The Washington Post · Sabrina Rodriguez i Reshma Kirpalani

Doral, Florida, Estats Units. Ronald Bellorin va decidir de fugir cap als Estats Units durant la primera legislatura Trump, convençut que el president protegiria els veneçolans que s’havien convertit, com ell, en el blanc d’un règim autoritari.

Ara a aquest professor universitari li preocupa que el govern de Trump el deporti al seu país d’origen. D’ençà de la presa de possessió del president, el Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units ha cancel·lat l’estatus de protecció temporal concedit a milers de veneçolans arribats al país aquests darrers anys. El permís de treball de Bellorin als Estats Units caduca a l’abril, i a partir del setembre ja podria ser legalment deportat.

“Avui sento el mateix que vaig sentir a Veneçuela: que vindran i se m’enduran a un lloc del qual no podré escapar”, explica amb llàgrimes als ulls. “És terrible sentir-se així ací, als Estats Units.” Fa una pausa per asserenar-se, i afegeix: “Pensava que ací estaríem segurs.”

La decisió de suspendre l’estatus de protecció temporal (TPS) de centenars de milers de veneçolans ha escampat la por, la confusió i la indignació en aquest suburbi de Miami, que es coneix informalment com “Doralçuela”. Ací, els veneçolans van ser un dels grups que va fer campanya de manera més fervent per Trump. Molts veneçolans –fins i tot els qui no tenen dret de vot– han assistit a actes de campanya de Trump, n’han penjat material electoral als jardins de casa seva o bé hi han donat suport a les xarxes. A tots els unia un convenciment: que, com a president dels Estats Units, Trump prioritzaria la defenestració del govern de Nicolás Maduro.

Molts veneçolans han rebut la decisió de Trump sobre els TPS com una traïció en tota regla. “La comunitat veneçolana va oferir tot el seu suport al president Trump”, explica John de la Vega, un advocat d’immigració veneçolà-americà. “No vaig pensar mai que això acabaria així”, afegeix.

Potser no hi ha un indret, en tots els Estats Units, on la petjada de la immigració veneçolana sigui tan evident com a Doral. A les classes de la ciutat abunden els alumnes nascuts a Veneçuela, o bé de pares veneçolans. Molts restaurants familiars que van tancar a Caracas han reobert als centres comercials de la ciutat. Empresaris, advocats i metges han refet les respectives carreres professionals ací, tot convertint aquest suburbi en una de les comunitats de l’àrea metropolitana de Miami que més ha crescut els darrers anys.

La ciutat també acull un camp de golf i un complex turístic de Trump, i el president sovint va visitar Doral durant el seu primer mandat –també durant la campanya electoral, la tardor passada– per reunir-se amb representants de la comunitat veneçolana i reivindicar els seus esforços per a combatre el règim de Maduro.

Doral, on vora un 40% dels residents tenen arrels veneçolanes, és un cas paradigmàtic de l’afinitat creixent entre els votants llatinoamericans i Trump. El president va perdre la ciutat en les eleccions del 2016, i la va guanyar per ben poc quatre anys després. Però, en les eleccions del novembre passat, Trump va obtenir ni més ni menys que un 62% del vot a la ciutat, tot superant Kamala Harris per vint-i-cinc punts percentuals.

Andrea Gabriela Rangel Walther, de 29 anys, és un dels votants que van confiar en Trump amb l’esperança que el president protegiria els veneçolans de la deportació. Explica que la immensa majoria dels seus amics i familiars van fer costat a Trump a les eleccions –incloent-hi el seu pare, que ara podria ser expulsat del país.

A Andrea Gabriela Rangel Walther (centre), d’origen veneçolà i resident a Miami, li preocupa que el govern de Trump deporti els seus pares a Veneçuela (fotografia: Reshma Kirpalani/The Washington Post).

Rangel Walther era plenament conscient que Trump havia promès de deportar els immigrants que cometessin delictes, com ara, els membres de la banda veneçolana Tren de Aragua, i hi estava d’acord. Però no esperava que Trump confondria aquests criminals amb veneçolans corrents, com els seus pares o el seu germà petit. “Ha estat a Doral, ha estat a Miami. Sap que tots els veneçolans no són Tren de Aragua”, diu.

Rangel Walther explica que el seu marit, ciutadà nord-americà d’origen veneçolà, va votar Harris a les darreres eleccions, i que ara retreu al seu pare que fes costat a Trump. “El meu marit sovint etziba al meu pare: ‘Tu volies votar Trump, i ara mira’l’.”

Tot i la decisió de cancel·lar el TPS de milers de veneçolans, Rangel Walther explica que el seu pare continua donant suport al president. “Diu que Trump fa allò que creu que és bo per al seu país, que [els veneçolans] hem envaït la seva terra i que ell simplement la defensa”, diu.

Els seus pares, explica, demanaran asil polític, un procés que no havien encetat fins ara perquè sol ser altament costós. L’esperança de Rangel Walther és que la tramitació d’una petició d’asil polític els permeti de romandre als Estats Units fins que ella aconsegueixi la ciutadania nord-americana, previsiblement l’any vinent, i així pugui provar de reclamar-los.

La família Rangel Walther, en una fotografia de la setmana passada (fotografia: Reshma Kirpalani/The Washington Post).

En un moment de la conversa amb Rangel Walther se sent, de fons, un home que lamenta que Trump s’hagi girat d’esquena a una comunitat que li ha donat tant de suport. “És més fals que un bitllet de mil dòlars”, lamenta.

“Ho veus?”, diu Rangel Walther. “Tothom està en xoc.”

Els advocats d’immigració de la ciutat, incloent-hi De la Vega mateix, expliquen que d’ençà de la presa de possessió de Trump han rebut allaus i allaus de trucades i correus electrònics d’immigrants nerviosos. Alguns d’aquests immigrants són pares que pregunten si continuava essent segur anar a la feina o portar els fills a l’escola. Uns altres pregunten si han de demanar asil per a continuar residint als Estats Units, i si hi ha el perill de ser deportats.

Com molts dels seus veïns, De la Vega també es mostra sorprès per la decisió de Trump de rescindir l’estatut de protecció temporal als veneçolans. Es calcula que uns 600.000 dels seus compatriotes s’han beneficiat del TPS, cosa que converteix els veneçolans en el grup més beneficiat per l’estatut, amb escreix. Durant la seva presidència, Biden va ampliar el programa dues vegades, el 2021 i el 2023.

L’estupor de De la Vega va donar pas a la ira quan va llegir els arguments amb què la secretària de Seguretat Nacional dels Estats Units, Kristi L. Noem, justificava la rescissió –per exemple, que els veneçolans ja no necessitaven la protecció del govern nord-americà perquè al seu país d’origen hi havia hagut “millores notables en diferents àmbits, entre els quals, l’economia, la salut pública i la seguretat”.

“Trump sap què passa a Veneçuela, i per tant ha de ser conscient que aquest argumentari és completament inconsistent amb la realitat”, diu. En aquest sentit, l’advocat adverteix que el canvi de postura del president tindrà conseqüències a les urnes. Molts beneficiaris del TPS tenen familiars que són ciutadans nord-americans de ple dret i que, en conseqüència, poden votar a les eleccions. Sense anar més lluny, De la Vega diu que la decisió sobre el TPS influirà en el sentit del seu vot a les eleccions de mitjan mandat, previstes per al 2026, i també en les pròximes eleccions presidencials. “Hi ha molta gent ací que es pregunta: com pot ser que nosaltres donéssim el vot a Trump i ara ens ho compensi d’aquesta manera?”.

Bellorin repassa el seu expedient d’immigració a casa seva, a Doral (fotografia: Reshma Kirpalani/The Washington Post).

Bellorin, el professor universitari que va fugir de Veneçuela l’any 2018, diu que no va voler abandonar mai el seu país natal. Li encantava ensenyar tecnologia electrònica a la universitat, i no podia imaginar-se una vida lluny de Puerto La Cruz, una ciutat portuària idíl·lica envoltada de platges. Encara que durant anys s’havia manifestat en contra del govern del país, explica que no va sentir que la seva vida perillava fins que Nicolás Maduro va arribar a la presidència i va empoderar les bandes favorables al règim perquè perseguissin l’oposició.

Bellorin va sol·licitar asil polític tan bon punt va arribar a Miami. És un procés que pot dilatar-se anys, per això el 2021 va demanar l’estatus de protecció temporal. El govern nord-americà va denegar-li la sol·licitud d’asil l’any 2023, tot al·legant que, si bé el seu testimoni era creïble, els esdeveniments que descrivia no eren “prou greus per a elevar-se a la categoria de persecució política”, segons consta en els documents judicials que comparteix amb The Washington Post.

Bellorin medita ara de contractar un advocat perquè l’ajudi amb el seu cas, i explica que escriurà una petició als representants del seu districte per demanar-los ajuda. Sigui com sigui, explica que no està segur de quines opcions li queden. Les amenaces que van empènyer-lo a fugir del seu país, diu, persisteixen. El professor obre el telèfon i repassa publicacions a les xarxes socials de companys de professió desapareguts o detinguts pel règim.

“No sé què fer”, sospira Bellorin. “Però sé que tornar a Veneçuela no és una opció.”

Dan Keating ha contribuït a aquest reportatge.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

 

Un estudi encapçalat per l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), amb la participació de l’Institut Botànic de Barcelona (IBB), ha descobert una espècie de mosca blava les larves de la qual arriben a formar part de les colònies dels tèrmits recol·lectors.

Les seves larves no només aconsegueixen de colar-se en colònies de tèrmits recol·lectors, sinó que també han desenvolupat una “màscara de tèrmit” i una olor indetectable per als seus amfitrions, enganyant-los fins al punt de rebre atencions i, possiblement, menjar.

Aquesta sorprenent troballa ha estat a l’Anti-Atlas, al sud del Marroc, on els investigadors van trobar per casualitat tres larves mai vistes dins d’un termiter. Mitjançant microscòpia electrònica, van observar que aquestes larves tenen uns tentacles que imiten a la perfecció les antenes dels tèrmits, cosa que els permet de comunicar-se amb ells sense aixecar sospites.

A més de la seva disfressa morfològica, aquestes larves han après a fabricar la mateixa olor química de la colònia que ocupen, fent impossible que els tèrmits detectin l’intrús. “És com si anessin amb un perfum personalitzat per passar desapercebudes”, explica Roger Vila, l’investigador de l’IBE que ha liderat l’estudi.

El misteri d’aquestes larves s’intensifica encara més, ja que l’equip no ha aconseguit de descobrir què mengen ni què passa quan completen el seu cicle vital, ja que totes les larves van morir abans de metamorfosar-se. “És possible que necessitin alguna cosa del termiter que no vam poder replicar al laboratori”, apunta Vila.

Amb aquest descobriment, els científics han identificat un nou cas d’evolució d’integració social. L’estudi suggereix que la nova espècie de mosca, pertanyent al gènere Rhyncomya, ha evolucionat ràpidament per aconseguir aquest estil de vida digne d’un mestre de l’espionatge.

Avui s’ha reprès el macrojudici a l’Audiència espanyola a mig centenar d’acusats per narcotràfic i emblanquiment de diners de l’anomenada operació Mito. La fiscalia hi acusa també l’advocat Gonzalo Boye, a qui demana nou anys i nou mesos de presó. Després d’una suspensió desconcertant del judici per part del president del tribunal, el magistrat Félix Guevara, ara fa dues setmanes, el judici s’ha reprès amb les declaracions dels pèrits policíacs, que han estat determinants per a desactivar una de les principals proves de càrrec contra Boye. Perquè han confirmat allò que ja indicava la prova pericial aportada per la defensa de l’advocat segons la qual les dades de geolocalització dels dispositius mòbils desmenteixen que el principal acusat, José Manuel Prado Bugallo, àlies Sito Miñanco, es reunís mai al despatx de Boye entre el febrer i el juny del 2017. 

Segons l’acusació exercida per la fiscalia, Prado Bugallo i uns altres acusats, Manuel González Rubio, i Manuel Puentes Saavedra, es van reunir al despatx de l’advocat per a preparar una estratègia per a recuperar uns diners que suposadament provenien de la droga i que van intervenir a González Rubio a l’aeroport de Madrid. Aquest empresari, client del despatx de Boye a Madrid, va demanar a l’advocat de recuperar aquells diners, prop de nou-cents mil euros, que duia a Colòmbia per a invertir per a la seva empresa de seguretat. 

Per això, va aportar uns contractes de compra-venda de lletres de canvi per a justificar l’origen dels diners. Segons la fiscalia, Boye va participar en la trama falsificant aquells documents per a emmascarar que els diners provenien del narcotràfic, i per això situava els altres acusats en unes reunions al despatx de l’advocat. Però els pèrits de la policia espanyola han hagut de reconèixer en el judici que les dades del telèfon de Prado Bugallo no el situen pas al despatx en cap data pròxima a les que indica l’acusació. 

I han reconegut també que la inactivitat de González Rubio, de qui eren els diners intervinguts,  entre el 14 i el 22 de febrer del 2017 (quan hauria d’haver-se reunit amb Boye, segons l’acusació), era compatible amb el fet que estigués fora de l’estat espanyol. I això és compatible amb una altra informació aportada per Boye en aquest judici: que, segons el registre migratori de Colòmbia, González Rubio va ser en aquest país entre el 10 i el 22 de febrer, de manera que no va poder ser present a la reunió de què parlava la fiscalia. 

I pel que fa a l’altre acusa que hauria participat en aquella reunió, Manuel Puentes Saavedra (el qui va acabar declarant voluntàriament quan era en presó preventiva per a incriminar Boye a canvi de sortir en llibertat), les dades de geolocalització del seu mòbil el situen en una “zona d’influència” a 1,8 quilòmetres del despatx de Boye, i han reconegut que no es pot pas concloure que estigués físicament al seu despatx. 

Fins ara els principals testimonis contra Boye en el judici no han reeixit a incriminar-lo en el delicte d’emblanquiment de diners del narcotràfic, i la defensa ha pogut fer valer proves importants sobre la voluntat d’incriminar-lo. 

El judici enfila ara la recta final, amb tres setmanes seguides amb sessions de dilluns a dijous, de manera que la previsió del tribunal és que, a final d’aquest mes de febrer, Félix Guevara el deixi vist per a sentència. 

Hamàs ha ajornat indefinidament l’alliberament d’ostatges previst dissabte perquè considera que l’estat d’Israel no compleix els compromisos subscrits en l’acord d’alto-el-foc.

Ho ha anunciat avui el portaveu del moviment islamista palestí, Abu Obaida, que ha acusat les autoritats israelianes de paralitzar el retorn dels desplaçats del nord de Gaza, de continuar atacant població civil i d’obstaculitzar l’entrada d’ajuda humanitària.

Israel paralitza el retorn de la població civil al nord de Gaza després d’acusar Hamàs d’incomplir part de l’acord

Alhora, Hamàs ha subratllat el compromís amb l’acord en vigor, però condiciona les accions futures al fet que Israel també el compleixi, raó per la qual no contempla efectuar cap nou alliberament d’ostatges.

Dissabte passat, va alliberar tres ostatges israelians més en el cinquè intercanvi de presoners d’ençà de l’alto-el-foc. Els ostatges eren Or Levi, Eli Sharabi i Ohad Ben Ami, tres homes de 34, 52 i 56 anys, segrestats durant els atacs del 7 d’octubre de 2023 que van desencadenar l’ofensiva israeliana contra Gaza i la guerra regional posterior. Posteriorment a aquest alliberament, el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, va prometre que les imatges dels ostatges en què apareixen amb un aspecte demacrat no quedarien sense resposta.

Avui s’ha presentat Revoltes de la Terra, un nou moviment ecologista que neix de la confluència de desenes d’organitzacions ja existents amb la voluntat de fer un pas endavant en l’àmbit de les mobilitzacions. Tal com va avançar VilaWeb, els impulsors es van trobar el 25 de gener al Prat de Llobregat per acabar de definir-ne la presentació, que finalment s’ha fet avui, després de dos anys de treballs previs.

“Des del combat contra el turisme a Mallorca als parcs eòlics de Castelló, passant per la MAT de Girona i el Pirineu que atura els Jocs Olímpics o els camps de golf de la Marina Alta. Lluitem a Ponent contra les macrogranges, al Camp de Tarragona contra l’extractivisme energètic i la condemna a ser zona de sacrifici”, reivindiquen en un manifest de presentació. “Territoris diversos que compartim una història, una tradició de lluita i una llengua. Ho fem aquí sabent-nos part i solidaritzant-nos amb les lluites de tot arreu”, afegeixen.

La voluntat de Revoltes per la Terra és superar alguns dels problemes recurrents de les organitzacions ecologistes, com ara, l’atomització en moltes lluites locals i petites, que sovint tendien a articular-se en l’àmbit jurídic, amb recursos per a mirar d’aturar projectes perjudicials per al medi. En canvi, es vol fer convergir aquestes lluites locals en un moviment ampli i amb molta potència comunicativa per a aconseguir sumar adhesions.

“Ens organitzem prenent com a referència l’articulació històrica de lluites col·lectives que, aquí i arreu, han confrontat i confronten les arrels, els impactes i les conseqüències del mal entès ‘progrés del nord global'”, diu també el manifest. El text també avança quins seran els seus objectius: “Volem acabar amb la destrucció sistemàtica de la vida, amb les indústries ecocides i l’artificialització de la terra.” Revoltes de la terra neix sota la inspiració de referents de desobediència civil com els Alçaments de la Terra (Soulèvements de la Terre, en l’original en francès), un moviment ecologista aparegut el 2021 a l’estat francès que combina les protestes festives en què participen infants i gent gran amb accions de sabotatge per a inutilitzar maquinària per a infrastructures contra el medi, que causen pèrdues de milions d’euros.

De fet, al manifest diuen que el moviment no es limitarà a un únic tipus de mobilització, sinó que serà permeable i amb múltiples expressions. “En complicitat amb aquesta resistència teixim estratègies diverses i complementàries: investigació i denúncia, ocupacions, organització d’espais de trobada, blocatges físics, desmantellaments”, diuen. També promouran la creació “d’infrastructures populars, tant de resistència com d’alternativa al desenvolupisme”, tot cercant “una rereguarda de cures que garanteixi el benestar de totes i la participació de col·lectius massa sovint menystinguts”.

“La situació requereix actuar d’una vegada, aquí i ara. Som Revoltes de la Terra, som la terra que es revolta”, acaben.

El govern espanyol regularitzarà 25.000 migrants perquè tinguin accés als ajuts per la gota freda, que va matar 227 persones el passat 29 d’octubre, segons que ha avançat El País. La mesura s’aprovarà demà al consell de ministres espanyol i forma part del paquet d’ajuts en què també s’inclouen pròrrogues i la concessió de permisos dels immigrants que vivien o treballaven en la zona afectada, segons que explica el mateix diari –una mesura que, fins ara, només beneficiava els que es trobaven en situació regular. La regularització, que concedirà permisos de residència i feina d’un any als afectats i als seus familiars propers, beneficiarà 25.000 persones. Les mesures s’haurien d’haver aprovat a final d’any, però hi havia ministeris que hi estaven en contra, i finalment, gràcies a la pressió dels sindicats, ha prosperat.

De fet, en un reportatge a VilaWeb a final de novembre, alguns testimonis denunciaven un tracte “racista i colonial” i, en definitiva, una discriminació institucional. Finalment, es donarà una autorització de residència “per circumstàncies excepcionals sobrevingudes” que podran sol·licitar els estrangers empadronats o que ja tinguin hora per a fer-ho en alguns dels municipis afectats d’ençà del 29 d’octubre, uns seixanta-nou en total, especialment de les comarques de la Plana d’Utiel-Requena, la Foia de Bunyol, els Serrans, el Camp de Túria, l’Horta Sud, la Ribera Alta i la Ribera Baixa.

També podran optar per a sol·licitar aquests ajuts els cònjuges, els fills menors d’edat del sol·licitant o de la parella i els fills adults amb alguna discapacitat que en limiti l’autonomia. En el cas dels familiars estrangers de víctimes mortals per la gota freda, l’autorització tindrà una vigència de cinc anys.

D’aquesta manera, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions d’Espanya, que dirigeix Elma Saiz, vol donar una solució als ciutadans estrangers que no han pogut renovar el seu permís de residència i treball a conseqüència de les inundacions. “Estem estudiant des de l’absolut rigor jurídic amb moltíssima sensibilitat i aviat donarem a conèixer les mesures que adoptarem, però sempre des de la seguretat jurídica”, va avançar la ministra Saiz el 29 de gener després de participar en el ple del Consell Econòmic i Social (CES).

Segons entitats socials del País Valencià, actualment, tant les ajudes del govern espanyol com les de la Generalitat exigeixen disposar de DNI o NIE, a més d’altres requisits –com un contracte de treball o de lloguer, o compte bancari–, que “exclouen aproximadament a 40.000 veïns de les zones afectades que es troben en situació administrativa irregular, un dels col·lectius amb major desprotecció social”.

La drag queen Jèssica Pulla ha rebut el premi Martí Gasull i Roig a la innovació, un guardó que rebrà el 25 de febrer al Teatre Poliorama de Barcelona, en una gala que durà per lema ‘Teixim una terra de mots infinits’. La Plataforma per la Llengua ha explicat que el premi a la innovació tenia una dotació econòmica de dos mil euros i que volia reconèixer la tasca d’aquesta transformista, que contribueix a normalitzar el català a les xarxes socials i en els referents del col·lectiu LGBT.

Jessica Pulla: “Sóc la nova Marta Ferrusola amb cames de Laura Borràs, però jo no sóc corrupta”

Nascuda a Valls l’any 1998, Jèssica Pulla és interpretada per l’actor Joan Gabàs, que es va formar a l’Aula Municipal de Teatre de Lleida. Amb les actuacions en directe i  les publicacions a les xarxes socials, la drag queen ofereix un imaginari cultural en català a partir d’icones musicals i televisives, entre les quals, les cantants Núria Feliu, Guillermina Motta, les Teresines, la periodista Helena Garcia Melero, el musical Mar i cel, de Dagoll Dagom, o el Tomàtic del Club Súper 3.

Amb gairebé cinc mil seguidors a Instagram i més de mil tres-cents a TikTok, Pulla és una transformista pionera en el drag en català que anima les transformistes catalanoparlants a fer els espectacles en la seva llengua. Tot i l’excepcionalitat dels espectacles drag en català, Pulla reivindica algunes precedents: sobretot les drags valencianes, especialment Choriza May, Ferrxn i Pam Demia. Al seu torn, Pulla també comença a generar tendència i ja té drags que s’hi inspiren com per exemple, la urgellenca Ofèlia Drags. Per al jurat del premi a la innovació, cal enfortir la presència del català a les diverses realitats de la societat catalana i és especialment important fer-lo créixer en els espais de lleure. En aquest sentit, el premi a Jèssica Pulla “ha de servir per visibilitzar artistes com ella i per reivindicar que el català es pot fer servir en tots els àmbits”.

Enguany, el jurat ha estat format per la dirigent del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya Carla Andreu, la periodista Mariola Dinarès, la cantant Natàlia Pons, la periodista Laia Servera, l’humorista Fran Tudela, Cabrafotuda, i el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder.

L’església barroca de Sant Sever de Barcelona ha reobert oficialment avui, després de cinc anys de restauració. Construït entre el 1699 i el 1704 al cor del Gòtic, és un temple molt singular perquè va sobreviure de manera excepcional “a episodis revolucionaris i bèl·lics com cap altre conjunt del barroc barceloní”, segons que recull l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Durant la guerra del 1936-1939, va quedar sota la protecció dels Mossos d’Esquadra, ja que es troba just al costat de la Catedral i del Palau de la Generalitat. La feina per a rescatar l’església de la situació de deteriorament en què es trobava han costat 1.921.000 euros, la majoria aportats per la Catedral de Barcelona i dos-cents mil euros pel Departament de Cultura.

“És pràcticament el (conjunt) barroc més important que queda a Barcelona”, ha recalcat Santiago Bueno, degà de la Catedral de Barcelona, abans de l’acte oficial per inaugurar la restauració de l’església, que va ser obra de l’arquitecte Jaume Arnaudies i continuada pel seu successor, Joan Fiter. En aquest temple, les arts s’integren “en un tot en pro de la teatralitat i l’ostentació característiques del Barroc”, destaquen des de Departament de Cultura, en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El ‘gran teatre del món’ que propugnava el Barroc.

Les autoritats que han participat en l’acte, entre les quals el batlle de la ciutat, Jaume Collboni, han coincidit a destacar la “joia del barroc” que representa aquest temple. “És un dels símbols del patrimoni barroc català”, ha afirmat la consellera de Cultura, Sònia Hernández, que ha intervingut per part de la Generalitat juntament amb el titular de Justícia, Ramon Espadaler. Aquesta església situada al carrer de Sant Sever, just darrere el Palau de la Generalitat, va quedar a recer dels aldarulls a la ciutat del segle XX. Durant la Guerra Civil, va ser una de les quatre esglésies de Ciutat Vella que no va cremar.

“Quan comença la Guerra Civil i la situació queda descontrolada, la Generalitat veu que no pot protegir-ho tot i decideix protegir la part que pensen que és més important i més significativa, la Catedral. Com que aquest temple està al costat i també de la mateixa Generalitat, va entrar dins aquest conjunt protegit”, ha assenyalat Bueno. Ara bé, l’església s’ha hagut de tancar en els darrers anys pel mal estat de la coberta i diversos elements arquitectònics afectats per la contaminació i una plaga de tèrmits. Feia pràcticament un segle que no s’hi feia cap intervenció i s’havia anat deteriorant fins al punt que el seu estat era “impresentable”, ha reconegut Bueno, que ha recordat que les humitats pujaven per les parets, el guix saltava i la il·luminació també estava en molt mal estat.

Durant aquests cinc anys, una cinquantena de professionals han treballat en la restauració per retornar l’esplendor al temple en una de les intervencions més importants en la recuperació del patrimoni cultural de Catalunya. Les obres havien començat el 2019 i després de la interrupció per la covid-19, a finals del 2020 es va reprendre la primera fase, centrada a consolidar l’edifici contigu, la façana principal i la coberta. En la segona fase, s’ha restaurat l’interior del temple. Un dels treballs més destacats ha estat la restauració del retaule major, ple de pols i humitats amb despreniment de la pintura. L’equip de conservació va constatar que tot el conjunt havia estat repintat. Amb una tècnica delicada i complexa, s’han retornat els colors més vius i les línies més fines a les imatges de Sant Sever i la Mare de Déu.

“Quan retires la pols i la brutícia, veiem que a sota hi ha una zona repintada i això és el més delicat: com treure aquesta capa sense malmetre la inferior, a la vegada que vas recuperant la policromia original, que és riquíssima”, ha explicat la conservadora de la Catedral de Barcelona, Ana Ordóñez. En aquesta fase també es va descobrir a la sota coberta de l’església un conjunt de bigues de fusta amb restes de policromia que podrien datar-se del segle XIV. Es van utilitzar al segle XIX per reparar part de l’estructura.

També s’ha intervingut en les claus volta del sostre i les tribunes de fusta amb plata colrada de l’escultor Jeroni Escarabatxeres, així com en els esgrafiats de la façana interior d’aquest mateix autor. També s’ha restaurat el moble de l’orgue de Josep Boscà (1721) i s’han renovat el parquet i la instal·lació elèctrica.   “És una església molt petiteta, al voltant de dos-cents metres quadrats, però pel mestratge dels que la van construir, amb unes proporcions boníssimes, juntament amb els esgrafiats i el fulgurant retaule de Pere Costa, envoltat de pintures d’Antoni Viladomat, és un lloc gairebé màgic, on perds la sensació de les dimensions”, ha ressaltat l’arquitecte responsable de la restauració, Joan Claudi Minguell.

L’església tindrà jornades de portes obertes els dies 11, 13 i 15 de febrer perquè els ciutadans que vulguin puguin conèixer-la o retrobar-s’hi. La idea és recuperar-hi els casaments i altres celebracions.

El jutjat penal 3 de Vilanova i la Geltrú (Garraf) ha presentat una qüestió pre-judicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per a determinar si la llei d’amnistia aprovada el juny de 2024 és compatible amb el dret comunitari.

La petició sorgeix arran del cas d’un home acusat de desobediència per haver-se  negat a retirar un llaç groc mentre exercia de vocal en una mesa electoral durant les eleccions generals de novembre de 2019.

Segons la resolució judicial, a la qual ha tingut accés VilaWeb, el magistrat, Javier Alonso, posa en dubte la compatibilitat de la llei d’amnistia amb els principis d’igualtat i no-discriminació establerts en el dret europeu. Concretament, es qüestiona si aquesta norma afavoreix exclusivament determinats actes amb motivacions ideològiques vinculades al procés independentista català, excloent altres situacions similars amb motivacions diferents.

En la resolució, el jutge assenyala que el Ministeri Fiscal espanyol, en les seves al·legacions, va argumentar que el dret de la Unió Europea no preveu mecanismes d’amnistia i que la norma aprovada pel congrés espanyol no contravé la legislació comunitària. Tot i això, el jutge considera que la llei podria ser discriminatòria i contrariar principis fonamentals com la separació de poders i la prohibició de l’abús de dret.

Nou preguntes dirigides al TJUE

La qüestió pre-judicial planteja nou preguntes al TJUE, centrades en l’impacte de la llei d’amnistia sobre la igualtat davant la llei, la seva justificació en termes d’interès general i la seva relació amb acords polítics previs per assegurar suports parlamentaris.

Entre les preguntes, el jutge demana si aquesta norma vulnera els principis d’igualtat i no discriminació en limitar l’amnistia a actes comesos amb una intenció ideològica concreta, excloent d’altres persones en situacions similars. També es qüestiona si és legítim justificar aquest tracte diferenciat amb conceptes genèrics com “interès general”, “convivència” o “progrés”.

El jutge també demana si una llei d’amnistia pot ser compatible amb el dret de la UE si el seu objectiu principal és assegurar el suport parlamentari necessari per a la investidura d’un candidat. En aquest sentit, es pregunta si és acceptable que partits polítics que en poden resultar beneficiats hagin participat en la seva aprovació, la qual cosa podria constituir una forma d’autoamnistia.

D’altra banda, es posa en dubte la legalitat de la norma des de la perspectiva de la separació de poders. El jutge assenyala que la constitució espanyola prohibeix els indults generals i es qüestiona si la llei podria estar erosionant l’estat de dret en absència d’una habilitació constitucional explícita.

Finalment, es planteja si l’amnistia vulnera els valors de justícia i la prohibició de l’abús de dret, especialment si es considera que ha estat promoguda en un context de pactes polítics per obtenir avantatges electorals i personals. Per tot això, el jutjat demana al TJUE que avaluï si aquesta norma s’ajusta als fonaments jurídics de la Unió Europea.

Amb la remissió de la qüestió pre-judicial, el procés judicial queda suspès fins que el TJUE es pronunciï sobre aquestes qüestions. Aquesta decisió podria tenir un gran impacte en l’aplicació de la llei d’amnistia i obrir la porta a una revisió més àmplia de la seva constitucionalitat i conformitat amb el dret europeu.

El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana publica avui l’ordre que regula les dates i el procediment de la consulta sobre la llengua base als centres educatius valencians. El diputat responsable de Compromís, responsable de temes d’educació, Gerard Fullana, ha reiterat que la consulta no té res a veure amb la llibertat educativa. Ha dit també que una de les conseqüències d’aquesta consulta serà que una bona part de l’alumnat quede exonerat d’aprendre una de les llengües oficials, que seran, diu, les famílies que trien l’ensenyament en català.

La conselleria d’educació havia planejat de fer la consulta el mes de novembre passat, però les conseqüències dramàtiques de la gota freda van obligar a ajornar-la. Amb tot, el conseller ha persistit en la necessitat d’aplicar la llei anomenada de llibertat educativa, i Rovira preveia de fer-la a finals de gener. Finalment, serà a finals de febrer, “Aquesta ordre s’ha tret a correcuita, es votarà la primera setmana de març i això dificultarà molt la matrícula als centres educatius. El que es pretén és que es parle d’una altra cosa, que no es parle de les responsabilitats de gestió de la gota freda, i que no es parle de l’incompliment de la sentència del TSJCV que obliga la conselleria a incorporar 1.900 docents als centres”, ha dit Fullana, que ha acusat el conseller José Antonio Rovira de despistar amb una batalla lingüística al cor de l’educació.

La comunitat educativa, en pau de guerra contra la consulta per la llengua

Una agenda d’ultradreta

El responsable d’educació del PSPV, José Luís Lorenz ha qualificat la llei ideològicament ultraconservadora. “La consulta és un atac contra la llengua que identifica el poble valencià. El govern de Carlos Mazón no governa ara amb la ultradreta, però aplica una agenda d’ultradreta atacant el valencià”

Lorenz coincideix amb Fulla a dir que el resultat de l’aplicació de la llei serà que els infants no tindran competència lingüística en les dues llengües oficials. “Els directors ens han transmès que a l’hora de fer els grups, els criteris pedagògics ja no es poden tenir en compte perquè ara primarà l’elecció d’una llengua per damunt de l’elecció pedagògica”, ha dit.

La Comissió Europea ha avisat el president dels Estats Units, Donald Trump, que no hi ha cap justificació per a imposar aranzels a les exportacions d’acer i alumini de la Unió Europea, i ha dit que respondrà a qualsevol mesura “injustificada” que pugui perjudicar els interessos europeus. És la primera reacció de Brussel·les a l’anunci de Trump d’ahir, en què va expressar la seva intenció de gravar amb un 25% totes les importacions d’acer i alumini als Estats Units. Tot i això, la Comissió Europea matisa que no ha rebut cap notificació oficial que confirmi que la producció de la UE serà penalitzada.

“No respondrem a anuncis generals sense detalls ni aclariments per escrit. La Unió Europea no veu cap justificació per a la imposició d’aranzels sobre les seves exportacions”, ha indicat l’executiu comunitari en un comunicat.

El govern francès assegura que la UE respondrà als aranzels que imposi Trump

El text també subratlla que la UE actuarà per a protegir els interessos de les empreses, els treballadors i els consumidors europeus davant qualsevol mesura arbitrària. A més, recalca que la imposició d’aranzels seria il·legal i econòmicament contraproduent, especialment tenint en compte les cadenes de producció profundament integrades entre la UE i els Estats Units a través del comerç i la inversió transatlàntics.

La Comissió Europea, que representa els vint-i-set en matèria comercial, recorda que els aranzels són, essencialment, impostos i que, si els imposa, l’administració de Trump gravarà els seus propis ciutadans, encareix els costos per a les empreses i alimenta la inflació. Finalment, l’executiu comunitari alerta que els aranzels generen incertesa econòmica i pertorben l’eficiència i la integració dels mercats globals.

La Generalitat de Catalunya invertirà 150 milions d’euros en la instal·lació de 9.000 punts de recàrrega per a vehicles elèctrics fins al 2030. A més, l’Institut Català de Finances (ICF) habilitarà préstecs per valor de 440 milions d’euros en condicions favorables perquè autònoms, microempreses i pimes puguin adquirir cotxes o furgonetes elèctrics.

Aquestes mesures formen part del pla d’impuls del vehicle elèctric per al període 2025-2030, que el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha presentat avui a Ca l’Alier, a Barcelona. El full de ruta busca donar un impuls als vehicles electrificats, incloent-hi tant els elèctrics purs com els híbrids endollables. “A partir d’avui trepitgem l’accelerador de la mobilitat elèctrica”, ha dit Illa.

El govern es proposa mobilitzar 1.400 milions d’euros en aquest període, combinant recursos públics i privats. Tot i això, no ha concretat quina part aportaran les administracions ni com es distribuiran aquests diners entre inversions i ajudes.  Actualment, Catalunya té uns 9.000 punts de recàrrega d’accés públic, el 20% del total de l’estat espanyol. L’objectiu és duplicar aquesta xifra abans del 2030 i accelerar el desplegament d’estacions de càrrega ràpida i ultraràpida. L’empresa pública Energètica assumirà aquesta tasca i preveu que uns 5.000 punts donin servei a la flota de vehicles de la Generalitat, mentre que els 4.000 restants s’instal·laran en edificis públics i podran ser utilitzats tant per treballadors públics com per ciutadans.

A més, el govern analitzarà la xarxa viària per detectar mancances en la infraestructura de recàrrega i estudia instal·lar carregadors per a autobusos elèctrics. Segons els seus càlculs, per complir els objectius de la Unió Europea, Catalunya necessitaria 45.000 punts de recàrrega el 2030, cinc vegades més que ara.

Préstecs i subvencions per fomentar el vehicle elèctric

A partir del 2026, l’ICF posarà en marxa una línia de préstecs per valor de 200 milions d’euros en condicions favorables perquè autònoms i microempreses puguin comprar vehicles elèctrics de fins a 60.000 euros, amb un termini de devolució de sis anys.

A més, destinarà 240 milions a una altra línia de préstecs amb interessos més baixos que els del mercat per a empreses que vulguin renovar les seves flotes amb vehicles elèctrics. També s’atorgaran subvencions directes per a la compra de vehicles i la instal·lació de punts de recàrrega, inclosos els de particulars.

150.000 vehicles i 30.000 motocicletes en cinc anys

El govern aspira a matricular 150.000 vehicles elèctrics i 30.000 motocicletes elèctriques en els pròxims cinc anys, un increment notable respecte dels 83.000 vehicles d’aquest tipus que actualment hi ha a Catalunya, on circulen 5,7 milions de vehicles en total.

Actualment, els cotxes elèctrics representen el 14,3% de les matriculacions a Catalunya, per sobre de la mitjana espanyola però lluny del 40% que fixa la UE com a objectiu per al 2030. Per això, el govern es proposa “triplicar el ritme de penetració del vehicle elèctric” per acostar-se a la mitjana europea.

El sector de l’automoció és clau a Catalunya, que concentra el 22% de les empreses del sector de l’estat espanyol i té la planta més gran del país, la de Seat a Martorell. Per això, el govern veu imprescindible impulsar el vehicle elèctric, tenint en compte que el transport genera un 32% de les emissions contaminants a Catalunya.

Segons Illa, l’expansió del vehicle elèctric comportarà “ciutats més amables i menys contaminades, més salut i menys malalties”, a més de reduir la dependència energètica d’Europa.

90% de la flota de la Generalitat electrificada

El pla preveu que el 90% de la flota de vehicles de la Generalitat sigui elèctrica o híbrida endollable en quatre anys. També es vol limitar gradualment la circulació de motocicletes de combustió.

A banda d’aquestes mesures, el govern està pendent del nou pla Moves i estudia implementar incentius fiscals per a la compra de vehicles elèctrics, tot i que encara no ha concretat quins serien.

El ministre d’Afers estrangers francès, Jean-Noël Barrot, ha assegurat que la Unió Europea (UE) respondrà a qualsevol aranzel que imposi el president dels Estats Units, Donald Trump, que ha anunciat un aranzel del 25% als productes d’acer i alumini. “No hem de tenir cap dubte a l’hora de defensar els nostres interessos”, ha dit en una entrevista al canal TF1, i ha alertat del risc d’un conflicte comercial amb el bloc europeu, que diu que no interessa a ningú.

Barrot ha dit que les mesures anunciades per Trump no són cap sorpresa, perquè diu que és el mateix patró de comportament del primer mandat. “És el mateix que va fer Trump el 2018. Aleshores vam respondre i ara hem de respondre de nou”, ha dit. En tot cas, ha remarcat que definir els sectors que seran objecte de represàlies correspon a la Comissió Europea. “Ens ha assegurat que estava preparada per dissenyar aquestes mesures quan arribés el moment, i aquest moment ha arribat”, ha conclòs.

Trump va precisar ahir que l’aranzel del 25% sobre l’acer i l’alumini importats als Estats Units s’aplicarà “a tothom”. “Qualsevol acer que entri als Estats Units haurà de pagar un 25% d’aranzel. També l’alumini. 25% per a tots dos”, va dir. A més, va avançar que podria augmentar encara més els aranzels en resposta a possibles represàlies d’altres països, i que demà o dimecres concretaria aquesta decisió. També va avisar que podria gravar la importació de semiconductors, productes farmacèutics, petroli i gas.

El primer de febrer, Trump ja va anunciar aranzels del 10% sobre els productes xinesos i del 25% per al Canadà i Mèxic. No obstant això, en aquests dos últims casos ha suspès temporalment l’aplicació durant un mes després d’arribar a acords per al desplegament de forces de seguretat a la frontera.

El cantant Kendrick Lamar va protagonitzar la cèlebre actuació musical que es fa en el descans de la final Super Bowl, que va enfrontar els Kansas City Chiefs i els Philadelphia Eagles al Caesars Superdome de Nova Orleans, als Estats Units. Gran part de l’actuació es feia amb un cotxe negre al fons i, en un moment donat, un dels ballarins va sortir del paper i s’hi va enfilar mostrant les banderes de Palestina i del Sudan. Ràpidament, va ser empaitat per realitzadors i treballadors de seguretat i l’home no va sortir per televisió, però els assistents a l’estadi ho van enregistrar i ho han difós a les xarxes socials.

A man performing during the Kendrick Lamar halftime concert at #SuperBowl LIX unfurled a Palestinian flag and was chased off stage and finally tackled and removed by security. #SBLIX #Palestine pic.twitter.com/sU8jl1eyE3

— Diya TV (@DiyaTV) February 10, 2025

Earlier part of the Kendrick Lamar performance before the guy with the “Gaza Sudan” flag was tackled. #SuperBowlLIX pic.twitter.com/5hminT505S

— Stephen Espinoza (@StephenEspinoza) February 10, 2025

La Super Bowl és la final anual de la NFL entre el campió de l’AFC i el campió de la NFC, i se celebra cada any des del 1967. El guanyador d’enguany han estat els Philadelphia Eagles, que han impedit que els Kansas City Chiefs puguin revalidar el títol.

El conseller d’Educació, José Antonio Rovira, ha signat l’ordre de convocatòria de la consulta per la llengua de l’educació a les aules valencianes. Segons que s’estableix, la votació es farà entre el 25 de febrer a partir de les 9.00 fins al 4 de març a les 14.00. El decret també marca altres dates claus per a la votació: el 17 de febrer (dilluns vinent) es publicarà el cens provisional, i s’hi podran fer reclamacions fins al 21 de febrer. El cens definitiu es podrà publicar fins al 24 de febrer, el dia abans de l’inici de la consulta.

La comunitat educativa, en peu de guerra contra la consulta per la llengua

La consulta té per objectiu que les famílies dels alumnes trien la llengua vehicular en què volen que els seus fills rebin l’ensenyament. És a dir, permet que els pares decideixin si les classes es fan en català o en castellà. Aquesta mesura forma part de la llei de “llibertat educativa”, impulsada pel govern del PP amb el suport de Vox, i suposa un canvi substancial respecte al model de plurilingüisme anterior, que garantia un mínim d’ensenyament en català per a tots els alumnes. Amb la nova llei, si una majoria de famílies opta pel castellà, aquest pot esdevenir la llengua predominant a les aules, reduint encara més la presència del català a l’ensenyament i posant en risc la immersió lingüística.

Els sindicats, les entitats de defensa de la llengua i la major part de la comunitat educativa critiquen que la consulta parteix d’una premissa errònia, ja que presenta el català i el castellà com a opcions equivalents, ignorant la situació de minorització del català. A més, alerten que la consulta pot fragmentar encara més el sistema educatiu, creant aules separades per llengua i debilitant la cohesió social.

Naix Famílies pel Valencià per lluitar contra la llei Rovira

Gran indignació

El procés de la consulta per la llengua s’ha desenvolupat enmig d’un clima de forta oposició per part de la comunitat educativa, que denuncia la manca de diàleg i la imposició unilateral d’una mesura que consideren innecessària i perjudicial per a l’ensenyament en català. El conseller Rovira va obrir el tràmit d’audiència pública en ple període de vacances de Nadal, cosa que es va veure com un intent evident de minimitzar la capacitat de resposta. Tot i això, es van presentar 4.145 al·legacions, de les quals 4.111 exigien la retirada de la consulta. La conselleria, però, les ha desestimades en bloc i ha continuat amb el procediment, al·legant que és una obligació legal derivada de la Llei 1/2024.

Aquest menysteniment de les demandes del sector educatiu ha generat una indignació creixent. Els sindicats, les associacions de famílies i les entitats en defensa del català han denunciat que el govern valencià ha convertit la consulta en un pur tràmit administratiu, sense cap voluntat d’atendre les crítiques ni de modificar l’ordre que la regula. A més, alerten de les dificultats logístiques que suposarà la seva aplicació, especialment per als centres afectats per la gota freda, que encara lluiten per reprendre la normalitat després dels estralls causats per les inundacions.

Núria Cerveró: “Els xiquets no entenen per què no poden estudiar en valencià”

Davant d’aquesta situació, la mobilització de la comunitat educativa no s’atura. Escola Valenciana, l’STEPV i altres col·lectius ja han anunciat noves accions per a les pròximes setmanes, incloent-hi assemblees informatives, concentracions i possibles mobilitzacions de més envergadura, com manifestacions i vagues. La seva crida és clara: denunciar la instrumentalització política de l’ensenyament i defensar el català com a llengua vehicular de l’escola pública valenciana.

El president de l’Equador, Daniel Noboa, i la candidata del Moviment Revolució Ciutadana, Luisa González, disputaran la segona volta de les eleccions presidencials, prevista per al 13 d’abril, després d’un resultat molt ajustat en la primera volta. Amb el 90,44% escrutat, Noboa té el 44,33% dels vots i González el 43,85%, segons el Consell Nacional Electoral (CNE).

La presidenta del CNE, Diana Atamaint, ha explicat en una conferència de premsa que, si es manté aquesta tendència, els equatorians hauran de tornar a les urnes, perquè cap dels dos candidats no ha superat el 50% necessari per a guanyar en primera volta. La participació ha estat del 83,38%.

Mentre que Noboa encara no s’ha pronunciat, González s’ha adreçat als seus simpatitzants, acompanyada del candidat a la vice-presidència, Diego Borja, i ha destacat que han “trencat la votació històrica” del moviment correista en els darrers deu anys. Ha afirmat que és “un triomf dels equatorians” i ha anticipat que, malgrat l’empat tècnic, la seva candidatura continuarà creixent en vots, mentre que la de Noboa anirà a la baixa, perquè encara queden urnes per comptar en bastions correistes.

González ha fet una crida a la resta de forces polítiques per a construir un programa de govern que beneficiï tota la població, però només ha mencionat el líder indígena Leónidas Iza, a qui ha felicitat pels bons resultats obtinguts. Iza, que ha quedat tercer amb el 5,21% dels vots, ha denunciat que el govern ha afavorit Noboa i ha gastat més de 130 milions de dòlars en el procés electoral: “Qui pot competir amb aquesta maquinària electoral i amb recursos de l’estat?”, ha dit. La quarta posició ha estat per a l’activista mediambiental Andrea González, amb el 2,7% dels vots.

Noboa, hereu d’una de les famílies més riques de l’Equador, es va convertir l’octubre del 2023 en el president més jove de la història del país després de la caiguda de Guillermo Lasso, que va deixar el càrrec arran d’acusacions de corrupció. El mandat de Noboa, per tant, serà de menys d’un any i mig.

Amb les sigles d’ADN, Noboa ha governat en un context de creixent violència de grups armats, fet que el va portar a decretar l’estat d’emergència ara fa un any, després que membres d’aquests grups assaltessin una cadena de televisió en directe. L’Equador, considerat fa uns anys un dels països més segurs de l’Amèrica del Sud, és ara el més violent.

Paral·lelament a les eleccions presidencials, s’han celebrat eleccions a l’Assemblea Nacional, el parlament unicameral, que ara tindrà 151 diputats. En els darrers anys, els partits afins a l’ex-president Rafael Correa (2007-2017) han tingut una presència predominant, fet que ha dificultat la governabilitat i ha agreujat la inestabilitat política del país.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat que imposarà aranzels del 25% a les exportacions d’acer i alumini provinents de qualsevol país. En declaracions als periodistes a bord de l’Air Force One, recollides per la premsa dels EUA, Trump ha afirmat que també aplicarà aranzels recíprocs a tots els països que en posin a les vendes nord-americanes.

El govern francès assegura que la UE respondrà als aranzels que imposi Trump

“És molt simple: si ells ens cobren, nosaltres els cobrarem”, ha dit el president dels EUA. Trump s’ha queixat reiteradament que la Unió Europea aplica aranzels més alts als cotxes nord-americans que no pas els que els EUA cobren als europeus.

Es preveu que els nous aranzels a l’acer i l’alumini s’aprovin avui mateix.

El candidat de la Unió Demòcrata Cristiana/Unió Social Cristiana (CDU/CSU) alemanya, Friedrich Merz, ha assegurat durant el primer debat televisat per a les eleccions que “hi ha un món de distància” entre el seu partit i l’extrema dreta d’Alternativa per Alemanya (AfD). La migració ha centrat gran part del debat, i el seu contrincant, l’actual canceller socialdemòcrata Olaf Scholz, ha destacat que el seu govern ha augmentat les deportacions un 70%. Les eleccions alemanyes es faran d’ací a dues setmanes, el 23 de febrer.

“Hi ha un món de distància entre nosaltres. No hi ha similituds entre l’AfD i la CDU/CSU. (…) No hi haurà cap coalició. No ho farem”, ha promès Merz. Scholz l’ha acusat d’”d’haver incomplert la seva paraula” i de “trencar el tabú” arran de la votació d’una moció sobre la reforma migratòria presentada pel seu partit i aprovada amb el suport de l’AfD, cosa que ha desfermat protestes a tot el país. Per això, ha posat en dubte que Merz, que encapçala les enquestes amb prop del 30% de suport, estigui disposat a refusar els vots de l’AfD per a formar govern si els necessita.

Merkel critica el seu successor a la CDU per haver trencat la promesa de no dependre de l’extrema dreta

El socialdemòcrata també ha criticat la proposta de Merz de rebutjar migrants a les fronteres. Això, ha dit, “contradiu la legislació europea” i és contrària als interessos alemanys, perquè diu que provocaria una crisi a Europa si els països veïns es neguessin a acollir els sol·licitants d’asil rebutjats.

Malgrat això, Scholz –que ha vist com el SPD cau en les enquestes fins a prop del 18%– ha defensat que mantindrà la seva “línia dura” en migració i ha reivindicat que Alemanya “mai no ha tingut lleis més dures” en aquest àmbit. “Hem augmentat les deportacions un 70% des que vaig esdevenir canceller”, ha insistit. Merz, per contra, l’ha acusat de permetre l’entrada de “més de dos milions” d’estrangers en situació irregular durant el seu mandat. “Vostè no viu en aquest món. El que està dient aquí és un conte de fades”, li ha etzibat en un intercanvi acalorat sobre les deportacions.

La crisi econòmica, altre eix del debat

L’altre gran tema del debat i de la campanya electoral ha estat l’economia, atès que Alemanya encadena dos anys consecutius de recessió. Merz ha acusat Scholz d’estar allunyat de la realitat econòmica: “Em sorprèn la percepció que té del nostre país”, ha dit, després que el socialdemòcrata negués que Alemanya pateixi una desindustrialització. “Això no té res a veure amb la realitat, sincerament, senyor Scholz”, ha afegit, i ha denunciat que Alemanya ha viscut una onada d’insolvències sense precedents, amb “50.000 empreses fallides” durant el govern del canceller, “gairebé la meitat l’any passat”.

Scholz ha admès que “passa alguna cosa” i que cal actuar, però ha destacat que l’ocupació ha crescut i que Alemanya registra la segona taxa de desocupació més baixa dels països industrialitzats del G7.

Tots dos candidats han parlat també de la possible imposició d’aranzels als productes europeus per part del president dels Estats Units, Donald Trump. Scholz ha dit que la Unió Europea pot “actuar en una hora” si Trump aplica aquesta mesura, —”no ens enganyem. El que diu el president nord-americà és el que realment vol dir”, ha avisat— i Merz ha reclamat una estratègia europea conjunta perquè els vint-i-set estats europeus responguin en bloc davant un Trump a qui ha definit com a “previsiblement imprevisible”.

Ahir mateix, Trump va anunciar que imposarà aranzels del 25% sobre l’acer i l’alumini importats als Estats Units a partir d’aquest d’avui, una mesura que s’aplicarà “a tots els països sense excepció”, segons ha declarat des de l’Air Force One a la premsa nord-americana.

Avui, 10 de febrer de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

—Arnaldo Otegi: “Fa massa anys que els ‘abertzales’ estem en un joc de suma zero entre nosaltres”
—Els pagesos desconvoquen les mobilitzacions de demà després d’un acord amb el govern
—L’Alguer, la balisa geopolítica dels Països Catalans | Editorial de Vicent Partal
—Joan Romero: “Si en un cas com aquest no és possible d’imaginar formes de cooperació, què més ha de passar?”
—Hortunas, la pedania de Requena on el riu Magre va devorar cases senceres
—50 estats o 124? La victòria de Trump torna a posar de moda la secessió als Estats Units
—Mentre l’Índia i el Paquistan es disputen la propietat del basmati, hi ha qui tem per la supervivència d’aquesta varietat
—El moviment per l’habitatge fa un pas endavant: neix la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya
—Sarajevo, l’art i la resistència ciutadana sota el setge
—Nova beca per a fer una mena d’Erasmus entre universitats dels Països Catalans
—Camilla Lackberg: “La majoria de les dones internes a la presó hi són perquè han tingut una mala experiència amb els homes”
—Resposta a Josep Costa | Mail obert de Julià de Jòdar

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona: 

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui: 

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

[Actualització: El Gremi de la Pagesia ha arribat a un acord amb el govern i ha desconvocat els talls de carreteres. No obstant això, faran concentracions i assemblees arreu de Catalunya per a debatre l’acord a què han arribat.]

Revolta Pagesa, ara amb el nom de Gremi de la Pagesia Catalana, ha desconvocat els talls de carreteres que havia programat per a demà, arran de l’acord a què ha arribat amb el govern. Així i tot, es concentraran als punts on havien de fer els talls i hi faran assemblees per a debatre l’acord.

Els pagesos, després d’haver-se reunit amb el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, i més responsables del Departament, hi han arribat a un acord de mínims. S’han aprovat un total de dinou de les mesures que reclamaven els pagesos. Aquests darrers dies, s’havien intensificat les reunions amb el govern.

Justament avui, el govern havia promès de simplificar els tràmits administratius agraris. Aquesta reducció de la burocràcia era una de les principals reivindicacions dels pagesos i ramaders.

Els pagesos tornen a sortir al carrer: “El nostre dia a dia continua essent caòtic”

On es concentraran els pagesos aquest dilluns?

Els pagesos es concentraran i faran assemblees on havien de fer els talls de les carreteres, a fi de debatre l’acord a què han arribat amb el Departament d’Agricultura. El Gremi assegura que sols s’hi concentraran i no faran cap tall de carretera.

• AP-7 a l’Aldea. A les 9.00, els pagesos del Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Priorat i el Camp de Tarragona es concentraran a la AP-7, a l’altura de la Torre de la Candela, a l’Aldea.
• A-2 entre Jorba i la Panadella. A les 9.00, els pagesos de l’Anoia són convocats a la A-2 entre Jorba i Panadella, a l’altura de l’àrea de servei de la Panadella.
• Les Bordes. Els pagesos de la Ribagorça es concentrarà a les Bordes, tot i que no n’especifiquen l’hora.
• C-17 i C-25 a Vic. A les 9.30, es convoquen els manifestants a Vic, a l’esplanada del Sucre.
• AP-7 al Baix Penedès. S’ha convocat els pagesos del Penedès a les 8.00 al pavelló municipal del Vendrell i a l’aparcament de l’auditori de Vilafranca del Penedès.
• C-16 i C-25 al Bages. A les 9.30, els tractors s’aplegaran a l’aparcament del Menfis, de Sant Fruitós de Bages.
• AP-2 a l’Alt Camp. Els pagesos es concentraran entre Vila-Rodona i la Bisbal del Penedès. No hi ha especificada l’hora de la convocatòria.
• AP-2 i A-2 al Segrià. Al Segrià, era previst de tallar dos punts. D’una banda, la AP-2 entre Borges, Soses i la C-12. D’una altra, la A-2 amb la C-13, a Alcoletge. Es convoca a les 8.00 al pàrquing Biloba de Lleida, i a les 9.00 al camp d’aviació d’Alfes, a Alcoletge.
• N-2 a l’Alt Empordà. Els manifestants es trobaran a les 7.00 davant Can Robert, a Figueres.
• AP-7 al Vallès Oriental. Hi havia previst un tall a la carretera AP-7 entre Granollers i Sant Celoni, però s’ha desconvocat. No hi ha cap hora de convocatòria especificada.
• C-12 a la Noguera. El tall s’havia de fer a la C-12 amb la C-53 i la C-13, a Balaguer. No hi ha cap hora de convocatòria especificada.
• C-38 al Ripollès. S’ha citat els manifestants al quilòmetre 27,7 de la C-38, al Ripollès. No hi ha cap hora de convocatòria especificada.