Vilaweb.cat

Sánchez renuncia al pressupost de l’estat espanyol després de la convocatòria electoral a Catalunya

La vice-presidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, ha anunciat que l’executiu renuncia a presentar el projecte de pressuposts general de l’estat espanyol per al 2024 fruit de la convocatòria electoral a Catalunya. D’aquesta manera, es prorrogarà el pressupost del 2023 i l’executiu espanyol intentarà d’arribar a un acord per tirar endavant els del 2025. “Sense cap dubte, la convocatòria electoral a Catalunya altera de forma clara el tauler polític a Catalunya, i el que toca, després de veure els esdeveniments i ser realista, és treballar en els pressupostos del 2025”, ha dit en una entrevista a la Cadena Ser.

Segons Montero, el seu ministeri aprofitarà els “preacords” que ha assolit amb algunes forces polítiques per preparar els comptes de l’any que ve. “La realitat indica que hem d’aprofitar tota la tasca tècnica impressionant que es fa sempre al Ministeri d’Hisenda i les converses fluides com a punt de partida per treballar en els pressupostos del 2025”, ha dit.

Montero no ha volgut criticar directament la vice-presidenta segona espanyola i dirigent de Sumar, Yolanda Díaz, per no haver buscat una posició més flexible dels comuns. “Cadascú ha de ser responsable de les decisions polítiques que adopta, que evidentment tenen conseqüències, i per tant li correspon a ella mesurar si aquest ha estat el plantejament adequat”, ha comentat. I ha recordat que el PSC ha intentat un acord amb ERC. “Ens hauria agradat que aquests pressupostos de la Generalitat prosperessin”, ha comentat.

Una bona notícia, finalment: que vote la gent

Finalment, la cita amb les urnes serà el 12 de maig. Després de tants mesos d’arrossegar la política catalana pel fang, per fi tenim una bona notícia: la gent votarà i dirà què vol per a aquest país.

La legislatura, en realitat, ja s’havia descarrilat fa molt de temps. Massa. El president Pere Aragonès va proclamar en la investidura que seria la que remataria el procés d’independència. Això era el maig del 2021 i a final d’aquell any la CUP, decebuda, ja s’havia enfrontat amb el govern. I, al cap de poc menys d’un any, Junts també l’abandonava; deixava el govern que havien constituït els dos grups. La legislatura, allò que havien votat els ciutadans, en aquell moment deixava de tenir sentit.

Però Esquerra Republicana va voler intentar una cosa que tots sabíem que era suïcida: governar amb trenta-tres escons i prou. I no ho ha aconseguit. Pel camí, a més, s’ha endut encara dos possibles pactes, el del tripartit d’esquerres i el pacte ERC-PSC-Junts. La bufetada dels comuns aquest matí al parlament és de les que fan història, com s’ha vist. I l’haurien poguda evitar pactant el pressupost amb Junts, però no ho han volgut fer. Esquerra ha triat enemistar-se i barallar-se amb tothom: amb la CUP, amb Junts i amb els comuns. Amb tots excepte amb el PSOE. I aquest és el trist final de la legislatura que, segons el president Aragonès, havia de rematar el procés d’independència.

Eleccions a prop

Siga com siga, ara tenim davant una notícia molt bona. Vist com estava la situació, com menys temps perdem millor. I les noves eleccions donen a tots una oportunitat de canviar les coses amb els nostres vots. El panorama és confús, certament. Però ja el resoldrà la gent.

Per tant, aquells qui, vist tot això que hem vist, creguen, com ha dit el president Aragonès, que Esquerra Republicana és l’únic partit que treballa amb responsabilitat de país, doncs que la vote. Oimés tenint en compte que ara ja no parlem de teories, els hem vist governar.

Qui vulga també podrà donar el seu vot a Junts o a la CUP, les dues forces que van fer possible el govern Aragonès, però que se’n van desdir i han fet clarament d’oposició.

I, si és possible –que espere que sí–, aquells independentistes decebuts que pensen a abstenir-se podran abstenir-se com a càstig, o podran votar dues alternatives noves: el partit de Clara Ponsatí i Jordi Graupera o, si diumenge el resultat és favorable, la llista cívica que promou l’ANC. Per sort, no ens mancaran alternatives.

No s’ha de descartar que l’avançament electoral s’haja fet en clau partidista: per mirar d’impedir la consolidació d’aquestes noves forces del quart espai, però també per dificultar que el president Carles Puigdemont pogués ser candidat.

Però, en tot cas, això són tan sols unes dificultats afegides i no insalvables. Ponsatí i la llista cívica és evident que hauran de córrer més que no tenien previst i que no tindran el temps necessari per a fer-se a conèixer. Però se n’ha parlat tant, ja, que no crec que això siga un problema gros. Quant al president Puigdemont, jo diria que més aïna li passa al revés i que, no sé si ho saben, però li han regalat la campanya. Amb l’amnistia a la butxaca, el famós retorn podria ser –en el supòsit que els votants ho vulguen, que això avui no ho pot saber ningú– el retorn directament de Waterloo a una sessió d’investidura al Parlament de Catalunya. A una sessió, d’alguna manera, substituta d’aquella del gener del 2018 en què Roger Torrent va decidir d’evitar que fos presentada la seua candidatura.

Caldrà veure encara, de tota manera, com afecta l’amnistia tot aquest procés i si hi ha, i de quina dimensió és, un vot que es desplace de l’independentisme cap a les altres opcions polítiques. El PSC es feia il·lusions fa quatre dies, però ara té el cas Koldo amenaçant, que en qualsevol moment pot fer miques la candidatura de Salvador Illa. Els comuns han jugat molt bé a diferenciar-se d’Esquerra amb el Hard Rock i aspiren a esgarrapar una part del vot d’ERC o de la CUP. I, per primera vegada, sembla que hi ha una part del vot independentista que podria anar a parar a l’extrema dreta.

Hi ha un munt d’incògnites, doncs, sobre la taula avui. Tenim davant unes eleccions molt interessants i especialment complexes. I aquestes setmanes i mesos, per tant, seran molt exigents per a tots, especialment per als votants que, en definitiva, són els qui hauran de decidir. Ja tindrem temps de matissar i de debatre, de desbrossar propostes i actuacions, de fer preguntes i escoltar respostes. De moment avui gaudim de la bona notícia: el poder de decidir torna al poble, torna als ciutadans, torna a les urnes.

Puigdemont diu que podria ser present al debat d’investidura al parlament: “Em faria molta il·lusió”

El president Carles Puigdemont ha manifestat que podrà ser present en el debat d’investidura al Parlament de Catalunya després de gairebé sis anys i mig d’exili. “Voldria afegir una dada que tothom pot observar: amb el calendari que el president Aragonès proposa, és evident que al debat d’investidura jo hi podré ser present. Em faria molta il·lusió ser present en el debat d’investidura al Parlament de Catalunya més de sis anys i quatre mesos després de mantenir la presidència a l’exili malgrat el 155.”

Diu que encara ho ha de decidir amb Junts, perquè això modifica els plans que tenia de ser candidat a les eleccions europees del 9 de juny. Sobre una possible impugnació de la llei d’amnistia, ha remarcat que la llei ja diu que encara que es paralitzi, no s’impedirà la retirada de les mesures cautelars, que impliquen que es retiri l’ordre de detenció.

Arran de l’anunci d’eleccions avançades el dia 12 de maig, el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha comparegut al parlament i ha dit: “Tots saben qui volem que sigui el candidat de Junts per Catalunya, i només li vull dir que la persona que tenim al cap, amb aquest calendari que se’ns ha proposat, el dia del possible debat d’investidura pot ser aquí a Catalunya. Serà aquí a Catalunya”, en una clara referència al president Carles Puigdemont.

En aquesta línia, Turull ha afegit que Aragonès havia convocat les eleccions per sectarisme i càlcul electoral, per no anar a una confrontació electoral amb l’amnistia aplicada. I ha afegit: “A alguns que han fet segons quin càlcul, perquè siguin el 12 de maig, potser aquest càlcul els surt una mica esguerrat.” Turull està convençut que Puigdemont podrà ser candidat.

Albiach lloa l’avançament electoral: “És la decisió més coherent del president en la legislatura”

La portaveu dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha titllat de “coherent” la convocatòria d’eleccions davant de la feblesa que, a parer seu, ha demostrat el govern en les negociacions pel pressupost. “Convocar eleccions és la decisió més coherent que ha pres el president en la legislatura”, ha dit.

Aragonès convoca eleccions avançades el diumenge 12 de maig

A més, ha criticat la labor de l’executiu en la legislatura. “Aquesta havia de ser la legislatura de les transformacions i ens hem trobat continuisme, manca d’iniciativa i, en definitiva, una legislatura de tràmit”, ha comentat. “Hem vist un govern totalment desdibuixat. Hem vist com el PSC li marcava l’agenda”, ha afegit.

Turull deixa clar que el president Puigdemont serà el candidat de Junts

També ha assenyalat que les eleccions al Parlament contraposaran dos models de gestió: “Les eleccions seran un debat entre el vell i el nou. Un model del passat i un model del futur, respectuós amb les persones i el territori. Un debat entre un model sotmès als interessos de La Caixa i la patronal i un model valent que diu que Catalunya no està en venda”, ha afirmat.

Finalment, ha demanat al president que no tiri endavant mesures que facin “irreversible” el Hard Rock.

[EN DIRECTE] L’oposició celebra l’avançament electoral anunciat per Aragonès

Un intern de la presó de Mas d’Enric mata una cuinera del centre i se suïcida

Un pres del centre penitenciari de Mas d’Enric, al Catllar (Tarragonès), ha matat aquesta tarda una cuinera del centre i després s’ha suïcidat, segons que ha comunicat el sindicat CATAC. Els Mossos d’Esquadra investiguen la doble mort. En un comunicat, la policia explica que els fets han passat pels volts de les 17.00 i es desconeixen les causes. Agents de la divisió d’investigació criminal proven d’aclarir els fets. El cas està sota el secret de les actuacions.

La dona era treballadora del Centre d’Iniciatives per la Reinserció (CIRE) i ha mort per les ferides d’arma blanca causades pel pres, que també treballa a la cuina del centre. El sindicat ha convocat demà al migdia una concentració de condol i rebuig al crim.

La CUP respon a les crítiques d’Aragonès: “Irresponsabilitat és haver desplaçat la política catalana a Madrid”

El diputat de la CUP, Xavier Pellicer, ha respost a les crítiques del president de la Generalitat, Pere Aragonès, per no haver votat en favor del projecte de pressupost. Això ha deixat el govern contra les cordes i obligat a avançar les eleccions. En la seva compareixença des del saló Gòtic del Palau de la Generalitat, el cap de l’executiu ha justificat la decisió “per no dependre de la irresponsabilitat dels qui avantposen els interessos de partit”. Per la seva banda, Pellicer ha contestat que la irresponsabilitat és haver lligat la legislatura en projectes com el quart cinturó, el Hard Rock o els Jocs Olímpics d’Hivern. “Irresponsabilitat és haver desplaçat la política catalana del parlament a la taula de negociació a Madrid, convertint la Generalitat en un govern gris”, ha afegit.

Aragonès convoca eleccions avançades el diumenge 12 de maig

A més, ha carregat contra el fet que Aragonès hagi comparegut culpant a tota la resta de partits i sense fer autocrítica. També ha assegurat que Catalunya necessita una esquerra “que defensi el dret a l’habitatge, que posi el fre als preus de la cistella bàsica i que lluiti contra el canvi climàtic”.

[EN DIRECTE] L’oposició celebra l’avançament electoral anunciat per Aragonès

Finalment, no ha comentat si l’avançament electoral afectarà l’anomenat Procés de Garbí, un cicle de trobades entre militants i organitzacions per a refundar el projecte polític de la formació.

Erra marca el punt final a la legislatura i demana autocrítica: “No avançarem si pensem que ho podem fer sols”

La presidenta del parlament, Anna Erra, ha marcat el punt final a la legislatura després d’haver decidit de convocar eleccions el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i avançar-les al 12 de maig. La presidenta de la cambra ha fet una intervenció final al ple, on ha remarcat que cal “aprendre dels errors i fer autocrítica”. “No aconseguirem avançar si pensem que ho podem fer sols, o si pensem que nosaltres i només nosaltres representem el gran gruix del país”, ha afirmat. En aquesta línia, ha receptat als futurs parlamentaris que “escoltin la ciutadania i siguin generosos” i que mostrin “capacitat de negociació i d’arribar a acords”.

Aragonès convoca eleccions avançades el diumenge 12 de maig

Durant el seu discurs Erra ha aprofitat per fer una reivindicació de la cambra catalana, que ha recordat que és la seu de la sobirania de Catalunya, i ha subratllat que mereix tot el respecte perquè, si no, també “es menysté la ciutadania de país”. De cara a l’escenari posterior a les eleccions, Erra ha confiat que el parlament que resulti dels comicis sigui “capaç de conformar una majoria sòlida que doni estabilitat al Govern i al país”.

[EN DIRECTE] L’oposició celebra l’avançament electoral anunciat per Aragonès

Erra ha fet aquesta última intervenció després que s’hagués suspès la sessió, a petició d’Aragonès, per poder reunir de manera extraordinària el Consell Executiu. El govern ha acordat convocar eleccions i, per tant, la llei de mesures d’acompanyament que s’havia de votar aquesta tarda ha decaigut.

Turull deixa clar que el president Puigdemont serà el candidat de Junts

Illa celebra la convocatòria d’eleccions: “Com més aviat votin els catalans, millor”

Un 75% dels habitatges de l’illa del carrer del Canigó de Badalona s’han hagut d’apuntalar

El 75 % dels habitatges de l’illa dels carrers del Canigó, de Llefià i d’Ausiàs Marc de Badalona s’han hagut d’apuntalar aquestes darreres tres setmanes per risc d’esfondrament. Són 315 dels 420 habitatges analitzats. A més, hi ha 5 blocs dels 21 completament desallotjats. A banda, hi havia un 22è bloc a la promoció, el número 9 del carrer del Canigó, amb 20 pisos més, que és el que es va esfondrar el 6 de febrer i on van morir tres persones. Aquest és el balanç que fa l’ajuntament una vegada finalitzada la inspecció dels immobles. “Hem pogut salvar vides”, diu el tinent de batlle de Territori, Daniel Gracia, que assegura que hi havia un risc molt alt que hi hagués un altre esfondrament.

La mesura dels apuntalaments afecta pràcticament tots els blocs. Als carrers del Canigó, de Llefià i d’Ausiàs Marc s’han apuntalat pisos de tots els blocs, tot i que en el cas del carrer de Llefià, on hi ha només tres edificis –és el vèrtex de l’illa–, l’afectació és menor.

Ara la prioritat del consistori és que els veïns desallotjats les darreres setmanes puguin tornar a casa. És per això que els pròxims dies es preveu la substitució dels puntals dels bombers als blocs 5 i 7 del carrer del Canigó per bigues de fusta. La mateixa operació es preveu per als 116 i 118 d’Ausiàs Marc, tot i que aquí les previsions no són tan optimistes. Segons Gracia, aquest edifici és el que està en més males condicions de tota l’illa. Del número 11 del carrer del Canigó, encara no hi ha cap previsió, perquè és la mateixa unitat que el número 9, l’esfondrat. Un edifici, el 9, que continua judicialitzat, i del qual l’ajuntament ha obtingut autorització judicial per a accedir-hi aquest mateix divendres i fer-hi una inspecció exhaustiva. Als tècnics els acompanyaran bombers i Mossos d’Esquadra.

Amb tot, Gracia explica que les xifres de l’anàlisi porten a pensar que la solució definitiva per als diferents edificis haurà de ser global. També adverteix que caldrà fer obres particulars en alguns habitatges per a restituir elements que s’han modificat amb el pas del temps. Els detalls es fixaran en els informes que l’empresa contractada per l’ajuntament farà un cop acabades les inspeccions. Per completar-los, també es faran proves de força i anàlisis de laboratori de tots els blocs. De moment, no hi ha calendaris clars.

Sis famílies en pensions i una en un pis de la Generalitat

Quant a la situació dels desallotjats, l’Ajuntament de Badalona informa que aquestes darreres setmanes hi ha hagut setze famílies que han requerit allotjament provisional en pensions, tot i que actualment només n’hi ha sis en aquesta situació.

La tinent de batlle d’Atenció a les Persones, Rosa del Amo, detalla que també hi ha una família reallotjada en un dels pisos que la Generalitat ha posat a disposició del consistori. Una segona família valora també si accepta un d’aquests pisos. Els altres tres pisos de què es disposa encara no tenen llogater.

El gruix de les famílies afectades, doncs, ha trobat solucions residencials pel seu compte. Del Amo també detalla que s’ha pogut negociar amb els bancs l’aturada del cobrament de les hipoteques a les famílies desallotjades. En total, entre inspeccions i serveis socials, l’ajuntament s’ha gastat 400.000 euros en el cas.

Turull deixa clar que el president Puigdemont serà el candidat de Junts

El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha comparegut al parlament arran de l’anunci del president Pere Aragonès de convocar eleccions avançades el 12 de maig. El dirigent de Junts ha dit que la convocatòria era la constatació d’un fracàs, després d’haver assolit un 52% de suport de l’independentisme. Es va comprometre “a culminar el procés cap a la independència, i la seva actuació ha fet desfer la unitat independentista”, ha dit, i tot seguit ha afegit que Junts presentaria el millor candidat.

Aragonès convoca eleccions avançades el diumenge 12 de maig

Preguntat per qui seria el candidat del partit a les eleccions, ho ha deixat clar: “Tots saben qui volem que sigui el candidat de Junts per Catalunya, i només li vull dir que la persona que tenim al cap, amb aquest calendari que se’ns ha proposat, el dia del possible debat d’investidura pot ser aquí a Catalunya. Serà aquí a Catalunya”, en una clara referència al president Carles Puigdemont.

[EN DIRECTE] L’oposició celebra l’avançament electoral anunciat per Aragonès

Illa celebra la convocatòria d’eleccions: “Com més aviat votin els catalans, millor”

El secretari general de Junts ha considerat que Aragonès havia convocat les eleccions per sectarisme i càlcul electoral, per no anar a una confrontació electoral amb l’amnistia aplicada, i ha sentenciat: “Per alguns que han fet segons quin càlcul, perquè siguin el 12 de maig, potser aquest càlcul els surt una mica esgarriat”. I s’ha mostrat convençut que Puigdemont podrà ser candidat.

La CUP respon les crítiques d’Aragonès: “Irresponsabilitat és haver desplaçat la política catalana a Madrid”

Illa celebra la convocatòria d’eleccions: “Com més aviat votin els catalans, millor”

El secretari general del PSC i cap de l’oposició, Salvador Illa, ha celebrat la convocatòria d’eleccions al parlament el 12 de maig. “Com més aviat votin els catalans, millor”, ha dit en una compareixença minuts després de l’anunci. També ha criticat la manca de pressupost i la tasca del govern actual: “Catalunya necessita un pressupost i un govern fort. Un president, i no un candidat.”

Aragonès convoca eleccions avançades el diumenge 12 de maig

A més, ha dit que el seu partit estava preparat per a l’embat a les urnes. “El PSC està preparat i jo estic preparat.” “Catalunya necessita un president perquè Catalunya necessita estabilitat, aigua, una educació que funcioni, una sanitat que funcioni, habitatge, seguretat als carrers, energia, i energia renovable, necessita infrastructures”, ha afegit.

Segons Illa, el 12 de maig, els catalans votaran entre avançar o retrocedir: “Girar full o tornar al passat. Retrobar-nos, unir-nos, o somiar de tornar a fer no sé què.”

[EN DIRECTE] L’oposició celebra l’avançament electoral anunciat per Aragonès

La CUP respon les crítiques d’Aragonès: “Irresponsabilitat és haver desplaçat la política catalana a Madrid”

Aquest cap de setmana, el PSC farà el quinzè congrés al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona, on es revalidarà el lideratge d’Illa al capdavant del partit. A més, l’actual batllessa de Sant Boi de Llobregat i presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, serà nomenada número dos del partit.

Turull deixa clar que el president Puigdemont serà el candidat de Junts

Organitzacions LGTBIQ+ no donaran suport ni participaran en el comitè organitzador dels Gai Games

La Fundació València Diversitat, Lambda,Associació d’empreses i professionals per a lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals de la Comunitat Valenciana (Avegal), Dracs i Samarucs no donaran suport ni participaran en el comitè organitzador dels Gai Games 2026, perquè trenca l’estructura original acordada amb l’anterior govern municipal i traeix els compromisos aconseguits amb la Federation of Gai Games. En un comunicat, han criticat que divendres passat, la Junta de Govern Local de València aprovés la creació del comitè organitzador dels XII Gai Games 2026, una decisió adoptada “sense acord ni comunicació prèvies amb les organitzacions LGTBIQ+”. Consideren que el comitè, presidit per l’alcaldessa de València, María José Catalá, i del qual hi participen l’ajuntament i altres administracions valencianes, “trenca amb l’estructura original acordada amb l’anterior govern municipal i traeix els compromisos obtinguts amb la Federation of Gi Games, posant en risc la continuïtat dels jocs”. Alhora, denuncien que a les organitzacions LGTBIQ+ únicament se’ls assignen dos dels vuit vots en el comitè, mitjançant sengles vocalies a la Fundació València Diversitat i al Club Esportiu LGTBI+ Samarucs València, la qual cosa en la pràctica suposaria deixar la presa de qualsevol decisió en mans de l’administració.

Les entitats afirmen que aquesta estructura “no és fruit del consens, ni respon a la voluntat de la Federation of Gai Games”. Així mateix, asseguren que tampoc se’ls ha informat sobre els estatuts que finalment hauran de regir el funcionament intern d’aquest comitè, ni han estat consultades sobre la seva possible participació o no en aquest òrgan. D’acord amb la petició realitzada per la federació, aquestes entitats consideren que ha de ser el col·lectiu LGTBIQ+ qui lideri uns jocs que porten el seu nom. A més, assenyalen que això hauria de fer-se precisament “a través d’aquelles organitzacions que, en representació de totes les persones i entitats d’aquest col·lectiu, van presentar, van defensar i van guanyar aquest projecte per a tots els valencians i valencianes”. “Aquesta decisió unilateral de l’ajuntament, apartant de l’organització dels Gai Games 2026 al col·lectiu i entitats LGTBIQ+, suposa un risc real per al projecte que podria portar a l’abandó d’organitzacions aliades, simpatitzants i empreses patrocinadores, que ja s’havien compromès amb l’estructura original”, adverteixen. Així mateix, afegeixen que aquest canvi d’enfocament executat per l’ajuntament sense l’aprovació de la Federation of Gai Games podria suposar que aquesta entitat “retirés la licitació dels jocs a la ciutat de València, optant per una altra seu alternativa”. Per aquests motius, les entitats no donen suport a la creació, ni se senten vinculades a aquest comitè organitzador i posposen la seva decisió final a l’espera que l’Ajuntament es replantegi la seva postura i reprengui un diàleg que permeti que els col·lectius LGTBIQ+ assumeixin l’organització efectiva dels jocs.

El Parlament Europeu aprova definitiva la llei que prohibeix l’ús de programes espia contra periodistes

El Parlament Europeu ha aprovat la llei que prohibeix l’ús de programes espia contra periodistes, exceptuant només aquells casos “estrictament definits”. El text, que ha estat aprovat al ple d’Estrasburg per 464 vots a favor, 92 en contra i 65 abstencions, té com a objectiu de “protegir els periodistes i la llibertat de premsa”. Sobre això, el text també inclou altres mesures com la introducció de mecanismes per a evitar que les grans plataformes en línia -com Facebook o X- puguin restringir o eliminar continguts de mitjans independents de forma arbitrària.

Un dels punts més destacats del document és el que estableix una prohibició explícita a les autoritats de pressionar als periodistes perquè revelin les seves fonts. “Les autoritats no podran detenir-los, sancionar-los ni fer cerques en les seves oficines o instal·lar programes de vigilància intrusius en els seus dispositius electrònics”, especifica el parlament. Sobre l’ús de programes espia, els eurodiputats han acceptat que es facin servir “només per a casos específics i amb autorització judicial prèvia per investigar delictes greus sancionats amb penes de presó”. Al mateix temps, “els periodistes hauran de ser informats que han sigut objecte de vigilància i podran presentar objeccions davant els tribunals”.

Per evitar un “ús polític” dels mitjans de comunicació públics, el text estableix que els seus directors i membres del consell d’administració s’hauran d’escollir mitjançant “procediments transparents i no discriminatoris per a mandats prou llargs”. Alhora, fixa que el finançament dels mitjans públics sigui “transparent i basat en procediments objectius”. En paral·lel, tots els mitjans -independentment de la seva mida- hauran de publicar la identitat dels seus propietaris en una base de dades nacional, tant si són de titularitat pública o privada.

Per l’eurodiputada alemanya del Partit Popular Europeu i ponent del document, Sabine Verheyen, la llei aprovada “marca un punt d’inflexió” i “valora i protegeix el doble paper dels mitjans com un negoci i com a guardians de la democràcia”.

Aragonès convoca eleccions avançades el diumenge 12 de maig

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha convocat eleccions el diumenge 12 de maig, arran del vot en contra dels comuns al pressupost, aquest mateix migdia. Aragonès volia acabar la legislatura, que s’hauria d’haver esgotat el febrer de l’any vinent, però el govern s’ha trobat contra les cordes. El president ha perdut el suport dels dos partits que el van investir, Junts i la CUP, que també han votat en contra dels comptes; governa en una franca minoria de trenta-tres diputats d’ençà de l’octubre del 2022 i ha perdut bona part de les votacions al parlament des d’aleshores.

[EN DIRECTE] L’oposició celebra l’avançament electoral anunciat per Aragonès

Aragonès ha lamentat que “les línies vermelles i el bloqueig entre uns i altres ha comportat que el pressupost amb més recursos de la història de la Generalitat de Catalunya hagi estat rebutjat”. El president ha dit que pren la decisió “per no dependre de la irresponsabilitat dels qui avantposen els interessos de partit” i “amb l’objectiu que Catalunya es pugui dotar d’un govern amb molta més força”. En una compareixença molt breu, de pocs minuts, ha reivindicat la seva obra de govern i ha dit que el pròxim 12 de maig “Catalunya triarà entre la irresponsabilitat i la responsabilitat, entre els qui volen una Catalunya del passat i els qui en volen una del futur”.

El projecte de pressupost elaborat per la consellera Natàlia Garriga ha rebut el suport del principal partit de l’oposició, el PSC, i esperava rebre el dels comuns. La seva portaveu, Jéssica Albiach, ha exigit fins a l’últim minut al govern que aturés la tramitació del macrocomplex turístic a Vila-seca i Salou, conegut com a Hard Rock, però el govern, amb l’argument que era tècnicament impossible, no ho ha fet. “S’han doblegat als interessos dels lobbies, de la Caixa i del PSC”, ha dit avui la portaveu d’En Comú Podem. La portaveu dels republicans, Marta Vilalta, li ha retret que feien teatre perquè el govern no tenia marge per a actuar. Aragonès també ha refusat la proposta de Junts d’aprovar el pressupost en canvi d’eliminar l’impost de successions.

Aragonès, contra les cordes: el parlament li tomba el pressupost | Crònica d’Odei A.-Etxearte

L’avançament electoral troba Junts encara sense candidat declarat a la presidència i  amb la CUP en ple procés de refundació. Aragonès, en canvi, fou confirmat com a candidat d’Esquerra Republicana al gener, i també ha estat ratificat Salvador Illa, candidat socialista, que de moment encapçala els sondatges. La data triada per als comicis se situa menys d’un mes abans de les eleccions al Parlament Europeu, que es fan el 9 de juny. És la cinquena legislatura que no acaba els quatre anys sencers –la darrera fou la del segon tripartit, que va presidir José Montilla.

Illa celebra la convocatòria d’eleccions: “Com més aviat votin els catalans, millor”

La CUP respon les crítiques d’Aragonès: “Irresponsabilitat és haver desplaçat la política catalana a Madrid”

Les eleccions arribaran amb la incertesa de si la llei d’amnistia, pendent de ser aprovada al congrés espanyol, haurà entrat en vigor o no. Encara hi ha dirigents polítics de primera línia, com Oriol Junqueras, president d’ERC, i Jordi Turull, secretari general de Junts, que continuen inhabilitats tot pendents del canvi legal. L’avançament també agafa molt verdes les tres propostes que hi ha al forn d’un possible quart espai independentista: la llista cívica de l’ANC, sobre la qual els socis encara no s’han pronunciat, el partit xenòfob d’Aliança Catalana i l’espai Alhora de Clara Ponsatí i Jordi Graupera.

Turull deixa clar que el president Puigdemont serà el candidat de Junts

[EN DIRECTE] Nervis al parlament: el vot de Casol i l’absència d’un diputat de Vox condicionen la tramitació del pressupost

La tramitació del pressupost del govern Aragonès depèn d’un vot. ERC, PSC i la diputada no adscrita Cristina Casol votaran a favor de la tramitació, però només sumen 67 vots, un per sota de la majoria absoluta. De fet, el desllorigador imprevist podria ser un diputat de Vox, Sergio Macián Greef, que no ha assistit a l’hemicicle durant el debat. Sense el seu vot, els dos blocs empatarien a 67 vots i, per tant, els comptes tirarien endavant.

Després del debat, la presidenta del parlament, Anna Erra, ha suspès el ple i ha ordenat que les votacions de les esmenes es faci a les 15.30. La decisió ha indignat el grup parlamentari d’ERC. La portaveu Marta Vilalta i el diputat Jordi Orobitg ha intentat de demanar la paraula, però Erra els ha tallat. “La presidenta marca els horaris. La votació estava marcada a dos quarts de cinc. I per donar temps a tots els diputats, per si algú no pot assistir, votarem a dos quarts de quatre de la tarda”, ha dit.

Fonts d’ERC expliquen que la reacció del grup es deu al fet que Erra no ha consensuat la decisió de votar a la tarda. Dit això, assenyalen que no saben si un diputat de Vox  no s’ha presentat a l’hemicicle. Per la seva banda, fonts de Junts neguen haver demanat d’endarrerir la votació. “La presidenta ho ha decidit així perquè era com estava previst”, han dit. De totes maneres, segons fonts parlamentàries, altres membres de la mesa no sabien que Erra havia decidit de fer la votació a la tarda.

Llanos Massó obri la porta de les Corts perquè Hablamos Español presente la seua ILP contra el català

Les Corts Valencianes debatran la setmana vinent la Iniciativa Legislativa Popular presentada per Hablamos Español, el satèl·lit de Vox, sobre la llibertat d’elecció de llengua. És una proposta per a rebaixar a mínims la protecció i promoció del català tant a l’ensenyament com a la funció pública o en àmbits diversos com ara el comerç.

El text diu en un dels articles: “No és necessari que tots els empleats públics coneguen el valencià, sinó que n’hi ha prou amb el fet que l’administració organitze els seus recursos humans perquè es puga garantir l’exercici dels drets reconeguts en aquesta llei”.

Altrament, a l’articulat de la proposició de llei s’afirma que “els pares dels alumnes menors d’edat tenen dret a triar la llegua oficial en què els seus fills reben l’ensenyament”. Es pretén l’exempció de la qualificació de l’assignatura de llengua per als alumnes nouvinguts siga quin siga l’origen o el nivell de l’ensenyament a què s’incorporen. Això, a la pràctica, faria que no es complissen els drets dels alumnes d’acabar l’etapa d’escolarització obligatòria amb el coneixement suficient de les dues llengües oficials del país.

A la pràctica, la proposició de llei obri la porta a la conculcació dels drets lingüístics dels ciutadans perquè, en nom de la llibertat, permet que les empreses privades es neguen a atendre un ciutadà que s’hi adrece en català.

Un atac frontal als drets lingüístics

Acció Cultural del País Valencià ha emès un comunicat de repulsa a la discussió d’aquesta ILP a les Corts. Diu que el text no proposa cap mesura per a protegir, restaurar i recuperar el català. “Al contrari, posa en qüestió l’article 6 de l’estatut d’autonomia, que estableix el valencià com a llengua pròpia i assenyala que ‘s’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià'”. S’obvia, a parer d’ACPV, que tant el català com el castellà són llengües oficials i que cap de les dues no ha d’estar subordinada a l’altra. També recorda que, en cas que s’aprovara la proposició de llei, es trencaria el consens que totes les forces polítiques van assolir l’any 1983 quan van aprovar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.

Acció Cultural considera que la llibertat d’elecció en cap cas pot situar-se per damunt de la responsabilitat de les administracions de vetlar pels drets de tot l’alumnat. “Cal tenir en compte, a més, una problemàtica afegida, ja que la llei afecta tot el territori valencià, incloses les zones valencianoparlants, fet que hi dificultarà la integració de totes les persones nouvingudes”, diu ACPV en un comunicat en què també anuncia mobilitzacions i accions legals contra el que anomena una nova agressió contra la llengua pròpia i els drets lingüístics.

Companyonia amb Vox

Aquesta Iniciativa Legislativa Popular podrà ser defensada de la tribuna de les Corts estant per Gloria Lago, presidena d’Hablamos Español. Això és possible gràcies a la modificació del reglament de les Corts Valencianes impulsat per Vox amb el suport del Partit Popular. La mateixa associació s’ha vantat que gràcies a aquest canvi han assolit allò que intenten d’ençà del 2019. Amb tot, es queixen que la defensa de la seua proposta de reduir a la mínima expressió el català es farà el dia 20, l’endemà de la cremada de les falles. Això, diuen, no els permetrà de fer la campanya de publicitat que pretenien. Tampoc no estan d’acord amb el temps de sis minuts que els han assignat per la defensa de la proposició de llei.

Gloria Lago és també presidenta de Galícia Bilingüe, una associació que també proclama la llibertat d’elecció dels ciutadans de Galícia davant el que considera adoctrinament i imposició del gallec en aquell territori. Lago ha protagonitzat diverses polèmiques defensant obertament la unitat d’Espanya amb comentaris contraris a les manifestacions culturals i lingüístiques diferents de les espanyoles. L’any 2014 va llegir el manifest “Libres i iguales” contra el referèndum del Primer d’Octubre.

Aragonès convoca un consell executiu extraordinari pel vet del parlament al pressupost

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha convocat un consell executiu extraordinari arran del vet al pressupost del parlament, que ha aprovat les esmenes a la totalitat presentades. Fonts del govern han comunicat que es retirarà el projecte de llei de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic per al 2024. En acabat, Aragonès compareixerà davant els mitjans de comunicació.

Aragonès, contra les cordes: el parlament li tomba el pressupost

Aragonès i els consellers han sortit del parlament cap al Palau de la Generalitat tot just després de la votació i la previsió és que el consell executiu comenci a les 16.30. Així doncs, la llei de mesures no es debatrà ni es votarà al ple, com era previst inicialment.

És la mateixa situació del 2016, l’únic precedent fins ara d’ençà de la restauració de la democràcia en què el Parlament ha rebutjat la tramitació d’uns comptes. El govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras també va retirar la llei de mesures perquè s’havien aprovat les esmenes a la totalitat dels grups de l’oposició, inclosa la CUP. Allò va posar en qüestió la legislatura, però es va salvar amb la introducció del referèndum d’independència al full de ruta.

El CAC ordena de deixar d’emetre immediatament una campanya de propaganda del govern

El ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha aprovat un acord que insta la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i Radiocat XXI –l’empresa del Grup Godó que explota RAC1 i RAC105– que aturin immediatament o es modifiqui una campanya institucional del govern “perquè inclou missatges no permesos que destaquen la gestió de l’executiu català”. La campanya es titula “Tenim clara la nostra destinació” i destaca fets de l’obra de govern, com l’augment de plantilla de sanitaris, docents i Mossos d’Esquadra, elements macroeconòmics, com la baixada de l’atur, o polítiques pactades entre ERC i el PSOE, com la condonació del 20% del deute català.

“El relat publicitari inclou continguts que destaquen la gestió o els objectius assolits per la Generalitat en diferents aspectes relacionats amb l’obra de govern, com ara educació, sanitat, serveis socials, llengua, polítiques d’habitatge i transports. El discurs es reforça amb diverses expressions en primera persona del plural que només es poden associar amb l’acció del govern de la Generalitat”, exposa el CAC en un comunicat.

Tot seguit, recorda que la publicitat està regulada per la llei general de comunicació audiovisual i la llei de comunicació audiovisual de Catalunya, que diu que la publicitat institucional no pot promoure ni desenvolupar campanyes que tinguin com a finalitat destacar la gestió o els objectius assolits pels poders públics.

A més, diu que la llei general de comunicació audiovisual exposa que el prestador del servei no és responsable quan emeti anuncis aliens i que suposin una infracció de la normativa, però sí que han d’aturar-ne la difusió quan el CAC li ho ordena. És per això que en demanen la retirada.

Aragonès, contra les cordes: el parlament li tomba el pressupost

Revés rotund del parlament, amb l’interrogant de les conseqüències polítiques que tindrà. Tots els grups, excepte ERC i el PSC, han tombat el pressupost del govern de Pere Aragonès. Pels passadissos de la cambra planava la incògnita de si el president de la Generalitat convocarà o no eleccions anticipades. L’executiu ha arribat a la votació amb la negociació esgotada i sense cap més alternativa que no fossin els comuns, però amb el vot favorable de la diputada no adscrita Cristina Casol, que feia que el resultat final depengués d’un vot. Ha anat tan just que ha estat controvertida la decisió de la presidenta del parlament, Anna Erra, de deixar la votació per a primera hora de la tarda, quan el debat ha acabat al migdia: en aquell moment, faltava a l’hemicicle un diputat de Vox i els comptes haurien continuat tramitant-se, perquè en cas d’empat, no haurien prosperat les esmenes de refús. Segons fonts pròximes a Erra, ho ha fet així perquè inicialment era previst que es votés després de dinar i avançar-ho tant hauria generat controvèrsia. La decisió d’Erra ha indignat ERC, que no n’estava informada. A més, C’s ha tornat a qüestionar que el diputat de Junts Lluís Puig pugui votar des de l’exili, i ha forçat a la mesa a tornar-se a reunir per a refermar-se en la decisió de comptar-ne el vot. Malgrat les polèmiques per la votació, el final del pressupost semblava escrit des d’ahir.

En Comú Podem no va acceptar les últimes propostes que li va fer l’executiu. Asseguren que en cap cas implicaven aturar el macroprojecte turístic i recreatiu del Hard Rock, la línia vermella que havien posat des del començament. És més, abans de començar el ple, fonts dels comuns apuntaven que el govern els havia comunicat que se n’aprovarà el pla director urbanístic i es formalitzarà l’opció de compra dels terrenys. “S’han plegat als interessos dels lobbies, de la Caixa i del PSC”, ha afirmat la líder d’En Comú Podem, Jéssica Albiach, des de l’hemicicle. Junts ha fet un moviment d’última hora a què el govern tampoc no ha vist un recorregut real, sinó tan sols una escenificació pública. “Teatre”, en paraules de la portaveu del grup d’ERC, Marta Vilalta. Albert Batet ha formalitzat una última proposta de cinc pàgines, que no havia presentat abans en privat, que mantenia l’exigència d’una rebaixa de l’impost de successions, però oberta a la negociació. No s’ha mogut res.

Albiach reclamava que Aragonès prengués la paraula per descartar el que podria ser el casino més gran d’Europa. Però això no ha estat mai en els plans de l’executiu, que ha insistit que no aturaria el projecte perquè no estava en les seves mans i hauria d’afrontar possibles indemnitzacions, cosa que els comuns neguen. La possibilitat d’estudiar una modificació de l’impost sobre el joc dels casinos que, a la pràctica, fes inviable el negoci del Hard Rock tampoc no va prosperar: segons Albiach, el govern va trucar els inversors per a pactar una pujada assumible de la fiscalitat i als comuns els van oferir una comissió per a sospesar-ho. El govern també es va comprometre a estudiar l’aplicació de la resolució del parlament que ECP al·legava que hauria d’aturar el Hard Rock per la sequera, però l’executiu no creia que pogués tenir aquests efectes. No hi ha hagut, per tant, cap moviment suficient per part de les dues parts en les últimes hores, després de la reunió d’ahir entre Aragonès i Albiach al Palau de la Generalitat. Tampoc no ha funcionat la carta d’Aragonès d’intentar pressionar els comuns a través de Sumar, amb l’amenaça que ERC entorpeixi l’aprovació del pressupost de Pedro Sánchez. “El que més m’ha xocat i decebut és que vostè es pensi que el pressupost de Catalunya es decideix a Madrid. Als comuns ni ens mana Madrid ni ens mana La Caixa, no sé si tothom pot dir el mateix”, ha sentenciat Albiach. I així, amb les converses encallades i el PSC plantat amb el Hard Rock com a condició imprescindible per a donar suport als comptes, han anat passant les hores de debat fins a la votació final.

El govern ha defensat que el pressupost no tenia res a veure amb el Hard Rock i ha insistit que no s’hi destinava ni un euro. Ha estat la consellera d’Economia, Natàlia Mas, qui ha llançat acusacions polítiques d’electoralisme i d’incoherència als comuns, perquè ja van avalar uns comptes –els del 2022– que incloien una partida de 120 milions per al macrocasino. També ha assenyalat que passaran molts anys abans que Catalunya pugui disposar d’uns comptes tan expansius com els que es votaven. Les grans xifres: un increment de 2.443 milions d’euros, amb un fons addicional de salut de 800 milions. El govern ja té els pressupostos prorrogats des de l’1 de gener i, formalment, Aragonès podria arribar al final de la legislatura fent-ne modificacions de crèdit i aprovant decrets que probablement tirarien endavant: els comuns, sense anar més lluny, en facilitarien l’aprovació, segons que ha anunciat Albiach. Això ha indignat ERC, que ha demanat als comuns responsabilitat, rigor i seriositat.

Aragonès ha rebut el cop polític del parlament més dur que pot patir un govern. Només hi ha un precedent a Catalunya: el del juny del 2016, quan la CUP va tombar els comptes a Carles Puigdemont. L’aleshores president de la Generalitat va anunciar que se sotmetria a una qüestió de confiança. La va superar al setembre, recuperant el suport de la CUP amb la inclusió del referèndum d’independència en el full de ruta de la legislatura.

La situació d’ara és molt diferent. Aragonès és en l’últim any del mandat, amb el PSC com a únic soci estable, la majoria independentista de la investidura impossible de refer pels interessos contraposats, i els comuns decidits a reforçar-se electoralment marcant perfil ideològic i diferenciant-se del PSC i d’ERC. Caldrà veure com respon el president de la Generalitat. La convocatòria d’eleccions anticipades agafaria la majoria de partits sense un candidat formalment designat i amb el líder del PSC, Salvador Illa, amb les conseqüències polítiques del cas Koldo presents a l’opinió pública. Junts no podria jugar amb un hipotètic retorn de Puigdemont sense la llei d’amnistia definitivament aprovada. Aragonès també podria esquivar així el possible desgast dels mesos que vindran amb l’agreujament de la sequera, però hi ha unes altres eleccions fixades que compliquen el calendari: les europees del 9 de juny.

Per ara, només Junts i Ciutadans han posat sobre la taula la necessitat d’un avançament electoral. “O hi ha una proposta clara i sòlida de pressupost, o li pertoca convocar eleccions. Què més els fa falta per veure que així no es pot seguir?”, ha dit Batet. La CUP considera que aquesta és una “legislatura perduda”, però no ha demanat anticipades a Aragonès. “Ens dol dir-ho, però no sabem si el senyor de Pedro Sánchez a Catalunya és el senyor Illa o vostè”, ha lamentat el diputat Xavi Pellicer, que ha constat que el pacte previ del govern amb els socialistes catalans ja els excloïa d’una negociació real. C’s i el PP han aprofitat el debat per carregar també contra el PSC per entendre’s amb el govern. Els socialistes catalans han defensat el seu pacte amb l’executiu no perquè vulguin falcar el govern –que creuen que no lidera ni gestiona la crisi de la sequera de manera efectiva– sinó per contribuir a solucionar els problemes de la societat. La portaveu del PSC, Alícia Romero, ha reivindicat la seva posició constructiva, malgrat les diferències. Ara és Aragonès qui hauria de moure fitxa. De moment, el president de la Generalitat ha reunit el govern per a demanar formalment la retirada de la llei d’acompanyament dels comptes, que s’havia de votar al vespre.

La segona tripulació del projecte català Hypatia es prepara per a una nova missió simulada a Mart

El projecte català Hypatia ha presentat les nou dones de la segona missió simulada a Mart, que tindrà lloc del 2 al 15 de febrer del 2025. Es tracta d’una expedició en una estació al desert de Utah, als Estats Units, que recrea les condicions d’un viatge tripulat al planeta vermell. Les integrants d’Hypatia II són dues enginyeres aeroespacials, dues matemàtiques, una geòloga, una enginyera mecànica, una enginyera en telecomunicacions, una nanotecnòloga i una publicista que faran recerca durant l’estada. La missió també posa el focus en la divulgació i vol visibilitzar les dones científiques, així com allunyar-se del model de treball “masculinitzat”. Amb la nova expedició, el projecte es consolida i ja pensa en futures missions.

L’associació Hypatia Mars va néixer arran de la primera expedició catalana a l’equipament Mars Desert Research Station (MDRS), als Estats Units, que va tenir lloc l’any passat, amb un triple objectiu: fer recerca espacial, divulgar-la i crear referents femenins per a noies i nenes. Ara, el projecte català consolida aquesta iniciativa amb una nova simulació marciana, el 2025, que coincidirà amb el Dia Internacional de la Dona i la nena en la ciència, l’11 de febrer. “Hypatia I va treballar perquè existís Hypatia II i nosaltres ho farem perquè existeixi la III i la IV. Treballem per passar la torxa a les següents”, ha expressat l’enginyera aeroespacial Estel Blay en l’acte de presentació de la nova tripulació, avui a Barcelona.

Blay és una de les integrants d’Hypatia II, juntament amb la geòloga Marina Martínez, l’enginyera en telecomunicacions Mònica Roca i Aparici, la publicista Jennifer García Carrizo, la també enginyera aeroespacial Laura González Llamazares i la nanotecnòloga Lucía Matamoros. També en formen part les dues tripulants a la reserva d’Hypatia I, la matemàtica Anna Bach Valls, que serà l’oficial executiva i l’artista en residència d’aquesta missió, i l’estudiant de física i enginyeria mecànica i electrònica Helena Arias. Completa la tripulació Ariadna Farrés Basiana, investigadora al centre de vol espacial Goddard de la NASA, als Estats Units, des d’on va participar en el llançament del telescopi James Webb. Farrés va viatjar a l’estació anàloga de Mart en la primera expedició i ara repeteix com a comandant.

Les nou integrants d’Hypatia II tenen entre vint-i-tres anys i cinquanta-quatre i han estat seleccionades d’entre una cinquantena de candidatures. S’han cercat diversitat de perfils a l’hora de configurar la nova tripulació i la representació de diferents disciplines científiques. Aquestes dones que assumeixen el nom d’Hipàcia -matemàtica, filòsofa i astrònoma, considerada la primera científica de la història- conviuran durant dues setmanes a les instal·lacions de la MDRS en condicions d’aïllament que recrearan les que es trobarien en una missió tripulada al planeta vermell. Així, hauran de vestir d’astronautes quan surtin a l’exterior o s’alimentaran de productes deshidratats, que hauran de racionalitzar.

Durant l’estada, les tripulants desenvoluparan projectes de recerca, que en els mesos vinents acabaran de definir. Algunes de les propostes que han presentat són desenvolupar plaques solars resistents a la pols del planeta vermell; dissenyar protocols per recollir mostres de material geològic de la Lluna per analitzar-lo a la Terra; monitorar la conducta de les astronautes anàlogues en una situació d’aïllament; gestionar de forma circular els residus de la tripulació o crear un conte il·lustrat infantil de l’experiència al Mart simulat. El projecte Hypatia també vol contribuir a canviar la narrativa de l’exploració espacial, fins ara protagonitzada per homes, i inspirar vocacions científiques en noies i nenes. “Sóc mare i crec que crear referents de dones científiques i que treballen a l’espai és molt important per a les nenes, perquè tinguin aquell lloc on poder-se mirar i pensar que elles també ho poden fer”, ha destacat Blay.

Les tripulants també es volen allunyar d’un model de treball en ciència que veuen “molt masculinitzat” i crear dinàmiques “sanes”. “Volem canviar la mentalitat de treball, ser cooperatius i ajudar-nos entre nosaltres. També integrar altres valors. Per exemple, que es pot donar pes a la resta de la teva vida sense haver de ser un ‘addicte a la feina’ per arribar a algun lloc”, ha afirmat Marina Martínez, la primera geòloga en una expedició d’Hypatia.

El TC declara nul un article de la llei catalana contra la violència masclista que entrava en l’esfera dels partits

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha declarat nul un article de la llei del dret de les dones d’erradicar la violència masclista que entrava en l’esfera dels partits. L’alt tribunal estima parcialment el recurs del PP, que inicialment recorria contra aquest article, el 16, però també contra uns altres, com ara el primer, el segon i el tercer.

El TC conclou que aquestes tres disposicions sí que s’ajusten a la constitució espanyola. L’article declarat nul establia que els partits han de tenir un pla d’igualtat intern i un protocol per a la prevenció, detecció i actuació davant la violència masclista que exerceixin dins o fora de l’organització d’afiliats o simpatitzants, amb independència del nivell jeràrquic o càrrec públic que ocupin i preveient mesures de suspensió i expulsió.

L’article considerat inconstitucional també remarcava que els partits han d’assegurar la independència i l’expertesa en violència masclista de la gent que condueixin la investigació, garantir la diligència deguda, adoptar les mesures cautelars necessàries, proporcionar serveis d’assessorament i d’acompanyament a les víctimes i preveure les mesures de reparació adequades. Igualment, fixava que han d’incorporar la prohibició d’incórrer en actes de violència masclista a llurs normes internes i als programes d’acollida de noves persones afiliades, i han d’adoptar les mesures de suspensió o expulsió de la militància corresponents per la comissió d’aquests actes. També els obligava a difondre els protocols, fer accions de sensibilització i revisar periòdicament el funcionament i l’aplicació dels procediments establerts.

La sentència, de la qual ha estat ponent el president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido, constata que l’article en qüestió, en incidir en l’organització i funcionament dels partits polítics, incorre en una infracció de la reserva de llei orgànica de l’article 81.1 de la constitució espanyola. El tribunal estableix que el règim intern dels partits no pot ser regulat per una comunitat autònoma, sinó que requereix una llei orgànica de caràcter estatal.

Quant a la resta d’articles, recorda que la Generalitat té competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere d’acord amb l’estatut d’autonomia.

El PP considera que la llei catalana, en disposar que les referències a les dones com a víctimes de la violència masclista inclouen també les dones, nens i adolescents transgènere, incorre en una invasió de la competència exclusiva de l’estat en matèria penal. Opina el mateix pel que fa a l’article 2, quan es defineix el consentiment sexual, o en el 3, quan es recullen diferents formes de violència. El TC, però, descarta que s’hagi vulnerat la competència exclusiva de l’estat en matèria de legislació penal i defensa que la norma impugnada és el resultat de l’exercici de l’exclusiva competència autonòmica en matèria de polítiques de gènere d’acord amb l’estat. A parer seu, es limita a dotar les dones d’una protecció integral davant de la violència de gènere, establint una sèrie de mesures de prevenció, detecció i sensibilització, així com d’assistència, protecció i recuperació integral de les víctimes.

Així, constata que la inclusió de dones transgènere que hagin rectificat al registre la menció del sexe es produeix en aquest marc d’assistència i reparació del dany sofert, i als efectes exclusius de les mesures previstes en la llei catalana. No considera que es vagi ampliant el subjecte passiu de la violència de gènere, ni s’estigui interferint en les potestats reservades als jutges i tribunals. Pel que fa als articles 2 i 3, considera que les definicions s’han fet als exclusius efectes de la llei catalana. “El legislador català ni tipifica de manera efectiva i concreta algun supòsit de responsabilitat penal ni tampoc reprodueix o amplia cap tipus penal”, apunta.

La magistrada María Luisa Balaguer ha discrepat de la sentència perquè considera que el plantejament exclusivament competencial que s’ha utilitzat per resoldre aquest recurs evita tot pronunciament sobre importants conceptes com el de la dona o la diferència entre persones transsexuals o transgènere. Segons ella, no es tractava de prejutjar el contingut d’altres recursos que el TC té pendents de resoldre, però caldria clarificar terminològicament conceptes en la mateixa llei catalana, encara que s’ocupi de matèries relatives a polítiques assistencials i de reparació.

A parer seu, la modificació de l’àmbit subjectiu de la violència masclista i de gènere exigeix la determinació del subjecte polític al qual es refereix aquesta norma i hauria de ser definit en una llei estatal. Ha anunciat un vot concorrent el magistrat Enrique Arnaldo Alcubilla, que considera que només s’haurien d’haver declarat constitucionals els articles 1, 2 i 3 si s’interpreten com a exclusivament vinculats per a Catalunya, sense que poguessin tenir cap incidència en l’àmbit de la legislació penal.

Pàgines