Aquest és el meu mural estellesià, un entre tants, personal i intransferible, com tots.

Amsterdam. A la capital dels Països Baixos, hi vaig anar l’any 1990 amb una beca Erasmus. Calia triar bé què posar a la maleta i què no, oimés si tenim en compte que era el mes de gener i en aquella època els hiverns del nord desvetllat i feliç només ho eren, de feliços, si anaves ben abrigat. Però per algun motiu vaig decidir de prendre amb mi l’antologia poètica de Vicent Andrés Estellés que havia fet Gerard Vergés per a Edicions Proa. Crec que la vaig comprar en una llibreria de vell diminuta que hi havia a la plaça de Sant Just de Barcelona, a tocar de la plaça de Sant Jaume. Era una botigueta que quedava a recer de l’església, a l’esquerra, i que m’agradava visitar perquè s’havien quedat amb el fons dels Llibres del Mall, una bella aventura impulsada per Ramon Balasch, Maria Mercè Marçal, Gemma d’Armengol i Xavier Bru de Sala, que després de catorze anys de publicar llibres preciosos amb les pàgines encara parcialment unides, es va acabar, com passa amb tantes belles aventures. Si no la vaig comprar allà, la devia comprar en una altra llibreria de segona mà fantàstica que hi havia a tocar de l’Ateneu Barcelonès, on es trobaven autèntiques joies. El cas és que Estellés em va acompanyar a Amsterdam i va ser allà, entre els canals glaçats de l’hivern i les formoses tulipes de la primavera, que recordo haver-lo llegit per primera volta. De fet, recordo haver combinat la seva poesia amb la de Gil de Biedma, que també desconeixia i que va morir per aquelles dates, i vaig pensar que, sense tenir res a veure, feien bona parella.

València. L’any 1993 estudiava periodisme a la UPF i un dia vaig veure un cartell que oferia la possibilitat de viatjar a València amb totes les despeses pagades. A bodes em convides. Als premis Octubre en aquest cas, per obra i gràcia d’Eliseu Climent, que entre les moltes coses que finançava amb els diners que arreplegava d’aquí i d’allà, hi havia un Congrés de Mitjans de Comunicació en clau de Països Catalans que es va fer durant molts anys coincidint amb els premis. Joves del nord baixant cap al sud del país, el viatge de tornada d’aquells altres que unes dècades abans havia organitzat Joan Fuster. I va ser el 29 d’octubre de 1993, assegut al terra d’una església de la Companyia de Jesús plena a vessar, on vaig quedar bocabadat escoltant Ovidi Montllor i Toti Soler, que van fer un espectacle basat en els poemes d’Ofici de difunt de Fuster, en homenatge a Estellés, que havia mort uns mesos abans. Recordo que l’Ovidi tenia la veu molt feble i estava visiblement malalt, però malgrat tot va ser una nit memorable. Allà vaig descobrir l’Ovidi, ignorant de mi, i gràcies a ell, més Estellés, és clar, en aquesta relació d’amistat que mantenien i on no s’acaba de saber on començava la veu de l’un i acabaven els versos de l’altre, per dir-ho a la manera de Pau Alabajos.

Berlín. Descoberts Estellés i Ovidi Montllor, quedaven per conèixer altres cantants que han musicat el poeta de Burjassot, el fill del forner que feia versos. Feliu Ventura i Borja Penalba van venir a Berlín el 2013 en un dels actes organitzats per a celebrar la diada de Sant Jordi. Van fer un concert a la Galerie Wedding que va començar amb un petit ensurt unes hores abans, quan la parella de músics volia fer la prova de so i vam veure que ningú no havia pensat a instal·lar ni un humil amplificador. Sort que el president d’aleshores de la Penya Blaugrana també era afeccionat a la música i ens va deixar la mínima infrastructura. D’aquell ensurt, i de la posterior resolució, i dels whiskies que vam beure per celebrar-ho, en va néixer una amistat que perdura fins avui. L’altre que va venir a Berlín, un mes després, va ser justament Pau Alabajos, un artista altament estellesià, que justament ahir va estrenar un bellíssim videoclip en què es dedica a transportar l’escriptori del poeta amunt i avall del País Valencià, en una versió nostrada i més modesta del Fitzcarraldo d’Herzog. Després de xerrar amb els alumnes de català de les dues universitats de Berlín, Alabajos va cantar “en una sala molt berlinesa, amb un soterrani amb catifes, sofàs i cadires cadascuna d’un pare i d’una mare”, i va fer ressonar la “Sonata d’Isabel” des de Neukölln fins a la vora del riu Spree, on unes hores abans el seu amic Xepo havia enregistrat un intent de videoclip de “Una nit a Berlín”.

Barcelona. Estellés també omple el record de dues grans nits viscudes al cap i casal de dalt. La primera va ser el concert Estellés, de mà en mà a l’Auditori de Barcelona el 7 de febrer de 2014. Francesc Anyó i Borja Penalba es van empescar un concert molt teatral en què perpetraven, deien, reien, cantaven, ploraven i menjaven Estellés. El moment més màgic va ser quan li va arribar el torn a la “Cançó de la rosa de paper” i unes flors de paper tènuement il·luminades van començar a passar de mà en mà entre les rengles del públic. La segona nit va ser uns mesos després, per a cloure el dia de Sant Jordi, en un restaurant que es deia El Setial i que era al carrer del Regomir, situat a l’antic palau de Vilana-Perles. El menú estava fet íntegrament amb ingredients que apareixen als poemes d’Estellés, maridats amb vins valencians. L’àpat era precisament la festa de presentació del llibre-disc de l’espectacle que havíem vist a l’Auditori. Anyó i Penalba van actuar després de sopar i òbviament van fer els honors al famós pimentó torrat. La festa anunciava “quantitats ingents de cassalla, mistela i cafè-licor” i a fe de Déu que tant les quantitats ofertes com les ingerides ho van ser, d’ingents. Però no prou per a oblidar que entre els assistents hi havia Muriel Casals i Quim Torra, que seien a la vora nostra.

La Vall d’Uixó. Després d’haver sentit a parlar molt de les festes Estellés del País Valencià, vam decidir que ja era hora de tastar-ne una. Pel pont de la Mercè del 2021, vam baixar a la Vall d’Uixó, on s’havia anunciat un sopar Estellés i un concert de Pau Alabajos al restaurant les Moreres. Aquesta tradició s’inspira en les populars nits dedicades al poeta Robert Burns a Escòcia i es concreta en què, a principi de setembre i des del 2010, una munió de pobles i viles del País Valencià fan la seva Festa Estellés, tot unint gastronomia i literatura al voltant d’una bona taula, on es mengen productes de la terra i es reciten versos. Si el pressupost ho permet, també hi ha música en directe. Va ser molt emocionant veure com gent de totes les edats, a vegades famílies senceres, s’aplegaven aquella nit a la Vall d’Uixó per compartir taula i escoltar els versos que recitaven els assistents, primer, i tot seguit les cançons d’Alabajos.

És per tot això que quan el conseller de Cultura de la Generalitat de baix, Vicente Barrera, diu que la seva política cultural no vol ser ideològica i que vol promocionar una cultura blanca, penso que ja podem tremolar. Retirar les ajudes a la Càtedra Estellés i a l’Espai Fuster per dedicar-les a la tauromàquia farà mal, de segur. Però com diu Pau Alabajos a l’excel·lent llibre sobre Estellés que ha escrit i que l’altre dia va presentar a Ona Llibres, els valencians són resilients per naturalesa i per necessitat, i tenen la capacitat de “no perdre mai el somriure davant les adversitats, ja siguen meteorològiques, històriques o polítiques”. I si Barrera diu que la Generalitat no celebrarà l’Any Estellés, estic segur que Estellés se’n fot, no de l’Any en si, disculpeu-me la trampa del títol, sinó que determinats personatges no el vulguin celebrar. Perquè Estellés sap que l’efemèride se celebrarà igualment i, sobretot, perquè sap que cada any és el seu any, i que a més el poble el celebra cada dia, als escenaris, a les biblioteques i llibreries, a les aules, als casals populars, als restaurants o al sofà de casa.

 

L’Institut Geogràfic de l’estat espanyol ha registrat un sisme de magnitud 1,8 de l’escala de Richter a la zona de Colera (Alt Empordà) al voltant de les nou del vespre. No ha causat cap incidència. L’epicentre ha estat al mig de l’aigua i s’ha deixat sentir a municipis pròxims com Port de la Selva (Alt Empordà).

Alguns veïns han alertat que havien notat el soroll d’una explosió, però es tractava d’aquest sisme. El 25 de gener hi va haver un altre sisme a la zona, aquest de magnitud 2,4.

Un any més, les exportacions catalanes han batut el seu rècord històric, en un entorn més complicat que mai, i han superat els 100.000 milions d’euros. “Les xifres mostren la capacitat de resiliència, dinamisme i adaptabilitat del teixit empresarial català, que ha estat capaç de superar un 2023 amb incerteses i dificultats a escala global”, ha comentat aquest matí el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió. De fet, el creixement de les exportacions a Catalunya durant el 2023, del 6,1%, ha estat superior al del conjunt del comerç exterior mundial, que l’Organització Mundial del Comerç (OMC) situa en el 0,8%. I contrasta amb la caiguda que han tingut tant en el conjunt de l’estat espanyol (-1,4%) com en la zona euro (-3,4%).

Per sectors, destaca especialment el creixement de les vendes de Catalunya a l’exterior en el sector de l’automoció (+39,1%), els béns d’equip (+5,5%), l’alimentació (+4,3%) i els productes químics (3,8%). No hi ha cap sorpresa, atès que durant tot l’any ens hem anat fent ressò de la importància dels cotxes en les exportacions, un sector que anava amb una mica de retard en comparació amb la resta. I, per demarcacions, cal destacar que les vendes de Catalunya a l’exterior augmenten a tot arreu: a la de Barcelona (78.626,8 milions d’euros, +6,6%), a la de Tarragona (10.999,8 milions d’euros, +4,9%), a la de Girona (8.131,4 milions d’euros, +4,4%) i a la de Lleida (2.925,6 milions d’euros, +0,8%).

Allargant el punt de referència històric, el conseller ha recordat que, si s’analitza un període de temps més llarg, aquests darrers deu anys les exportacions catalanes han crescut de manera ininterrompuda, només amb l’excepció del 2020, a causa dels confinaments per la pandèmia. Així, durant aquesta darrera dècada, les vendes de Catalunya a l’exterior s’han incrementat d’un 70,8%. I ha afegit dues dades importants. Que les vendes de Catalunya a l’exterior encapçalen el conjunt de les exportacions de tot l’estat espanyol, amb el 26,2% del total. I que aquest 2023, a més, també s’ha tornat a assolir la millor xifra d’empreses exportadores regulars –les que han exportat de manera consecutiva aquests darrers quatre anys–, que se situa en 17.757, un 1,6% més que l’any anterior.

Cal no oblidar que aquest comportament favorable del sector exterior s’emmarca en una millora del posicionament del sector entre els anys 2019 i 2023, que es reflecteix en guanys de quota de mercat de Catalunya en la majoria dels seus principals mercats (com ara Alemanya, França i els EUA). Segons la darrera “Nota de conjuntura econòmica” de la Generalitat, fins al novembre destacaven les exportacions de béns industrials de més contingut tecnològic, que havien registrat un creixement intens, del 10,5% en les branques d’alt contingut i del 18,3% en les de contingut mitjà alt. De fet, també es van assolir xifres rècord en els productes farmacèutics i químics, el material elèctric, la maquinària i els vehicles. No crec que al desembre canviessin gaire aquestes afirmacions.

Catalunya s’ha continuat abocant a l’exterior, doncs, malgrat el nombre creixent de problemes a superar, motivats, sobretot, per la guerra d’Ucraïna i el feble creixement en les economies dels nostres principals clients. Per això cal tenir en compte que els entrebancs que vam haver de resoldre el segon semestre del 2023 continuaran el 2024.

Les empreses catalanes hauran de fer front a un conjunt de desafiaments internacionals que poden afectar la seva activitat internacional. Segons un estudi d’ACCIÓ, destaquen situacions com la desacceleració econòmica i els riscs financers creixents, la manca de talent global i la reconfiguració de les cadenes de valor globals. Aquests desafiaments s’emmarquen en un context de fragmentació de l’ordre mundial i de col·lisió entre l’emergència climàtica i la seguretat energètica, entre més.

Durant tot l’any, hem anat parlant molt dels cotxes i de la importància que finalment han tingut dins les exportacions catalanes. Però no podem deixar de banda l’esforç del sector agroalimentari, que segueix en el tercer lloc per importància de les vendes a l’exterior catalanes, en uns moments especialment difícils.

Segons Prodeca, la promotora dels aliments catalans, les dades d’exportacions agroalimentàries catalanes de l’any 2023 van superar per primera vegada els 15.000 milions d’euros en les seves exportacions, amb un augment de més del 4% del valor, en comparació amb les dades del 2022. D’aquesta manera, les exportacions agroalimentàries consoliden la tendència competitiva als mercats exteriors del sector pel seu valor afegit. I si ens fixem en aquests darrers deu anys, les exportacions agroalimentàries catalanes han crescut un 89,95% en valor i un 16,15% en volum.

La diferència entre les dues xifres és clara, per la revifada de la inflació, sobretot aquests dos darrers anys. La xifra del 2023, quant al volum –tot i que les exportacions decreixen d’un 9,54% en comparació amb l’any anterior– és lleugerament superior a la mitjana de l’estat espanyol (-8,88%) i a la de la Unió Europea (-6,17%). Aquest decreixement es deu principalment a l’impacte de la baixa producció del sector de l’oli d’oliva, per culpa dels factors meteorològics, i dels cereals i molineria, als quals se sumen les menors exportacions de productes de peix i els carnis –que per segon any consecutiu redueixen el volum exportat i, en canvi, augmenten en valor. El cas més emblemàtic de diferència entre valor i volum és el de l’oli d’oliva, que, a causa de la pujada del preu, ha crescut en valor gairebé d’un 19%.

Quant a les previsions d’enguany, el baròmetre de Prodeca indica que són positives, i més del 60% dels enquestats pensa que l’any 2024 serà millor per a les exportacions agroalimentàries que no pas el 2023, i només un 8% pensa que serà pitjor. Amb tot, val a dir que l’escassetat de producció i la sequera són unes amenaces que van adquirir molta força el 2023… i es mantenen.

A escala estatal, les exportacions, finalment, han baixat en valor d’un 1,4%, sobre el màxim històric de l’any anterior, a causa, fonamentalment, de la caiguda registrada en les exportacions energètiques. Així, les exportacions no energètiques han pujat d’un 0,7% (+2.500 milions d’euros), i compensen parcialment la caiguda del segment energètic, que ha estat del 20,6% (-7.900 milions).

Segons Xiana Méndez, secretària d’Estat de Comerç, un factor clau d’aquest any exportador estatal més que acceptable ha estat la capacitat de les empreses espanyoles internacionalitzades per a conservar les seves relacions comercials durant els anys de més incertesa. De fet, ha recordat que “la base exportadora ha crescut de manera sostinguda aquests darrers anys i ha aconseguit prop de 44.000 empreses que van exportar regularment el 2023”. Cal afegir el paper que en aquest apartat hi té Catalunya –això ho apunto jo–, atès que gairebé el 40% d’aquestes empreses esmentades per Méndez resulta que són catalanes.

 

El PSOE i el PP faran una nova reunió a Brussel·les durant la primera quinzena de març amb el comissari de Justícia, Didier Reynders, per a continuar abordant la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). En declaracions als mitjans després de la trobada, el vice-secretari institucional del PP, Esteban González Pons, ha qualificat els avenços d’insuficients i ha lamentat que el procés per a arribar a un punt d’entesa avançava molt lentament. “Nosaltres volem renovar el CGPJ i el model d’elecció dels jutges, i el PSOE només vol renovar el CGPJ”, ha dit. Per la seva banda, el ministre Félix Bolaños ha assegurat que la situació era “límit” i que calia renovar el CGPJ immediatament.

L’anomalia d’una justícia espanyola polititzada que ara compta amb mediació europea

Segons el ministre de la Presidència i Justícia espanyol, cal deixar “el temps d’excuses i dilacions”. El dirigent socialista ha sostingut que la situació institucional era molt delicada i que es posava en perill el prestigi del poder judicial. Malgrat els pocs avenços, considera una bona notícia que tots dos partits continuïn negociant amb la mediació de la Comissió Europea.

Tot i la bona voluntat de les dues parts de continuar acudint a Brussel·les per a desblocar la situació, González Pons considera que el principal problema –la renovació del model d’elecció dels jutges– “no està resolt”. Sobre això, veu imprescindible acordar tant aquest punt com la renovació del CGPJ per assolir un acord. Preguntat també sobre si temia que les negociacions es trenquessin una vegada Reynders completés el seu mandat, el dirigent popular ha dit que no veuria problemàtic que les negociacions les encapçalés un nou comissari.

Segona reunió a Brussel·les

La reunió d’avui és la segona que han fet Bolaños i González Pons amb la mediació de Reynders per a desblocar la renovació del CGPJ. La primera també es va fer a Brussel·les i va tenir lloc el 31 de gener, amb els dos dirigents espanyols reconeixent que havien sortit satisfets de la trobada. Segons que va indicar la Comissió Europea en el seu moment, el diàleg estructurat entre les parts no hauria de durar més de dos mesos.

 

L’ex-president de la Generalitat Ximo Puig ha presentat la renúncia a l’acta de senador espanyol. Havia accedit al càrrec el juliol passat, després d’haver perdut les eleccions a la presidència de l’executiu del País Valencià. Segons que ha avançat el periodista Hèctor Sanjuan, s’espera que en les hores vinents sigui nomenat ambaixador de l’estat espanyol davant l’OCDE.

Puig ja ha anunciat que deixarà el càrrec de secretari general del PSPV després del congrés de final de març. Diana Morant serà nomenada substituta perquè l’única candidata que s’ha presentat i ha aplegat els avals necessaris.

Els Estats Units han presentat un projecte de resolució davant el Consell de Seguretat de l’ONU en el qual expressen el seu suport a “un alto-el-foc temporal a Gaza” com més aviat millor, segons que ha explicat l’agència Reuters.

El text també indica que, ara mateix, una ofensiva terrestre a Rafah causaria danys irreparables a la població civil, a més del desplaçament forçós a països veïns. En aquest sentit, el text assenyala que aquest atac faria créixer la tensió en els estats de la zona i, per tant, s’hauria d’evitar.

Encara no se sap si aquest projecte de resolució serà votat i, en cas afirmatiu, quan. Ara bé, el document arriba hores després de la petició d’Algèria de votar demà una altra resolució que exigeix inequívocament un alto-el-foc immediat per raons humanitàries.

Els Estats Units és un dels països amb dret de vet al Consell de Seguretat, per tant, el seu vist-i-plau és indispensable per a qualsevol iniciativa que s’hi vulgui tramitar. Habitualment, protegeixen els seus aliats d’Israel, de fet, ja han vetat dues resolucions d’aquest tipus d’ençà del 7 d’octubre.

D’altra banda, s’han abstingut en dues resolucions en favor d’augmentar l’ajuda humanitària a la zona. A més, els Estats Units, Egipte i Catar pretenen de negociar amb Israel una nova pausa en la guerra a canvi de més alliberaments d’ostatges per part de Hamàs.

El pilot rus Maxim Kuzminov, de vint-i-vuit anys, que el mes d’agost va desertar de l’exèrcit rus a l’ucraïnès amb l’helicòpter de combat que pilotava, ha estat trobat mort en una urbanització de la Vila Joiosa (Marina Baixa). La notícia ha estat avançada pel diari Kyiv Post i confirmada pel representant de la intel·ligència militar ucraïnesa (GUR), Andrei Iussov, malgrat que entre la documentació de la víctima acreditava que era un individu ucraïnès de trenta-tres anys.

El cos de Kuzminov va ser trobat la setmana passada, segons explica el diari rus Pravda, en un garatge. La Guàrdia Civil investiga el cas com si es tractés d’una revenja, ja que la víctima va rebre sis trets i, posteriorment, va ser atropellat pel vehicle dels assassins. Prop del domicili, al Campello (l’Alacantí) es va trobar un cotxe calcinat que podria haver estat utilitzat pels assassins.

La notícia sobre l’assassinat del pilot arriba pocs dies més tard de la mort en una colònia penal a Sibèria del dirigent opositor Aleksei Navalni.

BREAKING: The Main Intelligence Directorate (#HUR) confirmed the death of Russian pilot #Kuzminov, who hijacked the #Mi8 helicopter for #Ukraine.

"We can confirm the fact of death," Andriy Yusov, HUR representative, told Kyiv Post. pic.twitter.com/7BDNg6GqJY

— KyivPost (@KyivPost) February 19, 2024

L’Audiència espanyola ha anul·lat la multa de 17.000 euros que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va imposar a Federico Jiménez Losantos per unes declaracions contra Alemanya al seu matinal d’EsRadio. El presentador va dir que a Baviera podien explotar cerveseries, arran de la sortida de Carles Puigdemont del centre penitenciari del land de Slesvig-Holstein. A més, també va afirmar que a les Illes hi havia “200.000 ostatges alemanys”.

Ací podeu veure les declaracions de Losantos:

Els jutges han considerat que les expressions poden ser exagerades, però que en cap cas constitueixen una incitació a l’odi contra Alemanya o la població alemanya. A més, assenyalen que les paraules s’han de valorar en el context en què van ser pronunciades.

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) va denunciar aquest discurs del 6 d’abril del 2018 davant la CNMC, que va imposar una multa de 17.000 euros. L’empresa Libertad Digital, presidida pel mateix Losantos, va recórrer la sentència a l’Audiència espanyola i ara aquesta li ha donat la raó.

L’Associació Advocats Voluntaris 1-O de Reus també va impulsar una denúncia, en aquest cas a la fiscalia alemanya, contra el periodista per aquestes mateixes paraules.

La policia de Munic pren nota del discurs de l’odi de Jiménez Losantos contra els alemanys

La vídua d’Aleksei Navalni, Iúlia Navàlnia, ha promès d’agafar el relleu del seu marit i destinar tots els esforços per a defensar una Rússia lliure. “Continuaré la feina d’Aleksei, continuaré lluitant pel nostre país i us encoratjo a tots a fer-me costat”, ha assenyalat en un vídeo publicat avui, coincidint amb la seva visita al Consell d’Afers Exteriors que es fa a Brussel·les. En el missatge, Navàlnia ha subratllat la importància que el sacrifici que ha fet el seu marit “no pot ser en va” i ha demanat als seus seguidors que “canalitzin la ira” que senten contra “aquells que volen destruir el futur del país”.

Я буду продолжать дело Алексея Навального. Продолжать бороться за нашу с вами страну. И я призываю вас встать рядом со мной. pic.twitter.com/aBOIvcYHHk

— Yulia Navalnaya (@yulia_navalnaya) February 19, 2024

“Al meu lloc hi hauria d’haver una persona diferent, però aquesta persona va ser assassinada per Vladímir Putin”, ha expressat Navàlnia en el començament del vídeo. Segons la dona de l’opositor rus, la mort de Navalni no només suposa la defunció d’una persona, sinó que també expressa el desig de Putin “d’acabar amb les esperances, la llibertat i el futur del poble rus”.

“El meu marit és incorruptible, i per això Putin el va matar”, ha etzibat. En aquest sentit, Navàlnia considera que els fets no poden fer retrocedir el moviment opositor al règim de Moscou. “Sé que sembla impossible, però hem de fer més; hem d’unir-nos per derrocar Putin”, ha reiterat.

Tal com també ha assenyalat al vídeo, l’amor que tenia Aleksei Navalni per Rússia “era més gran que qualsevol cosa en aquest món”, per això defensa que Navalni, lluny de viure una vida normal, es va entregar a les autoritats russes. “Creia que mereixíem una Rússia millora”, ha dit.

Al final del vídeo, Navàlnia ha reforçat que actuarà perquè la memòria del seu marit preservi i ha reconegut que no té intenció d’aturar-se davant possibles amenaces. “No tinc pot i us animo a continuar”, ha resumit.

Esquerra Republicana de Barcelona votarà a favor del pressupost del batlle Jaume Collboni, segons que n’ha explicat la portaveu, Elisenda Alamany, en una entrevista a El Periódico. “Hi votarem a favor perquè hem aconseguit que el PSC vingui cap a la ciutat que vol ERC. Vam començar el mandat amb clares temptacions dels socialistes de mirar cap a la dreta, i crec que, amb les converses que hi hem mantingut, hem aconseguit que el PSC s’acosti a la ciutat que defensem”, explica Alamany. La portaveu republicana, que fa poc va prendre el relleu d’Ernest Maragall, no concreta si entraran al govern municipal, però les converses per estudiar-ho s’han intensificat aquestes darreres setmanes.

Entre les mesures més destacades hi ha la creació d’una Oficina de la Llengua Catalana, que tindrà un pressupost de quatre milions per a desenvolupar mesures que facin del català llengua d’ús social generalitzat a la ciutat, i la creació d’una T-Cultural per a facilitar l’accés amb preus assequibles a l’oferta cultural pública, sobretot en català. També és previst un “pla de retorn social” de la Copa Amèrica, que destinarà deu milions d’euros de l’impost turístic en inversions a la Barceloneta; un augment de la inversió en habitatge per a construir mil pisos públics enguany; un fons de quinze milions d’euros per a fer pacificacions en punts de la ciutat, com ara el carrer de Balmes, els carrils bici del passeig Maragall o de Fabra i Puig, i la reforma del passeig Marítim a Sant Martí. 

El text de l’acord l’han signat, en nom dels socialistes, el regidor Jordi Valls, i, en nom dels republicans, el regidor Jordi Castellana. El preàmbul del document diagnostica que “Barcelona viu un bon moment, la ciutat està en marxa i cal aprofitar totes les oportunitats”. 

Alamany acosta ERC a Collboni pas a pas i amb recel intern

Els comuns en permetran la tramitació

El PSC i ERC no sumen majoria, però, unes hores abans, els comuns han anunciat que votarien a favor de la tramitació dels comptes. Així, Collboni s’assegura de superar el primer entrebanc a la Comissió Extraordinària d’Economia que ha convocat per a demà, amb l’ombra d’una moció de confiança a l’horitzó. La votació final al consistori no es farà fins al març. La regidora Janet Sanz ha explicat que, a canvi, exigeixen que Collboni tanqui un govern de coalició abans d’un mes. Tant Sanz com la cap del grup, Ada Colau, fa dies que pressionen el batlle perquè formi un tripartit amb ells i Esquerra, però Collboni encara no ha fet cap anunci. 

Collboni torna a tramitar el pressupost de Barcelona encara sense majoria

L’Ajuntament de Ripoll ha recomanat a tota la població que no faci servir l’aigua de la xarxa per beure ni cuinar. El motiu és l’alt nivell d’arsènic que s’ha detectat i que supera els 10 ug/l. És un element químic que es troba de manera natural a l’aigua, però que, per culpa de la sequera, ha augmentat. L’aigua de l’aixeta sí que es pot fer servir per dutxar-se i rentar la roba sense cap risc per a la salut.

Els ajuntaments de Ripoll i Campdevànol i SOMASRSA han aprovat el projecte de renovació i ampliació de l’estació de Tractament d’Aigua Potable. Aviat en començarà la licitació i amb aquest projecte és previst de posar fi a les incidències de qualitat de l’aigua que hi ha hagut aquests darrers anys.

Els excrements d’un llop trobat a Vilaller (Alta Ribagorça) l’any 2023 ha permès de documentar els moviments de dispersió d’aquest animal més llargs fets mai a tot el món; 1.240 quilòmetres en total. L’exemplar, un Canis lupus, va néixer a prop de Nordhorn (Alemanya) l’any 2020, va passar per l’estat francès l’any 2022 i es va trobar a Vilaller el febrer del 2023. La col·laboració entre Alemanya, l’estat francès i Catalunya en el seguiment del llop sobre el terreny i la comparativa de mostres en laboratoris genètics han permès de saber-ne el recorregut. La femta va ser trobada pel Grup Especial Caní (GEK9) dels Agents Rurals. D’ençà del febrer del 2023 no s’ha tornat a trobar cap prova de la presència d’aquest llop a l’Alta Ribagorça.

Gabriel Lampreave, coordinador del seguiment dels llops i dels óssos dels Agents Rurals, ha explicat que el viatge d’aquest llop era especialment impressionant si es tenia en compte que l’animal no va viatjar per grans zones salvatges, sinó que es va dispersar a una distància tan llarga pels paisatges antròpics o antropitzats de l’Europa occidental. Tot i que encara no se sap on és ara l’animal, cal veure si les anàlisis genètiques futures poden tornar a detectar-lo, tant a ell com a la seva descendència. Lampreave ha dit que era la primera vegada que es detectava a Catalunya un llop que no era alpí.

Desplaçaments de llarg recorregut de llops

L’espècie és coneguda per la seva plasticitat de comportament i la seva capacitat de dispersió a llarga distància, que pot estendre’s per centenars de quilòmetres. El llop GW1909m és un exemple de la plasticitat de comportament i la capacitat física d’aquest gran cànid salvatge. Anteriorment, les distàncies en línia recta més llargues que s’havien registrat eren 1.092 quilòmetres entre Noruega i Finlàndia (2007), 880 quilòmetres entre Alemanya i Bielorússia el 2009 i 829 quilòmetres entre Suïssa i Eslovàquia el 2022-2023.

La troballa sorgeix arran de la localització fa un any d’uns excrements pel Grup Especial Caní (GEK9) dels Agents Rurals en el marc del seguiment del llop que fa el cos i que coordina l’agent Gabriel Lampreave, conjuntament amb el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. En concret, els excrements de llop es van detectar el 13 de febrer de 2023 a l’Alta Ribagorça gràcies a gossos del Grup Especial Caní (GEK9) ensinistrats especialment per identificar femtes de grans carnívors. D’ençà del febrer de l’any passat no s’ha tornat a trobar cap prova que aquest mateix animal fos a l’Alta Ribagorça.

En aquesta zona hi ha un mascle identificat d’ençà del 2021, però les fotografies automàtiques durant l’hivern del 2022 al 2023 van aportar elements que feien sospitar que n’hi hagués un altre. Per això, es va augmentar l’esforç de prospecció, que va permetre la recollida d’una mostra al vessant sud del Pirineu, al municipi de Vilaller. L’anàlisi genètica feta pel laboratori de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va indicar un llinatge “w1”, referit a la població de llops de l’Europa central i oriental, que va ser el primer cas de detecció d’aquesta mena al país.

En el marc d’una llarga col·laboració entre l’estat francès i Catalunya en matèria de seguiment del llop, es va enviar una mostra per a l’anàlisi al laboratori francès Antagene, que va confirmar la coincidència amb un individu localitzat anteriorment a la regió de la Borgonya, a l’est de l’estat francès.

El recorregut per l’estat francès i Alemanya

El mateix llop detectat a Catalunya ja va ser localitzat el 17 de juny de 2022, quan un conductor va veure un cànid que corria per una carretera a la comuna de Fleurey-lès-Faverney (Alt Saona, Borgonya). El va identificar com un cànid semblant al llop, va aconseguir fer-ne una fotografia i va avisar les autoritats locals. Gràcies a aquest avís, un oficial de l’Agència de Biodiversitat francesa (OFB), membre de la xarxa de seguiment de l’espècie, va aconseguir de recollir uns pèls en un tancat de filferro espinós al lloc on el testimoni va indicar que havia passat el llop, que van ser analitzats genèticament. El laboratori de referència Antagene, encarregat de fer anàlisis genètiques de llops, va trobar l’haplotip d’ADN anomenat “w1”, que és força inusual per als llops a l’estat francès.

Com que aquest individu tenia un tret genètic que freqüent a Alemanya i zones adjacents al centre i al nord-est d’Europa, es va enviar una mostra per a una anàlisi creuada al laboratori alemany de referència. La validació creuada va revelar que aquesta mostra coincidia perfectament amb un mascle anomenat GW1909m pels científics, ja conegut a la base de dades genètica alemanya.

Gràcies a mostres fecals analitzades a Alemanys l’agost del 2020 pel Senkerberg Research Institute, se sap que GW1909m neix en un grup situat a prop de Nordhorn (Baixa Saxònia), a pocs quilòmetres de la frontera amb els Països Baixos. L’anàlisi va permetre d’assignar aquest individu al seu grup de naixement, on es va tornar a detectar el maig del 2021. La prova genètica demostra que GW1909m devia haver nascut la primavera del 2020, atès que el seu grup parental no es va reproduir abans d’aquest any.

El seguiment del llop a Catalunya

Les poblacions de llop pràcticament van desaparèixer de Catalunya a començament del segle XX. A partir de l’any 2003, se’n van començar a fer les primeres identificacions, sobretot a la zona del Cadí i del Ripollès. Vint anys després, a Catalunya no hi ha una població reproductora establerta de llops, tot i que hi ha individus aïllats, que són animals que provenen de la dispersió natural de la població de llops de l’estat francès; per tant, tots són d’origen italo-alpí.

Actualment, hi ha quatre exemplars de llop identificats genèticament a Catalunya, tots mascles; aquests darrers cinc anys no s’hi ha detectat cap femella i, en conseqüència, no hi ha cap prova de reproducció, ha dit Gabriel Lampreave. La gestió del llop en el territori català, l’executa la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, mentre que el cos d’Agents Rurals, del Departament d’Interior, duu a terme i coordina les accions de seguiment sobre el terreny.

Nico Espinós, tècnic de flora i fauna de la Generalitat, ha explicat que el llop no s’havia reintroduït, a diferència de l’ós, i que ha arribat d’uns altres països. Espinós diu que igualment s’apliquen mesures de prevenció de danys i a tall d’exemple ha explicat que a Vilaller, on s’ha detectat el llop, els tancats per als animals es fan més alts per evitar que el llop pugui saltar dins el ramat. Les mesures de prevenció de l’ós i el llop són les mateixes, però les tanques són més altes en cas del llop. Espinós detalla que segons la zona s’apliquen unes mesures o unes altres; tancats més alts (Vilaller), ajuts econòmics per fer autoprotecció i tancar els animals a la nit (Port del Compte), tancats de protecció a les granges (Figueres) o cessió de collars GPS per tenir controlats els animals i poder-los tancar a la granja.

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem espanyol ha anul·lat el reial decret de traspàs de les competències de Trànsit a Navarra. La transferència va ser fruit d’un acord entre el PSOE i EH Bildu per a l’aprovació del pressupost de l’estat espanyol. El Suprem ha donat la raó al sindicat de la Guàrdia Civil JUCIL i ha deixat sense efecte el decret amb l’argument que el govern espanyol no pot aprovar per reial decret el traspàs d’una competència que no es troba reconeguda a la llei orgànica de reintegració i millora del règim foral de Navarra (LORAFNA) ni tampoc consta com a dret històric.

De manera que els jutgen afirmen que si volen fer el traspàs de la competència haurien de reformar la LORAFNA o bé fer una llei orgànica de l’article 150.2 de la constitució espanyola. Aquesta via, la del 150.2, va ser l’emprada per al traspàs de trànsit als Mossos i és la via acordada entre Junts i el PSOE per a traspassar competències en immigració.

La sentència també rebutja l’al·legació que fa el govern de Navarra de manca de legitimació activa de l’associació JUCIL per a presentar el recurs amb l’argument que el traspàs no afecta la Guàrdia Civil i que els agents afectats podran canviar de funcions o continuar exercint-les en uns altres llocs, és a dir, anar-se’n de Navarra o integrar-se a la Policia Foral de Navarra. Per al tribunal, “és obvi que qualsevol d’aquestes alternatives incideix, almenys, en els interessos professionals dels guàrdies civils fins al punt de preveure’n la integració en un altre cos policíac”. Així, el tribunal dóna la raó a JUCIL, que havia al·legat que la decisió afectava la vida de molta gent.

L’octubre del 2018, el president espanyol, Pedro Sánchez, i la presidenta de Navarra d’aleshores, Uxue Barkos, van acordar de retornar aquesta autoritat al govern navarrès. La qüestió va restar blocada durant la legislatura passada i durant la negociació del pressupost, EH Bildu va pactar amb el PSOE de complir aquest compromís.

Els ministres d’Exteriors de la Unió Europea han aprovat avui l’enviament de naus de guerra a la mar Roja per protegir vaixells comercials europeus dels atacs dels huties al Iemen. L’operació, batejada amb el nom d’Aspides, es prolongarà, com a mínim, un any, i comptarà almenys amb quatre fragates. Serà comandada per Grècia des d’una caserna general que s’ubicarà en un vaixell italià. Segons que ha assenyalat avui a través de Twitter la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, la missió “és un pas important cap a una presència europea més forta al mar per protegir els interessos de la Unió”.

I welcome today’s decision to launch the EU Naval Force Operation Aspides.

Europe will ensure freedom of navigation in the Red Sea, working alongside our international partners.

Beyond crisis response, it's a step towards a stronger European presence at sea to protect our…

— Ursula von der Leyen (@vonderleyen) February 19, 2024

Més enllà de les fragates, diversos estats membres donaran suport a l’operació a través de mitjans tècnics. En paral·lel, la missió europea compatirà informació amb l’operatiu liderat pels Estats Units a la zona i que porta per nom Guardià de la Prosperitat. L’estat espanyol, si bé ha manifestat que “respecta” l’actuació, ha defensat que, per ara, no hi participarà.

La posada en marxa de la missió arriba setmanes després que els Estats Units i el Regne Unit decidissin bombardejar més d’una seixantena d’objectius dels hutis al Iemen, aliats de l’Iran i que, d’ençà de l’escalada de tensions a l’Orient Pròxim, han perpetrat diferents atacs al Mar Roig com a represàlia per les actuacions d’Israel sobre Palestina.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat que aspira a repetir un segon mandat de cinc anys al capdavant de l’executiu comunitari després de les eleccions europees que es faran al juny. Von der Leyen ha fet l’anunci en una conferència de premsa de Berlín estant amb el president de la Unió Demòcrata Cristiana, Friedrich Merz, qui, després d’una reunió del partit, ha confirmat el suport de la formació a la candidatura de Von der Leyen. El Partit Popular Europeu (PPE) té previst nomenar el seu cap de llista en el congrés que es farà el 6 i 7 de març a Bucarest.

Són els dirigents europeus qui elegeixen el president de la Comissió Europea, tot tenint en compte el resultat de les eleccions. Les enquestes apunten a una victòria del PPE, que no té cap altre candidat, dos fets que aplanen el camí de Von der Leyen cap a la reelecció, especialment tenint en compte que té un suport ampli entre els dirigents.

El candidat del PPE en les anteriors eleccions, Manfred Weber, ha donat suport públicament a Von der Leyen, tot i que en els darrers mesos s’havia especulat que volia ocupar el seu lloc. “Una Europa forta necessita un lideratge fort del PPE i d’Ursula von der Leyen”, ha piulat.

A strong Europe needs strong leadership from the @EPP and Ursula von der Leyen. I welcome the announcement that @vonderleyen wants to stand for re-election as President of the European Commission.

— Manfred Weber (@ManfredWeber) February 19, 2024

Carles Puigdemont ha estat reelegit president del Consell de la República. Es disputava el lloc contra dos candidats més i ha aconseguit d’aglutinar el 92,4% dels vots, d’acord amb el recompte provisional de l’entitat. El període de votació s’ha acabat avui al matí a les 9.00. En les eleccions, tan sols hi han votat 8.941 registrats, un 9,94% del cens (89.970 registrats).

Puigdemont ha aconseguit 8.263 vots (92,4%), la segona candidatura més votada és la de Jordi Castellà, amb 493 vots (5,5%) i la darrera, la de Lluís Felipe, amb 66 vots (0,8%). L’opció en blanc ha obtingut 119 vots (1,3%). Els resultats són provisionals fins al 24 de febrer, a l’espera que la Sindicatura Electoral resolgui, si s’escau, alguna incidència o reclamació.

Els resultats de les eleccions (fotografia: Consell de la República). Què defensa, Puigdemont?

Puigdemont defensa que la nova etapa del Consell no pot desvincular-se de les etapes anteriors i que ha de significar un avenç per a fer possible la independència. A parer seu, el Consell ha d’aprofundir més en l’anàlisi de la situació per poder formular propostes que ajudin el conjunt del moviment a sortir de la paràlisi estratègica i de la divisió interna, i per preparar el país per a la culminació del procés d’independència iniciat amb el referèndum del primer d’octubre de 2017. “Tot allò que no fem nosaltres, no ho farà ningú. Tot allò que els catalans deixem de fer, no ens ho farà ningú en el nostre lloc. Ja sigui si parlem de la llengua, com si parlem de la defensa de les nostres institucions”, diu.

Quant a l’acció política, Puigdemont defensa de preservar el mandat del Primer d’Octubre; treballar per ampliar i consolidar la Xarxa Diplomàtica del Consell a fi d’establir relacions amb altres nacions i organismes; treballar per desplegar els Consells Locals i Territorials; treballar en el desenvolupament d’eines que facilitin la desconnexió de l’estat espanyol; i la defensa de la llengua catalana i la cultura.

L’Audiència espanyola ha denegat la nacionalitat a una veïna de Santa Margalida, que fa gairebé trenta anys que viu a Mallorca i que domina el català, perquè no té prou coneixement del castellà. La dona va presentar un recurs contra la denegació de la nacionalitat i ara el tribunal madrileny ha avalat la decisió administrativa, tot argumentant que el desconeixement del castellà és una “falta evident d’integració”.

Segons que ha avançat el Diario de Mallorca, la dona és d’origen africà i va arribar a Santa Margalida el 1996. Ara fa tres anys va demanar la nacionalitat i se li va denegar perquè en l’entrevista amb el jutge encarregat del registre civil, segons la sentència que ha consultat VilaWeb, no va justificar prou el grau d’integració i perquè no parla ni entén el castellà.

En el recurs, la dona va al·legar que domina el català, que és la llengua que fa servir per relacionar-se amb els veïns de Santa Margalida. De fet, argumenta que s’esperava que l’entrevista amb el jutge fos en català i no pas en castellà, fet que li va generar una situació d’estrès que la va deixar en blanc a l’hora de respondre.

“S’admet en la demanda que pot tenir algun problema en la compressió del castellà. Si bé es justifica per raons d’estrès o nerviosisme en el moment de realitzar l’entrevista, el que és versemblant i lògic en una persona que viu a les Illes Balears d’ençà de 1996, que mai ha residit a Espanya fora d’aquesta comunitat autònoma i, que l’idioma en el qual sempre ha parlat, amb el que es comunica amb els seus veïns i autoritats, és l’idioma oficial del català. Idioma amb el qual ella esperava que es fes l’entrevista”, diu la sentència.

En el seu expedient, la dona va aportar els certificats oficials de l’Ajuntament de Santa Margalida que acrediten que va fer uns quants cursos d’alfabetització en català i en castellà. Ara bé, el tribunal considera que els documents no són prova suficient, tenint en compte que no va saber respondre les preguntes del jutge.

“No és suficient amb els certificats de l’ajuntament que justifiquen que va assistir a cursos d’espanyol per estrangers en períodes posteriors a l’entrevista amb l’encarregat del registre civil, en la qual es va constatar un desconeixement absolut de l’idioma i la cultura espanyola. Per tant, no es pot apreciar que es compleixi el requisit suficient d’integració en la societat espanyola”, conclou l’Audiència.

La veïna de Santa Margalida encara pot presentar un recurs de cassació contra la sentència, en la qual se l’imposen també una part de les despeses judicials, amb un màxim de mil euros.

El règim de sancions per vulneracions contra els drets humans a la Unió Europea passarà a dir-se Règim Global de Sancions de la UE en Matèria de Drets Humans Aleksei Navalni en homenatge a la seva mort. Així ho ha detallat avui l’alt representant per a la política exterior de la UE, Josep Borrell, abans del Consell d’Afers Estrangers que es fa a Brussel·les. Per Borrell, els vint-i-set estats han de continuar donant suport a Ucraïna i als seus ciutadans que volen viure en llibertat. En aquest sentit, Borrell ha reiterat que Putin és l’únic responsable de la mort de l’opositor rus i veu marge per continuar ampliant les sancions a empreses i gent afí al Kremlin.

L’alt representant ha fet aquestes valoracions abans d’un consell en què assistirà la dona de Navalni, Iúlia Navàlnaia. Per Borrell, és especialment important que els ministres de la UE enviïn un missatge de suport a l’oposició russa, que aquest cap de setmana ha sofert repressió i detencions en les manifestacions contra la mort de l’opositor.

Per una altra banda, i just abans no faci dos anys de la guerra d’Ucraïna, Borrell ha dit que el conflicte no semblava que s’hagués d’aturar. En aquesta situació, considera que encara hi ha marge perquè la UE imposi més sancions a Rússia, que al llarg d’aquesta setmana preveu d’aprovar el tretzè paquet de mesures restrictives contra el règim de Putin.

Camilo Villarino és des d’avui el setè cap de la Casa del Rei espanyol i el quart diplomàtic que ostenta aquest càrrec, succeint a Jaime Alfonsín, després de gairebé tres dècades al servei de Felip VI, primer com a hereu al tron i després com a cap d’estat. El nomenament de Villarino com a mà dreta del monarca, que ja es va anunciar fa uns mesos, s’ha publicat ara al BOE.

Villarino, un experimentat diplomàtic de cinquanta-nou anys, assumirà la tasca d’assessorar a Felip VI i dirigir la seva oficina. Entre els afers que haurà de gestionar hi ha el paper que ha d’assumir Sofia –una volta acabi la seva formació militar– com a hereva, però també la situació de Juan Carlos, que va fugir a Abu Dhabi arran de les seves corrupteles.

D’altra banda, Villarino també haurà d’interlocutar amb els membres del govern de Pedro Sánchez —en plena negociació de la llei d’amnistia— i la resta d’institucions de l’estat.

Un home del PP i del PSOE

Villarino ha treballat com a cap de gabinet de quatre ministres d’Afers Estrangers espanyols, fet que li va permetre de conèixer Felipe VI, ja que tradicionalment el cap de la diplomàcia acompanya el cap d’estat en els seus viatges internacionals.

Alfons Dastis va ser el primer ministre amb el qual va treballar a Madrid, després d’haver-ho fet de Brussel·les estant. Posteriorment, amb l’arribada del PSOE al poder i de Josep Borrell al ministeri, aquest va decidir de mantenir-lo com a cap de gabinet.

Quan Borrell va deixar Afers Estrangers per convertir-se en Alt Representant de la UE per a Política Exterior, el desembre de 2019, Margarita Robles va conservar Villarino com a mà dreta. Un mes després, amb el nomenament d’Arancha González Laya, l’actual cap de la Casa del Rei també va mantenir el càrrec.

González Laya li va prometre a Villarino que seria el pròxim ambaixador a Rússia, però mai va aterrar a Moscou. La ministra va ser destituïda arran de la crisi amb el Marroc per l’entrada a l’estat del dirigent del Front Polisario, Brahim Ghali, per raons humanitàries, i el nou ministre, José Manuel Albares, va proposar Marcos Gómez, a qui va considerar més adequat pel càrrec perquè sap rus.

Albares tampoc no va renovar Villarino com a cap de gabinet i el diplomàtic es va convertir en vocal assessor en el gabinet del secretari d’estat per la UE. Seguidament, el 2022 va deixar Madrid per instal·lar-se a Brussel·les, on va treballar per la diplomàcia espanyola, fins que Borrell va decidir de repescar-lo com a cap de gabinet de l’Alt Representant de la UE per a Política Exterior.

Les associacions de pagesos de les Illes fan avui tractorades en defensa del camp per reclamar una atenció especial als agricultors de les Illes i més agilitat dels ajuts del Fons de Garantia Agrària i Pesquera de les Balears (Fogaiba).

La mobilització de Mallorca és convocada per agrupacions com ara ASAJA, Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA), la Unió de Pagesos i Cooperatives Agro-alimentàries i hi participen dos-cents cinquanta tractors pel cap baix. Segons l’organització, una seixantena provenen d’Inca; trenta de Campos; quinze de Santa Maria del Camí; vint-i-cinc de Ses Torres; una cinquantena d’Es Cruce; catorze de Santa Eugènia; set de Son Sureda; deu de Llucmajor; vint-i-cinc de Sa Casa Blanca i vint-i-cinc més de Montuïri. Han sortit de sis punts diferents i acabaran a Palma, davant la seu de la delegació del govern espanyol.

La tractorada s’ha reunit a les 11.00 a l’avinguda de Mèxic de Palma, per continuar pels carrers de Manacor, les Avingudes, la via de Roma, el passeig de Mallorca i l’avinguda de Jaume III. A les 12.30 preveuen de concentrar-se al passeig del Born i acabar davant la delegació del govern espanyol, on presentaran les reivindicacions al delegat, Alfonso Rodríguez. La policia local de Palma i l’EMT han anunciat talls de trànsit en uns quants carrers i línies d’autobusos.

A hores d’ara la tractorada causa retencions de trànsit a les carreteres secundàries. Segons que informa el Departament de Carreteres del Consell de Mallorca, la columna transita per la carretera vella d’Inca. També hi ha retencions a la carretera de Sineu i la de l’Aranjassa.

El recorregut de la tractorada a Palma (fotografia: ASAJA-Balears).

Unes quantes entitats han fet costat a la manifestació i s’han adherit a les peticions de les organitzacions agràries i les cooperatives de les Illes: DO Binissalem, Vi de la Terra Mallorca, DO Pla i Llevant, DOP Pebre bord de Mallorca, DOP Oliva de Mallorca, IGP Sobrassada, IGP Ametlla de Mallorca, DO oli de Mallorca, Col·legi Oficial de Veterinaris de les Illes Balears, entre més entitats.

D’una altra banda, el sector pesquer de les Illes també s’ha afegit a la protesta, en què ha participat, per exemple, el president de la Federació Balear de Confraries de Pescadors (FBCP), Domingo Bonnín.

A Menorca, els tractors han sortit de la Cooperativa del Camp de Ciutadella a les 10.30, i ja van cap a Maó. Circulen per la carretera general, la Me-1, i passaran per tots els pobles.