Vilaweb.cat

La postveritat: orgia o onanisme?

La postveritat és una orgia delirant i perillosa en la qual es copula amb les mentides sense protecció; un calidoscopi nauseabund que confon amb el seu joc pervers de miralls enganyosos: els contraris semblen penetrar-se mútuament, tan profundament que els uns esdevenen els altres i, emmetzinats pel tot s’hi val, ja ningú gosa afirmar a qui pertany tal extremitat o tal membre. Sota el llit, l’ètica somica assumint la derrota, la seva desaparició, i de lluny, la veritat es mira l’embogida bacanal i l’únic que hi veu és un monstre transformista capaç d’enganyar sense gaire esforç amb els seus trucs il·lusoris.

Els feixistes fan “manifes” emulant l’esperit d’Urquinaona, però contra la llibertat dels encausats del procés. Ells, el qui tremparen bramant “a por ellos”, ara anomenen “piolins” els policies nacionals enviats a contracor a fer la pantomima de la repressió contra aquells que consideren camarades. La democràcia se’ls ha encallat a mig empassar i, com que ni amb Omeprazols apaguen el foc estomacal de la seva fúria, acusen de dictador tothom qui no pensa com ells. Feijóo, posseït per l’esperit processista, reclama que es voti i es demana per què es temem les urnes. Pobret, l’hem d’entendre, ell no va poder cridar “Hem votat!, Hem votat!”, l’eslògan del nostre gran somni esbotzat, i ara, malgrat ser opressor dels nostres clams, sent un buit existencial. El que tem realment és l’urna funerària de l’oblit, de la banqueta de l’oposició. Els nostres lemes ara són seus –si és que mai van ser nostres–, i ara són ells que volen que Europa els miri i els proporcioni eines per a treure la merda del clavegueram que aturi els acords amb els independentistes. Abascal frisa per anar al Decathlon a comprar una tenda de campanya Quechua i tancar-s’hi, menjant faisà rostit amb la seva carmanyola, fins a recuperar la seva estimada democràcia. És per això que proposa una vaga general a final de mes. Si pogués, enviaria tots els indepes a la cambra de gas, però rere el seu odi profund ens admira i es deleix per fer el que no vam fer nosaltres aquell 3 d’octubre –el dia que havíem d’empènyer i persistir i vam acabar entregant les armes.

I mentre allà s’emmirallen amb nosaltres fins a la confusió, aquí, a Sant Joan Despí, la pèrfida postveritat ens regala una estampa ben curiosa. Els de l’Associación Hablemos Español han plantificat un enorme anunci publicitari a favor del castellà que sembla ben bé conceptuat pels seus enemics acèrrims. “Que no te cambien tu lengua, forma parte de tu personalidad.”, diu el missatge. Ai, estimats!, molt em temo que sense adonar-vos-en, en l’orgia de les intencions, heu acabat llepant la llengua dels contrincants i us heu abraçat, amorosament, a Plataforma per la Llengua.

Els parlants de la llengua hegemònica, els qui odien el nostre català, es copien els nostres lemes deixant paleses dues coses: la primera, que no han entès res, i la segona, que la nostra perseverança lingüística és alcohol llançat sobre la seva ferida d’intolerància. A nosaltres tant se’ns en fot en quina llengua parleu, el que hem deixat de tolerar, malgrat que us dolgui, és que vulnereu els nostres drets lingüístics. El que nosaltres fem és senzill, però sembla que molt efectiu, com bé demostra la vostra campanya. Nosaltres no canviem la llengua de ningú, nosaltres mantenim la nostra per evitar-ne l’extinció, no perquè formi part de la nostra personalitat folklòrica, sinó perquè és la nostra identitat. Fent un seguiment de l’activitat d’aquesta gent, és fàcil adonar-se que tenen greus problemes de creativitat, perquè tots els seus clams es presten a confusió, i acaben fent la volta perillosament, com un bumerang llançat amb poca traça que els rebota a la cara; costa de saber si odien les llengües cooficials o si, en realitat, els donen ales. Aquest estiu van col·locar cartells per Galícia en els quals explicaven com es deien els topònims de certs pobles gallecs, en castellà: “Bienvenidos a Sangenjo, ciudad que en gallego se llama Sanxenxo”. Diuen d’ells mateixos que són l’associació pro-llibertat d’elecció de llengua, al mateix temps que s’erigeixen en protectors del castellà perquè “la lògica ha perdut la batalla contra el fanatisme i els interessos del lobby lingüístic.” Defensen la llibertat, retallant la llibertat dels altres. De què us sona?

En fi, són temps curiosos, per dir-ho d’alguna manera. He començat l’article dient que la postveritat era una orgia, però, ben mirat, potser és més encertat dir que es tracta del gran acte onanista; l’idiota flirtejant amb el seu ego, donant-se la mà a si mateix, erotitzant-se amb el seu propi tacte, excitant-se desmesuradament amb la melosa veu de la seva opinió, amb els seus fal·laços però ben embolicats arguments, donant-se la raó fins a l’èxtasi per acabar adormint-se sol, sempre perillosament lluny dels fets.

 

Rufián: “Tenim la capacitat d’obligar-lo a posar fi a la repressió i potser a votar en un referèndum”

El portaveu d’ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián, ha reivindicat l’acord amb el PSOE en àrees com el finançament, el servei de rodalia i l’amnistia, i s’ha vantat d’haver acostat Junts a les seves propostes. “Durant quatre anys hem estat el sac de boxa de molta gent”, ha lamentat. I ha afegit que avui tothom balla “la música” d’ERC. “Benvinguts, i us prometo una cosa: quan el PSOE us vulgui enganyar, no direm mai que la culpa és vostra”, ha reblat. En relació amb Sánchez, Rufián ha celebrat que els vots sobiranistes hagin permès de canviar la posició del PSOE i “obligar-lo” a acceptar l’amnistia per posar fi a la repressió contra l’independentisme.

“Sabem perfectament que la diferència entre que vostè escolti García Page o Zapatero depèn de la força que tinguem per obligar-lo que escolti el segon i no el primer”, ha dit Rufián. I després ha recordat que avui ERC tenia “capacitat d’obligar-lo” a posar fi a la repressió, i potser demà a fer que es voti en un referèndum. “També capacitat per a sortir de la paràlisi”, ha reblat.

Adreçant-se al PP, Rufián ha afirmat que l’única cosa que comparteixen els votants del PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, el PNB i el BNG és a frenar la dreta “de bar” i la dreta “d’after“. Tanmateix, ha demanat a Feijóo si l’han votat per atiar una vaga general o actes de grups ultres que canten el “Cara al sol” al crit de “alçament nacional de seguida”. “Us falta poc per a dir que a la Moncloa hi ha armes de destrucció massiva. Barbaritzeu un país que respon ‘m’és igual’ quan li pregunten per l’amnistia”, ha afirmat.

Segons Rufián, Sánchez no és president pels seus vots o els de Junts, sinó perquè té davant el PP i Vox. “Si la democràcia d’un país es mesura d’acord amb el grau d’acceptació de la derrota per part dels que perden, la democràcia d’aquest país té un problema perquè la dreta té molt mal perdre”, ha lamentat Rufián abans d’alertar de la guerra judicial al servei dels partits d’Alberto Núñez Feijóo o Santiago Abascal. Per a Rufián, cada vegada que la dreta perd es repeteix el mateix esquema: guerra judicial, protestes al carrer i mentides a la televisió.

Vox vol que el PP es pronunciï al senat sobre la il·legalització d’ERC i Junts

Vox ha presentat una iniciativa al senat espanyol perquè la cambra demani la il·legalització d’ERC i Junts aplicant-los la llei de partits. Vox tan sols té tres senadors i per si sols no podrien aprovar-la, però el moviment farà que el PP s’hagi de pronunciar al respecte. Si hi votessin a favor, s’aprovaria, perquè el PP té la majoria absoluta del senat.

Al text, citat per Europa Press, Vox demana la il·legalització dels partits independentistes perquè diu que han “vulnerat els principis democràtics” perquè “donen suport al terrorisme”. Això, diu Vox, perquè tant Carles Puigdemont com Marta Rovira han donat suport als CDR i el Tsunami Democràtic, motiu pel qual els han encausat.

A més, diu Vox, els dos partits “han imposat la inclusió de tals grups terroristes entre els beneficiats per l’amnistia”, i cita “la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació”. La iniciativa es justifica per, segons l’argumentari de Vox, evitar que existeixin partits que serveixin d’instruments per a “destruir l’ordre constitucional” i per a combatre “els enemics d’Espanya i els terroristes”. A més de contrarestar “els intents constants d’alterar la pau pública, la convivència i de posar fi a la democràcia”.

“La defensa d’Espanya, dels espanyols i del sistema democràtic exigeixen de fer un pas endavant quan aquests béns tan preuats són atacats. El clamor del carrer exigeix que els representants públics dels espanyols actuïn en conseqüència i que, davant de l’atac a l’estat de dret que fan el PSOE, Junts i ERC, es doni una resposta adequada amb la legalitat”, diu el text.

Per això, Vox diu que no poden consentir que existeixen partits polítics que serveixin “d’empara i d’impuls a terroristes, que els donin suport, ni que sigui tàcit, o complementin la seva activitat política”.

Els governs europeus dediquen menys de cinc minuts al punt sobre l’oficialitat del català

El punt sobre l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec en la reunió de ministres d’Afers Europeus d’avui ha durat escassos dos minuts. Segons que apunten fonts diplomàtiques europees, només hi ha intervingut el secretari d’estat espanyol per a la UE, Pascual Navarro, que ha explicat a la resta de països la “proposta adaptada” de l’executiu espanyol per a evitar que altres llengües minoritzades puguin utilitzar el precedent del català, el basc i el gallec per demanar l’oficialitat. Segons que confirmen les mateixes fonts, cap representant de cap altre estat ha intervingut en el punt sobre l’estat de la qüestió de la petició d’oficialitat de les tres llengües. “No hi ha hagut comentaris”, subratllen fonts presents a la sala.

Tard, insuficient i en castellà: estats de la UE critiquen la nova proposta espanyola sobre l’oficialitat del català

En una conferència de premsa posterior, Navarro ha dit que han informat les altres delegacions europees dels treballs que han fet i que han recordat que van demanar a la Comissió Europea un informe jurídic i financer sobre l’impacte econòmic i material que tindria l’oficialitat. “Les delegacions s’han mostrat satisfetes amb l’explicació i no hi ha hagut preguntes al respecte”, ha dit davant de les preguntes de la premsa. A més, Navarro ha negat que hi hagi hagut queixes de les delegacions pel poc marge de temps amb el qual van rebre la nova proposta, com va avançar VilaWeb: “A la presidència no li ha arribat cap comentari al respecte.”

A la conferència de premsa també hi participava el vice-president de la Comissió Europea Maroš Šefčovič, que ha evitat de donar una data sobre el lliurament de l’informe que reclamen els altres governs per a posicionar-se: “El càlcul del cost s’ha de fer amb molta cura. No és una cosa que només afecti la Comissió, també altres institucions que ofereixen serveis de traducció i interpretació. Hi estem treballant, però no puc donar una data concreta.”

Els governs europeus dediquen menys de cinc minuts al punt sobre l’oficialitat del català

En la reunió d’avui, es preveia que es fes un “estat de la qüestió” sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec després d’haver enviat a la resta de socis comunitaris una “proposta adaptada” que fixava sis condicions per evitar que altres llengües minoritzades facin servir el cas de les llengües cooficials a l’estat per a demanar també l’oficialitat.

Les sis condicions estableixen que: han de ser llengües originàries d’un estat membre; tenir reconeixement constitucional; ser llengües de treball al parlament nacional, haver-se utilitzat durant almenys deu anys a les institucions de la UE per acords administratius; que els tractats s’hagin traduït a aquestes llengües amb còpia certificada al Consell i que sigui un estat qui demani l’oficialitat i n’assumeixi el cost.

Tots aquests són requisits fets a mida perquè compleixin el català, el basc i el gallec i calmar les preocupacions d’estats que també tenen llengües minoritzades. D’altra banda, encara s’espera que la Comissió Europea elabori un informe sobre el cost de la iniciativa.

Abans de la reunió, algunes delegacions havien expressat el malestar pel fet que el govern espanyol fes arribar la “proposta adaptada” només un dia abans de la reunió, i sense l’informe legal i de costos que des de l’inici han demanat la majoria dels països. “Vam rebre la proposta dilluns al vespre i en castellà. No hem tingut temps d’analitzar-la”, ha dit a l’arribada a la trobada el ministre d’Afers Europeus de Finlàndia, Anders Adlercreutz.

L’Any Taüll dotarà el campanar de Sant Climent d’un videomapatge i restaurà la pintura romànica

La commemoració dels nou-cents anys de la consagració de les esglésies romàniques de Sant Climent i Santa Maria de Taüll (Alta Ribagorça) pretén ser un revulsiu per aquest patrimoni.

Per a fer-ho possible s’ha creat l’Any Taüll, que inclourà diverses actuacions de conservació, museïtzació i divulgació de les esglésies. Entre les actuacions més importants, l’alcaldessa de la Vall de Boí, Sònia Bruguera, ha destacat la creació d’un videomapatge a l’exterior del campanar de Sant Climent de Taüll i la restauració de la pintura exterior que encara queda.

L’objectiu és que el visitant pugui fer-se una idea de com era el campanar fa 900 anys i veure una església de color blanc, amb decoracions geomètriques en vermell.

Campanar de Sant Climent de Taüll Obres de restauració de Sant Climent de Taüll Obres de restauració de Sant Climent de Taüll Obres de restauració de Sant Climent de Taüll Obres de restauració de Sant Climent de Taüll

Sánchez perdona l’independentisme en nom d’Espriu i de les àvies d’Espanya

La primera paraula del president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, en el ple que l’ha de reelegir no ha estat sobre la llei d’amnistia. Tampoc la segona. El candidat socialista no ha esmentat Catalunya ni de resquitllada fins passada més d’una hora. “La setena prioritat del meu govern serà la convivència del nostre país”, ha dit llavors. La primera paraula s’ha adreçat als manifestants que aquests darrers dies han protestat contra el pacte d’investidura, convocats pel PP i Vox. “Manifestar-se és una manera d’exercir la democràcia”, ha començat Sánchez. “A tots els qui han exercit aquest dret de manera pacífica els vull traslladar el meu respecte i el meu reconeixement.” I ha estat la tesi de tot el discurs: la normalitat institucional millora quan manen els socialistes i es torna conflictiva quan manen els populars. Contra l’extrema dreta, el constitucionalisme plural.

L’ordre dels factors no és accidental: amb els vots de Junts i ERC ja al sarró, el cor de la política espanyola continua essent el qüestionament de la legitimitat del pròxim govern espanyol. Per això ha estat la reivindicació fundacional de Sánchez: “Avui escoltarem els 25 milions d’espanyols que van votar el 23 de juliol en unes eleccions constitucionals, convocades i celebrades de manera impecablement constitucional, a l’empara de les regles que fixa la constitució espanyola.” No és una anècdota. Esteban González Pons, home fort del PP d’Alberto Núñez Feijóo, ho havia posat en qüestió unes hores abans del ple. “El Tribunal Constitucional haurà de decidir de quin costat està, si dels constitucionalistes o dels enemics de la constitució”, va dir ahir. Avui, Sánchez s’hi ha tornat dient el mateix de tres maneres diferents: constitució, constitució, constitució. “Avui i demà seguirem els tràmits de la nostra democràcia parlamentària”, ha dit.

Per defensar el seu constitucionalisme, de fet, Sánchez ha anat encara més enllà. “Hem après dels nostres pares i mares, i dels nostres avis i àvies, que només hi ha democràcia dins la constitució. Fora, no hi ha democràcia, sinó imposició i capritx”, ha dit Sánchez, encara sense parlar de l’amnistia. És un missatge per als manifestants que, davant la seu del PSOE a Madrid, onejaven banderes amb el lema “La constitució destrueix la nació”. Però també és la cantarella que han repetit els socialistes aquests darrers deu anys per a negar l’autodeterminació. De fet, aviat serà una frase aprovada formalment en una llei orgànica, votada per Junts i ERC. L’exposició de la llei “per a la normalització institucional, política i social a Catalunya” diu, precisament, que “no hi ha democràcia fora de l’estat de dret” i que, per tant, cal cercar solucions per mitjà del diàleg, la política i els canals parlamentaris.

Reivindicada la legitimitat de les eleccions, del resultat i de la investidura, Sánchez ha mirat de llançar Europa contra el cap de Feijóo, que se’l mirava amb un somriure amarg. Avui, ha dit, “Espanya és vista per molts països del nostre entorn com un soci fiable”, perquè al govern no hi ha “formacions polítiques d’extrema dreta que qüestionen la democràcia i els drets humans”. Segons el seu diagnòstic, l’extrema dreta “parasita a tot arreu els partits de dreta, com el Partit Republicà dels Estats Units, el Partit Conservador del Regne Unit, o la dreta tradicional argentina, atropellada pel discurs de Milei”. Llavors ha jugat la carta dels pactes amb Vox, és clar, perquè el PP governa amb el seu suport en cinc comunitats autònomes, entre les quals, les Illes i el País Valencià. “El senyor Feijóo podria haver triat el camí d’Emmanuel Macron o d’Ursula von der Leyen i no ho va fer”.

Sánchez ha brandat l’esperit de la campanya que va fer-lo guanyar a l’estiu. Hi ha “una dreta irresponsable que emblanqueix i legitima l’extrema dreta per arribar al poder”, hi ha una dreta retrògrada que vol enviar “les dones a la cuina, els LGBTI a l’armari o els migrants en camps de refugiats”, hi ha uns ultres que “destil·len classisme, refusen l’estat del benestar, neguen el canvi climàtic, menyspreen els qui estimen diferent, imposen una única manera de ser espanyol”, i davant hi és ell, “tan espanyol com vostès”. I davant, “l’únic mur eficaç contra els governs d’extrema dreta autonòmics ha estat el govern progressista d’Espanya”. Amb això, hi ha una solució: si ell governa, si ell aixeca aquest mur, “Espanya i Europa tenen un futur brillant i poden il·luminar la resta del món”. Sánchez ha dit: senyor Feijóo, jo sóc la constitució i jo sóc Europa.

Sense mirar Yolanda Díaz, que tenia una expressió un punt absorta, Sánchez ha elogiat la coalició amb Sumar i ha escorat el discurs força a l’esquerra. Durant una llarga estona ha enumerat els objectius de la legislatura, com si la missió fos recuperar la essa i la o de les sigles del seu partit. Ha promès més transport públic gratuït, més suport a les víctimes de violència de gènere; ha parlat d’un reforç a l’atenció primària, d’un nou estatut dels treballadors, de l’acció contra el canvi climàtic, de transformar el teixit productiu, i ha recuperat una promesa electoral oblidada de les seves primeres eleccions: reconèixer l’estat palestí. Però fins i tot aquesta prodigalitat en l’eix social l’ha argumentat com una defensa als atacs nacionals del PP i Vox. Tot barrejat. Ells diuen que l’amnistia fa perillar la igualtat dels espanyols davant la llei, i Sánchez els respon: “L’única igualtat que perilla és la de les dones, a conseqüència dels acords del Partit Popular amb Vox.”

I quan ha encarat l’amnistia, al tram final, Sánchez ja tenia l’esquema fet. La defensa l’ha feta des del constitucionalisme espanyol que havia fet sedimentar durant l’hora llarga que feia que parlava: “Una Espanya unida és millor i més pròspera. La qüestió és com garantim aquesta unitat. Es pot intentar per la via de la imposició i la crispació social, o per la via del diàleg, de l’entesa i del perdó. El PP va provar la primera de les receptes. Va aconseguir un rècord històric d’independentistes”, ha dit. I fa triar tothom quina recepta vol: “La de l’enfrontament del PP i Vox o la de la convivència que defensem la majoria de la cambra?”

La seva resposta ha fet arquejar les celles a la bancada d’ERC i Junts. “Com escrivia el gran Salvador Espriu: diàleg”. (El dia que es va anunciar l’acord, Puigdemont també va citar Espriu; en el seu cas un poema, “Indesinenter”, que du el nom d’un adverbi llatí traduïble com “incessantment”). Més diàleg, un diàleg incessant, perquè “Catalunya està llesta per al retrobament total”, ha dit, mentre la diputada republicana Pilar Vallugera feia que no amb el cap. Una amnistia que “és perfectament legal i ens pot ajudar a superar la fractura”. I que “no serà un atac a la constitució de 1978. Serà una mostra de la seva fortalesa i de la seva vigència”. L’excusa de Sánchez, mentre Feijóo també remena el cap, és que José María Aznar també va indultar presos condemnats per pertinença a Terra Lliure durant una investidura.

Sánchez ha lligat i relligat tota l’estona l’eix social i l’eix nacional, com sempre anhela fer l’esquerra independentista. Tal com diu que “avui Espanya té un estat del benestar més ample i robust que no quan governava el Partit Popular”, afirma que, gràcies al seu govern, Catalunya fa cinc anys que no incompleix la constitució. Constitucionalisme plural, però pluralitat dins la constitució. “Què haurien pensat les nostres àvies si els haguéssim dit que aquella societat masclista en què es van criar es convertiria en el quart país més igualitari d’Europa?”, s’ha acabat demanant. I per arrodonir el discurs només li ha faltat demanar-se què n’haurien dit, els independentistes, d’aquest camí enllà de la convivència, que ell també presenta com un progrés. Però aquesta pregunta no l’ha feta.

L’Audiència espanyola aprova una declaració contra l’amnistia coincidint amb la investidura de Sánchez

La sala de govern de l’Audiència espanyola s’ha afegit als pronunciaments de jutges i òrgans judicials contra la llei d’amnistia i els acords del PSOE amb Junts i ERC. En una sessió extraordinària avui, coincidint amb l’inici del debat d’investidura de Pedro Sánchez al congrés espanyol, ha aprovat una declaració que fa seva la que ja va fer pública dilluns el Tribunal Suprem. Conté tres punts, en què “recorda que l’estat de dret (…) exigeix l’absolut respecte a la divisió de poders; afirma que l’acció jurisdiccional s’ajusta sempre a la legalitat (…); emfasitza la necessitat de preservar i garantir la independència judicial des de totes les institucions, i veu incompatible amb això la fiscalització o supervisió de la tasca jurisdiccional per altres poders de l’estat”. 

La declaració ha tingut un vot discrepant, el del president de la sala social del tribunal, José Pablo Aramendi, perquè “no veu que hi hagi fets o actuacions concretes que hagin violentat efectivament la independència de jutges i tribunals”. I perquè trobava que no era oportú fer-ho avui, tenint en compte que hi ha la sessió d’investidura al congrés. 

Pablo Iglesias preveu la ruptura de Podem amb Sumar i un acostament a ERC

L’ex-vice-president del govern espanyol Pablo Iglesias ha donat per feta la ruptura de Podem amb Sumar i ha defensat que la formació concorri tota sola a les eleccions europees: “Podem s’ha de fer valer, la presència a les europees és imprescindible”.

En declaracions a Rac1, Iglesias ha acusat els representants de Sumar de no tenir legitimitat democràtica i ha augurat que aquesta legislatura Podem estrenyerà les aliances amb Bildu, ERC i BNG “en una lògica d’esquerra parlamentària que contrastarà amb un govern que ho tindrà molt difícil per tirar endavant mesures progressistes.”

L’ex-vice-president del govern ha assumit que el seu partit no tindrà cap ministeri, però ha considerat que aquest fet evita el risc “de quedar totalment invisibilitzat en un govern amb menys iniciativa política”, una amenaça que, a parer seu, acabarà per neutralitzar Sumar.  Segons Iglesias, s’obre un període en què Podem serà una força política que clarament es distingirà del que representa una amalgama de forces com Sumar, “que estarà dins del govern i Podem, fora”. “Crec que s’inicia un camí nou per a la nostra força política que a mi em sembla molt il·lusionant i que funcionarà”, ha afirmat Iglesias, que ha assenyalat que la ministra d’Igualtat espanyola, Irene Montero, “està trista” perquè “no li ha agradat que facin fora Podem del govern d’aquesta manera”.

Preguntat per si Podem es podria presentar en solitari a les eleccions europees, ha respost: “Les eleccions europees són importantíssimes i Podem s’ha de fer valer, crec que la presència de Podem a les europees és imprescindible, i que a més hi hagi un procés de primàries en què la gent aconsegueixi una participació històrica. Aquestes eleccions seran definitives per al futur de l’esquerra”. “Quan algú es pregunta per què Yolanda Díaz no farà mai primàries, la raó és òbvia. Els partits de Sumar, amb l’excepció de Podem, tenen tots junts deu vegades menys militants que Podem. Tenen un enorme problema de legitimitat democràtica, tenen suports mediàtics evidents, però gairebé no tenen militants i cap legitimitat”, ha argumentat.

L’ex-batlle d’Hostalric, tres regidors i el secretari, a judici per posar una multa per retirar llaços

L’ex-batlle d’Hostalric (la Selva), Josep Antoni Frias, tres regidors del seu equip de govern i l’ex-secretari del municipi han anat a judici avui, acusats de prevaricació per una sanció que van posar a una dona que arrencava llaços grocs i pancartes independentistes.

Els fets van passar l’estiu del 2018, quan un grup de persones va anar de nit al municipi per retirar simbologia independentista i en favor dels presos polítics catalans. La policia local els va identificar i posteriorment el govern local va decidir multar-los.

Tan Frias, com la resta de regidors de l’equip de govern d’aleshores han traspassat la responsabilitat al secretari, perquè asseguren que va ser ell qui va redactar i tramitar l’expedient sancionador. S’enfronten a dotze anys d’inhabilitació.

Les acusacions del 17-A demanen al Suprem espanyol que els condemnats per l’atac siguin jutjats pels morts a Barcelona i Cambrils

Les acusacions particulars dels atemptats del 17 d’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils han reiterat aquest matí al Tribunal Suprem espanyol que els tres condemnats per l’atac han de ser també condemnat per les morts a la Rambla de Barcelona i al passeig marítim de Cambrils.

Segons els advocats de diversos agents dels Mossos d’Esquadra ferits en l’atac i dels pares del nen mort a la Rambla, els tres condemnats van ser imprescindibles per cometre els atemptats i, per tant, han de ser jutjats un altre cop en una causa que inclogui aquest delicte. Mohamed Houli Chemlal i Driss Oukabir van ser condemnats a 43 i 36 anys de presó, respectivament, després que l’Audiència espanyola els rebaixés deu anys la pena inicial. Les defenses en demanen l’absolució.

Said ben Iazza va ser condemnat a vuit anys per col·laboració amb organització terrorista, si bé ja ha sortit de presó, i el límit de compliment pels altres dos acusats és de 20 anys. La fiscalia, la Generalitat, els ajuntaments de Barcelona i Cambrils, associacions de víctimes del terrorisme i altres acusacions particulars s’han oposat als recursos de les defenses. Algunes de les acusacions han demanat de mantenir la sentència en segona instància de l’Audiència, mentre que altres s’han adherit a la petició de repetir el judici per condemnar-los pels assassinats amb motivacions terroristes.

L’acusació particular exercida pels pares de Xavi Martínez, el nen de 3 anys mort a la Rambla, ha insistit que cal investigar més a fons si l’imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, realment va morir en l’explosió d’Alcanar del 16 d’agost o fins i tot si tenia contacte directe amb els serveis secrets espanyols. Així, ha assegurat que “hi ha coses que no quadren” en la seva mort, com ara la desaparició del seu telèfon mòbil (tot i que l’aparell va rebre trucades de dos o tres minuts dies després dels atemptats), la fugida de la seva furgoneta minuts després de l’explosió d’Alcanar, i la no identificació d’un jove i un home gran que dies abans i el mateix dia de l’explosió van ser al xalet. També ha remarcat que un correu electrònic relacionat amb l’imam va funcionar dies després dels atemptats.

Però l’advocat Agustí Carles s’ha allargat especialment en detallar els defectes de forma que, segons ell, tenen els informes d’ADN que certificaria la mort de l’imam. Així, ha explicat que la suposada mostra d’ADN d’es Satty es va trobar dies després a la seva pròpia furgoneta, que havia estat netejada a fons, excepte unes petites restes biològiques, i en una túnica que es va trobar a casa seva. A l’hora de comparar aquestes mostres amb l’ADN d’algun familiar, Carles ha recordat que van ser dos policies espanyols que no sabien francès qui es van encarregar de viatjar al Marroc, acompanyats per la policia d’aquest país, que els va indicar on vivien els suposats familiars d’es Satty. La comparativa d’ADN es va fer en laboratoris marroquins, però Carles assegura que els criteris de seguretat no compleixen els requisits de la Unió Europea.

Quan l’acusació va presentar un informe contrari a aquesta comparativa, el magistrat que va presidir el judici a l’Audiència espanyola, Félix Alfonso Guevara, els va dir que el llençaria a la paperera.

Per últim, els familiars del nen mort reclamen una indemnització per part de l’estat espanyol per no haver controlat prou la compravenda de productes precursors d’explosius, com marca la legislació espanyola.

També ha criticat que la causa va romandre fins el juliol del 2018, que els 30 volums del sumari van arribar a les parts al setembre i que a l’octubre el magistrat instructor ja va dictar la interlocutòria de processament. A més, critiquen que fins i tot aleshores van quedar sota secret quatre volums. Les acusacions van demanar diligències, però l’instructor les va denegar, i el judici va quedar circumscrit tan sols als fets d’Alcanar. Per això, s’ha preguntat si les víctimes dels atemptats no tenen dret a la veritat i la justícia sobre els fets la Rambla de Barcelona i el passeig marítim de Cambrils. En aquest sentit, ha recordat que els investigats i els terroristes morts no tan sols preparaven explosius, sinó que també van buscar armes blanques i furgonetes per preparar l’atac.

Per la seva banda, els advocats de diversos Mossos d’Esquadra ferits a Alcanar i Cambrils han lamentat que els tres acusats no fossin jutjats pels morts a Cambrils i Barcelona, perquè no es va poder recórrer contra la decisió de no ampliar la interlocutòria de processament. El magistrat instructor va remetre la petició a la sala d’enjudiciament, però aquesta va denegar la petició i el recurs posterior a la sala penal. Per això, demanen que es revisi la interlocutòria de processament i que es pugui repetir el judici, incloent-hi els atacs. Així, han recalcat que els tres acusats formaven part o van col·laborar amb una cèl·lula terrorista que tenia intenció de matar, i això és el que va acabar passant a Cambrils i Barcelona, tot i que l’explosió d’Alcanar n’alterés els plans.

“Per activa o per passiva, van aconseguir els seus objectius” i “la intenció era indubtablement terrorista”, ha reblat Mònica Fanlo. La lletrada ha reclamat que les víctimes tenen dret a rebre justícia en el judici penal, i no tan sols per la via administrativa, i ha lamentat que van veure “amputats” els seus escrits d’acusació.

Sentència inicial rebaixada

La sala d’apel·lació de l’Audiència espanyola va donar per bons els fets provats de la sentència, segons els quals es va constituir un grup terrorista el 2015 al voltant de l’imam de Ripoll. Aquest grup, del que formaven part Houli i Oukabir, amb la col·laboració de Ben Iazza, va adquirir grans quantitats de material explosiu per cometre diverses accions terroristes. El 16 d’agost del 2017 es va produir una gran explosió en un xalet d’una urbanització d’Alcanar, on es preparaven els explosius, en la qual suposadament va morir l’imam. L’endemà, durant les tasques policials i d’emergències, es va produir una segona explosió que va ferir diversos bombers i policies, així com un operari.

Per aquests fets, Chemlal i Oukabir van ser condemnats per pertinença a organització terrorista, tinença, dipòsit i fabricació d’explosius de caràcter terrorista i estralls en grau de temptativa de caràcter terrorista, en concurs amb 29 delictes de lesions per imprudència greu, però no els va condemnar pels morts a les Rambles i a Cambrils.

Segons el tribunal, els acusats no tenien intenció d’atemptar contra la integritat física dels veïns, policies i bombers d’Alcanar, i per això els va imposar la pena pel delicte més greu, en la seva meitat superior. És per això que no els va castigar per les lesions, sinó només pels estralls. A causa d’aquest canvi es va produir la rebaixa de 10 anys en la pena total.

A més, la sala insistia que els acusats no tenien coneixement de la intenció dels seus companys d’atemptar a la Rambla i a Cambrils un cop es va produir l’explosió de la casa d’Alcanar, amb independència que preparessin un gran atemptat en dates immediates. No considera suficient prova els missatges genèrics de portaveus d’Estat Islàmic instant a atacar llars, mercats, carreteres o punts de reunió.

D’altra banda, l’Audiència va rebutjar la pretensió d’algunes acusacions de declarar la responsabilitat patrimonial de l’Estat perquè no s’havien adoptat les cauteles necessàries per a prevenir la venda de precursors d’explosius. La sentència considerava “humanament comprensible” la sol·licitud de la família del menor mort a la Rambla, però creu que no pot ser atesa.

També descartava d’aplicar una rebaixa de les penes per dilacions indegudes, com demanaven els acusats. Sí que s’estimava parcialment el recurs de 4 víctimes per incloure com a provades les conclusions d’informes mèdics sobre les lesions i seqüeles que van patir pels atemptats. Així mateix, estimava parcialment el recurs de cinc agents dels Mossos d’Esquadra que van resultar ferits a Alcanar i n’incrementa les indemnitzacions.

El Tribunal de Comptes refusa que Puigdemont comparegui per videoconferència a la vista sobre les despeses de l’1-O

El Tribunal de Comptes espanyol ha denegat la petició del president Carles Puigdemont de comparèixer per videoconferència en el judici que es farà divendres contra ell i trenta-quatre ex-càrrecs més del govern per la responsabilitat comptable del presumpte desviament de despeses relatives al Primer d’Octubre i a l’acció exterior del procés.

L’òrgan fiscalitzador explica que la sol·licitud no s’ha fet amb prou antelació per poder ser tramitada en els termes previstos per la llei. La consellera del Departament segon de la Secció d’Enjudiciament del Tribunal de Comptes incideix que Puigdemont ha tingut gairebé un any per poder fer la petició i, tot i això, no l’han formulada fins que faltaven quatre dies per a l’acte de la pràctica de la prova.

El tribunal recalca que la defensa no ha explicat ni ha justificat les causes i raons per les quals Puigdemont no podria declarar divendres a la seu del tribunal, a Madrid. La vista –a la qual no tenen obligació de comparèixer els encausats, però sí les defenses– està fixada al calendari per a les 11.00 del 17 de novembre i inclou la pràctica de tres testificals, inclosa la del mateix Puigdemont.

Es preveu que divendres mateix l’assumpte quedi vist per a sentència, ja que s’espera que el judici duri només un dia i que les conclusions –tant de les acusacions com de les defenses– es presentaran després per escrit.

ERC sol·licita la suspensió del judici

ERC ha sol·licitat la suspensió del judici a l’espera de l’aprovació de la llei d’amnistia. En un comunicat, expliquen que és altament probable l’entrada en vigor de la llei d’amnistia en els mesos vinents i alerten que practicar la vista el divendres pot comportar càrregues processals innecessàries. El partit, a més, diu que seria contrari als principis d’economia processal i antiformalista, així com una vulneració al dret a la tutela judicial efectiva. La defensa dels membres d’ERC van presentar ahir l’escrit demanant la suspensió al Tribunal de Comptes.

Del transport gratuït a l’IVA dels aliments: què ha promès Pedro Sánchez?

El president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, afronta avui i demà el quart debat d’investidura, en un moment de màxima tensió alimentat per la dreta i l’extrema dreta espanyolista. Si no hi ha cap sorpresa, Sánchez podrà revalidar el càrrec amb els vots del PSOE, Sumar, Junts, ERC, Bildu, PNB, BNG i Coalició Canària. En el ple d’avui, Sánchez ha dedicat la primera part del discurs d’investidura a atacar el PP i Vox i ha fet un repàs dels reptes geopolític que condicionaran la legislatura, com ara la invasió d’Ucraïna i la guerra a Gaza. Però també ha anunciat unes quantes mesures que té previst d’impulsar tan bon punt revalidi el càrrec.

Transport gratuït i col·lectiu LGBTI

En l’àmbit econòmic, Pedro Sánchez ha anunciat que a partir del primer de gener el transport serà gratuït per als menors, joves i desocupats. També ha dit que estendrà la rebaixa de l’impost sobre el valor afegit (IVA) dels aliments fins al juny del 2024. En els mesos vinents, s’elevarà el llindar de renda mitjana dels 30.000 euros actuals als 38.000 euros perquè més famílies puguin acollir-se a les mesures d’alleujament hipotecari en vigor. “Això consisteix en la congelació de la quota mensual durant un any i l’ampliació del termini d’amortització fins als set anys”, ha dit Sánchez.

El president espanyol en funcions també s’ha compromès a impulsar un pacte d’estat per al col·lectiu LGBTI. Ha fet al·lusió a la derogació per tràmit d’urgència de la llei LGBTI i el desmantellament de la xarxa contra la LGBTI-fòbia per part del PP de la Comunitat de Madrid. “La retallada de drets i de llibertats implica una cosa molt més greu, senyories. Implica fer encara més vulnerable qui ja se sent vulnerable. Avui més que mai és necessari un pacte d’estat per les persones LGTBI i el nou govern de coalició progressista es compromet a fer-ho”, ha dit.

Reconeixement de l’estat Palestí

En l’àmbit geopolític, Sánchez s’ha compromès a treballar per al reconeixement de l’estat Palestí. Ha estat el primer compromís que ha anunciat poc després de començar el discurs d’investidura. També ha exigit un alto-el-foc immediat d’Israel a Gaza i l’estricte compliment del Dret Internacional Humanitari. “Exigim l’immediat alliberament dels ostatges que encara continuen presos per part de Hamàs, però amb idèntica claredat rebutgem la matança indiscriminada de palestins a Gaza i a Cisjordània”, ha comentat. Durant el discurs, la secretària general de Podemos, Ione Belarra, ha fet un piulet dient que calen més que paraules en una investidura per a frenar el “genocidi planificat que Israel perpetra a Palestina”. “Trenquin relacions diplomàtiques, deixin de comprar armes, apliquin sancions econòmiques. És dolorosa la distància entre aquestes paraules i la inacció”, ha dit.

Necesitamos mucho más que palabras en una investidura para frenar el genocidio planificado que Israel está perpetrando en Palestina. Rompan relaciones diplomáticas, dejen de comprar armas, apliquen sanciones económicas. Es dolorosa la distancia entre esas palabras y la inacción.

— Ione Belarra (@ionebelarra) November 15, 2023

Sánchez també ha parlat de la guerra d’Ucraïna i ha dit que l’estat espanyol continuarà donant suport al país “fins que l’últim soldat rus abandoni un país que vol ser lliure, que vol ser europeu”.

[VÍDEOS] Insults a Sánchez i Puigdemont i crits contra Europa i la premsa en la concentració ultra davant el congrés

Conciliació laboral i energia verda

En matèria d’igualtat, Sánchez s’ha compromès a treballar per a millor la conciliació laboral, però també ha dit que s’aprovarà una llei de representació paritària que trenqui els sostres de vidre en les empreses. El president en funcions també s’ha compromès a canviar la legislació en matèria de protecció a la infància perquè els abusos sexuals no prescriguin. Pel que fa a la transició energètica, ha afirmat que abans no s’acabi la legislatura té l’objectiu que més del 50% de l’energia que produeix l’estat espanyol sigui verda. “Recuperarem la comissió nacional de l’energia, que va suprimir el govern del PP”, ha dit.

Sobre la crisi climàtica, ha demanat que els ciutadans s’ho prenguin com una oportunitat. “Cada euro que hi invertim ara és un estalvi de deu euros en danys futurs.”. A més, ha promès grans inversions en el món rural i el teixit productiu agroalimentari.

Escola Valenciana i la Universitat d’Alacant commemoren el quarantè aniversari de la llei d’ús

Escola Valenciana i la Universitat d’Alacant (UA) han sumat forces per a commemorar els quaranta anys de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV). Els pròxims 22 i 23 de novembre la Seu Universitària de la ciutat d’Alacant i el Campus de Sant Vicent del Raspeig acolliran unes quantes activitats, conferències i taules redones per a analitzar les quatre dècades des de l’aprovació de la norma que regula els drets dels ciutadans a utilitzar el català i l’obligació de les institucions a fer que aquests drets es complisquen.

Les jornades s’inauguraran el dimecres 22 a les 17.30 amb la taula redona “40 anys caminant amb la LUEV”, on participaran famílies i docents que van posar en marxa les línies en català als centres educatius. Després, hi haurà la conferència “La LUEV: de la llei als fets”.

El dijous 23, efemèride de l’aprovació a Alacant de la LUEV aprovada pel govern valencià l’any 1983, la jornada començarà amb una visita guiada a l’Arxiu Universitari. Seguirà la conferència “El país inacabat (1983-2023)”, impartida per Josep-Antoni Ybarra, Catedràtic d’Economia Aplicada de la UA. La taula redona “Creixent amb la LUEV”, amb alumnat que es va formar en línies en català, tancarà les jornades.

En l’organització dels actes han participat uns quants organismes de la UA, com ara l’Arxiu de la democràcia, la Càtedra de Multilingüisme i la Unitat per l’Educació Multilingüe.

“Escollir Alacant per a commemorar aquesta efemèride no ha estat una decisió de pa sucat amb oli, i és que la LUEV és l’única norma que s’ha aprovat i signat, físicament, fora de la ciutat de València. Així, en un moment en què la situació política i sociolingüística convida a la defensa ferma dels nostres principis als carrers, aquests actes són també un recordatori a l’extrema dreta de l’existència d’una llei que ens empara i protegeix, malgrat els seus esforços per bescantar-la”, ha dit Escola Valenciana en un comunicat.

Alacant s’emplena d’activitats per a celebrar l’efemèride

A més d’aquestes jornades, la Plataforma en Defensa de l’Ensenyament Públic d’Alacant organitzarà el dimarts 21, a les 18.00, una jornada a l’IES Figueras Pacheco per a analitzar la situació de l’educació pública a Alacant. L’objectiu és examinar la situació del plurilingüisme, la possible modificació del districte d’escolarització municipal, el mapa escolar d’infrastructures educatives i els pressupostos en matèria educativa. D’aquesta jornada, en cas d’arribar a consensos, es podrien acordar mobilitzacions.

La cloenda de les commemoracions serà el diumenge 26, en un matí lúdic organitzat per la plataforma Alacant pel Valencià, que se celebrarà al CEIP Joaquim Sorolla de la ciutat d’Alacant. A partir de les 11.00, hi haurà jocs de fusta, cultura popular i el concert de Macel el Macià. A més, es llegirà un manifest.

[VÍDEOS] Insults a Sánchez i Puigdemont i crits contra Europa i la premsa en la concentració ultra davant el congrés espanyol

La protesta en contra de la investidura de Pedro Sánchez convocada per la ultradreta amb prou feines ha aplegat uns pocs centenars de persones, que han hagut de concentrar-se a una certa distància de les portes del congrés espanyol pel fort dispositiu policíac. Els manifestants porten banderes espanyoles –tant l’actual com alguna de franquista— i criden consignes i insults contra Sánchez i Puigdemont, però també contra la Unió Europea i la premsa que cobreix les protestes.

 

 

 
Les protestes contra la premsa s’han adreçat, sobretot, als equips de TV3 i La Sexta. Els periodistes de TV3 i d’El Plural han acabat apartant-se’n per la pressió dels manifestants.

 

 
L’entitat ultradretana Hazte Oír també ha participat en les protestes amb vehicles ue propagaven missatges polítics. Un autobús retrata Sánchez com si fos Adolf Hitler i dues furgonetes proclamen lemes com ara “Sánchez traïdor”, “Sánchez a la presó” i “Aturem el cop d’estat”.
 

 

El Ministeri d’Interior espanyol ha organitzat un dispositiu policíac de 1.600 agents per a blindar el congrés en vista de la convocatòria de mobilitzacions. Els agents només hi deixen acostar els qui tenen acreditació, i han col·locat tanques als carrers per mantenir les protestes ben lluny.


 

[VÍDEO] Els Catarres i Figa Flawas versionen “Jenifer” i l’adapten al 2023

Els Catarres continuen ensenyant algunes de les noves versions dels seus grans èxits amb les quals celebren els més de deu anys de la banda. Després d’haver publicat noves versions de “Vull estar amb tu” amb Zoo i Stay Homas, i “Un sostre fet d’estrelles” amb Lluís Llach, han estrenat ara una adaptació de “Jenifer“, el gran èxit que els va fer conèixer l’any 2011. En aquesta ocasió s’han acompanyat dels Figa Flawas, el duo de Valls que ha revolucionat l’escena musical amb cançons de pop urbà i ritmes llatins. Escolteu-la ací:

L’actualització de “Jenifer” no es limita a un nou enregistrament de la mà dels Figa Flawas i un cert canvi en la sonoritat, sinó que també canvien alguns dels versos i els adapten als nous referents de la catalanitat, que ja parodiava en la cançó original. Així doncs, la nova “Jenifer” diu: “Jo que l’U d’Octubre vaig defensar les urnes contra piolines i porres / Jo que porto l’estelada aquí tatuada i tiro barres amb el flow de Pompeu Fabra”, o “Jo que sóc més radical que un oient de ‘la Sotana’ cremant Urquinaona i Laietana / Jo que de la Rosalia sempre escolto ‘Milionària’, sóc més de Figa Flawas i Catarres”.

Els Catarres: “Malauradament, cantar en català s’ha convertit en una reivindicació”

A més, aprofiten la lletra per a tornar el dard al cantant Alizz, que en la seva cançó “Què passa nen” criticava l’escena musical catalana i deia: “Sóc la Jenny anant de xula i vacil·lant als Catarres. / Què passa nen, estic content. / Les elits culturals som nosaltres també.” Ara els Catarres responen i diuen: “Jo no guanyo Grammys perquè canto en català, no em vacil·lis amb elits culturals (Què passa nen!).”

Figa Flawas: “Ens escolta gent que mai no ha escoltat res en català”

Fa un parell d’anys que els Catarres van començar a celebrar el desè aniversari amb la publicació d’una biografia del grup escrita pel periodista Jordi Basté i una ronda que els va portar pels escenaris d’arreu dels Països Catalans. La celebració es tancarà amb quatre concerts seguits a la Sala Apolo de Barcelona els dies 22, 23, 24 i 25 de novembre. Cada concert serà un espectacle diferent, dedicat cadascun a cada disc dels Catarres.

El Suprem del Regne Unit rebutja definitivament el pla per a deportar refugiats a Ruanda

El Tribunal Suprem del Regne Unit ha rebutjat el recurs del govern britànic per a autoritzar la deportació de refugiats a Ruanda, un dels grans objectius en matèria de política migratòria que defensava l’executiu de Rishi Sunak.

Al juny, el govern va arribar a organitzar un vol de deportació, que fou aturat in extremis gràcies a la intervenció del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), en resposta a una queixa d’algunes organitzacions. A final de juny, un tribunal britànic va determinar que el pla de deportacions aprovat durant la presidència de Boris Johnson era il·legal.

El Suprem ha rebutjat avui el recurs del govern, entre més raons perquè creu que el pla no ofereix prou garanties que els refugiats traslladats a Ruanda no puguin ser deportats en un futur als països d’on havien fugit, segons que informa la BBC.

García-Castellón demana empara al poder judicial per les crítiques rebudes i amenaça Patrícia Plaja

El jutge Manuel García-Castellón ha demanat empara al Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ) arran de les suposades crítiques que ha rebut la seva investigació, després d’haver encausat per terrorisme Carles Puigdemont i Marta Rovira en plenes negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez.

El titular del jutjat central d’instrucció 6 de l’Audiència espanyola incorpora a la petició d’empara les manifestacions del secretari d’Estat de Justícia, Tontxu Rodríguez, que va suggerir que el jutge havia prevaricat amb aquesta decisió, segons que ha avançat El Mundo i han confirmat a EFE fonts jurídiques.

En el seu escrit, el magistrat diu haver sentit “pertorbació” en la seva independència amb aquestes declaracions d’un “òrgan a qui correspon, entre altres funcions les de suport i cooperació amb l’Administració de Justícia”.

En una entrevista a Ràdio Popular-Herri Irratia, Rodríguez va assenyalar: “Jo no tinc ni idea de si té raó o no, però quina casualitat que hagi estat aquest dia. Mira que podia haver estat un any i mig abans o un any i mig després, però no. Ha de ser al bell mig de les negociacions. Si això no és influir, que vingui Déu i ho vegi…”.

El jutge entén que aquestes manifestacions “podrien suposar la imputació manifesta de la comissió d’un fet delictiu, prevaricació judicial, en atribuir a aquest instructor el dictat d’una resolució amb la sola voluntat d’influir, extrem totalment aliè a la realitat del procediment penal en què s’emmarca la decisió”.

Destaca a més que aquestes afirmacions procedeixen del titular d’un òrgan ministerial que, “per la seva íntima connexió amb el poder judicial i el seu govern, ostenta una capacitat d’influència sobre els jutges i magistrats que integren la carrera, i les manifestacions dels quals assenyalant i qualificant l’actuació d’un dels seus integrants, el situen en una posició particularment pertorbadora”.

Demana a la fiscalia que investigui a Patrícia Plaja

A més d’aquestes declaracions, García-Castellón afegeix les que va fer Patrícia Plaja, portaveu de la Generalitat de Catalunya, que va criticar que als que els toca impartir justícia, “alguns, no tots, cerquen no només condicionar negociacions polítiques, sinó castigar-les, prevaricant”.

El magistrat creu que aquestes afirmacions podrien suposar la comissió d’un delicte de calúmnia amb publicitat, “susceptible de perseguir-se d’ofici en imputar obertament a una autoritat la comissió d’un fet delictiu, prevaricació judicial”, de manera que també s’ha dirigit a la fiscalia perquè ho investigui.

El jutge indica que seria una tasca “pràcticament impossible, pel seu volum, analitzar el contingut de tot el publicat” sobre la seva decisió d’investigar Puigdemont per terrorisme i que correspondrà “a les forces i cossos de seguretat i als òrgans competents” depurar, “si n’hi hagués, les responsabilitats que poguessin derivar-se’n”.

Putin indulta un dels implicats en l’assassinat de Politkóvskaia per haver combatut a Ucraïna

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha indultat un dels homes acusats d’haver participat en l’assassinat de la periodista Anna Politkóvskaia, el 2006, com a reconeixement per la seva participació en l’agressió militar sobre Ucraïna.

El perdó beneficia l’ex-policia Serguei Jadzhikurbanov, condemnat el 2014 a vint anys de presó per la seva complicitat en el crim de la periodista, crítica amb les polítiques del Kremlin, tal com ha confirmat el seu advocat al portal de notícies RBK. Jadzhikurbanov va arribar al capdavant del combat a Ucraïna a final del 2022 i té contracte amb el Ministeri de Defensa, segons el mitjà Basa.

El periodista i premi Nobel de la pau Dmitri Muràtov ha lamentat l’indult i el considera una falta de respecte a totes les víctimes, atès que el cas de Politkóvskaia és especialment representatiu pel risc que assumeixen els qui es posicionen en contra de les tesis oficials.

La família de Politkóvskaia encara reclama una recerca a fons de l’assassinat, atribuït a un grup de txetxens. Un dels condemnats per l’atac ja ha mort a la presó.

Martín Villa, un dels principals beneficiats de l’amnistia del 1977, signa contra l’amnistia

Cent seixanta-set ex-ministres i ex-alts càrrecs espanyols del PSOE, PP i la UCD han signat un manifest contra l’acord per a una llei d’amnistia. Al text expressen la “preocupació profunda” i la “gran consternació” pels pactes d’investidura i la proposta d’amnistia, “una fractura de principis bàsics de l’estat de dret” establerts –segons ells– a la constitució espanyola.

Un dels signats més destacats és l’ex-ministre franquista Rodolfo Martín Villa, que tenia una ordre de captura internacional per crims contra la humanitat comesos entre el 1976 i el 1978. La justícia argentina, on es van haver de dur els seus crims perquè l’amnistia impedia de jutjar-lo a l’estat espanyol, investigava la coneguda matança de Vitòria (1976), l’assassinat el 1977 del jove Arturo Ruiz, els cinc morts durant la Setmana Pro Amnistia del mateix any i la mort de cinc obrers per la policia durant les festes de Sant Fermí, a Pamplona, el 1978.

L’amnistia del 1977 no ha permès d’investigar a l’estat espanyol un període en què la policia espanyola va reprimir i matar desenes de ciutadans. Tanmateix, ara Martín Villa, ministre de l’Interior durant la transició, de vuitanta-nou anys, diu que està preocupat per “la violació flagrant i inacceptable del principi constitucional d’igualtat de tots els espanyols davant la llei”. I considera que “en aquesta hora greu que viu la nostra nació, el jurament o promesa de lleialtat a la constitució que vam fer ens impel·leix, sentint-nos amb el deure moral, de manifestar la nostra profunda preocupació i gran consternació pel contingut dels pactes d’investidura”.

En el text, hi apareixen més noms de relleu, com el de José Luís Corcuera, Esperanza Aguirre, Miguel Arias Cañete, Toni Cantó, Rafael Catalá, Rosa Díez, Adolfo Suárez Illana i José Ignacio Wert. El text diu que es cometrà una “violació flagrant i inacceptable” del principi d’igualtat i el “trencament” del principi de separació de poders i de la independència judicial mitjançant el concepte “espuri” de lawfare. També diu que s’establiran “privilegis d’índole econòmica i financera cap a determinades comunitats autònomes” i que hi haurà una “amenaça seriosa de trencar amb la caixa única de la Seguretat Social”. Fins i tot lamenta que es qüestioni el fet que la “nació espanyola” és l’única “nació política” que admet la constitució espanyola. Sobre Catalunya, deplora “l’acceptació d’un relat sobre el que ha passat a Catalunya els darrers quinze anys que, a més de fals, inverteix els papers pel fet de vilipendiar els servidors de la llei i de la constitució i premiar els transgressors”.

Per tot plegat consideren que la democràcia espanyola afronta “desafiaments i perills seriosos” que només es podran superar “amb plena lleialtat a l’imperi de la llei i preservant l’acord i l’enteniment que a partir de l’esperit de la transició han marcat el camí dels últims quaranta-cinc anys”.

Puigdemont i Comín porten la polarització de la justícia espanyola a la Comissió Europea

Carles Puigdemont i Toni Comín han enviat una carta a la vice-presidenta de la Comissió Europea i comissària de Valors i Transparència, Věra Jourová, en la que acusen el Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ) de vulnerar “els estàndards bàsics de l’estat de dret”.

En una carta publicada en exclusiva a Politico, defensen que l’òrgan, que vetlla per la justícia espanyola, no és imparcial. Sobre això, citen la declaració institucional del CGPJ en què els seus membres expressen la seva preocupació per la possibilitat que es concedeixi una amnistia a les persones processades per la seva participació en el procés. De fet, argumenten que infringeix la llei espanyola que prohibeix als jutges manifestar-se públicament sobre els actes i decisions de les autoritats polítiques.

També defensen que el CGPJ va extralimitar-se, ja que l’únic òrgan judicial que pot valorar la constitucionalitat d’una llei és el Tribunal Constitucional. Consideren que la declaració de l’òrgan de govern dels jutges qüestiona directament la capacitat del congrés espanyol per promulgar lleis quan considera que són una vulneració de la separació de poders. A més, expliquen que aproximadament un 85% dels jutges pertanyen a associacions judicials conservadores i solament un 15% a una de progressista.

Alhora, el text remarca que el biaix ideològic de la judicatura espanyola ha comportat una visió al llarg d’aquests anys que “subordina el respecte pels drets fonamentals a la seva ideologia nacionalista espanyola”. Finalment, conclouen l’escrit instant Jourová a incloure aquesta declaració del CGPJ a l’Informe Anual de l’Estat de Dret de la Comissió.

Pàgines