Cinc anys després, l’independentisme ha perdut gairebé un milió de vots a les eleccions europees: 923.000. Si en les del 2019 la candidatura de Junts i Lliures per Europa, encapçalada pel president Carles Puigdemont, i la d’Ara Repúbliques, amb Oriol Junqueras al capdavant, van obtenir a Catalunya 981.000 vots i 727.000 vots, respectivament, ara n’han aconseguit 430.000 i 354.000. D’1.700.000 vots del 2019 als 780.000 d’ara. I si aleshores Junts fou la força més votada a Catalunya, avui el primer partit és el PSC, amb un resultat notable: 700.000 vots, que són pràcticament els mateixos que els de fa cinc anys però amb un percentatge de vot molt més elevat ara, atesa la baixa participació d’aquests comicis, un 43,5% –en contrast amb el 60,9% de fa cinc anys.

Els socialistes es consoliden com a primer partit a Catalunya, en un context en què ha continuat arrossegant la inèrcia d’espanyolització de la campanya que ja va imposar Pedro Sánchez a les catalanes i que ha continuat en aquestes europees, provant de projectar-les com un plebiscit sobre ell mateix i la seva guerra contra la dreta política, mediàtica i judicial espanyola. Aquest context ha pesat, també, en aquestes segones eleccions a Catalunya en menys d’un mes, amb un component de fatiga que s’ha fet notar en la baixa participació.

El context del 2019 i el d’ara són molt diferents, i si la primavera del 2019 l’independentisme feia valer, en ple judici contra el procés, la resistència a la repressió encarnada en Puigdemont (l’exili) i Junqueras (la presó), amb tota la maquinària de l’estat mirant de boicotar la pretensió dels uns i els altres d’obtenir representació a Brussel·les, ara s’han fet menys d’un mes després d’unes eleccions catalanes que ja van constatar la pèrdua de la confiança dels electors en els partits independentistes. Avui l’amnistia és a punt d’entrar en vigor, la via de la negociació amb Madrid és assumida tant per Junts com per ERC i els partits independentistes no tenen cap rumb en comú.

A Junts, amb Toni Comín, Neus Torbisco i Aleix Sarri com a caps de cartell, li ha passat factura la pèrdua del factor Puigdemont, que a les catalanes li havia permès de resistir la tendència a la baixa electoral de l’independentisme i fins i tot d’esgarrapar una mica més de representació; tanmateix, s’ha mantingut davant d’ERC, que amb Diana Riba i Tomàs Molina han perdut, també, la meitat de vots del 2019. Els uns i els altres mantenen les posicions assolides a les eleccions del 12 de maig, i això és important també amb vista a la negociació de la investidura d’un nou president de la Generalitat, del procés que comença avui mateix amb la constitució del nou parlament. El resultat de les europees confirma quin és l’equilibri de forces actual entre les forces catalanes, i el partit de la investidura encara s’ha de jugar.

També és clar l’equilibri de forces entre els partits unionistes; perquè, a part de la victòria del PSC, el PP, amb 329.000 vots, confirma amb Dolors Montserrat el bon resultat que ja va obtenir a les eleccions catalanes amb Alejandro Fernández, amb un augment de vuit punts en relació amb el resultat del 2019, força per sobre de Vox, el següent partit més votat, amb 147.000 vots. I finalment Podem supera per poc, amb 110.000 vots, el torcebraç particular amb Comuns Sumar, amb 102.000. A l’extrema dreta de Vox s’hi han d’afegir els no pas menyspreables 67.000 vots de l’agrupació d’electors Se Acabó la Fiesta, de l’influenciador ultra Alvise Pérez. I una nota a peu de pàgina, també molt remarcable: la culminació de la defunció electoral de Ciutadans, que han acabat amb 13.000 vots, lluny dels 295.000 de fa cinc anys; el PACMA n’ha obtinguts gairebé el triple.

Podem ha resistit a les eleccions europees amb dos escons. El partit d’Irene Montero havia encarat aquestes votacions com unes primàries dins l’esquerra alternativa i pot continuar plantant cara a Sumar. El partit de Yolanda Díaz ha sofert un revés electoral important: és el soci minoritari del govern espanyol i tan sols ha aconseguit tres eurodiputats, cosa que pot reobrir tensions internes amb els aliats.

Irene Montero ha valorat positivament els resultats, però ha dit que les forces del consens bèl·lic tenen una majoria molt preocupant, referint-se al creixement insuportable de l’extrema dreta. “Perillen els principis polítics que van fundar Europa, la pau, l’antifeixisme i la prosperitat i benestar dels pobles. S’ha de trencar el consens bèl·lic que ens porta a una guerra que no ens podem permetre. La nostra prioritat política és la pau, trencar aquella gran coalició de la guerra i frenar el masclisme i el negacionisme. Els feixistes, es paren amb més drets”, ha dit.

Montero ha insistit que l’avenç de la dreta i l’extrema dreta no és una bona notícia. “Per a guanyar a les dretes, cal un govern que governi que assumeixi els reptes”, ha comentat. Montero ha agraït la feina de la militància i ha dit que el resultat és un pas necessari. Ara assolim la responsabilitat de fer créixer la força de la pau, de la fi del genocidi a Palestina, de l’avenç en drets. L’objectiu és canviar tot el que s’ha de canviar, transformar Europa i Espanya”, ha dit. “Sabem que tot costa tant, però sabem encara millor que no demanem tant i que ho mereixem tot. S’ha de fer créixer la força social, la força de les coses justes i dignes”, ha afegit.

Resultats de les eleccions europees 2024

Al País Valencià, l’electorat ha votat en la mateixa clau que a l’estat espanyol i es confirma el vot majoritari a la dreta i l’extrema dreta. Si s’observa l’eix esquerra-dreta, la suma dels vots del PP i de Vox arriba pràcticament al 50%. Per tant, l’any que han compartit en el govern de la Generalitat no els ha desgastat, ans al contrari, han vist com augmentava lleugerament el suport respecte de les eleccions a les Corts de l’any passat. En el cas de Vox, obtenen més del doble de vots que a les eleccions europees del 2019. I així ho han volgut remarcar en les seues intervencions. A més, tots dos partits han obtingut al País Valencià un resultats millors que els de les seues formacions a l’estat espanyol.

Compromís recupera l’eurodiputat

En clau nacional, Compromís ha assolit l’objectiu de situar Vicent Marzà al Parlament Europeu i recuperar l’eurodiputat que va perdre a les eleccions del 2019. Els valencianistes concorrien a les eleccions dins la coalició Sumar, que ha obtingut tres diputats. Les negociacions entre Compromís i Sumar van ser llargues i dures perquè els valencianistes en cap moment no van voler anar més avall del número tres de la llista. Durant la campanya els sondatges els donaven entre tres diputats i quatre i finalment, el tall s’ha fet en Marzà, que serà, en paraules del partit, la veu valenciana a Europa. Amb el 7,63% dels vots, els resultats de Compromís al País Valencià han estat prou millors que el 4,65% que la coalició Sumar ha tingut al conjunt de l’estat espanyol.

Tot i que han expressat la satisfacció per l’obtenció de l’escó, s’han mostrat preocupats per l’ascens de l’extrema dreta i la feblesa demostrada a l’esquerra del PSOE. Vicent Marzà mateix ho ha dit quan ha valorat els resultats. “Ens hauria agradat que en el conjunt de la coalició hi haguera hagut uns resultats millors”, ha dit. Amb aquest resultat, molt probablement hauran d’obrir un procés de reflexió. Més Compromís, la pota més forta de la coalició, té un congrés transcendental el mes d’octubre i, de moment, no hi ha emergit cap lideratge clar. D’altra banda, ahir mateix, vint minuts després del tancament dels col·legis electorals, i quan els sondatges asseguraven l’escó de Vicent Marzà, el corrent crític Bloc i País va anunciar la presentació d’una candidatura per a ocupar la secretaria general del partit. En el comunicat van reiterar acusacions que ja havien fet sobre la falta de democràcia interna.

Mazón guanya el cara a cara amb Morant

Aquestes eleccions europees són les primeres que els socialistes valencians viuen amb el lideratge de Diana Morant. I era, per tant, la primera confrontació cara a cara entre el president de la Generalitat i la secretària general dels socialistes. Respecte del 2019, la caiguda de vots del PSPV és molt moderada i el resultat és lleugerament superior al que obté a l’estat espanyol. Així, els socialistes valencians es queden a quatre punts del PP. Amb tot, és la tercera derrota consecutiva que tenen perquè el Partit Popular del País Valencià va guanyar les eleccions a les Corts del 28 de maig del 2023, les espanyoles del mes de juliol i ara aquestes.

Morant va seguir la nit electoral, a la seu socialista del carrer de l’Hospital, acompanyada de la plana major dels socialistes, entre els quals, l’ex-president Ximo Puig. Aquests darrers dies, la secretària general ha reforçat el departament de comunicació amb la incorporació de Ximo Clemente, un pes pesant amb molta experiència perquè durant els vuit anys del Botànic va estar en la sala de màquines de presidència.

Aquestes darreres setmanes, el PP ha utilitzat la seua posició en el Consell per fer campanya contra els socialistes. La situació precària de l’Albufera de València ha estat l’excusa perfecta per a pegar amb duresa a Teresa Ribera, la candidata socialista i encara ministra espanyola de Medi. Dijous, el consell es va reunir a l’Albufera i va aprovar una declaració institucional. Els socialistes ho van denunciar davant la Junta Electoral, que els va donar la raó i va obligar el Consell a retallar-la i a llevar totes les mencions a la candidata.

D’una altra banda, per al PP el País Valencià continua essent un territori molt important i ho demostra el fet que el líder espanyol, Alberto Núñez Feijóo, tancara la campanya electoral amb un acte a la ciutat de València.

Us oferim un mapa on podreu veure qui ha guanyat a cada municipi del país les eleccions al Parlament Europeu.



 

El mapa mostra que el PP ha guanyat a la majoria de municipis del País Valencià i les Illes. Tot i això, els socialistes s’imposen en bona part de les localitats de les Comarques Centrals i dels Ports, mentre que a les Illes, el PSIB és la força més votada a Formentera i en alguns municipis de Mallorca i Menorca. A Catalunya Nord, Rassemblement National guanya en la major part dels municipis, i en la totalitat dels de la costa, mentre que la victòria és més en disputa al Conflent, Cerdanya i Capcir.

Al Principat, el PSC ha guanyat a la Vall d’Aran, a l’àrea metropolitana de Barcelona, al nord del Maresme, a la ciutat de Tarragona, als municipis de la Costa Daurada i a les Terres de l’Ebre. A la major part de municipis de Catalunya la victòria és de Junts, mentre que ERC és la força més votada principalment en algunes localitats de l’Ebre, al Priorat i en alguns del Pirineu. El PP guanya en dos municipis del Principat, a Aitona (Segrià) i Fígols (Berguedà). A la Franja de Ponent, el PP guanya a Fraga, però hi ha una pugna entre el PP i el PSOE en bona part dels municipis.

Vox guanya en un municipi, a Castell de Cabres, al Baix Maestrat i el PI a Costitx, al Pla de Mallorca.

Consulteu tots els resultats de les eleccions europees

El cap de llista de Junts a les eleccions europees, Toni Comín, ha dit que valoren positivament els resultats en una compareixença de Brussel·les estant. Junts ha estat la segona força més votada al Principat, només per darrere del PSC, però ha perdut més de 550.000 vots respecte al 2019. El candidat ha volgut emmarcar els resultats en el context de repressió: “Ens hem acostumat a fer campanya a l’exili i també a fer-hi compareixences de valoració de resultats”, ha dit.

Consulteu els resultats de les eleccions europees 2024, municipi a municipi

També ha lamentat la millora generalitzada de resultats de l’extrema dreta a pràcticament tota la Unió Europea. “Ens preocupa el creixement de l’extrema dreta a Europa. Crec que tots els partits demòcrates europeus coincidim en això”, ha afirmat.

A més, ha reivindicat el fet d’haver-se mantingut com a segona força malgrat que els sondatges els auguraven pitjors resultats. “Tots els sondatges en contra, encara avui, el sondatge ens donava un terç menys del resultat que hem acabat obtenint”, ha afirmat.

Pel que fa als resultats a l’estat espanyol, Comín ha criticat el que ha titllat “d’espanyolització” dels comicis europeus: “Els espanyols han intentat espanyolitzar tant com han pogut aquestes eleccions, s’han oblidat d’Europa”.

Una Catalunya trista i trencada

En aquestes eleccions s’ha tornat a comprovar l’existència d’una Catalunya trencada i trista, decebuda, una Catalunya en què els electors independentistes s’aboquen d’una manera ja persistent i no circumstancial a l’abstenció. Ahir les xifres de participació a les comarques més independentistes van ser espectacularment baixes i els resultats, tant d’Esquerra com de Junts, decebedors.

Si ho volen, una vegada més, els nostres polítics sempre podran conformar-s’hi explicant que les eleccions anteriors van ser excepcionals per la presència de Puigdemont i Junqueras com a caps de llista. O per la coincidència amb les eleccions municipals. Però són ganes de no mirar la realitat de cara. Poblacions on l’independentisme guanya sempre han vist caigudes fins a un increïble 40% de la participació. Cosa que ha permès al PSC d’enfilar-se a la primera posició i treure pit, malgrat que els socialistes han perdut 23.869 vots respecte a les anteriors. Simplement, l’independentisme ha perdut molt més.

[MAPA] Qui ha guanyat les eleccions europees a cada municipi?

La realitat és que l’abstenció que tenim al davant és multitudinària i conscient. ERC perd vots, encara que els socis de Més, Bildu i BNG aguanten la coalició i mantenen el mateix nombre de diputats. I Junts en perd moltíssims, sense el carisma del president Puigdemont, per més que aconseguesca ser la segona força al Principat. Junts –que el 2019 va ser primer i ara és segon– passa del 28% dels vots al 18%. I ERC cau del 21% al 14%. Dèsset punts hi han deixat, entre tots dos. Prop d’un milió de vots.

Això, raonablement, hauria de fer reaccionar tothom, començant pels partits, ERC i Junts, que són els qui hi tenen més responsabilitat. Però fins ara la seua reacció s’ha limitat a queixar-se de l’abstencionisme, denigrar els abstencionistes i culpar de la situació els ciutadans, Twitter o conspiracions diverses. Quan tots sabem que aquests mal resultats tenen l’origen en la frustració de la població per la seua incapacitat de fer res positiu.

El moviment independentista necessita, per tant, una catarsi urgent

Demà, dilluns, es constituirà el Parlament de Catalunya i començarem a saber si la perspectiva immediata és que haurem de fer unes noves eleccions a l’octubre. Sembla que sí. Potser l’independentisme fins i tot mantindrà la mesa del parlament –per bé que no deixaria de ser curiós que mantinga la majoria en la mesa d’un parlament on ja no la té. Però la qüestió ja no s’arregla fent malabarismes. I les eleccions de l’octubre poden ser un autèntic desastre si no hi ha una reacció important i un canvi d’actitud.

Per això algú, i pense sobretot en la nova ANC de Lluís Llach, algú els ha de fer seure en una taula –Junts, Esquerra i la CUP si es deixa– i obligar-los a parlar seriosament. Que deixen de barallar-se ara mateix, que deixen de fer el ridícul furgant l’ull de l’altre i, sobretot, que fixen una ruta creïble cap a la independència. Perquè és o això o que el país continue dessagnant-se, trist i trencat.

A la resta del país tampoc no hem tingut bones notícies aquesta nit

És especialment terrible i preocupant la situació a Catalunya Nord, on la suma dels partits d’extrema dreta s’enfila tan amunt que arriba a la meitat de l’electorat. És evident que la situació té a veure amb la tendència generalitzada a l’estat francès, però no és una explicació, ni un consol, suficients.

I al País Valencià i les Illes, un any just després de l’arribada al poder de les dretes, aquestes eleccions han reforçat la posició del PP i de Vox, sense cap reacció significativa de les esquerres ni del nacionalisme sobiranista.

Compromís s’ha amagat dins Sumar (que és probablement la gran perdedora de la nit) i ha fet una campanya tan grisa com ho ha estat el resultat. A Més les coses li han anat millor, havent-se integrat dins Ara Repúbliques, però ni en l’un cas ni en l’altre no es pot destacar gran cosa d’aquesta nit. Res de molt positiu. Res que il·lusione. És significatiu en aquest sentit que Bloc i País haja aprofitat l’inici del recompte per a anunciar que plantarà cara a la direcció…

Una Europa tocada de mort

Amb tot, la situació és molt pitjor encara al conjunt de la Unió Europea, on l’extrema dreta ha viscut una autèntica nit de somni. Amb les dades encara incompletes, els ultres han guanyat a l’estat francès, a Itàlia i a Àustria i han estat segons a Alemanya –atenció a aquesta dada–, a Polònia, a Romania i als Països Baixos.

I tot això, a més, amb repercussions molt importants en política interior, sobretot la dimissió del primer ministre belga i la convocatòria d’eleccions legislatives a França. Si això continua així, el mes vinent Marine Le Pen podria ser la presidenta del govern francès, amb les conseqüències que se’n derivarien, especialment pel nord del nostre país.

I alerta, sobretot, a un detall sobre el qual cal reflexionar: l’extrema dreta ja no és un fenomen dels marges sinó del centre. Si abans era un fenomen propi de l’est o dels països escandinaus, ara ha arrelat al cor mateix de la Unió, als països fundadors. al centre mateix, al cor de la Unió: França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos… Preocupant. Enormement preocupant. Perquè sembla que tenim davant nostre una Europa tocada de mort.

 

PS. A VilaWeb treballem per oferir-vos en obert la millor informació possible i en nits com aquesta això significa un gran esforç. Que només podem fer gràcies als subscriptors que ens ajuden voluntàriament. Però en necessitem més. Voleu ajudar-nos?

Vicent Marzà, ex-conseller d’Educació durant el govern del Botànic, ha estat elegit eurodiputat per Compromís. Sumar ha obtingut tres escons i 810.523 vots (un 4,65%) en les eleccions europees a l’estat espanyol. És el retorn de la coalició valencianista a l’eurocambra vuit anys després de la renúncia acordada de l’eurodiputat Jordi Sebastià, que fou substituït per Florent Marcellesi com a part de l’acord de coalició signat amb Equo el 2014.

Com a representant de Compromís, Marzà acceptà a final d’abril de presentar-se a les eleccions de número tres de Sumar, en el pacte de col·laboració entre Compromís i la formació que encapçala Yolanda Díaz. Prèviament, s’havia proclamat guanyador de les primàries de la coalició –amb una participació d’un 30% dels militants– després de derrotar, per 5.234 vots a 3.923, Sebastià.

Mestre de professió, Marzà és graduat en magisteri per la Universitat de València i màster en lideratge de la transformació socioeducativa per la Universitat Ramon Llull. Amb una llarga trajectòria com a militant en el valencianisme polític, el 2007 fou membre de la llista de Compromís a les eleccions valencianes, i quatre anys després, el 2011, fou portaveu de la candidatura municipal de la formació a Castelló.

Se Acabó la Fiesta és una agrupació d’electors d’extrema dreta espanyolista que ha irromput al Parlament Europeu. El grup ha aconseguit 3 escons i és una de les grans sorpreses d’aquesta nit.

Al capdavant de Se Acabó la Fiesta hi ha Alvise Pérez (Sevilla, 1990), un dels rostres més coneguts de l’inframon de l’extrema dreta espanyola. Ha tingut a favor la seva presència a les xarxes socials i l’onada ultra que recorre tot el continent. Ha aprofitat qualsevol plataforma per fer campanya i vendre’s com un redemptor que salvarà Espanya dels mals del socialisme, l’independentisme, la immigració i el feminisme, tot plegat embolicat amb la cortina de fum de la lluita contra la corrupció. “Era molt més reformista quan era a Ciutadans. Ara ja no sóc un reformista. Ara sóc un destructor que vol canviar el país a garrotades, a garrotades seques. I després, treure tota la merda i començar a construir de zero”, va dir fa poc.

Pérez no ha pogut participar en els debats electorals, perquè Se Acabó la Fiesta són unes sigles acabades de forjar, però les xarxes socials –especialment l’univers d’extrema dreta– fa temps que li amplifiquen el missatge. Un altre actor clau de l’extremisme en línia, Vito Quiles –conegut pels seus espectacles a la sala de premsa del congrés–, ocupa un lloc simbòlic a la llista.

Pérez té centenars de milers de seguidors a Instagram (807.000), Telegram (459.000, i 60.000 més en un xat obert), YouTube (278.000), Facebook (221.000) i TikTok (93.000). A Twitter també tenia un compte amb més de 200.000 seguidors, però l’hi van tancar perquè no parava de publicar-hi mentides i notícies falses. Tanmateix, hi ha tota mena d’usuaris amb fotografies del seu rostre que es fan ressò del contingut que publica a les altres xarxes socials.

A diferència dels partits tradicionals, Pérez ha optat per una estratègia de campanya gairebé del tot digital. No ha fet grans mítings, ni anuncis, ni cartells, de manera que les despeses han estat molt baixes. La campanya de Se Acabó la Fiesta ha estat ell mateix. Entrevistes en pòdcast i mitjans ultres, però també vídeos i missatges simples i populistes amb un objectiu clar, viralitzar-se.

D’on surt Alvise Pérez?

Pérez no apareix del no-res. És fill d’un empresari sevillà i té uns quants germans, un dels quals agent de la Guàrdia Civil. De jove va tenir un primer contacte amb la política quan va militar a Unión Progreso y Democracia (UPyD), l’artefacte espanyolista que va crear Rosa Díez després d’abandonar el PSOE. Com la vida de la formació, la seva militància va ser curta. Posteriorment, es va traslladar a Leeds (Anglaterra) i va entrar a treballar en matèria comunicativa per a l’Institut Cervantes. Durant la seva estada al Regne Unit va fer un altre canvi de jaqueta i va formar part de les joventuts dels liberal-demòcrates.

El 2017, havent tornat a Espanya, Pérez va canviar novament de partit i es va afiliar a Ciutadans. De fet, va anar un pas més enllà i el 2019 va dirigir la campanya electoral de Toni Cantó, que coneixia del seu pas per UPyD, a les eleccions a les Corts Valencianes. Després en va ser assessor, però les tensions dins les files de Ciutadans i els seus estirabots van fer que aquest influenciador ultra abandonés el vaixell d’Albert Rivera.

Amb l’armari ple de sigles mortes, Pérez encara va tenir temps d’acostar-se a Isabel Díaz Ayuso, però especialment a Santiago Abascal i Vox. A l’empara de l’extrema dreta, va trobar el seu paper de difusor de notícies falses i mentides, com la seva amiga Cristina Seguí. Sense vinculació directa i pública amb el partit, Pérez exercia de gos de presa contra els rivals polítics i mediàtics de la formació ultra. L’arribada de la pandèmia va esquerdar i esbotzar la relació. El seu canal de Telegram es va convertir en un pou sense fons per a les teories de la conspiració i els contraris als vaccins.

Durant mesos, va atacar l’ex-diputat de Vox Juan Luis Steegman, que és metge de professió i feia discursos a favor de la vaccinació. Pérez el va acusar de cobrar milers d’euros d’empreses farmacèutiques, fet que va obligar Vox a emetre un comunicat desmentint les acusacions. “Vox es querellarà contra tot aquell mitjà o persona que pretengui de difamar el Dr. Steegmann donant entenent que ha actuat de manera il·legítima en la seva activitat parlamentària”, afegia el comunicat.

Han guanyat unes eleccions catalanes, han tingut molta força a l’estat espanyol i han estat el bastió de l’espanyolisme contra l’independentisme. Aquell projecte amb què Albert Rivera es presentà mig nu a la Barceloneta ha quedat en no res. Ciutadans s’ha acabat d’enterrar definitivament avui en les eleccions europees.

Les eleccions d’avui eren el darrer alè d’un partit que feia temps que estava condemnat a la desaparició. El partit optà per blindar Jordi Cañas amb l’objectiu de mantenir una minsa representació al Parlament Europeu. Però no ho ha aconseguit, ha perdut els vuit eurodiputats.

Ciutadans tan sols ha rebut 120.525 vots (n’ha perdut 2.611.300) i s’ha quedat lluny d’aconseguir representació, per darrere del PACMA. El partit ha desaparegut de l’eurocambra, del congrés espanyol i del parlament. Tan sols manté prop de quatre-cents regidors en uns quants ajuntaments i hi ha una evidència: que ha desaparegut del tauler polític i ha perdut tota mena d’influència.

Resultats de les eleccions europees 2024

Cañas engegà la campanya electoral situant les eleccions europees com l’oportunitat per al partit de “tornar a començar”. Es va mostrar convençut que mantindrien la representació al Parlament Europeu i que no els n’expulsarien com ha passat a Catalunya. “Saben que si som capaços de mantenir-nos a Europa serà la tornada de Cs a la política nacional”, digué. Però Cañas errava el tret.

“Tots vèiem clar que seria difícil. Teníem esperances certes que podíem aconseguir-ho. Pensàvem que les eleccions podien marcar el punt d’inflexió. Els resultats han estat francament dolents”, ha dit Cañas aquesta nit. I ha anunciat que farien un congrés extraordinari perquè els militants decideixin el futur del partit.

Malgrat el fracàs, Cañas insisteix que avui el partit renaixerà: “És una fi de cicle, però no és el final. Cs renaixerà. Avui és un dia trist, es tanca un cicle. Han estat deu anys de presència al Parlament Europeu, essent decisius mitjançant el grup liberal”, ha afegit.

Eleccions a Catalunya, el darrer precedent

Ciutadans va aconseguir els pitjors resultats de la història en les darreres eleccions catalanes. Va arreplegar poc més de 21.000 vots (un 0,72% dels vots) i no va entrar al parlament menys de set anys després d’haver guanyat les eleccions. Aquests resultats ja van certificar la irrellevància electoral del partit –superat per formacions com ara el PACMA– i va ser un nou avís que estava abocat a la desaparició. A Catalunya, tan sols reté deu regidors. Tot i haver fet sempre bandera del centrisme liberal, ha dedicat la seva activitat política a esbombar un discurs encrespat i nítidament anticatalanista.

Consulteu els resultats de les eleccions europees 2024, municipi a municipi

Naixement, alegries i el desastre

Ciutadans va néixer d’una plataforma anticatalanista integrada per intel·lectuals ultraespanyolistes, com ara Arcadi Espasa, Albert Boadella i Félix de Azúa. Es va presentar per primera vegada a unes eleccions al parlament l’any 2006 amb la denominació Ciutadans-Partido de la Ciudadanía i el lideratge d’Albert Rivera, aleshores un advocat desconegut que abans havia estat afiliat al PP. El partit va aconseguir representació per primera vegada al parlament aquell any 2006.

La formació no va fer el primer gran salt fins el 2012, durant els primers anys del procés, quan triplicà la representació al parlament fins a nou escons. A les europees del 2014, Juan Carlos Girauta i Javier Nart van aconseguir escó a l’eurocambra.

Inés Arrimadas va encapçalar la candidatura als comicis catalans del 2015: Ciutadans va superar els 730.000 vots i va escalar fins a 25 escons, de manera que va passar davant del PSC com a primer partit de l’oposició, amb Carles Puigdemont a la presidència del govern de Junts pel Sí. El pic va ser el desembre del 2017: 1,1 milions de vots i 36 escons. Sense possibilitats d’articular majoria parlamentària, en mans de l’independentisme, Arrimadas va renunciar a presentar-se a la investidura. Paral·lelament, l’opció de Rivera a Madrid semblava consolidar-se: un primer pacte amb Pedro Sánchez, fracassat pel rebuig de Podem, va donar lloc a la repetició electoral del 2016, després de la qual van subscriure un acord d’investidura amb el PP de Mariano Rajoy.

A les eleccions espanyoles del 2019, Ciutadans va menjar-se bona part del pastís electoral del PP, fins a aconseguir 57 diputats –en contrast amb els 40 del 2015 i els 32 del 2016–, una força que hauria estat suficient per a governar amb Sánchez, però no amb el PP. Rivera, amb un partit que s’anava decantant cap a la dreta perquè compartia govern amb el PP a Andalusia, Madrid, Múrcia i Castella i Lleó, es va negar a pactar amb Sánchez, cosa que va obligar a repetir les eleccions, en què Ciutadans es va estavellar: solament 10 diputats. El 2021, Ciutadans va perdre 30 diputats de cop i volta a Catalunya, i tan sols en va retenir 6, abans de certificar la seva desaparició del congrés espanyol el 2023.

Tothom vol saber els resultats al Parlament Europeu i qui ha guanyat les eleccions europees d’aquest 9 de juny. Però, quin partit ha guanyat al vostre municipi? I al municipi del costat? VilaWeb us ofereix l’opció de saber, municipi a municipi, el resultat de les eleccions dels Països Catalans, llevat dels de Catalunya Nord, que afegirem més tard.

[MAPA] Qui ha guanyat les eleccions europees a cada municipi?

Podeu fer servir el cercador que hi ha tot seguit per saber-ne l’escrutini.

Alt Camp

Aiguamúrcia
Alcover
Alió
Bràfim
Cabra del Camp
El Milà
El Pla de Santa Maria
El Pont d’Armentera
El Rourell
Els Garidells
Figuerola del Camp
La Masó
La Riba
Mont-ral
Montferri
Nulles
Puigpelat
Querol
Rodonyà
Vallmoll
Valls
Vila-rodona
Vilabella

Alt Empordà

Agullana
Albanyà
Avinyonet de Puigventós
Bàscara
Biure
Boadella i les Escaules
Borrassà
Cabanelles
Cabanes
Cadaqués
Camporrobles
Cantallops
Capmany
Castelló d’Empúries
Cistella
Colera
Darnius
El Far d’Empordà
El Port de la Selva
Espolla
Figueres
Fortià
Garrigàs
Garriguella
L’Armentera
L’Escala
La Jonquera
La Selva de Mar
La Vajol
Lladó
Llançà
Llers
Maçanet de Cabrenys
Masarac
Mollet de Peralada
Navata
Ordis
Palau de Santa Eulàlia
Palau-saverdera
Pau
Pedret i Marzà
Peralada
Pont de Molins
Pontós
Portbou
Rabós
Riumors
Roses
Sant Climent Sescebes
Sant Llorenç de la Muga
Sant Miquel de Fluvià
Sant Mori
Sant Pere Pescador
Santa Llogaia d’Àlguema
Saus, Camallera i Llampaies
Siurana
Terrades
Torroella de Fluvià
Ventalló
Vila-sacra
Vilabertran
Viladamat
Vilafant
Vilajuïga
Vilamacolum
Vilamalla
Vilamaniscle
Vilanant
Vilaür

Alt Penedès

Avinyonet del Penedès
Castellet i la Gornal
Castellví de la Marca
El Pla del Penedès
Font-rubí
Gelida
La Granada
Les Cabanyes
Mediona
Olèrdola
Olesa de Bonesvalls
Pacs del Penedès
Pontons
Puigdàlber
Sant Cugat Sesgarrigues
Sant Llorenç d’Hortons
Sant Martí Sarroca
Sant Pere de Riudebitlles
Sant Quintí de Mediona
Sant Sadurní d’Anoia
Santa Fe del Penedès
Santa Margarida i els Monjos
Subirats
Torrelavit
Torrelles de Foix
Vilafranca del Penedès
Vilobí del Penedès

Alt Urgell

Alàs i Cerc
Arsèguel
Bassella
Cabó
Cava
Coll de Nargó
El Pont de Bar
Estamariu
Fígols i Alinyà
Josa i Tuixén
La Seu d’Urgell
La Vansa i Fórnols
Les Valls d’Aguilar
Les Valls de Valira
Montferrer i Castellbò
Oliana
Organyà
Peramola
Ribera d’Urgellet

Alta Ribagorça

El Pont de Suert
La Vall de Boí
Vilaller

Anoia

Argençola
Bellprat
Cabrera d’Anoia
Calaf
Calonge de Segarra
Capellades
Carme
Castellfollit de Riubregós
Castellolí
Copons
El Bruc
Els Hostalets de Pierola
Els Prats de Rei
Igualada
Jorba
La Llacuna
La Pobla de Claramunt
La Torre de Claramunt
Masquefa
Montmaneu
Òdena
Orpí
Piera
Pujalt
Rubió
Sant Martí de Tous
Sant Martí Sesgueioles
Sant Pere Sallavinera
Santa Margarida de Montbui
Santa Maria de Miralles
Vallbona d’Anoia
Veciana
Vilanova del Camí

Bages

Aguilar de Segarra
Artés
Avinyó
Balsareny
Callús
Cardona
Castellbell i el Vilar
Castellfollit del Boix
Castellgalí
Castellnou de Bages
El Pont de Vilomara i Rocafort
Fonollosa
Gaià
Manresa
Marganell
Monistrol de Montserrat
Mura
Navarcles
Navàs
Rajadell
Sallent
Sant Feliu Sasserra
Sant Fruitós de Bages
Sant Joan de Vilatorrada
Sant Mateu de Bages
Sant Salvador de Guardiola
Sant Vicenç de Castellet
Santpedor
Súria
Talamanca

Baix Camp

Alforja
Almoster
Arbolí
Botarell
Cambrils
Capafonts
Castellvell del Camp
Colldejou
Duesaigües
L’Albiol
L’Aleixar
L’Argentera
La Febró
La Selva del Camp
Les Borges del Camp
Maspujols
Mont-roig del Camp
Montbrió del Camp
Prades
Pratdip
Reus
Riudecanyes
Riudecols
Riudoms
Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant
Vilanova d’Escornalbou
Vilaplana
Vinyols i els Arcs

Baix Cinca

Fraga
Torrent de Cinca
Vilella de Cinca
Saidí
Mequinensa

Baix Ebre

Aldover
Alfara de Carles
Benifallet
Camarles
Deltebre
El Perelló
L’Aldea
L’Ametlla de Mar
L’Ampolla
Paüls
Roquetes
Tivenys
Tortosa
Xerta

Baix Empordà

Albons
Begur
Bellcaire d’Empordà
Calonge i Sant Antoni
Castell-Platja d’Aro
Colomers
Corçà
Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura
Foixà
Fontanilles
Forallac
Garrigoles
Gualta
Jafre
La Bisbal d’Empordà
La Pera
La Tallada d’Empordà
Mont-ras
Palafrugell
Palamós
Palau-sator
Pals
Parlavà
Regencós
Rupià
Sant Feliu de Guíxols
Santa Cristina d’Aro
Serra de Daró
Torrent
Torroella de Montgrí
Ullà
Ullastret
Ultramort
Vall-llobrega
Verges
Vilopriu

Baix Llobregat

Abrera
Begues
Castelldefels
Castellví de Rosanes
Cervelló
Collbató
Corbera de Llobregat
Cornellà de Llobregat
El Papiol
El Prat de Llobregat
Esparreguera
Esplugues de Llobregat
Gavà
La Palma de Cervelló
Martorell
Molins de Rei
Olesa de Montserrat
Pallejà
Sant Andreu de la Barca
Sant Boi de Llobregat
Sant Climent de Llobregat
Sant Esteve Sesrovires
Sant Feliu de Llobregat
Sant Joan Despí
Sant Just Desvern
Sant Vicenç dels Horts
Santa Coloma de Cervelló
Torrelles de Llobregat
Vallirana
Viladecans

Baix Penedès

Albinyana
Banyeres del Penedès
Bellvei
Bonastre
Calafell
Cunit
El Montmell
El Vendrell
L’Arboç
La Bisbal del Penedès
Llorenç del Penedès
Masllorenç
Sant Jaume dels Domenys
Santa Oliva

Baixa Cerdanya

Alp
Bellver de Cerdanya
Bolvir
Das
Fontanals de Cerdanya
Ger
Guils de Cerdanya
Isòvol
Lles de Cerdanya
Llívia
Meranges
Montellà i Martinet
Prats i Sansor
Prullans
Puigcerdà
Riu de Cerdanya
Urús

Barcelonès

Badalona
Barcelona
L’Hospitalet de Llobregat
Sant Adrià de Besòs
Santa Coloma de Gramenet

Berguedà

Avià
Bagà
Berga
Borredà
Capolat
Casserres
Castell de l’Areny
Castellar de n’Hug
Castellar del Riu
Cercs
Fígols
Gironella
Gisclareny
Gósol
Guardiola de Berguedà
L’Espunyola
La Nou de Berguedà
La Pobla de Lillet
La Quar
Montclar
Montmajor
Olvan
Puig-reig
Sagàs
Saldes
Sant Jaume de Frontanyà
Sant Julià de Cerdanyola
Santa Maria de Merlès
Vallcebre
Vilada
Viver i Serrateix

Capcir

Real

Conca de Barberà

Barberà de la Conca
Blancafort
Conesa
Forès
L’Espluga de Francolí
Les Piles
Llorac
Montblanc
Passanant i Belltall
Pira
Pontils
Rocafort de Queralt
Santa Coloma de Queralt
Sarral
Savallà del Comtat
Senan
Solivella
Vallclara
Vallfogona de Riucorb
Vilanova de Prades
Vilaverd
Vimbodí i Poblet

Eivissa

Eivissa
Sant Antoni de Portmany
Sant Joan de Labritja
Sant Josep de sa Talaia
Santa Eulària del Riu

El Baix Maestrat

Alcalà de Xivert
Benicarló
Càlig
Canet lo Roig
Castell de Cabres
Cervera del Maestrat
La Jana
La Salzadella
Peníscola
La Pobla de Benifassà
Rossell
Sant Jordi
Sant Mateu
Sant Rafel del Riu
Santa Magdalena de Polpís
Traiguera
Vinaròs
Xert

El Baix Segura

Albatera
Algorfa
Almoradí
Benejússer
Benferri
Benijòfar
Bigastre
Callosa de Segura
Catral
Coix
Daia Nova
Daia Vella
Dolores
El Pilar de la Foradada
Formentera del Segura
Guardamar del Segura
La Granja de Rocamora
Los Montesinos
Oriola
Rafal
Redovà
Rojals
Sant Fulgenci
Sant Isidre
Sant Miquel de les Salines
Torrevella
Xacarella

El Baix Vinalopó

Crevillent
Elx
Santa Pola

El Camp de Morvedre

Albalat dels Tarongers
Alfara de la Baronia
Algar de Palància
Algímia d’Alfara
Benavites
Benifairó de les Valls
Canet d’en Berenguer
Estivella
Faura
Gilet
Petrés
Quart de les Valls
Quartell
Sagunt
Segart
Torres Torres

El Camp de Túria

Benaguasil
Benissanó
Bétera
Casinos
Gàtova
L’Eliana
La Pobla de Vallbona
Llíria
Loriguilla
Marines
Nàquera
Olocau
Riba-roja de Túria
Sant Antoni de Benaixeve
Serra
Vilamarxant

El Comtat

Agres
Alcoleja
Alcosser
Alfafara
Almudaina
L’Alqueria d’Asnar
Balones
Benasau
Beniarrés
Benilloba
Benillup
Benimarfull
Benimassot
Cocentaina
Fageca
Famorca
Gaianes
Gorga
L’Orxa
Millena
Muro d’Alcoi
Planes
Quatretondeta
Tollos

El Racó

Cases Altes
Cases Baixes
Castellfabib
La Pobla de Sant Miquel
Torrebaixa
Vallanca

El Vinalopó Mitjà

L’Alguenya
Asp
El Fondó de les Neus
El Fondó dels Frares
El Pinós
Elda
La Romana
Monòver
Montfort
Novelda
Petrer

Els Ports

Castellfort
Cinctorres
Forcall
Herbers
La Mata de Morella
Morella
Olocau del Rei
Palanques
Portell de Morella
Sorita
Todolella
Vallibona
Villores

Els Serrans

Les Alcubles
Alpont
Andilla
Ares dels Oms
Benaixeve
Bugarra
Calles
Domenyo
El Villar
Figueroles de Domenyo
La Iessa
La Llosa del Bisbe
Pedralba
Sot de Xera
Titaigües
Toixa
Xelva
Xestalgar
Xulilla

Fenolleda

L’Esquirol

Formentera

Formentera

Garraf

Canyelles
Cubelles
Olivella
Sant Pere de Ribes
Sitges
Vilanova i la Geltrú

Garrigues

Arbeca
Bellaguarda
Bovera
Castelldans
Cervià de les Garrigues
El Cogul
El Soleràs
El Vilosell
Els Omellons
Els Torms
Fulleda
Granyena de les Garrigues
Juncosa
Juneda
L’Albagés
L’Albi
L’Espluga Calba
La Floresta
La Granadella
La Pobla de Cérvoles
Les Borges Blanques
Puiggròs
Tarrés
Vinaixa

Garrotxa

Argelaguer
Besalú
Beuda
Castellfollit de la Roca
La Vall d’en Bas
La Vall de Bianya
Les Planes d’Hostoles
Les Preses
Maià de Montcal
Mieres
Montagut i Oix
Olot
Riudaura
Sales de Llierca
Sant Aniol de Finestres
Sant Feliu de Pallerols
Sant Ferriol
Sant Jaume de Llierca
Sant Joan les Fonts
Santa Pau
Tortellà

Gironès

Aiguaviva
Bescanó
Bordils
Campllong
Canet d’Adri
Cassà de la Selva
Celrà
Cervià de Ter
Flaçà
Fornells de la Selva
Girona
Juià
Llagostera
Llambilles
Madremanya
Quart
Salt
Sant Andreu Salou
Sant Gregori
Sant Joan de Mollet
Sant Jordi Desvalls
Sant Julià de Ramis
Sant Martí de Llémena
Sant Martí Vell
Sarrià de Ter
Vilablareix
Viladasens

Horta Nord

Albalat dels Sorells
Alboraia
Albuixec
Alfara del Patriarca
Almàssera
Bonrepòs i Mirambell
Burjassot
El Puig de Santa Maria
Emperador
Foios
Godella
La Pobla de Farnals
Massalfassar
Massamagrell
Meliana
Montcada
Museros
Paterna
Puçol
Rafelbunyol
Rocafort
Tavernes Blanques
Vinalesa

Horta Sud

Alaquàs
Albal
Alcàsser
Aldaia
Alfafar
Benetússer
Beniparrell
Catarroja
Llocnou de la Corona
Manises
Massanassa
Mislata
Paiporta
Picanya
Picassent
Quart de Poblet
Sedaví
Silla
Torrent
Xirivella

L’Alacantí

Agost
Aigües
Alacant
Busot
El Campello
La Torre de les Maçanes
Mutxamel
Sant Joan d’Alacant
Sant Vicent del Raspeig
Xixona

L’Alcalatén

L’Alcora
Atzeneta del Maestrat
Benafigos
Costur
Figueroles
Les Useres
Llucena
Vistabella del Maestrat
Xodos

L’Alcoià

Alcoi
Banyeres de Mariola
Benifallim
Castalla
Ibi
Onil
Penàguila
Tibi

L’Alt Maestrat

Albocàsser
Ares del Maestrat
Benassal
Catí
Culla
La Torre d’en Besora
Tírig
Vilafranca del Maestrat
Vilar de Canes

L’Alt Millars

Aiòder
Aranyel
Argeleta
Cirat
Cortes d’Arenós
El Castell de Vilamalefa
Espadella
Fanzara
Les Fonts d’Aiòder
Lludient
Montanejos
Montant
La Pobla d’Arenós
Sucaina
Toga
Torralba del Pinar
Torre-xiva
Vallat
Vilafermosa
Vilamalur
Vilanova de la Reina

L’Alt Palància

Algímia d’Almonesir
Almedíxer
Altura
Assuévar
Barraques
Begís
Benafer
Castellnou
Caudiel
El Toro
Figueres
Gaibiel
Geldo
La Vall d’Almonesir
Matet
Navaixes
Pavies
Pina
Sacanyet
Sogorb
Soneixa
Sot de Ferrer
Teresa
Toràs
Viver
Xèrica
Xóvar

L’Alt Vinalopó

Beneixama
Biar
La Canyada
El Camp de Mirra
Saix
Salines
Villena

La Canal de Navarrés

Anna
Bicorb
Bolbait
Énguera
Millars
Navarrés
Quesa

La Costera

L’Alcúdia de Crespins
Barxeta
Canals
Cerdà
El Genovés
Estubeny
La Granja de la Costera
La Font de la Reina
La Llosa de Ranes
Llanera de Ranes
Llocnou d’en Fenollet
Moixent
Montesa
Novetlè
Rotglà i Corberà
Torrella
Vallada
Vallés
Xàtiva

La Foia de Bunyol

Alboraig
Bunyol
Dosaigües
Godelleta
Iàtova
Macastre
Setaigües
Xest
Xiva

La Marina Alta

Alcalalí
Beniarbeig
Benidoleig
Benigembla
Benimeli
Benissa
Calp
Castell de Castells
Dénia
El Poble Nou de Benitatxell
El Ràfol d’Almúnia
Gata de Gorgos
L’Atzúbia
La Vall d’Ebo
La Vall de Gallinera
La Vall de Laguar
Llíber
Murla
Ondara
Orba
Parcent
Pedreguer
Pego
Sagra
Sanet i els Negrals
Senija
Teulada
Tormos
Vall d’Alba
Xàbia
Xaló

La Marina Baixa

L’Alfàs del Pi
Altea
Beniardà
Benidorm
Benifato
Benimantell
Bolulla
Callosa d’en Sarrià
Confrides
Finestrat
El Castell de Guadalest
La Nucia
La Vila Joiosa
Orxeta
Polop
Relleu
Sella
Tàrbena

La Plana Alta

Almassora
Benlloc
Benicàssim
Borriol
Cabanes
Castelló de la Plana
Les Coves de Vinromà
La Pobla Tornesa
La Serratella
La Serra d’en Galceran
La Torre d’en Doménec
La Vall d’Alcalà
Orpesa
Sant Joan de Moró
Torreblanca
Vilafamés
Vilanova d’Alcolea

La Plana Baixa

Aín
Alcúdia de Veo
Alfondeguilla
Almenara
Artana
Betxí
Borriana
Eslida
La Llosa
La Vall d’Uixó
La Vilavella
Les Alqueries
Moncofa
Nules
Onda
Ribesalbes
Suera
Tales
Vila-real
Xilxes

La Plana d’Utiel

Caudete de las Fuentes
Fuenterrobles
Requena
Sinarques
Utiel
Venta del Moro
Villargordo del Cabriel
Xera

La Ribera Alta

Alberic
Alcàntera de Xúquer
L’Alcúdia
Alfarb
Algemesí
Alginet
Alzira
Antella
Beneixida
Benifaió
Benimodo
Benimuslem
Carcaixent
Càrcer
Carlet
Castelló de la Ribera
Catadau
Cotes
L’Ènova
Gavarda
Guadassuar
La Pobla Llarga
Llombai
Manuel
Massalavés
Montroi
Montserrat
Rafelguaraf
Sant Joanet
Sellent
Senyera
Sumacàrcer
Torís
Tous

La Ribera Baixa

Albalat de la Ribera
Almussafes
Benicull de Xúquer
Corbera
Cullera
Favara
Fortaleny
Llaurí
Polinyà de Xúquer
Riola
Sollana
Sueca

La Safor

Ador
Alfauir
Almiserà
Almoines
L’Alqueria de la Comtessa
Barx
Bellreguard
Beniarjó
Benifairó de la Valldigna
Beniflà
Benirredrà
Castellonet de la Conquesta
Daimús
El Real de Gandia
Gandia
Guardamar de la Safor
La Font d’en Carròs
La Font de la Figuera
Llocnou de Sant Jeroni
Miramar
Oliva
Palma de Gandia
Palmera
Piles
Potries
Rafelcofer
Ròtova
Simat de la Valldigna
Tavernes de la Valldigna
Vilallonga
Xeraco
Xeresa

La Vall d’Albaida

Agullent
Aielo de Malferit
Aielo de Rugat
Albaida
Alfarrasí
Atzeneta d’Albaida
Bèlgida
Bellús
Beniatjar
Benicolet
Benigànim
Benissoda
Benissuera
Bocairent
Bufali
Carrícola
Castelló de Rugat
El Palomar
El Ràfol de Salem
Fontanars dels Alforins
Guadasséquies
L’Olleria
La Pobla del Duc
Llutxent
Montaverner
Montitxelvo
Ontinyent
Otos
Pinet
Quatretonda
Rugat
Salem
Sant Pere
Terrateig

La Vall de Cofrents

Aiora
Cofrents
Cortes de Pallars
Teresa de Cofrents
Xalans
Xarafull
Zarra

Llevant

Ariany
Artà
Capdepera
Manacor
Sant Llorenç del Cardassar
Son Servera

Llitera

Valldemossa
Albelda
El Campell
El Torricó
Sanui i Alins
Baells
Valldellou
Camporrells
Castellonroi
Peralta i Calassanç
Sant Esteve de Llitera
Tamarit de Llitera
Vensilló

Lluçanès

Alpens
Lluçà
Olost
Oristà
Perafita
Prats de Lluçanès
Sant Martí d’Albars
Sobremunt

Maresme

Alella
Arenys de Mar
Arenys de Munt
Argentona
Cabrera de Mar
Cabrils
Caldes d’Estrac
Calella
Canet de Mar
Dosrius
El Masnou
Malgrat de Mar
Mataró
Montgat
Òrrius
Palafolls
Pineda de Mar
Premià de Dalt
Premià de Mar
Sant Andreu de Llavaneres
Sant Cebrià de Vallalta
Sant Iscle de Vallalta
Sant Pol de Mar
Sant Vicenç de Montalt
Santa Susanna
Teià
Tiana
Tordera
Vilassar de Dalt
Vilassar de Mar

Marina Alta

El Verger
Els Poblets

Matarranya

Aiguaviva de Bergantes
Arenys de Lledó
Beseit
Bellmunt de Mesquí
Calaceit
La Canyada de Beric
La Sorollera
La Codonyera
Cretes
Fórnols de Matarranya
La Freixneda
Fontdespatla
La Ginebrosa
Lledó d’Algars
Massalió
Mont-roig de Tastavins
Pena-roja
La Portellada
Ràfels
Torredarques
La Torre del Comte
La Torre de Vilella
La Vall de Tormo
Vall-de-roures
Valljunquera
Favara de Matarranya
Faió
Maella
Nonasp

Menorca

Alaior
Es Castell
Ciutadella
Es Mercadal
Es Migjorn Gran
Ferreries
Maó
Sant Lluís

Migjorn

Campos
Felanitx
Llucmajor
Santanyí
Ses Salines

Moianès

Calders
Castellcir
Castellterçol
Collsuspina
Granera
L’Estany
Moià
Monistrol de Calders
Sant Quirze Safaja
Santa Maria d’Oló

Montsià

Alcanar
Amposta
Freginals
Godall
La Galera
La Sénia
Mas de Barberans
Masdenverge
La Ràpita
Sant Jaume d’Enveja
Santa Bàrbara
Ulldecona

Noguera

Àger
Albesa
Algerri
Alòs de Balaguer
Artesa de Segre
Balaguer
Bellcaire d’Urgell
Bellmunt d’Urgell
Cabanabona
Camarasa
Castelló de Farfanya
Cubells
Foradada
Ivars de Noguera
La Baronia de Rialb
La Sentiu de Sió
Les Avellanes i Santa Linya
Menàrguens
Montgai
Oliola
Os de Balaguer
Penelles
Ponts
Preixens
Térmens
Tiurana
Torrelameu
Vallfogona de Balaguer
Vilanova de l’Aguda
Vilanova de Meià

Osona

Balenyà
Calldetenes
Centelles
El Brull
Espinelves
Folgueroles
Gurb
Les Masies de Roda
Les Masies de Voltregà
Malla
Manlleu
Montesquiu
Muntanyola
Orís
Roda de Ter
Rupit i Pruit
Sant Agustí de Lluçanès
Sant Bartomeu del Grau
Sant Boi de Lluçanès
Sant Hipòlit de Voltregà
Sant Julià de Vilatorta
Sant Martí de Centelles
Sant Pere de Torelló
Sant Quirze de Besora
Sant Sadurní d’Osormort
Sant Vicenç de Torelló
Santa Cecília de Voltregà
Santa Eugènia de Berga
Santa Eulàlia de Riuprimer
Santa Maria de Besora
Seva
Sora
Taradell
Tavèrnoles
Tavertet
Tona
Torelló
Vic
Vidrà
Viladrau
Vilanova de Sau

Pallars Jussà

Abella de la Conca
Castell de Mur
Conca de Dalt
Gavet de la Conca
Isona i Conca Dellà
La Pobla de Segur
La Torre de Cabdella
Llimiana
Salàs de Pallars
Sant Esteve de la Sarga
Sarroca de Bellera
Senterada
Talarn
Tremp

Pallars Sobirà

Alins
Alt Àneu
Baix Pallars
Espot
Esterri d’Àneu
Esterri de Cardós
Farrera
La Guingueta d’Àneu
Lladorre
Llavorsí
Rialp
Soriguera
Sort
Tírvia
Vall de Cardós

Palma

Palma

Pla d’Urgell

Barbens
Bell-lloc d’Urgell
Bellvís
Castellnou de Seana
El Palau d’Anglesola
El Poal
Fondarella
Golmés
Ivars d’Urgell
Linyola
Miralcamp
Mollerussa
Sidamon
Torregrossa
Vila-sana
Vilanova de Bellpuig

Pla de Mallorca

Algaida
Costitx
Lloret de Vistalegre
Llubí
Maria de la Salut
Montuïri
Muro
Petra
Porreres
Sant Joan
Santa Eugènia
Santa Margalida
Sencelles
Sineu
Vilafranca de Bonany

Pla de l’Estany

Banyoles
Camós
Cornellà del Terri
Crespià
Esponellà
Fontcoberta
Palol de Revardit
Porqueres
Sant Miquel de Campmajor
Serinyà
Vilademuls

Priorat

Bellmunt del Priorat
Cabacés
Capçanes
Cornudella de Montsant
El Lloar
El Masroig
El Molar
Els Guiamets
Falset
Gratallops
La Bisbal de Falset
La Figuera
La Morera de Montsant
La Torre de Fontaubella
La Vilella Alta
La Vilella Baixa
Marçà
Margalef
Poboleda
Porrera
Pradell de la Teixeta
Torroja del Priorat
Ulldemolins

Raiguer

Alaró
Alcúdia
Binissalem
Búger
Campanet
Consell
Inca
Lloseta
Mancor de la Vall
Marratxí
Sa Pobla
Santa Maria del Camí
Selva

Ribagorça

Areny de Noguera
Benavarri
Benasc
Bissaürri
Bonansa
Capella
Castilló de Sos
Castigaleu
Gia
Estopanyà
Graus
Isàvena
Lasquarri
Les Paüls
Monesma i Queixigar
Montanui
El Pont de Montanyana
Saünc
Sessué
Sopeira
Tolba
Tor-la-ribera
La Vall de Lierp
Beranui
Viacamp i Lliterà
Vilanova d’Éssera

Ribera d’Ebre

Ascó
Benissanet
Flix
Garcia
Ginestar
La Palma d’Ebre
La Torre de l’Espanyol
Miravet
Móra d’Ebre
Móra la Nova
Rasquera
Riba-roja d’Ebre
Tivissa
Vinebre

Ripollès

Campdevànol
Campelles
Camprodon
Gombrèn
Les Llosses
Llanars
Molló
Ogassa
Pardines
Planoles
Queralbs
Ribes de Freser
Ripoll
Sant Joan de les Abadesses
Sant Pau de Segúries
Setcases
Toses
Vallfogona de Ripollès
Vilallonga de Ter

Segarra

Cervera
Els Plans de Sió
Estaràs
Granyanella
Granyena de Segarra
Guissona
Ivorra
Les Oluges
Massoteres
Montoliu de Segarra
Montornès de Segarra
Ribera d’Ondara
Sanaüja
Sant Guim de Freixenet
Sant Guim de la Plana
Sant Ramon
Talavera
Tarroja de Segarra
Torrefeta i Florejacs

Segrià

Aitona
Albatàrrec
Alcanó
Alcarràs
Alcoletge
Alfarràs
Alfés
Alguaire
Almacelles
Almatret
Almenar
Alpicat
Artesa de Lleida
Aspa
Benavent de Segrià
Biosca
Corbins
Els Alamús
Gimenells i el Pla de la Font
La Granja d’Escarp
La Portella
Llardecans
Lleida
Maials
Massalcoreig
Montoliu de Lleida
Puigverd de Lleida
Rosselló
Sarroca de Lleida
Seròs
Soses
Sudanell
Sunyer
Torre-serona
Torrebesses
Torrefarrera
Torres de Segre
Vilanova de la Barca
Vilanova de Segrià

Selva

Amer
Anglès
Arbúcies
Blanes
Breda
Brunyola i Sant Martí Sapresa
Caldes de Malavella
Fogars de la Selva
Hostalric
La Cellera de Ter
Lloret de Mar
Maçanet de la Selva
Massanes
Osor
Riells i Viabrea
Riudarenes
Riudellots de la Selva
Sant Feliu de Buixalleu
Sant Hilari Sacalm
Sant Julià del Llor i Bonmatí
Santa Coloma de Farners
Sils
Susqueda
Tossa de Mar
Vidreres
Vilobí d’Onyar

Serra de Tramuntana

Andratx
Calvià
Deià
Escorca
Esporles
Estellencs
Fornalutx
Sóller

Serra de tramuntana

Banyalbufar
Bunyola
Pollença
Puigpunyent

Solsonès

Castellar de la Ribera
Clariana de Cardener
Guixers
La Coma i la Pedra
La Molsosa
Lladurs
Llobera
Navès
Odèn
Olius
Pinell de Solsonès
Pinós
Riner
Sant Llorenç de Morunys
Solsona
Torà

Tarragonès

Altafulla
Constantí
Creixell
El Catllar
El Morell
Els Pallaresos
La Canonja
La Nou de Gaià
La Pobla de Mafumet
La Pobla de Montornès
La Riera de Gaià
La Secuita
Perafort
Renau
Roda de Berà
Salomó
Salou
Tarragona
Torredembarra
Vespella de Gaià
Vila-seca
Vilallonga del Camp

Terra Alta

Arnes
Batea
Bot
Caseres
Corbera d’Ebre
El Pinell de Brai
Gandesa
Horta de Sant Joan
La Fatarella
La Pobla de Massaluca
Prat de Comte
Vilalba dels Arcs

Urgell

Agramunt
Anglesola
Belianes
Bellpuig
Castellserà
Ciutadilla
Els Omells de na Gaia
Guimerà
La Fuliola
Maldà
Nalec
Ossó de Sió
Preixana
Puigverd d’Agramunt
Sant Martí de Riucorb
Tàrrega
Tornabous
Vallbona de les Monges
Verdú
Vilagrassa

Vall d’Aran

Alt Aran
Arres
Bausen
Bossòst
Canejan
Les Bordes
Les
Viella
Vilamòs

Vallès Occidental

Badia del Vallès
Barberà del Vallès
Castellar del Vallès
Castellbisbal
Cerdanyola del Vallès
Gallifa
Matadepera
Montcada i Reixac
Palau-solità i Plegamans
Polinyà
Rellinars
Ripollet
Rubí
Sabadell
Sant Cugat del Vallès
Sant Llorenç Savall
Sant Quirze del Vallès
Santa Perpètua de Mogoda
Sentmenat
Terrassa
Ullastrell
Vacarisses
Viladecavalls

Vallès Oriental

Aiguafreda
Bigues i Riells
Caldes de Montbui
Campins
Canovelles
Cànoves i Samalús
Cardedeu
Figaró-Montmany
Fogars de Montclús
Granollers
Gualba
L’Ametlla del Vallès
La Garriga
La Llagosta
La Roca del Vallès
Les Franqueses del Vallès
Lliçà d’Amunt
Lliçà de Vall
Llinars del Vallès
Martorelles
Mollet del Vallès
Montmeló
Montornès del Vallès
Montseny
Parets del Vallès
Sant Antoni de Vilamajor
Sant Celoni
Sant Esteve de Palautordera
Sant Feliu de Codines
Sant Fost de Campsentelles
Sant Pere de Vilamajor
Santa Eulàlia de Ronçana
Santa Maria de Martorelles
Santa Maria de Palautordera
Tagamanent
Vallgorguina
Vallromanes
Vilalba Sasserra
Vilanova del Vallès

València

Ademús
València
Xella

La nit de Sant Joan és una de les festes més celebrades arreu dels Països Catalans. El solstici d’estiu es commemora amb fogueres, falles, petards i rituals màgics amb aigua i herbes, música i balls. I que no falti la coca. Gairebé tothom té algun record vinculat a aquesta nit, en què les revetlles omplen carrers, places i platges.

Us proposem un joc inspirat en el llibre La nit de Sant Joan. Festa, llegat i patrimoni, d’Amadeu Carbó i Martorell, que us descobrirà alguns aspectes que us sorprendran.

Què Sé Jo?, és un joc per a fer difusió de la cultura dels Països Catalans. Consisteix en una sèrie de deu preguntes amb tres respostes possibles. Els participants poden avaluar els seus coneixements sobre els Països Catalans en tot un seguit d’àmbits culturals. El joc es renova cada dos divendres i a cada renovació els jugadors entren en el sorteig una motxilla dels Països Catalans i un exemplar del llibre La nit de Sant Joan d’Amadeu Carbó.

Recordeu que a VilaWeb podeu trobar una de les ofertes més atractives de jocs en català: a més del Què Sé Jo?, podeu jugar al Paraulògic, al Minimots i al Mot-li.

La presidenta de la Comissió Europea i candidata del Partit Popular Europeu a les eleccions europees, Ursula Von der Leyen, ha celebrat la victòria del seu partit a les eleccions europees. Ha dit que seria un bastió contra els extrems, d’esquerra i de dreta. “Construirem un bastió contra els extrems, de l’esquerra i la dreta”, ha dit a Brussel·les. Això significa un canvi important respecte del discurs que havia mantingut durant la campanya, en què s’havia mostrat disposada a pactar amb l’extrema dreta.

L’extrema dreta supera la meitat dels vots en les eleccions europees a Catalunya Nord

Von der Leyen ha dit que els resultats reconeixen el lideratge del grup aquesta darrera legislatura. “Som una àncora d’estabilitat i els votants han reconegut el nostre lideratge aquests últims cinc anys”, ha dit. “No es pot formar majoria sense el PPE”, ha afegit.

Segons les projeccions actuals basades en els sondatges a peus d’urna dels països de la UE, el PPE obtindria 181 de 720 escons de l’eurocambra.

D’altra banda, el president del grup, Manfred Weber, ha convidat socialdemòcrates i liberals a repetir una aliança pro-europea els cinc anys vinents per a garantir l’estabilitat política.

Els socialistes europeus, disposats a donar suport a la candidatura de von der Leyen

El grup dels Socialistes i Demòcrates (S&D) al parlament europeu s’ha mostrat disposat a donar suport a la reelecció de la conservadora al capdavant de la Comissió Europea de cara a la pròxima legislatura. Això sí, sempre que es negui a pactar amb Conservadors i Reformistes (ECR) i Identitat i Democràcia (ANEU), els grups de Geòrgia Meloni i Marine Le Pen a l’eurocambra.

Així ho ha suggerit el vice-president del grup socialista, Pedro Marques, que en una compareixença davant la premsa en la seu del parlament europeu –abans de conèixer-se els resultats definitius– ha felicitat el Partit Popular Europeu per la victòria en els comicis i ha afirmat que la família socialdemòcrata “respecta el principi del ‘spitzenkandidaten'”, pel qual el candidat principal del partit guanyador ha de presidir la comissió.

El primer ministre belga, Alexander De Croo, que exercia el càrrec d’ençà del 2020 i que aquest semestre ocupa la presidència de torn del Consell de la Unió Europea, ha dimitit arran del pèssim resultat del seu partit a les eleccions federals que es feien avui, juntament amb les europees, les regionals i les comunitàries. “És una nit particularment difícil per a nosaltres. Hem perdut. Demà al matí deixaré el meu càrrec de primer ministre, però els liberals són forts i tornaran”, ha dit. Així doncs, demà anunciarà la seva renúncia al rei belga, tot i que probablement mantindrà el poder de manera interina.

Els nacionalistes conservadors flamencs han retingut la primera posició. La Nova Aliança Flamenca ha obtingut un 22% dels vots, seguits de l’extrema dreta flamenca de Vlaams Belang, que creix fins al 17,5% del vot. La tercera posició l’ha obtinguda Vooruit, el partit dels socialdemòcrates, amb un 10,5%. El partit dels liberal-demòcrates del primer ministre, Alexander De Croo, s’ha endut un càstig fort, amb tan sols un 7% dels vots, fins i tot per darrere de l’esquerra alternativa del Partit dels Treballadors.

Avui es constituirà el nou Parlament de Catalunya i la jornada arriba carregada d’incògnites. Les eleccions catalanes han dibuixat un hemicicle completament diferent del de la legislatura passada. L’independentisme ha perdut la majoria i això ja es farà palès avui, quan s’ha de decidir qui formarà part de la nova mesa.

Ara per ara, no s’ha anunciat encara cap acord. I, de fet, és previst que hi hagi incògnites durant tot el dia i que fins i tot el pacte es faci públic quan comenci el ple de constitució, a les 16.00. Hi ha un altre afer que serà determinant: què farà el Tribunal Constitucional espanyol (TC) amb el dret de vot dels tres diputats electes a l’exili (Lluís Puig i Carles Puigdemont, de Junts, i Ruben Wagensberg, d’ERC)?

Qui presidirà la mesa? Quin és el pacte que té més pes?

Els partits eren conscients que la negociació de la mesa s’havia de fer en plena campanya de les eleccions europees i els dirigents n’han parlat ben poc, amb l’objectiu de no eclipsar-la. No obstant això, l’opció que té més pes és que hi hagi una mesa amb una majoria independentista. Això tan sols ho podria impedir una aliança entre el PSC, el PP i els Comuns, però aquests darrers ja han descartat d’arribar a cap mena d’acord amb el partit d’Alejandro Fernández.

El partit de Jéssica Albiach pot ser que torni a tenir la clau de canvi. Ja la va tenir amb el pressupost català, que desencadenà les eleccions. Ara si els Comuns no fan pinya amb el PSC i el PP, i Vox tampoc no vota el candidat del PSC, els partits independentistes no tan sols tindrien garantida la presidència de la cambra, sinó que també tindrien la majoria de la mesa, amb quatre membres de set. Els Comuns opten per una mesa “progressista” presidida per ERC, i també els agradaria tenir-hi una secretaria.

Junts, ERC i la CUP s’han manifestat públicament a favor d’una majoria independentista. ERC ha desvinculat aquesta negociació de la investidura, però Junts han provat de lligar-les totes dues. Dins el partit de Carles Puigdemont també hi ha un sector recelós a cedir la presidència a ERC, arran del precedent de la investidura fallida de Puigdemont el 2018. Els números i les negociacions polítiques fan molt improbable que el PSC aconsegueixi la presidència.

La clau dels Comuns per a una mesa antirrepressiva al parlament

Què passarà amb els vots dels exiliats i el TC?

ERC i Junts, que tindran majoria en la mesa d’edat, han anunciat que comptaran els vots de Carles Puigdemont i Lluís Puig (Junts) i Ruben Wagensberg (ERC), que demanarien de votar de manera telemàtica o delegada. “Esquerra Republicana creu que s’ha de poder comptabilitzar el vot dels tres exiliats dilluns per evitar que el TC pugui alterar majories i torpedinar, per exemple, els vots per aconseguir una mesa antirepressiva a partir de dilluns”, digué Mar Besses. El candidat de Junts a les eleccions europees, Toni Comín, també ho confirmà.

La comptabilització dels vots serà un clar desafiament al TC, perquè la setmana passada va anul·lar en sentència ferma el vot a distància de Puig, en resposta a un recurs presentat pel PSC el 2023. La sentència declara vulnerat el dret dels diputats del PSC a les funcions representatives amb els requisits que assenyala la constitució, però no anul·la les votacions del ple de la cambra que es van adoptar amb el vot de Puig durant el temps en què va estar vigent la seva habilitació de vot telemàtic.

Concretament, la sentència del TC declara nuls els acords de la mesa del parlament del 18 de juny que regulaven provisionalment els vots telemàtics –tot esperant una reforma del reglament del parlament i el del 19 d’abril, que desestimava la reconsideració de la decisió del dia abans.

La decisió del TC podria no afectar, a efectes penals, l’acceptació dels vots d’avui, segons fonts jurídiques consultades per VilaWeb. Segons que sembla, els membres de la mesa de la diputació permanent sortint no han estat advertits pel TC de la decisió presa sobre el vot de Puig, i menys encara els membres de la mesa d’edat. Perquè es cometés un presumpte delicte de desobediència, els membres de la mesa d’edat haurien d’haver estat advertits, personalment, expressament i de manera molt concreta, si es té en compte la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Si s’accepten els vots, serà difícil que els partits puguin obstaculitzar-ho. Segons fonts parlamentàries, no es podran demanar peticions de reconsideració de la decisió: ho haurien de fer, segons el reglament, els grups parlamentaris, que no hauran estat constituïts, i la mesa hauria d’escoltar una junta de portaveus que encara tampoc no existeix.

En què consisteix la sessió d’avui?

La sessió d’avui servirà per a constituir el nou parlament i elegir els nous membres de la mesa. S’hauran d’elegir la presidència, les dues vice-presidències i les quatre secretaries. La sessió és previst que duri entre dues hores i tres.

La sessió serà presidida pel diputat de més edat entre els presents, Agustí Colomines, de Junts per Catalunya. Les secretàries seran les diputades Mar Besses (ERC) i Júlia Calvet (Vox), les més joves.

Agustí Colomines, Mar Besses i Júlia Calvet.

La sessió començarà amb la lectura del decret de convocatòria del secretari general del parlament, Albert Capelleras, que tot seguit convidarà els membres de la mesa d’edat a ocupar els seus llocs a la taula presidencial. El president de la mesa d’edat declararà oberta la sessió, i a continuació probablement pronunciarà unes paraules, com és habitual. Tot seguit, les secretàries faran lectura de la llista dels diputats electes.

El nou parlament: es trencarà la imatge del bloc independentista per primera vegada d’ençà del 2015

Com s’elegeixen els membres de la mesa del parlament?

Una vegada s’hagi llegit la llista dels diputats electes, el ple haurà d’elegir els set càrrecs de la mesa. Es farà en tres rondes de votacions per designar, per aquest ordre, la presidència del parlament, les dues vice-presidències i les quatre secretaries.

Les votacions es fan mitjançant butlletes de vot que els diputats dipositen en una urna. En cada votació, les butlletes han de contenir el nom d’un sol diputat. Si en contenen més d’un, o altres noms, o són il·legibles, es consideren nul·les, i si no tenen cap indicació escrita es consideren vots en blanc.

En cada ronda de votacions, els membres de la mesa d’edat van llegint per ordre alfabètic els noms dels diputats perquè emetin el vot. Els diputats que són membres del govern en funcions i els de la mesa d’edat són els darrers a votar. Acabada cada votació, es fa l’escrutini corresponent.

Com funciona la votació?

En la primera votació s’elegeix el president del parlament i surt elegit el diputat que obté el suport de la majoria absoluta de la cambra, és a dir, un mínim de 68 diputats. Si cap diputat no ateny aquesta majoria, es repeteix la votació entre els dos que han obtingut més vots i és elegit el que n’obté més.

En la votació per a les vice-presidències, són elegits els dos diputats que obtenen més suport, per ordre correlatiu. I, a l’últim, en la votació per a les secretaries, són elegits els quatre diputats que també assoleixen més vots, novament per ordre correlatiu.

En cas d’empat en l’elecció de la presidència, les vice-presidències o les secretaries, s’ha de repetir l’elecció, i si la paritat persisteix després de quatre votacions, es considera elegit el candidat del grup parlamentari amb més diputats.

Acabades les votacions, el president de la mesa d’edat convidarà el president, els vice-presidents i els secretaris elegits a ocupar els llocs a la mesa. Tots set es posaran les medalles d’honor del parlament, un símbol distintiu dels membres de la mesa; la del president, en categoria d’or, i les dels vice-presidents i secretaris, en categoria d’argent.

El president s’adreçarà a la cambra i declararà constituït el parlament de la quinzena legislatura. Abans d’aixecar la sessió, és habitual que el nou president convidi la cambra a cantar “Els segadors”. Posteriorment, segons la llei, la presidència ha de comunicar la constitució del parlament al cap de l’estat espanyol, al president de la Generalitat en funcions, a la presidenta del congrés espanyol i al president del senat espanyol.

De tots els fantasmes de la guerra del Vietnam que, cinquanta anys després, encara causen víctimes de tota mena –bombes que no han esclatat, desapareguts, exiliats, mutilats, ferits, famílies dividides, fills mestissos–, el darrer és invisible i igualment mortífer i cruel. És l’agent taronja, un producte químic fabricat, entre més empreses, per Monsanto, que avui pertany a Bayer AG, i Dow Chemical, que els avions americans van ruixar pels boscs, selves i conreus vietnamites durant deu anys. El Vietnam també va ser una guerra química brutal del segle XX.

L’agent taronja era un herbicida defoliant. L’exèrcit americà l’emprava com a arma per aniquilar l’exuberant vegetació del Vietnam, Laos i Cambotja. L’objectiu era triple. Primer, obtenir visibilitat i trobar els campaments i els poblats on s’amagava el Viet Cong, o deixar al descobert la ruta Ho Chi Minh, que, passant per Laos i Cambotja, facilitava el transport de tropes i vitualles del nord al sud. Segon, devastar els conreus per impedir el subministrament d’aliments als guerrillers i als vilatans que els donaven suport. Calia matar de fam l’enemic. I tercer, causar l’èxode de la gent de les àrees rurals a les ciutats, majoritàriament controlades pels americans.

Entre el 1961 i el 1971, les forces aèries americanes van abocar del cel vuitanta milions de litres de substàncies químiques, la major part eren agent taronja i contenien gairebé quatre-cents quilos de dioxina, una de les substàncies tòxiques més mortíferes produïdes per la humanitat en el laboratori. És la causa de moltes malalties greus, com ara càncers, trastorns neurològics, columna bífida, pèrdua d’immunitat, trastorns endocrins, de la reproducció, i defectes i malformacions de naixement. Els efectes, quan no són mortals, són molt greus i incapacitants.

Molts Vietnamites de tercera generació són víctimes de la dioxina cinquanta anys després (fotografia: cand.com.vn).

Segons les dades que fa públiques el War Remnants Museum de Ciutat Ho Chi Minh (Saigon), l’agent taronja va afectar 26.000 pobles, en una àrea de 3,06 milions d’hectàrees, gairebé la quarta part del total del Vietnam del Sud. El 86% de les zones contaminades va ser ruixada més de dues vegades, i l’11%, més de deu.

Han passat cinquanta anys i molts vietnamites encara en sofreixen els efectes. Neixen nens amb malalties i malformacions. A uns altres, se’ls manifesten quan es fan grans. La dioxina és molt resistent. Penetra als gens i es transmet de generació en generació. De la mateixa manera que també s’ha integrat en la natura, la fauna i l’alimentació humana filtrant-se a la terra i l’aigua dels rius. Però la part més greu és que cap organisme mèdic o científic ha estat capaç de determinar exactament quantes generacions perjudicarà.

Segons la Creu Roja del Vietnam i l’Associació Vietnamita de Víctimes de l’Agent Taronja/Dioxina (VAVA) es calcula que dels tres milions de vietnamites afectats per aquesta substància mortífera, almenys cent cinquanta mil nens neixen amb malformacions i defectes congènits, i un milió en té conseqüències greus.

En una de les sales del War Remnants Museum, fa uns quant anys, s’exposaven tot de recipients de vidre amb fetus malformats, per mostrar els efectes terribles de la dioxina en els éssers humans. Avui, potser per no espantar els turistes, tan sols se’n conserva una urna, situada de tal manera que t’has d’ajupir per veure-la.

La intoxicació de l’agent taronja no solament va danyar els vietnamites, també va tenir un impacte significatiu entre els soldats americans i els seus aliats a la guerra. Durant el període 1968-1970 almenys va haver-hi 2,6 milions de soldats americans exposats a l’agent taronja/dioxina. Segons la Korean Victims of Agent Orange Veterans Association (KAOVA), dels 300.000 soldats coreans que van prendre part a la guerra del Vietnam, 100.000 van ser víctimes de l’agent taronja, 20.000 dels quals s’han mort.

Soldats americans que manipulaven l'agent taronja. War Remnants Museum, Ciutat Ho Chi Minh (fotografia: Xavier Montanyà). Devastació forestal després de la fumigació. War Remnants Museum, Ciutat Ho Chi Minh (fotografia: Xavier Montanyà). Víctimes de primera i víctimes de segona

Les víctimes americanes han estat reconegudes i indemnitzades per la justícia americana, que, en els mateixos tribunals, paradoxalment, ha negat el reconeixement, la justícia i la reparació a les víctimes vietnamites. D’ençà de començament del 1979, van arribar als tribunals americans centenars de peticions de denúncia d’individus i grups, en representació de més dels dos milions i mig de veterans de guerra americans, contra les empreses químiques americanes que havien elaborat l’agent taronja.

L’any 1984, la justícia americana anunciava un acord segons el qual les empreses químiques com Dow Chemical i Monsanto, avui Bayer AG, acceptaven de finançar un fons de compensació de 197 milions de dòlars per als veterans americans afectats per la dioxina. Els veterans coreans, neozelandesos i australians afectats també han aconseguit alguna victòria judicial.

A més, el 1996, el govern dels EUA admetia oficialment els perills de l’agent taronja per als soldats americans a la guerra del Vietnam i manifestava la necessitat de compensar-los. Per contra, la mateixa justícia ha esquivat amb tota mena d’argumentacions les demandes de justícia presentades als tribunals dels EUA per l’Associació de Víctimes Vietnamites de l’Agent Taronja (VAVA) contra trenta-sis companyies químiques americanes, que van fabricar els tòxics bo i sabent-ne els efectes i la destinació.

Segons el jutge Jack Weinstein, el mateix que va donar la raó a les víctimes americanes, en el cas de la demanda vietnamita “no existien bases legals” que justifiquessin les demandes dels quatre milions de víctimes vietnamites de l’agent taronja. L’argument principal per a perdre el judici va ser que emprar-lo no anava contra les lleis internacionals vigents fins el 1972, any en què es va prohibir com a arma militar.

Víctima de l’agent taronja. War Remnants Museum, Ciutat Ho Chi Minh (fotografia: Xavier Montanyà).

Les multinacionals, fent abstracció de totes les proves que hi ha sobre el caràcter mortífer del seu producte, neguen la seva responsabilitat amb l’argument que, en els casos individuals, no es podrà demostrar mai que l’agent taronja sigui la causa directa de malformacions, Parkinson i càncers. A més, Monsanto va al·legar que, quan va descobrir els efectes letals del seu producte, ho va comunicar al govern americà, que, si això fos veritat, no en va fer cabal.

Unes quantes fonts de la defensa de les víctimes sostenen que les empreses i el govern dels EUA sabien, abans no es comencés a fer servir, l’any 1961, que era molt perjudicial per a la salut, a causa de les dioxines que contenia. També, segons ells, se sabia que l’agent taronja superava els límits de dioxines establerts pels EUA. I que, per tal de satisfer l’enorme demanda de l’exèrcit i ampliar els beneficis, van posar en pràctica mètodes de producció més ràpids que, de retruc, ocasionaven més concentració de dioxina.

L’any 2021 a l’estat francès hi va haver una altra derrota judicial. Tran Ton Nga, una dona francesa nascuda al Vietnam, va presentar una demanda contra catorze empreses multinacionals que havien fabricat l’agent taronja. Havia estat víctima de la fumigació l’any 1966, va perdre un fill i, més tard, va tenir un altre fill, que va néixer malalt com ella, amb defectes cardíacs, diabetis i asma. Un laboratori alemany confirmava en la seva demanda que la causa probable eren els elevats nivells de dioxina a la sang. Malauradament, el jutge va acceptar la línia de defensa de les multinacionals i va al·legar que un tribunal francès no tenia jurisdicció sobre les accions d’un estat sobirà, com els EUA, en temps de guerra.

Efectes de la dioxina. War Remnants Museum, Ciutat Ho Chi Minh (fotografia: Xavier Montanyà). La descontaminació dels aeroports

La injustícia és encara més flagrant quan sabem que el govern dels EUA ha reconegut aquests darrers temps els perills permanents de toxicitat de l’agent taronja, per la natura i les persones, i ha finançat la neteja d’uns quants llocs clau del país. El Ministeri de Defensa i la l’Agència per al Desenvolupament Internacional dels EUA (USAID, per les sigles en anglès) van acabar el 2017 la tasca de descontaminació de l’aeroport de Da Nang, que havia estat una base aèria important dels americans.

També han netejat els terrenys dels aeroports de Bien-Hoa i de Phù Cát. I col·laboren invertint en projectes d’ajuda a les víctimes amb discapacitats en vuit províncies. Tot i que per a molts la neteja de la dioxina es fa massa tard, és un primer pas. Es calcula que avui encara hi ha entre una dotzena i vint àrees greument contaminades.

No obstant això, el drama humà persisteix en tota la seva gravetat en zones rurals molt pobres i d’accés difícil, ben allunyades d’aquests aeroports desintoxicats fa poc, espais avui freqüentats per les classes mitjanes, els empresaris, els rics i els turistes, actualment una font de riquesa important per al país i per a les empreses internacionals.

Malformacions causades per l’agent taronja. War Remnants Museum, Ciutat Ho Chi Minh (fotografia: Xavier Montanyà). El verí que queia del cel sobre els més pobres

Per obtenir informació sobre l’estat de la qüestió avui, cinquanta anys després de la fi de la guerra, recorro a l’associació britànica Medical and Scientific Aid for Vietnam, Laos i Cambotja (MSAVLC), amb base a Londres, i a diverses fonts vietnamites vinculades a associacions humanitàries, a l’atenció dels malalts, i al suport i ajuda internacional a les víctimes de l’agent taronja.

A Ciutat Ho Chi Minh m’acosto a la Hoa Binh Peace Village, situada en un dels pavellons de l’Hospital Tu Du d’Obstetrícia i Ginecologia. És un dels llocs que, de fa anys, rep les ajudes d’MSAVLC, que els abasteixen amb equips mèdics, instrumental, cadires de rodes, mobles adaptats, etc.

Segons les dades d’aquesta associació britànica, les víctimes i la gent que va estar exposada als gasos de l’agent taronja són els més pobres del país. El 70% de les famílies viuen sota el llindar de la pobresa; i el 22% té tres víctimes o més a la família. Moltes pateixen de greus discapacitats. El 90% no té feina. La majoria viu en zones rurals amb condicions climàtiques extremes, tant a l’hivern com a l’estiu. Són agricultors. La vida els és dura, sobretot si són víctimes de la dioxina o s’han de fer càrrec dels familiars malalts o discapacitats. Normalment, són els pares, ja vells, que s’encarreguen dels fills malalts. El problema és dramàtic, i ho serà més anys a venir, quan es morin els cuidadors.

La pobresa i la impotència per a atendre les criatures que neixen malaltes per la dioxina, fa que hi hagi famílies que deixin els seus fills en institucions com la Hoa Binh Peace Village. De vegades, al matí, es troben nadons que les famílies han deixat durant la nit a la porta de l’hospital, amb l’esperança que els atenguin com ells no poden.

Aquesta institució es va fundar l’any 1990 i d’aleshores ençà ha acollit quatre-cents nens víctimes de l’agent taronja. Actualment, hi viuen uns seixanta nens, entre zero anys i quinze. Molts pateixen de danys cerebrals i discapacitats físiques, algunes de les quals són molt greus.

Obra de la sèrie “Agent taronja” , de l’artista Le Ba Dang. Fine Arts Museum, Hue (fotografia: Xavier Montanyà).

Sense els permisos oficials corresponents, del Ministeri de Sanitat vietnamita i la direcció de l’hospital, la meva visita serà molt breu. Una infermera molt amable em torna a informar de tots els requisits oficials per a entrar. La conversa en el passadís, no impedeix que uns quants nens se’ns acostin tot contents per la novetat, per demanar com em dic i d’on sóc.

Amb ben poca estona, m’he fet una idea de les terribles malformacions, mutilacions i seqüeles que ha deixat la dioxina en els seus cossos: caps immensos i deformats, monyons, ulls desorbitats, bonys a la cara, cossos petits, sense cames, que s’arrosseguen amb les mans, muntats en una plataforma amb rodes, etc. I els que jo he vist són els que poden caminar i parlar, penso. Segons que sé, aquí s’internen els casos més greus, que difícilment podrien sobreviure sense una atenció mèdica adequada.

Es calcula que avui un 1,5% de les criatures que neixen en aquest gran complex hospitalari té alguna afectació per l’agent taronja. En un recinte especialment reservat es conserven en formol els cossos de més de cent nens nascuts morts. És com un registre de les conseqüències terribles de la guerra química. N’hi ha que tenen dos caps, les cames deformades, malformacions impressionants, etc. Són proves que restaran per a la història, la investigació científica i la prohibició legal de l’ús d’armes químiques i bacteriològiques, de conseqüències devastadores per a generacions i generacions.

El 1972, després d’haver arrasat durant deu anys el Vietnam i parts de Laos i Cambotja, l’agent taronja va ser inclòs en les llistes de productes químics dels quals es prohibeix la producció i l’emmagatzematge. Les primeres normes es van establir a final de la Primera Guerra Mundial, l’any 1925, en què s’havien fet els primers experiments amb armes químiques, com ara la iperita. És evident que atès el grau d’innovació del sector de les armes químiques i bacteriològiques, els convenis de productes prohibits per a ús militar s’haurien de revisar més sovint, i no quan la matança ja s’ha fet i demostrat.

Sèrie “Agent taronja” de l’artista Le Ba Dang. Fine Arts Museum, Hue (fotografia: Xavier Montanyà).

L’extrema dreta de Rassemblement National (RN) ha guanyat les eleccions europees a l’estat francès, amb un 35,81% dels vots, quan ja hi ha un 70,69% dels vots escrutats. Aquest resultat ha fet que el president Macron decidís de dissoldre l’Assemblea francesa i convoqués eleccions per a final de mes.

[EN DIRECTE] Els resultats de les eleccions europees, pendents de confirmar l’auge de l’extrema dreta

Minuts abans, el cap de llista de RN, Jordan Bardella, havia dit en una compareixença que era una derrota sense precedents de Renaixement i havia demanat a Macron que convoqués eleccions legislatives. La pujada de Rassemblement National ha estat de més de deu punts, perquè l’any 2019 va aconseguir el 24,86% dels vots. La segona força més votada és Renaixement, que té el 14,32%, i s’enduu una patacada: perd vuit punts respecte de fa cinc anys (22,42%). El Partit Socialista obtindria un 12,74% dels vots, una millora en comparació amb el 6,19% de les europees anteriors.

Hi ha una pugna en el quart lloc entre la dreta gaullista dels Republicans, que aconseguirien el 6,95% dels vots (amb una nova baixada respecte del 8,48% del 2019, que ja era un mal resultat); la França Insubmisa, amb un 7,00%, molt semblant a fa cinc anys; i Marion Maréchal, del partit d’extrema dreta Reconquête!, d’Éric Zemmour, que entra al Parlament Europeu amb un 5,34% dels vots.

La barrera electoral a l’estat francès és del 5%, i ara mateix els Ecologistes no entrarien al Parlament Europeu: passarien de ser tercera força, amb un 13,48%, a un 4,69%.

Dijous, durant la commemoració del desembarcament de Normandia, els paracaigudistes britànics foren rebuts per oficials de duanes francesos, una manera de recordar als aliats que d’ençà del Brexit són estrangers al país que van alliberar fa vuitanta anys. Aquest gest simbòlic m’ha recordat l’anècdota d’un conegut que, davant l’amabilitat típica dels gendarmes en passar el control de passaports, els va engaltar que la darrera vegada que havia entrat a França no havia vist francesos.

Si d’alguna cosa no es poden vantar els europeus continentals és d’haver derrotat el feixisme. Els maquisards causaren maldecaps a la Wehrmacht, però mai van tenir prou consistència per a desallotjar-la d’enlloc. A l’operació Overlord hi participaren tropes de diversos països: belgues, neerlandesos, noruecs, grecs, polonesos, australians, neozelandesos, entre més, però dels 156.000 desembarcats, 73.000 eren americans i els altres 83.000 es repartien entre britànics i canadencs. L’aportació material era principalment americana i britànica. Sols els primers sis mesos del 1944, els Estats Units van enviar nou milions de tones de subministraments i d’equipament a la Gran Bretanya. I el dia D el repartiment de l’esforç no deixa marge a la fantasia. Les imatges més conegudes d’aquella jornada –les onze magnífiques del fotògraf Robert Capa– corresponen al desembarcament a la platja d’Omaha, una esplanada convertida en escorxador per les metralladores alemanyes emplaçades dalt dels penya-segats. Dels 34.000 americans desembarcats aquell dia, 2.400 foren baixes, una proporció de més del 7%.

Una magarrufa impúdica ha estat convertir l’antifeixisme comptant en una medalla que hom es penja sense fer res més que predicar, generalment a un públic catequitzat. La lluita contra l’agressió totalitària, que en determinats moments ha unit la gent de diverses persuasions polítiques en un gran esforç nacional i internacional, a Espanya ha estat sobretot una ideologia radical i fraccionadora. Sols cal recordar el garbuix de sigles de les milícies antifeixistes durant la guerra civil, el batibull de disbarats al front i el terror que van desencadenar a la rereguarda, o la implosió del conjunt amb bescanvi d’acusacions de feixisme i la persecució dels menys organitzats. George Orwell ha escrit pàgines memorables sobre la utilització de l’antifeixisme per la propaganda comunista. Aquell antifeixisme que per damunt de tot era “anti” era una estratègia de perdedors.

Espanya no ha tingut cap paper en la commemoració del desembarcament de Normandia. Figurar-hi hauria estat indecent. No sols perquè el 1944 Espanya encara era solidària del Reich, sinó perquè l’antifeixisme del bàndol republicà tenia poc a veure amb la democràcia per la qual els Estats Units enviaren els seus fills a morir a les platges d’Europa. Molts recorden les paraules de Churchill del 4 de juny de 1940: “Lluitarem a les platges, lluitarem a les zones de desembarcament, lluitarem als camps i als carrers, lluitarem als turons; mai no ens rendirem.” Tanmateix, no són pas tants els qui recorden el final del paràgraf: “Però si, tot i que no ho crec ni per un moment, aquesta illa o gran part fos subjugada i afamada, el nostre imperi d’ultramar… continuaria la lluita fins que, quan Déu volgués, el Nou Món, amb tota la seva força i poder, fes el pas per a rescatar i alliberar el vell.”

Quatre anys després, els Estats Units feien el pas, i un altre gran discurs, aquest del president Roosevelt, ho justificava al poble americà el dia mateix del desembarcament: “Car aquests homes adés han estat apartats dels camins de la pau. No lluiten per afany de conquesta. Lluiten perquè s’acabi la conquesta. Lluiten per alliberar. Lluiten a fi que s’alci la justícia i la tolerància i la bona voluntat entre el Teu poble. Anhelen el final de la batalla i tornar al refugi de la llar. Alguns no tornaran. Abraça’ls, Pare, i rep-los, els Teus heroics servidors, en el Teu regne. I als qui restem a casa –pares, mares, fills, esposes, germanes i germans dels homes coratjosos a l’altra banda del mar, que sempre els tenen als seus pensaments i oracions– ajuda’ns, Déu Totpoderós, a dedicar-nos amb fe renovada en Tu en aquesta hora de gran sacrifici.”

Avui aquest discurs en forma d’oració aixecaria protestes. No sols perquè la llibertat de religió, consagrada a la constitució dels Estats Units, sol interpretar-se en el sentit d’excloure la religió dels afers de l’estat, sinó perquè la transformació de la societat d’ençà del 1944 ha departit religió i cultura. Avui alguns titllarien el discurs de Roosevelt de suprematista si no ja de feixista. Tanmateix, es pot discutir si el sacrifici de “la Gran Generació” hauria estat possible sense la fe que unificava les voluntats no pas en nom d’una moral ideològica sinó d’una veritat contrastada: l’agressió d’un poder despòtic, que el 1944 s’havia estès pràcticament a tot el continent europeu.

Vuitanta anys després d’aquell discurs, Joe Biden –també octogenari– va pronunciar-ne un altre d’ominós davant els darrers supervivents d’aquella gran generació. Mirant cap a l’Europa de l’est, on un altre dictador aspira a sotmetre tot un país, digué: “No ho podem permetre. Rendir-se als pinxos, doblegar-se davant els dictadors és simplement impensable. Si féssim això, voldria dir que hem oblidat allò que va passar aquí en aquestes platges santificades. No us equivoqueu: no ens doblegarem, no oblidarem.” Aquestes paraules no es dirigien pas als governants europeus, que no han respost a l’agressió de Putin amb la decisió dels Estats Units, malgrat tractar-se, una vegada més, d’una guerra europea. Es dirigien sobretot als americans, com més va més aliens a una Europa políticament inepta i moralment estufada, amb la qual molts ja no comparteixen vincles genealògics ni emocionals.

Advertint dels perills que sotgen la democràcia, Biden insinuava un paral·lelisme entre l’ascens del despotisme arreu del món i la possibilitat de perdre ell les eleccions davant un populista agressiu, mentider i inestable com és Donald Trump. El problema de Biden no és tant que els Estats Units es decantin per l’extrema dreta com el fet que el president sembla incapaç d’atendre les preocupacions dels electors moderats, a qui no inspira confiança. L’ala radical del seu partit contribueix a polaritzar la societat tant com ho fa l’ala radical dels republicans, sotmesa a l’imperi de Trump. La temptació d’emprar la commemoració del Dia D per fustigar el rival vinculant-lo amb l’abjecció de la història europea és comprensible. Qualificar Trump de feixista té avantatges ideològics, però analíticament no és pas tan senzill. El professor Daniel Steinmetz-Jenkins, autor del llibre Did it happen here? Perspectives on Fascism in America, explica que les acusacions de feixisme han estat freqüents en la lluita partidista als Estats Units des de l’època de Franklin D. Roosevelt. Reconeix que hi ha elements que permeten de comparar el trumpisme amb el feixisme, però assenyala que hi ha prou referents a la història dels moviments populistes i suprematistes del país per a rebatre aquesta assimilació doctrinal.

Això no lleva gravetat a l’amenaça que Trump representa per a la separació de poders i fins i tot per a la constitució dels Estats Units, a banda el perill que implica l’aïllacionisme per a l’estabilitat mundial. Però sí que lleva validesa a les comparacions apressades dels qui menystenen l’esforç d’encarar-se amb l’ambigüitat dels problemes i la complexitat de les idees, perquè troben més edificant arremetre contra gossos de palla.

El president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat la dissolució de l’Assemblea francesa. Les eleccions legislatives es faran els dies 30 de juny i 7 de juliol. En una al·locució a la població, Macron ha dit: “França necessita una majoria clara per a actuar amb serenitat i harmonia.” I ha afegit: “No hi ha res més republicà que el poble sobirà dient la seva.”

La victòria de la ultradreta de Rassemblement National sacseja el tauler polític de l’estat francès

Minuts abans, el cap de llista de RN, Jordan Bardella, havia dit en una compareixença que era una derrota sense precedents de Renaixement i havia demanat a Macron que convoqués eleccions legislatives. Per la seva part, Marine Le Pen, la principal dirigent del partit, ha comparegut arran de la decisió de Macron i ha aplaudit la decisió. Si hi hagués una victòria de la ultradreta, es podria donar un escenari de cohabitació, amb un parlament d’ultradreta mentre Macron continuaria fins a l’any 2027.

El sondatge d’Ipsos de les eleccions europees pronostica un resultat històric per a l’extrema dreta del Rassemblement National de Marine Le Pen, que obtindria un 31,5% dels vots, amb 30 escons (14 més que no pas ara). Són gairebé deu punts més que no el 2019, quan el partit va aconseguir un 23,34% dels vots. Sobre l’anunci de la convocatòria electoral, Laurent Jacobelli, portaveu del partit, ha dit: “Els nostres candidats estan preparats.”

El seguiria –a més de quinze punts de distància– Renaixement, el partit d’Emmanuel Macron, que obtindria un 15,2% dels vots i 14 escons (-2) i perdria gairebé set punts respecte de les darreres eleccions (22,42%). El Partit Socialista obtindria un 14% dels vots i 13 escons (+7), cosa que vol dir més del doble del suport del 2019 (6,19%). I la França Insubmisa, amb un 8,7%, milloraria també els resultats de les darreres votacions (6,31%), amb 8 escons (+2), si bé per un marge més estret. Els Republicans empitjorarien els resultats, amb un 7,2% dels vots i 6 diputats (-2). El 2019 ja van perdre més de 12 punts i es van quedar en un 8,48%. Reconquête! obtindria un 5,5% dels vots i 5 escons (+5), i els Ecologistes entrarien en caiguda lliure i es quedarien en tan sols un 5,2% dels vots i 5 escons (-8), contra el 13,48% de les darreres eleccions.

Amb un 96,15% dels vots escrutats, l’extrema dreta vorejaria la meitat dels vots en les eleccions europees a Catalunya Nord. El Rassemblement National –el partit d’extrema dreta fundat per Marine Le Pen– s’imposaria de forma incontestable a la Catalunya Nord, amb un 43,36% dels vots, i Reconquête!, el partit de l’extremista Éric Zemmour, n’obtindria un 6,27%. El resultat d’aquests dos partits, juntament amb els de les formacions extremistes minoritàries de Les Patriotes (1,09%) i la Liste d’Unité Nationaliste (0,05%) fa que el bloc de la ultradreta superi la meitat dels vots la Catalunya Nord, amb un 50,77% dels vots totals.

La segona força més votada seria el Partit Socialista, amb un 11,90%. La seguirien els centristes de Renaixement, el partit del president Emmanuel Macron, amb un 10,77% dels vots. I la França Insubmisa obtindria un 7,30%. Els Republicans tindrien un 4,53% dels vots i els Ecologistes, un 3,55%.

A Perpinyà també guanya la ultradreta, però la França Insubmisa és segona força

A Perpinyà, amb un 41,98% dels vots escrutats, l’extrema dreta del Rassemblement National també s’imposa per un marge molt ample (35,8%), si bé lleugerament inferior al de la resta de Catalunya Nord. La França Insubmisa hi obté molt més bon resultats que no a la resta del territori, i és segona força, amb un 19% dels vots. La segueix el Partit Socialista, amb un 11,5%, i Renaixement és quarta força amb un 9,2% dels vots. Reconquête! obté un 6,4% dels vots i els Ecologistes, un 3,9%.

Macron dissol el parlament francès arran de l’extraordinari resultat de l’extrema dreta

Amb més de la meitat de vots escrutats l’estat francès, el Rassemblement National també s’ha proclamat guanyador les eleccions europees amb un 36,69% dels vots, un resultat més de deu punts superior al del 2019 (24,86%). El triomf extraordinari de l’extrema dreta ha dut Macron a dissoldre l’Assemblea francesa i a convocar eleccions legislatives el 30 de juny i el 7 de juliol.

La segona força més votada és Renaixement, que té el 14,10%, i sofreix una patacada, que perd vuit punts respecte fa cinc anys. El Partit Socialista obtindria un 12,42% dels vots, una millora en comparació al 6,19% de les anteriors europees.

La victòria de la ultradreta de Rassemblement National sacseja el tauler polític de l’estat francès

En quart lloc es troba la dreta gaullista dels Republicans, que aconseguiria el 6,93% dels vots, una nova baixada respecte del 8,48% del 2019. La França Insubmisa obté un 6,50%, molt similar al resultat d’ara fa cinc anys, i Marion Maréchal, del partit d’extrema dreta Reconquête!, d’Éric Zemmour, aconsegueix en la seva entrada al Parlament Europeu un 5,31% dels vots.

Els Ecologistes quedarien ara mateix fora del Parlament Europeu, i passarien de ser tercera força, amb un 13,48%, a tan sols un 4,54%.

Amb una piulada a X publicada a les 20.22, Bloc i País, el corrent sobiranista de Més, ha anunciat que ha constituït una candidatura per a optar la secretaria general de Més que es farà el mes d’octubre. “Reinicia el partit perquè torne a ser democràtic i valencianista”, és el titular en lletres majúscules que han posat a la piulada. I afegeixen que tenen la intenció de canviar el rumb del partit.

L’anunci va acompanyat d’una fotografia amb alguns militants destacats del corrent, com ara la diputada a les Corts per la demarcació de Castelló, Mónica Álvaro, el politòleg Ricard Chulià o Sergi Ferrús, batlle de Pedreguer.

REINICIA EL PARTIT PERQUÈ TORNE A SER DEMOCRÀTIC I VALENCIANISTA

Des de Bloc i País impulsarem una candidatura al Congrés Nacional de Més que tindrà lloc en octubre d’enguany per tal de canviar el rumb del partit i que torne a ser democràtic i valencianista. pic.twitter.com/KbRo47xmri

— Bloc i País (@BlociP) June 9, 2024

En un enfilall, Bloc i País explica que aquests darrers anys han vist que les bases no tenien possibilitat de decidir en política, sobretot quant a les aliances electorals. També diuen que la direcció els ha invisibilitzats i li retrauen que a les eleccions del 28 de maig del 2023 els van imposar un madrileny com a cap de llista.

Els militants crítics de Més diuen: “La candidatura serà el producte del diàleg i l’acord amb totes les bases del partit que vulguen compartir aquest partit.”

Bloc i País s’havia queixat reiteradament de l’aliança electoral entre Més i Sumar, tant a les eleccions espanyoles del 23 de juliol com a les europees d’avui. El moment en què han fet l’anunci ha estat, justament, després de saber-se el sondatge que asseguraria la presència del candidat de Més, Vicent Marzà, al Parlament Europeu.