El senat espanyol ha reprovat el ministre de Transports, Óscar Puente, amb els vots de Junts i ERC, juntament amb els del PP, que hi té majoria absoluta. Les formacions independentistes han aprofitat la moció per denunciar els problemes del servei ferroviari a Catalunya, particularment a la xarxa de la Rodalia. Per la seva banda, el PP ha impulsat la iniciativa per denunciar els exabruptes del ministre i el seu suposat paper en el cas Koldo. La reprovació ha prosperat amb 155 a favor, 100 en contra i tres abstencions.

Temor pels efectes del tall ferroviari a Roda de Berà: “No pensen mai en l’usuari”

Per part de Junts, el senador Eduard Pujol ha argumentat que Catalunya té totes les raons per a desautoritzar Puente en un context de problemes acumulats que van del malson de Rodalia a les incidències als regionals o l’alta velocitat.

Per part d’ERC, la senadora Laura Castel ha lamentat el “madridcentrisme” de la premsa i l’oposició de la capital, que només es mobilitza quan els problemes ferroviaris afecten el cor de l’estat. “Fa dècades que la situació ferroviària està deteriorada”, ha dit, abans de criticar Puente per haver dit recentment que el tren es trobava en el seu millor moment.

Incomunicats: impossible viatjar de València a Barcelona durant dos dies

El Departament d’Educació i Formació Professional ha assignat 10.372 places per a estudiar Formació Professional (FP), mentre que 5.458 estudiants s’han quedat sense durant el procés extraordinari de setembre. A més, més de 3.836 sol·licituds no han estat validades per no complir els requisits establerts.

Hi podien participar les persones que havien format part del procés ordinari i havien quedat sense plaça malgrat complir requisits, però també les qui no hi havien participat, 7.810. Educació va rebre 19.666 sol·licituds per a aquest procés extraordinari. El total de places disponibles era de 19.514.

El procés de pre-inscripció ordinari va acabar a final de juliol i el 30 d’aquell mes es va fer la segona tanda d’assignació. En línies generals, i tenint en compte les dues tandes, Educació va informar que havia assignat en primera opció un total de 27.324 alumnes en estudis de grau mitjà i 23.840 de grau superior. En la informació facilitada el 15 de juliol sobre la primera tanda, la conselleria va indicar que havia assignat 34.868 sol·licituds d’FP de grau mitjà. Quan es van publicar les llistes el 30 de juliol, hi havia 31.404 alumnes que havien fet la pre-inscripció per a estudiar FP sense plaça assignada, però només 16.914 sol·licituds validades. La resta, 14.490, no complien els requisits.

Com a novetat d’enguany, aquest setembre s’ha activat un procés extraordinari d’assignació de vacants, que va començar el 12 de setembre amb les 19.514 vacants disponibles. Hi podien participar els 16.914 estudiants que havien quedat sense plaça en el primer procés. En total, s’han rebut 19.666 sol·licituds, de les quals 9.801 per a cicles de grau mitjà i 9.865 per als de grau superior.

Finalment, avui s’ha publicat la llista de places assignades en aquest nou termini. Del total de 19.666 sol·licituds, 10.372 han estat assignades i 5.458 no. De les 10.372 peticions assignades, 4.829 són de grau mitjà i 5.543 de grau superior. Tots ells poden formalitzar la matrícula entre demà i dilluns vinent. De les 5.458 sol·licituds sense plaça assignada, 2.817 són de grau mitjà i 2.641 de grau superior.

Ara per ara, hi ha 9.142 places lliures, però la xifra pot créixer si algunes persones amb plaça assignada no s’acaben matriculant, com ja va passar en el procés ordinari.

El jutjat contenciós administratiu 5 de València ha anul·lat l’acord del consell de govern de la Universitat de València (UV) que permetia d’utilitzar únicament el català per dirigir-se al personal i als alumnes.

Segons que dicta el jutjat, l’incís afegit a l’article 10 del reglament d’usos lingüístics de la UV no era conforme al dret. El recurs de reposició que s’havia presentat en contra en demanava la nul·litat tot argumentant que el personal i els estudiants de la UV tenien dret de rebre les comunicacions i la documentació de la universitat en castellà o en versió bilingüe.

Diuen: “L’article 10 del reglament, amb l’incís afegit, integra un precepte normatiu que respon al propòsit inconstitucional de desconèixer els efectes de la cooficialitat del castellà.” Segons que detalla la interlocutòria, els demandants veuen una “voluntat d’excloure l’ús normal del castellà a la documentació interna de la universitat”. Amb tot, el jutjat estima el recurs i declara la nul·litat de l’incís introduït a l’article 10 del reglament d’usos lingüístics de la UV.

El govern del president Salvador Illa diu que se sent identificat amb les conclusions de l’informe en què el Consell d’Europa critica la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que dictava de fer un 25% de classes en castellà a l’escola. De tota manera, encara no té clar com respondria si el Tribunal Constitucional espanyol ratifiqués la sentència –que encara no s’aplica– i imposés aquest 25%. Els mesos vinents, se’n sabrà la resolució definitiva. “Quan la coneguem, la valorarem i veurem quins són els escenaris de futur”, ha dit la portaveu del govern, Sílvia Paneque. A més a més, el govern ha rebut crítiques per la desatenció dels vint-i-quatre centres que ja han d’aplicar el 25% en alguna aula perquè ho ha ordenat un jutge en sentències concretes.

Per què hi ha vint-i-quatre aules de Catalunya que ja apliquen el 25% de castellà?

En un document redactat per un comitè d’experts, l’organisme considera que “fixar un percentatge mínim d’ensenyament en castellà per a cada centre educatiu és clarament contrari als compromisos acceptats per Espanya en virtut de l’article 8” de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, que té rang de tractat. El govern considera que no hi ha pressa perquè, de moment, la llei sobre l’ús de llengües a l’escola del 2022 evita l’aplicació explícita de percentatges. Aquella llei, tanmateix, reconeixia per primera vegada el castellà com a “llengua d’ús curricular i educatiu”, i, a més a més, pot ser suspesa pel Constitucional, cosa que confirmaria llavors l’aplicació del 25% de castellà.

Sobre l’ús del català a la justícia i l’administració pública

Fa quinze dies, el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, va presentar al govern un informe que apuntava, en paraules de Paneque, “recorregut de millora del català en àmbits molt concrets”, com la justícia, la sanitat o l’ensenyament. Paneque ha assegurat avui que l’informe reforça la posició del govern en aquest sentit. En efecte, el document del Consell d’Europa retrata com un problema el poc ús del català en la justícia, el sistema sanitari o l’administració pública, però també esperona les autoritats a prendre mesures, i, aquí, Paneque tan sols s’ha remès al Pacte Nacional per la Llengua, que encara és als fogons.

El Consell d’Europa fa un toc d’atenció a Espanya per la imposició d’un 25% de castellà a l’escola

Els Mossos d’Esquadra van detenir divendres un professor de 51 anys dels Maristes Sants-les Corts de Barcelona per una presumpta agressió sexual a un ex-alumne del centre, segons que han explicat fonts coneixedores a Europa Press.

La detenció es va fer després d’haver rebut una denúncia per presumpta agressió sexual fa deu anys. Fonts de la Fundació Champagnat i del Consorci d’Educació de Barcelona han explicat que el professor havia estat apartat de manera preventiva i que s’ha activat el protocol per maltractament greu en context educatiu.

En un comunicat, la fundació i l’escola han mostrat la total disposició a col·laborar amb les autoritats que investiguen el cas per esclarir els fets com més aviat millor. També han remarcat que, d’ençà del 2011, els Maristes implementen un protocol de prevenció i de protecció dels infants a les escoles.

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha avisat que la sequera no havia acabat, ni de bon tros, encara que el Principat sortís el maig passat de la fase d’emergència. “La sequera és estructural. La disminució de pluviometria és evident”, ha dit. Els plujats d’aquests darrers mesos han estat insuficients per a revertir la situació. “A part de ploure, ha de ploure bé. No plou a les capçaleres, plou a la línia litoral, tot causant danys a municipis, però lamentablement no s’omplen els nostres embassaments”, ha dit la portaveu del govern. Els embassaments han repuntat d’un ínfim 16% a un 28%, però, en efecte, la xifra encara continua essent molt baixa. 

Paneque ha informat que aviat caldrà “posar damunt la taula mesures de recurs d’aigua immediates per aquesta tardor o principi de l’any que ve”. Els pròxims dies, publicaran un informe explicant-les. A final d’agost, el govern va presentar una nova estratègia de gestió de l’aigua que implicava l’ampliació d’infrastructures i l’acceleració d’unes quantes obres, i que també n’incorporava de noves, com una dessalinitzadora a la zona del nord de la Costa Brava. Totes aquestes mesures, però, són pensades a mitjà termini, perquè els canvis es notin a partir de 2027, i a curt termini caldrà fer coses diferents. En tot cas, ha evitat parlar de restriccions. 

Els pròxims anys és previst que hi hagi entre un 15% i un 20% menys de pluges a la conca mediterrània, i la posició del govern és que Catalunya s’ha de preparar per a “desvincular el cicle de gestió de l’aigua de la pluviometria”. La intenció és passar de 116hm³ disponibles anualment a 245. L’objectiu és que l’any 2027, a final de mandat, el 70% dels recursos es puguin generar de manera autònoma, en lloc del 33% actual. 

El govern d’Illa presenta una nova estratègia de gestió de l’aigua per afrontar l’escassetat

Noves mesures per al Priorat

El Priorat encara una escassetat hídrica molt preocupant, agreujada pels dos incendis dels últims dies a Cabassers i a Porrera. Els quatre embassaments de la zona afectada —Siurana, Riudecanyes, Guiamets i Margalef— són per sota del 2% de la seva capacitat i uns quants ajuntaments ja han declarat problemes d’abastament. El president Salvador Illa visità la comarca la setmana passada i fou rebut amb protestes. Avui, el govern ha anunciat avui un grapat de mesures específiques, que inclouen una línia d’ajuts, la construcció d’una bassa d’emmagatzematge d’aigua regenerada procedent de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Reus i pressionar la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre perquè aprovi un nou punt de captació, entre més.

L’estudi de les restes parcials d’un crani que es va recuperar al jaciment del Barranc de la Boella, a la Canonja (Tarragonès), durant la campanya anterior, confirma que la troballa és excepcional perquè són restes d’Ursus deningeri. És una espècie extingida que habitava a Euràsia durant el plistocè (entre fa 1,8 milions d’anys i fa 10.000 anys), i que es troba en la línia evolutiva de l’ós bru actual, present al nord de la península ibèrica. Els arqueòlegs acabaran dissabte la divuitena campanya d’excavacions a la Boella, que s’han concentrat en dues de les localitzacions tradicionals del jaciment: la Mina i la Cala 1. En totes dues s’ha ampliat la col·lecció d’eines de pedra, considerada una de les més importants d’Europa en aquesta cronologia.

En les excavacions d’enguany s’han descobert noves restes d’hipopòtams i dels grans mamuts que van habitar al Camp de Tarragona, a més de cavalls, bisons i cérvols. Les restes solen estar en un estat de conservació molt deficient, de vegades amb óssos gairebé irrecognoscibles, i han de ser sotmeses a una restauració molt lenta i delicada.

L’excavació arqueològica al jaciment del Barranc de la Boella va començar el 8 de setembre i acaba dissabte. L’han dirigida els investigadors de l’IPHES-CERCA Palmira Saladié i Josep Vallverdú, i hi han participat investigadors i estudiants de la Universitat Rovira i Virgili, de la Universitat de Barcelona, del Museu de Ciències Naturals espanyol, de la Universitat Complutense de Madrid i de la Universitat de León. També es destaquen les col·laboracions internacionals del Museu d’Història Natural de París, la Universitat Nacional de Rosario (Argentina) i la Universitat de Coimbra (Portugal).

Col·lecció d’eines única

La col·lecció d’eines de pedra de la Boella ha estat objecte de dos articles científics acabats de publicar a prestigioses revistes científiques internacionals: Frontiers in Earth Science i Journal of Paleolithic Archaeology. Aquests estudis reforcen la hipòtesi que el jaciment del Barranc de la Boella representa “una dispersió humana procedent d’Àfrica”, que va començar fa 1,4 milions d’anys, aproximadament.

Aquests primers grups humans portaven noves tecnologies, com l’acheuliana, coneguda popularment com la cultura de les destrals de mà. Són situats en les primeres dispersions humanes cap a Europa i connectats amb evidències trobades a les portes d’Euràsia. També referma la hipòtesi que existia una ruta costanera de la Mediterrània septentrional per a arribar a l’Europa occidental, concretament al Barranc de la Boella, on aquests grups humans van trobar recursos abundants.

Junts per Catalunya demana al govern espanyol que se centri en les negociacions bilaterals per aconseguir la unanimitat al Consell Europeu per a l’oficialitat del català a la Unió, i diu que aconseguir que es parli català al Parlament Europeu és insuficient. En un comunicat, Junts ha volgut deixar clar el seu posicionament sobre el català a la Unió Europea, després de la carta que el ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, va enviar ahir a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, perquè permeti l’ús del català, l’èuscar i el gallec a la cambra.

“Per rebaixar l’objectiu de la plena oficialitat, el govern espanyol i altres partits plantegen d’arribar a un acord administratiu perquè es pugui parlar en català al Parlament Europeu. Un objectiu d’importància simbòlica, però clarament insuficient, ja que no té cap dels beneficis que busquem en la lluita per l’oficialitat”, subratlla Junts.

“Aconseguir l’oficialitat del català a la UE és només qüestió de voluntat política, els arguments jurídics ja hi són. I haver desaprofitat la investidura de la Comissió Europea demostra que aquesta no ha estat en cap cas una prioritat per al govern espanyol els últims mesos”, diuen. Per Junts, que es pugui parlar català al plenari de l’eurocambra sense que sigui llengua oficial “no frenaria la discriminació actual contra la llengua catalana en els processos per a aconseguir beques o passar oposicions a les institucions europees”, i tampoc implicaria que la legislació tingui caràcter oficial en català ni s’apliqui directament a la llengua.

Avui, 25 de setembre de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Roviristes contra junqueristes: qui és qui en els grups parlamentaris d’ERC 
• Temor pels efectes del tall ferroviari a Roda de Berà: “No pensen mai en l’usuari”
• El Consell d’Europa despulla també els nostres polítics esporuguits I Editorial de Vicent Partal 
• Milers de persones fugen del sud del Líban, enmig del caos, pels atacs israelians 
• Ramon Guillem: l’últim vers d’un gran poeta I Mail obert de Gemma Pasqual 
• Beth Galí: “A Barcelona es governa amb por. I una ciutat no es pot governar amb por” 
• Nosaltres encara som aquí, també I Article de Germinal Tomàs 
• Anna Punsí: “Cada quinze hores hi ha un suïcidi a Catalunya, i això no es pot tolerar” 
• “Els símptomes d’una malaltia són els símptomes dels homes” 
• Investir Illa, o com culminar un cop d’estat cuinat per la dreta espanyola durant anys 
• Una empresa indígena colombiana desafia Coca-Cola per l’ús de la paraula ‘coca’

Tot seguit us oferim les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixàs llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb. La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra feina ha de ser accessible a tothom. Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors. Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i alhora aconseguirem que siguen a l’abast de tothom i no d’uns quants i prou. Tots hi eixirem guanyant.

 

The Washington Post · Suzan Haidamous, Lior Soroka, Rachel Chason, Mohamad El Chamaa

Sidó. Israel va llançar ahir una altra onada de bombardaments a tot el Líban –incloent-hi un suburbi de Beirut– mentre prometia de continuar la seva ofensiva contra el grup militant Hesbol·là. La xifra de morts ja supera els 500 i milers de civils fugen de les regions del sud del Líban acostades a la frontera israeliana.

Al Líban, el nombre de morts d’ençà de dilluns –un dels dies més mortífers des que va acabar la llarga guerra civil, el 1990– va augmentar fins a 569, segons el Ministeri de Salut, que no distingeix entre combatents i civils, però que va aclarir que entre els morts hi havia 50 nens, 94 dones i nou membres del personal paramèdic.

Un grup camina a peu per l’autopista de Damour, per provar d’arribar a Beirut fugint dels atacs israelians (fotografia: Wael Hamzeh).

Dimarts, a tot el Líban es podien veure famílies amuntegades dins els cotxes –alguns amb matalassos a sobre– adreçant-se a zones que esperaven que fossin més segures. Hi havia grans embussos en les carreteres cap a Beirut. Els residents van crear una xarxa de grups de WhatsApp per ajudar els desplaçats a cercar allotjament.

“La situació és molt tensa”, explica Alaa Bou-Ghannam, un oftalmòleg del Centre Mèdic de la Universitat Americana de Beirut. “Tots tenim por del futur. No ens sentim segurs enlloc.” Diu que l’hospital, el més gran i avançat de la ciutat, s’ha omplert aquests dies amb pacients ferits a causa d’una sèrie d’explosions de dispositius electrònics la setmana passada. Molta gent tindrà lesions a la vista permanents. Ara –afegeix– l’hospital es va preparant per a una allau de pacients del sud i de més zones afectades.

Una imatge de la ruta d’al-Zahrani a Nabatieh, a Ghazieh, al sud del Líban, dimarts a la matinada, amb centenars de cotxes fugint cap al nord.

El batlle de Tir, Hasan Dbouk, explicava ahir que un “gran, gran nombre” de persones ja havia fugit de la ciutat. “La gent no ho podia suportar més”, deia. Estima que el 70% dels residents de la ciutat ja se n’ha anat, a hores d’ara. Molts dels qui hi resten són residents grans que estan molt units a casa seva.

Per a algunes famílies, diu Dbouk, el trajecte cap a Beirut –una distància d’uns 50 quilòmetres que normalment no dura pas més d’una hora– va acabar durant setze hores.

Al nord del Líban, al districte d’Akkar, a la frontera amb Síria, un funcionari local, Ahmad Amir, ens va explicar que un centenar de famílies hi havien arribat dimarts a l’alba. Moltes estaven cansades, malaltes i massa desorientades per a poder parlar després de passar més de dotze hores a la carretera.

Gran part del caos prové del fet que molts militants de base de l’Hesbol·là van resultar ferits en els atacs de cercapersones i walkie-talkies la setmana passada. Molts dels ferits formaven part de l’organització i la logística del grup, i avui coordinarien el suport per als desplaçats. Ara, tanmateix, hi ha una gran manca de militants experimentats.

Naim Khashish, de seixanta-tres anys, al Centre Mèdic Labib. Era al seu jardí a Sidó quan un atac aeri va fer impacte en l’edifici del costat i en va matar els veïns (fotografia: Lorenzo Tugnoli per a The Washington Post).

Els metges de la ciutat meridional de Sidó diuen que els pacients ferits hi arriben amb traumatismes cranials, múltiples fractures i talls profunds causats per la metralla.

Naim Khashish, de seixanta-tres anys, era al seu jardí quan un atac va fer impacte en l’edifici del costat i va matar vuit membres de la família dels seus veïns. L’explosió li va fracturar les costelles, li va trencar les dues cames i li arrencà la pell.

Al final del passadís, al Centre Mèdic Labib, hi ha una dona amb benes gruixudes als ulls. Fugia en el seu cotxe quan un atac aeri va fer impacte a prop, segons la seva tia, que esperava al seu costat. L’explosió li va fer talls a la cara amb metralla i va matar la seva mare i la seva germana.

Al sud del Líban, les carreteres sinuoses dels pobles i les amples autopistes estan col·lapsades pel trànsit. Els residents –amb nens, gent gran i animals de companyia– van tots apilats en cotxes, taxis, furgonetes i camions, avançant lentament amb aturades i arrencades mentre fugen nord enllà, fora de Sidó.

Una escola buida al centre de Sidó serveix de refugi provisional per a les famílies que fugen de la frontera (fotografia: Lorenzo Tugnoli per a The Washington Post).

Hanan Hamad, de quaranta-cinc anys, diu que dilluns va viatjar amb el cotxe amb el marit, els fills i la sogra durant nou hores des de Chehour, a uns quaranta-vuit quilòmetres al sud-est de Sidó. “Hi havia atacs pertot arreu”, explica, i un va impactar tan a prop de la carretera per on anaven que va trencar les finestres del cotxe.

L’únic lloc que van trobar per a passar la nit va ser una escola buida al centre de Sidó, que va ser ràpidament convertida en un refugi per als desplaçats. Hi havia matalassos prims amuntegats sota les pissarres de les aules. Sense dutxes, els pares banyaven els nens en les piques dels lavabos.

Més de 110.000 persones ja s’havien desplaçat del sud del Líban abans que comencessin els atacs de dilluns, i milers més han deixat la casa aquesta setmana.

Safa Kosaibani, de vint-i-un anys, va fugir de Nabatieh amb les filles i les cunyades. Explica que quan va arribar a Sidó va comprovar que les seves xarxes socials s’havien omplert d’imatges d’amics, veïns i coneguts que havien mort en l’atac.

“Tots morts”, va publicar ella, mentre mostrava un mosaic de retrats: dues dones, un home, una àvia i nens. Al peu de foto hi havia una emoticona de cor trencat i en el missatge demanava a Déu que els concedís misericòrdia. En una altra fotografia, una mare sosté dues nenes petites, una amb un tutú de ballet brillant.

Kosaibani explica que va sentir que Israel demanava als civils que se n’anessin del sud del Líban, però que no es va fiar dels avisos. “Pensàvem que era tan sols guerra psicològica –diu–, que només intentaven empènyer-nos a deixar la nostra terra, perquè nosaltres els havíem fet fora de la seva, al nord. Ells volen tornar-s’hi”, va afegir.

 

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixàs llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb. La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra feina ha de ser accessible a tothom. Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors. Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem al mateix temps que siguin a l’abast de tothom i no d’uns pocs. Tots hi eixirem guanyant.

 

Manquen poc més de dos mesos per al 30 de novembre, però als militants i dirigents d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) se’ls pot fer més llarg que no voldrien. El partit viu un procés electoral a porta tancada ben intens i fa temps que és immers en una crisi interna. Hi ha uns quants factors que han determinat que la situació sigui delicada. En primer lloc, les eleccions catalanes. El partit va aconseguir uns resultats dolents: va perdre tretze diputats dels trenta-tres. Això ja va causar un terrabastall fort al partit i el va deixar en un punt dèbil. Però hi ha hagut un altre factor clau en aquesta crisi: la revelació d’una estructura B que es dedicava a fer joc brut polític. El cas més polèmic, els cartells dels germans Maragall fent befa de l’Alzheimer.

En aquests darrers mesos, l’estira-i-arronsa entre Oriol Junqueras i Marta Rovira, els màxims dirigents del partit, s’ha fet palès en tot moment. Aquella abraçada emotiva de retrobament entre tots dos a Cantallops durant la tornada de l’exili, a mitjan juliol, s’ha esvaït i ha quedat eclipsada pels retrets i assenyalaments.

El més recent va ser del dilluns, quan Junqueras es va desmarcar de l’estructura B i va dir que ho havien organitzat tot quan ell era a la presó. Rovira va reaccionar-hi amb contundència: “Per responsabilitat, no contestaré avui a l’Oriol Junqueras. Per respecte al projecte comú, no ho faré fins que no tanqui l’actual mandat de la secretaria general. I quan arribi el moment, ho faré pel país i per la bona gent d’Esquerra Republicana”, va dir en un piulet. Marta Vilaret, vice-secretària general d’ERC de lluita antirepressiva, també va negar les afirmacions de Junqueras en què deia que a començament del 2018, quan era a la presó d’Estremera, estava tan aïllat que ni tan sols tenia un advocat d’enllaç per a comunicar-se amb el partit.

D’ençà que es va activar el procés electoral, molts dels diputats al parlament, congrés espanyol i Parlament Europeu i senadors ja s’han decantat per un sector, el rovirista o el junquerista. Els bàndols aprofiten cada ocasió per marcar múscul, i això s’intensifica a mesura que s’acosta el 30 de novembre, el dia en què els militants decidiran quin és l’equip que ha de pilotar el nou cicle polític. Però Junqueras i el corrent afí a Rovira no són els únics que aspiren a dirigir el partit. Han sortit un parell d’iniciatives més que tenen com a objectiu agrupar la gent crítica amb la direcció d’ERC.

Quines candidatures es presenten?

Oriol Junqueras aspira a tornar a ser president d’ERC amb la candidatura Militància Decidim, que es va presentar oficialment dissabte passat Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), i va aprofitar l’ocasió per desmarcar-se de l’estructura paral·lela. Un dia en què també va anunciar la candidata a secretària general: Elisenda Alamany, ara mateix presidenta d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona.

El sector afí a Rovira s’ha agrupat a Nova Esquerra Nacional (NEN). Al capdavant hi ha Xavier Godàs, que fou director general d’Acció Cívica. La candidata a la secretària general serà Alba Camps, actualment diputada al parlament. Teresa Jordà es presentarà a vice-presidenta i responsable de Cohesió Interna, i Raquel Sans, vice-presidenta de la mesa del parlament i ex-portaveu d’ERC, aspira a ser vice-presidenta d’Afers Institucionals i, novament, portaveu del partit.

Qui és Xavier Godàs, flamant rival d’Oriol Junqueras per a presidir ERC?

Hi ha dues candidatures més que participen en el procés electoral. Per una banda, Foc Nou, que és crítica amb les decisions preses per la cúpula durant aquests darrers anys i pretén aspirar a dirigir el partit. L’organització ja ha presentat els quatre portaveus: Gabriel Fernàndez, Anna Piñol, Jordi Orobitg i Esther Martin. A part, també hi ha Recuperem ERC, la candidatura del Col·lectiu Primer d’Octubre, que pretén d’aglutinar els militants crítics amb el pacte per la investidura de Salvador Illa.

Gabriel Fernàndez: “La pregunta que s’ha de fer Esquerra és: volem ser uns Comuns amb barretina?”

Els diputats es posicionen

Al parlament i al congrés i senat espanyol, la disputa és clarament entre Junqueras i l’equip afí a Rovira. En totes tres cambres, molts dels representants s’han posicionat en favor d’un bàndol o un altre, però també hi ha qui ha optat per un perfil baix i restar en silenci.

Al parlament, l’equip està ben dividit. Els dos màxims dirigents, el president del grup, Josep Maria Jové, i la portaveu, Marta Vilalta, són afins al sector rovirista. De fet, tots dos van signar el manifest del juny “Reactivem l’Esquerra Nacional“, molt crític amb Junqueras, en què es demanava una “renovació general de la cúpula dirigent”. El nom del manifest connecta amb el de la candidatura: Nova Esquerra Nacional.

I, recentment, Vilalta ha expressat el suport a Vilaret arran de les declaracions de Junqueras a RAC1. Hi ha més personalitats de pes que s’han decantat per NEN, entre les quals, l’ex-consellera de Presidència Laura Vilagrà, l’ex-consellera de Territori Ester Capella i l’ex-consellera d’Igualtat i Feminismes Tània Verge. Raquel Sans, vice-presidenta primera del parlament, també és rovirista. De fet, a final d’agost va deixar de ser portaveu d’ERC per dedicar-se plenament a la candidatura alternativa a la d’Oriol Junqueras. Laia Cañigueral, cap de llista d’ERC a la demarcació de Girona el 12 de maig, també és un dels més de mil signants del manifest crític amb Junqueras. Hi ha més diputats afins al sector de Rovira, com ara Irene Aragonès, Montse Bergés, Albert Salvadó o Jordi Viñas, alguns dels quals comparteixen posicionaments de NEN o personalitats afins.

En la branca de Junqueras, tan sols hi ha un ex-conseller que hi dóna suport, el d’Interior, Joan Ignasi Elena, que d’ençà de l’agost comparteix publicacions de Junqueras i de Militància Decidim. El secretari segon del parlament, Juli Fernàndez, també és junquerista. De fet, cap dels dos no va signar el manifest “Reactivem l’Esquerra Nacional”. Junqueras també ha aconseguit d’aplegar el suport de Jordi Albert i Ana Balsera. Hi ha uns quants diputats que, ara per ara, no han fet posicionaments públics: són Mar Besses, dirigent de les JERC al grup parlamentari; l’ex-conseller de Drets Socials Carles Campuzano; Josep Vidal; Ruben Wagensberg i Najat Driouech.

Al congrés espanyol, l’equip va viure un bon terrabastall a començament d’aquesta setmana quan Montse Bassa, que havia signat el manifest crític amb Junqueras, va anunciar que dimitia com a diputada. A Madrid, el cap de files, Gabriel Rufián, juga al silenci per evitar que la crisi d’ERC esquitxi l’equip. Fuig d’estudi cada volta que li pregunten sobre el tema. Malgrat que ara per ara no s’ha posicionat obertament en cap banda, Rufián ha estat sempre un perfil estret a Junqueras. No es pot dir el mateix de la veterana Teresa Jordà, que té un paper important a la candidatura afí a Rovira, com ja hem vist. Pilar Vallugera també és rovirista i va signar el manifest crític amb Junqueras. Jordi Salvador i Inés Granollers, en canvi, s’han posicionat a favor de Junqueras. Etna Estrems, que rellevarà Bassa, també és junquerista. Francesc Marc Álvaro és, de moment, l’únic diputat que no s’ha compromès amb cap sector. Al senat espanyol, Sara Bailac i Joan Queralt són roviristes, mentre que Laura Castel dóna suport a la candidatura de Junqueras. Jordi Gaseni, ara per ara, no ha anunciat el suport a cap candidatura.

Finalment, al Parlament Europeu, l’únic representant d’ERC, Diana Riba, és clarament junquerista. Es va fer militant d’ERC just després de les darreres eleccions europees i en ple esclat de l’escàndol pels cartells contra els germans Maragall i l’activitat de l’estructura B del partit. Poc després, va donar suport públic a la candidatura Militància Decidim, i aquest dissabte va participar en la presentació oficial.

Diana Riba: “Ens destrossem per dins, hem de reaccionar amb contundència”

Quan la repressió espanyola contra l’independentisme ja havia culminat amb la sentència contra el procés i l’anul·lació dels lideratges polítics dels dirigents que van fer possible l’1-O, Jaume Alonso-Cuevillas, que ho havia viscut de primera mà, pensava a fer un llibre sobre la lawfare amb Miquel Strubell. I mentre en parlaven, van veure que hi havia un advocat i professor, batlle de Vilassar de Mar, que enllestia un llibre que es titulava precisament Lawfare. L’estratègia de repressió contra l’independentisme català (Voliana, 2021). O sigui que ho van deixar córrer, en veient la qualitat i rigor de l’obra de Damià del Clot. I, de fet, Cuevillas ha esdevingut el recomanador principal dels seus llibres, i l’acompanya ara en la ronda de presentacions de Colpisme. De la violència militar al lawfare judicial (Voliana, 2024), que tanca la trilogia que va començar amb aquell Lawfare.

Damià del Clot: “Amb l’amnistia s’ha creat un dret d’autor que és absolutament pervers”

Tots dos van presentar-lo a l’Espai VilaWeb, on van exhibir la seva bona sintonia i sentit de l’humor, que han forjat aquests darrers anys, tot i que en fa molts més que van coincidir a la Universitat de Barcelona, l’un com a professor i l’altre com a alumne, tot i que el professor no ho aconsegueixi de recordar.

Quan tots dos engeguen motors agafen de seguida el fil conductor de la trilogia de Del Clot, que és com l’estat espanyol, sense prescindir de cap dels recursos que té a l’abast, combat l’independentisme com a enemic intern. “Això que ha passat ara va passar a la Segona República”, recorda Del Clot. “Ho expliquen Paul Preston i Ángel Viñas, que parlen d’una línia violenta militar, i una segona dimensió que Preston qualifica de tesi legalista, és a dir, que hi havia partits polítics, sobretot la CEDA, i el Bloque Nacional, que pretenien infiltrar-se a les institucions, i des de dins buidar-les de sentit i provocar un ambient guerracivilista. Això és el que passa ara. La dreta espanyola s’infiltra a les institucions de poder per intentar, si cal, fer saltar el govern de l’estat i, si cal, la Generalitat, i en part se n’ha sortit. Amb la lawfare, la dreta espanyola ha aconseguit objectius polítics que per la via democràtica no havia aconseguit. I ho fa amb el 155, la tergiversació de normes, canviant jurisprudència a la carta, canviant la doctrina sobre les mesures cautelars, amb l’aplicació esbiaixada del 384 bis…”

És això que mou tot el seguit de microcops d’estat judicial de què parla Del Clot a Colpisme. De la violència militar al lawfare judicial; però que no vénen pas d’ara, sinó ben bé d’ençà del 23-F, amb la LOAPA, amb resolucions judicials i sentències del Tribunal Constitucional que han anat fent dir a la constitució espanyola unes coses que no diu. “Espanya té una gran tradició colpista en tots els seus vessants històrics, però ara això no és presentable i han de fer cops d’estat sense bigoti ni tricorni.”

I “en part se n’han sortit”, deia Del Clot, perquè han fet saltar el govern de la Generalitat. A què es referia? A la investidura de Salvador Illa, ni més ni menys, investit pel partit de què encara és militant. Vet ací la culminació d’un cop d’estat de llarga durada i baixa intensitat ordit per la dreta espanyola consistent a decapitar políticament l’independentisme català i minar-lo socialment: l’arribada a la presidència de la Generalitat d’un dirigent socialista que va aplaudir la violència judicial i política contra l’independentisme, mercès a un dels partits víctima d’aquesta repressió. L’independentisme fora de les institucions principals del país, ocupades per un socialista espanyolista.

Entre els nombrosos assistents a la presentació a l’Espai VilaWeb, hi havia neguit sobretot per com es podien fer pagar als jutges espanyols les vulneracions de drets amb aquesta lawfare, amb els casos de prevaricació més o menys evidents, de desobediència judicial, amb la no-aplicació de la llei d’amnistia… Però no hi ha vies de càstig, perquè depenen del poder judicial espanyol, i a la justícia internacional s’hi poden cercar vies de reconeixement dels drets vulnerats, com ha anat passant amb el Comitè de Drets Humans de l’ONU i pot continuar passant amb el TEDH, tal com recordava Cuevillas. No hi ha res a fer? Tant l’un com l’altre s’esmerçaven a combatre el desànim, amb una recepta evident i que Del Clot repetia a l’acabament de l’acte: la solució és política i passa per tots vosaltres.

El ministre espanyol d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha enviat una altra carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, per a sol·licitar que el català, el gallec i l’èuscar puguin fer-se servir als plens de l’eurocambra. En la carta, Albares assenyala que és un “afer prioritari per al país” i li demana de tractar personalment amb ella la petició. És la tercera vegada d’ençà del 2022 que el ministre espanyol fa aquesta petició, que fins ara sempre ha quedat sense contestar. Demana a Metsola que porti a votació de la mesa del Parlament Europeu l’ús del català, l’èuscar i el gallec al ple.

En la carta, a què ha tingut accés l’ACN, el ministre espanyol defensa que el començament de la nova legislatura europea “constitueix una ocasió privilegiada per a donar un nou impuls a la subscripció d’un acord administratiu per a l’ús del català, el gallec i el basc al Parlament Europeu”. “És un afer prioritari per al meu país i un element essencial de la identitat nacional”, afirma Albares a la missiva, amb data de 18 de setembre de 2024.

“Atesa la importància de continuar acostant les institucions als ciutadans i de fomentar la seva participació, l’ús de les llengües de part important de la ciutadania espanyola i europea en el Parlament resulta de gran importància”, defensa Albares. El ministre també recorda que hi ha “més de vint milions de persones que viuen en territoris espanyols on es reconeix l’oficialitat del català, el basc i el gallec”.

També fa valdre que totes tres llengües tenen “característiques úniques”, entre les quals cita el reconeixement a la constitució o el fet que són llengües de treball al congrés i el senat espanyols.

“Per tot això, us agrairia de poder tractar personalment la possibilitat de sotmetre a la mesa del Parlament Europeu la decisió per concloure l’esmentat acord administratiu entre Espanya i el Parlament Europeu que permeti l’ús del català, el basc i el gallec a la vostra seu”, conclou Albares.

Tercera petició d’ençà del 2022

La darrera vegada que Albares va demanar per carta a Metsola que els eurodiputats poguessin utilitzar el català, l’èuscar i el gallec a l’eurocambra va ser el passat 4 de març. Ho va fer a petició de la mateixa presidenta del Parlament Europeu. Tanmateix, la sol·licitud no es va arribar a votar mai a la mesa. En la legislatura anterior, no hi havia cap majoria a favor de l’ús de les tres llengües al plenari europeu, i a la mesa la clau la tenia el grup liberal.

Per aprovar la proposta del govern espanyol, caldria una majoria de set vice-presidents de la mesa dels catorze que hi ha. En la legislatura anterior, un dels principals obstacles sobre l’ús del català als plens va ser, precisament, aquesta falta d’una majoria a la mesa. Llavors, els socialistes tenien quatre seients de la mesa del catorze, i només els Verds i l’Esquerra, amb un representant cadascun, s’havien mostrat favorables a la proposta espanyola. Els populars i els liberals, fortament influïts per Ciutadans en aquesta qüestió, s’hi oposaven, tot i que no es va arribar a votar mai.

Ara, amb la nova legislatura que tot just comença, els socialdemòcrates europeus tenen cinc vice-presidències de la mesa. Amb el control d’una vice-presidència més i la desaparició de Ciutadans al Parlament Europeu, ara els socialistes es mostren més optimistes. Però cal que la presidenta de la cambra faci el pas d’incloure la qüestió en l’ordre del dia de la mesa; la petició que ha reiterat ara Albares.

Sigui com sigui, l’ús del català al plenari no significa l’oficialitat de la llengua a la Unió Europea. Aquest pas, que funciona amb un procés paral·lel, s’ha de decidir en el marc del Consell Europeu, on cal la unanimitat dels vint-i-set estats membres. Allà, la qüestió està encallada d’ençà de la primavera passada, quan la presidència belga d’aleshores ho va proposar per darrera vegada en un Consell d’Afers Generals. Precisament, avui se’n fa un a Brussel·les, però com passa d’ençà que la presidència rotatòria l’ostenta d’Hongria, el català no és sobre la taula.

Enric Duran, conegut com el “Robin Hood català”, ha estat empresonat per la justícia francesa després de dotze anys d’exili, segons que ha avançat la Directa. Duran va robar mig milió d’euros als bancs després d’haver demanat crèdits a prop d’una quarantena d’entitats financeres, i feia dotze anys que vivia en la clandestinitat.

L’acusen d’un delicte d’emblanquiment de capital per haver executat, suposadament, intercanvis entre l’euro i les criptomonedes amb algú que havia aconseguit els diners de manera fraudulenta. Per això, Duran considera que els tribunals francesos criminalitzen les operacions amb criptomonedes. En un escrit que va redactar Duran mateix i al qual ha tingut accés la Directa, afirma que ell desconeixia l’origen dels diners: “El client em va mentir dient que volia invertir en bitcoin els ingressos del seu negoci de comerç electrònic. Les mentides van continuar fins al final.”

El passat 12 de juny, Duran va ser empresonat de manera preventiva al centre penitenciari d’Osny-Pontoise, a 40 quilòmetres de París. Després de tres mesos i mig a la presó, el 27 i 30 de setembre haurà de declarar als tribunals de justícia de Nanterre.

Una figura mediàtica

Fa dos anys, Anna Giralt va presentar el llargmetratge Robin Bank, en què es retrata la recerca de Duran fins que el troben i poden parlar-hi. La directora volia reflexionar fins on estem disposats a arriscar-nos per allò que creiem. De fet, la idea va néixer el 2019, després dels disturbis de la sentència del procés, moment en què Duran va tornar a aparèixer als mitjans fent una crida a la desobediència.

Duran, nascut a Vilanova i la Geltrú el 1976, defensava la seva acció i tenia la voluntat de tornar a Catalunya en llibertat, segons que va explicar en una entrevista al Punt Avui l’any 2015.

Les autoritats del Nepal van localitzar i recuperar ahir el cos d’una noia, que és suposadament la jove del Bages desapareguda a final d’agost mentre feia una excursió amb el seu company, en la ruta de l’Annapurna. Ho ha confirmat a l’ACN el cap de l’àrea de conservació d’Annapurna, Rabin Kadariya. Tot esperant la identificació oficial, Kadariya diu que no tenen cap dubte que és la jove bagenca, de trenta-un anys.

El cos de l’home, que tenia trenta-sis anys, va ser localitzat al riu pocs dies després de desaparèixer la parella. El cadàver rescatat ahir era en un gorg i s’ha pogut localitzar perquè el nivell de l’aigua a la zona ha baixat. Les autoritats locals van trobar les motxilles, passaports i un dels mòbils que portava la parella, tot a la vora d’un riu. La sospita és que van relliscar i foren arrossegats pel riu mentre seguien la ruta o provaven de fer fotografies del paisatge.

Després de dos dies de negociacions amb la fiscalia, l’ex-conseller de governació Serafín Castellano (PP) ha acceptat una pena de dos anys i set mesos de presó pel cas del “càrtel del foc”. D’aquesta manera reconeix haver participat en procediments irregulars d’adjudicació de contractes per a l’extinció d’incendis en el sector de la navegació aèria. Concretament, reconeix haver comès els delictes de malversació, suborn, falsedat, prevaricació i associació il·lícita. La petició del fiscal era de vint-i-un anys de presó.

El fiscal anticorrupció ha notificat que tant Castellano com l’empresari Vicente Huerta han abonat 904.407,28 euros que reclamava la Generalitat per les irregularitats en els contractes d’extinció d’incendis entre la Conselleria de Governació en mans de Castellano i l’empresa Avialsa, de Vicente Huerta.

Huerta també ha admès els fets i ha reduït la pena a tres anys i cinc mesos de presó, dels 33 anys i mig de la petició inicial del fiscal. La fiscalia considera provada una relació corrupta entre Serafín Castellano i Vicente Huerta. La Conselleria de Governació que dirigia Castellano atorgava contractes d’extinció d’incendis a les empreses que ell designava després d’haver-ne rebut regals com ara caceres, rellotges i viatges.

D’ençà que va ser detingut, el 2015, mentre exercia el càrrec de delegat del govern espanyol al País Valencià, Serafín Castellano ha mantingut molta discreció i pràcticament no ha tingut intervencions públiques. Aquests darrers anys ha exercit com a advocat d’ofici a la Ciutat de la Justícia de València. Precisament, aquesta condició d’advocat li ha permès de seguir el judici assegut al costat dels seus advocats, abillat amb la toga, i no al banc dels acusats.

Junts respon a Sánchez i demana que faci una nova proposta que beneficiï Catalunya si vol el seus vots per a la tramitació dels objectius de dèficit. La portaveu de Junts al congrés espanyol, Míriam Nogueras, ha demanat al govern espanyol que estableixi uns nous objectius d’estabilitat que tinguin com a punt de partida una resolució del Parlament de Catalunya del 2014, que reclamava al govern espanyol que reservés per a les comunitats autònomes un terç dels objectius de dèficit de l’estat espanyol.

Aquest matí el govern espanyol ha hagut de retirar la votació dels objectius de dèficit, que és un primer pas per a l’aprovació del pressupost, a causa de la falta del suport del grup parlamentari de Junts. A parer de Nogueras, sembla que el PSOE comença a entendre que “si volen que passin coses diferents han de fer coses diferents”.

“Un cop retirada la proposta, haurien de fer allò que no han fet, que és negociar i presentar una proposta que realment millori la situació de Catalunya, dels catalans, de la Generalitat de Catalunya i també dels ajuntaments”, ha dit en una conferència de premsa. “Nosaltres no ens conformem amb molles. Tan sols tindran els vots de Junts per Catalunya si hi guanya Catalunya”, ha dit.

La proposta que s’havia de votar dijous, ha recordat Nogueras, implicava un sostre de despesa de 40.000 milions d’euros, dels quals l’estat se’n quedava 35.000. “Aquesta no és la millor proposta per a Catalunya”, ha dit.

El Consell d’Europa ha fet un toc d’atenció a Espanya per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un 25% de classes en castellà a l’escola si una família ho demana. Segons un informe publicat pel comitè d’experts per a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, l’organisme considera que aquestes decisions són incompatibles amb compromisos ratificats per l’estat en virtut del tractat i demana a les autoritats espanyoles que prenguin totes les mesures necessàries per a posar-hi remei.

“El comitè d’experts està profundament preocupat per una sèrie de decisions judicials adoptades pels tribunals superiors de justícia autonòmics i confirmades pel Tribunal Suprem, l’execució de les quals ha generat incerteses sobre l’ús de la llengua en l’ensenyament en diverses comunitats autònomes”, assenyala el document. L’organisme recorda que Espanya va optar pel nivell de protecció més elevat de les llengües regionals i minoritàries quan va subscriure la carta europea, un fet que implica impartir un ensenyament amb la llengua minoritària com a mitjà d’instrucció, tenint també en compte el castellà com a llengua oficial de l’estat i l’ensenyament de llengües estrangeres. “Aquest principi s’ha d’aplicar de forma flexible”, subratllen.

El comitè d’experts torna a fer menció de la carta europea i aclareix que la protecció de les llengües minoritàries o regionals no ha d’anar en detriment de les llengües oficials i de la necessitat d’aprendre-les. “En determinades escoles, segons el seu entorn sociolingüístic, salvaguardar l’aprenentatge de la llengua oficial de l’estat pot comportar la necessitat de reforçar-ne l’ensenyament utilitzant-lo com a mitjà d’una o més assignatures; […] però fixar un percentatge mínim d’ensenyament en castellà per a cada centre educatiu és clarament contrari als compromisos acceptats per Espanya en virtut de l’article 8 de la carta europea”, conclou.

Poc ús del català en l’àmbit sanitari, judicial i de l’administració pública 

El Consell d’Europa també considera que Espanya ha de millorar molt en el sistema judicial, perquè la legislació actual no garanteix que els jutjats puguin fer judicis en les llengües oficials altres que el castellà a petició de les parts.

De fet, el document denuncia que la majoria dels òrgans judicials desatenen les peticions de rebre documentació en aquestes llengües i lamenten que el nombre de diligències fetes, per exemple, en català sigui baix.

El comitè també fa un breu esment a uns altres serveis públics: “Cal fer més esforços per a assegurar la presència de totes les llengües regionals, especialment en la policia i en els serveis de salut, tot i que també en altres camps, com els processos de licitació amb empreses privades, que generalment no inclouen requisits lingüístics específics.”

Més enllà de la situació del català al Principat, els experts també fan un apunt sobre el català a l’Aragó i al Carxe, on consideren que Espanya ha de garantir-ne la preservació.

El conseller de Política Lingüística celebra la visió del Consell d’Europa

El conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila, ha dit a RAC1 que el missatge que envien des del Consell d’Europa és contundent, i celebra que serveixi per a encarrilar les coses en la bona direcció. Tanmateix, ha recordat que estan pendents de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol, que s’hi ha de pronunciar. En tot cas, celebra que es vegi l’escola com un pilar fonamental per a la transmissió del català: “L’escola ha de tenir un paper compensador per proporcionar igualtat d’oportunitats als alumnes”, ha dit.

Amparo Navarro, rectora de la Universitat d’Alacant, diu que, siga quina siga la sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià, els estudis de medicina continuaran al seu campus. Navarro es va reunir ahir a la seu de la Generalitat d’Alacant amb el president Carlos Mazón que, segons que ha dit en una entrevista als mitjans públics, la va tranquil·litzar en aquest sentit. “Els alumnes han de tenir tranquil·litat. Sóc optimista en qualsevol dels escenaris. El president ha insistit que la Universitat d’Alacant mantindrà els estudis de medicina i impartirà els estudis de medicina”. Navarro ha qualificat de molt positiva la reunió amb Carlos Mazón.

Amb tot, la rectora ha dit que ara calia esperar la sentència, que confia que siga favorable.

A més, s’ha mostrat disposada a estudiar les possibilitats de col·laboració amb la Universitat Miguel Hernández d’Elx per a establir relacions i estudis interuniversitaris, encara que no coneix el projecte de campus del qual parla el conseller d’Educació, José Antonio Rovira.

Amparo Navarro ha dit que no ha parlat d’aquesta qüestió amb el rector de la Universitat Miguel Hernández d’ençà que va anar als tribunals. L’equip de govern d’aquesta universitat pública es va oposar frontalment al fet que el Consell autoritzàs  que els estudis de medicina retornassen a la Universitat d’Alacant i va interposar un recurs al TSJ per possibles defectes en els expedients de concessió de l’autorització. La Generalitat, en mans del Botànic, es va personar en la causa com a part afectada i va defensar que l’autorització era correcta. Amb el canvi de govern, el Consell va ordenar a l’advocacia de la Generalitat que es retiràs de la causa. D’aquesta manera deixava tota sola la Universitat d’Alacant. Els estudis de medicina van retornar a Alacant el curs passat i enguany ja ha començat el segon curs del grau.

El govern espanyol ha hagut de retirar del congrés espanyol la tramitació dels objectius de dèficit per la manca del suport parlamentari de Junts. Especialment, els interessa de guanyar el suport dels seus set diputats per poder superar aquesta votació, que és el primer pas per a l’aprovació del pressupost de l’any que ve.

Amb l’objectiu de guanyar temps, dijous no es tramitarà aquesta llei. Junts ja ha anunciat que, si els socialistes no estaven disposats a negociar, tornarien a votar que no.

Per la seva banda, el govern espanyol ha demanat responsabilitat de Junts i ha advertit de la importància d’aprovar els comptes. De totes maneres, creuen que hi ha marge per a un diàleg amb Junts, tot i que adverteixen que la proposta del nou repartiment del dèficit amb les autonomies és inviable.