Vilaweb.cat

La ‘Catalunya real’… en què l’independentisme tornaria a pactar amb el PSC?

Mentre el PSOE i Podem s’intercanviaven retrets sobre les negociacions d’un govern de coalició enmig del compte enrere per la segona votació del debat d’investidura de Pedro Sánchez, el ple del Parlament debatia propostes per a la ‘Catalunya real’ en un debat específic sol·licitat per C’s. Quina és la ‘Catalunya real’? Per a la majoria de forces, una Catalunya complexa i diversa. Per a C’s, és la dels catalans que duen al cor més d’una bandera: com la seva portaveu, Lorena Roldán, que s’ha enorgullit de poder portar barretina, espardenyes i alhora vestir-se de sevillanes. El president de la Generalitat ha demanat unitat a l’oposició per denunciar les deslleialtats i els boicots de l’estat espanyol i, inesperadament, ha rebut amb satisfacció la mà estesa del PSC per a parlar del pròxim pressupost.

La Catalunya real també és aquella en què els partits independentistes poden tornar a pactar amb el PSC? Quim Torra considera que per a entomar els principals problemes econòmics i socials de Catalunya calen ‘pactes d’estat’. Però al mateix temps ha insistit que no renunciaran al dret a l’autodeterminació i ha avançat que el ple aprovarà demà una resolució en què s’hi ratificaran. Per al PSC, però, el govern ha de triar. ‘S’ha de decidir si el que es vol és acordar o és trencar’, li ha advertit Miquel Iceta.

Tots els grups han intentat treure profit del debat, tot i que havia de ser la jornada de Lorena Roldán, que està de campanya. Des d’aquesta tarda i fins divendres, els militants de C’s poden votar-la en les primàries com a futura candidata. Roldán és la preferida per la cúpula i ha estat ovacionada pels diputats del seu grup. Els comuns i Torra no s’han estat de recordar-li que va participar en la via catalana del 2013.

El PSC i el pressupost

L’executiu pretén presentar a la tardor el pressupost del 2020 després de no haver pogut aprovar el d’enguany per falta de suports. Els comuns i la CUP s’han tornat a situar lluny de l’executiu, però Iceta ha fet un pas endavant: ‘Si vostès volen, estem disposats a parlar-ne’. Iceta s’ha presentat com un garant de l’estabilitat si el govern renuncia públicament a la via unilateral i es decanta per greixar el diàleg entre els partits catalans, com ho vol Pedro Sánchez. ‘Al final, és negociar o trencar. No hi ha camí del mig’, ha insistit Iceta.

La negociació pressupostària pot coincidir amb la sentència del Tribunal Suprem contra els presos polítics i la resta d’encausats i això pot complicar l’acostament. Torra ha insistit que el sobiranisme hi haurà de respondre no només amb una protesta, sinó amb una ‘proposta política i democràtica basada en l’exercici del dret a l’autodeterminació’. ‘Tenim una gran oportunitat perquè les sentències siguin un punt d’inflexió dins de l’independentisme per tornar a exercir els drets civils i polítics que se’ns han negat’, ha apuntat, en un intent d’especificar l’abast del lema d’Òmnium Cultural ‘ho tornarem a fer’.

De moment, les eleccions del 26-M han demostrat que els partits independentistes poden tornar a pactar amb el PSC, i Iceta ha celebrat els acords que han succeït els comicis. L’últim, amb ERC, JxCat i els comuns per a governar l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La propera oportunitat que divisa el PSC és a la tardor. El pressupost s’hauria de presentar a l’octubre i pot tornar a esquerdar la política de blocs de l’independentisme i l’autoanomenat constitucionalisme. Iceta creu que la negociació pressupostària serà la ‘prova del nou’ de si realment poden posar-se d’acord. La CUP i els comuns han deixat clar que no s’acostaran al govern. Carles Riera veu les institucions catalanes ‘agenollades’ davant de l’estat i carrega contra la gestió autonòmica de Torra. Jéssica Albiach ha lamentat que la situació d’excepcionalitat derivada de la repressió no pot amagar que el govern no fa les polítiques públiques necessàries.

Més de 200 mesures

Per a intentar desmuntar la imatge que el govern no governa i, aprofitant que no tenia límit de temps per intervenir, Torra ha volgut placar l’oposició amb un llarg discurs, desgranant una per una 222 mesures sectorials com a resum de l’obra de tots els departaments. El president de la Generalitat ha defensat que la independència és la manera de resoldre els problemes dels catalans i ha verbalitzat que pretenia transmetre optimisme en un context complicat. De fet, s’ha encomanat a les previsions de creixement econòmic del BBVA i a la taxa d’atur de l’11,5%, la més baixa en una dècada, segons que ha subratllat.

També ha remarcat que el govern ha complert amb els objectius de dèficit, deute i amb la regla de despesa amb la pròrroga pressupostària. En el bloc de les deslleialtats de l’estat espanyol a Catalunya, Torra ha demanat que els partits facin pinya per a denunciar el dèficit fiscal crònic de 16.000 milions d’euros anuals (l’equivalent al 8% del PIB) i un model de finançament discriminatori. També ha recordat que el govern espanyol no ha complert els compromisos assumits amb la llei de la dependència, i ha remarcat que el 2017 l’estat va sufragar només un 16% dels recursos l 2017, i la Generalitat el 84%.

Torra s’ha referit igualment a l’execució de només un 14% del pla de rodalia 2008-2015, que preveia una inversió de 4.000 milions d’euros per a modernitzar la xarxa, i ha fet èmfasi en el dèficit d’inversions en infraestructures (de 28.000 milions en deu anys, segons Foment de Treball). ERC coincideix que Catalunya té un problema estructural. Però el president del grup parlamentari, Sergi Sabrià, hi ha afegit un contrapunt de realisme i autocrítica recordant que la taxa de risc de pobresa supera el 20%, que la marxa de joves a l’estranger no cessa o que l’atur juvenil és alt encara que les dades macro-econòmiques siguin positives. ‘L’aposta per les polítiques socials és la millor manera de treballar per la república’, ha argumentat Sabrià.

Roldán: TV3 i els barracons de les escoles

‘Amb el pressupost d’un any de TV3 eliminarien tots els barracons de Catalunya’, li ha etzibat Roldán. C’s ha tornat a denunciar que el govern no dedica temps ni recursos als problemes reals dels catalans i té com una única prioritat ‘tornar a fer el mal que van fer’ amb el procés. Ha acusat el govern de permetre que la Plataforma per la Llengua ‘espiés’ alumnes d’una cinquantena d’escoles i instituts per a estudiar l’ús del català al pati. També ha sentenciat la Fira d’Abril de Barcelona és cultura catalana com ho és la Patum de Berga i ha criticat que només hagi tirat endavant un projecte de llei del govern en 400 dies, després que les llistes d’espera han augmentat en 91.000 persones en un any. Segons Roldán, el govern té ‘un problema de realitat’ perquè només es preocupa pel procés.

‘La tesi de la Catalunya real no és ni tan sols seva’, li ha deixat anar Albiach. La presidenta del grup parlamentari dels comuns ha reconegut la maternitat de l’expressió a Alícia Sánchez Camacho. Els comuns han reivindicat la diversitat de Catalunya. ‘Tan real és Estopa com Els Amics de les Arts’, ha exemplificat Albiach. Al ple, no hi ha faltat la música ni l’humor. Després de situar l’independentisme en el marc dels populismes apareguts arreu d’Europa, el líder del PP, Alejandro Fernández, ha entonat una cançó de Manolo Escobar a favor de la convivència: ‘Solo te pido que me hagas la vida agradable aunque en nada coincida contigo’.

The post La ‘Catalunya real’… en què l’independentisme tornaria a pactar amb el PSC? appeared first on VilaWeb.

La interventora de la Generalitat es desvincula d’un suposat pagament de la Generalitat als observadors de l’1-O

La interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, s’ha desvinculat aquest dimecres de la despesa d’uns 172.000 euros pagats per la Delegació de la Generalitat a Ginebra al The Hague Centre for Strategic Studies (HCSS) per suposadament pagar el viatge i la manutenció d’observadors internacionals durant el referèndum de l’1-O. Segons ella, el pagament, acordat l’estiu del 2017, l’hauria hagut de revisar a posteriori, però l’aplicació de l’article 155 i la intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol ho va impedir. De fet, ha dit que ella mai va veure aquest expedient.

Vidal ha declarat al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona sobre aquesta despesa, que la magistrada investiga i per la qual va ordenar a la Guàrdia Civil que anés a la conselleria d’Afers Exteriors fa unes setmanes.

Pel mateix motiu ha citat a declarar com a investigat l’actual delegat de la Generalitat a Suïssa, Manuel Manonelles, que el 2017 era el representant del Govern davant de les organitzacions internacionals amb seu a Ginebra, París, Viena i Estrasburg, i que s’ha negat a respondre cap pregunta. La jutgessa investiga Manonelles per uns possibles delictes de malversació de fons públics, desobediència i prevaricació, pel contracte, signat el 31 d’agost del 2017.

Aquest dimecres també estaven citats l’exsecretari d’Afers Exteriors Aleix Villatoro i la directora de serveis d’Exteriors Marta Garsaball, ja processats i citats a declarar anteriorment, que s’han negat a declarar.

The post La interventora de la Generalitat es desvincula d’un suposat pagament de la Generalitat als observadors de l’1-O appeared first on VilaWeb.

El president Puig es reuneix amb Felipe VI a la Zarzuela

El president de la Generalitat, Ximo Puig, s’ha reunit avui amb el rei espanyol, Felipe VI, en el Palau de la Zarzuela. L’audiència del rei espanyol forma part d’una ronda de reunions que està portant a terme amb els presidents de diferents territoris després de les eleccions.

El cap de l’estat espanyol ha saludat al president valencià en el Saló d’Audiències de Zarzuela, on han intercanviat diversos comentaris abans de passar al despatx del rei per mantenir la reunió.

Puig li ha transmès el ‘bon moment’ del País Valencià i també la necessitat urgent que se solucioni el model de finançament. Segons el president valencià, ‘he percebut comprensió per part del rei, a qui també li he agraït el seu suport permanent als valencians’.

En la reunió es preveu que també s’hagi abordat la situació política, a menys de 24 hores de la segona votació en el debat d’investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol i la possibilitat que hi hagi un executiu de coalició amb Podem.

Aquesta és la segona vegada en poc temps que coincideix amb el rei espanyol, ja que Puig va acompanyar Felipe VI en la visita que va realitzar el 15 de juliol a València.

The post El president Puig es reuneix amb Felipe VI a la Zarzuela appeared first on VilaWeb.

Armengol situa l’habitatge com a ‘màxima prioritat’ i anuncia incentius per a propietaris

La presidenta de les Illes, Francina Armengol, ha reiterat avui a Eivissa que una de les seves prioritats màximes és solucionar la problemàtica de l’habitatge, ‘més accentuada’ a l’illa pitiüsa.

Així, continuant amb la línia començada la passada legislatura, ha recordat que estan a punt de començar les promocions d’habitatges de protecció social en el municipi d’Eivissa després de la cessió de solars per part de l’ajuntament. La presidenta ha reconegut que es necessita ‘més sòl’ per seguir amb el pla d’habitatge a través de l’Ibavi.

També ha recordat que, en aquests sis mesos, han portat a terme des del govern mesures ‘extraordinàries’, incidint ‘d’una manera especial’ en el preu dels lloguers.

La cap de l’executiu de les Illes ha explicat que el seu objectiu és crear un Observatori de l’Habitatge que, entre altres funcions, estudiï els preus dels lloguers per zones i, a més, s’incentivarà als propietaris que lloguin a preus raonables ‘socialment parlant’, amb rebaixes o incentius fiscals.

Al costat del president insular d’Eivissa, Vicent Marí, Armengol ha abordat a més temes com la petició del Consell de gestionar les residències de Sa Serra i Can Blai.

Armengol ha destacat la voluntat de col·laboració absoluta amb el Consell d’Eivissa ‘per seguir solucionant els problemes a Eivissa’, així com per ‘impulsar noves polítiques absolutament necessàries’.

The post Armengol situa l’habitatge com a ‘màxima prioritat’ i anuncia incentius per a propietaris appeared first on VilaWeb.

Oltra adverteix Sánchez que no tindrà el vot de Compromís si no assumeix l’acord de ‘mínims’ que li han plantejat

La líder de Compromís i vice-presidenta del Consell, Mónica Oltra, ha recalcat que el candidat socialista a la investidura, Pedro Sánchez, no va aconseguir ahir dimarts els vots perquè ‘quan un va a una investidura no va a una marxa triomfal’ i li ha advertit que no tindrà demà el suport del seu partit si no assumeix l’acord de ‘mínims’ que li han plantejat en defensa dels interessos dels valencians.

En aquesta línia, ha assenyalat, després de reunir-se amb la representant d’Acnur a Espanya, Francesca Friz-Prguda, que si el PSOE té 123 diputats ha de sol·licitar el vot d’altres formacions polítiques i el suport en funció d’uns acords previs als quals, en aquest cas, ‘no s’ha arribat’.

Així, ha subratllat que Compromís va presentar un programa de ‘mínims’ perquè ‘entenem que hem de defendre els interessos dels valencians” i “ni tan sols sobre eixe programa de mínims hi ha hagut un compromís clar’ de Sánchez.

‘Per tant, o el PSOE i Sánchez adopten un compromís clar amb els valencians o el vot de Compromís no el tindran’, ha advertit.

The post Oltra adverteix Sánchez que no tindrà el vot de Compromís si no assumeix l’acord de ‘mínims’ que li han plantejat appeared first on VilaWeb.

Boris Johnson, nou primer ministre del Regne Unit

Boris Johnson s’ha convertit oficialment avui en el nou primer ministre del Regne Unit després de rebre l’encàrrec formal de la reina, Elisabeth II, per formar govern.

‘La reina ha rebut Boris Johnson en una audiència aquesta tarda i li ha demanat que formi un nou Govern’, ha anunciat el Palau de Buckingham en un escarit comunicat.

Johnson es va convertir ahir en el successor virtual de Theresa May després que el Partit Conservador proclamés la seva victòria en les eleccions primàries. Avui, l’ex-primera ministra ha dimitit oficialment com a primera ministra del Regne Unit i ha passat el relleu al nou líder conservador Boris Johnson.

En el seu discurs de comiat a Downing Street, May ha defensat que cal acabar el Brexit ‘d’una manera que funcioni per a tot el Regne Unit’. ‘Si es fa amb èxit, el nostre país pot tenir un nou començament’, ha assegurat, desitjant sort a Johnson en aquesta tasca.

La segona primera ministra en la història del Regne Unit va arribar a Downing Street el juliol del 2016, just després del referèndum, i les negociacions pel divorci amb la Unió Europea ha centrat la seva acció de govern en els darrers tres anys.

The post Boris Johnson, nou primer ministre del Regne Unit appeared first on VilaWeb.

Sánchez comunica a Iglesias que no cedirà cap ministeri rellevant a Podem

El candidat socialista a la presidència del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha trucat el líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias, per a traslladar-li que no està disposat a oferir les carteres de Treball, Hisenda, ni de Transició Ecològica i Igualtat, segons que informen fonts de Podem. Són, precisament, les àrees que havia demanat Podem al llarg de la negociació de les últimes hores per donar suport a la seva investidura. A més, apunta l’entorn d’Iglesias, ha traslladat al líder de la formació morada que aquesta és ‘la seva última paraula’. La trucada entre tots dos s’ha produït en el marc de les comunicacions telefòniques que han mantingut al llarg de la tarda les dues formacions.

Abans de la conversa entre els dos líders la vice-presidenta del govern espanyol en funcions, Carmen Calvo, i el secretari d’Acció de Govern de Podem, Pablo Echenique, han reprès els contactes després de finalitzar sense acord la reunió presencial del matí.

Les dues parts intenten acostar posicions sobre la composició de l’executiu a menys de 24 hores de la votació al Congrés dels Diputats on Pedro Sánchez necessita més vots a favor que en contra per a ser investit com a president del govern espanyol.

La portaveu de Podem al congrés, Irene Montero, ha sol·licitat la votació telemàtica i emetrà el seu vot –tot i que no es donarà a conèixer el sentit- abans de les 13.25h de demà. El ple començarà cinc minuts després, a les 13.30h amb la intervenció de Sánchez, i la votació no tindrà lloc abans de les 14.30h.

Segons les dues parts, el PSOE accepta una vice-presidència per a Irene Montero i cedir a la formació morada competències en àrees com Infància, Joventut i Turisme, entre altres. Una proposta que la formació de Pablo Iglesias considera insuficient adduint que les àrees ofertes estan buides de competències.

Durant la negociació d’aquest dimecres, Podem ha advertit que no entrarà al govern de Pedro Sánchez ‘a qualsevol preu’. ‘Volem competències per desenvolupar polítiques socials en Igualtat, Treball, Hisenda i Transició Ecològica’, així com ‘augmentar el SMI, aprovar un impost a la banca, baixar la factura de la llum o estendre l’educació 0-3 i els permisos de paternitat i maternitat iguals i intransferibles’.

Podem lamenta que malgrat haver cedit en el nomenament de Pablo Iglesias i haver renunciat a ministeris d’Estat com Defensa, Interior i Exteriors, ‘el PSOE no està disposat a compartir cap competència social’.

Fonts socialistes han apuntat que durant la reunió el PSOE ha posat sobre la taula una proposta i que ara toca a Podem aclarir si l’accepta o no. “Hem avançat propostes i necessitem una resposta ràpida”, apunten.

Votació no abans de les 14.25 h

Sánchez s’enfronta a la segona votació 48 hores després del fracàs del primer intent –tal com estableixen la Constitució i el Reglament del Congrés- en una sessió que començarà a les 13.30h d’aquest dijous. A diferència de dimarts, on Sánchez necessitava la majoria absoluta de la cambra (176 vots) en aquesta ocasió només ha de rebre més vots a favor que en contra per a ser investit.

El ple començarà amb un debat amb temps acotats. Sánchez només disposarà d’una intervenció inicial de 10 minuts i els portaveus de cada grup faran una rèplica de 5 minuts cadascú de major a menor –tret del PSOE, que parlarà l’últim- per fixar la seva posició.

Un cop hagin parlat el president i tots els representants dels grups parlamentaris, i mai abans de les 14.25, la presidenta del Congrés cridarà a votació.

Els diputats emetran el vot de forma pública i per crida del seu nom. Ho faran per ordre alfabètic a partir d’un cognom elegit a l’atzar, i en últim lloc votaran els membres del govern que són diputats i la Mesa del Congrés.

Els passos de la creació del nou govern

Si Sánchez aconsegueix la investidura s’activarà el mecanisme per a la creació del nou executiu. El primer pas serà la visita de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, a La Zarzuela per comunicar formalment al monarca el resultat de la votació.

Amb el supòsit de la investidura, un cop superat aquest tràmit, el Rei emetrà un reial decret de nomenament del líder del PSOE com a president del govern espanyol i quan s’hagi publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) se celebrarà la tradicional cerimònia de jura o promesa del càrrec a La Zarzuela al que assistiran, a més del Rei i la seva consort, la reina Letícia, la ministra de Justícia en funcions com a notari major del regne, Dolores Delgado, i el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes.

A l’anterior presa de possessió després de la moció de censura, el 2 de juny del 2018, Sánchez va prometre el càrrec a una taula sense bíblia ni crucifix i amb un únic exemplar de la Constitució.

Seguidament, i sempre en la hipòtesi d’una investidura exitosa, Sánchez nomenarà els seus ministres, que un cop publicats els respectius reials decrets prendran possessió del càrrec com ell davant el Rei i rebran de mans dels seus predecessors –si n’hi ha- les respectives carteres en un acte protocol·lari.

Si Sánchez no aconsegueix la investidura el Congrés dels Diputats té des de dimarts dos mesos per investir un president del govern espanyol abans que es dissolguin automàticament les cambres i es convoquin noves eleccions espanyoles.

Començaria aleshores un compte enrere que culminaria el 23 de setembre, dia en què es convocaran uns comicis si abans no hi ha hagut una investidura reeixida. Es repetiria així el que va passar l’any 2016, quan després de la també investidura fallida de Sánchez del mes de març, es va tornar a convocar els ciutadans a les urnes per al mes de juliol.

The post Sánchez comunica a Iglesias que no cedirà cap ministeri rellevant a Podem appeared first on VilaWeb.

L’Ajuntament de Barcelona entrega la llicència d’obres a la Sagrada Família després de cent trenta anys

L’Ajuntament de Barcelona i la Junta Constructora de la Sagrada Família han formalitzat avui l’entrega de la llicència d’obres, després que la Junta Constructora de la basílica hagi pagat els 4,6 milions d’euros corresponents a impostos i taxes associats al permís.

Després de dos anys de negociacions, el consistori i la Junta Constructora de la basílica finalitzen, així, el procés de regularització de la construcció en la seva verticalitat. La llicència d’obres, però, no inclou qüestions pendents com l’escalinata de la Glòria, que amenaça diversos habitatges.

Sobre les qüestions pendents, el president de la Junta Constructora del temple, Esteve Camps, ha confiat que aquest primer acord obri una nova etapa per resoldre aquesta segona fase, mentre que la tinenta de batllia d’Urbanisme, Janet Sanz, ha apuntat que qualsevol solució s’haurà de debatre amb els veïns i haurà de garantir la sostenibilitat i el dret a l’habitatge.

Segons la llicència, que preveu que l’obra en vertical de la construcció finalitzi l’any 2026, el sostre màxim edificable a la parcel·la és de 53.495,61 metres quadrats i la superfície construïda sobre rasant és de 41.026,69 metres quadrats. Pel que fa a les dues plantes soterrani, la segona ocupa parcialment els xamfrans de Mallorca amb Sardenya i Marina, i conté magatzems, mentre que a la primera hi ha la cripta, galeries sota la nau principal i instal·lacions.

El consistori i la Junta Constructora de la Sagrada Família van iniciar les converses per regularitzar la situació de l’obra l’any 2016. A l’octubre del 2018, l’Ajuntament va arribar a un acord amb la Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família per iniciar els tràmits per regularitzar les obres. L’acord també preveia que la Fundació invertís 36 milions d’euros en deu anys per millorar el transport, la urbanització i el manteniment de l’espai públic de la zona.

La façana de la Glòria, una de les qüestions pendents

La tinenta de batllia i el president de la Junta Constructora s’han felicitat per un acord que posa fi a una ‘anomalia’, en paraules de Sanz i Camps. Segons Sanz, el fet que la Sagrada Família hagi de pagar per fer les obres mostra que a la ciutat no hi ha ‘privilegis’ i que la Junta Constructora s’ha de coresponsabilitzar amb l’imapcte de l’edifici en l’entorn. ‘És un bon acord’, ha dit la tinenta de batllia.

Per Camps, aquest primer acord mostra el camí de ‘diàleg’ amb el consistori per resoldre les qüestions pendents que no inclou aquesta llicència d’obres, com l’afectació que té la façana de la Glòria en diversos habitatges. ‘Estem mínimament validats per resoldre la segona fase’, ha dit el president de la Junta Constructora sobre aquesta qüestió.

Per part del consistori, Sanz ha dit que estan disposats a començar les converses sobre com resoldre la façana de la Glòria a partir del setembre, però ha avisat que les decisions es prendran juntament amb els veïns i que qualsevol solució ha de garantir la sostenibilitat en l’entorn i el dret a l’habitatge.

The post L’Ajuntament de Barcelona entrega la llicència d’obres a la Sagrada Família després de cent trenta anys appeared first on VilaWeb.

Cop judicial contra els policies per la violència a l’escala del Pau Claris l’1-O

L’Audiència de Barcelona ha criticat la policia espanyola per ‘no haver exhaurit els mitjans no violents’ abans d’actuar a l’IES Pau Claris de Barcelona en el referèndum de l’1-O. Constata que no hi va haver cap ‘ordre expressa i concloent’ adreçada als ciutadans que hi havia aplegats perquè desallotgessin les entrades a l’institut i per a transmetre el mandat que els policies tenien encomanat. ‘La policia mateixa va infringir una de les pautes d’actuació que els protocols per a l’atenció i control de multituds imposen’, apunta l’Audiència, en referència a l’obligació ‘d’exhaurir els mitjans no violents, utilitzant el diàleg com a mitjà per a persuadir els congregats, autoritzant l’ús proporcionat i gradual de la força només quan no hi hagi cap més opció’. D’aquesta manera, rebutja el recurs del Sindicat Professional de Policia que demanava, novament, d’investigar pels delictes de desobediència i de resistència a l’autoritat els votants en aquest centre, acusant-los d’haver-se resistit a l’acció policíaca. La fiscalia espanyola i l’advocacia de l’estat s’hi havien adherit. A més, l’advocacia de l’estat, que representava l’acusació en nom del govern espanyol, va identificar amb imatges i noms i cognoms les persones que hi havia al Pau Claris l’1-O i que volia que fossin investigades.

La decisió de l’Audiència de Barcelona confirma la que ja va prendre el jutjat número 7 de Barcelona, que és el jutjat que investiga més casos de denúncies de votants de l’1-O contra agents de la policia espanyola per les agressions el dia del referèndum. El jutge deia que no hi havia cap ‘escomesa dels ciutadans [envers els agents], essent l’actitud dels concentrats merament passiva davant de l’acció policíaca i essent retirats, arrossegats o empesos’. I l’Audiència afegeix que els votants del Pau Claris actuaven ‘emparats per l’exercici de drets constitucionals com la llibertat d’expressió, reunió i manifestació’, i que els policies, per a dur a terme el mandat judicial de requisar les urnes de què disposaven, haurien d’haver avisat de manera expressa i amb claredat els concentrats. Però que no ho van fer.

I més encara: ‘Per més que la policia tingués el deure de fer complir les disposicions emanades de l’autoritat judicial, continuava obligada a respectar els drets fonamentals de les persones, més encara quan la resolució judicial mateixa els ho advertia, introduint a manera de condició l’exigència que no s’alterés la convivència pacífica, una innegable referència a l’ús de la força que, per més que es pugui defensar com una modalitat d’intervenció policíaca legal i legítima, quedava més estrictament acotada pel tipus de persones que s’esperava que anessin als centres de votació: famílies, vells, joves, nens i adolescents, en un context molt allunyat d’aquell que típicament legitima l’ús de la força.’ Conclou: ‘S’havia d’exhaurir l’alternativa del diàleg i la conciliació’.

I descriu així l’actitud dels votants al Pau Claris, que és condemnada i considerada delictiva per part del sindicat policíac, la fiscalia i el govern espanyol: ‘Veiem un grup de persones que, assegudes als accessos de l’institut, van intentar obstaculitzar l’entrada dels agents de policia, cantant consignes pacifistes, amb les mans alçades proclamant el dret de votar, evitant el comportament suposadament requerit pels agents, que de manera explícita fan ús de la força d’una manera directa, sense ordre prèvia de cedir el pas, patint els altres la violència física sobre les seves persones.’

Heus ací el vídeo que recull millor què va succeir al Pau Claris:

The post Cop judicial contra els policies per la violència a l’escala del Pau Claris l’1-O appeared first on VilaWeb.

El Senat valida l’Esquerra Confederal d’En Comú Podem, Compromís i Més per Mallorca

El Senat ha aprovat la formació del nou grup parlamentari Esquerra Confederal, al qual s’han integrat els senadors de designació autonòmica d’En Comú Podem, Compromís i Més per Mallorca. També s’hi integren els senadors d’Endavant Andalusia, Més Madrid i En Marea.

De no haver creat aquest grup, els sis senadors haurien passat a formar part del mixt. D’ara endavant, amb nou nom, es deslliguen de la marca Podem, atès que en l’anterior legislatura el grup es denominava Unides Podem. En les últimes eleccions generals Unides Podem no va obtenir cap senador elegit a les urnes. El grup es va veure reduït a diversos representants autonòmics. El partit de Pablo Iglesias comptava amb 20 senadors en la legislatura anterior.

La creació del grup ha estat anunciat aquest dimecres de manera formal per la diputada d’Endavant Andalusia, Esperanza Gómez, que ha assenyalat que la decisió de crear Esquerra Confederal és per ‘abordar qüestions comunes que interessen a tots els territoris’, com és ‘el finançament autonòmic.’

A més, ha assegurat que els membres d’Esquerra Confederal no ‘es veien’ compartint la bancada del grup mixt amb Vox, per tenir ideals diferents.

‘Ens sembla que un grup com aquest pot ser interessant perquè fins ara aquestes qüestions s’han abordat en un règim de competència en diferents territoris i creiem que caldria ampliar el nombre de recursos comuns destinats a la dotació financera’, ha explicat Gómez al final de la junta de portaveus.

Així, Esquerra Confederal està constituïda pels següents senadors: Esperanza Gómez d’Endavant Andalusia; el senador de Més per Mallorca (MÉS), Vicenç Vidal; Sara Vilà d’En Comú Podem; Fernández Rubiño, el senador de Més Madrid; Carles Mulet de Compromís i el senador per designació autonòmica per En Marea, José Manuel Sande.

La formació d’aquest grup reuneix el mínim de sis senadors exigit pel Reglament de la Cambra perquè un grup pugui mantenir-se una vegada constituït inicialment amb deu. Fins ara el grup parlamentari al qual pertanyien aquests senadors era Unides Podem-En Comú Podemal qual pertanyia també María Jesús Castro del PSOE, que va ser cedida pels socialistes perquè el partit esmentats poguessin formar grup propi.

Càrrec rotatori

El càrrec de portaveu, serà rotatori ‘cada dos o tres mesos’. La decisió que es vagi canviant al portaveu es va prendre entre tots els senadors del grup, que estan d’acord que és la forma més democràtica. Encara que ha estat Gómez la que ha anunciat la formació del nou grup, serà Mulet (Compromís) el primer a exercir de portaveu d’Esquerra Confederal els mesos d’agost i setembre.

The post El Senat valida l’Esquerra Confederal d’En Comú Podem, Compromís i Més per Mallorca appeared first on VilaWeb.

PSC, els comuns, ERC i JxCat tanquen un acord de govern a l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Els grups metropolitans de PSC, els comuns, ERC i Junts per Catalunya han arribat a un acord per governar plegats a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) durant els quatre anys vinents.

El pacte, que es materialitzarà amb la legislatura que comença aquest dijous, conté cinquanta-quatre objectius d’entre els quals els grups destaquen l’aposta per fomentar l’accés a l’habitatge, la mobilitat sostenible i de baixes emissions, i l’augment de l’ocupació. L’acord de govern també fixa que el Consell Metropolità –màxim òrgan de govern- estarà presidit per la batllessa de Barcelona, Ada Colau, mentre el batlle de Cornellà de Llobregat, Antoni Balmón, serà el vice-president executiu.

El pacte inclou la proposta del pla director urbanístic metropolità i mesures per fer front a l’emergència del canvi climàtic, per garantir un medi ambient saludable i l’aprofitament racional dels recursos naturals. Així mateix, els grups subratllen que el programa de govern aposta pel progrés socioeconòmic de la metròpolis i preveu aprofundir les relacions de cooperació amb la resta de institucions locals de la regió metropolitana de Barcelona. Entre les mesures dels quatre anys vinents, també es preveu garantir la participació ciutadana i la màxima transparència de l’ens.

El Suprem no permet que Forn assisteixi

La Sala Segona del Tribunal Suprem ha denegat al conseller i regidor de l’Ajuntament de Barcelona Joaquim Forn el permís extraordinari que demanava per sortir de la presó dels Lledoners per assistir a la presa de possessió del càrrec de representant del Consell Metropolità de Barcelona, que té lloc aquest dijous 25 de juliol, i exercir els drets que se’n deriven.

Forn, que va poder agafar l’acta de regidor però a qui el Suprem no ha permès assistir a cap altre acte de l’ajuntament, tampoc ho podrà fer en aquesta ocasió perquè el Suprem entén que el permís que demanava no està justificat per raons de ‘caràcter extraordinari’. A la interlocutòria que ha fet pública avui, la Sala assegura que ‘és conscient de les restriccions que implica la privació de llibertat’ però ho justifica assegurant que és una mesura ‘proporcionada respecte a la necessitat de preservar les finalitats del procés judicial en un moment en què ja ha finalitzat l’acte del judici oral’.

The post PSC, els comuns, ERC i JxCat tanquen un acord de govern a l’Àrea Metropolitana de Barcelona appeared first on VilaWeb.

El grup dels Verds/ALE exigeix una reunió amb Sassoli per a parlar sobre l’escó buit de Junqueras

El grup dels Verds/ALE han exigit una reunió amb el president de l’Eurocambra David-Maria Sassoli per parlar sobre l’escó buit d’Oriol Junqueras, segons ha avançat el diari ‘Ara’ i ha pogut confirmar l’ACN. En una carta enviada el dimarts els caps del grup, Ska Keller i Philippe Lamberts, van demanar aquesta reunió amb el socialista italià per discutir el cas del líder d’ERC. Keller va demanar ajuda a principis de juliol al nou president de la institució per ‘restituir els drets parlamentaris’ d’Oriol Junqueras.

Per la seva banda, l’eurodiputada d’ERC Diana Riba també va enviar una missiva a Sassoli a principis de mes per demanar ‘les mesures oportunes per confirmar la immunitat’ de Junqueras d’acord amb l’article 8 del reglament intern de l’Eurocambra. Aquesta carta de Riba encara no ha rebut resposta, segons ha pogut saber l’ACN.

Petició a Sassoli

Durant la intervenció dels grups posterior a l’elecció del president de la cambra, Keller va recordar a Sassoli que els Verds/ALE tenen un eurodiputat que ‘per raons alienes a la seva voluntat’ no pot ocupar el seu escó. L’alemanya també va traslladar a l’italià la voluntat del seu grup de ‘cooperar’ amb ell i treballar ‘per un reforç de la democràcia europea.’

The post El grup dels Verds/ALE exigeix una reunió amb Sassoli per a parlar sobre l’escó buit de Junqueras appeared first on VilaWeb.

Catalunya lidera la inversió estrangera a l’estat espanyol

Un estudi de la Cambra de Comerç conclou que Catalunya encapaçala la inversió productiva estrangera a l’estat espanyol, amb un 22,5% del total, i nega que el procés hi hagi afectat negativament.

L’informe contraposa aquesta xifra al 17,1% del pes que té la inversió productiva a Madrid en el conjunt de la inversió estrangera a l’estat espanyol. El president de la Cambra de Comerç, Joan Canadell, ha explicat que han elaborat l’informe per ‘contrarestar les ‘fake news’ arran de la informació sobre inversió estrangera facilitada pel govern espanyol, que donava el lideratge a Madrid. L’estudi apunta que la informació estatal no té en compte que l’efecte seu ‘distorsiona’ el resultat. A més, el president ha asseverat que el procés no ha afectat negativament la inversió estrangera a Catalunya.

L’estudi analitza l’estoc de la inversió neta acumulada, ‘a partir de dades oficials i públiques’ però que difereix de les dades facilitades pel Ministeri d’Economia que té en compte els fluxos bruts. El director d’Estudis Econòmics, Joan Ramon Rovira, ha afirmat que les dades d’inversió bruta no permeten separar entre inversió financera i els estocs i això fa que sigui ‘volàtil’. ‘Amb aquesta volatilitat, extreure missatges de fons és molt complicat’, ha declarat. En l’estudi de la cambra, i prenent com a referència dades del govern espanyol sobre aquests estocs productius, es constata que el valor de l’estoc net d’actius productius vinculats amb la inversió estrangera rebuda a Catalunya s’estimava en 25.593 milions d’euros el 2017, el que representa un 10,9% del PIB català i un 22,5% de tots els actius productius vinculats amb la inversió estrangera arreu de l’estat espanyol.

El valor dels mateixos actius localitzats a Madrid representa el 17,1% del total, ‘per sota del seu pes en el PIB que és del 19%’. L’estudi analitza el període 2003-2017 i s’observa que en aquesta sèrie el pes que representa Catalunya ha variat relativament poc entre el 23% del 2003 i el 22,5% del 2017. La xifra del 2017 està per sobre del 21,5% del 2016.

L’informe analitza també el nombre d’ocupats associats amb la inversió estrangera rebuda a Catalunya, que s’estima en 313.515 persones a 31 de desembre del 2017, el que representa un 9,5% de tots els ocupats a Catalunya i un 22,5% dels vinculats a la inversió estrangera en el conjunt de l’estat. En aquest cas, l’anàlisi de la Cambra conclou que la Comunitat de Madrid supera Catalunya, amb un 29,1% del total. Rovira ha afirmat que això està relacionat amb la diferent estructura productiva de les dues economies, ja que Catalunya té una base industrial, mentre que Madrid té major concentració de serveis professionals, més intensius en capital humà.

L’estudi calcula també el grau de ‘distorsió’ associat a l’efecte seu i conclou que en el cas de Catalunya el valor dels actius productius de la inversió estrangera és del 22,5% del total si es treu l’efecte seu, mentre que si no es desgrana aquest factor el pes baixa fins al 13%. En el cas de Madrid, si es treu l’efecte seu el seu pes en la inversió productiva estrangera seria del 17,1% i no del 68% que dona si no es té en compte. Així, conclou que “es subestima entre un 30 i un 40%” en el cas de Catalunya i ‘es multiplica entre tres i quatre vegades’ en el cas de Madrid.

Pel que fa a la comparació internacional, la Cambra afirma que Catalunya destaca com un dels països de l’Europa Occidental amb un major pes de l’estoc acumulat d’inversió estrangera amb un 57,4% el 2017. Afegeix que la quota catalana s’ha mantingut estable en els darrers anys i per sobre del seu pes en aquestes economies. Per últim, l’estudi també analitza la inversió productiva en el seu conjunt, tant l’estrangera com la domèstica, i conclou que el 2018 la inversió productiva de l’economia catalana representa un 10,9% del PIB català, per sobre del 10,4% de l’estat.

Canadell defensa que el procés no afecta a l’economia catalana

Un cop exposades aquestes xifres, Canadell ha assegurat que demostren que Catalunya lidera ‘clarament’ la inversió estrangera i que ‘el procés no ha afectat a la inversió estrangera’. A més, s’ha aventurat a dir que el creixement de la inversió total el 2018 fa pensar que l’estrangera també ho haurà fet.

El president ha destacat que ‘tot i la pressió política que ha patit Catalunya’ després de l’1-O i ‘amb un estat en contra’, l’economia catalana ‘presenta fortalesa i resiliència’, sent ‘molt atractiva internacionalment’. En aquest sentit, ha criticat que l’estat ‘no afavoreix les inversions a Catalunya’ i que es generen notícies ‘tendencioses’ per enviar el missatge que ‘el procés va molt malament per a l’economia catalana’ i crear un ‘estat d’opinió contrari’.

El president ha insistit en el fet que tradicionalment es donen les xifres sense tenir en compte l’efecte seu que concentra Madrid en moltes empreses i ha esperat que ‘en properes vegades els mitjans siguin conscients que existeix l’efecte seu i que no es poden treure les conclusions que s’han tret’. ‘És inacceptable que es torni a parlar d’inversions que arriben sense explicar l’efecte seu’, ha sentenciat.

Segons el seu punt de vista, el procés no ha afectat negativament a la inversió estrangera i ha afegit que, a més, ‘hi ha una part positiva’ perquè gràcies a això Barcelona ‘està molt més al mapa que abans del procés’. Ha afegit que això pot afectar positivament quan una empresa estudia en quines ciutats invertir. Ha reconegut però que ‘és probable que algú s’hagi fet enrere’ i s’ha preguntat quina seria la situació si Catalunya tingués l’efecte capitalitat.

Reitera que la campanya de l’ANC no és un boicot

En tornar a ser preguntat, Canadell ha insistit que la campanya de l’ANC sobre el cercador d’empreses compromeses no és un boicot sinó que està pensada per posar en valor una sèrie d’atributs d’una sèrie d’empreses.

Per aquest motiu, ha replicat al president de Foment, Josep Sánchez Llibre, que dir que aquesta campanya és un boicot ‘és una errada enorme’. ‘Allà ell amb les conseqüències de la demanda que ha interposat’, ha declarat en relació amb la denúncia que la patronal ha interposat davant de Competència.

Anuncia que no contestarà preguntes en castellà

En el torn de preguntes i quan una periodista li ha demanat que respongués en castellà, Canadell ha explicat que ha decidit, juntament amb el seu equip, fer les rodes de premsa íntegrament en català i no contestar preguntes en castellà. ‘He pres la determinació, amb el comitè directiu, de fer les rodes de premsa només en català perquè a més el reglament intern diu que s’han de fer només en català’, ha asseverat.

Ha afegit que contestar dues vegades la mateixa pregunta en dos idiomes també pot fer que la resposta ‘sigui diferent’. ‘El reglament intern diu això i ho farem en català’, ha conclòs.

La resposta arriba després de la polèmica generada quan en una anterior roda de premsa ja va dir que es pensaria si contestaria les preguntes en castellà, cosa que sí va fer en aquella ocasió.

The post Catalunya lidera la inversió estrangera a l’estat espanyol appeared first on VilaWeb.

La fiscalia demana que s’encausi el BBVA en el cas Villarejo

La fiscalia anticorrupció ha demanat al jutge Manuel García Castellón de l’Audiència espanyola que encausi com a persona jurídica al BBVA en el cas Tandem. El ministeri públic acusa el banc d’un suposat delicte de suborn relacionat amb l’operació d’espionatge encarregada el 2004 a l’ex-comissari José Manuel Villarejo.

En l’escrit, el BBVA podria haver comès un delicte de suborn quan va contractar Villarejo, quan encara exercia com a funcionari públic. Segons la fiscalia, l’ex-comissari podria haver treballat pel banc fins al 2016. Concretament, el BBVA li va encarregar d’espiar diverses persones per obtenir informació relacionada amb la constructora Sacyr.

The post La fiscalia demana que s’encausi el BBVA en el cas Villarejo appeared first on VilaWeb.

El Museu d’Art Modern de Ceret explora els grans artistes del segle XX amb una exposició d’André Masson

El Museu d’Art Modern de Ceret (Vallespir) estrena una exposició dedicada a l’obra de l’artista surrealista André Masson. Amb motiu del centenari de l’arribada del pintor al municipi, ‘André Masson, una mitologia de l’ésser i de la natura’ busca també explorar l’obra dels grans artistes del segle XX amb Masson com a fil conductor.

L’exposició compta amb cent trenta-una peces: 84 teles, 40 dibuixos, 6 escultures i un volum. Entre elles, s’hi poden veure algunes peces de col·leccions particulars però també ‘Le Couvent des Capucins’ i ‘Rue à Céret’, que va pintar influenciat pel treball de Cézanne i Van Gogh. L’artista va viure a la població nord-catalana entre els anys 1919 i 1920. La mostra, que es podrà visitar fins al 27 d’octubre, està considerada d’interès nacional per part del Ministeri de Cultura de l’estat francés.

Per la petita població de gairebé 8.000 habitants, hi han passat artistes de renom mundial. Entre ells, Manolo Hugé, Picasso, Braque, Gris, Soutine, Chagall, Herbin, Matisse, Miró o Tàpies. El seu Museu d’Art Modern persegueix des de fa anys l’objectiu de donar veu a aquesta vocació artística del municipi. Per això, segons la seva directora, Nathalie Gallissot, combinen exposicions amb d’artistes reconeguts amb la descoberta d’altres menys populars.

Amb la voluntat de explorar i donar veu als gran artistes del segle XX, el centre ha inaugurat una exposició sobre André Masson. Conegut per la seva vessant surrealista, el pintor va experimentar amb diverses tècniques al llarg de la seva vida artística –entre elles, el cubisme- i, per damunt de tot, la seva obra està clarament marcada per l’estret vincle que tenia amb la natura i els paisatges. ‘Aquest sentiment el va acompanyar tota la vida’, assegura Gallissot.

Masson va arribar a Ceret just fa cent anys, ferit físicament i psicològicament per la seva participació a la Primera Guerra Mundial. Ho va fer acompanyat de Maurice Loutreuil i allà hi va conèixer la que va ser la seva primera dona, Odette Cabalé, i a Chaïm Soutine. A Ceret, l’artista va iniciar la seva recuperació i hi va pintar diversos paisatges inspirats en el cubisme de Cézanne. Quatre d’ells conservats al Museu de Ceret i que ara es poden veure a l’exposició.

Amb motiu del centenari de la seva arribada, el museu ha estrenat la mostra ‘André Masson, una mitologia de l’ésser i de la natura’, comissariada per la directora del museu, Nathalie Gallissot, i el conservador i historiador de l’art, Jean-Michel Bouhours.

La natura com a fil conductor

L’exposició compta amb 131 peces. La majoria, 84, són teles però també s’hi poden veure 40 dibuixos, 6 escultures i un volum. Entre elles, ‘Le Couvent des Capucins’ i ‘Rue à Céret’. ‘S’hi pot veure pràcticament tota la seva obra, tot i que no podem parlar de retrospectiva perquè hem triat una temàtica: la seva vinculació amb la natura com a fil conductor’, explica Gallissot. Per fer-ho, han comptat amb cessions de diversos museus però també de col·leccions particulars que han permès mostrar algunes peces que no s’havien exposat abans.

‘Masson va ser un gran artista, tenia una personalitat completament independent’, afirma Gallissot. I això és precisament el que es podrà veure a la mostra, que estarà oberta al públic fins al 27 d’octubre.

The post El Museu d’Art Modern de Ceret explora els grans artistes del segle XX amb una exposició d’André Masson appeared first on VilaWeb.

El PSOE ajorna la seva executiva per continuar negociant amb Unides Podem

El PSOE ha ajornat vint-i-quatre hores la convocatòria de la seva executiva, prevista per avui a les 10.30, per deixar més marge a les negociacions Unides Podem per tancar la investidura de Pedro Sánchez i un govern de coalició. Si hi ha acord, l’executiva socialista l’haurà de validar. En tot cas, però, es reunirà demà abans de la segona sessió d’investidura, que començarà a les 13.30.

PSOE i Unides Podem es tornaran a reunir avui per prosseguir amb les negociacions. La formació de Pablo Iglesias reiterarà la petició d’ocupar ministeris de caràcter social. La trobada la van acordar ahir Pablo Echenique i Carmen Calvo poc després de la investidura fallida de Sánchez.

Segons que informa l’agència Europa Press, les prioritats d’Unides Podem són les competències relacionades amb ecologisme, política fiscal, ciència, igualtat i política de treball. La formació vol impulsar mesures com un nou salari mínim o una rebaixa la factura de la llum.

Abans del ple d’ahir, Calvo va donar a entendre que els socialistes havien acceptat que la portaveu parlamentària d’Unides Podem, Irene Montero, tingui una vice-presidència. Però Unides Podem va refusar l’oferiment perquè és una vice-presidència merament ‘simbòlica’, sense continguts i buida de competències executives de pes.

 

The post El PSOE ajorna la seva executiva per continuar negociant amb Unides Podem appeared first on VilaWeb.

Les portades: ‘Ska Keller pressiona Sassoli per l’escó de Junqueras’ i ‘Última oportunitat per a la investidura’

Avui, 24 de juliol de 2019, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades: ‘Ska Keller pressiona Sassoli per l’escó de Junqueras’ i ‘Última oportunitat per a la investidura’ appeared first on VilaWeb.

El tripartit evita la compareixença de Puig a les Corts pel cas del Grup Zeta

El director general de l’Institut Valencià de Finances, Manuel Illueca, compareixerà dimarts que ve, 30 de juliol, en una reunió extraordinària de la comissió d’economia de les Corts per informar sobre el quitament del deute d’1,3 milions que va aprovar l’entitat pública a benefici del Grup Zeta, del qual és accionista el president de la Generalitat, Ximo Puig. La Junta de Síndics ha rebutjat amb els vots del PSPV, Compromís i Unides Podem la petició dels grups de l’oposició perquè Puig expliqués a la Diputació Permanent l’operació. El president de la Generalitat és accionista des de la dècada dels vuitanta de l’empresa Promociones i Ediciones Culturales (Pecsa), que edita el diari Mediterráneo de Castellón. Zeta era propietari del 85% de la capçalera fins a la compra recent d’Editorial Prensa Ibérica, que és propietària, entre més, del diari Levante.

El síndic socialista, Manolo Mata, ha defensat la transparència del Consell en el cas, del qual assegura que ja se saben tots els elements i defensa que l’operació va ser ‘legal, legítima, transparent i coneguda per tots’. La síndica d’Unides Podem, Naiara Davó, ha defensat que el Botànic sempre havia estat exemple de transparència i que estaven a favor que es donessin explicacions, malgrat que el format depengui de la decisió del president.

La síndica del PP, Isabel Bonig, ha aplaudit la compareixença d’Illueca però ha insistit que també ho hauria de fer Puig. Ha lamentat que encara no s’hagi publicat al Portal de Transparència l’acord de finançament del 2005 pel qual es va donar el crèdit al Grup Zeta, ni les modificacions posteriors, l’acord marc de finançament de juliol del 2017 i els informes de l’expedient del quitament.

The post El tripartit evita la compareixença de Puig a les Corts pel cas del Grup Zeta appeared first on VilaWeb.

Pàgines