Vilaweb.cat

Investiguen per enaltiment del terrorisme la direcció d’un institut de Bellreguard per un acte amb Fermín Muguruza

L’equip directiu de l‘institut Joan Fuster de Bellreguard (la Safor), format per sis persones, haurà de declarar el 26 de març al jutjat de Gandia acusat d’un delicte d’enaltiment del terrorisme. La denúncia la va interposar el grupuscle ultraconservador anomenat Associación de Educadores Contra el Adocrinamiento.

El grup, pròxim a Vox, va posar la denúncia després d’una visita que el cantant i cineasta Fermin Muguruza, líder de Kortatu, va fer al centre el 23 març de l’any passat.

Muguruza va visitar Bellreguard dins la campanya de promoció del film d’animació Black is Beltza que ha dirigit. En aquell mateix viatge va visitar Ontinyent i la Universitat d’Alacant. El músic va ser convidat a proposta del Centre de Desenvolupament Rural de la Safor, i l’Ajuntament de Bellreguard va oferir la sala del teatre per a projectar el film. L’acte va ser obert a tot el públic.

Juanjo Giner, que la legislatura passada era regidor de Cultura Democràtica, Infància, Adolescència i Joventut, ha dit a VilaWeb que per a commemorar la visita a Bellreguard, l’artista muralista Toni Espinar va proposar de fer un mural amb la imatge de Fermín Muguruza amb la intenció que es col·locara en algun espai de titularitat municipal. Finalment, l’ajuntament va decidir de posar-lo a l’Institut Joan Fuster. En el mural, que és una donació de l’artista, es poden llegir frases com ara “sense memòria no hi ha aprenentatge”.

“L’endemà de la projecció vam dur per sorpresa Fermín Muguruza a l’institut per a mostrar-li el mural. Ell, emocionat va dir unes paraules d’agraïment, però en cap moment va fer cap xerrada als alumnes com s’ha afirmat de manera falsa”, ha explicat Giner.

Justament, l’associació ultradretana basa la denúncia sobre la falsedat que el centre va convidar el cantant i cineasta a fer una conferència als alumnes.

Fermín Muguruza va expressar la sorpresa i alegria pel mural en un vídeo que va penjar a les seues xarxes socials. Al vídeo es pot veure el cantant i cineasta acostant-se al centre mentre un tabal i una dolçaina toquen “El cant dels maulets”. Com a senyal d’agraïment per aquest detall, el cantant es va fer una fotografia amb uns quants alumnes del centre que així ho van voler. Tot l’acte va durar uns quinze minuts.

Continue emocionat. La primera vegada que em dediquen un mural, on?
A l'IES Institut JOAN FUSTER, Bellreguard, La Safor. País Valencià.
Eskerrik asko bihotzez. Sense memòria no hi ha aprenentatge.@Black_Is_Beltza amunt AINHOA! pic.twitter.com/TFpT0HUZSI

— Fermin Muguruza (@muguruzafm) March 23, 2023

Uns dies més tard, un pare va demanar a la direcció del centre que el Consell Escolar tractara la qüestió del mural del líder de Kortatu, petició a la qual es va accedir.

Des de la direcció han declinat de fer declaracions sobre aquest assumpte i mantenir la discreció en benefici, diuen, de la cohesió de la comunitat educativa.

Ultracatòlica i ultraconservadora

L’associació denunciant té un marcat caire conservador i ultracatòlic, i està relacionat directament amb Vox. La formen professors i pares de família relacionats amb centres privats i religiosos que segreguen els infants per sexes. En els seus postulats estan en contra que a les escoles es parle d’això que ells anomenen ideologia de gènere. Les seues denúncies tenen a veure també amb l’ensenyament de les diferents llengües oficials de l’estat. La seua manera de treballar és incitar a la delació dels centres o professors que, a parer dels pares, adoctrinen els seus fills en aquests temes concrets.

Associacions de jutges, fiscals i més funcionaris de l’estat espanyol signen un manifest contra l’amnistia

Unes quantes associacions de jutges, fiscals, inspectors d’hisenda i treball, funcionaris de la seguretat social i secretaris municipals de l’estat espanyol han presentat avui a Barcelona un manifest en contra de la llei d’amnistia i en favor dels “valors constitucionals de legalitat, seguretat jurídica, igualtat i separació de poders”.

El manifest també defensa la independència dels cossos professionals i ha servit per a anunciar la creació d’un comitè de coordinació per a traslladar les reivindicacions a la societat civil espanyola i internacional. Les entitats sumen uns 5.500 funcionaris a l’estat espanyol i esperen l’adhesió de més associacions de funcionaris.

L’antiga marca d’ERC a Ribera d’Ondara lliura la batllia a l’extrema dreta d’Aliança Catalana

La moció de censura contra el batlle de la Ribera d’Ondara (Segarra), Francesc Sabanés, del PSC, ha prosperat i el partit d’extrema dreta Aliança Catalana governarà de bracet amb Acord de Ribera d’Ondara. La nova batllessa serà Elisabet Jové, que fins fa poc era d’ERC, però s’agafarà un permís de maternitat i Albert Puig, d’Aliança Catalana, ostentarà la batllia uns quatre mesos.

La moció de censura es va presentar a final de febrer i s’ha votat aquest migdia en un ple extraordinari. Els dos grups que l’han impulsada, Aliança Catalana i Acord de Ribera d’Ondara, sumen quatre regidors i tenen majoria al plenari. Els dos grups reclamaven un relleu a la batllia per mal funcionament, falta de transparència, mala gestió i, fins i tot, van arribar a esmentar sospites de corrupció al consistori.

Arran de les negociacions, ERC va advertir que el partit no negociava amb formacions d’extrema dreta, i per això va iniciar els tràmits per a expulsar l’única militant del grup municipal, Elisabet Jové. Finalment, no va caldre, perquè la mateixa Jové va donar-se de baixa del partit. Per això, quan prosperi la moció de censura, ERC es quedarà sense grup municipal.

Francesc Sabané ha governat amb minoria de tres regidors i va ser investit gràcies a l’abstenció de Puig, que en aquell moment va decidir de respectar la llista més votada.

Biden i Trump segellen les nominacions i s’encaminen a una segona disputa per la presidència dels EUA

El president dels Estats Units, Joe Biden, i l’ex-president Donald Trump s’han assegurat la nominació dels seus respectius partits per a ser candidats a la presidència, una vegada han obtingut prou suports en uns quants estats. Segons que avancen mitjans com la CNN i la CBS, Biden i Trump han guanyat aquesta nit les primàries a Washington, Geòrgia i Mississipi.

Així, doncs, el demòcrata i el republicà s’encaminen cap a la segona disputa electoral per la presidència dels EUA. “És el moment de triar”, ha dit Biden en un vídeo a Twitter, on s’ha presentat com a defensor de la democràcia i la llibertat. També a les xarxes socials, Trump ha acusat Biden de ser el pitjor president dels Estats Units: “La nostra nació sofreix un greu declivi.”

Amb un cúmul de causes judicials pendents, tant pels seus negocis privats com pel seu rol en l’assalt al Capitoli del 2021, Trump aspira a recuperar la Casa Blanca i pretén de presentar les eleccions presidencials del novembre com una revenja contra el president Joe Biden. El magnat ha demanat el vot als republicans per a “recuperar la veu” que “l’establishment de Washington” els va prendre.

Calendari electoral

Tot i que els candidats definitius normalment ja s’anuncien a la primavera, oficialment no es declaren fins a les convencions de cada partit a l’agost, quan també es tria l’aspirant a la vice-presidència. A partir del setembre, comença la campanya electoral, i la votació és el 5 de novembre. La presa de possessió del guanyador serà el 20 de gener, després de la validació dels resultats.

Les portades del dimecres 13 de març de 2024

 

Ara:

Diari Bondia:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d'Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Els talibans recorren a YouTube per fer propaganda del seu govern

The Washington Post · Rick Noack

Kabul, Afganistan. Aquests darrers anys, el govern dels talibans ha impulsat la creació d’una comunitat com més va més gran d’influenciadors a YouTube. L’objectiu de l’executiu és oferir una visió positiva del país a les xarxes amb històries que poden atreure milions de visites.

Els talibans, que durant la seva primera etapa al poder als anys noranta es van dedicar a destrossar televisors i cremar films de manera sistemàtica, ara fan servir la tecnologia de vídeo moderna en la seva campanya radical per a reconfigurar l’Afganistan. El règim concedeix als influenciadors unes llicències molt cobejades perquè puguin emetre; si els seus vídeos es consideren beneficiosos per al règim, fins i tot se’ls permet de col·laborar amb ministeris governamentals.

Durant aquests darrers dos anys, els vídeos crítics amb els talibans han desaparegut de plataformes com YouTube, ja fos per la pressió dels talibans o per l’autocensura. Dos influenciadors expliquen a The Washington Post que van ser detinguts i interrogats per haver incomplert les normes d’emissió dels talibans a les xarxes.

No obstant això, sovint, les relacions entre els influenciadors i els talibans són beneficioses per a ambdues parts. Els influenciadors amb més èxit poden guanyar milers d’euros en ingressos publicitaris estrangers per cada vídeo a YouTube, una xifra desorbitada en un país on uns pocs centenars d’euros són considerats un bon salari. Per eludir el sistema bancari afganès, sotmès a sancions internacionals, alguns youtubers afganesos han contractat associats als Estats Units i a Europa perquè rebin els pagaments i els els facin arribar.

Un dels principals canals de YouTube afganesos, amb més de 350.000 subscriptors, segueix un conegut defensor dels talibans, anomenat General Mobin, que sovint és filmat distribuint donacions, parlant amb soldats o visitant pacients hospitalitzats. Un altre exemple és el de “Dostdaran Kabul”, amb més de 40.000 subscriptors, que se centra de manera gairebé exclusiva en el desenvolupament urbà sota el règim talibà.

I el canal “Kabul Lovers” barreja vídeos d’entreteniment amb guions i continguts protagonitzats per funcionaris talibans. Aquest enfocament dual ha convertit el canal en un dels més reeixits del país els darrers dos anys. El propietari del canal, un noi de 23 anys anomenat Milad Azizi, té contractats vint treballadors i, fins i tot, lloga una oficina en un gratacel.


La llicència d’emissió d’Amani i un premi de YouTube, al seu despatx de Kabul (fotografia: Elise Blanchard/The Washington Post).

Fa poc, el seu canal va obtenir més de 2,6 milions de visites amb una sèrie en què el seu equip de vídeo s’integra a la policia de la moral del Ministeri del Vici i la Virtut en un operatiu de recerca de presumptes bruixes. En un dels vídeos, una dona investigada per presumpta bruixeria mira ansiosa a la càmera. “Per què sou aquí, tots vosaltres?”, pregunta, amb por de ser detinguda. Més tard confessa als investigadors –i als càmeres– que ha practicat la màgia.

Les autoritats afganeses han decidit de no tornar a permetre que l’equip s’afegeixi a possibles operatius futurs de caça de bruixes. Però, segons Azizi, els responsables del canal i les autoritats treballen en altres col·laboracions. “Els ajuda molt”, diu.

Grans audiències a l’estranger

Mohammad Mujib Nabizada, un venedor de càmeres de 20 anys, diu que ha vist tants influenciadors fer el salt a la fama després d’haver comprat a la seva botiga que ara es planteja de llançar el seu propi canal.

“Aquells que comencen solen limitar-se a comprar micròfons barats. Però poc després, quan comencen a guanyar diners, tornen per comprar càmeres grans”, explica.


Botiga de càmeres a Kabul. La demanda de càmeres a l’Afganistan s’ha multiplicat per dos els darrers dos anys (fotografia: Elise Blanchard/The Washington Post).

La velocitat de la connexió a internet i les dades mòbils continuen essent limitades a l’Afganistan, per la qual cosa els influenciadors es dirigeixen principalment als 6 milions d’afganesos que viuen a l’estranger com a emigrants o bé refugiats. Representen entorn d’un 90% dels visitants d’alguns dels canals de YouTube amb seu a l’Afganistan més populars, i la majoria d’aquestes visites procedeixen dels Estats Units i Europa.

Els afganesos a l’estranger solen mirar aquests vídeos per veure com canvia el seu país sota el règim talibà. El youtuber Amir Mohammad Yaqobi, resident de Kabul, explica que els vídeos amb més visiten són els que parlen de noves carreteres i altres obres d’infrastructures.

Més de 140.000 persones han vist un vídeo de 38 minuts d’un canal anomenat “Afghanistan Streets”, en què un presentador elogia la qualitat del formigó en un projecte de construcció d’un túnel supervisat pel govern. “Farà que el túnel duri per sempre”, diu el presentador del vídeo.

En uns altres vídeos, els presentadors acompanyen funcionaris del govern talibà mentre cremen aliments caducats, reprimeixen els traficants de drogues o construeixen un gran canal al nord del país.

Alguns afganesos de Kabul expliquen que han començat a rebre trucades de familiars a l’estranger preguntant-los si el país realment es troba en auge sota els talibans, tal com suggereixen els vídeos que veuen de YouTube.

Els influenciadors que aconsegueixen esquivar les regles dels talibans poden tenir problemes amb YouTube. La companyia explica que ha donat de baixa uns quants canals afganesos per haver publicat “continguts que glorifiquen o promouen tragèdies violentes”.

Preguntat per les activitats dels propietaris de canals de YouTube a l’Afganistan, el portaveu de Google, Jack Malon, diu: “YouTube es compromet a complir totes les sancions aplicables, incloent-hi les sancions dels Estats Units contra els talibans afganesos. Si descobrim un compte que creiem que és propietat dels talibans afganesos i que el gestionen, procedim a tancar-lo. A més, les nostres polítiques prohibeixen el contingut que inciti a la violència.”

Un control com més va més estricte

Abans que els talibans prenguessin el poder l’agost del 2021, les imatges d’explosions de bombes i tiroteigs dominaven les xarxes socials a l’Afganistan. Però per als afganesos en zones urbanes, les xarxes també eren un espai on sentien que podien expressar-se lliurement.

D’aleshores ençà, YouTube ha canviat radicalment a l’Afganistan. El govern talibà ha prohibit la música en els vídeos i ha ordenat que les presentadores portin un mocador al cap i una màscara a la boca per pudor, segons alguns creadors de continguts.

Una youtuber de 20 anys de Kabul diu que va començar a publicar vídeos quan els talibans van tancar les escoles i les universitats per a dones. Fa servir el seu canal, principalment, per llegir poemes o compartir receptes que són populars en la seva comunitat, la minoria xiïta, i no fa cas de les normes dels talibans sobre vestimenta. La seva esperança, diu, és que els funcionaris no siguin capaços d’identificar-la.

Però una xifra com més va més gran d’espectadors l’amenaça de denunciar-la a les autoritats. “No deixaré de fer-ho”, diu la periodista, que prefereix de mantenir l’anonimat per no a cridar l’atenció de les autoritats. “M’encanta fer això”, afegeix.


Una dona edita un vídeo per a un canal de YouTube afganès en una oficina de Kabul (fotografia: Elise Blanchard/The Washington Post).

Hi ha indicis que suggereixen que el govern vol augmentar encara més la pressió sobre els influenciadors que no en segueixin les regles. De fet, l’executiu ja ha blocat l’accés a TikTok amb connexió mòbil, tot al·legant que la plataforma empeny els joves afganesos a perdre el temps i suscita problemes morals.

Encara que alguns creadors de vídeo afganesos han fet servir les eines de geoblocatge de YouTube per a restringir l’accés als seus vídeos més delicats des de l’Afganistan, els funcionaris afganesos utilitzen la tecnologia VPN per a veure tot allò que es publica fora del país, segons que assegura el propietari d’un canal afganès de YouTube important.

Nous advertiments

Uns quants influenciadors expliquen a The Washington Post que, aquestes darreres setmanes, molts youtubers han rebut advertiments per suposades infraccions, com també requeriments del govern perquè hi cooperin més estretament.

Zabihul·là Mujahid, portaveu del govern talibà, confirma que s’han enviat advertiments a tots els canals que “infringeixen les normes”, i que les infraccions greus poden donar lloc a acusacions judicials. Els youtubers poden treballar lliurement al país, explica Mujahid. Però, afegeix: “Si tan sols ofereixen una visió negativa, això no serveix de res al país.”

Ajmal Haqiqi, un conegut youtuber de moda masculina, recorda sentir quan els talibans van prendre el poder. Va decidir de romandre a Kabul per continuar publicant vídeos. Però aviat es va enfrontar a una xifra creixent d’amenaces i va acabar detingut per suposades burles a l’Alcorà.

“Volia servir el meu país, però l’única cosa que vaig aconseguir va ser anar a la presó durant sis mesos”, diu Haqiqi, que s’ha traslladat fa poc al Paquistan.

Azizi, director del reeixit canal “Kabul Lovers”, va ser detingut el 2022 per un vídeo en què es criticava els talibans. Reconeix que ell també s’enfronta a més obstacles, com ara l’exigència de més paperassa per part dels funcionaris. Així i tot, assegura: “No diem mai res en contra seva.”

 

L’art català i la pàtina del pas del temps

1. Ens encanten les runes. I les cases envellides de poble. Ho sé perquè els turistes que veuen Belltall s’encisen per aquella imatge aparentment fixada en el temps d’uns carrers antics. Quan els urbanites visiten el món rural els agrada trobar-ho tot ben rústic, decadent i tot. No es pregunten si dins d’aquelles cases antigues s’hi pot viure: ells –o la majoria– no ho farien, no voldrien prescindir de totes les comoditats d’un habitatge car de ciutat i, probablement, els molestaria haver de fer l’exterior de pedra vista, com obliguen les ordenances esteticistes de molts poblets. La pàtina del pas del temps sol agradar més en els altres que a tu mateix.

És el que passa, també, amb els bars o les botigues antigues de les grans ciutats que tanquen, aquelles que tenen decoracions que ja no es donen, que també han adquirit la pàtina del pas del temps. (Tot i que en la nostra època funcionen uns altres comerços amb dissenys contemporanis que potser no sabem apreciar; i que, vés a saber, d’aquí a cinquanta anys tancaran i la gent d’aleshores potser també ho lamentarà.) La majoria de nosaltres no havíem entrat mai en aquells locals que ara tanquen. I les nostres queixes, per tant, són d’ordre estrictament romàntic quan haurien de ser polítiques, perquè la majoria de tancaments són producte del capitalisme desorbitat i de la gentrificació de les ciutats turístiques.

Aquests dies s’ha sabut que una galeria d’art, la A34 del carrer Aribau, una de les més coherents en la seva trajectòria, també tanca. I, un cop més, han aparegut els planys. Tot i que un dels actuals dirigents de la galeria d’art ho ha explicat: “El negoci no va bé.” És clar, l’art com a valor de canvi s’ha traslladat a un món institucional, el col·leccionisme burgès va desapareixent. I queixar-se sense motiu no té gaire sentit, perquè les societats es transformen. I no és necessàriament cert que qualsevol temps passat fos millor, com diuen uns versos d’un poema d’altra banda esplèndid del castellà Jorge Manrique.

2. El culte a la pàtina del pas del temps està instal·lat en tots els ordres de la societat, també en la política. No és una suposició, és una realitat: la cultura catalana, especialment en el camp de les arts visuals, mira més cap al passat que cap al futur. I com ho sé, això? Perquè si les institucions culturals tinguessin una visió del futur de l’art català, tindrien en compte el del present. I no ho fan, miren enrere i més enrere encara; el conjunt és d’una falta de previsió que fa feredat a pesar de totes les iniciatives que, anant contra corrent, fan bona aquella frase que diu que les arts del present són els museus del futur.

Els polítics catalans, quan parlen de l’art català, es refereixen irremeiablement al del passat. Si llegim els discursos dels successius presidents de la Generalitat de la democràcia –jo ho he fet i té mèrit la cosa tenint en compte la seva inconsistència literària i programàtica, a fe de món– veurem que hi ha referències constants a uns mateixos moments de la història de l’art català: el romànic; alguns parlen del gòtic; el modernisme (oh, Gaudí!); els avantguardistes Miró, Dalí i Tàpies, amb alguna adopció circumstancial de Picasso o de Barceló… La tònica és llambregar el passat i refocil·lar-s’hi. Tot un món patrimonial de caràcter noucentista (encara que no puguin citar-ne cap artista) al qual darrerament afegeixen les indústries culturals, malauradament l’única prospecció cap al present. Tot i que ells no saben que les indústries culturals són fonamentalment efímeres i no solen anar a parar als museus.

Ho he escrit alguna altra vegada: si la majoria de responsables polítics catalans de la democràcia haguessin viscut en el Renaixement italià, molt probablement avui no existiria la Galeria dels Uffizi de Florència ni la Pinacoteca Ambrosiana de Milà ni la Galeria de l’Acadèmia de Venècia. Els Pujol, Maragall, Montilla, Mas i Aragonès, entre més, en aquells temps haurien mirat cap a l’època medieval perquè l’art del seu temps l’haurien trobat massa poca cosa, no l’haurien entès, no haurien fet encàrrecs. Sembla broma, però ja sabeu que en una broma sempre hi ha una part de veritat.

3. El problema, però, no són només els polítics. També la universitat, la crítica d’art, el periodisme cultural i la museologia, els suposats experts, solen embadalir-se davant de tot allò que fa pudor de naftalina. I l’art del seu temps els sol passar per davant com si allò no els interrogués de cap manera. M’ho fa pensar aquesta polèmica petita i gremial que s’ha engegat sobre el Museu del Disseny de Barcelona (en el món de la cultura, de fet, totes les polèmiques són esquifides encara que estiguin embolicades amb grans paraules: patrimoni, història, conservació). Una polèmica de baix registre, visceral, però sense mirada política, un cop més.

Parlar d’art com si no existís més que l’art és esbiaixar el paper de la cultura en la societat. El Museu del Disseny és dirigit per una persona que va guanyar un concurs amb un projecte avalat per un tribunal. José Luis de Vicente ha pensat la funció del museu, ha proposat portar als magatzems les col·leccions d’arts decoratives que s’hi exhibien i dedicar aquells espais a la creació contemporània. Després, Xavier Marcé, com explicava fa quinze dies, ho porta tot al seu terreny aviciat i personalista. Però els meus estimats col·legues, conservacionistes –sembla que dir-los conservadors no els agrada– no fan un manifest en contra de Marcé, sinó que dirigeixen les seves queixes contra Vicente. Tampoc no van dir res mentre la direcció del Museu del Disseny va recaure en una persona posada a dit per Xavier Trias. Una persona que, al meu entendre, va privilegiar desmesuradament les arts decoratives i no va posar prou èmfasi en el disseny pròpiament dit, les veritables avantguardes catalanes durant el període franquista, per exemple. En tot cas, les crítiques a un director d’un museu haurien de comptar amb aquesta perspectiva política: per mi és millor el qui passa pel sedàs democràtic d’un concurs que no aquell que rep càrrecs a dit. 

La polèmica és esquifida i perversa: ningú ha trencat cap col·lecció, s’ha decidit portar les peces als magatzems i, per tant, podran ser prestades a exposicions i estudiades quan convingui. Que a mi tampoc em sembli del tot bé la decisió, per extrema, és irrellevant, jo no em vaig presentar al concurs per a dirigir aquell centre i, sobretot, encara no sabem en què acabarà conformant-se el projecte de Vicente; o de la comissària Olga Subirós, que ha rebut un encàrrec i que, inversemblantment, ja ha començat a rebre plantofades del sector conservador, perdó, conservacionista. Encara més, la majoria dels qui he llegit opinions, i de qui en conec les trajectòries, s’han dedicat sempre a les Belles Arts, a les arts majors, pocs s’han acostat a l’estudi de les arts decoratives o de les arts menors. I tampoc els conec posicionaments en contra d’aquesta divisió tan reaccionària –arts belles?, arts més importants que unes altres?–, com si una tela pintada tingués més valor simbòlic (econòmic ja ho sé que sí) que un gerro o una joia. Vet aquí que alguns, sense presentar-se a cap concurs, han decidit des del sofà de casa seva que a Barcelona s’ha de mostrar una col·lecció d’objectes que ni ells estudien ni la majoria de públic demana. Per què? Perquè sí. Els qui opinem públicament caiem sovint en el messianisme, glups!

4. La pàtina del pas del temps és un element que distorsiona la realitat. Posa el focus en l’objecte i no en les realitats socials en què l’art interactua. No s’empren anàlisis polítiques del fet cultural i l’anem deixant en mans del poder; on sempre ha estat, ben mirat. Hi ha poques ganes de fugir de l’autarquia hegemònica de l’art per l’art. És com la gent que es queixa avui dels objectes sagrats destruïts o perduts durant la guerra civil; aquests laments obliden la part fonamental de l’assumpte: hi havia una guerra i l’Església catòlica espanyola sempre ha pres partit pels poderosos i, en aquells moments, per l’aixecament feixista. Per tant, és lògic que les forces revolucionàries ataquessin l’enemic, i cremessin esglésies. Perdoneu que ho digui tan taxativament, però l’art té una potent càrrega simbòlica i els símbols també formen part del camp de batalla.

La pàtina del pas del temps, al capdavall, ens mostra aquesta tendència a bandejar els artistes més trencadors de la nostra època. Perquè si mires sempre enrere, no poses mai el focus en el que es cou en el camp de la creació actual. L’últim exemple és el de l’alcalde de Sant Cugat del Vallès, que ha decidit tancar el Centre d’Art Contemporani Can Maristany, de llarga i prestigiosa trajectòria. Una vegada més, un polític conservador que deu llegir discursos florits sobre el passat mentre desmantella un centre que, com a alcalde, l’hauria de fer sentir orgullós. Quina ràbia!

L’ex-marit d’Oltra complirà condemna a la presó fins al febrer del 2029

La secció segona de l’Audiència Provincial de València ha establert que la sentència imposada contra l’ex-marit de l’ex-vice-presidenta Mónica Oltra, acabarà el 16 de febrer de 2029. Luis Ramírez va ser condemnat per haver abusat sexualment d’una menor de setze anys tutelada per la Generalitat.

El Suprem confirma la pena de cinc anys de presó a l’ex-marit d’Oltra

Segons que informa l’agència Efe, el jutjat ha practicat la liquidació de la pena de privació de llibertat a la qual va ser condemnat. Ramírez va ingressar a la presó de Picassent (Horta Sud) el 16 de febrer després de ser condemnat a cinc anys de presó.

Els fets van passar entre el 2016 i el 2017, quan la menor tenia entre catorze anys i quinze. Unes quantes vegades, i pensant que era adormida, li va agafar la mà i s’hi va masturbar, tal com va donar per provat el tribunal. Durant el judici, ell va negar els abusos.

El TSJ rebutja la suspensió cautelar de l’ampliació del port de València

El Tribunal Superior de Justícia ha rebutjat la suspensió cautelar de la contractació de les obres de l’ampliació nord del port de València sol·licitada per l’entitat Per l’Horta.

Eulàlia Sanjaume: “Paga la pena destrossar l’Albufera per un aparcament de contenidors? Jo crec que no”

Considera que l’entitat no ha aportat cap argument sobre els perjudicis per a l’interès general que ocasionaria l’acte administratiu recorregut, sinó que la demanda es refereix únicament a la realització de les obres. Segons que apunta Efe, el TSJ assenyala que aquestes no depenen de la decisió recorreguda, sinó d’un altre projecte que ja s’està tractant en un altre procediment legal independent.

La plataforma ciutadana havia demanat la suspensió cautelar de la licitació adduint que si tirava endavant es podrien arribar a adjudicar unes obres d’un projecte que també és objecte de recurs. A parer seu, això possibilitaria l’adjudicació d’un contracte que després no es podria iniciar i s’haurien de paralitzar les obres, cosa que causaria indemnitzacions milionàries. A més, argumentaven que, si s’arribessin a engegar les obres i preveient que el procés judicial es pogués dilatar, es causarien danys irreversibles a les platges del Sud i, fins i tot, al parc natural de l’Albufera.

El consell d’administració de l’Autoritat Portuària de València (APV) va aprovar plec que recull les condicions jurídic-econòmiques per a licitar les obres de l’ampliació nord del port de València el 22 de desembre. El govern espanyol destinarà 656,7 milions d’euros (xifra sense IVA) a una operació total publicoprivada de més de 1.600 milions d’euros. Construiran una terminal de 5 milions de TEU de capacitat, que amplien els 7,5 milions de TEU que ja té el Port de València ara mateix. El de ministre de Transports espanyol Óscar Puente, va escenificar el suport de l’executiu al projecte en una visita a les instal·lacions portuàries el 14 de desembre.

PP, PSPV i Compromís acorden una declaració institucional contra l’atac feixista a Castelló de la Plana

El PP, PSPV i Compromís donaran suport a una declaració institucional per a condemnar l’atac feixista contra les persones que gaudien de les actuacions organitzades pel centre social la Cosa Nostra el passat 2 de març, i oferir tot el suport institucional i polític a les víctimes de les agressions.

La moció ha estat presentada per Compromís al ple del matí, i no prosperarà per unanimitat perquè no compta amb el suport de Vox. L’agressió grupal al casal antifeixista va deixar una persona ingressada a l’UCI. Segons que va informar dilluns Pilar Bernabé, la delegada del govern espanyol, la policia treballa per identificar els presumptes autors, si bé encara no hi ha hagut cap detenció.

Els antifeixistes agredits dissabte a Castelló responsabilitzen de l’atac el regidor de Vox Antonio Ortolà

“Una trentena de persones, algunes encaputxades i amb el rostre cobert i armades amb barres de ferro i bats de beisbol van irrompre al carrer Sant Miquel durant la celebració d’un concert organitzat pel Centre Social la Cosa Nostra i van perpetrar un atac indiscriminat cap a persones que gaudien de la festa, deixant com a resultat una desena de ferits i una persona ingressada a la Unitat de Vigilància intensiva”, diu el text presentat per Compromís.

La declaració també assenyala: “Aquests fets posen en evidència la perillositat de la proliferació i normalització dels discursos d’odi protagonitzats per l’extrema dreta, que situen en la diana a col·lectius i persones només per pensar diferent i que funcionen com a brou de cultiu molt favorable al fet que es donen actuacions violentes que poden arribar a ser tan greus com la que va ocórrer a Castelló. Aquests discursos, idees i comportaments no tenen cabuda en una societat democràtica, cívica i pacífica com la nostra i no podem permetre que queden impunes”.

Rússia emet una ordre de crida i cerca contra el ministre d’Interior d’Estònia

Rússia ha emès una ordre de cerca i captura contra el ministre de l’Interior d’Estònia, Lauri Laanemets. El Kremlin no n’ha especificat els motius i s’ha limitat a dir que ha violat un article del codi penal rus, segons que ha dit l’agència estatal de notícies TASS.

Els mapes que expliquen com l’entrada de Suècia i Finlàndia transformarà l’OTAN

Per la seva banda, el ministre estonià ha assegurat que no té por malgrat prendre’s molt seriosament la decisió del govern rus. A més, ha dit confiar en la protecció dels cossos de seguretat d’Estònia.

La mesura arriba poc després que les autoritats russes ja emetessin ordres idèntiques contra la primera ministra del país, Kaja Kallas, i el secretari d’Estat, Taimar Peterkop. A més, la primera ministra ja va acusat els serveis de seguretat de Rússia d’haver dut a terme una “operació híbrida” en què van resultar malmesos el vehicle personal del ministre de l’Interio i el d’un periodista, com també uns quants memorials públics.

Estònia ha estat un dels països més crítics amb Rússia per la invasió d’Ucraïna. Com a resposta, ha iniciat el desmantellament d’uns quants monuments soviètics i ha exercit pressió per a imposar sancions.

El Parlament Europeu aprova que tots els edificis de nova construcció siguin de zero emissions a partir del 2030

El Parlament Europeu ha donat llum verda a la revisió de la directiva sobre eficiència energètica dels edificis. Amb 370 vots a favor, 199 en contra i 46 abstencions, els eurodiputats han aprovat l’acord tancar al desembre amb el Consell de la UE per reduir el consum d’energia i emissions contaminants en la construcció. La revisió de la norma inclou que els nous edificis hagin de ser de zero emissions a partir del 2030 –dos anys abans en el cas dels edificis ocupats per organismes públics– amb l’objectiu que tot el parc immobiliari de la UE sigui de zero emissions el 2050.

Les noves regles també obliguen els estats a adoptar plans amb mesures per A reduir l’ús d’energia primària d’edificis residencials en un 16% el 2030 i entre un 20% i 22% el 2035. Tot i que els estats tindran flexibilitat per adaptar els objectius, estaran obligats a garantir que un 55% de la reducció, pel cap baix, s’aconsegueix amb la renovació dels edificis més antics i menys eficients. En el cas dels edificis no residencials, la norma fixa estàndards mínims d’eficiència energètica que permetin renovar el 16% dels menys eficients com a màxim el 2030 i el 26% el 2033. En tot cas, els estats poden deixar fora d’aquesta obligació algunes construccions, com ara els edificis històrics.

La normativa comunitària també aposta per l’eliminació gradual de l’ús de combustibles fòssils per a la calefacció i la refrigeració fins a la seva completa desaparició el 2040. Segons dades de la Comissió Europea, els edificis són responsables del 36% de les emissions i del 40% del consum energètic a la UE. Un cop aprovada pel Parlament Europeu, ara el Consell de la UE també ha de ratificar la revisió de la normativa.

Aragonès i Albiach es reuneixen d’urgència a palau per intentar de desencallar el pressupost

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i la líder d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, es reuneixen d’urgència aquesta tarda al Palau de la Generalitat per a intentar arribar a un acord pel pressupost, segons diverses fonts de la negociació consultades per VilaWeb. La reunió entre els equips negociadors i els comuns d’aquest matí ha acabat sense acord, malgrat els intents de desencallar la situació. Els comuns exigeixen al govern que aturi el projecte del complex turístic i recreatiu del Hard Rock com a condició indispensable per a donar suport a la tramitació dels comptes, que es votarà demà al parlament, i el govern s’hi ha negat fins ara. De fet, per al PSC és també una línia vermella que el govern continuï els tràmits i que n’aprovi el pla director urbanístic (PDU), que resta pendent d’un informe ambiental del departament d’Acció Climàtica. Els equips negociadors es tornen a reunir aquesta tarda i, en paral·lel, ho faran Aragonès i Albiach. La líder dels comuns havia constatat que no parlava amb el president de la Generalitat des de feia tres setmanes, malgrat la complexa situació de la negociació i les conseqüències que podria tenir per al govern que el parlament li tombi el pressupost.

Els comuns han advertit al govern que no donaran més marge a la negociació amb una abstenció en la votació de demà –que permetria que els comptes comencessin a tramitar-se– perquè les converses van començar al novembre i la falta d’entesa no ha estat causada per una manca de temps. Si no hi ha un acord en les properes 24 hores, per tant, votaran a favor de la seva esmena de refús i el parlament vetarà el pressupost. També han presentat esmenes a la totalitat Junts, la CUP, C’s, el PP i Vox, i se sotmeten a votació totes juntes. En funció de la durada que pugui tenir demà el debat parlamentari, serà al migdia o a primera hora de la tarda.

La portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha tornat a descartar que el govern freni el projecte de Vila-seca i Salou com li ho demanen els comuns. “El Hard Rock no és al pressupost i el govern no té marge per aturar-ho”, ha dit. El govern acusa els comuns del possible fracàs de la negociació i En Comú Podem, en canvi, al·lega que la responsabilitat és de l’executiu, que sí que podria aturar el Hard Rock per una decisió política. Els comuns també han rebut amb malestar l’intent d’ERC perquè la líder de Sumar i vice-presidenta del govern espanyol, Yolanda Díaz, els pressionés davant de l’amenaça d’Esquerra de no facilitar l’aprovació del pressupost de Pedro Sánchez. El Hard Rock continua al centre de l’equació i caldrà veure si Aragonès i Albiach són capaços de trobar un desllorigador.

Aragonès, així, s’aboca al precipici pressupostàri amb els comuns plantats contra el Hard Rock. I En Comú Podem és l’única opció de l’executiu per a intentar tramitar els comptes al parlament, després d’haver tancat el pacte previ amb el PSC. Amb Junts, no es reuneixen des de dijous, quan els equips negociadors van constatar la llunyania en què es trobaven, i no s’ha produït cap nou intent per a reprendre les converses. La portaveu de Junts, Mònica Sales, ha afirmat que encara hi hauria marge per a arribar a un acord però que no hi ha voluntat. La condició sine qua non de Junts és la pràctica eliminació de l’impost de successions, que el govern descarta. La CUP considera que el govern actua de forma tova amb el poder i de forma intransigent amb les majories i els de baix, segons que ha afirmat el diputat Xavi Pellicer en una roda de premsa al parlament.

Els bombers forestals exigeixen al Consell un conveni digne i posar fi a la temporalitat

Els bombers forestals s’han concentrat davant del Palau de la Generalitat per a reclamar l’aprovació d’un conveni digne i eliminar la temporalitat d’uns tres-cents treballadors. A la protesta, convocada pels sindicats CCOO, SPPLB, CSIF i CGT, s’hi han sumat uns quants centenars de bombers.

Abillats amb el seu uniforme, han col·locat en el sòl pancartes amb les seues reivindicacions. “Bombers forestals en frau de llei. Usar i tirar”, “Aprovació del primer conveni de bombers forestals ja!” i “Per l’estabilitat laboral. Personal de reforç dotze mesos” han estat alguns dels lemes de la concentració.

“Tenim un gran problema per la falta de personal, en l’operativitat, i això repercuteix en la defensa del patrimoni natural i l’entorn rural”, ha advertit Miquel Férriz, el delegat de CGT Bombers Forestals.

Alejandro Estrela, de CCOO, ha denunciat que s’han fet retallades i no saben els plans que té el govern de la Generalitat per al seu col·lectiu en la modificació de la Llei d’emergències. “Si no estem, els incendis no es paren”, ha advertit. També ha criticat el bloqueig de les bosses de personal i l’existència de moltes unitats incompletes, que minven el potencial de reacció del servei enfront de les emergències.

Vicente Castillo, membre d’UGT, ha advertit de les retallades en prevenció d’incendis en els pressupostos de la Generalitat per a 2024 (d’un 0,2%), que afecten un servei ja minvat quant a personal i mitjans materials. “Es necessiten vehicles i personal que s’ocupe de la contractació de coses bàsiques, com l’avituallament o de les nòmines”, diu.

Ferran Edo, delegat de CGT, assenyala que no hi ha avanços en el procés d’estabilització de la plantilla i assegura que tres-centes persones continuen en frau de llei. Així, reclamen que les unitats estiguen funcionant tot l’any i un tercer torn per a una major eficiència cap als incendis forestals.

Un grup de representants sindicals es troba reunit amb membres de la Generalitat Valenciana al Palau, segons que han informat els sindicats, mentre la protesta continua a les portes de l’edifici.

Els síndics en les Corts del PSPV, José Muñoz, i Compromís, Joan Baldoví, han mostrat el seu suport a les reivindicacions dels bombers forestals. Han exigit al president de la Generalitat, Carlos Mazón, que no retalle sinó que amplie els recursos, i que demane perdó als bombers per les insinuacions que va fer sobre l’origen de l’incendi de Montitxelvo.

Un treballador de DHL mor a Santa Perpètua de Mogoda a causa d’un accident laboral

Un treballador de la planta de DHL Parcel a Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) va morir la setmana passada a causa d’un accident laboral. CCOO ha denunciat que el xofer de la companyia va sofrir un aixafament mentre esperava de finalitzar la càrrega per iniciar la ruta, el 5 de març. L’home va ser traslladat a l’Hospital Taulí de Sabadell i va morir el 8 de març a causa de les lesions de l’accident.

El sindicat ha emès un comunicat crític amb l’empresa on diu que mesos abans ja havien denunciat a inspecció de treball els riscos als quals estaven exposats, com ara col·lisions, atropellaments o aixafaments. A més, també van denunciar riscos agreujats per les obres d’adequació de l’espai. “L’empresa ja estava avisada i des del comitè de seguretat i salut no es va implantar cap mesura preventiva correctora per a evitar-los”, ha subratllat CCOO. A més, el sindicat critica la “falta d’humanitat” de l’empresa, que no va informar la família de l’accident en el moment.

El govern travessa les hores més baixes de la legislatura, collat pels comuns

El president Pere Aragonès ja veia l’últim any de legislatura encarrilat, després de l’acord de pressupost amb Salvador Illa, però ara com ara l’escenari més probable és que Jéssica Albiach no vagi de catxa i li esguerri la festa. Els comuns no cedeixen i continuen amenaçant que, si el govern no atura la tramitació del Hard Rock a Vila-seca i Salou, votaran en contra dels comptes. Albiach critica que “Esquerra està disposada que el país es quedi sense pressupost per una condició que ha posat el PSC”. El govern li respon que és impossible aturar la tramitació del macroprojecte turístic perquè tindria un cost jurídic i penal –tot i que no el concreta. Albiach respon que no és veritat. I la portaveu Patrícia Plaja ha acusat avui els comuns de marejar la perdiu i de no tenir voluntat real de negociar. “El Hard Rock no és al pressupost i el govern no té marge per aturar-ho”, ha dit. “Per un caprici dels comuns, aquest govern no pot fer una il·legalitat ni posar en risc els funcionaris”.

El to de la portaveu ha estat especialment contundent, avui, i als passadissos de Palau s’hi respira nerviosisme. Plaja ha recordat als comuns que són en temps de descompte i els ha dit que seran “els responsables de no poder tirar endavant el millor pressupost que hauria tingut aquest país”.  Les contradiccions entre uns i altres són constants. Albiach ha criticat que fa més de tres setmanes que no parla personalment amb Aragonès i que n’espera la trucada. Segons Plaja, “hi ha hagut contactes entre el president i la màxima dirigent dels comuns” i estan disposats que hi hagi una reunió en les pròximes hores. En falten vint-i-quatre perquè el parlament voti les esmenes a la totalitat –entre les quals la que han presentat els comuns– i que podrien tombar la proposta de la consellera d’Economia, Natàlia Mas. Plaja ha assegurat que, malgrat tot, la negociació avança, però una estona abans Albiach ha dit que l’acord encara és molt lluny. Els contactes, en tot cas, continuaran aquest vespre.

Aragonès s’aboca al precipici pressupostari amb els comuns plantats contra el Hard Rock | Anàlisi d’Odei A.-Etxearte

Així, el president Aragonès s’endinsa en les hores més baixes de la legislatura, tan sols comparable amb el moment que Junts va sortir del govern. Si els comuns no canvien de parer, un govern que ja és en franca minoria de trenta-tres diputats, haurà perdut la votació més important de l’any. Els comuns no semblen tenir gaires al·licients per a rectificar. Els últims anys havien donat suport al pressupost de la Generalitat a canvi de suport a Barcelona. Ara, havent perdut l’ajuntament necessiten marcar perfil propi més enllà de la capital. El batlle Jaume Collboni negocia l’entrada al govern dels republicans, amb Elisenda Alamany al capdavant. Els comuns no volen quedar-se fora de joc a totes dues bandes de la plaça de Sant Jaume, i això endureix les condicions d’Aragonès. Amb tot, Plaja ha insinuat que no convocaran eleccions en cas de perdre. “No som en aquest escenari, encara hi ha temps”, ha dit. Si no avancés les urnes, el govern hauria d’esgotar l’últim any de legislatura amb una pròrroga pressupostària i una sequera que s’agreuja.

També continuen les converses amb Junts, però són igualment encallades, perquè Esquerra considera “una línia vermella” l’eliminació de l’impost de successions que demana Albert Batet. Plaja ha retret que Junts estigui “enrocat en una cosa que no té consens” i els ha demanat que concretin “quines inversions voldrien fer caure si s’eliminés l’impost”, atès que –segons els càlculs del govern–, tal mesura faria que la Generalitat deixés d’ingressar 1.200 euros. Tal com van explicar fonts de Junts consultades per Vilaweb fa uns dies, per a ells també és una condició sine qua non que s’acabi l’impost.

Joan Carles Gallego: “Les negociacions estan encallades. El govern sap que tenim un problema”

Reconeixen la incapacitat permanent per exposició a l’amiant al primer treballador viu del metro de Barcelona

El jutjat social 4 de Barcelona ha reconegut la situació d’incapacitat permanent en grau total provocada per l’exposició a l’amiant al primer treballador viu del metro de Barcelona, Rafael Rubio. El jutge ha considerat acreditada l’existència d’una malaltia professional i l’ha vinculat a la feina que Rubio va fer als tallers de manteniment i reparació de Vilapiscina durant quaranta-dos anys.

Segons la CGT i el Col·lectiu Ronda, fins ara la direcció ha reconegut vint-i-vuit treballadors amb afectacions “benignes” per amiant. Àlex Tisminetzky, l’advocat del Col·lectiu Ronda que ha portat aquest cas, ha celebrat la decisió del jutge perquè ha assegurat que el reconeixement de l’existència d’una malaltia professional permetrà de començar el camí per denunciar la companyia i reclamar els danys i perjudicis que va patir el treballador.

Per la seva banda, la CGT ha exigit que es retiri tot l’amiant que encara hi ha al metro i avisa que les mesures preses són insuficients. Óscar Sánchez, representant de la CGT al metro de Barcelona, ha criticat l’estratègia de blocatge que s’ha aplicat fins que un jutge ha dictat sentència: “Cap empresa hauria de negar quan sap que s’està produint un perjudici clar als seus treballadors.”

TMB estudia de recórrer contra la sentència

TMB ha indicat que estudia presentar un recurs d’apel·lació contra la sentència perquè creu que el jutge no ha determinat que la malaltia que pateix Rubio sigui causada per l’amiant.

La companyia ha recordat que fa més de trenta anys que l’empresa desenvolupa un pla per retirar tot l’amiant de la xarxa. Ha assenyalat que el 87% de l’amiant en instal·lacions de metro ha estat retirat o tractat i que, si s’analitza per quantitat de tones, el 88% ha estat eliminat o encapsulat.

El jutge ha recordat que una avaluació de l’any 1988 va detectar presència d’amiant a aquests tallers. Posteriorment, una avaluació higiènica de l’any 1990 va determinar la presència d’amiant a les instal·lacions del metro, especialment als túnels i conductes de ventilació, fruit del desgast de les antigues sabates de fre, la pintura i altres components mecànics dels combois. Així mateix, la sentència ha recollit que no va ser fins a l’any 2018 que es va implantar un pla d’intervenció per eliminar l’amiant en estructures i es va intensificar la vigilància de la salut de la plantilla.

El congrés espanyol convoca oficialment el ple per a aprovar la llei d’amnistia dijous

La presidenta del congrés espanyol, Francina Armengol, ha convocat oficialment dijous, 14 de març, el ple extraordinari on es debatrà i votarà la llei d’amnistia. El debat serà a partir de les 11.00, un cop acabi el ple ordinari, amb el projecte de llei d’amnistia com a un únic punt de l’ordre del dia.

Previsiblement, la llei obtindrà l’aval de la cambra amb el suport de totes les formacions que van aprovar el dictamen en comissió la setmana passada (PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu i BNG), i amb el vot en contra de la resta de grups (PP, Vox, UPN i CC). Un cop superada la votació, l’amnistia es començarà a tramitar al senat.

Armengol ha adoptat la decisió després d’haver consultat la junta de portaveus del congrés, on les formacions del bloc de la investidura han donat suport a aquesta possibilitat. El debat durarà aproximadament una hora i mitja, amb la intervenció de tots els grups, i conclourà amb dues votacions, una sobre el dictamen de la comissió de justícia i una altra sobre el conjunt de la llei.

Jaume Asens: “Llarena es trobarà obligat a amnistiar Puigdemont”

Segona vegada que es vota

És la segona vegada que la llei d’amnistia es votarà al congrés espanyol. Aquesta vegada, i a diferència del fracàs d’ara fa un mes, quan Junts va votar en contra d’un text que considerava insuficient, previsiblement la llei superarà aquest escull amb els 178 vots dels grups que han impulsat la norma, i anirà a parar al senat, on el PP disposa de majoria absolta.

El PP vol convertir el tràmit a la cambra alta en una mostra d’oposició a una llei. En aquests dos mesos poden rebutjar de pla el text o bé introduir-hi modificacions que el capgirin totalment, però, sigui quina sigui, l’actuació només tindrà efecte mentre l’amnistia es tramiti al senat.

De fet, el PP ja va modificar el reglament de la cambra alta per allargar al màxim el termini de què disposen per tramitar el text. Malgrat que al congrés ha tingut consideració d’urgència i s’ha tramitat en la meitat dels temps, al senat es tramitarà com una llei normal, i per tant la cambra alta disposarà de dos mesos per a censurar-la.

Moviment del PP

El PP també ha demanat compareixences i un informe –no preceptiu- al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que previsiblement, segons que consta al text que prepara el magistrat conservador Wenceslao Olea, conclourà que la llei és inconstitucional i que no respecta la separació de poders.

Amb tot, les modificacions que introdueixi el senat només tindran efecte durant aquests dos mesos de tramitació. Un cop la cambra alta emeti la votació final, la norma tornarà al congrés, que és qui decideix si accepta els canvis que s’han fet al senat, o si aprova directament el text tal com va sortir del mateix congrés.

Això serà previsiblement al mes de maig o començament de juny. Si la llei obté els mateixos suports en aquesta darrera votació, quedarà definitivament aprovada i es publicarà al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) espanyol. Amb tot, l’aplicació quedarà en mans dels jutges i la llei haurà de superar altres esculls en forma de recursos i qüestions prejudicials.

El CGPJ debatrà i votarà l’informe sobre la llei d’amnistia el 21 de març

Xavier Antich denuncia a l’ONU la persecució de l’estat espanyol contra el Tsunami Democràtic

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha denunciat a la seu de les Nacions Unides les acusacions arbitràries de terrorisme contra activistes i defensors dels drets humans, en la causa del Tsunami Democràtic. Per aquest motiu ha demanat la intervenció de la comunitat internacional perquè l’estat espanyol retiri les imputacions contra el Tsunami Democràtic i deixi de fer servir eines de la lluita antiterrorista contra el moviment independentista català.

Antich ha acusat l’estat espanyol d’utilitzar el terrorisme per obrir casos contra activistes independentistes, i fer un ús polític de l’acusació i criminalitzar la dissidència per qüestions ideològiques. “L’ús abusiu dels càrrecs de terrorisme en la investigació contra el Tsunami Democràtic pretén de suprimir la dissidència política i les protestes i, doncs, generar un efectiu dissuasiu”, ha dit Antich en la 55a sessió regular del Consell de Drets Humans (ONU), en un diàleg amb Ben Saul, relator especial sobre la promoció i protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals en la lluita contra el terrorisme. “L’estat fa una criminalització d’un exercici lícit, que són els drets de reunió pacífica i llibertat d’associació”, ha dit Antich.

El president d’Òmnium també ha fet referència a l’ús de Pegasus contra seixanta-cinc activistes, polítics i defensors dels drets humans i a la infiltració de policies en les organitzacions de la societat civil. I ha exigit la intervenció de la comunitat internacional per a aturar la infiltració i l’espionatge contra la societat civil a Catalunya i desclassificar els detalls de les operacions. Finalment, ha demanat una amnistia per a tots els ciutadans processats pel conflicte polític a Catalunya.

Clam unitari contra la criminalització del dret de protesta

Amb el lema “Protestar no és terrorisme“, desenes d’entitats, entre les quals Òmnium Cultural, van emprendre una campanya a final de febrer per a exigir que s’aturés la persecució política i judicial contra les mobilitzacions socials i l’exercici de drets fonamentals.

En el manifest denunciaven que la criminalització del dret de protesta vulnerava reiteradament la llibertat d’expressió a cantants i actors i obstaculitzava el dret d’informació. També deien que la investigació de l’Audiència espanyola per terrorisme contra el Tsunami Democràtic implicava un atac directe contra l’exercici de drets fonamentals, especialment el dret de manifestació i la llibertat d’expressió i d’informació.

Pàgines