The Washington Post · Ishaan Tharoor

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va parlar abans-d’ahir a l’Assemblea General de l’ONU, i la policia de Nova York va haver de fer front a un munt de protestes.

Entre els qui es van manifestar contra la visita de Netanyahu hi ha la família de Nimrod Cohen, un soldat israelià capturat a Gaza després de l’atac del grup milicià Hamàs del 7 d’octubre al sud d’Israel.

Els pares de Cohen van dir als meus col·legues a principi d’aquest mes que culpaven Netanyahu –no Hamàs, una organització terrorista sobre la qual no tenen influència– per no haver aprofitat les oportunitats que se li havien presentat per aconseguir un alto-el-foc i l’alliberament dels ostatges restants. El consens entre els experts israelians i els analistes regionals és que un alto-el-foc a Gaza no interessa personalment Netanyahu, en part perquè membres de la seva coalició d’ultradreta volen que la guerra continuï.

La situació dels ostatges –sense parlar de la situació dels dos milions de civils palestins a Gaza les cases dels quals han estat destruïdes i les vides capgirades– són preocupacions menors, segons els crítics de Netanyahu. “Hi ha una corda penjada sobre el cap del meu fill”, diu Yehuda, el pare de Cohen, a The Washington Post. “Però encara tenim una raó per a lluitar. No penso en res més.”

El primer ministre israelià durant la seva intervenció davant l’assemblea general, divendres (fotografia: Stephani Spindel).

Netanyahu, per la seva banda, lluita en uns altres fronts. Va arribar a Nova York mentre Israel intensificava els bombardaments sobre objectius presumptes de l’Hesbol·là al Líban, una ofensiva que ja ha causat la mort de centenars de libanesos, dones i nens inclosos. Després de consultes d’emergència, els Estats Units i França van encapçalar una crida per a un alto-el-foc immediat de 21 dies per a calmar les tensions. Segons funcionaris nord-americans, la crida es va acordar en coordinació amb Israel, però Netanyahu es va distanciar de la possibilitat d’un alto el foc imminent al Líban després de la pressió interna de la seva ala dreta.

El primer ministre israelià, en un comunicat, va instruir les forces del seu país a “continuar lluitant amb tota la força”. Les enquestes a Israel mostren que, mentre la gestió de Netanyahu de la guerra a Gaza es fa com més va menys popular, hi ha un entusiasme públic per la decisió d’obrir un front de guerra al nord. Els funcionaris israelians insisteixen que la seva escalada, inclosa una possible ofensiva terrestre, és necessària perquè desenes de milers d’israelians desplaçats per la por als atacs amb coets de l’Hesbol·là puguin tornar a les seves comunitats.

Tanmateix, a les Nacions Unides, dignataris i dirigents van condemnar el conflicte que s’agreuja i van demanar a Israel que moderés les seves accions. “Una guerra total s’ha d’evitar a qualsevol preu”, va dir el secretari general de l’ONU, António Guterres, que va advertir que “l’infern es desfermava” sobre el Líban. “Sens dubte, seria una catàstrofe total”, va afegir.

“El nostre espai aeri és violat per Israel, que envia els seus avions de guerra i drons”, va dir el primer ministre libanès, Najib Mikati, en una sessió especial del Consell de Seguretat dimecres, i va explicar que Israel havia estès “el terror i la por entre els ciutadans libanesos a la vista de tothom”, tan sols uns quants dies després de les explosions de tot de cercapersones i més dispositius de comunicació que duien membres de l’Hesbol·là a tot el país, que en van matar molts, suposadament perpetrades per Israel.

Els funcionaris israelians sovint es mostren ressentits amb les crítiques que reben de les Nacions Unides. Danny Danon, l’ambaixador d’Israel a l’ONU, va criticar el que va descriure com “l’espectacle anual d’hipocresia” a l’assemblea general. Sobre el Líban, va dir que els atacs israelians eren “precisos” i tenien d’objectiu neutralitzar la considerable capacitat de l’Hesbol·là de posar en perill Israel. “Em trobo una vegada més ací per a defensar les accions d’Israel com si algun país en la nostra situació hagués actuat de manera diferent, com si algun govern hagués traçat un camí diferent i no hagués actuat en defensa del seu poble”, va dir Danon.

Però una legió de crítics va denunciar a l’ONU les morts de més de 40.000 persones a Gaza i la guerra que es desplega al Líban. “Ja n’hi ha prou d’aquest crim. Prou, ara. Prou de matar nens i dones. Prou de genocidi. Prou d’enviar armes a Israel”, va dir el president de l’Autoritat Palestina, Mahmud Abbas, que va afegir que gran part de Gaza estava destruïda i va assenyalar també les operacions mortals d’Israel a zones de Cisjordània. “Aquesta bogeria no pot continuar. Tot el món és responsable de què passa al nostre poble a Gaza i Cisjordània.”

Tot i denunciar Hamàs i l’Hesbol·là, els mandataris mundials van criticar les campanyes contundents d’Israel i la incapacitat del sistema de l’ONU per moderar-lo com un perill per a la institució mateixa. “El dret de legítima defensa es fa servir com una arma d’extermini en massa i s’alimenten temors legítims de genocidi”, va dir el president de Guyana, Mohamed Irfaan Ali. “Cap estat, gran o petit, hauria de sentir-se còmode i segur quan es permet que aquestes atrocitats continuïn amb impunitat.”

“L’ordre internacional mundial s’enfronta a una prova que amenaça la seva existència”, va dir el primer ministre iraquià, Mohammed Shia al-Sudani, que va denunciar la mort de civils per atacs d’Israel tant a Gaza com al Líban.

La setmana passada, l’assemblea general va aprovar una resolució per una majoria àmplia que demanava el desmantellament dels assentaments israelians als territoris ocupats i la fi de l’ocupació israeliana –cosa que no és en els plans i és impossible d’aplicar. Però molts dignataris van reiterar a Nova York les seves condemnes a les provocacions dels colons i les crides per a un estat palestí separat i sobirà.

“És del nostre interès comú i és una responsabilitat compartida assegurar-nos que es respectin estrictament el dret internacional i el dret humanitari, com també el funcionament adequat del sistema de justícia internacional”, va dir el primer ministre portuguès Luis Montenegro.

“A Palestina, hem de preguntar-nos: a quins interessos serveix la guerra?”, va demanar el president finlandès, Alexander Stubb, al faristol de l’assemblea general, en una referència potser indirecta a Netanyahu. “La pau serveix els interessos de la majoria mundial, dels palestins i dels israelians.”

I va afegir: “Ja no hi ha excuses. Aquesta guerra s’ha d’acabar i s’ha d’acabar ara.”

 

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

La diputada de Compromís en les Corts i ex-vice-presidenta de la Generalitat Valenciana Aitana Mas ha anunciat que ha superat el càncer que li van diagnosticar fa uns quants mesos. “Resposta completa! Eren les dues paraules que més desitjava escoltar en boca dels meus metges”, ha expressat.

Mas ha compartit la notícia a Instagram, acompanyada d’una fotografia en què se la veu brindant. Ha explicat que després de l’operació a què va ser sotmesa i el tractament de quimioteràpia, els resultats han estat molt positius.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de AitanaMas (@aitana_mas)

La diputada va fer públic el diagnòstic el 14 d’abril. Avui, Mas ha volgut remarcar la lluita ha valgut la pena. “No només són els efectes secundaris, són els dies que no puc jugar amb els meus fills, que no els puc agafar, els nervis de l’operació fins a tenir el resultat. És el meu braç, que ha quedat adormit per molts anys, és dependre dels meus per a moltes coses. Ha estat duríssim, però ho hem aconseguit”, ha destacat.

També ha fet valer el suport del seu entorn més pròxim: “Som un equip”, ha dit, referint-se al seu marit, família i amics. A més, ha agraït especialment el personal sanitari i el seu oncòleg.

Malgrat les bones notícies, Mas ha recordat que encara tenia camí per a recórrer. “Aquestes bones notícies no volen dir que tot hagi acabat. Encara queda”, ha explicat, i ha anunciat que aviat començaria el tractament de radioteràpia per assegurar-se que qualsevol possible resta del càncer fos eliminada definitivament. “Després, vindran uns mesos més de tractament, però ho faré més tranquil·la”, ha afegit.

La diputada ha acabat amb un missatge d’esperança: “L’11 d’abril vaig rebre la pitjor notícia de la meva vida: càncer de mama en estadi 3. El 14 us vaig dir que era molt jove i que em curaria. Avui, 27 de setembre, us dic que l’esperança sempre ha de ser l’última cosa que es perdi.”

El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, ha reivindicat el llegat del Primer d’Octubre aquesta tarda en un acte a Arenys de Mar (Maresme). “Va sortir bé perquè tothom va preferir ser útil abans que ser important”, ha dit. Turull ha defensat que el referèndum va deixar aprenentatges i ha reclamat de no resignar-se ni rendir-se per la situació política actual.

El dirigent de Junts ha demanat una actitud més positiva per “anar tots a l’una amb un únic nord” i aconseguir la independència. “Hi ha molta temptació per a deixar-ho estar, no caiguem en aquest desànim”, ha apuntat.

Uns quants veïns i col·lectius multats a Ripoll s’han reunit avui al matí davant la casa de la vila per denunciar “el despotisme” d’Aliança Catalana. Critiquen que la gent que va difondre per tot el poble el cartell guanyador de la festa major, que l’ajuntament de Sílvia Orriols va acabar censurant perquè hi sortia una nena amb vel, comença a rebre sancions.

Segons que denuncien, també s’han imposat més sancions arbitràries a uns quants veïns i organitzacions del poble i de la comarca per exercir el dret de reunió, manifestació i llibertat d’expressió. Els concentrats a Ripoll diuen que el conjunt de les sancions interposades per l’ajuntament arriben a un import de 25.000 euros.

Xavier Torrens: “Sílvia Orriols confon l’islamisme radical amb tot l’islam”

“Des que Aliança Catalana va entrar al govern de l’Ajuntament de Ripoll, no ha parat de reprimir qualsevol oposició en la seva línia autoritària. A part de la seva política discriminatòria sobre l’empadronament, les falses declaracions d’odi sobre immigració o religions i cultures, l’exemple més clar de les seves polítiques antidemocràtiques és el vis-a-vis respecte del cartell de la festa major, democràticament escollit per la gent del poble i un jurat, que va estar totalment censurat”, recull el manifest que han llegit.

A més, qualifiquen de persecució la identificació de la gent multada. “En alguns casos s’ha demanat la identificació en persona o han estat identificats posteriorment mitjançant càmeres de trànsit de videovigilància. En uns altres casos, ni s’ha arribat a identificar les persones multades”, sostenen. Uns fets que, consideren, “són exemple de la intrusió en la privacitat de les persones ciutadanes de Ripoll per part de l’ajuntament; un ajuntament que es dedica a perseguir i multar sistemàticament a la dissidència política”.

Per tot això, el col·lectiu ha qüestionat la legalitat dels mètodes i la vigilància que rep la població. “Ripoll no és un cas aïllat, forma part d’una tendència que afecta la resta del món: l’auge de les postures d’extrema dreta que reprimeixen els drets dels i les ciutadanes”, recull el manifest. I segueix: “És per aquest motiu que demanem suport de tota la societat civil de Ripoll i del Ripollès per rebutjar la intenció d’aquestes multes a la gent de Ripoll i voltants. Volen silenciar-nos i anul·lar la nostra participació en la vida del poble. Però, continuarem lluitant per a un Ripoll divers, obert a totes les cultures, i a totes les persones, i contra la censura i el racisme mesquí i discriminatori de l’actual govern.”

Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han dit que havien mort Ahmed Muhammad Fahd, un dels dirigents del Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs), a Síria, després d’un bombardament al sud del país.

El portaveu en àrab de les FDI, Avichay Adraee, ha informat que l’atac havia estat aquesta nit. L’objectiu abatut, ha destacat, era responsable d’haver llançat “nombroses operacions terroristes” contra les tropes israelianes provinents del sud de Síria.

“Fahd ha estat eliminat quan planejava de dur a terme un altre complot terrorista en el futur immediat. Les FDI continuaran atacant i eliminant els terroristes d’Hamàs onsevulga que operin”, ha dit Adraee.

Aquest nou bombardament sobre el sud de Síria ha estat en paral·lel a la intensa nit d’atacs israelians contra diferents llocs del Líban, entre els quals els suburbis de la zona sud de Beirut, bastió del partit milícia xiïta Hesbol·là.

Oriol Junqueras i Elisenda Alamany, candidats a president d’Esquerra Republicana i a secretària general amb la candidatura Militància Decidim, han presentat l’equip amb què es presentaran per a dirigir el partit. Diana Riba, que va afegir-s’hi de bon començament, és la número 3 de la candidatura. Si guanyen, serà adjunta a la Presidència i Relacions Internacionals.

La candidatura s’ha presentat al Parc Central de Nou Barris, a Barcelona, i l’equip considera que és una opció decidida per la renovació i regeneració democràtica interna. “Amb la voluntat de restaurar l’honestedat, la meritocràcia, la coherència, la credibilitat i la confiança per tornar a ser un partit gran, obert i plural, en què l’activisme torni a formar part de l’ADN del partit i el municipalisme sigui la base des d’on construir-ho tot”, expliquen en un comunicat.

Diana Riba, en una imatge d’arxiu (fotografia: Albert Salamé).

Diana Riba: “Ens destrossem per dins, hem de reaccionar amb contundència”

Consulteu a continuació la llista completa dels membres que formen part de la candidatura Militància Decidim:

• Oriol Junqueras, president
• Diana Riba, ajunta a la Presidència i Relacions Internacional
• Elisenda Alamany, secretària general
• Oriol López, secretari general adjunt
• Arés Tubau, secretària general adjunta de feminismes i LGTBIQ+
• Isaac Albert, Vice-secretaria General de Comunicació
• Joan Plana, Vice-secretaria d’Estratègia
• Norma Pujol, Vice-secretaria General de Política Sectorial
• Laura Castel, Vice-secretaria General de Coordinació de Cambres Legislatives
• Solés Carabasa, Vice-secretaria General Adjunta de Món Rural
• Santi Valls, Vice-secretaria General de Municipalisme
• Laura Pelay, Vice-secretaria General del Món del Treball i Partit Obert
• Pau Morales, Vice-secretaria General d’Organització Lluita Antirepressiva i Finances

Segons Junqueras, l’equip és qualificat i “representa el millor esperit de la renovació juntament amb el coneixement de l’experiència, amb una identitat forta municipalista, tant metropolitana com rural, que també té experiència parlamentària tant a Catalunya, com a l’estat espanyol i a Europa”. Alamany ha considerat que la candidatura de Militància Decidim era la garantia perquè el partit fos més democràtica. “Que es governi des de les bases, des de la militància territorial i sectorial. Des de totes i cadascuna de les seccions locals i comarcals, arrelat al país”, ha dit.

Del municipalisme al congrés espanyol

La desena de militants que acompanyen Junqueras, Alamany i Riba són provinents del municipalisme, el senat espanyol, el parlament o de l’executiva nacional actual. Oriol López és membre de l’executiva nacional d’ERC d’ençà de l’any 2021 i actualment fa de vice-secretari general de Coordinació Interna; Arés Tubau és ex-portaveu d’ERC a Rubí i actualment fa d’assessora de l’Àrea de Comerç, Consum i Salut Pública de la Diputació de Barcelona; Isaac Albert és conseller delegat de l’empresa pública de la Generalitat CIMALSA, encarregada de la promoció, el desenvolupament i la gestió d’infrastructures i centrals per al transport de mercaderies i logística.

Hi ha més noms: Josep Plana és regidor a l’Ajuntament de Roses i portaveu d’ERC a la Diputació de Girona; Norma Pujol, ex-diputada al congrés espanyol, actualment és directora de l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre i secretària de supramunicipals i projectes locals d’ERC; Laura Castel és senadora del senat espanyol; Solés Carabasa és ex-batllessa de Ponts i ex-delegada del govern a la demarcació de Lleida; Santi Valls és secretari de mobilització i coordinació municipal i assessor de la vice-presidència cinquena de la Diputació de Barcelona; Laura Pelay és regidora d’ERC a Vilafranca del Penedès i ex-secretària de Salut del govern; i Pau Morales, actualment secretari d’Organització d’ERC i ex-diputat i ex-portaveu de les JERC.

L’ex-president britànic Boris Johnson ha confessat en les seves memòries polítiques que havia pensat d’envair els Països Baixos amb un atac militar aquàtic per aconseguir milions de vaccins d’AstraZeneca per a la covid-19.

En un extracte del llibre Unleashed publicat pel diari Daily Mail, Johnson explica que, després de dos mesos de negociacions infructuoses amb la Unió Europea per a alliberar cinc milions de dosis del vaccí retingudes en un magatzem de Leiden (Països Baixos), el març del 2021 va convocar les forces armades britàniques per exigir accions.

Volia travessar el canal de la Mànega clandestinament

En concret, el pla de Johnson consistia a travessar el canal de la Mànega clandestinament amb llanxes pneumàtiques, navegar pels canals neerlandesos fins a arribar als vaccins que ell anomenava “segrestats” i després retirar-se amb un camió articulat. Tanmateix, després de consultar-ho amb els assessors, va acabar descartant la idea i considerant-la una bogeria per la invasió d’un aliat de l’OTAN.

Segons que explica Johnson en l’extracte, el cap adjunt de l’estat major de la defensa, el tinent general Doug Chalmers, va dir que, tot i que el pla era “certament factible”, no seria possible de portar-lo a terme sense ser detectats per les autoritats neerlandeses.

L’operació tenia com a objectiu obtenir el que, segons Johnson, legalment pertanyia al Regne Unit i que necessitava desesperadament, mentre la UE tractava el govern britànic amb “malícia i rancor”.

“[La UE] volia impedir que rebéssim els cinc milions de vaccins, però no van donar mostres de voler utilitzar les dosis d’AstraZeneca”, ha escrit Johnson, i ha afegit que en aquell moment la Comissió Europea havia engegat una “guerra legal” amb els laboratoris britànics, al·legant que l’empresa no complia el contracte amb les institucions europees.

Unes queixes que, segons Johnson, no tenien sentit, perquè deia que la presidenta del grup de treball sobre els vaccins s al Regne Unit, Kate Bingham, havia signat un contracte “a prova de bombes” amb AstraZeneca.

L’Hesbol·là ha confirmat que l’exèrcit d’Israel ha mort el cap de l’organització, Hassan Nasral·là, que era l’objectiu principal dels atacs d’aquesta nit al Líban. L’exèrcit israelià ho ha explicat a migdia en un comunicat, en què diu que també ha abatut Ali Karki, el comandant del front sud de l’Hesbol·là, i més comandaments del partit-milícia xiïta.

L’exèrcit explica que les Forces de Seguretat d’Israel (FDI) van fer un atac amb avions contra la seu central de l’Hesbol·là, al barri de Danieh, al sud de Beirut, que diuen que era sota un edifici residencial.

Aquesta nit, hi ha hagut més bombardaments. Les FDI han atacat uns quants punts del Líban que consideren objectius de l’Hesbol·là. “Durant la nit, avions de combat de la força aèria, sota la direcció del comandament nord, van atacar edificis on s’emmagatzemaven armes, llançadors apuntats a la rereguarda de l’estat d’Israel i edificis militars on operaven terroristes d’Hesbol·là”, han dit les FDI en un comunicat.

El Ministeri de Sanitat del Líban ha informat que havien mort sis persones i noranta-una havien estat ferides a conseqüència del primer bombardament. S’espera que el nombre de víctimes augmenti a mesura que progressin les tasques de cerca.

Dol oficial a l’Iran, Síria, Irac i el Iemen

Les autoritats de l’Iran, Síria, l’Irac i el Iemen han anunciat la declaració d’unes quantes jornades de dol per la mort del secretari general del partit-milícia xiïta libanès Hesbol·là.

A l’Iran, el cap de la República Islàmica, Ali Khamenei, ha declarat cinc dies de dol després del “bàrbar assassinat” de Nasral·là. “Aquest atroç crim és una prova de la naturalesa terrorista del règim sionista”, ha indicat el dirigent iranià, informen els mitjans iranians.

El president iranià, Masud Pezeshkian, ha assenyalat els Estats Units per ser “còmplice” dels “crims del règim” israelià al Líban i ha condemnat l’atac contra Nasral·là. “Només reforça més el recte arbre de la resistència”, ha dit.

A l’Irac, el primer ministre, Mohammad Shia al Sudani, ha declarat tres dies de dol a tot el país, informa l’agència de notícies Iraqi News. Al Sudani ha condemnat a més la mort de Nasral·là per ser un “atac vergonyós”, “un crim que demostra que l’entitat sionista ha creuat totes les línies vermelles” i ha destacat que el dirigent de l’Hesbol·là és “un màrtir en el camí dels rectes”.

El partit de la Llibertat d’Àustria, l’ultradretà FPÖ encapçalat per Herbert Kickl, és el favorit per a guanyar les eleccions generals de demà. Les enquestes pronostiquen la victòria dels ultres amb un 27% dels vots, mentre el partit popular austríac, l’ÖVP, seria segon, tot i que frec a frec, amb un 25%. Els de Kickl ja van avançar-lo en les europees al juny, amb un 25,4% dels vots. L’ÖVP governa en coalició amb els Verds, que obtindrien un 7% de vots segons els sondatges. Si els pronòstics es compleixen, Àustria s’afegiria al club de països europeus en què l’extrema dreta és primera força política, juntament amb Itàlia i els Països Baixos.

El FPÖ ha basat el discurs en qüestions clau, com ara el cost de la vida, la immigració i el clima. Kickl es mostra euroescèptic i defensa una política migratòria de mà dura que relaciona amb la inseguretat, la delinqüència i el terrorisme. Amb el lema “Fortalesa Àustria, fortalesa de la llibertat” vol prendre mesures com ara reduir la presència d’immigrants en situació irregular i de sol·licitats d’asil o blocar la reunificació familiar dels immigrants que ja són a Àustria. A banda d’això, la tempesta Boris i les conseqüències que ha deixat al país han servit per a situar la política climàtica del govern de coalició amb els ecologistes al punt de mira.

Sobre la viabilitat d’un govern ultraconservador, el FPÖ necessitaria suport dels populars, que ja han descartat d’afegir-se a un executiu encapçalat per Kickl llevat que el partit d’extrema dreta estigués disposat a cedir el lloc de primer ministre.

Nehammer es juga la reelecció

El canceller Karl Nehammer i candidat de l’ÖVP es juga la reelecció. Després de la dimissió de Sebastian Kurz el 2021 per un escàndol de corrupció, i del breu lideratge d’Alexander Schallenberg, Nehammer va accedir al poder i ara se sotmet per primera vegada a la confiança dels electors per a governar el país.

En les darreres eleccions, els democratacristians van obtenir 71 escons, els socialdemòcrates van ser segons amb 40, l’extrema dreta en va obtenir 31, i, finalment, a la cua hi va haver els Verds, amb 26.

La independència, l’espoli fiscal i cultural i obviar els laments sobre el moviment independentista perquè l’alternativa és inviable. Aquestes van ser les idees principals de l’acte de reconeixement als presidents Josep Lluís Albinyana, president del Consell pre-autonòmic del País Valencià; Cristòfol Soler, president del govern de les Illes entre el 1995 i el 1996, i Quim Torra, president de la Generalitat de Catalunya del 2018 al 2020 i que es va organitzar ahir a Mallorca.

L’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) va unir tots tres presidents dels Països Catalans en un sopar col·loqui. Torra ja havia anunciat que aniria a l’acte amb uns versos de Biel Majoral: “Tant és ara com abans, perquè això ve d’enrere…”, que Soler va seguir a la publicació de la plataforma X: “Només hi ha una senyera dels Països Catalans!” No és la primera vegada que es fa un acte de reconeixement als tres presidents. Just fa un any, l’Assemblea del País Valencià per la República Catalana va organitzar la trobada al Centre de Cultura Contemporània Octubre de València.

Els presidents Albinyana, Soler i Torra reivindiquen els Països Catalans en un acte a València

El primer a intervenir va ser el president de l’ASM, Joan Planes, que va presentar els tres ex-presidents amb un mateix tret: la seva destitució forçada per part de partits espanyolistes o el règim espanyolista. “Tant el PSOE com el PP representen el mateix, el règim del 78 o la continuïtat de l’anterior règim sota la monarquia parlamentària borbònica. Cada un dels nostres presidents han estat destituïts per un d’aquests presidents o règim esmentat”, va sentenciar Planes, davant gairebé cent persones que van assistir a l’acte.

Moment de la intervenció de l’ex-president de les Illes Cristòfol Soler (fotografia: Martí Gelabert). Una situació colonial

Dels tres convidats, va començar a parlar Cristòfol Soler. I va sonar ben clar: “Hem de partir, partir i partir. I com més aviat, millor!” L’ex-president, que va ocupar el càrrec quan era membre del PP, va dir que tots aquests anys havien volgut fer creure que la història dels Països Catalans era la seva. “No, és una situació colonial, no han respectat la nostra història, ni la nostra llengua, ni la nostra identitat!”, va argumentar. En aquesta línia, va criticar amb força les constitucions de l’any 1931 i de l’any 1978, i va dir que havien menystingut el català i la possibilitat de federar-se.

“Som en un estat on la injustícia i el menyspreu dels pobles que els integren només pot subsistir de tres maneres: abans, per les armes; ara, amb la constitució i la interpretació dels jutges”, va seguir Soler, i va advertir que s’havien menystingut els principis més elementals del dret internacional, els democràtics. “S’escuden en la integritat territorial, però en el dret internacional això no és superior al dret a decidir. Només tenen la constitució. El poble al servei de la norma, no la norma al servei del poble.”

Una de les altres idees que més va centrar el discurs de Soler va ser la de l’espoliació. És per això que va insistir en la necessitat de posar fi a un règim que s’hi basa, tant en la lingüística, cultural i identitària com en l’econòmica. “Ens costa 5.000 milions d’euros anuals l’espoliació de l’estat. Imaginau que aquests recursos poguessin anar a les necessitats que fan falta, com ara l’educació o la sanitat?”, va demanar retòricament.

I respecte de la situació de la llengua, i més en el context de perill que viuen les Illes amb el govern del PP, que va arribar al poder gràcies a Vox, Soler també va ser molt clar: “Coneixent el personal, alerta, perquè podem tenir un quadrienni negre com amb Bauzá. Tenen les idees molt clares. Vox els ha marcat un ritme més fort que no volien, però la idea ja la tenien al principi.”

L’ex-president de la Generalitat Quim Torra (fotografia: Martí Gelabert). Torra reclama de no tirar la tovallola

El discurs de Quim Torra va anar molt enfocat a no caure en la temptació dels laments. Amb aquestes paraules va voler definir la perillositat de la situació actual que viu l’independentisme, segons ell. “Cometríem un error monumental si optéssim pel lament i no per l’acció. A pesar de tot el que el procés ens ha ensenyat –moltes lliçons i moltes, de molt doloroses–, no és una opció de quedar-se a casa”, va advertir. “L’alternativa és la inviabilitat dels nostres països.”

Torra va dir que els Països Catalans vivien en la intempèrie absoluta per no poder tenir la protecció d’un estat. Així i tot, va insistir que era pitjor de pensar en la desmobilització i la desolació: “Les xifres són destructives si no fem res. Els nostres països no són viables si no són independents”, va etzibar. En relació amb aquesta idea, no va voler deixar d’enviar un missatge al president de la Generalitat catalana actual, Salvador Illa, que deia que volia centrar la legislatura en els serveis públics. Segons Torra, això és impossible sense la independència dels Països Catalans. “L’espoli que patim és de 42.000 milions d’euros l’any, tot el que la Generalitat necessita per a funcionar”, va indicar.

L’ex-president va admetre que ell també havia passat una fase de “dol patri”, però va afegir que creia que la responsabilitat continuava essent la de la seva generació: “La independència és la llibertat del país, la fita més alta que un poble es pugui desitjar a ell mateix.” També hi va haver un toc d’atenció a la resta de partits independentistes –també per als que no ho són– per la quantitat de “punyalades entre nosaltres” d’aquests darrers anys.

Josep Lluís Albinyana durant el sopar col·loqui organitzat per l’ASM (fotografia: Martí Gelabert). “Espanya no és més que un estat fallit”

Josep Lluís Albinyana, el darrer a intervenir, també es va mostrar molt crític amb el model que representava l’estat espanyol: “Espanya no és més que un estat fallit, un centralisme inventat pels Borbons, que és ranci, caspós, corrupte i que convé a una oligarquia financera, política i econòmica que se’n beneficia.” En aquesta línia, va recordar que s’havia creat una societat amb un model que, a banda de ser corrupte i injust, era profundament jeràrquic, vertical, masclista, egoista i insuportable. “És l’Espanya que no es jugarà mai la seva existència en un referèndum”, va continuar Albinyana.

La segona part del discurs la va centrar en el poder de les minories. Si bé, va argumentar, alguns criticaven que els defensors dels Països Catalans eren marginals i que era un projecte no realitzable, Albinyana també va voler mostrar optimisme: “Sempre pense que les úniques entitats que tenen potencial per a ser una alternativa global són les minories. Per una raó, no estar instal·lades al poder. Som la força del canvi per posar fi a tot això.”

Sobre el context del País Valencià, les crítiques van anar dirigides a una situació que també viuen les Illes: la forta aposta cap al turisme. “Deien que havíem de ser la Florida d’Espanya. I ara Vox i el PP volen carregar-se la llei de costes i guanyar terreny al mar”, va entonar. I va reblar: “[Si no hi ha un canvi] estem destinats a netejar vòmits i canviar bolquers. A ser els qui aguantem el turisme de gatera i els geriàtrics dels nord-europeus.”

Un moment del sopar col·loqui, organitzat per l’ASM a Petra (fotografia: Martí Gelabert). Els ex-presidents Albinyana, Torra i Soler conversen en un moment previ al sopar (fotografia: Martí Gelabert). Els ex-presidents Albinyana, Torra i Soler, conversen en un moment previ al sopar amb el president de l’ASM, Joan Planes (fotografia: Martí Gelabert).

Avui, 28 de setembre de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• El director de ‘Boye, el enemigo público’ revela amenaces de mort, pressions i sabotatge
• Carta a Ada Colau de València estant | Article d’Esperança Camps
• [VÍDEO] La Pissarreta d’en Partal: El nou mapa dels dialectes del català
• Elisenda Solsona: “Per què ens han de cuidar, els fills? Jo sóc mare i vull que siguin lliures”
• El nou i “estrafolari” dirigent del Japó, Shigeru Ishiba
• Els vols regulars entre els aeroports d’Andorra-la Seu d’Urgell i Palma comencen avui
• Seixanta-nou quilòmetres per a anar a l’escola: l’odissea dels infants sords per a estudiar en llengua de signes
• Joan Rius Rivera, un Che Guevara ‘avant la lettre’
• Norma Comics: quaranta anys de còmics, manga i objectes dels seus herois
• Arenys de Mar acull una gran festa unitària per a commemorar el Primer d’Octubre
• Govern de concentració | “Bots i barrals” d’Ot Bou

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Nou atac d’Israel contra Beirut, la capital del Líban. Aquesta vegada ha atacat el quarter general del partit-milícia xiïta Hesbol·là, situat al barri de Danieh, al sud de la ciutat. Els projectils han impactat contra quatre edificis residencials, pel cap baix.

L’objectiu principal de l’atac era matar Hassan Nasral·là, el secretari general de l’organització. Ara per ara, es desconeix quin és el seu estat de salut. Hi ha hagut grans columnes de fum al sud de Beirut a conseqüència de les explosions. El portaveu militar israelià, Daniel Hagari, ha explicat l’atac en una compareixença televisada.

#Breaking massive #Israeli bombing in #Beirut southern suburbs. Heard all over the city-homes shaking. #IDF reporting that they hit #Hezbollah headquarters. Large civilian casualties are expected in this dense residential neighborhood. #Lebanon pic.twitter.com/TlQkXSJC8q

— Maha Yahya (@mahamyahya) September 27, 2024

The IDF conducted a precise strike on the Central Headquarters of the Hezbollah terrorist organization, embedded under residential buildings in the heart of the Dahieh in Beirut. pic.twitter.com/BH0f62otvU

— Israel Defense Forces (@IDF) September 27, 2024

Aquest atac arriba només hores després de la intervenció del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, davant l’Organització de les Nacions Unides (ONU), on ha advertit que no aturarà la guerra a Gaza. En aquest sentit, ha dit que treballa per la pau, però que no s’aturarà contra l’amenaça dels qui ha titllat de “l’arc del mal” del Llevant, format pels “assassins salvatges” d’Hamàs i l’Hesbol·là.

Netanyahu adverteix a l’assemblea de l’ONU que no aturarà la guerra a Gaza

Benjamin Netanyahu, de visita als Estats Units

Netanyahu era de visita a Nova York, als Estats Units, quan s’ha fet l’atac a Beirut. De fet, ha estat ell mateix qui l’ha autoritzat per telèfon.

Netanyahu autoritzant l’atac de Beirut (fotografia: oficina del primer ministre de l’Israel).

Netanyahu va aterrar als Estats Units fa menys de vint-i-quatre hores i ha decidit d’escurçar el viatge i retornar a Israel arran del bombardament. Ho ha confirmat l’oficina del primer ministre en informacions recollides per la premsa israeliana.

El Pentàgon ha confirmat que Israel no va avisar amb antelació Washington sobre el bombardament. Ara bé, el secretari de Defensa, Lloyd Austin, ha reconegut que s’havien mantingut converses durant l’atac.

“No entraré en més detalls sobre la trucada, però puc dir que, a més de no tenir coneixement o no estar involucrats en aquest atac, els Estats Units continuaran demanant una solució diplomàtica”, ha dit la portaveu del Pentàgon, Sabrina Singh.

Tensió al Líban

L’exèrcit d’Israel no dóna treva al Líban. Aquesta matinada ha tornat a bombardar nombroses àrees de l’est i el sud del Líban, causant vint-i-cinc noves víctimes mortals.

Dimecres, el cap de l’estat major d’Israel, Herzi Halevi, va dir que els atacs aeris sobre el Líban eren per a preparar el terreny per a una possible incursió terrestre israeliana.

Reacció de l’Iran

Les autoritats de l’Iran consideren que l’atac de Beirut implica “una escalada perillosa de les regles del joc” i que s’ha de respondre. “No hi ha dubte que aquest crim condemnable i comportament imprudent representen una escalada perillosa que canvia les regles del joc i requereix càstig i disciplina apropiats per al seu perpetrador”, ha comentat l’ambaixada iraniana a Beirut en una publicació a X.

مرة جديدة يرتكب النظام الإسرائيلي مجزرة دموية، مستهدفًا أحياء سكنية مكتظة بالسكان، مطلقًا تبريرات زائفة في محاولة لتغطية جريمته الوحشية وتغطية السماوات بالقبوات.
لا شك أن هذه الجريمة المدانة والسلوك الأرعن يمثلان تصعيدًا خطيرًا يغير قواعد اللعبة، يستجلب لصاحبه العقاب المناسب…

— السفارة الإيرانية- لبنان (@IranEmbassyLB) September 27, 2024

El president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, ha apujat el to contra l’estat espanyol arran de la polèmica per no haver convidat Felipe VI en la presa de possessió de la nova presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, el primer d’octubre.

En una conferència de premsa, López Obrador ha acusat Pedro Sánchez d’haver faltat al respecte a Sheinbaum perquè, segons López Obrador, el president espanyol ha insinuat que la decisió de convidar el monarca espanyol va ser seva, i no pas de la nova presidenta. “Insinua que és una decisió que vaig prendre jo, com si la presidenta de Mèxic fos manipulable. És una falta de respecte addicional. S’equivoquen completament. La decisió va ser de la presidenta electa. I jo, quan vaig saber-la, li vaig donar suport, com li’n donaré sempre”, ha dit López Obrador, visiblement enfadat.

El president de Mèxic també s’ha referit al passat colonialista del país: “Que entenguin que aquest és un país independent, lliure, sobirà, que no és colònia ni terra de conquesta. De ningú. En política, no hi ha mai buits. Sempre s’omplen”. I ha suggerit al govern espanyol que, abans d’emetre una opinió, “pensin que a Mèxic es fa una transformació, una revolució pacífica, com la independència i la reforma del 1910”. “Pacífica però igual de profunda. S’arrenquen d’arrel la corrupció i les injustícies, els privilegis, el classisme, el racisme. Els reordenaments són una altra realitat i tant de bo vagin comprenent que no es pot posar vi nou en ampolles velles”, ha afegit.

Claudia Sheinbaum, en una imatge d’arxiu (fotografia: EFE / Edu Guzmán). La crisi diplomàtica perdura

La tensió que hi ha entre Mèxic i l’estat espanyol es va encetar a final de març del 2019, quan López Obrador va enviar una carta al rei espanyol i al papa en què sol·licitava una cosa ben simple: que demanessin perdó pels crims comesos durant la colonització del país. López Obrador assegurà que aquesta seria l’única manera de completar la reconciliació entre tots dos estats.

En l’escrit, López Obrador també reclamava que es redactés “un relat compartit, públic i socialitzat de la seva història comuna” a fi de millorar les relacions i perquè la convivència fos “més estreta, més fluida i més fraternal”. La Moncloa no va tardar a reaccionar. Segons l’executiu de Sánchez, l’arribada, fa cinc-cents anys, dels espanyols a les actuals terres mexicanes no es pot jutjar amb una òptica contemporània. “Els nostres pobles germans han sabut sempre llegir el nostre passat compartit sense ira i amb una perspectiva constructiva, com pobles lliures amb una herència en comú i una projecció extraordinària”, van dir fonts del govern espanyol.

Tres anys després, el 2022, López Obrador va acabar de tibar la relació amb l’estat espanyol. En una compareixença davant els mitjans, el president anuncià una “pausa” en les relacions amb Espanya amb l’objectiu de girar full d’una etapa en què, segons el mandatari, autoritats i empreses espanyoles s’han aprofitat de Mèxic.

Sheinbaum és del mateix parer que López Obrador i ha acabat consolidant la “pausa” i ha decidit de no convidar Felipe VI perquè, el dia d’avui, la monarquia espanyola encara no s’ha disculpat per la colonització.

Més enllà dels pobles indígenes: per què Mèxic és tan contrari a la monarquia espanyola?

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha advertit a l’assemblea general de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) que l’estat d’Israel no pensava aturar la guerra a Gaza. Ha dit que treballava per la pau, però que no s’aturaria contra l’amenaça dels qui ha titllat de “l’arc del mal” del Llevant, format pels “assassins salvatges” d’Hamàs i l’Hesbol·là.

Milers de persones fugen del sud del Líban, enmig del caos, pels atacs israelians | Crònica des de Sidó

De Nova York estant ha criticat que uns quants països escampessin allò que, a parer seu, eren mentides contra Tel-Aviv i ha reivindicat el paper del país a la regió. Ha començat la intervenció reconeixent que no tenia intenció d’assistir a la cimera, però que finalment havia canviat d’opinió per deixar les coses clares.

“La veritat és que Israel cerca la pau, treballa per la pau i tornarà a aconseguir la pau, encara que ens enfrontem a enemics que volen aniquilar-nos”, ha manifestat. En aquesta línia, ha mencionat el llançament de míssils per part de l’Iran sobre el territori israelià i ha recordat els fets del 7 d’octubre, quan Hamàs va atacar Israel i va causar més de mil morts i va capturar més de dos-cents ostatges, alguns dels quals encara continuen retinguts a la franja de Gaza. “Vull assegurar que no descansarem fins que els ostatges tornin a casa”, ha dit.

De la mateixa manera, ha reivindicat que Hamàs havia de desaparèixer i ha criticat contundentment aquells països que defensaven la causa palestina. “Als qui diuen que Hamàs ha de romandre, imagineu-vos que s’hagués permès als nazis de reconstruir Alemanya després del 1945. No pretenem restablir Gaza, sinó desmilitaritzar-la i desradicalitzar-la per assegurar que aquesta sigui l’última vegada que hem de lluitar”, ha dit.

També ha criticat les sentències en contra seu i d’Israel del Tribunal Internacional de Justícia. Així, ha dit que les acusacions sobre els atacs deliberats contra població civil eren falses i que l’exèrcit israelià feia tot allò que podia per minimitzar els danys civils.

Israel: una cronologia d’assassinats de pel·lícula

La intervenció coincideix amb la vaga general

La intervenció de Netanyahu coincideix amb la convocatòria d’una vaga general en solidaritat amb Palestina i en contra dels atacs d’Israel. L’han convocada CGT i Solidaritat Obrera i té el suport de la plataforma pro-palestina Prou Complicitat.

Els convocants exigeixen al govern espanyol la ruptura immediata de relacions diplomàtiques, comercials i militars amb Israel; el reconeixement i l’empara del dret de retorn de tots els refugiats palestins; i que s’implantin totes les mesures possibles que condueixin al fi de l’ocupació “i que garanteixin la plena igualtat de totes les persones palestines que viuen des del riu fins al mar”.

Tallen la Diagonal de Barcelona per la vaga general contra la invasió d’Israel a Palestina

L’actriu Maggie Smith, coneguda pel seu paper de professora McGonagall a la saga de films·de Harry Potter, s’ha mort a vuitanta-nou anys, segons que ha confirmat la família. Coneguda pel seu humor enginyós en els papers de comèdia, va tenir una carrera molt extensa tant al teatre com al cinema durant més de set dècades. De fet, ha estat una de les actrius més reconegudes i prolífiques del Regne Unit.

Aquests darrers anys de carrera també va aparèixer a la sèrie de televisió Downton Abbey. Tanmateix, la seva trajectòria en el cinema també va ser molt destacada. El 1969 va guanyar l’Oscar a millor actriu pel seu paper en The Prime of Miss Jean Brodie. Anys després, el 1978, va guanyar l’Oscar a millor actriu de repartiment pel seu paper a California Suite.

També va guanyar cinc premis BAFTA, quatre Emmy, tres Globus d’Or i un premi Tony, a més d’haver estat nominada a sis premis Laurence Olivier. És una de les poques artistes que ha aconseguit la triple corona de la interpretació, que consisteix a haver guanyat almenys un Oscar, un Emmy i un Tony.

En total, al llarg de les seves set dècades de carrera, ha aparegut en més de seixanta films i setanta obres de teatre.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, s’ha reunit avui per primera vegada amb el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts espanyol, Félix Bolaños, d’ençà que va assumir el càrrec. La reunió ha estat al Palau de la Generalitat i ha servit perquè totes dues parts constatessin en un comunicat el “clima de plena normalitat institucional i política”. Illa i Bolaños diuen que tots dos executius tenen plena sintonia i prioritats compartides, i posen d’exemple el ple desenvolupament de l’autogovern català o el reforç dels serveis públics com a elements generadors de benestar i de consens. La reunió volen que també serveixi per reforçar la cooperació entre tots dos governs.

A més, segons el mateix comunicat, Illa i Bolaños han coincidit en la necessitat d’abordar en els governs respectius la defensa i la millora de la democràcia davant l’auge de discursos divisoris i extremistes, especialment contra els col·lectius més vulnerables, i vetllar pel prestigi de les institucions fent-les més transparents i participatives.

Fotografia: Jordi Bedmar.

Aprofitant la visita a Barcelona, Bolaños també s’ha reunit amb el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler. Durant la reunió, han avaluat positivament l’estat de la col·laboració en matèria de justícia entre tots dos governs. Sobre això, Bolaños ha destacat “l’avanç en matèria de transformació digital a Catalunya a partir de les inversions en projectes tecnològics que el ministeri va realitzar el 2023”. També s’ha subratllat l’entrada en funcionament del nou model d’Oficina Judicial a Catalunya.

A més, els consellers i el ministre han abordat l’evolució del fenomen de la multireincidència i les mesures engegades per combatre-la. En aquesta línia, Bolaños ha destacat les iniciatives impulsades pel govern espanyol per fer efectiva la reforma del codi penal de l’any 2022. Tots dos executius s’han compromès a continuar cooperant en aquesta matèria i a fer un seguiment estret del funcionament de les iniciatives i millorar-les si fos necessari.

El grup d’investigació de Robòtica i Visió Tridimensional (RoViT) de la Universitat d’Alacant ha desenvolupat la primera plataforma de comunicació en temps real entre la comunitat oïdora i la sorda que fa servir llengua de signes.

Tot plegat, mitjançant tècniques de processament de llenguatge natural i la càmera i la pantalla d’un ordinador o dispositiu mòbil. Els responsables del desenvolupament són la doctora en informàtica i investigadora de la UA Ester Martínez i l’estudiant de doctorat Francisco Morillas.

La versió anterior, segons que explica Martínez, feia aquesta funció tenint de base l’alfabet dactilològic, és a dir, la traducció es feia lletrejant les paraules, però ara s’ha fet un pas més i s’hi ha incorporat vocabulari, cosa que permet una interacció molt més fluida.

Útil per a situacions quotidianes

L’ús de l’aplicació és especialment indicat per a facilitar la comunicació en situacions quotidianes en què la presència d’un intèrpret no sempre és possible, com ara a l’hora d’anar a comprar o a un restaurant, fer servir el transport públic, a la consulta d’un metge i per a fer gestions administratives.

Hi ha molts més avantatges, segons Morillas, atès que el sistema, que té una precisió del 95%, funciona en temps real, d’una manera senzilla i ràpida, i per a aconseguir la comunicació tan sols cal un dispositiu mòbil amb càmera i pantalla. L’aplicació, a diferència d’unes altres del mateix estil, permet una comunicació bidireccional, és a dir, fa la conversió de signes a text, però també de text o veu a signes.

La tecnologia desenvolupada a la Universitat d’Alacant ha estat premiada fa poc amb el premi Sprint Valora-Ciència Emprèn i és protegida amb sol·licitud de patent amb la denominació “Sistema i mètode de comunicació entre persones sordes i persones oïdores”, una gestió feta mitjançant l’Oficina de Transferència de Resultats d’Investigació (OTRI), que també s’encarrega de facilitar la cerca d’empreses interessades a adquirir-la per explotar-la comercialment o per a desenvolupar-la i adaptar-la a noves necessitats de la comunitat sorda.

D’ací a poc, l’aplicació es podrà fer servir a la UA gràcies a un projecte desenvolupat juntament amb el vice-rectorat de Transformació Digital, que té de finalitat usar-la a les consergeries per facilitar informació als sords que en demanen.

L’intergrup sobre Catalunya al parlament britànic –anomenat APPG Catalonia– ha suspès l’activitat després de set anys en funcionament, segons que consta en el darrer registre públic de la cambra. Així, desapareix l’intergrup que havia donat veu als independentistes a Westminster durant el procés i havia acollit nombrosos polítics per escoltar les reivindicacions catalanes, com els consellers d’Afers Estrangers Raül Romeva i Alfred Bosch, l’ex-presidenta de l’ANC Elisenda Paluzie, i Toni Comín, que va presentar-hi el Consell de la República.

El 2018 van denunciar una maniobra de Josep Borrell, aleshores ministre d’Afers estrangers Espanyol, per a suprimir el grup, però van aconseguir de superar aquestes maquinacions. Ara, un canvi en la regulació d’aquestes associacions i la davallada del Partit Nacional Escocès (SNP) n’han propiciat l’extinció, atès que part dels membres més destacats de l’APPG sobre Catalunya eren d’aquest partit. A les eleccions del 4 de juliol al Regne Unit, l’SNP va passar de 48 diputats a 9.

Les sigles APPG signifiquen All-Party Parlamentary Groups (grups parlamentaris de tots els partits) i són grups multipartits i informals, és a dir, no tenen estatus oficial al parlament britànic. D’ençà d’aquest març passat, la legislació que fa referència a l’activitat d’aquests grups ha canviat i ara els representants parlamentaris tan sols poden formar part de sis intergrups.

La UEFA ha sancionat el Futbol Club Barcelona amb una multa de 10.000 euros i la prohibició de vendre entrades per al següent desplaçament a la Lliga de Campions pel comportament racista d’alguns afeccionats blau-grana a l’Estadi Lluís II de Mònegue, segons que ha anunciat el club avui. Els fets van passar el 19 de setembre passat, en el partit de la primera jornada de Lliga de Campions entre el Barça i el Mònegue, quan uns afeccionats va exhibir una pancarta que deia “Flick heil”, en referència a l’entrenador del Barça, l’alemany Hansi Flick i l’expressió “sieg heil”, emprada àmpliament durant el nazisme.

El Barça ha informat que acataria i aplicaria la sanció al partit de la quarta jornada de la Lliga de Campions al camp de l’Estrella Roja de Belgrad, el 6 de novembre. És per això que tornarà l’import de l’entrada a tots els seguidors que ja l’hagin comprada. D’una altra banda, el club ha subratllat que rebutjava qualsevol mena d’apologia de la violència i que, tal com marcaven els articles 3 i 4 dels seus estatuts, vetllaria per la protecció i promoció de la Declaració Universal dels Drets Humans. El Barça admet que hi ha comportaments dels grups d’animació i d’afeccionats que impliquen sancions en l’àmbit de l’estat espanyol i internacional, i diu que reforçarà les mesures perquè no es repeteixin i sancionar-ne els responsables.

L’entrenador del Barça, Hansi Flick, ha dit que la resposta del club li havia semblat adequada, però que veia excessiva la sanció perquè impedia que els afeccionats acompanyessin l’equip.

La vice-presidenta primera i ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, ha anunciat que, ara per ara, la cessió d’imposts a Catalunya se centraria en l’IRPF. Ho ha dit en una atenció als mitjans abans de presidir l’acte central del noranta-cinquè aniversari de la Zona Franca de Cadis (Andalusia).

L’acord diu que l’objectiu és que l’Agència Tributària de Catalunya acabi recaptant tots els imposts suportats a Catalunya. Montero ha dit que, a part de l’IRPF, el govern espanyol tenia la vocació de fer igual amb més tributs, sense precisar quins ni si serien tots. “La vocació consisteix justament a recaptar la gran part dels imposts que es paguen a Catalunya”, ha dit quan els periodistes li han demanat si l’acord entre el PSC i ERC implicaria la cessió del cent per cent dels imposts.

Montero ha insistit que encara no s’havien decidit els imposts que se cedirien. “Ara mateix el que hi ha és respecte a l’IRPF, que és el que apareix a l’acord, i tot allò que no apareix a l’acord no està ni pactat ni decidit”, ha explicat.

Segons Montero, l’acord reflecteix la voluntat de fomentar l’autogovern a Catalunya i aquest procés requerirà que es desenvolupin noves normes i lleis. I ha destacat que el finançament singular de Catalunya seria compatible amb el sistema general de les altres comunitats autònomes. Així mateix, ha avançat que hi hauria negociacions bilaterals amb Catalunya i multilaterals amb la resta de comunitats autònomes.

En aquesta línia, ha defensat que la vocació del govern espanyol era inspirar-se en aquest acord perquè es pogués sortir de “l’immobilisme de la reforma del model” de finançament, i ha criticat que el PP no tingués propostes en aquest aspecte. “Diu una cosa a Madrid, una altra a Galícia i una altra a Andalusia”, ha reblat.

Finançament singular: té recorregut? Espanya es pot permetre el concert econòmic català?