Vilaweb.cat

Portugal: cinc claus per a entendre l’ascens de l’extrema dreta

Es veia a venir, però la realitat ha superat totes les expectatives. L’extrema dreta portuguesa, Chega, ha quadruplicat el seu suport electoral: ha passat de tenir dotze diputats a l’Assemblea Nacional a tenir-n’hi quaranta-vuit, i ha esdevingut l’àrbitre de la governació del país.

Portugal s’afegeix, doncs, a l’onada ultra que escombra Europa i, si bé comparteix alguns elements amb la resta del continent, cal observar bé unes certes particularitats que són interessants de destacar.

1. La influència del Brasil. Ja fa molts anys que, per raons de llengua, de mercat mediàtic i de proximitat cultural, la política brasilera és molt seguida a Portugal. Els mitjans en parlen constantment, i per als portuguesos Bolsonaro o Lula són gairebé tan coneguts com els polítics propis. Això ho ha explotat perfectament André Ventura, el dirigent de Chega, que s’ha identificat amb Bolsonaro i ha mirat d’identificar José Sócrates, l’ex-primer ministre de Portugal, amb Lula; i tots dos amb la corrupció.

2. Són moderns: no enyoren la dictadura. A punt de fer cinquanta anys de la Revolució dels Clavells, resulta xocant que l’extrema dreta obtinga uns resultats tan bons. Però cal tenir en compte que aquesta extrema dreta, més o menys com la majoria de les d’Europa, és moderna i no s’adorm en el passat ni en la nostàlgia. Nostàlgia que ells saben bé que en el cas de Portugal seria contraproduent, car la població assimila la dictadura de Salazar a una època de gran pobresa i a l’endarreriment econòmic i social.

3. Una “xenofòbia flex“. Els analistes han encunyat aquest concepte per a explicar una característica de l’extrema dreta portuguesa: la flexibilitat ideològica. Comparteixen amb l’extrema dreta europea els mòbils més definitoris –racisme i xenofòbia, antifeminisme i negacionisme climàtic–, però saben ser molt flexibles i adaptar el missatge cada vegada que ho necessiten. Portugal sempre ha estat un país de molta immigració de les antigues colònies, però recentment hi han arribat molts emigrants asiàtics, de països com el Nepal, el Paquistan o Bangladeix, i Chega ha sabut fer una campanya xenòfoba contra ells, alhora que s’ha guanyat, per exemple, el vot de molts immigrants brasilers.

Per una altra banda –i en això Meloni ha estat precursora–, l’extrema dreta portuguesa ha anat adoptant sense descabellar-se posicions contradictòries en aspectes econòmics i socials. Ara, per exemple, defensa la sanitat i l’ensenyament públics, però fa dos anys tenia un programa ultraliberal. I de vegades ha pres posicions gairebé anticapitalistes, com ara la proposta de taxar el lucre excessiu dels bancs.

4. Els joves com a impuls. És un fenomen visible a tot Europa, però que a Portugal assoleix un abast molt gran. El creixement de Chega es fonamenta en els joves, homes. Tots els sondatges de la campanya electoral ho han posat en relleu. I en la majoria Chega era el primer partit de la franja d’edat que va de 18 anys a 34. Per als analistes portuguesos, això s’explica per dues raons. La més important és la situació del país, amb molts joves que han d’emigrar, amb els preus de l’habitatge enfilats i, en general, sense cap suport públic en el moment que se’n van de casa i consoliden la independència. Durant la legislatura anterior aquest espai va ser molt festejat per Chega, que va proposar tot d’iniciatives sobre reducció d’imposts, accés a l’habitatge i facilitats d’accés a subvencions públiques, que foren rebutjades pels partits tradicionals.

I ací entra la segona raó. Tal com explicàvem en aquest reportatge sobre Rita Matias que vam publicar ahir, Chega ha creat un ecosistema enorme d’influenciadors de xarxes socials que saben arribar a una generació al·lèrgica als mitjans. Saben arribar a la gent de la seua edat, simplement.

5. La corrupció i el caos, i el cansament de la gent. Amb tot, l’ascens de Chega no s’explicaria sense la corrupció dins el Partit Socialista, que ha fet que es convocassen aquestes eleccions quan fa tan sols dos anys que el PS guanyà amb majoria absoluta. Com a tot arreu, l’extrema dreta sap presentar-se com aquella gent disposada a trencar amb tot i a engegar a rodar el sistema partidista tradicional, del qual la gent està cansada. I fins i tot la tria del nom va ser molt encertada: Chega prové del verb chegar (‘arribar’), però una de les accepcions de la paraula, especialment popular entre els joves, és “Ja n’hi ha prou”.

 

PS1. D’aquest problema de l’habitatge, ens en parla avui Marta Rojals en el seu article setmanal, a partir de l’entrada de l’índex dels preus de referència: “Regular els lloguers, o que la por canviï de bàndol“.

PS2. Jaume Asens ha estat un dels grans protagonistes de tot el procés que ha acabat desembocant en la llei d’amnistia. L’ha entrevistat Josep Casulleras: “Llarena es trobarà obligat a amnistiar Puigdemont”.

PS3. Per celebrar el primer aniversari de La tertúlia proscrita, dijous farem el programa en directe, a les set del vespre, a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, a Barcelona. Si voleu participar-hi, encara en queden algunes invitacions. Les heu de demanar a inscripcions@vilaweb.cat.

Jaume Asens: “Llarena es trobarà obligat a amnistiar Puigdemont”

“Fa nou mesos que vaig fer un pas al costat. Necessitava reconnectar amb la meva vida personal i vaig començar amb projectes que m’engrescaven, a la universitat, en l’advocacia”, recorda Jaume Asens (Barcelona, 1972), quan ens explica què ho fa que hagi acabat essent candidat de Sumar a les eleccions europees. “Hi va haver un moment que les coordinadores del meu espai, la Candela [López], la Jéssica [Albiach] i l’Ada [Colau], m’ho van proposar i hi van insistir. I he tingut molts dubtes, aquesta és la veritat, però al final m’he engrescat amb la idea d’Europa.”

El motiva l’envit polític, però també un factor personal, la possibilitat de compartir legislatura amb el seu amic Toni Comín, que pot tornar a ser candidat de Junts a les europees. I té l’esperança que, si és el cas, aquesta vegada ho pugui fer en llibertat, amnistiat, havent pogut tornar de l’exili. Asens ens rep al seu pis de Barcelona, distès i somrient, alleujat de veure que finalment s’aprovarà una amnistia que ell també ha ajudat a fer possible. Però res no serà fàcil. Perquè els jutges estan en peu de guerra.

Aquesta amnistia és més bona que no la del 30 de gener?
—Sí, és més bona.

Per tant, va servir d’alguna cosa aquell no de Junts?
—Sempre he pensat que hi havia un marge de millora i vaig defensar que la llei era millorable. I continua essent-ho. Però jo pensava, i continuo pensant, que hauria estat millor de fer una reforma posterior de la llei. S’hauria pogut aprovar la llei i al cap de poc fer-ne una reforma.

De què hauria servit?
—S’hauria apuntalat aquella posició i s’hauria pogut avançar, que la llei comencés a aplicar-se com més aviat millor. No hauríem perdut aquests mesos. Després sempre érem a temps de fer una reforma de la llei. La via per la qual es va optar a mi em semblava més arriscada. Ha sortit bé, però hauria pogut sortir malament. I el fet és que això ha servit a la dreta per a rearmar-se, i hi ha hagut resolucions que no sé si s’haurien acabat dictant…

Com ara quina?
—La resolució del Suprem assumint la investigació contra Puigdemont ha estat molt motivada per a intentar fer descarrilar l’últim tram de la negociació, igual que va fer-ho el jutge García-Castellón, que va triar un moment molt determinat i crec que va aconseguir el seu objectiu de fer descarrilar la llei. El Suprem seguia el mateix guió. Quan va veure que estava a punt de tancar-se l’acord, va dictar la seva resolució, però aquest cop no li ha sortit bé.

Què ha canviat ara?
—Aquest cop jo crec que s’havia treballat millor, tothom havia fet més els deures, i va ser molt més fàcil conjurar-se per plantar cara a la resolució. I, amb vista al futur, sempre tenim l’opció de reformar aquesta llei.

Caldrà reformar-la, tard o d’hora, la llei d’amnistia?
—No ho podem descartar. Hi ha una part de la batalla que s’ha de fer als tribunals, és inevitable, no podem esquivar-la, no podem solucionar-ho tot amb la llei. Quan es faci la batalla als tribunals, segons el resultat, la llei s’haurà d’adequar als obstacles que ens hàgim trobat en l’aplicació. Si es perd la batalla judicial, sempre tens un marge de maniobra per a corregir els punts dèbils de la llei i blindar-la més. És un miratge pensar que hi ha una llei que podrà evitar que els jutges la interpretin de manera interessada o que no l’apliquin.

Hi podem comptar? Que no l’apliquin en alguns casos?
—Sí, jo crec que sí. O sigui, jo crec que no podem descartar, en el cas del Tsunami i dels CDR, que el Suprem tiri endavant la instrucció considerant que la llei no afecta la seva investigació. Nosaltres no ens vam oposar a cap esmena de Junts ni d’Esquerra. I quan vam votar a favor de la majoria d’esmenes de Junts era perquè estàvem d’acord que el text era millorable. Jo entenc la posició de Junts, no em sembla una posició absurda. Té sentit.

Vau entendre aquell dia al congrés les crítiques tan dures d’ERC sobre el no de Junts?
—Té a veure amb una batalla entre Junts i Esquerra pel relat. Igual que Junts també critica molt durament Esquerra en moltes ocasions. Les crítiques poden ser injustes. Entenc per què ho deien, perquè és veritat que s’assumia un risc important, però tampoc no estic del tot d’acord amb Oriol Junqueras quan deia aquest cap de setmana que l’única diferència entre la llei anterior i l’actual és que s’han perdut tres mesos. És evident que hi ha hagut canvis, tant en l’àmbit temporal, com en la definició del terrorisme, que se situa en el marc europeu; la malversació, en la línia del que demanava la Comissió de Venècia; el delicte de traïció, que és més ben redactat…

Dieu que en el cas del Tsunami i els CDR els jutges potser no hi aplicaran l’amnistia. No hauria estat millor estalviar-nos-ho? Que l’exclusió del terrorisme no hi constés i ja està?
—Nosaltres vam votar a favor de l’esmena de Junts i d’Esquerra que retirava l’exclusió del terrorisme. Perquè la Comissió de Venècia ja ho ha dit, que les amnisties no tenen la necessitat d’excloure els delictes de terrorisme. Si s’estudia la casuística ja es veu, que s’exclou, quan hi ha una violència greu dels drets humans.

I doncs, per què no s’ha retirat?
—Perquè quan escoltes juristes de prestigi reconegut molt propers ideològicament a nosaltres, com Pérez Royo o altres, dient que si s’hi incloïa el terrorisme el Tribunal Constitucional tombaria la llei, doncs fa dubtar. Nosaltres vam tenir molts dubtes en aquest sentit. Jo entenc la posició del PSOE; el debat no és tant si és constitucional o no, com què farà el Constitucional, que és diferent.

Per tant, és un límit més polític que no jurídic. 
—És que el Tribunal Constitucional és un tribunal polític, no jurídic. I al final la qüestió no és el que tu creus com què creuen ells. Jo puc creure que és plenament constitucional incloure el terrorisme dintre de l’amnistia en tots els supòsits, però si ho faig i després ho tomba el Constitucional, doncs no haurà servit de res.

Al PSOE li arribaven senyals del TC que tombaria la llei?
—Aquests senyals ens han arribat. Arribaven de molts llocs. A nosaltres ens arribaven. Per això teníem aquest dubte. Tot i que vam donar suport a les esmenes [de Junts i ERC per a suprimir l’exclusió del terrorisme], nosaltres teníem molts dubtes. Incloure-ho era ideal. És possible legalment? Sí. Ho diu la Comissió de Venècia. Però, què opinarà el Tribunal Constitucional? A nosaltres ens arribaven senyals de diferents persones, com Pérez Royo, que allò no passaria al filtre del Tribunal Constitucional.

Però de què serveix haver pogut redactar millor l’exclusió del terrorisme si ja sabem que els jutges que han d’aplicar l’amnistia sobre els casos que afectaria no l’aplicaran?
—No ho sabem; no tenim la certesa absoluta que, amb aquesta redacció nova, els jutges apliquin l’amnistia. Pot ser que l’esquivin. Crec que és una opció, tenint en compte els precedents, que no es pot descartar. Ara ho tenen una mica més difícil, però continuen podent-ho fer. La batalla judicial no s’acaba amb ells; jo crec que la clau és que a Europa aquesta batalla és molt més fàcil de guanyar-la ara mateix, i també al Constitucional. Si el Suprem tira endavant la investigació per terrorisme, tens l’opció d’anar al Tribunal Constitucional i després pots recórrer als tribunals europeus. Això no s’acaba amb aquests jutges, i aquestes investigacions tenen els peus de fang. Són investigacions de jutges activistes que difícilment avalarà ni el Tribunal Constitucional ni Europa.

Pot ser que alguns d’aquests jutges ho tinguin tan clar que no recorrin al TJUE i simplement no apliquin l’amnistia. Només restaria el recurs d’empara al TC aleshores?
—Sí, o reformar la llei.

I com s’hauria de reformar aleshores? 
—Hauríem de veure el supòsit concret.

Doncs el supòsit que García-Castellón i el Tribunal Suprem no l’apliquessin sobre els perseguits del Tsunami. Amb l’argument que la directiva europea ja és harmonitzada en el codi penal espanyol. Com s’hauria de reformar la llei aleshores? 
—Es podria plantejar d’incloure-hi el terrorisme que ara s’ha exclòs, malgrat els dubtes de constitucionalitat. Ja tindríem un element fàctic sobre la taula, veuríem que no n’hi ha prou amb les modificacions que s’han fet. Si veiem que els jutges subverteixen la voluntat del poder legislatiu i imposen la seva voluntat, el legislatiu pot decidir d’actuar. I ho pot fer incloent allò que abans s’havia descartat. Però abans d’arribar aquí s’ha d’esgotar la batalla legal. Perquè crec es pot guanyar fàcilment al Constitucional i molt més a Europa.

La referència a la directiva europea sobre terrorisme no és perillosa? S’hi parla d’actes molt diversos que poden ser terrorisme si l’objectiu és desestabilitzar “estructures constitucionals”.
—Però sí que hi ha diferències amb el codi penal espanyol quant a la finalitat i als mitjans; per exemple, la finalitat en la definició europea és més restrictiva perquè no inclou l’alteració de la pau pública. Sí que hi ha la de l’ordre constitucional, aquesta sí, però la de l’alteració de la pau pública, que és un graó més baix, en queda fora. I no hi ha inclosos els delictes de danys, a l’europea, i això és important; parla d’integritat física, de vida i altres delictes, però els danys, no. I al codi penal espanyol sí que hi són, i a la pràctica això pot fer que un contenidor cremat pugui ser terrorisme. La normativa europea és més garantista.

La llei actual protegirà possibles nous investigats per terrorisme que hi pogués haver en relació amb el procés?
—És que s’ha de fer la reforma del delicte de terrorisme en el codi penal. Perquè l’amnistia mira al passat i resol el que ha succeït en el passat, però i el futur? Si continues tenint una definició de terrorisme com la que hi ha ara en el codi penal tens una espasa de Dàmocles del dret de protesta. I no és només una qüestió de l’independentisme, va molt més enllà.

La manera que el Suprem tenia de dir que el Tsunami és terrorisme és molt perillosa. Ho pot ser pràcticament tot.
—Hi ha una cosa que deia Josep Costa a La tertúlia proscrita amb què estic d’acord: que això ja no és cosa d’un jutge aïllat, embogit. Quan hi ha la resolució del Suprem i la de la majoria de fiscals t’adones que això és un corrent de fons que va molt més enllà. És el Suprem, que és la màxima autoritat, és la cúpula del poder judicial, i això posa en evidència que hi ha un problema d’arrel que té a veure amb la definició del delicte. Tenim un concepte de terrorisme que permet de fer aquestes interpretacions.

Esteu d’acord amb Costa, doncs?
—Sí, però amb un matís, perquè ell deia que hi ha la jurisprudència de la kale borroka que es pot aplicar al cas català. I no és exactament així, perquè la kale borroka s’entenia que era una acció que es feia per a donar suport a una organització terrorista com ETA; la tesi és que hi havia el vincle amb l’organització. I hi ha un moment que es fa una visió expansiva en el codi penal en què s’acaba de desvincular l’organització dels fets, i de fet s’aplica a vaguistes o anarquistes; accions individuals que sense que hi hagués una organització darrere s’ha considerat que eren terrorisme. És un salt que es fa en un darrer moment en la legislació i la jurisprudència. I ara veig que hi ha l’oportunitat de canviar-ho.

Perquè ara el terrorista és Puigdemont?
—Durant molt temps ha preocupat a molt poca gent; eren molt pocs els qui treballaven per a fer visible que un vaguista o un anarquista anessin a la presó per terrorisme. Però quan aquesta etiqueta s’atribueix als líders de l’independentisme, és clar, entra en una centralitat, i aquí veig una oportunitat per a canviar coses. Aquí hi ha una força que no teníem els advocats que havíem lluitat tota la vida amb aquests temes.

I què en farà Pablo Llarena, de l’amnistia dels exiliats?
—Jo crec que Llarena no presentarà les pre-judicials al TJUE.

Perquè no aplicarà directament l’amnistia o perquè es trobarà obligat a aplicar-la en el cas de la malversació?
—Amb la malversació jo crec que sí que s’hi trobarà obligat. Amb el de terrorisme ja veiem com actuen, quines són les intencions. Però amb la malversació, tal com és redactada ara, jo no veig cap punt de fuita possible. Llarena ha sofert moltes derrotes a Europa, ha estat humiliat moltes vegades i crec que s’ho pensarà molt a l’hora de tornar a Europa i rebre un altre correctiu. Jo crec que és més fàcil que apliqui la llei Llarena que no García-Castellón o el Suprem.

El Suprem ja va interpretar en la darrera reforma del codi penal que la suposada desviació de fons a l’1-O equivalia a un enriquiment personal. I l’amnistia diu que en resten fora els casos de malversació que hagin implicat un benefici personal.
—Sí que és veritat que va haver-hi aquesta reinterpretació de la malversació tan forçada, però crec que la redacció actual ja ho té present, i per això és molt més taxativa a l’hora de vincular-ho amb un enriquiment personal, perquè hi ha d’haver un desplaçament patrimonial personal, i no a tercers. Que potser ara fan una altra reinterpretació? Jo ho veig difícil.

Si Llarena no té marge de maniobra amb la malversació, Puigdemont tindria via lliure per a tornar d’aquí a poc temps?
—Ell té la immunitat parlamentària que li hauria de permetre poder tornar, però el problema no és tant en el cas de Llarena com en l’altra causa del Suprem, la del Tsunami. La investigació pot seguir endavant, i es poden dictar mesures contra el president.

Però per a això necessitaran abans un suplicatori.
—Sí, que poden trigar uns sis mesos a resoldre’l.

Amb la immunitat que té podria tornar si més no de manera temporal, fins que no es resolgués el suplicatori? 
—En principi sí. És una de les opcions. Podria tornar, sí.

Ja que teniu bones relacions amb Waterloo, no us ha arribat si la seva intenció, o la de Toni Comín, és aquesta?
—Sí que efectivament sé més o menys què pensen, però crec que els toca a ells d’explicar-ho. Del punt de vista legal, és una opció possible. Podria tornar, sí. Perquè pel cas del Tsunami la immunitat, aparentment, la tindrien.

Quin paper hi heu tingut, en aquesta negociació?
—Hi ha hagut moments diferents, alguns amb un paper més actiu, més al començament de la negociació, quan hi vam arrossegar el PSOE, i Junts i Esquerra pràcticament no es parlaven i no hi havia una bona relació. Ara al final la relació entre Junts i ERC i els seus tècnics era bona, i això s’ha notat en la negociació. I al final hi he acompanyat d’una manera menys activa.

Fa temps que teniu relació amb Gonzalo Boye. En la negociació de l’amnistia heu topat per posicions contraposades?
—No parlaria de posicions contraposades, han estat sempre complementàries. Hi ha hagut matisos. Potser la principal diferència que hem mantingut ha estat amb la decisió de no votar la llei. Jo estratègicament vaig entendre la posició de Junts i d’en Gonzalo de no votar-la, però jo pensava que era millor votar-la. És més una qüestió de càlcul polític i del moment que no de la redacció del text. Sempre hem tingut una discussió des de la coincidència tècnica més que no de la discrepància. I les esmenes que va plantejar en Gonzalo pràcticament la majoria jo també les veia clares, i per això vaig marcar la posició al meu espai polític i els vaig dir que a aquestes esmenes s’hi havia de votar a favor. Hi ha dues esmenes en què ens vam abstenir, sobre la corrupció, que pensàvem que podien ser més ben redactades.

Com valoreu el paper de Boye en aquesta negociació?
—Hi ha tingut un paper molt important i molt influent. Ha estat clau. Té una ment privilegiada. Coneix molt bé el dret internacional, i és molt bon processalista. Coneix molt bé el dret penal i potser on necessita més complement és amb el dret constitucional. I crec que era important d’escoltar uns altres experts, perquè ell en sap, evidentment, però no és el seu camp d’especialització. En canvi, hi ha hagut persones que han participat en la negociació que sí que tenien aquesta expertesa, per exemple Joan Ridao. Complementava els coneixements d’en Gonzalo des d’una visió constitucionalista.

Hi va haver una reunió a Suïssa que va desblocar l’acord sobre l’amnistia entre Junts i el PSOE?
—Crec que els toca a ells explicar aquesta reunió.

I Zapatero ha estat una persona amb un paper important en aquestes negociacions?
—Ell ha volgut ser molt discret i per tant jo també haig de respectar la seva discreció. Jo vaig ser el primer que vaig col·locar el nom del Zapatero en l’opinió pública quan vaig dir que creia que havia de tenir-hi un paper, i evidentment l’hi ha tingut. Però crec que li toca a ell, d’explicar quin ha estat l’abast.

Què espereu d’aquestes converses entre Junts i el PSOE a Suïssa amb mitjancer internacional?
—També he de ser discret, però puc dir que temps enrere, en la legislatura anterior, amb Junts ja vam parlar d’aquesta possibilitat, vam treballar amb molta discreció i crec que hi ha opcions per a avançar en aquest camí. Però, concretament, en què es pot materialitzar prefereixo no anticipar res. Però sí que hi ha un camí possible perquè ja hi havíem treballat, i conec la viabilitat d’aquest camí possible. De vegades n’hi ha que volen atribuir a la llei d’amnistia més coses, l’ANC en deia llei trampa perquè no soluciona el conflicte polític. Però la llei d’amnistia no pretén solucionar un conflicte polític, sinó desjudicialitzar-lo. El conflicte polític continua damunt la taula, i ara es pot fer política.

No és un punt final aquesta amnistia?
—No, jo crec que és un punt d’inici, perquè la política torni a agafar el control de la situació, perquè la política ha estat inútil durant molt temps.

Quin és el camí transitable de què parlàveu?
—Això no ho puc avançar. Sí que puc dir que n’havíem parlat i que per tant és damunt la taula de fa temps.

L’arribada dels ultres de l’Olympique de Marsella obliga a suspendre les classes a tres escoles de Vila-real

El batlle de Vila-real (Plana Baixa), José Benlloch, ha decidit de suspendre les classes de la tarda de dijous en els col·legis pròxims a l’Estadi de la Ceràmica per l’arribada dels afeccionats ultres de l’Olympique de Marsella. El club francès, que té una de les afeccions més violentes del continent, s’enfrontarà al Vila-real en el partit de tornada de l’eliminatòria de vuitens de final de l’Europa League.

La mesura afectarà els centres educatius Fundació Flors, Verge del Carme i Sarthou Carreres. L’hora del partit –les 18.45– feia coincidir la sortida dels nens de l’escola amb l’arribada dels afeccionats ultres de l’Olympique de Marsella.

Malgrat que l’encontre d’anada va acabar amb un resultat favorable de 4-0 per als francesos i que, per tant, l’eliminatòria sembla decidida, el partit ha estat declarat d’alt risc.

Nou ferits en un incendi als baixos d’un bloc de pisos del Baix Guinardó de Barcelona

Nou persones han resultat ferides després d’un incendi als baixos d’un bloc de pisos del carrer de Cartagena de Barcelona, al barri del Baix Guinardó, segons que han informat fonts municipals a Europa Press.

El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha atès nou persones, dues d’elles han estat traslladades a l’hospital, una en estat greu; una al CUAP més proper i les altres sis han rebut l’alta.

Segons que ha avançat Betevé, nou dotacions de bombers de la Generalitat s’han desplaçat fins al lloc dels fets després d’haver rebut l’avís pels volts de les 18.00. Han extingit les flames i han ventilat l’edifici.

Catalunya continua essent un imant per a la inversió estrangera

La inversió estrangera directa i el seu èxit es determina, en gran manera, per la confiança que el país en el qual s’invertirà genera en les empreses. Inversió i confiança són camins amb una alta correlació positiva entre si. Per això, el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, anunciava la setmana passada, amb indissimulada satisfacció, que la Generalitat, per mitjà d’ACCIÓ –l’agència per a la competitivitat de l’empresa–, havia captat 880 milions d’euros d’inversió estrangera el 2023. I no dubtava a fer-ne la valoració. “Són xifres extraordinàries, de rècord, que demostren com és de competitiva Catalunya en l’entorn empresarial, que els inversors internacionals confien en el nostre país i que tenim tots els ingredients perquè es puguin fer inversions amb garanties i amb potencial de creixement.” Per Torrent, “les xifres d’inversió estrangera ens ajuden a posicionar-nos a escala internacional i a acompanyar les transformacions de model econòmic i empresarial del país.”

En total, durant el 2023 s’han materialitzat 112 projectes d’inversió d’empreses estrangeres, un 19% més que l’any anterior, i s’han superat, per primera vegada, els 100 projectes. Baixant un esglaó més, aquestes inversions han significat la creació de 4.533 llocs de feina, un 31% més que no pas el 2022. Perquè no es pugui dir que un any determinat ha estat una flor d’estiu, sempre, en les inversions, cal mirar què ha passat en un període més llarg, com per exemple, en el darrer quinquenni.

Si s’analitza el volum d’inversió atret per ACCIÓ aquests darrers cinc anys (2019-2023), arriba als 2.955 milions d’euros, un 90% més que no pas el quinquenni anterior (2014-2018). En aquests darrers cinc anys, s’han creat prop de 20.000 llocs de feina (19.154) gràcies a les inversions de multinacionals a Catalunya, un 23% més que no pas durant el quinquenni anterior. Desapareguts els possibles efectes volàtils d’un exercici determinat, sembla clara la tendència apuntada, doncs.

Perquè m’expliqui com veu la situació, no tan sols de l’any passat, sinó de la d’enguany, parlo amb Joan Romero, director executiu d’ACCIÓ. El primer comentari que fa és que les xifres d’inversió estrangera que dóna la Generalitat són d’inversions ja fetes i actualment actives. “Podem anar-hi ara, a veure com treballen”, diu. I afegeix: “Els projectes que tenim en cartera no sabem com acabaran. Alguns reeixiran, i uns altres, no. Entre els que sí, alguns ja estaran operatius enguany, i uns altres l’any vinent. Ha de quedar clar que les xifres que donem corresponen només a projectes acabats i que ja estan plenament operatius.”

Sobre les bones dades comentades, destaca tres eixos. Per una banda, el nombre de projectes. Per una altra, la xifra global d’inversions i la tendència que segueixen aquests darrers anys. I més enllà d’aquest aspecte, destaca la diferenciació de les procedències. “No havien estat mai tan diverses. Per primera vegada, han superat el llindar dels 30 països diferents. És un fet que demostra la capacitat de Catalunya per diversificar geogràficament les fonts de nous projectes. Els països des d’on s’han materialitzat més projectes són els Estats Units (21% del total), França (13%) i el Regne Unit (9%).” Diu que els que vénen de l’Àsia representen ara un 15%, “que no és una xifra gaire gran, atès el potencial de la regió”, puntualitza. “Però per a enguany i el vinent, tenim projectes en cartera que es materialitzaran. I són rellevants”, afegeix.

A més de la diversificació, destaca la importància del fet de captar empreses que no tenien presència prèvia a Catalunya, les anomenades greenfield. En efecte, dels 112 projectes d’inversió estrangera que s’han materialitzat el 2023 amb ACCIÓ, un 42% són d’aquest tipus. El 58% restant són empreses que ja estaven establertes al país i que han ampliat o han fet noves inversions. “És, precisament, aquesta combinació, la que demostra el potencial del país per a continuar atraient nous inversors i, al mateix temps, la confiança que tenen en Catalunya les multinacionals que ja hi són presents.”

Una tercera qüestió important és la mitjana dels nous projectes que van reeixint, que és com més va més gran. “Els projectes industrials són els de més grandària.” De fet, el 67% de les inversions estrangeres del 2023 han estat de tipus industrial. “És una de les nostres prioritats principals, atès que són més innovadores, estan més internacionalitzades, són més productives i generen una ocupació més estable i de més qualitat.” Sectorialment, destaquen els projectes materialitzats en l’àmbit de la tecnologia (26% del total), les ciències de la vida (14%), l’automoció –mobilitat– (12%), els videojocs (11%) i l’alimentació (10%).

Esmenta l’efecte multiplicador que tenen els diners destinats per la Generalitat a aquest objectiu de captació de diners exteriors. “Hem de pensar que, per cada euro públic de pressupost destinat a aquesta àrea el 2023, s’han atret 245 euros d’inversió privada de companyies internacionals. En total, el 42% dels projectes que s’han materialitzat a Catalunya s’ha captat a través de la xarxa de quaranta oficines exteriors de comerç i d’inversions d’ACCIÓ a tot el món.” Sense cap mena de dubte, el factor multiplicador és cridaner.

I, obligatòriament, li he de demanar com veu la situació enguany, amb els núvols que sembla que presideixen l’horitzó a escala mundial. La resposta no és la que jo em podia esperar, i he de manifestar que em sorprèn agradablement. Primer, perquè no dubta ni un moment en res del que diu. I, segon, perquè el seu diagnòstic és totalment positiu. “Actualment, treballem amb una cartera de gairebé 600 projectes d’inversió, que són en fase de decisió. Com és natural, n’hi haurà alguns que s’acabaran fent, i uns altres, no. Sí que tinc clar que una part ja s’acabaran el 2024 i el 2025 els podrem comptabilitzar com a realitats. Per tant, segons el meu parer, enguany, en aquest sentit, crec que serà molt bo.” Esperem que encerti la previsió. D’elements positius en què basar-se, en té molts, tal com acabem de veure.

 

La defensa de Dani Alves recorre contra la sentència i en demana la llibertat provisional

La defensa de Dani Alves ha presentat un recurs contra la sentència que va condemnar el futbolista brasiler a quatre anys i mig de presó per haver violat una noia a la discoteca Sutton de Barcelona. Demana que l’atenuant de reparació del dany es consideri molt qualificat per a rebaixar encara més la pena.

Alves i l’horitzó dels homes

La defensa, que sol·licita al seu escrit que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) convoqui les parts a una nova vista per a exposar els arguments dels recursos, també ha sol·licitat a l’Audiència de Barcelona que deixi l’ex-futbolista en llibertat provisional, a l’espera que la sentència sigui ferma.

El recurs recorda que el futbolista va demanar en dues ocasions que els cent cinquanta mil euros fixats com a fiança se li entreguessin a la víctima, que els va rebutjar. Per això, consideren que l’atenuant de reparació del dany s’ha de considerar molt qualificat i no només simple, com va estimar l’audiència.

En el cas que el TSJC accepti considerar l’atenuant com a molt qualificat, la sentència podria reduir-se fins a dos anys de presó. La fiscalia també ha decidit de recórrer contra la decisió de l’audiència.

El metro i el tramvia de València oferiran servei ininterromput durant els cinc dies de les Falles

Metrovalència oferirà servei ininterromput de metro i tramvia durant els cinc dies de les Falles, des de la plantà fins a la cremà. Es millorarà la freqüència de pas en els moments de major afluència de gent, com ara durant les mascletades, els castells de focs artificials i l’ofrena, i es prolongarà el servei a les nits.

Enguany, la novetat en el metro són els reforços diürns durant el cap de setmana 16 i 17 de 10.30 a 21.00 per a facilitar els nombrosos desplaçaments que es preveuen. En el tramvia ho és el reforç de la línia 10 en la Nit del Foc, especialment en la parada de Ciutat Arts i Ciències-Justícia.

Les estacions de Xàtiva i Colom romandran tancades al públic durant la disparada de mascletades dels principals dies festius de Falles, del 16 al 19 de març. L’horari de tancament serà de 12.30 a 14.30, i l’objectiu és evitar aglomeracions que impliquen qualsevol mena de risc per als ciutadans i visitants. Es recomana que s’utilitzen estacions alternatives per a aquests dies, com ara Alameda, Plaça Espanya, Bailèn i Àngel Guimerà.

A més a més, del 15 al 19 de març, no està permès el transport de bicicletes ni patinets en tota la xarxa, es recomana que les cadires infantils es pleguen dins de les instal·lacions i està prohibit transportar o disparar material pirotècnic, fumar, consumir begudes alcohòliques o estupefaents, així com accedir amb globus per a evitar possibles contactes amb la catenària.

Per a qualsevol consulta, els clients poden acudir als Espais del Client de Colom, Xàtiva i Alacant, al Centre d’Atenció al Client de Benimaclet o als Punts del Client d’Empalme, Àngel Guimerà, i Mislata, que durant aquests dies també amplien el seu horari.

El SEPC i Alerta Solidària presenten la Xarxa de Centres Insubmisos en defensa del català

El SEPC i Alerta Solidària han presentat aquesta tarda la Xarxa de Centres Insubmisos, amb el lema “Xarxa activa, llengua viva”, per a defensar la llengua catalana en l’àmbit educatiu. La xarxa, que engloba tant estudiants com docents, també fa una crida perquè s’hi adhereixin famílies, associacions de pares, assemblees d’estudiants, entitats i centres educatius.

En un comunicat conjunt, Gerard Calvera, representant del professorat, ha dit que hi ha una emergència lingüística d’ençà de fa temps: la sentència del 25% del castellà a les aules –aplicada a alguns centres–; l’eliminació del català i l’aragonès com a llengües pròpies de l’Aragó; la no aprovació de la llei Molac a Catalunya Nord, que possibilitava un marc legal per a impulsar la immersió lingüística als centres educatius; la dissolució  de l’Oficina de Drets Lingüístics i la censura de revistes i grups de música al País Valencià; i la segregació lingüística de les Illes Balears en són exemples. Per tot això, diu, fan una passa endavant per organitzar-se i plantar cara a noves ofensives imposades pels estats espanyol i francès. “Serà gràcies al suport mutu i la desobediència civil conjunta que aconseguirem de mantenir viu el català”, ha dit. “La gent ha mantingut viu el català a casa quan als carrers estava prohibit –ha afegit–. L’educació és l’eina amb què es pot mantenir l’ús social i acadèmic d’una llengua.”

 

Per la seva banda, Júlia Portet, portaveu estudiantil de la Xarxa de Centres Insubmisos, ha assegurat que la defensa d’una llengua s’ha d’articular des d’una perspectiva cohesionadora. “La llengua catalana és l’eix vertebrador dels Països Catalans: cohesiona tot el territori i articula un projecte polític de construcció nacional i de trencament amb els estats espanyol i francès.” Així doncs, la xarxa pretén convertir cada escola, institut i centre educatiu en un “vèrtex contra les imposicions lingüístiques”, agrupant totes aquelles persones “disposades a desobeir”. “El català és la llengua que ens han ensenyat a casa, però també a l’escola, i que ens identifica com a poble.” Amb tot, denuncien que el projecte de decret del règim lingüístic del sistema educatiu impulsat fins ara per la Generalitat de Catalunya no és suficient. “La Generalitat ha estat insuficient amb les seves mesures”, ha al·legat Portet. Així i tot, no presenten cap mesura concreta per a fer-hi front, sinó que volen ser una xarxa cohesionada per a “defensar col·lectivament” el català a les aules.

A més, la xarxa no només vol donar resposta a les diferents ofensives, sinó que també vol ser una empara legal. Eva Pous, advocada d’Alerta Solidària, ha anunciat que des de la plataforma posen a disposició de la xarxa i d’aquelles persones que puguin ser represaliades la cobertura jurídica i política d’Alerta Solidària acompanyant-les en tot el procediment. Tanmateix, a partir d’avui, també posen a disposició un conjunt de recursos per avançar en la consolidació de la xarxa i proporcionar eines formatives adreçades tant a estudiants com a docents que presentaran les properes setmanes arreu dels Països Catalans.

Guterres demana un alto-el-foc a Gaza durant el mes del ramadà

El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha demanat un alto-el-foc a la franja de Gaza ara que comença el ramadà. “La meva crida més ferma avui és honrar l’esperit del ramadà per silenciar les armes i garantir el lliurament d’ajuda vital”, ha dit.

A més, ha explicat que durant aquest mes la comunitat musulmana celebra i difon els valors de la pau, la reconciliació i la solidaritat. També ha lamentat que, malgrat que el ramadà hagi començat, a Gaza continuen les matances, els bombardaments i el vessament de sang.

Guterres ha apel·lat a l’esperit de la compassió en aquest mes sagrat i ha insistit en la necessitat d’alliberar els ostatges retinguts per Hamàs. “Faig una crida als dirigents polítics i religiosos de tot el món a fer tant com puguin perquè aquest període sagrat sigui un moment d’empatia, acció i pau”, ha afegit.

Finalment, ha reiterat que una eventual incursió a Rafah per l’exèrcit israelià “podria enfonsar al poble de Gaza en un cercle infernal encara més profund”.

Familiars de les víctimes de l’incendi de Campanar s’oposen a l’arxivament de la causa

Els familiars de quatre dels deu morts en l’incendi d’un edifici del barri de Campanar de València han anunciat que recorreran contra l’arxivament de la causa, dictat divendres pel jutjat d’instrucció 9 de la ciutat.

El jutge va acordar, amb el suport de la fiscalia, el sobreseïment provisional de les actuacions després d’haver descartat l’origen criminal o delictiu del foc, i va permetre als perits de les companyies asseguradores que accedissin a l’edifici sinistrat.

En declaracions a l’agència Efe, el lletrat Ignacio Grau, que representa el pare d’una de les víctimes de l’incendi, ha lamentat que la causa s’hagi arxivat tan aviat –tan sols dues setmanes després de l’incendi– sense admetre, si més no, les personacions de les víctimes i, per tant, sense permetre’n l’accés a l’escrit d’instrucció.

“Tenim dret a conèixer els fets, la investigació, a proposar proves o en tot cas a recórrer contra les actuacions. Ens han alçat el secret de sumari en la mateixa interlocutòria en què se n’ha dictat l’arxivament”, explica Grau. I afegeix: “No sabem què s’ha fet. No sabem si [l’incendi] va ser un fet fortuït, si és una qüestió civil o si hi ha responsabilitats penals.”

El lletrat ha remès un escrit al jutjat d’instrucció en què demana que li permeti de personar-se en la causa i recórrer-ne contra l’arxivament. I anuncia que, en cas contrari, interposarà un recurs de reforma al·legant indefensió, d’acord amb els paràmetres de l’estatut de la víctima.

Ni horaris, ni bitllets: la pàgina de Renfe es col·lapsa per una oferta

La pàgina web de Renfe ha col·lapsat i els usuaris han de fer cues virtuals per a consultar horaris i comprar bitllets. En alguns casos, l’espera pot superar els quinze minuts. Els problemes, segons que explica la companyia a VilaWeb, es deuen a l’excés de demanda que ha generat la venda de bitllets per una oferta a Astúries i Galícia.

“Hi ha pics de demanda puntual per l’oferta”, assegura Renfe, que no precisa quan poden durar les incidències, que afecten qualsevol usuari que entri a la pàgina web de la companyia.

El Ministeri de Transports espanyol ha activat avui una oferta pels retards en el servei d’alta velocitat, conegut com a Avril, entre Madrid–Galícia i Madrid–Astúries. Els trens encara no operen perquè estan pendents de passar les proves fiabilitat i seguretat.

 

La Fundació Dalí compra la casa Giralt Ventolà de Figueres per ampliar el teatre-museu

La Fundació Gala-Salvador Dalí ha anunciat el compromís de compra de la casa Giralt Ventolà de Figueres per a ampliar les instal·lacions del teatre-museu. És un edifici de l’any 1891 d’estil eclèctic i que està contigu a l’equipament dalinià. Consta d’una planta baixa i primer pis i és obra dels arquitectes Josep Cordomí i Francesc Puig Saguer.

Actualment, pertany a la família Bech de Careda i el 2023 va ser declarat bé cultural d’interès local (BCIL). La casa té nou-cents quaranta-tres metres quadrats repartits entre els dos pisos i dos-cents seixanta-vuit més de patis. La fundació vol incorporar aquest edifici per destinar-lo a funcions pròpies de l’entitat i també del museu.

L’Audiència espanyola fa pinya amb García-Castellón i beneeix la persecució per terrorisme del Tsunami

La sala tercera penal de l’Audiència espanyola ha desestimat un recurs de la defensa d’Oriol Soler que reclamava l’arxivament de la investigació del jutge Manuel García-Castellón per terrorisme contra el Tsunami Democràtic. D’aquesta manera, els magistrats Alfons Guevara, Francisco Javier Vieira i Carlos Fraile han fet pinya amb el polèmic instructor, i han assenyalat que ara fa uns quants mesos ja van arxivar un recurs semblant de Gonzalo Boye, representant legal de Josep Lluís Alay.

En el recurs, la defensa de Soler s’oposava a una interlocutòria del 26 de gener, en què García-Castellón ordenava noves diligències sobre el cas Tsunami, com ara demanar informació a AENA sobre l’afectació de la protesta a l’Aeroport de Barcelona i als Mossos d’Esquadra sobre el tall a la Jonquera. De retruc, l’equip legal també va reclamar l’arxivament de la causa.

Qui és el “Xuxo Rondinaire”? García-Castellón creu que un mosso ajudava el Tsunami Democràtic

Tanmateix, la resposta dels magistrats de la sala tercera, a part de negativa, també ha estat molt dura. Han criticat les intencions de la defensa de reclamar l’arxivament, tot i que el recurs va rebre el suport del fiscal Miguel Ángel Carballo, que fa mesos que s’oposa a la investigació per terrorisme. “No es presenta un recurs contra la resolució de pràctica de diligència, sinó –el que és processalment inacceptable– l’existència de la causa penal”, diuen els jutges.

Així mateix, assenyalen que el Tribunal Suprem espanyol, quan va acceptar de fer-se càrrec de la investigació contra Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, va deixar constància de “l’existència d’indicis que s’havien comès, per part dels integrants del moviment Tsunami Democràtic, delictes greus de caràcter terrorista”.

Vint-i-quatre ferits, dels quals set greus, després d’haver bolcat un autobús de l’Imserso a Mallorca

Vint-i-quatre persones han estat ferides –set de les quals greus i disset de les quals lleus–, després d’haver tingut un accident en un autobús de l’Imserso a la carretera de Sant Llorenç a Son Servera, a Mallorca. L’autobús ha sortit de la carretera i ha caigut d’una altura de dos metres.

L’accident, segons que informa Emergències 112 de les Illes, ha passat pels volts de les 10.00 a la carretera MA-4030, al quilòmetre cinc. A l’autobús hi viatjaven unes cinquanta persones. Fins al lloc s’hi han desplaçat els Bombers de Mallorca, la policia local de Son Servera, la Guàrdia Civil i professionals del Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes.

A les 10h @Emergencies_112 ha estat alertat d'un accident d'un autocar amb passatgers del IMSERSO al km.5 de la ctra. MA-4030 (Sant LLorenç). El vehiche ha bolcat quan ha sortit de la via i ha caigut per un desnivell. Immediatament s'han desplaçat al lloc Policia Local de… pic.twitter.com/SdEkZuQwax

— Emergències 112 Illes Balears (@Emergencies_112) March 11, 2024

La presidenta del govern de les Illes, Marga Prohens, ha assegurat que estan pendents del que ha passat i de l’estat de salut dels ferits. “Pendent de l’accident ocorregut aquest matí a la carretera de Sant Llorenç a Son Servera i de l’estat de salut de tots els ferits. Desplegats tots els serveis i protocols d’emergència per a l’atenció de les víctimes i familiars”, ha escrit en un missatge publicat a la xarxa social X.

Pendent de l'accident ocorregut aquest matí a la carretera de Sant Llorenç a Son Servera i de l'estat de salut de tots els ferits. Desplegats tots els serveis i protocols d'Emergència per a l'atenció de les víctimes i familiars. https://t.co/cihHhB7b8Q

— Marga Prohens (@MargaProhens) March 11, 2024

L’Audiència de Barcelona confirma el tancament del web Consum Estratègic de l’ANC

L’Audiència de Barcelona ha desestimat el recurs de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) sobre el tancament del web Consum Estratègic i ha confirmat la sentència del jutjat mercantil número 11 que ja donava el vistiplau a la interrupció d’aquesta iniciativa, que convidava a desvincular-se de les empreses que cotitzaven a l’Ibex-35 i que van abandonar la seu social a Catalunya fruit de la “campanya de la por” amb motiu del procés. L’Audiència dona així la raó a Foment del Treball i sosté que aquesta campanya ha de ser qualificada de boicot i pot arribar a perjudicar els competidors per motius ideològics i “aliens a l’eficiència, qualitat o preu de les seves prestacions”.

Què hi havia a la web de Consum Estratègic de l’ANC, censurada per la justícia espanyola?

A la tardor del 2022, un jutge ja va suspendre el web cautelarment després d’una denúncia de Foment del Treball en què al·legava que l’estratègia de l’entitat independentista era una “conducta contrària a la bona fe” i que “falsejava la lliure competència”.

Ara, l’Audiència de Barcelona confirma la sentència del jutjat mercantil número 11 de Barcelona i ratifica el tancament del web, el cessament de la campanya i ordena que l’ANC s’abstingui a posar a disposició de tercers els seus mitjans materials i personals per tornar a difondre la campanya.

Per l’Audiència, les conductes de l’ANC són “aptes” per perjudicar els competidors que no formessin part de la campanya, “no només les denominades ‘empreses de l’IBEX-35, del BOE o de la llotja del Bernabéu’ sinó qualsevol altra que, sigui per no compartir l’ideari de l’ANC o per no complir els requisits per inscriure’s, no sigui qualificada de ‘proveïdor estratègic'”.

A més, rebutja l’argument de l’ANC quan assenyala que la campanya només pretén promoure el consum ètic i responsable, i reitera que els criteris no són de mercat, eficiència, qualitat o preu sinó per altres criteris aliens i de “caràcter ideològic”.

“Amb això pretén no només informar sinó induir a la resolució dels contractes subscrits amb què resulten assenyalades i facilitar la contractació amb unes altres, no perquè les seves prestacions siguin millors, ni perquè siguin més eficients sinó perquè assumeixen els postulats que defensa l’apel·lant”, argumenta la sentència.

Amb tot, sobre la llibertat d’expressió, la sentència considera “legítima” una “limitació” de la llibertat d’expressió i destaca que en aquest cas “la finalitat legítima perseguida és la protecció del dret de la llibertat d’empresa i l’economia de mercat”, uns drets que, recorda, estan recollits a l’article 38 de la constitució espanyola.

L’Audiència, a més, que insisteix que “la campanya estava cridada a produir una greu disfunció en el mercat per alterar els termes de la competència”.

[VÍDEO] La relliscada d’Al Pacino als Oscar: “Els meus ulls veuen ‘Oppenheimer’?”

L’actor i director nord-americà Al Pacino ha protagonitzat uns dels moments més curiosos de la gala dels Oscar. A l’hora d’anunciar qui s’enduia l’estatueta a millor film, ha tingut una confusió que ha desconcertat el públic del teatre Dolby. Sense anunciar els nominats al guardó ni donar pas al vídeo en què es recordaven els films, Al Pacino ha avançat el guanyador de la categoria d’aquesta manera: “El millor film… bé, he d’obrir el sobre. I ho faré. Som-hi. Els meus ulls veuen Oppenheimer?” Uns segons més tard, ha confirmat el premi per al film de Christopher Nolan. 

I’m obsessed with the way Al Pacino announced Oppenheimer as Best Picture. couldn’t have been more chaotic or confusing lol

“Best Picture…uh, I have to go to the envelope for that. And I will. Here it comes. And my eyes see Oppenheimer?”#Oscars pic.twitter.com/a0hNQ4ZP7j

— Spencer Althouse (@SpencerAlthouse) March 11, 2024

La policia espanyola apunta que un electrodomèstic va originar l’incendi de Campanar

La policia espanyola apunta que un electrodomèstic va originar l’incendi de Campanar del 22 de febrer proppassat, que va acabar amb deu víctimes mortals i quinze ferits. Ho ha comunicat avui la delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, en declaracions als mitjans de comunicació, que ha explicat que la policia descartava que hi hagués cap indici penal com a origen del foc i considerava que havia estat un accident fortuït. De fet, la policia apunta que el foc es va originar a la cuina d’un habitatge d’un dels blocs de l’edifici. Concretament, per un electrodomèstic.

A partir d’ara, ha afegit Bernabé, les asseguradores dels diferents habitatges i de la comunitat de propietaris podran entrar-hi i valorar tot allò que tingui a veure amb els afectats, perquè puguin tornar a començar el seu projecte vital.

El jutjat d’instrucció número 9 de València, encarregat d’investigar l’incendi, va acordar la setmana passada el sobreseïment provisional de la causa quan la secció de policia judicial de València de la policia espanyola va comunicar que les primeres recerques permetien de descartar l’origen criminal o delictiu de l’incendi. D’una altra banda, el jutjat d’instrucció va autoritzar l’accés de les companyies asseguradores a l’immoble, amb supervisió policíaca, amb l’objectiu de poder fer les gestions necessàries per a indemnitzar als perjudicats.

Junts també presenta l’esmena a la totalitat al pressupost del govern

Junts per Catalunya també ha registrat, abans de finalitzar el termini, una esmena a la totalitat al projecte de pressupost de la Generalitat, segons que ha avançat Catalunya Ràdio i ha confirmat l’ACN. La setmana passada ja van fer el mateix amb la llei d’acompanyament. Junts i el govern han mantingut unes quantes trobades per parlar dels comptes, l’última dijous passat, però el principal obstacle ha estat la bonificació del 99% de l’impost de successions que planteja el partit de Laura Borràs i Jordi Turull. Aquest dimecres tindrà lloc el debat a la totalitat al parlament i han presentat esmenes de retorn Junts, la CUP, els comuns, l’extrema dreta de Vox, Ciutadans i el PP.

El TSJC obre el procediment de recusació contra Barrientos que va demanar Jové

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert una peça separada per la recusació que el president d’ERC al parlament i ex-secretari general de Vice-presidència i Economia de la Generalitat, Josep Maria Jové, ha presentat contra el president del tribunal, Jesús María Barrientos, per les seves declaracions sobre l’aplicació de la llei d’amnistia.

El lletrat de la sala civil i penal del TSJC ha pres aquesta decisió després d’haver rebut la petició de Jové d’apartar Barrientos del judici previst per a l’abril, en què és acusat de presumpta desobediència en els preparatius de l’1-O al costat de la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i l’ex-secretari d’Hisenda i ara president del Port de Barcelona, Lluís Salvadó.

Barrientos ja va ser apartat de la causa contra la mesa del parlament que va presidir Roger Torrent –ara conseller– perquè en van posar en dubte imparcialitat, i el 2022 el Tribunal Suprem espanyol (TS) va ordenar al TSJC de repetir el judici als ex-membres de la mesa del parlament presidida per Carme ForcadellAnna Simó, Lluís Maria Corominas, Ramona Barrufet i Lluís Guinó– perquè dos magistrats, Barrientos mateix i Carlos Ramos, havien vulnerat el principi d’imparcialitat.

Aquesta vegada, la defensa de Jové fa referència a un discurs de Barrientos al febrer durant l’acte de presa de possessió de la nova promoció de jutges, en què va dir: “Una llei que en privilegia uns pocs enfront del conjunt de la ciutadania no podrà ser mai esgrimida com a element de pacificació, sinó de discòrdia, com s’evidencia en els debats acadèmics suscitats per l’anomenada llei d’amnistia.”

Per a la defensa de Jové, les declaracions de Barrientos sobre l’aplicació de l’amnistia impliquen una pèrdua d’imparcialitat objectiva que hauria d’impedir-li formar part del tribunal que jutjarà a Jové.

El govern destinarà 6,9 milions d’euros a les subvencions de doblatge i subtitulació en català

El Departament de Cultura destinarà 6,9 milions d’euros a les subvencions de doblatge i subtitulació en català: 4,4 milions d’euros per a plataformes i 2,5 milions d’euros per al cinema. L’objectiu és arribar a més espectadors i que el català sigui present de manera habitual i normalitzada a les principals plataformes audiovisuals. El Departament de Cultura ha destacat que eren les dotacions inicials més importants de la història d’aquests ajuts, i, tal com ha explicat la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, de Los Angeles estant, si s’aprova el pressupost del govern la dotació serà de vuit milions d’euros.

La línia dirigida a les plataformes té novetats. De fet, les línies de subvencions a doblatge i subtítols es van crear pensant en les necessitats de les distribuïdores de cinema. Ara s’han modificat per posar les plataformes al mateix nivell, i podran demanar directament subvencions per doblar i subtitular els seus continguts originals.

Així mateix, per primera vegada es podran demanar subvencions per doblar i subtitular productes de no-ficció, com ara documentaris i programes de telerealitat, com més va més presents a les plataformes, i per a l’audiodescripció en català i la interpretació en llengua de signes catalana.

També es podran demanar subvencions per al doblatge i la subtitulació en occità i també s’augmenten les tarifes de doblatge i subtítols per primera vegada d’ençà del 2015 per garantir la màxima qualitat en tota mena de productes.

Pàgines