La inflació anual estimada de l’IPC l’abril del 2024 és del 3,3%, d’acord amb l’indicador avançat elaborat per l’INE. Aquest indicador proporciona un avanç de l’IPC que, si es confirma, significaria un augment d’una dècima en la seva taxa anual, atès que el mes de març aquesta variació va ser del 3,2%. Aquesta evolució respon, principalment, a la pujada dels preus del gas, enfront de la baixada de l’abril del 2023, i a l’augment dels preus de l’alimentació, més alt que no pas el de l’any passat. També, encara que en un grau més baix, als preus de l’electricitat, que baixen, si bé menys que en el mateix mes de l’any anterior. En sentit contrari, destaca la baixada dels preus de lleure i cultura, que van pujar l’abril del 2023.

Per la seva banda, la taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) disminueix quatre dècimes, fins el 2,9%. Els preus de consum registren a l’abril una taxa del 0,7% respecte del mes de març, segons l’indicador avançat de l’IPC. I, finalment, la taxa de variació anual estimada de l’IPCA (IPC harmonitzat que es fa servir com a comparatiu amb la resta de països) se situa en el 3,4%, una dècima per sobre de la registrada el mes anterior.

Fins aquí, la nota oficial de l’Institut d’Estatística espanyol. Però, tot i les poques dades que aporta, ja es poden avançar algunes conclusions inicials.

La primera és que l’IPC interanual puja per segon mes consecutiu i se situa en el 3,3%, després de dos augments mensuals importants, del 0,8% i del 0,7%, respectivament. En aquest darrer augment, hi té un pes important el fet que l’abril de l’any passat el gas natural presentés una baixada extraordinària del 10% mensual en l’IPC. Recordem que el primer d’abril de 2023 el BOE va reduir la Tarifa d’Últim Recurs de gas natural, amb una rebaixa mitjana d’un 29,9% respecte de l’anterior revisió de gener. I això, com és lògic, s’ha notat aquest mes, en sentit contrari, dins l’índex. Però, malgrat aquest punt, els augments semblen globalment molt alts.

La segona és que l’IPC general torna a situar-se més amunt que el subjacent, un fet que no passava d’ençà del desembre del 2022, si bé en aquell moment eren en un nivell molt més alt, atès que el general va baixar del 6,8% al 4,7% i el subjacent va pujar del 6,3% al 7,0%. De llavors ençà, han tingut un pes més elevat els productes en teoria menys volàtils, en el si global dels preus, malgrat el comportament també alcista dels aliments. D’alguna manera, es podria dir que ara es torna a una certa normalitat, en aquest sentit.

La tercera va lligada a aquesta última. L’INE parla de preus dels aliments que han pujat més que l’abril del 2023. Llavors, van pujar d’un 0,3%, la qual cosa vol dir que la pujada d’ara haurà estat superior. Quan tinguem l’índex definitiu a mitjan mes, veurem en quins productes hi ha hagut l’augment.

Un quart aspecte és que la moderació en la inflació subjacent demostra que es van consolidant els preus dels productes de consum menys volàtils i que desacceleren el creixement. També apunta que els temuts efectes de segona volta (salaris) no tenen la importància que es podia suposar en un començament.

Un cinquè aspecte que cal destacar és que ja fa dos mesos que l’evolució dels preus generals va en sentit contrari a la que segueixen a Europa. Al gener, la diferència entre ambdós índexs va ser nul·la; al febrer, va ser de dues dècimes per sobre, i al març, ja va pujar fins a vuit dècimes. Veurem que haurà passat a l’abril a la zona euro, però no seria estrany que s’hagués ampliat la diferència. De moment, avui només coneixem el cas d’Alemanya, on l’IPC preliminar es manté en el 2,2%, de manera que millora el 2,3% previst.

En aquest sentit, el Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) veu amb preocupació la inèrcia de la inflació d’ençà del començament del 2024, en què hi ha hagut pujades intermensuals continuades. Aquestes dades “ens situen fora de la línia que segueixen els països de l’eurozona, que van en el camí de la moderació”, ha comentat el degà de l’entitat, Carlos Puig de Travy. I ha afegit: “L’estratègia del govern estatal de tornar de cop a un IVA del 21% en la factura de la llum ha estat arriscada i, segurament, té un impacte negatiu. S’hauria pogut fer de manera progressiva.”

En canvi, com era d’esperar, la valoració oficial ha estat molt positiva. El ministre d’Economia espanyol, Carlos Cuerpo, ha qualificat la dada de “molt bona” i hi veu “un senyal positiu perquè anem avançant, progressant en aquesta moderació progressiva dels preus, tal com també preveu el mateix Banc d’Espanya per a enguany i per a l’any que ve”. També ha afegit que “aquesta moderació de preus és compatible amb una evolució del creixement molt sostinguda i molt robusta”. I ha recordat que demà sortirà la dada avançada del PIB del primer trimestre a l’estat espanyol, sobre la qual s’ha mostrat confiat i ha dit que portarà “bones notícies”.

Però més enllà del que pugui dir el ministre espanyol, hi ha un darrer punt que no es pot deixar passar per alt. És el fet que el mes de maig de l’any passat, que serà la referència vinent, l’IPC va presentar un augment nul. Això vol dir que, sigui quina sigui la pujada aquest mes de maig, l’IPC farà un salt cap amunt que serà tan important com ho serà el que assenyali l’increment mensual. Per tant, és molt probable que al maig ens enduguem una sorpresa negativa i ens allunyem una mica més de la mitjana dels nostres veïns.

El director de la campanya de Ciutadans per a les eleccions de Catalunya, Jordi Cañas, ha assegurat que el partit portarà a la Junta Electoral Central (JEC) l’entrevista d’aquest vespre a TVE al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i l’enquesta flaix del CIS publicada avui, en plena campanya electoral.

ERC denuncia Sánchez a la JEC i demana de prohibir l’entrevista d’avui a TVE

“La voluntat d’ingerència traspassa qualsevol llindar de la política”, ha dit en una compareixença en la qual ha titllat de “indigne” el fet d’haver publicat l’enquesta precisament avui.

A més, ha explicat que ha enviat una carta al comissari de justícia de la Unió Europea, Didier Reynders, en la qual l’han advertit de les maniobres del president espanyol que, a parer seu, atempta contra la independència judicial i la llibertat de premsa. “Sánchez s’ha embolcallat amb la bandera democràtica mentre ataca els principis bàsics de la democràcia”, ha insistit. Per a Cañas, tot era un “fred càlcul electoral personal i polític” que ha “emmascarat” en una decisió per amor.

Una resposta catalana a la cínica comèdia de Pedro Sánchez

Aquest matí, Sánchez ha anunciat que havia adoptat la decisió de continuar en el càrrec malgrat la “campanya de descrèdit” de què diu que ha estat víctima, juntament amb la seva dona, d’ençà de fa deu anys. El president espanyol ha dit que, si renunciés al càrrec, donaria la raó als qui aposten per degradar la vida política, i ha assegurat que hi continuarà amb més força. També ha demanat a la societat una reflexió col·lectiva per a obrir pas al joc net.

L’audiència de València ha condemnat a deu anys i quatre mesos de presó al fisioterapeuta de Torrent (Horta Sud) acusat d’abusar sexualment d’una nena de dos anys i vuit mesos amb paràlisi cerebral i retard en el desenvolupament motor. La sentència també inclou divuit anys d’inhabilitació per a exercir qualsevol ofici que comporti contacte regular i directe amb menors d’edat.

D’ençà del 2022, la víctima assistia a un centre de fisioteràpia per a fer rehabilitació. El 3 de maig, l’acusat la va tancar a un dels despatxos i, segons indica la sentència, va abusar d’ella “amb ànim de satisfer el seu desig sexual i sense cap finalitat terapèutica”. La mare, alertada pels plors de la nena, va veure l’agressió i la va aconseguir interrompre obrint la porta a cops. La víctima va ser diagnosticada amb diverses lesions a la zona i un trastorn d’estrès posttraumàtic.

Durant el judici, el condemnat ha defensat que estudiava el sòl pelvià de la menor per a avaluar la seva mobilitat, però el tribunal no ha acceptat aquesta versió.

L’ex-president de l’Uruguai i dirigent del Front Ampli, José Mujica, ha anunciat que té un tumor a l’esòfag de difícil tractament. En una conferència de premsa, ha explicat que en una revisió mèdica li van detectar la malaltia.

Mujica ha indicat que el seu cas és “molt compromès” i complex per una malaltia immunològica que té d’ençà de fa vint anys i que li afecta els ronyons. És per això que difícilment podrà sotmetre’s a cirurgia o quimioteràpia.  L’ex-mandatari ha dit que mentre pugui continuarà militant i ocupat amb les seves verdures i gallines i s’ha dirigit als joves per dir-los que “la vida és bella i es gasta” i que triomfar a la vida és “aixecar-se cada vegada que un cau”.

Nascut el 1935, president de la República entre el 2010 i el 2015, la seva figura va despertar l’interès mundial pel seu estil de vida humil i senzill i per haver renunciat al seu sou presidencial i destinar el 90% del seu salari a causes benèfiques.

El Voluntariat per la Llengua (VxL) ha superat les 178.000 parelles lingüístiques d’ençà que va començar el programa el 2003. L’any 2023 es van formar 10.911 parelles lingüístiques, la xifra més alta dels tres anys anteriors i que també supera les més de 10.000 parelles que es van aconseguir anualment durant els deu anys anteriors a la pandèmia. El nombre de parelles assolit el 2023 és la segona xifra anual més alta de parelles de tota la història del VxL, només superada l’any 2019.

Les parelles creades l’any 2023 han conversat en català durant més de 218.000 hores en conjunt. S’han registrat 8.295 noves inscripcions, de les quals 2.461 corresponen a voluntaris i 5.834 a aprenents. Predominen els aprenents d’entre 30 i 39 anys i els voluntaris d’entre 50 i 65 anys. Pel que fa al perfil dels aprenents, un 72% són estrangers i tot just el 6 % són originaris de Catalunya. En conjunt, al voltant del 69 % són dones.

En la modalitat virtual, l’any 2023 s’han format 2.080 parelles, des de 45 països diferents. Amb aquestes, s’han format més de 14.000 parelles virtuals des de l’inici d’aquesta modalitat, el gener de 2017. Durant el 2023, s’han organitzat en el marc del programa 1.586 activitats, en les quals hi han participat 33.470 persones. També s’han signat 5.847 acords amb entitats i establiments col·laboradors amb el Voluntariat per la llengua.

El Voluntariat per la llengua disposa d’un equip de vint-i-dos dinamitzadors que assessoren, acompanyen, fan seguiment i donen suport a les parelles lingüístiques.

ERC ha portat a la Junta Electoral espanyola (JEC) la compareixença que ha ofert el president espanyol, Pedro Sánchez, l’entrevista que li farà TVE al vespre i l’enquesta flaix del CIS. Els republicans consideren que tots tres elements representen un ús electoralista del càrrec per part de Sánchez, que avui ha anunciat que continuarà al capdavant del govern espanyol. De fet, ERC ha demanat que la JEC prohibeixi l’entrevista d’avui perquè s’emetrà durant la campanya electoral de les eleccions a Catalunya del 12-M, i que incoï el corresponent expedient sancionador, si s’escau. Esquerra reclama que, si finalment es fa l’entrevista, es compensi la resta de partits de la campanya electoral.

Aragonès, sobre Sánchez: “Hem vist l’últim acte d’una comèdia que ha durat cinc dies” 

Sánchez ha anunciat que havia adoptat la decisió de continuar en el càrrec malgrat la “campanya de descrèdit” de què diu que ha estat víctima, juntament amb la seva dona, d’ençà de fa deu anys. El president espanyol ha dit que, si renunciés al càrrec, donaria la raó als qui aposten per degradar la vida política, i ha assegurat que hi continuarà amb més força.

També ha demanat a la societat una reflexió col·lectiva per a obrir pas al joc net. “He decidit de continuar, continuar amb més força si és possible pot al capdavant de la presidència d’Espanya. No és un punt i seguit sinó un punt i a part, assumeixo el compromís de treballar per la regeneració”, ha sentenciat.

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha decidit d’avançar una hora la declaració institucional (11.00) en què comunicarà si dimiteix o no. La farà a la Moncloa, on s’ha tancat amb la família i els col·laboradors més estrets d’ençà de la setmana passada. No hi haurà periodistes ni, per tant, torn de preguntes. Abans de la declaració, el president ha anat a la Zarzuela i s’ha reunit amb Felipe VI.

Pendents de la decisió de Pedro Sánchez

La setmana passada, de manera inesperada, Sánchez va comunicar amb una carta oberta als ciutadans que obria un període de reflexió per decidir el seu futur polític. Un jutjat d’instrucció havia tramitat la denúncia de Manos Limpias contra la seva parella, Begoña Gómez, per presumptes delictes de corrupció en els negocis i tràfic d’influències.

“No sóc cap ingenu. Sóc conscient que denuncien Begoña no perquè hagi fet alguna cosa il·legal, ells saben que no hi ha cas, sinó perquè és la meva dona. Com també sóc plenament conscient que els atacs que pateixo no són la meva persona sinó el que represento: una opció política progressista, recolzada elecció rere elecció per milions d’espanyols, basada en l’avenç econòmic, la justícia social i la regeneració democràtica”, argumentà Sánchez.

Avui, 29 d’abril de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Pere Aragonès: “Un pacte amb el PSC d’avui és pràcticament impossible”
• El xou de Sánchez va bé als socialistes a Catalunya I Editorial de Vicent Partal 
• Wagensberg despulla la demanda d’empatia amb Sánchez des d’un exili per terrorisme I Anàlisi d’Odei A.-Etxearte  
• La moral a la cultura I Mail obert de Joan Ramon Resina
• Yolanda Díaz, el Tsunami Democràtic i Sant Mateu pugen a l’arca electoral dels Comuns I Contracrònica d’Oriol Bäbler
• Pere Renom: “El cervell humà està preparat per aprendre, gaudim aprenent”
• Un vaixell rovellat i atrotinat amenaça de desencadenar la pròxima gran guerra a l’Àsia
• Com afecten la tecnologia digital i les xarxes socials el cervell de nens i adolescents? I Article de David Bueno

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Continua la incertesa sobre el futur del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Dimecres va dir que demà comunicaria la decisió sobre la seva continuïtat al capdavant de l’executiu, però aquesta compareixença, ara com ara, no consta en les previsions d’agenda publicades per la Moncloa.

El xou de Sánchez va bé als socialistes a Catalunya

Sánchez va anunciar en una carta oberta que cancel·lava la seva agenda pública uns quants dies per “reflexionar” sobre si era adient de continuar al càrrec. El mateix dia, un jutge de Madrid havia obert diligències prèvies arran d’una denúncia presentada per Manos Limpias contra la seva esposa Begoña Gómez per un presumpte delicte de tràfic d’influències, a causa de les seves relacions amb empreses que han rebut fons públics.

Concentració en suport de Pedro Sánchez davant la seu del PSPV a València

En el text va denunciar una campanya contra ell i el seu entorn i va anunciar una pausa inèdita per a un governant espanyol. El PSOE espera la decisió i fins i tot el cercle més proper al president admet que no sap què passarà. Assenyalen que Sánchez decidirà en el pla personal, juntament amb la seva dona.

Ahir, el comitè federal del PSOE es va convertir en una concentració de suport absolut a Sánchez i avui centenars de persones s’han aplegat davant de la seu del PSPV a València per a mostrar el suport al president espanyol.

El 15 d’abril, la plataforma Música en Valencià va anunciar que posaria fi al projecte el 30 d’abril i en tancaria el web i els comptes de les xarxes socials. Va començar fa prop de tretze anys per difondre l’actualitat de la música en català al País Valencià de manera desinteressada, i d’ençà de fa dos anys es va poder professionalitzar gràcies al suport de la Direcció General de Política Lingüística. Ara, el nou Consell del PP i Vox ha suprimit aquesta línia d’ajudes i ha fet que el projecte siga inviable.

Aquesta és una notícia que no haguérem volgut donar mai.
I és que hui encetem el nostre compte enrere per a l’adeu de la plataforma #músicaenvalencià, al web i a les xarxes socials, per manca de suport institucional.
Gràcies i llarga vida a la #músicaenvalencià! pic.twitter.com/JC8eoxSWo3

— Música en valencià (@musicaNvalencia) April 15, 2024

Germà Alcayde és qui hi ha darrere de Música en Valencià. Tot sol tira endavant el projecte. “Vaig començar açò perquè des del govern del Partit Popular en aquell moment no es visibilitzava la música en valencià, sinó tot el contrari, tractaven d’amagar-la. I, com a persona que estima la llengua, el país i la nostra música, vaig decidir de posar el meu granet de sorra i contribuir, d’alguna manera, per a ajudar a visibilitzar-la”, explica.

Primer va obrir un compte a Facebook, després, a Twitter, i més tard, a Instagram. Tractava d’aprofitar les eines gratuïtes que la xarxa permetia per difondre el projecte. Però volia anar més enllà. “Les xarxes són molt efímeres, el consum és molt ràpid i de poca durada. El que la gent mira avui, demà ja no hi és, o no se’n recorda. El que sempre he somiat ha estat tenir una cosa més permanent”, diu.

Sempre havia fet funcionar les seues xarxes gairebé com una afecció, i anava trobant moments al dia per a fer les publicacions. Fa dos anys va perdre la feina i, malgrat que no ho havia fet mai, va decidir de demanar una ajuda a l’administració per a professionalitzar el projecte. Li la van concedir i, amb això, es va poder obrir el web, on es recull tota la informació relacionada amb la música en català al País Valencià. Concerts, notícies, últimes novetats, videoclips…

“Volia que fos una mena de Viquipèdia de la música en valencià, en què cabera tot. Volia que hi haguera un lloc on la gent poguera consultar on nassos anar a concerts, perquè moltes vegades no ens assabentem que al costat del nostre poble en fan un”, diu.

Amb l’ajut econòmic de la Generalitat, el primer any va dotar el web de continguts. I, el segon, va introduir com a novetat la llista d’èxits de Música en Valencià, que permetia la participació de la gent amb el vot. Però cada cosa que incorporava implicava més feina, i també un cost de manteniment, que ara és impossible de sostenir.

No obstant això, Alcayde no perd l’esperança. Tornar a la situació d’abans i mantenir-se solament en les xarxes socials li sembla fer un pas enrere, però és conscient que “anar a negre” ho és encara més. És per això que continua picant portes i valorant opcions perquè el projecte torne com més aviat millor. “No he dit un adeu definitiu”, diu.

La situació de la llengua

Alcayde destaca que la situació actual de la llengua és greu. “Em fa ràbia fer aquest pas enrere en un moment en què s’ha d’intentar de no fer-lo, que s’ha d’intentar de lluitar perquè veiem que qui és al capdavant del govern el que vol és carregar-se tot allò que es fa en la nostra llengua.”

En aquesta línia, assenyala que l’exemple més clar és el cartell dels Concerts de Vivers d’enguany, en què no s’ha programat cap grup en la llengua pròpia. També els van eliminar dels Concerts de Falles, i van suprimir la música en català de les mascletades. Alcayde apunta que hi ha una clara tendència per part de l’Ajuntament de València d’arraconar la música en català. A més, considera que la supressió de les línies d’ajuda de la Direcció General de Política Lingüística han estat un atac silenciós a la llengua. “Han aconseguit fer caure el meu projecte, però de segur que no és l’únic. Segur que hi ha més projectes que sense l’ajuda institucional també han caigut. I això és, d’alguna manera, llevar força a la difusió de la nostra llengua.”

Lamenta que, ara com ara, tot allò que el govern ha fet per la llengua ha estat negatiu. “Qualsevol acció que han fet sobre el valencià ha estat per carregar-se’l, perquè es parle menys, perquè s’escolte menys.” Diu que aquest és un dels motius que l’espenten per a continuar cercant opcions de viabilitat per a Música en Valencià.

Això i el suport que ha rebut aquests dies per part dels seguidors. “En el moment que vaig compartir que es tancava el projecte, l’allau de missatges que he rebut i la manera en què la gent m’ha fet arribar la seua estima m’han aborronat. Ni de bon tros pensava que hi haguera gent que estimara tant aquest projecte. És veritat que és una plataforma que ha visibilitzat tot el ventall de música en valencià que es fa al nostre país, i molta gent ho ha agafat de referència. Hi ha comentaris que realment m’han emocionat, m’han arribat molt endins”, diu.

S’ha mostrat molt agraït per aquest suport i destaca que la gent valore la seua feina, perquè els mateixos grups i artistes han vist que era una eina important per a la difusió dels seus treballs. Així, Germà Alcayde reivindica que no es faça cap pas enrere. “És clar que jo ara pegue el pas, però amb la intenció de tornar prompte, i tornar en condicions”, acaba.

Tot prenent un suc de taronja, menjant unes galetes o llegint una revista. Els infants i adolescents de Catalunya disposen ara d’una manera nova –molt més amable i adaptada a les seves necessitats– per a poder denunciar casos d’abús sexual. Barnahus, “casa dels xiquets” en islandès, és un projecte importat del nord d’Europa que enguany s’ha posat en funcionament al Principat i que és una mesura pionera al sud d’Europa. Són centres amb l’aspecte d’una casa perquè els infants gaudeixin d’un espai tan natural i orgànic com sigui possible per a poder fer la denúncia.

Quan la víctima explica el cas, hi ha l’opció d’enregistrar-ho amb videoconferència perquè el testimoni vagi directament als jutjats i sigui vàlid com a prova. Això és conegut com a prova pre-constituïda. Així no caldrà que la víctima hagi d’explicar més d’una vegada els fets, i, per tant, que hagi de reviure el trauma unes quantes vegades. De fet, un procés judicial com aquest a l’estat espanyol pot implicar que un infant hagi d’explicar els mateixos fets a 8 persones diferents durant més de 3 anys. Un procés molt llarg i revictimitzador que fa que molts casos d’abusos sexuals no s’arribin a denunciar o s’aturin a mig camí. Concretament, 7 casos d’abús sexual infantil de cada 10 no arriben a un judici per manca de proves, segons que denuncia l’organització Save the Children.

Una de les sales de Barnahus (fotografia: Gemma Sánchez). Una de les cambres de Barnahus (fotografia: Gemma Sánchez). Una de les habitacions de Barnahus (fotografia: Gemma Sánchez). Barnahus, per fora (fotografia: Gemma Sánchez).

“Encara hi ha molt de tabú social, és una epidèmia silenciosa”, diu Raquel Vila, coordinadora de l’entitat integrada Barnahus. L’experta creu que moltes vegades és difícil de denunciar un cas així perquè representa una paradoxa per a la víctima: “Et maltracten, però et fan sentir especial. I les víctimes decideixen no dir-ho perquè tenen vergonya, por, o perquè saben que no els creuran.”

Segons els professionals, la gran novetat que aporta Barnahus a l’abordatge dels abusos sexuals als infants i adolescents és la coordinació integral entre tots els departaments implicats. L’objectiu? Que la comunicació constant entre professionals –professors, educadors socials, jutges, mossos, psicòlegs…– aconsegueixi de reduir al màxim les intervencions que es fan a l’infant. És a dir, en la mesura del possible, permeten que la víctima solament hagi d’explicar els fets una vegada. “El relat, si no, moltes vegades, de tant repetir-lo, s’acaba contaminant”, diu Vila. Raquel Duque, psicòloga de la unitat Barnahus de Tarragona, afegeix: “Com més intervencions fem, més risc tenim de repetir-nos i de fer que la víctima passi per una situació de revictimització.”

“Un maltractador pot exercir de pare?”: la violència vicària, una forma invisibilitzada de masclisme

Individualització del tractament

El Servei d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència fa la tria dels casos i els deriva, entre més organismes, a les unitats Barnahus. Una vegada ací, els professionals aplicaran un tractament específic segons les característiques de cada situació: “Hi ha casos en què s’haurà de protegir l’infant primerament, perquè potser l’abusador és dins el nucli familiar. Uns altres en què ens haurem de coordinar amb el servei de salut mental, perquè potser la revelació ha estat allà. Uns altres en què es valora que la noia afectada encara no està preparada per a fer la declaració”, diu Duque. També explica que, a vegades, reben casos de nens molt petits que tenen conductes sexualitzades a l’escola, però que no se sap si hi ha hagut abús, o uns altres casos en què arriben adolescents que han manifestat de manera explícita que han patit un abús sexual i que volen denunciar-ho. “Unes altres vegades, per exemple, tenim infants que només vénen aquí a fer la declaració judicial perquè ja tenen un psicòleg privat”, afegeix Vila.

Aquest tractament tan individualitzat és tot un desafiament, segons que les professionals, però diuen que és un esforç que acaba donant fruits. Per això, creuen que seria ideal que aquest model d’abordatge de les violències sexuals als menors fos extrapolable a més col·lectius vulnerables, com ara les dones que han estat víctimes de violència de gènere.

Jenn Díaz: “El meu agressor apareixia o desapareixia per torturar-me psicològicament”

Noies adolescents, el perfil més comú de víctima

“Un 17% dels adolescents han patit alguna mena d’abús sexual. Per això, espais com Barnahus són tan necessaris, perquè és una realitat que encara passa”, avisa Duque. A Barnahus, el perfil més comú de víctima són les noies adolescents. “És l’edat en què reconnecten amb els records de la infància i comencen a connectar amb la sexualitat. És probable que els anys que han estat callades és perquè han viscut una situació de dissuasió: una mena de defensa de la nostra ment en què desconnectem d’una emoció dolenta per protegir-nos. Però, en algun moment, el record torna a aflorar.”

Les xifres de Tarragona mostren que, dels 622 casos atesos, 518 eren noies i tan sols 104, nois. A banda, la gran majoria són adolescents: 388 casos tenien 14 anys o més, 162, entre 8 anys 13, i, 72, menys de 7 anys. Si bé és cert que Barnahus ofereix servei a qualsevol infant o adolescent entre els 0 i els 18 anys, també acompanyen els majors d’edat que hagin començat el tractament amb ells i els demanin de continuar.

A més, el 46% dels abusos són casos violència intrafamiliar. Tanmateix, Vila alerta que aquesta mena de violència se sol denunciar menys, perquè normalment no es vol desestabilitzar la família: “Realment, el 80% dels casos d’abús passen amb persones de confiança”, subratlla. Tot i això, diu que la violència extrafamiliar ha pujat darrerament a causa de la hipersexualització de la societat i de la que anomena “generació porno”.

Com és l’educació sexual avui? Una classe per dins

Una prova pilot d’èxit

La unitat Barnahus de Tarragona va posar-se en funcionament l’any 2020 per fer-ne la prova pilot. Allà, han passat d’atendre 106 casos l’any 2020 a gestionar-ne 236 el 2023. “Això ens demostra que el projecte és un èxit, perquè Barnahus és un lloc on els infants i adolescents se senten còmodes per a explicar aquestes vivències. I ho llegim de manera positiva perquè l’augment de casos atesos no vol dir que ara hi hagi més víctimes que fa tres anys, sinó que ara ho diuen”, explica Duque.

Però recorden que el començament va ser dur. Tan sols una setmana després d’haver obert el centre de Tarragona, es va decretar l’estat d’alarma i van haver de treballar en línia. “Els primers anys, els professionals que hem estat aquí hem estat una mica rates de laboratori. Però entenem que és l’objectiu de les proves pilot, i que no hi ha res escrit. Cal fer molta prova i error per veure què és millor”, detalla Vila.

Malgrat el caos original, l’èxit de Tarragona ha fet que enguany s’hagin obert unitats Barnahus noves repartides per tot el Principat. En total, n’hi ha tretze, una en cada vegueria, pel cap baix: en trobem a la Seu d’Urgell, Lleida, Tortosa, Tarragona, Vilanova i la Geltrú, el Prat de Llobregat, Terrassa, Granollers, Barcelona, Badalona, Mataró i Girona.

SX3 estrena ‘Canvis’, el primer programa de sexualitat per a infants de set anys a dotze

The Washington Post · Rebecca Tan, Regine Cabato i Laris Karklis

Manila, Filipines. El risc que esclati la pròxima gran guerra a l’Àsia depèn com més va més d’un vaixell atrotinat, rovellat, ple de forats i encallat en un escull en una de les vies marítimes més transitades del món.

Per reforçar les reivindicacions territorials sobre la mar de la Xina Meridional, les Filipines van encallar deliberadament, l’any 1999, un vaixell de la Segona Guerra Mundial en un banc de sorra mig submergit de la mar. El BRP Sierra Madre, que ha romàs a l’escull d’aleshores ençà, s’ha convertit ara en l’epicentre de l’escalada de tensions entre les Filipines i la Xina. És una disputa que podria acabar arrossegant els Estats Units a un conflicte armat al Pacífic, segons que diuen funcionaris nord-americans i analistes de seguretat.

La Xina reclama la major part de la mar de la Xina Meridional i, aquests darrers mesos, ha intensificat els esforços per impedir que les Filipines enviessin subministraments al personal de bord del Sierra Madre. Aquests darrers mesos, les naus de la guàrdia costanera xinesa han envoltat i col·lidit repetidament amb els vaixells de proveïment filipins. Els vaixells xinesos també han recorregut com més va més a l’ús de canons d’aigua a curta distància, fins al punt d’inutilitzar vaixells filipins i ferir-ne tripulants.

Qualsevol escalada nova, adverteixen funcionaris occidentals i filipins, podria desembocar en un conflicte obert entre tots dos països.

Funcionaris de l’administració Biden han anunciat que un atac armat contra un vaixell militar filipí, com ara el Sierra Madre, desencadenaria una resposta militar nord-americana, en virtut d’un tractat de defensa mútua del 1951. El president filipí, Ferdinand Marcos Júnior, va declarar després d’haver-se reunit amb el president Biden a Washington, a començament d’aquest mes, que l’assassinat de membres del servei filipí per una potència estrangera també seria motiu per a invocar el tractat.

La Xina s’ha passat les tres darreres dècades ampliant la seva presència a la mar de la Xina Meridional, una via marítima estratègica per la qual passa un terç del transport marítim mundial, segons les Nacions Unides. Els analistes expliquen que Pequín probablement no vol començar cap conflicte a l’àrea, però alerten que els repetits enfrontaments a la mar entre vaixells han fet créixer la possibilitat d’accidents fatídics, cosa que de retruc podria causar la intervenció dels Estats Units.

A la incertesa s’afegeix la qüestió de què fer amb el Sierra Madre, una nau d’uns cent metres d’eslora que ja no és apta per a navegar i és molt degradada, després de dècades a la intempèrie. Els xinesos diuen que substituir el vaixell per una estructura més permanent és inacceptable. Però, en declaracions a The Washington Post, alts funcionaris filipins diuen amb rotunditat que no cediran el control de Second Thomas Shoal, el banc de sorra on és encastada la nau.

Les tensions geopolítiques a la mar de la Xina Meridional mai no havien arribat a un punt tan alt com el d’ara, segons que diu Harrison Prétat, subdirector de la Iniciativa per a la Transparència Marítima a Àsia (AMTI) del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals, amb seu a Washington.

La disputa per aquest banc de sorra –una de les dotzenes d’illes, esculls i més accidents geogràfics en disputa a la zona– és part d’una competència cada vegada més perillosa entre els països veïns per la sobirania d’aquestes aigües estratègiques i el control dels recursos energètics que hi ha al fons.

A mesura que la Xina, sota el lideratge de Xi Jinping, s’ha tornat més agressiva en les seves reivindicacions, països del sud-est asiàtic, com ara les Filipines, el Vietnam i Malàisia, han anat prenent mesures –algunes en públic, unes altres de manera molt més privada– per fer valer les seves reivindicacions geopolítiques i interessos econòmics, cosa que podria empènyer encara més la regió cap a un conflicte que no en cap altre moment d’aquests darrers anys.

Marcos i l’ambaixador dels Estats Units a les Filipines són informats abans de cada missió de proveïment del Sierra Madre. Aquests darrers anys, Washington ha augmentat significativament el desplegament militar a les Filipines en resposta directa de la situació del Sierra Madre. Els Estats Units no havien proporcionat un suport tan ampli a una operació militar filipina d’ençà del setge de Marawi del 2017, en què rebels afiliats a l’Estat Islàmic van prendre una ciutat del sud de les Filipines.

Per a molts filipins, el comportament de la Xina al Second Thomas Shoal s’ha convertit en un símbol d’una projecció de poder com més va més explícita per part de Pequín. Roy Trinidad, portaveu de la marina filipina, diu que les maniobres de Pequín són una mostra de les ambicions “expansionistes” de la Xina.

“Això que passa a la mar de les Filipines Occidentals és tan sols un microcosmos d’allò que la Xina vol fer a la resta del món”, afegeix Trinidad, que es refereix a la mar pel seu nom filipí.

L’ambaixada xinesa a les Filipines ha refusat les peticions de comentaris per aquest article i s’ha remès únicament a una declaració anterior en què deia que les Filipines havien vulnerat la sobirania de la Xina. “Exigim que les Filipines remolquin el vaixell de guerra”, diu la declaració. Fins que no sigui retirat, continua, la Xina permetrà missions de proveïment tan sols si el govern de les Filipines n’informa la Xina amb antelació.

Els grups de recerca diuen que la Xina té centenars de vaixells desplegats a la mar de la Xina Meridional. Són vaixells finançats pel govern i registrats oficialment per a la pesca comercial, però que es fan servir per establir la presència de la Xina en les aigües en disputa. Aquests vaixells han rondat el Sierra Madre durant anys, però la seva presència a l’àrea va començar a augmentar el 2023, segons les dades de localització de vaixells rastrejats per l’AMTI. El 2021, la Xina va desplegar una mitjana d’un sol vaixell cada vegada que les Filipines feien una missió de proveïment. El 2023, la mitjana havia pujat a 14. Durant una missió el desembre passat, els investigadors van trobar almenys 46 vaixells xinesos que patrullaven el banc de sorra.

L’ús de canons d’aigua, abans poc freqüent, s’ha convertit en rutinari d’ençà del desembre. Durant una missió de proveïment el 5 de març, dos vaixells xinesos van disparar canons d’aigua a uns quants metres de distància d’un vaixell filipí, en van trencar el parabrisa i van ferir quatre mariners que eren a bord.

El vaixell filipí, l’Unaizah, va tornar a terra el 4 de maig sense haver lliurat el material. Quan ho va tornar a intentar, tres setmanes més tard, va tornar a ser blanc dels canons d’aigua xinesos. Aquesta vegada, els vaixells xinesos “no es van aturar fins que el vaixell va ser totalment inutilitzat”, explica un oficial militar filipí, que parla amb condició d’anonimat per compartir detalls no revelats de l’incident. Els canons d’aigua van fer que el vaixell perdés propulsió i van destrossar-ne el buc de fusta, cosa que obligà la tripulació a transportar els subministraments al Sierra Madre en llanxes pneumàtiques. Quan els vaixells xinesos s’hi van acostar, el funcionari explica que el personal xinès a bord va començar a cridar a la tripulació filipina la paraula “construcció” amb to inquisitiu.

La Xina fa mesos que acusa les Filipines de transportar en secret material de construcció al Sierra Madre per poder ocupar permanentment l’escull. Tanmateix, els funcionaris filipins ho neguen. D’ençà de l’octubre, les Filipines diuen que han fet “reparacions superficials” al Sierra Madre per garantir l’habitabilitat dels soldats, però neguen haver construït una nova plataforma, tal com al·lega la Xina.

Amb uns quants vaixells de proveïment filipins malmesos i una preocupació creixent per l’escalada de violència, els funcionaris filipins diuen que han reconsiderat com s’haurien de fer aquestes missions. “No defallirem”, diu Trinidad, portaveu de la Marina. Però tampoc no es rendiran els xinesos, segons que expliquen els analistes de seguretat.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

El candidat de Junts a les eleccions de Catalunya, Carles Puigdemont, ha fet una crida a concentrar el vot en la seva candidatura i evitar així que l’abstenció i la divisió de l’independentisme pogués ajudar el candidat del PSC, Salvador Illa. “Sabeu què farà l’abstenció? Ajudar Illa a ser president. No farà res més que això. Igual que ho farà la divisió de l’independentisme. El repartiment de vots”, ha advertit en un acte electoral a Argelers (Rosselló), on han anat més de mil persones de les comarques del Vallès Occidental i l’Oriental.

Carles Puigdemont, l’home que juga amb la sort i guanya

Segons que ha dit Puigdemont, si no es concentra el vot en Junts, “en el fons seran vots que aniran d’alguna manera cap al senyor Illa”. En la mateixa línia, ha dit que la força dels vots permetria al seu partit de negociar amb l’estat espanyol i avançar cap a la independència definitiva de Catalunya. “O posem el país en mans d’un tripartit amb un president que anirà a Madrid a rebre instruccions, o posem Catalunya en mans d’una força liderada per un president que vagi a donar les instruccions i planti cara quan li diguin que no”, ha etzibat.

Per aquest motiu, ha insistit en la importància de no romandre a casa el 12 de maig: “Catalans, a les urnes!”, ha exclamat Puigdemont, després d’advertir del risc que pot implicar la desmobilització.

Enquesta de VilaWeb: El PSC suma dos escons i millora l’avantatge, tot esperant la decisió de Sánchez

A més, ha dit que una victòria independentista enviaria “més d’un” al racó de pensar: “I, com que sereu molts els que omplireu les urnes i no s’ho esperen, hauran d’anar al racó de pensar, a veure si s’adonen que el nostre no és un país de gent submisa.”

Per la seva banda, el número 3 de la candidatura, Josep Rull, ha criticat contundentment Illa i ha dit que no podia donar lliçons de bona gestió: “El PSC va deixar les finances de la Generalitat devastades el 2010, el PSC de la L9 del metro, de la qual encara paguem concessions d’estacions que no funcionen. Aquesta és la bona gestió del PSC?”

La portaveu de Junts al congrés espanyol, Míriam Nogueras, ha defensat que amb els set diputats de la cambra baixa havien aconseguit més en vuit mesos que uns altres en quatre anys i uns altres en quaranta. A més, ha criticat Esquerra per fer servir el castellà en les intervencions a Madrid: “N’hi ha alguns que encara no s’han assabentat que s’ha aconseguit que es pugui parlar català; que encara continuen defensant Catalunya en castellà a Madrid.”

Els municipis d’Argelita (Alt Millars), Monòver (Vinalopó Mitjà), Santa Pola (Baix Vinalopó) i València han fet avui les Trobades d’Escola Valenciana de les seves respectives comarques. Col·lectius per la llengua i la cultura de l’Alt Millars, la Coordinadora pel Valencià Terres del Vinalopó, l’Associació Cultural l’Antina de Santa Pola i la Coordinadora per l’Ensenyament Públic en Valencià (CAPPEPV), amb el suport de centres, famílies, institucions i més entitats dels territoris, han respost als atacs polítics contra la llengua amb festes multitudinàries en favor de l’escola en català. En total, hi han assistit 20.700 persones.

Josep Chaqués: “Si hi ha llibertat per a no elegir el valencià també hem de tenir llibertat per a no elegir el castellà”

La Festa per la Llengua 2024 de l’Alt Millars feta a Argelita ha posat el focus en aquells que, amb el seu activisme quotidià, mantenen viva la llengua. En aquest sentit, Maria Nebot Calduch, d’Escola Valenciana, ha volgut reconèixer tots els activistes per la llengua que durant més de trenta-vuit anys han mantingut la presència de les Festes per la Llengua a les comarques del nord del País Valencià, i també el relleu generacional que hi ha i que garanteix que la llengua continuï ben viva. Hi han assistit el batlle d’Argelita, Aitor Balfagón Bartoll, el batlle de Tales, Vicente Juan Prades Ramos, i la secretària general de FECOOPV, Xelo Valls Gregori.

A la XXVI Trobada d’Escoles en Valencià de les Valls del Vinalopó, organitzada a Monòver, han demanat la retirada de la proposta de llei educativa del govern del PP i Vox. “Necessitem amb urgència polítiques lingüístiques que afavoresquen el màxim consens social. Polítics que estimen i respecten el valencià, que l’usen en públic, que no el menyspreen ni el desacrediten. Que no ataquen els seus orígens, ni neguen la seua identitat. Que no alimenten l’autoodi i l’odi, la difamació ni la censura. Calen administracions que refermen la nostra llengua i cultura per a no comprometre el present i el futur del poble valencià”, ha dit la presidenta d’Escola Valenciana, Alexandra Usó.

La XXXI Trobada d’Escoles en Valencià del Baix Vinalopó i el Baix Segura s’ha fet a la plaça de la Glorieta de Santa Pola. Escola Valenciana ha reivindicat la llengua com a eina de cohesió social. “Històricament, el valencià ha estat la llengua del País Valencià. Encara ara és l’element més important que ens identifica i ens singularitza, independentment dels orígens de cadascú. Com a qualsevol país d’acollida amb llengua pròpia, la millor manera de formar part de la seua societat és parlar-la, sentir-la i, per això, els seus parlants han de mostrar-la, donar-la, ensenyar-la, no amagar-la. Per eixe motiu ens trobem ací, per a teixir els llaços”, ha explicat Marisol Pinilla Macías.

Finalment, la trobada més multitudinària ha estat a València, on han assistit 12.000 persones. La presidenta de la CAPPEPV-València per la Llengua, Laura Font Pérez, ha lamentat les dificultats que ha tingut enguany l’organització per a tractar amb l’ajuntament: “L’Ajuntament de València sempre ha col·laborat en les Trobades. Hem fet activitats amb tots els grups polítics els darrers trenta-set anys, però enguany ens han ignorat. Davant el seu menyspreu cap a la nostra festa, després d’anys passant pels barris de la ciutat, hem hagut de sol·licitar el suport d’unes altres entitats que sí que en saben d’educació, com ara la Universitat de València, gràcies a la qual avui celebrem la Trobada, divendres vam celebrar els vint-i-sisens premis Sambori i dimarts, el premi de fotografia la Natura a la Ciutat. Esperem que les nostres activitats i el treball de totes les comunitats educatives i associacions que hi participen els facen reflexionar i canviar l’actitud envers la cultura i la llengua de la nostra ciutat, del nostre territori. Ara, més que mai, hem de fer poble i parlar valencià”, ha dit.

A la XXXVII Trobada d’Escoles en Valencià de la Coordinadora d’Alumnat, Mares, Pares i Professorat per l’Ensenyament Públic Valencià CAPPEPV-València per la Llengua hi han anat Pablo Montaner Brotons, d’Escola Valenciana; la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé García; Joan Baldoví, síndic de Compromís a les Corts Valencianes; Verònica Cantó Doménech i Immaculada Cerdà Sanchis, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; Papi Robles, la portaveu de compromís a l’Ajuntament de València; i els regidors de Compromís de l’Ajuntament de València Eva Coscollà Grau i Gerard Puchades, entre més personalitats.

La pluja ha obligat els Comuns i Yolanda Díaz a aixoplugar-se el tercer dia de campanya de les eleccions a Catalunya. “Mira’ls, com s’amaguen”, comentava un veí de l’Hospitalet de Llobregat. L’acte previst a la plaça de Lluís Companys s’ha fet finalment a l’auditori de la Farga, on les 213 butaques han fet curt. “Això és molt petit. No sé què hi fan tots aquests aquí”, lamentava un grup de simpatitzants, tenint en compte que els periodistes i les càmeres ocupaven el 25% de les fileres.

La sala s’ha omplert amb desenes de persones col·locades als laterals, una escala –amb destí incert– i al rebedor. L’aire s’ha espessit amb cada minut de retard, tot i que els altaveus intentaven de dissipar-lo al ritme de rumba i Manel. Cinc minuts, deu, quinze, vint… L’eufòria, quan ha entrat la vice-presidenta espanyola, ha condonat qualsevol conat de queixa, greuge o fugida anticipada.

Díaz, flanquejada per la candidata Jéssica Albiach, el ministre Ernest Urtasun, el fitxatge Andrés García Berrio i la diputada Núria Lozano, ha estat ovacionada. Dalt l’escenari els esperaven quatre tamborets –que han servit per a fer un joc de la cadira imaginari–, un faristol i una senyera. Ni rastre de la bandera espanyola que apareix en les fotografies corporatives de la sala.

Lozano i Berrio han estat els primers a intervenir. Tots dos han parlat de greuges, però també de la diversitat i el mestissatge de Catalunya. La diputada ha parlat com a hospitalenca i filla d’immigrants andalusos, i l’advocat com a fill d’una mare gitana del Camp de la Bóta i un pare de Burgos. També han coincidit en la necessitat de defensar la democràcia contra els embats de la dreta i l’extrema dreta espanyoles.

“Cal combatre la lawfare i posar el garantisme al centre”, ha dit Berrio en referència a casos com ara el que afecta Begoña Gómez, parella de Pedro Sánchez. Dit això, ha recordat que la màquina del fang fa temps que empastifa polítics, però també ciutadans. “Jesús Rodríguez és un periodista que ara és a Suïssa per la causa del Tsunami Democràtic. Està imputat per terrorisme fer la seva feina i això és intolerable”, ha dit.

Berrio ha desitjat que la llei d’amnistia blindés tots els afectats pel Tsunami i ha agraït la feina de Jaume Asens en les negociacions. “Ni fer periodisme, ni protestar és terrorisme”, ha conclòs. L’advocat, que s’ha mostrat certament nerviós durant el parlament –amb unes quantes entrebancades–, ha cedit el faristol a Urtasun. Una volta refugiat al tamboret, Albiach li ha donat un copet afectuós a l’espatlla. “Molt bé”, li ha dit.

En canvi, el ministre ha demostrat que fa dècades que es mou per l’esfera política i, sense fer servir cap mena de nota, s’ha endinsat a la trinxera brandant la bandera de l’antiga ICV. Ha tingut un record per als treballadors de la Nissan, però sobretot ha marcat les línies vermelles –més aviat verdes– de la legislatura vinent. Posteriorment, ha llançat un arsenal de dards a Junts i Carles Puigdemont.

“No hem de fer una competició de qui ha patit més. […] Però no ens han de donar lliçons de lawfare [en referència a Junts] perquè ho han patit Ada Colau, Mónica Oltra i moltes més”, ha dit. Urtasun ha reiterat la idea que calia plantar cara a l’extrema dreta espanyola en la seva ofensiva retrògrada. “Si els molesta un govern d’esquerres. A partir del 12 de maig en tindran dos”, ha acabat.

I ha arribat el moment que tota la sala esperava: Yolanda Díaz. Abans d’acostar-se als micròfons, entre aplaudiments, s’ha dirigit a Albiach, li ha fet un petó i una moixaina a la galta. A cada costat de la tarima, s’hi han falcat dos guardaespatlles. “Bona tarda”, ha dit, en gallec. “Sóc feliç de ser aquí perquè els Comuns estan destinats a canviar la vida de la gent”, ha continuat. La vice-presidenta espanyola ha dit que els seus es “trencaven la cara” per millorar per la vida dels treballadors.

Per això, ha demanat que el 12-M els hospitalencs es mobilitzessin com ho van fer en les eleccions espanyoles de l’estiu passat. “Van dir que la dreta arrasaria, però els vam derrotar”, ha dit. Ara, el 23-J, qui es va posar les piles va ser el PSC, que va guanyar a l’Hospitalet amb un 46,37% dels vots. Els Comuns van passar de segona força a tercera després de perdre gairebé 4.000 vots.

“La ciutadania està aclaparada, però l’onada reaccionària no és nova. Ve de l’època d’Aznar. […] Espanya es mobilitza, no per salvar un partit o un govern de coalició, sinó els avanços en drets. Cal convertir aquesta campanya en un tsunami democràtic de vots”, ha continuat, abans de dir que el PP i Vox –i tot el seu ecosistema mediàtico-jurídic– no podrien derrocar el govern de Pedro Sánchez.

Seguidament, després d’acusar el PP de no tenir programa electoral i de viure exclusivament de mentides i falsedats, Díaz ha fet una filigrana inesperada per atacar ERC i Junts. Ha citat l’evangeli de Sant Mateu. “Pels seus fruits els coneixereu”, ha dit, i ha recordat que es van oposar a la seva reforma laboral. “Voteu per canviar el futur de Catalunya”, ha acabat.

L’acte l’ha tancat Albiach entre crits de presidenta. “Aquestes eleccions no tracten de tres homes que es pensen que som als anys noranta. Aquestes eleccions tracten de tots nosaltres, i diem: la dreta, ben lluny del govern de la Generalitat”, ha proclamat, i ha demanat al PSC, ERC i la CUP que no pactessin amb Junts. “Jordi Pujol ens ha recordat aquesta setmana, per si algú se n’havia oblidat, que són la vella Convergència”, ha continuat.

“No arribarem a acords amb la refundació de Convergència”, ha reiterat, entre aplaudiments. La candidata s’ha embolicat en l’optimisme i ha acabat la intervenció així: “La Catalunya que ve, ens pica a la porta. El moment és ara i tot és possible.” Tanmateix, els sondatges preveuen que els Comuns perdran escons i el grup parlamentari es desinflarà en ple auge del PSC.

Al final del míting, els altaveus ha esclatat amb la música a tot drap. Albiach ha intentat, sense gaire sort, que Díaz ballés al ritme de “Tobogan”, de Zoo. Més tard, hi ha hagut abraçades i salutacions amb Aina Vidal, Joan Carles Gallego, Susana Segovia, David Cid, entre més cares dels Comuns. La dirigent de Sumar ha dedicat un quart d’hora ben bo a fer-se fotografies amb els assistents.

A la porta d’accés de l’auditori, Urtasun conversava amb alguns simpatitzants preocupats pel futur de Pedro Sánchez. El ministre ha repetit unes quantes vegades que no sabia res de les intencions del president espanyol. Poc després, Cid s’ha afegit a la conversa i ha assenyalat que l’acte havia anat molt bé. “Què, el ministre?”, ha dit un dels simpatitzants. “El ministre molt bé”, ha respost, i ha donat un copet a Urtasun.

Cid ha tornat a desaparèixer i, instants després, ha reaparegut amb Yolanda Díaz agafada de la mà. El diputat l’ha arrossegat entre la multitud per portar-la cap a un reservat. L’equip de seguretat ha fet un cordó improvisat i la comitiva, amb més dirigents dels Comuns, ha travessat el rebedor i ha entrat en una sala annexa. Els guardaespatlles han restat fent guàrdia a la porta.

Al carrer, un grup de persones demanaven permís per entrar a la Farga. “Som una setantena de persones. Venim per la paella”, ha dit una dona. “Ui, això ho hauré de consultar”, ha dit un agent de seguretat. La pluja també ha obligat a traslladar la paella vegetariana (12 euros) i el bingo musical organitzats pels Joves Ecosocialistes. Al costat, en una paradeta, es recollien signatures per la ILP que vol derogar la llei de patrimoni cultural de la tauromàquia.

El ministre d’Indústria i Turisme espanyol, Jordi Hereu, ha reivindicat una Catalunya de tots davant els qui volen tornar a “referèndums divisoris” i fan propostes per, a parer seu, dividir-la i afeblir-la. Ho ha dit en un acte de campanya al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), al costat del candidat del PSC a les eleccions de Catalunya, Salvador Illa, i la batllessa i portaveu del partit, Núria Parlon.

Salvador Illa, constructor de presons

Hereu ha qüestionat la participació en l’1-O: “S’hauria pogut construir una Catalunya amb una Santa Coloma on es va abstenir l’1 d’octubre un 80% de la població? Aquí només va votar el 20% de la gent. Per tant, que quedi clar que nosaltres volem una Catalunya de tots.”

D’una altra banda, ha defensat la immersió lingüística a l’escola catalana: “Em costa explicar-ho a Madrid, que en tenen una visió molt superficial. I jo els dic: ‘És que no us assabenteu de res! Si això va començar a Santa Coloma, caram!’ Per guanyar igualtat, perquè estimem totes dues llengües i per això volem fer-les servir totes dues!”

A més, ha dit que el PSC tenia el millor programa electoral: “La veritat és que fa certa cosa comparar programes: habitatge, infraestructures, seguretat, recuperació del prestigi de l’autogovern.”

Finalment, ha dit que, amb Illa, Catalunya tornaria a ser present a Madrid per canviar l’estat espanyol.

Enquesta de VilaWeb: El PSC suma dos escons i millora l’avantatge, tot esperant la decisió de Sánchez

Demana la continuïtat de Pedro Sánchez al govern espanyol

El ministre ha instat el president espanyol, Pedro Sánchez, a continuar en el càrrec en favor de la política democràtica perquè diu que forma part d’un projecte col·lectiu: “No els podem regalar la victòria, perquè necessitem la política democràtica. La política democràtica és l’únic instrument, l’únic, que té la gent de les classes treballadores i populars. Els altres poden fer servir uns altres mecanismes.”

Sánchez i el tros de pastís del PSOE

Dimecres, Sánchez va dir en una carta oberta que sospesava de plegar pels atacs judicials que rebia la seva dona, Begoña Gómez.

La CUP ha interpel·lat els votants d’esquerres decebuts amb el govern de Pere Aragonès per evitar de regalar la majoria a la dreta en les eleccions de Catalunya. “Que dipositin la confiança en el projecte de la CUP, és un vot no subordinat al PSOE, contrari al Hard Rock i en defensa dels serveis públics”, ha dit la cap de llista, Laia Estrada, en un acte de campanya a Tarragona.

Laia Estrada, candidata de soca-rel de la CUP

En aquesta línia, ha garantit que la formació corregiria la deriva actual i construiria una agenda social i nacional pròpia. A més, ha lamentat que els governs de la Generalitat hagin fet seus els interessos de les grans empreses. Sobre això, ha remarcat la utilitat de la seva formació per a impulsar idees noves al parlament, com ara una distribuïdora pública i una renda bàsica universal.

Estrada també ha criticat la gestió del PSC en ajuntaments de l’entorn de Tarragona i l’ha acusat de ser “sinònim de corrupció” a la comarca, i ha recordat casos de corrupció, com ara el cas Innova i el cas Inipro.

Enquesta de VilaWeb: El PSC suma dos escons i millora l’avantatge, tot esperant la decisió de Sánchez

“La gent d’esquerres i independentista no pot quedar-se a casa”, ha dit Estrada. A l’acte també han participat la número 2 per Barcelona, Laure Vega; el cap de llista de la CUP per Tarragona, Sergi Saladié; i els candidats Ortésia Cabrera i Eloi Redón.

ERC ha reivindicat l’exili com a part de la seva història. Han fet un acte de campanya íntim a Ginebra, Suïssa, on precisament es va exiliar, ara fa sis anys, la secretària general, Marta Rovira; i també fa sis mesos el número 9 de la llista, Ruben Wagensberg; tots dos per la investigació per terrorisme contra el Tsunami Democràtic. La formació s’ha conjurat per resistir la repressió de l’estat espanyol, en un acte titulat “Catalunya, història de l’exili”, en què han participat bona part dels dirigents del partit, com ara el candidat a la reelecció a les eleccions de Catalunya, Pere Aragonès, el president, Oriol Junqueras, el president del grup parlamentari i número 3 per Barcelona, Josep Maria Jové; la número 16 per Barcelona, Alba Camps; i la diputada del parlament d’aquestes dues darreres legislatures Jenn Díaz.

[VÍDEO] El retrobament emocionant de Ruben Wagensberg i Marta Rovira amb els dirigents d’ERC a Suïssa

Aragonès ha criticat el president espanyol, Pedro Sánchez, per sospesar de deixar la vida política pels atacs de l’extrema dreta: “Retrocedir és donar la victòria a l’extrema dreta i nosaltres no ho farem mai”, ha dit. En una conversa amb Junqueras, ha dit que l’objectiu de l’acte era no normalitzar la repressió: “En un moment en què sembla que hi ha qui l’ha descoberta avui, recordem que nosaltres l’hem patida des de fa molt temps.”

A més, ha reivindicat que Esquerra era el partit que n’havia rebut més, “amb un president afusellat (Lluís Companys), amb un president empresonat (Junqueras) i una secretària general a l’exili (Rovira)”. Finalment, ha destacat que el partit era capaç de convertir aquestes represàlies en victòries polítiques: “Com més repressió, més victòries hem aconseguit.”

Per la seva banda, Junqueras ha criticat que la campanya del PSC se centrés únicament en la figura de Pedro Sánchez. “Els projectes febles necessiten exercir el culte a la personalitat”, ha dit. En la mateixa línia, Rovira li ha receptat consciència política contra les campanyes. “No convé que li fallin les cames en un moment en què hem d’estar al costat de més democràcia i més drets humans”, ha dit.

Enquesta de VilaWeb: El PSC suma dos escons i millora l’avantatge, tot esperant la decisió de Sánchez

Wagensberg critica la manca de solidaritat del PSC

El número 9 de la llista d’ERC s’ha mostrat decebut amb el PSC i ha criticat la poca empatia que havien tingut els seus dirigents. Ha titllat de “inhumà i boig” que cap càrrec del PSC no li hagi enviat encara cap missatge de suport després d’haver-se’n anat a l’exili. Ha recordat que ell havia estat secretari de la mesa aquesta darrera legislatura, i que ni el candidat del PSC i cap de l’oposició fins ara, Salvador Illa, ni tampoc el secretari segon de la mesa i ara número 5 de la llista socialista, Ferran Pedret, no s’hi havien posat en contacte.

Un centenar de persones s’han concentrat davant la seu del PSPV-PSOE al carrer de l’Hospital de València per mostrar el suport al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que dimecres va dir en una carta oberta que sospesava de plegar pels atacs judicials que rebia la seva dona, Begoña Gómez. La concentració ha estat convocada pel partit mateix, que ahir també va organitzar autocars per anar a concentrar-se davant la seu del partit a Madrid.

Què ha dut Pedro Sánchez a sospesar de dimitir com a president del govern espanyol?

El vice-secretari general del PSPV, Carlos Fernández Bielsa, ha assenyalat que la concentració era la unió entre la societat civil, la militància i els simpatitzants socialistes per a dir que estaven farts que la política s’hagués convertit en un “fangar irrespirable i una trituradora de gent decent”. “Avui es tracta de defensar la democràcia per dir a Pedro [Sánchez] que continue, que tire endavant davant una dreta que vol patrimonialitzar el poder”, ha assegurat.

Ahir, el Comitè Federal del PSOE es va convertir en una concentració de suport absolut a Sánchez, després de l’anunci de dimecres per carta que necessitava parar uns dies per replantejar-se el futur polític arran de les denúncies contra la seva dona.

Milers de persones es van reunir davant la seu del carrer de Ferraz de Madrid per a demanar a Pedro Sánchez que continuï al capdavant del govern espanyol. Els socialistes han decidit d’endarrerir a dimarts la Comissió Federal de Llistes, que en principi s’havia de fer divendres.

El terrabastall va començar dimecres, amb la decisió del jutjat d’instrucció número 41 de Madrid d’obrir diligències d’investigació contra Begoña Gómez, esposa del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per presumptes delictes de tràfic d’influències i corrupció als negocis. Dijous, la fiscalia va recórrer el procediment.

Què passa si Pedro Sánchez dimiteix? Es podrien convocar eleccions?

Arran d’això, Sánchez va cancel·lar tota la seva agenda fins demà amb la idea de reflexionar i decidir què fer. S’espera que demà comuniqui la decisió definitiva sobre el futur.