Vilaweb.cat

Sindicats de tècnics sanitaris anuncien una vaga indefinida per denunciar desigualtats laborals

La Federació de Tècnics i Professionals de la Sanitat (FTPS), i els sindicats membres, el Sindicat de Tècnics d’Infermeria (SAE) i el Sindicat de Tècnics Superiors Sanitaris espanyol (SIETeSS), han anunciat una vaga indefinida a partir del 8 de gener. El col·lectiu denuncia maltractament i inactivitat del Departament de Salut i l’Institut Català de la Salut a l’hora de resoldre les desigualtats laborals i econòmiques que pateix. Així mateix, ha convocat una manifestació demà a Barcelona. “La situació actual és un reflex del desinterès cap a uns treballadors sanitaris essencials per al diagnòstic, seguiment i tractament dels pacients, així com per als qui presten cures fonamentals”, han indicat els sindicats.

Els representants dels treballadors han explicat que havien pres la decisió després d’haver-los dit l’Institut Català de la Salut que no els aplicarien les millores retributives que havien sol·licitat perquè l’acord era tancat. “No entenem per què es va signar un acord que deixa de banda part dels professionals sanitaris, per això, davant la seva falta d’actuació, no ens deixa cap altra opció que paralitzar la sanitat catalana amb una vaga indefinida a partir del 8 de gener”, han sentenciat.

Laia Marsal: “Les infermeres tenim com més va més responsabilitats, però no ens les reconeixen”

El govern digitalitza més de set-cents documents de la Generalitat republicana

El govern ha acabat la digitalització de les publicacions de la Generalitat republicana. L’Entitat Autònoma del Diari Oficial i Publicacions (EADOP) ha adaptat digitalment més de set-cents documents que es van publicar durant el període republicà i que ara es poden consultar en línia al catàleg de publicacions de la Generalitat de Catalunya 1931-1939. En un comunicat difós per la Direcció General de Comunicació s’explica que l’objectiu de la digitalització d’aquestes obres era preservar-les i difondre-les, i fer valer la tasca de transformació democràtica, social, econòmica, territorial, cultural i educativa de la Generalitat de Catalunya durant l’època republicana.

Entre els més de set-cents documents que es poden consultar en línia, hi ha texts del Comissariat de Propaganda, butlletins de les conselleries, i publicacions periòdiques d’autors com ara Anna Murià, Carles Riba, Pere Calders, Carles Rahola, Apel·les Mestres, Josep Obiols i Lola Anglada.

L’EADOP va començar el procés de digitalització l’any passat després de l’aprovació del govern. Un percentatge “molt petit” dels títols no s’han pogut localitzar: “En aquests casos, se’n fa constar en el catàleg la referència i les dades disponibles”, argumenten. El projecte també ha comptat amb la participació de la Biblioteca de Catalunya, l’Arxiu Nacional del Departament de Cultura i el Memorial Democràtic, i hi han col·laborat el Parlament de Catalunya, el CRAI Biblioteca de la República i l’Abadia de Montserrat.

Els llibres de la Generalitat Republicana (1931-1939)

Alguns dels volums que s’han recuperat han permès elaborar “Els llibres de la Generalitat Republicana (1931-1939)”, una exposició que es pot veure fins el primer d’abril al Palau Robert de Barcelona. Els texts que s’hi exposen van propagar l’activitat reformista de la Generalitat republicana.

“Volem solucions al dèficit hídric i a l’infrafinançament”: la demanda de Carlos Mazón en el discurs de Cap d’Any

El president Carlos Mazón ha pronunciat el seu primer discurs institucional de Cap d’Any del castell de Santa Bàrbara d’Alacant estant. En una intervenció en castellà, amb parts en català, el president ha demanat serenitat, generositat i unió per a abordar els desafiaments del País Valencià durant el 2024.

Ha parlat de dos desafiaments principals: “[Aconseguir] solucions al dèficit hídric, a l’infrafinançament, i així ho exigirem, des del rigor que les sustenten, i no tenen un altre objectiu que evitar que puga haver-hi ciutadans de primera o de segona”, ha dit Mazón.

També ha defensat tant el corredor mediterrani com l’ampliació de l’aeroport de València. Sobre això, ha apel·lat a la trobada i no al conflicte. “És l’hora de situar-nos i romandre al costat de la generositat, no de la perspectiva unilateral, egoista”, ha dit el president del govern del PP i Vox. Sense mencionar la violència masclista, ha recordat “totes aquelles dones que no podran estar amb nosaltres, víctimes de la violència que s’exerceix contra elles”. “Ens fa mal, i volem que l’any pròxim aquesta plaga desaparega de les nostres vides: estem compromesos amb això.”

D’una altra banda, el president ha expressat el desig que per Nadal no faltin les receptes amb productes típics de la gastronomia valenciana, com ara les carxofes d’Almoradí i Benicarló, els llagostins de Vinaròs i Guardamar, el cava de Requena, el torró de Xixona i el raïm embossat del Vinalopó. També ha animat a incloure a la carta als Reis d’Orient productes de la terra com ara la seva “magnífica” artesania, calçat, joguines o llibres.  També ha agraït la feina a les forces de seguretat i emergències, sanitaris, personal del transport i neteja. Finalment, ha desitjat, en castellà, català i anglès molt bones festes i un bon any 2024.

Els nous abonaments gratuïts de Renfe es podran obtenir a partir de demà

Els usuaris habituals del servei de Rodalia i Mitjana Distància podran obtenir a partir de demà els nous abonaments gratuïts de Renfe, que els permetran de viatjar de franc en aquests serveis fins el 30 d’abril. El govern espanyol va prorrogar la gratuïtat d’aquests serveis durant tot l’any vinent, però els abonaments s’han de renovar cada quatre mesos.

Les noves tarifes de transport públic de Barcelona i rodalia es començaran a aplicar el 15 de gener

Com ja passava fins ara, caldrà pagar d’entrada una fiança, que es retornarà si l’abonament es fa servir més de setze vegades abans del 30 d’abril. Per als viatges de Rodalia, aquesta fiança serà de 10 euros, i per als de Mitjana Distància, 20 euros.

Els serveis d’Avant (Mitjana Distància de gran velocitat) no es poden fer de franc, però tenen una bonificació al preu del 50%.

Renfe recomana d’adquirir els abonaments per mitjà de l’aplicació mòbil del servei de Rodalia (podeu descarregar-la per a Android i per a iOs), o a la pàgina web de Renfe per al servei de Mitjana Distància i Avant. Es generarà un codi QR, que es pot desar al telèfon mòbil i fer servir sense haver-lo d’imprimir. Els abonaments també es poden obtenir a les taquilles.

Per evitar el mal ús en l’abonament de Mitjana Distància, Renfe ha modificat els mecanismes de reserva que dificulten la pràctica de reservar diverses places de tren per a, finalment, tan sols fer-ne servir una o cap. Ara, en els recorreguts de Mitjana Distància per via convencional hi haurà una hora entre la petició de la reserva del seient i la formalització o anul·lació. Fins ara el termini era de deu minuts.

És a dir, els usuaris que no tinguin previst fer servir la plaça reservada amb els abonaments gratuïts hauran de cancel·lar-la abans no s’hagi complert l’hora. Si ho incompleixen tres vegades, seran sancionats amb la prohibició d’obtenir nous abonaments durant els trenta dies següents. Renfe ha dit que també preparava noves mesures per als serveis d’Avant, però encara no les ha fetes públiques.

Les noves tarifes de transport públic de Catalunya es començaran a aplicar el 15 de gener

Les noves tarifes del transport públic de Catalunya finalment començaran a aplicar-se el 15 de gener, i no el primer de gener, tal com era previst. També s’allarga la caducitat dels bitllets comprats durant el 2023, que finalment es podran continuar fent servir fins el 30 d’abril. A diferència d’anys enrere, no es podran bescanviar títols del 2023 per uns altres amb data del 2024, encara que no s’hagin arribat a estrenar.

Així ho han aprovat les ATM (Àrea del Transport Metropolità) de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, que també han aprovat de mantenir la bonificació del 50% al preu dels abonaments, com la T-Usual i la T-Jove, una vegada el govern espanyol ha confirmat que aportarà el cost del 30%. Així doncs, continuaran les mateixes bonificacions que hi havia fins ara, també amb els títols per a famílies monoparentals i nombroses, i desocupats.

A Barcelona i rodalia es manté l’augment de les tarifes del 6,75% acordat fa poc, i a Girona, Lleida i Tarragona i les seves rodalies l’augment serà del 3%. És la primera vegada que s’apugen els preus després de tres anys amb les tarifes congelades. L’ATM justifica la pujada pel context econòmic actual, amb una pujada de preus generalitzada i la descompensació financera dels operadors de transport públic d’ençà de la pandèmia de la covid-19. Enguany, l’aportació pública per a pagar el transport públic ha estat del 65,5%.

A l’ATM de Girona, el preu per una T-10 és la que creixerà més, ja que per una zona passarà de costar 5,5 euros a valdre’n 6, mig euro més que enguany. Aquesta tarifa és la bonificada amb el 50% entre les dues administracions. Si es compara el preu original suposa un euro més car el bitllet per fer deu viatges. En el cas de la T-10/30, el cost serà de 5 euros i la 50/30 (per fer 50 viatges en un mes) en valdrà 17,5. La T-MES costarà 25 euros comptant la bonificació de la meitat del preu original.

En el cas de Tarragona, la T-10 serà només 15 cèntims més cara que aquest 2023 i passarà dels 6,15 euros als 6,3. La targeta per fer 10 viatges en un mes costarà 5,15 euros, també 15 cèntims més cara que aquest any, i la T-50/30 valdrà 17,1 euros. Per altra banda, la T-MES passa de costar 23,3 a 24 euros.

La targeta per fer 10 viatges en una mateixa zona de Lleida també serà 15 cèntims més cara el 2024 en comparació amb el 2023, però continua essent la més barata de Catalunya amb només 5,15 euros amb les bonificacions del 50% del cost. La T-10/30 valdrà 10 cèntims més (4,10) i la T-50/30 costarà mig euro més, arribant als 15,75 euros. Per últim, la T-MES costarà 20,7 i serà 60 cèntims més cara que aquest 2023.

Podeu consultar les tarifes del transport públic de Barcelona i rodalia del 2024 a continuació:

Dolors Feliu marca com una de les fites del 2024 la llista cívica, que es votarà el primer trimestre

La presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Dolors Feliu, ha felicitat els socis de l’entitat per Cap d’Any amb un missatge enregistrat al Fossar de les Moreres, a Barcelona, on repassa el paper de l’ANC durant el 2023 i enumera els grans punts en què l’entitat se centrarà l’any vinent. En destaca la preparació d’una llista cívica independentista per a presentar-se a les eleccions catalanes. Una iniciativa que els socis encara han de ratificar en una votació el primer trimestre de l’any.

“Proposem un nou instrument per a combatre l’immobilisme dels partits: una llista cívica. Una agrupació d’electors a les properes eleccions al parlament amb l’objectiu de fer un nou embat”, ha dit. A més, ha reclamat que les institucions i les mobilitzacions al carrer vagin juntes per a assolir definitivament la independència.

Feliu ha destacat que enguany l’ANC havia estat incòmoda per a un sector de l’independentisme i ha lamentat que alguns partits hagin canviat d’estratègia investint un president espanyol. “Estem a punt de deixar enrere l’any 2023, un any en què l’Assemblea ha recuperat el pols de la mobilització als carrers i ha mantingut el compromís amb la via unilateral, l’única via per a arribar a la independència”, diu. Feliu recorda la manifestació de la Diada i el Primer d’Octubre, però també les mobilitzacions que van convocar contra la cimera a Barcelona de Pedro Sánchez i Emmanuel Macron.

L’aire de la Plana de Vic és extremadament desfavorable per la contaminació

La qualitat de l’aire a la Plana de Vic (Osona) aquest matí és “extremadament desfavorable” pels valors alts de partícules en suspensió. Coincideixen en aquesta valoració les dades aportades per la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de Catalunya i les de BreezoMeter, el braç de Google que monitora la qualitat de l’aire arreu del món, tot i que donen valors diferents.

Segons les dades de la XVPCA, les partícules en suspensió amb un diàmetre inferior a 10 µm (PM10) que hi ha a Manlleu són de 191 µg/m³. Segons l’Índex Català de Qualitat de l’Aire (ICQA) per sobre dels 150 µg/m³ ja es considera extremadament desfavorable. De fet, ja seria desfavorable a partir dels 51 µg/m³, i només es pot considerar bona si és per sota de 20 µg/m³. També sobresurt negativament el valor de les partícules amb un diàmetre inferior a 2,5 µm (PM2.5), que a Manlleu és de 104 µg/m³. Supera de llarg el llindar marcat com a extremadament desfavorable, marcat en 75 µg/m³, que per a ser considerat bo hauria de ser inferior a 10 µg/m³. En canvi, a Manlleu els valors de diòxid de nitrogen (NO2), diòxid de sofre (SO2) i ozó troposfèric (O3) són bons.

L’estació de la XVPCA que hi ha més a prop de la de Manlleu és a Vic, tot i que no mesura les PM2.5. Ací, els valors de les PM10 són de 44 µg/m³. El valor de l’O3 és bo i el de l’NO2, relativament bo.

Els valors de Manlleu avui són els pitjors del país, seguit dels de Lleida, que obté una valoració general de l’aire molt desfavorable. Això és degut a les PM2.5, que són de 56 µg/m³, i les PM10, de 62 µg/m³. Els valors d’SO2, O3, NO2, i CO (monòxid de carboni) són bons. També hi ha valors generals desfavorables a Granollers, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Igualada, Juneda i Gandesa.

BreezoMeter, en canvi, estén la qualificació d’aire extremadament desfavorable a gran part de la Plana de Vic, i nord enllà. Segons els seus mesuraments, a Manlleu les PM2.5 són 81 µg/m³, el mateix valor que tenen les PM10; a Vic tant les PM2.5 com les PM10 són de 91 µg/m³; a Torelló tots dos valors són de 82 µg/m³; i a Tona, de 80 µg/m³. També destaca com a extremadament desfavorables tots dos valors a Olot (73 µg/m³) i Ripoll (70 µg/m³ les PM2.5 i 64 µg/m³ les PM10).

Ahir la Generalitat de Catalunya va activar l’avís preventiu per contaminació de PM10 a la zona de protecció especial, els quaranta municipis de la rodalia de Barcelona (inclou les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Occidental i Vallès Oriental) que superen habitualment els nivells de contaminació en NO2 i PM10 marcats per la Unió Europea. L’alerta es va decretar perquè el dia abans en més d’una estació s’havien registrat valors de PM10 superiors a 50 µg/m³ i la previsió era que es mantinguessin durant el dia.

Un incendi al BonÀrea de Guissona causa una fuita d’amoníac i deixa un ferit lleu

Protecció Civil ha activat l’alerta de Pla Especial d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (Plaseqcat) per un incendi a l’empresa BonÀrea de Guissona (Segarra) que ha originat una fuita d’amoníac i ha deixat un ferit lleu.

Segons un missatge a Twitter, l’empresa ha evacuat quinze treballadors i els bombers de la Generalitat hi han dut tretze dotacions. “Hem localitzat el foc en un compressor d’amoníac a la sala d’elaborats de l’empresa”, han anunciat els bombers en un altre piulet. L’incendi ha causat una fuita d’aquesta substància tòxica i ha deixat un ferit lleu. A hores d’ara els bombers de la Generalitat consideren l’incendi apagat i la fuita controlada.

Fonts del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) han dit que hi havia desplaçat dues unitats, i que hi ha una persona ferida lleu, però que no ha estat atesa, perquè ella mateixa ha anat fins a un centre d’atenció primària. També hi intervenen membres del Grup de Suport en Riscos Tecnològics (GRIP).

Tot els treballadors han sortit pel seu compte. Les flames s’han pogut controlar i apagar ràpidament, tot i que el foc ha originat una columna de fum.

Actualització alerta #PLASEQCAT

Incendi i fuita controlada per @bomberscat https://t.co/QA8gLRQlqn

— Protecció civil (@emergenciescat) December 29, 2023

Els III Premis El Temps de les Arts ja tenen guardonats

Anit es van donar a conèixer els vuit projectes guanyadors dels III Premis El Temps de les Arts a través d’un programa dirigit per Lluís Danés i emès simultàniament per TV3, Televisió d’Andorra i Catalan TV de l’Alguer. Malgrat que en les edicions anteriors aquest mateix programa el van poder veure tots els espectadors dels Països Catalans, enguany, les televisions d’IB3 i À Punt, no n’han autoritzat l’emissió.

El principal guardó en la categoria d’arts visuals s’ha atorgat a la programació transversal “De rerum natura”, presentada per BÒLIT, Centre d’Art Contemporani de Girona, sota la direcció artística d’Ingrid Guardiola. Aquesta programació fixa conté exposicions, debats i unes quantes activitats que tracten sobre ecosistemes, sostenibilitat i emergència climàtica.   

Pel que fa a música clàssica, el guanyador és el projecte “Lectures différentes”, presentat per Kebyart. El jurat destaca d’aquesta obra “el compromís artístic amb l’excel·lència del quartet de saxos, la qualitat interpretativa i d’arranjaments, l’aposta per compositors actuals i la interpretació del repertori clàssic adaptat a un nou ensemble no tradicional”.

En la categoria de música popular, el jurat assenyala l’àlbum La boca aigua, presentat per Renaldo & Clara. El jurat va considerar l’obra mereixedora del principal premi per “la persistència i saber mantenir-se i reinventar-se en cada disc, amb un esperit de superació que el nou disc deixa fora de dubte”.

En arts escèniques, dos projectes distingits Ex Aequo, “nilak”, d’últim vals, que presenta circ teatre itinerant, que planteja un model a través d’un projecte artístic, social i cultural per apropar les arts escèniques contemporànies a tot el territori català, a la vegada que posa en valor els espais ja existents. I “On comença el bosc acaba el poble”, presentat per Monte Isla, una peça sobre la idea de natura, sobre com la mirem i la representem.

Per a la categoria d’arquitectura, la primera opció del jurat és 48 habitatges de Protecció Pública a Magaluf, Calvià, presentat per LLOC Arquitectes, Adrà Talens i Itziar Lafuente. Aquest projecte té com a objecte principal donar resposta a la crisi habitacional i climàtica a l’àmbit de les Illes.

La categoria de patrimoni, altrament, va distingir l’exposició Tros de dona, presentat pel Museu de la Vida Rural, una mostra que se centra en reivindicar el paper de les dones al llarg de la història i valora les moltes tasques diàries i necessàries pel sosteniment de la vida.

Finalment, en la categoria de cinema experimental, que era la novetat d’enguany, l’audiovisual guanyador fou Venezia Palcoscenico, d’Antoni Pinent, un conjunt de curts de films americans, italians i britànics situats a la ciutat de Venècia.

Els creadors i projectes guardonats han rebut un Gra de sorra, obra dissenyada per l’artista Perejaume, i una remuneració econòmica de tres mil euros. Tots els projectes es podran veure i consultar en el web oficial dels premis.

Els guardons dels III Premis El Temps de les Arts, impulsats per la Fundació Francesc Eiximenis i amb la col·laboració de la Federació Llull i la Xarxa Vives d’Universitats, són una iniciativa per reconèixer la creativitat i la innovació artística i cultural de tots els territoris de parla catalana. La pel·lícula s’ha rodat en la simbòlica antiga pressó la Model de Barcelona, coincidint amb els respectius cent anys dels naixements d’Antoni Tàpies i Vicent Andrés Estellés, i l’assassinat de Salvador Puig Antich en aquesta presó, ara farà cinquanta anys.

El nou disc dels Amics de les Arts es publicarà el 5 de març

Els Amics de les Arts han anunciat que el seu nou disc, titulat Les paraules que triem no dir, es publicarà el 5 de març del 2024. Ho van fer públic durant el primer dels dos concerts especials de Nadal que el grup ofereix a la sala barcelonina la Paloma. El trio ha repassat el seu repertori i ha comptat amb algunes col·laboracions, entre les quals destaca la de l’Orfeó Català, amb qui ha interpretat “Vides llunyanes” i “Louisiana o els camps de cotó”, que ha emocionat visiblement al públic. També ha pujat a l’escenari el cantant Lildami, amb qui han fet per primer cop en directe la cançó “Saps fer-ho”.

El grup format per Joan Enric Barceló, Ferran Piqué i Dani Alegret han començat el concert interpretant diverses nadales i, al llarg de gairebé dues hores, han fet un repàs del seu repertori amb algunes de les cançons mítiques com “Jean Luc”, “4-3-3” o “Les coses”. La sala la Paloma s’ha impregnat d’un ambient molt nadalenc i en algunes ocasions fins i tot a l’escenari s’ha simulat que estava nevant. És el primer cop que fan un concert de Nadal i han dit que per ells era molt especial.

Avui els Amics de les Arts repetiran el recital a la mateixa sala, també amb les entrades exhaurides, i després faran una petita aturada de concerts fins a finals de febrer. Tot i això, el grup ha assegurat que continuarà a ple rendiment durant el pròxim any.

La inflació a l’estat espanyol es modera al 3,1% al desembre

La inflació a l’estat espanyol es modera al 3,1% al desembre, una dècima menys que al novembre, a causa de l’estabilitat dels preus dels aliments i begudes no alcohòliques, i l’evolució de l’electricitat.

Segons la dada avançada de l’índex de preus de consum (IPC) publicat avui per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la taxa anual de la inflació subjacent -sense aliments no elaborats ni productes energètics- s’ha moderat al desembre set dècimes, fins a arribar al 3,8%, la més baixa des de març de l’any passat.

Sánchez tria Carlos Cuerpo nou ministre d’Economia espanyol

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que Carlos Cuerpo, fins ara secretari general del Tresor i finançament internacional, serà el nou ministre d’Economia del seu executiu en substitució de Nadia Calviño, que a partir de l’1 de gener serà la nova presidenta del Banc Europeu d’Inversions. “La solvència i l’honestedat en defineixen la trajectòria. Extremeny, format en la universitat pública d’Extremadura i en centres internacionals prestigiosos. Carlos Cuerpo és doctor en economia i tècnic comercial de l’estat. Es tracta d’un professional jove, però de competència acreditada”, ha dit Sánchez, que n’ha remarcat el prestigi.

“El nou ministre és coneixedor a fons de l’administració pública i de la política econòmica, després de molts anys de gestió, en gran part a dins del departament que ara dirigirà. Un europeista convençut, un professional honest, sense més servitud que el servei públic i sense cap altra agenda que ser útil al seu país”, ha afegit.

Cuerpo no serà vice-president primer, com sí que ho era Calviño. El càrrec de número dos del govern serà per María Jesús Montero, ministra d’Hisenda, que recentment va ser nomenada vice-presidenta quarta i ara Sánchez reforça la gran confiança que li té. De fet, durant la legislatura anterior va ser la portaveu del govern espanyol. Amb aquest moviment, desapareix la vice-presidència quarta, creada fa pocs mesos amb el nomenament del nou govern de PSOE i Sumar.

Per últim, Sánchez ha anunciat que la secretaria d’estat de Funció pública, que fins ara depenia del ministeri d’Hisenda, passa al de Transformació digital, dirigit per José Luís Escribá. Així doncs, el nom del ministeri passa a ser de Transformació digital i per a la funció pública. “Amb aquesta decisió pretenem reforçar la decisió de tenir una administració moderna, més àgil, eficient, que aprofiti totes les oportunitats de la digitalització i la intel·ligència artificial per a millorar la qualitat dels serveis públics”, ha raonat.

L’estat de Maine també exclou Trump de les primàries per a les eleccions dels EUA

La secretària d’estat de Maine (EUA), Shenna Bellows, la màxima autoritat electoral d’aquest estat, ha exclòs Donald Trump de les primàries estatals del Partit Republicà de cara a les eleccions presidencials de 2024, ja que considera que no és un candidat elegible pel seu paper en l’assalt al Capitoli. Trump pot recórrer la decisió, que l’haurà de resoldre el Tribunal Suprem perquè aquesta mateixa decisió s’ha portat a altres estats, amb decisions diferents. D’una banda, Michigan o Minnesota s’han oposat a peticions similars, però Colorado va ser el primer que va accedir a barrar el pas de Trump a presentar-se a les primàries.

Trump encén les alarmes fent servir conceptes copiats de Hitler com a arguments de campanya

“No arribo a aquesta conclusió a la lleugera. La democràcia és sagrada (…) Sóc conscient que cap secretari d’estat ha privat mai a un candidat presidencial de l’accés a les urnes basant-se en la secció tres de la catorzena esmena [de la constitució dels EUA]. No obstant això, també sóc conscient que cap candidat presidencial ha participat mai en una insurrecció”, ha dit. Bellows, que és demòcrata, diu que ha arribat a la conclusió que Trump, durant mesos, i culminant el 6 de gener de 2021, va utilitzar una narrativa falsa de frau electoral per inflamar els seus partidaris i dirigir-los al Capitoli per evitar la certificació de les eleccions de 2020 i la transferència pacífica de poder.

Així mateix, ha dit: “Trump era conscient de la probabilitat de violència i, almenys inicialment, va recolzar-ne l’ús, ja que va animar-la amb una retòrica incendiària i no va prendre cap mesura oportuna per aturar-la.” Per això, creu que les peticions ocasionals als seus simpatitzants que “fossin pacífics i facin costat a l’aplicació de la llei (…) no esborra la seva conducta”.

“Els esdeveniments del 6 de gener de 2021 van ser tràgics i sense precedents. Van ser un atac no només al Capitoli i als funcionaris de govern, sinó també a l’estat de dret. Les proves demostren que va passar instàncies del president sortint i amb el seu coneixement i suport. La constitució nord-americana no tolera un atac als fonaments del nostre govern”, diu en un document, on justifica que això l’obliga a actuar i donar-hi resposta.

L’equip de campanya de Trump, que ha anunciat que presentarà un recurs, ha denunciat la mesura i ha atacat Bellows, a qui ha tractat “d’esquerra virulenta i una demòcrata hiperpartidista” partidària de Joe Biden, actual president dels EUA. “Som testimonis, en temps real, de l’intent de robatori d’unes eleccions i de la privació del dret al vot del votant nord-americà. No s’equivoquin, aquests esforços partidistes d’interferència electoral són un assalt hostil a la democràcia dels Estats Units”, ha dit.

La catorzena esmena de la constitució dels EUA prohibeix que qualsevol persona que hagi jurat la constitució i hagi participat en una insurrecció pugui tornar a ocupar un càrrec públic.

Les portades del divendres 29 de desembre de 2023

 

Diari Bondia:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d'Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

Andorra constitueix els nous comuns després de les eleccions del dia 17

Andorra ha viscut avui la jornada de constitució dels nous comuns sorgits de les eleccions del 17 de desembre i que començaran el seu mandat el primer de gener. Les set parròquies han fet els seus plens per triar els nous cònsols i consellers.

La principal anècdota s’ha donat a Escaldes-Engordany, la segona parròquia més poblada del país, on Rosa Gili, de Consens i que repeteix com a cònsol, no ha pogut jurar el càrrec perquè estava malalta. Tot i això, la sessió s’ha desenvolupat amb normalitat i la resta de membres de la corporació han pres possessió del seu càrrec.

El renovat cònsol menor d’Escaldes-Engordany, Quim Dolsa, ha desitjat els “majors encerts” als nous membres del comú i ha situat les accions per contribuir a solucionar el problema de l’habitatge entre els objectius prioritaris. La consellera de la minoria demòcrata, Anna Garcia, ha destacat la voluntat de fer un treball constructiu durant els quatre anys vinents.

A la capital, Andorra la Vella, hi ha hagut relleu i l’equip d’Enclar, encapçalat per Sergi González i Olalla Losada, ha accedit a la nova majoria comunal, deixant a l’oposició al cònsol sortint, el demòcrata David Astrié, acompanyat del seu ex-cónsol menor, Miquel Canturri, i Rosa Maria Sabaté. Astrié, en el seu discurs de comiat, ha destacat que finalitzava la seva etapa “amb el cap ben alt”, assegurant que haver estat cònsol ha estat una de les millors experiències que ha viscut.  El seu successor s’ha compromès a obrir les portes del seu despatx per escoltar a la ciutadania i ha afirmat que inicia el càrrec amb “moltes ganes i molta il·lusió”.

A Sant Julià de Lòria també s’ha renovat la corporació, i Cerni Cairat i Sofia Cortesao, de Desperta Laurèdia, han pres el relleu a Josep Majoral i Mireia Codina d’Unió Laurediana, que ara queden en la minoria. Cairat ha allargat la mà a Majoral afirmant que “només hi ha un únic poble”, mentre que Majoral ha anunciat una oposició reflexiva, destacant que marxa amb molt treball fet, ha dit literalment.

A la Maçana, la fins ara cònsol menor, Eva Sansa, ha jurat com a nova cònsol major, després de guanyar les eleccions amb la candidatura de Ciutadans Compromesos. Sansa, que té Roger Fité com a cònsol menor, ha afirmat que les dues grans prioritats són la gestió de l’aigua i la revisió del pla d’urbanisme. El conseller de la minoria, Guillem Forné, ha dit que comença amb il·lusió, textualment, i que preveu una oposició “100% constructiva”.

Dubtes

A Ordino, Maria del Mar Mengi i Eduard Bringué, de la candidatura ACO+Demòcrates, han jurat com a cònsol major i menor, respectivament, substituint Josep Ángel Mortés i Eva Choy que finalitzen etapa política. L’oposició a Ordino estarà encapçalada per Enric Dolsa, d’Units per Ordino, que ha manifestat dubtes sobre els resultats electorals: “No s’ho creuen ni ells”, ha dit.

Dolsa ha manifestat públicament dubtes sobre el procés de vot per dipòsit judicial i ha manifestat que el partit “no ha acabat, queda la pròrroga i els penals”, fent referència al fet que no descarta recórrer els resultats als tribunals. Per la seva banda, la nova cònsol ha respost que posant en dubte el sistema “es fa un trist servei a la democràcia”.

Finalment, a Canillo, Jordi Alcobé ha substituït Francesc Camp com a cònsol major i té Marc Casal que revalida el seu càrrec com a cònsol menor. Camp s’ha acomiadat destacant la revisió del pla d’urbanisme que, segons les seves paraules, marcarà tendència, mentre que Alcobé ha assegurat que és un “privilegi i un honor” assumir el càrrec i ha valorat prendre el relleu en la gestió amb un comú sanejat.

Detinguts dos activistes antibel·licistes per haver llançat pintura sobre un tanc a l’Expojove

Agents de la policia espanyola han detingut un home i una dona en relació amb la protesta antimilitarista de dimarts a la fira infantil i juvenil Expojove en què van llançar pintura de color rosa sobre un tanc de l’exèrcit espanyol, “causant danys en aquest”, segons ha informat la policia. Els detinguts són un home de cinquanta-quatre anys i una dona de quaranta anys, acusats de delictes de danys i contra les institucions de l’Estat.

La Brigada Provincial d’Informació de València continua amb les investigacions i “no es descarten noves detencions”. Els fets van passar aquest dimarts, el primer dia de la fira Expojove, organitzada per l’Ajuntament de València. La presència de l’exèrcit al certamen va motivar una concentració a l’exterior i una acció en què dues persones van pujar a un tanc militar i van abocar pintura rosa sobre la roba i sobre el vehicle en senyal de protesta, mostrant cartells amb el lema “les armes no eduquen” i “la guerra no és un joc”. La Policia Local va identificar aleshores les dues persones.

536 fitxes

“Aquest és el moment que he triat per vomitar en una galleda.” Cito, no a l’atzar, la secció 520 de la novel·la de Mary Robison Why Did I Ever (2001), novel·la que desafortunadíssimament no tenim en català, però sí en castellà (Malastierras, 2021, traducció de Ce Santiago). Em sap greu, en aquest cas concret, no poder-la llegir en català, perquè traduir aquesta mena d’obres aporta no solament als lectors sinó també al sistema literari sencer i per descomptat a la llengua. Traduir Mary Robison al català ens aniria tan bé, tan bé com quan Yannick Garcia va traduir Lydia Davis (Ni puc ni vull, 2015, Edicions de 1984), que veus que la teva llengua pot acollir una senyora autora com la Davis, una autora que (si fem servir clixés fàcils) és de les que trenca esquemes, que no hi ha manera de classificar-la, aquelles autores que per descriure què i com escriuen et perds perquè no es pot explicar, perquè el que fan (segon i espero que últim clixé) té moltes capes.

Ja tinc Mary Robison al mateix prestatge mental que Lydia Davis, Ottessa Moshfegh, Anne Beatie, Grace Paley, Amy Hempel, Debora Eisenberg, Sarah Maguso, Cynthia Ozick i Lorrie Moore, i en un raconet també hi ha Donald Barthelme o Stephen Dixon, perquè totes aquestes senyores m’interessen molt, molt més que ells, perquè s’arrisquen més.

I ara torno a la frase de Robison que obre aquest article, l’últim de l’any. Deia que la frase correspon a la secció 520. Secció? No he dit que era una novel·la? És una novel·la amb 536 apartats o seccions o capítols o peces o com en vulgueu dir. Mary Robison (Washington, 1949) diu la llegenda (perdó, deu ser cert, eh, però aquests making of sempre em desperten molts dubtes, sobretot si els trobo descrits gairebé amb les mateixes paraules a tots els articles, crítiques i ressenyes que llegeixo) que es va quedar bloquejada durant deu anys, quan ja era una narradora reconeguda, i mentre treballava corregint guions de cinema, va anar omplint fitxes amb idees, frases, escenes… I deu anys després, en tenia 536, les va ajuntar i en va sortir aquesta novel·la. Màgia. No ho diuen així però sembla que ho vulguin dir així. La mania d’entendre el temps de l’escriptor com un temps que sempre ha de ser productiu, que sempre ha de donar resultats, i immediats. Sort, Mary, sort que de les cinc-centes fitxes en va acabar sortint una novel·la, perquè si no, quin munt de temps perdut, oi? M’exalto.

De 536, la 520, quan en falten ben poques per arribar al final, diu: “Aquest és el moment que he triat per vomitar en una galleda.” No sé ni sabré mai si aquesta frase vol dir alguna cosa més del que vol dir d’entrada, no ho sé i em sembla perfectíssim no saber-ho, haver de decidir si li dono una volta més o la deixo descansar en el seu sentit literal. Imagino que me la trobo en anglès i l’he de traduir, imagino tot el que em pot passar pel cap rumiant com traduir-la. Triar el moment per vomitar, tot el que això diu o ens pot dir. Fitxa 520 de 536. Sí, és clar, ara corro a empassar-me que aquesta novel·la és només una suma de fitxes que ajuden una autora a sortir d’una crisi creativa. Aquesta simplificació fa tant de mal, tot per la llegenda, tot fora del text, tota la llegenda fora del text.

Potser va ser la mateixa Robison qui va voler que es definís així la seva novel·la, quan la va publicar fa vint-i-dos anys. Quan devia començar a escriure aquestes fitxes, doncs? Fa trenta-dos anys? No sabré com dir-vos que heu de llegir aquesta novel·la que no sigui així com ho estic fent ara, perquè tot i que segurament deu ser l’última novel·la que llegiré aquest 2023, sé que serà la meva preferida, i això que tots aquells noms que he dit abans els he llegit o rellegit durant aquest any, també. Però si he de fer balanç de l’any, em quedo amb els contes de Moshfegh i la novel·la de Robison. I al 2024 li demano Robison en català, un recull de contes, o una tria, si pot ser, o aquesta novel·la, que segur que la tornaré a llegir tard o d’hora, però que si sortís en català la tornaria a llegir demà mateix.

Però com escriu Robison, més enllà de les fitxes? Robison diuen que és la fundadora del minimalisme, que és hereva de Richard Ford, Raymond Carver i Tobias Wolff, i que tot i que té moltes coses en comú amb aquell realisme brut, en realitat, per la forma, s’acosta molt més a la postmodernitat fragmentada de David Foster Wallace. Quin munt de noms que han sortit fins ara, eh? En aquest paràgraf són tot homes, però jo ja us he dit abans en quina constel·lació de dones la situo, i és allà on la vull llegir.

Què fa Robison? Robison escriu l’essencial, d’aquí el minimalisme, escriu amb un humor que és mala llet i riure histèric, aquell riure de quan estàs dient de broma una cosa que no goses dir seriosament, una cosa que surt del més abismal dels teus dintres. Aquell riure de no controlar, de viure sempre dins d’una pressa, una velocitat vital, trista, absurda, cansada, però trobar sempre la manera de dir-la, aquesta vida quotidiana. La vida quotidiana de Robison, la que ella escriu, és aquella vida quotidiana que no és fotogènica ni versemblant ni coherent, és pura intempèrie, perquè “vida quotidiana” no vol dir res per si sola, no determina qualificativament com és el teu dia a dia, no et garanteix res, vida quotidiana pot ser caos, desordre, descontrol, derrota, cansament, sordidesa…, cada dia, fins que tot es torna quotidià i ja tens l’expressió “vida quotidiana” que truca a la porta carregant una sèrie d’imatges ben diferents de les previsibles. Robison fa això, el riure histèric, l’escriptura essencial, el fragment que retrata a pinzellades gruixudes l’absurditat del món, i sobretot aquesta autoexploració de la protagonista que prova d’entendre’s i d’entendre el seu entorn amb aquesta quotidianitat tan devastada com a paisatge de fons.

Torno a les fitxes. Si llegiu la novel·la de Robison, la llegenda de les fitxes se us anirà desmuntant a mesura que avanceu en la lectura. No són 536 fitxes escrites a la desesperada per superar una crisi, les fitxes capturen la crisi, la descriuen de la manera més fidel que es pot descriure el moment vital que travessa el personatge de la Money de Mary Robison, per peces, per contrastos, per contradiccions, per frases, per udols, perquè és una cosa mutant, i no es pot capturar sencera amb les paraules, només crear-li l’ambient perquè qui llegeix se l’afiguri a mida, a mida de la seva lectura. Això fa Robison. Ara diguem que són 536 fitxes escrites durant deu anys de crisi, va. No diré que és injust perquè no és una qüestió de justícia, diré que és obscè.

Aquells deu anys són, per descomptat, moltes més fitxes, i aquelles fitxes, les 536 que acaben conformant la novel·la, s’han pensat, s’han escrit, s’han reescrit i s’han reordenat i han sortit totes del cap de Robison, de la seva creativitat en crisi. En crisi? Potser ella mateixa en va haver de dir crisi, d’aquell llarg període sense publicar (dic publicar, no dic escriure), perquè el mercat editorial et dóna o per mort o per creativament eixut quan passes més de dos anys sense publicar res. Robison estava escrivint, aquells deu anys. Aquestes 536 seccions que conformen Why Did I Ever han estat rumiades, mesurades, pensades, valorades, sospesades, durant deu anys, potser el que s’hauria de dir, si no ens deixéssim endur tant pels dimonis del màrqueting, és que Mary Robison va estar deu anys escrivint aquesta novel·la. I això, això de segons quins autors (he dit autors, no autores) se sol dir, sí, i és sinònim de cosa bona, de qualitat, de cosa rumiada, de gran obra, perquè normalment ve de la mà d’un llibrot gruixut, un totxo, llarg, dens, documentat, atapeït (estic simplificant, estic generalitzant, respireu). Ah, però Mary Robison, després de deu anys, que ens dóna? Una novel·la de dues-centes pàgines que ni tan sols són plenes, perquè hi ha seccions de dues línies i seccions de quatre i la que ocupa més potser arriba a dues pàgines. Deu anys per a això? Com ho vendrem? La gent és idiota, no entendrà que algú hagi necessitat deu anys per escriure només dues-centes pàgines. Encara que fos la mateixa Robison la que decidís dir-ne crisi, la culpa és indubtablement de l’obscenitat del mercat editorial, que pot reduir una novel·la intel·ligentíssima a una suma de fitxes després d’una crisi.

“Seurem aquí. Seuré aquí. Esperaré, i que sembli que espero com si de manera natural preferís estar aquí plantada sense llibre ni tabac mentre sec a esperar aquí” (secció 459), i jo seuré al costat de la Money, i de Mary Robison, a esperar que la puguem llegir en català, i a esperar tant com calgui fins que publiqui un altre llibre, perquè la gràcia d’escriure una novel·la de dues-centes pàgines en deu anys vols que et digui quina és? Que es pot llegir repetides vegades, que és inesgotable, perquè aquesta fragmentació, aquest minimalisme, s’aconsegueix només si saps que tens tot el temps del món per omplir i buidar el que escrius, tot el temps del món encara que per fer-ho hi surtis perdent perquè després algú, de tot aquest esforç, en dirà crisi perquè no sabrà com dir-ne, en un món on tot s’aconsegueix cada vegada més de pressa.

La manifestació de la Diada de Mallorca, la primera gran mobilització contra les polítiques de PP i Vox

La d’aquest dia 30 és la primera gran data en què la societat de les Illes –i, en concret, de Mallorca– tindrà l’oportunitat de posar de manifest el seu rebuig a les polítiques del govern del PP i Vox contra el català i a la retallada d’altres drets fonamentals. La manifestació sobiranista per la Diada de Mallorca –dissabte a les 18.00 al passeig del Born de Palma– té un lema clar: “Mallorca antifeixista, Mallorca en català: autodeterminació!”. Convocada per la plataforma 31D –Grup Blanquerna, Més per Mallorca, STEI i Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM)– la manifestació coincidirà, com cada any, amb la convocada també per l’esquerra independentista de Mallorca –Alerta Solidària, Arran, Cos, CUP, Endavant i el SEPC.

Vox marca el rumb de Prohens: el PP ha arribat a un punt de no-retorn?

“Esperem que la gent respongui a la crida per molts motius. Aquest govern està disposat a arribar a l’enfrontament per temes lingüístics i culturals i a l’eliminació de drets. Hi ha prou raons perquè, si la gent estima allò que és seu, es mobilitzi.” Ho diu el portaveu de l’ASM, Joan Planes, que es mostra ben contundent, i afegeix: “Amb quatre anys d’aquest govern, pot ser que Mallorca ja no la conegui ningú. És ben necessari llevar-nos la son de les orelles i mobilitzar-nos.”

Per la seva banda, els convocants de l’esquerra independentista de Mallorca també defensen que enguany cal una “mobilització àmplia i contundent”, i diuen que aquesta Diada serà “un clam antifeixista i en defensa de la nostra llengua”, amb “l’horitzó posat en la independència, el socialisme i el feminisme dels Països Catalans”.

Crispació social

La manifestació arriba en un moment de crispació. Amb menys de mitja legislatura de Prohens n’hi ha hagut prou per a encendre els ànims de bona part de la societat civil. N’és un exemple el moviment que hi ha hagut a les escoles per a reactivar les assemblees de docents, cosa que no passava d’ençà que governava José Ramón Bauzá, i la campanya de “La llengua no es toca”, a la qual s’han adherit més de 170 centres arran dels intents del PP i Vox de segregar l’alumnat per motius lingüístics.

“Veiem que el PP i Vox, després d’una escissió per part dels segons dels primers, han fet una reunificació del que eren abans. Tenen les seves dèries: dur a terme qüestions socials neoliberals i atacar la identitat pròpia”, explica Planas, que diu que veu amb molta preocupació la situació política actual, tot i que pensa que les entitats cíviques s’han decidit clarament per no fer cap pas enrere i no deixar cap acció sense resposta.

Planas parafraseja Lluís Companys: “Tornarem a patir, tornarem a lluitar, però estem ben convençuts que tornarem a vèncer.” Diu que, després de molts segles de repressió colonial, continuen vius i il·lusionats per lluitar per defensar la identitat, la llengua i la cultura pròpies. “És una situació dramàtica i d’urgència”, subratlla.

Canvi de data de la Diada

Un dels altres motius pels quals pren força aquesta manifestació és perquè serà la darrera vegada que, oficialment i de moment, se celebri la Diada el 31 de desembre. En el Consell de Mallorca, el PP ha optat per recuperar la data del 12 de setembre i defuig del seu tret fundacional. Cal recordar que va ser el 31 de desembre quan les tropes de Jaume I varen entrar a Madina Mayurqa i quan, històricament, es commemora la data de naixement del Regne de Mallorca i l’entrada de l’illa a la cultura catalana i al món occidental.
“La Diada Nacional de Mallorca sempre serà dia 31 de desembre, quan vam néixer com a poble i entorn la llengua i la cultura catalana”, diu Planas. I afegeix: “És important mostrar que Mallorca està ben determinada a no deixar-se trepitjar per l’allau de la dreta i l’extrema dreta.”

Per part de l’esquerra independentista, també deixen clar en un comunicat el rebuig al canvi de data, atès que el 31 de desembre compta amb un llarg recorregut històric i una tradició de participació popular potent. Expliquen que, a més d’una reivindicació cívica de la catalanitat de Mallorca, és de fa més de tres dècades l’escenari de mobilització política pels drets socials i nacionals del poble de Mallorca.

Per aquest motiu, critiquen que el canvi de data “és un element més del programa espanyolitzador i ultraconservador del PP i Vox”, i que és fruit de la por dels partits al projecte que representa l’autodeterminació dels Països Catalans. De fet, recorden que el precedent d’escollir la data del 12 de setembre va ser en l’era de Jaume Matas i Antònia Munar per motius anticatalanistes.

A les 20.00, que és quan es preveu que acabi la manifestació a la plaça del Tub, la periodista Margalida Solivellas llegirà el manifest de la plataforma 31D. Per part de l’esquerra independentista, també hi haurà un acte polític i concerts d’Al-Mayurqa, Tesa i Fades.

L’economia afluixarà el pas durant el 2024

L’última dada oficial sobre el creixement del 2023 la va fornir l’Institut d’Estatística espanyol (INE), que va confirmar el creixement del PIB el tercer trimestre d’un 0,3%, una dècima menys que el trimestre anterior, tal com reflectia l’avanç d’aquest indicador que havia publicat a l’octubre. L’INE també va certificar la dada avançada del creixement interanual d’un 1,8% respecte del juliol-setembre del 2022, i això vol dir dues dècimes menys que el trimestre anterior. Ja vaig comentar la setmana passada (a la Píndola del dijous 21) que l’any s’acabaria amb un lleuger pendent i mirant cap avall.

I així començarem el 2024. Amb plena desacceleració i entomant tan bé com puguem l’herència d’un exercici, que, finalment, haurà estat millor que no es preveia, però que pot tenir efectes retardats. Sembla que, en les previsions, hi ha acord entre els analistes que s’hi dediquen. L’últim a fer-ne una explicació detallada ha estat el Banc d’Espanya, el dia 22. I se’n destaca que el PIB creixerà d’un 1,6% el 2024, dues dècimes menys que no es preveia ara fa tres mesos.

Segons que apunta, hi ha dues raons fonamentals darrere aquesta rebaixa de previsions per a l’any vinent. La primera és que el 2024 serà l’any en què es veuran amb més intensitat els efectes de les pujades de tipus d’interès en els comptes de les empreses i les famílies; i la segona és que es reduirà lleugerament el consum domèstic, que ha estat la principal sustentació de l’economia aquests darrers trimestres, perquè de les exportacions no se n’espera gran cosa, veient les previsions que s’han fet en les cases dels nostres principals clients.

De totes maneres, el canvi més gros en les previsions del Banc d’Espanya respecte de les del setembre té a veure amb la inflació prevista per a l’any que ve. Els nous comptes rebaixen molt fortament els càlculs d’augments de preus, fins al 3,3% el 2024, un punt menys que la previsió feta al setembre. Amb tot, adverteix: “Aquestes previsions estan molt condicionades per l’expiració de les mesures per a contenir la pujada dels preus en matèria energètica.” Respecte de l’extensió d’aquestes mesures de suport, el govern espanyol ja ha dit que sospesa de prorrogar-ne almenys una part, però no ha dit quines mesures concretes.

Si l’economia no creix tant, també s’alentirà el mercat laboral, com ja ha començat a fer aquests últims mesos. Un dels aspectes notables de l’any que deixem és el desajust entre les necessitats de les empreses i l’oferta dels desocupats. La distància és cada vegada més gran. El Banc d’Espanya acaba de publicar una enquesta en què s’observa el nombre màxim de vacants de tota la sèrie històrica, amb 155.000 sense cobrir. I no cal dir que aquest desajust entre l’oferta i la demanda de mà d’obra és inversemblant, atès que la taxa de desocupació és la més elevada de les economies desenvolupades, al voltant del 13%. Es preveu que el 2024 baixarà un puntet, però la taxa estatal probablement continuarà al capdamunt del rànquing europeu.

Els analistes de Funcas, en relació amb la desacceleració del 2024, hi afegeixen un altre motiu: que alguns dels actuals factors de creixement perdran impuls. Parlen de la “normalització” del turisme –no creixerà com enguany– i dels acords de recuperació de poder adquisitiu dels salaris. D’una altra banda, també anticipen que es reduirà l’aportació del consum públic, d’acord amb la pròxima reactivació de les regles fiscals europees, que recomanen de retallar la despesa.

I apunten un fet que em sembla interessant: la cadència del creixement, que seria oposada a la de l’any 2023. L’avanç del PIB, diuen, aniria de menys a més en el transcurs de l’any, cosa que reflecteix la hipòtesi basada en el comportament de la política monetària; les previsions parteixen del supòsit que el BCE no aplicarà noves pujades de tipus d’interès, sinó que s’estimarà més enviar el missatge de mantenir els tipus d’interès alts durant més temps que el que es va anticipar a la primeria.

El cas és que s’apunta que els tipus d’interès es mantindran encara uns quants mesos. Sobre la data per a començar les rebaixes, els mercats preveuen que serà al març, cosa que sembla molt optimista. Els analistes més seriosos pensen que fins a mitjan any no començarà a canviar la inflexió dels bancs centrals, i de manera gradual. És cert que tampoc no s’esperen ensurts, és a dir, noves alces, si no és que hi ha problemes sobtats que puguin repercutir en la inflació.

Ara tenim l’exemple dels rebels hutis, que fan costat a Hamàs i controlen gran part del Iemen, que han advertit que atacaran tots els vaixells que naveguin per la mar Roja amb destinació a Israel. De moment, més de deu companyies navilieres han suspès el trànsit per aquesta zona i prefereixen fer la volta a l’Àfrica pel cap de Bona Esperança, cosa que encareix molt el transport… i les mercaderies. Segons els analistes, això afectarà els preus del cru i el comerç mundial. Veurem quan i com acaba l’episodi.

Sembla clar que el 2024 l’economia restarà subjecta com poques vegades a la geopolítica. La possibilitat que els conflictes afegeixin tensió als mercats de l’energia i de les matèries primeres o a les cadenes de subministrament planetari és ben present. Comencem l’any amb dues guerres –si pensem en les que veiem cada dia als mitjans de comunicació, perquè n’hi ha moltes més–: a Ucraïna i a Gaza. I, més enllà de les conseqüències directes o indirectes, la incertesa també va lligada amb el fet que és un any d’eleccions importants. Als Estats Units, per exemple, on Donald Trump pot tornar a guanyar i, malgrat que no serà fins al novembre, l’olla ja es pot començar a remenar uns quants mesos abans. També hi haurà eleccions al Parlament Europeu el mes de juny, en uns moments en què la ultradreta pren posició de fa temps. Són les dues més importants, dins una munió que hi haurà per tot el món.

En definitiva, ens arriba un altre any molt difícil per a fer previsions i quantificar-les. Si bé és veritat que el relat sembla que ha de seguir una lògica en què hi ha una certa unanimitat, si no hi ha ensurts, és clar, la manera com es pot arribar a la mitjana de consens en la taxa de creixement del PIB (1,6%) és molt diferent. Només cal mirar les previsions de Funcas –que es basen en les de dinou serveis d’estudis privats– per adonar-nos de la incertesa que hi ha en alguns epígrafs. A la inversió en maquinària i béns d’equipament, per exemple, davant una mitjana del 3%, hi ha un màxim del 8,1% i un mínim del 0,6%. La diferència és tan gran que desvirtua la representativitat de la mitjana. O en les exportacions, en què la mitjana és de l’1,8%, però amb una màxima del 5,7% i una mínima del -3,4%.

Més enllà de les quantificacions, hi haurà un increment menor d’activitat, pels efectes negatius que continuaran tenint en empreses (inversions) i famílies (consum) els elevats tipus d’interès, que probablement continuaran encara uns quants mesos. I amb la dificultat de millorar les exportacions, per la situació dels països que són principals clients, amb creixements inferiors a l’espanyol. Amb uns preus de tendència més apaivagada i amb un mercat laboral més alentit. I resta la incògnita sobre el repartiment dels fons europeus, que fa pocs dies la consellera d’Economia, Natàlia Mas, va denunciar amb claredat. De si arriben o no, o d’on van a parar, en dependrà també l’evolució de l’activitat que tindrem l’any vinent.

La botiga que ens fa més solidaris

Rosa Isern és voluntària d’Arrels. Se’n va fer després d’assistir a un concert benèfic de l’Escolania de Montserrat, en una església de Barcelona. Era un acte organitzat per la Fundació Arrels, en què la va colpir un dels missatges que hi va sentir: “No vull ser important, vull ser útil.” “Això sempre m’ha perseguit a mi, sentir-me útil”, diu. I el març de l’any passat, quan ja s’havia retirat, va començar a treballar de manera altruista a la botiga la Troballa, que la Fundació Arrels va obrir fa dos anys al carrer Ample número 3 de Barcelona, i que també funciona virtualment a la web.

Isern hi despatxa el dijous al matí. Cobreix un dels torns –matí o tarda– en què voluntaris d’Arrels atenen la clientela, veïns del barri, comerciants i molts turistes, a més d’amics de la fundació i gent que, fent cua al Registre Civil, a la plaça del Duc de Medinaceli, han descobert aquesta botiga carregada de solidaritat. A la rebotiga es van elaborant, de manera molt artesanal, els articles que hi venen. Els fan en el gran taller que fa una vintena d’anys que ocupa persones ateses de la fundació. “Ens vam adonar que tenir un lloc on anar, una llar, dutxes i menjar era molt important, però també tenir coses a fer, ocupar el temps. I va ser quan vam engegar el taller ocupacional”, explica el director d’Arrels Fundació, Ferran Busquets

Per això la botiga és molt més que una porta d’entrada a un establiment comercial, és l’aparador d’un gran projecte humà. Tal com diu Busquets, “una de les obsessions que tenim, i una de les nostres prioritats és que la població conegui la realitat de la gent sense llar. Si ho coneixen, podran no acceptar aquesta situació i aquest és l’objectiu. Volem que la botiga sigui la porta d’entrada a aquesta realitat.” Una situació que, segons Arrels, creix de dia en dia per la pressió econòmica que afecta tanta gent. “Perquè la prevenció funcioni, hi ha d’haver habitatge, i no estigmatitzar les persones. Qui està al carrer és perquè no té més remei, no perquè vulgui”, remarca Ferran Busquets.

El balanç, fins ara, és molt bo, segons el director d’Arrels. “Molta gent ens diu que li agrada molt. La nostra expectativa seria més alta, de poder arribar més enllà.” És molt conscient que la botiga no és un mitjà per a finançar-se, sinó per a sensibilitzar.

En trenta-cinc anys d’història, Arrels ha atès més de 18.500 persones sense casa, 3.066 l’any passat. I la mà oberta de la fundació no és un recompte anual, ni un plat de menjar calent a taula, ni un llit sota un sostre, és un acompanyament i suport per a sempre. “Cada persona que arriba al centre obert de la fundació –al carrer de la Riereta, 24– va acompanyada des del principi i el vincle és ja per a tota la seva vida, si ho vol.” Ho explica l’encarregada de la botiga d’Arrels, Marta Vallès, que també destaca per sobre de tot aquest objectiu sensibilitzador del comerç. Als prestatges, una agenda de tapes pintades a mà, una espelma, arracades, tasses, samarretes, targeters, clauers, bosses o paraigües són articles ben útils, però sobretot són un mitjà de transmissió d’aquest acompanyament enriquidor de vides, de l’esperança després d’un camí estroncat. També hi trobem petits mobles, com tamborets, fets al taller de fusteria que porta en Juan Carlos, el fuster d’Arrels. 

Rehabilitar una vida

Els treballs al taller s’adapten als materials que els arriben –de donacions, per exemple– i als quals poden donar una bona sortida. Són materials reciclats, com ara fustes sobrants de construccions o de mobles en desús. Sobre les grans taules de treball, també hi ha munts de roba texana de pantalons, faldilles i jaquetes fets servir que prendran una altra vida, com a folre de llibretes o agendes. Preparant els nous articles, una quarantena d’homes i dones treballen en equip, perquè tot passa per unes quantes mans. Així fan relacions. Fent part d’un tot, treballen els valors, recuperen rutines –tenen un horari de matí i tarda– i deixen sortir la seva creativitat estètica, desenvolupant el vessant més artístic, però, sobretot, recuperant hàbits que la vida al ras els havia fet oblidar. Vint anys han fet que els treballs d’artesania fets amb les seves mans ja tinguin un alt nivell de professionalització. Hi ha parelles de nuvis que els encarreguen els records per als convidats del casament.

També hi ha un forn de ceràmica que cou les peces que modelen, amb materials de tota mena, guiats per una especialista que hi va una vegada la setmana.

Dins el taller hi trobem un espai per a fer un cafè, un esmorzar o un berenar, que molts dies serveixen per a celebrar els aniversaris d’ells mateixos. Tots tenen un allotjament, però al taller tornen a arrelar en una activitat professional, activant les seves habilitats, perquè Arrels vincula aquestes persones a una llar i a una ocupació.

D’ençà del 20 de desembre, l’aparador de la botiga és un espai artístic obert a la mirada de tot d’artistes sobre la gent sense casa. És una proposta per a fer visible el discurs que uns quants professionals del món artístic poden construir entorn del sensellarisme. Ja hi va fer la seva aportació interpretativa el dissenyador industrial Curro Claret. Ara és Ignasi Aballí –artista de renom internacional que ha exposat al MACBA i, fora d’ací, al Museu Reina Sofía espanyol, a l’estat francès, a Alemanya o a la Xina– el convidat a dialogar amb aquest espai de la botiga d’Arrels. La seva obra forma part d’una sèrie anomenada “Llistats”, basada en paraules que parlen de la realitat de la gent sense llar i que donarà pas a les col·laboracions amb més artistes.

Pàgines