Elisa Núñez, la consellera d’Interior i Justícia, no ha assumit cap responsabilitat ni en la gestió de l’incendi forestal que ha cremat 697 hectàrees a la Marina. La consellera ha dit que no hi ha flama en el perímetre, però que s’ha de continuar treballant perquè el sòl és ple de combustible. També ha dit que les 182 persones desallotjades de moment podran tornar a casa per a recollir pertinences, però no hi podran romandre.

Quant a la suspensió de les autoritzacions per a cremar restes agrícoles, la consellera ha dit que es tracta d’una mesura flexible que es podrà revocar si canvien les condicions, i ha posat com a exemple que l’any passat es van fer diverses restriccions que després es van aixecar. També ha apuntat que hi ha excepcions que s’han de valorar en cada moment per a llevar importància a la recança de les organitzacions agràries que consideren un perill la presència de restes de sega o de tala en el medi agrari.

Cap errada en la prescripció del nivell d’emergència

Núñez ha negat cap responsabilitat en el fet que diumenge, amb les condicions meteorològiques que hi havia en la zona no s’augmentara el nivell de preemergència pel risc d’incendis forestals. Si s’haguera augmentat el nivell, la crema de residus hauria estat prohibida i no s’hauria pogut fer la que presumptament va provocar l’incendi de Tàrbena. Per contra, la consellera ha dit que d’ençà de fa trenta anys el País Valencià té un índex propi, també calculat per AEMET perquè ací hi ha unes característiques que no hi ha en altres territoris de l’estat i ha citat el vent de ponent. Núñez, que és de Vox, ha parlat de l’escassa pluviometria dels darrers mesos i de temperatures fora del que seria normal en aquestes èpoques de l’any. Quan un periodista li ha demanat si tot això tenia a veure amb el canvi climàtic, s’ha negat mencionar-lo i a fer-ne cap valoració.

Els bombers forestals continuen en peu de guerra pels seus drets laborals

La resposta als bombers forestals

La compareixença de la consellera ha coincidit amb una mobilització dels bombers forestals que han acabat la protesta a les portes de la Generalitat. En aquest sentit, ha dit literalment que la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Serveis d’Emergències, SGISE, que és la mercantil que gestiona el cos, estava feta un desastre. “A mi m’agrada dir, perquè m’entenguen, que era una bombonera per fora, i que dins estava buida, no tenia cap estructura i ara treballem per a muntar-la”, ha dit. A continuació ha anunciat que les unitats de reforç s’han incorporat quinze dies abans que l’any anterior “pels motius d’escassetat de pluja, de sequedat en el bosc, i perquè els vuit anys anteriors, la gestió quant a la prevenció d’incendis va ser bastant deplorable”.

Cinc persones han declarat com a investigades pels aldarulls durant un acte electoral de Vox a Vic l’any 2021. Totes s’han acollit al dret de no declarar. El cas es remunta al 6 de febrer de 2021, en un acte on hi havia Javier Ortega Smith i Ignacio Garriga. El partit d’ultradreta va denunciar que uns quants manifestants havien llençat objectes als dirigents del partit i, a més, després de l’acte va haver-hi enfrontaments entre grups antifeixistes i els Mossos. Un cordó policíac va separar els veïns dels caps i simpatitzants del partit, mentre se sentien crits de “fora feixistes dels nostres barris”, “no passaran” i “independència”.

Després de l’acte, la comitiva va dirigir-se cap al carrer d’Anselm Clavé, on els esperaven els vehicles per marxar, i els antifeixistes els van seguir. Alguns manifestants van colpejar les furgonetes on viatjaven Ortega Smith i Garriga. Després de l’acte, les empentes i la tensió amb la policia van continuar. Alguns manifestants van llançar objectes i van colpejar la furgoneta dels Mossos, que van acabar marxant. Una de les imatges que es va fer viral és la d’un jove que va pujar a sobre d’una furgoneta on viatjaven membres de Vox.

Concentració i incidents a Vic contra acte de Vox. Fotografies: Albert Salamé La Generalitat, acusació particular

La Generalitat s’ha personat com acusació particular pels enfrontaments que va haver-hi amb la policia. Eva Pous, advocada d’Alerta Solidària, ho ha denunciat i ha reclamat que compleixin amb la promesa que no es personarien en les causes polítiques. “No entenem la postura de la Generalitat i d’ERC que dóna ales a aquest relat de Vox i pretén de portar a judici a aquestes persones”, lamenta. “La nostra sorpresa ha sigut veure que la fiscalia ni tan sols ha vingut i, en canvi, al costat de Vox hi havia l’advocat de la Generalitat, que paguem tots amb els nostres impostos”, ha dit Josep Rosell, l’advocat del noi que es va fer viral.

Pous no entén per què el cas ha arribat als jutjats tres anys després dels fets: “S’ha de veure per quin motiu després de tant temps s’ha decidit impulsar aquesta causa”. La lletrada considera que es persegueix és l’acció antifeixista i el dret a protesta, i creu que aquesta causa no hauria d’haver començat mai.

Cèsar Lagonigro, membre de l’associació Osona per la defensa dels drets humans i que representava un dels encausats, ha dit que és una causa política, de persecució al moviment antifeixista que legítimament es va manifestar el dia que un partit feixista com Vox va venir a fer acte de presència a la nostra ciutat.

Els advocats diuen que, en cas que s’aprovi la llei d’amnistia, aquesta causa hauria de ser amnistiada. Segons Pous, aquest cas va tenir lloc en un context social en què hi havia mobilitzacions constants en defensa de la independència i del dret del poble treballador català, i, per tant, la protesta a Vic no s’escaparia dels supòsits que haurien de ser amnistiats. Lagonigro, però, hi és més escèptic: “Al final tot acaba depenent dels mateixos, que és la judicatura i la interpretació que en faci l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem.”

Col·lisió a les corts espanyoles: els lletrats del congrés acusen d’ingerència el senat per les maniobres contra l’amnistia

Pous ha dit que encara no hi ha acusacions formals de penes i càrrecs per als cinc manifestats. “Només tenim el relat que es fa a partir de la querella de Vox i dels atestats dels mossos”, ha dit.

Una trentena de persones s’han concentrat davant dels jutjats de Vic per a donar suport als encausats mentre feien les declaracions. També han tallat el carrer del Doctor Junyent i han exhibit pancartes on deia “Mai més enlloc contra ningú” o “Ser antifeixista no és delicte”.

Vic planta cara al feixisme acorralant el míting de Vox

El final de la sequera sembla lluny. “En els pròxims mesos segur que continuarà essent necessari d’aplicar restriccions”, ha dit avui la portaveu del govern, Patrícia Plaja.  Els embassaments s’han omplert una mica i ara són al 18%, per damunt del 16% que estableix l’entrada en fase d’emergència, però el govern no pensa alleugerir les mesures fins que no arribin al 28%. Per això, el consell executiu ha aprovat un decret amb tres noves mesures urgents, pactades amb el món local i els agents econòmics. En primer lloc, s’obrirà un cens en què cada municipi podrà incloure piscines públiques i privades que puguin rebre l’etiqueta de refugi climàtic i, per tant, omplir-se. Segon, s’estableixen uns llindars de consum per a les places turístiques, tot i que amb pocs mecanismes de control. I tercer, es regulen les condicions amb què es podran fer servir dessalinitzadores portàtils d’ús privat.

Aquests són els municipis afectats per les restriccions de l’emergència per sequera

La novetat més cridanera és que les piscines privades podran ser considerades refugi climàtic i, per tant, omplir-se “en les quantitats indispensables per garantir la qualitat de l’aigua i sempre que s’apliquin mesures d’estalvi addicionals”. La mesura, diuen, pretén d’assegurar que la població més vulnerable disposi de recursos per a suportar la calor que, que serà intensa. La previsió és que la majoria d’aquestes piscines privades que s’obriran siguin d’hotels, centres esportius privats o de comunitats de veïns. Per a poder-se obrir al públic, hauran d’establir un acord amb el seu ajuntament. Cada municipi n’elaborarà un cens, i serà l’ajuntament qui decideixi, en funció de cada cas, si hi ha vigilància, si s’ha de pagar entrada o quin aforament ha de tenir cada piscina. Les piscines d’ús particular no es podran omplir mai –llevat de casos molt excepcionals, en municipis molt petits, on es pugui atènyer un acord municipal–. Les de les comunitats de veïns que no pactin amb l’ajuntament, tampoc es podran omplir.

La norma és flexible i ambigua perquè el govern, pressionat per les federacions municipals, ha deixat un marge de decisió molt ample a cada ajuntament. “El govern no pot i no vol, perquè ha escoltat els ajuntaments i no hi hauria cap lògica d’establir una norma comuna per a tots els pobles de Catalunya, que tenen casuístiques absolutament diferent”, ha dit Plaja. Tampoc no s’ha elaborat una norma més extensa, amb uns criteris clars que s’adaptin a totes aquestes situacions tan diverses. El govern diu que vol descentralitzar. “Els ajuntaments han de decidir quants refugis climàtics necessiten perquè els seus veïns tinguin prou refugis climàtics”. Segons la portaveu, ja hi ha unes indicacions bàsiques del govern –sobre les hores d’ús o la fondària, per exemple–, que no es poden precisar més. Així doncs, en un municipi el refugi obert podrà ser de pagament i, el del costat, no, però el govern diu que això ja passa ara. “Estem molt tranquils perquè sabem que s’imposarà el sentit comú”, ha reblat Plaja.

Josep Sabaté: “A Catalunya consumim un 31% més de l’aigua que tenim”

Encara hi ha una escletxa, però, perquè els hotels puguin fer servir les seves piscines per als clients sense necessitat d’obrir-les al públic. Podran fer-ho si fan servir una dessalinitzadora portàtil que es financin totalment amb fons privats. El govern també ha regulat les condicions d’ús d’aquests mecanismes: els usuaris o les comunitats d’usuaris hauran de tenir una concessió formal per a justificar l’ús de l’aigua de mar; l’hauran de fer servir per a mantenir la seva activitat econòmica i els llocs de feina associats; hauran de presentar un pla d’estalvi per quan no hi hagi sequera; hi haurà d’haver una xarxa de distribució o bé un emmagatzematge periòdic d’un mínim de set dies; i, en el cas de les comunitats d’usuaris de dessalinitzadores, hauran d’oferir obligatòriament l’entrada a les explotacions agrícoles o ramaderes que tinguin dificultats per a subministrar aigua.

Per una altra banda, el govern ha imposat per primera vegada un topall de consum d’aigua per als turistes, cosa que fins ara no es concretava. Cada plaça turística –és a dir, cada habitació– podrà fer servir 115 litres d’aigua en fase d’excepcionalitat, 100 en fase d’emergència 1 i 90 en fase d’emergència 2. Els mecanismes de supervisió que això es compleixi, tanmateix, tampoc no són clars, perquè el govern també ha deixat en mans dels ajuntaments que “trobin el sistema per a controlar aquest consum”. Plaja ha puntualitzat que, més que no pas una forta restricció, cerquen, “en primera instància, que tots prenguem consciència que som en una situació d’excepcionalitat”. Per acabar, el govern també actualitza el règim sancionador: la infracció lleu se sancionarà amb multa de fins a 10.000 euros; la greu, d’entre 10.000,01 i 50.000 euros; i la molt greu, de 50.000,01 a 150.000 euros. Amb tot, com que l’objectiu primer del govern no és sancionar, facilitaran l’ajornament o el fraccionament dels pagaments.

Xavier Sánchez Vila: “Hi ha moltíssima aigua al subsol de Barcelona. El problema és que la gent no ho sap”

Quatre grups parlamentaris –Esquerra Republicana, Junts, CUP i En Comú Podem– han registrat al Parlament una declaració de suport els encausats de Tsunami Democràtic, després que molts d’ells s’hagin vist forçats a marxar a l’exili per buscar assessorament legal i protecció davant la persecució. El text denuncia l’amenaça a milers d’activistes del moviment independentista, amb causes com la de Tsunami Democràtic o l’Operació Judes, i constata una regressió del dret a la protesta a l’estat espanyol. “En els darrers anys s’ha constatat a l’estat espanyol una regressió en la protecció del dret a la protesta, amb greus repercussions per a les persones que exercien el dret de reunió i manifestació, vulnerant reiteradament la llibertat d’expressió”, denuncien.

Els grups parlamentaris veuen les investigacions de l’Audiència espanyola i del Tribunal Suprem espanyol com un atac directe a l’exercici dels drets fonamentals. La declaració rebutja l’equiparació de terrorisme a l’independentisme, perquè ho consideren un intent de criminalitzar la protesta i de silenciar la dissidència política. Així, els grups adverteixen que investigar per terrorisme accions emparades en l’exercici pacífic de drets fonamentals posa en perill els principis democràtics de l’estat de dret.

Amb tot, exigeixen que es retirin les imputacions de terrorisme vinculades a les protestes per la sentència del referèndum del Primer d’Octubre. La declaració registrada demana també d’aturar la repressió contra l’independentisme i contra els moviments populars, i per això insta el govern del PSOE i el Congrés espanyol a fer les modificacions legals pertinents perquè mai més es pugui equiparar la dissidència política al terrorisme.

A banda, les quatre formacions polítiques atribueixen aquesta persecució a un intent de posar traves a l’aplicació de la llei d’amnistia: “La decisió d’investigar per terrorisme representants polítics, periodistes i membres de la societat civil, en el context actual, mostra una clara intenció de desgastar el govern estatal i la majoria parlamentària en la tramitació de la llei d’amnistia.” Per això, consideren les imputacions per terrorisme una ingerència del poder judicial sobre el legislatiu que “afebleix la democràcia i la voluntat de la ciutadania”.

Aquesta tarda es debatrà aquesta declaració de suport a la reunió de representants de la Diputació Permanent.

Les juntes electorals han tombat algunes de les candidatures que es volien presentar a les eleccions a Catalunya 2024. Concretament, n’ha refusat quatre de la demarcació de Barcelona, una a la de Girona, dues a Lleida i una a Tarragona.

Durant aquests dies, les juntes electorals de les demarcacions s’han encarregat de comunicar les irregularitats trobades o denunciades en les candidatures. La proclamació oficial de les candidatures es va fer ahir, però s’ha publicat avui al Diari Oficial de la Generalitat de Barcelona (DOGC).

Quines llistes es presenten a les eleccions a Catalunya del 12 de maig?

Vuit candidatures tombades

A Barcelona, la Junta Electoral de Zona (JEZ) ha tombat la llista del partit d’extrema dreta Front Nacional de Catalunya (FNC), i només es podrà presentar per Lleida i Tarragona; la de Reinicio Político (Reset), que tan sols es presentava a la demarcació de Barcelona; la de Familia y Vida (PFyV), que també només es presentava a Barcelona; i la del Partit Univers Català (P1C).

A Girona, tan sols s’ha tombat la llista del P1C. A Lleida, la del P1C i la del Partit Animalista amb el Medi Ambient (PACMA). I a Tarragona, la del P1C.

El cas del P1C era ben peculiar. Tal com constava en la publicació oficial, el partit es volia presentar a les quatre demarcacions amb un sol candidat, que és el mateix a tot arreu, Ramon Carner Alivés. Això és totalment inviable, atès que tan sols es pot presentar en una demarcació. Finalment, les juntes electorals han tombat les llistes a totes les demarcacions.

Com podeu saber si us ha tocat de ser en una mesa electoral a les eleccions a Catalunya?

La portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha defensat el model actual d’immersió lingüística davant la proposta que ahir va fer Alhora, el partit impulsat per Clara Ponsatí i Jordi Graupera, de cara a les eleccions de Catalunya: canviar el model actual, que diuen que no funciona bé, per una xarxa doble d’escoles, una amb el 100% en català i una altra on el castellà també sigui llengua vehicular. “La immersió és un model d’èxit i l’escola catalana continua essent un model de referència”, ha dit.

Què diu la proposta d’Alhora sobre la doble xarxa educativa?

Plaja no comenta mai les propostes electorals que fan els partits, però ha justificat que faria una excepció a la norma per “la rellevància del tema”: “El govern sempre treballa per reforçar i millorar el model d’immersió lingüística. Ho hem fet aquesta legislatura i ho farem.” Ha dit que l’objectiu del govern és protegir el model educatiu contra les sentències judicials que introdueixen el castellà a la docència: “Volem preservar el model d’escola catalana davant els atacs judicials que han volgut minar-lo. Cal continuar-ho fent per garantir el ple coneixement de la llengua catalana per a tota la societat.”

Alhora justifica la necessitat de canviar el model educatiu amb dades de l’enquesta sobre drets dels infants i adolescents a Catalunya del 2021 que fa el Síndic de Greuges, que exposen que el català tan sols té un “ús exclusiu” per part dels professors en el 75% de l’horari lectiu en el 15% d’escoles i el 17% d’instituts. Alhora diu que un model de dues xarxes faria que aquesta xifra cresqués fins al 30%. Val a dir que, el document del Síndic també matisa que, si la categoria és “ús predominant” del català en el 75% de l’horari lectiu, el percentatge actual ja és més elevat, no pas del 15% sinó del 34% dels centres de primària i no el 17% dels instituts sinó el 32%  amb “una alta vehicularitat en català”.

La proposta d’Alhora és canviar del model actual a un de doble, amb dos sistemes funcionant paral·lelament i que els pares podrien escollir. Proposen de crear una xarxa escolar 100% en català, en què s’eduqui l’alumne per fer ús de la llengua catalana en totes les circumstàncies –a classe, però també al pati i en més activitats– i es forci els professors a complir el projecte lingüístic que els pares han escollit. Per una altra banda, hi hauria una altra xarxa d’escoles que combinaria el català i el castellà com a llengües vehiculars. Per garantir l’aprenentatge del català en aquestes escoles, Alhora proposa de fer avaluacions del nivell de català dels alumnes en diversos estadis de l’escolarització obligatòria i posterior.

Salvador Illa haurà de donar explicacions dilluns vinent al congrés espanyol sobre la compra de màscares i més material sanitari durant la pandèmia de la covid. El candidat del PSC a les eleccions de Catalunya i ex-ministre espanyol de Sanitat obrirà la comissió d’investigació pel cas Koldo, que investiga la trama de comissions per la compra de material sanitari i que afecta directament Koldo García, ex-assessor de l’ex-ministre de Foment espanyol José Luis Ábalos. Dilluns també haurà de declarar Enriqueta Chicano, presidenta del Tribunal de Comptes.

Ho han acordat els grups parlamentaris amb representació a la comissió en una sessió preparatòria, on també s’ha aprovat la llista sencera de compareixents que s’hi citaran. Ara com ara hi ha 134 noms, tot i que podrien ser-ne més si els grups polítics ho veuen adequat. A més d’Illa i Chicano, hauran de donar explicacions Ábalos; la presidenta del congrés espanyol i ex-presidenta del govern de les Illes Francina Armengol; la presidenta del govern de les Illes, Marga Prohens; i la de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

De primer, el PSOE no volia convocar Ábalos, però l’ha acabat incloent a la llista pactada amb els seus socis. Ho ha fet saber Aina Vidal, portaveu adjunta de Sumar, que ha dit que la llista inclou els noms dels responsables polítics que van tenir “alguna cosa a veure” amb el cas Koldo.

També hi hauran de comparèixer Koldo García mateix; l’ex-president de les Illes Canàries i actual ministre espanyol de Política Territorial Ángel Victor Torres; l’assessor de Díaz Ayuso Miguel Ángel Rogríguez; el batlle de Madrid, José Luís Martínez Almeida; el president de la Junta de Galícia, Alfonso Rueda; el de Múrcia, Fernando López Miras; el d’Andalusia, Juanma Moreno; el coordinador general del PP, Elías Bendodo; el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries espanyol, Fernando Simón; i els socis de Koldo García Víctor de Aldama, Carlos Cueto i Íñigo Rotaeche.

En canvi, no s’ha aprovat la compareixença del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, com demanaven ERC, Bildu i BNG; ni de la parella de Díaz Ayuso, Alberto González Amador, com volien Sumar i Junts; ni la de Begoña Gómez, esposa del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, com volia Vox.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat recurs de cassació al Tribunal Suprem espanyol (TS) en què argumenta que el web Consum Estratègic és una campanya informativa de consum centrat en valors, i que prohibir-la i qualificar-la d’acte obstaculitzador en la modalitat de boicot constitueix una violació dels drets i llibertats fonamentals. L’ANC anuncia que estudiarà tots els recursos i, si cal, arribarà als tribunals internacionals a fi de denunciar la persecució política de la justícia espanyola.

L’ANC ha presentat el recurs una volta que l’Audiència de Barcelona confirmés a mitjan març el tancament del web la paralització de la campanya i el tancament del web consumestrategic.cat. A la tardor del 2022, un jutge ja va suspendre la web cautelarment després d’una denúncia de Foment del Treball en què al·legava que l’estratègia de l’entitat independentista era una “conducta contrària a la bona fe” i que “falsejava la lliure competència”.

Dolors Feliu: “No em presento al secretariat de l’Assemblea, no tinc forces”

L’ANC defensa que és totalment legítim i emparat en la llibertat de pensament i d’expressió que l’entitat promogui una campanya d’informació als consumidors “animant-los a actuar pacíficament d’acord amb les condicions polítiques i socials necessàries per a la consecució i constitució de l’estat català independent, de dret, social i democràtic”. També diu que no hi ha proves que l’ANC assenyalés cap empresa: “El seu objectiu era empoderar la societat catalana en les seves decisions de consum quotidià, en línia amb la finalitat estatuària de l’entitat”.

L’ANC avisa que, d’acord amb la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que la llibertat d’expressió constitueix un pilar fonamental en un estat democràtic de dret i una condició essencial per al seu progrés. “Són nombrosos els pronunciaments judicials que reconeixen que aquesta llibertat no sols protegeix les informacions o idees considerades inofensives o neutrals, sinó també aquelles que xoquen, inquieten o ofenen, perquè així ho exigeix el pluralisme i la tolerància. Així, la campanya és totalment legítima i d’acord amb els principis inspiradors d’una societat democràtica”, explica l’entitat.

Què hi havia a la web de Consum Estratègic de l’ANC, censurada per la justícia espanyola?

Òmnium Cultural ha començat una campanya per la diada de Sant Jordi per a reivindicar el paper de les biblioteques escolars com a pilar de la lectura entre els joves. Des d’avui fins al 23 d’abril, l’entitat pretén de recollir milers de llibres per a ampliar i actualitzar els fons de les biblioteques dels centres educatius. Per fer-ho, han elaborat un catàleg amb un centenar de llibres que es podran comprar a les 134 biblioteques que s’han adherit a la campanya, al web Llegir ens fa grans –fins al 30 d’abril– o al punt de venda i recollida més proper. També es podran adquirir durant la mateixa diada de Sant Jordi a la parada d’Òmnium de Barcelona, a la Rambla de Catalunya.

Els llibres es dipositaran en els punts habilitats per Òmnium –entre els quals hi ha les mateixes llibreries–, i després es distribuiran a les més de quatre-centes escoles que s’han afegit a la iniciativa.

Quins llibres podeu regalar per Sant Jordi 2024? Més de setanta novel·les en català

Segons que explica l’entitat, les dades demostren la insuficiència de competències i hàbits lectors d’alguns infants, fet que en compromet les possibilitats d’aprenentatge al llarg de la vida i la igualtat d’oportunitats.

Jornada de portes obertes a VilaWeb per Sant Jordi

Vicente Cotino tampoc no ha fet un favor avui a Eduardo Zaplana en la vista oral pel cas Erial. L’empresari ha descrit fil per randa com funcionava la trama de les adjudicacions dels serveis d’ITV i dels parcs eòlics quan Zaplana era president de la Generalitat. Ha confessat la creació de dues societats a Luxemburg per a fer els pagaments al testaferro del president, Joaquín Barceló, Pachano, i al seu cap de gabinet, Juan Francisco Garcia. I Cotino, que s’enfronta a una pena de catoze anys de presó, ha afegit que tant a ell com el seu germà José, també acusat, va ser el seu oncle que els va dir que ho havien de fer així.

Segons que ha declarat Vicente Cotino, van crear dues empreses a Luxemburg i el seu oncle hi va dur 640.000 euros en metàl·lic per pagar el testaferro de Zaplana i el cap de gabinet. Això es va fer transferint una quantitat de les societats de Luxemburg a les companyies Imison i Fenix. “El 2001 es va constituir Imison i el meu oncle Juan Cotino em va dir que havíem de tenir això per l’acord del 1997, per la qüestió de les participacions de les ITV”, ha declarat. Després ha dit que li va demanar per a qui era. “I em va dir que, de moment, continuara jo al capdavant de la companyia. El pagament es va fer el 2005, quan vam transferir les societats amb les plusvàlues”, ha afegit.

Judici contra Zaplana: L’amic ‘Pacaho’ canta i deixa caure l’ex-president

Vicente Cotino ha admès que mitjançant diverses empreses de la família es van fer factures a nom d’una societat del cap de gabinet, Juan Francisco Garcia. I ha dit també que en la descripció de les factures es va pagar més d’1,2 milions d’euros per conceptes que no eren reals.

Zaplana ho nega tot

Juan Cotino, el crucifix, l’amistat de Camps i l’intent de compra a les víctimes del metro

Juan Cotino, que va morir de covid el mes d’abril del 2020, va ser conseller de la Generalitat, president de les Corts Valencianes i director general de la policia espanyola amb el govern de José María Aznar. Era, a més, íntim amic de Francisco Camps i de Rita Barberà. Va ser la persona amb qui Camps va consultar si havia de dimitir o no pel cas dels vestits. I va ser també, segons, els afectats, qui va visitar les víctimes de l’accident del metro de València per provar de comprar-los el silenci tot oferint-los un lloc de feina. Com a president de les Corts, Juan Cotino, que tenia un enorme crucifix en el setial de la presidència, va protagonitzar episodis de silenciament de l’oposició i expulsions sonades a Mónica Oltra, per exemple, a qui prohibia que exhibís les seues famoses samarretes.

L’incendi forestal que va començar diumenge a Tàrbena (Marina Baixa) ha tingut una evolució favorable durant la nit. Els mitjans terrestres dels bombers han pogut treballar-hi i ja no hi ha flama al perímetre de l’incendi. A les 10.30 es farà una nova reunió de coordinació dels organismes que participen en l’extinció de l’incendi.

Els bombers forestals de la Generalitat continuen en peu de guerra pels seus drets laborals

A les vuit del matí s’hi han incorporat els primers vehicles aeris, i durant el dia se n’enlairaran més. En total, n’hi haurà set, tant de la Generalitat Valenciana com de la Unitat Militar d’Emergències. També hi ha previstes sis dotacions terrestres del Consorci de Bombers d’Alacant, sis unitats de Bombers Forestals de la Generalitat i sis autobombes, a més de membres de la Unitat Militar d’Emergències.

L’incendi ha cremat 640 hectàrees i ha causat el desallotjament de 182 persones. La majoria són residents estrangers, 100 dels quals vivia en habitatges disseminats del terme de Tàrbena, 80 de Parcent i 2 de Xaló. Encara s’avaluen els danys materials.

Ahir, un home i el seu fill van ser detinguts per la crema autoritzada de rostolls agrícoles que es creu que ha provocat l’incendi. Després d’haver declarat, van ser posats en llibertat.

Els sorteigs de les meses electorals de les eleccions a Catalunya 2024 acabaran demà, 17 d’abril. Cada mesa electoral és formada per tres membres, però en el sorteig es trien nou persones, comptant els suplents. Els elegits rebran una notificació per carta tres dies després del sorteig.

Acudir a les meses és un deure i la llei preveu sancions econòmiques en cas de no complir-lo, però els elegits poden presentar al·legacions per a evitar de ser-ne membres. Quines són les excuses vàlides? Quant temps teniu per a presentar-les? Qui les revisa? Quin tràmit s’ha de fer?

Quines llistes es presenten a les eleccions a Catalunya del 12 de maig?

Qui pot presentar excuses?

La instrucció de la Junta Electoral espanyola (JEC) fixa que els presidents, els vocals i els suplents designats poden “formular excuses” i acreditar-les amb documents a la Junta Electoral de Zona (JEZ). Si són acceptades, es farà un sorteig per a triar un nou membre de la mesa electoral.

Quina JEZ us correspon?

Podeu consultar quina JEZ us correspon en aquesta llista de municipis de les circumscripcions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

Quina documentació cal?

Cal presentar una sol·licitud de renúncia a la JEZ corresponent. El document es pot demanar a la seu de la JEZ mateix. Cal presentar el DNI, el NIE o el carnet de conduir, una fotocòpia del nomenament com a membre de la mesa electoral i la documentació necessària, segons el cas, com ara certificats mèdics dels CAP o dels hospitals; o bé laborals, com ara un certificat de l’empresa.

La JEZ té un termini de cinc dies per a resoldre les al·legacions i per a comunicar la baixa d’un membre de la mesa al primer suplent. El nou membre té temps fins setanta-dues hores abans de les eleccions per al·legar, i si hi ha qualsevol situació sobrevinguda cal avisar immediatament, abans no es constitueixi la mesa electoral.

Quines són les possibles al·legacions?

Els motius per a presentar al·legacions són molt limitats. Hi ha casos que són d’acceptació automàtica –és a dir, simplement fent una al·legació a la JEZ, la renúncia a formar part d’una mesa electoral serà acceptada automàticament–, i n’hi ha per raons familiars, raons professionals i per causes personals –en aquest cas, seran avaluats per la JEZ.

Quins són els casos d’acceptació automàtica?

Les al·legacions que són acceptades automàticament per la JEZ són aquestes:

• Ser major de seixanta-cinc anys i menor de setanta;
• Trobar-se en una situació de discapacitat;
• Tenir la condició de pensionista d’incapacitat permanent absoluta i gran invalidesa;
• Tenir la situació de baixa laboral;
• Estar embarassada a partir del sisè mes o en baixa per maternitat;
• Ser un pres o ingressat en un hospital psiquiàtric;
• Haver format part d’una mesa electoral almenys en tres eleccions els darrers deu anys;
• Tenir la condició de víctima d’un delicte, declarat o presumpte, pel qual hi hagi una resolució judicial en vigor que imposi una pena o mesura cautelar de prohibició d’aproximació, en el cas que el condemnat o investigat destinatari sigui inscrit en el cens del col·legi electoral.

Quines són les raons familiars?

• Tenir la condició de ser mare amb un fill a càrrec els nou primers mesos;
• Haver de tenir cura de menors de vuit anys o de gent amb discapacitat física, psíquica o sensorial;
• Haver de tenir cura d’un familiar –fins a un segon grau– que, per raons d’edat, accident o malaltia, no es pugui valer per si mateix.

Quines són les raons professionals?

• Ser un treballador que hagi de prestar serveis a les juntes electorals, els jutjats i l’administració pública, quan tingui funcions electorals;
• Ser un treballador que hagi de prestar serveis essencials, de caràcter mèdic, protecció civil, bombers, etc.;
• Ser director d’un mitjà de comunicació d’informació general o cap dels serveis informatius que hagin de cobrir la jornada electoral;
• Ser un professional que hagi de participar en actes públics el dia de les eleccions, prevists amb anterioritat a la convocatòria electoral, quan l’interessat no pugui ser substituït o el fet de no participar-hi obligui a suspendre l’acte i això causi perjudicis econòmics importants.

Quines són les causes personals que ha de valorar la JEZ?

En alguns casos es poden al·legar motius personals per a no formar part d’una mesa electoral. Aquests arguments hauran de ser avaluats per la JEZ pertinent:

• Lesió, molèstia o malaltia física o psíquica que impedeixi d’exercir les funcions de membre d’una mesa amb normalitat. No cal que hi hagi una baixa laboral, però sí un certificat mèdic que ho acrediti;
• Condició de pensionista d’incapacitat permanent total per a un determinat ofici;
• Situació d’embaràs de risc durant els primers sis mesos;
• Previsió d’intervenció quirúrgica o proves mèdiques importants el dia de les eleccions;
• Pertinença a confessions o comunitats religioses l’ideari de les quals resultin incompatibles amb la participació en una mesa electoral;
• Canvi de la residència habitual a un lloc situat fora del territori on es fan eleccions;
• Condició de mare o pare de menors de catorze anys, quan l’altre progenitor o un germà més gran o familiar no pugui ocupar-se del menor durant la jornada laboral;
• Celebració d’actes familiars d’especial importància que siguin inajornables o quan l’ajornament causi perjudicis econòmics importants.

Què passa si som elegits, no presentem excuses vàlides i no ens presentem a la mesa electoral?

Acudir a les meses és un deure i la llei preveu sancions econòmiques –fins a 1.800 euros– i fins i tot penes de presó –entre tres mesos i un any– per a qui no es presenti al col·legi electoral el dia de les eleccions. Ara com ara, ningú no ha entrat a la presó per no haver-se presentat a una mesa, i la multa la decideix un jutge. La llei no estableix cap quantitat exacta, i correspon als magistrats d’avaluar els criteris de renda de l’afectat i la gravetat dels fets.

Una instrucció de la JEC detalla els supòsits que es poden al·legar a les JEZ. És important de saber que les al·legacions es poden presentar a la JEZ pertinent, en un termini de set dies una volta rebuda la notificació. Els casos es resolen, sense possibilitat de recurs, en un termini de cinc dies.

Si falten membres per a constituir la mesa, qualsevol persona del col·legi electoral pot assumir-ne la responsabilitat. Si una mesa no es pogués constituir, els electors no podrien votar-hi fins al cap de quaranta-vuit hores.

Gerard Quintana (Girona, 1964), publica la seva tercera novel·la, titulada La puresa de l’engany (Columna), basada en una història real: fa trenta anys, va conèixer un poeta cubà, Antoine López León, que fugia del règim de Fidel Castro. De seguida, López va capbussar-se a la vida cultural de la Girona dels anys noranta i, de retruc, a la vida dels Sopa de Cabra i la de Gerard Quintana. El poeta, que amb pocs mesos havia aconseguit posar-se tothom a la butxaca, va desaparèixer d’un dia per l’altre: a Girona, havia arribat un altre home que deia que era el veritable Antoine López León. Aquesta mentida sense desenllaç que ha carregat Quintana dins seu durant tres dècades, ara ha pres forma de novel·la. És narrada en primera persona per en Claudi Careta, un cineasta gironí que emprèn un viatge a Cuba amb la seva musa, la Lena. La seva vida també resultarà ser plena d’enganys i clarobscurs.

—És un llibre dedicat a l’engany. Per què us interessa tant, aquest tema?
—Ara som en el temps de l’exaltació de l’engany: no sabem què és fals, què no… L’evolució i el progrés tècnic anuncien que ens serà impossible determinar si el que veiem o sentim és cert. Aquesta és l’era de l’engany més absoluta i ho acceptem. Acceptem l’engany.

—El llibre es basa en un fet real. Feia més de trenta anys que volíeu escriure aquest llibre. Per què ara, finalment?
—Fa trenta anys que tenia aquesta història al cap, per l’impacte d’un poeta cubà que va venir a Girona i que va resultar que no era qui deia que era. Havia arribat el moment. Sempre tinc diverses idees o projectes que arrossego durant anys, i cada cop és més difícil triar, perquè saps que el temps és limitat i que es triga un any, dos o tres a donar-li forma. Ara faré seixanta anys. Encara que arribi als noranta, d’aquí a trenta anys, quants llibres podré escriure? Depèn, oi? Perquè, per exemple, aquest llibre l’he escrit tres vegades.

—De dalt a baix?
—La primera vegada tenia més de la meitat del llibre escrit. La segona, tres quartes parts. I, la tercera vegada, ja el vaig escriure tot sencer. L’editora volia que el tragués el Sant Jordi de l’any passat, i vaig dir que no. Després, que el tragués per la Setmana del Llibre. Vaig dir que encara no. És molt complex, el que volia explicar i, en la primera escriptura, em vaig centrar molt en el poeta, però no em vaig adonar que necessitava explicar moltes coses més. Necessitava explicar per què ell tenia la necessitat de sortir de Cuba; per tant, havia de mostrar el país i la cruesa d’aquell moment. Després, vaig inventar uns altres personatges, que eren en Claudi i la Lena, i es van fer molt amos del llibre i quasi no donaven espai per a l’Antoine… A la tercera volta va ser quan vaig assumir-ho tot plegat. Ja tenia una estructura que em permetia de fer conviure totes les històries, tots aquests personatges que s’enganyen els uns als altres i que viuen la mateixa impostura. També he volgut jugar a enganyar el lector: al principi costa molt d’entendre la relació entre en Claudi i la Lena, i es va explicant a poc a poc, sense pressa. La voluntat és xocar, que el lector no entengui res i digui: “Com és possible que passi això?”.

Podeu comprar La puresa de l’engany de Gerard Quintana a la botiga de VilaWeb

—Haver escrit sobre l’engany que vau viure fa trenta anys, us ha servit per a tancar personalment el tema?
—Pensava que seria una forma de tancar-ho, i no. Ara tinc més ganes de trobar-lo que mai. I em plantejo d’anar a Cuba a trobar-lo. No sé si encara és viu, si és allà… Però no, no he tancat l’interrogant. M’ha despertat més interès per a saber què va passar en realitat. Vaig trobar-ne una referència de Manolo Rivas, que l’esmentava en un article perquè havia actuat a l’Òpera de León. I vaig pensar que, a partir d’ell, podria estirar algun fil per accedir-hi. Més endavant, quan vaig sentir que era a Sevilla, vaig fer alguns contactes, però, un altre cop, es va esvair, com quan vols agafar l’aigua amb les mans. No ho sé, potser no ho resoldré mai…

—És curiós perquè, pel que expliqueu, no ho vau viure com un engany, i, en canvi, al llibre sí que es presenta així, com si tot el personatge de l’Antoine fos una enganyifa…
—Socialment, sí que es va viure com un engany. Hi va haver una sensació de frau, però jo no ho vaig viure així. Per a mi, es va convertir en un heroi. El dia que va passar tot plegat i vaig obrir la porta de casa i em vaig trobar les sabates que jo li havia regalat, em va commoure. No pot ser una mala persona, algú que torna unes sabates! Perquè, a més, les sabates són una cosa molt potent. No són com una corbata. Unes sabates, te les poses cada dia, agafen la teva forma. És com si li hagués de donar les gràcies. Suposo que per això no m’he tret mai aquesta història del cap: per aquesta sensació de deute. Cada cop que m’he sentit enganyat –que sovint té a veure amb qüestions de confiança o econòmiques–, me n’he recordat, d’ell.

—Hi ha enganys que es perdonen o es comprenen perquè es fan per a sobreviure. És el cas de l’Antoine del llibre, que tot ho fa per poder marxar d’una Cuba amb molta misèria.
—Volia mostrar la Cuba que vaig viure en un viatge que vaig fer l’hivern del 1992 i que em va deixar en xoc. Tot el recorregut que fan a la primera part del llibre en Claudi i la Lena és el que vaig viure jo. Utilitzo moltes de les coses que vaig viure i que em van impactar: gent que es jugava la vida i es fotia amb quatre fustes sobre el mar per intentar arribar als Estats Units, per exemple. A qui pots retreure això, a algú que vol salvar-se o alliberar-se? Això també em fa pensar molt en la realitat d’ara de la Mediterrània. Ens costa sortir de la nostra mirada del primer món. Per això, al llibre, hi ha un joc de miralls: en Claudi, contraposat a l’Antoine; l’ús de la sexualitat que fa la Lena –quasi com una eina de poder i de domini contra l’altre– amb l’ús que fa del sexe l’Aurora, que ho fa per supervivència. El primer món, contraposat al tercer. I també volia mostrar aquesta legitimitat de l’engany: a vegades, som molt durs amb l’estrany, amb qui no és com nosaltres, i per això el deslegitimem quan fa certes accions, i, segurament, les nostres són menys legítimes.

—A diferència dels altres llibres, aquest és escrit en primera persona. Us poseu a la pell d’en Claudi, un personatge amb molts clarobscurs. Per què? Com ha estat escriure’?
—En aquests temps de novel·les exemplars, de posar personatges familiars i amb valors, vaig decidir triar un personatge no exemplar. Posar-me a la seva pell amb la primera persona em permetia de no caure en judicis. Vull que sigui el lector qui s’incomodi, prengui partit, quedi interpel·lat, horroritzat o que es plantegi coses. Aquest era el repte, per a mi. Així com al primer llibre estava obsessionat amb la versemblança i el context històric –que tot fos molt exacte i creïble–, en aquest vaig reaccionar de manera contrària, intentant trencar el límit entre realitat i ficció. En aquest llibre, el repte era construir uns personatges complexos des de dins. Des del seu propi pensament. I bé, ha estat un exercici.

—En el context actual, en Claudi estaria cancel·lat per ser un cineasta puter. Vós separeu l’obra de l’artista?
—Aquest és un tema que fa anys que es debat i n’he discutit amb molta gent. Hi ha icones inqüestionables sobre els quals, de sobte, hi ha una mirada que els qüestiona. Penso molt en el cas de Picasso, per exemple. Fa pocs dies, va sortir una autobiografia d’una ex-dona seva i és molt bèstia: com va mirar d’anul·lar-la fins i tot després d’haver-se separat. Fins que no se’n va anar als Estats Units, no va poder despendre’s de la seva influència, i com això podia afectar en la seva pròpia carrera artística. Generacionalment, ens hem construït amb uns referents que ara no valen. Era una realitat que responia a uns patrons i a un context. M’imagino, per un moment, que tots els museus del món retiren les obres de Picasso: podríem entendre l’art del segle XX? Picasso va ser un punt d’inflexió molt fort. Actualment, vivim amb l’obsessió del personatge. I el personatge tapa l’obra. Em rebel·lo una mica contra això. Vull dir, tenen més protagonisme alguns artistes per si han canviat de xicot o han posat banyes que per l’obra que han fet. Tota aquesta obsessió pel personatge, que és buida, em fa pensar que potser ens equivoquem. Potser hauríem de cancel·lar l’autor, no l’obra.

—Ara la mirada del públic busca que l’art sigui moralista, políticament correcte.
—Hi ha una certa reacció contra això. He volgut reaccionar contra la novel·la exemplar. Mira: quan era petit, recordo que hi havia les novel·les ejemplares. Eren novel·les alliçonadores i morals en què es creaven personatges modèlics que són els que havies de seguir. Em sembla que anem tornant a aquesta cosa. I, això, jo ho identifico amb la dictadura: existien unes maneres de ser i només podies ser aquelles. En Claudi no és exemplar. És ple de grisos i matisos.

—Alguna vegada heu comentat que, sempre que escriviu un llibre, voleu aprendre’n alguna cosa. Què n’heu après, d’aquest?
—Amb aquest llibre he après, sobretot, la precisió del detall per sobre de la trama. Al final, la trama no és tan important, sinó vestir i construir tenint cura dels detalls. És com aprendre a fer servir la paleta de pinzells en comptes d’anar amb el retolador gruixut. També he après que vull escriure sobre una altra cosa. Els tres llibres que he fet tenen moltes coses en comú. Són molt diferents, però si hi grates una miqueta, hi trobes paisatges comuns, la Girona d’aquells anys, molt diferent de la d’ara. Igual que a Barcelona, a Girona també hi ha un procés de gentrificació. La necessitat de mirar el moment de canvi i de no reconèixer el món del qual vinc apareix als tres llibres.

—L’amor i el sexe també són temes recurrents als tres llibres.
—I, sovint, en forma d’incest. Al primer llibre, entre dos germans, i, al segon, entre el fill i la mare i, en aquest, un altre cop. Hem estat anys regits per estructures familiars que per conservar la seva puresa aplicaven l’incest. No és una cosa estranya ni exòtica, forma part del nostre bagatge. D’alguna manera, serveix per a incomodar o fer eclosió del model familiar que està en crisi. Que la família sigui present als tres llibres d’una manera extremada, portada al límit, és per un qüestionament actual.

—Així doncs, de què teniu ganes d’escriure, ara?
—M’agradaria continuar parlant del present, però des del futur. M’agradaria fer una ficció inventada, en què em pugui inventar les localitzacions i la lògica d’aquell món. No m’agrada definir els llibres amb gèneres. Del primer llibre, em van dir que era novel·la històrica, o novel·la romàntica. D’aquest, no sé si en diran novel·la psicològica i, del pròxim, potser en diran ciència-ficció. A La puresa del desig, per exemple, era molt difícil inventar-me Girona. M’era molt difícil moure el personatge principal a la Girona de començament dels noranta i en l’àmbit cultural de la ciutat sense que apareguéssim nosaltres, els Sopa, o Salvador Sunyer, del Temporada Alta… Era tan concret, tan limitat, que havíem d’aparèixer. I ara m’atrau inventar-m’ho.

—Amb qui us heu inspirat per crear un personatge com en Claudi?
—Me l’he inventat, però també m’he inspirat amb gent que em produïa una certa intriga. Gent que he anat coneixent al llarg dels anys, alguns d’ells, artistes, que no sabies ben bé quina feina feien. Només sabies que eren artistes perquè s’ho podien permetre, perquè tenien un coixí econòmic. He après a posar-me a la pell d’un altre, encara que sigui molt incòmode. Em trobo periodistes que s’han llegit el llibre i que em diuen que s’han sentit molt incòmodes amb el personatge. Era la meva voluntat, però és que a mi també em va incomodar escrivint. Vaig acabar el llibre i vaig passar dos dies pertorbat. Volia treure’m en Claudi de sobre. Al setembre em vaig posar molt malalt, tot el mes vaig estar fet caldo, i no sóc una persona depressiva, però em va agafar una fluixera… Perquè escriure en primera persona és molt perillós, perquè aquí dins [assenyala el cap amb el dit índex] hi ha algú que sent “jo, jo, jo…” i ets tu. Haver publicat el llibre ha estat alliberador. Per al pròxim llibre buscaré algú més innocent de protagonista.

—En una entrevista vau dir que la vostra mare encara no entén que sigueu músic, però que ho accepta. Com s’ha pres aquesta nova professió d’escriptor?
—Per a ella, un músic continua essent un saltimbanqui, quasi com un firaire. Una feina insegura. Fins fa molt poc, encara em deia que tenia l’esperança que trobés una feina. L’escriptor té més valor, per a ella. Van fer aquell programa de pares, amb la Gemma Nierga [es refereix al programa de TV3 Els meus pares], i quan a la meva mare li van preguntar si estava orgullosa de mi, va dir: “Un dia es morirà, donant tanta corda a l’escenari!” Ella pateix en aquell rol meu. Ha patit tota la vida. Ho veu com una decisió esbojarrada, i ara és diferent. Potser perquè també veu diferent una llibreria que una sala de concerts. Des d’una visió social, és un lloc conflictiu per als veïns, pel que passa dins, per la nocturnitat, etc. La percepció no és la mateixa, la que pot tenir un músic que un escriptor. Però bé, està contenta. Últimament, prenc moltes notes del que m’explica, és un personatge singular.

—Quants anys té, la vostra mare?
—És del 1928. En té noranta-cinc, en farà noranta-sis enguany. La seva mare va viure fins als cent tres. Són dones que viuen soles fins al final, perquè volen viure la seva vida, fer les coses quan volen, cuinar quan volen… i són gent que també va començar a treballar molt d’hora i en feines que no els tocava per edat, però molt fortes i amb molta lucidesa. I això m’impressiona. Era de Sarrià de Ter. No fa gaire, vaig arribar a una fotografia de fa uns cent anys. La miràvem junts i, en un moment donat, em diu: “Mira, aquest era el cap de La Falange, però era bona persona, perquè ens va deixar casar”. Em va explicar que ella, com a filla d’exiliats rojos, no tenia dret a casar-se amb un funcionari de l’estat espanyol, perquè el meu pare era policia. M’explicava que va haver de fer una mena de curs per a demostrar que estava “reintegrada” i que no era conflictiva ni perillosa. Això, ara inconcebible, ajuda a entendre el present.

—Ja sabeu qui votareu, el 12 de maig?
—No m’agrada abstenir-me, però no trobo qui votar. I em sap molt greu. Hi ha un trauma, una ferida brutal, per l’engany del Primer d’Octubre. I dic engany perquè va ser una farsa, i la reacció és culpar-nos entre nosaltres i anar-nos dividint. La política és l’art del possible, i  és impossible el que m’estan dient. No puc votar-ne cap d’ells. Crec que serà decebedor per a tothom. M’imagino Aznar i tota aquesta gent fregant-se les mans i fotent-se un fart de riure: “Abans es dividirà Catalunya que no Espanya!”. Primer amb Tabàrnia, ara amb l’independentisme… I l’estat espanyol, abans de demòcrata, és espanyol. El concepte “Espanya” no inclou la diversitat les llengües: l’èuscar, el català, el gallec… les han mantingut a la perifèria com si fossin una amenaça en lloc d’una riquesa. La democràcia, tal com la plantegen, es va desmuntant: la política no serveix a la gent, en molts casos serveix al manteniment de l’estructura política.

Doneu suport al periodisme de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors

Alhora, el partit impulsat i encapçalat per Clara Ponsatí i Jordi Graupera, ha presentat aquest matí el seu pla de xoc pel català amb motiu de les eleccions a Catalunya. La proposta més destacada és el canvi del model d’immersió lingüística, que consideren que no s’aplica bé, per una doble xarxa d’escoles, una mesura que ha comportat un fort debat i força controvèrsia. Però quins són els detalls de la proposta d’Alhora, i com es concretaria, segons que es desprèn de la informació que ha difós fins ara el partit a la seva web?

Dues xarxes escolars diferents, segons el grau de presència del català

La novetat en la proposta d’Alhora és canviar del model actual a un de doble, amb dos sistemes funcionant paral·lelament i que els pares podrien escollir. Proposen de crear una xarxa escolar 100% en català, en què s’eduqui l’alumne per fer ús de la llengua catalana en totes les circumstàncies –a classe, però també al pati i en més activitats– i es forci els professors a complir el projecte lingüístic que els pares han escollit.

Per una altra banda, hi hauria una altra xarxa d’escoles que combinaria el català i el castellà com a llengües vehiculars, tal com passa a la majoria d’escoles fins ara, segons dades de la Sindicatura de Greuges. Per garantir l’aprenentatge del català en aquestes escoles, Alhora proposa de fer avaluacions del nivell de català dels alumnes en diferents nivells de l’escolarització obligatòria i posterior. Les avaluacions es farien amb exàmens aliens als centres, i si no es complissin els nivells exigits per les avaluacions externes, els centres perdrien la certificació lingüística i serien forçats a canviar el pla lingüístic per passar les avaluacions. “En aquest context, quan una escola vulgui introduir elements més immersius en el seu pla lingüístic, el departament posarà més recursos a la seva disposició per fer-ho, atenent les complexitats demogràfiques que vagi enfrontant”, afegeix Alhora. A més, s’exigiria als docents uns determinats requisits de qualitat lingüística i de compliment dels plans lingüístics.

Dues línies o dues xarxes?

Alhora remarca la diferència entre el model de doble xarxa i el model de línies, com el que hi havia al País Valencià, segons el qual a cada escola hi havia uns alumnes que estudiaven en català i uns altres que estudiaven en castellà. “No volem escoles amb diverses línies lingüístiques: s’ha demostrat que, en aquests casos, el castellà s’imposa als esbarjos, al menjador i en altres moments d’activitat comuna, impedeix la immersió real i castellanitza l’alumnat”, diu Alhora.

Per què volen canviar el model?

Alhora cita dades de l’Enquesta sobre drets dels infants i adolescents a Catalunya del 2021 que fa el Síndic de Greuges per justificar la urgència de fer el canvi de model lingüístic a l’escola. Aquestes dades exposen que el català tan sols té un “ús exclusiu” per part dels professors en el 75% de l’horari lectiu en el 15% d’escoles i el 17% d’instituts. Alhora diu que un model de dues xarxes faria que aquesta xifra cresqués fins al 30%. “És una expansió important que, amb el temps, pot esdevenir majoritària, com ha passat al País Basc, que partia d’una situació, en certs sentits, pitjor, i ha acabat tenint una escola immersiva per sobre del 80%”, pronostica el partit (malgrat les reserves que també hi ha al País Basc en relació amb el model de doble xarxa).

Tanmateix, el document del Síndic també matisa que, si la categoria és “ús predominant” del català en el 75% de l’horari lectiu, el percentatge actual ja és més elevat, no pas del 15% sinó del 34% dels centres de primària i no el 17% dels instituts sinó el 32%  amb “una alta vehicularitat en català”.

Qui podria accedir a la xarxa 100% en català?

El partit de Ponsatí i Graupera diu que avui dia hi ha moltes famílies que voldrien que els seus fills fossin escolaritzats en un model 100% en català, però o bé no el poden tenir, o bé han de recórrer a opcions de pagament. Això, diuen, crea una segregació social entre estudiants de l’educació pública, de la concertada i de la privada “que divideix la societat i deixa gran part de la població a mercè de la castellanització”. “Per trencar aquesta segregació econòmica i discriminació lingüística, hem de garantir aquest dret per a tothom, tant als catalanoparlants com als que, sense tenir el català com a llengua inicial, volen incorporar-se a la catalanitat plena”, diuen.

Però hi podria haver un problema de recursos perquè optar a aquesta escola immersiva fos possible a tot arreu. La clau, continuen, és l’obligatorietat del Departament d’Educació de garantir que qui ho demani tingui accés a una escola 100% en català i, per tant, ha de tenir presència a tot el territori, amb una oferta pública i per a tothom, “lluny de la segregació concertada actual”, diuen. També és important, afegeixen, que pugui funcionar “de pol d’atracció per a famílies sense el català com a llengua inicial que ara no tenen alternativa per a sortir del monolingüisme habitual”.

La combinació d’anar-se’n a dormir després de les deu de la nit i, prèviament, haver estat exposats més de trenta minuts a pantalles (tauleta, mòbil, ordinador, televisió…) s’associa a un risc més alt d’obesitat i menys adherència a la dieta mediterrània en la població infantil. Ho indica un estudi de la Universitat de Barcelona (UB) que s’ha publicat a la revista Appetite. El treball també ha detectat que el 27,5% dels infants preescolars i el 35,2% dels que són en edat escolar passen més de mitja hora davant un d’aquests dispositius amb pantalla abans d’anar al llit.

L’estudi s’ha basat en dades recollides en enquestes en línia fetes a 1.133 infants, 545 dels quals tenien entre dos anys i quatre i 588 entre cinc anys i dotze. En aquests qüestionaris s’analitzaven els hàbits del son i l’ús de dispositius amb pantalles, i també indicadors com la dieta i l’índex de massa corporal.

Aproximadament, la meitat dels infants preescolars i en edat escolar enquestats passen entre un minut i trenta davant una pantalla abans d’anar al llit (el 50,5% i el 45,1%, respectivament), i el 27,5% dels preescolars i el 35,2% dels escolars hi passen més de mitja hora. De fet, els resultats revelen que només el 14,2% dels infants en edat preescolar i l’11,7% dels infants en edat escolar no miren pantalles i van d’hora al llit.

El treball l’ha dirigit la catedràtica Maria Izquierdo-Pulido, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i del Campus de l’Alimentació de Torribera, i investigadora de l’INSA. També hi ha participat la doctora Alicia Santamaría, dels Laboratoris Ordesa.

Hàbits associats al risc de sobrepès

“Hem observat que els infants en edat preescolar i escolar que tenen hàbits del son més nocturns i passen més temps davant les pantalles abans d’anar a dormir tenen un risc més alt de desenvolupar sobrepès o obesitat, en comparació amb aquells que se’n van d’hora al llit i no miren pantalles abans d’anar-se’n a dormir”, explica María Fernanda Zerón-Rugerio.

L’estona que els infants passen davant les pantalles els modifica el cervell Mala qualitat del son i menys activitat física

Les investigadores també han descobert que la combinació d’aquests dos comportaments es tradueix en una durada més curta del son nocturn, que, a més, és de més mala qualitat, tant en preescolars com en escolars. Aquestes variables també s’associen a un endarreriment en els horaris de l’esmorzar i el sopar, especialment a mesura que els infants creixen.

Així mateix, els infants en edat escolar que mantenen aquesta combinació d’hàbits poc saludables també experimenten un jet-lag social o desfasament horari social més alt i fan menys activitat física. Segons les investigadores, això és habitual entre la gent que se’n va tard al llit, perquè ajusten l’hora de llevar-se per adaptar-se als horaris escolars, en lloc d’adaptar-se a les necessitats del son.

“Per això, acaben dormint menys i acumulen un dèficit de son al llarg de la setmana, una situació que en estudis previs s’ha associat a un estat d’ànim irritable, un rendiment acadèmic deficient i una somnolència diürna”, expliquen les investigadores.

També es mostren sorpreses pels horaris de son dels participants en l’estudi. “Hem constatat que els infants tendeixen a anar-se’n al llit al voltant de les deu de la nit. Si tenim en compte que es recomana que dormin entre deu i dotze hores, és evident que molts infants espanyols no dormen prou”, apunten.

Amb aquesta situació, recomanen d’avançar l’hora d’anar al llit i, abans d’anar a dormir, reduir al màxim l’exposició a pantalles i idealment, evitar-les del tot, com a mínim, una hora abans.

Per a les investigadores de la UB, en el cas de la població infantil és fonamental abordar la prevenció de l’obesitat i els factors de l’estil de vida que es poden modificar per a un creixement i desenvolupament saludables. Entre aquests factors hi ha l’hora d’anar al llit i el temps que es dedica a les pantalles prèviament.

“Són aspectes de l’estil de vida modern que tenen a veure amb hàbits alimentaris poc saludables i menys adherència a patrons d’alimentació saludable, com la dieta mediterrània. Aquests hàbits, si es mantenen a llarg termini, poden portar a l’obesitat”, conclouen.

Carlos Mazón ha anunciat que el curs vinent les famílies d’infants de zero a tres anys, tant els que van a les escoletes públiques com a les privades, no hauran de pagar res. Mazón ha dit que això és un pas més perquè hi haja “llibertat d’elecció” de les famílies. En total, posaran a disposició 72.000 places. Ara n’hi ha 21.000 que són gratuïtes. Mazón ha avançat també que el pressupost destinat a l’educació de zero a tres anys passarà dels 87 milions actuals als 160. “Es farà amb les escoles públiques i les privades que presten un servei extraordinari. Apostem per un sistema mixt de col·laboració publicoprivada perquè les famílies puguen elegir lliurement on volen dur els fills”.

El sistema de pagament no es farà a través del concert educatiu, sinó que directament s’abonaran les places quan s’ocupen. “En funció de les ràtios, anirem pagant aquestes places als centres de manera directa quan ens les justifiquen”, ha dit Mazón.

Crítiques del PSPV

Els socialistes valencians han criticat durament l’anunci fet per Mazón i li han retret que s’apropie de la feina de Ximo Puig. Diuen que la legislatura passada ja era gratuït l’ensenyament per a infants de dos i tres anys i que la d’un a dos ja s’havia començat a posar en marxa. “L’únic que ha de fer el PP és acabar una feina ja començada”, ha dit José Luis Lorenz, portaveu d’Educació del PSPV-PSOE.

El candidat de Junts, Carles Puigdemont, s’ha reunit avui amb la direcció de Foment del Treball a Perpinyà. La reunió ha servit per a analitzar la situació econòmica i la patronal ha traslladat les seves demandes per a les eleccions a Catalunya. Per part de Junts també hi han participat el secretari general, Jordi Turull, el president del grup parlamentari, Albert Batet, i la número dos de la candidatura, Anna Navarro. Per part de Foment hi han assistit el president, Josep Sánchez Llibre, i el secretari general, David Tornos, entre més participants. Amb aquesta reunió, la candidatura de Puigdemont comença un seguit de reunions amb representants d’entitats econòmiques i socials.

Segons que ha explicat Junts, Foment del Treball li ha traslladat les seves prioritats per a les eleccions: una fiscalitat més competitiva, l’execució de les inversions que el país necessita i una seguretat jurídica més gran.

La candidatura Junts+ Puigdemont per Catalunya ha dit: “L’espoli fiscal que pateixen els catalans i la manca d’inversions de l’estat perjudiquen de forma estructural el creixement de l’economia catalana.” I s’ha refermat el compromís de reformar l’administració per desburocratitzar-la i facilitar els tràmits als usuaris.

En el primer debat pre-electoral de les eleccions de Catalunya, organitzat per la patronal PIMEC, els partits convidats han coincidit a reclamar un finançament més bo per a Catalunya. Vox, la CUP i Ciutadans han criticat que la PIMEC els hagi exclosos del debat. Hi han convidat Salvador Illa (PSC), Pere Aragonès (ERC), Josep Rull (número 3 de Junts), Jéssica Albiach (Comuns Sumar) i Alejandro Fernández (PP); però n’han exclòs Vox, la CUP i Ciutadans, els dos primers amb més diputats que els Comuns, i tots amb més representants que el PP.

Al Born Centre Cultural i Memòria, Aragonès ha constatat que la majoria de propostes de l’oposició sobre fiscalitat eren incloses en el pressupost fallit d’enguany. “Cal coherència entre les propostes i els vots que fem al parlament”, ha dit. També ha retret a Albiach que moltes de les mesures que la candidata de Comuns Sumar havia proposat ja s’aplicarien si el seu grup hagués aprovat el pressupost d’enguany.

El PSC, els Comuns i el PP han acusat el govern de no haver fet prou per a la formació professional. Amb un to pausat al llarg del debat, Illa ha presentat els eixos principals de la seva proposta: una estabilitat que permeti una legislatura de quatre anys; modernització de l’administració pública; mesures sobre la sequera, l’energia i les infrastructures; l’excel·lència dels serveis públics, i aconseguir una fiscalitat justa.

Per la seva banda, Rull ha dit que no aprovarien el pressupost espanyol si no es compensava el dèficit fiscal i d’inversió.

Reforma del finançament

Els partits han coincidit a reclamar més bon finançament per a Catalunya. El cap de llista del PP, Alejandro Fernández, ha estat especialment incisiu, sobretot amb Illa i Albiach. Sobre fiscalitat, Fernández s’ha mostrat convençut que actuarien correctament a l’hora de reclamar una millora del sistema de finançament català. “S’ha de fer amb realisme i sense fer volar coloms”, ha dit. Albiach ha insistit que, per a la reforma de finançament, calia un grup de treball amb partits, però també que inclogués agents socials i econòmics. Ha reiterat que la proposta havia d’estar ben travada i acordada a Catalunya per poder-la negociar després amb l’estat espanyol.

Aragonès i Rull s’han interpel·lat unes quantes vegades pel finançament. Rull ha situat el lideratge i el mètode com a elements clau per a aconseguir una millora del finançament. Aleshores, ha demanat al candidat d’ERC si “ningú feia control ni seguiment” del dèficit fiscal mentre els republicans negociaven a Madrid. “És inaudit”, ha reblat.

A la rèplica, Aragonès s’ha mostrat sorprès: “Ara que es posen a negociar, vostè ve a donar lliçons.” En aquesta línia, ha reivindicat la feina feta pel seu partit en les negociacions amb el govern espanyol. I ha apuntat que si es reduiria el pes del deute FLA; si el camp de residus es traspassaria a Catalunya; o si l’estat espanyol havia modificat a l’alça el marge de dèficit, havia estat tot gràcies a la negociació d’ERC.

Rodalia, l’aeroport i Hard Rock

La necessitat de millorar el servei de rodalia ha estat una de les altres propostes compartides per totes les formacions presents al debat. Aragonès ha tornat a exigir el traspàs integral –inclòs a l’acord amb el PSOE. Illa s’ha compromès a executar el quart cinturó si era president, i Albiach ha dit que la Catalunya que venia havia de ser la de l’excel·lència i no la del baix cost.

Els candidats s’han manifestat sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, tal com ja havien fet unes altres vegades. De la mateixa manera, el Hard Rock també ha estat present durant el debat, quan la candidata de Comuns Sumar ha anunciat que, si eren al govern, posarien punt final a la reducció fiscal vinculada directament al joc. De fet, Albiach duia una samarreta amb la frase en anglès “Tax the casinos”.

La policia australiana informa que un grup de gent ha estat apunyalat en una església al sud-oest Sydney. Entre els ferits també hi ha el bisbe Mar Mari Emmanuel, un destacat líder cristià, segons que recull The Guardian. Segons les autoritats, hi ha quatre ferits.

Els fets han passat poc després de les 19.00 (hora local), quan el bisbe feia missa a l’església The Good Shepherd de Wakeley, que es transmetia en directe per internet. En les imatges publicades a les xarxes socials, es veu com un home s’acosta a l’altar i apunyala unes quantes vegades el bisbe.

La policia informa que han detingut un home i que col·labora amb la investigació. Els agents expliquen que no es tem per la vida dels ferits i que ara mateix són tractats pels serveis d’emergència. La policia demana a la gent que eviti la zona.

UPDATE:

Police remain at the scene of an alleged stabbing at a church in Wakeley in Sydney’s southwest.

About 7.10pm tonight (Monday 15 April 2024) police were called to Welcome Street, Wakeley, following reports a number of people were stabbed.

Officers attached to…

— NSW Police Force (@nswpolice) April 15, 2024

El ministre principal de Nova Gal·les del Sud, Chris Minns, ha donat suport a les víctimes i ha agraït l’actuació al personal mèdic i a les forces de seguretat. “És important que els ciutadans romanguin en calma i segueixin les directrius de les autoritats”, ha dit.

This evening at 10:30pm I convened a meeting of faith leaders representing religious communities across Western Sydney.

1/3

— Chris Minns (@ChrisMinnsMP) April 15, 2024

Fotografia: EFE/EPA/Paul Braven. Fotografia: EFE/EPA/Paul Braven. Fotografia: EFE/EPA/Paul Braven. Segon apunyalament

Aquest incident arriba tres dies després de l’apunyalament múltiple en un centre comercial a Bondi Junction, un nucli a l’est de Sydney, en què van morir sis persones. Entre els morts hi havia l’agressor, que fou abatut a trets per un agent.

El centre comercial, situat en una zona molt popular i pròxima a la platja, va ser desallotjat una volta els serveis d’emergència van rebre l’alerta per un apunyalament múltiple. En aquest cas, es descartà la motivació terrorista.

El comissari de la Justícia de la Comissió Europea, Didier Reynders, ha avançat deu dies l’inici de l’excedència que ha demanat per a centrar-se en la campanya per a ser el pròxim secretari general del Consell d’Europa. El substituirà temporalment la comissària de Valors i Transparència, Vera Jourová.

Reynders ha començat avui mateix l’excedència, sense remuneració, segons que ha anunciat la portaveu de l’executiu comunitari, Arianna Podesta. El seu permís deixa a l’aire la mediació que feia entre el PP i el PSOE per a desblocar la renovació del Consell General del Poder Judicial espanyol.

Ara bé, Podesta assegura que l’excedència de Reynders no tindrà cap incidència en la mediació, i ha dit que la Comissió Europea continua plenament compromesa amb el diàleg entre els dos partits espanyols.