El PSPV iniciarà dilluns vinent l’executiva en la qual començarà el procés de triar el successor de Ximo Puig. L’encara avui secretari general, que ha rebutjat pronunciar-se sobre les possibles candidatures, ha dit que la idea és celebrar el Congrés Extraordinari del partit a finals de febrer o principis de març. A més, ha assenyalat que els agradaria fer-lo a Castelló pel recorregut històric de la ciutat.

Ho ha indicat Puig en una atenció a mitjans després de participar en una reunió del grup socialista a Les Corts. L’ex-president ha assenyalat que hi ha moltes circumstàncies logístiques que dificulten la convocatòria d’aquest congrés extraordinari.

Puig ha tornat a rebutjar pronunciar-se sobre la persona que el substituirà al capdavant de la secretaria general: “Seran les persones, sobretot els militants, els que finalment van a decidir. Jo no vaig a pronunciar-me en aquesta qüestió”, ha assenyalat.

Junts per Catalunya ha demanat de revertir el decret del govern espanyol que va facilitar de deslocalitzar les seus d’empreses catalanes durant el procés el 2017. El portaveu de Junts, Josep Rius, ha reclamat en una entrevista a SER Catalunya que se sancionin les que no vulguin tornar i s’incentivin amb mesures fiscals les que siguin a Catalunya. Això sí, ho ha desvinculat de l’aprovació o no dels decrets que engloben mesures socials i qüestions jurídiques demà al congrés espanyol.

Junts vol sancionar les empreses que no tornin la seu a Catalunya, però ho deslliga de l’aprovació dels decrets

El govern de la Generalitat ha refusat la proposta perquè creu que seria “una penalització per a aquelles que la van mantenir”. Ho ha dit la portaveu, Patrícia Plaja en una compareixença de premsa. “Això no es contempla ni s’ha contemplat mai, rotundament no”, ha assegurat.

Per la seva banda, el govern espanyol i el PSOE s’han mostrat oberts a negociar la petició de Junts, però han rebutjat les possibles sancions. El portaveu dels socialistes al congrés espanyol, Patxi López, ha afirmat que treballaran per a fer possible el retorn, però tan ell com els ministres Carlos Cuerpo i Pilar Alegría han insistit en la necessitat de donar seguretat jurídica. A més, fonts del PSOE han assenyalat a l’agència ACN que plantejar sancions seria il·legal i toparia amb la regulació europea.

Les patronals també rebutgen la proposta

En un comunicat, Foment del Treball ha refusat la proposta de Junts. La patronal encapçalada per Josep Sánchez Llibre ha assegurat que les empreses que van marxar tornaran quan considerin necessari, hi hagi normalitat institucional i un clima econòmic favorable.

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Josep Santacreu, ha assegurat que li costa entendre la proposta. A més, ha indicat que cal consolidar al màxim les companyies que són actualment al territori. Ara bé, ha admès que vol que les empreses que van traslladar la seu tornin, però ha dit que cal generar les condicions perquè ho facin. “Hem de fer tot el que puguem, i com més en positiu millor”, ha apuntat en una compareixença de premsa.

El president de Cecot, Xavier Panés, ha assegurat que la patronal no comparteix la proposta de Junts. “No compartim que es proposin ni penalitzacions ni bonificacions per aquest concepte”, ha dit en unes declaracions a Europa Press.

Pimec ha manifestat que és necessari incentivar el retorn de les seus per a acabar amb el dumping fiscal, però sense demanar que es multin companyies.

Aquest dilluns 8 de gener, tot just acabada la campanya de Nadal i Reis, la distribuïdora Àgora Solucions Logístiques propietat del Grup Enciclopèdia Catalana va anunciar als llibreters per carta que a partir de l’1 de febrer els segells editorials del Grup 62 passaran a ser distribuïts per Logista Libros, la distribuïdora del grup Planeta, la més gran de la península, amb seu i magatzem a Guadalajara. El Grup 62 aplega tots els segells en català de Grup Planeta, entre els quals trobem Edicions 62, Proa, Columna, Empúries, Pòrtic. També el dia 8 es va fer efectiu l’ERO a tot el Grup Enciclopèdia Catalana, que afecta més d’un centenar de treballadors directes i que al llarg d’aquest pròxim mes s’haurà de negociar. 

Hem pogut parlar breument amb el director general del Grup Enciclopèdia Catalana, Joan Abellà, per mirar d’entendre en quin punt es troba tant el grup editorial com, en especial, la seva l’empresa de logística Àgora.

Grup 62 abandona Àgora

Tal com vam explicar (consulteu l’article ‘Enciclopèdia Catalana al caire del precipici’), aquesta decisió del grup Planeta de marxar d’Àgora era una de les possibilitats que es plantejaven davant la crisi desfermada en el sector de la distribució editorial a Catalunya, des que l’estiu del 2022 es va posar en funcionament Entredós, que havia de ser la gran empresa logística catalana, competitiva, moderna, potent, exemplar, i que es va convertir en un malson per a tot el sector editorial català per la mala gestió duta a terme. Entredós és participada un 55% per la distribuïdora les Punxes i un 45% per Àgora. 

De fet, quan es va crear Entredós, Planeta ja s’havia plantejat traspassar la distribució dels segells del Grup 62 a Logista, però finalment va mantenir-se a Àgora. Al començament de la crisi de funcionament d’Entredós, la posició de Planeta va ser de no moure’s d’Àgora per no col·lapsar el sistema. Tanmateix, Grup 62 ha acabat fent el pas cap a Logista després de garantir-se una transició ordenada en el traspàs. 

Segons que ha explicat Joan Abellà, aquest moviment dels segells del Grup 62 abandonant la distribució amb Àgora es remunta al 2019, quan es va començar a negociar l’intercanvi entre les accions que Enciclopèdia tenia al Grup 62, que se les va quedar Planeta, i Àgora, la logística, totes les accions de la qual se les va quedar Enciclopèdia. Al 2021 vam perfeccionar l’acord, que establia que els segells del Grup 62 es mantindrien a Àgora durant dos anys. Quan vam posar en funcionament Entredós amb les Punxes, a Planeta els va semblar un bon projecte. En el moment de la tempesta perfecta [es refereix a la posada en funcionament fallida d’Entredós i la crisi que va generar tota la tardor i campanya de Nadal del 2022] van mantenir l’acord i es van esperar al període que havíem establert, que és ara, per marxar.”

Aquesta no és la primera fugida que ha patit Àgora des de la creació d’Entredós: fa un any, la vintena de segells que formen Xarxa de Llibres ja van abandonar Àgora per contractar els serveis logístics de la distribuïdora Elkar del País Basc. Precisament aquestes editorials han interposat una demanda a Àgora per un valor de 2,8 milions d’euros (per deutes no pagats, danys i perjudicis i estoc no lliurat).

Amb aquests moviments, la distribuïdora Àgora es queda només amb la distribució dels seus segells, els d’Enciclopèdia Catalana (Univers, la Galera de literatura infantil i juvenil, Text la Galera –per a llibres de text– i Viena Edicions, principalment). 

Què passarà ara amb Àgora, preguntem a Abellà, que respon: “Àgora ara queda reduïda a l’activitat del Grup Enciclopèdia.” I teniu la intenció de mantenir-la?, li preguntem, i diu taxatiu: “Sí, sí, la mantindrem pels nostres segells. Ara, aquest aparell administratiu d’Àgora l’haurem de reduir i adaptar a la nova situació. Però que quedi clar que no tanquem Àgora, no la liquidem.”

Pel que fa a Entredós, va transcendir que ambdós accionistes de la societat –les Punxes i Àgora– no s’entenien i que Joan Abellà negociava la venda de les accions d’Àgora a les Punxes, una possibilitat que les Punxes no refusava. Però l’operació s’havia encallat en el preu, perquè semblava que les Punxes volia que en la compra s’hi inclogués la rebaixa del deute que Àgora té amb la societat. 

En aquest sentit, Abellà només ha confirmat a VilaWeb que el fet que les Punxes compri les accions d’Àgora “és una possibilitat”, tot i que no ha volgut anar més enllà: “amb relació a l’accionariat, una possibilitat és que les Punxes acabi concentrant totes les accions i l’altra és que ens quedem com estem. Quan hi hagi novetats ja les farem saber. De moment no hi ha cap canvi.” Sí que ha explicat que davant la sortida del Grup 62, Entredós readaptarà l’espai de magatzem. Fins ara ocupava una nau i mitja a la zona industrial de la Granada del Penedès i ara es quedarà amb mitja nau només.

I davant la pregunta: perilla Enciclopèdia Catalana?, Joan Abellà ha respost: “Tal com vam explicar en el comunicat, tenim suficients actius per a arribar a una situació de balanç ordenada. No és veritat que tingui l’encàrrec de liquidar-ho tot, com s’ha publicat. Des d’aquest punt de vista, Enciclopèdia Catalana no perilla. Però s’han de fer moltes coses: Àgora s’ha d’adaptar, s’ha de fer un ERO, en resum, s’ha de redimensionar el Grup Enciclopèdia Catalana.”

Però reordenant Àgora, que sembla que és la peça que portava el Grup Enciclopèdia Catalana a una situació límit, serà capaç Abellà i el seu equip d’eixugar el deute acumulat de 9’5M€? (S’havia dit que era de 9’7M€ i Abellà ha rectificat aquesta dada): “Des del juny del 2023 tenim un acord marc amb totes les entitats financeres amb les quals tenim deute i hem estructurat el pagament des del 2024 al 2028.” La primera quota s’haurà de liquidar el juliol del 2024. Abellà confia que amb la redimensió del grup, l’activitat editorial i la venda a terminis es podrà saldar el deute.

Hem preguntat a Abellà si el Grup Enciclopèdia Catalana negociava algun tipus d’acord amb el Grup Abacus, una altra via possible per fer tirar endavant Enciclopèdia. Abacus fins ara no s’ha pronunciat. En aquest cas, Abellà també és ambigu: “De moment no estem negociant”, ha dit.

Quin és el pròxim pas del Grup Enciclopèdia Catalana? “El següent pas és redimensionar el grup”, diu. I en aquest sentit parla de redimensionar-ho tot: “arribar a un acord amb els treballadors, adaptar Àgora i el pas següent serà negociar amb les Punxes.” I ha insistit que tot “s’ha de fer d’una manera ordenada i amb professionalitat”.

Els llibreters estan tranquils

La carta que Àgora ha enviat als llibreters va en aquesta direcció, de fer una transició ordenada. Però com han rebut la notícia? Segons que explica Èric del Arco, president del gremi de Llibreters de Catalunya, a VilaWeb: “Davant de canvis com aquests sempre cal posar atenció. Però aquest moviment ens tranquil·litza, perquè els segells del Grup 62 són una part important del fons de les llibreries de Catalunya i la distribuïdora Logista funciona bé i porta els llibres al dia. Per tant, en aquest context de crisi d’Àgora, això ens dóna tranquil·litat. També ho fa el fet que les Punxes, una altra distribuïdora important a Catalunya, es mostra tranquil·la davant d’aquesta operació i això ens permet pensar que podria continuar en solitari la logística Entredós. Ens queda aclarir alguns serrells d’aquesta operació amb Logista sobre si haurem de tornar tot el fons i tornar-lo a comprar o ens acceptaran totes les devolucions, però sembla que no hi haurà problemes.” Cal recordar que el llibre està regit pel preu fix i que els llibreters poder retornar a les editorials els llibres que no venguin. Per tant, en aquest sector hi ha un moviment econòmic de venda i de retorn. 

Continua Del Arco: “Amb tot, ens sap greu que la distribució del Grup 62 se’n vagi a Guadalajara. El projecte d’Entredós era el de crear la gran distribuïdora catalana i en comptes de fer una centrifugació de la logística, el que ha passat ha estat un moviment a l’inrevés, cap a enfora. Això genera un sentiment de tristor en relació amb el país.”

L’enterrament del cineasta català Ventura Pons, mort ahir a 78 anys, serà dijous a les 12 al tanatori de les Corts de Barcelona. A més, la capella ardent obrirà dimecres a les 18 a la mateixa ubicació. Serà oberta fins dijous al matí, just abans de la cerimònia.

La portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha explicat en una compareixença que la Generalitat impulsarà un reconeixement pòstum al cineasta a la Filmoteca de Catalunya. “Ens comprometem a continuar cuidant, a continuar difonent i a divulgar el seu llegat, que per sempre formarà part de la història de la cultura catalana”, ha reivindicat.

“Et devem molt com a país”: El món de la cultura i la política plora la mort de Ventura Pons

A més, la plataforma 3Cat ha recuperat les seves principals obres. Així doncs, es podran veure els films Un berenar a Ginebra, Cola, Colita, Colassa, Ignasi M, Forasters o Mil cretins. També es podrà escoltar l’entrevista al programa de Catalunya Ràdio “El divan”, de febrer 2013; també l’especial “El violí vermell” de l’any passat a Catalunya Música; i finalment el discurs amb motiu del Premi Gaudí d’Honor del 2015.

El Consell de Ministres espanyol ha aprovat concedir les Medalles d’Or al Mèrit en les Belles Arts a un total de trenta-set personalitats o institucions culturals. Entre les personalitats guardonades hi ha el director de cinema Albert Serra (Banyoles, 1975); el músic, compositor i director d’orquestra Antoni Ros-Marbà (l’Hospitalet de Llobregat, 1937); l’actriu Vicky Peña (Barcelona, 1954); la bibliotecària Glòria Pérez Salmerón (Barcelona, 1958); l’actriu Gemma Cuervo (Barcelona, 1936) o Estopa format pels germans David i José Manuel Muñoz, de Cornellà de Llobregat. També s’ha premiat la Fundació Victoria de los Ángeles, l’Obra Cultural Balear i la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura; El Ranchito o l’actriu Itziar Castro (Barcelona, 1977), aquesta darrera a títol pòstum, entre altres.

El guardó és un reconeixement que distingeix les persones i entitats que hagin destacat en el camp de la creació artística i cultural o hagin prestat serveis notoris en el foment, desenvolupament o difusió de l’art i la cultura o en la conservació del patrimoni artístic.

El PP d’Alacant ha pactat amb el grup municipal de Vox el suport al pressupost municipal a canvi de mesures com ara no multar els vehicles que incompleixin les exigències de la zona de baixes emissions, la compra de més vehicles per a la policia local, un servei en contra de les ocupacions de domicilis, un augment de la dotació a l’escola taurina i la creació d’un museu de la Setmana Santa, entre més mesures. De fet, s’han inclòs vint de les vint-i-sis propostes que va presentar Vox.

El 2023, l’any més càlid registrat mai, ja va superar el llindar de seguretat de temperatura

El portaveu del govern d’Alacant, el popular Manuel Villar, ha justificat que es permetin no sancionar els conductors de vehicles que contaminin per sobre dels llindars marcats per la zona de baixes emissions perquè, segons que diu, l’Observatori del Medi de la ciutat diu que no hi ha problemes de contaminació a Alacant. Per tant, ha dit que la circulació de cotxes continuarà com fins ara.

L’ordenança municipal que havia de regular la zona de baixes emissions amb sancions econòmiques està vinculada al pla de recuperació espanyol finançat amb fons europeus Next Generation, que destinaven més de 15 milions d’euros a la ciutat perquè fessin dotze projectes de transformació urbana. La proposta figurava dins de l’ordenança reguladora que projectava diferents règims sobre els desplaçaments de vehicles dins dels anells de la Gran Via i del centre. En canvi, el PP diu ara que no cal implantar un sistema punitiu per a aconseguir tant la rebaixa de la contaminació com la millora de la mobilitat.

“L’ordenança és obligatòria per a complir la legalitat”, ha dit, però ha afegit: “Aquesta mesura no afectarà negativament Alacant”, ja que diu que el que no és obligatori és haver de sancionar.

Carmen Robledillo, cap de Vox, ha celebrat que es deixi fora les multes: “Vox ha aconseguit que no es penalitzi els alacantins els petits negocis per fanatisme climàtic.”

La delegada del govern espanyol al País Valencià i vice-secretària del PSPV, Pilar Bernabé, ha dit que aquesta concessió a Vox és un efecte més del que suposen els governs del PP i Vox, tant si la ultradreta és dins de l’executiu o hi dóna un suport extern, com passa Alacant. “Són retrocessos impensables fa només uns anys que no tenen lloc en una societat moderna”, ha dit, i ha afegit: “És el negacionisme d’una cosa tan bàsica i fonamental, que té el consens mundial, com el canvi climàtic.”

Un home ha reconegut que va assassinar el seu fill d’onze anys a casa seva a Sueca el 2022 perquè la mare volia divorciar-se’n, i ha confessat que va permetre que l’infant agafés el telèfon mòbil per a telefonar a la seva mare perquè pogués sentir-ne els crits de socors mentre el matava. De fet, ha arribat a dir que si la seva ex-dona hagués aturat els tràmits de divorci no l’hauria assassinat. D’aleshores ençà, la dona pateix un trastorn adaptatiu per una reacció depressiva a la mort cruel del seu fill i està en tractament per un quadre ansiós depressiu.

Tant la fiscalia com l’acusació particular demanen que sigui condemnat a la presó permanent revisable, la pena més alta possible al codi penal espanyol, per un delicte d’assassinat amb l’agreujant de parentesc. A més, l’acusació particular demana que se li prohibeixi anar al municipi on viu la mare o comunicar-s’hi durant trenta-cinc anys, i que l’indemnitzi amb mig milió d’euros.

El crim va ser el 3 d’abril del 2022, a casa del pare, a Sueca, mesos després que s’hagués divorciat de la dona i s’hagués acordat la custòdia compartida del menor després de disset anys de matrimoni, durant els quals la fiscalia i l’acusació particular diuen que la dona va patir maltractaments físics i psicològics.

Aquell dia, dos dies després de l’aniversari de l’infant, pare i fill van discutir, i l’home el va amenaçar amb un ganivet. El fill va escriure un missatge a la mare demanant-li que l’anés a recollir i ella li va trucar immediatament, però inicialment no tenia resposta. Finalment, el pare va permetre que contestés el telèfon, tot just perquè pogués sentir el crit d’auxili mentre l’apunyalava. L’home ha dit que en aquell moment estava begut i prenia tractament per l’ansietat.

L’acusació particular ha explicat que mentre van estar casats l’home va sotmetre a la dona a una situació de control constant, limitant-ne les relacions amb amics i familiars, amb insults constants i agressions. La mare va caure en una soledat social profunda, en la qual feia tot allò que demanava l’home per a defugir el conflicte, però a partir de la pandèmia les coses van empitjorar. El febrer del 2021 li va dir que volia divorciar-se’n i va patir diverses agressions físiques i la va amenaçar amb una arma blanca.

El març va fugir amb el fill a casa dels seus pares, però a l’agost l’home va presentar-s’hi begut i va exigir-li que li lliurés el fill, però ella s’hi va negar i va trucar a la Guàrdia Civil. Això es va repetir més vegades, fins que va presentar una denúncia i un jutjat de Sueca va prohibir a l’home d’acostar-se a dos-cents metres de la dona, el seu domicili o qualsevol lloc on ella anés habitualment. A més, li va prohibir de comunicar-s’hi durant vuit mesos. Tot i això, va trencar l’ordre diverses vegades trucant-li i, fins i tot, presentant-se a l’escola del seu fill.

El divorci definitiu va ser el 22 de setembre amb un acord que incloïa la custòdia compartida. Gairebé set mesos després, l’home va assassinar el seu fill.

El govern també pressiona Junts per Catalunya perquè convalidi demà els decrets que impulsa el govern espanyol, tal com ha fet ERC. Les iniciatives que es debatran demà al congrés inclouen mesures sobre àmbits tan distints com la digitalització de la justícia, el transport públic, l’energia, les pensions o l’IVA. La portaveu Patrícia Plaja ha dit que cal aprovar els decrets perquè, entre més, preveuen el traspàs de l’ingrés mínim vital pactat entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l’espanyol, Pedro Sánchez. “Són decrets necessaris sobre els quals no caldria fer massa gesticulacions”, ha dit Plaja.

Les mesures socials que perillen perquè el PSOE no vol negociar

Entre més raons, Junts ha adduït que hi està en contra perquè podria paralitzar l’aplicació de l’amnistia. Consideren que les causes judicials restarien paralitzades quan un magistrat plantegés una qüestió pre-judicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. El govern en discrepa, i diu que la legislació europea ja ho preveu així: “Europa ja reconeix sobre aquest punt concret la suspensió del procediment, ho recull el TJUE, no hi ha res diferent”, ha explicat Plaja. Segons la portaveu, “avui és una realitat, malgrat li cogui a la dreta, que l’amnistia segueix el curs previst al congrés i serà una realitat aquest mateix any que acabem de començar”.

El govern, format solament per republicans, ha aprofitat així per a marcar encara més distància amb Junts. Plaja també ha afirmat que els serveis jurídics del govern “han mirat amb lupa aquests decrets” i que tampoc no hi veuen cap mena d’invasió de competències, una altra de les crítiques que ha fet Junts. A més a més, la portaveu ha refusat la proposta de donar incentius a les empreses que van canviar la seu fiscal a fi que tornin, perquè creu que seria “una penalització per a aquelles que la van mantenir”. “Això no es contempla ni s’ha contemplat mai, rotundament no”, ha dit Plaja.

Encara amb la conferència de premsa inconclusa, el president Carles Puigdemont ha respost al govern en un piulet que no acceptaran “ni pastanagues, ni xantatges”. “El pressing a Junts –també per part del govern– no funcionarà”, ha escrit.

El decret de Sánchez fa una reforma inquietant de l’obligació de complir les sentències del TEDH contra Espanya

El pressupost, encara a la nevera

El govern continua convençut que hi haurà pressupost, mal que encara no se sap quan ni amb quins grups pensa aprovar-lo al parlament. Plaja ha explicat que “està gairebé tot enllestit” i que, per tant, hi hauria d’haver més intensitat de reunions les pròximes hores. Però els dos partits en què es fixen totes les mirades refreden la pressa. El PSC exigeix que es desembussi la negociació per a reformar la B-40 i l’ampliació de l’aeroport. Plaja ha acusat els socialistes d’endarrerir expressament la negociació, i ha dit que totes dues coses són ara responsabilitat del govern espanyol. 

Tal com ha avançat Vilaweb, la consellera de Territori, Ester Capella, es reunirà amb el ministre Óscar Puente per a parlar de tot plegat. Segons que ha explicat avui Plaja, Capella demanarà a Puente per què no fixen la data de la pròxima comissió de l’aeroport, que controla el govern espanyol. La portaveu ha descartat de totes totes que sigui possible cap intercanvi de vots amb el pressupost espanyol. Pel que fa a la Generalitat, l’única reunió prevista és dimecres amb el PSC. Amb Junts, els comuns i la CUP treballen per a mirar d’agendar més trobades.

Per una altra banda, en plena negociació d’aquest pressupost, el govern ha cessat avui el secretari d’Economia i Hisenda, Josep Maria Vilarrúbia. Plaja ha negat que tingu res a veure amb els comptes, i ha explicat que Vilarrúbia s’incorporarà a l’equip que coordinarà el traspàs dels trens de Rodalia de l’estat espanyol a la Generalitat. La secretaria l’assumirà Josep Maria Aguirre, doctor en Dret per la Universitat de Girona, que fins ara formava part de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona. 

Un noi de 24 anys ha estat detingut a València com a presumpte autor d’una temptativa d’homicidi per haver llançat la seva parella daltabaix des del pont de les Flors la nit de Cap d’Any. Vora les sis del matí el 091 va rebre una trucada que avisava que una dona havia caigut des del pont, renomenat recentment com a pont de les Flors Rita Barberà.

Un equip mèdic va atendre la dona i inicialment es va registrar com un accident. Ara bé, el diari las Provincias ha avançat i EFE ha confirmat que la víctima va dir a una metgessa d’urgències que la caiguda va ser perquè el seu xicot la va empènyer. L’home, en canvi, havia dit que la dona va tenir un accident de patinet.

Agents de la policia espanyola van detenir l’home al mateix hospital la Fe de València sota el delicte de temptativa d’homicidi. Després de passar a disposició judicial, va ser posat en llibertat amb una ordre d’allunyament de la dona.

La portaveu de Compromís al congrés espanyol, Águeda Micó, ha acusat el PP i el PSOE d’haver impedit que prosperi l’esmena per a incloure la recuperació del dret civil valencià en el debat de la reforma de la constitució espanyola, que en modificarà l’article 49 per a canviar el terme “disminuït” que apareix en el redactat. “És una qüestió de justícia històrica per als valencians, que no té cap aspecte econòmic. És un tema que té un consens molt ample en la societat valenciana”, ha remarcat Micó en una conferència de premsa.

Ha recordat que el 2020 les Corts van acordar, amb el vot favorable del PP i el PSOE, de demanar que la reforma constitucional pel terme “disminuït” es fes servir per a introduir-hi el dret civil valencià, que va ser declarat inconstitucional el 2007 justament perquè la constitució espanyola no el preveia.

El dret civil valencià es va incloure en la reforma de l’estatut valencià el 2006, però el Tribunal Constitucional espanyol va anul·lar totes les lleis que en feien referència. Tenint això en compte, Micó ha dit que no entenen per què el PP i el PSOE no volen resoldre-ho acceptant l’esmena de compromís, que ve avalada per l’Associació de Juristes Valencians: “No entenem com poden justificar no donar suport a una qüestió que té una cohesió i una coherència social i política tan gran per a solucionar un problema històric dels valencians.”

Ara bé, ha dit que això no afectarà el vot a favor de Compromís en la reforma de l’article 49 de la constitució espanyola, amb la qual diu que estan a favor. “Una cosa no té res a veure amb l’altra”, ha dit Micó, que ha remarcat que la seva posició és invariable encara que no acceptin l’esmena.

Pedro Sánchez i Alberto Núñez-Feijóo van pactar de reformar l’article 49 de la constitució espanyola per a eliminar-ne el terme “disminuït” sota el compromís que no s’acceptessin més esmenes no acordades i es garantís que cap grup no forçaria la celebració d’un referèndum sobre la reforma constitucional.

El 2023 va ser l’any més càlid al món des que hi ha registres, tal com ha confirmat el Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, que atribueix l’escalfament global principalment als gasos d’efecte hivernacle. La temperatura mitjana global de l’any passat va ser de 14,98 °C, és a dir, 1,48 °C per sobre dels nivells pre-industrials (1850-1900), que es prenen de referència per a avaluar els efectes del canvi climàtic. D’aquesta manera, la pujada de la temperatura s’aproxima al límit de seguretat d’1,5 °C que van marcar els acords de París. De fet, el programa Copernicus ha alertat que els mesos vinents es podria sobrepassar temporalment aquesta línia vermella: el centre europeu veu probable que la pujada anual de la temperatura sigui superior als 1,5 °C quan es registrin les temperatures del gener o del febrer.

Ara, això no significa que s’excedeixin els límits dels acords de París, perquè fan referència a períodes d’almenys vint anys en què se supera aquest augment mitjà de temperatura. Tanmateix, Copernicus avisa que els registres d’aquest 2023 estableixen un “precedent terrible”.

“El 2023 va ser un any excepcional en què els rècords climàtics han anat caient com un dòmino. No només és l’any més càlid registrat mai, sinó que també és el primer any en què cada dia ha estat 1 °C més càlid que en el període pre-industrial”, diu Samantha Burgess, subdirectora del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus. A partir del juny, cada mes va ser el més càlid registrat mai al món, i el juliol i l’agost van batre els rècords totals.

La línia vermella: 1,5 °C

Als acords de París (2015) els governs de tot el món van pactar de mantenir l’augment de la temperatura mitjana mundial per sota de 2 °C respecte dels nivells pre-industrials, i de mirar de limitar-lo a 1,5 °C. Segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi climàtic (IPCC), òrgan internacional de referència sobre el canvi climàtic, un escalfament global d’1,5° implica riscs per als sistemes naturals i humans, però si s’aconsegueix de no sobrepassar aquest límit es pot contenir la intensitat dels episodis de calor extrema, les precipitacions intenses i els períodes de sequera, entre més conseqüències.

L’IPCC ja va alertar que probablement l’escalfament global serà d’1,5° entre el 2030 i el 2052 si continuava augmentant la temperatura al ritme actual. Alhora, les concentracions de gasos contaminants continuen a l’alça, segons Copernicus.

El 2023, un any insòlit

El Servei de Canvi Climàtic de Copernicus va començar a detectar al juny els primers signes d’un any insòlit. L’augment de la temperatura global de l’aire va superar els 1,5° respecte dels nivells pre-industrials durant dies seguits. No era la primera vegada que passava, però sí en aquesta època de l’any. Mesos després, la tendència es confirmava: les anomalies de temperatura diàries superiors a 1,5 °C es van convertir en un fet habitual, fins al punt que gairebé el 50% dels dies del 2023 la temperatura superava el nivell de 1850-1900 de més d’1,5 °C.

L’alta temperatura de l’aire ha anat vinculada a les altes temperatures de la superfície dels oceans. Tot i que el fenomen meteorològic d’El Niño va contribuir a aquestes oscil·lacions, Copernicus assegura que tot sol no explica tot l’augment de les temperatures de la superfície de l’oceà a escala mundial el 2023. Apunten als gasos d’efecte hivernacle com a principal factor a llarg termini per a les altes temperatures.

Escalfament per la contaminació

Malgrat les crides a combatre el canvi climàtic, la contaminació continua pujant. Les concentracions de gasos d’efecte hivernacle el 2023 van assolir els nivells més alts registrats mai a l’atmosfera, segons que ha constatat el Servei de Canvi Climàtic de Copernicus. Per al 2023, l’estimació anual de la concentració atmosfèrica de diòxid de carboni és de 419 ppm, i per al metà, de 1902 ppb. Si bé la taxa d’augment del metà va ser inferior a la d’aquests darrers tres anys, la taxa d’augment del diòxid de carboni va ser semblant a l’observada aquests últims anys.

Per al físic Carlo Buontempo, director del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus, totes aquestes dades registrades són “un testimoni dramàtic” de l’evolució del clima per l’activitat humana. “Hem de descarbonitzar urgentment la nostra economia i fer servir les dades i el coneixement climàtics per preparar-nos per al futur”, diu.

Segons les Nacions Unides, les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle s’han de reduir d’un 7,6% cada any entre el 2020 i el 2030 per frenar l’escalfament global a 1,5° aquest segle. Ara per ara, la concentració de gasos contaminants continua batent rècords.

El govern espanyol és en un atzucac per la negativa de dos dels partits que van votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez, Junts i Podem, a avalar els decrets lleis que s’han de votar demà al congrés espanyol. Els decrets es van aprovar al consell de ministres i ja han entrat en vigor, però si demà no es convaliden, les mesures que inclouen deixaran de ser vigents. En vista d’això, el PP ha insinuat per primera vegada que sospesa d’abstenir-se per facilitar que es ratifiquin les mesures i continuïn en vigor.

Nacho Martín Blanco, diputat del PP al congrés espanyol, ha dit a TV3 que el seu partit està disposat a escoltar el govern espanyol per negociar-ho: “Hi ha un partit que demostra responsabilitat d’estat: el PP.” Ara, ha aprofitat l’entrevista per criticar Sánchez, que diu que va triar socis deslleials i poc fiables, en compte de cercar una gran coalició amb Alberto Núñez-Feijóo de president del govern espanyol. “Sempre sóc partidari d’una entesa entre els dos grans partits d’Espanya, però el PSOE ha escollit de manera evident els seus socis menyspreant la meitat dels ciutadans. És una decisió de Sánchez que és perjudicial per a l’interès d’Espanya”, ha dit.

De fet, Martín Blanco ha atribuït al PSOE una actitud frontista i “de confrontació descarnada”. “El PP no ha d’acceptar gripaus d’un PSOE que mostra menyspreu cap al PP i un frontisme que no porta enlloc. Si prefereixes uns socis que són deslleials i poc fiables, tu has d’assumir la responsabilitat del teu curtterminisme”, ha dit.

Negociacions de diumenge ençà amb el PP

Ahir, fonts del PP van reconèixer a l’ACN que els ministres Félix Bolaños i Yolanda Díaz s’havien posat en contacte amb dirigents del PP per parlar dels decrets. Arran d’això, el PP va posar les seves condicions en canvi d’estudiar una abstenció: rebaixar l’IRPF a les rendes inferiors a 40.000 euros i l’IVA a la carn i el peix i les conserves, i reconsiderar la pujada de l’IVA a la llum i el gas, especialment a les rendes més baixes. “Tant Gamarra com Sémper van reafirmar la decisió del PP de votar no als tres decrets que es votaran dimecres. El govern va trucar per demanar, no per oferir; i el principal partit d’Espanya no socorrerà Pedro Sánchez en cas que els seus socis li fallin demà passat”, diuen fonts del partit.

El PP afegeix que fa dues setmanes ja va demanar una reunió amb les vice-presidentes primera, María Jesús Montero, i tercera, Teresa Ribera, que totes dues van refusar “de manera descortesa”. “Ara sembla que les urgències del govern produeixen un sobtat interès en la posició del Partit Popular”, lamenten. Amb tot, es mantenen disposats a estudiar una abstenció al reial decret llei de mesures econòmiques.

“Si no és per a adquirir aquest compromís, es poden estalviar noves trucades per a sol·licitar el nostre suport”, diu el PP. Núñez Feijóo va dir ahir que el seu partit representa una “xarxa de seguretat” per a l’estat espanyol, però va avisar que si el PSOE vol el seu suport per als decrets llei que es votaran aquesta setmana ha d’avalar les rebaixes d’imposts que proposen.

Emmanuel Macron ha nomenat Gabriel Attal nou primer ministre de França. Attal, de trenta-quatre anys, ja havia estat el ministre més jove de la Cinquena República, i ara passa a ser el primer ministre més jove de la història francesa, en una decisió radical de Macron per mirar de reconduir la situació política, que se li escapa de les mans.

Fins ara era ministre d’Educació, un càrrec en què ha mostrat el seu tarannà i la seua manera de fer. A causa dels mals resultats del report PISA va ordenar una revolució dels continguts i del paper dels professors. Per això ha imposat un pla de xoc que es basa a prioritzar el respecte pels professors i l’ordre a la classe i a centrar l’ensenyament en la comprensió lectora. Va considerar que la pèrdua de 19 punts en aquesta habilitat era completament inacceptable i va criticar que es permetés de passar de curs als alumnes que no tenien les competències bàsiques suficients.

Després de l’apunyalament d’un professor per un jove francès musulmà, Attal va prendre una de les decisions més polèmiques del seu mandat: va enviar a judici i va expulsar 179 alumnes, molts dels quals foren investigats per apologia del gihadisme. Pocs mesos abans havia decidit de prohibir l’abaia (túnica que duen algunes noies i dones) a les escoles i instituts, al·ludint a la laïcitat de l’estat francès.

De resultes d’aquestes actuacions ha estat acusat de ser d’extrema dreta o de representar l’ala més acostada als postulats de l’extrema dreta dins el macronisme.

Però a aquesta acusació, hi contraposa la seua vida privada. Perquè Gabriel Attal de Couriss és fill del cineasta tunisià Yves Attal i de Marie de Couriss, descendent de la noblesa francesa, amb arrels jueves i russes. I és obertament homosexual. La seua parella és també molt important en medis polítics: Stéphane Séjourné, la mà dreta de Macron a Brussel·les com a cap del grup liberal Renew Europe al Parlament Europeu.

Attal va començar la vida política al Partit Socialista, on fou un conegut activista de les joventuts, abans de llicenciar-se a Science-Po. Militant socialista del 2006 al 2014, va estudiar anat sempre en centres privats i d’elit, cosa que li ha originat algun problema polític, precisament per haver-se d’encarregar de l’educació.

Tanmateix, ell se’n surt molt bé, gràcies a la capacitat oratòria i de debat, una qualitat que tots, inclosos els seus enemics, la hi destaquen com a excepcional.

El 2017 va ser elegit diputat a l’Assemblea francesa i el gener de l’any següent ja era el portaveu de la República en Marxa. El juliol del 2020 va passar a ser el portaveu del govern i dos anys més tard fou nomenat ministre, de primer encarregat dels comptes públics i després d’Educació.

El Consell ha signat el conveni de col·laboració entre Turisme Comunitat Valenciana i RTVE per a promoure aprofitar el festival Benidorm Fest de 2024, que servirà per a escollir el representant espanyol al festival d’Eurovisió, per a fer publicitat turística del País Valencià. El conveni contempla una aportació màxima d’1,5 milions d’euros, el mateix import que ja es va destinar l’any passat, sota el govern del Botànic, que ja va incrementar la quantia de 968.000 euros destinats el primer any de la nova vida del Benidorm Fest, el 2022.

El conveni preveu que RTVE farà a Benidorm la selecció de la representació espanyola a Eurovisió i que s’encarregarà de l’organització i producció del festival. També de la gravació audiovisual i la retransmissió televisiva de les tres gales: dues semifinals, els dies 30 de gener i 1 de febrer, i la final, el 3 de febrer. A més, s’encarregarà de la concepció i disseny del Benidorm Fest i de la inclusió dels continguts als seus mitjans digitals interactius.

El document inclou actuacions necessàries per a la celebració del Benidorm Fest com ara la construcció de decorats del plató, la maquinària de rodatge i transports, els dos suports de gravació i de producció, el muntatge, la sonorització i postproducció o la despesa del personal artístic, entre més despeses.

Els Mossos d’Esquadra consideren la violència vicària —és a dir, la violència que s’exerceix sobre els fills o altres éssers estimats per a fer mal a la mare– com la principal hipòtesi de la mort d’un home i els seus dos fills menors d’edat al barri d’Horta de Barcelona, segons que han indicat a l’ACN fonts de la investigació. Sembla que l’home va matar els seus fills i després es va suïcidar. Els Mossos d’Esquadra continuen treballant en la investigació i el cas es manté sota secret d’actuacions.

La mare dels nens va alertar la policia que no tenia notícies de l’ex-marit, que li havia de retornar els fills després de les vacances de Nadal, i que no dilluns no havien anat a l’escola. Al domicili, hi havia una forta concentració de gas, i dins, els bombers  van localitzar els tres cossos.

Junts per Catalunya reclama que es reverteixi el decret del govern espanyol que va facilitar de deslocalitzar les seus d’empreses catalanes durant el procés el 2017. El portaveu de Junts, Josep Rius, ha demanat que, posteriorment, se sancionin les que no vulguin tornar i s’incentivin amb mesures fiscals les que siguin a Catalunya. Ho ha dit en una entrevista a SER Catalunya, on ho ha desvinculat de l’aprovació o no dels decrets que engloben mesures socials i qüestions jurídiques demà al congrés espanyol.

Les mesures socials que perillen perquè el PSOE no vol negociar

Ha dit que no els satisfà l’oferta de tirar endavant els decrets a través d’un projecte de llei per després modificar-los durant el tràmit parlamentari, perquè, en paraules de Rius, és insuficient i podria eternitzar el procés legislatiu. El portaveu de Junts ha insistit que estan en contra “d’uns quants elements” dels decrets perquè diu que agreugen l’infrafinançament del govern i considera que poden demorar l’efectivitat de l’aplicació de la llei d’amnistia. “No volem que a la primera corba quedi impedida”, ha dit.

Per contra, Junts demana que es retirin els tres decrets i el govern espanyol els torni a fer “temàtica per temàtica”. “El POSE confon negociar amb informar”, ha dit, i ha afegit: “No es pot donar la política de fets consumats.”

A banda de l’amnistia i el finançament, Rius s’ha mostrat en contra de la pujada de l’IVA de l’electricitat i el gas i ha demanat que l’IVA de l’oli sigui zero.

Estudien la filtració del cas d’assetjament de Casol

Sobre la nova denúncia per assetjament de la diputada de Junts Cristina Casol davant l’Oficina d’Igualtat del Parlament, el portaveu de la formació ha criticat que la informació hagi arribat a la premsa, i ha dit que està preocupat pel fet que s’hagi trencat el principi de confidencialitat. De fet, ha dit que estudien com ha pogut passar.

El FC Barcelona jugarà dijous la semifinal de la Supercopa d’Espanya de futbol masculí, que enguany torna a disputar-se a l’Aràbia Saudita. Per als afeccionats blau-granes que es desplaçaran per acompanyar l’equip, el Barça ha publicat una sèrie de “recomanacions de seguretat” que inclouen el suggeriment d’evitar les relacions entre persones del mateix sexe i les mostres de suport al col·lectiu LGBTI, fins i tot a les xarxes socials.

Les recomanacions, redactades per la Federació Espanyola de Futbol segons les indicacions de l’ambaixada espanyola a Riad, inclouen el recordatori que és prohibit la introducció, venda, compra i consum d’alcohol, drogues i porc a l’Aràbia Saudita. El Barça també recomana de “tenir respecte i prudència en els comportaments en públic i demostracions d’afecte”, i afegeix: “El comportament indecent, incloent-hi qualsevol acte de caràcter sexual, podria tenir conseqüències legals per als estrangers. També poden ser motiu de sanció les relacions entre persones del mateix sexe i les mostres de suport al col·lectiu LGBTI, fins i tot a les xarxes socials.”

En general, el Barça recomana als afeccionats de ser “prudents” i mantenir, sobretot en llocs públics, “una actitud discreta” i de “respectar estrictament els usos i costums del país”. També demana als seguidors que es posin en contacte amb les autoritats locals si observen “moviments sospitosos” i que evitin les zones de grans concentracions de persones, particularment en actes públics o religiosos. De fet, aconsellen d’extremar la precaució en cas de viatjar fora dels grans nuclis urbans i carreteres principals.

En cas de detenció o incident amb la policia, el Barça diu als afeccionats que és indispensable informar immediatament a l’ambaixada espanyola mitjançant el número d’emergència (0550 541 144).

El club també recorda que les lleis de l’Aràbia Saudita prohibeixen les concentracions i manifestacions, motiu pel qual recomanen als afeccionats d’evitar possibles mobilitzacions. A més, proposen mesures d’autoprotecció, com ara, no circular per barris desconeguts, sobretot de nit; tancar les portes dels vehicles tant estacionats com en marxa; i anar a una comissaria de policia en cas de percebre moviments sospitosos.

De fet, sobre els vehicles, recomanen de no estacionar-los en espais no vigilats i inspeccionar-los abans d’utilitzar-los, per si haguessin estat manipulats. També recomanen als afeccionats que viatgin a l’Aràbia Saudita que no deixin objectes a l’interior del vehicle ni distintius com adhesius a l’exterior que puguin identificar-lo com un vehicle occidental.

Per últim, el Barça afegeix: “Pel que fa al terrorisme, es recorda que l’Aràbia Saudita i els ciutadans de països occidentals, inclosos els espanyols, són objectius potencials de grups terroristes que operen al país i en països limítrofs, o de terroristes en solitari que actuen per iniciativa pròpia.”

Una competició polèmica

La Supercopa d’Espanya, que enfronta el guanyador i finalista de la lliga espanyola de futbol amb el guanyador i finalista de la copa del rei, va començar a disputar-se a l’Aràbia Saudita el 2020, i hi ha un contracte signat per a continuar fent-ho fins el 2029. Portar la competició al Llevant és part del llegat que va deixar Luís Rubiales com a president de la Federació Espanyola de Futbol abans de dimitir, acorralat pel comportament masclista durant la final del Mundial de futbol femení.

L’Aràbia Saudita cerca d’obrir-se socialment al món a través del futbol, com ja va fer Catar amb l’organització de la copa del món, i la federació espanyola justifica l’exportació d’un dels seus principals torneigs pels diners que paga la monarquia absolutista. Per a tancar l’operació va ser clau el paper de l’ex-jugador del Barça Gerard Piqué, que segons que va revelar El Confidencial va rebre una comissió de 24 milions d’euros per a facilitar l’operació.

El maig del 2022 la fiscalia anticorrupció va obrir diligències contra Rubiales per esbrinar com s’havia tancat el contracte de la Supercopa. Quan li van demanar sobre les vulneracions de drets que comet el règim saudita, Rubiales va dir: “Abans d’anar-hi nosaltres, no hi havia ni banys per a les dones en els camps de futbol de l’Aràbia Saudita. Amb nosaltres van entrar a la igualtat i ara seuen on volen, i no en una cantonada, apartades.”

L’Agència Europea de Seguretat Aèria (AESA) ha informat que la crisi del Boeing 737-9 (Max) no afecta cap aerolínia de la Unió Europea. Arran de l’incident d’un aparell d’Alaska Airlines, que va perdre part del buc en ple vol, les autoritats nord-americanes van activar una alerta per immobilitzar i inspeccionar tots els avions d’aquest model.

La pèrdua en ple vol d’una porta d’emergència torna a encendre les alarmes sobre els avions Boeing Max

En un comunicat, l’AESA assegura que ha adoptat l’emergència, però que cap aerolínia europea opera amb el mateix model que Alaska Airlines, que presenta una configuració diferent: la sortida d’emergència a mig buc és substituïda per un panell. Aquest format, segons l’AESA, la fan servir companyies que operen vols de menor capacitat, de manera que aquesta sortida addicional no és necessària per a complir els requisits de seguretat.

D’aquesta manera, l’AESA insisteix que cap aerolínia europea disposa en la seva flota d’aquest model de Boeing 737-9 (Max), concretament Corendon Dutch Airlines i Icelandair disposen de la versió estàndard. “Estem en contacte amb les autoritats nord-americanes sobre aquest tema i seguirem de prop la investigació sobre l’esdeveniment d’Alaska Airlines”, afegeix el comunicat.

Avions sense portes centrals d’emergència

La porta d’emergència en el centre de l’incident se situa entre les ales i la porta de darrere de l’avió. Les aerolínies la poden deshabilitar i canviar-la per un panell si l’aparell transporta menys de 200 passatgers. En aquest sentit, Alaska Airlines va decidir de canviar totes les portes per panells en els seus Boeing 737-9 (Max), de manera que va limitar la capacitat dels avions a 178 seients.

La multinacional Grífols ha negat “de manera categòrica” les acusacions del fons d’inversió baixista Gotham City Research (GCR). En un comunicat a la Comissió de Mercat de Valors espanyola (CNMV), diu que els seus estats financers estan consolidats i que els controls interns són robusts. “Com a empresa compromesa amb la transparència, integritat i conducta ètica, neguem i rebutgem categòricament qualsevol acusació de pràctiques comptables o d’informació errònies dels nostres estats financers consolidats”, diu el comunicat, que han difós unes quantes agències. La publicació d’aquest informe ha enfonsat en borsa les accions de la farmacèutica.

Grífols diu que és coneixedora de les recents informacions “falses” i les “especulacions” publicades per Gotham City Research en relació amb la seva informació comptable i financera.

“Grifols, com a empresa cotitzada, informa i divulga plenament tota la informació pertinent relativa a totes les transaccions significatives amb el màxim nivell d’integritat i transparència per reflectir una visió exacta i justa dels seus estats financers consolidats”, diu la multinacional.

Segons que ha explicat la companyia, les transaccions amb parts vinculades i les divulgacions informades per Gotham City Research han estat “completament divulgades i auditades” des del 2018 i informades al regulador espanyol, la CNMV.

“Els estats financers consolidats de Grifols i els controls interns sobre la informació financera són robustos i estan subjectes a auditories anuals periòdiques i rigoroses. Aquestes auditories anuals són realitzades per una de les quatre grans firmes d’auditoria, que ha emès sistemàticament informes d’auditoria sense excepcions”, afegeix.

“Com a empresa capdavantera mundial en el sector sanitari, tenim el compromís ferm de mantenir el màxim nivell d’integritat empresarial i financera. El govern corporatiu és i segueix essent la nostra màxima prioritat. Sempre hem mantingut i mantindrem normes estrictes als nostres informes comptables i estem plenament compromesos amb una conducta transparent i ètica en totes les nostres pràctiques empresarials.”

El govern confia que Grífols “continuarà essent un puntal”

La portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha explicat que el president Pere Aragonès és en contacte amb les màximes instàncies de l’empresa. “És una empresa estratègica, amb més de cinc mil treballadors, i estem convençuts que continuarà essent un puntal nacional i internacional”, ha dit Plaja. El govern, en tot cas, demana prudència i seguirà de prop la situació.

La multinacional catalana Grífols s’enfonsa a la borsa, al voltant d’un 30%, arran d’un informe que l’acusa d’haver manipulat els comptes. Ha arribat a caure d’un 42%, però amb el pas de les hores ha reduït la caiguda i a mig matí rondava el 25%. Rere l’informe hi ha el fons d’inversió baixista Gotham City Research (GCR), que s’ha fet famós per assenyalar i enfonsar empreses en situacions econòmiques irregulars o delicades, com ara Gowex i SES Imagotag.

Grífols nega “de manera categòrica” les acusacions de manipulació comptable

En el cas de Grífols, GCR considera que la farmacèutica ha manipulat els comptes per reduir artificialment el seu palanquejament, és a dir, l’endeutament de l’empresa per continuar invertint. En aquest sentit, el fons recomana de no invertir a Grífols perquè les seves accions “probablement valen zero”.

Both GRF and Scranton Enterprises (a Grifols family vehicle) fully consolidate BPC + Haema. BPC + Haema are very material to both GRF and Scranton's earnings and overall financial statements. We believe this treatment is deceptive and incorrect. Are their creditors aware?

— Gotham City Research (@GothamResearch) January 9, 2024

“Si la nostra estimació del veritable palanquejament de Grífols és correcta, afronta unes despeses de finançament notablement més altes”, diu l’informe, que assegura que els accionistes de l’empresa tenen “accions d’una entitat deficitària i molt endeutada”. Concretament, calcula que el palanquejament real és entre deu i tretze, tot i que la companyia diu que és de sis.

Així mateix, el fons assegura que el nou CEO de Grífols, Thomas Glanzmann, no representa cap “canvi de direcció” en la companyia perquè en forma part d’ençà del 2006. A més, diu que ja era al consell d’administració “quan les transaccions sospitoses descrites a l’informe van passar”.

Segons GCR, la multinacional d’hemoderivats utilitza societats, GRF i Scranton –vinculada a la família Grífols– per manipular el deute. Ahir, l’empresa va tancar als mercats amb una cotització de 14,24 euros, i una capitalització a borsa d’uns 8.675 milions d’euros.

Cal destacar que Gotham City Research no és una auditora i molts professionals han posat en qüestió les seves pràctiques. De fet, el fons mateix reconeix en la seva pàgina web: “Podem tenir posicions llargues o curtes de capital a les empreses que cobrim”.