Vilaweb.cat

La Fundació Bromera denuncia la retallada del conseller de Cultura: “Els qui hi perdem som tots”

El govern del PP i Vox ha emprès una batalla oberta contra tot allò que puga ser susceptible d’un mínim valencianisme. Espais i entitats que porten el nom de figures polítiques i intel·lectuals del moviment, com ara Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés i Carles Salvador, han quedat fora del pressupost de la Conselleria de Cultura per al 2024. No rebran res. També ha retallat el 60% de la subvenció a la Fundació Bromera, vinculada a una de les principals editorials del País Valencià, que passa de 90.000 euros a 30.000. I no és l’únic cas. La Fundació pel Llibre i la Lectura FULL, que treballa per aconseguir que es desenvolupe el Pla Valencià de Foment de la Lectura, ha vist la seua subvenció reduïda d’un 70%, de 240.000 euros a 100.000. Aquestes fundacions es dediquen al foment de la lectura en català entre un públic ample.

El conseller de Cultura i vice-president de la Generalitat, Vicente Barrera, va comparèixer dilluns en la Comissió d’Economia, Pressupostos i Hisenda per explicar tots els detalls del pressupost. Allà, va presumir d’haver reduït notablement i, en alguns casos, eliminat les subvencions públiques a les entitats que treballen pel català al País Valencià. “No defensarem cap institució, autor o organització que defense la implementació dels Països Catalans en aquesta part d’Espanya que es diu Comunitat Valenciana”, va dir. D’aquesta manera, segueix fil per randa el full de ruta que va desplegar en la seua primera compareixença a les Corts i que ja va anunciar la nova secretària de Cultura, Paula Añó, quan va dir que lliuraria una batalla cultural contra el “pancatalanisme”.

Projectes aturats

La Fundació Bromera es va fundar el 2002 amb l’objectiu de fomentar la lectura, difondre les obres d’autors, professionals de la il·lustració i editorials valencians, i promoure i potenciar l’ús de la llengua. Especialment, entre els més menuts, però també entre la resta del públic. En el seu cas, aquesta retallada implicarà que l’any vinent no es podran fer dos projectes que s’havien fet aquests darrers anys.

D’una banda, la campanya “Llegim”, impulsada enguany, adreçada a 102.000 xiquets de tots els centres d’ensenyament que cursen primer i segon de primària. “És una revista que enguany va sobre cançons, el fet de lligar la lectura al ritme, les paraules, la poesia… És una revista a color que arriba a les teues mans per a fomentar la lectura, no només a l’aula, sinó en l’àmbit familiar. I això ho fèiem gràcies a aquesta subvenció”, explica Rosa Mengual, la directora de la Fundació Bromera.

L’altre projecte, “Espera llegint”, ja fa tres anys que funciona. És una campanya amb els comerços que consisteix a col·locar uns expositors amb llibres de lectura fàcil. “El que fem és treure la lectura del seu àmbit tradicional, portar-la al comerç, on tu esperes a ser atès, perquè, en lloc de mirar el mòbil, tingues l’opció de llegir llibres en la teua pròpia llengua, que parlen de temes que t’interessen per alguna raó, perquè són al teu poble… Són campanyes que arriben a milers de persones, i no es podran fer perquè no tindrem pressupost”, lamenta Mengual.

“No entenem el criteri de la retallada. Nosaltres fem accions que promocionen el valencià, que fan que la llengua en què t’expresses puga arribar-te per unes altres vies, com ara la lectura. I que això siga una activitat més de lleure en família”, diu. A més a més, destaca que les campanyes no van adreçades únicament als infants, sinó també a persones estrangeres que volen aprendre la llengua, i a persones grans que saben parlar-la, però que no l’han estudiada mai.

“Ho fan per desconeixement”

Mengual explica que va demanar una reunió quan va canviar el govern i que encara espera que li donen audiència. “Personalment, no m’han agradat les formes. No ens han donat l’oportunitat de parlar amb ells, presentar-nos, dir-los què fem amb els seus diners, abans de fer aquesta retallada”, diu. I afegeix: “No acabem de néixer. Hem estat vint anys fent campanyes i treballant per la cultura, pel poble i pels nostres xiquets que parlen i pensen en valencià, i ara…”

Assenyala que no hi ha gaires entitats que es dediquen al foment de la lectura en català i que la seua faena és necessària. Preguntada pel possible motiu de la retallada, argumenta: “Diria que ho fan per desconeixement del que fem. Aquesta decisió s’ha pres sobre la base dels seus propis criteris. No sé si és perquè no ens coneixen. Si és per alguna altra qüestió, a mi no me l’han dita.” Malgrat tot, la fundació no depèn únicament dels fons públics, i la directora considera que se’n sortiran, però lamenta que, si no aconsegueixen finançament, aquests projectes desapareixeran: “Els qui hi perdem som tots.”

La fiscalia recorre contra l’encausament de Laporta en el cas Negreira

La fiscalia anticorrupció espanyola ha recorregut contra l’encausament del president del Barça, Joan Laporta, en el cas Negreira. Els fiscals Luis García Cantón i Ricardo Sanz-Garea han conclòs que els possibles delictes dels quals s’acusa Laporta haurien prescrit el juliol del 2020.

Per aquest motiu, demanen a l’Audiència de Barcelona que revoqui la interlocutòria en què el jutge instructor Joaquín Aguirre ordena d’investigar Laporta, perquè considera que els pagaments efectuats entre el 2008 i el 2010 a l’ex-vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira encara no han prescrit.

El jutge va argumentar que el termini de prescripció per suborn continuat és de deu anys, que s’han de comptar enrere d’ençà de l’últim pagament a Negreira, el juliol del 2018. A més, va assenyalar que el delicte és atribuïble als diferents presidents que es van succeir al Barça, perquè la part pagadora era sempre el club.

En canvi, els fiscals discrepen del còmput del jutge, perquè creuen que s’ha de comptar des de l’última infracció penal fins a l’actualitat. Segons que diu el recurs, Laporta va acabar la seva presidència el 30 de juny del 2010, per la qual cosa la responsabilitat pels seus possibles delictes va prescriure deu anys després, el 2020.

A més, assenyalen que no hi ha indicis d’un pacte entre presidents, argument en què es va basar el jutge per responsabilitzar tots els presidents del Barça dels pagaments que sumaven 7,3 milions d’euros que el club va fer a Negreira entre els anys 2001 i 2018. Per als fiscals, a Laporta només se li poden exigir responsabilitats pels fets o omissions sobre els quals pogués tenir domini. “En cap moment s’ha considerat que els diferents intervinents actuessin en una mena de repartiment de papers amb aportacions casuals recíproques que poguessin donar lloc al qual s’ha anomenat imputació conjunta”, recalca el recurs.

El PSOE demana paciència per a la investidura: “La negociació avança”

Félix Bolaños, ministre de la Presidència en funcions del govern i membre de l’equip negociador del PSOE, ha demanat avui paciència pel que fa al resultat de les negociacions amb Junts per a la investidura de Pedro Sánchez. En conversa amb la premsa als passadissos del senat espanyol, ha assegurat que ara per ara la data de la investidura és el menys important. “La negociació avança”, ha dit en referència a les converses amb Junts.

La valoració l’ha fet en una nova jornada que, ara per ara, no ha permès de segellar un acord que el PSOE considerava pràcticament tancat fa una setmana. Està encallat, segons les dues parts, per qüestions tècniques de la llei d’amnistia.

La ministra de Transports en funcions espanyola, Raquel Sánchez, també ha explicat que cada dia avança l’acord amb Junts sobre la investidura. Ho ha dit en la inauguració de l’Smart City Expo Barcelona, que es fa aquesta setmana a la Fira de Barcelona. “Quan tinguem noves notícies, informarem”, ha dit Sánchez.

Un grup de feixistes provoca en la concentració pel tancament de la comissaria de la Via Laietana

Una cinquantena de manifestants ultres s’ha reunit davant la comissaria de la policia espanyola a la Via Laietana per provar de rebentar l’acte reivindicatiu que la Comissió de la Dignitat i la sectorial de represaliats de l’Assemblea organitzen dos dimarts cada mes per a demanar el tancament de la prefectura. Els ultres han proferit crits provocadors contra uns tres-cents activistes independentistes, que s’hi han tornat.

D’ençà de fa mesos, activistes independentistes exigeixen que l’edifici es converteixi en un memorial democràtic que expliqui les tortures que s’hi van cometre i s’hi continuen cometent.

Les organitzacions ultres Mi Barrio Seguro i Stop Okupación han convocat una manifestació de vehicles per a enfrontar-se a aquesta protesta. Malgrat això, la crida ha estat un fracàs i la majoria de manifestants s’ha reunit davant la comissaria. La Guàrdia Urbana ha tallat la circulació del carrer a conseqüència del volum de persones que s’hi ha concentrat i ha acordonat els manifestants independentistes.

Activistes demanant el tancament de la comissaria de Via Laietana Manifestants ultres reunits davant la comissaria de Via Laietana Manifestants ultres reunits davant la comissaria de Via Laietana Manifestants ultres reunits davant la comissaria de Via Laietana Manifestants ultres reunits davant la comissaria de Via Laietana

A la concentració independentista, hi han assistit la presidenta de l’Assemblea, Dolors Feliu, i el regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona Ernest Maragall.

Dolors Feliu davant la comissaria de Via Laietana Ernest Maragall a la concentració pel tancament de la comissaria de Via Laietana

Repassada de Boye a García-Castellón per l’acusació de terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic

L’advocat Gonzalo Boye ha enviat un escrit contundent al jutge de la causa del Tsunami Democràtic, Manuel García-Castellón. Li recrimina que hagi encausat el moviment per terrorisme, i fa un repàs de totes les irregularitats que hi ha hagut en el procediment. L’escrit, al qual ha tingut accés VilaWeb, duu data d’avui i l’ha enviat com a lletrat de Josep Lluís Alay, que és un dels investigats en la causa. Boye demana d’accedir a tota la informació i que se li siguin notificades totes les resolucions dictades fins ara.

García-Castellón va fer públic ahir que encausava per un possible delicte de terrorisme el president Carles Puigdemont i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, en la causa del Tsunami Democràtic. L’encausament s’ha cuinat en un moment clau, enmig de les negociacions entre Junts i el PSOE per a la investidura, i poc després del pacte entre els socialistes i ERC. García-Castellón fins i tot ha assenyalat els investigats com a possibles responsables de la mort d’un passatger francès per un infart el dia de la protesta a l’aeroport de Barcelona, el 14 d’octubre de 2019. Justament avui, els serveis d’emergència han desmuntat aquesta maniobra.

El jutge persegueix el Tsunami Democràtic per terrorisme, una acusació gruixuda que assenyala tot un moviment, i això ha causat molt malestar. Justament aquest matí s’ha organitzat una fotografia unitària amb unes quantes organitzacions i partits polítics amb el lema “Protestar no és terrorisme”.

La fiscalia recorrerà en contra de la investigació per terrorisme a Puigdemont i Rovira

Banalització del terrorisme

Boye se’n fa creus, que la causa sigui instruïda per terrorisme, i que a més s’atribueixi al Tsunami la mort del turista. L’advocat esmenta l’article de VilaWeb per a explicar que la informació ha estat desmentida pels serveis d’emergència. Per tot plegat, apunta que ha estat un error d’apreciació i que serà corregit en el curs de la tramitació del procediment.

Boye retreu al jutge que es banalitzi la causa amb el terrorisme, tenint en compte dues consideracions. Primer, que la Unió Europea es basa en els valors universals de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat i el respecte dels drets humans i les llibertats fonamentals, i que es fonamenta en els principis de la democràtica i l’estat de dret. I, en segon lloc, que els actes terroristes constitueixen una de les violacions més greus dels valors universals de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat, i el gaudi dels drets humans i de les llibertats fonamentals en què es basa la Unió.

La causa contra Puigdemont per terrorisme a l’Audiència espanyola és irregular

“El terrorisme és una preocupació de la Unió Europea i existeix un marc comú regulador i interpretatiu que prohibeix de presentar com a actes terroristes aquells que no són més que l’exercici legítim de drets fonamentals”, explica. I afegeix: “Dir-ho més clar resulta impossible, però podem concloure que la mateixa directiva –de la Unió Europea– i la voluntat del legislador de la Unió impedeix la banalització del terme i la criminalització de conductes que, com diem, no són més que l’exercici i el gaudi legítim dels drets i llibertats reconeguts, entre més, a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.” Per aquest motiu, sol·licita d’accedir a tot el contingut del procediment: “Perquè amb allò que s’ha publicat als mitjans de comunicació, es podria generar la falsa impressió que tenim davant un procediment contrari al dret de la Unió.”

L’advocat apunta que fóra inimaginable pensar que el jutjat hagi investigat com a delictes de terrorisme unes manifestacions o protestes ciutadanes, per molt multitudinàries o concorregudes que hagin estat. També diu que seria inimaginable pensar que pretén de fer consideracions pre-judicials davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea respecte d’unes conductes –les manifestacions– que, per molt multitudinàries que hagin estat, no constitueixen delicte.

Posa la ‘lawfare’ damunt la taula

Centrat en Alay, Boye apunta que l’encausament reuneix totes les característiques perquè sigui un cas de lawfare. I ho sosté en la definició que en fa la Fundéu –de la Reial Acadèmia espanyola–: “Accions judicials que s’emprenen com a part d’una campanya en contra d’un país o grup” i “guerra asimètrica no convencional en què la llei es fa servir com un mitjà per a aconseguir un objectiu militar”.

Boye destaca que aquests darrers anys han proliferat els procediments penals, sancionadors, administratius o de derivació comptable del mateix estil. “Tots aquests afectats tenen un únic denominador comú: ser identificats com a independentistes catalans o gent de l’entorn de l’independentisme o, fins i tot, els seus advocats”, explica.

Boye explica que ha tingut coneixement del procediment i de l’encausament d’Alay pels mitjans de comunicació. I que, pel cap baix, durant més de dos anys el jutjat deu haver instruït un procediment en contra d’Alay sense haver-li-ho notificat ni haver permès d’exercir el dret de defensa. “Totes dues han estat impedides perquè no se’ns ha comunicat”, relata. “Resulta més inimaginable pensar que aquest jutjat hagi investigat durant anys un membre del Parlament Europeu sense haver procedit, ab initio, a la sol·licitud del preceptiu suplicatori, especialment vist que el Regne d’Espanya ha informat el Parlament Europeu que aquesta Audiència Nacional ni investigava aquest eurodiputat ni el seu entorn”, diu.

La causa contra Puigdemont per terrorisme a l’Audiència espanyola és irregular

El jutge de l’Audiència espanyola Manuel García-Castellón ha ordit una maniobra per a mirar d’impedir l’aplicació d’una possible amnistia al president Carles Puigdemont. O, si més no, entrebancar-la. La decisió sorprenent d’investigar-lo per terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic, quatre anys després d’haver començat la instrucció i quan és a punt de tancar-se un acord per a la investidura de Pedro Sánchez, té el propòsit de poder recórrer a la justícia europea en cas que entri en vigor l’amnistia. Perquè ara no tan sols hauria d’aplicar-la el Tribunal Suprem per la causa contra el Primer d’Octubre, sinó també l’Audiència espanyola per la causa del Tsunami. I, en aquest darrer cas, per terrorisme, un aspecte important, tenint en compte les directives europees sobre la matèria, que el jutge de l’Audiència espanyola esmenta en la interlocutòria d’ahir i que volen utilitzar per formular qüestions pre-judicials al TJUE sobre l’encaix de l’amnistia en el dret comunitari. El problema de García-Castellón és que Puigdemont és eurodiputat i no el pot investigar sense l’aprovació d’un suplicatori. I tampoc no pot investigar el diputat d’ERC al Parlament de Catalunya Ruben Wagensberg, perquè és aforat i l’hauria de jutjar el TSJC. 

El jutge sap que no pot mantenir la investigació contra l’un ni l’altre, i per això els diu que poden comparèixer a declarar voluntàriament, i per això, en aquest moment processal previ a confirmar la seva condició d’investigats, els “ofereix la possibilitat de comparèixer voluntàriament davant d’aquest tribunal mentre no es lliuri el corresponent suplicatori”. És clar que Puigdemont no compareixerà voluntàriament, que hi ha activa l’ordre de detenció estatal ordenada per Pablo Llarena i que no s’exposarà pas a aquest risc. Una qüestió és quan demanarà el suplicatori al Parlament Europeu García-Castellón? El necessita per continuar les actuacions contra el president a l’exili; és a dir, el suplicatori enviat per Llarena i aprovat el març del 2021 pel Parlament Europeu (validat provisionalment pel TGUE, però pendent de recurs al TJUE) únicament servia per a llevar la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí per continuar la tramitació de les euroordres. Però de cap manera serveix per a poder investigar Puigdemont en la causa per terrorisme del Tsunami. 

Perquè, com a eurodiputat, té intactes les immunitats previstes en el protocol número 7 de privilegis i immunitats de la UE. El primer paràgraf de l’article 9 d’aquest protocol diu que els eurodiputats tenen immunitat en l’estat on han estat elegits, i fa una remissió a la normativa estatal de protecció dels càrrecs electes, en aquest cas, a l’article 71.2 de la constitució espanyola. Aquest article diu que “durant el període del seu mandat, els diputats i senadors gaudiran d’immunitat, i només podran ser detinguts en cas de delicte flagrant”, i que “no podran ser inculpats ni processats sense l’autorització prèvia de la cambra respectiva.” És a dir, que no podrà ser inculpat sense un suplicatori, que és el que hauria d’enviar el jutge del Tsunami. 

Però hi ha una altra qüestió controvertida que contradiu el moviment de García-Castellón: segons tota l’argumentació feta durant aquests darrers anys pel Tribunal Suprem per a defensar la competència de Llarena per a demanar el suplicatori contra Puigdemont, Comín i Ponsatí, i per a demanar-ne l’extradició, és el Suprem el competent per investigar i jutjar els membres del Parlament Europeu. La defensa dels exiliats sempre ha contestat a aquesta afirmació, i ha qüestionat la competència del Suprem en aquests casos. Però això fa que la investigació de García-Castellón sobre Puigdemont sigui incompatible amb el criteri del Suprem.

I posa en evidència, a més, que aquesta investigació de Puigdemont ha estat sobrevinguda. El seu advocat, Gonzalo Boye, recordava en un escrit al jutge que l’advocacia de l’estat espanyol va informar al Parlament Europeu el 2021 que l’Audiència espanyola ni havia investigat ni investigava el president. Fou un escrit remès arran de la tramitació d’un procediment de demanda de l’empara de la seva immunitat a l’eurocambra quan El Mundo va publicar un reportatge amb informació sobre els seus moviments i la seva activitat. La seva defensa va veure indicis de seguiments a Puigdemont i de violació de la seva immunitat com a europarlamentari. La resposta del Regne d’Espanya va servir perquè s’acabés aparcant aquell procediment. 

Ara caldrà veure quan presentarà el suplicatori García-Castellón, si ho fa aviat o si espera a l’aprovació i entrada en vigor de la possible llei d’amnistia. Si triga a fer-ho, Puigdemont tornarà a tenir a l’abast la possibilitat de presentar una demanda d’empara de la seva immunitat al parlament. I tant si és en un suplicatori com en un procediment de defensa de la immunitat, si això acaba passant, el PSOE tindrà un paper complicat. Perquè haurà de justificar per què el març del 2021 va fer mans i mànigues per convèncer la majoria d’eurodiputats socialistes de votar a favor de la retirada de la immunitat de Puigdemont, i ara els hauria de dir que votessin a favor de confirmar-li la immunitat. I l’encarregada de fer-ho, la presidenta del grup socialdemòcrata, l’espanyola Iratxe García, la mateixa que va pressionar aleshores en favor del suplicatori. 

Fernández Díaz demana d’acusar el PP en l’operació Kitchen

La defensa de l’ex-ministre d’Interior espanyol Jorge Fernández Díaz ha demanat al jutge instructor de l’anomenada operació Kitchen que incorpori el PP en la interlocutòria d’obertura del judici oral com a partícip a títol lucratiu. D’aquesta manera, s’ha adherit a la demanda del PSOE i del seu ex-número dos a Interior Francisco Martínez. Aquest cas investiga l’operatiu policíac per a robar a l’ex-tresorer del PP Luis Bárcenas material relacionat amb la investigació pel cas de corrupció Gürtel.

L’advocat de Fernández Díaz, Jesús Mandri, ha indicat en un escrit a què ha tingut accés l’agència Europa Press que el relat dels escrits d’acusació assenyalen que l’origen i epicentre dels fets presumptament delictius van ser l’espionatge i la sostracció de material a la família Bárcenas. El text apunta que per aquest motiu és “obvi i coherent” incloure el PP com a partícip de la trama.

El jutge instructor de la causa, Manuel García-Castellón, que és el mateix magistrat que ha ordit una maniobra per mirar d’impedir l’aplicació d’una possible amnistia al president Carles Puigdemont, va acordar enviar a judici tant a l’ex-ministre com a la resta de la cúpula del ministeri. En canvi, va rebutjar per extemporània la petició de l’acusació exercida pel PSOE de declarar la responsabilitat civil a títol lucratiu del PP.

García-Castellón va justificar aquesta decisió argumentant que en aquell moment no s’havia dirigit cap pretensió contra la formació que encapçala Núñez Feijóo i que, per tant, seguint la doctrina del Tribunal Suprem espanyol, resultava extemporània. El PSOE va recórrer contra la decisió titllant-la de sorprenent i contrària a la llei.

La interlocutòria d’obertura de judici oral inclou tots els delictes que proposen les acusacions –la fiscalia, l’advocacia de l’estat, el PSOE, Podem i la família Bárcenas: descobriment i revelació de secrets, prevaricació, omissió del deure de perseguir delictes, suborn, tràfic d’influències, malversació, encobriment, contra la intimitat, obstrucció a la justícia, organització criminal i associació il·lícita.

António Costa dimiteix com a primer ministre de Portugal, esquitxat per un cas de corrupció

El primer ministre de Portugal, António Costa, ha dimitit avui, unes hores després d’haver estat inclòs per la fiscalia en una investigació judicial per presumptes delictes de prevaricació i corrupció.

“Avui he estat sorprès, perquè s’ha instaurat una causa criminal contra mi. Òbviament, estic totalment disponible per col·laborar amb la justícia en tot allò que creguin necessari per a saber tota la veritat en la matèria que sigui”, ha dit Costa, abans d’anunciar que havia presentat la seva renúncia al president del país, Marcelo Rebelo de Sousa.

“La dignitat de les funcions del primer ministre no és compatible amb cap sospita sobre la seva integritat […]. Per això, evidentment, he presentat la dimissió”, ha explicat Costa.

Aquest matí, la policia de Portugal ha fet una operació per presumptes delictes de corrupció vinculats al sector del liti i l’hidrogen verd. L’acció policíaca ha implicat escorcolls en uns quants ministeris i a la residència oficial del primer ministre, António Costa. El seu cap de gabinet, Vítor Escária, ha estat detingut.

Dues incidències ferroviàries obliguen a suspendre la circulació de trens a Alacant

La circulació ferroviària entre La Encina i La Parrilla es troba suspesa des de l’inici del servei d’avui per una incidència que afecta el sistema d’electrificació, provocat pel pantògraf d’un tren de la companyia de mercaderies Medway, la qual cosa ha obligat Adif a interrompre el trànsit en aquest tram. Segons que ha informat en un comunicat Renfe, la incidència afecta els serveis de Mitjana Distància entre València i Alacant, València-Alcázar de San Juan, València-Albacete i als trens de Llarga Distància amb origen o destinació Alacant.

Per garantir la mobilitat dels viatgers dels trens de Mitjana Distància, Renfe ha establert un servei alternatiu per carretera amb autobusos per als trams entre Alcázar de San Juan-València; Albacete-València i en línia València-Alacant. Quant als trens de Llarga Distància s’ha establert un transbord entre Alacant-València.

D’altra banda, cap a les 07.05, hi ha hagut una incidència en la infrastructura entre les estacions de la Font de Sant Lluís i Cabanyal que ha causat la interrupció temporal de la circulació en la línia C-6 que uneix València amb Castelló.

En total, s’han vist afectats 12 trens de Rodalia durant el temps que ha durat la incidència, que ja ha quedat solucionada i la circulació restablerta a les 8.35, segons Renfe. La incidència ha afectat també els trens de Mitjana Distància i Llarga Distància que circulen en el tram de València i Castelló. S’han vist afectats dos trens de Mitjana Distància i altres dues de Llarga Distància.

Puigdemont, Comín i Ponsatí demanen la suspensió del judici del Tribunal de Comptes per l’1-O

El president Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han demanat al Tribunal de Comptes que suspengui el judici que hi ha previst contra ells el 17 de novembre pel suposat desviament de fons per a les despeses de l’1-O i de l’acció exterior.

En l’escrit, l’advocat Gonzalo Boye al·lega que hi ha jurisprudència a la Sala Tercera del Tribunal Suprem espanyol i que, per tant, la causa no es pot jutjar al Tribunal de Comptes fins que no hi hagi una resolució ferma que declari si els fets són o no delicte. Boye fa esment a l’article de la Llei Orgànica del Tribunal de Comptes, la llei d’enjudiciament criminal i la doctrina fixada per la Sala Tercera del TS, que destaca que: “El Tribunal de Comptes no es pot pronunciar en cap cas sobre la responsabilitat comptable derivada d’una conducta presumptament delictiva mentre no existeixi una resolució penal ferma, que declari si en efecte es tracta d’uns fets constituïts com a delicte”.

Boye diu que un enjudiciament comptable pot ser compatible amb un enjudiciament penal, d’acord com és previst en la Llei Orgànica del Tribunal de Comptes. Ara bé, destaca que l’acció comptable, com l’acció civil, en conformitat amb l’article 111 de la llei d’enjudiciament criminal, només es pot exercir amb separació quan existeixi sentència ferma en la jurisdicció penal, quan es tracti d’uns mateixos fets. L’advocat afegeix que hi podrien haver resolucions contradictòries vulnerant greument els drets dels encausats. “La qüestió prejudicial penal constitueix un element previ necessari, o decisius, per a la declaració de responsabilitat comptable, i és evident que es tracta dels mateixos fets”, afegeix.

Els reclamen 3,1 milions d’euros

El judici del 17 de novembre també és contra una trentena d’ex-càrrecs de la Generalitat de Catalunya. Aquell dia, segons el Departament Segon de la Secció d’Enjudiciament, es faran els interrogatoris i es presentaran les conclusions de totes les parts. És previst que després el procediment quedi vist per sentència.

La fiscalia espanyola reclama 3,1 milions d’euros conjuntament i solidàriament. El Ministeri Públic espanyol va rebaixar la seva demanda en 336.143,34 euros, ja que va desistir de reclamar l’import corresponent a una presumpta irregularitat a la campanya Civisme. Va modificar la demanda inicial que va presentar contra 35 encàrrecs del govern. Va demanar d’apartar els ex-consellers Joaquim Forn i Josep Rull –així com a 14 persones més– de la llista de possibles responsables comptables. Aquesta petició va ser finalment estimada per la consellera a càrrec de la causa.

Societat Civil Catalana (SCC), que exerceix també l’acusació i que es va adherir al moviment de la fiscalia, també va rebaixar la demanda en aquest import, per la qual cosa va quedar en 5 milions d’euros contra 11 ex-alts càrrecs del govern.

El judici es farà després d’haver-se desestimat l’argument de la defensa de Puigdemont que el procediment s’havia de suspendre per la seva immunitat com a eurodiputat. Fou la consellera Elena Hernáez Salguero la que va desestimar l’argument.

El Tribunal de Comptes també ha refusat les quatre peticions alternatives de la representació processal de l’ex-vice-president Oriol Junqueras, l’ex-conseller Raül Romeva i set dirigents més. Els encausats també

Els serveis d’emergències desmunten la maniobra del mort del Tsunami Democràtic de García-Castellón

El turista francès que va tenir un infart a l’aeroport de Barcelona el dia de la mobilització del Tsunami Democràtic va poder rebre una atenció mèdica immediata, precisament, perquè hi havia la mobilització. Fonts del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) consultades per VilaWeb expliquen que, habitualment, qui s’encarrega de l’atenció mèdica als aeroports és l’equip mèdic d’AENA, però que aquell dia el SEM tenia ambulàncies a la zona de manera preventiva, com es fa habitualment en les protestes al carrer. Gràcies a això, van poder començar l’atenció urgent abans que arribés el servei mèdic d’AENA.

Alhora, el SEM va activar un helicòpter medicalitzat per a poder evacuar el pacient amb més agilitat. L’home, de seixanta-dos anys, va ser traslladat per aire a l’Hospital de Bellvitge, però no van poder reanimar-lo i es va morir a l’hospital.

La mort d’aquest turista francès ha tornat a l’actualitat arran de la interlocutòria judicial de Manuel García-Castellón, jutge de l’Audiència espanyola que investiga el Tsunami Democràtic, en la qual relaciona la mort amb la mobilització social. “No es pot minimitzar l’impacte que [l’ocupació de l’aeroport] va tenir per a la vida i la integritat de les persones, i hem de remarcar que en el marc d’aquesta acció es va produir la mort d’una persona”, diu el jutge. Ara bé, no diu que les protestes eren a la Terminal 1, mentre que l’home va tenir l’aturada cardiorespiratòria a la Terminal 2.

“La investigació haurà de determinar la relació entre el traspàs de la persona referida i l’acció exposada, i s’haurà de concretar si aquesta mort referida en els mitjans de comunicació és objectivament imputable als responsables de l’organització”, continua la interlocutòria.

El document judicial cita una notícia d’El Periódico en la qual s’atribuïa l’infart al fet que l’home hagués hagut de caminar tres quilòmetres a peu a causa del blocatge dels accessos a l’aeroport. Qui va tallar els accessos a les terminals 1 i 2 va ser la policia, i Renfe va suspendre els trens en direcció a l’aeroport i la línia 9 del metro va aturar el servei. Tot plegat, per mirar d’impedir la protesta, però també va afectar els viatgers.

Cal tenir en compte, a més, que fonts de l’ambaixada francesa a Espanya citades en aquell moment per l’ACN van desvincular la mort de l’home de la protesta i van explicar que, de fet, havia tingut l’infart mentre treia la targeta d’embarcament, no pas mentre caminava per arribar a la terminal.

La referència a aquest mort, que no apareixia en l’informe de la Guàrdia Civil, al qual ha tingut accés VilaWeb, s’ha interpretat com un moviment de García-Castellón per a mirar de desarticular una hipotètica amnistia. Segons que ha transcendit, en l’esborrany que es negocia s’inclouen els casos de suposat terrorisme –delicte pel qual el jutge vol investigar Carles Puigdemont, Marta Rovira i vuit persones més–, en els quals no hi hagi hagut víctimes mortals. Involucrant-hi la mort accidental d’aquest turista francès, García-Castellón podria burlar l’amnistia i mantenir la investigació judicial per terrorisme. La fiscalia ja ha dit que no veu que s’hagués comès cap delicte de terrorisme i ha fet saber que presentarà un recurs en contra de la interlocutòria judicial.

La conjura d’un jutge amb l’extrema dreta per a fer saltar l’amnistia de Puigdemont

El govern acusa el CGPJ espanyol de voler dinamitar la negociació i assenyala Aznar

La portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha criticat amb duresa la declaració institucional “sense precedents” del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) espanyol contra l’amnistia, publicada ahir. “El senyor Aznar els va esperonar fa uns dies i les paraules han tingut efecte”, ha dit, en referència a la mobilització que demanà l’ex-president del govern espanyol. La portaveu ha denunciat que la dreta espanyola s’ha mobilitzat, “sobretot a la cúpula dels estaments judicials”, on ha dit que hi ha jutges prevaricadors als quals acusa de fer política i de no respectar la separació de poders. El pronunciament d’ahir, ha dit Plaja, “és la confirmació en termes mèdics que la salut democràtica de l’estat espanyol és tan feble que, si no es prenen mesures urgents, s’acabarà gangrenant”. 

Segons Plaja, la intenció dels últims moviments judicials és perjudicar les negociacions per a investir Pedro Sánchez com a nou president espanyol. “Volen dinamitar i fer volar pels aires qualsevol tipus de negociació política que no els sembli adient”, ha dit. Sobre els manifestants espanyolistes que ahir van protestar davant de la seu del PSOE, a Madrid, la portaveu ha dit que el govern respecta la llibertat d’expressió dels manifestants “fins i tot quan aquestes manifestacions defensen tan injustes com la persecució política de l’independentisme”. Ni Plaja ni la consellera Ester Capella, que també era a la conferència de premsa, no han volgut dir res sobre l’estat de la negociació dels socialistes amb Junts. 

ACPV esclata contra la deriva del PP i Vox: “Tapen el caos amb la imposició ideològica”

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) avisa que la deriva del govern del PP i Vox a la Generalitat i a les coalicions municipals degraden els valors democràtics de respecte a la pluralitat, de transparència i objectivitat. En un comunicat, considera que el president Carlos Mazón i la batllessa de València, María José Catalá, “intenten de tapar el caos de la gestió amb la imposició ideològica”, la censura i la persecució de la llengua i la “desviació de diners públics a amics”.

El comunicat arribat l’endemà de les polèmiques declaracions del conseller de Cultura i Esports, Vicente Barrera, en què es vantava d’haver eliminat subvencions públiques a entitats catalanes. “El lamentable espectacle (perquè no mereix un altre qualificatiu) que ahir va protagonitzar qui ocupa el càrrec de conseller de Cultura és només l’últim exemple d’una deriva antidemocràtica i antivalenciana, d’una degradació de les institucions d’autogovern que només s’explica perquè Mazón ho permet i ho aprova”, critiquen.

L’ACPV enumera una llista extensa de fets que reflecteixen l’ofensiva de Barrera, com per exemple: els intents de censurar revistes pel simple fet de ser escrites en català; la imposició lingüística; la substitució dels criteris de transparència, objectivitat i lliure concurrència a l’hora d’atorgar ajuts i subvencions; la persecució de noms insignes de la cultura valenciana com Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés o Vicent Torrent i el fet de canviar per decisió política el nom de la ciutat de València. “I tot això al mateix temps que el caos regna en l’àmbit de l’educació (on la llista de despropòsits és llarga, tal com han denunciat els sindicats del sector i moltes mobilitzacions en els centres), o que es deixa desprotegit el territori valencià davant l’amenaça d’incendis i es maltracta l’exemplar cos de bombers“, diu.

La cultura s’indigna per l’ofensiva de Barrera: “Llevant subvencions no aconseguirà eliminar la identitat del poble valencià”

L’ACPV també critica amb duresa el paper del president Mazón: “Barrera prohibeix, censura i insulta perquè Mazón vol: si no ho volguera, podria haver-ho impedit, igual com va destituir un càrrec de Justícia per violència de gènere.” L’entitat diu que l’espectacle d’ahir va ser permès i alimentat per Mazón, i que va tenir un segon vessant: “El dia va acabar amb concentracions d’exaltats davant la seu d’un partit polític, exaltats radicals que van cridar càntics franquistes amb actituds amenaçadores i agressives.” “Les concentracions de caràcter trumpista convocades pel partit amb el qual governa Mazón no van ser condemnades amb claredat pel president, cosa que mostra una complicitat absolutament irresponsable i indigna d’un polític que diu que respecta els valors de la democràcia i la pluralitat”, afegeixen.

ACPV responsabilitza Mazón, Catalá i el PP de permetre i alimentar la deriva antidemocràtica i antivalenciana, de la degradació creixent de la vida política i de qualsevol possible dany a béns immobles i persones que aquest clima de violència pugui ocasionar. L’entitat els exigeix que se centrin en la gestió i a resoldre els problemes i necessitats del poble valencià, que abandoni la submissió a l’agenda d’odi de l’extrema dreta i que posin fi a aquesta deriva.

El govern anuncia un decret per a regular els pisos turístics a Barcelona i 261 municipis més

El govern de la Generalitat vol reduir els habitatges d’ús turístic a Catalunya. La consellera de Territori, Ester Capella, ha anunciat un decret llei per a complicar la concessió de les llicències d’aquests pisos. Ara com ara, n’hi ha més de cent mil al Principat, però el govern no fa cap previsió numèrica concreta de la baixada que es pretén.

Per aconseguir l’objectiu es modificarà la llei d’urbanisme, on s’introduirà una condició nova per a concedir les llicències: els ajuntaments hauran de demostrar que tenen prou sòl per a l’habitatge residencial i permanent i que en cap cas no sobrepassaran el 10% de pisos turístics en el seu terme. Fins que no hagin adaptat el seu plantejament urbanístic al nou decret llei, no podran donar cap llicència més.

La norma nova s’aplicarà en 262 municipis que ja presenten dues menes de problemes: o bé hi ha més demanda acreditada que no pas oferta i, per tant, el mercat s’hi considera en tensió, o bé hi ha més de cinc pisos turístics per cada cent habitants. Així doncs, el govern dóna les eines als ajuntaments perquè acabin la regulació. “Els municipis hauran de fer els seus deures”, ha dit Capella. La llista de municipis inclou la ciutat de Barcelona, on la qüestió és especialment greu. La consellera ha dit que la capital reuneix tots els requisits perquè hi ha un nombre molt elevat de pisos turístics i moltes llicències es van donar per a tota la vida.

El decret llei nou, de fet, preveu que no es podran donar més llicències sense data de caducitat i que s’hauran de renovar cada cinc anys. Els propietaris d’immobles que ja funcionen com a pisos turístics podran demanar una pròrroga si la inversió que van fer no s’ha amortitzat. Capella ha justificat la decisió per a evitar “la incidència negativa dels pisos turístics en el mercat de l’habitatge”, una incidència que hi fa més difícil l’accés i la contenció de preus del lloguer. La xifra actual de pisos turístics, ha dit, és una de les causes de disminució del nombre d’habitatges que es lloguen. En una nota, el govern argumenta que els pisos d’ús turístic no són de nova construcció, sinó allotjaments existents que canvien de destinació.

Tot esperant Madrid

La consellera també ha recordat que la regulació dels lloguers derivada de la llei d’habitatge espanyola encara no s’aplica, a Catalunya, perquè el govern espanyol encara hi ha de donar el vist-i-plau. La Generalitat ja ha fet els passos per a tramitar-ho i considera que, si el govern espanyol valida finalment la seva pròpia llei, servirà per a “treure l’habitatge de la lògica del mercat”. Capella va anunciar al juliol que impulsaria una llei complementària al parlament per a regular els lloguers temporals, la principal via d’escapament per a complir la regulació, però encara no ha explicat en quin punt es troba.

Tot i tenir la mirada posada a Madrid, Capella ha reivindicat que Catalunya té competències exclusives en matèria d’urbanisme, d’habitatge i de consum i ha afirmat que el govern les vol exercir totes. Així i tot, l’última llei d’habitatge de Catalunya, que incloïa una regulació dels lloguers de més abast que no l’espanyola, va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional, que deia que el parlament no tenia el dret d’intervenir en el mercat. “Ara anem recuperant el temps perdut”, ha dit la consellera. “No fem res més que desplegar l’estatut d’autonomia.”

El germà bessó de García-Page estripa el carnet del PSOE per les cessions a l’independentisme

Javier García-Page, germà bessó del president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha comunicat al PSOE de Toledo la seva decisió d’estripar el carnet de la formació perquè considera que els seus valors i principis socialistes són incompatibles amb la militància “en aquest nou PSOE” i amb la “deriva del partit aquests últims anys”.

En la seva missiva a la secretària de l’Agrupació Socialista de Toledo, Milagros Tolón, recollida per Europa Press, Javier García-Page expressa la seva decisió de donar-se de baixa “de manera immediata i sense possibilitat de canviar d’opinió”.

De la mateixa manera, es refereix a aquesta “deriva del partit” i “molt especialment al que passa en aquest moment i el que sens dubte passarà” per explicar que les seves conviccions només poden expressar-se “fora d’aquest nou PSOE”.

“Jo continuaré essent socialista”, conclou la seva missiva a Tolón, datada el passat dissabte, dia 4 de novembre.

El germà bessó de García-Page estripa el carnet del PSOE per les cessions a l’independentisme

Javier García-Page, germà bessó del president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha comunicat al PSOE de Toledo la seva decisió d’estripar el carnet de la formació perquè considera que els seus valors i principis socialistes són incompatibles amb la militància “en aquest nou PSOE” i amb la “deriva del partit aquests últims anys”.

En la seva missiva a la secretària de l’Agrupació Socialista de Toledo, Milagros Tolón, recollida per Europa Press, Javier García-Page expressa la seva decisió de donar-se de baixa “de manera immediata i sense possibilitat de canviar d’opinió”.

De la mateixa manera, es refereix a aquesta “deriva del partit” i “molt especialment al que passa en aquest moment i el que sens dubte passarà” per explicar que les seves conviccions només poden expressar-se “fora d’aquest nou PSOE”.

“Jo continuaré essent socialista”, conclou la seva missiva a Tolón, datada el passat dissabte, dia 4 de novembre.

El PP acusa Pedro Sánchez d’obligar els antiavalots a tractar com a CDR els manifestants feixistes

El PP acusa el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez d’obligar els agents de policia espanyols a tractar els concentrats a la seu del PSOE com si fossin membres del CDR. Segons fonts del PP, ho van fer “de manera injusta” en aplicació de l’anomenada llei mordassa. “El nostre suport als agents és compatible amb la nostra crítica als comandaments del Ministeri de l’Interior“, afegeix. Així mateix, la formació que presideix Alberto Núñez Feijóo deixa clar que no ha convocat cap concentració al carrer de Ferraz de Madrid, on hi ha la seu del PSOE. I posa l’accent en el fet que totes les manifestacions en les quals ha participat el PP en contra de l’amnistia han estat pacífiques.

[VÍDEOS] Enfrontaments entre policia i manifestants feixistes contra l’amnistia a Madrid 

La policia espanyola va dissoldre la concentració a la seu del PSOE amb gasos lacrimògens ahir a la nit i va detenir tres persones. En aquest sentit, es van llançar pots de fum des de les línies policíaques i alguns dels manifestants va intentar de trencar el cordó d’agents, cosa que va ser resposta amb cops de porra dels policies. A banda, hi va haver algun llançament d’objectes contra els agents.

Segons el PP, és possible que algunes de les persones que s’han concentrat aquesta nit fossin també davant la seu del PP el març del 2004, després dels atemptats a Atocha. Els populars remarquen que llavors “el PSOE va enviar persones a protestar davant del carrer Génova” de Madrid, on hi ha la seu del PP, demanant al govern espanyol que no mentís. “Malgrat això, i tot i les mentides d’aquest govern, el PP no ha convocat cap concentració a Ferraz”, afegeixen els populars, contraposant les dues actituds.

El PP es tornarà a manifestar contra l’amnistia aquest diumenge a les capitals de província. I també té previst de tornar a sortir al carrer el dia 18, en la concentració convocada a la plaça de Cibeles. “La forma de protestar contra les indignes negociacions del PSOE és fer-ho de manera que Pedro Sánchez no aconsegueixi que es desviï l’atenció de la seva indecència”, defensen. Els populars es defineixen com un “partit institucional” que “combat els que van rodejar el Congrés (Podem), els que anaven a les seus del PP a insultar (PSOE), a atacar-les (Bildu) o els que utilitzaven els carrers per generar aldarulls (independentistes)”.

 

El PP acusa Pedro Sánchez d’obligar els antiavalots a tractar com a CDR els manifestants feixistes

El PP acusa el govern espanyol presidit per Pedro Sánchez d’obligar els agents de policia espanyols a tractar els concentrats a la seu del PSOE com si fossin membres del CDR. Segons fonts del PP, ho van fer “de manera injusta” en aplicació de l’anomenada llei mordassa. “El nostre suport als agents és compatible amb la nostra crítica als comandaments del Ministeri de l’Interior“, afegeix. Així mateix, la formació que presideix Alberto Núñez Feijóo deixa clar que no ha convocat cap concentració al carrer de Ferraz de Madrid, on hi ha la seu del PSOE. I posa l’accent en el fet que totes les manifestacions en les quals ha participat el PP en contra de l’amnistia han estat pacífiques.

[VÍDEOS] Enfrontaments entre policia i manifestants feixistes contra l’amnistia a Madrid 

La policia espanyola va dissoldre la concentració a la seu del PSOE amb gasos lacrimògens ahir a la nit i va detenir tres persones. En aquest sentit, es van llançar pots de fum des de les línies policíaques i alguns dels manifestants va intentar de trencar el cordó d’agents, cosa que va ser resposta amb cops de porra dels policies. A banda, hi va haver algun llançament d’objectes contra els agents.

Segons el PP, és possible que algunes de les persones que s’han concentrat aquesta nit fossin també davant la seu del PP el març del 2004, després dels atemptats a Atocha. Els populars remarquen que llavors “el PSOE va enviar persones a protestar davant del carrer Génova” de Madrid, on hi ha la seu del PP, demanant al govern espanyol que no mentís. “Malgrat això, i tot i les mentides d’aquest govern, el PP no ha convocat cap concentració a Ferraz”, afegeixen els populars, contraposant les dues actituds.

El PP es tornarà a manifestar contra l’amnistia aquest diumenge a les capitals de província. I també té previst de tornar a sortir al carrer el dia 18, en la concentració convocada a la plaça de Cibeles. “La forma de protestar contra les indignes negociacions del PSOE és fer-ho de manera que Pedro Sánchez no aconsegueixi que es desviï l’atenció de la seva indecència”, defensen. Els populars es defineixen com un “partit institucional” que “combat els que van rodejar el Congrés (Podem), els que anaven a les seus del PP a insultar (PSOE), a atacar-les (Bildu) o els que utilitzaven els carrers per generar aldarulls (independentistes)”.

 

Les bases dels comuns avalen amb un 95,2% de reeditar el govern espanyol i negociar amb els independentistes

Les bases de Catalunya en Comú han avalat amb un 95,2% dels vots tornar a formar part del govern espanyol de coalició de Pedro Sánchez i també negociar amb els independentistes i més grups per aconseguir els suports necessaris per a la investidura. Segons un comunicat de CatComú, només el 2,4% dels participants s’hi ha oposat i el 2,3% s’ha abstingut. S’ha registrat una participació del 54,4% en la consulta interna, que s’ha fet del divendres al vespre fins aquesta passada mitjanit.

La pregunta que s’ha sotmès a votació ha estat: “Estàs d’acord que els comuns participin de la formació de govern a l’estat a partir de l’acord presentat amb el PSOE i reunir els suports necessaris per a la investidura?”

Les bases dels comuns avalen amb un 95,2% de reeditar el govern espanyol i negociar amb els independentistes

Les bases de Catalunya en Comú han avalat amb un 95,2% dels vots tornar a formar part del govern espanyol de coalició de Pedro Sánchez i també negociar amb els independentistes i més grups per aconseguir els suports necessaris per a la investidura. Segons un comunicat de CatComú, només el 2,4% dels participants s’hi ha oposat i el 2,3% s’ha abstingut. S’ha registrat una participació del 54,4% en la consulta interna, que s’ha fet del divendres al vespre fins aquesta passada mitjanit.

La pregunta que s’ha sotmès a votació ha estat: “Estàs d’acord que els comuns participin de la formació de govern a l’estat a partir de l’acord presentat amb el PSOE i reunir els suports necessaris per a la investidura?”

Pàgines