La inflació de l’estat espanyol ha crescut d’un 0,1% al gener, en relació amb el desembre, i ha fet créixer de tres dècimes la taxa interanual fins al 3,4%, segons les dades avançades de l’Institut d’Estatística espanyol. Segons aquestes mateixes dades, l’índex de preus de consum (IPC) ha pujat sobretot pel preu de l’electricitat, mentre que els preus dels carburants van baixar.

Amb l’avenç de l’IPC interanual amb el començament de l’any, la inflació torna a créixer després de dos mesos consecutius de caigudes i se situa al punt més alt d’ençà de l’octubre, que era del 3,5%.

La inflació subjacent estimada, sense aliments no elaborats ni productes energètics, va baixar de dues dècimes al gener, fins al 3,6%, dues dècimes per sobre de l’IPC general.

El magnat Elon Musk ha anunciat que la seva empresa Neuralink ha implantat el primer xip cerebral a un ésser humà. L’operació es va fer diumenge i, segons Musk, el pacient es recupera bé. “Els resultats inicials mostren una prometedora detecció de pics neuronals“, ha piulat. La primavera passada, Neuralink va rebre l’aval de l’Administració d’Aliments i Fàrmacs (FDA, en anglès) per a començar els assaigs clínics amb humans.

The first human received an implant from @Neuralink yesterday and is recovering well.

Initial results show promising neuron spike detection.

— Elon Musk (@elonmusk) January 29, 2024

Més tard, Musk ha explicat que el pacient havia rebut un xip anomenat telepatia, que en una primera fase és pensat perquè les persones sense extremitats controlin mentalment els seus aparells electrònics, com ara el mòbil i el portàtil. “Imagineu-vos si Stephen Hawking es pogués comunicar més de pressa que un mecanògraf o un subhastador. Aquest és l’objectiu”, ha afegit.

Enables control of your phone or computer, and through them almost any device, just by thinking.

Initial users will be those who have lost the use of their limbs.

Imagine if Stephen Hawking could communicate faster than a speed typist or auctioneer. That is the goal.

— Elon Musk (@elonmusk) January 30, 2024

El jutge que instrueix l’anomenada trama russa del cas Vólkhov, Joaquín Aguirre, ha anat un pas més enllà en les seves irregularitats i ha comentat detalls de la causa en un reportatge sobre les suposades influències del Kremlin en el procés que va emetre ahir el programa Tagesschau de la cadena alemanya ARD. En una breu entrevista en seu judicial, Aguirre diu que Rússia va provar d’aprofitar el procés d’independència per desestabilitzar l’estat espanyol com a primer pas per a desestabilitzar la resta de democràcies de l’Europa occidental. Aquesta intervenció televisiva li pot costar la recusació de les defenses dels investigats.

“Es tracta de la influència directa de Rússia en el procés d’independència de Catalunya. Donar suport a la independència amb l’objectiu que Rússia desestabilitzi, primer, la democràcia espanyola i, en acabat, obrir la porta de darrere per infiltrar-se en totes les democràcies liberals de l’Europa occidental”, diu el jutge, que també apareix en imatges del seu despatx remenant documentació sobre el cas.

Precisament ahir, el magistrat va reactivar el cas Vólkhov i en va ordenar la pròrroga de la instrucció durant sis mesos. Concretament, va obrir la porta a acusar l’entorn de Puigdemont de delictes de traïció –arran de suposats contactes amb diplomàtics russos i membres de l’extrema dreta d’Alemanya i Itàlia– que estan exclosos de la llei d’amnistia.

El jutge Aguirre és conegut per les seves irregularitats i abusos. De fet, ha estat identificat com un element clau de les clavegueres de l’estat en l’anomenat cas Macedònia, que va intentar de posar fi a la carrera del major Josep Lluís Trapero.

The Washington Post · Ishaan Tharoor

És difícil de passar per alt la sensació de desesperació que es respira en les altes esferes del poder ucraïnès. Poques setmanes abans del segon aniversari de la invasió russa, les súpliques de Kíiv als seus socis occidentals no han canviat: lliureu-nos més armes, més ajuda humanitària i més cooperació política.

El president Volodímir Zelenski va recórrer les grans capitals occidentals a final de l’any passat per a suplicar, enmig de la desafecció internacional creixent envers el conflicte, més recursos per a Kíiv. Alhora, el seu general de més alt rang, Valeri Zalujni, va lamentar “l’estancament” de la contraofensiva ucraïnesa del 2023, tan esperada, que no va aconseguir avenços estratègics significatius.

Els diplomàtics nord-americans i els seus homòlegs europeus preveuen un any de vaques magres, en què les forces ucraïneses –com més va més esgotades– se centraran més a consolidar posicions defensives que no a guanyar terreny a les forces russes. El Kremlin controla aproximadament una cinquena part del territori d’Ucraïna, incloent-hi Crimea –que annexionà il·legalment l’any 2014– i una àmplia extensió al sud-est del país. La visió nord-americana sobre el curs del conflicte contrasta amb l’ambició declarada de Zelenski d’expulsar les forces russes d’Ucraïna abans de l’octubre.

La setmana passada, els funcionaris del Pentàgon van acudir amb les mans buides a una reunió mensual de coordinació per a Ucraïna amb una cinquantena de països. Al front, les informacions diuen que les existències de munició i projectils d’artilleria es van esgotant en moltes unitats ucraïneses.

“Ens pregunten quin és el nostre pla, però hem de saber amb quins recursos comptarem”, explica el diputat ucraïnès Roman Kostenko. “Ara mateix, tot fa pensar que en tindrem menys que l’any passat, quan ja vam provar de fer una contraofensiva i no va funcionar. […] Si encara en tenim menys, és clar quin serà el pla. Serà defensar-nos”, afegeix.

Lluny del camp de batalla, hi ha el drama polític sobre el conflicte de Washington. Els republicans de la Cambra de Representants ja han blocat el darrer paquet de finançament que el president Biden vol enviar a Kíiv. Els analistes creuen que el president rus, Vladímir Putin, espera la possible tornada al poder de Donald Trump, probable candidat presidencial republicà per a les eleccions de novembre. És possible que Trump redueixi el suport dels Estats Units a Ucraïna i adopti una posició més transigent amb les demandes del Kremlin a l’Europa de l’Est.

L’administració Biden i els aliats europeus treballen en un pla multilateral a llarg termini destinat, precisament, a prevenir aquesta possibilitat i a garantir el suport dels Estats Units a Ucraïna en un futur. Aquest pla inclou promeses d’ajuda econòmica i militar per a la dècada vinent, i podria aplanar el camí perquè Ucraïna s’integrés en blocs occidentals com ara la Unió Europea i l’OTAN. Biden té previst de revelar el pla a la primavera.

“Aquesta política té riscs –també polítics– si els ucraïnesos comencen a culpar el seu govern de l’estancament del front –van escriure els meus col·legues–. Així mateix, a les capitals occidentals els funcionaris són molt conscients que la paciència dels ciutadans amb el finançament de la guerra d’Ucraïna no és infinita.” Enmig de la planificació, Washington també sembla que prepara l’argument que, fins i tot si Ucraïna no recupera tot el territori a curt termini, necessita una ajuda important i contínua per a poder-se defensar i convertir en part integrant d’Occident.

A curt termini, tanmateix, tant les mancances en el front ucraïnès com les divisions a Washington poden consolidar el destí del conflicte. “Encara que la primera meitat del 2024 pot portar pocs canvis en el control del territori ucraïnès, el material i les baixes que cada bàndol acumuli aquests mesos vinents determinaran la trajectòria del conflicte a llarg termini”, escriu Jack Watling, investigador sènior del Royal United Services Institute, un laboratori d’idees britànic. “De fet, Occident s’enfronta ara mateix a una decisió crucial: fer costat a Ucraïna perquè els seus dirigents puguin defensar-ne el territori i preparar-se per a una ofensiva l’any 2025 o cedir un avantatge irrecuperable a Rússia.”

És possible que Occident ja hagi malgastat la millor oportunitat perquè Ucraïna recuperi el seu territori. En el nou llibre Els nostres enemics s’esfumaran. La invasió russa i la guerra d’independència d’Ucraïna, Iaroslav Trofímov, corresponsal internacional del Wall Street Journal, detalla que els governs occidentals van rebaixar el suport militar a Ucraïna per por de desencadenar una possible escalada nuclear amb Rússia. Els Estats Units i els seus aliats han enviat a Ucraïna un flux d’ajuda sense precedents, però els crítics afirmen que s’ha menystingut l’esforç bèl·lic ucraïnès.

“Els Estats Units i els seus socis es van fer enrere a l’hora de subministrar a Ucraïna armament clau en el moment en què hauria tingut més efecte, i van prohibir a Kíiv d’utilitzar armes occidentals per a atacar objectius militars en territori rus”, escriu Trofímov al llibre. “Quan finalment van arribar moltes d’aquestes armes occidentals, durant el segon any de la guerra, Rússia ja havia reforçat les seves defenses, havia mobilitzat centenars de milers de soldats i havia redirigit l’activitat industrial cap a l’esforç bèl·lic. L’oportunitat més bona per a una victòria ucraïnesa clara i ràpida havia desaparegut”, afegeix,

Alguns altres experts no n’estan tan segurs, i sostenen que l’administració Biden tenia la responsabilitat d’evitar una espiral de confrontació amb Rússia. “Més ajuda, abans, hauria estat millor –però no hi havia cap garantia que hagués dut a una victòria decisiva d’Ucraïna”, escriu Hal Brands, columnista de Bloomberg. “La forma més efectiva de garantir una victòria ucraïnesa hauria estat amenaçar amb una intervenció militar directa, però aquesta era una estratègia que pràcticament ningú no volia seguir perquè tenia uns riscs evidents i potencialment molt greus. De fet, hauria exigit a Biden de travessar les línies vermelles de Rússia en el precís moment en què hi havia més incertesa sobre la resposta de Putin”, afegeix.

Els ucraïnesos, tanmateix, lamenten allò que hauria pogut ser. “Putin va badar la boca com una serp i va pensar que érem un conillet més –digué Zelenski a Trofímov en una entrevista l’any 2022–. Però no som un conillet i va resultar que no se’ns pot empassar. De fet, corre el risc d’ennuegar-se.”

Rússia, no obstant això, també s’ha mantingut ferma. Moscou ha aconseguit de resistir les sancions internacionals i es prepara per a una nova ofensiva a Ucraïna mentre no cessa de llançar atacs indiscriminats contra ciutats ucraïneses. Kíiv sap que la seva capacitat de resistència depèn del suport exterior. “No sobreviuríem sense el suport dels Estats Units, això és un fet”, declarà Zelenski en una entrevista televisiva aquest mes.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb

El sindicat Ustec ha assegurat que d’ençà de l’1 de gener el 31% de les substitucions de docents del Principat no han estat cobertes. En un comunicat, ha afegit que la xifra puja fins al 46% a secundària. A més, ha alertat que això afecta negativament la qualitat educativa, perquè l’alumnat “passa hores sense poder fer activitats lectives”.

Segons un informe elaborat per l’organització, la xifra de places no cobertes a primària no ha baixat de les 200 en tot el primer trimestre, arribant a les 431 el 8 de setembre. Per la seva banda, fonts de la Conselleria d’Educació han apuntat que els nomenaments que queden sense cobrir poden situar-se sobre el 30%. A més, han defensat que des del curs passat s’estan aplicant mesures per fer front a la situació. Quant a secundària, Ustec defensa que el percentatge mitjà de no cobertura en el primer trimestre és d’entre un 60 i un 70%.

Les especialitats més afectades a primària són informàtica, tecnologia, matemàtiques i llengua catalana i literatura. A secundària també destaquen cultura clàssica o llengua castellana i literatura o biologia i geologia.

Segons que diu el sindicat, la manca de docents és provocada pel desprestigi de la funció docent i el deteriorament de les condicions laborals. En aquest sentit, ha assegurat que els treballadors de l’educació pública han perdut més d’una cinquena part del sou d’ençà del 2009. Una altra de les causes que han apuntat són les males condicions del personal de la borsa de substitucions. Han lamentat que acceptar una substitució sovint impliqui renunciar-ne a d’altres i que no tingui cap garantia de continuïtat.

Finalment, per a resoldre la situació, Ustec ha proposat millores salarials per a recuperar el poder adquisitiu dels docents, garantir contractacions de durada anual i un pla d’estabilitat perquè els interins amb experiència no es quedin sense feina. També ha reclamat la gratuïtat i una ampliació de l’oferta del màster de secundària.

La necessitat d’una amnistia la va començar a plantejar públicament Òmnium Cultural el 20 de setembre de 2019. Fou el president d’aleshores, Jordi Cuixart, de la presó dels Lledoners estant i quan mancaven poques setmanes per a fer-se pública la sentència que el condemnaria a deu anys de presó per sedició. Avui, l’actual president de l’entitat, Xavier Antich, veu com és a punt d’aprovar-se a les corts espanyoles una llei d’amnistia que és, en paraules seves, tota “una contradicció al cor de l’estat”. Però que alhora presenta molts dubtes per les escletxes que pot tenir obertes, perquè el PSOE l’ha encotillat, perquè la maquinària repressiva de l’estat l’ha utilitzat per preparar una nova onada repressiva.

En aquesta entrevista amb VilaWeb, Antich és prudent, i espera a saber com és el text que s’acabi aprovant. “Fins a l’últim moment no donem la batalla de l’amnistia per perduda”. Però és conscient del perill que hi ha que s’obri un forat per on s’encausi molta gent. I Òmnium és encara al punt de mira. No en va, un dels investigats en la causa del Tsunami és el directiu de l’entitat Oleguer Serra. Si a ell l’investiguen per terrorisme, Òmnium és investigada per terrorisme.

—Si la llei d’amnistia s’aprova tal com és ara, és una mala llei?
—No es pot donar una resposta de blanc o negre. Des de la proposició de llei que es va registrar vam dir que calia aprofitar tot el període d’esmenes per modificar, corregir i millorar tot allò que ja vèiem que era insuficient. Hi havia quatre o cinc coses molt substancials que calia modificar, que s’han modificat, i fins on ens arriba la informació ha millorat en algunes coses. Però continua oferint alguns flancs oberts en unes altres. Aquestes últimes hores veurem com queda. Som extremadament prudents, fins que no veiem el document i el text literal que acaba votant-se i aprovant-se demà. Comptem que poden acabar-se de modificar coses.

—No ho veieu impossible?
—No. Quan es va registrar la llei, només la va registrar el PSOE, no pas Esquerra ni Junts. Però Esquerra hi estava bastant d’acord en aquell moment, i sembla que finalment no la van signar per petició del PSOE. Junts tampoc no la va signar. També aleshores es deia que el PSOE havia arribat tan lluny que podia arribar i que tant Junts com Esquerra consideraven que no caldria modificar gaires coses. Però s’ha acabat fent i encara ara tornem a sentir els mateixos arguments, que ja està, que hem arribat fins aquí, que ja no es tocarà res més. Nosaltres, fins a l’últim moment en què es voti, no donem la batalla per perduda. Hi ha coses que cal acabar de precisar, cal garantir-les, cal assegurar-les, i som molt prudents fins a l’últim moment.

—Quins són aquests flancs que queden oberts?
—Tot allò que deixi desprotegits els represaliats no serà bo, i tot allò que no garanteixi l’aplicabilitat imprescindible, necessària i que no tingui marxa enrere de la llei per part dels tribunals, tampoc no ho serà. Pel que sabem, en la discussió tècnica i jurídica, encara és possible de millorar les dues coses.

—Hi ha la qüestió del terrorisme. El fet d’incloure’l en les exclusions d’entrada va ser un error?
—García-Castellón va començar a posar materials sobre la taula en el moment que era a punt de registrar-se la llei d’amnistia, quan ja hi havia un pre-pacte entre el PSOE, Junts i Esquerra. Això cal tenir-ho en compte, perquè obliga a precisar allò que no s’havia considerat en els treballs i en els pactes sobre la llei. I, per altra banda, no hem d’oblidar que calia que la llei resistís la normativa europea, que haurà de ser el marc amb el qual s’avali a Europa. I les directives europees són molt clares d’ençà del 2017: el terrorisme queda sempre com una excepció en les lleis d’amnistia. Però no és una normativa específica europea, sinó que és el marc de les Nacions Unides des del 2009. És a dir, que les amnisties no compatibles amb el dret internacional són aquelles que inclouen casos de terrorisme. Això, en abstracte.

—Però la directiva europea especifica que no és amnistiable?
—Sí, i d’altra banda, el document marc és el de les Nacions Unides, el d’instruments de l’estat de dret per a societats que han sortit en conflictes sobre les amnisties. Que és d’on, d’alguna manera, penja la concreció de la normativa europea. No caldria excepcionalitzar  els casos de terrorisme en una llei d’amnistia espanyola, perquè tant la normativa europea com la internacional ja ho donen per descomptat.

—Doncs si no caldria…
—Però és justament García-Castellón qui posa la causa de terrorisme damunt la taula i quan hi ha un debat polític i tècnico-jurídic. I la llei ha de protegir-se respecte d’aquesta iniciativa.

—Hi va haver un excés de prudència amb el primer redactat de la llei amb el terrorisme? O era una línia vermella del PSOE?
—Podria ser una obstinació del PSOE, però hi ha la normativa europea i la de les Nacions Unides, que d’alguna manera estableixen el marc. Cal recordar que tant Junts com Esquerra, quan han negociat la llei, s’han preocupat encertadament per aquests dos principis que abans dèiem, que la llei inclogui tots els represaliats, però també que en garanteixi l’aplicabilitat. I el cas del terrorisme és molt delicat. En la primera proposta es preveia que quedessin exclosos els casos de terrorisme amb sentència ferma. Jurídicament, semblava que això no acabava de protegir del tot. I ara s’ha anat trobant una manera d’aclarir que no hi puguin entrar els casos que García-Castellón persegueix. Això afecta la causa del Tsunami Democràtic i a la causa dels CDR.

—Van ser ingenus, els negociadors de Junts i ERC? Ja hi havia la causa dels CDR i ja es veia que García-Castellón volia retenir el Tsunami per terrorisme.
—Jo no ho qualificaria d’ingenuïtat. Fins allà on ens consta, i n’hem parlat molt, tant amb Junts com amb Esquerra. I tant els uns com els altres, els equips polítics i els jurídics, eren molt conscients que amb la iniciativa de l’Audiència Nacional tocàvem el cor d’una cosa una mica delicada, sobretot perquè García-Castellón tergiversa completament allò que s’entén per terrorisme per ficar-hi dins Marta Rovira i el president Puigdemont i impedir-ne l’aplicació possible de la llei d’amnistia. García-Castellón vol deixar-ne fora tots els investigats i, encara és més greu, obrir un forat negre per on puguin fer entrar totes aquelles persones que l’Audiència Nacional consideri que haurien de quedar-ne fora.

—El perill és que García-Castellón no vagi sol, sinó que l’Audiència espanyola o el Suprem continuïn això que fa.
—Clarament, aquest és un perill que afecta la llei d’amnistia des del principi. I és clar que no és una qüestió del jutge García-Castellón individualment. La causa de l’Audiència Nacional contra el Tsunami Democràtic és una aberració jurídica inimaginable en un estat de dret seriós. Amb aquesta causa, l’estat espanyol es posa fora dels paràmetres de la Unió Europea. Per tant, no és un jutge que s’ha begut l’enteniment: és un instrument central i vertebral del poder judicial espanyol que saboteja una llei d’amnistia, inventant-se, literalment, un delicte de terrorisme quan res del que va passar la tardor del 2019 pot ser considerat com a tal.

—És una operació més gran?
—El gran problema d’aquesta causa és que hi ha una operació d’espionatge massiu, indiscriminat i il·legal contra centenars de persones. I això cal dir-ho amb aquestes paraules. I potser no s’hi ha posat prou èmfasi, perquè essent extraordinàriament greu el cas del Catalangate, que afectava 65 persones certificades que van ser espiades amb Pegasus, aquí parlem de centenars de persones a les quals, en molts casos, sense autorització judicial, s’ha estat espiant. Per nosaltres, ara mateix, García-Castellón hauria d’estar investigat directament per la fiscalia per aquest espionatge massiu que ha fet…

—Això es desprèn de la causa del Tsunami?
—Completament. És una operació d’espionatge fora dels paràmetres d’un estat de dret que és digne de la Stasi. Ha anat sortint la magnitud de tot aquest espionatge. És a dir, és una causa judicial sostinguda sobre un espionatge massiu que no pot ser avalat per un estat dret de cap manera.

—Si la llei d’amnistia no canvia en l’apartat del terrorisme, pot ser, com deia Gonzalo Boye en aquesta entrevista, que s’obri una esquerda per on comenci a caure molta més gent?
—Aquest perill hi és, i de fet, quan a Òmnium Cultural ens vam posicionar públicament davant la llei registrada, ja vam dir que havia de garantir que protegís tots els represaliats. I això encara és una batalla oberta. Però fins que no tinguem el text definitiu, amb coses que és molt possible que s’acabin de precisar, no podrem avaluar si efectivament això passa. I no ens enganyem, sabem que no tan sols el jutge García-Castellón, sinó l’Audiència Nacional i el poder judicial espanyol faran tot el possible per sabotejar l’amnistia. I cal recordar que la causa de García-Castellón ve avalada políticament per les declaracions del ministre Grande-Marlaska des del primer minut de les accions del Tsunami, el 14 d’octubre de 2019 al matí, quan va qualificar aquelles accions de terrorisme, i els organitzadors del Tsunami, d’organització criminal. Què ha fet la llei d’amnistia? Posar la contradicció en el cor de l’estat, perquè el poder legislatiu i l’executiu diguin el contrari d’allò que deien fa cinc anys.

—Entenc la vostra prudència, però precisament per no ser ingenus i pel perill que hi ha, hi insisteixo: si la llei queda com ara, els partits independentistes haurien de votar-hi en contra?
—La posició d’Òmnium ha estat sempre de respectar el paper de cadascú. Nosaltres no som un partit polític, no participem en les negociacions ni amb un partit polític ni amb el govern de l’estat espanyol; nosaltres som una organització de la societat civil i des de sempre ens hem mogut en aquest paràmetre. Hem de ser prudents per força, i veurem si el text final garanteix allò que per a Òmnium és innegociable, que tots quedin protegits i que la llei sigui aplicable.

—I ara per ara és així?
—Els nostres advocats i els serveis jurídics ens obliguen a ser molt prudents, i ens ho diuen, que no fem declaracions de blanc o negre. Tenim un servei jurídic que inclou advocats nacionals catalans i advocats internacionals, especialistes en dret internacional i normativa europea. I són molt conscients que parlem d’una cosa que fins i tot en l’àmbit tècnico-jurídic no és tan evident que l’estat actual [de la llei] no protegeixi i quines són les esmenes que haurien de blindar-lo. Si els advocats mateixos ens diuen que és una cosa extraordinàriament subtil, crec que per responsabilitat també hem de defugir de dir que això està malament i s’ha de canviar, o que això està bé i s’ha de mantenir.

—De l’amnistia també se n’exclouen ara els delictes de traïció i contra la independència de l’estat. Per què? Ara veiem com reactiven la trama russa per fer-ho encaixar.
—No hi tenim resposta i, per descomptat, és fora dels paràmetres de l’amnistia per la qual nosaltres treballem des de fa sis anys.

—Vau advertir que això també podria ser un problema per a l’amnistia?
—En el moment que va sortir, no. Però, efectivament, s’ha vist que és una de les coses que s’ha acabat refinant també en el període d’esmenes. No estem d’acord en tot allò que la llei d’amnistia podria avalar la persecució contra el moviment.

—Hi hauria d’haver l’exigència que això saltés de la llei?
—Efectivament. Per a nosaltres, l’amnistia era una manera de posar fi a la repressió de l’estat; no pot ser una excusa per a colar unes altres coses que permetin a l’estat de blindar-se davant una opció democràtica i política absolutament legítima com l’independentisme.

—Teniu una persona encausada pel Tsunami, l’Oleguer Serra. Us preocupa la seva situació?
—És clar que ens preocupa, la situació d’un directiu d’Òmnium investigat per terrorisme, per una cosa que manifestament no ho és. La causa posa el poder judicial espanyol fora dels paràmetres europeus i, per tant, és previsible qualsevol cosa. Hem de considerar totes les possibilitats. Nosaltres no som ingenus, Òmnium no improvisa. Fa dos anys que Òmnium treballa amb la possibilitat que aquesta causa prosperi, perquè l’amenaça hi era, perquè sabíem que les investigacions estaven en marxa, perquè sabíem que era una causa que havia rebentat tots els terminis per fer-se pública. I, per tant, des del primer moment hem considerat totes les possibilitats, des del tancament i l’arxivament de la causa fins que hi pogués haver detencions d’investigats. No ens enganyem, l’estat espanyol és això, i evidentment ara continuem considerant totes les possibilitats.

—I ara és més present que mai la pitjor hipòtesi? Ordres de detenció i de presó?
—Sempre hem considerat totes les possibilitats i hem previst respostes polítiques, jurídiques, comunicatives i de mobilitzacions en funció de quin sigui l’escenari que acabi concretant-se. A hores d’ara, nosaltres considerem la causa de García-Castellón a l’Audiència Nacional com un atac massiu contra els drets fonamentals de la gent. Això ens alerta molt, som molt conscients que s’utilitza el delicte més greu del codi penal espanyol i de la normativa europea sense cap mena de suport jurídic. Estem preocupats, és clar.

—Dins aquestes hipòtesis que preveieu, hi ha la possible il·legalització d’Òmnium per terrorisme?
—D’entrada, si es persegueix i s’investiga Oleguer Serra per terrorisme, en la mesura que és un directiu d’Òmnium, es persegueix i s’investiga Òmnium Cultural per terrorisme. No és una persona que passava per aquí. Oleguer Serra és un directiu de l’entitat, va ser-ne director general i ara era comissionat per Assumptes Estratègics Internacionals. L’entitat no es desentén d’aquesta investigació i persecució d’un directiu seu per terrorisme, sinó que s’hi sent interpel·lada. I pel que fa a la pregunta que em feu, he de dir que Òmnium des del 2017 treballa en un escenari sempre possible i mai no desactivat que l’entitat pugui ser il·legalitzada, efectivament. Una bona part de l’estratègia internacional d’Òmnium se sustenta en això, i de l’estratègia jurídica i de les estratègies de resiliència econòmica. Una entitat que ha vist com la Guàrdia Civil ha entrat dos cops a la seva seu i s’ha emportat tots els arxius electrònics de l’entitat i que ha tingut el seu president tancat a la presó i condemnat a deu anys per sedició seria absolutament irresponsable si no considerés com a escenari la seva possible il·legalització.

—Els partits independentistes haurien d’exigir al PSOE la dissolució de l’Audiència espanyola?
—Òbviament, l’Audiència Nacional és una anomalia jurídica en el context dels estats democràtics. Se li hauria d’exigir més, al PSOE? En la mesura que és responsable del govern espanyol, només faltaria. Ja hi ha hagut alguns passos que al nostre entendre són imprescindibles, però no són suficients: la posició de l’advocacia de l’estat, l’informe de la fiscalia que diu que això no és terrorisme, i que no deixen de ser també una victòria del moviment, perquè es força que l’executiu i allò que en depèn es confrontin amb el poder judicial. Ara la contradicció és en els poders de l’estat.

—Com que l’Audiència espanyola actua com a contrapoder i la seva dissolució depèn d’una majoria absoluta a les corts espanyoles, seria a les mans del PSOE de fer-ho.
—Sí, això afecta l’Audiència Nacional, però també afecta la vigència encara de la llei mordassa i de moltes més iniciatives que, des d’un punt de vista estrictament democràtic, són absolutament insostenibles. Aquí es veurà quin és el paper dels partits independentistes en el congrés que donen suport a la majoria parlamentària, fins on estan disposats a fer servir els seus instruments de pressió. Però és una evidència que l’estat espanyol des del punt de vista democràtic fa aigües per tot arreu. Imagino que el càlcul de l’ús i de la mobilització de la pròpia força és en funció de les estratègies polítiques que tinguin pensades o desplegades. I òbviament la peça de l’Audiència Nacional n’és una.

—Què caldrà fer si els jutges es neguen a aplicar l’amnistia i entrem en una nova espiral de repressió?
—Des del primer moment hem dit que amb la llei d’amnistia no n’hi hauria prou, perquè a diferència dels indults, s’obre un procés que serà llarg i caldrà batallar causa a causa, jutjat a jutjat i expedient a expedient de cadascun dels represaliats. Sabíem que no seria un camí de roses, sinó que la seva aplicabilitat exigirà de nosaltres una vigilància contínua. Parlem de 1.500 persones a les quals pot afectar l’amnistia. Per això Òmnium ja treballava en la constitució d’una sindicatura que vetllés per això.

—Una sindicatura formada per juristes a disposició de tots els beneficiaris de la llei?
—Aquesta és la idea. Tenim tot el mapa amb un Excel, que els partits coneixen, que s’ha utilitzat per a l’elaboració del detall de la llei d’amnistia. I sabem, a diferència del que potser pensàvem el 2017, que l’estratègia antirepressiva forma part de l’estratègia d’alliberament nacional, que no n’és un element al marge. I hem volgut dotar-nos d’una sindicatura preparada rigorosament en termes jurídics per veure totes les trampes i impediments que els jutges i els tribunals puguin posar per a impedir l’aplicació de la llei d’amnistia. Per a nosaltres, cada cas serà un cavall de batalla.

—Us preocupa que la llei d’amnistia inclogui Villarejo i l’ex-cúpula de la policia patriòtica que va ordir l’operació Catalunya?
— És clar que ens preocupa, que amb la llei d’amnistia, en comptes d’esmenar els efectes de la repressió de l’estat espanyol, serveixi per a colar operacions que s’han fet al marge de la llei per part de les clavegueres de l’estat, del CNI, del Ministeri de l’interior i de la policia nacional i de la Guàrdia Civil. No sembla que fossin amnistiables per aquesta via, però veurem de quina manera queda el text final. Però qualsevol cosa que en l’actual llei d’amnistia sigui una porta falsa d’entrada per a generar impunitat contra la repressió il·legal de l’estat espanyol és absolutament intolerable.

—Aquesta amnistia pot servir de palanca per a l’exercici del dret de l’autodeterminació, tal com sempre havíeu demanat?
—És evidentíssim que la llei d’amnistia no avalarà l’exercici del dret d’autodeterminació, perquè queda fora del seu objectiu i de les seves competències. Però l’amnistia és una esmena que el poder legislatiu fa al poder judicial que elimina els efectes de la repressió, un reconeixement directe que, si no és delicte, en qualsevol moment futur podrà tornar-se a fer allò que la llei consagra que no és delicte. I nosaltres afegim que, si no és un delicte, vol dir que és un dret. Per a nosaltres la força política de l’amnistia és que és una legitimació indirecta de l’autodeterminació.

—Els partits polítics fan bé els primers passos amb les taules de negociació? Van pel bon camí?
—Pensem que és l’obertura a un nou cicle. L’existència de taules de diàleg i negociació entre partits i institucions són un altre indicador que la posició de l’estat espanyol, que fins abans de les últimes eleccions era la negació a reconèixer el conflicte polític, és el reconeixement del conflicte i que necessitem vies democràtiques de resolució. Per nosaltres és un canvi de marc. És possible esperar resultats immediats de totes aquestes taules entre partits i entre institucions? No de manera immediata. Però tampoc no som irresponsables de no reconèixer que això suposa un canvi de situació respecte d’uns mesos enrere. Ja veurem com es dibuixa l’escenari en el qual cal reubicar la batalla per l’autodeterminació.

—El gran problema és que cadascú fa la seva guerra?
—És una evidència. Per la simple existència de taules entre diferents partits, i de taules entre governs i que no hi hagi unitat d’acció que reclamem d’ençà del 2020. Paradoxalment, encara que no hi hagi hagut negociació conjunta de Junts i Esquerra amb el PSOE sobre la llei d’amnistia, pràcticament negocien amb les mateixes posicions i objectius, fora de matisos molt tècnics. És cert que no hi ha unitat d’acció estratègica, però sí que hi ha coincidència estratègica, i això ens avala per a reclamar que es reconfiguri aquesta unitat d’acció política.

Divendres vam publicar a VilaWeb: “Grífols ha presentat una demanda al Tribunal de Districte dels Estats Units del Districte Sud de Nova York contra Gotham City Research, el director i fundador del fons, Daniel Yu; General Industrial Partners, Cyrus de Weck i les seves filials. Sol·licita un rescabalament pels danys financers i de reputació causats a la companyia i a les parts interessades arran dels informes que qüestionaven la comptabilitat i la solvència de l’empresa.” Durant el cap de setmana s’han sabut més detalls sobre la demanda, que crec són interessants.

Del meu punt de vista, la demanda té dos objectius clars, un d’institucional, contra el report presentat el dia 9 de gener, per a negar-ne les acusacions; i un de personal, sobre la base de la història delictiva del fundador, amb un passat molt dubtós. I cal dir de seguida que l’atac que fa contra tots dos –en realitat un, perquè Gotham és Yu, i a l’inrevés– és demolidor. D’entrada, els titlla “d’estafadors, depredadors i delinqüents” i diu que “pretenien causar el pànic”. La companyia acusa el fons de “difamació, interferència en els negocis i enriquiment injust, mitjançant esquemes manipuladors i distorsionats”. Penso que a Grífols han d’estar molt segurs de tenir raó per a fer aquesta duríssima acusació. Però han de jugar fort, perquè la situació és molt delicada.

A la demanda es recorda: “A diferència d’uns altres venedors en curt, els acusats van travessar la línia en l’atac a Grífols perquè van fer deliberadament declaracions falses i enganyoses amb un sol propòsit il·legal: manipular el valor de les accions de Grífols en benefici monetari propi.”

A més, com era previsible, l’informe va atreure més baixistes i va disparar les apostes a jugar a curt (vendre per comprar després) de més operadors. Per exemple, el fons Millennium International Management va decidir d’obrir una posició curta sobre la farmacèutica el dia 16 de gener, equivalent al 0,53% del capital, però el va apujar al 0,66% el dia 18 de gener i el va reduir al 0,49% l’endemà, 19 de gener, segons que va explicar Europa Press.

Un aspecte a tenir en compte és que, segons les dades facilitades per Grífols al Nasdaq, citades per La Vanguardia, “la segona setmana de gener es van doblar les posicions curtes, fins a 8,4 milions d’accions, i es van fer rabiosament especulatives. Els inversors van mantenir la seva posició només 1,18 dies (28 hores), per bé que anteriorment havien arribat a mantenir-la oberta setze dies.”

Veient aquestes dades, hi ha un fet que em sembla curiós. La pressa a sortir de l’operació demostra que els baixistes no estaven gaire segurs que la cotització caigués gaire més (després de la caiguda que ja havia tingut). Concretament, Gotham va desfer l’operació l’endemà de la publicació del report, quan per lògica semblava que encara havia de baixar més la cotització, perquè s’hi apuntarien més fons baixistes, tal com va passar. Per què tanta pressa? Necessitaven els diners dels guanys amb urgència?

Un altre fet que aporta la demanda és que a l’informe de Gotham es desdiuen d’acusacions d’avui per demà. És a dir, que a l’informe inicial hi ha acusacions molt fortes i es miren de suavitzar, per si de cas… Per exemple, segons el text, Gotham diu falsament que Grífols no va revelar un préstec de 95 milions de dòlars. I afegeix: “En canvi, l’endemà de liquidar la seva posició curta, els demandats clandestinament van canviar el seu informe per a dir el contrari, que Grífols ja havia revelat aquest préstec. Això mostra les malicioses mentides dels demandats.” A mi em sembla un punt important en l’exposició dels fets.

El cas és, com ja sabem, que després de la publicació del report, les accions de la farmacèutica es van estimbar. De fet, els demandants recorden en l’acció judicial que han perdut més del 30% de la capitalització de la companyia, uns 3.000 milions d’euros. En realitat, en el moment més fort de la caiguda va arribar a perdre el 46% sobre la cotització del 8 de gener, el dia abans de la presentació de l’informe. Quants baixistes (a més dels grans que sabem) han guanyat molts diners amb aquesta operació?

Al marge de les mentides de què parla la demanda, hi ha l’historial del fundador de Gotham, que no és precisament exemplar. Segons la demanda, “el fundador de Gotham, Yu, ha estat unes quantes vegades a la presó, incloent-hi un internament després d’haver estat encausat per robatori d’identitat i més crims financers. Després de ser alliberat, Yu va crear Gotham com un escut i vehicle per al seu negoci criminal. Yu i Gotham havien estat demandats prèviament per pràctiques difamatòries i il·legals, però no van comparèixer als tribunals i Yu fou declarat en rebel·lia”.

La demanda fins i tot suscita el dubte que Gotham City Research continuï essent una entitat jurídica, perquè no ha complert els requisits legals corporatius. Així, el 2021 l’estat de Delaware va cancel·lar el seu registre com a empresa pel fet que no va designar un agent registrat quan l’anterior va renunciar. Malgrat això, “Yu continua operant un negoci anomenat Gotham City Research LLC”, assenyala la demanda.

En definitiva, un personatge amb una història que parla tota sola i que té una credibilitat més que dubtosa. Malgrat això, que no ha estat pas una novetat en el món financer, l’informe hi ha despertat dubtes –els diners tenen por i amb ben poca cosa se’n pot crear– i no tots els analistes pensen de la mateixa manera. Les entitats bancàries tampoc no s’han manifestat unànimement, com s’ha vist aquestes setmanes, per bé que la majoria abonen el supòsit que Grífols ha dit la veritat en els seus llibres de comptabilitat.

Recordem ací un fet que hauria de ser cabdal en tota aquesta història, un fet del qual s’ha parlat poc. Fa una setmana, l’agència de qualificació S&P Global Ràtings va mantenir sense variacions la solvència creditícia de la multinacional (B+) i va considerar els plans per a reduir deute durant aquest exercici. Alhora, li va concedir la qualificació de “perspectiva estable”. I, encara, va titllar d’informacions “infundades” les acusacions de Gotham sobre Grífols.

Finalment, avui s’esperava quina podria ser la “sentència” del mercat a la presentació de la demanda als Estats Units. I la resposta dels inversors ha estat positiva, quant a la recuperació de la cotització: ha pujat d’un 4,2%, gairebé fins a 10 euros (9,96). Probablement, les accions de Grífols s’han beneficiat del replegament d’alguns especuladors baixistes. I dic probablement perquè actualment cap fons no té una posició curta superior al 0,5% del capital, el límit mínim per a notificar aquestes posicions a la CNMV. Ara, això no implica que els baixistes s’hagin retirat totalment. Per exemple, el fons Millennium International Management, que mantenia una posició curta sobre el 0,66% del capital, va comunicar al regulador que havia baixat fins al 0,49% el 19 de gener. A més, un dels màxims accionistes de Grífols, el fons d’inversió Capital Group, va comunicar que havia recuperat els dos milions d’accions de Grífols que havia prestat ara fa dues setmanes.

Tot plegat vol dir que els taurons amb més del 0,5% de capital s’han retirat, però no sabem si totalment o no. De totes maneres, els possibles tenidors baixistes “menors”, per sota de l’esmentat llistó legal, que puguin haver-se quedat, poden mantenir la posició. I resten els dubtes, que seran difícils d’esvair, sobre què pensen fer. Una cosa és evident. El mal infligit, en termes de reputació i d’intangibles, és inquantificable, més enllà dels milers de milions de capitalització borsària que s’han esfumat.

Vull saber que en pensa un dels qui més coneix el mercat. Parlo amb Jaume Puig, director general de GVC Gaesco Gestió, que em comenta que el pas fet per Grífols amb la demanda a Nova York contra Gotham era obligat, “per demostrar a tothom que estan disposats a lluitar a fons i fins on calgui”, però que aquest camí és llarg i de final incert, perquè l’informe de Gotham és “molt treballat” i “jurídicament no sembla pas fàcil de rebatre”.

Em diu que les operacions a curt són legals i que la publicació d’informes, també, sempre que diguin la veritat. “Però no m’agrada gens que s’hagin utilitzat totes dues coses alhora. És a dir, que l’informe de Gotham sigui un pas dins la seva estratègia de l’operació. Sense haver-lo publicat, les accions probablement no haurien baixat, perquè portaven una tendència a l’alça”, m’explica.

Dit això, m’insisteix en el fet que el problema de Grífols, el que de veritat té en compte el mercat, és doble. Per una banda, el fort endeutament i, per una altra, la governança de l’empresa. “Aquests són els dos punts en què ha d’actuar a fons Grífols per recuperar la credibilitat en el mercat. Sense aquestes dues febleses, que eren conegudes, les accions no s’haurien enfonsat, malgrat l’informe.” Potser és el moment de recordar que, si bé la recuperació a partir del punt més baix és d’un 23%, encara és un 31% per sota del dia abans de la publicació de l’informe.

Segons Puig, el pas d’haver presentat aquesta duríssima demanda és important, per a tenir una posició de força per a negociar les desinversions que haurà de fer per reduir el deute. “Amb una posició feble, les negociacions a emprendre amb futurs compradors serien molt més complicades”, conclou.

Em sembla un punt de vista objectiu i lògic en aquests moments. Grífols ha encetat amb força un nou camí, però li resta molta feina per fer.

El primer ministre de Geòrgia, Irakli Garibashvili, ha anunciat aquesta tarda la decisió de dimitir del càrrec per la necessitat de “donar l’oportunitat a altres”, com també un canvi de càrrecs amb Irakli Kobajidze, cap de la formació governamental Somni Georgià.

“Un dels principals factors de la fortalesa del nostre equip polític és la democràcia interna, la manifestació de la qual més evident és el principi de rotació. En l’equip hi ha molts dirigents reeixits i és necessari donar l’oportunitat a uns altres”, ha manifestat Garibashvili en roda de premsa.

En aquest sentit, el ja ex-primer ministre Garibashvili ha anunciat que ha acceptat una oferta per a exercir com a dirigent de Somni Georgià de cara al congrés que es farà el partit el pròxim 1 de febrer, en tot just tres dies, segons que recull la cadena de televisió georgiana Imedi.

“Triarem un nou parlament a la tardor, i Somni Georgià ha de preparar-se per a guanyar les eleccions de manera convincent per a continuar avançant cap a altres objectius més amplis. A causa d’aquesta realitat política, he rebut una oferta del consell per a ocupar el càrrec de president del partit”, ha dit.

Els mitjans georgians havien especulat ja en els últims dies amb la possibilitat que el primer ministre Garibashvili i Kobajidze es poguessin intercanviar els càrrecs.

Garibashvili es va convertir en primer ministre de Geòrgia per segona vegada el 2021. Abans d’això, va ocupar el càrrec de cap de govern entre el 2013 i el 2015. La seva afinitat al Kremlin ha provocat fortes discrepàncies amb la presidenta georgiana, Salomé Zurabishvili.

Encara que Geòrgia aspira a ingressar a la Unió Europea, el govern de Garibashvili s’ha negat a donar suport a les sancions occidentals contra Rússia en resposta a la invasió d’Ucraïna. Zurabishvili, que a penes té competències, ha acusat l’executiu de defensar una postura prorussa.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha organitzat la jornada ‘L’exili valencià: història i literatura’, l’última de les activitats proposades per la Comissió Escriptor de l’Any 2023 per a recordar i difondre el paper destacat dels escriptors, intel·lectuals i artistes valencians que es van exiliar durant la dictadura franquista.

La jornada, coordinada per l’AVL amb la col·laboració del CEFIRE de Plurilingüisme i el Departament de Didàctica de la Llengua i Literatura de la Facultat de Magisteri, tindrà lloc el 2 de febrer en aquest centre de la Universitat de València, segons que ha informat l’AVL en un comunicat.

L’objectiu principal de la trobada és retre homenatge als escriptors i creadors valencians al llarg de la història, a més d’explorar un ventall d’aproximacions didàctiques a les seues obres per a acostar-les als joves. Així, les diverses ponències de la jornada explicaran com la història dels valencians inclou una llarga successió d’exilis.

“Aquests èxodes representen grans tragèdies que van afectar de diverses maneres a la nostra història i que seran explicats pels estudiosos i especialistes que participen en la jornada”, ha explicat l’acadèmica Carme Manuel, encarregada de coordinar i presentar l’activitat.

L’acadèmic i president de la Comissió Escriptor de l’Any 2023, Josep Palomero, obrirà la sessió de conferències amb ‘Els escriptors valencians de l’exili’. Seguidament, serà el torn de l’escriptor Pasqual Mas, amb la xerrada ‘L’escriptura valenciana de l’exili i el seu estudia l’aula’. El professor Mas és l’autor de ‘L’últim exili valencià’, una guia didàctica per a Batxillerat publicada per l’AVL.

Després de la pausa intervindrà l’escriptora i investigadora especialitzada en la recuperació del llegat cultural i històric de les dones Cristina Escrivà, que parlarà sobre ‘Els dons de la República: silencis i exilis’.

A continuació, hi haurà temps per a reflexionar sobre l’art dels exiliats amb la proposta ‘Geografies artístiques de l’exili valencià’, de la doctora en Història de l’Art Irene Ballester. Tancarà la sessió del matí la conferència ‘El Stanbrook en la ficció i el cinema’, a càrrec del professor de la Universitat de València Iván Carbonell.

Recital de Pau Alabajos

Durant la vesprada tindrà lloc la intervenció de l’acadèmic Ramon Ferrer amb la xarrada ‘Els moriscs valencians: expulsió i exili’ i el diàleg ‘El còmic explica l’exili’, entre Francisco Collado i Josep V. Garcia, membres del projecte euroregional ‘Memòria i patrimoni de l’exili a l’Euroregió’.

Finalment, l’economista i assagista Gustau Muñoz compartirà amb els assistents una aproximació a la figura d’Emili Gómez Nadal, “un exemple de resistència”, segons assenyala el títol de la seua conferència.

L’AVL va publicar l’any passat, en col·laboració amb la Institució Alfons El Magnànim, una nova edició ‘d’El País Valencià i els altres’, a càrrec de Francesc Pérez Moragón. La jornada tancarà amb el recital ‘Cançons d’exili i memòria’ del cantautor Pau Alabajos.

Segons que explica Carme Manuel, la jornada teixirà un fil entre els exilis del passat i del present. “L’última xifra que ha facilitat l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, el 14 de juny del 2023, és de 110 milions de persones desplaçades. Ara, més que mai, és necessari que coneguem la trista història dels valencians exiliats per a ajudar, en la mesura de les nostres possibilitats, a no destruir els somnis de llibertat i esperança d’altres desplaçats que arriben a la nostra casa”, afegeix.

La vice-presidenta de Junts i secretària segona de la mesa del Parlament, Aurora Madaula, ha expressat el suport a la també diputada de la formació Cristina Casol arran de la seva expulsió del grup parlamentari. “Trenco el meu silenci a xarxes per donar suport a la meva companya”, ha escrit en un piulet. “La violència masclista està ben descrita i s’adequa molt a aquesta situació”, ha afegit.

Aquest matí, l’executiva de Junts per Catalunya ha acordat d’expulsar del grup parlamentari la diputada Cristina Casol, que va denunciar a l’Oficina d’Igualtat del parlament que patia assetjament masclista dins el grup parlamentari. Finalment, la denúncia va acabar arxivada, perquè l’òrgan va concloure que no es podia provar l’assetjament masclista. La decisió s’ha pres per vint-i-nou vots a favor i vuit en contra en una reunió tensa, en què les diferents sensibilitats del partit han xocat. Casol ha deixat clar que no pensa dimitir i que continuarà com a diputada no adscrita.

Madaula també va presentar una denúncia al parlament per assetjament masclista, que encara no s’ha resolt. Inicialment, ho va denunciar a la comissió de garanties de Junts, però els va fer saber que no hi confiava i que preferia de recórrer a unes altres vies.

El jutjat de primera instància i instrucció 1 de Vic ha absolt l’independentista acusat de danys i coaccions contra el president del PP a la ciutat, Pau Ferran. El judici feia referència a un incident que hi va haver en una paradeta que el PP d’Osona havia instal·lat per Sant Jordi a la plaça Major.

L’independentista va defensar-se de les acusacions al·legant que s’hi havia atansat per aturar una baralla. La fiscalia mantenia la petició de condemna per danys i reclamava un pagament de 666 euros, però no va donar suport a l’acusació pel delicte de coaccions que reclamava el polític popular.

En un comunicat, Alerta Solidària i el Grup de Suport Pigot Negre han recriminat la gratuïtat amb què Ferran va llançar a les xarxes acusacions contra la CUP quan va presentar la denúncia.

Pau Ferran ja havia denunciat un altre jove independentista durant la campanya de les municipals per dos delictes lleus d’amenaces i coaccions, després d’haver-li despenjat un cartell que acabava de penjar en un fanal. Finalment, el jove va haver de pagar una multa de 150 euros per danys.

L’Audiència de Barcelona ha començat el judici a quatre joves del Bages per una concentració davant la Guàrdia Civil de Manresa durant el 16 d’octubre del 2019, en el marc de la Marxa per la Llibertat que es va fer per a protestar en contra de la sentència contra el procés. Els nois podrien ser condemnats a penes de fins a set anys de presó perquè els acusen d’haver llançat objectes a la línia policíaca. La Fiscalia i la Generalitat acusen els joves de desordres públics, atemptat contra l’autoritat, danys i 12 delictes de lesions. El judici continuarà aquest dimarts. El judici continuarà demà.

Els nois han negat els fets i han dit que, simplement, eren allà quan va passar. En canvi, un dels mossos que ha declarat ha dit que reconeixia sense problemes dos dels acusats perquè aquell dia un anava destapat i l’altre duia un tapa-boques que s’abaixava per parlar. “Va ser una barra lliure de llançaments contra nosaltres”, ha arribat a dir.

Un dels testimonis de la defensa ha dit que va participar en la marxa amb un dels acusats i que va ser amb ell a la primera línia de la concentració davant la caserna, però ha negat que en cap moment ni el seu company ni ell haguessin llançat res. “No vam fer res. No vam llançar res”, ha dit. Fins i tot, ha afegit: “Feia la sensació que els llançaments venien de dins de la concentració.” El testimoni ha relatat que quan ja marxaven a buscar el cotxe per tornar a casa, una de les furgonetes dels mossos va parar en sec al seu costat, a ell el van picar amb la porra i es van endur un dels acusats.

Durant el judici també s’ha constatat que els agents no van enregistrar imatges de l’operatiu i que, dies després, van fer un recopilatori d’imatges aparegudes a mitjans digitals i a les xarxes que s’han inclòs a la causa. Un agent que va signar l’informe del visionament de les imatges ha reconegut la qualitat era dolenta, que hi havia persones que anaven amb la cara tapada i d’altres que no, i que no van poder identificar més persones més enllà dels quatre encausats.

Un dels policies ha dit que va vigilar atentament un dels quatre encausats perquè ja havia llançat pots de pintura, pedres i llaunes, però ha afegit que el que més li va preocupar va ser un altre que va enxampar mirant d’obrir la porta de la furgoneta policíaca, on hi havia un agent d’una altra unitat, perquè temia si li feia mal o hi deixava pirotècnia. També li ha atribuït els danys a una roda. A banda, ha dit que un altre dels acusats també el feia patir perquè disparava pirotècnia contra els agents i temia que els entrés dins dels uniformes.

La manifestació va començar a les 20.00 amb vora mig miler de participants, però no va ser fins dues hores i mitja més tard que els Mossos d’Esquadra no van dispersar-los perquè, diuen, no tenien prou efectius i van haver de demanar reforços. Per aquest fet, el primer agent que ha declarat ha dit que témer per la seva vida perquè eren pocs i els manifestants, diu, tenien una actitud violenta.

Un altre dels agents ha dit que va veure com un dels acusats llançava un petard tipus tro amb una paràbola contra la línia policíaca que va caure-li als peus, a més d’una llauna. Més tard, quan els aldarulls es van desplaçar davant de la delegació d’Hisenda, ha dit que va veure el noi entre un grup de persones manipulant líquid inflamable. Val a dir que quan els agents van escorcollar els nois no van trobar-ne rastre ni petards.

Un dels mossos que ha testificat ha dit que havia identificat un dels acusats perquè duia una gorra i es va fixar en les faccions del rostre. Ha dit que va veure que estava molt pendent dels agents i ha insinuat que podia estar donant ordres als manifestants. A més, ha dit que ell mateix va veure com feia algun llançament de pirotècnia.

El jutge descarta la nul·litat

La sala ha descartat la petició de nul·litat del procés per la tramitació de la llei d’amnistia, tal com han demanat les defenses. El jutge només ha acceptat una petició: excloure els fets del 17 d’octubre del 2019 que s’havien de jutjar i mantenir només els del dia 16. El motiu és que durant la instrucció de l’escrit de l’auto d’obertura no parlen dels fets d’aquell dia. Els acusats han demanat de poder declarar últims, acollint-se al seu dret, i previsiblement ho faran demà.

El còmic alemany Shahak Shapira s’ha fet viral a les xarxes per haver renyat una assistent d’un espectacle a Barcelona que es queixava del català.

“Ara vius aquí, a Barcelona?”, comença dient Shapira a l’espectadora. “Sí, desafortunadament”, li respon. “Visc on la gent parla tan sols català“, continua.

“Crec que el problema el tens tu”, li etziba aleshores el còmic. “Senyora! No pots anar a un lloc i dir: ‘per què parleu la llengua que se suposa que es parla aquí?’ Si vas a França i preguntes ‘per què parleu tots francès?’ t’assassinaran!”, afegeix, entre les rialles del públic.

Tot seguit, Shapira li pregunta a l’espectadora de què treballa, i ella li respon que és traductora. “Ets traductora i et queixes que tothom parla català al teu voltant? Què diantres? Què? L’única raó per la qual tens feina és perquè aquesta gent no parla anglès!“, acaba dient-li el còmic.

En un piulet publicat aquest migdia, Shapira s’ha mostrat sorprès i confós per la viralitat del vídeo. “Vaig deixar verda una senyora simpàtica sobre com els catalans haurien de parlar català a Catalunya i ara els catalans estan compartint [el vídeo] en català i no n’entenc ni un borrall, cosa que és altament irònica“, ha escrit.

I gave shit to a nice lady about how Catalans should be speaking Catalan in Catalonia and now the Catalans are sharing it in Catalan and I don’t understand any of it which is highly ironic https://t.co/emuUI8OXWm

— Shahak Shapira (@ShahakShapira) January 29, 2024

La presidenta del govern, Marga Prohens, ha dit que la crisi oberta a Vox, que ha trencat el grup parlamentari, només afecta el parlament, no al govern ni al pacte signat entre el PP i Vox. “Som fidels a aquest acord d’investidura”, ha dit, i ha afegit: “Som fidels al compliment del nostre programa de govern, a la paraula que vam donar i a aquest acord d’investidura de cent punts que vam signar amb Vox i del qual ja hem complert vora el 40%”, ha dit.

La implosió del grup de Vox afecta directament la governabilitat de les Illes, ja que Prohens necessita cinc vots més dels del PP per a tirar endavant les seves polítiques. A les eleccions Vox va aconseguir vuit escons, però un dels diputats ja va ser purgat i va marxar al grup dels diputats no adscrits. Amb les expulsions d’avui del president del parlament, Gabriel Le Senne, i la presidenta del partit, Patricia de las Heras, els vuit diputats originals queden separats en un grup de tres i un altre de cinc, però els cinc diputats díscols són justament els que més s’han distanciat del pacte de suport a Prohens. El secretari general de Vox, Ignacio Garriga, ha anunciat que expulsaran del partit els cinc diputats díscols, cosa que podria fer que es consideressin encara més lliures d’haver de seguir el pacte de govern.

Prohens ha expressat el seu “màxim respecte” davant aquesta crisi política de Vox, però i ha fet una crida a la responsabilitat i l’estabilitat institucional. “El meu desig és que Vox, que és la tercera força d’aquesta comunitat autònoma, solucioni com més aviat millor aquesta crisi interna”, ha dit, i l’ha mirat de desvincular l’activitat del govern.

“Continuam treballant, mantenc la meva agenda normal i totes les conselleries, oferint a l’estabilitat que ens dona haver aprovat el pressupost d’aquesta comunitat i poder posar en marxa el projecte de canvi que ens van reclamar els ciutadans de manera contundent el 28 de maig”, ha dit.

Prohens ha recordat que no és la primera vegada que el parlament viu una crisi d’aquestes característiques amb l’expulsió d’un president, en referència a l’expulsió de Podem Chelo Huertas, que va haver de deixar el càrrec. “No és una situació nova que es diferenciï de la de Podem”, ha dit. I ha afegit: “Ho vam veure la passada legislatura, és una situació desagradable; sobretot per a un partit com el PP que som garants d’estabilitat i un partit seriós.”

El jutge de l’Audiència espanyola, Manuel García-Castellón ha prorrogat sis mesos més la instrucció de la causa del Tsunami Democràtic. Assegura que encara queden diligències per practicar, com ara l’interrogatori a la família del turista francès mort d’un infart a l’aeroport de Barcelona el dia de la protesta el 2019. Avui acabava el termini per a efectuar aquesta pròrroga.

García-Castellón també ha justificat la pròrroga argumentant que hi havia pendent un recurs davant la sala penal de l’audiència espanyola, a més de la decisió del Tribunal Suprem quant a l’exposició raonada elevada per l’instructor.

La defensa de Josep Lluís Alay, exercida per l’advocat Gonzalo Boye, s’havia oposat a aquesta nova pròrroga perquè considera que totes les ampliacions del termini de la instrucció que s’ha fet fins ara han estat irregulars. En el recurs presentat, va detallar que el 29 de juliol de 2021 s’acabaven els dotze mesos inicials d’instrucció, però García-Castellón no en va fer efectiva la pròrroga fins al 30 de juliol, amb una interlocutòria signada el 2 d’agost. El jutge l’ha rebutjat.

Sí, han caigut al parany de García-Castellón

El PSOE considera que els moviments judicials que s’han produït en les darreres setmanes i mesos a l’Audiència espanyola i a l’Audiència de Barcelona respecte de les causes que afecten els polítics independentistes tenen com a finalitat condicionar de forma “inadmissible” el poder legislatiu. Fonts dels socialistes interpreten en clau d’ingerència política el fet que el jutge Manuel García-Castellón investigui ara el Tsunami per terrorisme i provi d’esquivar la llei d’amnistia, i veuen també en aquest marc les decisions del jutge del cas Vólkhov, Joaquín Aguirre, sobre la suposada trama russa.

Tot plegat a vint-i-quatre hores del començament del debat de la llei d’amnistia al congrés espanyol, l’últim abans que la norma arribi a senat. Els diputats votaran les esmenes que han quedat vives del tràmit en comissió i previsiblement aprovaran la llei amb els vots del PSOE, Sumar, ERC, junts, Bildu, PNB i BNG, 178 vots.

El PSOE descarta de votar a favor de les esmenes d’ERC i Junts a l’amnistia i hi mantindrà el terrorisme

Malgrat els contactes, el PSOE no és partidari d’introduir noves modificacions al text. ERC i Junts mantenen vives esmenes que proven de salvar qualsevol interpretació extensiva per part dels jutges perquè l’amnistia no es pugui aplicar als investigats del Tsunami i dels CDR, així com a altres per causes com la Vólkhov.

Amb tot, la portaveu del PSOE, Esther Peña, ha afirmat avui que ara per ara, i a vint-i-quatre hores del debat de la llei d’amnistia al congrés, “no hi ha sobre la taula cap canvi” respecte de la posició del PSOE sobre la llei d’amnistia. Peña no ha tancat la porta a possibles negociacions amb ERC i Junts sobre les modificacions que pretenen els independentistes, però ha dit que els socialistes es troben còmodes amb el text que va sortir de la comissió de Justícia. Sobre això, el PSOE va fer incloure l’excepció dels delictes de terrorisme en la llei d’amnistia i ara, s’ha acordat amb ERC i Junts d’incloure que “amb una intenció directa violacions greus de drets humans”; tot i això, s’ha oposat a fer desaparèixer l’esment al delicte de terrorisme de la llei.

Pel que fa a les informacions sobre els vincles que el jutge Aguirre pretén demostrar entre l’independentisme i el Kremlin, Peña ha afirmat que el PSOE està analitzant “les informacions, les fonts i la veracitat” dels fets.

La jutgessa titular del jutjat d’instrucció número 28 de Barcelona ha arxivat de nou la causa pel trasplantament de fetge a l’aleshores jugador del Barça, Eric Abidal, l’abril del 2012. Ha conclòs que no s’ha acreditat cap mena de pagament al donant, el cosí de l’ex-futbolista.

En l’auto judicial, al que ha accedit l’agència Efe, ha subratllat que no s’ha acreditat la comissió de cap delicte, més enllà de sospites insuficients per a sostenir la causa. El cas es va obrir a partir de la intervenció d’una conversa entre l’ex-president del club Sandro Rosell i un col·laborador, Juan José Castillo. En aquesta Rosell assegurava que li havien comprat un “fetge il·legal” al futbolista francès.

A més, la magistrada ha destacat que el donant era cosí germà d’Abidal i que van ser la mare i la parella sentimental de l’ex-futbolista les qui van contactar amb ell per demanar-li el trasplantament sense oferir-li cap compensació econòmica.

En la seva declaració davant la jutgessa el novembre de 2018, Abidal, que va patir un càncer al fetge, va negar qualsevol pagament al donant i va defensar la legalitat del procediment. A més, va afirmar que ni Rosell ni Castillo hi havien participat.

A més, el text recorda que Juan José Castillo també va comparèixer davant la jutgessa i va explicar que, en la conversa amb Rosell que va originar la investigació, va usar expressions exagerades que no eren literals perquè estava enfadat amb Abidal per unes declaracions que havia fet respecte a la junta directiva del Barça.

Si voleu posar un gènere literari de moda només ho heu de demanar als sapastres del CNI: infectaran uns quants telèfons mòbils amb un programari israelià que ningú no sap qui va comprar per espiar els seus rivals polítics. Això, sempre que siguin catalans, independentment de la facció política que representin, que ja se sap que mentre siguin catalans tot s’hi val. A les ànsies per recuperar una mica més aquesta mena de literatura, hi podeu sumar uns semàfors amb les figures de Mortadel·lo i Filemó i un parell de conflictes internacionals de primer ordre i ves per on: la resurrecció de les novel·les i els films d’espies. Ja ho diuen, que la realitat sempre imita la literatura.

Tot això ve a tomb perquè BCNegra, el festival literari de la ciutat dedicat a la novel·la negra, arriba enguany amb una reivindicació de la figura de l’espia, d’una banda; la consagració de Lònia Guiu, el personatge inoblidable de Maria Antònia Oliver, d’una altra; i amb Jo Nesbo com a protagonista absolut, perquè l’autor noruec és el nou guanyador del premi Pepe Carvalho.

En total, més de 150 escriptors passaran pel festival en algun moment, en la cinquantena d’activitats organitzades. El cost de tot plegat puja fins als 115.000 euros de despesa directa, sense comptar els equipaments i el lloguer d’espais. En la programació, les activitats literàries es combinaran amb la música, el cinema, les rutes literàries, exposicions i cabaret. Els escenaris principals de les activitats seran la sala la Paloma, la Biblioteca Jaume Fuster i els cinemes Bosque.

En la recuperació del personatge de Lònia Guiu s’ha volgut retre homenatge tant a l’autora, Maria Antònia Oliver, com a la seva criatura, que és una de les primeres detectives feministes de la literatura universal, amb la creació de la qual Oliver va obtenir un gran èxit de públic. El protagonisme dels espies permet a l’organització d’evocar la figura de John Le Carré i de Graham Greene. De fet, tots els noms de les taules rodones estan extrets de títols de l’autor de l’Americà impassible, sens dubte un dels millors autors del gènere.

A continuació, us oferim una selecció de cites imprescindibles del programa de BCNegra que no us podeu deixar perdre, endreçades per ordre cronològic i els motius pels quals les hem escollides. Esperem que la nostra proposta us sigui útil.

Dilluns 5 de febrer, 20.00, sala la Paloma. Teatre cabaret. “Manual de supervivència. Homenatge a Boris Vian”. L’escriptor Lluís Anton Baulenas va començar la seva trajectòria en el món del teatre, que mai no ha abandonat, però aquests darrers temps s’ha especialitzat en homenatges literaris de petit format. Baulenas ens acosta Boris Vian d’una manera absolutament diferent gràcies a la versió i dramatúrgia d’aquesta peça multidisciplinar en què la música, el text i la posada en escena es combinen de forma sensacional.

Dimarts 6 de febrer, 17.00, biblioteca Jaume Fuster. “Un indici d’explicació”. Si en una taula rodona mescles el talent d’Àlex Martín, que és el màxim especialista en novel·la negra catalana i un dels màxims investigadors de la novel·la negra en general, amb un autor amb una veu tan pròpia en el gènere com l’extremeny Eugenio Fuentes, i després els amaneixes amb una mica de postura iconoclasta com la de Noel Ceballos, queda un acte que ha de ser, forçosament, a la nostra llista de recomanacions. La moderació és de Víctor Fernández.

Dimarts 6 de febrer, 19.30, biblioteca Jaume Fuster. “El fons de la qüestió”. La col·laboració entre BCNegra i el Quais du Polar ha fet que dos autors tan importants com Rosa Montero i Olivier Truc hagin escrit a quatre mans La desconocida, ambientada entre Lió i Barcelona. Álvaro Colomer serà el mestre de cerimònies d’aquest singular maridatge.

Dimecres 7 de febrer, 17.00, biblioteca Poble Sec. Itinerari Espies de Barcelona. Roser Messa és tota una especialista en espies, i en el seu itinerari ens mostrarà no tan sols quins hi havia, sinó què feien i com es movien a la ciutat. Cal inscripció prèvia a www.barcelona.cat/biblioteques

Divendres 9 de febrer, 16.30, cinema Bosque, sala 3. “El nom de l’acció”. Noelia Lorenzo (Irun, 1978) és una de les millors escriptores de la nova fornada d’autors bascs de novel·la negra. I en aquesta ocasió li tocarà de compartir taula amb tres pesos pesants del noir a casa nostra, tots ben diferents entre si: Maribel Torres, Damià del Clot i Silvestre Vilaplana, tres autors de casa nostra que mostren la potència i vitalitat del gènere, juntament amb la figura emergent de la novel·la negra basca. Maria Cusó tindrà la feinada de moderar-los.

Divendres 9 de febrer, 18.00, cinema Bosque, sala 1. “L’altre home”. La periodista Irene Dalmases haurà de treure el suc a dos autors que representen dos moments ben diferents de la novel·la negra en castellà. D’una banda, el veterà Luis García Jambrina, que en els seus inicis va col·locar Fernando de Rojas com a investigador a les seves novel·les històriques i ara fa igual amb Miguel de Unamuno; i d’una altra, Susana Martín Gijón (1981), un dels nous talents de la novel·la negra espanyola, amb una trajectòria com més va més consolidada.

Divendres 9 de febrer, 20.00, cinema Bosque, sala 1. “Una mena de vida”. Diuen els experts que si Jo Nesbo fes llistes de la compra les hauríem de guardar i llegir-les amb devoció, perquè segur que serien pura literatura. Les exageracions sempre són, això, exageracions, però tenen una base real que parteix de l’excelsa trajectòria d’aquest autor suec que rebrà el dia abans el premi Pepe Carvalho, però que es convertirà en estrella i cap de cartell del BCNegra d’enguany el divendres 9. Modera Xavier Bundó.

Dissabte 10 de febrer, 16.00, cinema Bosque, sala 1. “Monsignor Quixote, 1982”. Bernard Minier no és únicament un dels escriptors més venuts a l’estat francès (i en altres països del món) sinó que també és un dels grans experts en novel·la negra. Sentir-lo parlar del gènere és un luxe; com també ho és escoltar Juan Carlos Galindo i Mikel Santiago. Estem segurs que els espectadors s’enfadaran molt amb Marta Marne (amb ella no, amb la regidora de sala) quan digui que queden només cinc minuts per a acabar, perquè els podríem escoltar durant hores.

Dissabte 10 de febrer, 20.00, cinema Bosque, sala 1. “L’agent confidencial”. Ningú al món pot pronunciar les paraules “llum a la foscor” com Carles Porta. L’èxit del seu programa Crims en versió radiofònica i cinematogràfica ha estat aclaparador. Però encara hi ha una cosa que pot ser més brutal: que conversi ell tot sol amb el comissari de BCNegra, Carlos Zanón. Ja ho sabeu, com un combat de boxa d’aquells mítics.

Diumenge 11 de febrer, 11.00, cinema Bosque, sala 1, “El poder i la glòria”. Isabel Garcia Pagan serà l’encarregada de moderar una altra d’aquestes taules rodones que, per si sola, hauria de durar una setmana sencera. Ningú no sap què pot passar quan ajuntes en un mateix espai tres autors com Tuli Márquez, Marc Pastor i el degà absolut de tot això, el cap de la banda criminal, Andreu Martin. Ho repetim, un dels pocs errors del programa és donar-los només una hora i no un matí sencer!

 

El ministre d’Afers estrangers espanyol, José Manuel Albares, ha demanat ajuda al PP i a Vox per aconseguir que el català, el gallec i l’èuscar siguin oficials a la UE. Preguntat per EH Bildu i ERC sobre els seus plans per forçar un acord al Consell de la UE, on seuen els ministres europeus, Albares ha dit que “necessiten” l’ajuda del PP i la ultradreta per a influir en aquelles capitals on governen les seves famílies polítiques. També creu que el PP europeu “podria facilitar un acord a la mesa del Parlament Europeu” per tal que l’oficialitat del català, el gallec i el basc fos aplicable immediatament a la cambra.

Mentrestant, el govern espanyol continua les converses amb els serveis jurídics del Consell per redactar una proposta que sigui “compatible amb els tractats de la UE”, ha explicat durant la seva compareixença a la Comissió d’Afers Exteriors del congrés espanyol. Albares també ha remarcat que finançaran la iniciativa per tranquil·litzar aquells països preocupats pel precedent que pot suposar per a altres llengües minoritzades.

El jutge Joaquín Aguirre, titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, ha ordenat la pròrroga del cas Vólkhov, segons que avança El Periódico. El cas, que és una investigació prospectiva contra l’independentisme per mirar de vincular-lo amb Rússia, es reactiva poc abans que el congrés espanyol validi el text final de la llei d’amnistia, que exclou els delictes de traïció i contra la independència de l’estat.

En una interlocutòria, el magistrat considera que cal prorrogar la investigació perquè hi ha diligències pendents i “documentació abundant” que, segons ell, demostra “relacions estretes” d’alguns dels investigats amb estrangers, concretament de nacionalitat russa, alemanya i italiana.

Aquestes figures, segons Aguirre, ocupaven càrrecs diplomàtics a Rússia i eren membres de partits d’extrema dreta d’Alemanya i Itàlia. La interlocutòria diu que els contactes volien establir vincles “d’influència política i econòmica” en cas d’assolir la independència de Catalunya.

“És processalment necessari que alguna força de seguretat de l’estat o aquest mateix magistrat comprovi la veracitat de les dades i, si en el telèfon de Víctor Terradellas i més investigats apareixen més dades rellevants que permetin d’obtenir indicis relatius al suport que Rússia podria haver donat al procés d’independència de Catalunya a canvi d’unes contraprestacions concretes com a pagament d’aquesta ajuda […]. També s’ha de tenir en compte que els contactes amb les altes instàncies del Kremlin es van portar a terme abans i després de la suposada declaració d’independència”, relata Aguirre.

L’advertiment de Boye

Ahir, en una entrevista a VilaWeb, l’advocat Gonzalo Boye feia un advertiment sobre el cas Vólkhov arran de la imminència de la llei d’amnistia. “Estic convençut que el dia de demà, una vegada aprovada la llei, sense això [les esmenes per a eliminar delictes de traïció i contra la independència de l’estat espanyol], sorgirà, es reobrirà, per exemple, la famosa trama russa del procés. Hi poso data: l’endemà d’aprovada la llei al congrés, o uns dies després, estic segur que reobriran la peça sobreseguda de la trama russa”, explicava.

Justament, Boye apareix a la interlocutòria d’Aguirre per una sèrie de missatges amb Alay que, segons interpreta el jutge, revelen els seus contactes amb alts càrrecs del Kremlin abans i després de la votació de la declaració d’independència. En una d’elles, segons el document judicial, parlen de la necessitat que Puigdemont no critiqui l’actitud de Rússia i Bielorússia amb el dissident rus Aleksei Navalni per a no molestar el govern rus.

Les clavegueres de l’estat

Aquests darrers mesos, Aguirre, que ha estat assenyalat com un element clau de les clavegueres de l’estat –cas Macedònia, contra el major Josep Lluís Trapero–, s’ha trobat forçat a arxivar més peces separades de la investigació que afectaven David Madí, Oriol Soler i Josep Lluís Alay.

Consulteu la interlocutòria ací: