home d’estat, s’ha permès de renyar Sánchez per no pactar amb Podem i ha demanat responsabilitat a tots perquè hi hagi un govern d’esquerres a Espanya. El dirigent del PSOE li ha agraït les formes i ha intentat de fer una mena d’escenificació per a simular un acostament, però sense fer cap proposta concreta. Fins i tot ha preguntat a Rufián si ERC havia après res de la repressió, banalitzant els presos.

L’única cosa que està disposat a oferir Sánchez és un diàleg dins el marc legal que culmini amb la votació d’un nou estatut d’autonomia. El dirigent del PSOE intenta jugar amb l’amnèsia col·lectiva, perquè el Parlament de Catalunya ja en va aprovar un, d’estatut, el setembre del 2005 amb Pasqual Maragall de president, i després va ser ribotat al congrés espanyol pel PSOE i rematat pel Tribunal Constitucional. Catalunya ja l’ha fet, aquest camí, i no va funcionar. Durant la seva intervenció ni tan sols ha recuperat l’esperit de Pedralbes, on va deixar per escrit que Catalunya era un problema polític que s’havia de resoldre votant. El dirigent del PSOE s’ha queixat a Borràs que el catalanisme sempre havia contribuït a la modernització d’Espanya, i té raó. Però el catalanisme majoritari s’ha cansat de contribuir i no rebre res a canvi i des del 2012 ha optat pel sobiranisme.

Sánchez continua jugant a la ruleta russa amb la seva investidura sense tenir en compte que el PSOE només té un 28% dels vots, amb els quals sembla que vulgui governar Espanya en solitari. Les enquestes del CIS de Tezanos són miralls on sempre surt guapo, perquè un bon sastre sempre fa vestits a mida. El dirigent del PSOE s’ho ha cregut i juga amb el fet que no té por d’unes noves eleccions espanyoles al novembre. Però l’estratègia d’humiliar Podem per abaratir el cost del pacte li pot esclatar a la cara. Oferir una vice-presidència sense competències per a Irene Montero i ministeris de nova creació per a no buidar els actuals és una presa de pèl que Podem no accepta.

Encara és una incògnita què passarà dijous, perquè les negociacions entre el PSOE i Podem continuen contra rellotge, gairebé de manera agònica i en un ambient de clara desconfiança. Si hi ha acord, probablement hi haurà investidura, perquè Rufián ja avançat que el seu partit no posarà obstacles a un pacte d’esquerres i, per tant, passaria del no a l’abstenció. ERC necessita que hi hagi un govern d’esquerres a Espanya per justificar el seu viatge cap al pragmatisme. Però en política, 48 hores són moltes i encara no hi ha res tancat.

El tripartit evita la compareixença de Puig a les Corts pel cas del Grup Zeta. El director general de l’Institut Valencià de Finances, Manuel Illueca, compareixerà dimarts que ve, 30 de juliol, en una reunió extraordinària de la comissió d’economia de les Corts per informar sobre el quitament del deute d’1,3 milions que va aprovar l’entitat pública a benefici del Grup Zeta, del qual és accionista el president de la Generalitat, Ximo Puig. La Junta de Síndics ha rebutjat amb els vots del PSPV, Compromís i Unides Podem la petició dels grups de l’oposició perquè Puig expliqués a la Diputació Permanent l’operació. El president de la Generalitat és accionista des de la dècada dels vuitanta de l’empresa Promociones i Ediciones Culturales (Pecsa), que edita el diari Mediterráneo de Castellón. Zeta era propietari del 85% de la capçalera fins a la compra recent d’Editorial Prensa Ibérica, que és propietària, entre més, del diari Levante. El síndic socialista, Manolo Mata, ha defensat la transparència del Consell en el cas, del qual assegura que ja se saben tots els elements i defensa que l’operació va ser ‘legal, legítima, transparent i coneguda per tots’. La síndica d’Unides Podem, Naiara Davó, ha defensat que el Botànic sempre havia estat exemple de transparència i que estaven a favor que es donessin explicacions, malgrat que el format depengui de la decisió del president. La síndica del PP, Isabel Bonig, ha aplaudit la compareixença d’Illueca però ha insistit que també ho hauria de fer Puig. Ha lamentat que encara no s’hagi publicat al Portal de Transparència l’acord de finançament del 2005 pel qual es va donar el crèdit al Grup Zeta, ni les modificacions posteriors, l’acord marc de finançament de juliol del 2017 i els informes de l’expedient del quitament.

Soler desdramatitza les tensions amb el govern espanyol pel pressupost. El conseller d’Hisenda, Vicent Soler, ha comparegut a la Diputació Permanent de les Corts per explicar les comissions bilaterals entre el govern i l’estat amb motiu d’alguns punts del pressupost i la llei d’acompanyament en què han sorgit discrepàncies. El conseller ha explicat punt per punt els aspectes en discussió i els motius pels quals s’incorporaren. En la intervenció, ha qüestionat la urgència de comparèixer a la Diputació Permanent a petició del grup parlamentari del PP, tenint en compte que aquestes comissions són un tràmit sistemàtic entre el govern i l’estat destinat a evitar la conflictivitat processal; és a dir, que les discrepàncies respecte a les lleis autonòmiques s’acabin elevant al Tribunal Constitucional mitjançant recurs. La tesi de Soler no ha convençut el PP. El diputat Rubén Ibáñez ha recriminat al conseller que, quan encara governava Mariano Rajoy, qualsevol comissió bilateral oberta pel govern espanyol fos ‘un atac a la nostra autonomia’. En canvi ara, sota el govern de Pedro Sánchez, Ibáñez diu que Soler ‘sembla haver-se quedat sense veu’ per a censurar aquestes comissions. Fins i tot ha arribat a declarar: ‘Vostès no volen un govern de Sánchez, volen un govern del PP, que així viuen millor.’

Espot accelera els pactes d’estat amb l’oposició. El cap de govern es reunirà aquesta setmana amb el dirigent de Terceravia, Josep Pintat, per aprofundir en el pacte d’estat per a l’acord d’associació amb la Unió Europea. A banda d’Europa, Xavier Espot vol articular també immediatament amb les forces polítiques de l’oposició consensos al voltant de la reforma de les pensions i del sistema sanitari. A final de juliol o començament d’agost, Pintat també es reunirà amb el socialdemòcrata Pere López. A Espot li agradaria que el pacte estigués signat al setembre. Hi ha un esborrany embastat i compten amb les aportacions de l’oposició. Passa una cosa similar amb el pacte de les pensions. Ja treballen en l’esborrany. A l’octubre, la CASS farà públic un estudi actuarial i volen aprofitar el moment per mirar de tancar l’acord. Amb el tercer pacte, sobre salut pública, el ministre Joan Martínez ja s’ha reunit amb l’oposició i el cap de govern assegura que hi ha punts de coincidència. Les tres qüestions són prioritàries per a l’executiu. Espot també ha valorat positivament els primers passos del govern de coalició, remarcant que no hi havia hagut declaracions contradictòries entre membres de l’executiu, com passa en altres països amb governs de coalició. El cap de govern ha atribuït la cohesió a la feina prèvia fent un programa polític consensuat i tenir un full de ruta a seguir.

LA XIFRA
700 places per a professor de secundària i FP han quedat desertes al País Valencià en les oposicions més grans convocades en trenta anys. La majoria de vacants són de professor de matemàtiques.

TAL DIA COM AVUI
El 23 de juliol de 1936, neix el Partit Socialista Unificat de Catalunya, fusió d’Unió Socialista de Catalunya, la Federació Catalana PSOE, el Partit Comunista de Catalunya i el Partit Català Proletari. L’endemà, la Tercera Internacional el reconeixeria com a secció oficial, de manera que reconeixia per primera vegada dos partits en un mateix estat.

The post Sánchez juga a la ruleta russa appeared first on VilaWeb.

El Homrani respon a Batlle que la normativa impedeix el ‘retorn assistit’ dels menors no acompanyats sense autorització

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha replicat el tinent de batllia de Seguretat de l’ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, que aquest dilluns va plantejar la deportació dels menors estrangers no acompanyats que viuen al carrer, que va definir com a ‘retorn assistit.’ En una entrevista a l’ACN, El Homrani ha remarcat que ni Generalitat ni Ajuntament tenen competències per fer-ho i que la normativa no ho permet.

‘El retorn d’un noi sempre ha de ser voluntari’, ha assegurat, ja que hi ha sentències judicials que estableixen que no es poden tornar menors estrangers als seus països d’origen ‘sense la seva autorització’. El conseller ha apostat per mantenir l’estratègia que estan seguint amb l’ajuntament davant dels menors que viuen al carrer.

El conseller ha assegurat que el retorn d’un menor estranger al seu país d’origen ha de ser ‘voluntari’ i ‘requereix un treball d’acord amb el noi, amb la família d’origen i un informe de serveis socials del país d’origen’. Es tracta, ha dit, d’un procediment ‘força complex’, però ha insistit que ni la Generalitat ni el consistori barceloní en tenen la competència. Per això, creu que ‘no val la pena entrar’ en aquest debat perquè, tot i no discutir el ‘fons’, creu que ‘no és útil.’

En qualsevol cas, El Homrani ha remarcat que a principis dels anys 2000 ‘alguns territoris ja van voler actuar’ en la mateixa línia que va plantejar dilluns Batlle però que sentències judicials ho van ‘tombar’ perquè ‘no es podia fer sense autorització del menor.’

El Homrani s’ha refermat en seguir l’estratègia que s’està fent conjuntament amb l’ajuntament de Barcelona davant els menors estrangers que viuen al carrer a la capital catalana. Així, ha destacat que s’han reforçat ‘recursos de psiquiatria’, ja que alguns dels menors tenen problemes de ‘salut mental i addiccions’, o que també s’han reforçat els ‘educadors de carrer.’

El conseller ha demanat evitar ‘tractar tot un col·lectiu a partir de les actuacions d’una minoria’, ja que ‘no és raonable ni real’ tractar-lo ‘a partir d’una visualització d’una part molt petita’, ja que és ‘divers’. De fet, ha afegit que ‘hi ha 50.000 catalans adolescents nascuts d’aquí d’origen marroquí i no pot ser que també visquin amb aquest estigma.’

The post El Homrani respon a Batlle que la normativa impedeix el ‘retorn assistit’ dels menors no acompanyats sense autorització appeared first on VilaWeb.

El TSJ avala la denominació exclusiva en català per a València

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha avalat l’adequació del topònim de la ciutat de València al català, després de desestimar el recurs interposat pel grup municipal del PP, i ha atorgat legitimitat a l’ús històric i propi del nom de la ciutat.

Així ho ha informat avui, al sortir de la reunió del patronat de Fira València, el batlle de València, Joan Ribó, per a qui aquesta decisió avala, ‘com no podia ser d’una altra manera’, que el nom d’aquesta ciutat ‘també es pugui dir en valencià’.

La resolució dictamina d’aquesta manera en contra del recurs que havia interposat el PP, contrari a que el topònim de la ciutat fos en català. ‘Ara els tribunals ens diuen que aquest topònim, el de València, té tota la legitimitat, i que l’ajuntament ha complert escrupolosament la llei a l’hora d’adequar el nom de la ciutat al valencià’, ha expressat Ribó en un comunicat.

El batlle ha assenyalat que la decisió adoptada en el seu moment pel consistori compleix l’Estatut d’Autonomia del País Valencià, que ‘diu que tenim dues llengües oficials, el castellà i el valencià, i que hem de cuidar especialment del valencià per ser la llengua pròpia i la més feble’.

‘En segon lloc, estem complint amb l’acord plenari de l’ajuntament que, per unanimitat, va aprovar el Reglament d’ús i normalització del valencià’, ha afegit.

Segons ha sostingut, ‘tots els grups polítics van arribar a un consens el 1996 que ara el PP volia trencar’, i ‘en aquest reglament ja s’indicava que la toponímia en valencià és la històrica i pròpia d’aquesta ciutat’.

‘De fet, el 2009 tots els grups polítics de l’ajuntament van aprovar que el logotip de l’Ajuntament seria en valencià, com a mostra d’orgull de la nostra singularitat’, ha agregat.

De la mateixa manera, ha destacat: ‘També estem complint amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, òrgan inclòs en l’Estatut d’Autonomia, ja que estem seguint els seus informes’.

Per a Joan Ribó, tenim dues llengües que són ‘igual d’oficials i igual de respectables”, el valencià i el castellà, i “que tothom té dret a usar en igualtat de condicions’. ‘Una d’aquestes llengües, el valencià, és un patrimoni que ens fa únics al món i, per això, tal com marquen les lleis, hem de tenir cura del valencià i ho fem gustosament, perquè continua sent una llengua viva. I les mateixes normes de les que, per consens de tots els grups polítics, ens hem dotat diuen que la forma històrica i pròpia del nostre topònim és València ‘, ha tancat.

La sentència recull que l’expedient d’alteració del nom del municipi de València va ser iniciat ‘mitjançant acord de l’Ajuntament en Ple, adoptat amb informe de Secretària i amb el quòrum exigit en l’article 47.2 de la llei 7/85 i en la instrucció de l’expedient’, segons les fonts.

A més, la sentència judicial apunta que hi ha informes que ‘justifiquen raonadament’ el canvi de nom que es proposa, amb exposició al públic per termini d’un mes i amb resolució de les reclamacions presentades, també amb els corresponents informes i amb el quòrum exigit legalment .

Per això, el TSJ desestima el recurs dels deu regidors que integraven el grup municipal del PP el passat mandat, interposat contra el decret 16/2017 del Consell (i contra l’Acord del Consell que va desestimar el recurs de reposició contra l’esmentat Decret), i el condemna en costes.

The post El TSJ avala la denominació exclusiva en català per a València appeared first on VilaWeb.

Oltra anuncia noves lleis d’Igualtat i d’Accessibilitat Universal

La vice-presidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha anunciat que ‘el Consell portarà aquesta legislatura a les Corts per a la seva aprovació les lleis d’Igualtat i d’Accessibilitat Universal’.

La vice-presidenta ha comentat que ‘les lleis més rellevants relacionades amb l’àmbit d’actuació del seu departament ja es van aprovar durant la passada legislatura, però queden dues grans lleis molt importants per la seva transversalitat’.

Una d’elles és l’actualització de la Llei d’Igualtat entre Homes i Dones, que data de 2003 i que ‘ja era insuficient en el seu dia i està absolutament obsoleta’, han informat fonts de la Generalitat.

Oltra ha destacat que l’objectiu del nou text legal serà ‘no només aconseguir que les dones comparteixin els espais públics, sinó també que els homes comparteixin els privats’, de manera que ‘s’aconsegueixi el necessari equilibri i paritat’ en els dos àmbits .

‘En parlar de l’àmbit públic ens referim no només a les institucions, sinó també a les empreses, les universitats o qualsevol altre espai on es prenen decisions’, ha explicat Oltra.

L’altra proposta és una Llei d’Accessibilitat Universal, que ja va ser anunciada durant el passat Seminari d’Hivern, i que ‘és una norma àmpliament esperada i demandada’, ha anunciat la vice-presidenta.

‘Aquest és un dels grans treballs d’aquests quatre anys, aconseguir una llei d’aquestes característiques amb tot el que implica d’accessibilitat no només a espais físics sinó també a tots els nivells, per a totes les persones tinguin la diversitat funcional que tinguin, ja sigui sensorial com intel·lectual, mental, física o orgànica’, ha explicat.

Oltra ha mantingut una ronda de contactes amb els portaveus del PSPV, Compromís, Unides Podem, PP, Ciutadans i Vox a les comissions d’Igualtat de Gènere i Col·lectiu LGTBI de les Corts, amb la qual es proposa començar una ‘relació institucional fluida i cordial amb tots els grups durant la legislatura’.

Ha recordat que perquè aquestes lleis siguin efectives ‘és fonamental el suport perquè els pressupostos s’adeqüin a les necessitats’, pel que ha sol·licitat el suport dels grups perquè les polítiques socials que s’han dut a terme en els últims quatre anys es consolidin.

The post Oltra anuncia noves lleis d’Igualtat i d’Accessibilitat Universal appeared first on VilaWeb.

La primera moció de censura de la legislatura retorna Guadassuar a Compromís i el PSPV

Compromís i el PSPV han recuperat el govern local de Guadassuar (Ribera Alta), després que la moció de censura presentada per les dues formacions contra el fins ara batlle del PP, Vicent Estruch, hagi prosperat en el ple celebrat aquest dimarts.

Segons l’acord assolit, ambdues formacions combinaran el batlle, que ara ostentarà Compromís, i els últims setze mesos de mandat seran per la socialista Rosa Almela, han detallat fonts del PSPV.

Salvador Montañana (Compromís) ha recuperat l’ajuntament, que ja va ostentar durant la passada legislatura a través d’un pacte amb el PSPV, i que va perdre després de les eleccions del 26 de maig, al no aconseguir tancar un nou acord amb els socialistes.

Aquesta falta d’acord va propiciar que Estruch accedís a l’ajuntament el passat 15 de juny per ser el PP el partit més votat (amb cinc regidors), enfront dels cinc que té Compromís i els tres del PSPV.

Finalment, els dos partits han aconseguit arribar a un acord, el que els ha portat a presentar una moció de censura a penes un mes després de la constitució de l’ajuntament, la primera que es presenta als Països Catalans, i que avui ha prosperat .

En declaracions a EFE, el batlle sortint, Vicent Estruch, ha considerat que tant Compromís com el PSPV han demostrat tenir ‘molt poca maduresa política’, ja que segons la seva opinió, no eren ‘ni les formes i el moment’ de presentar aquesta moció.

Segons Estruch, ‘ha sortit la política més lletja i de barriada, la del repartiment’ i la del ‘a aquest no li donem res perquè és dels dolents’, i ha assegurat que el PP estarà davant, intentant fiscalitzar l’acció del govern i valorant ‘les coses que siguin bones per al poble’.

Ha retret a les dues formacions que al·leguin que no havien tingut temps de tancar un acord dins el termini legal, ja que han estat quatre anys governant conjuntament, un temps, en la seva opinió, ‘més que suficient per tenir un acord sòlid’, i ha considerat que això demostra ‘molt poca fiabilitat’ per part seva.

Guadassuar, el primer municipi del país que votarà una moció de censura

The post La primera moció de censura de la legislatura retorna Guadassuar a Compromís i el PSPV appeared first on VilaWeb.

L’Autoritat del Transport Metropolità valida la connexió del tramvia per la Diagonal

L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha aprovat el projecte per construir la connexió del tramvia per l’Avinguda Diagonal de Barcelona. Han tirat endavant els tràmits tècnics i els ambientals, amb el vist-i-plau de l’Ajuntament i la Generalitat.
El proper pas serà que tant l’ATM com l’Ajuntament de Barcelona aprovin els projectes constructius que són responsabilitat de cadascú. L’ATM ha d’assumir els costos ferroviaris, mentre que el consistori haurà d’urbanitzar la plaça de les Glòries per adaptar-la al pas d’aquest transport públic.

L’ATM és un consorci participat per la Generalitat, que en té un 51%, i pels ajuntaments i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que en tenen un 49. Entre ells hauran de posar-se d’acord sobre quina part de la inversió assumeix cadascú. També s’haurà de renegociar el conveni vigent amb l’empresa que explota el servei, i les noves condicions hauran de tornar a ser aprovades pel plenari municipal, un punt que per ERC és determinant.

Aquest pas endavant arriba després que el passat mes de gener la connexió del tram per la Diagonal rebés el vistiplau del ple de l’Ajuntament de Barcelona. Hi van votar a favor els grups de Barcelona en Comú, ERC, el PSC, la CUP i dels regidors no adscrits Gerard Ardanuy, de Demòcrates de Catalunya, i Juanjo Puigcorbé. S’hi van oposar el Grup Municipal Demòcrata, Cs i el PP.

The post L’Autoritat del Transport Metropolità valida la connexió del tramvia per la Diagonal appeared first on VilaWeb.

Sabadell aprova despenjar la pancarta en suport dels presos polítics de la façana del consistori

La Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Sabadell ha aprovat avui al matí retirar la pancarta penjada a la façana del consistori on es demanava la llibertat dels presos polítics. La moció, presentada per Ciutadans, ha comptat amb els vots del PSC i Podem i l’oposició d’ERC, Crida per Sabadell i Junts per Sabadell.

Malgrat que la batllessa de Sabadell, la socialista Marta Farrés, havia dit que retirar la pancarta no era una prioritat, finalment el seu grup ha donant suport a la petició de Ciutadans de donar compliment a la decisió del TSJC instant a mantenir la neutralitat als espais públics. El portaveu municipal de la formació taronja, Adrián Hernández, ha celebrat l’aprovació de la moció perquè el consistori ‘compleixi amb la legalitat deixant al marge les ideologies’.

De la seva banda, el portaveu municipal d’ERC, Gabriel Fernàndez, ha lamentat que la moció hagi prosperat perquè els resultats de les municipals del passat 26 de maig ‘van expressar clarament que els veïns i veïnes no volen presos polítics’. També han reconegut que el vot a favor del PSC a la moció de Cs ‘no els sorprèn, però els decep’.

The post Sabadell aprova despenjar la pancarta en suport dels presos polítics de la façana del consistori appeared first on VilaWeb.

Marchena, contrari a la dissolució de partits polítics condemnats per finançament il·legal

El president de la sala penal del Suprem i del tribunal contra el procés, Manuel Marchena, ha demanat canvis legislatius per matisar les condemnes dels partits polítics que es financin il·legalment. En aquest sentit, assegura que no és partidari que el codi penal contempli la dissolució de les formacions condemnades.

‘La corrupció d’un determinat partit polític no pot deixar sense referència política a tots aquells ciutadans que se sentin identificats amb aquesta opció política‘, ha dit en un curs organitzat per la Universitat Complutense de Madrid.

Segons el magistrat, no hi ha un obstacle constitucional per poder condemnar un partit pel seu finançament il·legal. Tanmateix, ha reiterat que caldria adaptar les penes per impedir les dissolucions. ‘No es pot acordar la dissolució d’un partit polític per un fet concret, geogràficament localitzat i que és esmenable i atendible amb la condemna dels responsables per aquest fet concret’, ha dit.

‘Algú s’imagina un partit polític administrat judicialment des de l’Audiència Nacional? Això no té cap mena de sentit’, ha conclòs el jutge.

The post Marchena, contrari a la dissolució de partits polítics condemnats per finançament il·legal appeared first on VilaWeb.

Les assemblees exteriors de l’ANC demanen a ERC i JxCat que no investeixin Sánchez

Les assemblees exteriors de l’ANC demanen als partits independentistes al congrés espanyol, ERC i JxCat, que no investeixin Pedro Sánchez, ja que si ho fan, això canviarà la visió del conflicte català per part d’Europa. ‘Si els mateixos partits que tenen exiliats i presos polítics investeixen Pedro Sánchez, per a Europa el problema s’haurà acabat, perquè l’acceptació de Sánchez com a president és l’acceptació de l’statu quo a Espanya i de les regles de joc que ell ens imposi’, diuen en un comunicat a les xarxes.

Afegeixen que els mitjans deixaran de tenir interès per la situació política a Catalunya ‘informaran de manera que deixaran clar que ha guanyat Espanya i l’amenaça de la independència s’ha esvaït’. I afegeixen: ‘El resultat serà encara més silenci i oblit internacionals de la qüestió catalana’

 

The post Les assemblees exteriors de l’ANC demanen a ERC i JxCat que no investeixin Sánchez appeared first on VilaWeb.

Els ramaders exigeixen a la Generalitat que incrementi la protecció davant els ‘assalts’ a granges

El sindicat de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) ha exigit a la Generalitat que incrementi les mesures de protecció dels ramaders arran dels assalts a les granges com el que hi va haver en una explotació de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental) fa poc més d’una setmana.

El sindicat ha demanat una reunió urgent amb el conseller d’Interior i el cap dels Mossos d’Esquadra per proposar-los un protocol d’actuació. JARC considera que els cossos de seguretat han d’identificar a tots els ‘assaltants’ per poder exigir-los ‘responsabilitats patrimonials en un judici’. En aquest sentit, el sindicat també vol que Agricultura modifiqui la normativa per sancionar qualsevol persona que se salti els protocols establerts per protegir els animals, els consumidors i els interessos del sector ramader.

Representants de les sectorials ramaderes de JARC s’han reunit per acordar demandes més concretes davant el que veuen com a ‘reiterats assalts’ a granges catalanes per part de grups d’activistes animalistes. La voluntat de l’organització agrària és aconseguir aturar com més aviat millor aquest tipus ‘d’accions il·legals’, que consideren una ‘violació de la propietat privada’, que posa en risc la salut dels animals directament afectats amb estrès, possibles avortaments i increment de la possibilitat de contraure malalties.

JARC ha demanat una reunió amb el conseller d’Interior, Miquel Buch, i el cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, per proposar-los un protocol d’actuació davant els assalts a les granges catalanes, donat que considera que estan ‘desatenent l’obligació de protegir els ramaders de tota Catalunya’.

L’organització agrària deixa clar que els cossos de seguretat no poden actuar com a mediadors quan un grup de persones accedeix sense permís a una propietat privada, sostreguin o no animals o béns materials. JARC considera que cal identificar a tots els assaltants, perquè en el supòsit de produir-se un dany individual, com pot ser la malaltia d’un animal, o que afecti diverses granges, propagant la malaltia en qüestió, s’ha de poder exigir en un judici responsabilitats patrimonials a tots els possibles culpables.

Els representants de les sectorials ramaderes de l’organització agrària catalana també demanaran que els Mossos d’Esquadra donin trasllat dels actes dels assalts a Agricultura. A partir de la informació rebuda, consideren que la conselleria hauria d’establir responsabilitats administratives de l’actuació dels assaltants que afecten el benestar dels animals i la bioseguretat de les granges.

The post Els ramaders exigeixen a la Generalitat que incrementi la protecció davant els ‘assalts’ a granges appeared first on VilaWeb.

El PSIB i Més per Menorca arriben a un acord que tanca la crisi en el govern insular

El PSIB, Més per Menorca i Unides Podemos han arribat a un acord que inclou que la vice-presidenta única i consellera de Medi Ambient, Maite Salord, de Més per Menorca, presideixi tant el Consorci de Residus i Energia com l’Agència Menorca Reserva de Biosfera.

Aquesta era la principal exigència de Més per Menorca que havien refusat l’organigrama i es mostraven disposats a revisar la continuïtat en el pacte de govern del Consell.

A més de la delegació, l’acord contempla també que els nous estatuts de l’Agència Menorca Reserva de Biosfera, que s’estan elaborant, incloguin la doble representació, de manera que tant Susana Mora com Maite Salord tindrien presència en aquest organisme.

Totes dues tindran també representació en la comissió de seguiment del projecte Menorca 2030, que pretén que el 85% de l’energia de l’illa sigui renovable en deu anys.

The post El PSIB i Més per Menorca arriben a un acord que tanca la crisi en el govern insular appeared first on VilaWeb.

El TS absol l’ex-director de la CAM López Abad i redueix la pena d’Amorós per falsejar els comptes

El Tribunal Suprem ha revisat a la baixa les condemnes imposades per l’Audiència Nacional l’octubre de 2017 pel falsejament dels comptes de la Caixa d’Estalvis del Mediterrani (CAM) en els exercicis 2010 i 2011 i absol un dels seus exdirectors generals, Roberto López Abad, que havia estat condemnat a tres anys de presó. La seva substituta, María Dolores Amorós, veu rebaixada la seva condemna a la meitat, fins a l’any i mig de presó.

D’altra banda, rebaixa la condemna a l’ex-director general de l’Àrea de Planificació i Control de la CAM Teófilo Sogorb Pomares, com a responsable d’un delicte falsedat en la informació facilitada als inversors –article 282 bis del Codi Penal- a la pena de dos anys de presó en relació amb les dades aportades a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) sobre l’estat econòmic de la Caixa en el primer trimestre del 2011.

A més de López Abad l’alt tribunal absol l’ex-director general d’Inversions i Riscos Francisco José Martínez García del delicte societari continuat de falsedat comptable en relació amb l’exercici de 2010 en considerar que no ha quedat prou acreditat que l’alteració dels comptes fora ‘idònia per causar un perjudici a la societat, als socis o a un tercer’.

En la sentència donada a conèixer avui la Sala estima els recursos de cassació formulats per López Abad i Martínez García contra la sentència de l’Audiència espanyola que els va condemnar a tres anys ia dos anys, nou mesos i un dia de presó, respectivament, per falsejar els comptes anuals de la CAM corresponents a l’any 2010.

El tribunal també ha estimat de manera parcial els recursos de cassació interposats per María Dolores Amorós Marco i Teófilo Sogorb Pomares i rebaixa la pena de tres anys a un any i sis mesos de presó, en el cas de la primera, i de quatre a dos anys de presó, en el cas del segon. De la mateixa manera, el tribunal ha rebutjat els recursos presentats per les acusacions particulars, la Fundació Obra Social de Caixa Mediterrani i el Fons de Garantia de Dipòsits.

Pèrdues milionàries

L’Audiència espanyola va considerar acreditat que M. Dolores Amorós i Teófilo Sogorb van ordenar que els comptes presentats en el primer trimestre del 2011 davant el Banc d’Espanya llancessin un benefici de 39.771.000 d’euros sense reflectir, de cap manera, la situació econòmica real de la caixa, els resultats, preparats pel FROB, registraven unes pèrdues de 1.163 milions d’euros i una ràtio de morositat del 19 per cent.

Les xifres dels estats de balanç i informe dels estats financers, segons els fets provats, resultaven ‘irreals i espúries’ i aquesta disparitat de xifres ‘va constituir un dels motius rellevants per a la intervenció de l’entitat, pels riscos que suposava tal situació per al sistema financer en el seu conjunt, a part de la contravenció del principi de seguretat jurídic-comptable que això implicava’.

Posteriorment, segons aquests mateixos fets, Teófilo Sogorb va enviar a la CNMV informació no veraç sobre els aspectes comptables de la CAM amb un aparent benefici de 39,8 milions d’euros en el primer trimestre del 2011 que va ser difosa a la pàgina web de la CNMV.

Absolucions per la falsedat comptable el 2010

L’Audiència espanyola va condemnar a López Abad i Martínez García per falsejar els comptes anuals de l’exercici 2010 en efectuar una ‘reexpressió‘ de les mateixes per haver donat de baixa indegudament els actius titulitzats provocant beneficis aparents.

No obstant això, la Sala analitza l’aplicació de la Circular del Banc d’Espanya 3/2010 que permetia tenir en compte el valor de les garanties immobiliàries de determinats préstecs, a l’efecte d’establir la cobertura dels riscos.

El tribunal conclou que la sentència recorreguda no resol la qüestió plantejada pels perits, que van declarar que els efectes que hauria pogut tenir l’aplicació de l’esmentada Circular ‘haurien estat rellevants en el sentit que no hi hauria diferències substancials entre els resultats de 2010 consignats en els comptes de l’entitat i els que haurien d’haver estat consignats de no haver donat de baixa en el balanç els actius titulitzats, si, mantenint-los en el balanç, hagués tingut en compte el valor de les garanties immobiliàries’.

La Sala assenyala que la sentència de l’Audiència espanyola no ha resolt aquesta qüestió que considera ‘decisiva’ a l’hora d’establir si el fet de donar de baixa en el balanç els actius titulitzats va donar lloc a una alteració de la imatge fidel de la CAM que es pugui considerar rellevant ‘des de la perspectiva de la seva idoneïtat per causar el perjudici a què al·ludeix el tipus’.

Així, les dades disponibles mitjançant la valoració pericial i l’absència de raonaments sobre aquest particular donen lloc ‘com a mínim, a l’existència d’un dubte raonable respecte de les bases fàctiques d’aquest element del tipus penal, que no es pot resoldre en perjudici dels acusats’, pel que procedeix la seva absolució.

 

 

The post El TS absol l’ex-director de la CAM López Abad i redueix la pena d’Amorós per falsejar els comptes appeared first on VilaWeb.

Collboni, Fortuny, Mascarell i Parlon, vicepresidents de la Diputació de Barcelona

El ple de la Diputació de Barcelona ha aprovat la nova organització per al mandat 2019-2023. A la presidència ja coneguda de l’alcaldessa socialista de L’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín l’acompanyaran quatre vicepresidents: Jaume Collboni i Núria Parlon del PSC i Carmela Fortuny i Ferran Mascarell de JxCat.

També s’ha donat llum verda a la creació de les nou àrees executives en què s’estructurarà el govern de la diputació en aquest mandat, i que es divideixen entre PSC i JxCat: sis per als socialistes i tres per als sobiranistes.

Junta de govern

La junta de govern, presidida per Marín, estarà formada per Collboni, Parlon, Carles Ruiz, Pilar Díaz, Eva Menor, Xavier Gomar, Lluïsa Moret, Alfredo Vega i Rubén Guijarro del PSC-CP; i Fortuny, Mascarell, Pere Pons, Josep Arimany, Joan Carles Garcia Cañizares, Neus Munté i Josep Tarín de JxCat.

El ple també ha nomenat als membres de la comissió executiva i les seves funcions; la creació de les comissions informatives i de seguiment i de la Comissió Especial de Comptes, i ha donat per constituïts els set grups polítics de la corporació, amb la seva composició, els seus presidents i portaveus.

Marín presidirà el grup socialista, que tindrà a Pilar Díaz com a portaveu, mentre que Ramon Mut serà el president d’ERC-AM, amb Dionís Guiteras com a portaveu i Montserrat Benedícom a portaveu adjunta. Neus Munté presidirà el de JxCat, que tindrà a Joan Carles Garcia Cañizares com a portaveu i a Josep Tarín com a portaveu adjunt.

Laura Pérez presidirà el grup de ECG, amb Jonatan Fornés com a portaveu i Rafael Duarte com l’adjunt, i Celestino Corbacho presidirà el de Cs, amb Salvador Tovar com a portaveu i Lluís Tejedor com a adjunt, mentre que Xavier García Albiol presideix el del PP –amb Daniel Gracia com a portaveu– i Lluïsa Melgares serà presidenta i portaveu de Tot per Terrassa.

The post Collboni, Fortuny, Mascarell i Parlon, vicepresidents de la Diputació de Barcelona appeared first on VilaWeb.

Unides Podem rebutja la darrera oferta del PSOE per al govern de coalició

Unides Podem ha respost a la vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Carmen Calvo, que no acceptaran la vicepresidència que el PSOE ha ofert a la seva formació perquè es tracta d’un càrrec ‘simbòlic’, sense continguts i buit de competències executives de pes.

Així han respost a la compareixença de la ‘número dos’ del govern espanyol, encarregada de les negociacions amb Unides Podem. Calvo ha qualificat de ‘raonables’ i ‘respectuoses’ les ofertes que està fent el PSOE a la força que lidera Pablo Iglesias.

Calvo ha donat a entendre que els socialistes ja han acceptat que la portaveu parlamentària d’Unides Podem, Irene Montero, tingui una vicepresidència. Però fonts d’Unides Podem han assenyalat a Europa Press que el que ha posat damunt la taula el PSOE és una vicepresidència merament ‘simbòlica’.

Iglesias ja va advertir ahir Pedro Sánchez des de la tribuna d’oradors del congrés espanyol que la seva formació no volia llocs merament ‘decoratius’ al govern de coalició que volen crear amb el PSOE.

Segons sosté Unides Podem, la vicepresidència que el PSOE ha reservat per a ells manca d’acció política, contingut i fins i tot pressupost i que l’única cosa concreta que els han ofert fins ara són determinades competències en matèria d’infància.

The post Unides Podem rebutja la darrera oferta del PSOE per al govern de coalició appeared first on VilaWeb.

Pàgines