Sis municipis de Mallorca construiran prop de 1.800 habitatges a preus assequibles a través de la iniciativa privada. Es tracta de la primera fase del programa ‘Construir per a llogar‘, impulsat pel govern, a través de la qual Palma, Calvià, Andratx, Santanyí, Sóller i Felanitx cediran sòl públic per a la creació d’aquests habitatges.

No es preveu que sigui fins al 2026 que comencin les obres, atès que primer s’haurà de cedir el sòl i s’hauran de fer les corresponents adjudicacions. Els habitatges aniran dirigits a residents, tot i que els ajuntaments també podran sumar altres requisits -i alguns tenen aquesta intenció- com que siguin només per a joves. Els preus es determinaran per la normativa dels habitatges protegits i dependran de diverses variables segons el municipi.

Del polígon de Llevant al “Nou Portitxol”: un barri fragmentat entre la vulnerabilitat i el luxe

En total, seran 1.200 habitatges a Palma; 300, a Calvià; 200, a Andratx; 55, a Santanyí; 12, a Sóller, i cinc a Portocolom (Felanitx), tot i que ja hi ha converses perquè més municipis s’hi puguin adherir, com Eivissa. La concessió serà de la iniciativa privada durant un màxim de setanta-cinc anys. Quan finalitzi, passarà a ser habitatge públic.

Es tracta d’un dels eixos del pla de xoc d’habitatge impulsat pel govern, amb el qual ha promès la sortida al mercat de 7.000 habitatges a preu assequibles per a residents. A banda, amb l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), es planifiquen uns altres 600 HPO públics més. 

Autocaravanistes expulsats dels seus pisos pel preu de l’habitatge: “És com viure en miniatura”

 

Des d’avui, 1 d’octubre, tots els alumnes que han cursat i aprovat secundària, batxillerat o selectivitat d’ençà del curs 2008-2009 podran sol·licitar els títols de català. Els proporcionarà la Generalitat Valenciana de manera automàtica, com a mesura inclosa en la llei Rovira, que solen anomenar “llei de llibertat educativa“. Una llei que fa perillar el català a les escoles i que ja ha posat en guàrdia sindicats, entitats per la llengua i associacions de pares.

El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) explica el procediment per a sol·licitar els títols de català. S’acreditaran al voltant de 337.000 títols: 168.000 certificats del nivell C1 i gairebé 169.300 del nivell B2. El B2 s’acreditarà als estudiants que hagin superat la matèria de català als dos cursos de batxillerat i el C1 als qui l’hagin aprovat en aquesta etapa amb una mitjana de l’assignatura igual o major a 7, o bé que hagin obtingut una qualificació igual o superior a 7 a l’assignatura de llengua catalana a la Prova d’Accés a la Universitat (PAU).

El reconeixement es fa de manera retroactiva a tots els alumnes que hagin finalitzat els estudis corresponents a ensenyaments LOE. Per tant, podran obtenir la certificació els alumnes que van acabar l’ESO i adults d’ençà del curs 2008-2009, a més dels qui van acabar primària i batxillerat, i els que van fer la PAU des del curs 2009-2010. Aquest reconeixement automàtic dels títols en acabar un determinat nivell d’educació es fa també al Principat i a les Illes. Amb tot, en un context de retrocés i de menysteniment de la llengua per part de les autoritats valencianes, fer-ho ara representa un grau més en el retrocés pel que fa a l’exigència i al valor de les titulacions.

Segons que ha explicat el president de la generalitat, Carlos Mazón, es podran obtenir sense haver de pagar i amb un mínim de 48 hores després que se sol·liciti a través de la web. “Si les dades estan al programa Itaca, l’expedició serà automàtica i, si no, ens dirigirem a l’alumnat sol·licitant”, ha explicat.

Nous alumnes

Per als alumnes que acabin Primària, ESO i Batxillerat a partir d’aquest curs 2024-2025, l’expedició dels certificats es realitzarà d’ofici des dels centres educatius. En acabar el curs, sobre la base dels resultats de l’avaluació que constin al sistema d’informació Itaca, es generarà un llistat d’alumnes que obtindran cada nivell. Així mateix, la validació implicarà el registre d’aquests certificats en la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV).

Mazón anima a examinar-se en català

Mazón ha aprofitat per a fer una crida a tots els castellanoparlants perquè s’animin a examinar-se en català, tot incentivant-los a obtenir aquest reconeixement. Ha subratllat que l’homologació no és un premi, sinó un reconeixement al català: “És de justícia per impulsar des de l’afecte i el respecte l’ús del valencià”.

En municipis castellanoparlants, l’alumnat que sol·licita l’exempció de català a batxillerat és d’un 70% o 80%. En canvi, en aquests municipis, l’alumnat que sol·licita l’exempció del català a l’ESO no arriba al 20%.

La sala penal del Tribunal Suprem espanyol (TS) ha desestimat el recurs presentat per l’ex-arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona, Josep Anton Acebillo. L’any 2023, es va querellar contra l’ex-batllessa, Ada Colau, i contra l’ex-tinent de batlle i responsable d’Urbanisme, Janet Sanz, per la construcció de les superilles de l’Eixample per presumptes delictes urbanístics i malversació en els projectes d’eixos verds.

El Suprem recorda que l’Audiència de Barcelona ja va arxivar la causa i va estimar els recursos d’apel·lació que havien interposat Colau i Sanz perquè no va observar indicis de frau en les subvencions, ni de malversació.

En un comunicat, Sanz ha celebrat la decisió: “El Suprem ha confirmat que tot el projecte de transformació verda Superilla Barcelona es va desenvolupar d’acord amb la llei i no existeix cap delicte penal.”

El cometa C/2023 A3 (Tsuchinshan-Atlas), conegut com a “cometa del segle” perquè és un dels més brillats d’aquests darrers cent anys, ha il·luminat el cel de Catalunya aquesta matinada. Ho ha capturat l’Observatori Fabra de Barcelona i el Parc Astronòmic del Montsec. 

Vegeu ací algunes de les imatges més espectaculars captades de Barcelona estant aquesta matinada, on s’ha pogut observar el “cometa del segle”:

Fotografia: Albert Salamé Fotografia: Albert Salamé

 

Feia dies que s’havia anunciat que seria visible des dels dos hemisferis al seu pas pel planeta, sobretot, entre final de setembre i començament d’octubre. De fet, a casa nostra ja es va poder observar divendres i diumenge a la nit, i és previst que aquest fenomen es pugui observar els pròxims dies d’octubre.

Un astrofísic garrotxí crea un programa per a estudiar la formació de l’univers

Com i on es podrà veure el “cometa del segle”?

Segons les previsions, els millors dies per a veure el “cometa del segle” seran del 12 al 16 d’octubre. Concretament, segons que detalla l’astrònom Joan Anton Català, a partir del 10 i l’11 d’octubre, el cometa es podrà veure de manera espectacular en el cel del vespre. El moment en què el comenta serà més a prop de la Terra serà el 12 d’octubre (a uns setanta mil quilòmetres de distància). I, a mesura que se n’allunyi, tan sols serà visible amb telescopi.

Si hom vol augmentar les probabilitats de veure’l, es recomana de mirar cap a l’oest poc abans de la sortida del sol. Si pot ser, és preferible de fugir de la contaminació lumínica i cercar un cel ben fosc. A continuació, detallem alguns dels millors llocs del país on observar el “cometa del segle”.

Al Principat, el millor indret per a veure’l és el Parc Astronòmic del Montsec, que té un certificat internacional de qualitat nocturna. En el cas de Barcelona, on aquesta matinada s’ha pogut observar a ull nu el cometa, es recomana de fer-ho a l’Observatori Fabra, el Tibidabo o Montjuïc.

Al País Valencià, el parc natural de la Tinença de Benifassà és un dels millors indrets per a observar el cometa, tot i que també es recomana la Canal de Navarrés, els Serrans, el Racó, la Plana d’Utiel-Requena i els Ports.

A les Illes, destaquen el nord d’Eivissa –Cala d’Hort, les platges de Comte, el pou del Lleó i el pla de Corona; a Mallorca, la costa nord i la serra de Tramuntana. 

Joan Anton Català: “Els nens d’avui veuran ciutats a Mart”

En tot cas, els experts demanen molta precaució en mirar el cometa, ja que en el precís moment de sortir el sol és molt perillós d’utilitzar binocles tot enfocant-lo: podríem quedar cecs.

El cometa Tsuchinshan-ATLAS pertanyent al Núvol d’Oort, va ser descobert per l’Observatori Astronòmic Zijinshan xinès el 9 de gener de 2023 i posteriorment va ser trobat i confirmat el 22 de febrer del mateix any pel Sistema ATLAS.

Un dels objectius del congrés de Junts per Catalunya per al mes d’octubre és obrir-se a noves sensibilitats i ampliar el lligam amb Demòcrates de Catalunya i altres forces polítiques amb qui es van presentar a les municipals. Amb aquest objectiu, la ponència organitzativa que es debatrà en el congrés elimina el requisit que els militants tinguin sis mesos d’antiguitat perquè puguin esdevenir membres de l’executiva, segons fonts del partit, i es permetrà la doble militància amb altres formacions polítiques amb qui Junts no rivalitzi a les convocatòries electorals. Això permetria que dirigents amb influència ascendent al partit, com Toni Castellà, puguin formar part de la cúpula. La direcció, a més, es votarà en llistes tancades i bloquejades, per evitar que les diferències entre sectors es tradueixin en un vot de càstig a alguns dirigents, com va passar en el congrés d’Argelers amb alguns dels afins a la presidenta del partit, Laura Borràs. La direcció de Junts pretén arribar al conclave de finals d’octubre amb un pacte entre sectors i, per tant, que només es presenti una sola llista que es preveu que torni a situar Carles Puigdemont a la presidència de Junts i Jordi Turull a la secretaria general. De la secretaria general, precisament, en dependrà la secretaria d’organització i la de finances, i vint-i-cinc vocals. També hi haurà quatre vice-presidències. Les candidatures es formalitzaran en el mateix congrés, dissabte 26 d’octubre, quan s’hagi aprovat la ponència organitzativa que regula el procés.

Una de les possibilitats, tal com va explicar VilaWeb, és que Borràs passi a presidir la nova fundació de referència de Junts i, de fet, la també ex-presidenta del parlament va traslladar la seva voluntat de mantenir-se a la direcció del partit. La ponència organitzativa estableix, en aquest sentit, que el president o presidenta d’aquesta fundació i un segon càrrec d’aquesta es converteixin en membres nats de l’executiva. D’altra banda, la reforma dels estatuts no modifica el procediment de tria dels càrrecs institucionals, via primàries, i el partit preveu que es reformi posteriorment el reglament específic. Amb aquest congrés, Junts pretén ressituar-se en el nou context polític, després de la pèrdua de la majoria independentista al parlament i de la formació del govern de Salvador Illa.

En espera que la ponència organitzativa, i les dues de polítiques, se sotmetin al procés de debat intern i de presentació d’esmenes, la proposta que ha fet la comissió redactora preveu el manteniment de tres corrents ideològics i una vintena de sectorials, i consolida la Joventut Nacionalista de Catalunya com les joventuts del partit. En el congrés s’elegirà un nou president del consell nacional, que rellevarà en el càrrec el president del parlament, Josep Rull, i es renovaran els presidents de vegueria del partit. Paradoxalment, encara que s’hagi eliminat el requisit d’antiguitat en l’afiliació per presentar-se als càrrecs orgànics de Junts, només podran participar en la votació interna els que n’eren militants quan es va tancar formalment el cens per al congrés, el 26 d’agost. En l’elecció de la direcció, hi podran participar tots els afiliats, i no només els delegats que participaran presencialment en el congrés.

Una entitat que aglutini l’independentisme i una agència d’immigració

La ponència estratègica proposada per l’equip redactor també planteja la creació d’una entitat que aglutini els diferents agents de l’independentisme i debatre’n el futur. Fonts de Junts asseguren que en voldrien formar part si sorgís la iniciativa, en un moment de redefinició del paper del Consell de la República. Junts advoca per “recuperar l’esperança, construir una alternativa i refer la unitat independentista i superar les hostilitats”. El partit, que vol convertir-se en la formació de referència i hegemònica de l’independentisme, manté que pretén arribar prioritàriament a acords amb els partits independentistes i es vol erigir com el principal partit de l’oposició, amb l’objectiu de recuperar la majoria social i parlamentària, i tornar a governar la Generalitat, a banda de mantenir una posició de força a Madrid aprofitant la dependència aritmètica del govern espanyol. La ponència –titulada “Esperança i alternativa, la represa de l’independentisme i del bon govern” avala, de fet, l’estratègia implícita en l’acord d’investidura de Pedro Sánchez i en el propòsit del partit de no sentir-se part de cap bloc ideològic, ni de sentir-se lligats a haver de mantenir l’estabilitat al govern espanyol.

La ponència ideològica, “El país que volem”, fixa el posicionament del partit en qüestions com el repte demogràfic i la immigració, els drets socials i culturals o l’àmbit econòmic, entre més. Planteja la creació d’una agència catalana d’Immigració per quan es produeixi el traspàs de les competències integrals que Junts va pactar amb el PSOE però que encara s’han de traduir en una llei avalada pels dos partits. Aquesta agència hauria de fixar les quotes migratòries, les condicions d’arribada i dotar de recursos les polítiques d’integració, segons Junts, en coordinació amb les administracions locals i comarcals. La diagnosi que fa el partit de Puigdemont és que la immigració és una oportunitat en termes de natalitat i de llocs de treball però pot ser un “risc”, segons fonts de Junts, si no es tenen les eines i els recursos per abordar-la perquè pot posar en risc la cohesió social. Junts proposa que el coneixement del català sigui indispensable per obtenir la ciutadania a Catalunya. Parla de drets i deures com dues bandes d’una mateixa moneda i planteja la llengua, la cultura i un conjunt de valors cívics (la convivència, la cultura del treball i de l’esforç o la igualtat de gènere) com a requisits per a definir què és ser català.

Pel que fa a les polítiques d’habitatge, defensen que la legislació garanteixi el dret a l’habitatge dels ciutadans però alhora protegeixi el dret a la propietat i lluiti contra les ocupacions. En qualsevol cas, argumenten que és el parlament i no el congrés espanyol qui n’ha d’impulsar les modificacions legislatives necessàries. Quant a la política fiscal, Junts preveu ratificar els posicionaments que ja han defensat al parlament. Al·leguen que cal baixar la càrrega impositiva per dinamitzar l’activitat econòmica i evitar una doble càrrega amb l’espoli fiscal que pateix Catalunya. En concret, advoquen per una deflactació de tots els trams de l’IRPF, per una baixada dels trams baixos i per l’eliminació de l’impost de successions. En espera del debat que es faci amb la presentació posterior d’esmenes, no parlen de l’impost de patrimoni. Finalment, reclamen un sistema de finançament que faci efectiu el concert econòmic.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fet públic que el judici contra Lluís Puig per les obres de Sixena serà el 21 i 22 de novembre.

Es jutjarà el conseller de Cultura exiliat per haver-se negat a lliurar quaranta-quatre de les obres d’art de Sixena, que s’exposaven al Museu de Lleida, i que finalment es van endur la Guàrdia Civil en plena aplicació de l’article 155.

El magistrat instructor recull les acusacions de la fiscalia i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, que li atribueix un delicte de desobediència. La declaració de Puig durant el judici es farà per videoconferència en unes dependències judicials de Bèlgica.

El TSJC va desestimar el recurs d’apel·lació de Puig i va confirmar l’obertura del judici a finals de març. L’alt tribunal jutjarà Puig perquè és diputat i, en canvi, l’ex-conseller Santi Vila serà jutjat en un penal de Barcelona. Aleshores, el TSJC considerà que Puig no va acreditar el motiu pel qual genera indefensió la quantificació de la fiança de responsabilitat civil.

Originalment, el jutjat instructor d’Osca va imposar una fiança de 216.000 euros a Vila i de 88.000 euros a Puig, i tant les acusacions com la defenses van presentar els escrits per al judici. No obstant això, quan Puig va esdevenir diputat al parlament, el febrer del 2021, la causa va passar al TSJC, que va anul·lar totes les diligències judicials practicades d’ençà del desembre del 2019 i va rebaixar-ne les fiances. Ara caldrà veure en quina situació es trobarà Puig si torna a ser elegit diputat després de les eleccions del 12 de maig.

Fita històrica i mundial per a l’Hospital de Bellvitge, que ha aconseguit de realitzar amb èxit el primer trasplantament facial d’un donant amb el cor aturat.

L’operació es va fer el 19 de setembre, per part d’un equip de 60 professionals i més de 10 serveis mèdics. Era una intervenció d’una extrema complexitat tècnica i organitzativa que va durar 12 hores.

El pacient és un home de 47 anys afectat de neurofibromatosi de tipus 1, una malaltia hereditària que fa que es formin tumors benignes de teixits nerviosos a la cara i altres parts del cos. No tenia cap altra alternativa a aquesta intervenció mèdica, que es va fer gràcies a un donant amb el cor aturat, un concepte conegut com a asistòlia controlada. La intervenció va ser un èxit i el pacient segueix ara el procés de recuperació habitual sense complicacions significatives, segons que ha indicat el centre hospitalari.

Els cirurgians li van extirpar el neurofibroma gegant de la cara, cosa que va implicar també l’extracció completa del llavi superior, el nas, la parpella de l’ull dret, la meitat dreta a la cara i el cuir pilós dret. Tot seguit li van implantar la cara del donant, fent la connexió d’una artèria, quatre venes i quatre nervis. El rostre implantat adquirirà la forma de la cara del receptor en acomodar-se a la seva estructura òssia.

L’equip que va portar a terme el trasplantament de cara va estar encapçalat per la doctora Anna López Ojeda i el doctor Oriol Bermejo, cap de servei i cap de secció, respectivament, del Servei de Cirurgia Plàstica i Reparadora de l’hospital, i amb la coordinació liderada pel director de Trasplantaments de l’hospital, el doctor Gabriel Moreno González. Segons destaca López Ojeda, el repte d’aquesta intervenció no només ha estat la complexitat de la tècnica sinó també l’organització; ja que va requerir mobilitzar un conjunt molt gran i heterogeni de professionals.

Bermejo apunta que fer el primer trasplantament era el més difícil i que ara estan preparats per repetir l’experiència si sorgeix l’ocasió.

La ministra de Sanitat espanyola, Mónica García, ha anunciat que es farà públic l’esborrany d’un protocol per al registre de metges objectors de la pràctica de la interrupció voluntària de l’embaràs, és a dir, de l’avortament. Segons que ha dit García, l’objectiu és que cap comunitat autònoma es pugui emparar en un buit legal per no prestar aquest servei a la sanitat pública.

García ha explicat que el protocol respon a un deute pendent de la llei de l’avortament, i que la seva implementació establirà les bases perquè les comunitats autònomes desenvolupin els seus registres d’objectors de manera homogènia i coordinada a tot el territori. “Farem complir la llei”, ha avisat a la presentació d’un esmorzar informatiu a Madrid. El dret a l’avortament, ha afegit, “no té marxa enrere.”

El Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) ha confirmat la mort del seu dirigent al Líban, Fatà Sharif, àlies Abú al Amin, en un bombardament de l’exèrcit israelià contra territori libanès. En l’atac també han mort uns quants membres de la família del dirigent.

“Lamentem la mort del líder del moviment al Líban i membre de la seva cúpula a l’estranger, el màrtir Fatà Sharif”, ha dit Hamàs, abans d’afegir que el bombardament ha estat perpetrat contra la seva residència al campament d’Al Bass, al sud del Líban.

El grup ha detallat que juntament amb Sharif han mort la seva esposa, Umaya Ibrahim Abdulhamid; el seu fill Amin Fatà Sharif i la seva filla Uafa Fatà Sharif.

L’advocat Gonzalo Boye ha aportat una prova a l’Audiència espanyola per provar de demostrar que la declaració d’un dels investigats que el va incriminar el 2019 en una macrocausa de narcotràfic encapçalada per José Manuel Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco, és fruit d’un muntatge. El judici començarà el 18 de novembre vinent, i la fiscalia demana nou anys i mig de presó per a Boye i la inhabilitació com a advocat acusant-lo d’emblanquir diners provinents del narcotràfic, utilitzant com a prova la declaració de Manuel Puentes Saavedra, que va sortir de la presó quan va demanar de declarar, per segona vegada, i va incriminar Boye. Ara l’advocat aporta l’enregistrament sonor que va fer ell amb el mòbil d’una conversa que va tenir amb Jesús Miguel Prieto, que era l’advocat de Puentes Saavedra, a començament del 2023 en els passadissos d’un jutjat. Prieto reconeix a Boye que el seu client va rebre visites d’uns quants agents de la policia i que li van oferir la llibertat a canvi de modificar la seva declaració. En efecte, Puentes Saavedra va declarar contra Boye el 24 de juliol del 2019 i va sortir en llibertat el 5 d’agost. 

El director de ‘Boye, el enemigo público’ revela amenaces de mort, pressions i sabotatge

Aquest enregistrament no s’ha fet públic fins ara, i s’inclou en el film Boye, el enemigo público, de Sebastián Arabia, que s’estrenarà aquest divendres, 4 d’octubre a Filmin. VilaWeb ha tingut accés al document sonor íntegre, que reproduïm tot seguit. 

https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2024/09/boyeprieto.m4a

 

I ací, la transcripció:

Gonzalo Boye: A veure, a ell la policia li va oferir de fer un tracte…

Jesús Miguel Prieto: Sí, sí, és clar. Hi van anar molts. Està molt ben demanat, les visites que es van fer a la… és que ell, quan el portava jo, anaven allà a veure’l. 

GB: Els de la UDEF.

JP: No sé qui, però de la policia [inintel·ligible] l’anaven a veure a Segovia. I allí fou quan va canviar la seva declaració. I després va sortir al cap de dues setmanes. 

GB: Van ser setmanes, o quatre dies. 

JP: O el cap de quatre dies, al cap de quatre dies. 

GB: No sé què li van oferir. 

JP: Segons que em va dir ell, la llibertat.

GB: I allò de Colòmbia?

JP: Pel que sé, allò de Colòmbia era allà.. Jo què sé què ha passat a Colòmbia. 

GB: Allò del mort.

JP: Sí, allò del mort, sí, sé què ha passat, allò del mort, però no sé si hi ha procediment allà o no n’hi ha. 

GB: Hi ha un procediment, però d’aquí no n’informen allà. 

JP: Jo a ell li vaig acabar de fer una cosa que tenia a l’Audiència provincial, però en l’ínterim aquest, en aquella època el tema… a més, jo li vaig preguntar, li vaig dir, alerta, que això és pa per avui i fam per a demà, ja ho veurem… Segons el que jo sé, li van oferir de sortir en llibertat, li van oferir la llibertat, perquè ha dit que li havien ofert. Diu “em van oferir la llibertat”, i després la resta va sortir més tard…

GB: Un anys després. 

El cas de Colòmbia de què parlaven Boye i Prieto és l’assassinat el 2018 de Santiago Quintero, suposat membre de l’organització de Sito Miñanco. Els autors materials del crim van ser dos sicaris presumptament contractats per un dels investigats en la causa, Manuel Puentes Saavedra, considerat per la policia espanyola l’ideòleg de l’assassinat, en un intent de silenciar-lo perquè no els incriminés. 

Però la fiscalia espanyola va renunciar a investigar Puentes Saavedra per aquest assassinat, i simultàniament, mentre era a la presó, va demanar de declarar per segona vegada, uns mesos després d’una primera declaració davant de la jutgessa instructora María Tardón que no va aportar res a la causa. En aquesta nova declaració, la del juliol del 2019, Puentes Saavedra va declarar contra Boye, i el 5 d’agost la jutgessa Tardón el va deixar en llibertat amb mesures cautelars i amb l’aval del fiscal De Lucas. 

La declaració de Puentes Saavedra va permetre a Tardón d’ordenar l’entrada i escorcoll al domicili i al despatx de Boye l’octubre del 2019, i la intervenció del seu telèfon mòbil i dels seus correus electrònics. Més tard, la jutgessa n’ordenava el blocatge dels comptes bancaris, i pràcticament un any després el processava juntament amb els altres investigats de la trama. Ara Boye seurà al banc dels acusats d’ací a poques setmanes. L’Audiència espanyola ha acceptat l’àudio com a prova per al judici, i també el testimoni de Prieto, segons fonts de la defensa de Boye.

Renfe ha venut per error més bitllets que seients disponibles a l’Avant que va de Lleida a Barcelona. Tal com va avançar l’altre dia el diari Segre, a partir de demà es duplicarà la freqüència del tren de les 7.05 que surt de Lleida en direcció Barcelona, de manera que de 236 places passaran a haver-n’hi 472, atès que aquest servei el cobriran dos combois enganxats. Tanmateix, la companyia ferroviària s’ha equivocat i ha posat a la venda els bitllets duplicats també per a avui, quan encara no s’havia aplicat aquest reforç. Així doncs, gairebé un centenar de persones que havien comprat el bitllet per a aquest matí no han tingut seient, tal com n’ha informat el 324. Després d’esperar uns quants minuts, han aconseguit que els deixessin pujar al tren, però l’excés de passatgers els ha obligat a estar-se drets als passadissos.

Uns quants usuaris ho han denunciat a les xarxes socials i han dit que ja feia temps que el servei d’Avant entre Lleida i Barcelona no funcionava.

Heu venut més places de les existents pel tren de les 7.05 i per arreglar-ho ens deixeu sense tren als de les 8. És pot ser més incompetent? @oscar_puente_ fareu alguna cosa?

— Núria Solé Domingo #Sócdevida (@nsoledomingo) September 30, 2024

La gent de #Lleida tenim per costum agafar l’Avant per anar a Barcelona a passar l’estona, i ens és igual fer tard o, fins i tot, no arribar-hi mai. Som aventurers de mena…

Llegiu el fil, que té tela. Ja ens diràs com ha acabat, @nsoledomingo #Vergonaya https://t.co/sBxLcLeoc4

— Fina Masip Llop (@Fina_Masip) September 30, 2024

La sala penal del Tribunal Suprem espanyol ha refusat els recursos de súplica de la fiscalia, l’advocacia de l’estat i les defenses d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull, que reclamaven l’amnistia per la condemna per malversació per l’1-O, que encara els manté inhabilitats. La decisió no ha estat unànime i la magistrada Ana Ferrer ha emès un vot particular. D’aquesta manera es tanca la via dins del Suprem i s’obre la porta de presentar un recurs al Tribunal Constitucional.

El Suprem manté la seva rebel·lió contra la democràcia i es nega a aplicar la llei d'amnistia. Presentarem recurs d'empara al TC.

Anirem fins al final per garantir que l'Oriol @junqueras, @raulromeva, @dolorsbassac i @jorditurull recuperin tots els seus drets polítics. https://t.co/pRT8iivwwd

— Esquerra Republicana (@Esquerra_ERC) September 30, 2024

En la interlocutòria, la majoria de la sala retreu a les defenses que exigís l’aplicació de l’amnistia de manera literal sense fer-ne cap interpretació. “La imatge del jutge com a ‘boca muda’ que ha de limitar la seva funció a proclamar conseqüències jurídiques que flueixin de la literalitat de la norma representa una imatge antiquada que els recurrents presenten ara com l’ideal democràtic d’una justícia respectuosa amb el poder legislatiu”, diuen els jutges.

Ja era hora! Ho han endarrerit tant com han pogut. No n’esperàvem res de bo d’aquests jutges de #LaTogaNostra que fan de legisladors, de tertulians, d’agitadors polítics i de justiciers. Fan de tot menys aplicar la llei com els correspondria. https://t.co/acNTyxX7DF

— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) September 30, 2024

La sala la formen Manuel Marchena (president i ponent), Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana Ferrer. Els magistrats també han refusat el recurs de Vox, que considerava que el delicte de desobediència quedava fora de l’amnistia (el Suprem ha presentat una qüestió de constitucionalitat davant del TC).

En la interlocutòria, la sala penal insisteix en la interpretació que l’1-O hi va haver malversació perquè els membres del govern de Carles Puigdemont no van pagar-ne les despeses de la seva butxaca, de manera que aquest suposat estalvi és un guany patrimonial, és a dir, enriquiment personal. De fet, els magistrats fan servir metàfores, com ara la contractació d’un banquet de noces o un concert en un poble, per intentar de justificar del seu argument.

“El funcionari que contracta la celebració del banquet de noces de la seva filla o fill assumeix una obligació de pagament, de manera que el seu import incrementa el seu passiu patrimonial. El seu patrimoni es veu reduït, en relació amb el moment anterior a la contractació, per l’import del banquet. Si paga l’import amb fons públics, l’obligació que es trobava en el passiu desapareix, el patrimoni (actiu – passiu) augmenta i el funcionari s’enriqueix personalment”, escriuen.

Els exiliats, Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, encara estan pendents que la sala d’apel·lacions del Suprem resolgui els seus recursos, després que el magistrat Pablo Llarena es negués a aplicar-los l’amnistia pel delicte de malversació. Una volta resolgui la sala, si la resposta és la mateixa i es mantenen les ordres de detenció, podran presentar recurs al TC.

Vot discrepant

La magistrada Ferrer, en el vot particular, reclama a la resta de jutges que atenguin el mandat del legislador, que amb la llei cercava, entre altres coses, amnistiar l’aplicació de fons públics en la consulta del 9-N i l’1-O. A més, assegura que l’argumentació de la majoria de la sala es “mou en el terreny de la ficció jurídica, perquè aquest acte d’apoderament que, en la seva opinió, va determinar la incorporació als seus respectius actius dels fons desviats, donant lloc així al benefici personal patrimonial, és una entelèquia”.

El president Pere Aragonès ha dit que durant l’etapa al capdavant del govern compartia les decisions més importants amb el president d’ERC d’aleshores, Oriol Junqueras. “Vaig anar desenes de vegades a la presó per abordar amb Junqueras les qüestions”, ha dit en una entrevista a RAC 1. Ara fa uns quants dies, a la presentació de Militància Decidim, Junqueras va denunciar que havia estat apartat de la presa de decisions. Aragonès li ha respost que no hi havia òrgans paral·lels i que totes les decisions importants s’havien acordat als òrgans interns.

Després del discurs de Junqueras d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat) estant, Aragonès ha evitat d’entrar en polèmiques amb ell tot argumentant que, si li ha de fer algun retret, li farà directament i no a través d’una ràdio. El que sí que ha volgut deixar clar és que totes les decisions rellevants com el suport al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la negociació de pressupostos o com es plantejaven les principals lleis tant a Catalunya com a Madrid no s’han acordat en òrgans paral·lels, sinó en els del mateix partit.

De fet, Aragonès ha dit que ell no sabia que existia el grup de missatgeria “Pa amb tomàquet” que, segons Junqueras, prenia decisions al marge de la presidència del partit. Segons l’encara coordinador general del partit, el que es va fer va ser articular una estructura ad hoc per donar suport als represaliats i, especialment, perquè poguessin continuar prenent decisions. “Durant tot aquest temps que jo he estat president de la Generalitat i ell president del partit, les principals decisions els hem anat acordant. La immensa majoria coincidíem, en algunes m’ho feia repensar i en altres jo deia que n’estava convençut. L’última paraula la té el president de la Generalitat, perquè és el president del país. El partit és molt important, sense partit jo no hauria estat president de la Generalitat, però quan governes el país, la prioritat és el país”, ha defensat.

Campanyes “no convencionals”

Pel que fa a les campanyes del que s’ha anomenat “estructura B”, Aragonès ha qualificat d’abominables els cartells que relacionaven els Maragall amb l’Alzheimer. “Em produeixen una barreja de fàstic, vergonya i un sentiment molt dolorós”, ha afegit. En canvi, ha explicat que no hi ha constància que hi hagi vinculació amb ERC en el cas del ninot de Junqueras que va aparèixer penjat d’un pont. I ha instat les persones que en tinguin constància a dirigir-se als òrgans interns del partit per tal que es pugui aclarir.

Aragonès ha volgut separar aquests casos polèmics de les campanyes “no convencionals que es feien des d’ERC com els cartells amb el missatge “Free Junqueras” o les accions per denunciar la situació a Rodalies. “Hi ha hagut una mala praxi com hem sabut a posteriori. Si ho hagués sabut abans, ja li dic que no s’hauria produït”, ha assegurat desmarcant-se de les polèmiques accions. S’ha mostrat partidari que es resolgui de pressa, però també ha remarcat que hi ha un procediment intern i uns drets que s’han de respectar.

Noves cares

Sobre qui ha de liderar ERC després del congrés del 30 de novembre, Aragonès ha respost que ell no dirà a cap company què ha de fer perquè tothom té dret a presentar-se. Però s’ha pronunciat clarament a favor d’una renovació de lideratges en un context en el qual el cicle polític del procés s’ha acabat. “En un nou cicle, si hi ha cares noves al capdavant, és tot més fàcil”, ha assegurat. I, en aquest sentit, ha recordat que quan Junqueras i Rovira es van posar al capdavant del partit, Joan Puigcercós i Joan Ridao van deixar pas. Segons Aragonès, ara hi ha una situació similar.

Teresa Amat (Martorell, 1950), filòloga, escriptora i una de les primeres blocaires de la blogosfera catalana, autora del bloc Les paraules i els dies, es va morir ahir a causa d’un càncer contra el qual va lluitar aquests darrers anys (va escriure del càncer de pit que va tenir al digital Núvol). Amb tot, no va deixar d’escriure i el mes de maig passat va publicar amb Edicions Sidillà El Plaer de l’art. Josep Pla i els artistes, en què va aplegar tot de texts de l’escriptor empordanès sobre el seu concepte de l’art i sobre els artistes que va conèixer. En el seu moment us en vam oferir un avançament editorial i un article de la secció Mirador de Cultura.

Va ser una pionera a internet, autora d’un dels primers blocs literaris en català, Les paraules i els dies, que va obrir el 2002 i va tancar el 2005 (VilaWeb en va parlar), que va ser molt llegit i comentat, perquè tenia una mirada esmolada. 

L’escriptora i filòloga era patrona vitalícia de la Fundació Francesc Pujols, perquè a més de ser de Martorell, tenia una vinculació familiar amb Pujols. L’any 2009 va publicar l’assaig Castracions. Cinquanta anys de revolució cubana (Proa), i l’any 2016 el recull de relats Tot ve que s’acaba (premi Vila de Martorell 2015, Viena Editorial). 

El jutge del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona, Santiago García García, que investiga l’agressió d’un agent dels Mossos d’Esquadra a Josep Costa durant la protesta contra la cimera franco-espanyola, veu indicis de delicte en l’actuació policíaca. “Això em permetrà presentar acusació contra ell per dur-lo a judici. Si l’amnistia no ho impedeix”, ha piulat Costa.

La Generalitat multa l’home que va enregistrar el mosso que va agredir Josep Costa en la cimera franco-espanyola

Començam bé la setmana, amb la notícia que el jutge aprecia indicis de delicte en l'actuació del mosso que em va agredir i que es va inventar un atestat contra mi per justificar-ho. Això em permetrà presentar acusació contra ell per dur-lo a judici.
(si l'amnistia no ho impedeix) pic.twitter.com/fkDzRd5dhg

— Josep Costa (@josepcosta) September 30, 2024

En la interlocutòria, que VilaWeb ha pogut consultar, el jutge defineix com a desproporcionada l’actuació del policia. “L’agent, de manera desproporcionada, el va colpejar amb la porra reglamentària a les dues mans tancades i li va causar lesions per contusió, amb inflamació i hematoma a totes dues mans i una ferida oberta sagnant al segon dit de la mà esquerra”, escriu.

El magistrat afegeix que en un intent de justificar la seva actuació, l’agent va obrir diligències per resistència i desobediència contra Costa i més manifestants. Unes denúncies que van ser arxivades. Així mateix, ha donat tres dies a les parts perquè al·leguin si cal aplicar-hi la llei d’amnistia. La defensa del mosso ja l’ha sol·licitada.

Guillem Vidal serà el nou director de l’Oficina del Pla Pilot per a Implantar la Renda Bàsica Universal, segons que ha sabut l’ACN. El nomenament es farà aquesta mateixa setmana. Substitueix Sergi Raventós, que ocupava el càrrec d’ençà del setembre del 2021. Raventós ha fet pública aquest matí la seva destitució al capdavant de l’oficina.

Avui finalitzo una etapa com a Cap de l’Oficina per implementar el Pla Pilot de la Renda Bàsica. Hem fet un pla pilot que la dreta i el PSC no han volgut aplicar. Segueixen amb polítiques que no funcionen i que no donen resposta a la població. Agrair a tothom la feina feta.

— Sergi Raventós (@SergiRaventos) September 30, 2024

Nascut a Barcelona el 1989, Vidal és doctor en ciències socials i polítiques per l’Institut Universitari Europeu (Itàlia) i llicenciat en economia per la Universitat d’Utrecht (Països Baixos). Ha dedicat la major part de la seva trajectòria professional a investigar sobre les causes i conseqüències de la desigualtat i la seva relació amb el mercat laboral i la digitalització, com també a dissenyar propostes en l’àmbit de les polítiques públiques.

L’Oficina del Pla Pilot per  Implantar la Renda Bàsica Universal era adscrita fins ara al Departament de la Presidència, però el nou executiu del PSC va decidir que depengués del Departament de Drets Socials i Inclusió. El manteniment de l’oficina, de fet, forma part de l’acord d’investidura entre socialistes i ERC, tot i que el PSC s’havia mostrat contrari a aquest projecte en el passat.

De fet, en la seva compareixença fa deu dies al parlament, la consellera Mònica Martínez Bravo va expressar dubtes sobre el disseny del pla pilot de la renda bàsica universal del govern anterior. Martínez Bravo va reconèixer que el pla pilot no s’implantaria en aquesta legislatura, però va apuntar que l’oficina es mantindria per revisar qüestions importants sobre el disseny de la mesura.

El pla pilot que havia dissenyat el govern de Pere Aragonès preveia que prop de 5.000 persones cobressin una prestació mensual durant dos anys a partir de final del 2022, però la manca de suports va impedir que es pogués executar.

Els militants de la CUP solament podran votar una candidatura col·lectiva de quinze persones en l’elecció del nou secretariat nacional, que tindrà l’encàrrec de pilotar la formació després del procés de refundació, conegut com a Procés de Garbí. La votació començarà diumenge, dia 6 d’octubre, a les 9.00, i acabarà dimarts vinent, dia 8, a les 9.00. La candidatura necessita obtenir el 50% dels vots emesos per a ser nomenada nou secretariat.

Els integrants de la llista són: Su Moreno (Capellades), Adrià Plazas (Barcelona), Berta Ramis (Manresa), Glòria Rubio (Gelida), Blai Taberner (Cardedeu), Isabel Llari (Sant Pol de Mar), Non Casadevall (Banyoles), Carles Solé (Corbera), Roger Bigas (Salt), Joan Massachs (Arbúcies), Jordi Pujol Lizana (Sant Sadurní d’Anoia), Marlene Fautsch (Badalona), Jordina Salvat Masdéu (Reus), Cesc Manrique Aumatell (Torelló) i Bernat Lavaquiol (la Seu d’Urgell).

Arran del Procés de Garbí, el secretariat nacional tindrà mandats de quatre anys i no pas de dos, com fins ara. D’aquesta manera, la CUP vol que aquest òrgan pugui fixar objectius a llarg termini i desenvolupar-los. I per primera vegada en sortiran les figures del secretari general i del coordinador, que parlaran en nom del partit de portes enfora i tindran un paper actiu en l’organització de portes endins.

En la llista de la candidatura no s’especifica –en cas d’obtenir els vots necessaris– qui ocuparà el càrrec de secretari general ni el de coordinador.

Més transformacions

El Procés de Garbí, a part de sacsar el secretariat nacional, també transforma l’antic consell polític, el màxim òrgan intern entre assemblees nacionals, que passa a ser la mesa nacional, amb representació del secretariat nacional, dels diputats, de les assemblees territorials i de les sectorials. A més, cada dos anys la CUP farà una assemblea nacional, que alternarà segons si són tàctiques o estratègiques, per revisar periòdicament el full de ruta.

L’Agència de Ciberseguretat treballa per mitigar els efectes d’un ciberatac a l’Agència de Residus de Catalunya, encara que pot continuar prestant serveis amb normalitat, segons que informa el Departament de Presidència.

Aquest cap de setmana, l’Agència de Residus de Catalunya (ACR) ha patit un ciberatac, de tipus ransomware, que ha afectat principalment el Sistema Documental de Residus (SDR), i en un grau més baix a sistemes de caràcter intern.

Des del moment en què s’ha detectat, els serveis de l’Agència de Residus de Catalunya i l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya han posat en marxa les mesures de contenció necessàries per mitigar i minimitzar l’afectació i, alhora, la investigació per determinar l’impacte i aclarir els fets.

Les mesures de contingència que s’han pres permeten que els serveis i el transport de residus a Catalunya es puguin realitzar amb normalitat i sense cap afectació.

Israel ha atacat per primera volta el cor de Beirut en aquesta nova fase de la guerra al Líban. El Front Popular per a l’Alliberament de Palestina (FPAP) que l’atac ha matat tres dels seus membres en un edifici residencial al districte de Kola. Fins ara, els bombardaments israelians s’havien centrat al sud del país i als barris xiïtes de la capital, que són el bastió del partit-milícia de l’Hesbol·là.

El FPAP ha indicat que els morts són el comandant Mohamed Abdel Al, membre del buró polític i cap del departament de seguretat militar; el comandant Imad Odeh, membre del departament militar; i Abdel Rahman Abdel Al. Així mateix, en un comunicat, el grup ha dit que “està de dol pels tres màrtirs del bombardament de l’ocupació”.

D’altra banda, la Gihad Islàmica també ha lamentat l’atac i ha afegit: “Aquest crim atroç perpetrat per les forces d’ocupació representa una perillosa escalada de l’agressió en curs i confirma la insistència de l’enemic d’atacar totes les forces de resistència allà on siguin, sense tenir en compte les convencions humanitàries.”

L’exèrcit d’Israel no ha fet cap declaració pública, però l’agència de notícies libanesa NNA ha precisat que un dron israelià ha impactat en el cinquè pis d’un edifici. L’atac es produeix després del bombardament israelià que va matar el dirigent de l’Hesbol·là, Hassan Nasral·là, i bona part de la cúpula del partit-milícia.