La secretària general adjunta i portaveu d’ERC al parlament, Marta Vilalta, ha dit avui al president de la Generalitat, Salvador Illa, que l’acord d’investidura signat entre el PSC i ERC recull que ampliar la capacitat de l’aeroport del Prat és incompatible amb allargar la pista: “És una línia vermella.”

Ho ha dit en un comunicat, perquè Illa va anunciar ahir que demanaria que es reactivés la comissió tècnica entre la Generalitat i el govern espanyol per modernitzar la infrastructura aeroportuària.

Vilalta ha dit: “És una línia vermella confondre modernitzar l’aeroport amb allargar la pista, que deterioraria els espais naturals.” ERC ha recordat que l’acord d’investidura entre ERC i el PSC inclou treballar per la modernització de l’aeroport dins la comissió tècnica i amb protecció dels entorns.

Ha insistit que l’acord d’investidura obliga que aquesta modernització no impliqui en cap cas suposi un augment de les emissions i que respecti la biodiversitat i la xarxa Natura 2000.

Joan Santanach Suñol (Barcelona, 1973) serà el secretari general del nou Departament de Política Lingüística. Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, d’ençà del 2021 ha estat delegat del rector per a Política Lingüística i Publicacions.

Com a investigador, s’ha dedicat principalment a l’estudi de la cultura i la literatura medieval, a l’edició de texts i a la literatura del vuit-cents. Una part important de la seva recerca s’ha centrat en Ramon Llull i la transmissió i edició de la seva obra. Va ser comissari de l’Any Llull el 2015 i el 2016.

Quant a la literatura vuitcentista, ha publicat unes quantes contribucions sobre el poeta Jacint Verdaguer i alguns altres autors, com ara Víctor Balaguer i Àngel Guimerà. També ha obert línies d’investigació en àmbits com la cultura gastronòmica medieval.

En el camp de la transmissió del coneixement, com a responsable científic de l’Editorial Barcino va donar continuïtat a les edicions crítiques de la històrica col·lecció els Nostres Clàssics, i va contribuir a impulsar la Biblioteca Barcino (2004-2020). Dirigeix la Biblioteca Càmar d’Edicions UB.

A més de publicar a la premsa periòdica, d’ençà del 2014 manté una secció fixa a la publicació digital Sonograma. La preocupació per la formació especialitzada de joves investigadors el va dur a fer-se càrrec de la coordinació del màster interuniversitari d’Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes (UB-UAB, 2017-2021) i a codirigir el postgrau en Assessorament Lingüístic i Edició a partir del 2014.

Juan Carlos Campo, magistrat del Tribunal Constitucional (TC) espanyol i ex-ministre de Justícia, ha presentat avui un escrit en què comunica l’abstenció en la qüestió d’inconstitucionalitat presentada pel Tribunal Suprem (TS) espanyol en relació amb l’article primer de la llei d’amnistia.

Ho ha comunicat la cort de garanties, que ha explicat que Campo ha presentat l’abstenció al president del TC, Cándido Conde-Pumpido, basada en allò que estableixen els articles 22 i 80 de la llei orgànica del Tribunal Constitucional i els articles 217 i 219.10a de la llei orgànica del poder judicial.

No és la primera vegada que Campo s’aparta d’un recurs contra l’amnistia. La darrera vegada va ser el novembre del 2023, en un recurs d’empara presentat per un particular sobre la futura llei d’amnistia. Campo, tal com explicava el magistrat Joaquim Bosch en una entrevista a VilaWeb, va participar en els indults i també va fer un seguit de valoracions sobre l’aplicació de mesures de gràcia amb relació a una possible amnistia. “La meva impressió és que el cas de Juan Carlos Campo és un cas clar de pronunciament previ, però no en veig més supòsits”, deia Bosch.

Aquesta abstenció serà deliberada al ple del Tribunal Constitucional que s’ha de fer la setmana que ve, juntament amb els altres assumptes de l’ordre del dia. El TS va decidir d’acudir per primera vegada al Constitucional per la llei d’amnistia pel delicte de desordres públics. Els magistrats ho van fer perquè tenen “l’absoluta convicció” que la norma vulnera “almenys” el dret d’igualtat i el principi de seguretat jurídica.

La magistrada catalana Isabel Perelló s’ha convertit avui en la nova presidenta del Tribunal Suprem (TS) espanyol i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), segons que han acordat els vocals del CGPJ, després d’uns quants plens amb intents fallits a causa de l’enfrontament entre els blocs progressista i conservador.

Han calgut cinc reunions perquè els vint vocals –deu progressistes i deu conservadors– que van prendre possessió el juliol passat es posessin d’acord en la designació del nou cap del poder judicial espanyol. Des dels set candidats inicials, finalment avui han hagut de votar entre les candidatures d’Ana Ferrer i d’Isabel Perelló.

Perelló, nascuda a Sabadell el 18 de març de 1958, va ser la ponent de la interlocutòria pel qual el TS va refusar fa un any la petició del PSOE de revisar els vots nuls de les eleccions generals del 23 de juliol a la província de Madrid en considerar que “la mera diferència numèrica en els resultats” que s’addueixen en aquest cas (1.200 vots) no era “base suficient” per a la revisió.

Perelló és magistrada de la Sala Tercera del Tribunal Suprem des del 2009 i ha ocupat destinacions al jutjat de Primera Instància i Instrucció de Maó, a l’audiència Provincial de Barcelona i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Especialista en contenciós-administratiu, va servir a la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia el 1991 i a l’Audiència Nacional el 1994, i va ser lletrada del Tribunal Constitucional entre 1993 i 2003.

El jutjat especial per a delictes de terrorisme de Veneçuela ha emès una ordre de detenció contra l’opositor Edmundo González Urrutia per uns quants delictes greus, com ara el d’instigació a la desobediència, conspiració i falsificació de documents públics, entre més, segons que ha comunicat el ministeri públic veneçolà. El candidat de l’oposició es reivindica com a guanyador de les eleccions presidencials del 28 de juliol, que han obert una crisi política al país per les denúncies de frau electoral de l’oposició contra el president Nicolás Maduro. Ara González Urrutia s’exposa a penes de presó de més de deu anys.

La Unió Europea no reconeix la legitimitat democràtica de Maduro com a president de Veneçuela perquè no ha mostrat les actes electorals dels comicis. L’informe provisional del Grup d’Experts de l’ONU ha constatat “la manca de fonamentació dels resultats anunciats per les autoritats veneçolanes”. Tanmateix, Brussel·les resta a l’expectativa de l’evolució de la crisi abans de decidir si imposa noves sancions al govern de Maduro. Les sancions individuals europees actuals afecten uns quants dirigents destacats, però no el president.

En canvi, Maduro sí que està sotmès a restriccions als Estats Units, on el Departament de Justícia va confiscar dilluns un avió seu per “violacions de les lleis de control d’exportacions i sancions dels EUA”. “Els avions adquirits il·legalment als Estats Units en benefici dels funcionaris veneçolans sancionats no poden volar”, va dir Matthew S. Axelrod, secretari adjunt per al control d’exportacions del Departament de Comerç, en un comunicat.

L’ex-batllessa de Barcelona Ada Colau no deixarà pas l’ajuntament de manera immediata, tal com ha publicat El Confidencial. El diari assegurava que deixaria el càrrec com a dirigent dels Comuns al consistori durant la primera quinzena de setembre per treballar en la promoció internacional del partit, però no amb la intenció de deixar la primera línia política a llarg termini.

Fonts del gabinet de comunicació de l’ex-batllessa consultades per VilaWeb han desmentit la notícia de dalt a baix i han assegurat que Colau no abandonarà l’ajuntament de manera immediata.

El Parlament de les Illes debat avui, en un ple extraordinari i inèdit, la destitució del president de la cambra, Gabriel Le Senne, de resultes de la moció que van presentar els grups de l’oposició després de l’incident amb la foto de les Roges del Molinar, en què Le Senne va arrencar una imatge d’Aurora Picornell.

El PP ja ha avançat que no revelarà el sentit del vot fins que no l’hagi d’exercir. La destitució prosperarà si els populars hi voten en contra, i no n’hi hauria prou amb una abstenció, ja que cal una majoria de tres cinquens. Tot sembla indicar que el PP s’abstindrà i, per tant, Le Senne continuarà com a president del parlament.

El futur de Gabriel Le Senne, en mans del parlament

A les 10.00 s’ha fet la junta de portaveus i, després, es farà el debat i la votació en un ple presidit pel vice-president del parlament, Mauricio Rovira (PP). Le Senne, per part seva, ocuparà un dels escons reservats per als membres de la mesa.

Reaccions dels partits

El portaveu socialista, Iago Negueruela, ha ofert a la presidenta del govern, Marga Prohens, el suport del grup per elegir un president del Parlament del PP amb “sentit d’estat” per reemplaçar Le Senne, de Vox.

El portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha lamentat que Le Senne “no hagi entès mai el seu càrrec” i l’ha acusat de maniobrar sempre en funció dels seus interessos i a les ordres de la direcció de Vox.

Josep Castells, de Més per Menorca, ha criticat l’actitud “impròpia” del president del Parlament. “De la gravetat dels fets s’han de deduir conseqüències. No es pot passar per alt. És una ofensa massa grossa”, ha recalcat pel que fa als actes de Le Senne el ple de 18 de juny.

La diputada de Podem Cristina Gómez ha recalcat que no acceptaran que Le Senne sigui destituït “per una altra persona que representi la seva ideologia franquista” i l’ha definit com un “anarco de la cambra legislativa”.

En defensa de Le Senne, la portaveu de Vox, Manuela Cañadas, ha criticat “l’ús partidista que l’extrema esquerra fa de les institucions”. En aquest sentit, ha assegurat que el ple d’avui és un “circ” i que diguin que se celebra per defensar la democràcia “és una presa de pèl més”.

Le Senne es defensa

Gabriel Le Senne, avui sense presidir el parlament i ocupant el seu escó de diputat, s’ha defensat durant vint minuts i ho ha fet assegurant que tot plegat ha estat “un circ que s’ha estirat durant més de dos mesos i una campanya d’assetjament contra mi”.

També ha rebutjat que fes cap manotada al portàtil de Garrido, d’on va estripar la foto d’Aurora Picornell, i tot i que ha reconegut que hagués estat més apropiat que ho fessin els serveis de la cambra, li urgia “acabar amb aquesta soflama insòlita”.

Oposició per la data del ple

La convocatòria del ple extraordinari es va acordar per unanimitat a la diputació Permanent del 7 d’agost passat, si bé amb protestes de l’oposició per la data, ja que el ple es fa dos mesos i mig després de la presentació de l’escrit de remoció i una setmana abans que comenci el període extraordinari de sessions.

Enmig de la tramitació de la moció, el dirigent de Vox, Santiago Abascal, va anunciar que la seva formació sortia dels governs de coalició amb el PP a unes quantes comunitats autònomes i que retirava el suport parlamentari a les Illes. L’endemà, la presidenta del govern, Marga Prohens, en conferència de premsa va dir que no s’entendria que Le Senne seguís al càrrec.

El portaveu de l’executiu, Antoni Costa, va assenyalar divendres que el govern no demana el cessament de Le Senne com a tal, però sí que manté que per coherència hauria de dimitir ell mateix en trencar Vox el pacte a les Illes.

L’energumen Le Senne i la violència feixista | Editorial de Vicent Partal

L’entrevista al president del govern, Salvador Illa, emesa ahir a TV3 en horari de màxima audiència, va enfonsar l’audiència de la cadena.

L’entrevista, conduïda per la periodista Ariadna Oltra, tan sols va obtenir una quota de pantalla d’un 9,8% i 168.000 espectadors, i la va superar el programa El Hormiguero, que s’emet a Antena 3. En la darrera entrevista d’Illa a TV3 com a cap de l’oposició al parlament, emesa el 19 de desembre de 2023, també en horari de màxima audiència, els resultats van ser molt pitjors: tan sols 86.000 espectadors i un 4,4% de quota de pantalla.

Illa anuncia que vol reactivar la comissió tècnica per a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona

Les xifres d’audiència de l’entrevista d’Illa contrasten amb les que registrà l’entrevista al president Pere Aragonès emesa a TV3 el novembre del 2023 en la mateixa franja horària. Aquella entrevistà va assolir una audiència de 258.000 espectadors i una quota de pantalla d’un 13,3%, unes xifres que, així i tot, també empitjoraren considerablement les del Telenotícies vespre. Les xifres d’Illa i Aragonès són molt lluny de les que va aconseguir el president Carles Puigdemont el 2018: un 30,5% de quota i 991.000 espectadors.

El govern nomenarà, en el consell executiu d’avui, el periodista Carles Escolà nou secretari de Mitjans de Comunicació i Difusió del govern.

Carles Escolà Rivas (Barcelona, 1969) era d’ençà del març passat delegat general d’Efe a Catalunya, on ha exercit la professió aquests darrers vint-i-tres anys, primer com a redactor, després com a cap de política i d’ençà del 2011 com a redactor en cap.

També va ser delegat d’Efe a Nova York entre el 2018 i el 2020, on va informar, entre més qüestions, de l’evolució dels mercats financers, els mesos més durs de la pandèmia, les protestes del Black Lives Matter i els disturbis de Manhattan, a més de tot allò vinculat amb l’ONU i les cites internacionals de l’Assemblea General.

Llicenciat en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1993) i màster en periodisme per la UAM-El País (1998), Escolà va començar la carrera com a periodista a la dècada dels noranta, quan va treballar com a redactor als informatius de TVE Catalunya i va col·laborar habitualment amb el Diari de Tarragona, La Vanguardia i El País.

Ha estat assessor de comunicació a la tinença de batllia de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona (1999-2000) i durant la carrera s’ha significat per informar sobre la lluita contra el tabaquisme, temàtica sobre la qual va escriure el llibre Llicència per matar. Una història del tabac a Espanya (Ed. Península).

L’ex-batllessa de l’Hospitalet de Llobregat Núria Marín serà la nova delegada del govern a Madrid, segons que ha avançat RAC1 i ha confirmat VilaWeb. Marín exerceix actualment com a senadora de designació autonòmica. Marín havia deixat enguany la batllia, que ocupava d’ençà del 2008. A Madrid, Marín rellevarà Joan Capdevila, d’ERC. El nomenament s’aprovarà en el consell executiu d’avui.

El 19 d’abril de 2008 va esdevenir batllessa de l’Hospitalet quan Celestino Corbacho va ser nomenat ministre de Treball i Immigració espanyol. Ha guanyat les eleccions municipals del 2011, el 2015, el 2019 i el 2023. L’any 2019 va ser elegida presidenta de la Diputació de Barcelona i entre el 2019 i el 2021 va ser presidenta del PSC. Actualment, és la vice-presidenta del partit.

Marín ha estat encausada per les presumptes irregularitats al Consell Esportiu de la ciutat. Va ser detinguda el desembre del 2020 per la presumpta relació amb la trama de desviament de subvencions, i la van citar a declarar com a encausada per omissió del deure de perseguir delictes arran de la seva suposada “inacció” quan la van alertar de les irregularitats en el Consell Esportiu. La causa es va arxivar el juliol del 2022. La fiscalia considerà que, després de la investigació feta, no hi havia “ni una sola dada” que permetés de deduir que Marín hagués actuat de manera il·legal i hagués faltat al seu deure de perseguir possibles delictes.

Després de les eleccions a Catalunya, van començar les especulacions sobre els noms que podrien formar part d’un executiu encapçalat per Salvador Illa, i Marín també va entrar en les travesses. Finalment, serà la delegada del govern a Madrid.

La desocupació registrada durant l’agost a Catalunya, el País Valencià i les Illes ha crescut. A Catalunya, ha pujat en 8.707 persones durant el mes d’agost, un increment del 2,66% respecte del mes de juliol, quan ja s’havia registrat una pujada del 0,71%. Així, el nombre total de desocupats a Catalunya se situa en 335.990.

Segons que ha informat avui el Ministeri de Treball i Economia Social espanyol, malgrat aquest augment mensual, la desocupació ha disminuït en 2.882 persones respecte del mateix mes de l’any passat, cosa que representa una caiguda del 0,85% en termes interanuals.

Al País Valencià, la desocupació també va créixer durant el mes d’agost, amb 3.459 persones més (un 1,11% d’augment), i deixa la xifra total de desocupats en 315.678. En comparació amb l’agost de l’any anterior, la desocupació ha registrat una reducció notable de 13.713 persones, i això significa una caiguda del 4,16% en termes interanuals.

Quant a les Illes, la desocupació registrada a les oficines dels serveis públics d’ocupació va augmentar en 713 persones durant el mes d’agost (+2,6%), i situa els desocupats en 28.112. Tot i això, en termes interanuals, la desocupació a la regió ha disminuït en un 6,7%, amb 2.019 desocupats menys.

Amb aquesta pujada de l’agost, les Illes ja acumulen dos mesos consecutius d’increments en el nombre de desocupats. Malgrat això, aquesta xifra total de desocupats és la més baixa registrada en un mes d’agost d’ençà del 2002. Des de l’inici de la sèrie històrica comparable, l’any 1996, la desocupació ha crescut a l’agost en la majoria d’ocasions a les Illes (vint-i-tres vegades), mentre que només ha disminuït cinc vegades. L’augment registrat aquest darrer mes és la menor pujada d’ençà del 2016.

El BBVA ha rebut llum verda de l’Autoritat de Regulació Prudencial, el supervisor del Regne Unit, per adquirir TSB, la filial del Banc Sabadell al país britànic. Aquesta autorització és un dels passos necessaris que l’entitat basca necessita per completar l’oferta pública d’adquisició (opa) sobre el banc d’origen vallesà, segons que ha detallat avui en un comunicat remès a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

En el pròxim mes també és previst que es pronunciï sobre l’operació el Banc Central Europeu i el Banc d’Espanya. El BBVA va llançar el passat 9 de maig una opa hostil sobre el 100% de les accions del banc presidit per Josep Oliu, quelcom inèdit en els últims quaranta anys a la banca espanyola.

Tal com havia anunciat VilaWeb, l’Assemblea Nacional Catalana ha decidit d’organitzar enguany una diada descentralitzada, com ja va fer el 2016. Per tant, durant la Diada 2024 es faran actes a Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa per denunciar les conseqüències nefastes de la dependència vers l’estat espanyol. Així, en cada localitat es denunciaran greuges que sofreix la nació catalana pel fet de pertànyer a l’estat espanyol i que van estretament vinculats a l’espoliació fiscal de Catalunya. A més, es reivindicarà la independència com a única manera de resoldre’ls.

L’Assemblea ha habilitat una nova pàgina web per a centralitzar tota la informació sobre la Diada, com ara les motivacions polítiques de la manifestació. Aquests dies vinents se’n publicarà el manifest conjunt.

Quin és l’origen i el significat de la bandera negra catalana?

Mobilització unitària

Per primera vegada, l’organització no recau exclusivament en l’Assemblea Nacional Catalana, sinó que anirà a càrrec de sis entitats diferents: l’ANC, Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN

El lema de la manifestació de la Diada 2024 serà “Tornem als carrers. Independència”, i provarà de mobilitzar tanta gent com sigui possible. Amb aquest lema, les entitats volen demanar de tornar a la mobilització multitudinària contra l’estat espanyol amb determinació i unitat per fer més curt el camí cap a l’alliberament nacional.

Lluís Llach: “El cop d’estat és aquí; o ho assumim, o no sé què fem”

Manifestacions descentralitzades

A Girona es denunciarà la degradació del sistema sanitari per manca de recursos. A Barcelona es mostrarà el lligam entre la gravíssima crisi de l’habitatge i l’ínfima inversió pública. A Tarragona s’imputarà a l’espoliació fiscal el col·lapse dels trens de Rodalia i regionals i de les infrastructures en general. A Lleida s’evidenciarà que solament la independència pot proporcionar un tracte just per als pagesos. I a Tortosa s’assenyalarà com la manca d’inversions derivada de l’espoliació fiscal aguditza el desequilibri territorial i la mala gestió dels recursos hídrics.

Quin és l’origen de l’estelada? Totes les curiositats de la bandera independentista

Les manifestacions començaran a les 16.00, i és previst que acabin al voltant de les 17.00. A les 17.14 es farà la lectura del manifest unitari sota l’Arc de Triomf de Barcelona, i es transmetrà en pantalles gegants a Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa. Després, cada ciutat denunciarà el greuge que implica l’espoliació fiscal en la reivindicació pertinent.

Unitària i descentralitzada: l’independentisme es prepara per tornar al carrer a la Diada del 2024

Com serà la manifestació a Barcelona?

A Barcelona es farà una manifestació que anirà de l’estació de França fins a l’Arc de Triomf, i la mobilització se centrarà en la crisi de l’habitatge i la poca inversió pública per a resoldre-la. La manifestació començarà a les 16.00, i és previst que acabi a les 17.00.

Com arribar-hi? Es pot utilitzar la L4 del metro i baixar a la Barceloneta, o els busos 47, H10, V15, V17, V19 i D20. A l’estació de França també hi arriben alguns trens de la R2 i regionals.

Tota la informació sobre la manifestació de la Diada 2024 a Barcelona

Com serà la manifestació a Girona?

A Girona es denunciarà la degradació del sistema sanitari per la manca de recursos amb una concentració al carrer de Jaume I, davant la Delegació d’Economia i Hisenda. Hi arribarà una columna caminant des de Salt, que sortirà a les 16.00.

Com arribar-hi? Amb les línies RG1, R11 i alta velocitat de Renfe. O amb els autobusos de la L1, L2, L3, L4 L5, L7, L11

Com serà la manifestació de la Diada 2024 a Girona? 

Com serà la manifestació a Lleida?

La mobilització de Lleida anirà dedicada a les reivindicacions dels pagesos. La manifestació sortirà a les 16.00 de la plaça de Catalunya i arribarà a les 17 .00 a l’avinguda de l’alcalde Rovira Roure.

Com arribar-hi? Amb els autobusos 1, 4, 6, 7, 8, 70

Tota la informació de la manifestació a Lleida 

Com serà la manifestació a Tarragona?

A Tarragona es relacionarà l’espoliació fiscal amb les deficiències del servei dels trens de Rodalia i regionals amb una manifestació que anirà del passeig de les Palmeres fins al monument als Herois del 1811, a la cruïlla de la rambla Nova de Tarragona amb els carrers d’Ixart i de Cañellas. La manifestació sortirà a les 16.00 del passeig de les Palmeres per arribar a les 17.00 al monument dels Herois del 1811.

Com arribar-hi? Amb els trens de la R14, R15, R16, R17, RT1 i RT2. O amb els autobusos 8, 11, 12, 13, 16, 73.

Recorregut i horaris de la manifestació de la Diada a Tarragona

Com serà la manifestació a Tortosa?

La mobilització de Tortosa, que anirà de la plaça del Bimil·lenari fins al parc de Teodor González, es dedicarà a la mala gestió dels recursos hídrics i el desequilibri territorial. La manifestació sortirà a les 16.00 de la plaça del Bimil·lenari per arribar a les 17 .00 al parc de Teodor Gonzàlez.

Com arribar-hi? Amb el tren de la línia R16.

Recorregut i horaris de la manifestació de la Diada a Tortosa

Com és la samarreta de l’Onze de Setembre de l’ANC?

La samarreta de la Diada 2024 ja és a la venda. Enguany la samarreta és de color verd, amb els vius de les mànigues i del coll de color negre. El verd triat és el “verd voluntari”, que vol imitar les armilles que històricament han dut els voluntaris de l’Assemblea a les manifestacions. La samarreta porta el lema “Fem més curt el camí: independència” i té un teixit tècnic 100% polièster.

Ja podeu comprar la samarreta de la Diada 2024 a la Botiga de VilaWeb

Un any més, la samarreta s’ha fabricat i produït a Catalunya, concretament, a Mataró. L’ANC recorda que la samarreta és una de les vies principals de finançament de l’entitat. L’Assemblea no rep cap subvenció i se sosté econòmicament tan sols gràcies a les aportacions dels socis, el marxandatge i les donacions.

On es pot comprar la samarreta de la Diada 2024?

Com cada any, la samarreta es pot comprar a la Botiga de VilaWeb. També la trobareu a la botiga de l’ANC i a les parades de les assemblees territorials, per tot Catalunya.

Enguany, hi ha un model unisex, de tirants i infantil. Amb la compra del lot, també s’hi inclou una bossa de roba amb el mateix lema que la samarreta. Tot el lot costa quinze euros i la samarreta infantil, deu.

Quins seran els concerts de la Diada 2024 a Barcelona?

La Festa per la Llibertat d’Òmnium Cultural serà la culminació de la Diada, després la mobilització, amb les actuacions d’Al·lèrgiques al Pol·len, Ginestà i Flashy Ice Cream. Els grups ompliran el passeig de Lluís Companys de Barcelona.

Tota la informació sobre els concerts 

Una dona de quaranta-cinc anys, víctima de violència masclista, ha estat assassinada a Castelló i el presumpte autor del crim s’ha lliurat a una comissaria de Barcelona, ha informat la delegació del govern espanyol al País Valencià.

La dona va ser trobada morta al seu domicili ahir a la nit, al barri de la Guinea. L’autor confés del crim es va lliurar a la policia ahir a la nit i està detingut.

Casa en flames, dirigida per Dani de la Orden i protagonitzada per Emma Vilarasau, Alberto San Juan, Clara Segura i Enric Auquer, s’ha convertit en el film en català més vist dels darrers deu anys a Catalunya, una volta que l’hagin visionat 270.599 ESPECTADORS, segons dades de ComScore consultades per l’ACN a diumenge primer de setembre.

Emma Vilarasau: “Si ens passa a totes, que en parli algú, no?”

El film, que fa deu setmanes que és en cartellera i que explica la reunió d’una família burgesa catalana entorn de la venda d’una casa a Cadaqués, ha superat el títol que fins ara ostentava Alcarràs, de Carla Simón, amb 269.912 espectadors.

Dani de la Orden: “Tots tenim pares i mares que ens treuen de polleguera”

A aquests 270.000 espectadors a Catalunya del film de Dani de la Orden, cal afegir-hi les 2.022 entrades venudes per a sessions doblades a altres llengües. Per darrere de Casa en flames i d’Alcarràs, el tercer film en català més vist en els últims deu anys és una altra cinta de Carla Simón, Estiu 1993. El debut de Simón com a directora de cinema va aconseguir vendre 108.495 entrades.

En quarta posició apareix Incerta glòria, cinta del 2017 d’Agustí Villaronga basada en la novel·la homònima de Joan Sales que van anar a veure 80.316 persones, i en cinquena Saben aquell, de David Trueba, sobre l’humorista català Eugenio, amb 70.708 espectadors.

Un cap de setmana a la Costa Brava

La comèdia dramàtica de De la Orden ja ha recaptat 1,84 milions d’euros. La cinta gira al voltant de la reunió d’una família un cap de setmana a la Costa Brava. La protagonista, interpretada per Emma Vilarasau, està emocionada perquè podrà veure tots els seus membres. Divorciada fa temps, el seu ex té una nova parella, els seus fills han crescut i fa temps que fan la seva vida sense fer-li cap cas.

Avui, 3 de setembre de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• El final brusc de García-Castellón, el jutge ultra que ha perdut el torcebraç contra l’independentisme
• Israel es revolta contra Netanyahu mentre soterra els ostatges morts per Hamàs
• Creix la tensió al PSOE: el finançament català posa el dit a la nafra
• Manuel Baixauli: “Amb cada nou llibre tinc la intenció de fugir de mi, però quan s’acaba ja sóc a casa”
• Un any sense Carme Junyent: fragments d’un llegat
• Què pot portar una adolescent a festejar amb algú que la tracta malament?
• El Palau Robert rememora Aurora Bertrana en el 50è aniversari de la seva mort
• Recorregut i horaris de la manifestació de la Diada 2024 a Lleida
• Una comunista conseqüent | Editorial de Vicent Partal
• Duel de clubs rojos a Berlín | Mail Obert de Martí Estruch

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Alguns dels dirigents de les protestes per la manca d’habitatge a Andorra han fet el pas de constituir un nou partit polític que portarà per nom Som Veïns.

Segons informacions de la RTVA aquest nou partit es definirà de centre, partidari de la propietat privada i es presenta com a escèptic respecte a l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea.

Naturalment l’habitatge serà un dels punts forts de les seves reivindicacions, donat que no consideren que les mesures del Govern siguin efectives, ja que arriben tard.

Els promotors del nou partit estan elaborant els estatuts del mateix i preveuen convocar una primera assemblea general a primers del 2025

Salvador Illa ha anunciat, en la seva primera entrevista a TV3 com a president de la Generalitat, que demà portarà a la reunió del consell executiu la proposta de tornar a convocar la comissió tècnica entre els governs català i l’espanyol sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. Illa ha dit que creu necessari reactivar la taula per veure com es pot millorar aquesta infrastructura. I ha dit que això sempre s’hauria de fer amb els criteris de màxim rigor ambiental.

Quan la periodista Ariadna Oltra li ha demanat quin era aquest model, el president Illa ha fugit d’estudi, i ha dit que són els tècnics qui hauran d’exposar quines són les millors propostes perquè l’aeroport pugui rebre avions de més envergadura: “Desbloquejar la situació és crucial per a la connectivitat i per a l’economia catalana. No ho podem tenir més adormit i ho hem d’abordar directament.” Segons que ha explicat, es donarà un termini d’uns tres mesos o quatre perquè la comissió conclogui quina és, tècnicament, la millor manera perquè l’aeroport rebi vols intercontinentals. Cal recordar que un dels socis d’investidura, els Comuns, sempre s’ha mostrat contrari a l’ampliació de l’aeroport si afectava els terrenys i l’hàbitat natural de la Ricarda. Això, doncs, podria complicar la seva relació només de començar la legislatura.

En l’entrevista Illa també ha fet referència al Hard Rock. Malgrat que l’acord amb els Comuns establia que el govern no facilitaria projectes com aquest i que s’eliminaria la reducció de la fiscalitat del joc prevista a la llei 6/2014, Illa no ha descartat que el projecte s’acabés fent. I ha anunciat una futura reunió amb els promotors.

Reclama col·laboració per a millorar el finançament

Illa ha explicat que intentaria impulsar una tercera transformació de Catalunya –que, a parer seu, inclou la millora dels serveis públics– i ha demanat als grups parlamentaris que col·laborin en la negociació de la millora del finançament, que probablement requerirà canvis en la llei orgànica del finançament de les comunitats autònomes (LOFCA).

Així mateix, ha admès que el pacte amb ERC per a millorar les finances ha despertat molt soroll, però ha afegit que no l’havia sorprès, i ha demanat que hi hagi un debat serè, assenyat i reposat. També ha dit que vol defugir la confrontació.

Demana que s’apliqui la llei d’amnistia

Finalment, ha demanat al poder judicial que respecti l’àmbit de decisió del poder legislatiu, en referència a l’aplicació de la llei d’amnistia. I ha recordat que la llei s’havia aprovat per majoria absoluta al congrés espanyol.

Aquesta tarda han estat alliberades les trenta-sis tortugues que van néixer dijous passat a la platja de la Savinosa de Tarragona i que han necessitat incubació artificial per a sobreviure. Són els darrers exemplars que quedaven per entrar al mar de l’únic niu de caretta caretta que hi ha hagut aquest estiu a Catalunya. Totes han nascut a partir d’una única posta d’una tortuga que va fer noranta ous.

Prop de dues-centes persones s’han aplegat a la platja per veure com aquests rèptils entraven a l’aigua. D’aquí a quinze anys o vint, les femelles tornaran a la mateixa platja per pondre-hi ous i repetir el cicle.

Aquests dies les tortugues han estat al centre de recuperació de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM). L’oceanògrafa del CRAM, Sílvia Giralt, ha explicat que quan van néixer les cries eren una mica immadures, i per això les van dur a les incubadores.

Com més va més tortugues babaues ponen a les platges catalanes: com podem identificar-ho?

Giralt ha recordat que la temporada de nidificació no s’ha acabat i encara es poden trobar nius esporàdics, especialment en llocs on no s’hagi detectat l’arribada de femelles que hi hagin anat a criar. Amb tot, ha demanat que si algú troba cap niu no s’hi acosti i truqui al 112.

És el primer dia de setembre i són festes a Sueca (Ribera Baixa). La processó és a punt de començar i cau el xàfec perfecte de final d’estiu: sobtat, intens i breu. Manuel Baixauli ens rep a “L’exili”, el pis de la infantesa que ha convertit en estudi. Restes de la cuina de fòrmica, una galeria que pinta el capvespre dels colors més diversos, estances a diferents nivells i totes les parets folrades de quadres de l’autor. Hem quedat amb Baixauli per parlar de Cavall, atleta, ocell, la novel·la que acaba de publicar a Periscopi i que ja té els lectors i la crítica fascinats.

És una obra construïda a partir de capítols breus i on el lector entra mig enganyat. Però no cal confiar-se, perquè en poques pàgines quedarà enganxat dins l’univers de Manuel Baixauli. I s’hi sentirà còmode, perquè anirà trobant-se vells coneguts i paisatges familiars. És, com diu l’autor, un capítol més de l’obra que va escrivint i reescrivint tota la vida i que, al remat, es pot llegir com un tot. “A Espiral, jo ja hi era”, diu. I per ací comencem l’entrevista.

Manuel Baixauli: castells de gamma extra

—Com a lectora, us he de confessar que a les primeres pàgines em teníeu ben despistada. El començament de la novel·la és tan convencional que sembla que no fa per vós.
—Amb cada nou llibre tinc la intenció de fugir de mi per no repetir-me, però tinc comprovadíssim que, a mesura que el llibre avança, vaig retrobant-me, i quan s’acaba ja sóc a casa. És inevitable. Però faig eixe esforç perquè, si ja de primeres, comences a casa, fent allò que ja domines, allò que ja controles molt, al final, acabes fent-te un autoplagi, i no tindria gràcia. Sempre intente de fugir de fer sempre el mateix. Em vaig plantejar que volia un protagonista que no fos artista, que no fos pintor o escriptor, però al final apareix l’art. Però al final, ha aparegut el cinema. És inevitable. No ho tenia previst i ha anat passant mentre escrivia.

—Quan arribeu a casa, us n’alegreu, o penseu que no hi volíeu arribar?
—És un bon moment, perquè has anat a casa per un camí diferent. No has fet el que havies fet sempre, sinó que has fet una altra cosa, i si vas a casa és perquè és inevitable retrobar-te, perquè tots tenim una vida, unes vivències, una personalitat, i no en pots defugir.

—És aquella teoria vostra segons la qual al llarg de la carrera literària aneu escrivint el mateix llibre, que aneu publicant a fragments.
—A vegades, quan torne a mirar Espiral o L’home manuscrit, i tot el que he escrit, m’adone que tot és com un mateix llibre. Jo ja hi era, a Espiral. Tot el que faig de nou acaba essent una branca del mateix arbre. No és una cosa deliberada. Quan vaig començar Ignot, no pensava a introduir res dels llibres anteriors i, al final, vaig acabar fent-ho. Quan començava Cavall, atleta, ocell tampoc no ho pensava, però acaben apareixent. És com un llibre i vas fent-ne capítols. Sóc d’aquells autors, com la majoria, com un García Márquez, salvant les distàncies, que sempre té eixe món. Vas aprofundint-hi i fent-ne ramificacions.

—Crec que el lector us acompanya en el camí i s’alegra quan veu que és a ca Baixauli, però en aquesta novel·la hi ha una mena de depuració, d’esporgada estilística.
—És deliberat. Si agarràrem tots els meus llibres, les novel·les, van en eixa direcció, cada volta més depurat. Més fàcil de llegir, però intentant que no perda profunditat. És una cosa que m’agrada trobar-me com a lector. Evitar efectismes. Per exemple, en aquest llibre, fins a última hora hi havia fotografies i dibuixos, i finalment els he eliminat, perquè vaig veure que no eren del tot imprescindibles.

Podeu comprar Cavall, atleta, ocell de Manuel Baixauli a la botiga de VilaWeb

—Han començat a aparèixer comentaris i ressenyes sobre el llibre, i tots són elogis. Fins i tot, hi ha qui diu que “Baixauli ha tornat”. D’on ha tornat? On éreu?
—No ho sé, però crec que Ignot ja era molt jo. No sé a què es refereixen. Supose que al fet que em costa de publicar llibres. M’ha costat quatre anys, perquè no escric cada dia i quan ho faig, no escric més de dues hores. Si em dedicara a això professionalment, potser els acabaria abans, però no sé si això és bo o dolent. Em va molt bé deixar-lo un temps en la nevera, pensar mentre escric, i no escriure’l tot d’una tirada.

—Hem entrat a l’entrevista parlant de ple de l’estil. Fixem-nos ara en el contingut. Un pare té problemes amb el seu fill adolescent. És un punt de vista no tan habitual com el cas d’una mare. On heu pouat? És una història viscuda?
—L’espurna és antiga i, aparentment, insignificant. Naix d’una anècdota. Jo era en un museu, amb els ulls cremats de veure art durant tot el matí. Vaig anar a la cafeteria a descansar i davant meu hi havia un home amb el seu fill, que devia tenir dotze anys o tretze. Es notava que volia ser artista, i vaig pensar que era com jo a eixa edat, que ja volia ser pintor. El pare pegava cabotades de fatiga o d’avorriment, però quan el fill li deia alguna cosa, se’l mirava amb una estima, que em va commoure eixa asimetria. El xiquet era inconscient de la protecció i l’estima del pare i el pare se’l menjava amb els ulls. Eixa asimetria jo no l’he compresa fins que he sigut pare i l’he viscuda. Hi ha també una pel·lícula que em va afectar molt, que és Hi havia un pare, de Yasujirō Ozu… Jo no sabia què en faria, d’això, si un conte, una novel·la, un relat… A partir d’una anècdota, comences a traure material, a obrir calaixos i l’arxiu mental. Viatges, pel·lícules, records… I vas enriquint-ho, i acaba essent una novel·la.

—La vostra experiència com a pare, la veiem, en algun moment de la novel·la?
—Supose que hi és implícita. Jo no faig autoficció, ni ficció realista i autobiogràfica, entre més, perquè tinc una vida molt rutinària. Però m’agrada imaginar, i si la meua vida exterior és extremadament insulsa, la meua vida interior és prou intensa.

—Una altra marca de la casa és la recuperació dels personatges d’altres novel·les. Són ells que no us abandonen, o sou vós que no els voleu deixar anar?
—Em sap greu deixar-los, perquè ja has arribat a un punt de familiaritat amb ells… Si t’hi fixes, la majoria de directors de cinema gasten sempre els mateixos actors i les mateixes actrius. Jo he fet un poc això, ja que el tens a mà, el coneixes, i a més, t’agrada com actua…

—Sueca, la marjal, el cafè, uns personatges més de la novel·la.
—El cafè és pura intuïció. No sé com explicar-ho, em passa amb moltes coses, també quan pinte. I el paisatge… Supose que no es pot evitar el lloc que es xafa cada dia, els paisatges que veus. Hi fiques coses teues. Hi ha un personatge que va amb bicicleta per la marjal, i jo vaig amb bicicleta per la marjal. Quan ixen viatges, pose viatges que he fet… Llocs on he estat, cases on he viscut. Tot ho aprofites.

—El fuster és una persona molt perfeccionista. És l’espill en què us mireu?
—No sóc exactament jo, però és el meu ideal de persona. Tinc una ètica respecte de com han d’actuar les persones, i és que hem de fer les coses tan bé com puguem. I això sembla una obvietat, però no ho és. Ara com ara, moltíssimes coses es fan malament. Només cal veure com funciona Renfe. Quan vas a un metge, a urgències, no t’explora, és davant l’ordinador i et pregunta què tens, però no et mira. En aquesta situació de desemparament del ciutadà, les persones que fan bé la seua faena, que fan un bon pa o un bon cafè, són revolucionàries. Per això el personatge del fuster que al principi pot semblar una ànima de càntir, és un home subversiu i revolucionari, perquè va en contra de la facilitat, de la negligència, de les coses a mig fer…

—A la novel·la té un paper molt important aquesta cosa que anomeneu “l’artefacte”. Aquest giny no tan sols dóna corda a Aristides, un dels protagonistes, sinó que sembla que dóna corda al món. Quin és l’artefacte que fa funcionar Manuel Baixauli?
—L’artefacte que em fa funcionar és l’art. La pintura, la música, la literatura, el cinema em fan funcionar. És la meua religió, l’art. És una cosa que consumesc diàriament. El necessite i em proporciona aquella part d’espiritualitat que crec que és necessària per a l’individu. Crec que serveixen per a l’engranatge del pensament i de les emocions. M’interessava que l’artefacte no es concretara, no descriure’l, no mostrar-lo, perquè pensava que cadascú se’l poguera imaginar, que fos una cosa indefinida.

—L’artefacte marca el ritme.
—Una cosa molt important que recorre tot el llibre és el tempo. El tempo és una cosa importantíssima en la literatura i en el cinema. I en la vida, també. Fer les coses amb un cert ritme, amb un cert tempo, és molt important perquè les coses vagen bé. En el cas d’un relat o d’una pel·lícula, crec que és el que fa que estigues a gust mirant-la. Igual que amb la música, els silencis, el tempo, són molt importants. I el títol de la novel·la, Cavall, atleta, ocell, està basat en una frase de Robert Bresson que fa referència a això. Hi ha gent que va descompassada, i hi ha gent que agafa el ritme.

—En què treballeu ara?
—Tinc un projecte que em fa molta il·lusió perquè és bastant diferent. És un llibre de fragments curts, de proses curtes. Hi haurà molts contes, hi haurà aforismes, assajos molt breus, d’una pàgina o de dues… Serà una cosa molt variada, amb dibuixos, una acumulació de tot, i trobe que em sentiré molt identificat amb eixe llibre, perquè hi sóc tot, també la part plàstica. Serà com una autobiografia artística, amb records, memòries, contes que, tot i ser fantàstics, parlen de la meua vida.

—Fem l’entrevista envoltats de quadres que heu pintat durant la vostra carrera, el que teniu darrere té un text que diu: “La cultura només serveix per a tot”.
—És que pense això, que la cultura serveix per a tot. I en aquests temps, la cultura i moltes coses perillen. Vivim un procés de banalització en què les coses una mica difícils, una mica exquisides, més elaborades, cada volta són menys presents. En canvi, hi ha molta presència de les coses fàcils, populistes. També és cert que, com que ara ho tenim tot a l’abast, qui busca, troba, i qui vol consumir art de qualitat, el té a l’abast. Cada vegada hi ha més opcions per a veure cinema de qualitat, hi ha més traduccions de llibres. Encara que imagine que, si vas a la FNAC, només hi trobaràs les coses més comercials, al mateix temps, hi ha llibreries independents que tenen les contràries.

—La cultura com a element de redempció, en cas d’Aristides.
—Eixa és la idea.

—Aquest mateix quadre diu que el vàreu començar el 1989 i l’heu acabat enguany. No pinteu cada dia perquè no en teniu necessitat, o perquè els quadres us demanen repòs?
—Les dues coses. D’una banda, com que m’he de guanyar la vida, no puc pintar cada dia. D’una altra, perquè són quadres que demanen temps. Tinc dues maneres de pintar molt diferents. L’una és l’habitual, quan apareix una idea que m’agrada, faig dibuixos, l’elabore, en faig diverses versions i quan m’agrada la plasme en el quadre o en un dibuix més gran. És el mateix procediment que per a fer un conte, són idees molt potents. Si és així, treballe de pressa. Però l’altre procediment, que també el faig en les novel·les, és començar sense saber on vaig, a partir de l’espurna i anar fent. Com que això és una aventura, de cada cinc quadres, tres o quatre fracassen i acaben tapats. Però el que se salva em du a llocs on no hauria imaginat mai que arribaria. I són imatges que no em canse de veure perquè són coses que no hauria pogut imaginar d’una manera premeditada. Són etapes molt diferents de la meua vida, és com una acumulació, com un palimpsest.

—La literatura i la pintura són dos llenguatges a favor d’una espurna, o cada llenguatge us serveix per a expressar coses diferents?
—La pintura és pensament visual, pensament plàstic. És molt diferent. La literatura és pensament narratiu, és contar una història. Quan pinte, no conte cap història, són formes.

—Amb el canvi de govern, vàreu ser un dels primers actors culturals censurat. Quin balanç en feu, d’aquest primer any del govern de Carlos Mazón?
—Vaig ser el primer artista censurat. Ara pense que ja no censuren. Potser l’escàndol els frenà un poc, però ja vaig tenir clar que no es podia esperar res de l’actual govern. Ni ganes, tampoc. Però la veritat és que amb l’anterior govern tampoc no vaig notar cap influència positiva, perquè continuem demanant les beques a la Institució de les Lletres Catalanes perquè ací, a l’escriptor valencià, no li donen res. O jo no me n’he assabentat. Vuit anys manant els “nostres” i ni una beca ni res, ni una beca per a un club de lectura. I continuen enviant-te propostes de clubs de lectura que no paguen. Continuem depenent de Catalunya totalment. Hi veig un buit enorme. En l’àmbit local, sempre hi ha les colzades i entre unes coses i unes altres, jo respire molt més a Catalunya que ací.

—Colzades?
—Quan veig que en el jurat del Premi de la Crítica hi ha algú del meu poble, ja sé que no el puc guanyar de cap manera. És perquè la gent és molt grisa, molt mediocre, però t’hi acostumes.

—Això només passa al País Valencià? Al Principat no?
—Potser sí que passa a tot el món, però veus el teu entorn i és trist que hàgem de continuar demanant les beques a Barcelona.

—Hi teniu molts més lectors, allà.
—En tinc molts més, sí. A vegades t’endús sorpreses. Fa poc, vaig ser a la Casa del Llibre i a la Finestres, i en un estant vaig veure el meu nom. Això no ho havia vist en la vida. Ací vaig a l’Abacus i no veig ni un llibre meu. Mai, ni els antics. És una cosa que em xoca molt.