L’Assemblea (ANC), Òmnium Cultural i una vintena d’entitats de la societat civil han denunciat vulneracions de drets per part de l’estat espanyol en el marc de l’Examen Periòdic Universal de les Nacions Unides (ONU). Així, han presentat informes sobre abusos de drets civils, polítics, culturals i socioeconòmics.

Entre les recomanacions que les entitats han traslladat a l’ONU destaquen la petició que es garanteixi l’aplicació de la llei d’amnistia, la fi de la persecució judicial de l’independentisme, la protecció del model educatiu d’immersió lingüística i posar fi tant a la instrumentalització de la legislació antiterrorista per perseguir activistes i com a l’espionatge il·legal. A més, han demanat de garantir una investigació exhaustiva del CatalanGate, entre altres escàndols.

A més, les entitats reclamen mecanismes independents i transparents per supervisar i avaluar les actuacions dels cossos de seguretat i del sistema judicial, tot garantint la separació de poders i la rendició de comptes amb investigacions exhaustives quan es produeixen conductes indegudes o abusos.

També demanen d’investigar la desaparició forçada de menors que es va produir durant el règim franquista, una reforma constitucional per considerar els drets econòmics, socials i culturals drets fonamentals amb les mateixes garanties que els civils i els polítics, incrementar la despesa pública en educació per assegurar la gratuïtat.

L’estat espanyol s’enfrontarà al maig a l’Examen Periòdic Universal, un examen de drets humans en el qual l’ONU assegura que els estats membres implementen els tractats signats en matèria de drets humans. L’octubre passat l’Assemblea i l’Organització de Nacions i Pobles No Representants (UNPO) van enviar una comunicació conjunta a l’Oficina de l’Alt Comissionat de Drets Humans en la qual detallava la politització i manca d’independència del sistema judicial a l’estat espanyol, la criminalització del moviment independentista català, l’ús de falses acusacions de terrorisme, l’abús al dret a la intimitat a causa de l’espionatge il·legal contra independentistes i el soscavament de la llengua catalana a l’ensenyament.

Entre les organitzacions que han fet arribar les inquietuds a l’ONU hi ha Amnistia i Llibertat, Grup de Periodistes Ramon Barnils, Irídia, Institut de Drets Humans de Catalunya, NOVACT, l’Observatori de les Desaparicions Forçades de Menors i l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans, entre d’altres.

El futur president del Consell de la República, Jordi Domingo, ha negat rotundament que hi hagi hagut cap irregularitat o abús durant les eleccions de l’entitat, tal com ha denunciat la candidata Montserrat Duran, que ha quedat en segona posició amb 1.846 (22,77%) amb #REvolucionemNos, que agrupa consells locals. “La meva campanya ha estat impol·luta. No hi ha hagut irregularitat ni abusos. Si algú creu que n’hi ha hagut, hi ha la via de la impugnació”, ha dit Domingo.

En un comunicat, la candidatura de Duran ha assenyalat Domingo directament i, sense donar-ne detalls, li ha demanat explicacions. “En cas que no siguin prou clares ni suficients, emprendrem totes les mesures i accions que corresponguin”, ha dit Duran. Sobre el comunicat, Domingo ha dit que no hi havia res a explicar perquè, segons ell, no hi havia hagut cap irregularitat. Domingo els ha reclamat informació i ha dit que quedarien en evidència.

Domingo ha dit que la reacció de Duran no tan sols li havia dolgut per ell, sinó per la institució. “Aquestes coses no fan sinó mal a les institucions. Si hom engega el ventilador de merda per veure si d’aquesta manera en treu algun profit, el que fa és potinejar la institució”, ha assenyalat Domingo. Segons ell, la institució no es mereix “mai un atac d’aquestes característiques”. “Personalment, no em dol. Tinc cinquanta anys d’experiència i les he vistes de tots colors. Tots plegats hauríem de tenir més estima per les institucions”, ha dit.

Comín també s’ha queixat del procés electoral del Consell i ha dit que hi havia hagut unes quantes incidències que havien afectat els drets dels electorals i la neutralitat, i considera que cal analitzar les anomalies i elevar-les als responsables del procés. També ha lamentat que la Sindicatura Electoral no hagi permès la presència d’interventors durant l’obertura de les urnes. Comín, que ha quedat tercer amb 745 vots (9,19), no ha volgut qualificar el seu resultat de vot de càstig i ha dit que tenia la mà oberta a tothom, també als membres de l’anterior govern.

Jordi Domingo: “Mentre no tinguem la independència, necessitem una estructura exterior potent”

Domingo augura un nou paradigma

Domingo s’ha imposat en la presidència del Consell de la República amb una majoria aclaparadora dels vots. N’ha aconseguit 5.340, el 65,86% del total.

En la conferència de premsa, Domingo ha considerat que la participació ha estat molt elevada, tot i que tan sols hi han votat 8.108 electors, un 9,06% del cens de 89.474 inscrits. Enguany, hi han votat 833 electors menys que en les darreres eleccions, quan el president Puigdemont fou reelegit.

Malgrat això, Domingo diu que hi ha un punt d’inflexió d’un “nou paradigma”. “De la gent que vol tornar a implicar-se, que vol recuperar la il·lusió que hem intentat transmetre durant la campanya. Vol ser-hi per recuperar la unitat de l’independentisme”, ha assenyalat. Segons ell, durant el Primer d’Octubre, ningú no va demanar què es votava, sinó que es “movia per l’interès del país”. I això és precisament el que vol que passi amb el Consell de la República.

Domingo diu que ha demanat a tota la gent del seu voltant que li posin “l’alè al clatell”. “Si vam arribar a l’1-O, si els polítics van fer el que van fer, si es va arribar on es va arribar, si els polítics van tirar endavant, va ser perquè tots nosaltres els vam posar l’alè al clatell”, ha dit. I ha insistit: “Ni Artur Mas es va llevar un dia sent independentista, ni el president Carles Puigdemont, que és un independentista de pedra picada, hagués fet el que va fer si no li haguessin posat l’alè al clatell”.

Jordi Domingo i Jordi Castellà, abans de la conferència de premsa (fotografia: Pol Baraza). Contacte amb els candidats i Puigdemont

El nou president del Consell ha explicat que sempre ha tingut la mà estesa en la resta de candidats i que en els dies vinents parlarà amb ells per a saber si hi ha interessos compartits i els pot integrar en el programa. També ha dit que té la intenció de parlar aviat amb l’ex-president del Consell, Carles Puigdemont.

Domingo ha reconegut que els resultats l’han sorprès i també ha aprofitat per agrair la tasca de la resta de candidatures. “L’esforç de cadascuna d’elles, per intentar que el consell no perdés el protagonisme, i que el consell s’animessin a votar, és un gran servei al consell i al país”, ha dit.

No avança noms del nou govern

Domingo, que com a president del Consell tindrà la potestat de crear el govern al seu gust, no ha avançat qui l’acompanyarà. Se sap que Jordi Castellà, que va integrar-se en la seva candidatura el dia abans de les eleccions, assumirà l’acció internacional que vol dur a terme davant les Nacions Unides i coordinarà les delegacions exteriors del Consell. Domingo també ha rebut el suport del conseller exiliat Lluís Puig i de Neus Torbisco, ex-responsable d’acció exterior del Consell.

Les germanes clarisses del monestir de Pedralbes de Barcelona han escenificat avui el comiat entre llàgrimes. En la tradicional trobada per Santa Eulàlia, copatrona de la ciutat, les monges han mostrat la pena pel fet d’abandonar, aquest dissabte, el recinte que durant gairebé set-cents anys ha albergat dones pertanyents a l’ordre de Santa Clara.

Descobrir l’hora màgica del Monestir de Pedralbes

Enmig de les protestes dels veïns i fidels per a provar d’aturar la seva partida a Vilobí d’Onyar (Selva), la cerimònia ha començat quan el batlle Jaume Collboni ha aparegut amb dues de les clarisses que encara viuen al monestir i dues monges més pertanyents a la comunitat on aniran a parar a partir d’aquest cap de setmana.

Tant les religioses com el batlle, conjuntament amb els regidors dels diferents grups municipals, distingits tots ells amb les seves bandes d’honor, s’han dirigit cap a la sala capitular, on els esperava el cor de Sarrià, que ha interpretat l’himne a Santa Eulàlia i el Virolai.

L’acte ha finalitzat al refetor, on tant les monges com els regidors han degustat el tradicional mató, fet en aquesta ocasió per un obrador local, aproximant-se al màxim a la recepta tradicional de les religioses, ja que fa anys que van deixar de preparar elles mateixes aquest dolç típic.

Sor Isaura, una de les monges que haurà d’abandonar el monestir aquest dissabte, ha expressat públicament la tristesa. “Em fa molta pena i em sento esquinçada, i una cosa és que tingui fe i esperança, però si puc tornar, hi tornaré”, ha sentenciat la clarissa, que també ha agraït tot el suport rebut i els esforços per intentar evitar la partida. Sobre la possibilitat que la congregació torni a Barcelona, ha indicat que a Nicaragua hi ha hagut unes monges que han estat expulsades del seu convent, i ha deixat la porta oberta a què algunes d’elles puguin venir a la capital catalana, concretament a Pedralbes. “Els miracles existeixen i sempre poden realitzar-se, jo sóc una persona que creu que tot és possible”, ha subratllat.

Collboni ha assegurat que es mantindran les principals activitats al monestir de Pedralbes, en un dia que ha confessat que viu amb sentiments oposats per la tristesa de la marxa de les clarisses i l’alegria del dia de Santa Eulàlia. Així, ha assegurat que les tradicions més importants, com la de portar ous de part dels nuvis per evitar que plogui el dia del casament, es mantindran. A més, l’alcalde ha promès que, per mantenir la tradició de Santa Eulàlia, convidaran les clarisses a venir al monestir de Pedralbes cada any, perquè segueixin participant-hi com ho han fet fins ara.

També, al conjunt d’actes i activitats que se celebraran l’any que ve amb motiu de la commemoració dels 700 anys del recinte.

Protestes veïnals

Els veïns s’han tornat a mobilitzar aquest matí per tractar d’impedir la marxa de les tres monges clarisses i assegurar la continuïtat d’aquesta ordre a Pedralbes, i han arribat a entrar a l’interior del recinte per fer sentir la seva veu.

Els concentrats, que no han pogut arribar fins a la sala capitular, han proferit càntics a favor de les monges i desplegat pancartes on es llegien missatges de “conservem el llegat humà i històric de les clarisses de Pedralbes” i “no buidem de vida el monestir de Pedralbes”.

El congrés espanyol ha aprovat la convalidació definitiva del nou decret òmnibus que, entre d’altres, apuja les pensions i manté les bonificacions al transport públic. La votació ha tingut lloc després que a finals de gener la cambra tombés un paquet més ampli de mesures socials amb els vots en contra de Junts, PP i Vox. En aquesta ocasió, la iniciativa ha rebut el suport del partit de Puigdemont, ERC, PSOE, Sumar i PP. Ara bé, uns quants socis dels socialistes han retret a l’executiu de Pedro Sánchez la seva manera de negociar, especialment en temes socials delicats.

Què queda fora en el nou decret acordat entre Junts i el govern espanyol?

En total, són vint-i-nou mesures de les més de vuitanta que hi havia en el decret que va caure al congrés espanyol. Entre d’altres, ajudes per la gota freda, la revaloració de les pensions per al 2025 i la pròrroga de la suspensió dels desnonaments de persones vulnerables fins a finals d’any. També punts molt criticats pel PP, com la devolució al PNB d’un edifici de París confiscat per la Gestapo durant la dictadura.

El ministre de la Presidència i de Justícia espanyol, Félix Bolaños, ha apuntat que l’aprovació del decret mostra la capacitat de diàleg de l’executiu i dels grups que hi donen suport. “Aquest govern ha demostrat que no deixa ningú enrere”, ha proclamat.

El diputat de Junts Isidre Gavín ha dit que la negociació del decret ha mostrat que l’executiu espanyol no és de fiar i només negocia quan no té alternativa. De fet, ha preguntat per què no es va fer des del principi una iniciativa que inclogués únicament les propostes que tenien vots garantits per tirar endavant, com l’augment de les pensions. “Una de les conseqüències de tot això és que durant uns dies no es va parlar de la gran quantitat d’investigacions i escàndols que tenen activats per la premsa, alguns de perfil lawfare, però aquells dies no se’n va parlar”, ha reblat.

Així queden els preus al transport públic una volta aprovat el nou decret social

A banda, la diputada d’ERC Inés Granollers ha criticat que el PSOE “jugui” amb assumptes delicats com les ajudes del transport o les pensions i ha lamentat que el primer decret òmnibus caigués pels vots de les dretes de Catalunya i l’estat espanyol.

Per Sumar, el camí fins a l’aprovació del decret de mesures socials ha constatat que hi ha una dreta que bloca millores socials i prioritza els seus interessos.

Més per Mallorca ha exigit avui a l’estat espanyol i al ministre de presidència, Félix Bolaños, el retorn de la Cimera del rei Martí, un conjunt patrimonial que l’ajuntament de Palma fa més de 90 anys que reclama i que es troba exposat a la Real Armería de Madrid des del segle XIX. “L’Estat espanyol actua com a metròpoli amb aquest espoli patrimonial. Els mallorquins ens sentim castigats per comportaments dignes d’una etapa colonial”, ha apuntat el diputat de Sumar Més al Congrés, Vicenç Vidal, que ha registrat la moció per a la comissió d’insularitat. 

El coordinador general de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha reivindicat el valor patrimonial de les peces reclamades, tot recordant que “el 2029 farà 800 anys de la conquesta de Jaume I i, per tant, seria vital que la cimera fos a Palma coincidint amb la festa de l’estendard d’aquell any, el 31 de desembre”.

El partit no entén per què no s’impulsa la devolució immediata. La regidora de Més per Palma i exdirectora insular de patrimoni del Consell, Kika Coll, ha assenyalat que el retorn de la Cimera del rei Martí “facilitaria la seva investigació i estudi per part d’experts i institucions locals”.  A més, ha apuntat que el traslladat dels conjunts “permetria reforçar els vincles històrics i culturals de la ciutadania”. 

D’altra banda, el conseller de Més per Mallorca al Consell, Joan Llodrà, ha expressat que es tracta “d’una anomalia flagrant”. Així, també ha condemnat la “visió jacobina de l’Estat espanyol en perjudici de la història i cultura mallorquina”. 

“Des del temps d’Emili darder”

Vidal ha clos recordant que “fa més de 90 anys, des dels temps del batlle Emili Darder, que Palma exigeix el retorn de la Cimera del rei Martí amb el cas omís de l’Estat” i que “han estat nombroses les iniciatives en democràcia reclamant el retorn amb una pluralitat de veus important”. “Mentre Mallorca i Palma -ha afegit- perden part del seu patrimoni, aquest passa a nodrir el mostrador de l’Armería Real a Madrid”. 

El conjunt reclamat inclou la Cimera del rei Martí, la suposada espasa del rei Jaume I, una rodella, unes bombardes, una espasa a dues mans, uns estreps i un pitral. Real Armería pertany a Patrimoni Nacional,  gestionat pel ministeri de presidència.

L’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS) ha publicat un sondatge que mostra un empat entre els partidaris de la independència i els qui volen mantenir Catalunya com a comunitat autònoma, tots dos entorn del 30%. Aquesta situació no es donava d’ençà del 2011. El 2013, la màxima divergència entre les dues opcions situava els partidaris de la independència en un 44,3% i els de l’autonomisme en un 24%. D’aleshores ençà, les posicions s’han anat acostant, sobretot a partir dels esdeveniments del 2017. L’estudi també constata un lleuger augment dels qui voldrien que Catalunya fos només una regió d’Espanya, que ara són el 10%.

El desencís amb el procés independentista es fa evident en les expectatives de futur: només un 5% dels enquestats creu que culminarà amb la independència. Aquesta percepció ha retrocedit des del 2018: 16 punts entre els votants de Junts, 24 entre els d’ERC i 20 entre els de la CUP. Tot i això, la majoria considera que el procés no s’ha acabat. Ara com ara, hi ha un empat (40%) entre els qui defensen l’abandonament del procés i els qui prefereixen un acord amb l’estat espanyol per ampliar l’autogovern.

La dretanització dels homes joves i la bretxa de gènere

L’estudi destaca la creixent dretanització dels homes joves i la bretxa ideològica respecte a les dones de la mateixa edat. Entre els homes de 18 a 24 anys, només el 53% considera l’extrema dreta una “amenaça” per a la democràcia, mentre que entre les dones del mateix grup d’edat el percentatge arriba al 82,6%.

Aquesta diferència es fa més evident en la percepció sobre els sistemes polítics: encara que la democràcia és el model preferit del 61,8% d’aquests nois, un 16,4% considera que “en algunes circumstàncies un règim autoritari pot ser preferible”, més del doble que entre les dones de la seva edat.

La bretxa de gènere també es reflecteix en l’eix esquerra-dreta, amb els homes situant-se, de mitjana, en un 4 sobre 7 i les dones en un 3. Pel que fa al feminisme, el suport dels nois menors de 25 anys ha caigut del 57,7% el 2023 al 40% enguany, una davallada de gairebé divuit punts.

Democràcia amenaçada i canvi polític a Catalunya

L’enquesta identifica les principals amenaces percebudes per a la democràcia: les notícies falses (83,7%), l’extrema dreta (81,7%) i les desigualtats econòmiques (79,2%). En canvi, la immigració (18,1%) i el feminisme (16,6%) són les menys assenyalades.

Pel que fa a l’escenari polític català, el sondatge reflecteix un canvi de tendència. Salvador Illa és el preferit per al 20,6% dels enquestats, gairebé deu punts més que fa un any, abans de ser president. En canvi, Carles Puigdemont baixa del 16,7% al 14,5%, i Oriol Junqueras, del 12,8% al 10,7%. Segons el director de l’ICPS, Oriol Bartomeus, aquesta pregunta podria estar condicionada per l'”efecte president”, atès que “molta gent” l’interpreta com un examen sobre qui ocupa el càrrec.

L’opinió sobre la immigració també ha canviat respecte del 2023. Els qui es mostren favorables han passat del 59,7% al 53,9%, mentre que els qui la veuen amb recel han crescut del 21,7% al 28,1%. Els homes menors de 25 anys són els més contraris (38%), mentre que les dones de menys de 35 anys són les més favorables (71%).

L’estudi es va fer al novembre amb 1.200 entrevistes presencials a majors de 18 anys amb passaport espanyol. Els analistes subratllen que les dades reflecteixen un moment de transformació social i política a Catalunya, amb diferències generacionals i de gènere creixents en la percepció de qüestions fonamentals com la democràcia i el futur polític del país.

“Estem davant d’un cas de lawfare de manual”, ha reafirmat el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull. Junts ha denunciat “acarnissament” en la decisió del Tribunal Suprem espanyol de ratificar la condemna de Laura Borràs a quatre anys i mig de presó per prevaricació i falsedat documental, i tretze d’inhabilitació, per haver adjudicat una vintena de contractes a Isaías Herrero quan dirigia la Institució de les Lletres catalanes. Turull ha mantingut el discurs que oficialment havia fet el partit fins ara: que el de Borràs és un cas de lawfare. Turull ha emmarcat la sentència en una “dinàmica més de rebel·lia” del Suprem i ha qualificat la resolució d’injusta. Junts sosté que fins i tot és més dura que la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

“La justícia espanyola s’està consolidant com el Guantánamo de la justícia europea”, ha afirmat Turull. Junts ha assegurat que el partit farà tot el que li que demani la que va ser la seva presidenta fins al darrer congrés, però no faran cap pas sense el seu consentiment. S’ha de tenir en compte que una de les opcions que hi pot haver sobre la taula per evitar l’entrada a la presó de Borràs és la petició d’un indult. I és que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que també va imposar-li una multa de més de 36.000 euros, ja va proposar un indult parcial perquè la pena de presó no excedís els dos anys i no hagués d’ingressar en un centre penitenciari. Entre altres raons, el tribunal sentenciador considerava que la pena que resultava de la suma dels delictes tipificats era excessiva i no hi va haver lucre personal. En qualsevol cas, l’indult dependria d’una decisió del consell de ministres, i es podria afegir a les carpetes negociadores que Junts manté obertes amb el PSOE, amb la complexitat afegida que suposa el compte enrere del debat al congrés de la proposició de llei de la qüestió de confiança, que podria tenir lloc en el termini d’un mes. 

Carles Puigdemont i Borràs havien negociat que, en deixar la presidència del partit, la també ex-presidenta del parlament presidiria la nova fundació de Junts. La setmana passada, l’executiva del partit va aprovar la petició d’entrada de Borràs al patronat de la FunDem, però la ratificació de la condemna del Suprem no només ho complica legalment sinó que situa la prioritat política en evitar l’entrada de Borràs a la presó. Junts no ha volgut entrar en l’estratègia judicial de l’ex-presidenta del partit però Turull ha assenyalat que el Tribunal Constitucional podria aturar les conseqüències de l’execució de la sentència.

Montserrat Duran i Toni Comín, candidats a les eleccions del Consell de la República, denuncien que hi ha hagut irregularitats durant el procés electoral i reclamen una auditoria per a esclarir els fets. Tots dos accepten la victòria de Jordi Domingo, però manifesten dubtes sobre la transparència del procés i reclamen una auditoria. Segons els resultats proclamats, Duran ha estat segona amb el 22,77% dels vots i Comín tercer, amb el 9,19%.

En un comunicat, Duran, que ha encapçalat la candidatura #REvolucionemNos, assenyala directament Domingo i diu que la seva campanya ha estat plena “d’irregularitats i abusos”. “Per la qual cosa demanarem les explicacions necessàries i, en cas que no siguin prou clares ni suficients, emprendrem totes les mesures i accions que corresponguin”, diuen. També esperen que la candidatura de Domingo anunciï que complirà el compromís que va adquirir en signar l’acord de garanties electorals, que estableix que el nou govern encarregarà una auditoria informàtica per garantir que no s’ha produït cap alteració voluntària ni involuntària dels resultats electorals.

Comín també ha expressat la seva preocupació pel procés electoral del Consell de la República i assenyala que hi ha hagut unes quantes incidències que han afectat els drets dels electors i la neutralitat exigida en un procés electoral. En un comunicat, considera que cal analitzar aquestes anomalies i elevar-les als responsables del procés.

Comín també lamenta que la Sindicatura Electoral no hagi permès la presència d’interventors durant l’obertura de les urnes. “Aquesta petició forma part de l’acord signat per les cinc candidatures. La candidatura “Destí: Independència” hem reiterat aquesta petició fins a tres vegades a la Sindicatura Electoral en els darrers dies i en cap de les tres hem obtingut una resposta explícita. “, diu. A més, Comín insisteix en la necessitat d’una auditoria posterior per certificar els resultats, tal com s’havia acordat, i demana que es dugui a terme de manera immediata i amb les garanties tècniques necessàries.

Maria Carme Roca (Barcelona, 1955) ha guanyat el tercer premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona, convocat per Comanegra i Àfora Focus Edicions i dotat amb 25.000 euros. La novel·la, titulada El passatge, és la història d’una nena de família humil del barri de Sant Pere. És marcada per la importància de dos passatges paral·lels: el passatge d’en Cirici (avui passatge de les Manufactures) i el passatge de Sert, i per la relació d’amor i amistat entre la Regina i Josep Maria Sert, el gran pintor i muralista de la primera meitat del segle XX. L’acció d’El passatge arrenca a la Barcelona de final del segle XIX. Les muralles ja han estat enderrocades, i la ciutat pren un nou paisatge amb la construcció de l’Eixample. Farcida de fàbriques tèxtils, Barcelona s’omple de treballadors i de moviment. També la cultura viu un renaixement, cada vegada amb més activitat i noms destacats.

La localització del lliurament del premi no ha estat casual: els organitzadors han volgut fer-lo al Teatre Romea, situat al carrer de l’Hospital, un espai que pren molta importància en la novel·la, perquè és un dels escenaris on la protagonista creix personalment i culturalment. “En aquella època, espais culturals com aquests eren especialment importants per a les classes obreres. El Teatre Romea, no ho oblidem, va ser creat precisament perquè les classes populars també poguessin anar al teatre”, ha dit Maria Carme Roca, que de petita també va trepitjar molt aquest espai. El Teatre Principal i el Goya també treuen el cap a la novel·la.

El jurat, format per Francesco Ardolino, Llucia Ramis, Enric H. March, Jordi González i Alba Cayón, ha decidit premiar la novel·la per diferents motius: d’una banda, la capacitat de transmetre l’essència d’un barri de Barcelona poc explorat literàriament i, especialment, per com aconsegueix fer-ho concentrant el gruix de l’acció en molt pocs metres; de l’altra, pel treball minuciós de documentació històrica, amb un arc temporal tan ampli com rellevant (de finals del segle XIX fins al 1949); la recreació d’un mapa cultural de la ciutat estretament marcat pel teatre, en què la diversitat dels teatres de Barcelona hi apareix representada com a reflex de la realitat econòmica i política de cada moment i de l’ascens social de la protagonista; la construcció d’una veu narradora que “mimetitza perfectament amb la senzillesa de la dona protagonista i amb la seva evolució” i, finalment, per l’exploració en la vida i obra d’un artista barceloní “amb un profund interès literari com és Josep Maria Sert.”

Durant l’entrega del premi, Maria Carme Roca, nascuda a Barcelona, ha reconegut que d’ençà que va descobrir fa tres anys que es va crear aquest premi que pensava a presentar-hi un novel·la algun dia. Per això, avui, s’ha mostrat especialment emocionada i feliç. “M’estimo molt Barcelona i Santa Eulàlia. Com que vaig anar a un col·legi de monges, tenia especialment estima a Santa Eulàlia, que és molt nostrada.”

A la novel·la, Roca demostra tenir un gran coneixement dels carrers i la història del barri de Sant Pere, per on ha confessat haver-s’hi passejat molt amb els seus pares. Així mateix, ho ha volgut destacar Fèlix Riera, director d’Àfora Focus: “Maria Carme Roca té la capacitat de transmetre l’essència d’un barri, i són les pedres dels passatges les que ens parlen, les que ens expliquen la història de la ciutat a través de la seva memòria.” Alhora, ha afegit que els passatges ens ajuden a entendre i connectar els barris i els temps històrics. “Connecta la Barcelona de dins i fora les muralles, la Barcelona cosmopolita i la local. I és de les poques novel·les en què el carrer transforma també els personatges.”

Jordi Puig Ferrer, director i editor de Comanegra, també ha aprofitat per a celebrar la consolidació del premi després de tres edicions. El 2024 va guanyar-lo Lluís-Anton Baulenas, amb Seré el teu mirall, i l’any passat Sylvia Lagarda-Mata, amb Veus de mort als Encants Vells. Justament aquest mes s’imprimeix la cinquena edició del llibre de Lagarda-Mata.

Gino Rubert ha estat l’artista que ha fet el guardó d’enguany, que representa una copa.

L’argument d'”El passatge”

El passatge arrenca l’acció a la Barcelona de finals del segle XIX, en un moment en què les muralles ja han estat enderrocades, i la ciutat pren un nou paisatge amb la construcció de l’Eixample. Farcida de fàbriques tèxtils, Barcelona s’omple de treballadors i de moviment. També la cultura viu un renaixement, amb cada vegada més activitat i noms destacats.

És l’època de l’actriu Margarida Xirgu –avui present en certa manera a través del mural de Joan Fontcuberta que hi ha exposat al tetre Romea titulat El fantasma de la Xirgu (2020)–, que la protagonista coneixerà perquè són veïnes del barri de Sant Pere. La Regina estima el seu barri, la seva foscor i el seu tragí, la ciutat vella; a la vegada, va descobrint les possibilitats que li ofereix la ciutat nova. Amb el periple vital de la protagonista, el lector passa de l’esclat de llum del Modernisme al pou de foscor de la postguerra.

Quan la Regina Soldevila era una nena i jugava a fet i amagar pel passatge de Sert, va creuar la mirada per primer cop amb un noi que ho espiava tot des de la seva finestra. Josep Maria Sert, que acabaria sent un dels artistes més importants d’Europa, es va enamorar de la Regina abans de començar la seva fulgurant carrera d’èxit internacional, i no es van acabar de separar mai del tot. Mentre ell col·leccionava amants il·lustres (Colette, Misia, Roussy Mdivani…), ella procurava formar una família que li fes oblidar la pobresa, els conflictes que sotragaven la ciutat i aquell primer amor.

L’autora

Maria Carme Roca és historiadora i filòloga catalana, i una de les escriptores més llegides del país. D’ençà del 1997 es dedica exclusivament a l’escriptura. Ha publicat més de setanta llibres, tan adreçats a adults com al públic infantil i juvenil. Ha cultivat el conte curt, l’assaig i la novel·la, especialment el gènere històric. Al llarg de la seva trajectòria ha guanyat nombrosos premis, com ara el Nèstor Luján de novel·la històrica el 2006 per Intrigues de palau, el Joaquim Ruyra el 2012 per Katalepsis o el Premi Literari de Girona Prudenci Bertrana de novel·la per El far, el 2018. Ha dedicat novel·les a moltes figures destacades de la història de Catalunya, i amb aquest Premi Santa Eulàlia de Novel·la de Barcelona suma un nou reconeixement. A més, l’autora ha dedicat molts llibres a la seva ciutat natal, Barcelona, tal com ha recordat Riera, com ara Barcino, La noia del club o Les illes interiors.

Jordi Domingo serà el nou president del Consell de la República. Domingo ha guanyat les eleccions de l’entitat amb 5.340 vots, el 65,86% del total; per sobre de Montserrat Duran, candidata de la plataforma REvolucionemNos, que ha quedat en segona posició, amb el 22,77% dels vots (1.846 en total), i Toni Comín, que ha obtingut el 9,19% dels vots (745).

Domingo havia disputat l’hegemonia de Comín d’un bon començament i el seu pes havia guanyat notorietat amb el pas de les setmanes. El dia abans de les eleccions, el candidat Jordi Castellà va integrar-se en la candidatura de Domingo. Segons que van explicar, Castellà assumirà el lideratge en l’acció internacional del Consell davant les Nacions Unides i diuen que aquesta nova col·laboració permetrà d’impulsar la “via de les Nacions Unides” i coordinar les delegacions exteriors del Consell.

Qui és Jordi Domingo?

Jordi Domingo és advocat i ex-cònsol major del Consolat del Mar. És un advocat amb una trajectòria professional de més de quaranta-set anys en els àmbits del dret civil, mercantil i processal. Es va graduar a la Universitat de Barcelona i és membre del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) d’ençà del 1975.

Durant anys, com a advocat i el seu paper com a jurista, ha estat compromès amb la denúncia contra els abusos i la repressió de l’aparell judicial espanyol contra l’independentisme i ha tingut un paper actiu en la construcció nacional, fent aportacions polítiques, com ara una proposta de constitució de la República Catalana.

El 1989 va fundar el primer despatx català a Moscou, amb què va establir una relació estreta amb la Unió Europea i va col·laborar en projectes empresarials internacionals, especialment en països amb economies emergents. El seu despatx va ser col·laborador de les Nacions Unides i membre del Centre de les Nacions Unides per a la Facilitació del Comerç i Desenvolupament del Comerç Electrònic (UN/CEFACT).

Domingo es presenta a les eleccions amb tres eixos: transparència, consens i territori. Segons ell, en la legislatura anterior hi va haver manca de transparència. Creu que convé que el Consell aplegui totes les sensibilitats de l’independentisme i que els consells locals tinguin un paper clau. Així mateix, assenyala que el Consell és l’única institució del país que deriva de la declaració d’independència i per això convé protegir-lo i mantenir-ne l’estructura fora de l’estat espanyol.

Jordi Domingo: “Toni Comín no és la persona apropiada, s’ha de fer foc nou”

Què proposa Domingo?

Durant la campanya, Domingo ha fet èmfasi en la necessitat de fer recuperar la confiança en el Consell de la República i convertir-lo en una eina efectiva per a culminar el procés independentista. El seu programa se centra a millorar la transparència del Consell i la participació ciutadana i a definir una estratègia clara per a construir la República catalana i internacionalitzar el conflicte.

Es va comprometre que si era elegit president cercaria punts de coincidència amb algunes altres candidatures per a assegurar la unitat d’acció i que presentaria en poc temps l’estructura bàsica del nou govern del Consell. També va dir que convocaria l’Assemblea Territorial per integrar-hi les propostes dels consells locals.

Prestigi, reorganització del Consell i ampliar la base

El programa de Domingo per al Consell de la República cerca de reconnectar amb la ciutadania i recuperar el prestigi de la institució mitjançant una millor comunicació, transparència i una gestió més eficient. També vol aconseguir una majoria social favorable a la república catalana, enfortint les institucions republicanes i consolidant sobiranies en sectors estratègics com el financer i l’energètic.

En l’àmbit internacional, proposa d’enfortir la presència del Consell, establir aliances amb estats favorables a l’autodeterminació i adreçar-se a les Nacions Unides per demanar-ne el reconeixement. Per donar suport a aquesta estratègia, crearà un document explicatiu sobre les raons de la independència.

Domingo també vol reorganitzar el Consell en tres àrees principals (construcció de la República, internacionalització i enfortiment del Consell), cadascuna amb un vice-president i equips especialitzats. A més, proposa de crear un consell assessor i un consell consultiu per garantir la representativitat del moviment independentista.

Domingo també aposta per ampliar la base ciutadana del Consell mitjançant Iniciatives Legislatives Populars (ILP) i reprendre el projecte de la República digital per reforçar la projecció internacional del cas català.

El Tribunal Suprem espanyol (TS) ha ratificat la condemna de quatre anys i mig de presó a l’ex-presidenta del parlament Laura Borràs, condemnada per prevaricació i falsedat documental per haver contractat un conegut com a responsable de la web de la Institució de les Lletres Catalanes. Així doncs, refusa íntegrament el recurs de cassació presentat per Borràs, que qüestionava la proporcionalitat de la pena tenint en compte que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havia inclòs en la sentència una petició d’indult parcial per a deixar en dos anys la pena de presó. A més, també argumentava que una magistrada del tribunal havia emès un vot particular a la sentència per demanar una condemna inferior.

El TS, a més, considera que no se li pot aplicar l’amnistia perquè el cas no té a veure amb el procés d’independència, sinó que és un cas de corrupció administrativa. Borràs havia al·legat que el cas s’havia obert perquè tenia “un perfil netament independentista” i que havia dirigit la Institució de les Lletres Catalanes sota un govern independentista. Tot amb tot, el tribunal diu que la causa contra Borràs no té aquest component polític, sinó que va lligada a la mala gestió dels diners públics. I afegeix que la llei d’amnistia exclou de manera expressa els casos de corrupció quan hi ha un benefici personal o de tercers. En aquest cas, el Suprem considera que la contractació fraudulenta i la manipulació documental van implicar un tracte de favor a un tercer que es pot considerar corrupció, i que, per tant, no és amnistiable.

La sentència del Suprem diu que el judici va provar que, com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes, entre el 2013 i el 2018, va fraccionar contractes per a adjudicar-los a dit a Isaías Herrero, amic seu, per a la creació i manteniment de la pàgina web de la institució. Això, diu la sentència, és una vulneració de la normativa de contractació pública i implica un delicte de prevaricació administrativa. A més, a parer del tribunal hi ha proves de falsedat documental en l’emissió de factures i contractes per tal de dissimular l’adjudicació.

La fiscalia es va oposar a la petició d’indult del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dient que no hi havia motius per a reduir la pena, i que aquesta eventual reducció podria enviar un missatge de permissivitat parcial respecte d’aquesta mena de delictes. De totes maneres, la concessió o no d’un indult depèn exclusivament de la voluntat del govern espanyol.

La sentència del Suprem ordena de comunicar formalment aquesta decisió al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que haurà d’iniciar els tràmits per a executar l’entrada a la presó. Tanmateix, Borràs encara pot demanar mesures cautelars que n’endarreririen l’empresonament.

Jordi Domingo ha guanyat amb claredat les eleccions del Consell de la República i en serà el nou president. S’ha imposat per 5.340 vots, el 65,86% del total; per sobre de Montserrat Duran, candidata de la plataforma REvolucionemNos, que ha quedat en segona posició, amb el 22,77% dels vots (1.846 en total). El tercer ha estat Toni Comín, amb 745 vots, el 9,19% dels vots. Finalment, Antoni Walter Castelló ha rebut 161 vots, l’1,98% del total.

La participació ha estat tan sols d’un 9,06% del cens de 89.474 inscrits. És a dir, hi han votat 8.108 electors. L’any passat, en les eleccions en què es va reelegir Carles Puigdemont com a president de l’entitat, van votar 8.941 persones de les 89.970 que hi tenien dret, el 9,94%.

Domingo ha agraït a X els socis del Consell que han votat en les eleccions i als que l’han votat. “El Consell és l’única institució sorgida de l’1-O i de la declaració d’independència i entomo el repte de liderar-lo en aquesta etapa”, assenyala.

Vull agrair a tots els registrats que han participat a les eleccions i gràcies també als que m'heu fet confiança per presidir el @ConsellRep

El @ConsellRep és l'única institució sorgida de l'1-O i de la declaració d'independència i entomo el repte de liderar-lo en aquesta etapa. https://t.co/7R7m5UbcwG

— Jordi Domingo (@JordiDomingoGM) February 12, 2025

Segons que ha dit la junta gestora del Consell de la República, durant el procés de votació s’han detectat atacs al sistema informàtic, però els han interceptats sense que afectessin la votació ni els bancs de dades ni la web. A més, diuen que han atès per correu electrònic 359 consultes relacionades amb dificultats per a votar, i que s’han resolt totes satisfactòriament.

Què proposa Domingo?

Jordi Domingo, advocat i ex-cònsol major del Consolat de Mar, ha integrat dins la seva candidatura Jordi Castellà, que es va retirar el dia abans de començar les eleccions. En canvi d’això, Castellà assumirà l’acció internacional que vol dur a terme davant les Nacions Unides i coordinarà les delegacions exteriors del Consell. Domingo també ha rebut el suport del conseller exiliat Lluís Puig i de Neus Torbisco, ex-responsable d’acció exterior.

Durant la campanya, Domingo ha fet èmfasi en la necessitat de fer recuperar la confiança en el Consell de la República i convertir-lo en una eina efectiva per a culminar el procés independentista. El seu programa se centra a millorar la transparència del Consell i la participació ciutadana i a definir una estratègia clara per a construir la República catalana i internacionalitzar el conflicte.

Es va comprometre que si era elegit president cercaria punts de coincidència amb algunes altres candidatures per a assegurar la unitat d’acció i que presentaria en poc temps l’estructura bàsica del nou govern del Consell. També va dir que convocaria l’Assemblea Territorial per integrar-hi les propostes dels consells locals.

Recuperar la confiança i restablir el paper del Consell

Segons que defensa Domingo al seu programa, el Consell de la República ha de tornar a connectar amb la ciutadania i recuperar el prestigi que considera que ha perdut aquests darrers anys. Per a això proposa de reforçar-ne la implantació territorial, prioritzar la comunicació amb la societat i garantir-ne la transparència. Ha dit que n’eliminaria la burocràcia innecessària i que establiria mecanismes de control que asseguressin una gestió eficient i fiscalitzada dels recursos.

Domingo ha defensat que la condició necessària per a instaurar la república catalana és aconseguir una majoria social favorable i preparada per a sostenir-la. Això implica treballar en àmbits diversos: de l’enfortiment de les institucions republicanes a la consolidació de sobiranies en sectors estratègics.

Entre les seves propostes, es destaca la recuperació d’institucions històriques com el Consolat de Mar, el desenvolupament de les sobiranies financera i energètica i la protecció de la llengua i la cultura catalanes com a elements essencials d’identitat nacional.

Internacionalitzar el conflicte català

Domingo considera que el reconeixement internacional és clau per a consolidar la independència. Per aquest motiu, proposa d’enfortir la presència del Consell de la República en els espais internacionals i establir aliances estratègiques amb estats i institucions favorables al dret d’autodeterminació. És en relació amb això que ha incorporat la proposta de Castellà d’adreçar-se directament a les Nacions Unides per demanar-ne el reconeixement i l’empara.

El seu programa inclou l’elaboració d’un document de referència per a explicar les raons històriques, econòmiques i culturals que justifiquen la independència, amb la finalitat de difondre’l en organismes internacionals i mitjans de comunicació.

Reforçar l’estructura del Consell

Per garantir-ne l’eficàcia, Domingo proposa de reorganitzar el Consell en tres grans àrees: construcció de la república, internacionalització i enfortiment del Consell. Cada àrea tindria un vice-president i un equip estructurat en conselleries i secretaries amb missions concretes.

També proposa la creació d’un consell assessor format per personalitats de prestigi i un consell consultiu per a assegurar la representativitat i la transversalitat del moviment independentista.

Ampliar la base ciutadana del Consell

Un dels objectius principals de la candidatura és augmentar el nombre de registrats al Consell perquè sigui un veritable reflex del moviment independentista. Per aconseguir-ho, Domingo vol impulsar iniciatives legislatives populars (ILP) que permetin de recollir propostes de la ciutadania i, alhora, captar nous adherits.

També vol reprendre el projecte de la República Digital, aprofitant eines com el Grup Objectivament Identificable (GOI) català, que podria tenir un paper important en la projecció internacional del cas català.

L’ex-seleccionador de la selecció femenina espanyola Jorge Vilda ha declarat en el judici pel petó de Luis Rubiales a Jennifer Hermoso, i ha dit que es va acostar a parlar amb la família d’Hermoso pel seu compte per mirar de frenar “l’impacte negatiu” que podia tenir el petó. Així doncs, ha negat que ho fes per indicació de Rubiales o per por de perdre la feina. “Quan ets campió del món, sents que has aconseguit un gran èxit i et sents prou reforçat per continuar com a seleccionador”, ha dit. Vilda s’enfronta a una pena d’un any i mig de presó per un presumpte delicte de coaccions.

Rubiales declara que està completament segur que el petó va ser consentit

Durant l’interrogatori de la fiscalia, Vilda ha dit que va actuar “per voluntat pròpia i veient la importància que prenia tot plegat, sobretot a escala mediàtica”. Tot i això, ha dit que ell no va veure el petó. “Vaig començar a preocupar-me perquè es donava massa importància al que havia passat i es restava importància al gran èxit que havíem aconseguit”, ha explicat. Ha dit que, com a entrenador, “quan guanyes un campionat, el buit és encara més gran, i el que fas és pensar en la següent competició”. En aquest cas, ha dit que el motivaven molt els Jocs Olímpics i que creia que aquella situació tindria un impacte negatiu en les jugadores. “Vaig pensar en la manera de tornar a la normalitat una selecció que havia estat campiona del món”, ha explicat.

Hermoso declara contra Rubiales: “Em vaig sentir poc respectada. Van tacar un dels dies més feliços”

“El germà ho veu anecdòtic”

Vilda ha dit que en aquell moment, durant el vol de tornada, no va veure “oportú” acostar-se a Hermoso, que celebrava el títol amb les companyes. I ha afegit que ha estat durant la declaració de la futbolista al judici que ha descobert que li va doldre que no s’interessés pel seu estat d’ànim. “Potser hauria d’haver-li preguntat com estava”, ha admès, afegint que d’aleshores ençà no n’han tornat a parlar.

Amb qui sí que va parlar va ser amb el germà i un amic d’Hermoso, a qui va preguntar si havien vist el petó. “Ell –el germà de Jenni– ho veu anecdòtic, una cosa sense importància”, ha dit Vilda. En aquell moment, segons ell, va demanar a Rafael Hermoso que parlés amb la seva germana perquè fes “algun tipus de comunicació”, una manera de “normalitzar la situació” i fer que es parlés “del que realment era important”, la victòria en el Mundial.

Putellas declara que Hermoso estava afectada de bon començament i que va plorar unes quantes vegades

Vilda ha negat les acusacions i ha insistit que el germà d’Hermoso va accedir a parlar amb ella, cosa que contradiu la versió de Rafael Hermoso. La fiscal Marta Durántez li ha recordat aquest detall, però ell ho ha negat. “No, això és fals. Ell em va dir que parlaria amb ella”, ha respost Vilda.

Encara que ha assegurat que es va acostar a l’entorn d’Hermoso per voluntat pròpia, també ha admès que va informar Rubiales que el germà de la futbolista havia acceptat que intentaria convèncer-la d’enregistrar un vídeo.

La fiscalia li ha preguntat si era conscient de la situació que vivia Hermoso en aquell moment. “En cap moment no ho vaig presenciar ni ningú m’ho va dir. Quan la vaig veure amb la cara una mica creuada –perquè Jenni és molt expressiva i la conec–, el que pensava era que tot el que llegia als mitjans no li agradava, igual que als altres”, ha conclòs.

.cat/botiga/producte/com-som-els-catalans/">Com som els catalans (Viena Edicions), l’últim llibre d’Antoni Gelonch. L’acte començarà a les 19.00 i el presentarà Assumpció Maresma, editora de VilaWeb.

El llibre revisita Les formes de vida catalana (1944), de Josep Ferrater i Mora, i ens explica com som i cap on anem. Ho fa d’una manera arriscada, sense patir pels voravius, tot i ser un home de seny. Analitza com és ara aquesta manera de ser catalana. Com el factor de continuïtat, de perseverar en la identitat, és el més afeblit i com, en canvi, la mesura, el seny i la ironia perviuen amb més salut. Creu que les darreres generacions no han transmès la identitat de la mateixa manera que a començament del segle XX i que això ens ha debilitat.

Podeu llegir l’entrevista a Antoni Gelonch sobre el llibre en aquest enllaç.

Els interessats a assistir-hi han d’enviar un correu a inscripcions@vilaweb.cat, tot especificant quantes places volen reservar. Confirmarem les inscripcions per ordre de recepció dels correus fins a omplir la cabuda màxima de la sala.

El grup municipal de Junts a la Seu d’Urgell (Alt Urgell) ha denunciat un comentari a Facebook de l’ajuntament, en què s’insultava el partit. El 22 de gener, el compte institucional va comentar en castellà una publicació referint-se al PP i a Junts per Catalunya: “Són la mateixa merda”. El comentari ha estat esborrat i el consistori ha demanat disculpes.

“Aquest comentari insultant des del compte institucional de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell incompleix l’ètica professional i vulnera drets polítics. La institució municipal ha de representar tots els ciutadans de la Seu d’Urgell i Castellciutat i tots els grups municipals amb representació al consistori i, per tant, totes les sensibilitats”, diu Junts.

En aquest sentit, el portaveu Jordi Fàbrega assegura que no és la primera vegada que l’equip de govern de Compromís per la Seu (marca local del PSC) fa un ús partidista dels canals de comunicació municipal.

Hem fet públic que fa uns dies el canal institucional de l’@ajlaseu va insultar el nostre partit.

Una pràctica que incompleix l’ètica professional i vulnera drets polítics. Hem demanat que retirin l’insult, saber qui el va escriure i que es prenguin mesures disciplinàries. pic.twitter.com/cnc3Lwz20n

— Junts per la Seu d'Urgell (@JuntsXlaSeu) February 11, 2025

El Circuit de Barcelona-Catalunya mantindrà el Gran Premi de MotoGP fins el 2031 pel capbaix. Demà, la Generalitat signarà l’acord amb Dorna, l’empresa que organitza el mundial de motociclisme.

Ho ha avançat RAC1 i ho ha confirmat el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, en una entrevista a la mateixa emissora, en què ha expressat que mantenir el gran premi significava un retorn econòmic de més de 500 milions d’euros.

Segons Sàmper, el gran premi també posiciona Catalunya com a capdavantera en el món del motor. Quant a la cursa de Fórmula 1 —el contracte actual s’acaba el 2026—, ha demanat paciència i discreció amb les negociacions, perquè, a parer seu, acostuma a ser garantia d’èxit.

El Centre Irídia ha presentat un recurs a l’Audiència de Barcelona contra la decisió del jutjat d’instrucció 24 de denegar l’ampliació de la querella per l’espionatge amb Pegasus a l’advocat Andreu Van den Eynde. En la querella s’identificaven tres alts càrrecs del grup empresarial NSO Group —amb presència a Luxemburg— i, amb l’ampliació, es volia citar a declarar els responsables legals de les empreses.

Amb el recurs, Irídia insisteix en la necessitat d’investigar els responsables legals de NSO Group. En aquest sentit, assenyala la incongruència de la jutgessa de refusar l’ampliació de la querella i, a la vegada, activar l’Ordre d’Investigació Europea (OIE) a Luxemburg per avançar en la causa.

D’altra banda, Irídia ha demanat l’encausament del Centre d’Intel·ligència espanyol (CNI) perquè considera que l’estat espanyol és un actor clau en l’ús de Pegasus i vol que doni explicacions i assumeixi responsabilitats per les vulneracions de drets fonamentals. “L’ús del programari espia contra representants de la societat civil i altres actors polítics i socials, incloent-hi tres advocats, suposa un atac greu a l’estat de dret i a la democràcia”, afegeix l’entitat.

Per això, Irídia exigeix una investigació exhaustiva, imparcial i efectiva que no tan sols analitzi la implicació de NSO Group, sinó també les responsabilitats de l’estat espanyol en l’espionatge il·legal.

Avui, 12 de febrer de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Darreres hores per a saber qui serà el nou president del Consell de la República 
• El vice-president de la reconstrucció, Gan Pampols, origina una esquerda en el Consell I Anàlisi d’Esperança Camps
• Si ens volen nacionalistes… I Editorial de Vicent Partal 
• ‘Tres voltes rebel’: poesia de trinxera i resistència feminista I Mail obert de Gemma Pasqual
• La filosofia de la història, encara I Mail obert de Joan Ramon Resina 
• La crisi del PSOE amb l’esquerra espanyola que compromet la supervivència de Sánchez
• Manca de català a gimnasos i poliesportius: com més va més usuaris diuen prou
• Maria Barbal: “La vida familiar i la vida d’escriptor a vegades són com dues vides, que no es troben gaire”
• “És una estratègia de terror”: la xarxa clandestina que cerca els ucraïnesos desapareguts a les presons russes 
• Lluís Permanyer: “Sabeu quines ciutats no evolucionen? Les que són mortes”

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

El cantant solsoní Roger Mas ha presentat al Palau de la Música Catalana el seu nou disc, Roger Mas i la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona (vol. 2), un disc que estava pendent d’ençà del 2012.  El concert forma part del Festival Folk Internacional Tradicionàrius.

Al final, el públic s’ha posat dret per cridar “independència”. I, tot seguit, Mas ha afegit: “Si fos per mi, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.”

Roger Mas: “La fascinació per la meva llengua ha fet que tingués una debilitat per les altres”

Ja em perdonareu l’obvietat, però sempre m’ha semblat molt curiós com és que aquells que més criden contra el nacionalisme –i seguesc el fil d’allò de què parlàvem ahir– són els mateixos que més s’esforcen a fer-nos-en.

Ja ho sé que això no és cap novetat. La història va plena d’aquests predicadors (armats) de la unitat que, amb el pretext de combatre els particularismes, en realitat treballen perquè se n’impose un de sol: el seu. De predicadors (armats) que després, molt teatralment, se sorprenen –i s’indignen i bracegen i parlotegen, desbarrant– quan els altres reaccionem dient prou. No sé què caram s’esperaven: la resignació perpètua? El silenci còmplice? Que ens deixem matar com qui es menja un plat d’olives? Que entonem nosaltres mateix el gori-gori?

Ho deia mestre Fuster i ho reafirmava mestre Pedrolo: el cas és que a nosaltres ens hi obliguen, a ser nacionalistes. No ens deixen cap més opció. Quan criminals com Mazón et neguen la llengua i la volen extirpar de l’escola, l’has de defensar. A mort. Quan ignorants amb títol et neguen la cultura i reivindiquen, per exemple, que don Juan Marsé siga un autor català, però, en canvi, et diuen que monsieur Claude Simon no ho és –i aquest té el Nobel–, has de parar-los els peus, és clar que sí. Igual que quan els manipuladors de tota mena et neguen la història –en parlàvem ahir, arran dels films catalans– has de recordar-la i reivindicar-la. Entre solfa i solfa, doncs, i sense voler-ho i tot, et trobes així cada dia exercint de nacionalista. Havent d’exercir de nacionalista. Per necessitat, per supervivència, per pura i simple dignitat.

I com que resulta que el nacionalisme és com l’aigua –que para bé per a cuinar qualsevol cosa, però que no té gust llevat que li’l poses des de fora–, ací ens teniu, nacionalistes contra nacionalistes, en tots els racons del planeta constatant que la història mai no es va acabar. Els uns intentant d’amagar que ho són i els altres conscients que no tenim més remei que ser-ho. Nacionalistes oprimits contra nacionalistes opressors. Nacionalistes petits contra grans nacionalistes –si és que Botran em dóna permís per a invocar el camarada Ílitx. Nacionalistes armats de raó contra nacionalistes armats de pistoles i de coses que fan més mal encara. Jo i vosaltres ho som. Ho és Pedro Sánchez i Emmanuel Macron i el reverend bisbe de la Seu d’Urgell. I ho són els presidents Illa i Prohens. I el batlle Aliot ho és a muntó. Ho és el senyor Trump al despatx oval amenaçant de desfermar l’infern aquest dissabte, i ho són els palestins, i ho són els israelians… En tot cas, la pregunta fóra: qui no ho és en aquest món?

I quan faig la pregunta, aquesta, la faig amb intenció. Perquè normalment qui diu que no és nacionalista és un nacionalista de campanar, monumental, com una casa de pagès. Com qui diu que no té ideologia és sempre de dretes i qui diu que es pot discutir com es va crear el món és un ignorant. Ells, alguns, tot això no ho reconeixeran mai. Els veiem caminar cada dia al nostre costat i xerrar per les ràdios, fer conferències o piular a X queixant-se que res no és com era. Bé que ho sabem, que faran l’orni tant com puguen. Que badallaran d’avorriment si els ho expliquem, si els expliquem que ells, criatures dolcíssimes que foren, són tan nacionalistes espanyols com ho era donya Concha Piquer o el Zarra aquell de la futbolera fúria hispànica, com ho és el Tejero del bigot o els victormanuels, anesbelens i companyia –”España, camisa blanca…”.

Ara, i això crec que ho digué l’homenot de Sueca –si fa no fa així–, precisament perquè ens hi forcen, nosaltres hauríem de ser nacionalistes del gènere intel·ligent. És a dir, no hauríem de caure en el parany de reproduir els seus vicis, els seus defectes, les seues catàstrofes i misèries. Reconèixer l’altre –cosa que ells no saben fer amb nosaltres– no és cap feblesa; és, més aviat, una fortalesa. Entendre que la diversitat enriqueix –cosa que no entendran mai–, que les fronteres són relatives o que les identitats són complexes… Tot això no lleva força a les nostres reivindicacions. Al contrari: les fa més sòlides, molt més madures, i en termes pràctics fins i tot molt més difícils de rebatre. Per més que els feixistoides nostrats, professorals o esquadres militants, s’escaroten tant quan ho expliques i protesten sorollosament i insistent amb els mateixos arguments que fan servir aquells a qui pretenen voler combatre.

Precisament: no hem de jugar el seu joc. No hem d’acceptar les seues regles. Si ens volen nacionalistes, siguem-ho nosaltres amb totes les conseqüències, sense vergonya ni limitacions, sense renunciar a res, plenament nacionalistes. Però no siguem com ells. Que el nostre país no siga mai una Espanyeta petita, una imitació patètica del país de ponent i dels seus defectes consuetudinaris. Siguem-ho sense exclusions, sense fanatismes encegadors, amb la mínima retòrica inflada possible, amb els mínims visques possibles, somniant com l’Estellés una pàtria “lluminosa i alta”, que són els dos qualificatius nacionalistes més universalistes i elegants que podem declamar.

També perquè, al capdavall, nosaltres sempre hem estat així i val més que no ho oblidem. Fem-los veure que es pot defensar allò que és propi sense negar allò que és aliè. Que es pot estimar amb una passió reverencial una llengua sense que això ens obligue a odiar-ne cap altra. Que podem ser fidels a una terra –a aquesta terra que ens pertany– sense convertir-la en una cova on ens arrisquem a acabar mirant el reflex en la paret. Demostrem-los que el seu nacionalisme i el nostre no són la mateixa cosa ni ho seran mai. Que hi ha maneres i maneres de ser nacionalista, milers de maneres de ser-ho. I que la més civilitzada –si em permeteu l’expressió i ningú no se la pren com una ofensa– és justament la que ells ni practiquen ni coneixen ni entenen ni entendran. I derrotem-los. Pel bé de la humanitat.

 

PS1. A les nou del matí d’avui, dimecres, s’acabarà el període de votació a la presidència del Consell de la República. I cap a migdia sabrem qui substituirà el president Carles Puigdemont en el càrrec. Pol Baraza ens ha fet aquest resum de les darreres hores de la votació.

PS2. Anar al gimnàs i que les classes es facen sistemàticament en castellà és, dissortadament, una experiència força comuna en molts centres esportius del país, especialment a les àrees metropolitanes. Però el personal cada dia està més enfadat i per això Clara Ardévol ha parlat amb tot d’usuaris que ja n’estan farts i reclamen respecte: “Manca de català a gimnasos i poliesportius: com més va, més usuaris diuen prou”.

PS3. Maria Barbal és un dels grans noms de la nostra literatura. Assumpció Maresma li ha fet aquesta entrevista: “La vida familiar i la vida d’escriptor a vegades són com dues vides, que no es troben gaire“.

PS4. El tòpic diu que Lluís Permanyer és un senyor de Barcelona. I ho és. I un dels millors periodistes de la ciutat, si no el millor, que també ho és. Per això ha estat un convidat de luxe al pòdcast d’Ot Bou: “Sabeu quines ciutats no evolucionen? Les que són mortes”.

PS5. Tots aquests continguts, i més, els podem fer cada dia accessibles a tothom, perquè els nostres subscriptors ens fan confiança i ens ajuden solidàriament. Aquells que encara no en sou, ens faríeu un gran favor si us en fésseu, anant a aquesta pàgina.