El candidat de Junts a les eleccions europees, Toni Comín, ha acusat el Tribunal Constitucional espanyol (TC) de provar d’alterar els resultats de les eleccions del passat 12-M i dels comicis europeus del 9-J, després d’haver anul·lat el tribunal el vot telemàtic del conseller Lluís Puig de la darrera legislatura. “Han intentat el de sempre, amb togues impedir el que han decidit les urnes, no saben fer-ho d’una altra manera”, ha afirmat.

Comín ha recordat que el recurs davant el tribunal el va presentar el PSC i ha acusat els socialistes catalans “d’estar més sotmesos que mai” al PSOE. “Es demostra amb recursos així”. D’altra banda, el cap de llista ha demanat el vot per Junts perquè, segons ha dit, la constitució de la mesa “dependrà” del que passi el 9-J.

“Qui va presentar el recurs en virtut del qual avui el Tribunal Constitucional ha decidit que el conseller Lluís Puig i potser el president Puigdemont no poden votar al Parlament de Catalunya? El PSC. Expliquem-ho”, ha reiterat en un acte de campanya a Elna, a la Catalunya Nord. Comín ha assegurat que si la formació de Puigdemont negocia amb el PSOE és perquè el PSC “està més sotmès que mai” al partit de Pedro Sánchez. “Què hem de negociar amb el PSC?”. A banda de carregar contra els socialistes per interposar el recurs que ha acabat amb la sentència del Constitucional que ha anul·lat el vot telemàtic de Puig, el candidat també ha acusat els jutges espanyols de “tenir el toc d’entrar en campanya electoral”. “Necessiten fer-ho”, ha dit.

D’altra banda, la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, també ha carregat contra la sentència del Constitucional. “L’Estat que avui tenim és un estat que no vetlla pel benestar dels catalans, ho vivim i patim cada dia: dèficit fiscal, dèficit d’inversions, persecució política, recorren al Constitucional lleis aprovades al Parlament… I, avui, en tenim una bona mostra”, ha dit. “Tot el suport al conseller Puig”.

“Del que passi en aquestes eleccions dependrà el que passi quan es constitueixi la mesa”

En la seva intervenció, Comín ha assegurat que en la recta final de la campanya s’ha de lluitar “contra tres enemics”. En primer lloc, ha assenyalat la indiferència respecte del que passa a la Unió Europea. Així, ha demanat “arremangar-se els braços” per tal d’explicar la importància dels comicis i “convèncer que qui millor ho farà -al Parlament Europeu- és Junts”. En segon lloc, el cap de llista ha situat “l’espanyolització” de la campanya i ha reiterat que aquests comicis “no van sobre si guanya el PP o el PSOE”. “Es pensen que som ximples”.

Per últim, Comín ha apuntat que el cansament per un cicle electoral intens és el tercer enemic a combatre abans del 9-J. Sobre això, ha demanat el vot per “ratificar el resultat del 12-M” perquè “hi ha possibilitats de restituir el president Puigdemont”. Segons ha dit, el que passi el pròxim diumenge condicionarà el que passi en el ple de constitució del Parlament de Catalunya. “Del que passi en aquestes eleccions dependrà el que passi el dia 10 quan es constitueixi la mesa”, ha assegurat.

Al seu torn, la número 4 de Junts al 9-J, Mariona Illamola, ha demanat el vot per tal que Catalunya mantingui una veu pròpia a la Unió Europea i ha recordat que Catalunya “només” pot defensar els seus interessos al Parlament Europeu. “Quan siguem un estat tindrem, almenys, catorze eurodiputats. Però, ara, cal que hi entrem amb com més millor, perquè si no hi ets, no et senten i, si no et senten, no existeixes, i si no existeixes, guanya el relat d’Espanya”, ha defensat. “Hem de continuar treballant perquè continuïn sentint, veient i convivint amb més catalans”.

El candidat de Compromís a les eleccions europees Vicent Marzà ha defensat en una visita a Manises la necessitat d’una normativa europea clara que garanteixi el dret del descans nocturn de les persones que viuen a prop d’aeroports com el de València. A més, ha proposat de revisar la legislació europea per a introduir criteris més clars i exigents a les declaracions d’impacte ambiental, amb l’objectiu de “impedir projectes nocius per a la ciutadania com l’ampliació de l’aeroport de Manises, que es troba a menys d’un quilòmetre del municipi”.

“No es pot ampliar l’aeroport ni multiplicar els vols nocturns en contra dels veïns i veïnes de Manises i els municipis del voltant, en contra de la salut i el descans”, ha dit. “Per això ens afegim a les reivindicacions de les persones que han de conviure dia a dia amb les molèsties del soroll i la contaminació que causa aquesta infraestructura a la seua vida. Unes molèsties que des del govern de Carlos Mazón volen incrementar i, el que és pitjor, imposar també a les nits, fent el descans un infern per a milers de persones”. En aquesta línia, ha dit que treballarà perquè la Comissió Europea prioritzi el ferrocarril i acabi amb tots els vols curts, substituint-los per una xarxa de trens ràpids nocturns.

A parer seu, no es pot entendre com, en un context en què és absolutament imprescindible reduir emissions de CO2, “seguim en un model de creixement descontrolat d’infraestructures, un model obsessionat amb el nombre de turistes sense tenir en compte les conseqüències per a les persones i el medi ambient”. Marzà també reclamarà un calendari d’urgent execució del corredor mediterrani per a millorar la competitivitat de les empreses valencianes, impulsar la indústria del País Valencià i canviar el model productiu per “no dependre del turisme com a eix de l’economia. “Farem front a qui paralitza l’impuls de la nostra indústria i aposta només per un model econòmic que perpetua la precarietat, atempta contra el medi ambient i s’obsessiona a multiplicar el nombre de turistes per a benefici de les grans multinacionals”, ha manifestat.

Polèmica a la selectivitat a Catalunya per un error. Una de les dues opcions de l’examen de l’optativa de literatura castellana contenia un poema que no formava part del temari que els alumnes s’havien d’estudiar per als exàmens de les PAU. Concretament, era l’obra “Mientras por competir con tu cabello” de Luis de Góngora, que no és inclòs entre els vint de l’Antología de Poesía del Siglo de Oro, una de les lectures prescriptives del curs. Els alumnes n’havien de fer un comentari de text que comptava 4 punts del total de 10 de la prova.

[EN DIRECTE] Us oferim tota la informació sobre les proves d’accés a la universitat en directe

A conseqüència d’aquest fet, el Consell Interuniversitari de Catalunya ha ofert als alumnes la possibilitat de tornar-se a examinar la setmana vinent de la segona part de l’examen d’aquesta matèria, que és la corresponent al comentari de text.

El convidat inesperat pels de Literatura Castellana. #selectivitat24 #selectivitat2024 #PAU2024 pic.twitter.com/2z0cQI9rOw

— Selectivitat 2024 (@laselectivitat) June 5, 2024

L’error ha afectat 1.368 alumnes. Fonts del Departament han explicat a l’ACN que en el passat aquest poema sí que havia format part de l’antologia, però en cursos anteriors es va reduir el temari.

Queixes per la dificultat de l’examen de matemàtiques de la selectivitat

Polèmica a la selectivitat a Catalunya per un error. Una de les dues opcions de l’examen de l’optativa de literatura castellana contenia un poema que no formava part del temari que els alumnes s’havien d’estudiar per als exàmens de les PAU. Concretament, era l’obra “Mientras por competir con tu cabello” de Luis de Góngora, que no és inclòs entre els vint de l’Antología de Poesía del Siglo de Oro, una de les lectures prescriptives del curs. Els alumnes n’havien de fer un comentari de text que comptava 4 punts del total de 10 de la prova.

[EN DIRECTE] Us oferim tota la informació sobre les proves d’accés a la universitat en directe

A conseqüència d’aquest fet, el Consell Interuniversitari de Catalunya ha ofert als alumnes la possibilitat de tornar-se a examinar la setmana vinent de la segona part de l’examen d’aquesta matèria, que és la corresponent al comentari de text.

El convidat inesperat pels de Literatura Castellana. #selectivitat24 #selectivitat2024 #PAU2024 pic.twitter.com/2z0cQI9rOw

— Selectivitat 2024 (@laselectivitat) June 5, 2024

L’error ha afectat 1.368 alumnes. Fonts del Departament han explicat a l’ACN que en el passat aquest poema sí que havia format part de l’antologia, però en cursos anteriors es va reduir el temari.

Queixes per la dificultat de l’examen de matemàtiques de la selectivitat

El diputat electe del PP Santi Rodríguez no recollirà l’acta del parlament i mantindrà l’escó al congrés espanyol. Ho ha anunciat ell mateix en un vídeo a les xarxes. Segons Rodríguez, el procés independentista s’ha estès a l’estat espanyol i diu que cal defensar Catalunya de Madrid estant. Rodríguez ha afirmat que la decisió l’ha presa d’acord amb la direcció del PP de Catalunya i el seu president, Alejandro Fernández.

El PP de Catalunya va obtenir quinze escons a les eleccions catalanes. Amb la renúncia de Rodríguez, el següent a la llista per Barcelona és Pau Ferran, president del PP de Vic i secretari territorial del PP de Barcelona. “Treballaré incansablement per defensar els interessos de tots els catalans, especialment els de Vic i Osona”, ha dit Ferran en un piulet.

Molt content d’assumir la responsabilitat com a diputat del @PPCatalunya al @parlamentcat la legislatura entrant. Treballaré incansablement per defensar els interessos de tots els catalans, especialment els de #Vic i #Osona.

Gràcies a tot el partit per la confiança!

— Pau Ferran Navarro (@pauferran) June 5, 2024

Així doncs, Alejandro Fernández serà acompanyat al parlament de Manuel Reyes, María Ángeles Esteller, Rosa del Amo, Hugo Manchón, Juan Fernández, Eva García, Míriam Casanova, Alberto Villagrasa, Cristian Escribano Ramírez, i Pau Ferran. A Girona, el PP va obtenir un representant, Jaume Veray. A Lleida, un diputat més, Montse Berenguer. I a Tarragona dos: Pere Lluís Huguet i Lorena Roldán.

La Unió Europea ha convidat avui formalment Israel a una reunió del Consell d’Associació, amb la qual el bloc comunitari vol garantir el compliment de les ordres del Tribunal Internacional de Justícia. El pas l’ha fet el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, després de l’acord dels ministres d’Exteriors europeus a finals de maig per convocar Israel en el marc del Consell d’Associació.

L’acord entre els vint-i-set va arribar una volta Israel bombardés un camp de refugiats a Rafah després de l’ordre del Tribunal Internacional de Justícia que va demanar al país hebreu d’aturar l’ofensiva i permetre l’accés humanitari a la franja de Gaza.

Segons que ha informat el mateix Borrell, la invitació s’ha fet arribar al ministre d’Exteriors israelià, Israel Katz. En la reunió del 27 de maig, els ministres d’Exteriors europeus van debatre per primer cop com abordar l’incompliment per part d’Israel de les ordres del Tribunal Internacional de Justícia i hi va haver unanimitat entre els vint-i-set per convocar els representants israelians.

Disposar de millors eines per generar al laboratori cèl·lules mare hematopoètiques, responsables de renovar la sang i el sistema immunitari, pot obrir la porta a nous tractaments contra la leucèmia i altres malalties. Aquestes cèl·lules es podrien trasplantar al pacient per regenerar la sang, però actualment no és possible, ja que de seguida es diferencien i deixen de tenir les propietats de les cèl·lules mare.

Un estudi encapçalat per la doctora Anna Bigas, de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar i de l’Institut de Recerca Contra la Leucèmia Josep Carreras, podria canviar-ho. El treball, publicat a Nature Communications, descriu el paper de la proteïna I?Ba en el procés de diferenciació de les cèl·lules mare hematopoètiques.

En faltar aquesta proteïna, les cèl·lules mare entren en un estat de quiescència, s’adormen i mantenen la seva potencialitat, fet que pot permetre el seu trasplantament per a usos terapèutics en leucèmies o en malalties de la sang d’origen genètic.

Per comprovar l’activitat de la proteïna a la sang, se n’ha estudiat el paper a partir d’embrions de ratolí que s’havien modificat. Els investigadors van analitzar com l’absència d’IκBα influïa en la capacitat de les cèl·lules mare hematopoètiques de convertir-se en cèl·lules sanguínies madures o de mantenir-se en l’estat inicial.

L’estudi ha demostrat que el nombre de cèl·lules mare hematopoètiques que es generen en aquests embrions deficients per IκBα és escàs, però, tot i això, aquestes cèl·lules mantenen el potencial de cèl·lula mare i de convertir-se en qualsevol cèl·lula sanguínia. De fet, els resultats demostren que aquestes cèl·lules tenen una gran capacitat de regeneració un cop activades, expliquen des dels centres de recerca implicats en l’estudi.

“Activar o inhibir IκBα ens pot permetre disposar d’una eina per controlar les característiques de les cèl·lules mare de la sang i facilitar que aquestes cèl·lules s’adormin i romanguin en l’estat en què s’han generat”, destaca la doctora Bigas. I afegeix: “En un futur, podríem induir la diferenciació de cèl·lula embrionària a cèl·lula mare hematopoètica, evitar que es diferenciïn i disposar d’elles per a trasplantar-les a un pacient”.

En aquests moments, l’única font viable d’aquesta mena de tractament és una donació d’una persona sana. L’estudi avança cap a l’objectiu final de “generar cèl·lules mare hematopoètiques al laboratori perquè es puguin fer servir en múltiples aplicacions, des de trasplantament directe de cèl·lules mare a pacients de leucèmia fins al tractament amb teràpia gènica d’altres trastorns”, assenyala la directora de l’estudi.

Tot i que el treball s’ha fet amb embrions de ratolí, els investigadors confien que els resultats siguin traslladables també a cèl·lules humanes. En l’estudi, hi han participat investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, de l’Institut de Recerca Contra la Leucèmia Josep Carreras i del CIBER del Càncer (CIBERONC).

La presó Model de Barcelona, un dels símbols principals de la repressió política del franquisme, es convertirà en un espai de memòria i reparació gràcies al teatre. Al novembre s’hi estrenarà l’espectacle Puig Antich, cas obert, amb motiu del cinquantè aniversari de l’assassinat del jove anarquista i antifeixista. L’obra vol difondre la història de Salvador Puig Antich, reforçar els valors democràtics de la societat, reobrir el cas gràcies al teatre, reparar la injustícia del crim d’estat i reclamar la veritat. “A Salvador Puig Antich li van vulnerar el dret de defensa i li van prendre la paraula; amb aquesta peça li volem tornar a donar la paraula i restablir els seus drets”, diuen els organitzadors.

L’obra es basa en el llibre Salvador Puig Antich, cas obert. La revisió definitiva del procés, del periodista Jordi Panyella, i comptarà amb la dramatúrgia de Mercè Sarrias, la direcció de Jordi Pérez Solé i la interpretació de Marc Pujol, Carme Sansa i Bàrbara Roig. La producció executiva va a càrrec de l’empresa cultural la Dramàtica. L’equip ha activat una campanya de micromecenatge a la plataforma Goteo, que servirà per a fiançar el projecte i amb què hom pot obtenir una invitació.

Els promotors destaquen que l’obra serà un dels actes teatrals, culturals, morals i democràtics més importants de la temporada vinent. Formarà part dels actes centrals commemoratius del Memorial Democràtic i serà programada del 4 al 9 de novembre a la Model de Barcelona. El nombre de funcions serà limitat, no hi haurà entrades a la venda i l’accés de públic es restringirà exclusivament als qui tinguin invitació.

Com s’estructurarà l’obra de teatre?

L’obra es nodreix bàsicament del llibre de Panyella, però va acompanyada de tota una recerca amb testimonis, el sumari original, escrits de Puig Antich, material audiovisual i bibliogràfic i el suport de les germanes de Puig Antich.

S’han desenvolupat unes quantes escenes partint de tres eixos. En primer lloc, la reobertura el cas, que consisteix a deixar al descobert les irregularitats del judici injust que condemnà Puig Antich. En segon lloc, la recuperació de la memòria a les acaballes del franquisme, “un moment en què s’entreveia l’esperança d’un canvi social i democràtic, a través de la figura involuntàriament icònica de Puig Antich i el record que avui en guarden els qui hi tenien un vincle més íntim”. I, finalment, reviure les últimes setmanes, dies i hores, des que va ser capturat fins al moment de l’execució, passant pel judici i la condemna.

“També s’escenificarà el Salvador real, donant-li la paraula. L’espectador no trobarà un Salvador idealitzat sinó un ésser viu amb totes les virtuts i els defectes, un personatge rebel, controvertit, encantador, ple d’anhels i contradiccions, el darrer garrot vil d’un règim que agonitzava i que va trasbalsar la societat de tal manera que encara avui el dol és inesborrable”, expliquen en un comunicat.

L’equip creatiu de l’obra, d’esquerra de dreta: Jordi Panyella, Jordi Pérez, Helena Moliné, Marc Pujol i Mercè Sarrias. Com podeu participar en la campanya de Goteo?

La campanya de micromecenatge de Goteo ja ha començat. Entre les recompenses pel fet de col·laborar amb el projecte, hi ha invitacions, el cartell numerat i signat per l’equip, l’assistència a un assaig, al col·loqui o al sopar de cloenda, i el llibre dedicat per l’autor. També la possibilitat de ser entitat col·laboradora o patrocinador oficial de l’espectacle, entre més opcions. Cada aportació té una desgravació fiscal entre el 35% i el 80%.

També s’ha obert el procés per a dur l’espectacle a més teatres dels Països Catalans. Alhora, es vol facilitar que arribi a estudiants de secundària i universitat. “En la mesura de les possibilitats, s’oferiran funcions accessibles respectuoses amb la diversitat funcional per posar la cultura a l’abast de tothom utilitzant serveis com la subtitulació, l’audiodescripció i la llengua de signes”, diuen els organitzadors.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) obliga una altra escola, de l’Hospitalet de Llobregat, a fer una assignatura o més en castellà a partir del curs vinent, tal com demanava el pare d’uns alumnes escolaritzats en aquest centre. És una mesura cautelar imposada per la sala contenciosa administrativa, presidida per Javier Aguayo, fins que no surti la sentència definitiva, però que s’ha d’aplicar immediatament. De fet, a la interlocutòria judicial, a la qual ha tingut accés VilaWeb, dóna un mes a la direcció de l’escola perquè faci els canvis pedagògics necessaris per a complir l’ordre judicial.

Javier Aguayo, l’home de Lesmes a Catalunya per a liquidar l’escola catalana

La interlocutòria judicial diu que l’assignatura en castellà extra, a més de la de llengua castellana, ha de ser íntegrament en castellà per a tota la classe on van els fills del denunciant, i precisa que, fins i tot, el material didàctic ha de ser en castellà.

La sala argumenta que el Tribunal Constitucional espanyol va establir que l’existència de diverses llengües oficials “imposa un règim de conjunció lingüística en l’ensenyament” que, diu, “significa que totes han de tenir un ús vehicular normal en l’ensenyament”. Alhora, diu que l’ús vehicular de totes dues llengües no ha de ser necessàriament simètric, i que el català ha de tenir un pes superior per la necessitat de normalitzar la llengua.

Aquesta decisió judicial contra la immersió és la cinquena en pocs dies. El TSJC va dictar una ordre de mesures cautelars per a fer una assignatura o més en castellà en una escola de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme), i va confirmar en una sentència una altra mesura cautelar per a fer més castellà en una escola de Barcelona. A més, el Tribunal Suprem espanyol va refusar dos recursos de la Generalitat contra dues sentències del TSJC que ordenaven de fer una assignatura en castellà en escoles de Cubelles i Sant Pere de Ribes (Garraf).

Un grup d’activistes ecologistes ha ocupat la botiga oficial de la Copa Amèrica, a la plaça de les Golondrines de Barcelona, per protestar contra els macroesdeveniments i els macroprojectes, i per promocionar la manifestació ecologista d’aquest dissabte, 8 de juny. N’han marxat vora tres hores amb la intervenció dels Mossos d’Esquadra, que els han identificat i escorcollat.

Ocupem la botiga de la Copa America. Vosaltres ens ocupeu els parcs i les platges, nosaltres us ocupem la botiga!

Primer avís, d’aquí no ens mourem! #ManiEco8J pic.twitter.com/WViB8YqyXX

— Arran (@Arran_jovent) June 5, 2024

“En una crisi ecosocial sense precedents hem de ser molts i hem d’estar organitzats per fer front a barbaritats com la Copa Amèrica a Barcelona, i molts altres macroprojectes que hi ha als Països Catalans. Això només és un primer avís”, diuen en un comunicat Miquel Roca i Júlia Roig, portaveus dels activistes ecologistes.

Les entitats End Fossil, Joventut pel Clima – Fridays for Future, Futuro Vegetal i Arran han convocat la manifestació dissabte a les 19.00 a l’Arc de Triomf de Barcelona per denunciar que els governs i institucions imposen polítiques per a generar beneficis per al sector turístic i logístic, però que descuiden gran part de la població. Això es fa evident, diuen, en propostes com les d’ampliacions de ports i aeroports, de macroprojectes i de construccions de més carreteres i polígons.

It was known that it was. That it was all a big lie. It was known that there was no Russian plot connecting the Catalan government or President Puigdemont’s inner circle to Putin’s Russia.

It was perfectly known that the hypothetical “evidence” being circulated among judges and journalists was, at best, a misunderstanding and, at worst, an outright fabrication.

It was known, in short, that it would all come to nothing. And that’s exactly what has happened.

This outcome is due to the Barcelona Court’s unusual decision yesterday, ordering the judge Joaquín Aguirre to either bring the so-called Volhov case to trial or close it completely. Now.

The court annulled the extension of the investigation that Judge Joaquín Aguirre had decided in August 2023 and ordered him to either send the case to trial, based on the evidence gathered so far—which amounts to nothing—or to definitively archive it.

Moreover, the resolution implies the nullity of all proceedings the judge has carried out since August 2023.

This is, without a doubt, a serious blow for a case that has filled pages and pages of propaganda without having any kind of real basis.

Aguirre will not dare to bring the case to trial because he has nothing. No evidence of anything.

Therefore, we can already state that the Russian plot was simply an interested lie.

Lies were the “indications” the judge claimed to have, which he used to maintain the confidentiality of the case, conduct prospective investigations, and keep arresting and investigating people.

Lies were the fabricated articles in Catalan and international newspapers.

El Periódico, in particular, has once again shone, blinded by its Spanish nationalist prejudices. Since the famous “The Nota,” it has not slipped professionally to the extent it has now.

Lies were the conferences, presentations, congresses, debates, talk shows, and various activities that supposed researchers and international experts have used in various continents over these years only to discredit Catalan independence—some even being aware that the data they had was not credible.

And lies were all the dirty insinuations from those politicians who have dedicated themselves to giving weight to a topic that should never have existed, which is a non-story.

Lies were the surreal motions that the PP and the far-right Europeans presented in Brussels.

Lies were the words of the Spanish governments and politicians — from Pedro Sánchez himself, who now complains about the ‘lies’ regarding his wife’s corruption

Lies, by the way, was the famous insinuation from Gabriel Rufián, who had one of his worst days when he humorously spoke in Madrid about the “gentlemen” playing 007 in Moscow…

All this filth, of course, will not disappear now. It has been recorded and will continue to be used for years with the real intention for which it was created: to discredit the Catalan democratic independence movement, whether it was true or not.

However, the end of the judicial journey does allow us to stop it from now on, presenting an indisputable reality: after three years and eight months of a judicial investigation, with all the material resources—legal and illegal—of the state behind it, no one has managed to find anything, not the slightest connection, not the slightest proof, not even the slightest indication.

It was just dirty war.

Un polític del partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD) ha estat agredit amb arma blanca a la ciutat de Mannheim, en l’estat de Baden-Württemberg, dies després de la mort d’un policia en un atac amb ganivet en aquesta localitat durant d’un acte del moviment antiislamista Pax Europa.

L’agressió va ser dimarts a la nit prop de la plaça del mercat de la ciutat, quan el polític va veure que algú trencava un cartell i li va retreure. En aquest moment, diu el partit ultra, va atacar-lo amb l’arma blanca. El polític d’AfD està hospitalitzat amb ferides lleus i l’atacant ha estat detingut, informa el diari Die Welt.

És el segon atac a polítics d’ultradreta a Manheim. L’anterior va provocar la mort d’un agent de policia i cinc ferits. El ministre de Justícia alemany, Marco Buschmann, va dir que hi ha proves clares d’una “motivació islamista” de l’atac.

La cap de llista d’ERC a les eleccions europees, Diana Riba, ha respost a la carta de Pedro Sánchez després de la citació judicial de la seva parella, Begoña Gómez. “Vull aprofitar l’ocasió per a transmetre la meva empatia i la de tants catalans que entenen perfectament què és passar pel rodet d’una justícia que s’ha quedat a l’era predemocràtica”, comença Riba la seva missiva de resposta.

“Ho dic per experiència pròpia. Com segurament sabrà, aquesta és la primera vegada que puc fer campanya electoral amb relativa normalitat”, continua, abans de recordar-li que la seva parella, Raül Romeva, va estar 1221 dies empresonat –1188 sota un govern del PSOE– pel referèndum de l’1-O. “La campanya del 2019 la vaig fer entre mítings i locutoris carceraris”, afegeix.

“No li desitjo que res del que pateix s’assembli el que hem passat la meva família. Sabem el que és la persecució judicial, la creació d’acusacions falses i que la ultradreta persegueixi la nostra família per les idees legítimes i democràtiques defensades pel meu company”, escriu Riba, que reclama a Sánchez que lluiti contra el lawfare.

En aquest sentit, recorda que en el període de reflexió de Sánchez, ara fa unes setmanes, ERC va presentar una proposició no de llei (PNL) en contra del lawfare, que incloïa, entre altres mesures, la creació d’una comissió per identificar els casos d’abusos judicials, però també la derogació de la llei mordassa i la modificació de les del CNI i dels secrets oficials.

Els socialistes no van fer gens de cas a la PNL. “El PSOE no és el que diu, és el que vota”, lamenta Riba.

No me n'he pogut estar.

Carta a la ciutadania i a @sanchezcastejon pic.twitter.com/StqXBycupD

— Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) June 5, 2024

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d'Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Decepció a Andorra en saber-se la decisió segons la qual el Mundial d’Esquí Alpí 2029 es celebrarà a la ciutat noruega de Narvik i no al Principat. És la segona vegada que la candidatura andorrana perd la cursa per organitzar el mundial.

La decisió del Consell de la Federació Internacional d’Esquí s’ha donat a conèixer a Reykjavík i ha estat seguida en directe a la capital, al Prat del Roure, per moltes persones que esperaven la bona notícia que no ha arribat.

Ara Andorra haurà de plantejar-se si vol competir de nou, seria la tercera vegada, per la copa del 2033, car la del 2031 va ser adjudicada ahir també a Val Gardena.

La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha reaccionat dient que “no ha pogut ser, teníem molta il·lusió, però volem felicitar a la candidatura guanyadora. Nosaltres, estic segura que ho hem fet molt bé avui. Felicitar també a tots els membres de la candidatura perquè fa molts d’anys que hi treballen. Era el nostre moment, així ens ho pensàvem”.

 

Els votants indis han donat la sorpresa amb una repulsa inesperada al lideratge del Primer Ministre Narendra Modi. Els recomptes electorals de dimarts mostren que el seu partit nacionalista hindú no ha aconseguit la majoria al Parlament, trencant així l’aura d’invencible del polític indi més dominant en dècades.

Tot i que el Bharatiya Janata Party de Modi ha acabat primer i encara està ben posicionat per a formar un govern amb els seus aliats en els pròxims dies, el rendiment del BJP no es pot comparar amb el del 2014, quan Modi va arribar al poder enmig d’una onada d’indignació nacional per la corrupció, ni amb el del 2019, quan va ser impulsat pel sentiment nacionalista després d’un enfrontament fronterer amb el Pakistan.

El sorprenent resultatt ha desencadenat celebracions frenètiques entre els partits de l’oposició de l’Índia i ha suposat un revés poc habitual per a un polític que mai no havia deixat d’obtenir una majoria en eleccions estatals o nacionals al llarg d’una carrera política de 23 anys.

Com a primer ministre durant l’última dècada, Modi ha cultivat una imatge de líder popular i guanyador segur, i per això la majoria dels analistes polítics esperaven que tornés a superar fàcilment els partits d’oposició, afeblits i mal finançats, de l’Índia.

El debat més aïrat, apassionat i cridaner dels últims anys a 3cat va dur al clímax la campanya d’unes eleccions, les europees, amb molt menys seguiment que qualsevol altra, i que desperta molt menys interès, de mitjana, en els ciutadans. “Em sorprèn que estiguem parlant més d’amnistia aquí que no pas al debat del 12 de maig”, va dir Javi López, el candidat del PSC. En efecte, i no tan sols l’amnistia: les guerres d’Ucraïna i Gaza van aixecar passions i topades d’una hostilitat en alguns moments personalíssima, grollera. La tenalla entre el candidat de Ciutadans, Jordi Cañas, i el de Vox, Juan Carlos Girauta –que abans també havia estat a Ciutadans– va fer un debat agre i torrencial, en què la candidata de Podem, Irene Montero, es va endur l’antagonisme principal. Plegats, discutint acaloradament sobre el militarisme i la pau, els tres castellanoparlants –sumant-hi la candidata del PP, la desconeguda Eva Poptcheva, que també venia de Ciutadans– van escombrar la resta de candidats a un segon pla, malgrat els intens de Jaume Asens, dels Comuns, d’enfrontar-s’hi amb la mateixa intensitat que Montero, i els esforços d’Aleix Sarri, de Junts, Diana Riba, d’Esquerra, i Javi López, del PSC, de debatre qüestions tècniques.

La conversa, a més a més, va espanyolitzar-se en molts moments: de bon començament López ja es va convertir en l’ase dels cops de la resta de candidats, la majoria dels quals van triar d’adreçar-li a ell una qüestió inicial, mostrant com la traça del president espanyol, Pedro Sánchez, ha reeixit a situar el marc de la campanya. El socialista va insistir que les eleccions de diumenge vinent són importants perquè “hem d’ajudar Europa a frenar l’extrema dreta”, que “ens empeny a la irrellevància”, i va mirar de situar-se com l’alternativa. Ha estat i és una retòrica imperant de la campanya d’aquestes eleccions, en què l’extrema dreta encapçala les enquestes en prop d’una desena d’estats membres, però al debat no va acabar-hi de quallar. “Ja sé que vosaltres necessiteu l’antagonisme, és connatural al Partit Socialista”, li respongué burleta Girauta, i amb tanta facilitat com López posà l’extrema dreta damunt la taula per a contraposar-s’hi, fugaçment perdé el poder de marcar el ritme: Cañas i el mateix Girauta van acceptar la invitació i s’apoderaren del micròfon a crits i interrupcions. La candidata del PP, en una altra òrbita, es dedicà d’entrada a confrontar amb Junts.

[VÍDEO] La Pissarreta d’en Partal: Eleccions al Parlament Europeu, les peculiaritats d’unes eleccions poc convencionals

El candidat Toni Comín –a l’exili– va enviar-hi el número tres de la llista, Sarri, en lloc de la número dos, Neus Torbisco, seguint l’exemple del president Carles Puigdemont, que envià als debats Josep Rull, el tercer, en lloc del seu fitxatge estrella, l’empresària Anna Navarro. Fa cinc anys també va ser Sarri qui es va presentar al debat, però llavors l’abandonà al principi per a protestar per la desigualtat que suposava l’absència del seu candidat. Ahir, Sarri hi va romandre, va reivindicar el Primer d’Octubre i la llei d’amnistia com una victòria i es va afanyar a demanar la mobilització del votant independentista perquè diu que és l’única manera de compensar que Catalunya, com que no és un estat independent, no tingui presència designada a la Comissió. “Sí que hi ha un català: Josep Borrell”, li va respondre López. La republicana Diana Riba va reivindicar que “les amnisties són la normalitat” a Europa i va presumir de la seva coalició electoral amb Bildu i el BNG –es va deixar Més per Mallorca–. Tant Sarri com Riba també van assenyalar els socialistes perquè s’esmercin més a fer oficial el català, però de seguida van mostrar per on farien anar els trets: els discursos sectorials. Tots dos van parlar sovint dels pagesos i van tenir una enganxada sobre “les clàusules mirall” dels tractats de lliure comerç.

Eleccions europees: com es vota? És obligatori? Es pot votar telemàticament?

L’envit de Jaume Asens era mirar d’impedir que els focus assenyalessin Montero, i no se’n va sortir. Va seguir una primera tàctica de fer-se el més sobiranista de tots, i les tres primeres coses que va fer van ser: lamentar la injustícia de l’absència de Comín, recordar a tothom que ell havia estat el primer de l’univers no independentista a defensar l’amnistia, i reclamar l’oficialitat del català a Europa. Si bé trobà respostes en alguns moments –Riba li va retreure que Sumar és al govern espanyol, que ara té la pilota per a blindar la llengua a Brussel·les; Girauta i Cañas el van atacar per haver recomanat l’advocat Gonzalo Boye a Puigdemont i Comín i haver-los aconsellat que se n’anessin a l’exili–, l’objectiu inicial de desviar les mirades de Montero fracassaren. L’ex-ministra d’Igualtat espanyola va començar defensant el català i disculpant-se per no poder-lo parlar, però de seguida girà el timó del debat cap a Ucraïna i Palestina, i se’n va sortir. Montero va criticar “la submissió d’Europa davant les estratègies bèl·liques dels Estats Units”, va criticar que l’onada de rearmament que recorre el continent implicaria retallades en despesa social, va alertar dels riscs d’un enfrontament nuclear, va dir que “les guerres no s’aturen amb més guerra” i va titllar d’hipòcrites els socialistes per no trencar relacions amb Israel.

Ucraïna desperta el maldecap geopolític d’Europa: els desafiaments dels cinc anys vinents

Així, Montero va fer treure foc pels queixals a Cañas, que la va acusar de “pensament Disney”, de “cavall de Troia de Putin” i li va retreure amargament que “la seva estratègia seria rendir-se”, i de Girauta, que, completament desinhibit, vociferant amb ràbia al mig del plató davant l’astorament de la resta, la va acusar de ser amiga de Hamàs. Com van poder, Riba i Asens es van intentar fer un lloc: ella va subscriure que “les guerres no s’acaben enviant armes, sinó obrint un procés de negociació” i amb inversions en cooperació; ell va explicar com l’havia transformat personalment l’experiència de trepitjar Palestina i va demanar d’aïllar Israel “o aviat no hi haurà palestins als quals reconèixer”. Per a desplaçar una mica la dialèctica, Sarri va persistir en el seu intent d’explicar una visió catalana de la geopolítica i va dir que calia més unitat defensiva a Europa perquè més Europa vol dir “menys Espanya”. “La Unió Europea no pot ser una superpotència militar, però una superpotència democràtica, sí”, va dir, “però perquè ho sigui cal acabar amb els dobles estàndards –referint-se a la inhibició amb Catalunya, entre més. Sarri tingué llavors uns breus instants de protagonisme amb Cañas i Girauta parlant entre ells com en la barra d’un bar i proferint-li crits de supremacista i Poptcheva parlant dels suposats llaços de l’independentisme amb Rússia.

L’enfrontament verbal es va pansir una mica després de la publicitat i, després de veure desfilar el Hard Rock, l’arròs del delta, la recuperació de la indústria manufacturera, la reducció de la burocràcia i la transició energètica, un Xavi Coral abatut de moderar l’olla de grills es va deixar convèncer per Girauta de tenir l’última paraula amb l’argument que l’havia perjudicat el repartiment del temps. “No, però si és el quart que més ha parlat!”, es va queixar Riba. I ho era. Però Vox va tenir l’última paraula.

Von der Leyen, la presidenta que ha obert la porta de la Comissió Europea a la ultradreta

Eslovènia ha aprovat avui el reconeixement formal de l’estat de Palestina. L’oposició ultraconservadora eslovena ha retirat la sol·licitud per sotmetre la decisió a referèndum i això ha deixat via lliure al parlament per a votar la resolució.

Noruega, Irlanda i Espanya anuncien el reconeixement de l’estat de Palestina

“El reconeixement avui de Palestina com a estat sobirà i independent envia esperança al poble palestí a Cisjordània i Gaza“, ha assenyalat el primer ministre, Robert Golob, en un missatge publicat a les xarxes socials.

El govern d’Eslovènia ja va aprovar la setmana passada una iniciativa per avançar en aquest reconeixement, però el vistiplau definitiu requeia en el poder legislatiu.

El Tribunal Suprem espanyol ha emès uns quants senyals d’ençà de l’aprovació, ara fa una setmana, de la llei d’amnistia al congrés espanyol que no la pensa aplicar ni al president Carles Puigdemont ni als altres processats o condemnats per malversació en la causa contra l’1-O. Els fiscals de la causa ja han deixat clar que no ho volen fer, i que volen mantenir les ordres de detenció contra els exiliats, contravenint l’article de la llei (text en català) que diu que s’han d’aixecar tan bon punt entri en vigor; i alguns dels jutges del Suprem han fet saber, amb filtracions calculades a alguns mitjans espanyols, que comparteixen aquesta visió.

Si també ho pensen així el jutge instructor, Pablo Llarena, i la majoria de magistrats de la sala penal, que presideix Manuel Marchena, el risc de detenció i empresonament de Puigdemont el dia que travessi la frontera, quan hi hagi el ple d’investidura previsiblement a final de mes, és molt gran. Però si, malgrat l’amnistia, el president fos tancat en una presó de l’estat espanyol, el seu equip jurídic té recursos a l’abast que podrien fer que no s’hi hagués de passar gaire més d’uns quants dies, o d’unes quantes hores.

La maniobra dels fiscals

La llei diu que el jutge ha d’aixecar les ordres de detenció que hi hagi vigents quan l’amnistia entri en vigor. I que “no ho impedirà pas” la presentació d’una pregunta pre-judicial al Tribunal de Justícia de la UE amb dubtes sobre l’aplicació de l’amnistia. Els fiscals del Suprem, tanmateix, demanen que les ordres de detenció no s’aixequin pas, i que es presenti una pre-judicial demanant si és compatible amb la normativa europea sobre la tutela judicial efectiva que la llei inclogui aquesta previsió d’aixecament de les mesures cautelars. I tot plegat, és clar, amb la petició de no aplicar la llei d’amnistia pel que fa a la malversació agreujada (que implica penes de presó i inhabilitació molt altes), per la qual són perseguits Puigdemont, Comín i Puig i foren condemnats Junqueras, Romeva, Bassa i Turull.

La qüestió, en relació amb Puigdemont, és si Llarena seguirà el criteri dels fiscals. Fins ara ho ha fet, en un esquema que s’ha anat repetint, amb la interpretació esbiaixada i interessada de la reforma de la malversació en el codi penal, acceptant la doctrina de l’enriquiment personal i patrimonial en el suposat desviament de fons públics per a finançar l’1-O; una doctrina que volen aplicar ara per agafar-se al supòsit de malversació que diu la llei que restaria fora de l’amnistia.

I si Llarena segueix el joc?

És possible, doncs, que Llarena ni amnistiï Puigdemont ni li aixequi l’ordre de detenció estatal que encara té activa. Però, en aquest cas, i seguint el criteri dels fiscals, hauria d’obrir un procediment pre-judicial al TJUE en què hauria de formular, si més no, una pregunta sobre la compatibilitat amb el dret de la Unió de l’article de la llei que diu que s’han d’aixecar les ordres de detenció. Perquè és la justificació que tindria per a no aixecar-les. Vindria a dir: no les puc retirar perquè abans he de saber si això vulnera el dret de la UE sobre la seva tutela judicial efectiva per a perseguir uns determinats delictes, en aquest cas de corrupció o malversació. Així ho demanen els fiscals Javier Zaragoza, Fidel Cadena, Consuelo Madrigal i Jaime Moreno, i així ho proposaven els juristes espanyolistes en aquella guia que van fer arribar a tots els jutges de l’estat espanyol en els seus correus corporatius.

La via europea contra la presó

Si s’arribés a aquest punt, la defensa de Puigdemont podria activar el recurs europeu perquè el president fos alliberat en cas de detenció i empresonament. La tramitació de les preguntes pre-judicials permetria de presentar una petició de mesures provisionals urgents al TJUE perquè, mentre no es resolgués la qüestió pre-judicial (un procés que pot durar més d’un any), Puigdemont fos alliberat. Amb l’argument que es tracta d’una detenció que no té emparament legal, perquè hi hauria en vigor la llei d’amnistia i perquè hi hauria en joc els drets fonamentals, tant la llibertat personal com els drets polítics, del president. El tribunal hauria de prendre una decisió en un termini que es podria allargar entre quaranta-vuit hores i setanta-dues. Si la petició fos desestimada en el procediment de pre-judicials, la defensa de Puigdemont encara podria recórrer-hi en cassació davant mateix del TJUE.

La via interna: l’habeas corpus

Però no és l’únic recurs de què disposarien. Perquè també hi ha una via interna. El dia que Puigdemont travessi la frontera, qualsevol agent de policia el podria detenir en compliment de l’ordre de crida i cerca si no hagués estat desactivada, i el portaria davant el jutge de guàrdia del lloc on hagués estat detingut. L’equip jurídic del president té clar que en aquell moment podria presentar un habeas corpus, un procediment regulat per una llei orgànica pròpia, del 1984, pel qual el detingut pot al·legar davant el jutge que en té custòdia que és víctima d’una detenció il·legal. I el jutge té l’obligació de donar-hi resposta en un termini màxim de vint-i-quatre hores. I un dels supòsits de detenció il·legal és que no hi hagi previsió legal que la fonamenti, precisament.

Si s’arribés a aquest cas, dins aquest termini exprés un jutge que no és pas ni Pablo Llarena ni cap altre magistrat del Tribunal Suprem, haurà de decidir si aplica la llei d’amnistia; i ho faria prèvia audiència tant de Puigdemont com del fiscal del lloc on estigui detingut, que tampoc no seria, és clar, cap dels fiscals del Suprem en rebel·lia declarada contra l’amnistia. Durant la tramitació de l’habeas corpus, el jutge escoltarà també els agents de policia que hagin fet la detenció, perquè exposin les raons per què l’han duta a terme.

És un punt important en aquest cas, i en aquest supòsit, perquè els agents tenen el deure de l’obediència deguda als superiors jeràrquics, però la llei de forces i cossos de seguretat de l’estat precisa que “en cap cas l’obediència deguda podrà emparar ordres que impliquin l’execució d’actes que manifestament constitueixin un delicte o que siguin contraris a la constitució o a les lleis”. I és important perquè si el jutge que hagués d’examinar la petició d’habeas corpus conclogués que la detenció no s’ajusta a la llei perquè la llei d’amnistia diu que les ordres de detenció han de restar sense efecte, no sols hauria de deixar en llibertat immediatament el president sinó que també podria actuar contra els qui han comès la detenció il·legal. I aquests, estrictament parlant, serien tant els agents responsables de la detenció com Llarena mateix.

Què voldria dir “actuar contra ells”? Segons la llei de l’habeas corpus, “deduir testimoni dels particulars pertinents per a la persecució i càstig dels delictes que s’hagin pogut cometre per part de qui hagués ordenat la detenció, o qui hagués tingut sota custòdia la persona privada de llibertat”. Caldria veure fins a quin punt la fiscalia prendria mesures, si presentaria querelles, però és un aspecte a tenir en compte. Això en el cas que una hipotètica petició d’habeas corpus tirés endavant, perquè la immensa majoria de peticions que es fan diàriament a l’estat espanyol no tenen recorregut, tot i que tindríem davant un cas certament peculiar, extraordinari i amb una enorme pressió mediàtica, política i social.

En cas que el jutge en qüestió desestimés la petició d’habeas corpus de Puigdemont, encara hi hauria l’opció de recórrer en empara al Tribunal Constitucional espanyol, per vulneració de drets fonamentals, acompanyant-ho d’una petició de mesures cautelars provisionals perquè fos alliberat mentre no es resolgués el fons de la demanda. En aquests casos el TC no acostuma a actuar amb celeritat, i poden passar mesos fins que no resol la petició de cautelars. Si fos el cas, la defensa de Puigdemont tindria com a recurs molt més ràpid i efectiu a l’abast la petició de cautelars al TJUE, si ens trobéssim, com hem explicat, en el supòsit de la presentació d’una pre-judicial per part del Suprem.

Tot plegat són situacions hipotètiques, però no pas descartables; hipòtesis possibles (aquestes i més) que l’equip jurídic de Puigdemont té al cap. La guerra judicial es preveu llarga i dura, perquè aquests supòsits tenen a veure amb la previsible inaplicació de l’amnistia en la causa contra l’1-O al Suprem, però Puigdemont és investigat en una altra causa al mateix tribunal, la del Tsunami, per terrorisme. I en aquest cas la brama que corre entre els mitjans de Madrid és que tampoc no hi haurà aplicació de l’amnistia, i que l’amenaça d’activació d’ordres de detenció per aquesta causa, i malgrat l’amnistia, és real, tal com apuntava el professor Joaquín Urías en aquesta entrevista inquietant a VilaWeb.

La número dos de la llista de Comuns Sumar en les eleccions europees, Júlia Miralles, ha carregat contra el discurs migratori del líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, que ha plantejat que les persones procedents d’altres països adquireixin un compromís d’adhesió als valors fundacionals d’Europa.

La JEC dóna la raó a Podem i insta RTVE a compensar les altres candidatures per dues entrevistes a Yolanda Díaz

“No hem d’exigir a les persones migrants, ja que moltes fugen de catàstrofes humanitàries i situacions molt difícils; hem de respectar els seus drets”, ha defensat Miralles, en una atenció als mitjans a Barcelona. En aquest sentit, Miralles ha acusat el PP de comprar el discurs racista i xenòfob de l’extrema dreta i ha carregat contra el pacte de migració i asil comunitari, aprovat amb els vots de socialistes i populars.

Ucraïna desperta el maldecap geopolític d’Europa: els desafiaments dels cinc anys vinents

A més, la candidata ha lamentat que el PP i la dreta en general no pari de fer propostes cap a una Europa més restrictiva en drets i més repressiva en comptes d’apostar per una d’ampliació de drets.