Vilaweb.cat

Les Illes no registren cap mort per Covid-19 en les últimes 24 hores

Les Illes Balears no han registrat cap mort per la Covid-19 en les últimes vint-i-quatre hores. El recompte total és de 89, els mateixos que hi havia ahir. A les Illes no hi havia un increment de morts durant dos dies des de l’inici de l’epidèmia. Concretament va ser el 23 i el 24 de març i la xifra de morts va quedar aturada el deu.

Per una altra banda, fins ara s’han detectat 1.448 casos de la malaltia, trenta-sis més que no pas ahir. Entre els infectats hi ha 132 persones ingressades a l’UCI.

També cal destacar que en només un dia vuitanta persones han rebut l’alta hospitalària. El total és de 696 persones, una xifra que va consolidant-se amb el pas dels dies.

 

The post Les Illes no registren cap mort per Covid-19 en les últimes 24 hores appeared first on VilaWeb.

La Generalitat distribuirà a la població 14 milions de màscares a partir de dimarts vinent

El president de la Generalitat Quim Torra ha anunciat que a partir del 14 d’abril les farmàcies catalanes tindran disponibles 14 milions de màscares de protecció que es repartiran als ciutadans. Per aconseguir-les, tan sols s’haurà de presentar la targeta sanitària a la farmàcia. Amb aquesta mesura el govern vol generalitzar-ne l’ús arreu de Catalunya per a, posteriorment, fer obligatori el seu ús a l’espai públic. Torra ho ha anunciat en una entrevista a RAC1, on ha dit que la compra de material sanitari centralitzada en el govern espanyol ha estat ‘un desgavell’ i que la Generalitat ha hagut de ‘sortir al mercat exterior’.

Torra ha dit que ell mateix havia participat en la recerca de material sanitari al mercat exterior: ‘Nosaltres no som dels que ens fem fotos amb un avió quan arriben les mercaderies. Un dia haurem d’explicar l’epopeia de com la Generalitat ha hagut de sortir al mercat exterior. Jo m’he passat un dia sencer buscant bates.’

A banda, ha estat molt dur amb el desplaçament de turistes a les segones residències durant el pont de la Setmana Santa i ha demanat als governs locals dels municipis turístics que es blindin per a impedir-ho. ‘Si no hi ha prou policies locals, que hi enviïn la gent de manteniment, hem de fer una acció contundent’, ha dit. Torra ha avisat que aquells que es desplacen a altres municipis els posen en perill perquè ‘els hospitals comarcals estan dissenyats per atendre un determinat nombre de població’. ‘No podem sobrecarregar-los’, ha afegit.

The post La Generalitat distribuirà a la població 14 milions de màscares a partir de dimarts vinent appeared first on VilaWeb.

Quaranta-tres morts i 300 casos més de coronavirus al País Valencià

La consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha actualitzat les dades de la crisi del coronavirus 2019 al País Valencià, on s’han contagiat 7.964 persones i n’han mort 767. En les últimes vint-i-quatre hores s’han registrat 300 infeccions més i quaranta-tres defuncions. Fins ara s’han donat 1.772 altes.

Pel que fa als hospitalitzats, la consellera ha informat que hi ha 1616 persones ingressades, noranta-vuit menys que no pas ahir. D’altra banda, a les Unitats de Cures Intensives (UCI) hi ha 348 malalts.

Barceló també ha facilitat dades sobre l’afectació que la Covid-19 ha causat entre els professionals sanitaris. En aquest sentit, 1.377 treballadors s’han infectat i fins ara s’ha donat 242 altes.

Sobre les residències, la consellera ha assegurat que vuitanta-nou tenen casos de Covid-19. La xifra és menor que en dies anteriors perquè alguns centres només tenien algun cas entre els treballadors, que ja s’han recuperat i no ha infectat els residents. Tretze centres han estat intervinguts i estan sota vigilància mèdica.

Entre els residents, el virus ha infectat 976 persones i n’ha mort 233. A més, ha contagiat 239 treballadors.

The post Quaranta-tres morts i 300 casos més de coronavirus al País Valencià appeared first on VilaWeb.

Sánchez anuncia la fi del confinament total i deixa en mans dels treballadors que no es contagiïn

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha confirmat que a partir de la setmana vinent aixecarà la prohibició del treball presencial no essencial, cosa que tornarà a omplir l’espai públic d’aquells treballadors que no poden fer la feina des de casa. Ho ha dit davant un congrés dels diputats pràcticament buit que avui vota la segona pròrroga de l’estat d’alarma, que durarà fins al 26 d’abril.  Sánchez ha dit que ‘l’estat d’alarma funciona’ i ja s’ha superat el pic de contagis, però ha dit que el retorn a la normalitat haurà de ser progressiu. ‘I ni tan sols sabem quina mena de normalitat podrem recuperar’, ha afegit.

En aquest sentit, ha dit que un grup d’experts treballa en un pla de transició per afluixar el confinament i recuperar l’activitat econòmica, segons l’evolució de la pandèmia. ‘Aquesta setmana es farà un primer pas cap a normalitat amb la suspensió del permís retribuïble i el retorn d’una part dels treballadors’, ha dit. A més, ha afegit que hauran de ser aquests treballadors els que hauran de prendre mesures higièniques individuals per evitar de contagiar-se.

Durant la seva intervenció Sánchez ha retret a PP i Vox que no siguin ‘lleials’ amb el govern espanyol i ha contraposat la seva actitud amb la del cap de l’oposició portuguès, que va donar públicament suport al primer ministre Antonio Costa, o del nou cap de Partit Laborista britànic, Keir Starmer, que va donar suport al primer ministre Boris Johnson. Aquesta crítica l’ha enllaçat amb una nova crida als anomenats pactes de la Moncloa, i ha convocat a una reunió la setmana que ve a totes les forces polítiques i agents socials que hi vulguin participar.

Mesures econòmiques

Pel que fa a la crisi econòmica derivada del coronavirus, Sánchez ha dit que un milió d’autònoms es podran beneficiar de les ajudes per ‘cessament de l’activitat’ i ha demanat a la Unió Europea d’aprovar mesures per donar suport a l’endeutament dels estats més afectats per la Covid-19. ‘Hem d’aprendre la lliçó, l’austeritat de la crisi anterior no és la solució. Volem una reconstrucció i un pla Marshall’, ha dit. D’altra banda, ha demanat a tots els partits espanyols amb presència al Parlament Europeu que pressionin per aconseguir mesures de rescat.

A banda, ha anunciat que divendres el govern espanyol aprovarà en un consell de ministres extraordinaris una segona línia d’avals públics, també de 20.000 milions d’euros, per a garantir la liquiditat a empreses i autònoms. Segons que ha dit, l’estimació del govern espanyol és que més d’1,3 milions d’autònoms i empreses es beneficiïn d’aquesta línia d’avals públics, amb un màxim de 100.000 milions d’euros. Així mateix, ha dit que 130.000 empreses i autònoms es beneficiaran de l’ampliació del límit d’endeutament de l’ICO, per a augmentar totes les seves línies de finançament, fins a un total de 10.000 milions d’euros.

The post Sánchez anuncia la fi del confinament total i deixa en mans dels treballadors que no es contagiïn appeared first on VilaWeb.

La rebel·lió de la costa: municipis de tot el país es blinden agressivament contra l’arribada de turistes

L’afer va originar un gran enrenou fa poc. Un jove va ser detingut a Daimús (la Safor) després d’haver publicat a les xarxes socials imatges de Gandia dient que havia arribat des de Madrid ‘a aquesta ciutat que és una granja de porcs’. Afegia que tenia símptomes de Covid-19 per haver estat en un hospital madrileny ‘ple de malalts’ i que si empitjorava pensava anar a l’Hospital de Gandia. Després de ser detingut, la policia no ha aclarit si allò era veritat, però l’incident i les imatges dels vehicles abandonant Madrid ahir han desfermat això que ja comença a ser anomenat ‘rebel·lió de la costa’: municipis de tots els colors polítics prenen mesures per evitar que hi entrin ciutadans d’unes altres poblacions.

Crida l’atenció especialment l’agressivitat amb què s’han expressat alguns batlles socialistes, atesa l’obsessió del govern espanyol a dir que el virus no entén en territoris i la negativa de tancar Madrid i Catalunya.

Per exemple, el batlle de Calafell (Baix Penedès), Ramon Calaf, avisa que aquells que pretenguin accedir-hi es trobaran el municipi ‘blindat’ amb controls a les entrades i sortides, i accessos i camins secundaris tallats amb tanques de formigó. ‘No volem que vingueu aquí a passar les vacances. Volem que us quedeu a casa, que feu el confinament a casa’, diu. També el batlle socialista de Cullera (Ribera Baixa) ha avisat que denunciaran qualsevol persona que no sigui de la població si entra al municipi. A l’extrem ideològic dels partits estatals, el batlle de Benidorm (Marina Baixa), del PP, Toni Pérez, ha decidit de tancar la ciutat i a partir de demà només s’hi podrà accedir per cinc entrades.

Forts controls a la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre

En diversos municipis de la Costada Daurada i les Terres de l’Ebre s’ha constatat que, tot i els controls policíacs que s’instal·len als principals accessos el cap de setmana, hi ha gent que encara es trasllada a cases i apartaments, fins i tot de matinada. Per això, alguns ajuntaments han optat per instal·lar tanques i barreres en accessos secundaris i dreceres. ‘Segur que ben aviat podrem tornar a gaudir de les platges, però ara no toca’, diu el batlle del Vendrell (Baix Penedès), Kenneth Martínez, també del PSC.

Malgrat les crides a respectar el confinament i l’avís de sancions fins a 30.000 euros, els nuclis turístics de la Costa Daurada no se’n refien i han decidit de barrar el pas físicament als possibles visitants. Al Baix Penedès, per exemple, els ajuntaments de Calafell i el Vendrell han instal·lat tanques en accessos secundaris i han completat la vigilància amb controls de la policia. D’aquesta manera, es formen colls d’ampolla i es garanteix que els infractors no poden agafar una via alternativa.

A Salou (Tarragonès) l’ajuntament ha decidit de controlar amb el consum d’aigua si els habitatges no habituals són ocupats i a Mont-roig del Camp (Baix Camp) fan servir un dron per vigilar els moviments poc habituals.

A les Terres de l’Ebre, els ajuntaments també han reforçat els tancaments d’accessos i han reorganitzat els efectius de policia arran de la previsible arribada d’estadants de segones residències, visitants o turistes. A Sant Carles de la Ràpita (Montsià), el govern municipal ha decidit que, a partir d’aquest divendres a les dues del migdia, deixarà solament un accés –l’entrada nord a la població per l’antiga N-340– per accedir al nucli urbà. ‘No tenim prou recursos per a controlar els tres accessos nit i dia’, admet el batlle, Josep Caparrós, d’ERC.

A Alcanar (Montsià) també s’han blocat la major part d’accessos als nuclis que ‘tècnicament’ ho permeten, concretament, les Cases. Els accessos al nucli mariner continuaran tancats, de manera que únicament serà oberta l’entrada principal per la rotonda de la N-340. Això alliberarà efectius policíacs de la feina de control en aquests llocs, segons el regidor de Governació, Jordi Bort, també d’Esquerra Republicana.

Més al nord, a partir d’avui, i en coordinació amb la policia local de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), es tancarà l’accés a la N-340 antiga per la rotonda de l’Almadrava, per evitar els desplaçaments a la urbanització de Calafat, a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre). Cotxes patrulla d’emergències circularan pels carrers del poble i les urbanitzacions emetent missatges d’advertiment i aturant la gent que circuli per la via pública. ‘Taparem la banda nord i ens dedicarem a les urbanitzacions, al nucli urbà i la part sud. No volem que la gent es relaxi’, diu el batlle, Jordi Gaseni, d’Esquerra Republicana.

Augment de la vigilància a les comarques del nord del País Valencià

Més al sud, municipis com Vinaròs (Baix Maestrat), Orpesa (Plana Alta), Peníscola (Baix Maestrat), Moncofa (Plana Alta) i Almenara (Plana Baixa) han instal·lat barreres en camins secundaris o han concentrat les entrades a la població en poques vies, controlades per la policia local.

A Vinaròs la policia farà més de noranta controls aleatoris aquest cap de setmana a les entrades de la població per a detectar si gent de fora pretén entrar-hi. Poblacions com Alcossebre (Baix Maestrat) han tallat tots els accessos llevat de l’entrada principal. A Benicarló (Baix Maestrat) s’intensificaran els controls per evitar arribades de propietaris d’habitatges de vacances.

Peníscola també ha tancat totes les entrades i en aquelles on no hi ha presència de policia s’han col·locat blocs de formigó que hi barren el pas, per a tenir controlats tots els desplaçaments d’entrada i eixida del municipi. Més al sud, l’ajuntament de Benicàssim (Plana Alta), una altra població amb molt de turisme, ha augmentat les patrulles de la policia local per identificar els qui hi ha al carrer, especialment a la zona de la platja, on hi ha els hotels.

Un cas especial és Borriana (Plana Baixa), on hi ha part de la població que a l’estiu resideix al nucli marítim, en segones residències. La batllessa socialista, Maria Josep Safont, ha explicat que no permetria ni tan sols els desplaçaments dins el terme de veïns que tenen dues cases, una al nucli principal i una altra al marítim.

Controls als supermercats de la Safor

A la Safor i la Ribera Baixa, comarques especialment preocupades per l’arribada de turistes de Madrid, les mesures són més dures i tot, i la policia controla als supermercats si qui fa la compra és de la localitat o no. Això ja ha fet que hi hagués detencions com les de cinc persones a Tavernes, municipi governat per Compromís. El seu regidor de Seguretat, Josep Llàcer, diu: ‘Cal que no hi haja dubtes: qui vinga de fora, serà denunciat.’

A Oliva el batlle, David Gonzàlez, també de Compromís, explica que els supermercats avisen si hi ha compradors no habituals, especialment si fan grans compres. Els ajuntaments de Cullera i Sueca també han avisat que denunciarien tothom qui no fos del municipi. A Cullera el batlle, Jordi Mayor, és del PSPV i a Sueca va ser escollit a les llistes del PSPV però després va abandonar el partit i governa gràcies a un pacte amb Ciutadans i el PP.

Benidorm, amb cinc accessos i prou

Però si hi ha una ciutat que representa el turisme de massa és Benidorm (Marina Baixa). A partir d’avui només hi haurà cinc entrades possibles al municipi, controlades estrictament per la policia local. El batlle del PP, Toni Pérez, ha decidit de permetre-hi l’accés tan sols per les avingudes o carrers de la Vila Joiosa, de Joan Pau II, de Beniardà, de la Comunitat Valenciana i de la Unió Europea.

En totes cinc la policia local hi farà controls estrictes dels vehicles: en farà identificar els ocupants i comprovarà si resideixen habitualment a la població o no. Pérez ha dit que l’operació serà especialment intensa aquest cap de setmana, però que no hi ha cap data prevista per a la tornada a la normalitat.

Blindatge també a la Costa Brava

Al nord, la Costa Brava presenta avui un aspecte molt diferent de l’habitual. El coronavirus deixa passejos marítims deserts i platges buides de punta a punta del litoral. Les policies locals, però faran controls per assegurar-se que ningú se salte l’estat d’alarma. A Palafrugell (Baix Empordà) pentinaran les platges amb dron després que aquesta última setmana s’haja arribat a denunciar un surfista. I a pobles com Cadaqués o El Port de la Selva (Alt Empordà), les patrulles blindaran literalment els accessos per evitar que ningú amb segona residència hi vaja a passar la Pasqua.

L’alcaldessa de Cadaqués, Pia Serinyana de Fem Cadaqués, assegura taxativa que ‘o ens blindem, o no ens en sortim”. Al poble només s’hi arriba per una carretera de corbes, el CAP està obert durant dotze hores al dia, hi ha un metge de guàrdia, una sola ambulància i l’hospital més proper –el de Figueres – és a una hora de camí, explica Serinyana.”Som pobles petits, i només que ens arribi poca gent, això ja representa un problema”, diu l’alcaldessa. A Cadaqués, es fan controls diàriament. I ja n’han fet recular més d’un, amb la corresponent sanció.

Del mateix parer també és l’alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera, de Junts per Catalunya i president de l’AMI. “Tindrem controls a tots els accessos durant les 24 hores”, diu en referència a la Setmana Santa. L’alcalde explica que ‘han anant venint fins ara gent a les segones residències. Són de l’àrea de Barcelona, però també francesos i m’atreviria a dir que ara al poble hi ha el doble de gent d’allò que hauria estat normal per a un mes de març’. Al Port de la Selva, el consultori obre als matins, i el CAP de referència és el de Llançà. ‘Avui el dispensari ha tingut quatre visites, i totes eren de gent de fora; els qui viuen al poble fan molta bondat, i la veritat és la situació sap una mica de greu’, admet l’alcalde.

Municipis com Calonge i Sant Antoni, o Torroella de Montgrí i l’Estartit han llençat missatges advertint als possibles visitants perquè no s’acosten. Jordi Colomí, d’Unió i Progrés Municipal i batlle de Torroella ha demanat la col·laboració ciutadana per alertar de forma anònima si detecten algun desplaçament no permès i ha ordenat controls als supermercats.

A la Selva, Blanes i Lloret de Mar també incrementaran els controls policials per evitar que persones que tenen segones residències als municipis puguen accedir-hi. A Lloret, la Policia Local s’ha instal·lat a la carretera que connecta amb Vidreres, que és d’on venen els conductors de Girona, i a la via que va fins a Blanes, per on circulen tots aquells procedents de Barcelona. Els controls han permès interposar 94 denúncies durant el primer cap de setmana de la Setmana Santa de conductors que intentaven accedir als seus apartaments de la costa. L’alcalde de Lloret, Jaume Dulsat, de Junts per Catalunya, ha recordat que els controls s’estableixen a l’entrada del poble amb l’objectiu de denunciar els vehicles, però també ‘per obligar-los a fer mitja volta’ i tornar al seu domicili habitual. El municipi ha tallat el pas d’un camí secundari que unia Lloret amb Blanes, instal·lant-hi una tanca.

Les denúncies dels veïns han provocat de vegades multes com va passar a Palafrugell el cap de setmana passat. La Policia Local va rebre una trucada informant-los que una família acabava d’arribar a un apartament i quan els agents hi van anar, se’ls van trobar sopant. El cap de la policia, l’inspector David Puertas, explica que d’entrada els pares van explicar que ja hi portaven dies però quan els agents van comprovar la matrícula del cotxe amb les imatges de les càmeres de seguretat, l’enregistrament no va deixar lloc a dubtes en el sentit que acabaven d’arribar i van ser denunciats.

The post La rebel·lió de la costa: municipis de tot el país es blinden agressivament contra l’arribada de turistes appeared first on VilaWeb.

Les portades: ‘El virus posa Europa davant la seva debilitat’ i ‘El confinament ha evitat 8.500 morts al País Valencià’

Avui, 9 d’abril de 2020, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

Consulteu totes les portades dels dairis del país ací.

VilaWeb Paper: Ara:

Diari Bondia:

Diari de Girona:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

The post Les portades: ‘El virus posa Europa davant la seva debilitat’ i ‘El confinament ha evitat 8.500 morts al País Valencià’ appeared first on VilaWeb.

Les portades del dijous 9 de abril de 2020

Ara:

Diari Bondia:

Diari de Girona:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

La Verdad de Alicante:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Última Hora:

The post Les portades del dijous 9 de abril de 2020 appeared first on VilaWeb.

Cal la hidroxicloroquina des del primer símptoma

L’eficàcia de la hidroxicloroquina per a rebaixar la càrrega viral en la infecció per la Covid-19 ja no la discuteix ningú i l’augment de l’eficiència quan associem aquest vell medicament amb l’azitromicina*, gairebé ningú.

Per la informació que anem rebent de moltes bandes, inclosos els malalts recuperats, podem deduir que, en la gran majoria d’hospitals i centres mèdics hospitalaris, el tractament amb hidroxicloroquina és ben corrent, habitualment associat amb més medicaments, o bé retrovirals o bé azitromicina, corticoides o interferó, per exemple.

Tanmateix, ara cal decidir si el moment adequat per a introduir la hidroxicloroquina i/o les seves associacions farmacològiques és quan el pacient ingressa a l’hospital, ja amb una dificultat respiratòria important amb infiltrats pulmonars o destret respiratori de camí cap a l’UCI, o bé el moment de prescriure aquest medicament és a partir dels primers símptomes de la malaltia, a l’atenció primària.

Algunes persones, metges i altres professionals que s’hi dediquen, pensen que al moment d’ingrés a l’hospital ja és tard i que s’obtindrien més bons resultats si aquests fàrmacs s’administressin al principi i els malalts no es deixessin a casa amb paracetamol i prou, a veure cap on evolucionen abans de prendre una decisió terapèutica posterior.

D’ençà del 17 de març que es fa així a la República d’Itàlia, on s’ha obert la lliure prescripció d’hidroxicloroquina a tots els metges, fins i tot els de poble, com també tots els altres medicaments (azitromicina, corticoides, etc.).

Pel que fa a la República de França, s’hi han començat a recollir signatures* amb aquest propòsit, juntament amb un manifest, encapçalat per dos ex-ministres de Sanitat, professors d’universitat, catedràtics i científics en general. En tres dies ja gairebé han arribat a 500.000 signatures en favor d’avançar el tractament de la hidroxicloroquina als primers símptomes.

És per això que CAL que les autoritats sanitàries del nostre país permetin d’administrar la hidroxicloroquina i/o l’azitromicina a partir dels primers símptomes de la infecció per Covid-19. 

CAL un pla especial de medicina primària per a afrontar la infecció de la Covid-19 des dels primers símptomes, amb personal voluntari d’atenció primària perfectament equipat amb els EPI i amb tot el material necessari i que es dediqui exclusivament a la infecció. Això permetria de mantenir el seguiment de les patologies cròniques i agudes de la resta de la població, que ara van quedant mal ateses. 

CAL que es protocol·litzi el procés de diverses maneres, fent possible, per exemple, que la medicina primària prescrigui inicialment l’azitromicina i que al cap de vint-i-quatre hores hi sigui afegit el tractament amb hidroxicloroquina a l’hospital comarcal, en cas que el metge de primària vegi que cal descartar certes contraindicacions o interaccions segons la simptomatologia i el pacient. Això també ho podria fer l’equip de primària entrenat. El pla de desconfinament que dissenyi el doctor Mitjà pot ser del tot insuficient si no va acompanyat d’un pla de salut i especialment d’un pla de salut a la medicina primària com el que proposem.

També CAL que les autoritats sanitàries del nostre país retirin la limitació administrativa de prescriure hidroxicloroquina a tots els metges, que han de tenir tota la llibertat de prescripció que exigeix l’exercici de la professió mèdica. 

Miquèl Maresma Matas
Metge per la Universitat de Barcelona i diplomat per la Facultat de Medicina de Marsella

 

*L’associació farmacològica de la hidroxicloroquina amb l’azitromicina (Zitromax) va sorgir d’una observació clínica de Institut d’Infectologia de l’Hôpital de la Timone de Marsella. La primera comunicació fou el 19 de març de 2020 i més endavant hi hagué una comunicació amb mes de vuitanta pacients. Els enllaços següents tenen vinculació amb aquest tema i amb l’experiència de Marsella, on la mortalitat és més baixa que a tot l’estat francès. De fet, a l’Institut d’Infectologia hi ha la més baixa de tot Marsella (0,45% dels pacients tractats amb HCLQ + AZT, dades 8-4-20).

https://www.mediterranee-infection.com/covid-19/

https://www.vilaweb.cat/noticies/dos-ex-ministres-de-salut-encapcalen-un-manifest-exigint-a-macron-destendre-lus-de-lhidroxicloroquina/

https://www.change.org/p/ephilippepm-traitement-covid19-ne-perdons-plus-de-temps-neperdonsplusdetemps?recruiter=58578162&utm_source=share_petition&utm_medium=twitter&utm_campaign=psf_combo_share_message&utm_term=pss&recruited_by_id=c6d9d980-decf-0130-b336-38ac6f16d25f&share_bandit_exp=message-21302443-fr-FR&share_bandit_var=v1

https://www.vilaweb.cat/noticies/magda-campins-coronavirus-no-tenim-el-volum-dingressos-que-hi-havia-la-setmana-passada/

https://www.diariofarma.com/2020/03/26/laboratorios-rubio-fabricante-de-hidroxicloroquina-preparado-para-aumentar-su-produccion

—https://www.diariofarma.com/2020/03/27/aristo-pharma-confirma-la-entrega-de-todas-sus-dosis-de-hidroxicloroquina-unas-200-000-a-sanidad

https://www.vilaweb.cat/noticies/joan-martinez-benazet-primer-cal-salvar-la-pell-no-pot-haver-hi-dubtes-sobre-si-cal-triar-entre-leconomia-i-la-vida/

https://www.laprovence.com/article/sante/5951216/coronavirus-alpes-de-haute-provence-la-vie-peut-basculer-du-jour-au-lendemain.html

https://www.lavanguardia.com/local/maresme/20200328/48127100685/coronavirus-can-ruti-bonaventura-clotet-carles-mitja-arenys-de-munt-ensayo-clinico.html

https://www.lavanguardia.com/vida/20200330/48168247904/coronavirus-hidroxicloroquina-segura-enfermos-covid-19.html

https://nuevodiario.es/noticia/8022/internacional/hidroxicloroquina-cada-12-horas-y-un-comprimido-de-azitromicina-por-dia-pueden-derrotar-la-pandemia:-el-tratamiento-es-eficaz-es-inmoral-no-usarlo-dice-el-infectologo-frances-didier-raoult-que-afirma-haber-derrotado-la-enfermedad.html

https://www.youtube.com/watch?v=6TjMiODX4Z8

The post Cal la hidroxicloroquina des del primer símptoma appeared first on VilaWeb.

El govern acorda amb el sector de les lletres de celebrar un Dia del Llibre a l’estiu per substituir Sant Jordi

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha acordat en una telereunió amb representats dels escriptors, els llibreters, els editors i els il·lustradors celebrar un Dia del Llibre a l’estiu que substitueixi el Sant Jordi que no es es podrà fer enguany pel coronavirus 2019. En paral·lel, també s’ha pactat que el 23 d’abril hi haurà un Sant Jordi virtual, ‘amb gran activitat a la xarxa’.

El Dia del Llibre alternatiu de l’estiu permetrà llibreries, editorials i entitats treure les parades al carrer, amb els escriptors firmant presencialment les seves obres. La consellera ha reiterat que aquesta podria ser la ‘gran festa de la recuperació de l’activitat presencial’ quan retorni la normalitat.

Pel que fa a la data en què se celebraria aquest Sant Jordi estival, encara no s’ha concretat perquè es vol complir les màximes garanties des del punt de vista sanitari, i cal veure com evoluciona la pandèmia, segons s’indica des del Departament de Cultura.

D’altra banda, Vilallonga ha avançat que s’activarà ‘amb caràcter imminent’ un nou portal web del Departament de Cultura que contindrà tota la informació específica útil per a aquests dies de confinament, i també inclourà un apartat dedicat a Sant Jordi i el Dia del Llibre, amb actualització constant de continguts.

Cal recordar que a mitjan març el Gremi de Llibreters ja anunciava que davant l’aleshores possible suspensió de Sant Jordi pel coronavirus buscava una nova data per a la festa del llibre. La presidenta del Gremi, Maria Carme Ferrer, instava a fer ‘una gran festa’ igual que la del 23 d’abril però en una altra data. El Gremi de Llibreters alertava aleshores de la desaparició de ‘moltíssimes llibreries’ davant una situació ‘molt preocupant’, i per això demanaven ajuda a les administracions.

The post El govern acorda amb el sector de les lletres de celebrar un Dia del Llibre a l’estiu per substituir Sant Jordi appeared first on VilaWeb.

Cinta Pascual: ‘El Departament de Salut no sap quants morts de coronavirus hi ha a les residències’

Des de l’inici de la pandèmia el govern ha prioritzat els esforços en els hospitals, deixant sense cobrir el flanc de les residències de gent gran. Aquests centres s’han vist desproveïts de material de protecció i serveis medicalitzats, fet que ha provocat la baixa de molts treballadors i una alta mortalitat en les seves dependències. Avui, i  gairebé un mes després de la crisi sanitària, el departament de Salut ha assumit les competències de totes les residències del país.

La presidenta de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (Acra), Cinta Pascual, diu que això no canviarà res fins que no arribin EPIS, PCR i reforços als centres. També posa en qüestió el recompte de morts a les residències que fa la Generalitat: ‘És impossible, si no es fan les proves, saber quanta gent ha mort de coronavirus’.

Avui la Generalitat ha assumit la competència de les residències. S’ha tardat massa?
—Nosaltres el que demanem és que el Departament de Salut assumeixi la competència, pel que fa a la solució, d’una crisi que no és social i que és sanitària. El que ens ha faltat durant tots aquests vint-i-set dies són EPIS, PCR per a fer un cribratge de la població, personal sanitari i recursos sanitaris. Això és el que hem demanat sempre. Fins ara el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies s’ha fet càrrec de les residències però no tenia els recursos per a fer front a la crisi sanitària. Calia posar-los i era el Departament de Salut qui ho havia de fer.

La decisió hauria d’haver arribat abans?
—Crec que Salut, en un moment de col·lapse del sistema, primer ha prioritzat les UCI, després els hospitals i al final nosaltres. El que reivindiquem des de fa dies és que tenim les 57.000 persones més dependents del sistema, les més vulnerables, i Salut havia de veure que calia posar els recursos.

A efectes pràctics, què suposa que el departament de Salut assumeixi les competències?
—A veure, a efecte pràctic, si Salut no posa els recursos necessaris estarem igual que ara. A nosaltres encara no ens han solucionat el problema. El fet que Salut hagi assumit competències no vol dir res, necessitem acció. Nosaltres no demanàvem que Salut agafés la competència. Demanàvem que Salut es responsabilitzés de la seva part, que era la part de la crisi sanitària. És que fins i tot el Departament de Treball crec que també ho havia demanat perquè això és una crisi sanitària i no social. Ara, després d’haver assumit les competències, esperem es doni compte de la situació.

Què els manca ara mateix a les residències?
—El més important ara mateix són les PCR, per a saber quin és el grau d’afectació exacte en una residència i quantes infeccions hi ha. Fa falta una valoració clínica de cada usuari. Si tu vas a visitar una residència i fas les PCR, algunes persones hauran d’anar directament als hospitals, això és importantíssim. D’altres es quedaran a la residència, però has de poder fer un bon cribratge per a decidir exactament el tractament que has de fer a cadascú.

I als treballadors?
—A aquests també se’ls han de fer els tests perquè n’hi ha més de quatre mil a casa seva. I s’ha de poder saber si ja han passat la quarantena i poder incorporar-se al sistema. És a dir, tenim una crisi epidemiològica, i una crisi de personal i recursos. Per això cal activar ja les persones que han passat els quinze dies de quarantena. I per descomptat, també fan falta serveis medicalitzats.

La Generalitat ha informat avui mateix que Catalunya ha registrat un total de 1.123 morts amb coronavirus en residències des del 15 de març. Esteu d’acord amb les dades?
—Jo crec que Salut no sap els morts de coronavirus que hi ha a les residències. A mi m’han d’explicar-ho. A moltes residències on han causat defunció no s’hi ha fet cap prova. Donen per fet que són de coronavirus. El que sí que sé és que el sector té cada mes, aproximadament, unes mil defuncions per processos normals. Estem parlant que el gran percentatge de la gent que estem cuidant, són malalts avançats. Per tant, és impossible, si no es fan les proves, saber quanta gent ha mort de coronavirus.

Llavors, qualsevol mort que teniu ara mateix, passa a comptabilitzar-se com a mort de coronavirus.
—Així mateix. Ells donen per fet que una persona que tenia febre ja és coronavirus. I estic convençuda que sí, que hi ha hagut moltes morts per Covid-19, però que moltes altres no. I per a nosaltres això és molt important. No només pels números, sinó per la mateixa família que ha de saber de què ha mort el seu familiar. Estem oblidant una part importantíssima com és el procés de dol. El que estan vivint les famílies sense poder acomiadar-se… No els que estan a la residència, sinó els de l’hospital. Perquè els que estan a la residència tenen un avantatge i és que el centre coneix molt bé les famílies i podem fer un bon acompanyament.

Teniu constància que s’estigui discriminant el col·lectiu de gent gran a l’hora de decidir qui ingressa a un hospital i qui no?
—Nosaltres tenim constància que hi ha persones que per tipologia, no podrien superar una pneumònia i quan consideren que no tenen possibilitats de sortir-se’n, doncs amb els recursos que hi ha, els deixen majoritàriament a les residències.

I que se’ls discrimini a l’hora d’entrar a l’UCI?
—Bé, amb el que veiem tots que ha passat a Itàlia i per les notícies que tenim, ens podem imaginar què passa quan les UCI estan col·lapsades. Ara no ho estan i jo espero que tothom tingui les mateixes possibilitats.

Suposo que mai no havieu imaginat que viuríeu una situació com aquesta.
—Sincerament no, mai a la vida. Possiblement, com a professional, estic passant els pitjors dies de la meva vida. I no s’ha acabat. Ens dol veure criminalitzades les residències. ‘Aquí s’han mort quinze persones, a tal residència se n’han mort vint més…’. Però què ens pensem? A dins les notícies no es té en compte que hi ha hagut vint professionals que han estat a primera fila i que s’han deixat la vida lluitant sense EPI i sense els recursos necessaris. Encara hem de sentir aquestes coses? La residència és una casa, mai no hem tingut serveis sanitaris més enllà d’infermeres unes poques hores per a fer un seguiment d’un malalt crònic. Les residències no tenen ni metges, ni infermeres, ni respiradors, ni sèrum… No n’hem tingut mai! I sembla que se’ns demanin coses que a un servei social no se li poden demanar ni exigir.

The post Cinta Pascual: ‘El Departament de Salut no sap quants morts de coronavirus hi ha a les residències’ appeared first on VilaWeb.

El món de demà comença avui; el nostre, també

Estrictament parlant, va començar ahir: sempre venim d’alguna banda, i en paguem errors i encerts. Però avui és l’ahir de demà, i és des del present des d’on tenim, ves quina obvietat i per minsa que sigui, capacitat d’intervenció.

Aquesta pandèmia que ens ha tocat de viure ens encara diàriament amb els nostres temors, les coses que ens pensàvem que teníem resoltes, les que donàvem per fetes, les que ens permetíem d’aparcar més o menys tranquil·lament. La realitat se’ns ha trasbalsat, tenim temps per a pensar, les incerteses fan incòmode acte de presència i és lícit, fins i tot potser inevitable, de preguntar-nos pel món de demà.

I ho fem. I potser optem per la resposta benintencionada, i ens diem que d’aquesta aprendrem a valorar les coses veritablement importants, les que no ho semblen, que tindrem més consciència de la pròpia i inevitable feblesa, de la pròpia i inevitable mortalitat, i que per això valorarem més la vida, la música o el silenci, l’abraçada. Que ens adonarem per fi, passats més de dos mil anys, de l’avís que ens va deixar escrit el filòsof i poeta, el savi Lucreci, i que feia, en dramàtica exclamació: ‘Oh cors, tan cecs! En quines tenebres, per quants de perills s’escola aquest temps de la nostra vida, tan escàs com és!’

I que a partir d’ara l’aprofitarem.

O també pot ser que no, que ràpidament ens oblidem de les coses que ens sembla que hem après, i que la vida ens torni al xipolleig d’abans del virus. Amb les penes individuals al sarró de cadascú, amb un mer tancament col·lectiu de parèntesi.

Però hi ha una altra possibilitat encara: que, passada la crisi pandèmica, donem per bones mesures de control, que normalitzem un seguit d’excepcionalitats, i que s’hi quedin. Determinades retallades de drets i llibertats que altrament de cap manera no acceptaríem. O, encara pitjor, que es normalitzin (o que es reclamin!) respostes autoritàries davant d’aquest gran capgirament.

La preocupació pel control social no ve d’ara, és clar. És tan sols que aquesta estranya situació li pot donar molt de camp i excusa per córrer. I que ja hi ha veus que ens n’avisen. Són els mòbils i les càmeres i les xarxes i les targetes de crèdit i el reconeixement facial i el que sigui i que vingui ara seguit. O, més exactament, l’ús que se’n fa. Un editorial recent de Vicent Partal, per exemple, de segur que ho recordeu, ens n’alertava: és ‘L’amenaça de la tecnodictadura’.

En el nostre context concret, a més a més, en aquest tros de món que en diem casa, al nostre petit país encara sotmès, el control l’exerceix, ai, l’estat espanyol. Cosa que significa centralització i passar el ribot a les autonomies i posar-ho tot, tot tot, sota l’ordeno y mando de quatre ministeris. Seus i ben seus. Muy espanyols i mucho espanyols. Orgullosos de ser-ho i això és el que compta. Perquè ja sabem, i així ho repeteix el ministre que toqui, o el militar, en conferència de premsa, que si el món no se n’ha adonat pitjor per a ell, que a la meseta castissa, a la Castella dels hidalgos i de les reines que no es renten, els virus se superen (‘es vencen’, en terminologia que defineix marcs mentals i interessos també), i cito literalment, ‘amb l’orgull de ser espanyols: l’orgull que la unitat aconsegueix de vèncer la Covid-19’.

La qüestió, aquí, però, diria que ja no és la seva estultícia, el nacionalisme imperialment tronat amb què es pensen que poden compensar tantes mancances, sinó el nostre acatament. La qüestió és mirar aviam si, igual com es va acceptar (fent-hi morros, fent constar en acta, enviant un memoràndum: acceptar) el refotut 155, s’acceptarà ara això, aquest nou tancament autoritari a l’espanyola.

Perquè la normalització de l’excepcionalitat es podria traduir, aquí, a més a més, en la normalització de la intervenció de l’estat espanyol; una intervenció que ja salta de negar en rodó l’expressió democràtica mitjançant el vot en referèndum d’autodeterminació a qüestionar o degradar l’autonomia actual. La subordinació (desesperant i de conseqüències dramàtiques) dels governs autonòmics als quatre genets ministerials espanyols (Interior, Defensa, Transports i Sanitat) ha normalitzat coses innormalitzables: la supeditació de la gestió sanitària (amb competències transferides, cal recordar-ho?) als designis estatistes o l’enviament de soldats a patrullar (a patrullar!) pels carrers (i la por que sembla que hi hagi de criticar-ho, per un trist que no sigui dit) en són tan sols dos exemples descarnats. Espanya, l’estat, el poder condensat a Madrid, pren o desprèn decisions sense encomanar-se a ningú. I a les autonomies que-nos-dimos-entre-todos menys que a ningú.

El tancament de files (com els agraden les expressions militars!), la centripetació que significa aquestes noves conxorxes de la Moncloa que ara es volen treure de la màniga, no sembla sinó l’expressió de la sortida autoritària que prepara Espanya. Per a l’endemà de la crisi del virus. Des d’una mica abans. Força abans.

Que no ens agafi desprevinguts.

The post El món de demà comença avui; el nostre, també appeared first on VilaWeb.

Simona Levi: ‘Tenim uns quants mesos per a posar les bases d’un futur que pot ser molt millor’

Simona Levi és un referent de l’activisme digital. I en un moment de crisi com aquest que ha desencadenat la pandèmia de la Covid-19, la seva veu és més necessària que mai. Perquè aquesta crisi, tan transversal, afecta de ple un àmbit en què ella fa molts anys que treballa: la democratització de la xarxa i la vigilància i la denúncia dels abusos d’autoritat i de les intromissions en els drets dels ciutadans que s’hi cometen. Perquè caldrà trobar la manera de sortir de la crisi, contenint l’epidèmia i alhora protegint la nostra privadesa. Com es farà? Levi, amb la plataforma Xnet, ha formulat un esborrany de proposta perquè els ciutadans ho puguin controlar, i perquè aquest desconfinament anhelat esdevingui també una oportunitat de fer les coses millor. És optimista, i no tan sols veu la por que plana pertot aquests dies; també observa esperançada la capacitat de la gent d’ajudar-se, de fer xarxa i de superar envits terribles.

Com us va el confinament?
—Per una banda, tinc una situació fàcil perquè aquí no hi tinc família, ni tampoc fills. La família és a Itàlia, i això és complicat. Els meus pares són grans. I, d’una altra banda, treballo molt a preparar la manera d’aprofitar aquesta desgràcia per a millorar les coses quan en sortim.

Aquesta crisi pot ser una oportunitat, però també és un moment de molt de risc.
—Sí, exacte. I ara s’entén la importància que té el món digital. I vull ser molt responsable. Penso que amb totes les dificultats que hi ha hem tingut la sort de tenir un govern a l’estat espanyol com el d’ara i no un altre. Amb tots els errors que han fet, és clar. Perquè amb un govern de dretes la situació realment seria molt pitjor.

El govern de Sánchez ha comès molts errors, ha utilitzat un llenguatge bel·licista, ha fet sortir l’exèrcit, ho ha aprofitat per a recentralitzar…
—Pensem que un grau de centralització en un moment d’emergència és important, però per la via d’una coordinació. Però la centralització pel broc gros, en bloc, com a concepte absolut, ha demostrat ser un error. Jo vinc de la cultura de la descentralització d’internet i dels beneficis que té, i sabem que la centralització sempre es troba desbordada perquè no pot actuar amb velocitat. I no solament és una qüestió territorial, de no haver deixat funcionar les competències a cadascú, sinó que també ho veiem en l’àmbit digital; el Ministeri de Sanitat, per exemple, decideix coses relacionades amb la investigació digital que realment no pot gestionar, ni per competència ni per capacitat. Però encara hauria estat pitjor si aquest govern hagués estat un altre. És cert que la centralització no ha funcionat. I sobre la militarització, hi va haver un moment que parlaven més militars que no ministres, i això no m’agrada. Però possiblement ho hem vist en la menor dosi possible, perquè qualsevol altre govern de l’estat, amb l’aritmètica política que hi ha, hauria implantat una militarització molt pitjor.

Ja que coneixíeu de ben a prop què passava a Itàlia, no us ha impressionat de veure que el govern espanyol no prenia decisions més contundents i anticipades?
—Cal entendre que el que pugui dir s’ha d’emmarcar en una ofensiva brutal de la dreta d’aprofitar això per guanyar terreny. A mi difícilment em pot acusar ningú de fer seguidisme dels governs, però crec que és important no criticar aquest govern si no és estrictament necessari. Nosaltres vam dir que s’havia d’estudiar més i més ràpidament què es feia no solament a Itàlia sinó a la Xina, a Corea…  Sí, ha faltat anticipació, i crec fins i tot que fou un error el 8 de març. Però també vull dir que hem estudiat més casos, i hem vist dèficit d’anticipació a tot arreu.

Dieu de limitar la crítica pel context actual? Però no és perillós de no poder ser obertament crítics amb allò que s’ha fet tan malament?
—Hem criticat coses i en critiquem. Però crec que ara és un moment de construir. Jo vaig apuntant les coses que s’han fet malament, com ara en l’àmbit sanitari, tant per part del govern de l’estat com per part del govern català. No hi ha hagut anticipació, i això ho relaciono amb la necessitat que hi hagi una digitalització de l’administració de manera democràtica. És una cosa que hem defensat durant anys, i ara veiem que l’administració no està a l’altura del sector privat, ni de la societat civil, ni del ciutadà ras. I apunto solucions per corregir immediatament aquests errors. Sóc particularment sensible perquè l’aplicació mòbil que ha fet el govern espanyol és atacada constantment, per una vegada que es fa una cosa que, tot i que té defectes, no està pas malament. Aquesta cacofonia de crítica no ajuda en una situació d’emergència a tractar els problemes. Sí, estic d’acord que s’ha de criticar tot allò que sigui criticable. Evidentment, s’ha esgotat tot el personal sanitari, i no únicament; s’han fet moltes coses malament. Però en aquest moment penso que la millor crítica són les propostes de millora, perquè així ajudem a aportar la solució. No és un moment normal i la crítica s’ha de fer de manera responsable.

—Hi ha el perill de caure a l’altre extrem, que és qualificar qualsevol crítica de deslleialtat i pretendre que no n’hi hagi. I això ja ha passat.
—Sí, hi estic d’acord. Entenc que no tothom ho pot fer, però és que a nosaltres Podem sempre ens ha considerat deslleials. Sempre hem estat molt crítics i quan hem criticat hem mirat d’aportar solucions. I solucions immediates. És cert que el govern espanyol està a la defensiva, però també és cert que tindrà una gran fragilitat, i aquesta fragilitat l’hem d’aprofitar perquè pot ser positiva, ocupant-la amb coses constructives. Perquè de les coses destructives ja se n’ocupa la dreta amb molts bons resultats.

Com es pot controlar d’ara endavant l’epidèmia de manera eficaç i no vulnerar la privadesa i els drets de la gent? Es prenen decisions preocupants en aquest sentit?
—Entre el que diu el BOE i el que fa la Secretaria de Digitalització i Intel·ligència Artificial del govern espanyol, nosaltres hi detectem una dicotomia. El BOE introdueix elements que poden ser preocupants, com l’esment a la llei 3/1986, que permet el control de malalts dels familiars. Veiem que hi pot haver una intenció autoritària, o bé de cobrir-se i protegir-se al màxim amb totes les opcions que dóna la llei. L’ordenament jurídic espanyol no preveu la possibilitat d’un control retroactiu del rastreig de moviments si no és per qüestions estrictament policíaques. Per una altra banda, hi ha una secretària d’estat que tot i que té relacions fortes amb grans corporacions en tot moment té una atenció particular a les dades personals i fins i tot allibera el codi d’aquesta aplicació. No havíem tingut mai en un lloc clau com aquest en l’àmbit digital una persona realment competent. Els activistes contra la vigilància en línia sempre ens hem hagut d’enfrontar a persones que pràcticament no tenien cap competència sobre el món digital i que treballaven al servei d’uns interessos. Jo no sé si aquesta dona treballa al servei d’uns interessos, però sé que si més no és competent, i això és una oportunitat, tornant al que us comentava abans. Fins que no em demostri el contrari continuaré fent propostes perquè és possible que aquí hi hagi un camí.

I en què es basa la vostra proposta?
—Proposem que el cercle virtuós que hi ha d’haver no sigui solament públic i privat, sinó també amb la societat civil, i a un nivell d’igualtat. Hem de pensar un sistema que no sigui que, mitjançant l’ajuda d’uns privats, l’administració vigili la societat civil, sinó que l’àmbit públic demani al privat de fer una automatització que ens permeti a nosaltres de ser àgils en l’ús de les nostres dades. Bàsicament proposem un hackeig en el sentit positiu de la llei de retenció de dades. Aquesta llei, en resum, diu que les companyies han de desar les dades només perquè la policia les utilitzi per a resoldre delictes. Però alhora, com que aquestes dades són nostres, en qualsevol moment hem de poder-hi accedir nosaltres. Perquè són nostres.

Com es concretaria això, a la pràctica?
—Si jo estigués malalta de Covid-19 m’agradaria poder avisar les persones que m’he anat trobant durant els darrers quinze dies, tant a la vida personal com al supermercat o a la feina. Voldria poder-los avisar del seu risc. Si s’automatitzés per al propietari la manera d’accedir a les seves dades, que tenen les companyies, podríem tenir els mateixos beneficis que han tingut els xinesos amb un ús a gran escala del control de dades sense haver de renunciar als drets civils. Així la societat civil seria un actor igualment important que el sector públic i el privat.

Però, per començar, i per tenir aquestes dades de mobilitat, tothom s’hauria de geolocalitzar igualment mitjançant una aplicació.
—No sé si és una aplicació. El plantejament de l’app té dos problemes. Primer, en el cas del Ministeri de Sanitat espanyol, no té interoperabilitat. És a dir, et fas el diagnòstic de símptomes, però si resulta que estàs malalt només et diu que truquis a urgències, però no t’endolla a un canal ja preparat per a qualsevol persona que tingui resultat positiu en l’app i que generi una reacció automàtica. I això és perquè la Secretaria de Digitalització i Intel·ligència Artificial arriba fins allà on pot arribar i falta la interoperabilitat amb l’emergència. Què hauria de fer l’app, doncs? Si tu estàs malalt, has de tenir un canal que respongui a la informació que hi dónes, però per una altra banda hauria de poder advertir les persones amb qui t’has trobat les darreres dues setmanes. Què fan els xinesos? És l’estat que avisa els contactes, i els situa en un mapa, assenyalant-nos públicament, fent aflorar la vida privada de totes aquestes persones.

I aquí hauries de ser tu que els avisessis. Però com?
—Si tu ets positiu de Covid-19, imagina que t’arriba automatitzat un fitxer que et diu que ahir vas estar una hora en un lloc determinat, per exemple a casa de la teva mare. Aquesta informació ja existeix. Tu pots saber quant temps has estat en un lloc i quins altres telèfons hi havia al mateix temps. Això et permetria de fer un avís a aquestes persones, a diversos nivells, perquè no és igual al supermercat que a la feina o a casa d’un familiar, on has tingut un contacte més intens. Això s’hauria d’automatitzar, però tu hauries de decidir què fas amb les teves dades, i no l’estat de manera obligatòria.

—Ja fa un temps que hi ha aplicacions sobre el control de la Covid, com ara StopCovid19Cat a Catalunya. Què en penseu?
—Tant l’app de Catalunya com la de la Comunitat de Madrid no són comparables amb aquesta que llança ara el govern espanyol. Les dues anteriors no tenen el mateix nivell de seguretat que aquesta. No és que defensi l’app del ministeri, però és que no totes són iguals. Totes fan una funció que és real ara mateix, que és descongestionar el servei d’emergències, i això és interessant. A part d’això, és dubtosa la no perniciositat de les apps. Si alguna d’aquestes aplicacions portés una connexió directa amb emergències quan tinguis un problema, quan te n’hagis diagnosticat, tindria sentit que et demanessin totes aquestes dades que demanen. Però ens demanen unes dades que hem de saber per a què serveixen. Mentre l’app de l’estat espanyol almenys (almenys!) ho explica, i té un cert sentit, la de Catalunya i la de Madrid donen unes explicacions que no són suficients. Quina necessitat tens de tenir tota aquesta informació teva si després has de trucar a emergències i et tornaran a demanar aquestes dades? A més, tenen el codi tancat, no sabem quines empreses hi ha darrere ni sabem quant han costat ni com gestionaran aquestes dades. Són poc efectives, més enllà d’ajudar a descongestionar el sistema sanitari.

Què ha de tenir en compte la gent que se les descarregui perquè no es faci un ús no desitjat de les seves dades?
—Si el propòsit és de fer un autodiagnòstic, no hauria de caldre descarregar l’app al telèfon amb geolocalització, sinó que amb una web n’hi hauria d’haver prou. Si només t’ha de dir si estàs malalt, no cal que et geolocalitzi. Si no és que sigui per a dirigir-te a un centre d’emergències o a un altre. Però et podria demanar on ets, tu respons i et diu on anar, i ja està. Per a nosaltres, les raons per a descarregar l’app al mòbil no són sensates.

L’aplicació de la Generalitat demana el número de targeta sanitària per a poder fer el test, i després si vols activar la geolocalització. La gent pot pensar que està bé que ho demanin, perquè així tindran accés a l’historial sanitari, i podran saber on ets si se’t compliquen els símptomes, i et podran dir el centre sanitari més adient on adreçar-te… D’aquesta manera també podran saber quins són els focus de més concentració de malalts de Covid-19 i on cal estar més alerta. No són propòsits raonables?
—Sí, hi estic d’acord. Si no fos que per a tot això no cal que et tinguin geolocalitzat, sinó que et podrien demanar quin codi postal tens, i la targeta sanitària també pot deixar fora tothom qui no en tingui. Sí que està bé que permetin que la geolocalització sigui voluntària. Però molta gent s’ha anat instal·lant l’app sense aquestes precaucions. I l’app també té el codi tancat. Vull dir que amb una simple web, amb molt pocs diners i amb eines obertes, demanant l’edat que tens, on et trobes en aquest moment i amb una petita aplicació pots comprovar el lloc més pròxim on pots anar si et cal atenció, això es pot fer. Aquest desplegament de temps, recursos i dades de les persones per a nosaltres no és equilibrat amb el resultat que se n’obté. O si més no amb el que es comunica, perquè potser sí que aconsegueixen coses increïbles, però no és pas el que s’ha comunicat.

Si en la fase de desconfinament em diuen que cal que faci ús d’aquesta aplicació o d’una de nova per a poder controlar si encomano la malaltia a més gent en cas que la tingui, què caldrà vigilar?
—És que caldria que els asimptomàtics poguessin fer un test per saber si tenen la Covid-19 o l’han passada, i els simptomàtics aquesta anàlisi voluntària i retroactiva dels contactes que han tingut els darrers dies. Aquí hem de veure com funciona: o vigilem tothom que es belluga o hauríem de no vigilar ningú i deixar sortir només els que no són malalts. Si no, no entenc de què ens ha de servir monitoritzar els desplaçaments de la gent.

—Dieu que Google ha humiliat els governs quan ha publicat les dades de l’impacte en la mobilitat del confinament.
—Sí, perquè el govern espanyol fa ara l’encàrrec de l’estudi d’impacte, i tot just comença a posar-s’hi, com altres estats, i Google ja ho té fet. Hem de pensar que una de les principals activitats d’investigació de Google és l’armamentística i d’espionatge. O sigui que no menteixen quan diuen que són els més avançats en aquesta mena d’estudis. Però això són armes de control en massa, i hem de veure si volem continuar deixant que unes determinades empreses siguin tan avançades en aquest sistemes de control o si hem de començar a regular aquest coneixement de manera que siguin a l’abast de tothom. Són dades sensibles, i hem de veure què és públic i què no. Però no pot ser que només grans corporacions tinguin tota aquesta informació de manera privativa, perquè aquesta informació ha de beneficiar amb rapidesa el bé comú, de tothom. Google va demostrar que era absolutament imprescindible i que va fer allò que els governs havien de fer i que ho va fer millor que ningú.

Teniu por que després d’aquesta crisi visquem en un món més vigilat i més autoritari?
—És que jo sempre tendeixo a ser optimista, i veig les crisis com a oportunitats. Ha estat un impacte tan fort que la gent ha entès coses que nosaltres, a l’activisme digital, fa temps que diem, i això serà molt útil. Per exemple, la preocupació per la geolocalització, aquesta pregunta, abans nosaltres sempre en parlàvem i tothom ens deia, ui, quines paranoies. Doncs ara tothom ho té molt present, en aquest moment de la seva vida. Si més no, hem fet un salt en la comprensió de la gent d’aquest context digital i de la importància que tingui unes normes democràtiques. He de dir que anàvem cap a una situació descontrolada i que ara tenim una consciència social més gran sobre això, que permetrà d’introduir més respecte per als drets.

També hi ha la por. Com es podrà tirar endavant sense desempallegar-se de la por d’interrelacionar-se, de confiar en l’estrany, quan són elements tan importants en el treball en xarxa i descentralitzat que propugneu.
—Sí, és cert. Però al mateix temps ja heu vist que ha estat un treball en xarxa que ha permès de fabricar més respiradors, com s’ha organitzat la gent en xarxa, i com la gent ha vist la importància de tenir una administració amb un bon accés a internet, unes escoles ben digitalitzades i sense abusos de dades… Justament per això treballo en la manera de fer la sortida, perquè mentre aquesta consciència continuï viva tenim uns quants mesos per a posar les bases d’un futur que pot ser molt millor per a la sanitat, per a una administració més digital i més àgil i més humana, i crec que es pot aprofitar.

The post Simona Levi: ‘Tenim uns quants mesos per a posar les bases d’un futur que pot ser molt millor’ appeared first on VilaWeb.

Enric

Ahir es va saber que a conseqüència de la Covid-19 s’havia mort a Lleida Enric Sirvent. El batlle de la ciutat, Miquel Pueyo, ho va anunciar dient que era ‘un bon home, un lleidatà que simbolitza i representa els ciutadans que van ser agredits el Primer d’Octubre’. Pueyo és un polític poc corrent, amb una coherència que ve de dècades i amb una capacitat especial de ser pròxim a la gent, que queda retratada de nou en l’homenatge que va saber retre, com calia, a aquest veí tan especial.

Enric va ser a punt de morir el Primer d’Octubre, en el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Aquell dia, Sirvent era amb la seua dona a la porta del centre cívic la Mariola de Lleida, col·legi electoral del referèndum, quan van arribar una setantena d’agents per endur-se’n les urnes. Abans, però, van atonyinar els manifestants.

Sirvent va ser agredit per dos agents i un altre li va clavar una puntada de peu als testicles, cosa que li va causar una aturada càrdio-respiratòria. L’agressió no va acabar aquí, i un altre agent encara va voler impedir que el reanimassen. Fins i tot mentre li feien les maniobres de reanimació van caure cossos sobre el seu i quan finalment va arribar l’ambulància la policia espanyola la va retenir fins que no va aconseguir de robar les urnes.

Al cap de dos anys, Josep Rexach el va entrevistar ací a VilaWeb. El dia abans Sirvent havia presentat una denúncia contra els caps de la policia espanyola. L’Enric s’hi definia com un ‘home del tros’, aquesta fórmula tan bonica per a parlar del camp, i explicava que no era de cap partit polític, de cap associació ni res, ‘només del Barça’. Va dir que ell no protegia el col·legi, perquè ja no tenia edat per a fer-ho i que no tenia voluntat de barallar-se. I ho explicava amb un relat colpidorament serè: ‘Era mort, però em van salvar. Tot per ser allà davant la porta. Jo davant uns policies ensinistrats, tapats, amb cuirasses, porres i cascs. […] Aquesta gent ja sabia què feia. Jo m’havia d’haver mort, que tinc setanta anys.’

Per sort Enric Sirvent no es va morir aquell dia. Però per desgràcia s’ha mort ara. L’ha mort un virus planetari, però també l’ha mort la incompetència d’un govern espanyol que, en el millor dels supòsits, ‘va dubtar abans d’aplicar les mesures de confinament que haurien pogut salvar milers de vides’.

I faig servir aquesta frase exacta, manllevada a Ferdinando Giugliano i publicada en aquest duríssim article de Bloomberg, la gran revista mundial d’economia. Bloomberg titula, amb tota la raó del món: ‘La tragèdia d’Espanya era massa previsible’. I no s’està de posar sobre la taula dades com ara la fragilitat històrica del sistema sanitari espanyol –amb 4.400 UCI per a una població de 47 milions, comparades amb les 28.000 UCI que té Alemanya, amb 84 milions d’habitants– i el fet que no haja aprofitat la bonança econòmica per rebaixar el seu deute públic.

Per mirar de tapar la seua responsabilitat, el govern espanyol continua insistint cada dia en els tòpics insultants, com aquell que el virus no entén en territoris. Però, sense moure’ns de la Península Ibèrica, l’evidència ens explica d’una manera molt difícil de discutir que l’Enric tindria moltes més possibilitats avui de ser viu si Lleida fos Porto o Coïmbra i si en comptes de Pedro Sánchez el governàs António Costa. Per exemple. Que és, molt probablement, com dir –i quin mal fa dir-ho–, si no ens haguéssem frenat i no ens haguessen frenat, després d’aquell Primer d’Octubre en què la policia espanyola gairebé el va matar.

 

PS: Avui a les sis de la vesprada provarem de fer aquest debat en vídeo sobre l’actualitat del país que vàrem anunciar ahir i pel qual els subscriptors envien (molts) temes a tractar. Us demanem comprensió pels aspectes tècnics perquè és la primera vegada que intentarem una cosa com aquesta i ho farem tots confinats a casa. El debat el podrà seguir tothom des de la portada de VilaWeb i també pels canals de VilaWeb a YouTube i Facebook.

The post Enric appeared first on VilaWeb.

Què en fareu, dels diners que estalvieu aquests dies?

La veritat és que avui pensava escriure sobre la decisió final de la reunió de ministres europeus –que va començar ahir– amb l’objectiu de decidir com instrumenten l’ajut als països més afectats per la Covid-19. Però és evident que no ho puc fer, perquè ni s’ha acabat, ni hi ha hagut conferència de premsa aquest matí per a dir com estava la cosa, ni sembla que la polarització nord-sud sigui menor que fa quinze dies, quan ja es va ajornar la reunió per manca d’acord. Es reprendrà demà, però no sé si tot restarà penjat fins a la següent reunió dels màxims dirigents. Demà, suposo, ja en sabrem alguna cosa més.

Mentrestant, he de dir que m’ha semblat molt interessant una anàlisi que avui ha presentat la Cambra de Comerç de Barcelona en relació amb un aspecte actual sobre el qual no es pensa gaire, ni s’hi escriu, aquests dies: quant hem deixat de gastar les famílies catalanes sense poder moure’ns de casa i amb tot tancat? Han fet una estimació de tot allò que hauran estalviat els treballadors que no s’han trobat econòmicament gaire afectats per aquesta crisi, que calculen que és de dos milions –dels quals mig milió són públics– i arriben a la conclusió que al Principat seran uns 2.200 milions d’euros. Déu n’hi do! És la conseqüència de no poder anar a sopar a fora, ni desplaçar-se el cap de setmana, ni fer compres no necessàries per al dia a dia, ni anar a la perruqueria, ni al cinema, ni a la discoteca… Tot plegat fa un feix de diners que no s’han gastat i, és clar, han deixat d’ingressar els establiments que romanen tancats.

És evident que aquesta xifra d’estalvi acumulat reinjectable en l’economia de 2.200 milions és un màxim potencial, perquè hi ha dos elements que reduiran una mica la possible translació al consum: per una banda, l’augment de l’estalvi de precaució, a causa de la por sobre què pugui passar més endavant, fins i tot en aquells col·lectius que mantenen la feina. Recordem que la taxa d’estalvi en la crisi anterior va arribar al 18% i que avui és del 8%. I, per una altra, el possible canvi dels hàbits de consum després de la crisi.

La xifra final que podran gastar, doncs, serà una mica inferior, però important. I vet aquí que la Cambra fa una crida que em sembla molt interessant a tots els qui es trobin en aquesta situació. Com gastar aquests diners? Faig transcripció directa del consell raonat que dóna la nota. ‘Si s’aconseguís que la major part d’aquest estalvi embassat de 2.200 milions tornés a l’economia mitjançant el consum en els sectors més afectats per la paràlisi de l’activitat a causa de la Covid-19, se’n beneficiarien sobretot la restauració, el turisme, el sector de l’oci i la cultura i el comerç al detall (roba, sabates, electrodomèstics, parament de la llar, mobiliari, etc.), que són els sectors que primer van tancar per la crisi sanitària i que més tard obriran.

A més, cal tenir en compte que la despesa en aquest tipus de serveis té un component territorial de proximitat, per la qual cosa es podria traduir automàticament en un increment del PIB de Catalunya. També cal recordar que són sectors molt intensius en treball i, per tant, també contribuiria a reduir ràpidament la xifra d’aturats.’

En definitiva, la Cambra aconsella que allò que no s’ha gastat aquestes setmanes es converteixi, en part, no en una pèrdua definitiva per als establiments, sinó en una mena de consum diferit. És obvi que no se’ls pot rescabalar del tot, ni de bon tros, perquè el turisme haurà significat una part molt important de les pèrdues, però seria un gest de solidaritat entre tots plegats que, al capdavall, ens beneficiaria com a comunitat. L’anàlisi de la Cambra fa un pas més enllà i calcula que significaria un impacte positiu en el PIB català del 0,9%.

The post Què en fareu, dels diners que estalvieu aquests dies? appeared first on VilaWeb.

David Noguera: ‘Hem demanat que importin professionals d’UCI de la Xina i Corea i no hem rebut resposta’

La crisi del coronavirus 2019 ha posat el sistema sanitari en una situació límit i ha fet que Metges Sense Fronteres (MSF) hagi decidit de desplegar-se a l’estat espanyol després de gairebé dues dècades sense fer-ho. El president de l’ONG a l’estat, David Noguera, està en contacte permanent amb les autoritats catalanes i hi ha membres de MSF que han ajudat, per exemple, a muntar els pavellons hospitalaris de Vall d’Hebron, Sant Pau, l’Hospital del Mar i Sabadell. En aquesta entrevista, Noguera explica el paper de l’organització en l’actual resposta contra el virus i no estalvia crítiques contra la lentitud de les administracions.

Quan va ser la darrera vegada que Metges Sense Fronteres es va desplegar a l’estat espanyol?
—Deu fer uns vint anys del nostre darrer desplegament. En aquell moment, teníem un programa per a l’anomenat quart món, en el qual treballàvem amb sensesostres, immigrants en situació irregular i altres col·lectius vulnerables. Fa deu anys, m’hauria sorprès treballar a Europa, però ara col·laborem en els salvaments a la Mediterrània i ajudant al camp de refugiats de Moria, a Grècia, que és un forat negre i una absoluta vergonya. A l’estat, hem fet alguna actuació puntual com ara el desembarcament de l’Aquarius, ara fa dos estius. Europa no ens és aliena.

Per què us heu desplegat a l’estat espanyol?
—Som gent peculiar i creiem que salvar vides és radicalment bo [riu]. Metges Sense Fronteres normalment no actua en països que tenen sistemes de salut que poden gestionar epidèmies, però en el cas de l’estat espanyol, aquesta capacitat s’ha vist desbordada. I aquesta pressió de desbordament és un criteri per a actuar. De totes maneres, la nostra intervenció té quatre pilars.

Ho podeu desenvolupar?
—El primer és que ens hem ofert a totes les plataformes de gestió de l’epidèmia, és a dir, tots els governs autonòmics, el Ministeri de Salut i altres institucions. Amb algunes, hi hem tingut contacte immediat i hi hem pogut treballar, i amb altres no. No és una crítica, simplement constato els fets. Vivim en una emergència, però les situacions són diverses.

A Catalunya?
—Mantenim converses permanents amb CatSalut, que és el responsable de la gestió a Catalunya, però també amb altres actors, com l’Ajuntament de Barcelona, el consorci sanitari de Barcelona, etc. Però Metges Sense Fronteres no és membre formal de cap taula de coordinació de l’emergència. Nosaltres proveïm informació i idees a les administracions perquè tenim experiència adaptant a situacions excepcionals sistemes de salut que són pensats per al dia a dia. És a dir, reconvertir l’estructura perquè tingui línies directives clares i d’actuació ràpida.

Quina mena de propostes heu fet?
—Hem suggerit possibles intervencions, com ara pavellons hospitalaris, hotels medicalitzats… Ara, l’intercanvi i l’aprenentatge ha estat conjunt. Metges Sense Fronteres no tenia experiència concreta en la pandèmia d’aquest coronavirus, ni tampoc com tractar-la en una ciutat com Barcelona, que és un context molt diferent de Kinshasa, és clar. Dit això, nosaltres hem compartit recomanacions per a respondre a l’emergència i l’administració, que és qui pren les decisions, les ha adaptades a la seva casuística i al seu territori. No és igual l’àrea metropolitana de Barcelona que Vic o Igualada.

Quin és el segon pilar d’actuació?
—L’assessorament tècnic en l’ampliació de les estructures hospitalàries, com els pavellons que ja hi ha disponibles a Vall d’Hebron, Sant Pau, l’Hospital del Mar i Sabadell. En total, seran set o vuit. En aquestes estructures aportem el nostre coneixement a l’hora de crear els circuits nets i bruts per a tractar correctament malalties infeccioses com la Covid-19. De tota manera, el nostre assessorament no és una cosa independent, sempre treballem amb altres entitats i actors, com ara els bombers.

Podrien caldre més hospitals de campanya?
—El pavelló extrahospitalari és una estructura molt polivalent. Serveix per a absorbir una càrrega excessiva de pacients, que pot ser ara o en un potencial segon pic, que tant de bo no passi, però l’has de tenir muntat. En pavellons com el que es va adaptant a Vic, seria idoni que ningú hi jugués a bàsquet els mesos vinents. Ara bé, la decisió de muntar o desmuntar aquestes instal·lacions depèn de les autoritats competents i no pas de Metges Sense Fronteres. Però la seva importància és cabdal. No són tan sols una extensió de l’hospital, també ho poden ser de les residències, si col·lapsen.

I quan la pressió sobre els hospitals disminueixi?
—Els pavellons es poden convertir en ales hospitalàries de la Covid-19, d’aquesta manera, els centres podran tornar a la normalitat. Per dir-ho col·loquialment, els pavellons seran una àrea contaminada, i vista la capacitat de contagi del virus, crec que és important tenir els malalts separats dels hospitals i amb un personal específic i especialitzat per a tractar els pacients.

Quins són el tercer i quart pilar de la vostra intervenció?
—El tercer, el programa de residències. Mirem de facilitar-los materials formatius, però també tenim equips que poden anar als centres a fer formació als treballadors, ajudar a fer separació de circuits per a evitar la propagació del virus, entre més coses. I el quart és una pàgina web només disponible per a professionals on pengem tot el material que elaborem sobre la gestió de la Covid-19. La pàgina està disponible per a professionals d’aquí, però també per a les nostres missions de l’Amèrica Llatina, on la malaltia comença a fer estralls.

Quan creieu que pot durar aquest desplegament?
—No ho sé. És la primera vegada que tenim en situació d’emergència totes les missions de Metges Sense Fronteres. Això vol dir que des de Barcelona tenim concretament vint-i-cinc fronts oberts, que són les missions que gestiona Metges Sense Fronteres Espanya. Francament, és impossible posar terminis a tot plegat. Però la nostra presència a Catalunya i a l’estat durarà mentre ens considerem útils i rellevants. Llavors retirarem progressivament la inversió, però el gruix dels nostres recursos humans ja és en altres punts del món. Tenim uns set mil treballadors a l’exterior i només uns tres-cents a Barcelona.

Què en penseu, de la resposta de les administracions a l’expansió del virus?
—A tots ens ha sorprès la magnitud i la complexitat d’aquesta epidèmia, fins i tot a Metges Sense Fronteres. Però ha costat d’entendre que calia posar tots els recursos públics i privats en la lluita contra el virus. S’ha perdut molt de temps. Crec que ara que tenim el país aturat s’ha entès que l’única cosa que realment es perd és la vida dels malalts. Per què s’ha tardat tant? Perquè les crisis tenen un fort component polític i totes les administracions i actors intenten controlar el relat, però aquestes agendes pròpies moltes vegades dificulten la resposta. De tota manera, els últims quinze dies hi ha hagut un canvi de xip important i s’ha avançat molt.

Què us sembla que el govern espanyol vulgui afluixar el confinament després de Setmana Santa?
—Jo no sóc un expert en la Covid-19, és més, desconfiaria de qualsevol expert que no sigui xinès, perquè aquesta gent viuen al nostre futur. Dit això, és evident que en algun moment s’haurà de relaxar el confinament, però per fer-ho cal tenir els instruments necessaris: proves per a detectar i actuar de pressa sobre el virus, professionals sanitaris, incloses les residències, amb el material de protecció adequat i mesures de salut pública, com ara màscares per a tota la població. Si tenim les eines, el confinament es podrà aixecar a poc a poc. El problema és que em sembla que encara no les tenim.

Què en penseu, de l’estat de les UCI?
—No compartim necessàriament el relat que les UCI han aguantat l’envestida del virus. No pel personal, sinó per una qüestió de recursos. Els professionals han fet una feina i uns sacrificis extraordinaris. Nosaltres creiem que si un sistema de salut és al límit o ha col·lapsat, cal demanar ajuda a l’exterior. Això no és cap humiliació, parlem d’una situació extraordinària, però a vegades no s’entén així. Després d’haver-se explorat totes les vies, fins i tot la fabricació de respiradors d’emergència, creiem que cal importar més professionals. Gent formada que ajudi a descongestionar les UCI, que substitueixi companys infectats i que doni descans als qui ara fan torns exhaustius de dotze hores cada dia.

Heu fet alguna petició concreta?
—Hem demanat al Ministeri de Salut que importi professionals d’UCI de la Xina i Corea del Sud, perquè són els qui tenen més experiència amb la matèria. Però no hem rebut cap resposta. Aquesta petició la fem dins d’un context de solidaritat. És a dir, tant de bo aviat puguem veure metges espanyols i catalans disposats a anar a ajudar a Colòmbia, l’Equador i altres llocs on la pandèmia continuarà colpejant en un futur pròxim.

Què us preocupa més d’aquesta situació?
—Ens preocupen sobretot els col·lectius més vulnerables. En moltes crisis, no dic que sigui el cas, se’ls sol donar per perduts, però és al revés, són les persones que necessiten més atenció. La situació de les residències arreu de l’estat ens preocupa moltíssim. Però no té sentit analitzar aquest problema i el de les UCI com a coses separades, com ha passat en alguns llocs. El sistema, encara que tingui recursos limitats, és un tot i ha de prendre decisions. Quan s’acabi l’emergència caldrà analitzar bé com s’ha actuat i veure si es podia haver ofert una resposta més holística.

A Metges Sense Fronteres heu començat una campanya anomenada ‘Patents, no’. La podeu explicar?
—És molt senzill. La crisi causada per la Covid-19 no pot beneficiar mans privades com les farmacèutiques. Quan es descobreixi una vacuna o un fàrmac, quin preu tindrà? Tu i jo podem pagar vint euros, potser més, per evitar el contagi o guarir-nos, però bona part de la humanitat no s’ho pot permetre. Milions de persones viuen amb dos euros al dia. Una de les grans lliçons que s’han d’extreure d’aquesta crisi és que la salut és un fenomen absolutament global. No té cap sentit resoldre el problema a Europa o els Estats Units i deixar que la malaltia es propagui per l’Àfrica. Cal trobar fórmules imaginatives, les vacunes i els medicaments han de ser accessibles a tothom.

Metges Sense Fronteres té un llarg recorregut com a organització humanitària. Com pot afectar aquesta pandèmia els més vulnerables?
—Contemplem el context actual amb molta preocupació. Les nostres missions a setanta països diferents són ara mateix missions de Covid-19. Intentem col·laborar al màxim, però la nostra casuística s’ha complicat molt. El tancament de fronteres i les barreres administratives, com ara les quarantenes, ens dificulten molt l’enviament de materials i el trasllat de personal. Sols, evidentment, no podem fer res. Per això, hem fet crides a governs i organismes internacionals perquè són els actors que tenen el poder i els mitjans reals per a aturar l’expansió del virus. Però estic convençut que viurem situacions inèdites i esperem índexs de mortalitat altíssims. Penseu en el mal que fa la malaltia a Nova York, i intenteu imaginar què pot fer en una ciutat com Lagos, on viuen vint milions de persones i moltes en condicions d’absoluta misèria. Pot ser un autèntic desastre.

The post David Noguera: ‘Hem demanat que importin professionals d’UCI de la Xina i Corea i no hem rebut resposta’ appeared first on VilaWeb.

Estat d’alarma: més control però menys seguretat

Demà, el govern espanyol proposarà una nova pròrroga de l’estat d’alarma per a continuar certes mesures en el combat contra l’epidèmia del coronavirus 2019. Ja han passat més de tres setmanes d’ençà de la proclamació d’aquest estat d’alarma i, tot i la dificultat de formar-se una opinió política enmig d’una crisi que presenta canvis cada hora, podem tenir alguns elements per a ser molt crítics amb el govern espanyol.

L’estat d’alarma era el marc necessari per a aturar l’economia i frenar els contagis. Però tot i això, es va trigar encara quinze dies a dur a terme aquesta mesura necessària, i fins i tot sembla que molta gent treballadora haurà de tornar a agafar el metro i l’autobús la setmana que ve. Fora de l’àmbit laboral, s’ha estat molt més estricte en la vigilància de la mobilitat de la gent: hi ha hagut més de 3.000 detencions i més de 300.000 expedients sancionadors arreu de l’estat espanyol. Amb força casos d’abusos policíacs en les detencions, dels quals haurien de respondre els agents implicats a partir d’investigacions internes dels cossos. I no s’han previst excepcions necessàries com les dels infants, les dones embarassades i persones amb certes patologies, que necessitarien sortir a passejar.

L’exèrcit patrullant algunes ciutats i l’estat major protagonitzant les compareixences de premsa, en una imatge excepcional si la comparem amb altres països. Retòrica patriotera i assenyalament dels dissidents. Mentrestant, l’ajuda oferta per metges cubans (com a Andorra) i xinesos (com a Itàlia) era refusada també per aquesta combinació d’orgull nacionalista i servitud a les aliances amb els EUA.

L’estat d’alarma hauria d’haver servit per a prendre el control de certes indústries i posar-les al servei de produir material sanitari. En lloc d’això, el control que ha pres l’estat ha anat en detriment dels governs autonòmics, una acció fins i tot contraproduent, com van denunciar diversos governs, que entorpia d’aconseguir aquest material. El mateix es pot dir de les infrastructures de la sanitat privada, sobre les quals s’ha pres formalment el control, però que han estat infrautilitzades.

Amb aquestes mesures el resultat és que, a l’estat espanyol, les xifres de morts per milió d’habitants són les més altes de tots els països afectats. I això ens fa pensar que aquest estat d’alarma s’ha utilitzat per donar una falsa sensació de seguretat mentre no es prenien les mesures més ambicioses de combat contra l’epidèmia. Alarma per a treure els militars i per a tancar la gent a les cases. Però no prou alarma per a aturar l’economia quan cal, per a reconvertir la indústria, per a utilitzar la sanitat privada, per a acceptar ajuda internacional o per a confinar els principals focus de contagi, com va ser el cas de Madrid.

Tot plegat ens fa pensar que, per a la sortida d’aquesta crisi en la seva dimensió econòmica i social, el govern del PSOE i Unides Podem també s’embolcallarà amb la bandera espanyola per tancar files. Per això sentim a parlar d’uns nous Pactes de la Moncloa. Però darrere d’això hi haurà retallades sobre l’esquena de les classes populars, centralització contra l’autogovern dels pobles i cap mesura que pugui molestar les empreses de l’Íbex.

Més control no vol dir més seguretat ni més salut. La raó d’estat per la qual tots hauríem de tancar files és una excusa per a evitar de donar explicacions per una gestió lamentable. El poble català hem de construir una alternativa a tot això.

The post Estat d’alarma: més control però menys seguretat appeared first on VilaWeb.

Hi ha més morts que no diuen? Us expliquem els dubtes que susciten les xifres oficials

Creixen els dubtes sobre si les xifres oficials de morts per la Covid-19 que dóna el Ministeri de Sanitat espanyol són reals. Va ser el ministre del ram, Salvador Illa, qui va dir, en la conferència de premsa de dimarts, que ells només comptaven com a difunts per la Covid-19 els pacients que havien mort amb la prova feta i amb resultat positiu. Alguns periodistes van demanar-li com podia ser que no es comptabilitzessin com a morts per la Covid-19 pacients que morien amb tots els símptomes de la malaltia tot i no haver-los fet la prova. Ahir, en la compareixença al congrés espanyol, el ministre Illa va haver de respondre a aquesta qüestió a diversos diputats. Es va reafirmar en la seva posició i va afegir que aquesta era la manera com es comptaven els morts a la resta d’estats. Només compten com a morts de la Covid-19 els difunts amb la prova feta. Aquesta és la seva resposta:

Ahir, el Ministeri de Justícia espanyol va demanar al registre civil que els facilités les dades de tots els enterraments des del 14 de març, segons que avançava la Cadena Ser. És un intent més d’escatir la xifra real de morts d’aquests dies, més enllà de la xifra oficial. El diari El País informava que, segons els enterraments fets a Madrid, es podia deduir que la xifra de morts per la Covid-19 era de 3.000 persones més.

Espectacular augment de morts anotades als registres civils comparat amb altres anys

El Ministeri de Ciència i Innovació espanyol (no pas el de Sanitat), fa setmanes que, cada dos o tres dies, penja els informes de seguiment de la mortalitat diària. Aquests informes comparen les morts que hi ha aquests dies (no tan sols de la Covid-19, sinó el total de morts) amb les morts que hi ha hagut anys anteriors. I en compara les xifres. Les diferències són molt grans i esgarrifoses.

En l’informe publicat abans-d’ahir, 7 d’abril, hi ha un creixement del 70% de morts a Catalunya des del 22 de març, si ho comparem amb altres anys. Però les diferències també són il·lustratives: a les Illes, l’augment tan sols ha estat del 21%, i al País Valencià, del 47%. Hi ha comunitats que tripliquen els morts, com Castella-la Manxa (un creixement del 196%) i la mitjana a l’estat espanyol és d’un augment del 51% dels morts totals respecte d’altres anys.

El Ministeri de Ciència espanyol obté la informació de les morts totals a partir de 3.929 registres civils del Ministeri de Justícia, que ‘corresponen al 93% de la població espanyola’. Comparen les morts d’aquests dies (en el cas català i valencià, des del 22 de març; en el cas de les Illes, des del 16 de març) amb les morts que hi ha hagut des de l’any 2008. Així comparen les xifres esperables, habituals, mitjanes, amb les d’aquests dies.

Les dades s’actualitzen cada dia, i poden ser provisionals, perquè creix la tardança entre el moment de la defunció i el moment en què es notifica.

La gran disparitat entre les xifres actuals, i les d’anys exteriors s’explica, òbviament, per la pandèmia de la Covid-19, però no únicament. També pot ser que hagi crescut la xifra de morts per altres causes, a conseqüència del col·lapse sanitari en alguns punts. I encara, un altre motiu pot ser, com hem vist, que les xifres reals de la Covid-19 siguin més altes que no les xifres oficials.

Aquests són els quadres i les xifres que es poden veure al darrer informe relatius al Principat, el País Valencià, les Illes Balears, l’estat espanyol i les dues Castelles.

Principat

Xifres del Principat entre el 22 de març i el 4 d’abril de 2020

 

Illes Balears

Xifres de les Illes Balears entre el 16 de març i el 27 de març de 2020

País Valencià

Xifres del País Valencià entre el 22 de març i el 5 d’abril de 2020

Castella-la Manxa

Xifres de Castella-la Manxa entre el 14 de març i el 6 d’abril de 2020

Castella i Lleó

Xifres de Castella i Lleó entre el 18 de març i el 6 d’abril de 2020

Estat espanyol

Xifres de l’estat espanyol entre el 17 de març i el 6 d’abril de 2020

The post Hi ha més morts que no diuen? Us expliquem els dubtes que susciten les xifres oficials appeared first on VilaWeb.

Report diari sobre el coronavirus: desunió a Europa, descoordinació a la Moncloa

Si voleu rebre al vostre correu aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019, cada vespre a les 22.00, apunteu-vos-hi ací.

Per tenir la informació actualitzada al moment, consulteu sempre el Directe de VilaWeb.

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crític amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

La Unió Europea surt cada dia més damnificada de la crisi pel coronavirus, que de moment enforteix els estats. Ara malda per encapçalar un front comú i dirigir alguna cosa, però fins ara no sembla pas que se’n surti. Avui ha quedat malferida en dos fronts. El primer, la reunió de ministres d’Economia i Finances de la zona euro, l’Eurogrup, que ha acabat sense cap acord després de setze hores de negociació. L’emissió de deute conjunt per a encarar la crisi i les condicions per a accedir al fons europeu de rescat (MEDE) són els principals esculls per a un acord. L’esquema de pols és, més o menys, el mateix de sempre: sud i nord. Sobretot entre Itàlia i els Països Baixos. Els italians insisteixen en els coronabons i no volen cap condició per a accedir al MEDE, mentre que els Països Baixos no volen ni parlar de compartir riscs, sinó condicions per a accedir al fons europeu de rescat. Demà repetiran la reunió i en volen treure un conjunt de mesures. Però no és gaire clar que se’n surtin.

En segon lloc, el president del Consell Europeu de Recerca, Mauro Ferrari, ha dimitit per la manca de coordinació i iniciativa de la Comissió Europea a l’hora de combatre la pandèmia. Ferrari només feia tres mesos que exercia el càrrec més alt en l’àmbit científic de les institucions europees. En un comunicat, ha dit que estava ‘extremadament decebut per la resposta europea a la Covid-19’. Segons que explica, va arribar al càrrec essent un entusiasta de la Unió Europea, i el que ha passat l’ha fet canviar de parer. Diu també que va proposar un programa especial per a combatre la pandèmia, però la Comissió l’hi va denegar, argüint que allò era fora de les seves competències. Ho va tornar a intentar, amb un pla per a contenir l’impacte de la pandèmia encarregat per la presidenta Ursula von der Leyen, però als filtres administratius de Brussel·les ‘se’n va desactivar l’impacte’.

Qui sembla que també té problemes de coordinació són els governs català i espanyol, mútuament i separadament. La portaveu del govern català, Meritxell Budó, ha dit que el govern demanaria una pròrroga del confinament total a Sánchez. Per una altra banda, el Departament de Salut es farà càrrec de totes les residències de gent gran de Catalunya, on els morts per la Covid-19 ja superen el miler, després de les crítiques que ha rebut aquests darrers dies el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, que se n’encarregava fins ara. Ho han anunciat els consellers respectius, Alba Vergés i Chakir el Homrani, en la conferència de premsa diària del govern. D’una altra banda, aquest matí la portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha afirmat que els ciutadans podran tornar a fer ‘vida normal’ a partir del 26 d’abril, tot i que amb condicions i instruccions molt concretes. En canvi, el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana espanyol, José Luis Ábalos, ho ha desmentit hores més tard, tot assegurant que encara ‘no hi ha data per tornar a la normalitat’ perquè dependrà i estarà condicionada a la situació sanitària. ‘El dia 26 d’abril acaba la pròrroga de l’estat d’alarma, però això no vol dir que llavors la normalitat al país serà la que volem’, ha dit Ábalos.

En canvi, el govern d’Andorra va per feina. Si ahir el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, assegurà que arribarien més respiradors, avui s’ha sabut que Andorra és el primer estat d’administrar un tractament amb hidroxicloroquina i azitromicina a la població. Benazet ha destacat que el seu objectiu és aplicar cada vegada més aquest tractament al començament de la malaltia, encara que siguin casos lleus, perquè creuen que si es fa així la Covid-19 evoluciona millor.

A Catalunya ha transcendit la mort per Covid-19 d’Enric Sirvent, símbol lleidatà de l’1-O. Fou el votant que va ser a punt de morir-se per una aturada càrdio-respiratòria quan un agent de la policia espanyola li etzibà una puntada de peu als testicles. L’agressió no va acabar aquí, i un altre agent encara va voler impedir que el reanimessin. Sirvent va explicar el seu testimoni fa mig any en una entrevista a VilaWeb en què destacà que no sentia gens de rancor.

Avui també s’ha sabut que l’ONU ha triat València per a coordinar un grup de treball de resposta com a ciutat intel·ligent a la Covid-19. El batlle, Joan Ribó, ha anunciat en una conferència de premsa que l’experiència servirà de guia a més ciutats del món. L’oficina que es crearà encapçalarà un grup de treball internacional per a potenciar l’estratègia en la lluita contra la Covid-19. Es farà un seguiment de l’evolució de la malaltia a la ciutat, i una anàlisi dels senyals que poden ajudar a fer la previsió i l’anticipació del comportament a la ciutat, per a mirar d’alentir-hi la propagació del virus. Mentrestant, Benidorm i més municipis han endurit els controls als accessos per a evitar l’arribada de gent irresponsable i insolidària que incompleix el confinament per a anar a la segona residència. És un problema que es repeteix cada setmana a diversos municipis del país i que s’ha agreujat per les vacances de Setmana Santa.

L’editorial de Vicent Partal

Enric

La píndola sobre economia de Jordi Goula: ‘Què en fareu, dels diners que estalvieu aquests dies?’

La veritat és que avui pensava escriure sobre la decisió final de la reunió de ministres europeus –que va començar ahir– amb l’objectiu de decidir com instrumenten l’ajut als països més afectats per la Covid-19. Però és evident que no ho puc fer, perquè ni s’ha acabat, ni hi ha hagut conferència de premsa aquest matí per a dir com estava la cosa, ni sembla que la polarització nord-sud sigui menor que fa quinze dies, quan ja es va ajornar la reunió per manca d’acord. Es reprendrà demà, però no sé si tot restarà penjat fins a la següent reunió dels màxims dirigents. Demà, suposo, ja en sabrem alguna cosa més.

Mentrestant, he de dir que m’ha semblat molt interessant una anàlisi que avui ha presentat la Cambra de Comerç de Barcelona en relació amb un aspecte actual sobre el qual no es pensa gaire, ni s’hi escriu, aquests dies: quant hem deixat de gastar les famílies catalanes sense poder moure’ns de casa i amb tot tancat? Han fet una estimació de tot allò que hauran estalviat els treballadors que no s’han trobat econòmicament gaire afectats per aquesta crisi, que calculen que és de dos milions –dels quals mig milió són públics– i arriben a la conclusió que al Principat seran uns 2.200 milions d’euros. Déu n’hi do! És la conseqüència de no poder anar a sopar a fora, ni desplaçar-se el cap de setmana, ni fer compres no necessàries per al dia a dia, ni anar a la perruqueria, ni al cinema, ni a la discoteca… Tot plegat fa un feix de diners que no s’han gastat i, és clar, han deixat d’ingressar els establiments que romanen tancats.

És evident que aquesta xifra d’estalvi acumulat reinjectable en l’economia de 2.200 milions és un màxim potencial, perquè hi ha dos elements que reduiran una mica la possible translació al consum: per una banda, l’augment de l’estalvi de precaució, a causa de la por sobre què pugui passar més endavant, fins i tot en aquells col·lectius que mantenen la feina. Recordem que la taxa d’estalvi en la crisi anterior va arribar al 18% i que avui és del 8%. I, per una altra, el possible canvi dels hàbits de consum després de la crisi.

La xifra final que podran gastar, doncs, serà una mica inferior, però important. I vet aquí que la Cambra fa una crida que em sembla molt interessant a tots els qui es trobin en aquesta situació. Com gastar aquests diners? Faig transcripció directa del consell raonat que dóna la nota. ‘Si s’aconseguís que la major part d’aquest estalvi embassat de 2.200 milions tornés a l’economia mitjançant el consum en els sectors més afectats per la paràlisi de l’activitat a causa de la Covid-19, se’n beneficiarien sobretot la restauració, el turisme, el sector de l’oci i la cultura i el comerç al detall (roba, sabates, electrodomèstics, parament de la llar, mobiliari, etc.), que són els sectors que primer van tancar per la crisi sanitària i que més tard obriran.

A més, cal tenir en compte que la despesa en aquest tipus de serveis té un component territorial de proximitat, per la qual cosa es podria traduir automàticament en un increment del PIB de Catalunya. També cal recordar que són sectors molt intensius en treball i, per tant, també contribuiria a reduir ràpidament la xifra d’aturats.’

En definitiva, la Cambra aconsella que allò que no s’ha gastat aquestes setmanes es converteixi, en part, no en una pèrdua definitiva per als establiments, sinó en una mena de consum diferit. És obvi que no se’ls pot rescabalar del tot, ni de bon tros, perquè el turisme haurà significat una part molt important de les pèrdues, però seria un gest de solidaritat entre tots plegats que, al capdavall, ens beneficiaria com a comunitat. L’anàlisi de la Cambra fa un pas més enllà i calcula que significaria un impacte positiu en el PIB català del 0,9%.

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

– VilaWeb: Clara Granell: ‘La gent no està conscienciada del perill en què vivim’
– South China Morning Post: Descodificant la Covid-19 (en anglès)
– Le Monde: Thomas Gomart: ‘La crisi dels coronavirus és la primera d’un món postamericà‘ (en francès)
– Politico: Com a Europa ha fallat el test sobre el coronavius (en anglès)
– The Guardian: Cent dies que han canviat el món (en anglès)
– Público: Covid-19: pot haver passat el pic a Portugal. I això no porta solament bones notícies (en portuguès)
– EVN Report: Esforç mundial coordinat per al vaccí contra la Covid-19 (en anglès)
– Corriere della Sera: Per què Grècia té tan poques morts i infeccions? (en italià)
– Time: Wuhan s’ha reobert després d’un blocatge brutal pel coronavirus. Però la Xina és a punt? (en anglès)
– The Atlantic: Repetim els errors del 2008 (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui?

Ábalos desmenteix Montero i diu que no hi ha cap data fixada per a començar el desconfinament
El cap científic de la UE dimiteix per les traves a impulsar una resposta comuna al coronavirus
La reunió de l’Eurogrup per a pactar ajuts econòmics per la crisi pel coronavirus s’acaba sense acord
Andorra, primer estat a estendre a gran escala el tractament amb hidroxicloroquina i azitromicina
S’ha mort de Covid-19 Enric Sirvent, símbol lleidatà de l’1-O
L’ONU elegeix València per a desenvolupar un projecte de ciutat intel·ligent contra la Covid-19
El Departament de Salut assumeix la gestió de totes les residències de persones grans a Catalunya
Benidorm tancarà a partir de demà els accessos secundaris a la ciutat
212 casos nous i 52 noves morts per coronavirus al País Valencià
Les Illes registren 5 morts més i 43 casos nous de coronavirus
L’Hospital de Sant Pau i HP creen una màscara de protecció que s’imprimeix en 3D
Un nou model de respirador, autoritzat per a fer assaigs clínics
La superlluna més gran de l’any brilla en ple confinament pel coronavirus
Richard Wolff: ‘Als EUA la histèria és totalment fora de control’
– ‘Jiā yóu!’: Wuhan surt, onze setmanes després, del confinament

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

A tot el món, les darreres xifres són de 1.497.999 casos confirmats i 87.717 morts. Del total de casos, 319.160 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer.

Els estats més afectats són:

—Els Estats Units d’Amèrica, amb 422.369 casos i 14.463 morts.
—L’estat espanyol, amb 146.690 casos i 14.673 morts.
—Itàlia, amb 139.422 casos i 17.669 morts.
—L’estat francès, amb 112.950 casos i 10.869 morts.
—Alemanya, amb 110.698 casos i 2.192 morts.
—La Xina, amb 81.802 casos i 3.333 morts.

Als Països Catalans hi ha 40.946 casos i 4.003 morts.

—Al Principat, 31.043 casos i 3148 morts (1.396 casos i 107 morts més que no ahir)
—Al País Valencià, 7.655 casos i 724 morts (212 casos i 52 morts més que no ahir).
—A les Illes, 1.412 casos i 89 morts (43 casos i 5 morts més que no ahir).
—A Catalunya Nord, 272 casos i 19 morts (3 casos més que no ahir).
—A Andorra, 564 casos i 23 morts (19 casos i 1 morts més que no ahir).

*No hi ha dades separades sobre la Franja de Ponent i el Carxe.

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

– [MAPA] L’evolució del coronavirus a tot el món: quants casos n’hi ha?
– Tots els rumors sobre el coronavirus que no us heu de creure
– Per què és impossible de saber ara quina és la mortalitat real del coronavirus?
– Coronavirus: per què rentar-se les mans amb sabó és tan eficaç?
Quin efecte pot tenir en les embarassades i els seus nadons?
– Coronavirus: com podem netejar el telèfon mòbil?
– Consells per als qui hagin d’aïllar-se pel coronavirus i per als familiars
Gossos i gats poden contreure o transmetre la Covid-19?
‘Coronavirus’ o ‘Covid-19’? Com n’hem de dir?

– Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’urgència: 900 300 555
– Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’urgència: 061
– Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’urgència: 061
– Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon d’urgència: 188

– Vegeu la informació de l’estat espanyol
– Vegeu la informació de l’estat francès
– Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: desunió a Europa, descoordinació a la Moncloa appeared first on VilaWeb.

Andorra, primer estat a estendre a gran escala el tractament amb hidroxicloroquina i azitromicina

A la conferència de premsa diària, el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha explicat que Andorra és el país amb la proporció més alta de pacients de Covid-19 tractats amb hidroxicloroquina i azitromicina i el que ha fet percentualment més proves d’antígens, el doble que Corea. Benazet ha dit també que l’objectiu és aplicar cada vegada més aquest tractament al començament de la malaltia, encara que siguin casos lleus. Les autoritats sanitàries andorranes creuen que si es fa així la Covid-19 evoluciona millor: ‘La hidroxicloroquina es va començar donant només als pacients greus, com es va fer al començament a França; després als qui tenien afectacions pulmonars, i ara mirem que arribin als casos lleus perquè hi hagi menys transmissió de la malaltia.’ El ministre de Salut ha concretat: ‘De 564 pacients, 460 han rebut aquest tractament, i això significa que som el país del món que ha estès aquest tractament a un marge més ampli de la població.’ Benazet en una entrevista a VilaWeb ja va explicar que a Andorra hi havia força reserves d’hidroxicloroquina. I va afegir: ‘Estudiem d’ampliar-ne la distribució al màxim nombre de persones que les necessitin.’

És previst que d’ací a una setmana es comencin a fer proves d’anticossos a tota la població. Tot i que l’estratègia es va acabant de definir, s’assemblarà a la que ja se segueix el Centre Intermedi de Control d’Andorra, que gestiona bona part de les proves ràpides de Covid-19. Segons que va dir fa una setmana Martínez Benazet, aquesta actuació pionera servirà per a saber amb precisió el percentatge de població que s’ha infectat i determinarà el grau d’immunització general. D’aquesta manera, hi haurà més dades que contribueixin a decidir bé el procés de reobertura de l’activitat econòmica, que serà delicat.

Benazet també digué fa poc que, si se’n confirma el poder profilàctic, aquest tractament pot arribar a protegir els col·lectius vulnerables fins que no se’n trobi el vaccí. El ministre de Salut insistia que aquesta pandèmia és molt agressiva i que qualsevol opció per a combatre-la paga la pena. ‘Pel que veiem en els experiments, aquesta mutació que hi ha al sud d’Europa és més agressiva que la del nord i la de la Xina’, va dir, i remarcava la baixa edat dels ingressats a l’UCI.

A més, a la conferència d’avui, Martínez Benazet ha confirmat una altra mort pel virus. Era resident del Cedre. Ja hi ha 23 morts per Covid-19 a Andorra. El total de positius és 564, 489 dels quals actius i 52 de guarits. En aquest moment hi ha 55 hospitalitzats per la malaltia, però és el quart dia consecutiu que no hi ha ingressos a l’UCI, on avui s’ha pogut extubar una pacient. Ara a l’UCI hi ha 16 malalts, 13 amb ventilació mecànica.

The post Andorra, primer estat a estendre a gran escala el tractament amb hidroxicloroquina i azitromicina appeared first on VilaWeb.

Pàgines