Vilaweb.cat

Miquel Barceló: “La ceràmica és una forma extrema de pintura”

Cabells estudiadament despentinats, aire despistat, vestimenta de colors terrosos i argilosos, un cert encorbament del cos i una mirada perplexa per l’expectativa suscitada. D’aquesta manera ha aparegut el pintor, escultor i dibuixant Miquel Barceló (Felanitx, Mallorca, 1957) davant el nombrós grup de periodistes que havien acudit atrets per la presentació d’una de les grans exposicions de l’any. La Fundació Catalunya – la Pedrera, que, després de les mostres dedicades a Jaume Plensa i Antonio López, torna a jugar fort amb “Tots som grecs”, la retrospectiva de trenta anys de ceràmica d’un dels artistes més internacionals dels Països Catalans. El títol és una frase del poeta romàntic Percy Bysshe Shelley, fascinat per la cultura grega, que al pròleg del poema “Hellas” assegurava: “Les nostres lleis, la nostra literatura, la nostra religió, les nostres arts tenen les seves arrels a Grècia. Si no hagués estat per Grècia, Roma, la instructora, la conqueridora o la metròpoli dels nostres avantpassats, no hauria escampat cap il·luminació amb els seus braços, i encara seríem salvatges i idòlatres…” En aquella febrada hel·lènica del 1800, un altre anglès, fascinat com els seus amics Shelley i Lord Byron per Grècia, John Keats va escriure Poema a una urna grega, un dels cims de la poesia romàntica britànica, dedicada a una peça de ceràmica.

Un ceramista anomenat Miquel Barceló

L’arribada a la ceràmica de Miquel Barceló es pot dir que va ser producte d’una casualitat. Instal·lat l’any 1994 a Mali d’ençà d’un viatge iniciàtic fet amb el seu amic Javier Mariscal, un seguit de tempestes van impedir a l’artista de pintar a l’aire lliure com havia fet des d’aquell enamorament amb l’Àfrica. Va ser per conjurar aquell mal temps que Barceló va fer les seves primeres peces ceràmiques d’acord amb les tècniques ancestrals del país dels dogons. “El fang per a fer les gerres on fermentaven la cervesa el feien les dones, mares, àvies i filles, i seguien una manera de fer com al neolític, barrejant merda d’animal i trossos de ceràmica picada, que a vegada per les lletres àrabs podies entendre que eren restes medievals”, relata Barceló sobre aquell primer contacte amb la ceràmica. “Realment, s’aprofitava tot, en sentit literal i figurat.”

A partir de llavors la ceràmica va entrar a formar part del seu llenguatge creatiu, i encara ho és. Així i tot, fent memòria, Barceló ha reconegut que el seu primer contacte amb la ceràmica és molt anterior. “Quan tenia disset anys vivia a Mallorca amb una noia que era ceramista. Vam anar per Andalusia i Aragó, seguint el llibre Ceràmica popular espanyola, de Josep Llorens Artigas, Pepe Corredor Matheos i Francesc Català Roca, trobant els artesans i artistes que encara eren vius.” Curiosament, la filla de Llorens Artigas, Mariette, era a la sala, i el nom del gran ceramista i còmplice de Joan Miró ha tornat a aparèixer relligat a la darrera etapa del Barceló ceramista, la que l’ha portat al Japó, on recorda que la ceràmica és un objecte sagrat, però que també té una utilitat comuna, com pot ser beure el te.


L’artista Miquel Barceló (fotografia: Pau Fabregat).

Després de modelar i coure quatre mil peces, Barceló ja es pot considerar un dels artistes que més han treballat totes les possibilitats del fang, una tècnica que ja va fascinar noms com Pablo Picasso o Miró mateix, tal com es va poder veure a la gran exposició que feia dialogar els dos artistes. Per a Barcelona, però, no hi ha cap diferència entre el treball amb pintura o amb fang. “La ceràmica és una forma extrema de pintura. És com fer fresc sense necessitat d’edifici, i té una modernitat extrema que és ancestral”, ha dit. I ha recordat que les primeres pintures a les coves prehistòriques eren fetes amb argila, un material que es pot trobar encara avui als satèl·lits i als implants artificials del nostre cos. De fet, com es pot veure de cap a cap de la mostra, Barceló no solament ha modelat objectes, sinó que, d’ençà de final dels noranta, ha introduït la ceràmica en la seva obra plàstica.

La ceràmica, allò que resta quan s’ensorren els imperis

Agafant-se al títol de l’exposició, Barceló ha recordat que els museus arqueològics són plens de ceràmica. En canvi, pràcticament no queda res de la pintura grega. Quan es destrueixen els imperis només resta la ceràmica, diu. Hom no pot deixar de pensar què en quedarà de tot plegat quan el nostre temps hagi passat. Dit això, essent l’exposició a la Pedrera, és indiscutible que el creador evoqués la seva tasca a la catedral de Mallorca, ben a prop d’un altre treball emblemàtic d’Antoni Gaudí. Després de sis anys de feina, el 2007 es va inaugurar la decoració per la capella del Santíssim que fa referència al miracle de la multiplicació dels pans i els peixos, un dels cims del treball en ceràmica de Barceló. “Quan treballava a la Seu pensava més en Gaudí que no en la capella buida que jo havia de decorar. Va ser una conversa llarguíssima amb ell”, ha dit, a propòsit d’aquest treball. Un treball que es pot resseguir també a la planta noble de la Casa Milà, amb estudis preparatoris, sobre els quals tampoc no s’ha estat d’ironitzar, recordant que algú deia que havia omplert el recinte sagrat de vagines, anus i penis.


Un detall de la mostra “Tots som grecs” (fotografia: Pau Fabregat).

A cavall de París, on resideix bona part de l’any i on va portar a terme un treball efímer a les parets de la Biblioteca Nacional, i Mallorca, l’any 2008 Barceló va adquirir una teulera a Vilafranca de Bonany, on ha pogut continuar treballant el fang, la cocció i l’experimentació amb pigments i colors. Calaveres, peixos, referències a l’art grec o pre-colombí o als siurells i els talaiots de les Illes són presents en els seus darrers tòtems, i conviuen en un esperit aparentment distret, però d’una voluntat rocosa que el converteix en un dels grans feinadors de l’art. Tot i això, no s’està de llevar importància a qualsevol rastre de petulant transcendència, quan es pregunta, per exemple, si un quadre és realment una plaça de braus o una paella ja escurada, quan no explica que determinada obra és el resultat d’haver-s’hi assegut a sobre quan el fang encara era tendre o mostra els rastres dels botons dels punys de la camisa, celebrant les imperfeccions que el fascinen. La mateixa naturalitat despreocupada que li fa enyorar el Museu de la Ceràmica de Barcelona, que ocupava antigament el Palau de Pedralbes, i lamentar en públic que el Museu Nacional d’Art de Catalunya sigui actualment “un popurri que ha situat el romànic al vàter”, quan durant la seva etapa barcelonina li era el principal nutrient, juntament amb la Fundació Miró.

Barceló a tot arreu

L’exposició s’ha de complementar amb tot d’iniciatives que portaran la mostra més enllà de les parets de la Pedrera. Per exemple, s’ha programat un concert al foyer del Gran Teatre del Liceu amb el pianista Alain Planès, que estrenarà una peça de Francisco Coll composta expressament per a l’ocasió i inspirada en l’obra de Barceló. També hi ha prevista la presentació del documentari Barceló, traços de fang, de Josep Maria Civit; una conversa entre l’artista i Albert Serra; un concert de Pascal Comelade al Palau de la Música; o una exposició bibliogràfica a la Biblioteca de Catalunya, per exemple. A més, ha anunciat la publicació, aviat, de la seva autobiografia, De la mia vida –publicada originalment en francès–, tant en català com en castellà a l’editorial Galàxia Gutenberg. Entretant, a Madrid, en la fira Arco, s’acaba de presentar un avançament de Compàs de silenci, un documentari de Cesc Mulet sobre la relació de quatre dècades de complicitat i talent entre Barceló i el fotògraf Jean-Marie del Moral.

El parlament respon als pagesos: canvi de nom del departament, renda bàsica agrària i reducció de la burocràcia

El parlament ha avalat d’iniciar els tràmits per canviar el nom del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Es dirà Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Acció Climàtica, mantenint el mateix àmbit competencial.

És una de les mesures que han recollit els grups d’ERC, Junts i PPC en propostes de resolució separades, que s’han aprovat durant el ple monogràfic de pagesia. D’altra banda, la cambra també ha constatat la inacció del govern i la manca de previsió i mala gestió en matèria d’agricultura i ramaderia, d’acord amb propostes presentades per PSC i comuns.

Més mesures

El parlament ha instat el govern a habilitar una finestreta única per a reduir la burocràcia al sector primari i simplificar-ne els tràmits. Tots els grups amb representació a la cambra han presentat mesures en aquest sentit, durant el debat monogràfic sobre pagesia.

La cambra ha aprovat unes quantes propostes de resolució per reclamar la desburocratització del sector, una de les grans demandes de la pagesia. El ple ha refusat una proposta de Junts per a reclamar que en sis mesos es presenti un projecte de llei de Desburocratització del Primer Sector.

El parlament també ha instat el govern a presentar el 2024 l’estudi relacionat amb la creació d’un fons agrari que actuï com a renda bàsica agrària per a petites explotacions. Es tracta d’una de les propostes de resolució d’ERC al ple.

El ple també ha aprovat altres propostes de resolució que reclamen a l’estat espanyol la modificació de la llei de la cadena alimentària. Esquerra, CUP, En Comú Podem i PPC havien presentat textos en aquest sentit, i han rebut la llum verda de la cambra. També s’ha aprovat una proposta de Junts que insta l’estat espanyol a concretar les accions necessàries per adequar la política agrària comuna (PAC) de la Unió Europea a la realitat del primer sector.

La Pobla de Segur aprova el canvi de nom del passeig Josep Borrell per 1 d’Octubre

El ple de l’Ajuntament de la Pobla de Segur (Pallars Jussà) ha aprovat el canvi de nom de passeig Josep Borrell per 1 d’Octubre, amb vuit vots a favor (d’ERC i Junts) i tres en contra (del PSC). Fa tot just un any que els veïns van decidir de modificar-ne el nom a través d’una consulta ciutadana.

El passeig Josep Borrell inclou un carrer i un passeig que rebien fins avui el mateix nom. Marc Baró, batlle de la Pobla de Segur, ha explicat que el passeig que voreja el riu passarà a dir-se passeig del Flamisell i el carrer es dirà 1 d’Octubre. A la consulta organitzada per l’ajuntament hi van participar 322 persones; 250 volien el canvi, mentre que 64 volien mantenir el nom, dedicat a l’actual alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Política de Seguretat i natural del poble.

El portaveu del PSC a l’ajuntament, Carles Boix, ha estat crític amb la decisió i ha lamentat que l’equip de govern hagi decidit de “castigar un poblatà il·lustre, com és Josep Borrell”.

Ponsatí i Graupera exhaureixen les entrades de la presentació del nou projecte polític

Clara Ponsatí i Jordi Graupera han exhaurit les entrades per a la presentació del nou projecte polític per a Catalunya, que es farà el 23 d’abril al Teatre Borràs de Barcelona. Costaven dotze euros i n’hi havia set-centes en venda. “Per finançar l’acte i el projecte ens calia fer-ho de pagament i ens heu donat l’oportunitat, superant tota expectativa. El vostre compromís és la peça clau. Sou fundadors”, ha explicat Graupera en un piulet. “Que tanta gent ens vulgui escoltar i ajudar-nos a finançar l’acte és una responsabilitat que ens prenem molt seriosament. Gràcies”, ha dit Ponsatí.

Moltes gràcies a tothom. Hem exhaurit en 3 dies les 700 entrades que volíem vendre en cinc setmanes.

Per finançar l'acte i el projecte ens calia fer-ho de pagament i ens heu donat l'oportunitat, superant tota espectativa. El vostre compromís és la peça clau. Sou fundadors. https://t.co/wbC47CUHgT pic.twitter.com/9StwQHzGko

— Jordi Graupera (@JordiGraupera) March 7, 2024

Hem exhaurit les entrades en un tres i no-res. Que tanta gent ens vulgui escoltar i ajudar-nos a finançar l’acte és una responsabilitat que ens prenem molt seriosament. Gràcies. pic.twitter.com/lXpvHOcCAI

— Clara Ponsatí (@ClaraPonsati) March 7, 2024

El projecte durà per nom Alhora. A l’anunci de presentació a Twitter se sent una veu que diu: “Sempre et fan triar. Vols un bon metge o un metge que parli català? Vols tenir arrels o vols tenir un futur? Vols cuidar la família o vols una bona feina? Vols la independència o un bon govern ara?”. I afegeix, tot seguit: “No són preguntes, és un xantatge. Et fan triar per estalviar-se el conflicte. Les coses que importen passen alhora. Què necessita Catalunya? Arrels i futur, independència i bon govern, alhora.”

“La política a Catalunya s’ha posat al servei de l’estabilitat espanyola. La incompetència i el cinisme són la norma entre la classe política. Però l’alliberament nacional no és una quimera de somiatruites. La independència és possible. El bon govern és possible. Ens cal fer net i sortir de l’atzucac amb idees, coratge i solvència. Tenim un projecte per a Catalunya. Vine al Teatre Borràs a escoltar la nostra proposta per la independència i el bon govern amb arrels i futur alhora”, explica la pàgina web del projecte.

Junts manté la bonificació de l’impost de successions com a línia vermella per al pressupost

La reunió d’aquesta tarda entre Junts i el govern per a explorar un possible pacte per al pressupost del 2024 ha acabat sense avenços significatius, després d’una setmana marcada per les desavinences entre l’executiu i els comuns pel projecte del Hard Rock.

La trobada amb Junts, de fet, arriba una volta el govern ha constatat la negativa dels comuns a donar suport als comptes si la Generalitat no s’avé a aturar definitivament el projecte del Hard Rock. La formació demana la bonificació de l’impost de successions –que en suposaria una supressió a la pràctica– com a condició indispensable per a aprovar els comptes, però l’executiu s’hi nega.

Fonts de Junts consultades per VilaWeb expliquen que el govern ha respost a altres propostes de la formació en altres àmbits, però asseguren que la bonificació de l’impost de successions és una línia vermella de cara a qualsevol pacte. Des de la formació asseguren que no es tanquen a noves reunions, sempre amb la bonificació l’impost de successions com a condició de possibilitat. La formació, de fet, ja ha presentat una esmena a la totalitat a la llei d’acompanyament del pressupost, i dilluns s’acaba el termini perquè Junts presenti una esmena al pressupost. Fonts de Junts expliquen que la direcció ho decidirà en les pròximes hores.

Puigdemont celebra la llei d’amnistia i defensa el dret de continuar el procés d’independència

El president Carles Puigdemont ha celebrat l’aprovació a la Comissió de Justícia del congrés espanyol de l’esborrany de la Llei d’Amnistia i ha reivindicat el dret de continuar el procés d’independència sense “ser violentats per les estructures de l’Estat”. Puigdemont ha afirmat en un text difós a la xarxa social X que avui s’ha fet un pas molt important per acabar amb la repressió contra el procés sobiranista, un procés “legítim, democràtic, no-violent, que l’estat espanyol combat d’una manera inacceptable i incompatible amb l’Estat de Dret”. També ha opinat que la repressió va ser una mala decisió que “avui s’ha començat a revertir d’una forma que els indults no podien garantir de cap manera”.

Amb l'aprovació de la Llei d'Amnistia a la comissió de Justícia del Congrés espanyol, avui s'ha fet un pas molt important per acabar amb la repressió contra el procés d'independència. Un procés legítim, democràtic, no-violent, que l'Estat espanyol combat d'una manera inacceptable…

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) March 7, 2024

El també eurodiputat ha subratllat que la Llei d’Amnistia era una de les condicions per a poder tenir una relació amb els partits del govern espanyol “sense la interferència de la judicatura patriòtica”. La norma, ha afegit, ha de permetre de poder treballar i avançar en el marc acordat per a la investidura de Pedro Sánchez.

“El que pertoca és negociar peça a peça, no donar res per aprovat i abordar totes les qüestions, des dels pressupostos al reconeixement nacional i l’exercici del dret a l’autodeterminació”, ha reblat Puigdemont, que ha agraït els esforços de l’equip negociador de Junts i la disposició del PSOE a fer les millores necessàries per a resoldre els dubtes i temors que van dur el seu partit a votar en contra del primer esborrany de la llei presentat al congrés.

El TSJC absol el professor de la Bisbal d’Empordà condemnat per haver abusat d’una adolescent mentre feia classe

El TSJC ha absolt el professor de l’institut de la Bisbal d’Empordà condemnat a un any i mig de presó per haver abusat d’una adolescent. Tot i que inicialment se l’acusava de fer tocaments a tres alumnes, l’audiència va condemnar-lo tan sols per un dels casos. Entre d’altres, perquè segons recollia la sentència, el docent va reconèixer haver fet un tocament involuntari a la menor. Ara, però, l’alt tribunal ha estimat el recurs de la defensa i, després de visionar el judici, conclou que l’acusat va admetre haver “xocat de manera fortuïta” amb l’alumna, però en cap cas va tocar-li el cul. El TSJC conclou que se’l va condemnar d’acord amb uns indicis que no eren prou sòlids i s’estranya que no declarés una amiga de la menor que hauria presenciat els fets.

Oriol Bota serà el nou gerent de l’Ateneu Barcelonès a partir del 18 de març

El fins ara director de l’Obra Social de Sant Joan de Déu, Oriol Bota, s’incorporarà el pròxim 18 de març a la gerència de l’Ateneu Barcelonès en substitució d’Ariadna Robert, que ocupava el càrrec des del gener del 2022.

Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i auditor de comptes, Bota serà el quart gerent de l’entitat des de l’any 2021, sota la presidència d’Isona Passola. El nou gerent, després del procés de selecció obert, ocuparà la gerència després d’Ariadna Robert, Jordi Codina i Daniel Ortiz.

Entre el 2004 i el 2009, Bota va ser director financer de Cultura03, un grup de cooperatives de la indústria cultural, responsable de les edicions de les revistes en català Sàpiens, Descobrir Catalunya, Descobrir Cuina i del llançament de Time Out Barcelona, entre més. Abans, entre el 1993 i el 2004, va ser treballador i soci de l’àrea d’economia social del Col·lectiu Ronda.

Ucraïna ordena l’evacuació forçosa de més de mig centenar de localitats a Khàrkiv

Les autoritats d’Ucraïna han ordenat l’evacuació forçosa de més de mig centenar de localitats de la regió de Khàrkiv, situada en el nord-est del país i una de les zones on més actius són els combats amb les tropes russes.

Així ho ha confirmat el governador de la regió, Oleg Sinegubov, en les seves xarxes socials. A més, ha informat que les famílies amb menors al seu càrrec de prop de vint municipis de la zona també hauran d’abandonar el lloc.

“Hem de protegir el més possible a les famílies amb nens del terror rus contra la població civil de la regió de Khàrkiv”, ha dit Sinegubov. Segons dades compartides pel governador, en total es tracta d’unes cent cinquanta famílies amb nens.

Els municipis afectats per aquesta mesura se situen en el districte de Kupiansk, llar d’unes 130.000 persones abans del començament de la invasió russa a la fi de febrer de 2022. En conjunt, la regió de Khàrkiv és un dels escenaris més actius de la guerra.

La llei d’amnistia entrarà en vigor quan comenci la campanya de les europees

La llei d’amnistia es votarà al congrés espanyol al ple de la setmana vinent gràcies al nou acord entre el PSOE, ERC i Junts per a adaptar-ne el redactat. Amb aquest pas, se supera l’entrebanc que n’ha aturat la tramitació durant més d’un mes i es clarifica quan podria entrar en vigor definitivament. A hores d’ara, el més probable és que l’aprovació definitiva es faci al ple del congrés espanyol dels dies 21, 22 i 23 de maig. Entrarà en vigor tot seguit, quan s’hagi publicat al Butlletí Oficial de l’Estat espanyol, i a partir de llavors els jutges ja es trobaran que l’han d’aplicar. Tot plegat, a les portes de les eleccions europees del 9 de juny.

Una volta el congrés espanyol hagi avalat la llei al ple de la setmana vinent, el text passarà al senat, on el PP té majoria absoluta. Ja han dit per activa i per passiva que pensen posar tants entrebancs com puguin a la tramitació, però no tenen capacitat de fer-la descarrilar. A més, tal com s’estableix a l’article 106 del reglament del senat, els entrebancs que vulguin posar-hi tenen un límit: “La cambra disposa d’un termini de dos mesos, a partir del dia de la recepció del text, per a aprovar-lo expressament o per a presentar-hi un vet o introduir-hi esmenes mitjançant un missatge motivat.” És a dir, poden aturar-ne temporalment la tramitació amb l’argument de consultar experts perquè en donin una opinió jurídica, com ja han dit que faran, o demanar informes al Consell General del Poder Judicial i al Consell Fiscal, però tot això ho han de fer en un termini de dos mesos. Abans que s’hagi esgotat aquest termini, la llei s’ha de sotmetre a votació al senat.

Si consultem el calendari de sessions del senat espanyol, veiem que el darrer ple previst abans que s’acabi el termini de dos mesos és el que es farà els dies 7,8 i 9 de maig. Serà llavors quan el PP utilitzarà la majoria absoluta per votar-hi en contra i expressar un vet del senat. Això no vol dir que quedi en punt mort, sinó que afegeix a la tramitació una darrera votació, ja definitiva, al congrés espanyol per a aixecar-ne el vet. La qüestió es podria incloure al següent ple del congrés, els dies 21, 22 i 23 de maig, i aprovar definitivament la llei d’amnistia. Si pel que fos no s’inclogués en aquell ple, encara n’hi hauria un altre abans d’acabar el mes de maig, els dies 28, 29 i 30.

Tot plegat, un calendari que s’encavalca amb la campanya electoral dels comicis europeus, en què els exiliats Carles Puigdemont i Toni Comín tornaran a ser candidats de Junts per Catalunya. Les eleccions seran el 9 de juny i, per tant, la campanya electoral començarà dues setmanes abans, el 24 de maig. Sense dubte, l’entrada en vigor de la llei d’amnistia serà un fet que marcarà la campanya, però això no vol dir que Puigdemont i Comín ja puguin tornar a Catalunya per a fer campanya. La llei d’amnistia estableix que s’ha d’aplicar “amb caràcter preferent i urgent”, fos quin fos l’estat de tramitació del procés judicial. A més, estableix que les decisions judicials s’hauran d’aplicar en un termini màxim de dos mesos, independentment que s’hi presentin recursos en contra, que no poden tenir efectes suspensius. És per això que el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha dit que Puigdemont podria tornar a Catalunya a partir del juliol.

Ara bé, això encara no és clar, perquè si bé els recursos no podran demanar la suspensió cautelar de l’aplicació de la llei d’amnistia, sí que podria aturar-se si els tribunals presentessin qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El jutge Pablo Llarena, que els investiga per malversació, podria demanar si el fet de deixar d’investigar-los per aquest delicte és compatible amb la directiva europea contra la corrupció. Ara bé, una pre-judicial no tan sols atura l’aplicació de la llei d’amnistia, sinó també el procediment judicial. En principi, això hauria de fer que les ordres de detenció de Puigdemont i Comín quedessin sense efecte, però també es pot interpretar que la presentació d’una pre-judicial únicament atura el procediment penal en la part relativa al dubte plantejat, i no a tot el procediment. Si fos així, podrien deixar actives les ordres de detenció, i fins i tot continuar les actuacions mentre no arribés la resposta. Un termini que es podria allargar un any o dos.

Ara bé, també pot ser que el TJUE no accepti les pre-judicials perquè considera que hi ha una voluntat obstructivista dels jutges per a aplicar una llei com la de l’amnistia, o perquè creu que la qüestió ja ha estat resolta prèviament en unes altres respostes que ha donat el tribunal.

Què hi ha de cert sobre el possible retorn de Puigdemont aquest estiu?

 

Suècia completa l’adhesió a l’OTAN i esdevé un nou membre de l’aliança

Suècia es converteix en nou membre de l’OTAN després de finalitzar tots els tràmits per a la seva integració en l’organització militar, una vegada Hongria ha dipositat el protocol d’adhesió a Washington. D’aquesta manera, culmina un procés que ha durat vint-i-dos mesos per les reticències de Turquia i Hongria.

El Departament d’Estat suec ha confirmat després del pas fet per Hongria –el qual segueix el mateix protocol del país candidat, és a dir, Suècia–, que avui s’han donat les condicions d’entrada en vigor per a l’adhesió de Suècia a l’OTAN. Així doncs, una volta els membres de l’OTAN ratifiquen els protocols d’adhesió, els documents s’han d’enviar als Estats Units, on són dipositats davant el Departament d’Estat. El país aspirant es converteix en membre de l’OTAN quan Washington té amb els documents de tots els aliats. Després d’aquest pas, que implica la integració formal de Suècia com a 32è aliat de l’OTAN, és previst que el dilluns, a la seu de l’aliança atlàntica a Brussel·les, es faci la cerimònia d’hissat de bandera de Suècia, acte amb en què els aliats donen tradicionalment la benvinguda als nous membres.

Així doncs, Suècia s’uneix als seus veïns finlandesos que van entrar a formar part de l’OTAN ara fa onze mesos, després d’haver presentat tots dos la seva sol·licitud d’adhesió el maig de 2022, tan sols uns mesos després de la invasió russa d’Ucraïna. D’aquesta manera, suecs i finlandesos culminen un gir inèdit en la seva política de neutralitat dels últims dos segles, en resposta directa a la creixent amenaça que representava Moscú a l’escenari de seguretat internacional després de l’atac llançat contra Ucraïna. Malgrat que en un primer moment l’organització militar preveia una adhesió ràpida de Suècia i Finlàndia, i s’apuntava que la seva incorporació podria culminar-se en en només uns mesos –a final de 2022 o principi de 2023–, tots dos candidats nòrdics han hagut de bregar amb les reticències del president turc, Recep Tayyip Erdoğan, al·legant falta de cooperació en matèria antiterrorista i una suposada connivència amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

Dos investigats del Tsunami sospiten que García-Castellón va fer trampa quan va assumir la causa

Oriol Soler i Oleguer Serra, dos dels investigats en la causa del Tsunami Democràtic, consideren que el jutge Manuel García-Castellón podria haver alterat les normes de competència i violat el seu dret d’un jutge imparcial quan va assumir el cas. És per això que han presentat un escrit en què exigeixen l’accés a dues investigacions prèvies a l’independentisme per a aclarir si el jutge va alterar els procediments per a quedar-se la causa.

L’escrit dels encausats, al qual ha tingut accés VilaWeb, demana que s’indiqui quina va ser la primera comunicació remesa a un òrgan judicial amb relació a les activitats del Tsunami Democràtic, com també que es faciliti el motiu pel qual aquesta comunicació no es va fer amb el jutjat central de guàrdia, sinó amb el jutjat d’instrucció número 6 de l’audiència espanyola que presidia García-Castellón.

Així, l’escrit constata “que, si més indiciàriament, existeix una continuïtat investigadora de set anys sobre activitats independentistes amenaçadores a Catalunya en monopoli del jutjat central d’instrucció número 6, que tendeix a semblar una autèntica causa general dividida en diferents peces successives que han mantingut oberta una investigació d’objecte amplíssim, tant temporal com espacial i material.”

Ciments Molins nomena Marcos Cela nou conseller delegat en substitució de Julio Rodríguez

El consell d’administració de Ciments Molins ha acordat per unanimitat de substituir l’actual conseller delegat, Julio Rodríguez, per Marcos Cela. Segons que ha informat la companyia en un comunicat a la Comissió del Mercat de Valors espanyola (CNMV), el canvi es formalitzarà cap a final de juny, després de la pròxima junta general d’accionistes. Rodríguez ha estat conseller delegat de l’empresa des del 2015, i ha expressat a l’empresa el seu “desig de renunciar a les seves funcions executives”. L’encara directiu seguirà en el càrrec fins a la junta d’accionistes i coordinarà la transició amb Cela, que fins ara era responsable de les filials i participades del grup a l’Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina.

Segons que ha indicat la companyia, Rodríguez ha exercit les seves funcions “amb plena satisfacció del consell d’administració, contribuint de forma substancial a la consolidació del projecte empresarial del grup d’acord amb el seu pla estratègic i corporatiu”.  Ciments Molins ha assegurat en un comunicat que el relleu és un “procés planificat durant l’últim any i mig”, quan Rodríguez va comunicar formalment la seva decisió al consell d’administració. Des de llavors, va iniciar un procés d’avaluació que ha culminat amb la decisió de triar Marcos Cela com a relleu.

Cela és llicenciat en Direcció d’Empreses per la UB, MBA de l’escola de negocis ESADE i Programa d’Alta Direcció d’IESE. Va començar la seva carrera en el departament financer de Decathlon, però també ha passat per Bic Graphic. Va entrar a Ciments Molins el 2004 com a director financer, càrrec que va tenir fins al 2015, quan va començar en el seu rol actual com a membre del comitè executiu i directiu responsable de les regions de l’Àsia, l’Àfrica i Amèrica Llatina.

Durant els nou anys en què Rodríguez ha estat conseller delegat, Ciments Molins ha duplicat les vendes fins als 1.349 milions d’euros de l’any passat, i ha triplicat beneficis fins els 151 milions.

9 armes de foc, 23 telèfons mòbils i 24.000 euros: tot allò que la policia ha trobat a casa de Koldo García

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va trobar, durant l’escorcoll al domicili de Koldo García, que fou assessor de l’ex-ministre espanyol José Luis Ábalos, vint-i-tres telèfons mòbils, 24.000 euros en efectiu, nou armes de foc i criptoactius per valor de 586 euros.

Així consta en la diligència d’entrada i registre de l’UCO, que s’inclou en el sumari del cas Koldo, al qual ha tingut accés Europa Press, després d’haver registrat el domicili de Koldo García i Patricia Uriz ubicat a Polop de la Marina (Baix Vinalopó).

A més d’aquesta gran quantitat de telèfons mòbils, els agents van requisar dotze discs durs, portàtils, gravadores digitals, un iPad i uns quants dispositius USB, i unes quantes caixes amb documents i anotacions manuscrites.

L’UCO detalla que en aquest registre, que va començar el 20 de febrer a les 09.19, van trobar 24.000 euros en efectiu que van procedir a consignar al compte bancari de dipòsits judicials. A més, els agents fan constar que els criptoactius localitzats en un compte de Binance van ser transferits a una cartera generada per la mateixa UCO per a blocar la quantitat.

Pel que fa a les armes, són tres escopetes, un rifle model Browning, una pistola i uns quants rifles, alguns dels quals eren Winchester. El sumari recull, a més, la diligència d’entrada al domicili del germà de Koldo García, Joseba García, també investigat, a Benidorm (Marina Baixa). A més de diferents efectes informàtics, se li van requisar 5.860 euros en efectiu i simbologia franquista.

El Consell Fiscal proposa el trasllat del fiscal del Tsunami que no hi veu terrorisme

El ple del Consell Fiscal, presidit pel fiscal general de l’estat espanyol, Álvaro García Ortiz, ha proposat el trasllat de Miguel Ángel Carballo, fins ara fiscal a l’Audiència espanyola, en què fa poc ha participat en la instrucció de les causes contra el Tsunami Democràtic i l’operació Judes.

El Consell ha proposat que Carballo sigui el nou fiscal en cap de l’Audiència de Ciudad Real, on Luis Huete s’ha jubilat. De tota manera, la decisió del Consell no és vinculat i García Ortiz l’ha de traslladar al Ministeri de Justícia espanyol, que ha de decidir si la formalitza al consell de ministres (previsiblement, aquest mateix mes).

Carballo, nascut el 1964, és membre de la carrera judicial en excedència i va començar la carrera com a fiscal a Ciudad Real (1991), on encara viu, tot i treballar a l’Audiència espanyola, on s’ha especialitzat en causes relacionades amb el terrorisme. Entre el 2017 i el 2022, Carballo va ser tinent fiscal d’aquest tribunal.

Casos mediàtics

Recentment, Carballo s’ha enfrontat amb el jutge Manuel García-Castellón per les acusacions de terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic i s’ha oposat públicament que la investigació contra Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg es fes al Tribunal Suprem espanyol.

Tanmateix, aquest posicionament contrasta amb la mà dura que ha reclamat contra els encausats per l’operació Judes. En l’escrit d’acusació, Carballo ha demanat penes de presó que arriben a vint-i-set anys. La majoria dels membres dels CDR són acusats d’organització terrorista i de fabricació d’explosius i estralls de caràcter terrorista en grau de temptativa.

Per les mans del fiscal també ha passat el judici contra la cúpula d’Interior per l’1-O –amb el major Josep Lluís Trapero d’acusat principal– i l’acusació dels atemptats del 17-A a Barcelona i Cambrils.

Arriba a les llibreries ‘Lo rol de Rèquiem’, el joc ambientat en l’univers novel·lístic de Marc Pastor

Avui arriba a les llibreries el joc, en format de llibre, Lo rol de Rèquiem, inspirat en la novel·la L’horror de Rèquiem de Marc Pastor.

Publicat per Mai Més i Guerra de mitos i ambientat a l’univers de la novel·la, el joc barreja els protagonistes de L’horror de Rèquiem i els de La crida de Chtulhu, el clàssic de l’horror d’H.P. Lovecraft. El llibre compta amb explicacions detallades del sistema de joc, com també amb una sèrie de fitxes predissenyades que són també descarregables i un manual per poder concebre campanyes personalitzades.

El joc, en què ha col·laborat Mar Calpena, conté il·lustracions interiors fetes per Amelia Sales.

Què hi ha de cert sobre el possible retorn de Puigdemont aquest estiu?

L’acord definitiu sobre la llei d’amnistia a què ha arribat ERC, Junts i el PSOE ha tornat a desfermar una certa psicosi en la premsa de Madrid sobre la possibilitat d’un retorn immediat del president Carles Puigdemont després de més de sis anys d’exili. És una especulació recurrent, però ara es fa amb una carta damunt la taula que ja es pot considerar que és definitiva: el text de la llei d’amnistia ja no canviarà més. I és un factor (no pas l’únic) molt important perquè Puigdemont pugui tornar de l’exili. I si ara mateix no ho pot fer, malgrat tenir la condició d’eurodiputat, és perquè continua vigent una ordre de detenció a l’estat espanyol contra ell dictada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena en la causa contra el Primer d’Octubre. És una ordre de detenció que ara mateix és vinculada al delicte de malversació, que pot implicar fins a dotze anys de presó, després de la desaparició de la sedició del codi penal espanyol. L’amnistia, tan bon punt entri en vigor previsiblement a final de maig, obligarà Llarena a alçar aquesta ordre de detenció i a arxivar el procediment penal al Suprem. El text de la llei acota molt el marge de maniobra amb què el jutge pugui voler esquivar la llei i mantenir l’ordre de detenció. Però no l’acota del tot, i Llarena podria fer un moviment d’obstrucció a la justícia europea que, possiblement, el TJUE no li permetria.

Què hauria de passar? Retorn possible aquest estiu

Si qui hagués d’aplicar la llei d’amnistia fos un jutge sense voluntat prevaricadora, sense motivació política i sense ànim de revenja, hauria d’aixecar l’ordre de detenció contra Puigdemont i arxivar la causa a tot estirar a final del mes de juliol. Perquè la llei és prou clara quan diu que seran amnistiats els investigats per malversació vinculada al referèndum del Primer d’Octubre (un vincle que exigia precisament la Comissió de Venècia) i no pas una malversació que hagi comportat un enriquiment personal. I perquè la llei diu que d’ençà del moment de l’entrada en vigor l’òrgan judicial a què correspongui deixarà sense efecte les ordres de crida i cerca i ingrés a la presó de les persones a qui resulti d’aplicació l’amnistia, a més de les ordres a l’estat espanyol, europees i internacionals de detenció. La llei dóna un termini màxim de dos mesos als jutges perquè apliquin l’amnistia als casos coberts.

D’acord amb això, Llarena hauria d’aixecar l’ordre de detenció contra Puigdemont a final de maig o a començament de juny, i hauria d’arxivar la causa penal dos mesos després, és a dir, a final de juliol o començament d’agost. Perquè la llei d’amnistia s’aprovarà en primera instància al ple del congrés espanyol la setmana vinent i després d’un periple de dos mesos en què restarà retinguda al senat espanyol per la majoria absoluta del PP, tornarà al congrés perquè la pugui desblocar i aprovar definitivament, i això amb tota probabilitat serà al ple de la cambra baixa previst del 21 al 23 de maig. L’entrada en vigor la marcarà la publicació de la llei al BOE, que pot ser tot seguit. Aquest estiu, doncs, entre el juny i l’agost, tot just passades les eleccions europees del 9 de juny, en què serà candidat de Junts i probablement revalidarà l’escó d’eurodiputat, Puigdemont hauria de poder tornar si decideix que és el moment més convenient políticament i personalment.

Alarma a la premsa de Madrid per si l’amnistia propicia un retorn immediat de Puigdemont

Què pot passar?

Això seria així si qui hagués de prendre la decisió fos un jutge que simplement apliqués la llei. Però qui l’ha d’aplicar és Llarena. I ja fa molts mesos que es veu clara la voluntat de tot el Tribunal Suprem espanyol d’entorpir l’amnistia en general i la de Puigdemont en particular. I per això tenen previst d’enviar preguntes pre-judicials al Tribunal de Justícia de la UE abans d’aplicar l’amnistia, en què expressaran, en aquest cas, els dubtes sobre si és compatible amb la directiva europea contra la corrupció de deixar d’investigar un cas de presumpta malversació. Els jutges que volen rebentar l’amnistia han ensenyat prou bé les seves cartes, amb la publicació inclosa d’un manual sobre com fer pre-judicials n’encallin l’aplicació. Si el TJUE admet a tràmit una pre-judicial en aquest sentit, fa que l’amnistia no es pugui aplicar en el cas concret sobre el qual es fa la pregunta mentre no hi hagi una resposta del tribunal europeu, i això es podria allargar entre un any i dos, ben bé.

El cas és que amb una pre-judicial no solament s’atura provisionalment l’aplicació de l’amnistia, sinó també el procediment judicial en qüestió. I això hauria de fer que les ordres de detenció també restessin sense efecte. Però els juristes i jutges que maniobren per entrebancar l’amnistia consideren que la presentació d’una pre-judicial atura el procediment penal solament en la part relativa al dubte plantejat al tribunal europeu, però no pas en la resta del procediment. De manera que poden deixar actives les ordres de detenció, i fins i tot continuar les actuacions mentre no tenen la resposta de Luxemburg.

I encara més: preveuen la possibilitat de presentar una pregunta pre-judicial afegida al TJUE que demani si no és contrari al dret de la UE que el legislador obligui els jutges a aixecar ordres de detenció de persones si aquest jutge mateix té dubtes que siguin beneficiàries de l’amnistia. I mentre no en tinguessin resposta, les ordres de detenció es mantindrien i l’amnistia no s’aplicaria.

Junts va voler incloure una esmena al text de la llei que digués que per més que un jutge presenti una pre-judicial al TJUE les ordres de detenció s’han d’aixecar en tot cas. Perquè la llei ja diu això mateix en el supòsit que el jutge presenti una qüestió d’inconstitucionalitat sobre l’aplicació de la llei al Tribunal Constitucional espanyol: de totes maneres cal que les mesures cautelars restin sense efecte fins que el tribunal no respongui. Però en el cas de les pre-judicials al TJUE, no; aquella esmena de Junts no ha prosperat.

Ara, l’estratègia que pugui tenir Llarena, encoratjat pels jutges rebels i els juristes unionistes, té una escletxa: que el TJUE no accepti les pre-judicials que els arribin. Perquè hi ha una doctrina del tribunal europeu sobre inadmissió de preguntes de jutges dels estats tant en el supòsit que la qüestió ja hagi estat resolta clarament amb la jurisprudència del tribunal, com en el cas que els magistrats de Luxemburg detectin una clara voluntat obstructiva dels jutges espanyols a aplicar una llei com la de l’amnistia, a la qual estan obligats. I el fet que el text definitiu de la llei sigui tan clar en relació amb la malversació, i que, a més, tingui l’aval directe de la Comissió de Venècia, pot fer fracassar els plans del Suprem.

I què passa amb la causa per terrorisme?

La causa que ara instrueix el Tribunal Suprem contra Puigdemont per terrorisme en la investigació per les accions del Tsunami Democràtic és pensada per entrebancar l’aplicació de l’amnistia al president a l’exili. Perquè una de les exclusions que hi havia i que s’ha mantingut és la dels delictes de terrorisme. El text definitiu de la llei retira la referència al delicte de terrorisme tipificat en el codi penal espanyol i fa una referència als actes descrits en la directiva europea sobre terrorisme per definir els casos que no serien amnistiables. I ho fa amb l’argument que el codi penal espanyol fa una definició tan vaga del terrorisme que, com va demostrar el Suprem quan va assumir la causa del Tsunami contra Puigdemont i Ruben Wagensberg, pràcticament qualsevol incident o acció que es consideri que s’ha comès amb el propòsit de subvertir l’ordre constitucional o la pau pública o d’infligir terror en la població pot ser tipificat com a terrorisme.

I hi afegeix una segona condició perquè una causa per terrorisme sigui exclosa de la llei: que s’hi hagin comès de manera intencionada greus vulneracions dels drets humans, “en particular” l’atemptat contra la vida o la tortura. Amb això n’hi hauria d’haver prou perquè tant el Tsunami com els CDR acusats de l’operació Judes no restin fora de l’amnistia, sinó que se’n beneficiïn. Però tant Manuel García-Castellón com els altres jutges de l’Audiència espanyola i del Suprem poden no veure-ho de la mateixa manera. Un jutge que apliqui correctament la llei hauria d’arxivar la causa per terrorisme al Suprem contra Puigdemont amb aquesta amnistia. Però els jutges actuals poden no fer-ho.

Si fos així, el manteniment de la causa per terrorisme contra Puigdemont, malgrat l’amnistia, no n’hauria d’impedir per si sol el retorn. Perquè no hi ha cap ordre de detenció contra ell relativa a aquesta causa, i perquè si el Suprem en vol dictar cap, sigui una euroordre o una ordre de detenció, necessita el permís del Parlament Europeu. Perquè Puigdemont té immunitat i caldria un suplicatori perquè la hi llevés per poder-lo investigar i processar per aquesta causa concreta del Tsunami. Això pot trigar mesos a resoldre’s, i mentrestant, si l’amnistia fos efectiva sobre la causa que instrueix Llarena, i si s’hagués aixecat l’ordre de detenció a l’estat espanyol, podria entrar-hi sense cap impediment. Si més no mentre fos eurodiputat, i revalidés l’escó en les eleccions del 9 de juny, i mentre el Parlament Europeu no autoritzés el suplicatori i donés permís per emetre ordres de detenció contra ell per terrorisme.

La CUP presenta una proposició de llei perquè es pugui avortar en qualsevol moment de l’embaràs a Catalunya

La CUP ha registrat una proposició de llei al parlament perquè es pugui avortar voluntàriament en qualsevol moment de l’embaràs –més enllà de les catorze setmanes que marca actualment la normativa espanyola– a Catalunya.

La proposta, redactada amb l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, també pretén d’eliminar la possibilitat que els professionals sanitaris s’acullin a l’objecció de consciència a l’hora de practicar la interrupció de la gestació, així com eliminar l’avortament del codi penal. La portaveu de la CUP, Laia Estrada, ha dit que esperen rebre el suport de Junts i ERC perquè es pugui tramitar. Tot i això, ha expressat que és conscient de les dificultats per implementar-se perquè, segons que ha lamentat, els tribunals són “censuradors” i “masclistes”.

La CUP ha presentat aquesta llei a les portes del 8-M i remarcant que la ultradreta ha posat una ofensiva contra els drets sexuals de les dones. “No hi ha igualtat possible si les dones no podem exercir el control sobre els nostres cossos o la capacitat reproductiva“, ha remarcat Estrada. És per això que ha demanat un avortament “lliure, gratuït i sense condicionants”.

Estrada també ha explicat que aquesta llei pretén “avançar en la sobirania del país”, tot “estirant les costures dels límits constitucionals que ens imposa l’estat espanyol”, ha afegit. I ha advertit que la llei pot comportar un xoc de legalitats, atès que el marc jurídic espanyol és més restrictiu.

The Tyets publica un llibre infantil inspirat en la cançó “Olívia”

El grup català The Tyets publicarà el 13 de març Olívia a l’Editorial Nanit, un llibre inspirat en la cançó amb el mateix nom que tracta sobre el moment en què un dels dos artistes es va assabentar que seria tiet enmig del Festival Embassa’t, i que sona fa dos anys.

Segons que ha informat l’editorial, aquest és el vint-i-unè projecte de tota la col·lecció de cançons convertides en contes. Abans ja havia passat amb artistes com Txarango, Els Pets, Joan Dausà o Antònia Font. La novetat en aquesta ocasió és que és una aposta de cara la diada de Sant Jordi.

Sí, ha passat. Olívia, el conte de @thetyets. La bellesa que té aquest conte és inigualable :') El podreu trobar a totes les llibreries el dia 13 i en tindrem 200 signats demà a https://t.co/ZoKsEV3YhE

GRÀCIES INFINITES a @editorial_nanit i @LBerloso, quin gust treballar així! pic.twitter.com/avNwaryi6A

— Luup Records (@luuprecords) March 7, 2024

A través de les pàgines, els lectors seran testimonis de les emocions i les transformacions que sorgeixen a la família quan arriba una nova vida, passant de la por a l’emoció, de la revelació a la felicitat. El llibre és considerat la guia d’un viatge profundament humà, que representa un recordatori de la importància de la família i dels moments que la defineixen. Així mateix, a la primera pàgina d’aquesta aventura hi ha un espai per dedicar un missatge a aquella persona que està a punt de convertir-se en pare, mare, avi, germà o oncle, per exemple.

L’obra compta amb les il·lustracions de Laia Berloso, graduada en Educació amb menció d’Arts Visuals i Plàstiques, que després d’iniciar la seva trajectòria laboral al món de la docència, es va endinsar en la seva veritable vocació: la il·lustració infantil.

La junta de portaveus del Parlament de Catalunya refusa l’atac feixista de Castelló

La junta de portaveus del Parlament de Catalunya ha expressat avui el suport a l’antifeixisme i el rebuig a les agressions feixistes a Castelló de la Plana de dissabte passat en el marc de les Festes de la Magdalena, en què hi va haver una dotzena de ferits de diversa gravetat.

En una declaració signada per ERC, Junts, la CUP i els comuns llegida al ple del parlament, la junta ha expressat el suport al centre social la Cosa Nostra i a totes les persones, organitzacions i col·lectius que han estat víctimes dels atemptats i les agressions de l’extrema dreta.

“La cambra manifesta el seu rebuig ferm, d’una banda, a l’actuació de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, governat per Vox i el PP, que s’ha dedicat d’una manera sistemàtica a criminalitzar el moviment antifeixista de la ciutat i a apuntar-ho públicament”, han expressat.

D’una altra banda, tal com diu la declaració que ha llegit el secretari tercer de la mesa, Carles Riera (CUP), la junta ha condemnat l’actuació de la policia local, que durant mesos ha posat traves i ha sancionat qualsevol activitat del centre social la Cosa Nostra. “El parlament es posa a disposició de les persones i els col·lectius agredits i els ofereix tot el suport polític i institucional”, han reblat.

Pàgines