El president Carlos Mazón ha pronunciat el seu discurs de Cap d’Any del Saló de Corts del Palau de la Generalitat estant. En la seva intervenció, Mazón ha reclamat “lleialtat i col·laboració a tots els partits i a la resta d’institucions públiques” en la recuperació de les zones més afectades per les inundacions del 29 d’octubre.

El president valencià ha centrat el discurs en les víctimes, desapareguts i damnificats de la gota freda i ha assegurat que la Generalitat treballarà “sense descans” als cent tres municipis més afectats. “No esteu sols”, és el missatge que ha transmès. Per això, ha exigit que les ajudes siguin “directes i efectives”, alhora que ha proposat de repensar el sistema d’alerta i resposta, infrastructures hidrològiques eficients i models de desenvolupament “que ens preparin davant les amenaces”.

Així ha manifestat que “és moment d’actuar amb responsabilitat i transparència, assegurant que cada euro destinat a la reconstrucció arribi al seu destí de manera eficient i equitativa”, i que per això és necessària “la col·laboració entre totes les forces polítiques és imprescindible; no ens podem permetre el luxe de la divisió quan el que necessitem és unir-nos per reconstruir i avançar”, ha puntualitzat.

El cap del Consell també ha agraït la tasca del personal d’emergència i protecció civil, bombers, sanitaris, als docents i també a la policia espanyola, la Guàrdia Civil i l’exèrcit espanyol, les policies locals, Policia Autonòmica i als milers de voluntaris “la imatge dels quals forma ja part per sempre del millor de nosaltres mateixos”.

La major part de la intervenció ha estat en català, una diferència respecte de l’any passat, en el seu primer discurs, quan gairebé va ser tot en castellà i el va fer del castell de Santa Bàrbara d’Alacant estant.

També ha posat l’accent en la reivindicació, i ha assegurat que “per mantenir el nivell de benestar dels ciutadans cal tenir recursos financers i trencar amb la inèrcia que el País Valencià continuï sent la pitjor finançada pel “govern espanyol”.  “No podem admetre més pedaços i no ho consentirem, molt menys en un moment com l’actual”, ha reiterat Mazón, que ha afegit que “reclamarem un finançament just amb la mateixa fermesa i des del mateix rigor que sustenten les històriques reclamacions en matèria hídrica de la província d’Alacant, la resposta que necessita el sector taulell de Castelló, l’impuls de noves infraestructures que ens acostin més entre nosaltres i al món”.

Davant de les imposicions del consell de Mallorca per traslladar la diada a dia 12 de setembre, la societat civil s’ha organitzat per celebrar un acte oficial de la veritable diada de Mallorca: 31 de desembre. Han estat l’Obra Cultural Balear i els Joves de Mallorca per la Llengua qui l’han organitzat. S’ha dut a terme per primera vegada a la plaça de Sant Jeroni de Palma.

Un seguici de la colla gegantera de Calvià ha donat el sus a l’acte, que ha estat breu, però emotiu. Com emotives i reivindicatives han estat les paraules de la música Clara Fiol, encarregada de llegir el manifest: “El 31 de desembre de 1229. Aquell dia va ser el moment fundacional del nostre poble, quan el rei Jaume I va incorporar aquesta illa a un nou món del qual som hereus com a mallorquins, amb una identitat que hem mantingut, al llarg dels segles, i que hem de saber preservar i transmetre a les generacions futures”.

“Ens volen silenciar com a poble”: prop de tres mil persones reivindiquen la Diada de Mallorca el 31-D

Una pancarta dels Joves de Mallorca per la llengua també ho deixava clar: “Guanyem el futur”. Perquè, precisament, és el que ha intentat el PP canviant la data de la diada. Ja ho ha recordat el president de l’OCB, Antoni Llabrés, que ha subratllat la importància d’actuar enguany amb més força que mai “per fer front a l’agressió perpetrada pel Consell amb una clara intenció despersonalitzadora”. “És una diada postissa que pren com a referència un fet anecdòtic; és una pseudodiada sense arrelament. És un intent d’esborrar la nostra memòria”. En aquesta línia, Llabrés ha assegurat que és només un intent que fracassarà en la memòria de Mallorca. L’OCB s’ha compromès a no aturar, a continuar lluitant: “Ens comprometem a persistir i que aquest canvi sigui només un trist parèntesi que no sobrevisqui a aquesta legislatura”.

(fotografia: Martí Gelabert) (fotografia: Martí Gelabert) (fotografia: Martí Gelabert)

Fiol, a través del manifest, ha assegurat que “el 31 de desembre és la diada del poble mallorquí, la Festa de l’Estendard, de les quatre barres que fan part dels nostres escuts i banderes i ens identifiquen com a poble”. I ha continuat: “La raó de ser d’aquesta diada és manifestar que tenim una identitat nacional pròpia i així la volem reivindicar”.

En defensa de la llengua catalana

Els organitzadors han demanat a les institucions que respectin la història i l’autogovern i que defensin la llengua i la cultura catalanes. De fet, els joves per la llengua han defensat que el 31-D “és el símbol de la cultura, de la llengua i d’una identitat que commemora tot el que som, units per una mateixa llengua”.

Del català han dit que és la millor eina d’integració social: “Si parles la llengua i estimes Mallorca, ja ets mallorquí”, han expressat, davant forts aplaudiments. També han recordat que els joves són una generació marcada pels atacs continus a la llengua i a la terra, però que la prova de que avui es facin actes com aquest és una mostra de persistència com a poble. Això sí, han subratllat la necessitat de tenir eines per garantir l’aposta lingüística i cultural. “Mantinguem dia a dia i en cada moment la nostre llengua i recordem d’on venim”, han incidit.

Llabrés també ha insistit en què la celebració diada és “una voluntat decidida de mantenir-nos ferms en la defensa del que som”. Però ha recordat que la diada no només pot ser una mirada al passat, sinó també un compromís per al futur, perquè per davant hi ha un repte titànic en una Mallorca diversa, plural i complexa.

L’acte ha finalitzat amb el cant de ‘La Balanguera’ i amb l’actuació de Natàlia i Carles. I ho ha fet amb orgull, amb punys alçats, crits de “volem Països Catalans” i l’esperança que mantenen les generacions presents i futures, amb una declaració d’autoestima i un exercici de dignitat col·lectiva, d’orgull com a poble i d’amor per al país.

Voleu saber si us ha tocat la Grossa de Cap d’Any 2024? Heu estat atents al sorteig, però no us ha quedat clar si us ha tocat algun dels premis relacionats amb els números guanyadors? VilaWeb us ofereix tota la informació detallada per comprovar si sou un dels afortunats. I us detallem quants diners us ha tocat per bitllet comprat.

Ser popular: el cas de la Roser d’Alella, la Grossa de Cap d’Any

Si no voleu buscar el vostre número a la taula, a més, podeu utilitzar la nostra eina per comprovar el número premiat. Només haureu de posar el vostre número i us dirà si us ha tocat algun dels premis.

La GrossaComprova el teu número

Número Euros  Comprova

document.addEventListener("DOMContentLoaded", function(event) { var data = null, numero = 12025; function buscaPremi(dades) { return dades.numero == jQuery("#numero").val().replace(/\./g, '') } jQuery.getJSON("/wp-content/themes/vilaweb/js/grossa_2024.json", (function(json) { data = json })), jQuery(".grossa-form").submit((function(e) { return e.preventDefault(), numero = jQuery("#numero").val().replace(/\./g, ''), euros = jQuery("#euros").val(), euros || (euros = 10), objPremi = data.find(buscaPremi), objPremi && objPremi.premi > 0 ? (premi = euros / 10 * objPremi.premi, jQuery("#premi_missatge").text("El teu número ha estat premiat amb " + premi.toLocaleString() + " euros.")) : jQuery("#premi_missatge").text("El teu número no ha estat premiat"), !1 })); });

Apofènia: el fenomen de cercar patrons inexistents esclata amb la rifa

Els números premiats de la Grossa de Cap d’Any 2023

• Primer premi 44748: 200.000 euros per bitllet (20.000 euros per euro jugat).
• Segon premi 81612: 65.000 euros per bitllet (6.500 euros per euro jugat).
• Tercer premi 96522: 30.000 euros per bitllet (3.000 euros per euro jugat).
• Quarts premis 22724 i 83387: n’hi ha dos, de 10.000 euros per bitllet (1.000 euros per euro jugat).
• Cinquens premis 89479, 42111, i 97342
  : n’hi ha tres, de 5.000 euros per bitllet (500 euros per euro jugat).

Canvi d’última hora en el sorteig de la Grossa de Cap d’Any de TV3

Premis relacionats amb el primer premi de la Grossa de Cap d’Any 2024- 44748

• 2.000 euros (els números anteriors i posteriors són 44747 i 44749). Hi haurà 80 bitllets guanyadors:
• 1.000 euros (terminacions): –4748. Hi haurà 360 bitllets guanyadors.
• 250 euros (terminacions): ––748. Hi haurà 3.600 bitllets guanyadors.
• 35 euros (terminacions): –––48. Hi haurà 36.000 bitllets guanyadors.
• 10 euros (terminacions): ––––8. Hi haurà 360.000 bitllets guanyadors.

Premis relacionats amb el segon premi de la Grossa de Cap d’Any 2024-81612

• 650 euros (els números anteriors i posteriors són 81611 i 81613). Hi haurà 80 bitllets guanyadors.
• 300 euros (terminacions): –1612. Hi haurà 360 bitllets guanyadors.
• 75 euros (terminacions): ––612. Hi haurà 3.600 bitllets guanyadors.
• 25 euros (terminacions): –––12. Hi haurà 36.000 bitllets guanyadors.

Premis relacionats amb el tercer premi  de la Grossa de Cap d’Any 2024- 96522

• 500 euros (els números anteriors i posteriors són 96521 i 96523). Hi haurà 80 bitllets guanyadors.
• 200 euros (terminacions): –6522. Hi haurà 360 bitllets guanyadors.
• 35 euros (terminacions): ––522. Hi haurà 3.600 bitllets guanyadors.
• 20 euros (terminacions): –––22. Hi haurà 36.000 bitllets guanyadors.

Premis relacionats amb el primer quart premi de la Grossa de Cap d’Any 2024- 22724

• 200 euros (els números anteriors i posteriors són 22723 i 22725). Hi haurà 160 bitllets guanyadors.
• 100 euros (terminacions): –2724. Hi haurà 720 bitllets guanyadors.
• 30 euros (terminacions): ––724. Hi haurà 7.200 bitllets guanyadors.
  15 euros (terminacions): —––24. Hi haurà 72.000 bitllets guanyadors

Premis relacionats amb el segon quart premi de la Grossa de Cap d’Any 2024- 83387 

• 200 euros (els números anteriors i posteriors són 83386 i 83388). Hi haurà 160 bitllets guanyadors.
• 100 euros (terminacions): –3387. Hi haurà 720 bitllets guanyadors.
• 30 euros (terminacions): ––387. Hi haurà 7.200 bitllets guanyadors.
  15 euros (terminacions): —––87. Hi haurà 72.000 bitllets guanyadors

Premis relacionats amb el primer cinquè premi de la Grossa de Cap d’Any 2024- 89479

• 150 euros (Els números anteriors i posteriors són 89480 i 89478). Hi haurà 240 bitllets guanyadors
• 75 euros (terminacions): –9479. Hi haurà 1.080 bitllets guanyadors.
• 25 euros (terminacions): ––479. Hi haurà 10.800 bitllets guanyadors.
• 10 euros (terminacions): —––79. Hi haurà 108.000 bitllets guanyadors.

Premis relacionats amb el segon cinquè premi de la Grossa de Cap d’Any 2024- 42111

• 150 euros (els números anteriors i posteriors 42110 i 42112). Hi haurà 240 bitllets guanyadors
• 75 euros (terminacions): –2111. Hi haurà 1.080 bitllets guanyadors.
• 25 euros (terminacions): ––111. Hi haurà 10.800 bitllets guanyadors.
• 10 euros (terminacions): —––11. Hi haurà 108.000 bitllets guanyadors.

Premis relacionats amb el tercer cinquè premi de la Grossa de Cap d’Any 2024- 97342.

• 150 euros (els números anteriors i posteriors són 97341 i 97343). Hi haurà 240 bitllets guanyadors
• 75 euros (terminacions): –7342. Hi haurà 1.080 bitllets guanyadors.
• 25 euros (terminacions): ––342. Hi haurà 10.800 bitllets guanyadors.
• 10 euros (terminacions): —––42. Hi haurà 108.000 bitllets guanyadors.

Els premiats de la Dooble

La Dooble és l’alternativa catalana a les participacions. Els guanyadors d’aquest 2024 són els següents: El primer premi de 1.000.000 euros ha estat el 37244, que ha el Club de Futbol de Sant Miquel de Fluvià. El segon premi de 250.000 euros és el número 23416, i ha estat distribuït per l’AFA Col·legi de Sant Josep a Navàs. El tercer premi de 100.000 euros és pel número de 47679, distribuït per l’AFA Escola García i Fossas a Igualada.

Més de 500 entitats de Catalunya han participat enguany a la Dooble.

Quan podreu cobrar els premis?

Els premis caduquen noranta dies després de la data del sorteig. Per tant, en cas de tenir un dècim premiat, el podreu cobrar fins a final de març.

On es paguen els premis i com?

Els premis inferiors a cent vint euros es poden cobrar en metàl·lic a qualsevol administració de Loteries de Catalunya. Opcionalment, poden pagar premis de fins a 1.000. Els superiors es paguen a CaixaBank o a l’Oficina d’Atenció, Informació i Pagament de Premis.

El sorteig d’enguany de la Grossa de Cap d’Any l’havia de presentar la periodista Anna Simon, però, finalment, no ha estat així. Simon ha explicat a les xarxes socials que un virus estomacal la tenia “sota mínims” d’ençà d’ahir.

“Em feia molta il·lusió tancar l’any amb tots vosaltres repartint premis i alegria, però per més que ho he intentat, no podrà ser”, diu en el text. Finalment, l’encarregada de presentar l’esdeveniment ha estat la periodista Maria Xinxó.

La dotzena edició de la Grossa de Cap d’Any repartirà vuit grans premis que van dels 5.000 als 200.000 euros. En concret, hi ha un primer premi de 200.000 euros per bitllet, un segon de 65.000, un tercer de 30.000, dos quarts de 10.000 i tres cinquens de 5.000 euros. El sorteig ha començat a les 13.05. El joc de La Dooble torna a acompanyar La Grossa de Cap d’Any, de manera que en un mateix bitllet hi ha dos números, un participa a La Dooble i l’altre a La Grossa de Cap d’Any.

Quins són els premis que us poden tocar amb la Grossa de Cap d’Any 2024? A quina hora és el sorteig?

Quin serà el número guanyador dels 200.000 euros de la Grossa de Cap d’Any 2024? Quins altres seran premiats? Ja està tot a punt perquè comenci el sorteig de la Grossa de Cap d’Any que retransmetrà en directa TV3.

Apofènia: el fenomen de cercar patrons inexistents esclata amb la rifa

Un any més, Anna Simón serà l’encarregada de presentar el sorteig. Enguany comptarà amb la col·laboració de Maria Xinxó i Anna Bertran.  El programa començarà a les 13.05, però no serà fins al cap d’una hora, aproximadament, que sabrem el número guanyador del primer premi. Abans, es donarà a conèixer el segon premi, de 65.000 euros, i el tercer, de 30.000 euros. Els dos quarts premis repartiran 10.000 i els tres cinquens, 5.000. Aquests són els premis més grans, però hi ha molts més premis relacionats, que us anirem explicant a mesura que es vagin donant.

Quins són els premis que us poden tocar amb la Grossa de Cap d’Any 2024? A quina hora és el sorteig?

VilaWeb seguirem tota la informació, minut a minut

Els Bombers de la Generalitat han posat en marxa un dispositiu per localitzar un home de 76 anys desaparegut ahir a Cardedeu (Vallès Oriental). El cos d’emergències hi treballa amb set dotacions, juntament amb els Mossos d’Esquadra i la policia local. Els Mossos han informat que en el moment de la desaparició l’home portava una jaqueta de xandall vermella amb ratlles negres als braços, uns pantalons grisos, gorra i guants. Han indicat també que coixeja de la cama esquerra i que podria estar desorientat.

En Joan va desaparèixer ahir a la tarda a Cardedeu.
Ajuda'ns a trobar-lo pic.twitter.com/vuk5DWsRma

— Mossos (@mossos) December 31, 2024

La policia espanyola va detenir el 19 de desembre quatre menors d’Elx (Baix Vinalopó), entre catorze anys i disset, per la seva presumpta relació amb el gihadisme, segons que ha avançat El Confidencial. La investigació va començar arran d’uns missatges que el grup havia intercanviat de manera pública a les xarxes socials.

Les detencions es van precipitar abans de Nadal perquè hi havia risc d’atemptat en espais com la Basílica de Santa Maria, tenint en compte que és any jubilar, i que a la capital del Baix Vinalopó hi ha unes quantes activitats programades. 

Els detinguts van ser traslladats a Madrid, on l’Audiència espanyola n’ha ordenat l’ingrés a un centre de menors de la capital espanyola. Allà romandran mentre continua la investigació.

Un dels menors és estudiant de quart d’ESO d’un institut d’Elx i, segons la premsa, el noi no havia mostrat cap signe de radicalització. 

Paddy Hill, un dels sis homes condemnats injustament pels atemptats de l’IRA de 1974 als pubs de Birmingham, s’ha mort a 80 anys. En una publicació a Facebook, l’organització Miscarriages of Justice Organisation (MOJO) ha informat que s’havia mort tranquil·lament a casa seva.

Les explosions a dos pubs del centre de Birmingham —el Mulberry Bush i el Tavern in the Town— van causar 21 morts. Els coneguts com els Sis de Birmingham van passar 17 anys a la presó pels atemptats abans que les seves condemnes fossin anul·lades el 1991.

Hill va fundar l’organització MOJO, amb seu a Glasgow, després de ser alliberat, amb l’objectiu d’ajudar altres persones empresonades injustament. L’organització ha destacat que Hill va ser un supervivent de “la primera de les injustícies més profundes que han afectat els irlandesos als tribunals anglesos”.

“Compartim la convicció del seu advocat i amic Gareth Peirce que Paddy era, senzillament, el més valent dels valents”, han afegit.

Una barcassa ha arribat a la costa d’Alacant amb vuit persones a bord, de les quals cinc han estat ateses per efectius de la Creu Roja. Una de les ateses és una dona embarassada. Els altres tres passatgers han fugit, segons que han informat fonts policíaques i de la institució humanitària.

L’embarcació va arribar ahir cap a les 17.00 entre la platja del Postiguet i la platja del Cocó. L’Equip de Resposta Immediata en Emergències d’Assistència Humanitària a Immigrants a la Costa de la Creu Roja ha atès les cinc persones al Port d’Alacant.

Es tracta de quatre homes i una dona en estat de gestació, tots en bon estat de salut, segons que ha detallat la Creu Roja.

Un tribunal de Seül ha emès una ordre de detenció contra el president sud-coreà Yoon Suk Yeol —destituït momentàniament de les seves funcions— per haver declarat la llei marcial el passat 3 de desembre, després de la petició d’un equip d’investigació per delictes d’insurrecció i abús de poder.

El Tribunal del Districte Oest de Seül ha aprovat la petició presentada ahir per l’Oficina d’Investigació de Corrupció per a Funcionaris d’Alt Rang (CIO), la policia i la unitat d’investigació del Ministeri de Defensa. La petició s’ha fet perquè Yoon havia fet cas omís de tres citacions per a comparèixer sobre el polèmic decret de la llei marcial.

L’organisme també ha aprovat una ordre d’escorcoll de la residència presidencial a Yongsan, a la capital sud-coreana, segons que ha confirmat l’agència de notícies estatal Yonhap.

Amb aquesta decisió, el tribunal ha refusat les declaracions de Yoon i la seva defensa, que al·legaven una suposada manca de jurisdicció del CIO per a investigar la insurrecció, amb l’argument que la sol·licitud de l’ordre de detenció era il·legal.

A més, ha rebutjat l’argument del mandatari per absentar-se dels interrogatoris adduint una manca de seguretat personal com a president. De fet, poc després que es fes pública l’ordre d’arrest contra Yoon, el Servei de Seguretat Presidencial ha anunciat que prendria mesures per a respondre a l’ordre d’acord amb el procés legal.

Els Mossos d’Esquadra han detingut un home acusat d’incendiar en un edifici ocupat de Lleida on dormia juntament amb altres persones. Els fets han passat cap a tres quarts de quatre de la matinada en un immoble abandonat i mig tapiat del carrer d’Eugeni d’Ors, a prop de l’Hospital Arnau de Vilanova. No consten ferits. 

L’arrestat està acusat d’un delicte de danys en la modalitat d’incendi. Fins a nou dotacions dels Bombers de la Generalitat han treballat per apagar el foc, que a primera hora del matí ja estava confinat i envoltat. La gran acumulació de fustes i material combustible a la primera planta ha fet col·lapsar el sostre de l’immoble, però les flames no s’han propagat al pati ni al magatzem.

L'incendi de la casa abandonada de Gualda (Lleida) està confinat i totalment envoltat. El sostre ha col·lapsat i dificulta l'accés als punts calents de l'interior de l'edifici on encara hi ha temperatura. No consten ferits.

Dotacions #bomberscat mobilitzades: 9 pic.twitter.com/JZsDnfA5MK

— Bombers (@bomberscat) December 31, 2024

Els bombers treballaran en les pròximes hores per rebaixar la temperatura de la zona cremada i assegurar-se que el foc estigui del tot apagat. Per la seva banda, tècnics municipals revisaran l’estructura afectada, que ha quedat molt malmesa.

Avui, 31 de desembre de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Habsora: Com Israel ha desenvolupat eines potents d’intel·ligència artificial per a fer la guerra a Gaza
• I ara farem trenta anys de VilaWeb… I Editorial de Vicent Partal
• “Ens volen silenciar com a poble”: prop de tres mil persones reivindiquen la Diada de Mallorca el 31-D
• Tal dia farà un altre any I Mail obert de Marta Rojals
• Obrir casa i convertir-la en centre de creació I Mail obert d’Anna Zaera
• Se’n va un any molt més bo que no es preveia I Anàlisi de Jordi Goula
• Quins són els premis que us poden tocar amb la Grossa de Cap d’Any 2024? A quina hora és el sorteig?
• Apofènia: el fenomen de cercar patrons inexistents esclata amb la rifa 
• [VÍDEO] Resum de l’any 2024: Any d’eleccions, any de canvis importants 
• Any Estellés: el poeta colossal que ha empetitit aquells que el volien silenciar 
• Nadal a un barri cristià del Vietnam I Reportatge de Sergi Unanue 
• Les deu entrevistes més llegides aquest 2024 a VilaWeb

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

La gala solidària dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira 2024 ha aconseguit recaptar un total de 17.160 euros, aportats per la Universitat de València (UV), junt amb la venda d’entrades i la Fila 0.

Aquesta xifra s’ha fet pública durant l’acte de lliurament de la donació, que s’ha celebrat aquest dilluns al Saló Noble de l’Ajuntament d’Alzira.

A l’esdeveniment han assistit el batle del municipi, Alfons Domínguez; el vicerector d’Internacionalització i Multilingüisme de la UV, Carles Padilla Carmona; la regidora de Sanitat i Joventut, Lara Ferrer; el regidor de Cultura, Israel Pérez; l’editor de Bromera, Marc Senabre, i la presidenta de Creu Roja Alzira, Mari Creu Carrió.

La UV ha contribuït amb 12.000 euros corresponents al 30é Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, que enguany ha quedat desert. Per la seua banda, la venda d’entrades i les aportacions a la Fila 0 han sumat 5.160 euros a la recaptació.

La presidenta de Creu Roja Alzira ha agraït els “gestos de solidaritat i compromís” i ha destacat la “generosa” donació, ja que “serà clau en la reconstrucció de les zones afectades, en el restabliment dels serveis essencials i en la recuperació de la dignitat de milers de famílies, a més de ser un pas més per a recuperar la normalitat”.

Per la seua banda, Senabre, en representació de Bromera, ha ressaltat que la gala solidària “no només ha servit per a reconéixer les millors obres literàries, sinó també per a demostrar el compromís social i solidari del sector cultural”.

Igualment, el regidor de Cultura ha mostrat el seu “agraïment” a la UV per la “generosa” aportació i a Bromera “per la coordinació, així com pel canvi de data i de format dels premis literaris”. Al respecte, ha assenyalat que “es pretén consolidar i ampliar aquest format en futures edicions”.

La UV, a través del professor doctor Carles Padilla Carmona, ha subratllat que la institució acadèmica “està encantada de poder col·laborar amb els municipis més afectats per la gota freda”. “Els premis foren l’ocasió perfecta per a donar els 12.000 euros, ja que es van conjugar circumstàncies no molt favorables, però que finalment donaren un bon resultat”, ha apuntat.

La 36a edició dels Premis Literaris Ciutat d’Alzira, que originalment s’havia de celebrar el 8 de novembre, es va posposar com a conseqüència de la gota freda. Per això, l’acte es va celebrar el 12 de desembre i es va transformar en una gala solidària en la qual es va homenatjar el poeta Vicent Andrés Estellés, els damnificats per la gota freda i el poeta Ramon Guillem, mort aquest estiu.

Avui és el gran dia, avui hi ha el sorteig de la Grossa de Cap d’Any d’aquest 2024. Fins a les 11.00 la gent encara pot comprar un bitllet per mirar si li toca alguns dels premis que hi ha en joc. Aquesta és la darrera oportunitat perquè toqui la rifa enguany. S’han posat a la venda 100.000 bitllets, amb un total de quaranta sèries.

Apofènia: el fenomen de cercar patrons inexistents esclata amb la rifa

Quin és l’horari del sorteig de la grossa?

A les 13.05 es farà lloc el sorteig de la dotzena Grossa de Cap d’Any. Es farà a les instal·lacions de TV3 a Sant Joan Despí. El programa serà presentat per Anna Simon i comptarà amb la col·laboració de Maria Xinxó i Anna Bertran. A VilaWeb seguirem en detall el sorteig i us anirem informant de tot el que passi.

Quins són els premis de la Grossa de Cap d’Any?

Com cada any, el primer premi de la Grossa de Cap d’Any té un import de 200.000 euros per bitllet. El segon premi, de 65.000 euros, i el tercer, de 30.000 euros. Els dos quarts premis en reparteix 10.000 i els tres cinquens, 5.000. Aquests són els premis més grans, però hi ha molts més premis relacionats. A continuació us ho detallem tot.

• Primer premi: 200.000 euros per bitllet (20.000 euros per euro jugat).
• Segon premi: 65.000 euros per bitllet (6.500 euros per euro jugat).
• Tercer premi: 30.000 euros per bitllet (3.000 euros per euro jugat).
• Quarts premis: 10.000 euros per bitllet i n’hi ha dos (1.000 euros per euro jugat).
• Cinquens premis: 5.000 euros per bitllet i n’hi ha tres (500 euros per euro jugat).

Com celebrar el Cap d’Any? Deu propostes per a acomiadar el 2024

Premis relacionats amb el primer premi

• 2.000 euros (els números anteriors i posteriors al primer premi). Hi haurà 80 bitllets guanyadors.
• 1.000 euros (terminacions): –XXXX. Hi haurà 360 bitllets guanyadors.
• 250 euros (terminacions): ––XXX. Hi haurà 3.600 bitllets guanyadors.
• 35 euros (terminacions): –––XX. Hi haurà 36.000 bitllets guanyadors.
• 10 euros (terminacions): ––––X. Hi haurà 360.000 bitllets guanyadors.

Premis relacionats amb el segon premi

• 650 euros (els números anteriors i posteriors al segon premi). Hi haurà 80 bitllets guanyadors.
• 300 euros (terminacions): –XXXX. Hi haurà 360 bitllets guanyadors.
• 75 euros (terminacions): ––XXX. Hi haurà 3.600 bitllets guanyadors.
• 25 euros (terminacions): –––XX. Hi haurà 36.000 bitllets guanyadors.

Premis relacionats amb el tercer premi 

• 500 euros (els números anteriors i posteriors al tercer premi). Hi haurà 80 bitllets guanyadors.
• 200 euros (terminacions): –XXXX. Hi haurà 360 bitllets guanyadors.
• 35 euros (terminacions): ––XXX. Hi haurà 3.600 bitllets guanyadors.
• 20 euros (terminacions): –––XX. Hi haurà 36.000 bitllets guanyadors.

Premis relacionats amb els quarts premis

• 200 euros (els números anteriors i posteriors als quarts premis). Hi haurà 160 bitllets guanyadors.
• 100 euros (terminacions): –XXXX. Hi haurà 720 bitllets guanyadors.
• 30 euros (terminacions): ––XXX. Hi haurà 7.200 bitllets guanyadors.
  15 euros (terminacions): —––XX. Hi haurà 72.000 bitllets guanyadors

Hi ha dos quarts premis.

Premis relacionats amb els cinquens premis

• 150 euros (els números anteriors i posteriors als cinquens premis). Hi haurà 240 bitllets guanyadors
• 75 euros (terminacions): –XXXX. Hi haurà 1.080 bitllets guanyadors.
• 25 euros (terminacions): ––XXX. Hi haurà 10.800 bitllets guanyadors.
• 10 euros (terminacions): —––XX. Hi haurà 108.000 bitllets guanyadors.

Cal recordar que hi ha tres cinquens premis.

Quan és el sorteig de la Grossa de Cap d’Any 2024?

Es poden acumular els premis?

No es poden acumular els premis del mateix número guanyador, és a dir, un bitllet, les darreres quatre xifres del qual es corresponen amb el número premiat guanyarà el premi corresponent a l’encert de les quatre xifres, però no el premi corresponent a les tres, dues o darrera xifra.

Ara bé, si un número resulta guanyador en més d’una categoria de premis, perquè les xifres coincideixen amb més d’un dels números extrets, els premis sí que s’acumularan.

Com comprovar la Grossa de Cap d’Any de 2024?

Després del sorteig a VilaWeb us oferirem la llista dels números premiats i també una eina per a comprovar-los.

Quan es podran cobrar els premis?

Els premis caduquen al cap de noranta dies a partir de la data del sorteig. Per tant, en cas de tenir un dècim premiat, es podrà cobrar fins a final de març.

Darrer dia de l’any, moment per a reflexionar sobre tot allò que ha passat aquest 2024. I a VilaWeb ho fem repassant les entrevistes que s’han llegit més enguany, i que curiosament coincideixen amb les qüestions que han marcat l’any informativament. Us oferim la llista de les deu entrevistes més llegides perquè les pugueu tornar a llegir. N’hi ha algunes que ara, llegides amb la perspectiva que donen els mesos que han passat, són curioses, i és ben bé que han canviat moltes coses amb poc temps.

1. Gonzalo Boye: “Caurà molta gent”

A començament d’any, al gener, Gonzalo Boye concedia una entrevista a VilaWeb en què parlava amb una cruesa extraordinària. L’advocat de Carles Puigdemont aprofitava l’entrevista per fer un crit d’alerta sobre el perill que hi havia si no s’arreglava l’esquerda de la llei d’amnistia, que al seu entendre podia tenir conseqüències greus. L’entrevista arribava després de molts mesos de silenci de Boye, arran de la seva feina com a negociador de la llei d’amnistia. Una feina que li havia encarregat Junts. L’advocat alertava que, si PSOE no acceptava de retirar la referència al terrorisme de la llei d’amnistia, podria haver-hi una nova causa general contra els independentistes. L’entrevista va tenir un gran ressò, i fins i tot va tenir efecte en la política catalana i espanyol. De fet, al cap de tres dies, Junts va tombar la llei d’amnistia, amb el vot en contra al congrés espanyol, després d’haver sentit les paraules de Boye i d’haver demanat al PSOE que tragués del text totes les mencions directes als delictes de terrorisme i traïció. Finalment, la llei d’amnistia es va aprovar el 14 de març. Tornar a llegir l’entrevista onze mesos més tard fa reflexionar de valent sobre totes les coses que han passat aquest 2024 al voltant de la llei d’amnistia.

Recupereu l’entrevista a Gonzalo Boye

2. Antoni Bulbena: “Les persones amb ansietat tenen un cervell per a sobreviure, de guerra”

El mes de gener també vam entrevistar el doctor Antoni Bulbena, coordinador de la Unitat d’Ansietat de l’Hospital del Mar i cap emèrit de docència i recerca del Servei de Psiquiatria. Una entrevista que va causar molta curiositat entre els lectors. No és casual, atès que l’entrevista era per parlar de l’ansietat. Aquests darrers anys, la paraula “ansietat” ha entrat de ple en el nostre vocabulari habitual, però sabem què és de debò? Com ens afecta? Com podem saber si en tenim? Un 15% de la societat té ansietat, i és una de les malalties que més es tarden a diagnosticar? En general, entre deu anys i quinze. El primer problema és que el pacient pensa que no cal anar a cal metge; el troba normal, el patiment. Un altre fet poc conegut és que les persones ansioses no es transformen en ansioses, sinó que hi ha un factor genètic. Totes tenen en comú unes característiques físiques, com ara la laxitud. Aquesta és una d’aquelles entrevistes que tothom que pateix d’ansietat hauria de llegir de tant en tant per entendre què li passa.

Recupereu l’entrevista a Antoni Bulbena

3. Lluís Llach: “He presentat la dimissió al president Puigdemont”

El mes de febrer, Lluís Llach aprofitava una entrevista a VilaWeb per fer saber que havia deixat el govern del Consell per la República. “Quan Puigdemont, d’alguna manera, es converteix en el líder de la negociació, jo no em sento còmode i decideixo deixar el Consell.” Malgrat tot, confiava que l’organització sabria renovar-se amb el lideratge de Puigdemont. Però, lluny d’això, aquests darrers mesos el Consell per la República ha tingut multitud de crisis. Puigdemont ha deixat la presidència i s’han convocat eleccions a començament de febrer.

El fracàs del Consell de la República | Editorial Vicent Partal

En l’entrevista, Llach es va mostrar contrari a la llista cívica impulsada per l’Assemblea, va ser molt clar: “M’estimo molt l’Assemblea, i no vull que es converteixi en un annex d’una futura opció política.” En aquell moment, assegurava que no era pas contrari a una quarta llista, però que s’havia de fer d’una altra manera. “Em sembla que, passés el que passés a les urnes, la llista cívica posaria en perill l’Assemblea per tots els cantons. Seria un gran error.” Finalment, la llista cívica no va prosperar, perquè els socis de l’ANC hi van votar en contra. I curiosament, malgrat que en aquesta entrevista Llach negava voler ser el nou president de l’Assemblea, quatre mesos més tard va ser elegit el nou president de l’entitat. En la seva primera entrevista com a president de l’Assemblea, explicava, precisament, que aquesta entrevista que ara recuperem ho havia canviat tot. “Aquelles declaracions em van portar molts maldecaps, tot per culpa teva… Em va començar a telefonar gent dient-me que m’havia de presentar. Entre aquesta gent, n’hi havia que jo valoro molt. I aleshores vaig mirar de valorar les comoditats i les incomoditats… A mi m’agrada pujar als trens. I vaig pensar que podia servir. Espero poder servir. Si no, confessaré el meu fracàs i tornaré a casa a escriure o a la fundació.”

Recupereu l’entrevista a Lluís Llach

4. Lluís Sánchez: “Quan em van treure un pòlip, vaig estar cinc mesos tancat a casa, pensava que m’havia destrossat la vida”

Al juny vam publicar una de les entrevistes més llegides d’enguany. En aquest cas, va ser a Lluís Sánchez, guanyador de la tercera temporada d’Eufòria. En l’entrevista ens explicava que no s’esperava guanyar el concurs de TV3, però, tal com ens deia, “al final, el vot és el que mana”. En Lluís ens va rebre als estudis de TV3 una tarda entre setmana. Tot i que ja feia dies que s’havia acabat el programa, tots setze concursants es preparaven per al concert al Palau Sant Jordi. Vam aprofitar aquella ocasió per conèixer millor i amb més profunditat la seva història de superació per dedicar-se al món de la música. Uns mesos abans que l’agafessin per fer Eufòria a TV3, havia arribat a pensar que mai més podria dedicar-se a la música, perquè el van haver d’operar per un pòlip i va estar cinc mesos tancat a casa sense ni poder parlar. La vida li tenia un tomb inesperat al cap de molt poc temps, i va acabar guanyant el programa estrella de música de TV3.

Recupereu l’entrevista a Lluís Sánchez

5. Pilar Benejam: “Molts responsables d’educació no han anat mai a una escola, únicament saben fer paperassa”

El mes de juliol entrevistàvem Pilar Benejam, pedagoga i mestra de mestres, amb qui vam parlar de la importància de la formació dels professors per a millorar el sistema educatiu. El seu currículum és farcit de títols i de fites. Va ser precursora de moltes coses. És doctora en pedagogia; catedràtica del Departament de Didàctica de la Llengua, de la Literatura i de les Ciències Socials de la UAB, membre de l’Associació de Mestres Rosa Sensat; és autora d’uns quants llibres; té la Creu de Sant Jordi i uns quants doctorats honoris causa; és filla il·lustre de Ciutadella… I molts reconeixements més, que potser l’aclaparen. Amb tot, quan repassem la seva trajectòria es defineix com a fracassada perquè no ha assolit allò que ha defensat tota la vida, que és canviar la manera de formar els mestres. Benejam creu que el paper dels mestres a la societat és importantíssim i, per tant, la seva formació és fonamental. I hi ha dedicat tota la vida. A formar els mestres, a fer-los entendre que l’educació dels infants és la clau de volta de les societats democràtiques. En l’entrevista explica que estudiava i estudiava, perquè sempre pensava que no havia après res. Fins i tot, després de la tercera carrera, quan ja feia classes a l’escola de magisteri com a ajudant, va decidir d’anar a fer de mestra en una escola. “Quan sigui una bona mestra, podré ensenyar els mestres”, va dir.

Recupereu l’entrevista a Pilar Benejam

6. Xavier Grasset: “Ja veia els turons de la jubilació i, de sobte, bum!”

A final de juliol vam entrevistar un dels noms del moment, el periodista Xavier Grasset. Feia pocs dies que TV3 havia anunciat un canvi a la programació de la tarda. Tancaven Planta Baixa, d’Agnès Marquès, i anunciaven un nou programa amb Xavier Grasset, La selva. Això significava un gran canvi de vida per a Grasset, que després de molts anys dirigint el Més 324 assumia un nou envit. De fet, en l’entrevista confessava que no s’esperava aquest canvi, que de fet es veia jubilant-se fent allò que havia estat fent els darrers anys. “El que em va fer decidir i sortir de la zona de confort va ser dir, ‘vinga, per què no?'” assegurava, mentre afegia que era conscient que a partir d’ara treballaria en una franja horària on hi hauria més gent mirant la feina que feia. De fet, així ha estat. El programa va començar amb unes audiències discretes, però de mica en mica ha anat guanyant el seu públic.

Recupereu l’entrevista a Xavier Grasset

7. Damià Bardera: “El sistema educatiu és una mentida i ja no tinc ganes de ser-ne còmplice”
Fotografies: Júlia Partal.

Una de les entrevistes que ha generat més polèmica aquest 2024 ha estat la de Damià Bardera, professor de secundària, que ha publicat el llibre Incompetències bàsiques. Crònica d’un desgavell educatiu (Pòrtic), molt crític amb el sistema. Amb més de deu anys d’experiència, Bardera confessa que durant aquest temps s’ha desencantat de l’ofici. Manté la vocació, diu, però les disfuncions del sistema pesen massa en el dia a dia. “El sistema educatiu és una mentida i ja no tinc ganes de ser-ne còmplice.” En aquesta conversa Bardera denunciava que els professors es trobaven desprotegits del menyspreu constant dels alumnes i de les famílies, que se sentien abandonats pel departament i l’administració en general i que les noves metodologies amagaven una voluntat de deixar de formar la població que més ho necessitava. “Hi ha claustres en què la meitat dels professors van empastillats amb ansiolítics per a dormir i pastilles per a l’ansietat.”

Recupereu l’entrevista a Damià Bardera

8. Joan Llinares: “Aquesta gent són una colla de fanàtics, no volen testimonis”

Els mesos d’octubre i novembre van quedar marcats per la gota freda. Per això no és estrany que les entrevistes més llegides d’aquests dos mesos estiguin relacionades amb la catàstrofe. Entre aquestes, hi ha l’entrevista a Joan Llinares, jurista i ex-director de l’Agència Valenciana Antifrau, que afirmava que la negligència del govern Mazón exigia responsabilitats penals. Llinares deia que té gravades a la memòria les grans riuades que hi havia hagut al País Valencià les darreres dècades. Perquè algunes les havia viscudes de primera mà, les que havien fet impacte en la seva comarca, la Ribera, com ara la pantanada del 1982. Per això, perquè té aquesta memòria del mal que fa l’aigua, que és tant del país, s’esglaiava i s’indignava quan veia de quina manera el govern valencià havia negligit la seva responsabilitat de tenir cura de les persones, de protegir-les. Llinares deia que la mala gestió de l’emergència, el 29 d’octubre, s’emmarcava en el codi penal com un delicte d’imprudència greu, amb resultat d’homicidi.

Recupereu l’entrevista a Joan Llinares

9.Francesc Mauri: “Només se m’acut la via judicial perquè aquests personatges no posin en risc més vides”

Un mes després de la gota freda, entrevistàvem el meteoròleg de TV3 Francesc Mauri. El País Valencià encara provava d’assumir la magnitud dels estralls i la buidor de les més de 220 vides perdudes. I Francesc Mauri es mostrava contundent: “Hi ha d’haver una investigació judicial de primer ordre.” En aquesta entrevista, mostrava el seu enuig amb la gestió i no s’explicava com el govern de Carlos Mazón havia estat incapaç de plantar cara a l’emergència. “Tot allò que es podia fer malament a l’hora de prendre decisions es va fer malament”, assegurava el meteoròleg, que era molt i molt crític amb la gestió del govern valencià.

Recupereu l’entrevista a Francesc Mauri

10. Laura Vila: “Potser no m’hauria tret els testicles interns si hagués sabut que no tenien cap risc”

Aquest mes de desembre s’ha representat al Teatre Tantarantana de Barcelona Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig, una obra de teatre creada per la companyia Que No Salga de Aquí, formada per l’actriu i activista Laura Vila Kremer, la dramaturga Raquel Loscos i l’historiador de l’art Víctor Ramírez.  Va estrenar-se per primera vegada el 2021, però, tres anys després, continua tenint tan bona rebuda com el primer dia. És la història de Laura Vila, persona intersexual, i la de tanta gent més que viu aquesta realitat, que durant anys han mantingut en silenci. S’hi expliquen els diagnòstics clínics, les intervencions quirúrgiques per a fer entrar cossos diversos dins la norma, les relacions íntimes i les conseqüències de carregar la llosa del silenci. De fet, aquesta ha estat la violència més gran per a Vila: “Més que cap terminologia mèdica o les recomanacions que es van començar a posar sobre la taula per fer encabir el meu cos en un tipus de cos molt concret.” Però també proposen de fer la “rebel·lió del desig”, que pensi en la diversitat individual i fugi de la rigidesa del sistema sexe-gènere-desig. Una entrevista necessària per a conèixer realitats que encara són massa desconegudes. Segurament per això és de les entrevistes més llegides de l’any, perquè molta gent vol saber-ne més.

Recupereu l’entrevista a Laura Vila

La presidenta de les Illes, Marga Prohens, ha defugit l’autocrítica i la complicada situació política que viu el govern en el missatge institucional de Cap d’Any, emès avui d’Eivissa estant. No ha fet ni una sola referència a les relacions amb els seus socis prioritaris, després de la ruptura amb Vox, ni tampoc ha dit com pensava encarar un 2025 sense pressupost, amb un govern més en minoria que mai i amb la necessitat de cercar més aliances a l’esquerra per trobar estabilitat.

No ha utilitzat aquesta paraula fins al final, però ho ha fet d’una manera molt plana i esperable, atès que era el discurs de la presidenta del govern. Ha dit que continuarien tenint en compte “els anhels de canvi” que els ciutadans van expressar fa un any i mig, “fent feina per l’estabilitat i la tranquil·litat de tots, defensant i posant sempre per damunt de qualsevol altra cosa els interessos de les Illes”. Com ho pensa fer és una incògnita.

Defensam aquestes illes davant el Govern d'Espanya, reivindicant la necessitat d'un finançament just que atengui la nostra realitat.

No em cansaré de dir-ho: no volem ser més que ningú, però no permetrem ser menys que cap altra Comunitat. pic.twitter.com/eusJGSahyV

— Marga Prohens (@MargaProhens) December 30, 2024

 

 

Prohens, amb l’aigua fins al coll

I parla d’una estabilitat que el PP mateix ha compromès des del primer minut, en què es van cercar les aliances amb l’extrema dreta per fer Prohens presidenta del govern, fa un any i mig. Al discurs d’enguany, cap rastre de la situació generada amb la llei de simplificació administrativa; cap oferiment a la resta de partits per a dialogar; cap esment de la llei de memòria democràtica que volien derogar –i que finalment van decidir salvar per raons extraordinàries–, ni tampoc cap rastre d’una nul·la política lingüística.

I malgrat que hagi dit que “la vida no deixa passar amb assignatures suspeses”, aquest govern no ha assolit els objectius en unes quantes, començant pel pressupost.

En canvi, Prohens s’ha vantat de les polítiques liberals del PP adreçades a una part de la ciutadania més rica. Per exemple, ha fet referència a l’eliminació d’un impost de successions que beneficia rendes de més de 700.000 euros. En la mateixa línia, ha parlat de les mesures de suport a emprenedors i autònoms. Quant a habitatge, s’ha centrat a defensar la propietat privada i els incentius als propietaris que vulguin llogar un pis.

També s’ha vantat del Pacte per la Sostenibilitat, un espai de diàleg en què les principals entitats que representen la societat civil ja han abandonat per manca d’efectivitat.

Reivindicacions a Pedro Sánchez

Sobre la relació amb el govern espanyol, cap missatge nou respecte d’allò que va dir després de la conferència de presidents. Prohens continua reclamant solucions a la “crisi migratòria” i reivindica la necessitat d’un “finançament just que atengui la realitat singular” i que permeti de continuar abaixant impostos. També ha reclamat les inversions dels convenis de carreteres i ferroviari. “No volem ser més que ningú, però no permetrem ser menys que ningú ni menys que cap altra comunitat”, ha dit.

Durant un discurs molt pla i sense concrecions, més enllà d’aplaudir les mesures que ha impulsat el PP, la presidenta també ha recordat els èxits esportius de les Illes i dels representants del món cultural. De fet, tampoc no ha esmentat cap política cultural.

Per una altra banda, ha enviat un missatge de solidaritat i estima al País Valencià per la tragèdia de la gota freda, i ha agraït especialment la tasca dels efectius de les Illes que s’hi van traslladar per ajudar.

La presidenta ha acabat el discurs fent una picada d’ullet a la “llibertat” que tant ha promulgat la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso: “El govern continuarà fent feina aquest 2025 en el compliment de la paraula donada, des de la moderació, el seny i la llibertat.” Prohens, amb el seu crucifix ben visible, tampoc ha deixat passar l’oportunitat de dir que la cultura i les tradicions de les Illes se sostenien “sobre els fonaments de l’humanisme cristià”. Tot, amb Dalt Vila com a escenari de fons, indret que ha celebrat els vint-i-cinc anys de la declaració com a patrimoni de la humanitat de l’illa d’Eivissa.

 

Avui es fa el sorteig de la Grossa de Cap d’Any i, com passa sempre que es compra rifa, de segur que algunes persones han volgut guiar la seva sort amb creences irracionals, però ben interioritzades, sobre les xifres estampades en les participacions o sobre els establiments en què s’han comprat. Aquesta mania forma part d’un fenomen anomenat apofènia, i que es fa especialment present quan hi ha sorteigs de la rifa o en altres jocs d’atzar. És un biaix cognitiu que fa que la persona vegi significats ocults en ordenacions aleatòries. Que es vegin patrons o connexions en successos, dades o xifres que en realitat són inconnexos. En definitiva, és el fenomen que atribueix a una causalitat allò que tan sols és una casualitat. Per exemple, l’apofènia pot fer que una persona sobreinterpreti una sèrie de xifres i consideri que tenen un sentit si s’ordenen d’una manera determinada o si es repeteixen seguint certs patrons.

Quan és el sorteig de la Grossa de Cap d’Any 2024?

En relació amb la loteria, l’apofènia acostuma a manifestar-se de diverses maneres. Una d’habitual és la creença que diu que, si una vegada, o unes quantes, la Grossa ha tocat en un establiment, tornarà a tocar-hi, cosa que en alguns casos es tradueix en llargues cues en municipis o punts de venda determinats. Sovint pesa la creença que hi ha “establiments afortunats” on tornarà a tocar, sense parar a analitzar el gran nombre de bitllets que s’hi venen o si s’hi venen més bitllets diversos.

L’apofènia també es manifesta amb valoracions subjectives sobre sèries numèriques. Per exemple, els nombres amb massa xifres similars (“88888”) o els que semblen obvis (“12345”) poden ser refusats més fàcilment per les persones amb apofènia, que pensen que no poden ser producte d’un procés aleatori. A vegades també cerquen patrons que tenen a veure amb el fet d’evitar terminacions que ja han tocat anys anteriors o que fa anys que no toquen, o ben al contrari: cercar-les expressament. Tot plegat, com si tinguessin alguna relació amb els nombres de l’any present i se’n pogués detectar un patró. Com si, pel fet d’haver tocat l’any anterior, una terminació no pogués tornar a sortir o, ben al contrari, tingués més possibilitats de sortir. Totes aquestes estratègies són estèrils: tots els nombres, siguin com siguin i s’hagin comprat on s’hagin comprat, tenen les mateixes possibilitats de ser guanyadors. I en cap cas depenen dels resultats anteriors. No hi ha cap patró que es pugui detectar, malgrat que aquest biaix cognitiu ho faci creure.

Ser popular: el cas de la Roser d’Alella, la Grossa de Nadal

Patrons per a entendre el món

Malgrat que en un primer moment, el 1959, aquest fenomen es va començar a estudiar amb persones amb esquizofrènia i psicosi, fa més de vint anys que se sap que és un biaix que no va lligat necessàriament a una gran distorsió de la realitat. Encara més, és habitual i normal que aparegui en tota mena de persones, sempre que no es converteixi en una obsessió o formi part de trastorns com el trastorn obsessiu compulsiu (TOC). En alguns tipus de TOC, el pensament màgic és comú, amb creences que també lliguen successos inconnexos, com ara “si toco cinc vegades aquesta paret, no passarà això”.

De fet, l’apofènia és un fenomen absolutament lligat a la naturalesa humana, el cervell ha creat patrons per a comprendre el món i sobreviure-hi des de sempre. Va ser el fet de connectar successos aparentment inconnexos –identificar un determinat soroll desconegut amb un perill, per exemple– que va permetre la supervivència de determinats homínids. De fet, l’evolució va afavorir els qui van detectar correctament la connexió entre diverses menes d’esdeveniments.

En la nostra vida quotidiana, aquest biaix es manifesta molt sovint de maneres ben diverses: veure clarament la forma d’un animal en un núvol, veure sempre la mateixa xifra cada vegada que es mira l’hora… De manera moderada, aquests successos tenen a veure fins i tot amb una creativitat més desenvolupada, però també tenen la seva cara negativa. Per exemple, un estudi del 2017 explicava que les persones que veien patrons clars en llançaments aleatoris de monedes o en pintures abstractes tenien més possibilitats de creure en teories de la conspiració.

Qui més qui menys pot veure’s afectat per aquest fenomen. Qui s’atreviria a no menjar el raïm de Cap d’Any si les coses li haguessin anat malament després d’un Cap d’Any de no haver-ne menjat? Repetir rituals i lligar-los a patrons que realment no existeixen és una cosa que fem habitualment. Aturar-nos a entendre el mecanisme psicològic que hi ha darrere potser ens costa més.

 

Ja deia la filòsofa Donna Haraway que un dels perills més grans per a generar visions uniformes del món era parlar des d’enlloc. No situar la nostra veu, la casa o les experiències que l’han formada. Haraway va començar a parlar de tot això als anys vuitanta, i ara, quaranta anys després, les seues paraules em ressonen diàriament. Per això, insisteixo a invocar-la una vegada i una altra, a risc de fer-me pesada. Com si fos l’acte fundacional de tot el que associo. En aquest darrer article de l’any, vull aprofitar per anomenar alguns dels projectes que són d’aquest segle –o en alguns casos nascuts a finals del passat– però inspiren formes de pensament útils per als temps que vénen. El fet de crear tenint en compte què veiem per la finestra, que seria, en certa manera, la continuació de l’anterior article “Viure a l’escala de les nostres sabates”. I sobretot vull fer un homenatge ben precís als centres de creació dels Països Catalans que viuen una època daurada i continuen acollint a les seues taules esmorzars reveladors i somnis nocturns premonitoris.

En els darrers quinze anys han nascut i s’han consolidat centres de creació a tota la geografia catalana. Dic quinze fent una espècie de mitjana. No són museus, no són grans equipaments culturals ni inversions de país. Neixen de les necessitats vitals dels seus impulsors –bojos o boges, parelles, famílies convencionals, famílies escollides– que decideixen fixar la seva residència en algun indret concret del mapa i, sobretot, que fan un acte sobirà d’autonomia personal: no desplaçar-se a la recerca del que busquen, sinó convertir-se ells mateixos, en cos i ànima, en la casa que acull allò que els inspira, normalment recerques, intercanvis artístics, processos artísics de tota mena. Aquest fer venir a casa allò que vull, ser cuina i cambra d’hostes, parada i fonda d’artistes i investigadors rodamons, fer-los venir al poble o a la comarca d’on tothom ja ha marxat, a risc de quedar-te tu isolat o arruïnat amb el teu projecte utòpic, és un acte sobirà irradiador de noves maneres de fer, que mereix ser explicat una vegada i una altra. Aquestes iniciatives soltes, en general, són fruit de trajectòries artístiques o vitals que ja busquen un lloc de permanència i que valoren la singularitat dels emplaçaments. Van començar aterrant un bon dia en un indret concret, s’hi van sentir bé, van mirar per la finestra, van posar la primera rentadora, van pensar un nom i som-hi. Durant anys, han covat cultura des d’un lloc tangible, han emès convocatòries, han rebut propostes i organitzat esdeveniments i ara –bé, ja fa anys, perquè associacions com Xarxaprod ho promouen des de fa més d’una dècada–  la seua capacitat de vinculació fa eclosió, i no podem imaginar-nos què pot sortir d’aquesta xarxa.

No seré gaire exhaustiva en els estudis de cas ni pretenc fer una llista detallada de resum de l’any. Sí que m’agradaria anomenar-ne alguns que per mi són representatius de la diversitat que vull mostrar. Podríem començar pel Pirineu, un dels projectes més veterans, el Centre d’Art i Natura de Farrera, a més de 1.300 metres d’altitud i amb vint anys de trajectòria. Va ser la primera residència artística internacional de Catalunya. De fet, el seu treball per la descentralització de la cultura i pel paisatge com a element essencial per a la creació va ser premiat l’any 2020 amb el Premi Nacional de Cultura. Viatjant cap a l’est, cap a l’Empordà, trobem la Nau Côclea, que comparteix maduresa amb el centre de Farrera. El projecte de la curiosa viatgera Clara Garí, amb els anys, s’ha especialitzat en els trànsits transfronterers, tenint en compte la proximitat i el pensament de Walter Benjamin. Des del 2015, el seu programa principal és el Grand Tour, un viatge anual a peu amb un centenar d’artistes de totes les disciplines, i obert a qui vulgui fer-lo. També a l’Empordà trobem l’Animal a l’Esquena, en aquest cas a Celrà, que començava la seva història cap a l’any 1997 amb la restauració del Mas Espolla, una masia antiga envoltada de vinya i oliveres al peu de les Gavarres, de la mà de Maria Muñoz i Pep Ramis, amb un projecte al voltant de la dansa. Uns quilòmetres més enllà, al Berguedà, hi trobem el Konvent, un antic convent de monges i una colònia tèxtil del segle XIX –Cal Rosal– que s’ha convertit en un centre d’art multidisciplinari, al capdavant de projectes de jardineria política, d’intel·ligència artificial o de gastronomia. A l’Anoia, s’ubica l’Inloft Copons, impulsat per Ricard Espelt, que decideix recuperar una casa familiar del poble, Copons, situada al carrer de Mur número 30, per oferir-la com a espai de residència i motor dinamitzador del municipi. Ens desplacem ara a Igualada, concretament al barri del Rec, antic barri d’adoberies, de canalitzacions i edificis abandonats, on trobem la gent de LaMaca, una antiga fàbrica de pells que ara s’ha convertit en un espai de treball col·lectiu amb professionals vinculats a l’art i la cultura. La seva voluntat és tornar a ocupar un barri que, amb la desaparició de la indústria de la pell, va quedar oblidat pels veïns i per les autoritats municipals. Si seguim els camins cap al sud, arribem al Priorat, on localitzem el Centre Quim Soler, que aglutina des de fa anys l’activitat cultural a la comarca. Ho fa la seva alma mater, Roser Vernet, amb l’organització de diferents actes vinculats a la poesia i a la literatura en general, sempre amb el vi com a teló de fons. En el cas de les Terres de l’Ebre, trobem la Casa de l’Artista en Terres de Cruïlla, de la Sénia, idea original de Carles Molins, i que es va inaugurar l’agost del 2018. Ells diuen que fan honor al nom de la seva productora, Produccions Impossibles, perquè en el fons saben que les coses difícils potser també són necessàries. Des d’aleshores, aproximadament cada mes ha anat acollint persones de tota mena de disciplines artístiques. Feu càlculs dels artistes que hi han passat. La majoria dels convidats quan acaben l’estada fan un tastet del procés a la gent del poble, per promoure els vincles entre residents i veïnat. Baixant al Delta de l’Ebre, hi ha l’Obrador, situat a Deltebre, entre arrossars i ben a prop del riu, que ha desenvolupat activitat estable al voltant dels projectes del ballarí Roberto Olivan, el seu fundador. I per no fer-ho més llarg, acabarem fent un salt pel mar i arribant a Suralita, un centre de creació per a la música i les arts sonores, entre horts i gallines, que les artistes Joana Gomila i Laia Vallés regenten a Manacor. Un espai-casa, format per la paraula ‘surar’, i també l’arrel del planeta Urà, que, segons elles, en la poètica astrològica pot simbolitzar risc i llibertat.

Després d’aquestes dècades en què els projectes han anat apareixent al mapa, geolocalitzant-se i fent-se visibles com puntets de colors cada cop més tupits, s’ha pujat un altre esglaó. Més recent és l’etapa en què s’han començat a relacionar entre ells i a idear propostes conjuntes, que actuen ja no com una suma d’iniciatives sinó com una vertadera multiplicació. Un dels projectes que, per mi, millor representa aquesta manera de fer és la Viral (part dels membres formen part de la foto que acompanya aquest text), que es presenta com l’Escola Radical d’Arts i Ciències, i que neix de l’impuls de la cooperativa Tramoia i amb la complicitat de tres d’aquests espais de creació que hem mencionat, el Centre d’Art i Natura de Farrera, el Centre Quim Soler i el Konvent, que han posat les bases a aquesta idea incipient però captivadora. L’Escola, contrariàment al que vinc dient, no està representada per un espai físic, sinó que es desplega com una comitiva de sabers itinerants, formada per artistes i científics, que es desplacen de territori en territori per crear espais de diàleg al voltant de les problemàtiques de cada lloc, siguin els rius, sigui la sequera o la contaminació dels aqüífers. Aquí les disciplines artístiques i els mètodes experimentals es posen al servei d’allò que es vol analitzar.

Cada cop més hi ha iniciatives que busquen la col·laboració entre diferents espais de creació “situats” i que operen deliberadament enfortint vincles entre els Països Catalans o entre diferents pobles d’Europa. Per mitjà de l’artista Àlvar Calvet ens arriba una altra proposta de col·laboració, en aquest cas, impulsada pel programa Culture Moves Europe, que presenta l’acord de Casa Planas (Mallorca), el projecte Idensitat (Catalunya) i el Centro Huarte (Navarra), a més de lo Pati d’Amposta, que és qui ha vehiculat l’estada d’Àlvar Calvet a Itàlia. Calvet ha anat a Itàlia per veure que les problemàtiques amb els rius són comunes en molts de territoris. En aquest cas, com també proposa la Viral, l’artista ha pogut connectar idees al voltant de la contaminació d’aigües del riu Aniene, la desaparició progressiva de la població de truites i les amenaces d’alteració del curs de l’aigua per atendre les necessitats hídriques de Roma i la seua perifèria urbana. Amb el lema “Salviamo il fiume Aniene”, ha recol·lectat sediments en diversos punts del riu per modelar unes monedes de fang; ha fet un llum d’oli de terracota en forma de truita de riu inspirat amb una llàntia romana; i una gerra d’aigua que representa un cap del riu Aniene.

Un projecte que s’hauria pogut fer tant al riu Ebre com a l’Aniene, però que és fruit d’aquesta idea que les nostres accions situades en llocs concrets són les que vertaderament ajuden a generar coneixements fiables. Donna Haraway, amant de les metàfores, va dir que a ella li agradava una manera de pensar –think– que era agraïda –thanks– amb el lloc. Seguint la trapelleria juganera de Haraway, aquests centres de creació haurien de ser els veritables think thanks (emulant aquell concepte de think tanks, laboratoris d’idees en anglès) de les nostres maneres de viure futures. I així, sent profundament del nostre carrer i del nostre país –que és el que hem escollit per habitar–, podríem entendre que realment tots tenim la potència per ser un nucli irradiador.

Així que, per acabar l’any, un fort aplaudiment a les decisions d’aquestes persones viatgeres i curioses que un dia van decidir fixar-se, geolocalitzar-se al mapa, fundar un centre, posar-li nom, llançar una convocatòria o un recital i condensar a casa seva un esperit de recerca i creació capaç de moure muntanyes i, sobretot, de connectar-les.

 

Dels nascuts el segle passat, que aixequi la mà qui no hagi pensat mai a quina edat l’enganxaria el 2025 i, els més valents, si la vida els aniria gaire diferent de la que tenien prevista. Els números redons ja ho tenen això, però, a més a més, l’any que demà encetarem té aquell aire futurista de la distopia: tu posa-li un topònim a davant –Londres, 2025; València, 2025; la Fatarella, 2025–, i fa la sensació de càiron de pel·li vuitantera de ciència-ficció, amb un plànol general ple d’andròmines volants i de robots atrotinats entre runes fumejants de smog.

Més enllà dels paisatges apocalíptics de la cinematografia, els nanos dels vuitanta ho teníem tot imaginat, del 2025. Que els cotxes volarien, això per descomptat, i que ens parlarien amb veu de senyor enllaunat; que aniríem a l’espai en línia regular i la sopa de galets seria amb pastilles; que tindríem ordinadors amb pantalles verdes a cada habitació i hologrames dels presentadors del TN al menjador. I ves per on, la majoria d’invents que vam fantasiar davant dels televisors de cul avui són una realitat, potser perquè aquells nanos han estat els primers que han pogut fer possibles els seus somnis infantils de primera mà.

L’altra cosa meravellosa d’haver estat aquella canalla era que teníem fe en la humanitat, en el futur, i en les dues coses combinades. La història era una cosa antiga que hi havia dins dels llibres, i a naltros no ens passaria. Això de les bombes, la fam, la crueltat, les nuclears i tot el que sortia a Informe Semanal era cosa dels grans, els últims cops de cua del món d’abans de naltros i que tenia els dies comptats, perquè naltros érem diferents, érem nous i ho teníem tot planificat. Vam ser els primers convençuts de la fi de la història abans de Fukuyama, només ens calia créixer i veure-ho com qui veu sortir el sol. El 2025 tindríem feina, casa, cotxe, canalla, gos, pau al món, i així seria també per a les pròximes generacions.

Hi ha anat de poc.

Gairebé ho teníem, hi anàvem encaminats. Però tenir-ho tot més fàcil que cap altra generació occidental ens va fer uns acomodats, ens vam refiar que tot estava fet o algun error semblant, i el tomb del 2025 ens ha agafat amb cara de ximples: tenim cotxes que parlen, sí, tenim ordinadors a la butxaca i podem enraonar amb les màquines, però també tenim por, i aquesta sí que no ens l’esperàvem. Aquesta mena de por de saber, quan ens colguem al llit, quan es colguen al llit els nostres estimats, que ja no tenim cap cel segur a damunt, i que ningú no ens el pot assegurar.

És mirar un informatiu i que fràgils es tornen de cop les parets que ens contenen a dintre, aquesta cuina que veig ara, aquest sofà desordenat de coixins, l’arbre guarnit de leds que fan pampallugues. Ens va de tan poc. Ens va d’unes quantes fronteres enllà, d’unes poques hores en avió, d’un rampell incalculat d’un dirigent boig. Com ha pogut passar? Teníem un pacte amb el 2025: la vida ens hi portaria com l’aigua d’un riu, més tecnològics, més savis, més perfectes, més rics.

Una mica és això, el despertar d’un engany, de l’error de pensar que el progrés de la tecnologia era indestriable del de l’espècie humana, que eren dues línies paral·leles i ascendents d’un gràfic que podríem contemplar amb un daiquiri a la mà. Que, a mesura que posaríem més temps en mans de màquines, també tindríem més temps naltros per a la casa i l’hortet, per a créixer intel·lectualment, per a cultivar la concòrdia universal. Tan llestos no devíem ser, esclar, si havíem d’inventar la intel·ligència artificial i alhora esdevenir cada dia més enzes i més medievals i més dependents de nous grans senyors feudals; si havíem de ser més terraplanistes com més coets enviàvem a l’espai, més negacionistes com més ciència teníem a l’abast, més esclaus dels nostres cervells addictes i empantallats mentre ens crèiem més lliures que el carallot del costat.

O potser és que sempre ha estat així, i ens donem massa importància perquè som vius. Que la realitat sempre ha estat que no tenim remei i que els nostres invents van a banda. Que tots els xiquets sempre han somiat en carros, cotxes, patinets voladors i també han crescut i han acabat fent-se de l’equip que construeix o del destructor, d’una força o altra de l’etern estira-i-arronsa de la història de la humanitat. I com passa amb cada vida individual, que el temps se’ns accelera a mesura que passen els anys, la història col·lectiva també ha agafat embranzida i ara gira i gira agafant cada vegada més velocitat. Si aquesta era la broma, esperem que el 2025 no acabem gaire marejats. Que tingueu una bona entrada d’any.

 

Avui és el darrer dia de l’any i hi ha una certa tradició que recomana de fer una mirada cap enrere i recapitular els 365 dies que acabem de passar junts. A VilaWeb ho hem estat fent amb la sèrie de vídeos en què alguns dels periodistes d’aquesta casa reflexionen sobre les grans notícies que hem pogut viure i compartir aquest 2024.

De la gota freda que ho ha alterat tot, amb Esperança Camps, a la rebel·lió judicial espanyola, amb Josep Casulleras. De la victòria de Trump, amb Blai Avià, a la de Salvador Illa, amb Odei A-Etxearte. De les guerres al Llevant, amb Àlex Solano, a l’exemple de Gisèle Pelicot, amb Clara Ardévol, o la situació de la llengua catalana, amb Ot Bou. Ha estat un treball intens que subratlla la nostra defensa dels formats audiovisuals –posada en relleu també amb La tertúlia proscrita, els pòdcasts i el treball desenvolupat enguany a Instagram i Tiktok– i la nostra defensa d’un periodisme de qualitat basat en el prestigi de periodistes que són experts en els temes de què parlen i que per això mateix poden parlar o escriure amb autoritat.

Però, més que no pas mirar al passat, avui a VilaWeb vivim amb molta il·lusió el futur. D’entrada i especialment, el futur més immediat. Perquè aquest 2025 farà trenta anys que vam fundar aquest diari, el primer diari digital aleshores als Països Catalans i el més antic dels digitals que s’editen encara avui a Europa.

El 1995 els nostres companys de professió es miraven VilaWeb sobretot com una cosa simpàtica, estranya, tecnològica i essencialment innovadora, cosa de minories. Nosaltres mateixos –diuen que en això consisteix ser pioners– vam haver de trobar el camí per a fer periodisme en un mitjà completament nou, sense tenir referències de cap mena on agafar-nos. Del VilaWeb d’aquell llunyà 1995 al diari d’avui va una distància enorme que reconec que, encara ara, sovint em sorprèn i em deixa perplex. Agradablement perplex.

Perquè trenta anys després, sobretot, estem orgullosos d’haver sabut fer de VilaWeb el diari nacional que no havia tingut mai el nostre país. Un diari de tots els Països Catalans, fet sense subordinacions dels uns als altres ni paternalismes condicionants. I un diari, per això mateix, radicalment català en el fons i en la forma –sense concessions de cap mena als marcs informatius espanyol o francès. Un diari autocentrat i amb una mirada pròpia sobre el país i el món que és capaç de parlar de tu a tu als diaris de qualsevol altre país. Vam nàixer per a fer això i podem dir que això hem aconseguit de fer.

Ho hem aconseguit de fer, a més, amb professionalitat i rigor. Amb elegància i pensant sempre en la qualitat de la informació, en l’ètica, que és el cor de la nostra professió, i en el servei, sempre insubornable, als nostres lectors i a la nostra societat.

Com és ben sabut, VilaWeb és una empresa privada, però que té en el seu ADN més profund el servei a la societat, el servei, si ho podem dir així, públic. Per això hem basat el nostre creixement en la combinació entre la informació en obert per a tothom i la demanda als lectors perquè s’hi subscriguen i facen possible així que alcem cada dia la persiana. Ho he dit moltes vegades, això, però avui ho vull dir d’una manera ben especial: no tenim paraules per a expressar el nostre agraïment als subscriptors, a la seua generositat, a la seua solidaritat, al seu sentit de la responsabilitat.

I dit això, vull aclarir també que per a nosaltres els trenta anys, més que un motiu de celebració, són un estímul molt gran. Fa temps que ja no treballem pensant únicament en l’endemà, sinó pensant també en els trenta anys vinents d’aquest diari i en el paper que haurà de tenir com a mitjà, en un món tan i tan canviant, tot mantenint-ne el caràcter de diari nacional dels Països Catalans. I això implica traspassos generacionals, renovacions i canvis que ja hem començat a fer amb calma i previsió, sense precipitacions innecessàries, perquè ho volem aconseguir de manera sòlida.

Alguns d’aquests canvis ja són ben visibles, i d’altres s’aniran fent visibles al llarg d’aquest 2025, sobretot, quan comencem a celebrar, al maig, els trenta anys rodons de VilaWeb.

Mentrestant, cada dia i a cada hora, nosaltres us continuarem explicant la realitat tot provant de presentar-vos –en paraules de Carl Bernstein– “la versió més aproximada a la veritat que siguem capaços de descriure”. I sabent, com ens va ensenyar Joan Fuster, que el nostre país s’explica per si mateix, sense necessitat de subordinar-se al relat de ningú. Tampoc en les portades ni els reportatges, en les entrevistes o les investigacions.

Bon any a tots, doncs, i un record molt especial avui per a la gent de l’Horta Sud i la Ribera, en un dia que segur que serà especialment dur, sobretot, en aquelles cases on hi haurà cadires involuntàriament buides. Mazón, dimissió.

 

PS1. L’any que ara s’acaba ha tingut en Vicent Andrés Estellés una figura essencial. La Generalitat Valenciana es va negar a commemorar-ne el centenari i ha estat el poble, la ciutadania, qui ha convertit el 2024 en una celebració colossal del gran poeta de Burjassot. Hem parlat en aquest article amb la plataforma Cent d’Estellés, impulsora dels homenatges, que encara té actes programats fins el mes de març.

PS2. Avui us presentem aquesta llarga i impactant investigació exclusiva del Washington Post sobre com Israel ha desenvolupat un conjunt potent d’eines d’intel·ligència artificial que han fet servir, i que han provat, durant la guerra de Gaza. L’article descobreix una realitat amagada, polèmica i que ha originat fortes dissensions entre els militars israelians mateixos. És un treball d’Elizabeth Dwoskin, l’especialista més reputada en noves tecnologies del diari americà: “Habsora: Com Israel ha desenvolupat eines potents d’intel·ligència artificial per a fer la guerra a Gaza”.

PS3. Jordi Goula explica la realitat econòmica com pocs altres periodistes ho saben fer. Combina un coneixement universal amb una estranya capacitat per a remarcar els matisos i els detalls ocults. Avui ens n’ofereix una mostra més amb l’anàlisi de l’any que s’acaba: “Se’n va un any molt més bo que no es preveia”.

PS4. Una de les coses importants en aquest diari és escriure bé, respectar la qualitat literària i intel·lectual. Els nostres articulistes d’opinió ho fan cada dia, però avui em deixareu que destaque Marta Rojals i el seu darrer article del 2024: “Tal dia farà un altre any”.