Vilaweb.cat

Miquel Riera: “Els pagesos tenim problemes que ens afecten molt i que van molt lligats a l’actuació de Mercabarna”

Una cinquantena de pagesos de l’Alt i el Baix Maresme es van concentrar ahir a Mataró amb una trentena de tractors, a més de furgonetes, cotxes particulars, petits camions… Pel tipus de cultiu, hi ha pocs tractors al Maresme. Però es van dirigir a la C-32 en comitiva i amb l’encesa simultània de tots els intermitents dels vehicles, per pujar primer en direcció a Argentona i, després, fer un canvi de sentit i anar cap al sud, fins al Mercat de la Flor de Vilassar, on van llegir un manifest. La pagesia ha dit prou i ha sortit en massa amb els tractors a tallar vies de comunicació i en marxa lenta per tot el país. En aquest territori periurbà, el Maresme, un paisatge altament urbanitzat, són pocs pagesos (en els darrers deu anys es parla de la pèrdua d’un centenar de projectes agraris a la comarca), empreses familiars petites que es dediquen a l’horta i a la vinya, sobretot, i també algunes a la flor ornamental.

Hem parlat amb el pagès Miquel Riera de com s’ha organitzat la marxa lenta al Maresme i dels problemes que tenen més concretament en aquesta zona. Uns problemes concrets, que també tenen al Vallès Oriental i Occidental i al Baix Llobregat. Problemes que amb una actitud més amatent de Mercabarna s’hi podria fer front. Ell s’està a Palafolls i ve de família pagesa. El seu pare és l’històric dirigent d’Unió de Pagesos Pep Riera.

Miquel Riera ens explica: “Aquestes mobilitzacions d’avui han sorgit de grups de WhatsApp i, en aquest sentit, els sindicats han quedat una mica descol·locats. Perquè les dues manifestacions oficials eren el 13 de febrer a Catalunya i el 21 a Madrid. Per això ens hem hagut de ressituar. Diumenge havíem preparat un escrit i ahir, que ens vam tornar a reunir en assemblea, el vam refer i vam decidir quina acció faríem avui.”

El manifest que heu escrit, quins problemes recull?
—Hi ha temes que ens engloben a tots, com l’excés de paperassa, massa burocràcia, el llibre digital, el problema de la manca de relleu generacional, el problema del mal ús de l’aigua, que sempre ens toca a nosaltres pagar per les restriccions d’aigua… Però la pagesia d’aquí també tenim dos problemes molt concrets, que ens afecten d’una manera greu i que van molt lligats a l’actuació de Mercabarna, el mercat central. Són dos temes que afecten sobretot els pagesos que fem horta al Maresme, però també al Vallès Oriental i Occidental i al Baix Llobregat.

A quins temes propis us referiu?
—Un és el de la venda fraudulenta dels excedents d’hortícoles d’alguns països europeus, que s’haurien de destruir en els seus països d’origen, tal com marca la seva política interior, però no ho fan. Hi ha algun espavilat que els importa de manera fraudulenta i ens fa trinxar els preus. Això normalment passa a l’estiu, que és quan ells tenen més producció i nosaltres tenim la nostra.

De quins països parlem?
—Holanda, França, Alemanya, el centre d’Europa. Exigim a la direcció de Mercabarna que ho vigili, que vetlli perquè això no passi. Anys enrere ho feien, però aquest control ara no es fa. Això per un costat.

I per l’altre?
—De la mateixa manera que a nosaltres ens demanen una seguretat alimentària, amb moltes normatives molt rigoroses, també volem la mateixa seguretat i el mateix rigor amb tot allò que vingui de fora d’Europa. Exigim també a la direcció de Mercabarna, que té un laboratori, que faci un munt de proves i anàlisis a tots aquells camions que portin producte de fora de la comunitat i que ho reguli. I que els camions que portin aliments amb un excés de pesticida que es retirin i, a més a més, se’n sancioni l’importador. Perquè comencin a entendre que no s’hi val tot. Nosaltres, els pagesos d’aquí, lluitarem per minimitzar la petjada de CO2, per potenciar l’economia circular, però no podem permetre que arribin productes de fora d’Europa que utilitzin pesticides que estan prohibits a Europa i que es venguin en els nostres mercats. Això no és acceptable.

Aquests són els problemes principals?
—Tot va lligat. Perquè el primer problema que tenim aquí i, en general, a Catalunya és el relleu generacional. I si no tenim pagesos, no hi ha sector agrari. I si els nanos que comencen a fer de pagès no s’hi guanyen mínimament la vida, és molt difícil de convèncer-los que es facin pagesos. I per això dic que tot va lligat, perquè si no hi hagués aquest frau dels excedents i si no s’importessin productes de fora d’Europa a uns preus rebentats, segurament ens hi guanyaríem millor la vida. Si les polítiques ens acompanyessin, si el tema fiscal ens ajudés… Pensa que els qui fem de pagès és perquè ens agrada, perquè l’ofici ens enamora i ens enganxa. I hi ha pagesos que estimen fer de pagès i que ho han hagut de deixar.

Yolanda Sey: “Sóc catalana. Per què no puc representar una noia catalana?”

Se’n van fer molts, de discursos, diumenge durant els premis Gaudí. Però el més contundent fou el de l’actriu i cantant Yolanda Sey (els Hostalets de Balenyà, Osona, 1991). Un discurs antiracista que ningú no s’esperava i que va deixar tothom bocabadat.

Sey va emprar la ironia per a denunciar una crua realitat: la discriminació que viuen els actors racialitzats en la indústria cultural. Partia de l’experiència personal, però va ser l’altaveu d’un col·lectiu que se sent menyspreat i que està tip de sentir-se de segona i de viure un bon reguitzell de desigualtats.

L’actriu denuncia que el racisme es fa palès en tots els vessants de la indústria, començant pels càstings i acabant per les plataformes que distribueixen els productes audiovisuals. Es queixa que fa massa temps que es reprodueixen els mateixos estereotips i que el col·lectiu està condemnat a interpretar sempre els mateixos papers: “Migrants, que no parlem bé la llengua, delinqüents o il·legals.” Està convençuda que els productes s’han de farcir de diversitat, perquè tan sols així es representarà la realitat tal com és. “Està bé que entenguem que cal un canvi de mirada, seguir el ritme que es viu al carrer, perquè sembla que hi hagi dos mons molt separats”, explica.

El vostre discurs dels premis Gaudí s’ha fet molt viral. Creieu que pot servir per a canviar res?
—Espero que sí. Quan baixi l’emoció de tot plegat, a veure en què queda. Vaig dir coses importants que crec que s’han de tenir en compte d’ara endavant, de com hem de fer l’audiovisual aquí a Catalunya. Tinc l’esperança que serveixi d’alguna cosa, a part de compartir-lo per les xarxes i ja està.

Segur que haurà servit perquè la gent en prengui consciència. El discurs va ser dur i un autèntic bany de realitat.
—La gent m’ha escrit per donar-me les gràcies per haver-los fet veure això, que no se n’havien adonat. Perquè vas fent i vas assumint coses que són normals i, al final, fins que algú no et diu el contrari, no penses que sigui així. Serveix perquè hi hagi una obertura de mirada, que comencem a mirar què consumim, com i de quina manera.

Us adreçàveu a algú especialment? Volíeu interpel·lar algú directament?
—En general. És a dir, crec que tothom té una part de la responsabilitat. Des de la persona que escriu o la que hi posa els diners, fins a la que decideix que aquell producte s’ha de posar a la seva plataforma o televisió. Tothom hi té responsabilitat, i sobretot quan hi ha diners públics, en la manera com l’administració subvenciona els productes. S’ha de posar damunt la taula com es vol fer això. Perquè no té sentit donar diners públics per a continuar reproduint certs estereotips, discursos o narratives.

Què passa, amb això dels recursos? Van a parar sempre a les mateixes menes d’històries?
—Fallen unes quantes coses. Una, quant a l’imaginari, el fet de creure que Catalunya només és blanca. Ja entenem que ho és majoritàriament, però únicament blanca. I si ho observem, la major part de material audiovisual que consumim ens ensenya que la blanquitud és la normalitat. I això ja és erroni. Jo sóc catalana. Aleshores, per què no puc representar una noia catalana? Aquí hi ha un problema de mentalitat, de pensar que això és estrany, que no pot ser. És molt xocant quan et diuen que el que tu ets no és, no existeix. Aquesta és la resposta que et donen. Em diuen que no és creïble que puguis fer aquest paper. Jo existeixo, i n’hi ha moltes com jo. Llavors, hi ha un problema d’enfocament i mentalitat. No podem continuar passant per alt que a Catalunya no hi ha persones no blanques que hagin nascut aquí. Ja fa anys que això no és real. I anem perpetuant aquest imaginari, que segueix aquesta espècie de mentida, que es reprodueix i acaba fent mal. Entenc que es facin aquestes històries, però després hi ha el filtre del finançament. Que es financin, per una banda, productes que no ensenyen la diversitat i, per una altra, productes que reforcen l’estereotip de sempre, que les persones no blanques hi surtin com a migrants, que no parlem bé la llengua, que som delinqüents, que som il·legals… Tot aquest imaginari ajuda la gent a continuar pensant això. Es financen històries que perpetuen els estereotips. I això és molt perillós. Tot falla a partir del moment en què a nosaltres no ens arriben els mateixos càstings que a tothom, perquè a mi normalment no me n’arriben de noies joves amb una història normal, que no tingui res a veure amb el meu color de pell. I aquí tenim un problema amb els directors de càsting, que han d’intentar promoure la diversitat des de bon principi. Perquè, si no, el producte és esbiaixat. I després, en els mateixos equips de producció, que també hi ha d’haver diversitat. Perquè, si no, no hi pensarà ningú. En el discurs vaig parlar d’un 7,88% de candidatures de personatges, però no vaig parlar darrere de les càmeres, que no arriben al 2%. Si no tenim diversitat en totes les parts de la cadena, els productes surten esbiaixats.

Al discurs ho dèieu clarament, que no s’acaba fent un reflex de la realitat.
—És que ja no és qüestió que no hi ha gent no blanca als pobles, és que n’hi ha a tot arreu. Als pobles molt més petits, la diversitat potser és més difícil, però, en general, la vivim a tot arreu. I si no la veiem, potser ens hem de preguntar per què. Perquè potser ocupen espais que no mirem o no hi donem importància. Almenys en els espais públics i en les televisions públiques, en tot allò que sigui subvencionat per diners públics, s’hi ha de representar la realitat.

TV3 falla, en aquest aspecte?
—Crec que ha anat fent intents, per a mi molt insuficients. Tenim una televisió pública que crea contingut audiovisual i representa molt poc la realitat. Com a televisió pública, té el compromís de donar un servei a tothom, i no respon a això. No està a l’altura d’allò que la societat demana.

En pantalla, per exemple, hi trobem la Beatrice Duodu presentant noticiaris al canal 3/24. El problema potser és al darrere.
—Que el 2024 ens sorprengui que la Bea sigui la primera presentadora negra és que som molt lluny. Està molt bé que hi sigui. Gràcies per haver-ho fet, però s’ha d’anar més enllà, no? I ara tinc la sensació que hi han posat la Bea i ja està. Amb les sèries passa igual. A Com si fos ahir hi passa algú de tant en tant, però és molt rar.

El discurs dels Gaudí parteix de la vostra experiència personal. Com es fa palès, el racisme, en el vostre dia a dia com a actriu?
—D’entrada, tenim menys oportunitats de feina. Després, la gent comença a dir-me que el que vull és que m’agafin a tot arreu. Jo no vull estar a tot arreu si no m’ho mereixo, vull tenir l’oportunitat de demostrar-ho. És igual que amb les entrevistes de feina. Si no faig càstings, no puc optar a feina. Al col·lectiu Tinta Negra fa molt de temps que reclamem que els càstings siguin oberts a tothom. Després ja es delimitarà segons allò que més agradi. Però ja es discrimina quan no podem anar-hi pel color de pell. I això és una discriminació laboral, és com no poder anar a una entrevista de feina pel teu color de pell, és exactament igual. Això passa de fa molt de temps i ho hem normalitzat. Per una altra banda, hi ha gent que no està preparada per a treballar amb pells negres. Per exemple, el maquillatge: a vegades no tenen el teu color de pell o no saben com fer-ho. Les maquilladores i maquilladors no han estat ben formats. Per a ells, la cosa normal és pell blanca, no? Molts cops m’acabo maquillant jo mateixa. Això també passa amb els cabells; moltes vegades no em fan res perquè em diuen que ja està bé com el porto. I veig que no saben com fer-ho. Tot això passa en un espai laboral. Hauria d’estar còmoda treballant. Si no, em discriminen, i ho hem normalitzat. Què passaria si fos al revés? Per això l’Oye Sherman i l’Ana Polo van ser molt llestes presentant-ho així, girant la truita per fer veure fins a quin punt és incoherent.

A part el desgast emocional i psicològic que implica tot això, en algun moment, vós o les vostres companyes, heu pensat a deixar la feina?
—Sí, moltes vegades. I moltes vegades he dit que no a proves perquè el discurs que feien no m’agradava o eren personatges massa estereotipats. Al final, t’adones que tota la responsabilitat recau en tu, i no és just. No és just que perdi feina. La gent hauria de pensar més com tenir cura de les maneres, com fer-ho. Perquè, al final, hi ha en joc això de si vull continuar. Comences a preguntar-te si ets bona o mereixes ser en llocs determinats. Tot recau en nosaltres, que som les que rebem la discriminació. S’ha de girar la truita i canviar la mirada. Per què no es busquen històries més ben preparades? Tinc la sort de ser cantant i de no dedicar-me exclusivament a això. Sincerament, em sento molt privilegiada perquè tinc feina i treballo en més llocs. El discurs no era una queixa meva personal, sinó en nom del col·lectiu. És una radiografia de com estem. Moltes companyes em deien que havien deixat de treballar al cinema català perquè no hi estaven a gust. Després de veure el discurs, n’han tornat a tenir ganes. Però hi ha moltíssima gent que ho ha deixat.

Una frase punyent que és la principal conclusió de tot plegat: “Estem condemnades a tenir un cinema blanc privilegiat i de classe alta que no representa la realitat i que, per tant, no serà català.”
—Sí, perquè també és una cosa de classes. Aquí s’hi ajunten mil coses. Jo et parlo de diversitat racial, però algú altre et parlà de gènere o de classes socials. Aleshores, crec que està bé obrir el debat de quina Catalunya ensenyem o quina mena de Catalunya volem ensenyar. Perquè, al final, per a mi no és representativa, però tampoc no ho és per a una altra gent. Està bé que entenguem que cal un canvi de mirada, seguir el ritme que es viu al carrer, perquè sembla que hi hagi dos mons molt separats. Tenim un cinema molt potent i amb un nivell bo, amb una mirada que continua essent la mateixa. És interessant que la veu ara l’agafi la dona, però el cinema continua tenint una mirada molt blanca i molt classista, amb excepcions. Hi ha d’haver un moviment de gent diferent escrivint història.

Tot això que viviu en el cinema és comú en tota la indústria cultural?
—Clarament. Parlem d’una cosa sistèmica, que és a tot arreu. Personalment, crec que on hi ha hagut més canvis aquests últims anys ha estat en el teatre. Veig que hi ha molta més diversitat i no sé per què no s’ha traslladat al cinema. Hi ha una clara diferència pel que fa a xifres i la sensació és que la gent no hi dóna importància, i això és perillós. Si no se’t fa estrany que totes les persones siguin blanques, tenim un problema. A Tinta Negra fa temps que ho denunciem i tinc la certesa que hi ha hagut canvis a partir d’aquí.

En teatre, La plaça del Diamant al Teatre Lliure, on heu representat la Colometa, n’és un clar exemple.
—Sí. És un personatge que en l’imaginari de totes les persones de Catalunya ha estat sempre blanc. Què passa quan no ho fa una persona blanca? Res, no canvia res, no hi ha cap mena de diferència. Tothom parla d’un personatge de ficció. Per tant, no existeix. Aleshores, què hi fa com sigui, mentre la persona ens faci veure com és el personatge. La temporada passada vaig fer Yerma al Teatre Lliure i ningú no ho va comentar, i això és bo perquè no hi ha cap necessitat de fer-ho. És una actriu fent un personatge de ficció.

I en la música?
—Passa això mateix, tot i que la meva experiència també és diferent. Amb The Sey Sisters ens ha anat molt bé, sempre –això sí– dins els marges de música negra. Hem actuat en alguns festivals, però sempre buscant un lloc d’encaix.

Per a anar acabant, com es va viure el discurs a la sala? La gent no sabia gaire cap a on us decantaríeu, amb algun aplaudiment tímid.
—Va ser estrany, sí. Això ho vam comentar amb el director de la gala, l’Oriol, a l’assaig general, que no sabia com reaccionaria la gent. Jo ja hi vaig anar pensant que potser no riurien. Però bé, al final hi va haver aplaudiments de complicitat, cosa que agraeixo. Però també hi va haver molta gent que no sabia com posar-s’hi.

Fins i tot algú va aplaudir quan vau parlar del 7,88%.
—[Riu.] Va ser un home, pobre, que es va col·lapsar i va aplaudir tot sol.

A part els missatges de suport, hi ha gent que us hagi dit que està compromesa a canviar la situació?
—No, no he rebut missatges d’aquest estil. Per això dic que a veure com acaba tot. Ja està bé que hi hagi rebombori, però no sé si arribarà realment allà on hi ha la gent que pot canviar les coses.

L’amnistia incompleta: 115 catalans que dormen amb les sabates posades

L’any 2020 es va estrenar un documentari sobre Adrià Carrasco i Tamara Carrasco que portava per títol Dormir amb les sabates posades. La frase, extremadament gràfica, feia referència a aquest estat d’ànim que una persona té quan sap que, en qualsevol moment, la policia pot tirar a terra la porta de sa casa. Dorms amb les sabates posades per estar preparat.

Arran de la discussió sobre la llei d’amnistia, els forats que té i la necessitat de blindar-la tant com siga possible abans d’aprovar-la, a VilaWeb ens hem capbussat en els milers de fulls de les causes que els jutges fan servir per boicotar el procés. Concretament, ara per ara, les de l’operació Judes i el Tsunami Democràtic, on volen fer passar el terrorisme, i la del cas Vólkhov, on volen fer passar la traïció a la pàtria –la seua.

Ens hi hem capbussat durant dies per poder fer-nos una idea exacta, basada en dades concretes i contrastades, de quanta gent forma part d’aquestes investigacions. De quanta gent, per això i per tant, en un moment o altre –però sempre depenent de l’arbitrarietat dels jutges– podria entrar en situació de persecució. D’una persecució que, si mai arribàs, no seria emparada per la llei d’amnistia, tal com és redactada ara.

La llista inclou avui 115 noms. I és provisional. Hi ha parts d’aquestes causes que continuen essent secretes i que no podem saber qui involucren en què. I si en el futur un jutge volgués estirar el fil, darrere hi podríem anar pràcticament tots. Imagineu-vos tan sols què arribaria a significar una condemna del Tsunami Democràtic per terrorisme. Si, en aquesta bogeria jurídica en què s’han instal·lat els jutges espanyols aconseguissen de retòrcer tant el dret per a qualificar el Tsunami Democràtic d’organització terrorista, quants de nosaltres no seríem automàticament amenaçats?

La llista, doncs, és provisional i, malgrat tot, crec que és prou aclaridora sobre la poca consistència de la llei, si més no en l’estat actual. Sobre els defectes que té. I sobre la necessitat imperiosa de canviar-la, de millorar-la, abans no torne al congrés espanyol. Una amnistia ha d’amnistiar tothom i tots els fets vinculats al procés. Si això no s’aconsegueix, no podrà garantir ni la desjudicialització ni encara menys la fi de la repressió.

Per això no entenc aquesta laxitud, aquest relativisme desganat, que la classe política catalana sembla tenir respecte de l’amnistia. Em sembla incomprensible que hi haja qui puga defensar que tant hi fa si hi entra tothom o no. O que hi haja qui diga que si els jutges fossen bona gent i aplicassen la llei com cal, aleshores sí que seria bona. Especialment perquè juguen amb les vides de molta gent, no tan sols amb la seua.

Jo em queixaria igualment si hi hagués tan sols una sola persona que pogués restar fora de la llei a causa dels forats que té ara. Però crec que cal ser conscients que no és així, que això no és cosa d’aquest o aquell, i que, per tant, tot és més greu encara.

Aquesta investigació que us presenta avui VilaWeb, aquests 115 noms, és un crit d’alerta. Vol ser un crit d’alerta. És cert que inclou noms famosos i coneguts, però vull remarcar que la major part pertanyen a gent del carrer, anònima, a ciutadans normals i corrents que podrien trobar-se la vida amenaçada per la repressió espanyola si els jutges decidissen de perseguir-los. Si aquesta llei d’amnistia no s’arregla abans que això acabe essent un desficaci total. No els condemnem a haver de dormir amb les sabates posades. 

 

 

PS1. Dilluns va ser un dia emocionant per a nosaltres, perquè es va fer a Perpinyà la final de la Lliga Escolar del Paraulògic. Hi van participar 270 estudiants de les escoles públiques de la Catalunya Nord, que van omplir l’amfiteatre de la universitat i van jugar en català. Hem fet aquest vídeo on parlen xiquets i mestres, per transmetre el goig que s’hi va viure. Per a VilaWeb el compromís amb la promoció de la llengua catalana és un pilar indispensable de la nostra faena i estem contents que el Paraulògic siga tan útil en aquest propòsit.

PS2. El periodisme independent dóna forma a un món més just i ajuda a crear un país nou, deslliurat de les rèmores del passat. A VilaWeb no tenim cap propietari multimilionari, no depenem del govern, ni restem condicionats per cap empresa ni cap grup de pressió. Per això som lliures d’informar rigorosament sobre els esdeveniments nacionals i mundials. I per això també podem mantenir el periodisme que fem, d’accés obert i gratuït per a tothom. Perquè creiem que tothom ha de poder accedir a informació de confiança. Per això us demanem als qui encara no en sou subscriptors que us en feu i ens ajudeu a avançar.

La Blanca, desnonada a 78 anys, per a vergonya nostra

Després de cinquanta-cinc anys residint al seu pis, Blanca Espinosa, veïna de setanta-vuit anys del barri Gòtic de Barcelona, ha estat desnonada. La causa inicial va ser el pagament tardà de 177 euros per unes obres mal fetes. Tot i que es va aconseguir ajornar el desnonament temporalment gràcies a la pressió mediàtica i a una protesta veïnal, els esforços de negociació han fracassat.

Afectades per l’impagament de lloguers, el final de contractes o la manca de suport social adequat, la crisi de l’habitatge entre les persones grans és un drama silenciós que sovint passa desapercebut a la societat. Factors com la desigualtat social, la gentrificació i la bombolla del lloguer posen de manifest la fragilitat de la seguretat residencial per a aquells que han dedicat tota la vida a construir una llar.

Aquest sector de la població es troba en una situació de vulnerabilitat extrema, amb impactes negatius en la seva salut física i mental. Una de les grans dificultats per a abordar aquest problema és la manca de dades i estadístiques clares, cosa que dificulta la comprensió plena de l’abast del problema. La gent gran desnonada mereix un suport especialitzat i proactiu per garantir que la seva vellesa no es trobi marcada per la inseguretat i la pèrdua de l’habitatge.

És imperatiu que la societat i els governs s’ocupin i es preocupin de la protecció dels drets i el benestar dels més grans, garantint que el dret d’habitatge sigui inalienable. Ens calen polítiques més eficaces i humanes per a afrontar la crisi de l’habitatge, especialment en el cas de les persones grans, que mereixen viure la seva vellesa amb dignitat.

El desnonament de la Blanca s’ha escaigut la setmana en què ens hem assabentat que els grans bancs han guanyat més de 26.000 milions d’euros, un 27,2% més que l’any passat, una xifra mai vista. A la Blanca, ningú no l’ha vinguda a rescatar, ben al contrari que a aquests bancs, el rescat dels quals ens va costar més de setanta milions d’euros el 2012. En canvi, la Blanca l’han desnonada per un grapat d’euros. Però tant se val la quantitat, no pot ser que a la seva edat la facin fora d’allò que ha estat la seva llar d’ençà de fa més de mig segle.

El cas de la Blanca em remou especialment. Sé de què parlo, és personal. Jo tenia tretze anys quan ens van desnonar. Fa més de quaranta anys d’aquella tragèdia, i encara avui arrossego una mala salut de ferro, un munt de cicatrius al cos, i les pitjors, que són les de l’ànima. Però d’això potser que us en parli en un altre article. Avui la protagonista és la Blanca, desnonada a 78 anys, per a vergonya nostra.

El vídeo de la final del Paraulògic Escolar a Perpinyà: Catalunya Nord juga en català

Dilluns es va fer a Perpinyà la final de la Lliga Escolar del Paraulògic, que han disputat unes quantes escoles públiques de Catalunya Nord. En aquest vídeo us mostrem el bon ambient de la jornada i les opinions de mestres i alumnes sobre el fet de jugar al mòbil en català.

Fotografia: Enric Galli Fotografia: Enric Galli Fotografia: Enric Galli Fotografia: Enric Galli Fotografia: Enric Galli Fotografia: Enric Galli Fotografia: Enric Galli

Èxit de la final de la Lliga Escolar del Paraulògic a Perpinyà


Fotografia: Enric Galli
Paul Nogue, Marjane Elladari i Lisa Bissiere, estudiants del liceu Maillol de Perpinyà, guanyadors de la final dels alumnes de primeres i terminals. (Fotografia: Enric Galli)
Tomeu Font, Ariadna Ricart i Raquel Coira, estudiants del liceu Déodat de Séverac de Ceret, guanyadors de la final dels alumnes de terceres i segones. (Fotografia: Enric Galli)

Quadern de bitàcola col·lectiu dels 30 anys de Pallassos Sense Fronteres

.000 pallassos sense fronteres han recorregut el món regalant moments de llum als menuts (i no tan menuts) que més els necessiten.

Ara, en el seu 30 aniversari, publiquen RIURES I EMOCIONS Els Viatges de Pallassos Sense Fronteres (1993-2022), un quadern de bitàcola en català que recull, en primera persona, les reflexions i experiències d’artistes i persones d’altres àmbits que han donat vida a l’associació, a més d’entranyables i colpidores imatges de la seva acció en el context humanitari.

Pre-compra ara el teu llibre i celebrem junts la seva indispensable tasca! Visita ací la campanya a Verkami.

El BOE va publicar cent noranta-dues normes discriminatòries envers el català durant el 2023

Durant el quart trimestre del 2023, el Butlletí Oficial de l’Estat espanyol (BOE) va publicar quaranta-dues noves normes legals que reforcen el castellà i discriminen el català. Així ho assenyala la Plataforma per la Llengua, que ha presentat un recull de les normes discriminatòries aprovades per l’executiu espanyol. En total, durant el 2023 es van publicar cent noranta-dues normes discriminatòries, una xifra similar a les d’altres anys.

El mateix dia de la constitució del tercer govern de Pedro Sánchez, el BOE va publicar el reial decret 829/2023, de 20 de novembre, que reestructurava els departaments ministerials, i establia que la missió del ministeri de Cultura era “la promoció i difusió de la cultura en espanyol”, però no es feia referència a cap més llengua. El 5 de desembre del 2023, el reial decret 1009/2023, pel qual s’establia l’estructura orgànica bàsica dels departaments ministerials, també mantenia el compromís prioritari amb la llengua castellana. Aquesta norma preveia que el ministeri de Transformació Digital i la Funció Pública disposaria d’un “Comissionat Especial per a l’Aliança per la Nova Economia de la Llengua”, un òrgan centrat en la promoció del castellà. Per la seva banda, el ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació establia una Direcció General de l’Espanyol al Món. Aquest Reial decret no preveia organismes equivalents per a la promoció dels altres idiomes de l’estat espanyol.

El quart trimestre del 2023, va haver-hi vint-i-una normes estatals discriminatòries i vint-i-una de la Unió Europea. Les normes europees estaven concentrades en dos grups, si se les classifica en funció de l’àmbit que regula la seva clàusula lingüística principal: l’etiquetatge i instruccions (9) i el funcionament de l’administració i les relacions entre administracions (9). En el cas estatal, habitualment les normes estan més repartides temàticament, un reflex del fet que hi ha més diversitat en les competències dels estats, però en els darrers anys hi ha hagut un augment molt significatiu de les normes discriminatòries en matèria de subvencions i ajuts.

A tall d’exemple, trobem el reial decret 801/2023 o l’ordre CLT/1424/2023. El reial decret regula la concessió de subvencions per a despeses de fundacions de partits amb representació a les Corts Generals que facin estudis, i preveu que, per beneficiar-se’n, les entitats adjuntin a la sol·licitud un seguit de documents que sempre hauran d’estar “en llengua castellana o traduïts a aquesta llengua”. Pel que fa a l’Ordre CLT/1424/2023, que regula el procediment perquè les entitats s’adhereixin al programa Bo Cultural Jove, que finança el consum d’activitats culturals als joves, estableix que la sol·licitud i la documentació necessària hauran de “figurar en castellà”.

S’ha mort Josep Oller i Varela, impulsor de la Gran Videoteca dels Països Catalans

El president de la fundació Videoteca dels Països Catalans, Josep Oller i Varela, s’ha mort a seixanta-sis anys. Barceloní i historiador de formació, va impulsar, per mitjà de la fundació, la Gran Videoteca dels Països Catalans i Lavideoteca.cat.

La Gran Videoteca dels Països Catalans és un projecte audiovisual que va esdevenir la primera enciclopèdia audiovisual del país, amb una obra de divulgació que abasta tots els aspectes que donen contingut a l’existència del nostre país: societat, economia, història, geografia, cultura, ciència, tecnologia, natura o medi ambient. L’objectiu final és dotar a tots els interessats en la cultura catalana del món de centenars de documents audiovisuals.

Algun dels seus capítols es poden trobar en el canal de Youtube del projecte, com és el cas del del Camp de Tarragona:

Diversos testimonis (i algunes contradiccions) cerquen un atenuant per a Alves

La defensa d’Alves sembla que cerca més un atenuant que no pas l’absolució. Si més no, aquesta és la sensació que ha deixat la segona sessió del judici, que s’ha fet avui a l’Audiència de Barcelona i en què han declarat una vintena de testimonis, entre agents dels Mossos d’Esquadra, treballadors de la discoteca i persones de l’entorn de Dani Alves. Els qui han estat cridats per la defensa s’han centrat molt a reforçar la darrera versió del futbolista, la cinquena que ha donat des que va començar el procés: que aquella nit anava begut i, suposadament, tenia les capacitats molt afectades. Això no l’eximiria, però sí que es podria considerar un atenuant en cas de condemna.

El testimoni més esperat del dia era el de la model Joana Sanz, dona del futbolista, que ha explicat que Alves va arribar a casa molt tard, molt borratxo i fent pudor d’alcohol, i que fins i tot va topar amb un moble. També ha dit que va caure desplomat al llit i que l’endemà només li va explicar que havia sortit amb uns amics. Ha estat un testimoni breu i concís, però que s’ha alineat clarament amb els d’amics i acompanyants d’Alves, que han dit que aquell dia, des de l’hora de dinar, va beure molt, tant vi, com whisky, cava i gintònics.

Una declaració contradictòria

D’aquests, el testimoni més llarg ha estat el de Bruno, l’amic que també el va acompanyar a la discoteca. Ha reforçat totes les tesis de la defensa, però ha estat notablement contradictori amb la declaració que va fer en fase d’instrucció, tal com ha denunciat l’acusació particular. En un primer moment, va dir que les noies no coneixien Alves. Ara, en canvi, ha dit que sí que sabien qui era. Quan s’ha tornat a escoltar la primera declaració per comprovar aquesta contradicció, ha acabat dient que anteriorment havia contestat una cosa diferent perquè li havien preguntat si elles coneixien Alves personalment, no com a famós. En un primer moment, també va dir que Alves havia begut mitja copa, i avui ha dit que en van ser quatre, i també va dir que se n’havien anat de la discoteca perquè tenia mal de panxa, i avui ha dit que se’n van anar perquè era tard i havien begut molt. El testimoni s’ha excusat dient que no allò no eren contradiccions, sinó problemes amb la traducció, perquè ha declarat sempre en portuguès.

Aquest testimoni no tan sols ha reforçat els arguments de la defensa amb la qüestió de l’alcohol, dient que Alves va beure una ampolla i mitja de vi, copes de whisky i gintònics. També ha tancat files amb aquest relat quant al comportament de la víctima i les seves amigues. Diu que hi va haver bona sintonia amb elles en tot moment, i que elles no estaven preocupades per la seva amiga, sinó que ballaven i feien bromes. A més, ha especificat que Alves i la jove ballaven “de manera sexual i propera, però respectuosa”.

“Una actitud bavosa”: dos testimonis molt durs marquen el primer dia de judici a Alves

Sobre la sortida de la víctima del lavabo, ha dit: “Va venir, va parlar amb mi i amb la seva cosina i es va acomiadar. La cosina em va fer un petó a la galta.” També ha dit que no va veure la denunciant plorar perquè “el passadís era fosc” i que quan la jove va sortir del lavabo no tenia res estrany ni cap ferida.

“En xoc” i amb por de denunciar

Qui també ha reforçat el relat que Alves anava molt begut ha estat el responsable de sala de Sutton: “Vaig notar que havia begut o havia fumat alguna cosa, no actuava com sempre.” Ara bé, la resta de la seva narració corrobora la versió de la víctima i les seves acompanyants, així com la d’altres treballadors de la discoteca i la dels agents dels Mossos. “La noia plorava i no em va explicar res. Li vaig preguntar si volia denunciar-ho i ella deia que no, que ningú no la creuria”, ha afegit. L’auxiliar de sala de Sutton ha explicat que va guarir la ferida al genoll que tenia la noia i ha detallat què comentaven les seves acompanyants sobre el que havia passat: que la denunciant volia entrar al lavabo, però que després se’n va penedir. “Van dir que estava segura d’on anava i què hi anava a fer, però després se’n va penedir.”

D’ençà que va començar el judici, la majoria dels testimonis han coincidit en dos elements: que la víctima va sortir del lavabo en xoc, molt afectada, i que repetia que no volia denunciar els fets per por, un temor habitual en les dones que han passat per situacions similars. “Plorava molt i ens va costar calmar-la. Ens va dir que li havia tocat els genitals per dins i les amigues ens van dir que hi havia hagut penetració. Elles també estaven molt nervioses i van explicar-me que aquesta persona també els havia fet tocaments i que volien denunciar els fets”, ha recordat el primer agent que va atendre la jove. Un altre agent ha dit que la noia es trobava “en xoc, superada pels fets”. “Se sentia culpable de tot el que havia passat i li vam dir que no ho era, la vam intentar calmar i li vam explicar tot el procés.” Aquest agent també ha dit que la víctima li va dir que havia entrat voluntàriament al lavabo i que en algun moment de la nit hi havia hagut un petó. Això no entra en contradicció amb la versió de la jove, que va dir que va entrar al lavabo voluntàriament, però pensant que allò era una altra sala.

“Estava francament nerviosa i afectada”, ha explicat un altre agent, que ha deixat clar que la versió de la víctima està corroborada per les imatges. “Va dir que no pensava denunciar-ho perquè li feia por que se sabés el seu nom, però al final va decidir de fer-ho”, ha recordat un altre.” Deia que no la creurien perquè l’acusat era una persona coneguda.”

La declaració d’Alves, prevista per demà

Demà és previst que s’acabi el judici i que es faci la declaració de Dani Alves, que es va traslladar al final a petició de la seva defensa. També es faran les pericials i els informes i les conclusions finals. Si les acusacions es mantenen, la fiscalia demanarà nou anys de presó per a Alves i l’acusació particular, dotze, per un delicte d’agressió sexual amb penetració.

Sembla que la defensa del futbolista intentarà de blindar la qüestió de l’alcohol, però alguns detalls que han anat sortint i algunes preguntes que va posar ahir sobre la taula l’advocada d’Alves, Inés Guardiola, també donen pistes de com s’intentarà desmuntar el relat de la jove: fins ara, s’ha posat certa èmfasi en la manera com ballava i quina actitud tenia cap al futbolista abans d’entrar al lavabo, i també que va entrar-hi voluntàriament. Això pot ser una prova de foc quant a la noció de consentiment de la judicatura: segons la legislació, el consentiment ha de ser revocable i és irrellevant què hagi fet la víctima abans si el “sí” deixa d’existir. Tanmateix, si això acaba essent un element central i explícit del cas, probablement no es reflectirà del tot fins que no es publiqui la sentència.

Trump no té immunitat presidencial i podrà ser jutjat per provar de cometre frau electoral

L’ex-president nord-americà Donald Trump no té immunitat pels presumptes delictes que va cometre durant la seva presidència per a canviar els resultats de les eleccions presidencials del 2020, segons ha sentenciat avui un tribunal d’apel·lacions federal. La sentència és un cop important per a la defensa de Trump, en aquest cas legal històric, presentat contra ell per l’advocat especial Jack Smith, que l’acusa d’haver conspirat per anul·lar la victòria de Joe Biden a les eleccions i d’haver comès fraus per mantenir-se al càrrec.

L’ex-president havia argumentat durant anys que la conducta per la qual el va acusar Smith formava part de les seves funcions oficials com a president i, per tant, el protegeix de la responsabilitat penal. “A l’efecte d’aquest cas penal, l’ex-president Trump s’ha convertit en ciutadà Trump, amb totes les defenses de qualsevol altre acusat. Però qualsevol immunitat de l’executiu que l’hagués protegit mentre va exercir com a president ja no el protegeix contra aquest processament”, va escriure el tribunal. És previst que Trump recorri contra la sentència al Tribunal Suprem, on els conservadors tenen una majoria de 6 a 3. El judici en aquest cas era previst inicialment per al 4 de març, però es va ajornar a l’espera que es resolgués la reclamació d’immunitat. Es podria retardar setmanes, si no mesos, si el cas acaba davant el Tribunal Suprem.

La Moncloa diu que la decisió dels fiscals del Suprem no és vinculant per a la posició del Ministeri Públic sobre Tsunami

La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha mostrat respecte a la decisió de la junta de fiscals del Tribunal Suprem espanyol de tombar l’informe que descartava que hi hagués terrorisme a la causa de Tsunami Democràtic. Tot i això, fonts de la Moncloa apunten que el veredicte d’aquest òrgan no és vinculant per a la posició final del Ministeri Públic. “El nostre respecte als criteris jurídics que avui s’han exposat a la junta de fiscals, igual que respectarem la decisió final que adopti el Ministeri Fiscal i, per descomptat, els tribunals del nostre país”, apuntat també Alegría en conferència de premsa després del consell de ministres espanyol.

Tal com ha recordat la ministra, el fiscal encarregat de la ponència ha exposat que no hi ha terrorisme en Tsunami Democràtic. “Com és lògic i normal s’ha produït un debat jurídic”, ha remarcat en ser preguntada pel posicionament de la junta.

La junta de fiscals del Tribunal Suprem espanyol ha rebregat l’informe del fiscal Álvaro Redondo i ha decidit per majoria que cal investigar Carles Puigdemont per terrorisme en la causa contra el Tsunami Democràtic. D’aquesta manera, els fiscals de l’alt tribunal es rebel·len també contra el criteri del fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz, fet inaudit tenint en compte que el ministeri públic és un organisme altament jeràrquic que permet al seu cap imposar el seu posicionament.

Rebel·lió històrica dels fiscals del Suprem per a poder investigar Puigdemont per terrorisme

La junta de fiscals del Tribunal Suprem espanyol ha rebregat l’informe del fiscal Álvaro Redondo i ha decidit per majoria que cal investigar Carles Puigdemont per terrorisme en la causa del Tsunami Democràtic. D’aquesta manera, els fiscals de l’alt tribunal es rebel·len també contra el criteri del fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz.

Els fiscals del Suprem es reuneixen sota una enorme pressió per decidir si cal perseguir Puigdemont per terrorisme

Els membres de la junta han votat en contra de l’informe i han deixat en minoria el fiscal Redondo. Els seus companys s’han posicionat a favor que la sala penal del Suprem, que dirigeix Manuel Marchena, es faci càrrec de la instrucció del Tsunami Democràtic per delictes de terrorisme, tenint en compte l’aforament de Puigdemont. Ara bé, l’última paraula sobre el cas la tindrà el magistrat Juan Ramón Berdugo, que una volta rebi el nou informe de la fiscalia, decidirà si es queda la instrucció o la retorna a l’Audiència espanyola.

Redondo, que ha estat assenyalat per la premsa espanyola en les darreres hores, considerava que no hi havia indicis per investigar Puigdemont i era partidari de tractar les protestes de Tsunami com a desordres públics agreujats. Un enfocament que comparteix el fiscal de l’Audiència espanyola Miguel Ángel Carballo, que s’ha esbatussat a còpia d’escrits amb el jutge Manuel García-Castellón i li ha reclamat que enviï al TSJC i no pas al Suprem.

La junta de fiscals és formada per Fidel Cadena, Joaquín Sánchez-Covisa, Consuelo Fidalgo, Consuelo Madrigal, Manuel Dolz, Javier Zaragoza, Juan Carlos López Coig, Manuel Martínez, María Ángeles Garrido, José Martínez Jiménez, Salvador Viada, Álvaro Redondo, Olga Sánchez i Justino Zapatero.

El govern admet que la pagesia no és prou protegida i promet que l’escoltarà

“La nostra pagesia no està prou protegida”, ha admès el govern de la Generalitat, que diu que n’escoltarà les reclamacions “legítimes i necessàries”. La portaveu, Patrícia Plaja, ha dit que el sector agrícola català es mereix un tracte en les mateixes condicions que als altres països, tant en relació amb la qualitat com als preus dels productes. La Generalitat no preveu cap col·lapse en la mobilitat, per bé que hi ha uns quants talls viaris, i demana paciència als ciutadans perquè l’ocupació que tot de camions i tractors han començat en carreteres neuràlgiques del Principat duraran pocs dies. Així i tot, Plaja està convençuda que els Mossos d’Esquadra han previst totes les hipòtesis per garantir un mínim de mobilitat. “El govern defensa i defensarà sempre el dret de manifestació”, ha dit.

Per atendre una de les demandes principals dels pagesos, la reducció dels tràmits administratius que els posen moltes traves per treballar, el govern ha anunciat que havia creat una taula de treball per a la simplificació burocràtica. La Generalitat té competència plena en agricultura i ramaderia, però el govern refusa tenir cap la responsabilitat i ha assenyalat també el govern espanyol i la Unió Europea. “Moltes d’aquestes reclamacions no depenen del govern de la Generalitat, malauradament, perquè no tenim un estat propi, i per tant no és el govern qui pot desencallar certes qüestions”, ha dit la portaveu. Plaja ha explicat que últimament s’havien aprovat deu reials decrets a Madrid que haurà d’aplicar Catalunya.

Els pagesos es planten i es mobilitzen per revertir la crisi que viu el sector

Amb els vaixells a l’horitzó

Plaja ha recordat que el país es troba en fase d’emergència per la sequera extrema, la més greu d’ençà que n’hi ha dades, i ha demanat que es compleixin les restriccions. Altrament, diu, “el pas següent és no tenir aigua”. El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, i la vice-presidenta de Transició Energètica del govern espanyol, Teresa Ribera, van explicar ahir que hi havia un acord amb el País Valencià perquè Barcelona rebi aigua de la dessalinitzadora de Sagunt. Com Mascort, Plaja ha explicat que, així i tot, no n’hi haurà prou, perquè caldrà tenir dos vaixells actius –l’un carregarà mentre l’altre descarregui. L’origen del segon vaixell encara no és clar i s’estudien unes quantes possibilitats.

Sigui com sigui, la portaveu ha recordat: “Els vaixells no ens salven de la sequera, no són una solució estructural.”. I ha demanat més obres i inversions, com ara l’ampliació de la infrastructura del port de Barcelona, que haurà d’assumir l’aigua dels vaixells i distribuir-la, perquè ara com ara no té prou capacitat per a fer aquesta funció de manera eficaç. Plaja creu que encara hi ha temps per a adequar la instal·lació, però no ha detallat quant. “És tot previst perquè puguin descarregar” quan sigui l’hora, ha dit. I ha reblat la intervenció amb una crida a no fer una “guerra de l’aigua”. L’aigua –ha dit– “no entén ni ha d’entendre en colors polítics, perquè és un bé comú”, i s’ha encomanat a la col·laboració entre territoris.

Aquests són els 239 municipis afectats per les restriccions de l’emergència per sequera

Els pagesos tallen la AP-7 en totes dues direccions a l’Aldea

La pagesia es mobilitza en contra del maltractament que sofreix. El sindicat Unió de Pagesos, el majoritari del sector, ha convocat mobilitzacions a tot el Principat avui i demà. Les principals reivindicacions són la reducció de la burocràcia i de despeses, més ajuts per la sequera, més control a la importació d’aliments, entre altres. “N’estem farts, han d’escoltar els problemes que tenim i la gent ho ha d’entendre. S’han de donar respostes a les nostres peticions”, explica Joan Caball, coordinador nacional del sindicat.

Els pagesos es planten i es mobilitzen per revertir la crisi que viu el sector 

Consulteu l’estat del trànsit a Catalunya ací.

Quines mobilitzacions hi ha previstes?

S’ha organitzat unes quantes manifestacions i marxes lentes de tractors per tot el Principat, que afectaran algunes de les carreteres.

  • Plana de Lleida: avui i demà, a les 8.00, concentració de tractors a l’àrea de Vila-sana, a Punt Estrella, a la Fondarella (Pla d’Urgell).
  • Girona: avui a les 8.00, concentració de tractors al pàrquing de Fontajau.
  • Camp de Tarragona: avui a les 9.00, concentració de tractors a les rotondes de Vila-rodona (Alt Camp) i Montblanc (Conca de Barberà).
  • Terres de l’Ebre: avui, a les 11.00, concentració de tractors a la Torre de la Candela de l’Aldea (Baix Ebre); a Tortosa (Baix Ebre), trobada a les 10.00, a Coperativa Soldebre; i a Amposta (Montsià), trobada al passeig del Canal, al pavelló de Fires. Hi ha prevists talls de circulació arran de les marxes lentes de tractors a la N-420 i a la C-12, a la Ribera d’Ebre.
  • Granollers: avui, a les 8.00, concentració davant l’oficina del Departament d’Acció Climàtica del Vallès Oriental, a Granollers (Vallès Oriental).
  • Catalunya Central: avui, a les 9.00, concentració al recinte Firal el Sucre de Vic (Osona), i a les 9.00, concentració de tractors al pàrquing del Menfis a Sant Fruitós del Bages (Bages).
  • Pirineu: avui a les 10.00, concentració a Vilaller (Alta Ribagorça); i a les 11.00, concentració a la Seu d’Urgell (Alt Urgell). També es faran marxes lentes a la N-260 i la N-145.

Era previst que els pagesos del País Valencià es mobilitzessin a mitjan mes –Alacant (12 de febrer), al port de Castelló (15 de febrer) i al port de València (22 de febrer)–, però aquest matí han fet tractorades espontànies en uns quants punts amb afectacions viàries.

Consulteu l’estat del trànsit al País Valencià ací.

El Suprem espanyol condemna a quatre anys i nou mesos de presó quatre manifestants contra un acte de Vox a Saragossa

La sala penal del Tribunal Suprem espanyol ha condemnat a quatre anys i nou mesos de presó quatre manifestants contra un acte de Vox que es va fer el 17 de gener del 2019 a Saragossa. La sala els considera responsables de delictes agreujats de desordres públics, d’atemptat contra l’autoritat i de lesions d’uns quants policies. El Suprem rebaixa la pena inicial de set anys de presó que els havia imposat el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó. Els fets van tenir lloc prop de l’Auditori de Saragossa, quan s’estava fent un míting del partit de Santiago Abascal i els manifestants van intentar de trencar el cordó policíac.

Set anys de presó per una protesta contra Vox: “M’he quedat amb la pell i l’os, els nervis se m’han menjat” 

El vice-president Vicente Barrera es desmarca de la campanya LGTBI engegada pel Consell

Els socis de govern de la Generalitat han tornat a topar i, en aquest cas, a mostrar públicament les discrepàncies. La veu discordant ha tornat a ser el conseller de cultura i vice-president Vicente Barrera. El motiu és la campanya “Orgull de Comunitat” que pretén unificar les campanyes que es faran en matèria de diversitat i per a fomentar la inclusió i el reconeixement de les persones LGTBIQ, que van anunciar el president Carlos Mazón i la consellera d’Igualtat, Susana Camarero.

Barrera ha convocat una roda de premsa per a explicar que tant ell, com els altres dos representants de Vox al Consell es desvinculen de la campanya. Barrera ha criticat que els responsables de la campanya no l’havien avisat i ha assegurat que al País Valencià no hi ha cap problema de discriminació, inclusió o tolerància.

“No estem disposats a comprar el marc ideològic que l’esquerra ens vol imposar. Comprar aquest marc només ens pot dur a repetir lleis tan pernicioses per a tots i que són ideològiques com ho va ser la llei del sí és sí”, ha dit el vice-president en una roda de premsa.

Vicente Barrera ha comparegut en la seu de la vicepresidència acompanyat per la consellera de Justícia, Elisa Núñez, també de Vox per a expressar el rebuig del seu partit a la campanya que es va anunciar en el marc del festival Benidorm Fest. El vice-president ha denunciat que ni ell ni els altres dos consellers de Vox coneixien aquesta campanya. “Això no és cap crisi en el Consell, només volíem deixar clara quina és la nostra posició”, ha dit Barrera.

La portaveu del Consell lleva importància a l’assumpte

En la roda de premsa habitual després de la reunió del Consell, la Portaveu Ruth Merino ha volgut llevar importància a aquesta qüestió i També al fet que la discrepància s’haja esbombat tan públicament com s’ha fet. Tampoc no ha Fet cabal del desconeixement que Barrera ha argumentat tot dient que a les conselleries es fan moltes coses i es prenen moltes decisions cada dia. Merino ha assegurat que aquesta presa de posició pública de Vicente Barrera no afecta gens ni la tasca de Govern ni el pacte de governabilitat.

Compromís exigeix la destitució de Barrera

El diputat de Compromís, Francesc Roig, ha denunciat les declaracions de Vicente Barrera tot negant la discriminació de les persones LGTBI. “El PP és responsable de consentir l’homofòbia dins el Consell. És molt greu que el segon màxim dirigent del govern valencià s’haja declarat obertament homòfob en una roda de premsa celebrada en la seu oficial de la vicepresidència”, ha dit Roig, que ha qualificat les paraules del conseller d’extremadament greus.

És per això que n’ha responsabilitat Carlos Mazón com a cap del Consll i ha anunciat la presentació d’una proposició no de llei a les Corts instant a la destitució del vice-president i la consellera de Justícia.

El govern espanyol apuja el salari mínim a 1.134 euros

El govern espanyol ha aprovat l‘augment del 5% del salari mínim interprofessional (SMI), que arriba als 1.134 euros bruts mensuals en 14 pagues. La mesura té efectes retroactius des del primer de gener, de manera que caldrà compensar qui hagi cobrat menys d’aleshores ençà. L’increment es va pactar amb CCOO i l’UGT, però no té l’aval de la patronal CEOE-Cepyme, que volia limitar la pujada a entre el 3% i el 4% i fer que s’acompanyés de mesures de contractació amb les administracions públiques i el sector agrari.

Des de l’any 2018 fins a 2023, el salari mínim ha crescut de 344,1 euros al mes, és a dir, un augment total del 46,8 %. L’augment d’enguany el va anunciar Pedro Sánchez, president del govern espanyol, en un acte electoral a Galícia.

A banda, el consell de ministres espanyol ha aprovat un augment de salari addicional del 0,5% als treballadors públics. L’augment es fa en relació amb les nòmines de 2023, i es pagarà perquè es va superar el creixement econòmic de l’any passat que es preveia al pressupost. Aquesta pujada tindrà efectes retroactius des del gener de 2023.

Un edifici de cinc plantes de Badalona s’esfondra fins als baixos i els bombers cerquen si hi ha gent atrapada

Un edifici de cinc plantes de Badalona s’ha esfondrat des del forjat fins als baixos, en la part interior, aquest matí. Els bombers miren si hi ha ningú atrapat. De moment, no s’hi ha localitzat ningú. L’edifici és al número 9 del carrer del Canigó.

Els bombers han activat tretze dotacions i han evacuat preventivament els dos edificis del costat, el número 7 i el número 11. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) hi ha enviat cinc unitats i un equip conjunt amb bombers, a més de l’equip de psicòlegs. Protecció Civil ha activat la pre-alerta del pla Procicat.

Segons que ha explicat Eduard Martínez, cap d’emergències regió metropolitana nord dels bombers, treballen en paral·lel amb dues vies. D’una banda, a través del padró cerquen saber exactament qui habita al bloc. De l’altra, cerquen víctimes que hi pugui haver atrapades.

Al bloc, hi ha vint domicilis, i l’afectació és sobretot al pisos 3. És a dir, àtic 3, 4-3, 3-2, 1-3 i baixos. Més concretament, al menjador. Les feines dels bombers s’allargaran fins a la matinada i demà, com a mínim. El batlle de Badalona, Xavier García Albiol, farà declaracions a les 18.00.

Prealerta #PROCICAT per l'esorrament d'un difici al C/ Canigó número 9 de Badalona

Desallotjats els edificis contigus (números 7 i 11)

Hores d'ara es desconeix el nombre de persones atrapades a l'edifici sinistrat i el de persones evacuades

— Protecció civil (@emergenciescat) February 6, 2024

Assistència en curs: Per l'esfondrament d’un habitatge a Badalona, el #SEM ha activat 5 unitats, més 1 equip conjunt SEM-@bomberscat i l'equip de psicòlegs/gues del SEM.

— SEM. Generalitat (@semgencat) February 6, 2024

—Treballem per ampliar la informació—

Confirmen un cas de grip porcina en un treballador d’una granja a Catalunya

El Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties (ECDC, les sigles en anglès) ha confirmat que un treballador d’una granja de porcs a Catalunya es va encomanar de grip porcina (A(H1N1)v). L’afectat, segons el butlletí setmanal d’amenaces de malalties transmissibles, va desenvolupar símptomes el 25 de novembre, però no s’ha detectat altres casos entre el seu cercle proper de familiars, amics i companys de feina. El treballador s’ha recuperat bé i les autoritats sanitàries han tancat la investigació epidemiològica.

Segons l’informe, després de desenvolupar símptomes, l’afectat es va posar en contacte amb un centre sanitari tres vegades en un termini de tres setmanes, però es va descartar que tingués pneumònia després d’una radiografia del pit. En aquest sentit, se li va diagnosticar una bronquitis. El 12 de desembre, una mostra d’exsudat nasal i orofaringi va donar positiu en grip A, que posteriorment va ser identificada al laboratori com a A(H1N1)v.

Més tard, la mostra va ser confirmada per l’Institut espanyol de Microbiologia i va ser compartida amb l’OMS. Com que no es van detectar més casos i el treballador s’ha recuperat sense complicacions, les autoritats sanitàries han tancat l’expedient. L’ECDC va ser informat el 28 de gener.

Pàgines