Vilaweb.cat

ERC s’incorpora a la coalició sobiranista de les Illes al congrés espanyol

Esquerra-Illes va decidir ahir vespre afegir-se a la coalició sobiranista que aplega Més per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa que es presentarà al congrés espanyol en les eleccions del 28 d’abril, com ja va avançar VilaWeb. La candidatura que es presentarà de manera pública demà, és encapçala pel batlle d’Alaró i coordinador de Més per Mallorca, Guillem Balboa. Patrícia Font, de Més per Menorca, serà la número dos, mentre que la tercera posició de la llista l’ocuparà un membre d’Ara Eivissa. El president d’ERC a Mallorca, Mateu Matas Ordinas ‘Xurí‘, serà el número quatre.

 

The post ERC s’incorpora a la coalició sobiranista de les Illes al congrés espanyol appeared first on VilaWeb.

Almenys sis detinguts en l’operatiu anticorrupció a l’Ajuntament de Deltebre

Els Mossos d’Esquadra han detingut almenys mitja dotzena de persones en el marc de l’operatiu anticorrupció que es porta a terme a l’Ajuntament de Deltebre (Baix Ebre). Segons que ha pogut saber l’ACN, entre els detinguts hi hauria l’ex-batlle d’ERC, Gervasi Aspa. Des de Mossos es confirma que, entre les diverses detencions practicades, hi ha un ex-alt càrrec, funcionaris i ex-funcionaris de l’ajuntament. La investigació, tutelada pel jutjat d’instrucció número 2 de Tortosa, se centra en delictes contra l’administració pública i falsedat documental. A primera hora d’aquest dimarts agents de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) han entrat i escorcollat les oficines del consistori, d’on un parell d’agents ja n’han sortit amb caixes amb documentació. La policia busca informació referent a mandats anteriors, compresos entre els anys 2007 i 2015. L’operatiu, que es troba sota secret de sumari, continua en marxa.

Aspa, que seria un dels detinguts en aquest operatiu anticorrupció, va ser líder dels republicans i alcalde de la població durant sis anys: en el mandat del 2007 al 2011, i del 2011 al 2013, en un pacte de govern amb el PSC i alternança a la batllia, amb el socialista José Emilio Bertomeu. L’estiu passat Aspa va presentar la seva renúncia a l’acta de regidor en un ple actualment governat pel PDECat.

The post Almenys sis detinguts en l’operatiu anticorrupció a l’Ajuntament de Deltebre appeared first on VilaWeb.

Detingut l’ex-batlle de Deltebre per pressumpta corrupció

Els Mossos d’Esquadra han detingut, Gervasi Aspa, ex-batlle de Deltebre, en el marc de l’operatiu anticorrupció centrat en delictes contra l’administració pública i falsedat documental. Els agents escorcollen la casa de la vila des de primera hora d’aquest matí per ordre de Jutjat d’Instrucció número 2 de Tortosa. L’operació la dirigeix la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra i segons que han informat, s’han practicat diverses detencions, entre elles un ex-alt càrrec municipal, funcionaris i ex-funcionaris de l’Ajuntament. L’operatiu, que es troba sota secret de sumari, continua en marxa.

La investigació se centra en delictes contra l’administració pública i falsedat documental, en concret durant els mandats 2007-2011 i 2011-2015, i es troba sota secret de sumari. En el primer d’ells, governava ERC amb Gervasi Aspa com a batlle. Els registres també se centren en la documentació relativa al mandat 2011-2015, en què també va ser batlle Gervasi Aspa durant 2 anys, mentre que els dos últims anys ho va ser el socialista José Emilio Bertomeu.

L’Ajuntament de Deltebre, governat actualment pel PDECat, ha emès una nota de premsa en la qual subratlla que ‘s’ha facilitat i se seguirà facilitant l’accés a la documentació als agents de la Policia Judicial perquè puguin realitzar la seva labor’.

Esquerra suspèn de militància Gervasi Aspa

Després de la detenció de l’ex-batlle, ERC ha fet un comunicat anunciant ‘la seva suspensió immediata de militància així com l’obertura d’un expedient informatiu’, tal com preveu el codi ètic del partit. A més, ERC ‘ofereix la seva col·laboració a la justícia per ajudar a esclarir els fets de manera immediata i inequívoca’.

The post Detingut l’ex-batlle de Deltebre per pressumpta corrupció appeared first on VilaWeb.

Joan Reñé formarà part de la comissió informativa sobre el cas ‘Boreas’ de la Diputació de Lleida

L’ex-president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé formarà part de la comissió informativa creada per la institució sobre el cas ‘Boreas’, que investiga el mateix Reñé i vint-i-tres persones més per suposades irregularitats en l’adjudicació d’obra pública. Així ho va decidir el grup del PDECat a la diputació lleidatana en una reunió celebrada aquest dilluns al vespre, després que Reñé hagués sol·licitat formar-ne part durant el ple en què es va aprovar la creació de la comissió informativa, a proposta d’ERC. Des d’ERC han criticat la decisió del PDECat d’incloure Reñé i la consideren ‘una clara demostració perquè la comissió no tingui cap utilitat’. La comissió es constituirà i es reunirà per primera vegada dilluns vinent.

El grup del PDECat a la Diputació de Lleida va acordar, finalment, que Joan Reñé formi part com un dels representants de la formació de la comissió informativa específica sobre el cas ‘Boreas’, que investiga l’ex-president de la institució, a més d’una vintena més de persones, i que va portar Reñé a dimitir de president de la corporació supramunicipal. La comissió estarà integrada per set diputats del PDECat, un dels quals serà Reñé, tres d’ERC, un del PSC, un d’UA, un de Cs, un de la CUP i per un del PP.

El Ple de la Diputació de Lleida del 31 de gener va acordar la creació d’aquesta comissió, a proposta d’ERC. Durant la sessió, Joan Reñé va criticar la decisió però va expressar la seva voluntat de formar-ne part per poder aportar el seu punt de vista sobre el cas de primera mà.

Tot i això, en la darrera sessió plenària la presidenta de la diputació lleidatana, Rosa Maria Perelló, va assenyalar que, a parer seu, Reñé, que va ser detingut el 2 d’octubre del 2018 per aquest cas, no hauria de formar part de la comissió però va manifestar que la decisió la prendria el grup del PDECat de forma ‘consensuada’. Perelló també va deixar clar que la comissió no ‘podrà investigar res’ i es limitarà a analitzar ‘qüestions administratives’ sobre el cas per tal d”aportar d’informació a tots els diputats que en formin part i per extensió als grups’.

ERC critica la inclusió de Reñé a la comissió per part del PDECat

El portaveu del grup d’ERC, Jaume Gilabert, ha criticat la decisió del PDECat perquè Reñé formi part de la comissió sobre el cas ‘Boreas, tenint en compte que està sent investigat’. Considera que, amb la presència de l’ex-president, la comissió ‘neix viciada des del primer dia’. Gilabert qualifica la decisió del PDECat de ‘clara demostració perquè aquesta comissió no tingui cap utilitat’. Per part dels republicans, formaran part de la comissió Joan Talarn i Ignasi Comella, a més del mateix Gilabert.

Cal recordar que la titular del jutjat d’instrucció 1 de Lleida va acordar al gener ampliar de sis a divuit mesos el termini d’instrucció del ‘cas Boreas’, que investiga L’ex-president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i 23 persones més per presumptes delictes de corrupció i enriquiment personal. Segons la jutgessa, es tracta d’una causa de ‘complexa’ i, per això, l’ha dividit en sis parts, la principal relacionada amb adjudicacions d’obra pública.

The post Joan Reñé formarà part de la comissió informativa sobre el cas ‘Boreas’ de la Diputació de Lleida appeared first on VilaWeb.

[VÍDEOS] Pina demostra les irregularitats de l’escorcoll de la Guàrdia Civil a Unipost

L’advocat Jordi Pina ha posat en relleu les irregularitats en l’entrada i escorcoll de la Guàrdia Civil a les dependències d’Unipost a Terrassa el 19 de setembre del 2017. L’interrogatori dels ex-treballadors de l’empresa eren claus per l’acusació que intenta demostrar que es van malversar fons públics amb l’enviament de 52.000 cartes amb informació sobre les meses de l’1-O. Tanmateix, els interrogats han assegurat que l’enviament es va congelar perquè no hi havia albarà.

Sobre les irregularitats en l’escorcoll, Albert Planas, ex-cap de producció de l’empresa per a Catalunya i Balears, ha dit que la Guàrdia Civil li va demanar permís per quedar-se amb el seu mòbil i clonar el seu contingut, però en cap cas el van informar que estava investigat en la causa. A més, ha explicat que quan va arribar a la seu d’Unipost els agents ja eren a dins i que cap li va ensenyar l’ordre judicial.

D’altra banda, Francisco Juan Fuentes, ex-director de producció, també ha relatat que quan ell va arribar a la seu d’Unipost, al voltant de les 6.15 del matí, els agents de la Guàrdia Civil ja eren dins de l’empresa. ‘Eren pocs, però ja eren dins mirant els enviaments’, ha afirmat. Fuentes també ha dit que no els acompanyava un secretari judicial.

L’ex-director de producció ha comparat l’escorcoll del 19 de setembre a Terrassa amb l’escorcoll del 14 de desembre a la seu central d’Unipost. En el primer ha dit que els agents li van dir que no els calia ordre judicial perquè ‘investigaven per ordre de la fiscalia’. En canvi, en el segon, ha relatat que els agents li van mostrar l’ordre judicial de seguida.

Antonio Manuel Santos, ex-treballador d’Unipost, també ha explicat irregularitats sobre l’actuació policíaca quan el 17 de setembre de 2017 agents de la Guàrdia Civil van entrar i escorcollar el seu despatx al carrer de Filipines. ‘Em van preguntar si era Antonio Santo. Els vaig dir que sí i em van demanar si podien entrar. Vaig tornar a dir que sí, tot i que no portaven cap ordre judicial’, ha afirmat.

 

The post [VÍDEOS] Pina demostra les irregularitats de l’escorcoll de la Guàrdia Civil a Unipost appeared first on VilaWeb.

El Homrani diu que l’atac al centre de menors estrangers és ‘la base del pensament racista’

‘No criminalitzem els veïns de Castelldefels, però no podem edulcorar el que ha passat’. Així s’ha expressat aquest dimarts el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, després de l’atac de dissabte a un centre de menors estrangers no acompanyats (MENA) i de la concentració posterior de diumenge, on es van llençar pedres i es van cridar consignes racistes. ‘Estem davant de fets gravíssims’, ha dit en declaracions a Catalunya Ràdio.

El Homrani ha apuntat que serà la investigació dels Mossos d’Esquadra la que determini si hi ha un delicte d’odi, però en tot cas ha constatat que el que hi ha al darrere dels fets del cap de setmana a Castelldefels és ‘la base del pensament racista’. ‘Això no és una baralla entre nois’, ha insistit.

Dilluns els Mossos van prendre declaració a la directora del centre, als monitors i al menor que va resultar ferit. Als encaputxats de dissabte se’ls podria investigar per coaccions, lesions i danys però no es descarta el delicte d’odi i discriminació per la concentració de diumenge. El cordó policial va impedir que els manifestants, que van ser identificats, poguessin accedir al centre. Alguns dels identificats també van participar en l’atac de dissabte. 

El conseller ha explicat que ell va anar al centre diumenge i va poder parlar amb educadors i menors, que estan ‘molt tocats’. Segons van explicar, dissabte van sortir acompanyats per educadors però tres nois es van separar del grup i van acabar barallant-se amb uns joves que estaven bevent al carrer. A partir d’aquí és quan aquests pugen al centre. 

Estava previst que els trenta-cinc menors fossin traslladats a una altra ubicació aquesta mateixa setmana perquè la casa de colònies que els allotja ha d’acollir una altra activitat. Ara bé, dilluns a la tarda es va decidir avançar-ho dos dies pel ‘benestar’ dels nois, que han viscut un cap de setmana molt difícil. Dilluns, a més, no van poder sortir perquè els mitjans de comunicació estaven a la porta durant tot el dia. 

El Homrani ha insistit que el govern es personarà en el procés judicial que pertoqui, per responsabilitat legal però també ‘moral i ètica’. ‘No podem posar-nos de perfil en situacions com aquestes’, ha indicat el conseller, que ha remarcat que ell mateix va intentar transmetre als menors que situacions com aquesta no representen la societat catalana. ‘Els hi vaig dir en àrab que vint burros ens els trobem a Barcelona, al Marroc, al Senegal i a tot arreu’, ha assenyalat.

‘La categoria MENA serveix per deshumanitzar’

El conseller ha lamentat que la categoria de MENA hagi servit per ‘deshumanitzar’ i per no ser conscients que aquests joves són menors que han hagut de marxar del seu país, el que suposa una ‘doble vulnerabilitat’. A finals d’any es calculava que a Catalunya havien arribat 3.659 menors no acompanyats, i en dos mesos n’han arribat 400 més. Tot plegat ha tensat molt el sistema. Des del govern intenten no només donar resposta a l’emergència de l’acolliment, sinó també treballar en el procés d’emancipació, per evitar que els joves quedin desemparats quan compleixin els 18 anys. 

Ha reconegut que la convivència no sempre és fàcil, però ha subratllat que la millor manera de solucionar els problemes és ‘interaccionant’ amb ells.

The post El Homrani diu que l’atac al centre de menors estrangers és ‘la base del pensament racista’ appeared first on VilaWeb.

La Guàrdia Civil entra, sota secret d’actuacions, a l’Ajuntament i al museu d’Almacelles

La Guàrdia Civil ha entrat a l’Ajuntament d’Almacelles i al museu del municipi per presumptes contractacions irregulars, segons han explicat a l’ACN fonts judicials. El consistori ha explicat a través de Facebook que els agents s’han personat a l’Ajuntament amb una ordre per recavar informació sobre diferents expedients antics. També assegura que ha col·laborat des del primer moment i ho continuarà fent perquè la justícia faci la seva feina.

Les dependències municipals, mentrestant, estan tancades al públic. Porta el cas el jutjat d’instrucció número 3 de Lleida, que ha ordenat aquestes diligències en rebre una querella de fiscalia. També ha determinat el secret d’actuacions.

The post La Guàrdia Civil entra, sota secret d’actuacions, a l’Ajuntament i al museu d’Almacelles appeared first on VilaWeb.

Raül Romeva, candidat d’ERC al senat espanyol

Esquerra Republicana de Catalunya va configurant, a poc a poc, les seves llistes per a les eleccions espanyoles del 28-A. Després de situar el seu president, Oriol Junqueras, al capdavant de la llista al congrés espanyol, i a la germana de l’exconsellera Dolors Bassa, Montse Bassa, de número u per la demarcació de Girona, ara els republicans han decidit que un tercer dels presos polítics jutjats concorri a aquests comicis. Així, segons ha pogut saber l’ACN i ha confirmat VilaWeb, Raül Romeva serà el candidat de la formació al senat espanyol en les eleccions del 28-A, fent així tàndem en el cap de cartell amb Junqueras. La decisió de Romeva arriba, a més, després que la seva companya, Diana Riba, acceptés ser la número dos de la llista d’ERC al Parlament Europeu, per darrere també de Junqueras.

The post Raül Romeva, candidat d’ERC al senat espanyol appeared first on VilaWeb.

Puigdemont diu que si és eurodiputat tornarà a Catalunya gràcies a la immunitat parlamentària

El president de la Generalitat a l’exili, Carles Puigdemont, ha dit en una entrevista a RAC1 que en cas de recollir l’acta d’eurodiputat tornarà a Catalunya. Això seria possible, perquè  la condició d’eurodiputat dóna immunitat parlamentària a tot el territori de la Unió Europea. ‘La immunitat s’activa quan ets elegit, a partir del moment que el govern espanyol comunica el resultat de les eleccions’, ha dit.

Puigdemont ha afegit que, una vegada es té la immunitat, s’obre un termini per a ‘perfeccionar l’acta’ amb uns requisits que, segons que ha dit, ell pensa complir. ‘Aleshores el Parlament Europeu ha de ratificar la immunitat’, ha dit.

També ha parlat sobre les dificultats que l’estat espanyol pugui posar a l’hora de recollir l’acta d’eurodiputat, car l’article 224.2 de la llei del règim electoral espanyol diu que per a recollir-la els candidats han de ‘jurar o prometre l’acatament a la constitució [espanyola] davant la Junta Electoral’ espanyola en un termini de cinc dies des de la proclamació dels resultats. Però segons Puigdemont això no implica necessàriament anar físicament a Madrid. ‘El Parlament Europeu només obliga els estats membres a comunicar quins diputats han estat elegits. I si la normativa diu que s’ha d’assumir l’acta davant la Junta Electoral, això no vol dir en persona’, ha dit.

Puigdemont s’ha reivindicat com a ‘ciutadà lliure de la Unió Europea’ i ha recordat que té tots els drets polítics. ‘Si un estat membre prohibeix de ser candidat a un ciutadà viola totes les normes de la democràcia. L’estat espanyol no sabria on agafar-se’, ha avisat.

The post Puigdemont diu que si és eurodiputat tornarà a Catalunya gràcies a la immunitat parlamentària appeared first on VilaWeb.

En llibertat l’activista detingut per haver-se encadenat a l’entrada del TSJC

En llibertat Emili Mollet, l’activista que ha estat detingut aquest matí pels Mossos d’Esquadra per no haver atès una citació judicial arran de l’assentada davant del TSJC del 27 de setembre de 2018. La protesta, en la qual va participar el diputat de la CUP Carles Riera, va servir per a denunciar la repressió que pateixen diversos membres dels CDR per una acció similar.

Ja està en llibertat l'Emili! Seguirem lluitant contra les injustícies #24delTSJC pic.twitter.com/cscnXuxAfy

— Alerta Solidària (@AlertaSolidaria) March 12, 2019

Alerta Solidària ha comunicat que encara hi ha dos activistes més en crida i cerca per no haver-se presentat a dependències judicials.

The post En llibertat l’activista detingut per haver-se encadenat a l’entrada del TSJC appeared first on VilaWeb.

Juncker avisa el Regne Unit que ‘no hi haurà una tercera oportunitat’ per a aprovar l’acord del Brexit

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha avisat la Cambra dels Comuns britànica que ‘no hi haurà una tercera oportunitat’ i ha instat els diputats del Regne Unit a aprovar l’acord de retirada del Brexit. Ho ha dit a Estrasburg després de pactar noves ‘garanties legals’ amb el govern de Theresa May sobre la temporalitat del ‘backstop‘, el pla de contingència per evitar una frontera dura a Irlanda que fins ara ha dificultat la ratificació a l’acord per part de Westminster. Segons que han anunciat Juncker i May, les garanties complementen l’acord de retirada i la declaració política ja existents.

‘A la política de vegades s’obté una segona oportunitat. No hi haurà una tercera oportunitat, no hi haurà reinterpretacions’, ha dit Juncker. Avui el parlament britànic votarà per segona vegada l’acord de sortida del Regne Unit de la UE, després de d’haver-lo refusat al gener.

‘Siguem clars: els membres de la Cambra dels Comuns tenen una gran responsabilitat’, ha dit Juncker, que ha remarcat ‘l’enorme esforç’ fet durant les negociacions. El president de la Comissió espera que les noves garanties acordades siguin suficients per a la votació a Westminster. Segons ell, l’acord assolit amb Londres ‘és el millor possible’.

Quines són les noves garanties?

Les garanties anunciades es recullen en tres documents nous: un ‘instrument’ i una declaració conjunts i una declaració unilateral del Regne Unit, que Londres ha previst per si es troba abocat a una aplicació del pla de contingència i a formar part de la unió duanera de la UE tot i no formar part de la Unió estrictament.

May ha explicat a Estrasburg que el primer document, l’instrument, garantirà que la UE no pugui actuar amb la intenció d’aplicar el pla de contingència indefinidament. ‘I si ho fa –ha afegit–, es podrà impugnar en un tribunal d’arbitratge, i si es considera que s’incompleix, el Regne Unit podrà sortir-ne’, ha afegit.

El segon document, la declaració conjunta, és segons el govern de May un suplement a la declaració política que fixa compromisos per part del Regne Unit i la UE per agilitar la negociació i fer entrar en vigor la relació futura. Finalment, la declaració unilateral fixa la interpretació que Londres fa de l’acord i el pla de contingència, que només s’aplicarà temporalment.

El pla de contingència

Les ‘garanties’ addicionals pactades entre Londres i Brussel·les giren entorn del pla de contingència o backstop, la salvaguarda legal que inclou l’acord de retirada i que en la pràctica preveu que el Regne Unit continuï en la unió duanera de la UE si d’aquí a final del 2020, quan acaba el període de transició, no hi ha cap mecanisme previst que garanteixi que no hi haurà una frontera física entre Irlanda i el nord d’Irlanda.

La UE va oferir des del començament que el pla de contingència només s’apliqués al territori del nord d’Irlanda, però May, lligada pels seus socis del DUP, va haver de demanar en canvi que el backstop cobrís tot el Regne Unit. ‘Hem aconseguit que el pla no pugui ser permanent i indefinit’, ha dit May a Estrasburg.

Segons que ha explicat, tenir una mena de ‘pòlissa de seguretat’ per a garantir que no hi ha una frontera dura a l’illa d’Irlanda és ‘absolutament correcte’ però si no s’aplica mai no pot ser ‘eterna’.

The post Juncker avisa el Regne Unit que ‘no hi haurà una tercera oportunitat’ per a aprovar l’acord del Brexit appeared first on VilaWeb.

Les portades: ‘Els Mossos neguen ingerències polítiques per l’1-O’ i ‘La junta electoral fa treure llaços grocs i estelades’

Avui, 12 de març de 2019, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

Tot seguit us oferim totes les portades dels diaris del país.

VilaWeb Paper: 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Superdeporte:

Última Hora:

The post Les portades: ‘Els Mossos neguen ingerències polítiques per l’1-O’ i ‘La junta electoral fa treure llaços grocs i estelades’ appeared first on VilaWeb.

El repte de divulgar la ciència

Les noves recerques en edició genètica o en intel·ligència artificial auguren profunds canvis en els pròxims anys. L’impacte del canvi climàtic en la salut, l’economia o el paisatge també transformarà la nostra forma de relacionar-nos amb el món. Són exemples d’avanços i fenòmens científics que tenen implicacions socials, legals i ètiques que requereixen urgentment plantejar un debat on s’implique la totalitat de la societat. Però perquè aquest siga realment efectiu, és necessari que es realitze des d’un coneixement científic, i en aquest sentit la divulgació i la comunicació de la ciència són crucials perquè tots els actors implicats –polítics, tècnics i ciutadans– partisquen d’una base ben informada. Difondre la investigació, informar dels últims avanços, analitzar els reptes de la ciència… tot plegat va més enllà d’una qüestió de foment de la cultura científica i del coneixement; la comunicació de la ciència ha esdevingut una qüestió de salut democràtica. Per a Raül Toran, president de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, «si la gent té més formació i coneixement científic serà molt més difícil enganyar-la i, per tant, tindrem una societat més lliure i preparada per als reptes del futur».

I, tanmateix, l’última Enquesta sobre Percepció Social de la Ciència (FECYT, 2018) ens mostra que tan sols un 16,3 % de la ciutadania té un interès espontani pels temes de ciència i tecnologia, per darrere de qüestions com el treball (31,9 %), els esports (24,4 %) o la política (22,7 %). El primer lloc l’ocupa, això sí, la medicina i la salut (37,9 %), que no deixen de ser un àmbit on la ciència i la recerca tenen molt a dir. Especialment si tenim en compte l’auge de les anomenades teràpies alternatives i de les pseudociències. En els llocs inferiors del llistat, trobem el medi ambient i l’ecologia, que a penes desperten l’interès d’un 12,9 % dels enquestats.

«La comunicació de la ciència va més enllà del foment de la cultura científica, ha esdevingut una qüestió de salut democràtica»

Queda doncs molt camí a recórrer, encara que no tot són dades negatives. La mateixa enquesta ens permet observar una evolució positiva de la percepció de la ciència per part de la societat. També la comunitat científica ha assumit com a part de la seua tasca la comunicació dels seus resultats i la necessitat de conèixer i millorar les habilitats i rutines de comunicació (Brownell, Price i Steinman, 2013). Per a Carmen Agustín, divulgadora científica i professora de biologia funcional a la Universitat de València, «la divulgació és una obligació» per a les persones que es dediquen a la ciència. El treball dels científics ja no acaba en el paper o article científic, com recordava també el divulgador Pere Estupinyà en un dels seus últims articles en Mètode (Estupinyà, 2018), ara cal fer arribar els resultats a la societat, destinatària última de la investigació. Les universitats i els centres de recerca, conscients d’això, han potenciat en l’última dècada les unitats de cultura científica, i cada vegada més els científics s’involucren en activitats divulgatives de tot tipus. «La nostra societat està basada en la ciència i en la tecnologia –explica Agustín– i cal transmetre aquest coneixement, de forma que la ciutadania puga prendre les seues decisions».

Fruit d’aquest interès, en 1992 va aparèixer el primer número de Mètode. Sota la direcció de la periodista Olga Dénia, la revista naixia amb una clara vocació de servir de pont entre la Universitat de València i la societat. «Intentarem explicar què s’està fent a la Universitat en matèria de recerca, quines són les línies generals d’investigació i quina és l’aportació que la Universitat fa, tant als problemes que afecten a la societat com al desenvolupament del progrés científic i tecnològic», es detallava en l’editorial.

Llig l’article sencer al web de Mètode

Anna Mateu, cap de redacció de la revista Mètode.

Què és Mètode?

The post El repte de divulgar la ciència appeared first on VilaWeb.

Més enllà del recompte d’espècies

La biodiversitat o diversitat biològica és un concepte que fa referència a la varietat de la vida sobre la Terra com a resultat de milers de milions d’anys d’evolució. Probablement la primera imatge que ve a la nostra ment en sentir aquesta paraula són escenaris idealitzats: selves tropicals d’arbres verds, llenyosos i frondosos, poblades per mamífers i aus exòtiques, i potser inclourem en la nostra foto mental algun insecte vistós, com una papallona de colors cridaners. O, tal vegada, evocarem un escull de coral en què naden peixos combinats en colors impossibles. No obstant això, la dimensió «evolutiva» del terme biodiversitat ens fa sospitar que deu haver-hi alguna cosa més en aquest escenari.

«Per a gestionar la biodiversitat és fonamental realitzar una quantificació fiable que tinga en compte els diferents nivells d’organització»

La vida sobre la Terra comprèn un gran nombre de grups vegetals i animals, però també molts més euca­riotes (organismes amb cèl·lules nucleades) i encara més grups de procariotes (organismes amb cèl·lules sense nucli). Totes aquestes formes de vida són protagonistes dels processos que es donen en els ecosistemes. És per aquests processos pels quals conèixer la biodiversitat del medi natural ha estat una inquietud constant per a l’ésser humà. Primer, per a posar-la al seu servei o extraure els seus recursos; després, per a conservar-la per raons que poden anar més enllà del mer utilitarisme, incorporant una dimensió eudemònica a la conservació, i, durant les últimes dècades, per a avaluar i mitigar l’impacte de les pertorbacions lligades al canvi climàtic sobre la vida en el planeta. La biodiversitat engloba variabilitat a tres nivells: «entre ecosistemes»; entre les unitats taxonòmiques (per simplificar, d’ara en avant espècies)1 que habiten en els ecosistemes («interespecífica»), i dins de cadascuna de les espècies («intraespecífica») (Glowka, Burhenne-Guilmin, Synge, McNeely i Gündling, 1994). Per això, un dels pilars fonamentals per a gestionar-la és realitzar una quantificació fiable que tinga en compte aquests nivells d’organització.

Descomposició espaciotemporal de la biodiversitat

Històricament, els ecòlegs prompte van ser conscients que la variabilitat biològica pot presentar patrons diferents depenent de l’escala considerada. Whittaker (1960) va ser el primer a descriure els diferents components espacials en què es pot mesurar la biodiversitat. Aquest autor va proposar abordar l’estudi de la biodiversitat al llarg d’una sèrie d’escales espacials jeràrquiques (Figura 1). Així va definir la diversitat gamma (γ) com la diversitat d’espècies en una regió o ecosistema. Per la seua banda, l’escala jeràrquica més baixa, corresponent al punt de mostreig, va rebre el nom de la diversitat alfa (α). Finalment, va definir la diversitat beta (β), que estableix la dissemblança entre dos mòduls comparables, normalment corresponent a un mateix nivell jeràrquic, com per exemple la dissemblança de biodiversitat entre diversos punts de mostreig.

A causa de la seua gran utilitat i a l’extensió d’ús, posteriorment va sorgir la necessitat de redefinir el component beta. Així doncs, es va fer la distinció entre diversitat beta 1 (β1), com la dissemblança entre els punts de mostreig dins d’una mateixa comunitat; i diversitat beta 2 (β2), com la dissemblança entre les comunitats d’una regió (Excoffier, Smouse i Quattro, 1992) (vegeu Figura 1). Actualment, els últims estudis en aquest camp proposen una descomposició temporal de la biodiversitat, anàloga a l’espacial. D’aquesta manera, l’escala jeràrquica es podria estendre a mòduls temporals niats, com per exemple anys, dècades i segles. Una conseqüència lògica d’aquest disseny és la possibilitat de combinar els aspectes espaciotemporals de la biodiversitat, però aquest enfocament està encara poc desenvolupat (Pavoine i Bonsall, 2011).

Llig l’article sencer al web de Mètode

Cristina Llopis-Belenguer, investigadora de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (Espanya).

Isabel Blasco-Costa, investigadora del Museu d’Història Natural de Ginebra (Suïssa).

Juan Antonio Balbuena, investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València (Espanya) i doctor en Biologia.

Què és Mètode?

The post Més enllà del recompte d’espècies appeared first on VilaWeb.

Hi ha d’haver presos polítics i exiliats a les llistes?

TEMA DEL DIA
Debat.
La decisió de Junts per Catalunya i d’ERC de posar els presos polítics i exiliats en llocs destacats de les eleccions espanyoles i europees ha despertat un petit debat dins l’independentisme sobre l’oportunitat d’aquesta decisió. Els detractors, que n’hi ha pocs i habiten bàsicament a les xarxes socials, consideren que és un xantatge emocional dels partits per a motivar l’electorat a votar-los. D’entrada, si la intenció és fer créixer la participació i que l’independentisme obtingui el millor resultat possible, és normal que els partits actuïn d’aquesta manera.

Però el motiu de fons va més enllà dels interessos partidistes. L’independentisme majoritari és jutjat a Madrid per un tribunal de part, amb testimonis esperpèntics, que no dubten a mentir impunement, per mirar de justificar uns delictes inexistents, com ha demostrat la justícia d’uns quants països europeus. Fa un mes que va començar el judici i encara no ha aparegut cap prova sobre els delictes de què són acusats. Aquest judici és un escàndol monumental, que marcarà un abans i un després en la política catalana i espanyola. I probablement, també tindrà conseqüències a Europa. No es pot posar al mateix nivell el testimoni d’un cap de la policia espanyola condemnat per haver mort un treballador d’un tret a l’esquena a boca de canó el 1974 que polítics demòcrates acusats d’haver posat urnes per a votar. Denunciar això que passa aquests dies al Tribunal Suprem, aquesta impunitat, aquesta fatxenderia, aquesta ignomínia, hauria de ser l’obligació de qualsevol demòcrata, tant si és independentista com si no.

Una de les maneres de denunciar-ho és posant els presos o algun dels seus familiars al capdavant de les llistes a les eleccions espanyoles i europees, per fer-los visibles, perquè tinguin més canals per a denunciar la injustícia de què són víctimes. Una injustícia contestada al carrer per manifestacions multitudinàries, milers de sopars grocs i llaços pertot arreu. El groc ha esdevingut símbol de llibertat i per això la junta electoral espanyola ha demanat a la Generalitat que retiri els llaços grocs abans de quaranta-vuit hores. La candidatura dels presos i exiliats és un gest simbòlic, perquè probablement la justícia espanyola impedirà que exerceixin les funcions, si és que els deixa presentar, però és un gest de denúncia necessari. Votar els presos polítics és una manera civilitzada de canalitzar la indignació i la ràbia que origina la farsa de judici del Suprem. Si no els deixen presentar o els impedeixen de prendre possessió de l’escó, es tornarà a vulnerar la democràcia. Però darrere seu, a cada llista hi ha desenes de persones preparades per a assumir la seva feina.

A més, són polítics, gent que és a la presó per haver fet política, per haver organitzat un referèndum, coses que no haurien de ser un delicte en una democràcia normal. Per tant, és coherent que vulguin continuar fent política. Qui ha de decidir si continuen fent política no és un tribunal presidit pel senyor Marchena, sinó els electors catalans amb el seu vot. Costarà més o menys, però acabaran tornant a la política, si ho volen. Sigui com vulgui, que ho decideixin ells i els seus votants, no pas un tribunal espanyol. Parlar de xantatge emocional és menysprear el seu patiment i el dels familiars, col·laborar a fer-los invisibles, considerar normal la repressió i avalar una injustícia flagrant.

Que tinguin protagonisme electoral no vol dir que l’independentisme hagi de supeditar la seva estratègia als presos, ni tampoc impedir la crítica quan calgui. Però amagar-los és el que voldria Manuel Marchena. De fet, ja hi ha informacions que indiquen que la justícia espanyola ja maniobra perquè els presos i exiliats no puguin presentar-se a les eleccions. Cal recordar que dos membres del Tribunal Suprem espanyol que jutgen els dirigents independentistes, Luciano Varela i Ana Ferrer, són membres de la junta electoral. Tot en ordre, com sempre.

MÉS QÜESTIONS
El Bloc ix reforçat de les primàries de Compromís.
Les primàries de Compromís han reforçat el Bloc com a formació nacionalista integrada dins la coalició que encapçala Mónica Oltra. El Bloc ha guanyat les primàries a València, amb Fran Ferri, que anirà de dos d’Oltra, i a Castelló, on Vicent Marzà serà el cap de llista. Per Alacant, les ha guanyades Aitana Mas, que és d’Iniciativa, tot i que l’actual conseller d’Economia, Rafael Climent, del Bloc, ha quedat segon. El Bloc també ha guanyat les primàries per a les eleccions europees, amb Jordi Sebastià, que tornarà a ser candidat. Un altre dirigent del Bloc que ha tingut un ampli suport és l’actual president de les Corts, Enric Morera, el més votat per la circumscripció de València, tot i que anirà quart a la llista. La intenció de Morera per a la legislatura vinent és ser conseller del govern si les forces d’esquerres tornen a tenir majoria. Com era previsible, la gran guanyadora va ser la candidata a la presidència de la Generalitat, Mónica Oltra, militant d’Iniciativa, que va obtenir 23.315 vots, és a dir, un 87% de suport dels que van participar en aquest procés i d’un 49% del cens total.

Compromís proposa de blindar À Punt per garantir-ne la independència. El futur d’À Punt preocupa Compromís, per si mai la dreta recupera el poder al País Valencià, cosa que no s’ha de descartar en les eleccions del maig. El cap de llista de Compromís per la circumscripció de València, Fran Ferri, ha explicat que un dels objectius per a la legislatura vinent serà blindar la ràdio i la televisió públiques valencianes a l’estatut perquè, governi qui governi, es garanteixi la independència dels mitjans públics. ‘No puguem tornar a viure la vergonya d’un tancament unilateral com va fer el PP el 2013’, ha dit. Ferri, que s’ha reunit amb el secretari general de la Federació d’Organismes de Ràdio i Televisió Autònoms (FORTA) i amb el president de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC), ha recordat que tenir uns mitjans públics de qualitat i sostenibles implica que siguin eficients, no que siguin precaris. ‘Per això vam incloure una clàusula contra l’endeutament en la llei de creació, criteris de bona governança i una garantia d’inversió en els mitjans públics per part de la Generalitat que s’ha de complir’, ha recordat.

Pericay no accepta com a nou dirigent de Ciutadans a les Illes el guanyador de les primàries. La carrera política de Xavier Pericay s’ha acabat. No tornarà a ser candidat a presidir el govern balear a les eleccions autonòmiques del 26 de maig després de perdre les primàries contra l’empresari Marc Pérez-Ribas. El nou candidat ha guanyat contra pronòstic i ha estat elegit candidat amb el 49% dels vots a favor, equivalent a 155 vots. Natural de Sóller i de cinquanta anys, Pérez-Ribas ha estat vinculat al món empresarial per mitjà del Cercle d’Economia. Després de guanyar ha fet una crida a la unitat, però Pericay no li reconeix el lideratge de Ciutadans a les Illes. No considera que l’aspirant a la presidència del govern sigui el nou líder del partit i pensa que els afiliats que van votar el seu rival creien que es dirimia el lideratge. Pericay no veu ‘motius’ per a incorporar Pérez-Ribas al comitè balear de Ciutadans, i ha atribuït la seva victòria a ‘molt soroll, moltes trucades, moltes pressions sobre els afiliats’, a alguns dels quals es diu que va prometre càrrecs durant la legislatura vinent. Pericay ja es va oposar que Albert Rivera fitxés d’assessor José Ramon Bauzà i les seves posicions crítiques fan pensar que té poc futur en un partit que no tolera la dissidència.

L’esquerra de Menorca no anirà en coalició al senat espanyol. Els partits d’esquerres a Menorca han anunciat avui que finalment no faran una candidatura unitària al senat espanyol en les eleccions del 28 d’abril. Esquerra Unida, PSOE, Més per Menorca i Podem han emès un comunicat conjunt per a donar a conèixer la seva decisió després de les negociacions d’aquests darrers dies. Aquestes forces polítiques han assegurat que s’havien reunit tres vegades amb l’objectiu d’acordar una candidatura unitària al senat espanyol i també manifesten que la intenció sempre ha estat aconseguir un consens, però que no s’hi ha arribat per ‘falta de temps i perquè el termini previst pel calendari és massa breu’. Els quatre partits s’han compromès a treballar de manera conjunta i coordinada si una de les formacions aconsegueix l’escó, amb la intenció de fer arribar a aquesta cambra les propostes de qualsevol partit d’esquerres sempre que siguin beneficioses per a Menorca.

Els beneficis dels bancs andorrans baixen d’un 25% i se situen en els 100 milions. L’adaptació al marc normatiu cada vegada més exigent del sector bancari europeu, l’aplicació de les normes internacionals d’informació financera i els tipus d’interès negatius han penalitzat un any més els beneficis del sector bancari. El resultat global de les cinc entitats associades a Andorra Banking va ser de 100 milions d’euros l’exercici passat, 33 menys que el 2017, cosa que implica una davallada dels guanys del 24,8%. Una tendència a la baixa que es va repetint des del 2016. Les posicions dels bancs pel que fa als beneficis nets es manté, però en tres es redueixen els guanys i en dos es repeteix la xifra de l’any anterior. Crèdit Andorrà és el banc que ha obtingut el millor resultat, amb 36 milions, 14 menys que el 2017, cosa que significa una caiguda del 28%. El segueix Andbank, amb 28 milions enfront dels 39 de l’exercici anterior (un 28% menys), mentre que Morabanc repeteix el resultat, amb uns guanys de 24 milions d’euros. Això mateix succeeix amb el Banc Sabadell d’Andorra que per segon any presenta un benefici de 10 milions. Vall Banc va tancar el 2018 amb uns guanys de 2 milions, una cinquena part de l’obtingut l’exercici anterior. El consell d’administració de cada banc ha d’aprovar les xifres aquest mes.

LA XIFRA
25 individus encaputxats van assaltar un centre de Castelldefels que acull 35 menors no acompanyats. L’atac racista ha disparat les alarmes perquè és un salt qualitatiu important.

TAL DIA COM AVUI
L’11 de març de 2004 va haver-hi l’atemptat gihadista múltiple a la xarxa de rodalia de Madrid, que va matar 192 persones i en fa ferir més de 2.000. El govern espanyol, presidit per José María Aznar, va atribuir-lo a ETA i va mantenir aquesta versió fins i tot quan ja tenia proves que no era cert. Poc després el va reivindicar Al-Qaida.

The post Hi ha d’haver presos polítics i exiliats a les llistes? appeared first on VilaWeb.

El govern obre un expedient informatiu a l’empresa Prestige&Limousine, del grup Cabify

El Departament de Territori i Sostenibilitat ha obert un expedient informatiu a l’empresa Prestige&Limousine, del grup Cabify, després que des de mitjans de la setmana passada la plataforma tornés a oferir el servei de vehicles de lloguer amb conductor a Barcelona i l’àrea metropolitana. A més, dóna un termini de deu dies a l’empresa perquè aclareixi els termes de contractació i prestació dels serveis i li demana una relació dels trajectes realitzats entre el 7 i el 10 de març, en què l’empresa haurà de detallar l’hora de contractació i de l’inici de la prestació del servei.

Cabify va anunciar la setmana passada que tornava a operar a la capital catalana i que la precontractació de quinze minuts només seria necessària només abans de fer el primer viatge ja que posteriorment el servei es desenvoluparia ‘amb la mateixa immediatesa de sempre’.

Segons Territori, aquesta informació no apareix en el model de contractes de serveis de transport que l’empresa de Cabify posa a disposició dels usuaris. En aquest contracte, Prestige&Limousine posa de manifest que assumeix l’obligació de complir amb la normativa de transport terrestre aplicable. En concret, cita la llei estatal d’ordenació dels transports terrestres de 1987, la normativa posterior que la desenvolupa i el decret llei català de mesures urgents convalidat pel Parlament de Catalunya el passat 28 de febrer.

La Generalitat considera que aquestes divergències poden confondre els usuaris i per això ha decidit obrir l’expedient per verificar que l’empresa compleix amb la llei del 1987 i amb el decret llei. D’altra banda, a més de donar deu dies perquè aporti la documentació sol·licitada, Territori i Sostenibilitat adverteix a la companyia que si no atén els requeriments es considerarà que obstrueix la tasca d’inspecció.

Cabify va anunciar dimecres passat que a partir del 7 de març tornava a Barcelona amb una flota de 300 vehicles –que s’anirien incorporant progressivament– després d’afirmar que acceptava les condicions que estableix el decret aprovat per la Generalitat, tot i que després matisava que la precontractació del quart d’hora només caldria fer-la el primer trajecte i no abans de cada un d’ells, fet que va posar en alerta tant la Generalitat com el col·lectiu de taxistes. En aquest sentit, el portaveu del sindicat Élite, Alberto Ávarez, va assegurar que tenia clar que la plataforma tornaria perquè va invertir molts diners i va advertir que estarien atents que complissin ‘escrupolosament’ la normativa, ja que en cas contrari tornarien les mobilitzacions.

The post El govern obre un expedient informatiu a l’empresa Prestige&Limousine, del grup Cabify appeared first on VilaWeb.

Apareixen les urnes del pla B del referèndum: les ‘ikees’

El conseller Lluís Puig ha penjat avui a Instagram una fotografia en què es veu com era l’urna alternativa preparada per al referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre de 2017.

Com és sabut, les urnes que es van acabar fent servir, les icòniques urnes xineses de plàstic blanc, van ser repartides als col·legis electorals en una operació extraordinària que va esquivar en tot moment la vigilància de la policia espanyola.

Alguns dels qui van prendre part en l’operació ja van explicar de seguida que aquell joc d’urnes, que va ser presentat pels consellers Raül Romeva i Jordi Turull vint-i-quatre hores abans del referèndum, no era pas l’únic joc que l’organització havia previst.

View this post on Instagram

#SomUrnes sembla que hi havia un pla B, amb urnes de recanvi… #votarnoesdelicte #tampoclesvantrobar #votarnofamalaningú #SomUrnes per on estan apareixent ?

A post shared by Lluís Puig (@lluis_puig) on Mar 11, 2019 at 8:17am PDT

Per evitar que la policia espanyola les pogués interceptar, no tan solament s’havia fet un nombre d’urnes superior al que era necessari, sinó que n’hi havia tres jocs completament diferents, amb dissenys i materials diferents, que es movien per canals també completament diferents. De manera que si en queia un, en restaven dos d’intactes.

Les urnes de plàstic que es varen fer servir eren les del primer pla, el pla A, que va funcionar perfectament i va fer innecessari d’activar els altres dos. El conseller Puig ha revelat avui com eren les urnes del pla B. I tot fa pensar que encara hi ha un altre joc, el del pla C. 

Abans del Primer d’Octubre, de cadascun d’aquests jocs n’hi havia prop de deu mil unitats, desades i preparades per a ser distribuïdes en qualsevol moment per tot el país. Per tant, la policia espanyola i la Guàrdia Civil no és que no trobessin cap de les deu mil urnes del pla A, sinó que no van ser capaces d’interceptar cap de les trenta mil urnes que, en realitat, van circular.

VilaWeb va tenir accés a una de les urnes del pla B, que ensenya ara, després d’haver-se’n fet pública l’existència pel conseller Puig.

Aquestes urnes, que en clau eren anomenades les ‘ikees’, es repartien embalades i parcialment desmuntades. Anaven acompanyades d’un full d’instruccions, que tenia l’aspecte del d’un producte d’Ikea, i d’ací ve que les anomenessin així.

L’embalatge que es feia servir per transportar-les i distribuir-les no forma part del reportatge fotogràfic que us oferim avui.

The post Apareixen les urnes del pla B del referèndum: les ‘ikees’ appeared first on VilaWeb.

Bouteflika no es presentarà a la reelecció i ajorna les presidencials a Algèria

El president d’Algèria, Abdelaziz Bouteflika, ha anunciat avui que finalment no es presentarà a la reelecció per a un cinquè mandat, ha ajornat la celebració de les
presidencials previstes per al 18 d’abril i ha convocat una conferència nacional per a establir les bases d’una ‘nova Algèria’.

El país porta immers dues setmanes a multitudinàries protestes contra el veterà mandatari, de 82 anys, davant la decisió d’aquest a tornar-se a presentar a les eleccions. En un missatge a la nació, ha reconegut les ‘importants marxes populars’ que s’han anat registrant de forma pacífica i ha dit que ‘entén les motivacions’ que han portat a la població a sortir al carrer.

‘No hi haurà un cinquè mandat i mai ha estat qüestió per a mi’, ha anunciat el mandatari, assegurant que el seu estat de salut i la seva edat li ‘assignen com a últim deure cap al poble algerià establir les bases d’una nova república’. ‘Aquesta nova república i aquest nou sistema estaran en mans de noves generacions d’algerians’, ha afegit.

Bouteflika, al poder des de 1999, tot just ha aparegut en públic d’ençà que el 2013 va patir un infart i l’oposició, igual que la majoria dels algerians, considera que no està capacitat per governar. De fet, el president va tornar diumenge al país després de passar més d’una setmana a Suïssa ingressat.

Conferència nacional per a transformar el país

D’altra banda, ha anunciat la celebració d’una ‘conferència nacional inclusiva i independent’ amb vista a la ‘discussió, l’elaboració i l’adopció de tots els tipus de reformes que han de constituir la base del nou sistema’ amb vista a la transformació del país.

En aquesta conferència, ha assegurat el mandatari, estarà representada la societat civil de manera ‘equitativa’ i funcionarà sota ‘la direcció d’una instància presidencial plural’ amb un president al capdavant que ‘serà una personalitat independent, consensuada i experimentada’. ‘La conferència s’ha d’esforçar a completar el seu mandat abans de finals de 2019’, ha precisat.

Serà quan finalitzi aquesta conferència quan se celebrin les eleccions presidencials,
organitzades per una ‘comissió electoral independent’. Perquè aquestes eleccions puguin celebrar-se, ‘es formarà un govern de competència nacional que es beneficiaran del suport dels components de la conferència nacional’, ha precisat Bouteflika.

The post Bouteflika no es presentarà a la reelecció i ajorna les presidencials a Algèria appeared first on VilaWeb.

La Junta Electoral dóna 48 hores a Torra perquè retiri estelades i llaços grocs dels edificis públics

La Junta Electoral espanyola dóna un termini màxim de 48 hores al president del govern, Quim Torra, perquè ordeni la retirada de les estelades i llaços grocs que puguin trobar-se als edificis públics dependents de la Generalitat. Així consta a l’acord que la Junta Electoral ha adoptat avui en resposta a una reclamació presentada per Ciutadans, en la qual protestava per l’exhibició de ‘símbols ideològics o partidistes en edificis i espais públics’.

Després de recordar la ‘reiterada doctrina sobre l’obligació dels poders públics de mantenir estrictament la neutralitat política durant els processos electorals’, la junta assenyala que ‘la igualtat en el sufragi és essencial en la representació democràtica’, i per això, la legislació encarrega a l’administració electoral, és a dir, a la pròpia junta, l’exigència de preservar-la.

Les llibertats ideològiques i d’expressió són drets fonamentals de les persones, apunta la junta, però ‘no dels governants’. De la mateixa manera, l’autoritat electoral té ‘declarat’ que ‘el llaç groc i la bandera estelada són símbols partidistes utilitzats per formacions electorals concurrents a les eleccions’.

The post La Junta Electoral dóna 48 hores a Torra perquè retiri estelades i llaços grocs dels edificis públics appeared first on VilaWeb.

‘Financial Times’ premia Catalunya i Barcelona per la capacitat de captar inversió i retenir talent

El rànquing ‘fDi Intelligence’, de ‘Financial Times’, ha premiat Catalunya i Barcelona per la capacitat de captar inversió i retenir talent, segons informa el govern. La publicació ha reconegut l’estratègia de l’executiu català en la captació d’inversions estrangeres a escala internacional.

El 2017, afirmen des del govern, es van captar setanta projectes d’inversió estrangera que van suposar 241 milions d’euros d’inversió a la indústria, la innovació i la logística. Pel que fa a la capital catalana, destaca per tercer any consecutiu com la ciutat amb una de les millors estratègies de captació d’inversió estrangera, especialment en tecnologia. El 2018 companyies tecnològiques internacionals com Microsoft o Amazon han anunciat la creació de 1.500 llocs de treball a Barcelona.

L’executiu també subratlla que l’informe ‘Ciutats i regions europees del futur 2018/19’ es basa en l’evolució i les dades del 2017. I que per a l’elaboració d’aquest rànquing s’analitzen més de 450 regions i ciutats d’arreu d’Europa. El ‘Financial Times’ entregarà els premis fDi magazine avui en el marc del MIPIM, una de les principals fires immobiliàries d’àmbit global que se celebra a Cannes (Occitània).

Cal destacar també que MIPIM ha seleccionat per primer cop dos projectes presentats dins l’estand de Barcelona Catalonia com a finalistes dels seus premis. El sector d’activitats econòmiques Ca n’Alemany de Viladecans és finalista en la categoria Best Industrial & Logistic Development, mentre que Sant Pau Hospital’s Research Center de Barcelona és finalista en la categoria Best Healthcare Development.

The post ‘Financial Times’ premia Catalunya i Barcelona per la capacitat de captar inversió i retenir talent appeared first on VilaWeb.

Pàgines