El jutge Santiago García, que investiga l’espionatge del CNI contra el president Pere Aragonès, ha decidit d’obrir una peça separada i secreta amb l’objectiu d’indagar en la infiltració amb el programa Pegasus en el telèfon mòbil del dirigent, segons que ha avançat El Diario i ha confirmat VilaWeb.

Com a part d’aquesta investigació del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona, els Mossos d’Esquadra ha demanat el telèfon mòbil del president perquè sigui sotmès a un examen forense.

La nova causa ha estat declarada secreta durant un mes, tot i que aquest termini és prorrogable. D’aquesta manera, tan sols el magistrat, i el fiscal del cas i coordinador de l’àrea de Delictes Informàtics, Roberto Valverde, sabran el resultat de les investigacions. Ni la defensa de l’ex-directora general del CNI, Paz Esteban, que exerceix l’Advocacia de l’Estat, ni Andreu Van den Eynde, lletrat del mateix Aragonès, no hi tindran accés fins que no s’aixequi el secret.

El jutge vol esbrinar si l’espionatge a Aragonès comptava en tot moment amb l’aval judicial i qui hi ha darrere de les suposades infeccions que l’acusació situa en dates en les quals l’ús de Pegasus en el mòbil del president encara no havia estat autoritzat pel suprem espanyol.

Així doncs, el jutge manté el cas obert, malgrat que l’advocacia de l’estat n’ha demanat l’arxivament. De fet, fa unes setmanes, el jutge va rebutjar la petició de l’ex-directora del CNI perquè li arxivés la causa, una decisió contra la qual l’Advocacia de l’Estat ha recorregut davant l’Audiència de Barcelona.

L’ex-directora del CNI s’escuda en la llei de secrets oficials per a evitar d’aportar dades noves sobre l’espionatge a Aragonès

El jutge del Suprem encarregat del control del servei secret de la policia espanyola va avalar l’espionatge del mòbil d’Aragonès el juliol del 2019 –amb dues pròrrogues de tres mesos de l’octubre del 2019 i del gener del 2020–, una volta els serveis secrets haguessin adduït que coordinava les accions dels CDR.

No obstant això, una pericial informàtica que Aragonès va aportar al jutjat conclou que el dirigent d’ERC va tenir el mòbil infectat amb Pegasus entre el juliol del 2018 i el març del 2020, és a dir, més enllà del període autoritzat judicialment.

Aragonès nega que coordinés els CDR: “Sembla una aventura de Mortadel·lo i Filemó”

La Intersindical ha començat una ronda de reunions amb els partits polítics perquè es comprometin a posar fi a les irregularitats laborals dels treballadors de les delegacions exteriors del govern, bo i coincidint amb les eleccions a Catalunya 2024. L’objectiu principal del sindicat és que hi hagi una equiparació de drets del personal de les delegacions amb els de la resta de treballadors de la Generalitat.

Representants de la Intersindical, de la federació de Serveis Públics i de la secció sindical dels treballadors s’han reunit aquestes darreres hores amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Junts per Catalunya i Alhora per traslladar-los la situació dels professionals. Tot ells són contractats segons la legislació del país on es troben i això, segons que denuncien, fa que no tinguin garantits molts dels drets bàsics de la legislació laboral aplicable als treballadors públics i privats de Catalunya. La setmana vinent es reuniran amb la CUP.

En les reunions, els treballadors han demanat als partits que assumeixin el compromís de treballar perquè el futur govern atengui i resolgui prioritàriament i urgentment la situació laboral dels professionals al començament de la legislatura. “La secció sindical ha demanat als partits que es comprometin a treballar perquè el futur nou govern entomi la responsabilitat d’obrir una negociació col·lectiva per a totes les delegacions per tirar endavant l’equiparació de drets de tots els treballadors a l’exterior”, explica la Intersindical. “El govern no pot continuar defugint la seva responsabilitat, com ha fet fins ara el Departament d’Acció Exterior i Unió Europea, que s’ha negat a assumir la negociació de manera col·lectiva i ha traslladat la responsabilitat als delegats perquè negociessin individualment en cada delegació millores mínimes per als seus treballadors”, afegeix.

Segons el sindicat, ERC s’ha compromès a buscar un espai de negociació i interlocució amb el govern i fórmules per a fer possible l’equiparació de drets dels treballadors a l’exterior. Junts s’han compromès a assumir la negociació col·lectivament i centralitzada des del Departament d’Acció Exterior de manera prioritària per garantir un marc comú de drets per a tots els treballadors.

Manca de drets laborals

Els treballadors van fer públiques les irregularitats ara fa una setmana. Els treballadors, entre més qüestions, denuncien que els salaris no cobreixen el cost de la vida del lloc on viuen; que no tenen permisos de conciliació –com ara d’hospitalització, casament o defunció de familiars– i que tampoc no tenen la cobertura sanitària bàsica garantida pel govern i, per tant, l’han de pagar els treballadors.

Marcel Bigas, secretari general de la secció sindical i treballador a la delegació a l’estat francès, destacà que els sous estaven congelats d’ençà de la reobertura de les delegacions, després de l’aplicació de l’article 155. “No reclamem que ens apugin els sous, sinó que deixem de perdre diners anys rere anys”, explicava. “Pel que fa a les vacances, hi ha gent que només té quinze dies anuals. I treballadors que s’acaben d’incorporar que no tenen ni un sol dia de vacances durant l’any”, va afegir.

El personal es queixa que les delegacions a l’exterior no disposen d’una figura del govern que vetlli i protegeixi els treballadors i els seus drets, cosa que evitaria aquestes irregularitats. Els treballadors deixen clar que són partidaris de continuar ampliant la xarxa de delegacions del govern i reforçar la presència internacional de Catalunya. Però avisen que perquè les delegacions continuïn essent una eina útil i eficaç per als interessos del país i els ciutadans, cal que es respectin i es garanteixin els drets del col·lectiu.

El secretariat nacional del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) ha convocat una vaga general a l’ensenyament públic no universitari a final del mes de maig. L’objectiu és aturar les polítiques de retallades de la Generalitat i la nova llei educativa que vol impulsar l’executiu de Carlos Mazón.

“El pitjor atac al valencià en l’ensenyament”: així és la nova norma de segregació lingüística del PP i Vox

L’organisme ha escoltat el resultat de la majoria d’assemblees comarcals, que van votar a favor de l’acció. Ara, traslladarà la decisió a la Plataforma per l’Ensenyament Públic perquè la mobilització sigui compartida per tota la comunitat educativa.

STEPV considera que cal aturar les polítiques educatives que està implementant el govern i, més concretament, la Conselleria d’Educació i frenar les retallades. A més, creu que cal forçar la negociació per a millor les condicions laborals del professorat i la millora dels centres educatius.

D’altra banda, també critiquen la proposta de l’anomenada llei de “llibertat educativa” perquè atempta contra el dret a la negociació col·lectiva i pretén arraconar el català en l’ensenyament. Aquesta nova normativa substituirà a l’actual llei de plurilingüisme, impulsada pel govern del Botànic, i que estableix que almenys s’ha de cursar un 25% de les assignatures en català, un 25% en castellà i un 15% en anglès. Ara, el PP i Vox proposen un híbrid entre el model de línies i el plurilingüisme, que perjudica notablement el català. Les famílies triaran quines volen que sigui la llengua vehicular en què estudien els seus fills, i dins cada línia es mantindrà un percentatge de l’altra llengua que no sigui la base, que variarà segons l’etapa escolar. La novetat que introdueixen és que si no s’arriba a un percentatge mínim de famílies que vulguin una llengua, no se n’obrirà cap línia.

Finalment, l’organització pensa que són necessàries accions contundents per a revertir la manca de negociació que s’ha instal·lat a la Conselleria d’Educació i que anuncia un futur preocupant.

Propietaris afectats de l’edifici incendiat en el barri de Campanar de València s’han unit en una associació, sota les sigles de Aproicam, quan estan a punt de complir-se els dos mesos des que el foc va arrasar dos blocs de cases del complex i va deixar deu víctimes mortals, 138 pisos destruïts i centenars de persones sense casa. “Volem reconstruir l’edifici incendiat i tornar a les nostres llars. I necessitem l’ajuda de tots”, ha indicat l’entitat en un comunicat.

L’objectiu de Aproicam (Associació de Propietaris Afectats Incendi Campanar) és “secundar, ajudar i assessorar en aquests moments difícils als socis afectats” en tots els àmbits en els quals sigui necessari, com també conèixer i depurar responsabilitats “de com va ser possible que un petit incendi en un habitatge el foc assolés les dues torres de l’edifici en pocs minuts i, especialment, reconstruir les seves llars en el barri “on la nostra família i els nostres fills tenien la seva vida”.

Des de l’entitat asseguren que reuneixen pràcticament el cent per cent dels propietaris de pisos de l’edifici, encara que el número no n’han concretat la xifra exacta. L’objectiu principal és reconstruir de nou el bloc “que el foc va devastar de manera ràpida i virulenta, deixant-nos sense llar i, per desgràcia, perdent a veritables amics”.

Aportacions a través de la web

Per a això, han creat una web on consta un apartat en el qual es poden fer aportacions a aquest objectiu, bé a través de la figura del soci-amic o donacions directes, segons han especificat a Europa Press des de l’entitat, que subratlla la “total transparència” d’aquesta via i que els diners rebuts es destinaran a les feines de reconstrucció.

Des de l’associació assenyalen que “més que una finca impersonal, eren gairebé un petit barri de veïns, dins d’un altre gran barri com és Campanar, ple de solidaritat i amics“. I afegeixen: “Tots ens coneixíem. El nostre amarg i immens dolor per les persones que ja no podrem veure, no podrem prendre un cafè amb elles, o tenir una tranquil·la xerrada entre amics. Les nostres condolences a les seves famílies. No creiem que el dolor cicatritzi mai”.

L’associació recalca que als propietaris afectats per l’incendi de Campanar se’ls planteja un “futur incert” i lamenten que han hagut de “deslligar” als seus fills del barri, dels seus col·legis i dels seus amics, i als adults “d’on havíem decidit construir les nostres llars, ja que molts ja no podrem tornar, si no canvien les circumstàncies”.

Els propietaris s’enfrontaran a lloguers de nous habitatges i afrontar el pagament de les hipoteques dels pisos calcinats. “Volem reconstruir l’edifici incendiat en el barri de Campanar i tornar a les nostres llars. I per a això necessitem l’ajuda de tots” asseguren des d’Aproicam, que es mostra “molt agraïda” per “tota l’ajuda i suport que hem rebut d’administracions, veïns, falles, ONG, de València sencera i Espanya en general”.

Ebro i Chery han formalitzat avui a la Zona Franca de Barcelona l’aliança per reactivar l’antiga fàbrica de Nissan, que ara serà coneguda com a Ebro Factory. Les dues empreses preveuen d’arribar a contractar 1.250 treballadors de l’antiga factoria i arribar a fabricar 150.000 vehicles l’any 2029.

El CEO d’Ebro, Pedro Calaf, ha destacat el compromís total de l’aliança entre l’empresa catalana i la xinesa per produir a Catalunya i ha indicat que l’assemblatge de l’Omoda 5 començarà a finals d’aquest estiu. La signatura del pacte s’ha fet en un acte protocol·lari que ha comptat amb la presència del president Pere Aragonès i el president espanyol, Pedro Sánchez.

ERC insisteix a fer un cara a cara entre els presidents Pere Aragonès i Carles Puigdemont abans de les eleccions a Catalunya. En una carta, el cap de campanya del partit, Oriol Duran, ha proposat al seu homòleg de Junts, Albert Batet, que es faci el 22 d’abril. “Sabem que ara dieu que la pantalla i les eines telemàtiques són un impediment per debatre. I, per això, insistim en un debat presencial on sigui”, diu la missiva.

Aquell dia era previst el debat de candidats organitzat per la Cadena SER i el diari El País, però finalment s’ha suspès perquè el candidat del PSC, Salvador Illa, ha de declarar a la comissió d’investigació del cas Koldo al congrés espanyol. “Us volem fer saber que no només estem disposats a debatre sinó que podem fer-ho a qualsevol lloc dels Països Catalans i no ens tanquem a cap format. Hi serem sigui a cinc, a tres o cara a cara”, afegeix.

ERC lamenta que fins ara Junts no hagi acceptat cap de les propostes de cara a cara que han formulat als mitjans de comunicació. Així mateix, el partit s’ofereix per organitzar un altre cara a cara entre les números dos de les dues candidatures, és a dir, la vice-presidenta Laura Vilagrà i l’empresària Anna Navarro.

“En cas que us negueu a dur a terme cap d’aquests debats, entendrem que en el fons no teniu cap proposta per a Catalunya. Seria una trista notícia per al país deixar una part de l’independentisme sense projecte de país”, conclou la carta.

Una cinquantena d’agents de la Guàrdia Urbana de Tarragona han irromput al ple municipal per reclamar millores salarials. La principal reclamació és que el consistori respecti el conveni que determina que els agents han de cobrar les hores extres al mateix preu que els Mossos d’Esquadra, cosa que diuen que no es compleix.

Alhora han demanat una ampliació de la plantilla, perquè consideren que falten efectius i que per això han d’acumular moltes hores extra. Al plenari s’ha aprovat una modificació de crèdit de 6,5 milions d’euros, cinc dels quals es destinaran a amortitzar quatre préstecs que permetran d’estalviar fins a 1 milió d’euros en concepte d’interessos.

El Reial Madrid es va classificar dimecres per a les semifinals de la Champions League després de derrotar el Manchester City als penals. Després del partit, els jugadors madridistes es van adreçar a la graderia de l’Etihad Stadium on hi havia els seus afeccionats. L’ambient entre els seguidors de tots dos equips es va escalfar una mica i es van bescanviar insults, crits i gests despectius. En aquest moment, un dels afeccionats del City va treure el mòbil i va ensenyar una estelada als espanyols.

Lo del guiri del City enseñando la estelada a la afición del Madrid para intentar hacer rabiar es comedia fina pic.twitter.com/Zxg97cUwKj

— offensiveprank (@offensiveprank) April 18, 2024

El president del PP a Esplugues de Llobregat i ex-secretari general de Nuevas Generacions a Catalunya, Marcos Sánchez Siles, va colar milers d’euros en factures personals com a despeses del partit per tal que l’ajuntament les pagués amb diners públics, segons que ha revelat El Periódico. L’escàndol apareix poques setmanes abans de les eleccions a Catalunya.

Entre les despeses hi ha una cadireta de nadó pel cotxe (469 euros), uns globus de Mickey i Minnie Mouse (54,04 euros) o vins i formatges (228,29 euros). També hi ha àpats en plenes vacances d’estiu a Llívia (Baixa Cerdanya), Sallagosa (Alta Cerdanya) i Vinaròs (Baixa Maestrat) per valor de 800 euros.

Sánchez, que fins al maig passat era l’únic regidor del PP –actualment el grup en té tres–, va presentar les factures personals entre 2019 i 2023. Ara bé, ningú ha sospitat res fins que els òrgans interns de l’ajuntament, que enguany, han començat a revisar la facturació del dirigent del PP abans de les eleccions municipals del 28-M.

En un enfilall a Twitter, Sánchez ha dit que “no el trobaran al fang” i ha lamentat que El Periódico hagi tingut accés a les 700 factures del PP en el mandat anterior. “Amb relació als detalls: àpats amb pernil, llibres infantils, glovos o compres en comerços. Òbviament en el procés administratiu aportarem (com sempre) la documentació sol·licitada”, ha escrit.

(6/8) en relación al detalle comentado: comidas con jamón, libros infantiles, globos o compras en comercios. Obviamente en el proceso administrativo aportaremos (como siempre) la documentación solicitada.

— Marcos Sánchez Siles (@MarcosSanchezSi) April 18, 2024

La Diputació Permanent del parlament ha convalidat el decret del govern que concedeix un suplement de crèdit de 1.850 milions d’euros per a despeses “urgents i necessàries”. La consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix, ha defensat que l’executiu ha fet tots els esforços per minimitzar els efectes de no tenir pressupostos per al 2024. Però també ha remarcat que hi ha moltes qüestions que no es podran tirar endavant sense pressupost i ha carregat contra els partits que els van tombar. El debat sobre el decret s’ha convertit en una pluja de retrets creuats en plena precampanya de les eleccions de Catalunya, però finalment s’ha aprovat amb el vot a favor del PSC, ERC, Junts i Comuns; l’abstenció de la CUP, Cs i el PP; i el vot en contra de Vox.

Entre altres mesures, els 1.850 milions aniran destinats a augmentar la despesa a salut i ensenyament o el compliment d’acords com l’augment de sou del 2% per als treballadors públics, millorar les condicions dels sanitaris, o incrementar les places de mossos, bombers i funcionaris de presons. També es preveu de concedir un crèdit extraordinari de 9,8 milions d’euros per a una subvenció al centre tecnològic Leitat.

La consellera Mas Guix ha remarcat que hi ha moltes qüestions que no es podran tirar endavant per falta de pressupost. I ha posat com a exemples 50 milions d’euros per a mesures educatives, l’augment de l’import previst per al val escolar, centenars de projectes d’obra pública que “quedaran frenats” i la rebaixa de l’IRPF per a les rendes de menys de 35.000 euros anuals.

La consellera ha atribuït la falta d’acord per als comptes a la proximitat de les eleccions: “Crec que simplement entràvem en el darrer any de legislatura i algunes formacions han actuat més en lògica de partit que de país”, ha lamentat. I ha afegit que “semblava que alguns grups no fossin prou conscients del que comportava tombar uns pressupostos”.

Raúl Moreno, del PSC, que va arribar a un acord amb ERC per al pressupost del 2024, ha justificat el vot a favor del decret perquè “Catalunya continuï aixecant la persiana” i per “responsabilitat”. Junts va votar en contra del pressupost, però ara hi ha votat a favor. El seu diputat Francesc de Dalmases ha retret al govern que culpés els grups dient que es perdrien diners. “En què quedem, es perdien o no? Van fallar als pressupostos, però Junts no fallarà al país. No ens podem permetre que els serveis públics quedin afectats”, ha afegit. A més, ha retret a l’executiu que vagi tard i malament: “El país no pot aguantar més la seva incompetència.”

En la mateixa línia, la diputada i candidata dels comuns, Jéssica Albiach, ha dit que l’aprovació del decret els dona la raó. I és que, a diferència dels anys anteriors, En Comú Podem no ha permès l’aprovació dels comptes per al 2024. “El fracàs del seu pressupost no havia d’implicar que els recursos es quedin al calaix. El 13 de març semblava per vostès que s’acabava el món i avui es demostra que és possible posar gairebé 2.000 milions al servei de la ciutadania i complir amb els col·lectius sense empassar-se el casino més gran d’Europa”, ha dit. Per la seva banda, el diputat de la CUP Xavier Pellicer ha explicat l’abstenció per facilitar el decret tot i que considera que va tard.

El diputat i candidat de Cs, Carlos Carrizosa, ha argumentat el vot en contra per no emblanquir el “nyap” continuat en matèria pressupostària; i el candidat i diputat del PP Alejandro Fernández ha dit que la consellera Mas Guix ha utilitzat la Diputació Permanent com a “instrument de campanya”.

La Diputació Permanent és l’òrgan que vetlla pels poders del parlament en els períodes entre legislatures. L’integren 23 diputats, els únics que ho continuen sent fins que no es constitueix la cambra resultant de les pròximes eleccions. Aquesta és la tercera sessió de la Diputació Permanent des que el parlament es va dissoldre el 19 de març.

Els Bombers de la Generalitat consideren controlat un incendi a Montcada i Reixac (Vallès Occidental). El foc ha començat en una zona de desballestament de ferralla on hi ha uns quants camions i contenidors de gran mida. La deixalleria és al quilòmetre 3 de la carretera N-150, a prop d’unes barraques.

Els bombers han rebut l’alerta a les 8.48 i hi han treballat setze dotacions. Han desallotjat uns quants habitants per precaució. A més, Protecció Civil ha demanat a la població pròxima a l’incendi que tanqui portes i finestres si nota alguna molèstia pel fum.

A causa de l’incendi, s’ha hagut de tallar la carretera N-150 i els accessos provinents de la C-58 cap a Cerdanyola del Vallès.

Per aquest incendi està tallada l'N-150 i els accessos des de la C-58 cap a Cerdanyola #SCT https://t.co/W8YWq8hVyG pic.twitter.com/wwtYZs6ywr

— Trànsit (@transit) April 19, 2024

Ara mateix important incendi al costat de l’enllaç de @transitc58.

Treballant al lloc @bomberscat per sufocar el foc. @mossos @CerdanyolaPL #PoliciaLocal #Montcada pic.twitter.com/bhXYHhd2eI

— Policia Local MiR (@Policia_MiR) April 19, 2024

Incendi a Montcada, a prop de la llera del riu Ripoll. pic.twitter.com/HsJeGOmz29

— Eduard Cabús (@eduardcabus) April 19, 2024

L’incendi ha originat una gran fumarada visible quilòmetres enllà, com ara Barcelona.

EN DIRECTE | Un incendi a Montcada i Reixac provoca una gran columna de fum visible des de Barcelona https://t.co/zwEzjkuO0L

— btv notícies (@btvnoticies) April 19, 2024

Incendi en un solar ubicat al costat de l'N-150, al terme municipal de Montcada i Reixac, que ha generat una negra columna de fum es pot veure des de tot Ripollet. Els @bomberscat i la Policia Local ja estan actuant al lloc dels fets.
Foto 1 @laveudemontcada @AjMontcada pic.twitter.com/OLbD6A9CvW

— Ajuntament Ripollet (@AjRipollet) April 19, 2024

Un robatori de cable de fibra òptica ha deixat sense servei de telefonia mòbil i de fibra òptica part de la comarca del Ripollès, excepte en zones com ara la vall de Camprodon i municipis pròxims que reben el senyal de la Garrotxa. Telefònica ha informat que el senyal de telefonia i internet s’ha començat a recuperar en alguns sectors, sense concretar quins. Fonts de l’empresa han explicat a l’ACN que els tècnics han de reenganxar de forma manual els cables que s’han trencat durant el robatori.

A la pràctica, això vol dir que gran part dels habitants de la comarca no han tingut accés a internet. La incidència va començar ahir a la nit i afecta la xarxa mòbil de Movistar i la xarxa de fibra òptica de Movistar, Orange i Vodafone. No solament perjudica els clients d’aquestes companyies, també els d’unes altres empreses que en fan servir la xarxa, com Vera.

Segons que han informat fonts de Telefònica, l’origen de la incidència és el robatori de cable de fibra òptica en un punt entre Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. Diuen que els tècnics ja hi treballen per restablir el servei, però no hi ha previsió de quan estarà resolt.

Protecció Civil de Sant Joan de les Abadesses ha avisat els ciutadans de la incidència.

@emergenciescat a @StJoanAbadesses no hi ha cobertura mobil de diverses companyies com @movistar_es , @somvera_cat .

— PCivil StJoan abades (@PCivilStJoan) April 19, 2024

Uns quants clients s’han queixat a les xarxes que la interrupció del servei fa hores que dura, i diuen que Movistar no els sap dir quan la resoldrà.

Hola @movistar_es, com ho tenim? A Ripoll continuem sense xarxa. #movistar

— na mercè (@namerce) April 19, 2024

Caiguda de la xarxa Movistar al #Ripollès. Soc client d’Emagina, que la uitilitza, i no he recuperat cobertura fins arribar a Osona

— Jordi Vilarrodà (@JordiVilarroda) April 19, 2024

Sense servei al Ripollès de @movistar_es. He hagut de baixar a St. Quirze de Besora per poder tenir telèfon i connexió. Després de trucar al 1004, l'únic que em diuen és que ja m'avisaran quan es resolgui. Ja portem unes 10 hores així. Vergonya.

— Núria Camps-Casals (@Nuria_Camps) April 19, 2024

A Campdevànol (Ripollès) ha caigut tota la xarxa de @movistar_es #movistar #avaria #ripolles

— Jordi Tarré (@jorditarre) April 18, 2024

 

Ara:

Diari Bondia:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d'Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Israel ha atacat la ciutat d’Esfahan, al centre de l’Iran, on s’ha registrat una forta explosió prop de l’aeroport i d’una base militar. L’atac, que ha estat una represàlia per la pluja de drons i míssils iranians del cap de setmana, ha obligat l’exèrcit de l’Iran a activar les defenses antiaèries i a tancar l’espai aeri. Els mitjans locals informen que s’han destruït tres drons pel cap baix i, segons el general Siavosh Mihandoost, l’atac no ha causat danys: “El so potent que s’ha sentit a Esfahan es deu al foc de les defenses antiaèries contra objectes sospitosos. No hi ha hagut danys.” Un alt funcionari iranià, en declaracions a Reuters, ha menystingut l’atac –l’ha qualificat d’infiltració– i ha dit que l’Iran no té previst de fer una resposta immediata.

Footage shows the moment when several small flying objects were targeted in the sky of #Iran’s Isfahan by air defense pic.twitter.com/DeC7u1hYlV

— Today Headlines | خبرهای روز (@Iran) April 19, 2024

 

Funcionaris de l’administració dels Estats Units han explicat a la CNN que Israel havia comunicat les seves intencions prèviament a la Casa Blanca, que les ha avalades després de rebre la garantia que no s’atacarien instal·lacions nuclears. Esfahan acull aquesta mena d’infrastructures, entre les quals un punt d’enriquiment d’urani a Natanz. L’Agència Internacional de l’Energia Atòmica ha confirmat que l’atac no havia causat danys en instal·lacions militars, tot i que continua monitorant la situació.

IAEA can confirm that there is no damage to #Iran’s nuclear sites. DG @rafaelmgrossi continues to call for extreme restraint from everybody and reiterates that nuclear facilities should never be a target in military conflicts. IAEA is monitoring the situation very closely. pic.twitter.com/4F7pAlNjWM

— IAEA – International Atomic Energy Agency (@iaeaorg) April 19, 2024

Fonts militars dels EUA han dit a la cadena Fox que l’atac havia estat limitat i no s’hi havia fet servir aviació. “La intenció era demostrar a l’Iran que Israel té la capacitat d’atacar l’interior del país”, ha dit una font militar israeliana al diari The Washington Post. D’una altra banda, en un piulet, el ministre israelià de Seguretat Nacional, l’ultra Itamar Ben-Gvir, ha dit que la resposta havia estat massa feble.

דרדל׳ה!

— איתמר בן גביר (@itamarbengvir) April 19, 2024

El cap de setmana passat, l’exèrcit de l’Iran va llançar més de 300 drons suïcides i míssils contra Israel, tot i que la majoria van ser interceptats per les defenses antiaèries. L’ofensiva era una represàlia per l’atac israelià contra el consolat iranià a Damasc, on van morir una quinzena de persones, entre les quals uns quants alts càrrecs militars.

El president Pere Aragonès, candidat d’ERC a les eleccions a Catalunya, ha estat entrevistat al programa Més 324, amb Xavier Graset, sobre les eleccions a Catalunya del 12 de maig. El president ha reivindicat en l’entrevista la feina feta durant quatre anys.

Aragonès ha explicat que va convocar eleccions de manera immediata perquè “la ciutadania no mereix que els partits que no han donat suport als pressupostos els facin perdre el temps”. I ha assegurat, sobre això, que “els hospitals no poden perdre el temps, les escoles no poden perdre el temps, la ciutadania catalana no pot perdre el temps”.

Sobre el contingut de la campanya, ha dit que “volem que vagin els quatre anys vinents. Tenim l’objectiu d’arribar a un acord de referèndum i tenir un finançament singular per millorar el dia a dia dels catalans”. Sobre això, ha comparat les manifestacions del PSC amb el finançament respecte dels socialistes bascos. “Aquests dies veiem com a Euskadi el PSOE defensa el concert basc, però a Catalunya no ho fa. Per tant, la meva pregunta per Salvador Illa és: Per què nega als catalans el dret a tenir un país millor?”.

El grup parlamentari d’ERC al congrés espanyol ha presentat una bateria de preguntes adreçades al govern encapçalat per Pedro Sánchez per demanar explicacions sobre la conversió anunciada de la comissaria de la policia nacional de la Via Laietana de Barcelona en un “lloc de memòria”.

Ahir, el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica espanyol, Ángel Víctor Torres, es va reunir amb el batlle de Barcelona, Jaume Collboni, i després va anunciar aquest canvi d’ús de l’espai.

Ara, ERC demana que l’anunci es concreti en accions tangibles i en el reconeixement dels crims comesos en aquesta comissaria durant el franquisme. Entre altres qüestions, els republicans s’interessen pel calendari amb què treballar l’executiu de Sánchez per a executar aquest compromís.

La resta de qüestions plantejades per Esquerra s’interessen per la coordinació del procés de transformació amb el ministeri de l’Interior espanyol, tenint en compte la seva “oposició històrica a la sortida de la policia espanyola de l’edifici. A més, també qüestiona si l’executiu estatal pensa impulsar accions per assegurar que els arxius històrics de la comissaria, que contenen informació rellevant sobre la repressió franquista, siguin traslladats i posats a disposició del públic i dels investigadors.

Finalment, els republicans també pregunten quin paper jugaran les víctimes de la repressió franquista i les organitzacions de memòria històrica en el procés de transformació.

Una de les disputes territorials més vives i conegudes d’Europa va arrencar ara fa tres-cents vint anys al sud de la península ibèrica. En la guerra de Successió hispànica, una esquadra anglo-neerlandesa comandada pel príncep Jordi de Hessen-Darmstadt, ex-virrei de Catalunya els darrers anys de Carles II i conegut instigador de la causa austriacista al principi del conflicte, es va plantar l’estiu del 1704 a la badia de Gibraltar amb l’objectiu d’assetjar la plaça filipista, molt mal preparada per a un atac inesperat d’aquella magnitud.

El gros de les tropes que van establir el setge desigual, doncs, era format per dos milers de soldats d’infanteria de marina anglesos i neerlandesos, però se sap que hi havia també alguns centenars de militars i voluntaris austriacistes catalans que s’havien embarcat en la gran flota aliada sota les ordres de l’almirall anglès George Rooke. La seva participació en la primera victòria destacada de les forces antiborbòniques en territori peninsular en aquell gran conflicte d’abast internacional és prou documentada, malgrat que sovint la bibliografia anglesa i espanyola hi passa de puntetes o simplement la ignora.

Fins a cert punt és lògic que, en un episodi que genera tantes passions i que, diplomàticament, continua remenant la cua tres segles després, aquest detall no passi d’això, de detall. Però, afortunadament, hi ha tot un seguit de fonts que ens ajuden, obstinadament, a treure de l’oblit aquell grup de voluntariosos catalans i a demostrar, prou clarament, el paper gens negligible que van tenir en un capítol bèl·lic que va convertir, per sempre, un petit poble arraulit sota l’ombra d’un penyal perdut a l’extrem sud d’Europa en un bastió inexpugnable de renom mundial.

Per sort, doncs, l’advocat i historiador barceloní Narcís Feliu de la Penya i Farell (1642-1712), a la seva llista cèlebre de la pàgina 529 dels Annales de Cataluña (1709), ens va deixar escrits un centenar llarg de noms d’austriacistes implicats directament tant en el setge i la presa de Gibraltar l’agost del 1704 com en la defensa de la fortalesa dels primers atacs hispano-francesos fins a l’estiu del 1705. Esmenta, en concret, cinquanta-vuit catalans entre militars, voluntaris i patrons de barques (alguns dels quals hi van morir), a més de tres valencians, un mallorquí i un menorquí. Però totes les dades disponibles indiquen que en van ser força més.

Per sort, l’historiador britànic George Hills (1918-2002), al volum El Peñón de la discordia (1974), va fer un esforç notable per mirar de delimitar-ne la xifra exacta. Després d’haver dedicat específicament unes quantes pàgines a la qüestió, creuant tota mena de fonts documentals i bibliogràfiques i fent càlculs amb dades pescades ací i allà, va acabar deduint que el nombre d’homes devia oscil·lar entre un mínim de 250 i un màxim de 400.

Per sort, també, l’historiador català Antoni Porta i Bergadà (1919-1988) es va enderiar a saber qui eren aquells catalans idealistes i bel·licosos i per això va mirar de seguir-ne els passos des d’abans, durant i fins molt després del setge de Gibraltar. La seva intensa recerca, basada en part en arxius neerlandesos poc consultats, es va materialitzar en un llibre de referència, La victòria catalana de 1705 (1984), que aporta moltes claus i pistes sobre les procedències –en plural– dels tres centenars d’homes, pel cap baix, que van confluir durant un any al penyal: algun ja seguia Jordi de Hessen-Darmstadt des de l’època dels exèrcits imperials a les acaballes del segle XVII, com el valencià Joan Baptista Basset i Ramos; uns altres –de seixanta a noranta– s’hi havien unit d’ençà del 1703 a Lisboa, on es va gestar i concentrar l’expedició confederada; i encara uns altres, arran de la fallida ocupació per mar de Barcelona el maig del 1704, van fugir de la repressió consegüent desencadenada pel virrei borbònic a la ciutat embarcant-se amb el príncep Jordi, com és el cas dels eclesiàstics Miquel Ruaix i Andreu Foix i dels militars Jaume Birolà, Jaume Borguny, Jaume Carreras i Francesc de Casamitjana.

I, per sort, al costat de les cròniques i diaris de guerra britànics, neerlandesos, espanyols i francesos del setge i l’ocupació del penyal, ens ha arribat també un dietari precisament de l’esmentat capità d’infanteria Francesc de Casamitjana en què va detallar tots els fets d’armes de la guerra, entre el 1704 i el 1707, amb puny i punt de vista català. Gràcies al manuscrit Empresas y sucesos gloriosos… (1713), custodiat a la Biblioteca Nacional d’Àustria a Viena, podem saber amb tota precisió no sols les evolucions de les forces confederades a Gibraltar el 1704, sinó també molts detalls de la participació activa –i a voltes decisiva– dels fusellers i artillers catalans que, integrats en dues companyies, van seguir les ordres del príncep Jordi tant al penyal com a la seva última destinació final: el segon atac, ara sí reeixit, sobre Barcelona el 1705. En l’intent d’assalt del castell de Montjuïc, el 14 de setembre d’aquell any, l’intrèpid militar alemany va perdre la vida. El cos fou enterrat a l’església dels Josepets de Gràcia, al seu estimat Principat, i el cor va viatjar embalsamat fins a la cripta familiar a Darmstadt.

Sortosament, a més de tots aquests relats encadenats que ens recorden aquelles fetes, tenim la fortuna de disposar també d’activistes incansables i voluntariosos de la talla d’Enric Garriga i Trullols (1926-2011) que, al capdavant de l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana (IPECC), va saber homenatjar i reivindicar com cal tots els seus protagonistes. Ja el 1998 va impulsar la inscripció que recorda Jordi de Hessen-Darmstadt en un lateral a l’altar dels Josepets de Gràcia. I el 2004, en ocasió del tricentenari de la captura de Gibraltar, va organitzar unes jornades al penyal durant les quals es va lliurar a les autoritats una placa en recordança de la participació dels voluntaris catalans en la fita, amb el príncep Jordi al capdavant.

Aquella placa lliurada ara fa vint anys no es va acabar instal·lant en un lloc destacat, tal com s’havia previst, i malauradament es va perdre amb el pas del temps, entre trasllat i trasllat. Però, afortunadament, l’empenta i l’entestament d’un gibraltarenc de soca-rel, Joe Brugada, fill de Pepe el Catalán, va fer possible l’any passat de demanar-ne una reproducció al dissenyador local Anselmo Torres, que ja s’ha materialitzat. Avui al matí, en presència d’una delegació de l’IPECC i del mateix Brugada, serà lliurada novament a les autoritats de Gibraltar amb el desig compartit que, aquesta vegada sí, s’instal·li com més aviat millor en un lloc visitable de la ciutat i esdevingui, així, un recordatori visible i permanent de les relacions i vinculacions històriques entre els dos territoris.

 

La junta electoral de la demarcació de Barcelona ha acordat incoar un expedient sancionador contra Vox i els ha exigit de retirar els seus cartells de campanya “Bitllet de tornada per a il·legals” per incomplir la llei electoral.  La resolució, consultada per Europa Press, s’ha produït a partir d’una denúncia d’ERC.

En el cartell per a les eleccions a Catalunya apareix una hostessa amb dos bitllets d’avió a la mà en el qual es pot llegir “12 de maig. Bitllet de tornada per a il·legals”, i al costat un altre lema: ‘Delinqüents al teu barri? Nosaltres tenim el seu bitllet de tornada!’. “Ha de retirar el cartell, els fullets i la publicació de les xarxes socials”, ha resolt la junta electoral, que també ha sostingut que la infracció té prou gravetat perquè sigui procedent d’incoar un expedient sancionador.

No obstant això, la junta electoral “no aprecia que el missatge difós pugui ser clarament constitutiu d’un delicte d’odi”, com denunciava ERC, i per tant no posarà els fets en coneixement de la fiscalia, tot i que afirma que ERC pot emprendre accions en aquest sentit. Aquesta resolució no és ferma i es pot recórrer davant la Junta Electoral Central “dins les 24 hores següents a la notificació de l’acord”.

Júlia Ojeda, Marta Roqueta i Anna Punsoda van impulsar l’any passat el col·lectiu Matriotes, que amb el manifest “Per un nacionalisme feminista” reivindicava la necessitat de repensar l’independentisme a partir del feminisme i alhora defensava un feminisme autocentrat i en català. Un any després, han editat Màtria o barbàrie (Angle Editorial), un recull transversal de trenta veus que tracta de temes diversos, cabdals per al país, sempre amb aquesta visió que parteix d’ambdós moviments. El llibre, expliquen, té l’objectiu de renovar lideratges, activistes, militants i intel·lectuals d’arreu dels Països Catalans, sempre contra el masclisme i l’espanyolisme. Parlem amb elles sobre el llibre i sobre la idea de matriotisme.

—Què voleu reivindicar amb el concepte de “màtria”?
—Marta Roqueta [M.R.]: El patriotisme no acostuma a tenir en compte subjectes que no siguin l’home blanc de classe mitjana alta, amb un cos considerat capacitat. Volíem articular un catalanisme nacionalista i independentista des del feminisme perquè és una de les lluites que ara mateix és capaç d’aglutinar les altres. El matriotisme és una forma de desestigmatitzar el nacionalisme i repensar-lo. Moltes dones, en la transició i abans, ja van pensar la nació catalana en termes diferents del dels homes.
—Júlia Ojeda [J.O.]: Si mires altres contextos nacionals que es pensen en termes feministes, t’adones que no tenim vocabulari propi. Als Estats Units m’han traduït “màtria” per “matriarchy”, matriarcat, i no és el mateix. El matriotisme vol redirigir o repensar les coordenades del nacionalisme català.
—Anna Punsoda [A.P.]: Hi ha un poema de Maria Mercè Marçal que contraposa la pàtria entesa en termes d’invasió i agressivitat a la “terra de llet i mel”, la que proveeix aliment bàsic. I vam pensar una altra nomenclatura per a parlar d’aquesta organització en comú. Pot semblar només un joc lingüístic, però subverteix tota la concepció política organitzada fins ara.

—Com s’han exclòs les dones de la construcció nacional i com es continua fent, això?
—A.P.: Ahir consultava l’Idescat i, per mesurar els índexs de natalitat, encara parlem del nombre de fills per dona. I el nombre de fills per home? Per què l’índex de reproducció social sempre ha d’anar associat a la vida fèrtil d’una dona? Té a veure amb el repartiment dels rols i amb la falta de responsabilitat dels pares. Igual que sempre es parla de l’edat mitjana en què la dona té el fill, mai la de l’home, quan se sap que també és rellevant.
—M.R.: També recordo que, quan es va fer el projecte de constitució catalana, hi havia preguntes que eren molt il·lustratives sobre com es pensa l’encaix de les dones i les persones LGBTI, de qui no encaixa en l’ideal de ciutadà universal, l’home blanc. Es posava en debat el dret de l’avortament i el dret de la transició de gènere. En canvi, els drets dels homes no es debaten mai, es donen per descomptats. Però aquest ciutadà considerat universal és minoritari. L’home blanc heterosexual és una minoria dins l’independentisme. I les dones també són molt diverses, igual que els homes i les persones no binàries.

“Encara parlem del nombre de fills per dona. I el nombre de fills per home?”

—De fet, al llibre hi ha dones de tot arreu dels Països Catalans i de sectors ideològics i professionals diferents.
—J.O.: No és igual ser dona valenciana en el context neofranquista actual que ser dona a Catalunya Nord amb les polítiques lingüicides de l’estat francès, o ser dona a la Segarra, a Manresa o a Sant Celoni.
—M.R.: No volíem crear un altre subjecte alternatiu, sinó posar sobre la taula com es construeix una nació des de la multiplicitat.
—A.P.: És un tomb programàtic i un exemple pràctic de parlar amb el diferent. Recull dones diferents en l’àmbit geogràfic, laboral i en relació amb els drets de les minories dins la màtria, que si les sumes són majoria.
—J.O.: Volem que les dones i altres subjectes que conformen la màtria s’alliberin des dels seus principis cap a una causa superior, l’alliberament del poble català. Per això som nacionalistes.

—Per això hi té tant d’espai la llengua, també?
—A.P.: Sí, tenim la llengua com a element transversal. És una eina democràtica: pot ser catalanoparlant tothom qui ho vulgui.
—M.R.: I també hi introduïm l’aranès i el caló. Tantes dones diferents parlant en un mateix llibre és un acte de generositat per part seva, mentre els partits independentistes no es parlen i està tot trinxat. És un pas que recorda a les Jornades Catalanes de la dona del 76, amb dones molt diferents davant una emergència, en aquell cas, la transició.
—J.O.: Es poden fer paral·lelismes, fa la sensació que som en una segona transició després de la derrota del procés.

Marta Roqueta (fotografia: Albert Salamé).

—En un dels capítols, Júlia Bacardit diu que per a ella sempre ha estat més fàcil ser dona que ser catalana. És possible viure-ho amb intensitats diferents o és difícil de separar una cosa de l’altra?
—A.P.: A una li pot afectar més ser dona i a una altra ser catalana, però el subjecte que afecta l’altre sempre és el mateix.
—O.J.: El mateix tipus de configuració político-administrativa que té forma d’home liberal. Parlem de sistemes que tenen reproduccions de subordinació similars. Pots no sentir el pes del patriarcat perquè vius en un entorn privilegiat, però ho veus al voltant. Pots no sentir el pes de què és tenir un estat a sobre que condiciona la teva supervivència lingüística o nacional, però veus que hi ha algú altre que sí que ho pateix.

[VÍDEO] Feminisme i nacionalisme català: un vincle menystingut?

—La interseccionalitat fa referència al fet que les diferents opressions que pateix un individu es viuen a la vegada, de manera fusionada i indestriable. Cal insistir-hi, en el cas de la intersecció gènere-nació?
—M.R.: Maria Rodó-Zárate i Marta Jorba veuen la interseccionalitat com un cistell de pomes. Quan penses en una poma penses en una mida, color i textura, però ho penses tot alhora, no penses en les característiques per separat. Algú les pensarà verdes, un altre vermelles, algunes per a fer pastís, altres per a menjar… Totes tenim una sèrie de característiques a la vegada que són indestriables i, depenent de la situació vital, hi haurà unes característiques que ens oprimiran, unes altres que ens suposaran un privilegi i unes altres que en aquell context no ens afectaran. Potser hi ha situacions en què ser dona no causa cap problema i ser catalana sí. En el marc del feminisme espanyol és així, però dins l’independentisme a vegades és al revés. Nosaltres no parlem en nom de totes i el text de la Júlia tampoc, el que volíem era això, diferents punts de vista per a un debat que s’ha d’iniciar.

“Potser hi ha situacions en què ser dona no causa cap problema i ser catalana sí. En el marc del feminisme espanyol és així, però dins l'independentisme a vegades és al revés”

—Segurament, algú podria criticar-vos que no es pot comparar l’opressió per raó de gènere amb l’opressió nacional. Què en penseu?
—M.R.: Audre Lorde deia que no hi ha jerarquia en les opressions. Sí que és veritat que no es pot comparar la situació dels catalans amb la dels afroamericans, que és una comparació que s’ha fet. Però sí que hi ha matrius de poder semblants. Tenen uns mecanismes que operen de manera diferent perquè apel·len a realitats diferents, però hi ha unes arrels comunes i el sistema desenvolupa totes les discriminacions a la vegada.
—J.O.: I el que té molt clar el feminisme materialista és que les opressions per raó de gènere, nacional o de llengua no són opressions culturals o simbòliques, són opressions materials perquè afecten les condicions de vida, i això hi ha senyors molt d’esquerres que no ho entenen. Són les batalles que ja tenien als setanta la Marçal o la Roig.
—A.P.: Sobre això, és impactant el capítol de la Laura G. Ortensi, que es planteja quantes vegades has d’acceptar una discriminació lingüística perquè ja et sembla un miracle que et contractin amb una discapacitat. No m’ho havia plantejat mai des d’aquest punt de vista. Hi ha coses que surten al llibre que, fins que no parla la persona afectada, la gent no és capaç d’imaginar.

—La llengua es llegeix com una cosa menor i també és una qüestió de drets humans.
—M.R.: És amb el que articules els pensaments, el que configura la teva subjectivitat. Es llegeix com una cosa menor també perquè hi ha hagut una sèrie d’estereotips sobre els catalans, que se suposa que tots som rics i burgesos.
—A.P.: I perquè la globalització en fomenta una visió instrumental.
—J.O.: Per això no hi ha un capítol dedicat a la llengua, sinó que travessa el llibre. Forma part dels eixos d’interseccionalitat que entenem que la Marçal ja conceptualitzava bé.
—M.R.: I la Capmany, que deia que una dona obrera és dues vegades obrera. Treballa a casa i a la fàbrica.

Anna Punsoda (fotografia: Albert Salamé).

—Hi ha conceptualitzacions que s’han utilitzat en el feminisme i que es poden traslladar a la qüestió nacional. De la mateixa manera que l’home s’erigeix com a subjecte universal, neutre, i la dona és el subjecte marcat, per part de l’espanyolisme, el castellà és la llengua neutra i el català la marcada.
—A.P.: Que molesta, que resulta antipàtica. Això et situa a la defensiva, en una situació incòmoda, i molta gent prefereix evitar el conflicte, sobretot quan tens molta càrrega.
—M.R.: Sara Ahmed parla de les feministes com les aixafaguitarres, les qui trenquen el consens social, incomoden… Explica com la comoditat i la quotidianitat es vesteixen a partir d’unes jerarquies que naturalitzem. En aquest cas, el català és com l’aixafaguitarres feminista, algú que en el moment en què parla català ja trenca la comoditat pel simple fet d’existir.
—J.O.: Nosaltres som les aixafaguitarres de totes les lluites, les matrioturres! [Riu.] En un sentit empoderador… Buscar un terme que ens defineixi també és emancipador. Les catalanes independentistes i nacionalistes necessitem termes que siguin nostres. Que no vingui Espanya a dir-nos qui som, que no vinguin les feministes espanyoles a dir-nos qui som, que no vinguin els homes masclistes a dir-nos qui som. Ens definim nosaltres.

“Nosaltres som les aixafaguitarres de totes les lluites”

—Un altre paral·lelisme que es pot fer entre ambdues opressions és la colonització interior que ens du a tenir una autoestima baixa i a cedir constantment en tot: canviar de llengua perquè “és de bona educació”, per exemple. 
—M.R.: Si tu et fixes en els homes catalans, Joan Laporta o els de La sotana són considerats els putos amos. En canvi, quan una dona té caràcter sembla que hagi de ser més modesta, ho explica Pilar Carracelas. El català ha de ser modest, però quan un home català es rebel·la, això agrada. De nosaltres s’espera que siguem servils amb la comunitat, que tothom se senti còmode. Un home pot ser valent o explicar conceptes molt elaborats perquè s’espera que faci avançar la nació.
—A.P.: La posició subalterna sempre t’obliga a rebaixar-te i a adaptar-te. I, fins i tot si ets més llest que l’altre, fer-te passar per ximple per no ofendre’l. S’ha publicat un article que parla del jo de les dones, que se suposa que és menys disruptiu perquè els nostres problemes no confronten el subjecte com altres jos. Fins fa quatre dies, un jo literari era un jo d’home. Un jo femení és un blanc molt fàcil per als qui perden l’hegemonia i estan ressentits. I ho explica molt bé Mary Beard: si tanques els ulls i imagines una imatge de poder, imagines un home, o una dona amb trets masculinitzats.
—J.O.: Capmany es va haver de mimetitzar amb comportaments molt masculinitzats, i això ens passa en espais intel·lectuals. Si no, no comptes. També fem l’exercici de preguntar-nos: on eren les dones en els moments decisius del país? La Mancomunitat, les Bases de Manresa…

—Alguna vegada heu comentat que tenim la síndrome de la pionera, això de pensar que som les primeres a fer les coses, com si no tinguéssim referents. Com ens els han robat?
—M.R.: En això se’ns ha discriminat com a catalans (Espanya viu de potinejar el passat per fer difícil entendre el present i crear el futur) i també com a dones. L’independentisme a vegades reivindica feministes passades, però no aposta per les presents. Ens preocupem molt per recuperar Roig o Capmany, però no per crear la Roig, la Capmany o la Marçal del futur.
—A.P.: A mi m’emprenya el lligam entre genealogia i maternitat. Fem genealogia perquè som les que portem la nostra mare i una altra vida, els homes sempre estan sols al món.
—M.R.: Però el moviment LGBTI té una concepció de genealogia, de família, diferent, no vinculada a l’àmbit biològic, i això també ens interessa.

—Com afecta la màtria?
—M.R.: Quan pensem en màtria no pensem només en parir, que és on l’extrema dreta i el reaccionarisme català ens volen, sinó en quina mena de famílies creem. Parlar-ne des de perspectives que fins ara havien estat marginalitzades.
—A.P.: Però la cosa del vincle és nostra, en el sentit que el prototipus d’home genial que ha donat el romanticisme o els grans pares de la pàtria, és el de pares, però ells sols. Pares sense fills.
—M.R.: Com diu Almudena Hernando, les dones hem assumit una identitat relacional. Com que cuidem, els homes poden desenvolupar la seva individualitat, però és una individualitat dependent. És una estructura vestida perquè ells pensin i puguin ser.
—A.P.: I perquè no sentin res, perquè el nostre gènere relacional també té a veure amb una educació en l’empatia.
—J.O.: Ho ha explicat Montserrat Palau: hi ha imatges, símbols, que remeten permanentment a aquesta condició de maternitat. Motherland en anglès o mutterland en alemany, per exemple. Ens tornen permanentment al lloc d’oferir cures i descendència a la pàtria. Si tenim alternatives que no impliquen només la biologia tradicional, si ampliem l’espectre de família i de catalanitat, necessitem un nou concepte.

“Quan pensem en màtria no pensem només en parir, sinó en quina mena de famílies creem”
Júlia Ojeda (fotografia: Albert Salamé).

—Darrerament, s’ironitza amb el concepte de “Josep Maries” com a caricatura dels homes enfadats amb el feminisme en el context català. Com ha d’encarar el matriotisme l’ascens dels discursos reaccionaris?
—J.O.: Begonya Enguix explica que hem d’anar als fonaments del feminisme nacionalista, el feminisme independentista, per aixecar un discurs fort i combatiu. El llibre també és una manera de dir que no ens passaran per sobre.
—A.P.: Jo comparteixo l’opinió de Carla Vall. S’ha de fer pedagogia, però és un tema ideològic, i les ideologies han de conquerir espai.
—M.R.: En el concepte de “Josep Maria”, a vegades, s’ha de distingir entre l’agonista i l’antagonista, que deia Chantal Mouffe. Un antagonista és una persona amb qui no t’hi trobaràs perquè xoca frontalment amb tu. Sílvia Orriols. Però un agonista és algú amb qui et pots entendre en certs punts.
—J.O.: Teníem l’objectiu de combinar dones diferents dins uns límits, però volíem demostrar que una feminista catalana pot ser molt progressista pel que fa a l’avortament i conservadora en alguns altres aspectes.
—M.R.: Montserrat Dameson critica les trad wives mentre reivindica la seva catolicitat. Per fer-ho has de tenir una tradició particular darrere, el feminisme liberal català era molt diferent del dels Estats Units.
—A.P.: La novetat és que és un llibre transversal, i això és un guany de país.

Podeu trobar Màtria o barbàrie a la botiga de VilaWeb

VilaWeb recorda que aquest article és basat en els resultats d’un sondatge i tan sols s’ha d’interpretar en aquest sentit: tal com s’ha demostrat, no hi ha garanties que aquestes dades siguin reflectides en els resultats finals.

La convocatòria de les eleccions a Catalunya ha causat un degoteig d’enquestes, a mesura que s’ha anat dilucidant quins són els partits polítics que es presenten, els caps de llista de totes les formacions i el programa electoral, els missatges que s’envien i les propostes que entren en campanya. D’ençà que el 13 de març es van anunciar les eleccions avançades, s’han començat a formar unes expectatives i tendències similars en totes les prediccions que s’han anat publicant.

Les enquestes coincideixen a situar, ara com ara, el PSC com a força més votada i la que aconseguirà més escons, tot vorejant els quaranta seients. En les darreres eleccions al parlament, de fa tres anys, els socialistes ja van ser la primera força. En el segon lloc, hi ha un duel frec a frec entre Junts i ERC, amb una trentena d’escons. Tot  això, i sobretot després de l’anunci de Carles Puigdemont que s’hi presentaria i tornaria al Principat pel debat d’investidura, es detecta un augment del seu partit a les enquestes, i podria millorar els trenta-dos escons d’ara fa tres anys. En canvi, el partit de Pere Aragonès se situa en una tendència a la baixa i podria aconseguir menys de trenta parlamentaris, segons les darreres estimacions.

Eleccions catalanes 2024: Tota la informació sobre el 12-M, minut a minut

Totes les enquestes coincideixen a situar el PP en quart lloc, i passaria dels tres diputats actuals a més de deu, amb un màxim de quinze, principalment, gràcies a l’enfonsament de Ciutadans, que desapareixeria del parlament. La majoria d’estimacions col·loquen a continuació Vox, amb un resultat similar als onze escons actuals. Finalment, els Comuns i la CUP tenen unes expectatives més baixes que ara fa tres anys, quan van aconseguir vuit escons i nou, respectivament. En cap d’aquests partits no es mostra encara una tendència clara sobre l’evolució del seu suport.

“Disculpeu, qui sou?”: Els polítics, grans desconeguts de les eleccions a Catalunya

Sobre els partits extraparlamentaris, solament un sondatge, el d’El Periódico del 15 de març, ha estimat que una nova formació podria entrar al parlament. Segons aquesta enquesta, Aliança Catalana estaria al límit entre quedar fora i aconseguir tres escons, és a dir, que seria a les portes d’entrar per la demarcació de Barcelona.

Una majoria independentista que trontolla

Els partits independentistes han mantingut, d’ençà del començament del procés, la majoria absoluta i, per tant, el control del parlament. Tot i això, les enquestes estimen que aquesta majoria es podria perdre. Segons totes les enquestes publicades, l’independentisme tindria menys suport. Per la part baixa, li donen seixanta escons, molt lluny dels seixanta-vuit de la majoria absoluta, i el millor resultat que pronostiquen els sondatges són seixanta-tres escons, un menys que els que tenen actualment ERC, Junts i la CUP. Les darreres enquestes que s’han publicat coincideixen a situar l’independentisme un escó per sota de la majoria absoluta.

 

Encara que els partits independentistes aconseguissin seixanta-vuit escons, encara s’haurien d’obrir negociacions entre uns partits que no s’han posat d’acord en la governabilitat ni en l’aprovació del pressupost. Per contra, si no assoleixen la majoria absoluta, les alternatives tampoc són clares. Per garantir-se una majoria absoluta, el PSC hauria d’arribar a pactes electorals, o bé amb totes les forces no independentistes, de Vox als Comuns, o bé aconseguint el suport o l’abstenció d’alguna de les forces independentistes.