Els Mossos d’Esquadra busquen un home acusat d’haver amputat una mà a la seva parella a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès). Segons que ha avançat Metrópoli Abierta i han confirmat a EFE fonts properes a la investigació, l’home ha fugit del lloc dels fets, ubicat al passeig de Salzereda de Santa Coloma, cap a les 16.30 de la tarda.

Els Mossos d’Esquadra el tenen identificat i treballen ara per localitzar-lo i poder-lo detenir. Pel que fa a la víctima, ha estat traslladada a un centre hospitalari i no es tem per la seva vida.

La batllessa de Santa Coloma de Gramenet, Mireia González, ha mostrat la més absoluta repulsa a l’agressió contra la dona. “La violència masclista no té cabuda a la nostra societat i tampoc a la nostra ciutat”, ha assegurat en un missatge a Instagram. A més, ha posat a disposició de la víctima i de la seva família els recursos que siguin necessaris per a la seva recuperació a través dels serveis municipals.

L’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya (APDC), l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) i la Plataforma de Docents d’Arts Escèniques han denunciat en un manifest irregularitats greus del Departament d’Educació en les proves per a entrar a la borsa de professorat interí de música i arts escèniques. Així, els tres col·lectius se sumen a altres entitats del sector que han expressat queixes en el mateix sentit.

Entre d’altres, acusen el departament de fer cas omís dels experts, dels tribunals avaluadors i dels professionals a l’hora de gestionar aquestes proves. També afirmen que l’equip responsable de fer-les no té la qualificació necessària per dur-les a terme. A més, segons les entitats denunciants, aquesta manca de competència provoca una simplificació dels requisits i una devaluació de les especialitats.

També critiquen la mala praxi en l’ordenació d’aquest cos docent, que és d’àmbit estatal, però que la Generalitat pretén “alterar segons criteris propis, ignorant les especificitats i necessitats particulars” d’aquestes especialitats.

Aquestes crítiques se sumen a les queixes ja expressades pel col·lectiu de docents de dansa de l’Institut Escola Artístic Oriol Martorell, i lamenten, a més, l’opacitat amb què s’ha organitzat el procés. Finalment, denuncien la manca de transparència i claredat ha generat confusió i desconfiança entre els professionals del sector.

Per tot plegat els col·lectius afectats exigeixen una revisió urgent del model de proves de capacitació per accedir a la borsa docent i que s’asseguri un procés just i adequat.

El mercat dels habitatges de lloguer, després d’un llarg període de reducció de la contractació i de l’oferta, ha registrat una lleu millora durant el segon trimestre d’enguany, però, dissortadament, hi ha la sensació que serà conjuntural. Els preus no han deixat de créixer aquest darrer trimestre, i han aportat més intensitat a la dificultat d’aquest mercat tan important. De totes maneres, el mercat immobiliari residencial manté una notable fortitud, malgrat la tendència predominantment descendent d’ençà que va començar el 2023.

Els nivells d’activitat continuen per sobre de la situació prèvia a la crisi sanitària (2019), amb destacades quanties de nombre de compra-vendes. Aquest seria en poques paraules, l’esquema d’una extensa i minuciosa “Anàlisi immobiliària de Catalunya del segon semestre del 2024”, feta pels col·legis i l’associació d’agents immobiliaris de Catalunya i presentada aquest matí.

I anem al lloguer, que potser és el que més preocupa en aquests moments el grup més nombrós de gent que necessita un habitatge. Segons l’estudi, el nombre d’ofertes de lloguer ha augmentat en el tancament del segon trimestre de l’any, cosa que trenca la tendència d’aquests darrers anys. Un fet ressenyable, si no fos perquè la millora és molt baixa. El juny d’enguany s’ha tancat amb un descens interanual del -31,2%, i ha superat les 13.500 ofertes d’habitatge de lloguer, si bé encara no gaire lluny dels mínims de la sèrie (10.949 ofertes de lloguer). I la tendència, malgrat els petits pics que hi pugui haver, és clarament a la baixa, mentre no canviïn algunes lleis.

Quant als preus, tenint en compte les dades d’APICAT –el portal immobiliari professional–, han continuat creixent, amb taxes interanuals de dos dígits. Les dades que aporta Idealista també parlen de creixements de preus importants. En realitat, la primera font apunta per al juny uns augments interanuals molt més alts, del 23% de mitjana a Catalunya, i la segona queda per sota, amb el 14,9%.

D’acord amb les dades de la Generalitat de Catalunya, els preus mitjans més alts d’un habitatge de lloguer són aquests, als principals municipis: a Sant Cugat del Vallès, 1.419 euros de mitjana; Barcelona, 1.193; l’Hospitalet de Llobregat i Badalona, gairebé 900; i Sabadell, Cornellà, Girona i Granollers, al voltant de 800. Amb aquestes xifres, és clar que la ciutat de Barcelona expulsa habitants i els envia a les ciutats de la vora (tret de Girona).

Per obtenir una visió més àmplia de la situació del mercat de lloguer, vegem l’anàlisi del mercat de lloguer turístic. En aquest cas, l’estudi aborda únicament dades relatives al nombre d’habitatges amb lloguer turístic, és a dir, el volum. I resulta, sense sorpresa, que hi ha dos motors de tracció: la ciutat de Barcelona i les zones costaneres; en aquest cas, s’hi incorporen àrees de muntanya amb més intensitat turística.

Les dades que presenta són de l’agost de l’any passat, basades en l’INE. Al capdavant hi ha Barcelona, amb més de 7.500, però amb una baixada del 6%. Segueixen Salou, Roses, Lloret de Mar i Castelló d’Empúries, en una franja de 1.750 i 2.600. En aquests casos, llevat de Lloret –on baixen–, hi ha augments superiors, del 10%-15% anual. Pel creixement, en la mateixa franja d’importància, es destaquen Calonge i l’Ametlla de Mar.

I ara passem al mercat de la compra-venda. El fet més important és que sembla que hi ha una mica més de moviment el segon trimestre, si bé anualment les xifres no són bones. Segons l’estudi, aquests darrers dotze mesos s’han formalitzat 63.953 hipoteques, amb una millora trimestral de l’1,1% i una baixada interanual del -15,5%. El percentatge de compra-vendes amb hipoteca ha estat del 72,3%, lleugerament superior al trimestre precedent. Això vol dir que més d’una quarta part dels compradors no passen pel banc. Pensem una mica què vol dir això. Per una altra banda, el volum contractat ha estat de 10.251 milions d’euros, amb un ascens trimestral del 0,9% i una reducció interanual del -17,4%.

L’endeutament hipotecari ha crescut per segon trimestre consecutiu, després de quatre trimestres de descensos, tant en termes mitjans per habitatge com per metre quadrat d’habitatge comprat. L’augment dels preus de l’habitatge ha estat la causa d’aquest comportament. Per una altra banda, els tipus d’interès han registrat el primer descens després d’un llarg període d’ascensos. Això ha fet que els indicadors d’accessibilitat hagin registrat lleugeres millores aquest darrer trimestre. La quota hipotecària mensual mitjana ha registrat un descens trimestral del -1,8%, amb una pujada interanual del 3%.

Sens dubte, el preu dels diners és el punt més important, perquè la tendència que apunta el BCE és a una baixa successiva, mentre es mantingui baixa la inflació. Ara com ara, els analistes esperen una altra rebaixa d’un quart de punt el mes de novembre. Però, enmig, hi ha la important decisió que ha de prendre la Reserva Federal dels EUA demà passat. A hores d’ara, tothom espera una retallada d’un quart de punt. Ho sabrem molt aviat.

La distribució de compra-vendes d’habitatge a Catalunya continua moderant el lideratge de l’habitatge de segona mà, amb un pes del 81,71% de les compra-vendes del segon trimestre. El percentatge de la de l’habitatge nou és del 18,29%. Aquesta darrera modalitat s’ha desagregat en un 17,43% d’habitatge nou lliure i un 0,86% d’habitatge nou protegit. Vet aquí un dels punts que fan mal, malgrat els discursos que durant anys ens hem empassat sobre allò que es faria i no s’ha fet mai. Paraules i prou.

Quant a preus, el metre quadrat de l’habitatge a Catalunya ha registrat un augment lleuger durant el segon trimestre, amb una taxa trimestral del 0,3%. El preu mitjà ha estat de 2.477 euros/m², amb un creixement interanual del 2,2%. En termes absoluts, el nivell de preus ha arribat a màxims d’ençà del segon trimestre del 2011. És obvi que és una mitjana i diu molt poc de la realitat. Per no atabalar el lector amb més xifres, diguem tan sols que a les capitals de demarcació els preus són més alts, amb diferències notables entre barris.

A Barcelona el preu és de 4.418 euros/m², a Girona 2.336, a Lleida 1.232 i a Tarragona 1.555. I, dins Barcelona, les diferències també són molt notables: dels 2.036 euros/m² de les Roquetes fins als 6.965 de Sant Gervasi-Bonanova.

M’agradaria saber-ne alguna cosa més i demano a Carles Sala, portaveu dels API de Catalunya, quins problemes destacaria del seu sector. Respon ràpidament: “La inestabilitat reguladora i la manca de diligència en la creació de sòl finalista per a la construcció, sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona.”

Sobre el lloguer, creu que s’estabilitzarà amb el control que hi ha, però que això tindrà molts problemes col·laterals. “És letal per a la gent que busca un primer pis per a llogar”, diu. Em posa un exemple que no s’hauria de passar per alt: “Un client va posar fa poc temps dos pisos per a llogar a internet i en una hora havia rebut 700 peticions. Aquesta és la demostració de la demanda brutal que hi ha i la poca oferta. El propietari no dubtarà a escollir els llogaters que li mereixin més garanties, és clar, amb la qual cosa molta gent continuarà sense solució.” Un problema seriós addicional per als qui tinguin rendes baixes o incertes.

Per una altra banda, no creu que els pisos de compra baixin de preu. “Realment, les pujades que hi ha aquests darrers temps són força temperades i, sobretot, menys fortes que als països veïns. Això deixa recorregut a l’alça. Cal esperar que la construcció industrialitzada vagi endavant i ajudi a tapar l’escletxa entre demanda i oferta, que el Banc d’Espanya creu que és de 2 a 1. Insisteixo que cal sòl finalista on hi ha més demanda, com al voltant de Barcelona.”

Doncs aquesta és la situació. Un futur millor per als qui tenen pis amb hipoteca de tipus variable, perquè els baixaran les quotes; i molt complicat per als qui volen accedir a l’habitatge per la via del lloguer. La diferència entre allò que es necessita i allò que hi ha al mercat és massa gran. I no sembla que les autoritats hi facin res. Mantenen l’obsessió d’actuar tan sols sobre la demanda i oblidar del tot l’oferta, que és on hi ha el gran problema. I d’això ja fa massa temps. No ho entenc.

Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) en col·laboració amb l’Agència de Salut Pública de Catalunya i publicat a la revista Nutrients ha detectat que només el 22% dels berenars dels nens és saludable i, per tant, compleix les recomanacions de les autoritats sanitàries. La resta berenen productes ultraprocessats o amb abundància de sucres.

Els investigadors van analitzar 2.163 berenars de 734 famílies catalanes amb infants de tres a dotze anys. Així, van concloure que el 42% consistien en entrepans, el 24% en brioixeria, el 14% en fruita i un 6% en una combinació de fruita i brioixeria. Segons alerta l’Organització Mundial de la Salut (OMS), això repercuteix en l’augment sostingut del sobrepès i l’obesitat infantil arreu del món. De fet, uns quants estudis han detectat en els darrers anys un deteriorament de la qualitat de la dieta de nens, causat en bona part per l’augment del consum de cereals refinats, brioixeria, menjar ràpid i begudes ensucrades. A més, els investigadors van observar que, a mesura que augmenta l’edat dels escolars, la qualitat nutricional dels berenars baixa.

El 2022, més de 390 milions de nens i adolescents d’entre cinc i dinou anys i 37 milions de menors de cinc anys tenien sobrepès.

La nova consellera d’Economia i Hisenda, Alícia Romero, ha defensat que el govern té la ferma voluntat de tirar endavant un nou sistema de finançament. A més, ha assegurat que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s’ha mostrat amb bona predisposició de donar-hi suport. “Estic convençuda que totes les comunitats autònomes que pretenen i volen millorar el seu finançament també acabaran en aquesta negociació”, ha afirmat. També ha explicat que l’acord pel finançament singular amb ERC s’inspira en els acords de l’estatut del 2006.

Sánchez ho deixa clar: “El nostre model de finançament autonòmic és el mateix a tots els territoris”

Seguidament, ha anunciat que el govern aprovarà demà el sostre de despesa amb un objectiu de dèficit del 0,1%. Tot plegat, ho ha dit en la compareixença durant la Comissió d’Economia del parlament, en la qual ha exposat la feina i els objectius del departament.

Aquest mateix matí, Sánchez ha volgut deixar clar que el sistema de finançament singular pactat amb ERC per a la investidura de Salvador Illa no sortirà del règim comú de finançament, és a dir, que no serà pas un concert econòmic.

El cel de la nit de dimarts a dimecres ens regalarà un dels fenòmens astronòmics més impressionats de l’any: la superlluna de setembre. La lluna plena del mes de setembre, coneguda com la lluna de la collita, serà la segona superlluna de l’any. A més a més, coincidirà amb un altre fenomen astronòmic: un eclipsi parcial de lluna, fet que ho fa més especial. Encara que l’eclipsi serà de baixa intensitat.

Què és una superlluna?

Què significa una superlluna? Vol dir que la lluna se situarà en el perigeu, el punt en què la seva òrbita es troba més a prop de la Terra. En concret, aquesta superlluna se situarà a 357.486 km del nostre planeta.

La Lluna té una òrbita el·líptica. De manera que hi ha moments en què és més a prop de la Terra i en uns altres és més lluny. Aleshores, quan hi ha lluna plena i aquesta és en el perigeu, que és el punt més pròxim a la Terra, vista d’ací, sembla més grossa. La superlluna de la collita serà un 30% més brillant que una lluna plena convencional, i es podrà veure la nit del 17 al 18 de setembre.

Hi haurà també un eclipsi de lluna?

L’eclipsi parcial de lluna, que serà de baixa intensitat, farà que l’astre es vegi parcialment enfosquit. L’eclipsi serà visible en alguna de les seues fases en Àsia, Europa, Àfrica i Amèrica. Segons que indica l’astrònom Enric Marco en el seu bloc Pols d’estels, es podrà obvervar entre les 4.00 i les 5.00, aproximadament, del dia 18. L’observació de l’eclipsi es pot fer a simple vista i no comporta cap perill ni requereix cap mena d’instrumentació especial.

La primera superlluna de l’any es va produir el passat 19 d’agost, la superlluna blava, i encara en queden dues més abans no s’acabi el 2024. La següent la podrem observar el 19 d’octubre, la lluna del caçador, i l’última el 15 de novembre, la lluna del castor.

Quina serà la millor hora per veure-la?

Es podrà veure a partir de les 20.44 del dimarts, 17 de setembre, fins a 20.30 del 18 de setembre. Encara que el millor moment per veure aquesta superlluna i l’eclipsi de lluna parcial, serà a les 4.44 de la matinada de dimecres.

Es podrà veure des de qualsevol punt i sense necessitat de cap objecte especial. Això sí, tot dependrà del temps que faci i que no hi hagi núvols.

El PP donarà suport a Vox i votarà a favor de la derogació de la llei de memòria democràtica a les Illes, vigent d’ençà del 2018. Després del trencament al juliol del pacte entre els populars i el partit d’extrema dreta, havia quedat en l’aire el posicionament del PP, que no estava obligat a donar-los suport.

Tanmateix, la portaveu adjunta del PP al parlament de les Illes, Marga Durán, ha explicat que no han presentat cap esmena en contra la proposta de derogació de Vox perquè la llei vigent a l’estat espanyol ja cobreix tot el necessari. “Una vegada hem vist que la llei de memòria nacional, actualment en vigor, recull totes les qüestions que es poguessin donar, i les que no, estan en la llei de fosses, que continuarà en vigor, hem considerat que no era necessari presentar cap esmena”, ha dit en roda de premsa.

A l’abril, Vox va registrar al parlament la seva proposició per a derogar la llei de memòria i reconeixement democràtics de les Illes. Vox defensa la derogació perquè, a parer seu, “un passat tan complex i ple d’arestes requereix aproximacions plurals, desapassionades i generoses”. La Plataforma per la Memòria Democràtica va convocar al juny una concentració de rebuig a la proposta de derogació de la llei de memòria democràtica, i va enviar una carta al PP en què demanàven que es tingués en compte les més de 2.000 víctimes assassinades i les més de 10.000 empresonades durant la guerra del 36-39 i la dictadura franquista.

Tanmateix, no ha servit de res, i el PP ha assegurat que continuaran donant suport a Vox. Durán ha afegit que el PP continuarà amb els treballs per a trobar les fosses que poden estar pendents, en compliment de la llei de fosses. Per ara, la derogació de la llei és en tramitació parlamentària.

Vox intenta ara fer un pas més en l’espanyolització de les aules a les Illes. Avui ha presentat una proposta al Parlament Balear que vol obligar a les escoles públiques i concertades de les Illes a penjar la bandera espanyola i fer-la onejar. La portaveu del grup parlamentari d’extrema dreta, Manuela Cañadas, ha exigit en seu parlamentària que es posin les banderes d’Espanya, criticant les banderes independentistes que assegura que es veuen en alguns centres de les Illes.

Vox argumenta que el govern de Prohens ha de complir amb la llei que regula l’ús de les banderes oficials i considera que, de no posar la bandera espanyola, la neutralitat i concòrdia dels centres educatius és en perill, argument recurrent de la dreta espanyola.

De moment, el govern no s’ha pronunciat al respecte, i es desconeix com actuarà.

Rebuig general de les escoles de les Illes al pla per a segregar el català a les aules

Sindicats de llogaters de l’estat espanyol han criticat que Junts, PNB i PP puguin impedir el debat per a regular els lloguers temporals i d’habitacions, previst demà al congrés espanyol. En un comunicat, critiquen aquestes forces polítiques per la possibilitat que bloquin la proposta a la cambra, perquè el sentit del seu vot podria ser clau. Sostenen que seria molt difícil d’entendre que cap partit polític vulgui silenciar el debat en compte de presentar les seves propostes i insten que les presentin amb transparència. A més, avisen que aquest mecanisme es fa servir per esquivar les obligacions dels propietaris.

La proposició de llei la van impulsar sindicats de llogaters de l’estat espanyol per donar resposta a la necessitat urgent de limitar l’especulació amb aquest tipus de “lloguers escombraria”. En aquest sentit, detallen que la iniciativa vol modificar la llei d’arrendaments urbans (LAU) perquè no hi hagi una vulneració de drets dels llogaters i que els habitatges passin al mercat de temporada. D’aquesta manera, els titulars d’habitacions i d’habitatges de temporada tindran les mateixes obligacions que els altres.

Aquest grup de sindicats considera que els lloguers temporals i d’habitacions s’han convertit en un buit legal que desestabilitza el mercat i dóna una sortida als especuladors per aplicar fraus de llei.

El cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot, ha assegurat avui que el cobrament d’una vinyeta als vehicles estrangers no s’aplicarà si prèviament la mesura no genera un consens ampli i si no hi ha garanties per a aplicar-la de manera àgil o fàcil. Ho ha dit durant una entrevista al programa Avui serà un bon dia, de Ràdio Nacional d’Andorra (RNA), en què ha considerat que la qüestió no estava prou madura i havia de ser objecte de concertació amb tots els sectors implicats.

Espot ha recordat que la proposta d’introduir una vinyeta per als vehicles estrangers va sortir durant el procés participatiu sobre el transport públic que es va fer amb ciutadans i actors econòmics. Arran de la polèmica que va generar la notícia de la possible aplicació de la vinyeta, Espot ha reconegut que s’han posat sobre la taula hipòtesis que no obeeixen del tot a la proposta inicial.

Així i tot, ha defensat que es pugui parlar d’aquesta mena de qüestions, presents en altres països europeus, i sobretot perquè també hi ha un debat sobre la limitació del flux de turistes.

Unió Europea i habitatge

Espot també ha parlat sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea i ha reconegut que hi havia un conjunt d’imponderables que impossibilitaven de fixar una data exacta per a fer un referèndum.

Un dels elements que està pendent de decisió és si finalment Europa qualificarà d’acord mixt el pacte amb Andorra, la qual cosa significaria que cadascun dels estats membres hauria d’aprovar l’acord en el seu propi parlament. Durant l’entrevista a RNA, Espot també s’ha referit a la crisi de l’habitatge i ha manifestat que, d’ara a final d’any, sortiran al mercat els primers pisos del parc públic, situats a les parròquies d’Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria, Canillo i el Pas de la Casa.

Finalment, ha reiterat que una vegada les mesures per a disposar de pisos de lloguer a preu assequible comencessin a tenir efecte, el govern tenia la vocació d’anar “liberalitzant el mercat de l’arrendament”.

L’Ajuntament de Barcelona ha tancat les cinc parades dels antics ocellaires de la Rambla que encara eren obertes per tal de fer efectiva la recuperació forçosa dels establiments. Tècnics de l’Institut Municipal de Mercats s’han personat als establiments i els han mostrat l’autorització judicial que establia que havien de recollir les parades i deixar-les lliures. El consistori ha actuat dins els deu dies que els donava l’autoritat judicial, segons que han explicat a l’ACN fonts municipals. Les cinc parades que restaven obertes eren d’un mateix propietari, que ha confirmat a l’ACN que recollien els establiments per marxar. Les altres sis parades es van tancar el 21 d’agost.

Amb el tancament d’aquestes darreres cinc parades, el consistori ha recuperat els onze establiments que el 2009 van deixar de vendre animals i es van reconvertir en parades de venda de gelats, dolços i records.

A l’agost, fonts municipals van indicar que un cop recuperats tots els establiments s’estudiaria el moment més adient per a l’enderroc de les parades, segons com avancessin les obres de reforma de la Rambla.

Aquest juliol, l’ajuntament va demanar, sense èxit, als propietaris que lliuressin voluntàriament les claus dels establiments. Arran de la negativa, el consistori va activar la via judicial per a forçar-ne el tancament i recuperar-ne la titularitat. A més, el consistori recorda que en el Pla Especial d’Ordenació de la Rambla, aprovat definitivament el 2016, ja no es preveia la continuïtat d’aquestes parades. El 14 de juny del 2021 ja se’ls va notificar l’extinció de les concessions que s’havien concedit l’any 1971 per a un període de cinquanta anys.

L’Assemblea de l’Acampada per Palestina a la UB ha anunciat avui que s’adhereix a la vaga general del 27 de setembre convocada per la CGT per la “fi del genocidi i l’apartheid a Palestina”. Alguns representants de l’associació, acompanyats per la Marea de Pensionistes, han fet una crida a la comunitat d’estudiants, als treballadors i als pensionistes a organitzar-se en assemblees i comitès de vaga per omplir els carrers durant l’aturada general. A més, han expressat el seu rebuig a la complicitat dels governs amb Israel, i han demanat de tallar-ne totes les relacions. A la conferència de premsa també hi ha assistit un representant de la comunitat palestina, que ha dit que no es conformaven amb un alto-el-foc.

Amb motiu de la tornada a les aules després de l’estiu, les representants del Comitè Estudiantil de Solidaritat amb el Poble Palestí Maria Serra i Amaia Rodríguez han volgut recordar el conflicte i la situació a Palestina, i han subratllat que el perill més imminent era “caure en la normalització de la barbàrie”. Una normalització que han atribuït especialment als governs dels Estats Units, la Unió Europea i el Regne Unit. Per contra, han remarcat que el moviment internacional de solidaritat amb el poble palestí lluita per aixecar la veu contra els governs, institucions i responsables directes del genocidi. Rodríguez ha volgut denunciar també les “relacions del govern espanyol i català amb Israel”, i totes les seves “polítiques còmplices”.

El representant de la comunitat palestina de Catalunya Saif Abukeshek, ha subratllat que el 27 de setembre serà un dia de lluita a Catalunya, i que els palestins fa “346 dies que lluiten per la seva vida les 24 hores del dia”. Abukeshek ha denunciat els atacs a elements essencials per a la vida, i ha remarcat la importància de sortir al carrer durant la vaga general.

La conferència de premsa organitzada per l’Assemblea de l’Acampada per Palestina a la UB ha tingut el suport també de Marea Pensionistes, Lluita Internacionalista, el Comitè de Solidaritat de Palestina de Sants, la Crida LGTBIQ+ i la CGT-UB.

Joan Queralt, senador per la circumscripció de Barcelona d’Esquerra Republicana, ha esclatat contra el seu partit després d’haver-se publicat aquests darrers dies noves informacions sobre les campanyes de “la B”: si bé la setmana passava es va saber que Marta Rovira, secretària general d’ERC, va ser informada en un xat intern de l’aparició dels cartells sobre els germans Maragall en uns quants casals de Barcelona i va ser ella qui demanà d’explotar-ho políticament per arrencar alguns vots de solidaritat, ahir l’Ara va avançar que ERC havia continuat les operacions de desinformació després del cas Maragall, almenys fins el 12 de maig, dia de les eleccions.

La captura de pantalla sobre l’estructura B d’ERC que compromet Marta Rovira

Ha estat en aquest context en què Queralt ha alertat, a X, que si no s’erradicaven aquestes campanyes de desinformació, el partit se n’aniria en orris. Concretament, ha dit: “Això de ‘la B’ esmicola les bases ètiques irrenunciables d’una organització política que es vol republicana. A Esquerra no podem permetre aquest tumor que ens desacredita d’una manera tal que, si no s’extirpa de soca-rel, ens n’anirem a fer punyetes. Anem tard!”

Això de la “B” esmicola les bases ètiques irrenunciables d’una organització política que es vol republicana.
A @Esquerra_ERC no podem permetre aquest tumor que ens desacredita d’una manera tal que, si no s’extirpa de soca-rel, ens anirem a fer punyetes.
Anem tard!

— joanqueralt (@joanqueralt0000) September 16, 2024

 

La setmana passada va ser Dolors Bassa qui va criticar el modus operandi del partit i va declarar que se sentia avergonyida: “Avergonyida del que ha estat, és i serà el meu partit com a projecte ideològic. Avergonyida de qui proposava i realitzava accions d’aquest tipus i de qui per guanyar un congrés filtra a premsa merda contra els altres”, va dir.

Avergonyida del que ha estat,és i serà el meu partit com a projecte ideològic . Avergonyida de qui proposava i realitzava accions d’aquest tipus i de qui per guanyar un Congrés filtra a premsa merda contra els altres.https://t.co/qUu39UZjWA

— Dolors Bassa (@dolorsbassac) September 9, 2024

La Guàrdia Urbana ha arrestat un menor d’edat per una agressió homòfoba durant la festa major del Poblenou de Barcelona, segons que han confirmat fonts municipals a l’ACN.

La detenció va ser la matinada d’ahir, durant l’operatiu que la policia fa per desallotjar els assistents que encara hi ha concentrats una vegada acabada la festa. Va ser aleshores quan la víctima i els seus acompanyants van explicar que el menor l’havia agredit amb cops i insults homòfobs. Els agents van localitzar el presumpte agressor i, quan el van intentar de detenir, va trencar una ampolla de vidre. Finalment, va ser arrestat per un delicte de lesions amb l’agreujant de delicte d’odi.

Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han recusat el magistrat del Tribunal Constitucional espanyol José María Macías per manca d’imparcialitat, segons que ha pogut saber VilaWeb. El fonament són unes quantes declaracions de Macías contra l’independentisme, els pactes d’investidura de Pedro Sánchez, la llei d’amnistia, entra altres. La recusació afecta tots els recursos d’empara relacionats amb el procés, però l’advocat Gonzalo Boye adverteix que tornarà a assenyalar el magistrat quan el TC tracti la no aplicació de l’amnistia.

Un vocal català del CGPJ dóna per fet que hi haurà morts en el procés independentista 

“Una anàlisi dels pronunciaments fets fins ara per part del senyor José María Macías es fa concloure que en la seva persona concorren dades suficients per entendre que no serà imparcial ni en aquests afers ni en els que en el futur es generin sobre l’aplicació de la llei d’amnistia”, diu la recusació.

Segons que recull l’escrit, Macías va qualificar de “greu error” la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein de no extradir el president Carles Puigdemont després de ser detingut a Alemanya. Aquell mateix any, 2018, el magistrat era vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) –a proposta del PP– i va donar per fet que el procés d’independència comportaria morts.

“Qui serà el primer mort útil: un jutge o un fiscal que tinguin una mala ensopegada amb un eixelebrat? Un manifestant o vianant que es trobin amb els amos al carrer? O un ‘soldat’ de la nova pàtria que es deixi convèncer pels irresponsables que l’animen?”, va escriure al diari El Español.

Més recentment, Macías ha estat molt bel·ligerant amb l’acord d’investidura entre Junts i el PSOE, que considera un “pacte indigne” que suposa una amenaça directa a la judicatura –”en termes ja mafiosos”–, tot afegint que es donava “un toc d’atenció als jutges que hagin de determinar com s’aplica la llei d’amnistia”.

D’altra banda, el recurs també ressalta que Macías és amic del jutge Pablo Llarena, fet que Boye reconeix que no és criticable, però detalla que és “causa suficient perquè sigui apartat d’aquests procediments perquè es fonamenten en les vulneracions de drets fonamentals que aquesta part atribueix, entre altres, directament al seu amic”.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d'Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Els nostres col·legues del diari Ara van destapar ahir que, després de l’escàndol pels cartells contra els germans Maragall, Esquerra Republicana de Catalunya havia decidit de canviar d’empresa per mantenir això que de manera intencionadament eufemística en diuen “la B” o les “campanyes de contrast”.

Segons que sembla, aquesta estructura de desinformació es va mantenir activa fins a les passades eleccions autonòmiques, pel cap baix, fent tot allò que feia abans: comptes falsos a les xarxes socials per a defensar ERC i el govern i, sobretot, per a fer córrer mentides sobre els seus rivals i fer vídeos, cartells i en general tota mena de pràctiques brutes contra els altres partits o contra qualsevol grup, organització o persona que la direcció d’Esquerra consideràs desafecta.

La notícia no em sorprèn. Em va sorprendre, molt, dies enrere, que Sergi Sabrià reconegués que feien aquestes coses, quan els van enxampar. Em va sorprendre que Marta Rovira s’hi referís dient que eren “campanyes de contrast”, com si això les convertís en honorables. Em va xocar, en definitiva, que cap responsable del partit no manifestàs la repulsió moral per uns fets que no tenen justificació possible. En aquestes condicions, i després de veure que no han fet gens d’autocrítica, de cap classe, que ho hagen continuat fent fins a les eleccions o que ho continuen fent avui mateix ja no em pot sorprendre.

He dit “repulsió moral” perquè és això. No és una actuació política més o menys arriscada, en què el partit se la juga més o menys. No és això. ERC organitzava –i sembla que encara organitza– campanyes dedicades no a comunicar sinó a desinformar; no a explicar als ciutadans el seu projecte sinó a confondre els ciutadans sobre els seus rivals polítics.

I la gravetat, única i incomparable, d’aquests fets no es pot amagar; ningú no té el dret d’amagar-la; i menys que ningú els periodistes, fent un joc de paraules amb una lletra o amb un concepte. Això són operacions de desinformació, i la gravetat d’aquestes operacions no l’hauríem d’empetitir. Per tant, cal començar a dir les coses pel seu nom.

Perquè, d’un punt de vista polític, moral i democràtic, una “campanya B” o una “campanya de contrast” no és ben bé res exacte. Però tothom entén que una campanya de desinformació és un atac directe a la transparència i la integritat dels processos democràtics, que de cap manera no pot acabar en no res. Els votants tenen el dret, i és un dret essencial, de rebre informació veraç per prendre decisions informades. De manera que manipular la informació amb l’objectiu de desacreditar els altres és, purament i simple, un atac al fonament de la democràcia. Completament inacceptable.

 

Si podeu llegir VilaWeb de franc, sense cap mur de pagament, és perquè milers de lectors com vosaltres són solidaris amb el diari i se n’han fet subscriptors. Cliqueu ací per fer-vos-en vosaltres també

PS1. Avui falten cinquanta dies exactes per a les eleccions a la presidència dels Estats Units, segurament les més importants d’aquest any 2024 ple d’eleccions. I el cas és que ara mateix ni Kamala Harris ni Donald Trump no tenen clara la victòria. Us ho expliquem, fent comptes, en aquest reportatge.

PS2. L’actor Fel Faixedas ha sorprès amb la publicació d’un llibre, M’hauria agradat coneixe’t (Univers) que ell mateix confessa que no esperava escriure. És un relat intimista que aborda amb sensibilitat i humor qüestions com ara les relacions familiars i d’amistat, la vocació i la mort. N’ha parlat amb Clara Ardèvol en aquesta entrevista.

Les bases i els quadres de Junts per Catalunya bullen per la imminència del congrés del 25 al 27 d’octubre. Malgrat la imatge de calma que sembla projectar l’absència de polèmiques públiques, el més que probable retorn de Carles Puigdemont a la primera línia orgànica agita l’organització. El que es va idear originalment com un congrés d’obertura per mirar d’ampliar les bases del partit i apuntalar-lo com l’hegemònic entre l’independentisme, a més d’entomar els temps de la presidència de Salvador Illa a la Generalitat, es pot acabar convertint en un congrés clàssic de reformulació de càrrecs. No és casualitat que, segons diverses fonts consultades, la ponència organitzativa sigui la que desperta més interès intern. En coordina la redacció la diputada i portaveu parlamentària adjunta Jeannine Abella. La situació més probable és que Puigdemont torni a presidir el partit i Jordi Turull s’ha blindat en la secretaria general. Aquesta ponència definirà la nova estructura de l’executiva, la manera com s’elegirà i el repartiment de les funcions. Ací l’interrogant principal és el paper que tindrà la presidenta fins ara, Laura Borràs. Però, de moment, hi ha entesa: diverses fonts consultades donen per fet un acord de Puigdemont i Borràs que implicaria que la també ex-presidenta del parlament no fos apartada de la direcció.

Cap sector qüestiona obertament el lideratge de Puigdemont. De fet, el president a l’exili és la figura que els manté cohesionats, i ha exercit de dirigent efectiu de Junts malgrat que es va desvincular de l’estructura al congrés d’Argelers de fa dos anys. Assumir la presidència, per tant, implicaria tan sols de formalitzar una posició que ja ha exercit de facto. Turull ja ha expressat públicament que pretenia de repetir a la secretaria general i, per tant, mantenir el control orgànic de l’organització. Se l’ha fet seu aquests darrers anys mentre el sector afí a Borràs no acabava de vertebrar-se territorialment, perdia pes orgànic i acabava en minoria als nuclis de decisió principals. Amb el temps, a més, Turull i Puigdemont s’han acostat encara més. Es va fer evident el 8 d’agost, amb el retorn fugaç del president a l’exili. Turull el va acompanyar en tot moment i no es van separar fins que van aconseguir arribar a Catalunya Nord i Puigdemont va continuar fins a Bèlgica.

Borràs manté el silenci públicament. No obstant això, fonts consultades asseguren que ha fet arribar a Puigdemont que no solament no vol plegar sinó que vol triar el seu paper dins el partit. Puigdemont, Turull i Borràs sembla que s’han instat a cercar una fórmula que resta pendent de concretar-se, segons diverses fonts, i que no seria la presidència del consell nacional, que Josep Rull ha deixat vacant. Semblen compartir el diagnòstic que han d’evitar que un congrés que han pensat com un intent d’obrir les costures del partit acabi amb una trencadissa entre els que ja hi eren. Borràs, que no pot exercir càrrecs institucionals per la inhabilitació judicial, té un suport minoritari a la direcció, però manté una connexió amb els militants de base que es fa visible en actes al territori. La clau serà la fórmula i l’estructura que depengui de Borràs. S’especula amb la possibilitat que pugui presidir la nova fundació de Junts, que ha contribuït a constituir, o que esdevingui coordinadora general o presidenta de la permanent.

El futur de Borràs encara s’ha de definir mentre es perpetuen les tensions entre els independents i els quadres provinents de l’antiga Convergència. Amb les llistes de les eleccions del maig, van canviar els noms dels independents, però l’estira-i-arronsa ve de lluny, amb una derivada ideològica: els independents i militants afins als sectors més d’esquerres xoquen sovint amb l’ànima més liberal del partit, defensada sobretot pels antics convergents. La majoria d’aquests dirigents més socialdemòcrates s’articulen ara entorn del diputat Agustí Colomines, que va anar les llistes per la seva proximitat amb Puigdemont, i que ha entrat a la direcció del grup parlamentari.

Illa no amaga que voldria que Junts tornés a ser Convergència, amb el pactisme com a prioritat en la gestió d’un mentrestant que es pot allargar mentre l’independentisme no recuperi l’hegemonia institucional. Però Puigdemont, amb Míriam Nogueras al congrés espanyol i Turull a la secretaria general, hi ha remat en contra, mentre situava el focus en la dependència parlamentària de Pedro Sánchez amb Junts. També hi ha sectors a Junts que defensen de recuperar l’antic pactisme. Al darrer consell nacional es va fer evident la tensió entre els independents i el sector més identificat amb l’antiga CDC. Finalment, es va acotar el paper dels no afiliats en els equips que escriuen les ponències del congrés: en participen dos com a redactors. Aquest estira-i-arronsa es traslladarà igualment a la ponència de model de país, que coordina el diputat Salvador Vergés, un dirigent amb un lideratge emergent evident dins Junts. Perquè el partit hauria de definir una posició conjunta en qüestions en què els corrents ideològics no estan d’acord. D’una altra banda, la portaveu de Junts al parlament, Mònica Sales, coordina la ponència estratègica.

Un altre canvi que es comenta internament com a possible, segons diverses fonts, té a veure amb David Saldoni, home fort de Turull. Saldoni ha gestionat el poder organitzatiu del partit amb David Torrents, afí a Borràs. Algunes fonts apunten que podria ser rellevat per la possible emergència d’una dona dirigent en un moment en què, a més, tant Nogueras com Sales destaquen en la primera línia del congrés espanyol i el parlament. A la cambra catalana, Albet Batet continua presidint el grup parlamentari. Es manté obert l’interrogant de si Junts voldrà que es designi un cap de l’oposició o no, perquè Puigdemont no n’exercirà. Mentre els tribunals no li apliquin la llei d’amnistia, el president a l’exili tan sols podrà participar en la política interna a distància si vol evitar de ser detingut i empresonat preventivament.

El repartiment dels coordinadors i els redactors de les ponències del congrés ja ha llançat un primer missatge de què pot venir, i aquesta setmana també s’ha llegit internament en aquesta clau el repartiment de les responsabilitats i càrrecs dels diputats en les comissions del parlament. Saldoni presideix la comissió d’Afers Institucionals (CAI), la més important políticament; l’ex-conseller Jaume Giró, la d’Empresa i Treball; la de Territori i Habitatge, Quim Calatayud; la de Drets Socials i Inclusió, Noemí Nieto; la de Política Lingüística, Anna Feliu; la de la Infància, Maite Selva; i, la de l’Estatut dels Diputats, Judith Toronjo. Rull, en tant que president de la cambra, presideix la de Matèries Secretes i la Comissió del Reglament. Josep Rius també serà el portaveu de Junts a la CAI, i Toni Castellà, de Demòcrates, de la Comissió d’Economia. El sector de Borràs, que ja havia perdut presència en els llocs de sortida de la llista, també n’ha perdut en el repartiment de les ponències del congrés i les responsabilitats parlamentàries, tot esperant que es tanqui el futur polític de l’ex-presidenta del parlament.

El risc que afronta Junts el va verbalitzar, en l’últim consell nacional, el dirigent Toni Morral. Va ser el primer que, el mes d’agost, va proposar d’avançar el congrés en una reunió de l’executiva, segons que expliquen algunes fonts, i curiosament va acabar presentant una esmena a la totalitat al reglament del congrés. Després la va retirar, però en la seva intervenció va advertir del risc que a l’octubre fessin un congrés clàssic de canvi de càrrecs en compte de promoure l’obertura del partit, que era la idea que es va proposar originalment. El joc acaba de començar. Dijous es presentaran les candidatures als delegats que no són membres nats i que participaran en el debat i aprovació de les ponències. L’executiva s’elegirà al congrés de l’octubre mateix i hi podran participar tots els afiliats. Però la clau de volta serà, sobretot, la ponència organitzativa, que s’aprovarà just abans. Això si Puigdemont, Borràs i Turull mantenen l’entesa, tal com les fonts consultades donen per fet.

Avui solament manquen cinquanta dies per al primer dimarts després del primer dilluns de novembre, quan, tal com mana la tradició, els ciutadans nord-americans triaran qui serà el pròxim president dels Estats Units.

La retirada de la cursa del president Joe Biden, el 21 de juliol proppassat, ha convertit aquestes eleccions en les més insòlites de fa molts anys. Però no solament això. També sembla haver-les convertides en les més disputades. Els sondatges ho deixen clar i avui cap dels dos candidats no té un avantatge que es puga considerar sòlid sobre l’altre. Cosa que, d’alguna manera, és un fracàs per a tots dos.

Perquè Donald Trump pràcticament tenia assegurada la victòria, i el seu segon mandat com a president, després de l’atemptat de què va ser víctima i ara va per sota de Kamala Harris en la intenció de vot nacional i empatat al Col·legi Electoral. Harris, mentrestant, sembla que no ha aprofitat prou l’onada d’entusiasme que va acompanyar la retirada de Biden i, si bé ha fet un gran salt endavant per als demòcrates, tot indica que encara no n’hi ha prou.

Per analitzar bé com és l’elecció del president dels Estats Units, primer de tot cal entendre’n el mètode, el tan criticat Col·legi Electoral.

Als Estats Units, les eleccions no les guanya qui obté més vots sinó qui els obté més repartits pels estats. Perquè la clau és aconseguir pel cap baix dos-cents setanta vots en aquesta institució.

Això funciona de la manera següent: cada estat té un nombre de representants al Col·legi Electoral, segons la població. I qui guanya en un estat se n’emporta tots els representants. Per exemple, qui guanya a Califòrnia se n’emporta cinquanta-quatre i qui guanya a Alaska, les dues Dakota, Delaware, Vermont, Wyoming o el Districte de Colúmbia se n’emporta tres –el màxim i el mínim, respectivament.

Tan sols a Nebraska i Maine es trenca la regla i es poden repartir els membres del Col·legi Electoral, cosa que enguany tindrà una importància enorme.

Mapa dels vots que cada estat aporta al Col·legi Electoral. Tot és en joc en set estats, amb un avantatge molt lleuger per a Harris

De fet, les eleccions es juguen en 7 estats, que són els que realment són en disputa. Harris té pràcticament assegurats 226 vots (en necessita 44 més) als estats que gairebé sempre voten demòcrata, i Trump en té pràcticament segurs 219 (en necessita 51 més) en els que gairebé sempre voten republicà.

En els estats en disputa, que són els que decidiran el pròxim president amb els seus 93 vots al Col·legi Electoral, la situació és aquesta, segons l’estudi publicat aquest cap de setmana per The Washington Post:

–Arizona. Trump hi guanya, però per menys d’un punt de diferència. Quan Biden es va retirar, hi guanyava per quatre punts.

–Geòrgia. Trump hi guanya per dos punts. Quan Biden es va retirar, hi guanyava per sis.

–Michigan. Harris hi guanya per dos punts. Quan Biden es va retirar, Trump hi guanyava per tres.

–Pensilvània. Harris hi guanya per dos punts. Quan Biden es va retirar, Trump hi guanyava per menys d’un punt.

–Wisconsin. Harris hi guanya per més de tres punts. Quan Biden es va retirar, hi havia un empat entre tots dos candidats.

–Nevada i Carolina del Nord. Hi ha un empat total. Quan Biden es va retirar, Trump guanyava per quatre punts en tots dos estats.

Amb els resultats actuals –i si els sondatges es compleixen–, fins i tot guanyant a Nevada i Carolina del Nord, a Trump encara li caldrien dos vots per a ser president.

En canvi, si Harris guanyés finalment a Pensilvània, Michigan i Wisconsin, on ja va per davant en els sondatges, seria presidenta.

Tot això tenint en compte encara que, en unes eleccions tan disputades, Maine i Nebraska podrien acabar essent decisius. A Maine, dos vots van al guanyador de l’estat i els altres dos van als guanyadors dels districtes. A Nebraska, dos vots van al guanyador a l’estat i els altres tres es reparteixen entre els tres districtes. El 2020, Nebraska va donar quatre vots als republicans i un als demòcrates i Maine, tres als demòcrates i un als republicans. Qualsevol canvi enguany, tal com van les coses, podria valer la presidència.

Harris ha fet campanya aquest cap de setmana a Pensilvània, on tot és en joc (fotografia: David Muse). Trump encara té més possibilitats que no sembla

Per als demòcrates, hi ha una ruta clara per a la victòria, que implica guanyar les eleccions a Michigan, Pensilvània i Wisconsin, allò que els seus assessors coneixen com “el mur blau” (pel color tradicional dels demòcrates i la capacitat de contenir Trump). Però això anirà acompanyat d’un gran esforç als altres estats, perquè no es poden permetre de cap manera de perdre ni un sol vot.

En canvi, per a Trump sembla que tots els camins passen per Pensilvània. Ha d’assegurar els estats en què va primer –perquè si no guanya a Carolina del Nord o Geòrgia pràcticament no tindrà opcions de ser president–, però, a més, hauria de derrotar Kamala Harris a Pensilvània. La seua posició sembla més difícil d’entrada, però cal tenir en compte que la distància que ara mateix els separa en aquest estat és ínfima i que un tomb, aleshores, sí que seria decisiu del tot. Perquè amb Pensilvània del costat dels republicans, Harris hauria de guanyar per força a Carolina del Nord i Geòrgia per tenir un camí viable a la presidència. I sembla pic probable que guanye a tots dos llocs.

L’únic avantatge d’aquesta situació és que el resultat de les eleccions sembla que se sabrà aviat a la nit. Uns altres anys els resultats han depès d’Arizona o Nevada, que són en fusos horaris més allunyats –tres hores més en el cas de Nevada. Enguany, en canvi, tots els estats que decidiran l’elecció cauen en l’horari de la costa est, amb l’úna excepció de Wisconsin, que és a una hora més.

L’FBI qualifica un incident a Florida com un nou intent d’assassinar Donald Trump

Fa deu dies es va inaugurar a l’espai de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs la quinzena Manifesta. Explicar què és Manifesta segurament és un dels desafiaments principals dels organitzadors. Sense entrar-hi a fons, podem resumir-ho dient que és un gran esdeveniment (gairebé 9M d’euros de pressupost, poca broma!) basat en l’art contemporani, com ho poden ser la Biennal de Venècia o la Documenta de Kassel, els dos més famosos i multitudinaris. Però també hi manté diferències importants, la principal de les quals és el seu caràcter nòmada. Això la converteix en una oportunitat única per a nosaltres: la tenim ara i aquí. Fa dos anys era a Pristina i el 2026 serà a la conca del Ruhr alemanya. Pel cap baix hi ha cinc motius per a acostar-nos-hi.

1. Amplia fronteres. És la gran novetat d’aquesta quinzena edició. En lloc de limitar-se a una sola ciutat, abasta una àrea immensa, la més gran que hagi abastat mai. Les dotze seus de Manifesta són Barcelona, Badalona, ​​Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Mataró, Sabadell, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Sant Cugat del Vallès i Terrassa. Alguns hi han volgut veure una versió ampliada de l’àrea metropolitana de Barcelona o fins i tot el naixement d’una Gran Barcelona, però en tot cas segur que és una bona oportunitat per a posar els peus a llocs com ara Cornellà, l’Hospitalet i Santa Coloma, que per a la majoria de barcelonins són territori ignot i que encara no estan gaire acostumats a col·laborar entre si més enllà del servei AMBici, que, per cert, no inclou Barcelona.

2. Descobrirem espais poc coneguts. Crec que és el valor més gran de Manifesta: fugir dels espais tradicionals. No és que fugin dels clàssics CCCB i MACBA, és que es plantegen desafiaments gegantins com recuperar i obrir al públic una catedral industrial com les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, aquest espai que tots hem vist circulant amb el cotxe per les rondes barcelonines però que molt pocs havien tingut l’oportunitat de veure per dins. Però n’hi ha molts més: l’antiga presó de Mataró, la Caldereria de Cornellà, la fàbrica Roca Umbert de Granollers o l’antiga fàbrica tèxtil Can Trinxet de l’Hospitalet. La inversió feta per poder obrir alguns d’aquests espais és un llegat que entre tots haurem d’aprofitar. Un cop descartada la idea de fer-hi un hotel, en part gràcies a la pressió veïnal, quin futur espera a les Tres Xemeneies? Menció a banda mereix l’oportunitat de visitar la Casa Gomis del Prat de Llobregat, a tocar de l’aeroport, una autèntica joia de l’arquitectura racionalista i durant molts anys punt de trobada d’artistes catalans i internacionals, des de Miró a Calder, passant per Tàpies, Robert Gerhard o John Cage.

3. Presenta cultura crítica. La cultura hauria de ser crítica per definició, però en aquesta època de cultures dòcils i subvencionades, és d’agrair que un esdeveniment que depèn en gran part dels diners públics sigui valent i no amagui el cap sota l’ala. La majoria d’exposicions i activitats estan relacionades amb qüestions de màxima actualitat i tenen un marcat accent ecosocial. Els artistes participants ens fan reflexionar sobre el canvi climàtic, qüestions de gènere, memòria històrica, desigualtats socials o el colonialisme i les seves versions modernes. L’exemple més clar, i el més valent, és el que ha dissenyat l’artista neerlandès Elmo Vermijs a la Ricarda, gairebé al punt just per on passaria l’ampliació de la pista de l’aeroport. Vermijs hi ha plantificat un “Parlament dels arbres”, en què els pretén de donar veu i l’oportunitat d’adreçar-se als qui els amenacen.

4. Bé de preu i sense presses. L’excusa que molta gent posa per no gaudir de la cultura (els experts i els tecnòcrates en diuen consumir cultura) és que és cara o que no tenen temps. Doncs bé, cap de les dues raons no és vàlida amb Manifesta. La biennal estarà en funcionament fins el 24 de novembre. És cert que el temps passa volant, però encara tenim més de dos mesos de coll. I l’accés als diferents espais i exposicions és de franc, amb l’excepció de les Tres Xemeneies, el Monestir de Sant Cugat i la Casa Gomis. En aquest cas, cal pagar quinze euros per una entrada que es pot fer servir tantes vegades com es vulgui fins al tancament de la biennal.

5. Bona organització. Per atzars de la vida i durant un breu període de temps, vaig formar part de l’equip inicial encarregat d’engegar el Fòrum Universal de les Cultures que va tenir lloc a Barcelona l’any 2004. Allò va ser un nyap integral, des de la concepció de l’esdeveniment (una maragallada com tantes més, però que en aquest cas ningú no va ser capaç de dur a bon port) fins al resultat final, passant per un primer conseller delegat a qui importava un rave la cultura i que passava les hores observant la platja i els banyistes amb un allargavistes des d’una planta elevada de la Torre Mapfre. Res a veure amb l’organització de Manifesta, amb un nucli dur fix procedent d’Amsterdam, reforçat per un nombrós equip local, que és altament eficient i amb una sensibilitat cultural, social i urbanística evident. Un equip amb gran majoria de dones, que potser ve d’aquí, això de l’eficiència i la sensibilitat.