La Comissió Europea, encapçalada per Ursula von der Leyen, ha alertat que la Unió Europea podria haver de fer front a una possible agressió armada i, per això, ha proposat que els habitatges europeus disposin de subministraments per a resistir 72 hores en cas de possibles guerres o crisis, com ara, una catàstrofe climàtica, ciberatacs o pandèmies.

En un informe, elaborat per l’ex-president finlandès Sauli Niinistö, es demana als ciutadans que disposin de prou aigua, aliments, medicaments i bateries per a sobreviure tres dies. I la comissària Hadja Lahbib, de Preparació i Gestió de Crisis, ha publicat un vídeo on explica que hauria d’incloure el kit de supervivència.

En la descripció, s’explica que s’ha d’estar “a punt per a qualsevol cosa” i afirma que “aquesta ha de ser la nostra nova manera de vida europea”. Amb un toc d’humor, la comissària explica que a la seva bossa hi porta, per a sobreviure setanta-dues hores, les ulleres, còpies de la documentació, una llanterna, espelmes i un encenedor, aigua, una navalla suïssa, medicació, alguna cosa per a menjar, diners en efectiu –perquè la targeta podria ser que no servís–, un carregador i una bateria, una ràdio de piles i també recomana un joc de cartes. Vegeu ací el vídeo:

Today, the EU launches its new #Preparedness Strategy.

“Ready for anything” — this must be our new European way of life. Our motto and #hashtag. pic.twitter.com/fA1z8ZvMDA

— Hadja Lahbib (@hadjalahbib) March 26, 2025

 

 

El condemnat pel crim de la Guàrdia Urbana Albert López ha completat el programa penitenciari de tractament per a delictes violents, fet que li permet demanar sortides puntuals de la presó amb la supervisió d’un monitor, segons que ha avançat El Periódico. 

López, empresonat des del maig del 2017, ha acabat el programa al centre penitenciari Quatre Camins, a la Roca del Vallès, i pot sol·licitar fer excursions amb finalitats educatives. El seu advocat apunta que encara no ha presentat cap petició, i indica que previsiblement esperarà que li aconselli la Junta de Tractament Penitenciari. 

Després de les sortides amb monitor, serà quan podrà demanar un permís de cap de setmana. López, ex-agent de la Guàrdia Urbana, compleix una condemna de 20 anys de presó per assassinar un altre agent, Pedro Rodríguez. 

Rosa Peral, l’altra condemnada pel mateix cas, compleix 25 anys de presó. La seva pena és superior per un agreujant de parentiu, ja que era parella sentimental de la víctima.

Moviments pacifistes de Catalunya han impulsat una campanya contra la despesa militar, el bel·licisme i el militarisme arran de les declaracions a favor del rearmament i d’augmentar els pressupostos en Defensa que aquestes darreres setmanes han entonat dirigents de la Unió Europa i de l’OTAN. En un manifest, al qual s’han adherit un centenar d’entitats, sindicats i partits, asseguren que l’augment de la despesa militar no donarà pas més seguretat, sinó que significarà “més probabilitat de guerra oberta” i demanen al govern espanyol que no cedeixi a les pressions internacionals per a plans de rearmament. Pilar Massana, d’Aturem la Guerra, ha advertit: “Tal com diu un company nostre, ens regalen por i ens venen seguretat”.

En una conferència de premsa per a presentar el manifest, el president honorari del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, Pere Ortega, ha advertit que presentar uns altres països com una amenaça global i enfilar el camí de l’armamentisme i el militarisme és el “preludi d’una nova guerra” i que la història “ho demostra”. Ortega ha destacat que amb aquest manifest volen sensibilitzar l’opinió pública perquè “s’oposi” a l’escalada de declaracions per a plans de rearmament.

Moviments pacifistes i entitats alerten en el manifest que les prioritats polítiques de l’OTAN i la UE “s’han redirigit” per impulsar un augment de la despesa militar i asseguren que aquest increment “anirà en detriment de les despeses socials”. La presentació del manifest ha coincidit amb l’anunci del president espanyol, Pedro Sánchez, d’un gran pla per impulsar la tecnologia i indústria de seguretat i defensa, i que a les portes del Congrés, artistes, activistes, acadèmics i entitats també hagin llançat una declaració contra la guerra i el rearmament.

Des de Barcelona, aquestes entitats reclamen al govern espanyol que posi fi al comerç d’armes i de tecnologia militar i de seguretat amb Israel; que aposti per la “distensió” i s’allunyi de la “retòrica amenaçadora” i “espirals armamentistes de l’OTAN”. També li demanen una política exterior “orientada a la pau”; fomentar espais de diàleg; promoure activament una pau ambiental i que impulsi polítiques que incideixin en la millora de la vida diària de les persones.

Al manifest, s’hi han adherit entitats pacifistes, socials i ecologistes; sindicats i diversos partits polítics. Els impulsors d’aquest text han explicat que en els dies vinents l’entregaran a les oficines de la Comissió Europea a Barcelona i, també, que se sumen la manifestació convocada el 5 d’abril pel dret a l’habitatge i que portaran per lema “Casa, sí; armes, no”. També han demanat a les entitats adherides que en els seus entorns facin xerrades i sensibilitzin per a la pau i no descarten més endavant coordinar-se amb altres moviments per a més accions.

“No ens dona seguretat tenir un kit”

“Quina seguretat volem per a Europa? La seguretat de les armes o la humana? La seguretat humana vol dir preservar  l’educació, la sanitat, els serveis socials, el benestar”, ha interpel·lat Ortega, que ha sostingut: “La població espanyola i catalana no temem una inversió militar estrangera. Temem per l’estat del benestar”. Aquest historiador també ha afirmat que “la millor manera de fer front a un possible conflicte amb Rússia no és el camí que s’està seguint” i ha advocat per la diplomàcia i les relacions econòmiques, culturals i socials amb altres països per establir “cooperacions que condueixin a una seguretat compartida”.

Massana també ha aprofundit en la idea d’allò que dona seguretat a les persones i ha assegurat que no ho farà un kit d’emergència amb béns bàsics per a setanta-dos hores, amb referència a la proposta de la Unió Europea davant eventuals crisis climàtiques,- bèl·liques o nuclears. “No ens dona seguretat tenir a casa un kit amb aigua i piles. Ens donarà molta més seguretat estar bé amb els nostres veïns; organitzar-nos per treballar per a la convivència i la pau. Estarem molt més segurs si cadascú de nosaltres, conscientment, fem tot allò que puguem per construir una real seguretat humana entre les persones”, ha argumentat.

“El món és soci del genocidi palestí”

En la presentació del manifest contra el bel·licisme també ha intervingut Salah Jamal, de la comunitat palestina a Catalunya, que ha fet un crit contra la guerra a Gaza: “És un genocidi i no només amb bombes, també sabeu que han bloquejat l’entrada de l’aigua. El Tribunal Penal Internacional ha dit moltes vegades que això són crims de guerra i el món no reacciona. El món és còmplice i soci d’aquest genocidi”. I ha continuat per avisar: “Si accepteu aquest genocidi, acceptareu els genocidis següents. I possiblement algun dia tocarà aquí”.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ratificat que el càncer d’un ex-treballador de la petroquímica de Repsol de Tarragona tenia origen laboral. La sentència ha desestimat els recursos de l’empresa i la mútua Fraternidad Muprespa i ha certificat que la malaltia que patia l’ex-treballador —un limfoma de Hodgkin— es va contraure “a conseqüència” de les tasques que desenvolupava durant la seva jornada laboral, ja que estava exposat al benzè, un element cancerigen. 

El Col·lectiu Ronda, que ha portat el cas, ha recordat que l’entorn laboral de la petroquímica tarragonina és “d’alta complexitat i elevat risc per a la salut” i ha assenyalat que les empreses estan obligades a extremar les mesures de seguretat i prevenció.

La sentència, a la qual ha tingut accés l’ACN, apunta que el treballador va estar exposat a diversos agents químics, especialment el benzè, durant diversos períodes entre juliol de 2009 i octubre de 2019. També cita l’informe de la Inspecció de Treball, que acreditava la presència d’aquestes substàncies.

L’octubre del 2023 un jutjat de Tarragona ja va certificar l’origen laboral del càncer d’aquest ex-treballador.

ERC i Junts han registrat formalment la petició a la mesa de la comissió d’investigació de l’operació Catalunya del congrés espanyol perquè traslladi a la fiscalia els àudios difosos per RAC1, El Món i La Vanguardia, així com les falsedats i els indicis de criminalitat que consideren que es desprenen de les compareixences a la comissió de Mariano Rajoy, Jorge Fernández Díaz, María Dolores de Cospedal i Alícia Sánchez-Camacho. Perquè prosperi, la petició hauria de tenir el suport del PSOE, que fins ara no s’hi ha pronunciat.

ERC i Junts signen conjuntament la petició que ja van anunciar dilluns després de la compareixença de l’ex-secretària general del PP María Dolores de Cospedal, que va negar la veracitat dels àudios i va assegurar que l’operació Catalunya era “una ficció”.

De Cospedal s’atrinxera i nega l’operació Catalunya: “Presentin una querella si en tenen cap prova”

Segons les dues formacions, tant De Cospedal com l’ex-dirigent del PP a Catalunya Alícia Sánchez-Camacho –que també va comparèixer dilluns– “van donar respostes manifestament falses”, igual com –sostenen– ho havien fet prèviament l’ex-president del govern espanyol Mariano Rajoy i l’ex-ministre Jorge Fernández Díaz.

“Durant les seves intervencions davant aquesta Comissió, aquests compareixents van negar qualsevol implicació en aquesta operació, afirmant que l’única Operació Catalunya va ser ‘el cop d’estat dels independentistes catalans'”, diuen.

Però les dues formacions recorden que des de 2022 RAC-1, El Món i La Vanguardia han fet públics àudios que “demostren la participació activa de tots ells en les activitats investigades”.

“En particular, aquestes gravacions revelarien converses entre la senyora Cospedal i l’ex-comissari José Manuel Villarejo, en les quals es discuteixen estratègies per a obtenir informació compromesa contra líders independentistes catalans com Artur Mas i Oriol Junqueras així com diversos representants del món econòmic i social català”, recorden.

[VÍDEO] Sánchez-Camacho perd els estreps enmig de crits a la comissió de l’operació Catalunya

I també que “es revelen detalls sobre el possible coneixement per part del llavors president del govern Mariano Rajoy, no només de la mateixa trama contra l’independentisme, sinó també de l’anomenada operació Kitchen destinada a sostreure proves de manera irregular a l’extresorer del Partit Popular que podrien incriminar el partit”.

A més, ERC i Junts destaquen que els àudios posen de manifest que “Fernández Díaz va propiciar la reunió del 6 de novembre de 2012 entre Sánchez-Camacho i l’excomissari José Manuel Villarejo que va iniciar l’operació Catalunya”, malgrat que tots ells “van negar qualsevol mena de responsabilitat”.

Per això recorden que l’article 502 del codi penal estableix que mentir en una comissió de recerca parlamentària “pot constituir un delicte de fals testimoni”, i que la Llei orgànica 5/1984, de 24 de maig, en l’article 3.2, disposa que “si de les manifestacions d’un compareixent es dedueixen indicis racionals de criminalitat, la Comissió ha de notificar-lo a la Mesa de la Cambra perquè aquesta ho posi en coneixement del Ministeri Fiscal”.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat avui al congrés espanyol que l’executiu activarà abans de l’estiu un gran pla estatal per al desenvolupament de la tecnologia i la indústria de la seguretat i la defensa. Segons Sánchez, el pla concentrarà la inversió addicional exigida pels socis europeus i canalitzarà programes de col·laboració público-privada per a estimular el sector.

Sánchez ha destacat que aquest esforç industrial serviria per a crear ocupació i estimular l’economia, amb l’objectiu que Espanya es beneficiés del creixement tecnològic i industrial en seguretat i defensa dins la Unió Europea. A més, ha assegurat que l’estat assoliria el 2% del PIB en despesa en defensa per “compromís europeu” i “responsabilitat”, sense afectar la despesa social o ambiental. Sánchez ha promès que l’increment de despesa en seguretat i defensa “no es farà en detriment de l’estat del benestar”.

En resposta a les crítiques de l’oposició, Sánchez ha defensat que informaria el congrés espanyol de totes les decisions sobre l’augment de la despesa en defensa i ha recordat que el govern de Mariano Rajoy ja es va comprometre amb l’OTAN a aquesta inversió sense consultar la cambra.

En l’àmbit internacional, el president ha defensat una política de seguretat i defensa europea més forta i ha donat suport a les mesures proposades per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. A més, s’ha queixat dels aranzels imposats pel president nord-americà, Donald Trump, i ha assegurat que Europa ha de respondre “com una potència”.

Finalment, Sánchez ha reiterat que el seu govern continuarà treballant en els pressupostos per al 2025 i, si no aconsegueix aprovar-los, es prepararà per als de 2026. També ha instat Vox a condemnar els aranzels de Trump i ha defensat que Espanya ha d’enfortir la seva capacitat de dissuasió davant de possibles amenaces.

Tolo Moya, ex-director de comunicació d’ERC, prepara una pàgina web on pretén explicar la seva versió sobre el cas dels cartells dels germans Maragall i recollir informació i dades sobre l’estructura B del partit. Tal com va avançar l’ACN, la web va ser creada el dia 19 i es podia consultar, però ahir a la tarda va deixar de ser operativa. Actualment, Moya la va ampliant, segons fonts consultades per VilaWeb. A la web, Moya es presentava en tercera persona com “un professional independent perseguit per motius polítics, una persona experta en comunicació i estratègia política que ha treballat amb diverses organitzacions i partits”. “Es va trobar en el centre d’una campanya de difamació quan es va intentar relacionar-lo amb l’estructura B d’Esquerra Republicana sense cap prova sòlida”, hi deia, segons que va recollir l’ACN. També assenyalava com a “personatges més rellevants” del cas l’ex-secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, els ex-vicesecretaris generals de comunicació Marc Colomer i Oriol Duran, i Ernest Maragall mateix, entre més.

Fonts consultades per VilaWeb apunten que Moya està recollint la informació publicada sobre el cas i prepara, entre altres materials de difusió, una cronologia dels fets i les declaracions que es van fer, i asseguren que mai no va pretendre amagar l’autoria de la web.

Abans del darrer congrés d’ERC, Moya va ser assenyalat pel partit com a responsable del cas, però el 15 de març la Comissió de la Veritat, presidida per Joan Tardà, el va exonerar. Moya va ser acusat de ser-ne un dels màxims responsables després de l’informe que va fer sobre els cartells l’ex-responsable de compliment del partit, Xavier Mombiela. En aquell moment, el juliol de l’any passat, també se’n va demanar l’obertura d’un expedient per una possible sanció molt greu i la suspensió formal de militància, però en realitat no va passar ni una cosa ni l’altra. La comissió de garanties del partit, que era a qui li corresponia acabar de jutjar el cas i imposar les sancions, va determinar que la investigació que Mombiela havia fet com a instructor era insuficient i s’havia d’ampliar amb les noves informacions aparegudes.

Quan Oriol Junqueras va ser reelegit president del partit, Mombiela va ser destituït i rellevat del càrrec i l’anomenada Comissió de la Veritat va fer una altra investigació, que finalment va assenyalar com a responsable la cúpula de l’àrea de comunicació del partit entre el 2019 i el 2023. En el congrés d’ERC a Martorell, Tardà va exposar les conclusions de la comissió i va posar el focus sobre els tres vice-secretaris generals de Comunicació durant aquest període: Sergi Sabrià, Oriol Lladó i Marc Colomer. I en va exonerar, sense esmentar-ne el nom, Tolo Moya. És en aquest context que ara Moya vol aportar la seva versió dels fets i agrupar tota la informació publicada i disponible sobre el cas.

El cas dels cartells i l’estructura B encara és investigat pel responsable actual de compliment, Lluís Mombiela, que no té cap relació de parentesc amb el seu predecessor. També haurà d’actuar la comissió de garanties del partit, però no podrà imposar sancions a les persones que determini que en van ser responsables si ja no militen al partit, com podria ser en aquest cas.

 

Un operari que treballava al magatzem del supermercat incendiat a Girona es troba en estat crític. El foc ha començat al magatzem on es feien treballs d’insonorització i ha acabat afectant tot el local. Segons que ha explicat el cap d’intervenció dels Bombers a Girona, Jordi Marquès, els efectius han arribat de seguida al supermercat Caprabo, situat davant de la plaça U d’octubre de 2017, però s’han trobat que el foc estava “completament desenvolupat”. Han estat els mateixos treballadors de l’establiment qui han advertit que hi havia una persona atrapada a la zona del magatzem.

#bomberscat seguim treballant en aquest incendi. A la nostra arribada el foc estava completament desenvolupat. Actualment, estem fent tasques de ventilació tant a l'interior com en els pisos afectats per fum. També estem revisant els punts calents de l'interior del supermercat. https://t.co/ftRhBPH0zx pic.twitter.com/hluKWUeJC2

— Bombers (@bomberscat) March 26, 2025

L’incendi al supermercat de Girona, situat a la cantonada entre els carrers de Cristòfol Grober i de la Séquia, ha començat poc abans de la una del migdia. Tot i que encara se’n desconeixen les causes exactes, les flames s’han originat a la sala de màquines de l’establiment, on uns operaris estaven fent tasques d’insonorització.

El foc s’ha propagat amb molta rapidesa i, en poca estona, ha generat una gran columna de fum. El cap de guàrdia de la regió d’emergències ha explicat que, com que tenen la seu molt a prop, els Bombers han estat els primers d’arribar a lloc. “Hem trobat un incendi totalment desenvolupat a tot el supermercat”, ha concretat Marquès.

Mentre esperaven l’arribada dels camions cisterna, els efectius dels bombers han demanat al personal del supermercat i als operaris si trobaven a faltar algú. Hi havia un treballador que no n’havia sortit, i en un primer moment, els bombers han intentat “fer un binomi d’intervenció ràpida” -ha concretat el cap de guàrdia- per extreure’l de l’interior. Però això ha estat impossible, perquè ja havia col·lapsat “gran part de la zona que s’estava insonoritzant”.

Fins a l’incendi s’hi han desplaçat onze dotacions dels Bombers (una de les quals, amb autoescala), nou patrulles dels Mossos d’Esquadra, quatre dotacions del SEM -una de les quals és l’equip conjunt amb bombers- i diversos efectius de la policia municipal.

Amb l’arribada de les mànegues, Jordi Marquès ha explicat que han muntat “una línia d’aigua” cap a dins del supermercat, fins que han aconseguit localitzar l’operari. El cap territorial del SEM, Jordi Jiménez, ha explicat que el treballador ha patit inhalació de fum i cremades a diverses parts del cos. Se l’ha extret del supermercat en aturada cardiorespiratòria, i després de reanimar-lo, una ambulància l’ha traslladat a l’hospital Josep Trueta de Girona, on ha ingressat. Fonts del centre hospitalari expliquen que l’operari es troba en estat crític amb pronòstic reservat.

El cap de guàrdia dels Bombers ha assegurat que els ha sorprès la rapidesa amb què han avançat les flames. “Un supermercat es classifica, normalment, dins un risc baix pel que fa a la càrrega de foc”, ha explicat Marquès. El cap d’intervenció ha precisat que, quan han arribat a lloc, de la sala de màquines en sortia “flama directa a l’exterior”, però que també hi havia “una gran quantitat de fum a la totalitat de l’establiment”.

Els veïns, confinats

A més de l’operari que ha quedat en estat crític, una noia de 20 anys també ha hagut de ser traslladada al Trueta per inhalació de fum. El cap territorial del SEM ha concretat que, segurament, és una de les veïnes de l’edifici (als baixos del qual hi ha el supermercat afectat).

Precisament, mentre han durat les tasques d’extinció, els bombers han confinat dos blocs (els que estan situats al número 6 del carrer de Cristòfol Grober, i al número 9 del de la Séquia). Després d’apagar les flames, cap a quarts de dues de la tarda, Jordi Marquès ha explicat que les tasques ara se centraran a ventilar el supermercat i en revisar les diferents escales, per assegurar-se que no hi ha fum abans no es doni ordre als veïns que ja es poden desconfinar.

A més, els bombers també comprovaran l’afectació al supermercat. D’entrada, Marquès ha dit que no es pensa que l’estructura de l’edifici hagi quedat afectada, perquè l’establiment té “una estructura reticular amb pilars”. “Ara, però ens centrarem a acabar l’extinció i amb l’extracció de fums, i després comprovarem l’afectació”, ha precisat.

El batlle de Girona, Lluc Salellas, que s’ha desplaçat a la zona juntament amb la regidora de Seguretat, Sílvia Aliu, ha agraït la “resposta ràpida” dels diferents cossos que han intervingut en el foc. El batlle també ha confiat que els metges de l’hospital Josep Trueta “puguin salvar la vida” a l’operari afectat per l’incendi.

Lady Gaga ha anunciat que la ronda de presentació de Mayhem, el seu darrer àlbum d’ençà del 2020, passarà per Barcelona. Els dies 28 i 29 d’octubre actuarà al Palau Sant Jordi i seran dues de les poques actuacions que farà al sud d’Europa. L’últim cop que va actuar a Barcelona fou el gener del 2018. Les entrades es posaran a la venda dijous vinent, 3 d’abril, a les 12.00 a les plataformes Livenation i Ticketmaster, amb preus a partir dels 55 euros. Dies abans, el 31 de març, s’oferiran en pre-venta per als subscriptors de Livenation.

Mayhem va estrenar-se ja com a número 1 de la llista Billboard 200, tot un èxit que, de fet, no és nou per a Lady Gaga, que ja és el setè àlbum consecutiu que aconsegueix que encapçali el rànquing. En la primera setmana Mayhem ja va acumular més de 240 milions de reproduccions a tot el món, la millor estrena de Lady Gaga fins ara, i la millor setmana de vendes de vinils, amb 74.000 unitats venudes.

La ronda mundial de presentació la durà per tot el món: començarà a Ciutat de Mèxic el 26 d’abril i s’acabarà el 20 de novembre a París. Entre les dues dates passarà per Singapur, Las Vegas, Seattle, Nova York, Miami, Toronto, Xicago, Londres, Manchester, Estocolm, Milà, Barcelona, Berlín, Amsterdam, Anvers i Lió.

La sala del contenciós-administratiu del Tribunal Suprem espanyol ha acordat requerir a l’administració de l’estat que, en un termini màxim de deu dies, es faci càrrec i garanteixi l’accés al sistema d’acollida de protecció internacional al miler de menors immigrants que han demanat asil i que actualment estan a càrrec dels serveis de protecció al menor de les Illes Canàries. La decisió és fruit d’una petició del govern canari, que argumenta que està “suplint indegudament” l’estat en una competència exclusiva del govern espanyol.

Els magistrats retreuen a l’estat que no hagi posat a disposició d’aquests menors els recursos, programes i mecanismes del sistema d’acollida per a sol·licitants d’asil, “al qual tenen ple dret”. A més, destaquen que els menors es troben en una situació d’amuntegament a les instal·lacions del govern canari que és “incompatible amb l’interès superior dels menors”, i conclouen que és urgent que l’estat “garanteixi l’accés d’aquests menors no acompanyats sol·licitants d’asil al sistema estatal d’acollida”.

Per això acorden “requerir a l’administració de l’estat que, en un termini improrrogable de 10 dies, garanteixi l’accés i permanència al sistema d’acollida de protecció internacional els menors que es troben actualment a càrrec dels serveis de protecció de la comunitat autònoma de Canàries i que hagin sol·licitat protecció internacional o manifestat la seva voluntat de sol·licitar-la”.

A més, ordenen a l’executiu que informi la sala del compliment de les mesures.

El Dia de la Mare de Déu de Montserrat, el diumenge 27 d’abril, la imatge de la Moreneta sortirà en processó per primera vegada aquest segle. Anirà de l’interior del cambril de la basílica de Santa Maria fins a la plaça de Santa Maria, un dels punts on es durà a terme la missa del diumenge. Serà una fita excepcional, que coincideix amb la commemoració del mil·lenari de la fundació del monestir.

La darrera vegada que va sortir del cambril va ser l’any 1997, quan es van celebrar els cinquanta anys de l’entronització de la Mare de Déu. L’anterior, va ser el 1947. Enguany, la celebració de la diada s’allargarà al llarg del cap de setmana del dissabte 26 i del diumenge 27 d’abril, i comptarà amb les tradicionals ballades de sardanes, misses i un concert a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Vallès.

A més, el dissabte a la nit es podrà tornar a veure l’espectacle de drons 1.000, que es va estrenar en el marc de l’acte d’inauguració del mil·lenari de Montserrat el 7 de setembre passat a càrrec de Flock Drone Alert.

La Moreneta es traslladarà amb un baiard que data del 1916 i que s’està restaurant especialment per a l’ocasió. Per portar-la fins a la plaça, el rector del santuari, Joan M. Mayol, serà l’encarregat de retirar la imatge del seu tron i entregar-la a l’abat de Montserrat, Manel Gasch, que la baixarà fins a l’entrada del cambril. Algunes de les persones que participaran en el seu trasllat en processó fins a la plaça seran la Schola Cantorum de l’Escolania de Montserrat -el cor mixt- i també els monjos de la comunitat benedictina.

Com a preludi de la festivitat, Montserrat ha programat el 12 d’abril el concert de Rams, que anirà a càrrec de l’organista Juan de la Rubia, acompanyat per l’Orquestra del Barroc i la Jove Orquestra Nacional de Catalunya. A més, comptarà també amb les veus de la Schola Cantorum i la Capella de Música de Montserrat. La cloenda serà el dia 1 de maig amb la posada en escena de l’òpera ‘Parsifal’, composta per Richard Wagner.

Un acte multitudinari

“Està tot pensat perquè vingui el màxim de gent possible”, ha subratllat el comissari del mil·lenari, Bernat Juliol. Així i tot, Juliol ha recomanat que la gent faci una reserva prèvia a la web i que accedeixin al monestir amb el cremallera o l’aeri, atès que la carretera d’accés i l’aparcament tenen aforament limitat.

PP i Vox han tornat a actuar com un sol partit i han deixat sense representació el PSPV a la mesa de les Corts. La dimissió ara fa unes setmanes de Gabriela Bravo, que ocupava la vice-presidència segona, va fer obrir negociacions entre els socialistes i la resta de partits. El PSPV considerava que aquesta plaça li corresponia, tenint en compte la representació parlamentària, però el moment de crispació en què ha tingut lloc aquesta renovació ha fet impossible d’arribar a un acord. A més, el PP ha lligat el nomenament de la nova vice-presidenta a la renovació de la resta de càrrecs que són vacants en unes quantes institucions estatutàries. Els socialistes s’hi van negar i van presentar María José Salvador com a candidata a cobrir la vacant.

El síndic dels socialistes, José Muñoz, ha qualificat aquest fet d’atac a la democràcia i ha acusat Carlos Mazón de president totalitari i autòcrata. Els socialistes presentaran un recurs d’empara al el Tribunal Constitucional per vulneració de drets.

Finalment, en la votació, qui ha obtingut el suport de la cambra, amb els vots del PP i Vox ha estat la diputada popular Magdalena González.

És la primera volta en la història de les Corts que els socialistes no tenen representació a la mesa, i Maria Josep Amigó, de Compromís, és l’única representant de l’oposició en el màxim òrgan de govern de les Corts.

El comandament operatiu balear (MOBAL) de l’exèrcit espanyol ha augmentat aquest mes el seu desplegament a Mallorca, amb unitats de categoria d’escamot i el subgrup tàctic. Aquest moviment forma part del reforç de les patrulles de vigilància i dissuasió del comandament operatiu terrestre (MOT).

El MOT ha activat uns quants grups i subgrups tàctics i ha desplegat unes quantes unitats militars per a operacions de presència, vigilància i dissuasió que es fan periòdicament a les Illes Balears, les Illes Canàries, Ceuta i Melilla, segons que ha informat l’estat major de la defensa espanyol en un comunicat.

En el cas del MOBAL –que s’ha incorporat fa poc al MOT– preveu de desplegar patrulles de categoria d’escamot, secció o subgrup tàctic a totes les illes i ha començat per Mallorca aquest mes. El desplegament serà progressiu i s’ampliarà a Eivissa a l’abril.

La comandància general de les Illes diu que els desplegaments contribueixen a millorar el coneixement de l’entorn, fent tasques de vigilància i avançant en les relacions institucionals amb la vista posada en el suport a les autoritats civils, si s’escaigués.

Junts per Manlleu ha anunciat que trencava el pacte de govern amb el PSC per “manca de confiança mútua”. En un comunicat, subratlla que la situació ha “dificultat el bon funcionament” de l’equip de govern i ha fet perillar l’estabilitat del municipi. Segons Junts, “fins a l’últim moment s’ha intentat reconduir l’acord, però no ha estat possible”. 

D’aquesta manera, el batlle de Junts, Arnau Rovira, mantindrà la batllia amb una minoria de 8 regidors dels 21 del consistori. Junts cercarà noves aliances per “assegurar una gestió responsable i àgil” al municipi. La prioritat del partit de govern, diu, serà arribar a acords puntuals amb els partits de l’oposició.

El govern en coalició de Junts i PSC a Manlleu va començar a funcionar arran de les eleccions municipals del 2023, després de vint anys de govern d’ERC al segon municipi de la comarca d’Osona.

Els resultats electorals dels comicis de fa dos anys van donar 8 regidors a Junts, 4 al PSC, 4 a ERC, 2 a la CUP, 2 a Ara Gent de Manlleu – Pacte Local i 1 a Aliança Catalana.

L’ex-president espanyol Mariano Rajoy no era aliè a la guerra bruta del seu govern, tot i que ho va negar per activa i per passiva a la comissió d’investigació de l’operació Catalunya. En un nou àudio, publicat per RAC1, queda palès que Rajoy sabia al detall com actuaven les clavegueres de l’estat. “El president m’ha dit que ja li havien robat tot el que tenia”, diu l’ex-secretària general del PP María Dolores de Cospedal.

L’àudio és un extracte de la conversa que l’ex-dirigent del PP i l’ex-comissari José Manuel Villarejo van mantenir el setembre del 2014 a la planta noble de la seu del partit a Madrid. Ambdós van parlar de l’operació Catalunya –encara que De Cospedal ho negués al congrés–, però també de l’espionatge a l’ex-tresorer del PP Luis Bárcenas.

Cospedal incrimina Rajoy en l'espionatge il·legal a Luis Bárcenas: "El president m'ha dit que ja li han robat tot el que tenia". pic.twitter.com/EIVgIHNyKX

— El món a RAC1 (@elmonarac1) March 26, 2025

Aquest espionatge il·legal –per robar a Bárcenas tota la documentació relacionada amb la caixa B del PP– és a punt d’arribar a judici a l’Audiència espanyola en una causa que s’ha anomenat operació Kitchen. Entre els acusats, hi ha l’ex-ministre Jorge Fernández Díaz. En l’àudio de la conversa, Villarejo explica a l’ex-secretària general que han trobat més documents i ella li respon que ja ho sap per Rajoy.

[VÍDEO] Jorge Fernández Díaz: “M. Rajoy suposo que és Mariano Rajoy” 

De Cospedal no s’atura aquí i encara incrimina més l’ex-president espanyol. “Rajoy no ha tallat les vies de comunicació amb Bárcenas per si de cas”, diu. També deixa ben clar que és partidària de tallar qualsevol contacte, però assegura que entén que Rajoy no ho faci perquè té “cadàvers”, és a dir, draps bruts. “Com que jo no tinc cadàvers, ho puc engegar tot a passeig i llavors els deixo en la merda”, afegeix.

Cospedal, a Villarejo: "Rajoy no ha tallat les vies de comunicació amb Bárcenas per si de cas" pic.twitter.com/OfF3JxjQaf

— El món a RAC1 (@elmonarac1) March 26, 2025

No és la primera vegada que uns àudios de Villarejo incriminen l’ex-president espanyol. Ara fa dos anys i mig, El Diario ja va revelar una conversa entre l’ex-comissari i Jorge Fernández Díaz que esquitxava Rajoy, àlies el Barbes. “Ho vol saber tot”, deia l’ex-ministre, en referència a l’operació Kitchen.

Nou matí caòtic al servei de trens de Rodalia per incidències i per la vaga de sindicats minoritaris (CGT, SF-I i Alferro). L’aturada ha causat anul·lacions i retards a les línies R1, R2, R2 Nord, R2 Sud, R3, R4, R7, R8, R11, R13, R14, R15, R16, R17, RG1, RL3, RL4, RT2.

A banda, un problema en la senyalització fa que els combois circulin per via única entre les estacions de Sitges i Garraf, cosa que ocasiona retards que poden superar els 30 minuts a la R2 Sud, ka R13, la R14, la R15, la R16, la R17 i la RT2. A més, hi ha hagut una incidència a les instal·lacions de Sant Celoni que han afectat la R2 Nord, però ja s’ha resolt i de mica en mica es recuperen les freqüències de pas.

Això és Espanya: un tren de rodalia de cada quatre està espatllat i no funciona | Editorial de Vicent Partal

Tot plegat dificulta, un dia més, la mobilitat. Alguns usuaris s’han queixat que la megafonia d’algunes estacions, com ara la de Sants, no comunica les incidències. RENFE ha informat que la vaga pot causar supressions de trens i alteracions “puntuals” del servei.

A primera hora s’ha suprimit sis combois, entre els quals un de la R4 amb destinació Manresa i un altre de la R1 amb destinació l’Hospitalet. A diferència de les anteriors, aquesta vaga no funciona per franges horàries i les cancel·lacions es poden produir de cop i volta sense que RENFE pugui proposar una alternativa.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Fa pocs dies, el president d’Òmnium, Xavier Antich, va fer públic el 57è premi d’Honor de les Lletres Catalanes: el filòsof, teòleg, professor, traductor i editor de filosofia en català Pere Lluís Font. Antich li va dedicar una llarga semblança glossant la seva trajectòria cabdal, pel fet “d’apostar per reconstruir la tradició de la filosofia catalana, interrompuda per la guerra civil, l’exili i la dictadura, amb els valors i els ideals de la modernitat i la il·lustració europea. Calia recuperar tres segles. Tres segles de desert intel·lectual [exceptuant els anys de la Segona República] durant els quals Catalunya i els Països Catalans havien perdut el tren de la modernitat”, va dir Xavier Antich. I afegí: “La seva formació a França li va permetre l’accés a tota la filosofia moderna i contemporània, inexistent aleshores a la universitat franquista. I allí sobretot descobreix i entra en contacte amb la tríada de filòsofs que serà la seva brúixola durant tota la vida: Montaigne, Descartes i Pascal.” Va destacar que la traducció dels Pensaments de Pascal és un treball colossal, tan sols comparable al treball que va fer Carles Riba amb l’Odissea.

Pere Lluís Font va publicar la traducció de Pensaments de Blaise Pascal el 2021 a l’Editorial Adesiara. Tot seguit, us oferim una entrevista inèdita al nou Premi d’Honor feta arran de la publicació d’aquest volum.

 

L’editorial Adesiara ha publicat un volum de pes i profunditat cultural: Pensaments i opuscles de Blaise Pascal (Clarmont d’Alvèrnia, 1623 – París, 1662), en una traducció i edició a cura del filòsof i teòleg Pere Lluís Font (Pujalt, Pallars Sobirà, 1934), considerat un dels grans especialistes en l’obra de Pascal del món. El volum, de gairebé vuit-centes planes, conté reflexions que va escriure Pascal per a una obra major que no va arribar a publicar, que com diu Pere Lluís Font en l’entrevista, recullen el seu pensament. L’edició presenta també una introducció seva necessària i entenedora, tenint en compte la dificultat del tema. És rica i alhora clara, amb una llengua neta que fa de molt bon llegir per a entendre el context de la vida i l’obra d’aquest pensador matemàtic, científic, filòsof, teòleg i escriptor.

“És un llibre de tota una vida i quedarà com un monument del pensament”, diu l’editor Jordi Raventós referint-se al treball de Pere Lluís Font. I el traductor es reafirma en aquesta voluntat: “L’edició de Pascal és una manera de contribuir a crear tota una infraestructura cultural pel país, formada per un conjunt de bones traduccions dels millors noms de la literatura i el pensament universal. Segur que Pascal forma part d’aquests noms i és un dels grans autors del gran segle francès, del XVII, i dels més vius. Al seu costat n’hi ha que avui semblen autèntiques mòmies. Pascal és viu com Molière, com La Fontaine, contemporanis seus que són els que han pogut mantenir més presència en els segles posteriors.”  Comencem situant Pere Lluís Font, una figura destacada en l’àmbit de la filosofia i la teologia. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de les Bones Lletres, on va fer el discurs de recepció com a acadèmic sobre el vincle entre Descartes, Pascal i Montaigne mitjançant la influència del pensador Ramon Sibiuda.

El filòsof i teòleg Pere Lluís Font.

—Aquest llibre és el treball de tota una vida?
—Pascal m’ha fet companyia tota la vida, d’ençà que em vaig comprar l’edició dels Pensaments i opuscles de Brunschvicg, que em sembla que era l’any 1963. Aleshores estudiava a Tolosa de Llenguadoc. M’hi vaig passar set anys, allà. Em va agafar amb tanta força Pascal en aquell moment, que ja no el vaig deixar. És dels llibres que m’han fet més companyia tota la vida. L’he treballat i m’ha treballat. Ara, la feina de traduir Pascal és dels darrers anys. N’havia fet un tast fa una vintena d’anys, quan vaig publicar un llibret que es diu Introducció a la lectura de Pascal, on vaig fer una tria de pensaments. Va ser una manera d’entrenar-me.

—Vós vau néixer a Pujalt, al Pallars Sobirà, el 1934…
—…d’una família pagesa molt humil.

—I com un noi d’un poblet petit d’alta muntanya acaba fent estudis universitaris a Tolosa, a la dècada dels cinquanta, en plena dictadura?
—Com que allà no hi teníem la vida, ens havíem d’espavilar. Jo era monitor d’una colònia de vacances, vaig anar a parar a França, i com que m’interessava la filosofia em va passar pel cap un pensament: “I si miressis d’estudiar aquí, en comptes de fer-ho a Barcelona, on només t’ensenyaran escolàstica tronada? França és el país de Descartes en filosofia i és el país de Bergson. I vaig poder estudiar allà, guanyant-me la vida fent classes particulars i descarregant camions al born. Jo havia estudiat per capellà, vaig plegar, però em van quedar les ganes d’estudiar teologia, de manera que quan vaig acabar filosofia vaig entrar a l’Institut Catòlic de Tolosa i vaig estudiar-hi teologia. Després vaig tornar a Catalunya. Vaig convalidar la llicenciatura de filosofia, vaig entrar a la Universitat de Barcelona com a ajudant del catedràtic d’història de la filosofia i després, quan es va crear la Universitat Autònoma, em van oferir d’anar-hi i vaig ser allà des del començament, explicant història de la filosofia moderna i filosofia de la religió.

—Teniu uns paral·lelismes vitals amb Pascal: tots dos estudiosos de la filosofia i la teologia…
—Alguna afinitat delictiva hi deu haver, segurament [riu]. Darrerament sobretot em pregunto com és que em va enlluernar d’aquella manera, tot i que des del començament jo sentia una certa incomoditat davant d’algunes idees teològiques de Pascal i un tipus d’espiritualitat que no m’acabava d’agradar. Malgrat això, em sembla que em va fascinar la seva enorme potència intel·lectual i creativa en quatre àmbits: el de la ciència, el de la filosofia, el de la religió i el de la literatura. Em sembla que és la primera figura europea del seu moment en aquests quatre àmbits. I em sembla que és un cas únic de la història universal de ser primera figura en aquests quatre àmbits.

—I què us en va impressionar realment?
—Em va impressionar l’originalitat del seu pensament filosòfic, que va formular sobretot després d’haver-se llegit les obres principals de Descartes. Descartes vivia a Holanda i en un dels seus pocs viatges que va fer a França es va prendre la molèstia d’anar a visitar Pascal, que estava malalt. El va visitar gairebé com a metge, perquè Descartes presumia de saber més medicina que tots els metges de la seva època, i segurament era veritat. Descartes estava interessat sobretot per la màquina de calcular, que Pascal havia creat, i per tots els experiments que havia fet sobre la qüestió del buit. Descartes i Pascal no es van posar d’acord, perquè partien de supòsits completament diferents, però després d’aquella trobada Pascal va tenir un interès més gran per la filosofia de Descartes i Descartes es va convertir en el gran referent filosòfic modern de Pascal. I, tornant a la fascinació per Pascal, em va impressionar la seva diguem-ne fenomenologia de la condició humana, tots els seus plecs i replecs, i la seva riquesa d’idees sobre quasi tot: sobre Déu i sobre l’home, sobre ciència, sobre religió, política, estètica, etc.

—Parlem una mica de la vida de Pascal.
—Sobre la vida de Pascal tothom s’hi atreveix. Es repeteixen molts tòpics i es diuen molts disbarats, que es troben en llibres aparentment molt seriosos. Per exemple, que després de la seva segona conversió (el pas d’un cristianisme normalet a un cristianisme fervent i convençut), es diu que Pascal va abandonar la ciència. Ho diu la seva germana en la biografia que va escriure. Però, és clar, si això fos veritat, no tindríem el 90% de l’obra científica de Pascal. Per tant, la seva germana no és fiable en aquest punt. És una biografia hagiogràfica. També es diu que es va retirar al monestir cistercenc de Port-Royal. No, Pascal sempre va ser autònom, sempre va viure a la ciutat, no va trencar mai amb els medis científics, el millor de la seva producció matemàtica és de pocs anys abans de la seva mort… Per tant, hi ha tòpics que no s’aguanten.

—Pascal va ser un home que no va passar mai per l’escola ni per la universitat. L’educació la hi va donar el seu pare.
—El seu pare va ser l’únic mestre que va tenir. Pascal va perdre la mare a dos anys, i quan el pare es va quedar vidu, va traslladar-se a viure a París i va viure de les seves rendes, es va introduir en els medis científics i culturals de París i es va dedicar a l’educació dels fills. Pascal tenia dues germanes, d’una gran personalitat totes dues també.

—El fet que no passés per l’acadèmia el va fer molt més lliure de pensament?
—El va fer molt més lliure, perquè no tenia necessitat d’espolsar-se l’escolàstica. Alguna cosa es va perdre també, perquè l’escolàstica era un bon entrenament per al pensament, però hi havia el perill de quedar-hi atrapat. Descartes, per exemple, se la va espolsar, però no tant com ell es pensava. No en va tenir necessitat, d’això. En aquest sentit, és el més modern del seu segle, perquè els seus referents filosòfics eren referents contemporanis. Eren els més incòmodes per al pensament vigent escolàstic. Els infinitistes, els realistes polítics, els epicuris i sobretot el gran Descartes.

—Aquesta llibertat li permetia de ser atrevit?
—Sense proposar-s’ho, perquè era un pensament molt personal.

—En un moment determinat, dieu que Pascal era un home molt pràctic. Aquest tret se li desvetlla de ben jove, quan va inventar la calculadora.
—És la primera màquina de calcular que realment va funcionar. I fins i tot va fer un gran esforç de comercialització. En va vendre poques, perquè era molt costosa i no era totalment automàtica. Va tenir aquesta idea per ajudar el seu pare en els càlculs de cobrament d’impostos. Al llarg de la vida, Pascal va mostrar que tenia sentit comercial. El mateix any de la seva mort encara va col·laborar en la creació de la primera línia de transports urbans públics de París: les carrosses a cinc sous.

—També va ser un home molt religiós.
—Pascal va tenir la idea d’escriure una defensa de la religió cristiana. Aquest és el nom que s’acostuma a donar a l’obra que ell projectava: una apologia de la religió cristiana. Els Pensaments és el que ens queda de la preparació d’aquesta obra. Són simplement fragments, pensaments, notes, preses quan anava rumiant vagueries, quan s’abandonava als seus pensaments, tot tenint al cap la idea d’una possible apologia de la religió cristiana. Però, de fet, els Pensaments són això, pensaments, perquè parlen de tot.

Pere Lluís Font.

—Va ser un home que no va tenir mai salut.
—Sí, quan tenia dos anys, va patir una malaltia misteriosa, que no s’ha aclarit. I és possible que fos un primer episodi d’una malaltia que li va anar apareixent durant la seva vida, com una mena de Guadiana, i que el va portar a la mort abans de la quarantena. Avui encara no hi ha cap diagnòstic convincent, tot i que se n’han fet mil teories.

—Acabem: digueu-me un pensament de Pascal del volum que us agradi molt.
—N’hi ha molts que m’agraden. En triaré un que sembla menor, però que, a més d’agradar-me, mostra una de les dificultats de la traducció: el pensament 134. Jo m’he aplicat molt en la puntuació. Per exemple, aquest pensament té dos sentits molt diferents segons que s’hi posi una coma o no s’hi posi. En l’original no hi ha coma, però això no és significatiu, perquè en l’escrit original no hi ha puntuació o és arbitrària. Per això, jo vaig optar per posar-hi la coma, perquè el sentit lliga més amb tot el pensament estètic de Pascal. Diu: “Quina vanitat, la pintura que suscita l’admiració per la semblança de les coses de les quals no admirem els originals.”

L’Ajuntament de Barcelona ha rebut una petició de l’ambaixada dels Estats Units a l’estat espanyol perquè apliqui la directiva del govern de Donald Trump contra la diversitat, l’equitat i la inclusió a un programa que es duu a terme a la biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra del districte de Sant Andreu, que es finança en part amb fons nord-americans.

Es tracta del programa American Space, que es duu a terme d’ençà del 2016 i que compta amb la col·laboració de l’ajuntament, el consolat dels Estats Units a Barcelona i Biblioteques de Barcelona, i que va dirigit a nens, joves i públic en general per a potenciar habilitats per a encarar amb èxit les noves oportunitats tecnològiques i socials del segle XXI, i inclou activitats sobre diversitat. L’ajuntament ha rebut una sol·licitud en la qual es reclama l’aplicació de l’ordre executiva 14173, titulada ‘Ending Illegal Discrimination and Restoring Merit-Based Opportunity’ (‘Posar fi a la discriminació il·legal i restaurar les oportunitats basades en mèrits’), que exigeix que cap fons concedit per la seva administració no es destini a iniciatives o programes que promoguin la diversitat, l’equitat i la inclusió.

L’ajuntament ha assegurat que no donarà compliment a aquestes restriccions perquè contravenen d’arrel “els valors i principis polítics d’inclusió, foment de la igualtat de gènere i de la pluralitat que són propis del govern de la ciutat”. El consistori recorda que promouen aquests principis en tots els àmbits i de manera transversal s’apliquen en el disseny de totes les polítiques públiques, així com en tots els programes vinculats a l’ajuntament. Assegura el govern municipal que l’ordre executiva 14173 no té vigència fora dels Estats Units i explica a més que les biblioteques on es duu a terme aquest programa són espais comunitaris segurs on es promouen la interculturalitat, la integració i la perspectiva de gènere.

El consistori vol que el projecte American Space Barcelona tingui continuïtat perquè ho considera una iniciativa d’èxit que ha promogut l’intercanvi cultural i el diàleg entre Barcelona i Estats Units i assegura que continuaran cercant acords de col·laboració i explorant vies de relació amb ciutats, institucions i ens públics dels Estats Units, “respectant i promovent activament la inclusió, la diversitat i l’equitat”.

The Washington Post · William Booth i Laris Karklis

Copenhaguen, Dinamarca. Els Estats Units, en paraules de Donald Trump, “aconseguiran Grenlàndia d’una manera o altra”. Controlar l’illa, segons Trump, no tan sols permetria a Washington de vetllar per la seguretat nacional dels Estats Units, sinó també de defensar la “llibertat del món”. Segons el president nord-americà, Dinamarca –l’estat que controla l’illa– no ha fet prou per a protegir-la de les dues amenaces geopolítiques que l’assetgen: la Xina i Rússia.

La situació de Grenlàndia –al bell mig d’un oceà que toca les costes de l’Amèrica del Nord, Europa i Rússia– la convertí en un territori estratègic durant la Guerra Freda. Després de l’ensulsiada de la Unió Soviètica, tanmateix, l’illa passà a un segon pla.

Però ara, a mesura que l’Àrtic s’ha anat desglaçant i les tensions militars a l’oceà han anat creixent, l’illa més gran del món ha recuperat la seva antiga importància estratègica.

Grenlàndia es troba en una àrea que, durant la Guerra Freda, era anomenada “bretxa GIUK”: el quadrant en què conflueixen les àrees marítimes de Grenlàndia, Islàndia i el Regne Unit, que històricament ha estat clau per a protegir l’Atlàntic Nord de les naus i els submarins russos.

L’illa és també un punt de pas per als cables de comunicació que travessen l’Atlàntic –uns cables que, segons els governs europeus, han estat atacats repetidament pels “vaixells fantasma” russos aquests darrers anys.

El vice-president nord-americà, J. D. Vance, ha lloat els “increïbles recursos naturals” de Grenlàndia. Com Ucraïna, l’illa té reserves de minerals clau per a qualsevol economia moderna, indispensables per a la producció de béns com ara vehicles elèctrics, telèfons intel·ligents, equips mèdics, xips informàtics o bé turbines eòliques.

Però els comentaris de Trump sobre Grenlàndia han suscitat moltes més preguntes que no pas respostes. Quines amenaces, exactament, planen contra Grenlàndia i els Estats Units? Com s’hi hauria de plantar cara, i qui se n’hauria d’encarregar? I, si realment cal defensar l’illa, amb quin armament s’hauria de defensar?

Trump, que ja va especular amb la possibilitat de comprar l’illa a Dinamarca durant la seva primera legislatura, tornà a mencionar el valor estratègic de Grenlàndia poques hores després d’haver pres possessió com a president dels Estats Units. “Hi ha vaixells russos pertot arreu, hi ha vaixells xinesos pertot arreu”, digué, en al·lusió a la costa grenlandesa.

Trump fins i tot ha arribat a insinuar que, si calgués, els Estats Units podrien prendre Grenlàndia per la força. La Casa Blanca i el Pentàgon, tanmateix, han provat de llevar importància a les paraules del president.

“Necessitem Grenlàndia per a la seguretat nacional i, fins i tot, per a la seguretat internacional, i crec que l’aconseguirem d’una manera o altra”, declarà al congrés fa poc.

La setmana passada, en una reunió al Despatx Oval amb el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, un periodista tornà a preguntar a Trump sobre la possibilitat que Washington annexionés Grenlàndia. “Crec que passarà”, respongué.

Un esquiador travessa la superfície glaçada a Qaanaaq, Grenlàndia (fotografia: Bonnie Jo Mount/The Washington Post).

A mitjan segle passat, l’acudit entre els diplomàtics nord-americans era que qualsevol invasió de Grenlàndia –pels soviètics, per exemple– s’acabaria convertint en una missió de cerca i rescat, atès el clima inhòspit de l’illa.

Però ara la broma sembla haver-se fet antiquada. A mesura que l’Àrtic s’escalfa, el gel ha anat retrocedint i ha fet més fàcil la vida a l’illa. Sigui com sigui, no cal envair Grenlàndia per controlar-la o, si més no, poder-la amenaçar.

CLIQUEU PER AMPLIAR LA IMATGE

Al voltant d’un 80% de la massa continental de Grenlàndia és coberta de gel. La majoria dels habitants de l’illa són inuits, que es concentren a la costa. L’economia de Grenlàndia es basa en la pesca i en les subvencions que arriben de Dinamarca.

Les vies marítimes de l’Àrtic, tanmateix, esdevenen més navegables cada any que passa, i les potències mundials ja albiren el dia en què els vaixells que viatgen entre Àsia, Europa i l’Amèrica del Nord podran travessar directament el pol, en compte de viatjar cap al sud per passar per canals com ara el del Panamà o el de Suez.

Trump ha pressionat Dinamarca perquè reforci el desplegament militar a Grenlàndia i contraresti la influència de Rússia a la regió, que aquests darrers anys ha començat a recondicionar els ports de què disposa a l’Àrtic.

També ha ordenat de construir una Cúpula Daurada, és a dir, un “escut antimíssils de nova generació per als Estats Units contra míssils balístics, hipersònics, míssils de creuer avançats i més atacs aeris de nova generació”, semblant a la Cúpula de Ferro d’Israel. Aquesta Cúpula Daurada reforçaria el sistema d’alerta antiaèria NORAD, que els Estats Units i el Canadà gestionen conjuntament de fa decennis. El paper que Grenlàndia exercirà en la gestió d’aquest nou sistema no és clar.

“Dinamarca, francament, no fa la feina que li correspon. No és un bon aliat”, declarà Vance fa poc.

Les paraules de Vance trasbalsaren profundament Dinamarca, un dels pocs països que van enviar soldats a lluitar amb l’exèrcit nord-americà a l’Irac i l’Afganistan.

“Hem lluitat braç a braç amb els nord-americans durant moltes, moltes dècades”, declarà la primera ministra danesa, Mette Frederiksen. “Som un dels aliats més lleials i més importants dels Estats Units, i no accepto que ens titllin de mals aliats.”

Grenlàndia va arribar a acollir, durant la Guerra Freda, dotzenes de bases, llocs avançats i dipòsits militars nord-americans. Avui tan sols en resta una: la base espacial de Pituffik, antigament coneguda com a base aèria de Thule, que serveix de centre neuràlgic d’una xarxa global de radars de detecció de míssils balístics intercontinentals entrants. La força nord-americana a la base, que va arribar a comptar amb uns 10.000 soldats, és ara d’uns dos-cents efectius. Ni Grenlàndia ni Dinamarca no han cobrat mai als Estats Units, aliat de l’OTAN, per acollir la base al seu territori.

Les preocupacions per la seguretat a l’Àrtic no són tan sols cosa de Trump. El Servei d’Intel·ligència de Defensa danès ha arribat a la conclusió que l’extrem nord és “una prioritat per a Rússia”. I afegeix: “[Moscou] voldrà fer gala del seu poder a còpia d’exhibir comportament agressiu i amenaçador, que originarà un risc d’escalada militar sense precedents a l’Àrtic.”

Flotilla danesa al port de Nuuk, la capital de Grenlàndia, aquest gener (fotografia: Sebastien Van Malleghem / The Washington Post).

Dinamarca ha anunciat fa poc un nou paquet de despesa en defensa, destinat a renovar part de la flota naval del país i a comprar dos drons de llarg abast, com també a reforçar els sistemes de vigilància militar. Copenhaguen també s’ha compromès a modernitzar l’aeroport de Kangerlussuaq, antiga base aèria nord-americana, perquè pugui acollir caces supersònics F-35. En total, el paquet superarà els 2.000 milions d’euros, una xifra especialment alta per a un país tan petit. La contribució de Dinamarca a l’OTAN ja supera un 3% del PIB i és una de les més altes d’Europa.

La construcció d’aquestes naus noves, tanmateix, trigarà anys.

El Ministeri de Defensa danès també planeja d’invertir en dos nous equips de trineus de gossos per a protegir el parc nacional del Nord-est de Grenlàndia, el més gran del planeta. L’origen de les patrulles de gossos a l’illa es remunta a la Segona Guerra Mundial.

Trump no ha dubtat a fer-ne befa. “Els danesos van posar dos trineus de gossos nous fa unes setmanes i van pensar-se que amb això ja n’hi hauria prou”, digué.

Copenhaguen no està segur de quin nivell de protecció satisfarà Trump, i els diplomàtics danesos s’escarrassen a entendre què vol exactament el Pentàgon.

Els vaixells russos, mentrestant, naveguen lliurement a l’Atlàntic Nord. Prop de Murmansk, a la mar de Barentsz, hi ha la caserna general de la Flota del Nord de Rússia. Durant la Guerra Freda, els Estats Units i la Unió Soviètica es van disputar el control de la bretxa GIUK.

En declaracions a The Washington Post, un diplomàtic danès assegura que la Xina, fins ara, no s’ha acostat a la costa de Grenlàndia. Però com a potència autoanomenada “gairebé àrtica” (Pequín, en realitat, es troba més prop de l’Equador que no del pol nord), el govern xinès ha deixat clar que vol tenir una presència a l’anomenat cim del món. L’any passat, dos vaixells del servei fronterer rus i dos de la guàrdia costanera xinesa van ser albirats en un exercici conjunt a la mar de Bering, prop d’Alaska.

Els Estats Units estan obligats a protegir Grenlàndia en virtut de l’article 5 del tractat de l’Atlàntic Nord, que estableix que un atac contra un dels membres de l’aliança es considerarà un atac contra tots els altres membres. Un tractat signat el 1951 entre Dinamarca i els Estats Units atorga a l’exèrcit nord-americà via lliure per a obrir noves bases al territori.

“Els Estats Units poden fer allò que vulguin a Grenlàndia”, explica Kristian Soby Kristensen, cap del departament d’estudis d’estratègia de l’Escola Reial Danesa de Defensa de Copenhaguen. I afegeix: “No em consta que el govern danès hagi refusat de complir cap petició dels Estats Units a Grenlàndia. Trump diu que els Estats Units necessiten controlar militarment l’illa… Bé, en certa manera ja la controlen.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb