Vilaweb.cat

‘Tot això hauria de servir perquè el petit consumidor entengués la importància del producte de proximitat’

‘Ens ha tocat de fer allò que cap ramader no vol fer i que és quasi un delicte.’ La setmana passada la granja de llet ecològica de Can Roger de Cardedeu va viure uns dels dies més tristos des de la seva creació, el 1830. Valentí Roger, ramader de la petita explotació familiar, es va trobar obligat a llençar 2.588 litres de la llet de vaca que produeixen perquè no va trobar ningú que se la volgués quedar. D’una banda, la crisi del coronavirus ha fet que els petits obradors de iogurt i formatge a qui ven la llet hagin baixat les vendes i no puguin permetre’s noves comandes per a produir productes. D’una altra banda, la normativa que no permet de donar la llet crua per qüestions de salut també els ha dificultat l’opció de distribuir-la de franc. Explica que no han hagut de llençar tota la llet que tenen i que en produeixen uns 1.400 litres diaris, però que és la primera vegada que es troben en la situació de no poder vendre-la a baix preu ni donar-la. Parlem amb Roger sobre com viuen les explotacions ramaderes com la seva, que es decanten pel producte de proximitat, la crisi del coronavirus.

Heu fet un vídeo per denunciar que us heu trobat obligat a llençar 2.588 litres de llet. Com s’hi ha arribat, a aquest punt?
—Habitualment la ramaderia fa llet i la ven a la gran indústria, però nosaltres produïm llet de vaca ecològica i la venem a petits obradors. El nostre negoci consisteix a sembrar camps per fer aliment per a les vaques de les quals obtenim la llet que venem. I vivim de la llet que venem, no tenim res més. Ja fa anys que vam fer el salt per vendre-la a aquests petits obradors de proximitat que fan iogurt o formatge amb un cert valor afegit. Un de Granollers, l’altre de Moià, l’altre de Tona, l’altre de l’Empordà… La nostra llet és un producte diferenciat. Però ha arribat la famosa Covid-19 i els hàbits de consum de la gent han canviat. Ara hi ha una sèrie de grans lineals que fan calés a cabassos i també hi ha explotacions ramaderes que venen llet a aquests canals, a qui han d’anar a buscar-la dos cops el dia perquè no donen l’abast per elaborar-la. Però els qui fem un producte sostenible per preservar el territori resulta que ens quedem penjats… Tot producte de proximitat ha fet figa. I com que han fet figa els meus clients, jo també.

És una cadena.
—És clar. Perquè la llet que faig és crua, i la llet crua no es pot comercialitzar ni donar sense permisos especials, perquè s’ha de pasteuritzar. Encara que no existís la normativa sobre la llet crua i hagués pogut donar-la, tampoc ningú no hauria sabut què fer-ne, de tanta llet. Són molts litres… Quan vaig calcular que no tindria sortida, la vaig oferir gratuïtament a tots els obradors que vaig trobar, però cap no podia assumir-ne tants litres en un moment com aquest. Ells m’han dit que han de llençar el formatge perquè no el venen. Què els he de dir? No en puc donar la culpa a ningú perquè els meus clients i coneguts han fet tant com han pogut. Però llençar un producte alimentari té delicte quan hi ha gent que passa gana! Per això vaig fer el vídeo, perquè en quedés constància, si més no.

Avui a la granja de llet ecològica de Can Roger a Cardedeu hem viscut un dels dies més tristos des de fa 6 generacions. Degut a que no es pot vendre la llet, ni regalar-la a qui la necessita perquè és llet crua, en Valentí Roger s'ha vist obligat a llençar-la. #canroger pic.twitter.com/YmZp9YxmS9

— Maria I. Gabarró – OptimValue (@mariaisagabarro) April 3, 2020

Quin missatge voleu transmetre?
—Vull demanar a la gent que no faci un canvi de consum per molt que estigui tancada a casa. El gran consumidor ha marxat al gran lineal per anar a comprar i tornar a ser a casa en vint minuts. La gent ha aplicat una política de compres molt conservadora. Han deixat de comprar el que compraven sempre en un lloc de proximitat i han anat a les grans cadenes. És normal, jo ho entenc, però molts ens hem quedat penjats… Algun gran lineal sí que creu en el producte de proximitat, però la gran majoria no. A més, molts menjadors escolars consumien productes de proximitat, però ara estan aturats. És una situació que es pot entendre perquè a molta gent li perilla la feina i hi ha moltes circumstàncies difícils, però en la mesura que es pugui hem de continuar consumint els productes que sempre havíem consumit. Sembla que anar a comprar sigui un acte ben simple, però implica moltes coses.

Quines?
—Quan vas a comprar decideixes com vols que sigui el futur del lloc on vius. Si compres productes de proximitat apostes perquè allà on vius vegis els aparadors plens i tinguis un entorn cuidat quan surtis a córrer. Si la gent ho busca, veurà que el comerç de proximitat on abans anava a comprar, el xarcuter, carnisser o verdulaire de sempre, s’ha organitzat per portar-li el producte a casa. La gent pot continuar comprant el que compra sempre sense anar gaire lluny de casa perquè els botiguers s’han organitzat per continuar oferint el producte. Només cal trucar-los i preguntar… En un moment o en un altre tot això passarà, i quan fem la compra al present decidim si volem continuar trobant botigues obertes i un entorn cuidat al futur. No es pot dir ‘ja hi tornaré quan això acabi’, perquè potser aquell botiguer ja no hi serà.

Que recomanaríeu per comprar llet de proximitat, concretament?
—Si tu mires l’etiqueta d’un producte i veus que és fet aquí, això és un producte de proximitat. Només amb això ja tenim molt de guanyat. La llet fresca refrigerada, per exemple, és encara més de proximitat. En comptes de comprar un García Baquero, és millor comprar un formatge fet a Moià, l’Empordà o el Berguedà. Això és proximitat. Hem d’aconseguir de vincular l’economia del territori amb l’economia urbana. Si podem fer això tots hi guanyem i ningú no hi perd. Si no ho aconseguim, estem perduts.

Més enllà del que puguin fer els consumidors, els ramaders us sentiu ajudats per les institucions en aquests moments?
—La Generalitat intenta avalar formatgers perquè comprin la llet de cabra que sobra, perquè no es llenci. A nivell estatal hi ha una sobreproducció de llet de cabra que ha col·lapsat el sector. A més, n’entra de fora, de França, perquè és més econòmica i la d’aquí no es ven. Es tracta de promoure el producte de proximitat. Ho intenten i fan tant com poden. El problema rau en el canvi de costums de compra de la societat. Tothom pot fer coses. A França això passa menys perquè els francesos estan molt conscienciats sobre aquesta qüestió: ens porten una generació d’avantatge. Aquí s’ha premiat molt el gran lineal i quan hi ha un problema són ells qui donen aliment a tothom. Està bé que sigui així, però també s’ha d’intentar de pressionar-los perquè comprin producte de proximitat, perquè també el comprin els menjadors escolars i tothom en general. Tot això hauria de servir perquè el petit consumidor entengués la importància de comprar un producte de proximitat o fins i tot de demanar-lo en un gran lineal.

The post ‘Tot això hauria de servir perquè el petit consumidor entengués la importància del producte de proximitat’ appeared first on VilaWeb.

Els vells, l’àvia, el padrí, el iaio, la baba. Essencials (1)

Som o no som? Ho preguntava un petit empresari de mitjana edat de la conurbació barcelonina, ho preguntava per la tele. Som o no som essencials?, va afegir. Les preguntes ressonen més aquests dies que les de tants filòsofs i filòsofes que així signen i es presenten als mitjans. Som o no som? Som o no som essencials? Hi som, no hi som?, s’hi pot afegir. Amb els ulls com el dos d’oros, miro d’incloure en el senderi que m’ha tocat el coneixement que se’ns revela dia a dia de tants aspectes tapats per l’estora indiferent de l’estat de coses fins ara. Els essencials, les essencials. Ho som, no ho som?

No és pas cap obra de teatre, no. No pas del millor teatre. 

Mai no seré iaia ni àvia ni padrina ni baba perquè no tenim fills, no és que tenir-ne t’ho garanteixi però no tenir-ne sí: no ho seré. Però he estat professora, d’alumnes entre els disset i els vint. No cal que pensi en la pròpia infància per saber que la dels meus alumnes va estar molt més vinculada encara als avis i les àvies, moltíssim més, les famílies ja no eren tan amples. No calia que m’ho expliquessin ni que els ho preguntés. Ho veia en els seus treballs. Abans de fer classes d’art en vaig fer de documental i d’història de l’audiovisual a Catalunya. Poc partidària, per no dir que gens, dels exàmens, els feia fer treballs de curs. Un gruix ben consistent de la classe els feia a partir dels avis. Filmaven l’àvia a casa, a la cuina quasi sempre. També podien explorar la memòria del cine i la tele, què havien representat per a les generacions anteriors a les seves, que ja començaven a estar-hi poc interessades. Parlaven llavors amb el padrí, la iaia, de vegades amb els pares i tot, però sobretot amb els vells. Filmats o escrits, els treballs traspuaven una relació molt propera. Parlo de fa més de vint anys. Ara, diria que encara en deu ser més, d’íntima, la relació, en molts casos. La vida contemporània anterior a la pandèmia, ho recordeu?, sovint ens portava històries de criatures i adolescents més criats amb els avis que no amb els pares, per raons diverses.

Molts vells estaven, estan, en residències, també per motius diversos, que no són sempre els de treure-se’ls de sobre: no entendre-ho així i considerar que són un destorb i prou és no conèixer gaire l’evolució de la vida familiar (abans de la C). Quan escric aquestes ratlles han mort en geriàtrics de Catalunya 1.178 persones, el 40% de les víctimes oficials de la pandèmia fins ara: gent gran, vells, àvies, iaios, padrines, babos. Morts clandestines. Els joves no es poden acomiadar dels seus vells, i això pesarà. Tant com per als fills d’aquests morts d’un sistema que gairebé mai no és públic, diria que sí, que per a noies i nois, xics i xiques, els vells són essencials.

He triat avui el quadre de David Hockney que encapçala aquestes ratlles, Els meus pares, que el polifacètic artista anglès (1937), nascut en una família modesta a la ciutat de Bradford, d’on eren també les germanes Brontë, va pintar a quaranta anys, el 1977, un any abans de la mort del pare, que havia estat un ferm objector de consciència a la I Guerra Mundial. Mira un llibre d’art i fotografia, en companyia de l’esposa i mare, asseguda i amatent com les dones de la meva infància. Més informació de l’obra, ací. I aquí la tenim sencera. Un fill sense fills (Hockney no en té) ret homenatge als pares.

David Hockney, ‘Els meus pares’, 1977 (detall). Tate Britain.

En comptes de música i d’un llibre o poema, i per celebrar la saviesa i vitalitat de la vellesa, una recomanació entusiasta d’un altre essencial, Frederick Wiseman (Boston, 1930), de qui he escrit aquí en un altra ocasió. Ara la plataforma Filmin acaba d’estrenar, aquesta setmana, Ex-Libris: The Public Library of New York, de 2017, subtitulada en català. Llarg, tres hores, com de costum. Dir que s’ho val no és dir prou ni gaire. Té més de dos anys, però a nosaltres ens arriba en un moment esfereïdor de la ciutat, perquè aquesta historiada llibreria no té una única seu sinó moltes (92) i per això el film és també un retrat de Nova York. Tres milions de newyorkers no tenen internet a casa, un de cada tres, la immensa majoria afroamericans: són també els que més moren en aquesta pandèmia a Nova York, en un país sense seguretat social que conrea una sanitat d’elit. A la cultura negra i als usos que afroamericans fan de la PLNY dedica Wiseman bona part del film. 

Una biblioteca no és un magatzem de llibres i documents, s’hi diu un cop i un altre: és el lloc on les persones adquireixen coneixements, amb mitjans i suports diversos. La PLNY escurçava fins ara (tancada, a més) la bretxa digital enorme de la ciutat. 

Ex-Libris va ser rodat el 2015, imagineu ara les conseqüències de la bretxa digital. Tercera biblioteca més gran del món, és única pel seu pal de paller público-privat. Entrellaça les inversions públiques i les privades en un programa que atén tota mena de manifestacions culturals, de l’excel·lència a combatre la precarietat social. El futur no deixava dormir fa cinc anys els responsables per diverses raons de pes: la principal, la inclusió digital, inquietud recurrent en les reunions dels responsables, en parlen un cop i un altre. Exclusió de les criatures, dels pares, dels avis, de tots els gèneres, humils.

Exclusió digital. Una qüestió, igual que les residències i els geriàtrics, gens menor ara també entre nosaltres. Criatures, joves, vells. 

The post Els vells, l’àvia, el padrí, el iaio, la baba. Essencials (1) appeared first on VilaWeb.

Receptes per a fer la mona de Pasqua a casa: de la tradiconal a la de xocolata

La mona pren formes molt diferents arreu del país, però el significat és el mateix: un costum pagà amb el qual celebrem l’arribada de la primavera. La més tradicional és la de massa de brioix, que alguns pastissers anomenen ‘cristina’, però que rep noms molt diferents. És molt arrelada al País Valencià, on les figures i els ous de xocolata no són tan freqüents com al Principat.

Què vol dir i d’on prové el costum de la mona de Pasqua?

Ara, tot i que en alguns indrets del Principat encara en venen de tradicionals, les que triomfen més són les de xocolata. Els experts no es posen d’acord sobre quan es va introduir a la mona: la franja va del segle XVI, quan va arribar d’Amèrica, al XIX. És clar, això sí, qui en va popularitzar la fusió, el pastisser barceloní Agustí Massana. Al tombant dels segles XIX i XX tenia una de les confiteries més distingides de la ciutat i va ser ell qui va començar a guarnir-les amb figures de xocolata.

De mica en mica, la tendència es va popularitzar i es va començar a estendre per tot Catalunya. L’impacte va ser tan gran que al final una part va acabar prenent el tot. Per això, actualment es veuen estructures de xocolata tan grans i espectaculars que semblen autèntiques escultures. És en aquesta modalitat també en la qual els pastissers més creatius deixen anar la imaginació per fer creacions de xocolata que gairebé semblen obres d’art.

La Covid-19 obliga a canviar tradicions

El tradicional lliurament de les mones de Pasqua dels padrins als fillols ha estat afectat per la pandèmia del coronavirus. I això, de retruc, ha obert un debat entre els pastissers sobre si enguany cal vendre’n o no. Alguns establiments s’han reorganitzat per incentivar les vendes en línia i ofereixen dur-les a domicili per superar les restriccions del confinament. N’hi ha alguns altres que confien vendre-les a botiga –això sí, demanen que s’encarreguin‒ i finalment n’hi ha que creuen que la situació és prou excepcional per a ajornar la celebració perquè les famílies no poden reunir-se. El gremi de pastissers calcula que en vendran la meitat.

Una altra opció és preparar-la a casa, i per això us n’oferim diverses receptes perquè trieu la que més us convenç:

Recepta de la mona clàssica, feta amb brioix i ous durs Mona de Pasqua.

Ingredients:
(per a fer dues mones)
1/2 kg de farina de força
100 g de sucre
1 cullerada sopera de mel
1 pessic de sal
75 g de mantega pomada
35 g de llevat fresc de forner
3 ous
una tasseta petita de llet
pell de mitja llimona i pell de mitja taronja ratllades
1 ou per a pintar la mona
3 ous durs (o tants com se n’hi vulguin posar per decorar la mona)
una mica de sucre per a tirar per sobre la mona

Per a aromatitzar:
aigua de tarongina o una mica d’anís

Vint coses que no sabies sobre la mona de Pasqua

Elaboració: 
  1. En un bol gran, hi posem el sucre, la pell ratllada de llimona i de taronja, l’aigua de tarongina (o l’anís), un pessic de sal i tres ous. Ho barregem tot.
  2. Mentrestant, escalfem un mica la llet i hi desfem el llevat fresc.
  3. Hi afegim la pasta, el llevat i la mantega pomada. Ho remenem sense parar amb l’ajuda del batedor.
  4. Hi afegim la farina. Ho continuem remenant. Quan la pasta es desprèn de les parets del bol, la traiem i la col·loquem al marbre. La pastem durant un quart d’hora o vint minuts. Quan la pasta és ben compactada i no s’agafa a les mans, en fem una bola i la deixem reposar, tapada en un lloc que no li toqui l’aire, durant mitja hora.
  5. Quan la pasta hagi doblat el volum, li donem forma de tortell i la col·loquem a la safata del forn, a sobre d’un paper vegetal. Hi col·loquem els ous durs que vulguem a sobre i pintem la mona amb ou batut. Agafem sucre, el barregem amb una goteta d’aigua i en tirem la barreja pel damunt de la mona.
  6. La fem reposar dues hores abans d’enfornar-la.
  7. La posem al forn preescalfat a 190°. En un racó, hi deixem un bol petit amb aigua.
  8. Tenim la mona de vint a vint-i-cinc minuts al forn. Si veiem que s’ha de daurar massa, la cobrim amb paper d’alumini.
  9. Un cop cuita, la’n traiem i la deixem refredar. Després la guarnim com ens agradi.

Sabies que els ous de la mona de Pasqua tenen un significat?

Recepta de la mona de pasqua Marmolada  Una mona de Pasqua diferent.

Ingredients:
5 ous
un polsim de sal
300 g sucre
1 sobre de vanil·lina
400 g farina de pastisseria
1 sobre i mig de Royal
250 g oli de gira-sol
250 g d’aigua amb gas
2 cullerades soperes de cacau pur en pols

Per a la cobertura:
400 g de formatge Philadelphia
120 g de mantega
240 g de sucre de glassa
unes gotes de llimona

Per les piruletes de xocolata (12 unitats):
125 g de xocolata negra de postres per desfer
50 g de mantega
12 palets

Elaboració:

  1. En un bol, posem els ous, el sucre i ho passem per la batedora durant un minut. Afegim el sucre vainillat, la farina amb el Royal, la sal, l’aigua amb gas i l’oli que afegim de mica en mica.
  2. Engreixem un motlle de 24 cm amb mantega i farina. Agafem el motlle i posem la meitat de la pasta. A l’altra meitat hi afegim les dues cullerades de cacau. I l’anem tirant per sobre com si féssim una ensaïmada, fent rodones.
  3. Posem el motlle al forn a 170° i el deixem coure de 50 a 60 minuts, depenent del forn. Mirem amb un punxó si la pasta ja és cuita.
  4. Procedim a fer la cobertura: barregem tots els ingredients fent una pasta que tingui textura de crema. La posem a sobre del pastís. Per sobre guarnim la cobertura amb anisets de colors. Al mig hi posem un ou de xocolata i al voltant els pinxos.

Per a fer les piruletes: agafem la xocolata i la mantega i les desfem al microones un minut i mig o dos. Tindrem a punt un paper de forn untat amb mantega. A sobre anem tirant miquetes de xocolata per fer una piruleta i anem enganxant el palet a dintre. Decorem les piruletes amb fruits secs o altres llaminadures de xocolata i sucre. Els posem una estona a la nevera fins que la xocolata quedi presa.

Per què fem festa el dilluns de Pasqua?

Recepta: base de pastís Sacher per a la mona de Pasqua Pastís Sacher.

Ingredients:
per a la base del pastís:
150 grams de xocolata de postres
120 grams de mantega tova
120 grams de sucre
120 grams de farina
8 ous
1 sobre de llevat Royal
1 pot de melmelada de taronja (o d’allò que vulguem)

Per a la cobertura:
120 grams de xocolata de postres
120 grams de nata per a muntar
60 grams de mantega

Elaboració:

  1. Fonem la xocolata amb la mantega uns quants minuts al microones i barregem tots dos ingredients.
  2. En un bol batem els rovells d’ou amb el sucre, fins que blanquegi. Tot seguit, hi afegim la xocolata fosa, la farina i el llevat. I anem treballant la pasta. Hi afegim les clares a punt de neu. Ho barregem tot amb cura. Quan la pasta és ben fina, l’aboquem en un motlle rodó engreixat amb una mica de mantega i amb un paper per a anar al forn a sota.
  3. Preescalfem el forn a 180 graus. Ho enfornem de trenta a quaranta minuts. Ho punxem amb un escuradents per saber si és cuit.
  4. Deixem refredar el pa de pessic sobre una reixeta.
  5. Traiem el paper i tombem el pa de pessic. El tallem pel mig i pintem amb melmelada totes dues cares, per dintre i per fora. Les posem una sobre l’altre.
  6. Per fer la cobertura: posem la nata al foc i quan trenqui el bull la retirem del foc. Quan sigui desfeta i afegim la xocolata trossejada i la mantega, remenant-ho bé fins que n’obtinguem una crema fina.
  7. Afegim la cobertura de xocolata per sobre del pa de pessic i l’anivellem amb una espàtula.
  8. D’aquesta manera tindrem la base de la mona preparada, a punt per a guarnir-la, amb ous, plomalls i les figures que vulguem.

12 tradicions de Pasqua d’arreu del món

The post Receptes per a fer la mona de Pasqua a casa: de la tradiconal a la de xocolata appeared first on VilaWeb.

Olot, cocapital de Rapa Nui

Colegio Católico Hermano Eugenio Eyraud
Simon Paoa, Hanga Roa
Mapa a Google

El 5 d’abril de 1722 l’explorador neerlandès Jacob Roggeveen, cercant la mítica terra del pirata anglès Edward Davis en aigües del Pacífic, va topar amb una illa aparentment no trepitjada fins aleshores per europeus, Rapa Nui. Com que aquell dia era Diumenge de Pasqua, va decidir anomenar-la Paasch-Eyland. Per aquella illa de Pasqua hi passarien, d’aleshores ençà, espanyols, anglesos i francesos, fins que el 1888 va ésser annexionada a Xile. Tot i l’arribada periòdica d’expedicions, l’aïllament enmig de l’oceà –Xile rau a 3.500 km i l’illa habitada més pròxima, Pitcairn, a 2.000–, juntament amb la falta de recursos, va fer caure sovint en l’oblit aquest tros de terra volcànica de 163 km2, que no va començar a cridar poderosament l’atenció fins a l’últim terç del segle XX, quan alguns arqueòlegs, historiadors i lingüistes s’hi van interessar per dos dels seus grans misteris: la indesxifrable escriptura rongorongo, l’única existent de la cultura polinèsia, i els centenars de moais –els colossals blocs de basalt esculpits– repartits per tota la seva geografia.

En aquesta última redescoberta de Rapa Nui, hi té un paper molt important un barceloní d’arrels olotines, Antoni Pujador i Estany (1948-1993), que d’ençà que va llegir a l’adolescència el llibre Aku-Aku: the Secret of Easter Island (1957) del mític navegant i etnòleg noruec Thor Heyerdahl, es va ficar entre cella i cella de visitar algun dia aquella illa als antípodes de Barcelona. I així va ser: del 1974 fins a la seva mort prematura, el 1993, aquest amant de l’escalada i l’alpinisme, pilot professional d’aviació civil i director d’empreses d’exportació, hi va anar gairebé una vintena de vegades. La primera estada important va ser el març del 1975, integrat en l’esotèrica expedició arqueològica Operació Rapa Nui, encapçalada per l’ufòleg barceloní Antoni Ribera i l’arqueòleg menorquí Josep Mascaró Pasarius. Però no va ser fins al final del 1978 que hi va clavar veritables arrels gràcies a una desgràcia: un accident de moto el va mantenir una llarga temporada a l’hospital d’Hanga Roa, l’única població de l’illa. En va tenir prou per a fer-se ben conegut entre els tres milers d’habitants, i especialment entre la trentena de famílies descendents dels antics pobladors polinesis.

Aquella experiència va empènyer Pujador a dedicar-se en cos i ànima a la defensa de la identitat i els drets dels rapanui, dins i fora de l’illa: va fundar a Barcelona l’organització cultural Taina Rapa Nui (amics de l’Illa de Pasqua), amb seu a casa seva; va dissenyar, juntament amb Francesc Amorós i el xilè Pablo Teutsch, el primer mapa arqueològico-turístic de l’illa, amb l’aval del mateix Thor Heyerdahl; i va organitzar l’estiu del 1982 l’agermanament d’Olot amb Hanga Roa, simbolitzat dos anys després amb la col·locació d’un moai de basalt esculpit per Raül Ortiz seguint les indicacions de l’escultor rapanui Manuel Tuki. En reconeixement de la seva incansable feina, el Consell de Caps de Rapa Nui el va admetre el 26 de febrer de 1987 com a membre honorari, un títol que només abans havia rebut algú altre que no era illenc: Thor Heyerdahl. I el novembre del 1988, gràcies als vincles d’amistat travats amb les famílies locals, va adoptar un segon cognom genuïnament rapanui: Manuheuroroa (‘l’ocell que va venir de molt lluny’).

Com a portaveu oficiós de l’assemblea autòctona de l’illa, Pujador es va implicar també en la lluita contra l’espoli cultural i, a la fi de la dictadura d’Augusto Pinochet a Xile, va advocar perquè li concedissin l’autonomia seguint models com el de Catalunya i el País Basc a Europa, i les illes Cook o Niue al Pacífic. Però les seves iniciatives i somnis, com anar a viure algun dia a l’illa, es van veure truncats sobtadament per un atac cerebral el 1993. Les seves cendres reposen en una tomba del cementiri d’Hanga Roa, la làpida de la qual concentra tot l’agraïment de la seva llunyana terra d’adopció: Antoni Pujador Manuheuroroa. Va morir a Barcelona, Catalunya, Espanya, l’11 d’agost de 1993 a 45 anys. Membre del Consell d’Ancians de Rapa-Nui. Portaveu incansable a l’exterior, les seves cendres reposen entre els altres Matato’a que han construït la seva història i han projectat el seu futur al bé de Rapa-Nui.

El vincle d’Olot amb Hanga Roa, amb tot, va sobreviure a Pujador, atès que el 2007 es va esculpir una mena de barret típic i dos ulls al moai de la plaça de Rapa Nui de la capital de la Garrotxa, per donar-li vida; i el 2012, amb una cerimònia, l’esperit de Pujador es va introduir al monument funerari. Poc després l’escultor Joan Sala, a Sant Joan les Fonts, es va posar mans a l’obra per esculpir un àngel de basalt com a regal de tornada d’Olot a Hanga Roa. L’obra, de quatre metres d’altura i 2,6 tones, va desembarcar a l’illa l’estiu del 2018 i, com explicava el promotor de l’operació, Raül Núñez, es va haver d’instal·lar al pati del Colegio Católico Hermano Eugenio Eyraud, considerada terra de ningú, perquè la resta del territori és terreny sagrat segons les creences de la cultura rapanui.

I una mica més: Si Antoni Pujador Manuheuroroa va aconseguir guanyar-se l’amistat i l’agraïment dels rapanui, un segle abans un altre català va guanyar-s’hi per mèrits propis tota l’antipatia i menyspreu. Parlem del capità masnoví Joan Maristany i Galceran (1832-1914), també conegut com a Tara o Marutani, que el desembre de 1862, al capdavant d’una flota negrera peruana, va delmar la població de l’illa: més de mil illencs, dels quatre mil que hi havia aleshores, van ésser capturats per l’expedició esclavista, inclosa la família reial i la casta sacerdotal. Alguns dels capturats van ésser posteriorment repatriats a l’illa, on van contagiar de verola la població que hi restava. Dels 14.000 habitants que hi va arribar a haver a Rapa Nui en el pic demogràfic, al segle XVII, es va arribar al mínim de 111 nadius al final del segle XIX.

Operació Rapa Nui de 1975.Mapa arqueològic i històric de l'illa.El moai d'Olot.Placa als peus del moai d'Olot.Tomba d'Antoni Pujador a Hanga Roa.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

The post Olot, cocapital de Rapa Nui appeared first on VilaWeb.

Pluja de milions des d’Europa… però no es cobra l’atur del març

Finalment hi ha hagut acord entre els ministres d’Economia de la UE, que ara hauran de ratificar els caps d’estat i de govern en una pròxima reunió. La declaració oficial diu que hi haurà diners per a tothom. Parlen de 240.000 milions del MEDE ‒sense troica ni condicions d’austeritat‒ per als estats, de 200.000 milions del BEI per a les empreses i de 100.000 milions del SURE (un fons nou) per a ajudar a pagar als treballadors afectats pels ERTO. Un grapat de milions, dels quals sembla que Espanya i Itàlia són reticents a utilitzar els del MEDE, per por de modificacions ulteriors, malgrat l’acord pactat. Tanmateix, dels crèdits del BEI i del SURE, sembla que sí que se n’aprofitaran.

Us he de dir que no entenc gaire bé tota aquesta jugada. Reunions inacabables de ministres d’Economia, posicions maximalistes oposades dels Països Baixos i Itàlia ‒refermant cadascú els seus principis‒, amb Espanya en un paper de convidat de pedra, tot s’ha de dir, i, finalment, com sempre, acord in extremis. I dic que no ho entenc gaire perquè em sembla que, amb els 750.000 milions oferts pel BCE i l’aixecament del límit del dèficit del 3% del PIB n’hi havia prou. Sobretot, si el BCE ens diu que podem ultrapassar sense problemes el finançament que ens pertocaria, proporcional a la participació en el seu accionariat.

Em podeu dir que al capdavall tot és més deute. Cert. Però no és igual deure els quartos al MEDE ‒tenim molt present com va actuar a Grècia‒, al BEI i al SURE ‒que sempre poden fer valer alguna mena de control legítim sobre les nostres finances‒ o al BCE. Per cert, el SURE és un fons que es nodrirà de diners que recollirà de subhastes de deute de la CE en nom de tota la UE, amb un aval previ de 25.000 milions que haurem d’aportar entre tots els països. És a dir, haurem d’avalar un fons per a demanar diners que vindran cap aquí… Tot una mica complicat. En canvi, l’oferta del BCE és més senzilla, perquè compra ‘sense límits’ paper públic i privat estatal, amb un avantatge de què no es parla mai. Dels interessos que paguem per aquest deute col·locat, el BCE n’obtindrà un benefici, del qual, una vegada en detreu el 20% per a les seves reserves, paga, en aquest cas, en forma de dividends als accionistes, entre els quals el Banc d’Espanya.

Però sembla com si als governs del nord d’Europa no els fes gaire gràcia que el BCE pugui resoldre per si sol el problema i quedar sense cap mena de garantia que els del sud ‘no puguin fer de les seves’, i per això tot el muntatge de la CE. En realitat, la quantitat deguda al BCE pot anar-se renovant o, fins i tot, en un punt límit, convertir-se en perpètua, mentre que els préstecs del MEDE, BEI i SURE els permetran de tenir als estats del sud sempre més collats.

I, enmig de tants milers de milions, hi ha una realitat més humil, com la dels treballadors afectats pels ERTO aquestes últimes setmanes. Segons que denuncia avui la UGT de Catalunya, ‘la gran majoria no cobraran la prestació d’atur avui, 10 d’abril, tal com els corresponia, i no la percebran fins al dia 2 de maig’. I continua recordant que aquest important greuge implica que milers de famílies es vegin abocades a passar el mes amb la meitat del salari, cosa que en molts casos obliga a subsistir amb 400 euros escassos de nòmina als sous més baixos, els de les feines precàries, que tornen a ser una vegada més la baula més vulnerable…

I fan una demanda plena de sentit comú i que subscriuríem tots, car veuen del tot inacceptable que més de mig milió de persones s’hagin d’esperar un mes per cobrar la prestació d’atur que els pertoca i, per aquest motiu, reclamen solucions urgents d’una situació que esdevé insostenible per a milers i milers de famílies. ‘La resposta del Servei Públic d’Ocupació Estatal no pot ser que fins al mes que ve ningú no cobri. Exigim que s’estableixin mesures extraordinàries per a poder habilitar els permisos i mecanismes necessaris perquè ningú no s’hagi d’esperar al mes que ve per cobrar la prestació d’atur que li pertoca per llei.’ És a dir, que s’agilitzi el pagament i es trenqui la norma de pagar un dia determinat del mes. Sembla d’una lògica aclaparadora, però la burocràcia…

The post Pluja de milions des d’Europa… però no es cobra l’atur del març appeared first on VilaWeb.

Massimo Cacciari: ‘Cap espècie no ha accelerat la seva extinció tant com els humans’

‘Siguem seriosos: la ment també emmalalteix si et despatxen.’ El filòsof italià Massimo Cacciari tem els estralls econòmics i socials que deixarà la pandèmia i centra el tret en les causes ‘menystingudes’, com ara una mundialització descontrolada: ‘Cap espècie no ha accelerat la seva extinció tant com els humans’, avisa.

Cacciari (Venècia, 1944) va ser batlle de la seva ciutat natal, diputat pel Partit Comunista Italià i europarlamentari de l’antic grup dels Liberals, Demòcrates i Reformistes, però també és un dels pensadors contemporanis més escoltats, amb desenes de publicacions filosòfiques a l’esquena. Es troba confinat a sa casa de Milà per desfer-se del coronavirus, com tots, i en aquesta conversa per videoconferència cita Kant, Darwin, Sartre o Spinoza per dilucidar el món que vindrà.

Un món en què no exclou que creixi el malestar social si persisteix el blocatge i fins i tot la fi d’una Europa unida si es nega la solidaritat comuna: ‘No hi haurà cap més examen de recuperació, aquest serà el final de la Unió Europea’, avisa amb desgrat notable.

Professor Cacciari, havíeu imaginat mai una situació com aquesta?
—Crec que ningú no hauria somiat viure una situació com aquesta a Europa o al món. No obstant això, cal reconèixer que no ve de Mart o Andròmeda, és una epidèmia que té causes precises i que abans ja va tenir avisos importants com l’Ebola, la SARS o la MERS, totes infeccions anàlogues. Llavors ja ho van denunciar totes les autoritats sanitàries mundials, però els senyals van ser menystinguts, de la mateixa manera que ara es passen per alt les connexions entre aquestes epidèmies i els grans problemes del medi ambient. Per tant, no és una cosa casual, no ha estat pas el destí.

—Per què considereu que aquests senyals van ser menystinguts?
—Perquè encarar-los implicaria revisar completament l’esquema del nostre comerç, del nostre sector productiu i industrial. Hi hauria d’haver autoritats internacionals que regulessin els problemes ambientals o ecològics, o les finances. En canvi, ens trobem que no hi ha un govern de la mundialització i així actua, desfermada en tots els nivells: immigració, finances, epidèmies, sempre sense regles. No hi ha res a fer contra això.

Això no seria una utopia?
—Imaginar una República mundial com Kant certament té un element utòpic, però si pensem que alguns problemes només es poden afrontar eficaçment a escala mundial, res no impediria que els països assumissin acords i pactes entre si, com fan en l’economia. Hi ha elements del dret internacional que s’inclouen en els ordenaments nacionals. Per exemple, Itàlia no podria adoptar la tortura. Cal que els estats comprenguin que, en qüestions com ara la salut, o es posen d’acord o, quan hi hagi una epidèmia, serà incontrolable.

Vós heu estat alcalde de Venècia. Quina sensació us produeix de veure les ciutats buides, confinades?
—És una gran impressió, una tristesa enorme. Les ciutats són punts de trobada, desavinença i de relació, i les ciutats buides no són ciutats, són anticiutats. Del punt de mira psicològic és un estrès enorme, perquè la ciutat no pot estar deshabitada. No podem prolongar aquesta situació, no és possible. No ho és ni psicològicament ni econòmicament.

Quin impacte tindrà en la societat?
—L’efecte psicològic no serà res en comparació amb l’econòmic, perquè quan això, s’acabi, les ciutats ressorgiran. Però els efectes econòmics poden ser traumàtics i, per tant, també els psicològics, perquè no emmalalteixes només amb una grip, el coronavirus o una pulmonia. També caus malalt del cap si et despatxen, si la teva renda es desploma o si no aconsegueixes de mantenir l’honor de la teva família. Siguem seriosos. El malestar social crea també malalties somàtiques i no venim d’un període feliç, sinó de quinze anys, pel cap baix, molt infeliços pel món occidental i Europa en particular. Anys en què es viu cada vegada pitjor, la major part de la nostra població viu pitjor. Estiguem alerta, doncs, perquè no solament hi ha la malaltia del coronavirus.

Al sud d’Itàlia hi ha hagut alguns aldarulls de gent que no pot treballar pel confinament. Excloeu una situació així temps a venir?
—És clar que no. Si la crisi continua gaire més temps, si les activitats productives han d’estar tancades encara durant mesos, hi haurà una caiguda de la renda. És un cop terrible. Podem trobar-nos a l’octubre o el novembre amb un país per terra. Fins i tot encara que Europa hi intervingui decididament d’una manera solidària i activa (perquè no vull ni pensar en una Europa que no sigui solidària i cooperant, amb aquesta situació). Hem de pensar com més aviat millor a tornar a treballar. No és possible estar així perquè, en cas contrari, això que s’ha vist a Sicília es multiplicarà.

Com valoreu l’acció de la Unió Europea en aquesta crisi?
—Em sembla impossible que Europa no assumeixi polítiques de solidaritat coherents amb la gravetat de la situació. De moment, ha desemborsat molts diners. Però el problema serà la política europea per a la reconstrucció. Una cosa és invertir i fer moneda de pressa, dos o tres mil milions per a l’assistència. Però una altra cosa serà un crèdit per a la recuperació. Això no pot ser fet només encunyant moneda, només serà possible emetent un eurobò comú, europeu, garantit per Europa. O s’emet un bo europeu per al desenvolupament o ens quedarem en recessió.

Si no emetés un eurobò, es constataria un nou fracàs de la Unió Europea?
—Sí, però aquest ja seria l’últim; no n’hi haurà un altre. Després del fracàs de la política d’integració social i fiscal, de la crisi del 2008, de la de Grècia, de la immigració. Ja n’hi ha prou. S’ha acabat. No hi haurà un altre examen de recuperació. Això serà el final. Espero que els països més forts, com Alemanya, ho entenguin, perquè la fi d’Europa és també la fi de qualsevol força d’Alemanya. Espero que Alemanya aprengui dels errors i entengui que, si fracassa la Unió Europea, talarà l’arbre sobre el qual s’asseu.

Quin món ens revela aquesta pandèmia?
—És un món en què tots estem molt junts, l’un sobre de l’altre, com deia Sartre, el meu veí com un malson, i qualsevol cosa que passi en qualsevol part de món ens afecta. Cal col·laborar, fer pactes i reforçar les institucions comunes, no pas aquestes banderetes ridícules que no serveixen per a res, com les Nacions Unides, despullades de tota autoritat. Què són? Són centres d’estudi? És clar que cal repensar-les. L’ONU hauria de ser on els països tractessin normes comunes que després fossin introduïdes en els ordenaments individuals, una seu política en què es discutís sobre aquests problemes.

Com us imagineu el futur després del coronavirus?
—Tot dependrà de què es faci. Si es fan les coses que he dit a Europa, polítiques de solidaritat i cooperació, podria sortir-ne fins i tot amb una imatge reforçada, però amb grans sacrificis, perquè els diners que perdrem no els recuperarem. Hi haurà una caiguda de la riquesa nacional a Itàlia, Espanya, França i també Alemanya. En sortiríem estomacats, però quant a les polítiques i estratègies, potser fins i tot més forts.

El papa Francesc protagonitza imatges històriques. Ara és un moment propici per la fe?
—Els moments per a la fe hi són sempre, però si la fe només hi és per a demanar a Déu que s’acabi una pesta, aleshores és una cosa feble. La imatge del papa Francesc és forta i significativa socialment, contra el desert de la ciutat, aquesta veu que invoca i espera una resurrecció.

A la plaça de Sant Pere es va plantar un crucifix considerat miraculós fet servir en la Pesta Negra de fa cinc-cents anys…
—Durant tota l’època moderna, fins al segle XVIII, hi havia una pesta cada segle que reduïa les ciutats. Una mica de selecció natural, vaja. Això no vol dir que sobrevisquin els millors, aquesta és la imatge vulgar del darwinisme: ell no va dir mai que sobrevivien les espècies millors. Sabem que la nostra espècie s’acabarà i que unes altres continuaran habitant la Terra, com les rates o els ratpenats, per exemple.

Per tant, no som tan fonamentals per al món?
—Cap espècie ha accelerat el procés de la seva extinció [com els humans]. Sembla que la nostra espècie té una mena de cupido mortis, d’amor per la mort, i això hauríem de mirar de controlar-lo.

És una excepció de la humanitat en la natura?
—És la conseqüència de la potència del nostre cervell, que fa que donem prioritat a poder estar sans, a viure en un ambient sa. El nostre cervell privilegia la nostra pròpia potència. Spinoza deia que la màxima potència del teu intel·lecte i de la teva ment consisteix no solament a fer-te més fort que els altres éssers, sinó també a fer-te capaç de sobreviure a la teva pròpia potència. El teu poder per si sol pot fer-te mal. Per tant, fes servir la força del teu intel·lecte, però raona també per la teva pròpia salut. No veieu en aquesta reflexió de Spinoza una relació entre la política industrial i la defensa del medi? És exactament igual. Hem de combinar-ho.

Llavors, la potència i l’ambició poden ser la làpida de la humanitat…?
—És clar que sí. Alguns zoòlegs afirmen que això va passar amb els dinosaures. Hi ha escoles que diuen que el final d’aquella era va ser conseqüència del famós meteorit, però n’hi ha que creuen que la causa fonamental és que aquelles bèsties enormes havien massacrat el seu hàbitat per menjar tones de matèria quotidianament.

Som dinosaures?
—Sí, dinosaures de la intel·ligència, de la ment, i cap espècie no ha dominat el planeta com nosaltres i els dinosaures.

The post Massimo Cacciari: ‘Cap espècie no ha accelerat la seva extinció tant com els humans’ appeared first on VilaWeb.

Marc Sallas: ‘El govern més progressista de la història ha fet una gestió espanyolista de la crisi’

Marc Sallas és membre de la Intersindical-CSC, un dels sindicats del país. Ex-portaveu i un dels caps pensants de l’organització, explica a VilaWeb com valora les mesures econòmiques del govern espanyol del PSOE i Podem. En conversa telefònica també es mostra crític amb el paper dels sindicats majoritaris, CCOO i UGT, i compara la resposta de l’estat espanyol amb la de països com ara Alemanya, Portugal o Itàlia.

Quines són les mesures econòmiques que el govern de Pedro Sánchez havia d’haver pres?
—El govern Sánchez s’ha posat més al servei de l’oligarquia que no pas de la majoria. A diferència de governs com el portuguès i l’italià, no ha pres mesures valentes, com ara suspendre el lloguer i el pagament de serveis bàsics, o exigir el retorn del rescat bancari com ha fet Portugal. Sánchez ha estat el primer de separar-se d’Itàlia, que demanava una sortida més social d’aquesta crisi. Per què l’estat no posa imposts als patrimonis superiors a mig milió d’euros? Per què no es posa damunt la taula que la banca retorni els gairebé 60.000 milions que els van regalar? Per què mantenen la desorbitada despesa militar? Per què no gravem imposts a les Sicav? Amb només un impost del 5% es recaptarien 1.500 milions d’euros. Aquí, com sempre, s’ha posat molt més d’èmfasi en els treballadors i en la manera com hem de tornar les hores que hem passat tancats a casa per salvar les nostres vides, que no pas a intentar salvar la salut de la gent. Sánchez està més preocupat per l’economia de segons qui que no pas per la salut pública de tothom.

Com veieu el permís retribuïble?
—El decret del 29 de març el que fa és que dóna tot el poder negociador a l’empresa perquè el treballador recuperi les hores. Si no hi ha acord entre treballador i empresa, diu que la darrera paraula la té l’empresa. Ahir veia el comunicat de CCOO queixant-se que les patronals catalanes no s’avenen a negociar un acord! Una mica tard, oi? On eren quan es va aprovar el decret del 29 de març que dóna a la patronal l’última paraula? Evidentment que la patronal no s’avé a l’acord. És que no li cal! Sense acord, manen ells, que tenen la darrera paraula.

Com valoreu la situació dels autònoms?
—A Catalunya tenim 3 milions d’assalariats i mig milió d’autònoms, molts dels quals són falsos autònoms. Gent que treballa per a un sol client, com els repartidors. Per comparar: a Alemanya han donat una ajuda directament al treballador autònom. Diners ingressats al compte corrent. L’altre dia llegia el cas d’un autònom alemany que donava aquesta xifra: 9.000 euros ingressats al seu compte corrent de part de l’estat. Impensable aquí. La gran diferència, i aquests dies es veu si l’estat funciona o no. I aquí l’estat espanyol és un desastre. I la Generalitat de Catalunya no arriba ni a desastre. No és res. Una de les grans lliçons és que la Generalitat no serveix per a pràcticament res perquè l’estat ha centralitzat i xuclat competències de sanitat. I en competències econòmiques, de treball i seguretat social, la Generalitat no cal que l’esperi ningú.

Alguna competència sí que té.
—Mira, l’estatut també dóna competències en polítiques actives d’ocupació. Doncs han estat centralitzades. L’estatut d’autonomia també dóna a la Generalitat competències en inspecció de treball. Doncs el govern no pot ni convocar oposicions. I ara seria molt necessari una bona inspecció de treball. Nosaltres hem intentat moure coses per aquí, i no funciona, tu. Van col·lapsats. Tot això és un drama.

La Generalitat no és qui acaba decidint si els ERTO poden tirar endavant?
—En cas que tinguin personal. Perquè la majoria d’ERTO es donen per vàlids per silenci administratiu. Tot plegat és com una broma de mal gust. No hem tingut eines d’estat per a fer front a aquesta crisi. I ho pagarem car. Quan s’acabi la sanitària vindrà l’econòmica. I amb casos dramàtics.

Per exemple?
—L’article 41 de l’estatut del treballador: a partir de la modificació substancial de les condicions econòmiques del moment, es pot modificar unilateralment un contracte. Vols continuar treballant? Tres-cents euros menys.

No m’espanteu.
—Home, és clar. Aquí vindrà el tema gros. La crisi grossa vindrà per coses com aquesta, també. Ahir llegia que França el primer trimestre tindrà regressió del PIB del 6%. Imagina’t a l’estat espanyol. Si l’1% ja és un desastre, imagina’t un 6%, i a Espanya, on no s’atreveixen ni a fer números. El gran debat és, tot això qui ho ha de pagar? L’estat té prou recursos? Qui és el guapo que deixa diners a Espanya, endeutada com està? Insisteixo: com és que Espanya trenca l’aliança amb Itàlia per a fer un front del sud? Fins i tot Der Spiegel, que el 2008 no va tenir compassió amb Grècia, diu que ara el nord s’hi hauria de posar una mica més de cara. I Espanya no fa aliança amb Itàlia?

Marc Sallas, en una imatge d’arxiu (Foto: ACN)

Com valoreu el paper dels sindicats?
—Fixa’t en un detall: el ministre de Treball espanyol ve de CCOO i el conseller de Treball, de la UGT. Tu has vist cap crítica forta dels grans sindicats a la manera com es fan les coses? No. Han aplaudit les mesures. I ells són els que tenen el 90% de la representació sindical a Catalunya. Ara en veurem les conseqüències, de tot això. Per què el model sindical majoritari d’ençà de la transició sempre acaba devaluant la mà d’obra? Per què parlen ara dels pactes de la Moncloa? Entre més, perquè van implicar reduir el poder dels treballadors. Van asseure el PCE i el PSOE perquè CCOO i UGT acceptessin de devaluar la mà d’obra. Els Pactes de la Moncloa també són això.

Per què Itàlia o Portugal tenen mesures més socials?
—A Itàlia van penjar Mussolini i a Portugal van fer una Revolució dels Clavells. Se’n diu ruptura democràtica, i això afecta el món del treball, també. Aquí tenim petit príncep i unitat d’Espanya per la vena. La diferència és aquesta. El govern espanyol, el govern més progressista de la història, ha fet una gestió espanyolista de la crisi: militars al carrer, treballadors desemparats i control de l’oligarquia.

Com veieu que es torni a la feina dimarts?
—En termes de salut pública, sembla un disbarat. Posem al centre l’economia de segons qui, o la vida? I dos: com coi ho farà la gent amb fills per tornar a treballar si les escoles estan tancades? I no dubto que les escoles han d’estar tancades. Però tot plegat sembla molt mal pensat.

Quins casos xocants heu detectat?
—Hem detectat ERTO en empreses que es dediquen a riscs laborals. Les empreses que han de mirar si es treballa mantenint distàncies mínimes per evitar contagi… fan ERTO! Són les que haurien d’estar mobilitzades a tot drap i les envien cap a casa. El desastre normatiu i organitzatiu del govern espanyol causa desastres com aquests. Hi ha empreses que presenten un ERTO el 30 de març amb data 14. Validat per silenci administratiu. Per tant, han tingut treballant gent dues setmanes i tu em pagaràs el sou d’aquests quinze dies. Tot plegat demostra que hi ha hagut una molt mala planificació de l’entrada i la sortida de la crisi. Aquí tens un estat fort que et permet una certa planificació de l’entrada a la crisi i de la sortida, o no el tens? No el tenim. I ara es demostra.

The post Marc Sallas: ‘El govern més progressista de la història ha fet una gestió espanyolista de la crisi’ appeared first on VilaWeb.

Report diari sobre el coronavirus: El govern espanyol diu que ‘té sensacions’

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crític amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

Avui s’ha confirmat que arreu del món les morts per la Covid-19 han superat les 100.000 persones i que ja se n’han contagiat més 1,6 milions. Ha estat el primer dia del pont de la Setmana Santa, enguany atípic perquè s’intenta impedir el desplaçament de ciutadans per a fer turisme. Ja fa dies que els municipis turístics es blinden per evitar l’arribada de ciutadans que van a les segones residències, però avui hem sabut que la delegada del govern espanyol al País Valencià, Gloria Calero, va enviar fa dos dies una notificació a tots els ajuntaments valencians prohibint ‘el tall de vies de comunicació d’una forma unilateral o indiscriminada’. L’endemà va insistir-hi amb un requeriment als de Xeraco (Safor) i Peníscola (Baix Maestrat), que amenaçava a denunciar a la fiscalia els responsables municipals si no retiraven els elements. Segons que argumenta la delegació del govern espanyol, no es pot limitar la mobilitat als municipis i, en tot cas, s’ha de fer amb agents de la policia, no elements fixos.

Si ahir el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar al congrés que dilluns aixecaria el confinament total que ha impedit la mobilitat dels treballadors, avui el doctor Antoni Trilla ha revelat que l’executiu no va consultar la decisió al comitè científic que els assessora i del qual en forma part. Dóna per fet que això augmentarà el nombre de casos, car ‘és obvi que, si augmenten els contactes, poden augmentar els casos’. Per contra, la cap d’àrea del Centre de Coordinació d’Emergències i Alertes Sanitàries, María José Sierra, ha dit que al ministeri espanyol de Sanitat no tenen ‘la sensació’ que el retorn a la feina impliqui ‘augmentar’ la transmissió del coronavirus. Per primera vegada des del decret de l’estat d’alarma, s’ha informat que l’índex d’infecció del coronavirus és inferior a 1 al conjunt de l’estat. A partir de dilluns serà una dada empírica per a avaluar si l’aixecament del confinament total és negatiu, més enllà d’aquestes sensacions que diu tenir el govern espanyol.

La Generalitat de Catalunya, per la seva banda, ha hagut de fer marxa enrere de la voluntat de distribuir 14 milions de màscares de protecció a les farmàcies a partir de dimarts. La previsió era que llavors ja hi hagués disponible una primera partida de 100.000 unitats, però després d’haver parlat amb el Col·legi de Farmacèutics han decidit d’ajornar-ne la distribució a la població general al 20 d’abril. Aquell dia ja estaran preparats per a lliurar-ne 1,5 milions, que es podran recollir a les farmàcies amb la targeta sanitària. Són màscares reutilitzables FFP2, un nivell de protecció equivalent al que fa servir el personal sanitari, i la primera serà de franc per cada ciutadà. Per una altra banda, el govern espanyol ha anunciat que dilluns començarà a repartir-ne també d’higièniques als accessos de transport públic coincidint amb la tornada a la feina.

Mentrestant a Andorra, el cap de govern, Xavier Espot, i el ministre d’Economia, Jordi Gallardo, han anunciat a les entitats del Consell Econòmic i Social que la segona llei òmnibus amb mesures econòmiques per a fer front a la crisi econòmica pel coronavirus inclourà la possibilitat de fer expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). La llei, que s’admetrà a tràmit parlamentari dilluns i es votarà al Consell General dijous, no deixa sense efecte les mesures impulsades ja en la primera fase. Així, les empreses i autònoms podran acollir-se a les accions aprovades a la primera llei òmnibus, si ho prefereixen.

L’editorial de Vicent Partal

Periodistes soldats, polítics soldats…

La píndola sobre economia de Jordi Goula: ‘Pluja de milions des d’Europa… però no es cobra l’atur del març’

Fort contrast entre l’acord de la UE per a garantir un finançament de cinc-cents mil milions d’euros per la Covid-19 i la denúncia de la UGT que molts desocupats pels ERTO no han rebut la prestació corresponent

Finalment hi ha hagut acord entre els ministres d’Economia de la UE, que ara hauran de ratificar els caps d’estat i de govern en una pròxima reunió. La declaració oficial diu que hi haurà diners per a tothom. Parlen de 240.000 milions del MEDE ‒sense troica ni condicions d’austeritat‒ per als estats, de 200.000 milions del BEI per a les empreses i de 100.000 milions del SURE (un fons nou) per a ajudar a pagar als treballadors afectats pels ERTO. Un grapat de milions, dels quals sembla que Espanya i Itàlia són reticents a utilitzar els del MEDE, per por de modificacions ulteriors, malgrat l’acord pactat. Tanmateix, dels crèdits del BEI i del SURE, sembla que sí que se n’aprofitaran.

Us he de dir que no entenc gaire bé tota aquesta jugada. Reunions inacabables de ministres d’Economia, posicions maximalistes oposades dels Països Baixos i Itàlia ‒refermant cadascú els seus principis‒, amb Espanya en un paper de convidat de pedra, tot s’ha de dir, i, finalment, com sempre, acord in extremis. I dic que no ho entenc gaire perquè em sembla que, amb els 750.000 milions oferts pel BCE i l’aixecament del límit del dèficit del 3% del PIB n’hi havia prou. Sobretot, si el BCE ens diu que podem ultrapassar sense problemes el finançament que ens pertocaria, proporcional a la participació en el seu accionariat.

Em podeu dir que al capdavall tot és més deute. Cert. Però no és igual deure els quartos al MEDE ‒tenim molt present com va actuar a Grècia‒, al BEI i al SURE ‒que sempre poden fer valer alguna mena de control legítim sobre les nostres finances‒ o al BCE. Per cert, el SURE és un fons que es nodrirà de diners que recollirà de subhastes de deute de la CE en nom de tota la UE, amb un aval previ de 25.000 milions que haurem d’aportar entre tots els països. És a dir, haurem d’avalar un fons per a demanar diners que vindran cap aquí… Tot una mica complicat. En canvi, l’oferta del BCE és més senzilla, perquè compra ‘sense límits’ paper públic i privat estatal, amb un avantatge de què no es parla mai. Dels interessos que paguem per aquest deute col·locat, el BCE n’obtindrà un benefici, del qual, una vegada en detreu el 20% per a les seves reserves, paga, en aquest cas, en forma de dividends als accionistes, entre els quals el Banc d’Espanya.

Però sembla com si als governs del nord d’Europa no els fes gaire gràcia que el BCE pugui resoldre per si sol el problema i quedar sense cap mena de garantia que els del sud ‘no puguin fer de les seves’, i per això tot el muntatge de la CE. En realitat, la quantitat deguda al BCE pot anar-se renovant o, fins i tot, en un punt límit, convertir-se en perpètua, mentre que els préstecs del MEDE, BEI i SURE els permetran de tenir als estats del sud sempre més collats.

I, enmig de tants milers de milions, hi ha una realitat més humil, com la dels treballadors afectats pels ERTO aquestes últimes setmanes. Segons que denuncia avui la UGT de Catalunya, ‘la gran majoria no cobraran la prestació d’atur avui, 10 d’abril, tal com els corresponia, i no la percebran fins al dia 2 de maig’. I continua recordant que aquest important greuge implica que milers de famílies es vegin abocades a passar el mes amb la meitat del salari, cosa que en molts casos obliga a subsistir amb 400 euros escassos de nòmina als sous més baixos, els de les feines precàries, que tornen a ser una vegada més la baula més vulnerable…

I fan una demanda plena de sentit comú i que subscriuríem tots, car veuen del tot inacceptable que més de mig milió de persones s’hagin d’esperar un mes per cobrar la prestació d’atur que els pertoca i, per aquest motiu, reclamen solucions urgents d’una situació que esdevé insostenible per a milers i milers de famílies. ‘La resposta del Servei Públic d’Ocupació Estatal no pot ser que fins al mes que ve ningú no cobri. Exigim que s’estableixin mesures extraordinàries per a poder habilitar els permisos i mecanismes necessaris perquè ningú no s’hagi d’esperar al mes que ve per cobrar la prestació d’atur que li pertoca per llei.’ És a dir, que s’agilitzi el pagament i es trenqui la norma de pagar un dia determinat del mes. Sembla d’una lògica aclaparadora, però la burocràcia…

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– Libération: A Espanya, un contagi molt subestimat (en francès)
– The Atlantic: Per què ens anem quedant sense màscares? (en anglès)
– Le Monde: Immunitat, tractaments, tests, incubació; les respostes a tot allò que ens heu demanat (en francès)
– Der Spiegel: La disputa de Heisenberg (en alemany)
– New Yorker: El Papa i la pandèmia durant la Setmana Santa (en anglès)
– La Repubblica: La nova Wuhan és una ciutat a la frontera amb Rússia (en italià)
– Vox: Els plans econòmics contra el coronavirus són clars: no hi haurà retorn a la normalitat durant el 2020 (en anglès)
– The Guardian: La màfia distribueix menjar als residents amb més problemes a Itàlia (en anglès)
– El País: Així ataca el virus en els casos més letals (en castellà)
– The Spectator: Com és de mortal el coronavirus? Encara som lluny de saber-ho (en anglès

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

La Generalitat de Catalunya ajorna el repartiment de les màscares de protecció fins el dia 20 d’abril
El ministeri de Sanitat no té ‘la sensació’ que el retorn a la feina augmenti la transmissió del coronavirus
– Trilla revela que el govern espanyol no ha consultat al comitè científic l’aixecament del confinament total
– La delegació del govern espanyol amenaça els ajuntaments valencians que bloquen físicament els accessos
– Andorra aprovarà els ERTO per a respondre a la crisi econòmica pel coronavirus
– Els farmacèutics denuncien desabastiment de productes bàsics contra l’epidèmia
– Apagada Cultural: 48 hores sense cultura a internet com a forma de protesta
– Enric Casasses: ‘Supervivència, no. Viure!’
– Cinc estats europeus comencen a relaxar el confinament
– Barcelona dobla el nombre de morts durant el mes de març
– Jordi Gutiérrez: ‘Quan sortim a repartir màscares ens la juguem’

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 1.680.506 casos confirmats i 101.762 morts. Del total de casos, 373.575  ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.

Els estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb 489.646 casos i 18.034 morts.
—L’estat espanyol, amb 157.053 casos i 15.970 morts.
—Itàlia, amb 147.577 casos i 18.849 morts.
—L’estat francès, amb 124.869 casos i 13.197 morts.
—Alemanya, amb 120.157 casos i 2.688 morts.
—La Xina, amb 81.907 casos i 3.336 morts.

Als Països Catalans hi ha 42.428 casos i 4.170 morts.

—Al Principat, 31.727 casos i 3.231 morts (en el moment d’enviar aquest coreu encara no s’han fet públiques les dades corresponents a avui)
—Al País Valencià, 8.331 casos i 796 morts (367 casos i 29 morts més que no ahir).
—A les Illes, 1.488 casos i 97 morts (40 casos i 8 morts més que no ahir)
—A Catalunya Nord, 281 casos i 20 morts (9 casos i 1 morts més que no ahir)
—A Andorra, 601 casos i 26 morts (18 casos i 1 morts més que no ahir)

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món: quants casos n’hi ha?
– Tots els rumors sobre el coronavirus que no us heu de creure
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Quin efecte pot tenir en les embarassades i els seus nadons?
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
Gossos i gats poden contreure o transmetre la Covid-19?
‘Coronavirus’ o ‘Covid-19’? Com n’hem de dir?

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
– Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
– Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
– Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188

– Vegeu la informació de l’estat espanyol
– Vegeu la informació de l’estat francès
– Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: El govern espanyol diu que ‘té sensacions’ appeared first on VilaWeb.

Català per a confinats (2): la B i la V

«En gran part del domini lingüístic català hom confon el so b amb el so v, pronunciant-los tots dos com a b. Això fa que hom no pugui refiar-se de la pronúncia per a escriure correctament els mots en els quals entra alguna d’aquestes lletres.»

Amb aquesta explicació tan simple, neta i entenedora, es presenta aquest problema ortogràfic en el llibret Exercicis de gramàtica catalana – Volum I: ortografia, publicat l’any 1956 i revisat per Pompeu Fabra. El llibre és signat per Jeroni Marvà, pseudònim del pedagog Artur Martorell i el gramàtic Emili Vallès.

Els qui no diferenciem el so de la B i el de la V haurem de fer ús de la memòria. Tanmateix, hi ha unes quantes regles que ens hi poden ajudar.

Quan hem d’escriure B?

Abans d’una L o una R: noble, pobre, rebre, establir…

Després de M: tombar, combinar, ambigu

En correspondència amb una P: llop-llobató; cap-cabota; sap-saber; estrep-estrebada…

Quan hem d’escriure V?

Després de N: canvi, enviar, convent, envàs, minvar…

En correspondència amb una U: nou-novetat; tou-tova; col·lectiu-col·lectivitat, escriu-escrivia, beu-bevia, caliu-escalivada; …

—A la terminació de l’imperfet d’indicatiu: cantaves, esclatava, robaven…

Mots que hem de recordar

Generalment, en l’escriptura de la B i la V, el català coincideix amb les llengües de prop: occità, francès, portuguès, castellà, italià… Amb tot, molta gent s’equivoca en mots com aquests:

S’escriuen amb B: acabar, Àlaba, basc, bena (i embenar), berruga, biga, Biscaia, bolcar, calb, comboi, corba, mòbil, rebentar, rebolcar, saba, treballar, trobar (i trobador).

S’escriuen amb V: avet, avorrir, avortar, almívar, bava, canvi, cascavell, cavall, covard, envestir, esvelt, fava, gavardina, govern (i governar), gravar, haver, llavi, núvol, pavelló, prova, rave, savi, sivella, taverna, trèvol, vernís.

Els falsos derivats

Els pseudo-derivats o falsos derivats són mots que no han evolucionat com la resta dels de la seva família. Recordem, sobretot, aquests:

calvície (malgrat que escriguem calb); curvatura, curvilini (però corba, encorbar); labial (llavi); mòbil, automòbil (moviment); probable —és a dir, ‘que és possible o fàcil’— (provable —és a dir, ‘que es pot provar’—).

I ara, a practicar

1. Enxaneta: teoria i pràctica (per entrar a qualsevol de les divuit activitats, cliqueu els nombres de l’esquerra).

2. Vuit dictats en línia de la Direcció General de Política Lingüística (nivell elemental i nivell intermedi).

3. Aula de català (teoria, embarbussaments i enllaç de pàgines d’exercicis).

The post Català per a confinats (2): la B i la V appeared first on VilaWeb.

Mediona demana al govern la intervenció ‘immediata’ d’una residència amb 66 de 105 interns contagiats

L’Ajuntament de Mediona (Alt Penedès) ha reclamat al govern que intervingui ‘immediatament’ de la residència privada de gent gran Novallar perquè s’ha detectat coronavirus a més de la meitat dels interns, concretament a 66 de 105 residents, i a 21 treballadors. En un comunicat, el consistori ha assegurat que la situació és ‘crítica’ i ha lamentat que ‘fa deu dies que s’alerta de la situació’ a la gerència del centre. ‘Moltes de les mesures o no s’han aplicat, o s’han aplicat tard, i avui ens trobem amb uns resultats lamentables que dificulten atendre la vida i acompanyar la mort de les persones residents’, han explicat, per afegir després que ‘la cosa anava d’hores, no de dies’.

Segons l’ajuntament, s’ha intentat ‘posar en estat d’alerta’ la gerència de la residència durant dies i s’han queixat que ‘tot i demanar claredat’ el llistat que se’ls ha facilitat amb relació a les xifres de defuncions no es correspongui amb el que tenen com a consistori. ‘La situació que estem vivint és dramàtica i s’està fent tard’, ha escrit la regidora Mireia Bosch a Twitter.

.@albaverges necessitem la intervenció immediata del @govern la Generalitat de la residència privada #Novallar

La situació que estem vivint és dramàtica. I s'està fent tard https://t.co/6x71SHf2uk

— mireia bosch mateu (@mboschmateu) April 10, 2020

Després de les primeres morts per coronavirus es va celebrar una reunió entre autoritats territorials de salut, responsables del centre i l’ajuntament per ‘reforçar al màxim i amb celeritat’ mesures com la separació per mòduls dels espais comuns, la desinfecció del centre o la comunicació amb familiars, tot i que lamenten que ‘moltes de les mesures no s’han aplicat o s’han aplicat tard’. ‘Fa més de deu dies que alertem de la situació amb la voluntat d’alentir el número no només de morts sinó de contagis. I les mesures arriben dramàticament tard’, remarquen.

Intervenció de les residències

Just avui el govern ha aprovat un decret de mesures pressupostàries que inclou l’assumpció per part del Departament de Salut de les competències de control del coronavirus a les residències de gent gran, que fins ara requeien en el Departament d’Afers Socials i Famílies. Les residències públiques i privades tenen 48 hores per comunicar les incidències detectades en relació amb la infecció, i hauran d’informar de qualsevol canvi en un màxim de 24 hores.

The post Mediona demana al govern la intervenció ‘immediata’ d’una residència amb 66 de 105 interns contagiats appeared first on VilaWeb.

El Banc de Sang cerca donants de plasma que hagin superat la Covid-19

El Banc de Sang i Teixits de Catalunya cerca donants de plasma que hagin superat la Covid-19 perquè és ric d’anticossos contra el coronavirus. Per això diferents estudis clínics n’administren a alguns pacients amb l’objectiu d’evidenciar que és un recurs terapèutic vàlid.

Ara el Banc de Sang i Teixits hi vol contribuir i per això ha engegat aquesta campanya. Tanmateix, no tothom en pot donar: el donant òptim és un home d’entre 18 i 65 anys que no hagi estat transfós prèviament. En el cas de les dones, caldrà fer-los una prova prèvia, ja que, si han estat embarassades, podrien tenir-hi algun anticòs que podria complicar la transfusió.

Aquests donants han d’haver passat el virus i ha de fer més de catorze dies que no en tenen símptomes. A més, els professionals del Banc de Sang en faran sempre una selecció prèvia, segons que han informat en un comunicat.

Els interessats a participar en aquests estudis poden entrar ací i apuntar-s’hi.

The post El Banc de Sang cerca donants de plasma que hagin superat la Covid-19 appeared first on VilaWeb.

Andorra aprovarà els ERTO per a respondre a la crisi econòmica pel coronavirus

El govern d’Andorra ha presentat al Consell Econòmic i Social la segona llei òmnibus de mesures per a pal·liar la crisi econòmica per la Covid-19, en la qual es regulen els ERTO per primera vegada a l’estat. En un comunicat, explica que el nou text es fonamenta en tres aspectes. El primer és la regulació de la suspensió temporal dels contractes de treball i la reducció de la jornada laboral, punt en el qual l’executiu vol basar-se ‘en el principi de corresponsabilitat, però també en el de la proporcionalitat en funció dels salaris’.

El segon aspecte que es vol incorporar a la llei ‘són noves mesures per als autònoms, perquè vegin garantida en tot moment una renda mínima’, i el tercer són les accions de regulació del preu del lloguer i les hipoteques per a les persones afectades per un ERTO.

La llei, que s’admetrà a tràmit parlamentari dilluns i serà votada en el Consell General  dijous, ‘no deixa sense efecte les mesures ja impulsades en la primera fase’. Així, les empreses i autònoms que ho desitgin ‘podran acollir-se a les accions aprovades a la llei òmnibus si ho prefereixen’.

La reunió del Consell Econòmic i Social s’ha celebrat de manera telemàtica i ha estat presidida pel cap de govern, Xavier Espot, i el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo. El Consell Econòmic i Social es va crear a principis de 2020 ‘amb la voluntat de constituir formalment un fòrum de diàleg entre agents socials del país en àmbits com el laboral, l’ocupacional i els socioeconòmics. En formen part els representants del govern, de les organitzacions sindicals i patronals, agents socials i econòmics.

Preparant l’assaig clínic amb hidroxicloroquina

El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha informat que els sanitaris del país ja han rebut la formació per a començar l’assaig clínic que vol provar el poder profilàctic de la hidroxicloroquina. En aquest sentit, el titular de Salut ha explicat que s’estan ‘preparant els elements operatius, que són molts, per a començar a reportar casos’. L’assaig es realitza conjuntament amb l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Se subministrarà hidroxicloroquina als contactes dels positius per Covid-19, per a veure si aquests desenvolupen la malaltia o el tractament l’evita.

Martínez Benazet ha repassat les dades epidemiològiques i ha informat que s’han detectat un total de 601 afectats de Covid-19: 504 d’ells són casos actius, 71 persones es consideren curades i es comptabilitzen 26 defuncions.

A l’hospital Nostra Senyora de Meritxell hi ha ingressats 40 pacients (set menys que el dijous), 16 al’UCI. El titular de Salut ha lamentat la nova víctima mortal i un nou ingrés en l’UCI, després de cinc dies consecutius sense altes en aquesta unitat.

Per a Martínez Benazet és una bona notícia que s’hagi reduït el nombre de pacients ingressats a l’hospital, i ha afirmat que les dades fan veure ‘en un horitzó pròxim’ l’obertura d’algunes activitats.

The post Andorra aprovarà els ERTO per a respondre a la crisi econòmica pel coronavirus appeared first on VilaWeb.

Les Illes detecten 40 casos nous de coronavirus

El nombre de persones amb coronavirus mortes a les Illes fins avui ha crescut fins als 97, la qual cosa suposa un augment de 8 morts més respecte a ahir, segons dades del ministeri de Sanitat espanyol. A més, informa que hi ha 136 pacients amb coronavirus a les UCI dels hospitals de l’arxipèlag. En les últimes hores hi ha hagut 40 nous casos positius de coronavirus, de manera que la xifra de contagis diagnosticats creix fins als 1.488, un 2,7% més que ahir. La incidència acumulada en els últims 14 dies continua en descens a les Illes i se situa aquest divendres en 63,77 casos per cada 100.000 habitants.

A les Illes hi ha 654 casos positius actius de coronavirus 2019, és a dir, 9 menys que ahir. D’altra banda, 737 persones s’han curat, la qual cosa implica 41 més que en l’última jornada. El total de curats ja s’acosta al 50% del total dels 1.488 contagis que s’han detectat des que va començar l’epidèmia.

Així mateix, a les Illes hi ha ara mateix 187 professionals sanitaris que són positius actius, una xifra que representa l’1,2% dels 16.000 professionals que treballen en la sanitat balear. Un total de 299 estan en vigilància activa.

The post Les Illes detecten 40 casos nous de coronavirus appeared first on VilaWeb.

La Generalitat de Catalunya ajorna el repartiment de les màscares de protecció fins el dia 20 d’abril

El govern català ha explicat aquest divendres que finalment les màscares de protecció que havia anunciat en un primer moment que es repartirien el pròxim dimarts es començaran a repartir a les farmàcies el dia 20 d’abril. La portaveu, Meritxell Budó, ha dit que la decisió s’ha pres després d’haver-se reunit amb el Col·legi de Farmacèutics.

El govern ha explicat que la setmana vinent tindrà a la seva disposició cent mil màscares i que a partir del vint d’abril tindrà un milió i mig de màscares per a repartir als ciutadans. Finalment cap a primers de maig calculen tenir-ne catorze milions, amb la qual cosa es podria ja repartir com a mínim una a cada ciutadà. Les màscares són del tipus FFP2 i per tant són reutilitzables. El preu de les màscares és de 0,60 euros per màscara, més IVA.

Per una altra banda el govern espanyol ha anunciat que començarà a repartir també mascaretes higièniques a partir de dilluns als accessos de transport públic coincidint amb la tornada a la feina.

The post La Generalitat de Catalunya ajorna el repartiment de les màscares de protecció fins el dia 20 d’abril appeared first on VilaWeb.

Convoquen un repic d’atuells a les 20.10 pels dos anys de l’exili d’Adrià Carrasco

La plataforma de suport a Adrià Carrasco, membre del CDR d’Esplugues de Llobregat, Et Volem a Casa ha convocat un repic d’atuells a les 20.10 coincidint amb el segon aniversari del seu exili, quan, acusat de rebel·lió, sedició i terrorisme, agents de la Guàrdia Civil van provar de detenir-lo a casa. En un vídeo publicat a Twitter, diverses persones, entre les quals la mare de Carrasco, condemnen que ja hagin passat dos anys sense ell ‘només perquè va participar en una acció d’obertura de peatges’. El segon aniversari ha arribat durant el confinament pel coronavirus, i per això demanen de protestar després de l’habitual aplaudiment als sanitaris de les 20.00.

Ara mateix fa dos anys la Guàrdia Civil intentava detenir a l'Adri i aquest començava el seu camí cap a l'exili.

Avui, dos anys després, el seu grup de suport us volem compartir aquestes paraules.

La lluita continua!
20:10h CASSOLADA#ConfinadesMaiSilenciades#AdriEtVolemACasa pic.twitter.com/gWGTWyG2l1

— #AdriEtVolemACasa (@EtVolemACasa) April 10, 2020

Entrevista a Adrià Carrasco: ‘L’instint de supervivència em perseguirà tota la vida’

The post Convoquen un repic d’atuells a les 20.10 pels dos anys de l’exili d’Adrià Carrasco appeared first on VilaWeb.

ERC demana a la fiscalia que investigui les pressions del Suprem a les juntes de tractament de les presons

Els portaveus d’ERC al congrés i el senat espanyol, Gabriel Rufián i Mirella Cortés, han enviat una carta a la fiscalia general de l’estat per demanar-li que investigui d’ofici les ‘pressions del Suprem a les juntes de tractament de les presons catalanes’ durant la seva deliberació sobre si permetre als presos amb 100.2 passar la pandèmia a casa. A la carta, dirigida a la fiscal general Dolores Delgado, Rufián i Cortés diuen que és ‘inaudit i impropi’ d’un estat de dret que el Suprem ‘hagi intentat condicionar la decisió que havien de prendre els funcionaris dels centres penitenciaris’, de manera que demanen a la fiscalia que ‘actuï d’ofici’ per ‘posar fi a la impunitat’.

A la carta, recorden que l’oficina de comunicació del Suprem va enviar un missatge als periodistes advertint que si les juntes de tractament dels presos polítics acordaven el seu alliberament per la Covid-19, el tribunal s’hi dirigiria perquè ‘expliquessin el fonament jurídic de la decisió i identifiquessin de forma nominal als funcionaris que hi donaven suport’ perquè podrien ser responsables d’un ‘possible delicte de prevaricació’.

‘Des del nostre punt de vista, s’ha intentat condicionar la decisió que havien de prendre els funcionaris dels centres penitenciaris catalans. És inaudit i impropi d’un estat de dret’, afirmen Rufián i Cortés.

A la carta, també recorden que l’emergència sanitària ha fet que les autoritats hagin promogut mesures per reduir al mínim la població de les presons per limitar el risc de contagi, i que hi ha hagut pronunciaments a favor d’aquesta línia de les Nacions Unides i del Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa.

The post ERC demana a la fiscalia que investigui les pressions del Suprem a les juntes de tractament de les presons appeared first on VilaWeb.

Trilla revela que el govern espanyol no ha consultat al comitè científic l’aixecament del confinament total

El doctor Antoni Trilla, cap del servei d’Epidemiologia de l’Hospital Clínic i membre del comitè científic que assessora el govern espanyol sobre les polítiques de contenció del coronavirus, ha dit a Catalunya Ràdio que l’executiu no els ha consultat sobre la idoneïtat d’aixecar el confinament total a partir de dilluns. A més de Trilla, el comitè científic està format per  Hermelinda Vanaclocha, subdirectora d’Epidemiologia del País Valencià; María Teresa Moreno-Casbas, infermera i directora de la Unitat d’Investigació de l’Institut de Salut Carlos III; Agustín Portela, viròleg i vice-president del grup de vacunes de l’Aemps; Inmaculada Casas Flecha, secretària del Centre Nacional de Microbiologia, Institut de Salut Carlos III, i Miguel Hernán, metge, epidemiòleg i professor de Salut Pública de la Universitat de Harvard.

[EN DIRECTE] Seguiu ací el minut-a-minut de l’última hora sobre la pandèmia del coronavirus

‘No ens han consultat sobre això. Els comitès tècnics del govern espanyol i del català treballen amb diferents opcions i calendaris, però nosaltres, formalment, no hem estat consultats’, ha dit Trilla. Segons que ha expressat, ‘això no vol dir res’ perquè es tracta de ‘coses tècniques que ens poden preguntar, o que poden decidir directament ells’.

Trilla ha reconegut que el fet que els treballadors tornin a la feina farà que augmentin els contagis per coronavirus: ‘És obvi que si augmenten els contactes, poden augmentar els casos. És esperable.’ Per evitar que aquest augment sigui molt gran ha demanat de mantenir les recomanacions sanitàries de distanciament social, higiene de les mans i les superfícies i l’ús de màscares per no contagiar els altres. A més, ha dit que s’ha d’acompanyar ‘d’un bon sistema per poder detectar eventualment i aïllar els nous casos que es produeixin’.

‘Si no és així, anirem enrere’, ha avisat, ‘podria ser que anéssim enrere en punts concrets que siguin fàcils de controlar, o que realment assistim a un nou inici’. Trilla ha dit que les mesures de contenció del coronavirus ‘són mòbils’ i que s’han d’ajustar segons el resultat que donen.

The post Trilla revela que el govern espanyol no ha consultat al comitè científic l’aixecament del confinament total appeared first on VilaWeb.

Pàgines