Vilaweb.cat

Daniel Prieto-Alhambra: “No estem preparats per al drama de tenir les UCI plenes de joves”

Catalunya és ara mateix l’epicentre d’una nova onada de la covid que amenaça de posar punt final a l’estiu prematurament. En aquest escenari de contagis desbocats, que ja comencen a tenir un impacte en el sistema sanitari, parlem amb Daniel Prieto-Alhambra, catedràtic de fàrmaco-epidemiologia de la Universitat d’Oxford.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Adverteix que el ritme actual és insostenible i que aviat es podrien omplir les UCI dels hospitals catalans. “No estem preparats pel drama de tenir les UCI plenes de menors de quaranta anys”, afirma, i avisa que caldran restriccions més dures, com ara un confinament nocturn, per aturar l’avanç de la variant delta.

Catalunya és la sala de màquines del repunt de contagis a Europa. Què passa?
—A Catalunya, ha coincidit l’avanç molt ràpid de la variant delta amb un aixecament generalitzat de les restriccions. Això, sumat a la relaxació per l’arribada del bon temps i el turisme, ha causat un creixement que no s’havia vist fins ara. Una tempesta perfecta. Al Regne Unit, per exemple, els contagis també han augmentat, però l’avanç de la variant ha estat molt més progressiu. Els primers casos es van detectar entre març i abril, quan encara s’aplicaven restriccions dures, de manera que s’ha anat imposant gradualment i no pas de manera tan explosiva.

Què us han semblat les imatges de festivals multitudinaris?
—Catalunya ha estat molt innovadora en la reobertura de certs entorns culturals, com ara concerts i altres esdeveniments, però cal anar amb molta cura. No és el mateix un festival que un concert al Sant Jordi convertit en assaig clínic en què, a part de proves d’accés, també es dóna una màscara nova i hi ha molt personal sanitari. Allò que passa als assajos clínics no es pot portar a la vida real. Ara bé, em nego a culpar els joves de tot plegat, com fan alguns. Hi ha un fenomen, l’efecte Hawthorne, que ho explica una mica: la gent actua diferent quan la miren o la controlen. Això s’aplica en un festival a les tres de la matinada, quan no hi ha càmeres, però també en dinars a casa, al carrer o en restaurants. No és una qüestió d’edats. Una onada com l’actual no té una sola causa.

Anem tard amb les mesures per a contenir el repunt?
—Segurament sí, però si ens ho mirem fredament, no hi ha hagut gaire temps per a actuar. El repunt s’ha fet gros de cop i volta. És molt fàcil ser crític, però la veritat és que no hi ha hagut gaire marge perquè es consolidessin les dades. A més, fer actuacions agressives sense tenir totes les dades no és una cosa socialment acceptable. Especialment en aquesta etapa de la pandèmia, en què carreguem a les espatlles mesos i mesos de restriccions i una fatiga cada vegada més evident. Ara bé, arribats a aquest punt, és evident que les mesures són necessàries i que s’han d’aplicar ja. Però no deixa de ser trist…

Què voleu dir?
—Que després de més d’un any s’hagin d’imposar aquesta mena de restriccions demostra que no hem après com funciona aquest virus. Hi ha un punt de responsabilitat individual que, si no s’aplica, fa molt difícil de sortir del bucle obertura, repunt, mesures. La situació actual només es pot controlar amb restriccions. Al ritme actual tindrem les UCI plenes en qüestió de dues o tres setmanes. Cada dia hi ha un centenar d’ingressos, dels quals un de cada cinc o un de cada deu acaba a semicrítics. Això pot semblar un percentatge molt petit, però un percentatge petit d’una xifra molta alta de contagis vol dir molta gent hospitalitzada.

Les noves restriccions –tancament de tota l’activitat a dos quarts d’una de la nit i reunions d’un màxim de deu persones– seran suficients per a aturar el repunt?
—Les mesures tenen dues cares. Una és la restricció en si mateixa i l’altra és el compliment que se’n fa. El tancament a partir de dos quarts d’una de la nit pot tenir un gran impacte si t’imagines que la gent torna a casa i ho compleix al 100%. En certa manera, és com un toc de queda tou perquè es restringeix molt la socialització. El problema és que ningú no pot garantir aquest compliment i sabem que la gent es continuarà trobant al carrer, platges, parcs i a les cases, i que l’impacte real serà molt menor. Crec que s’haurà d’anar cap a mesures més dures i s’haurà de fer un confinament nocturn, que és una mesura relativament quirúrgica, perquè té un impacte i és una restricció important de la llibertat individual. Però és l’única que evita mesures molt més dramàtiques i dràstiques.

Donem per acabat l’estiu?
—Molt em temo que no serà un estiu gens normal. Només cal veure les recomanacions que fan molts governs europeus d’evitar l’estat espanyol, especialment Catalunya. L’explosió de casos que es registra implica, a curt i mitjà termini, una xifra d’ingressos que és insostenible. Ara mateix, la majoria de casos són en gent jove, però més tard poden passar el virus a altres grups poblacionals. Els joves tenen menys risc de patir formes greus de la covid, però amb el ritme actual de contagis no tardaran a omplir les UCI. No estem preparats pel drama de tenir les UCI plenes de menors de quaranta anys. Hem de fer tot el possible per a evitar-ho.

Un factor clau en aquest repunt és la variant delta. Què en sabem?
—La situació de la campanya vacunal, que és un mèrit brutal, implica que és molt difícil de fer aquesta mena de recerca comparant variants. Abans, sense vacuna, era relativament fàcil la metodologia per veure l’impacte d’una variant respecte de l’anterior. Ara, amb les vacunes, és més difícil perquè ho alteren tot. Alteren la transmissió comunitària, segurament menys del que voldríem; alteren el risc d’ingrés, i altres factors… si assumim totes aquestes dificultats, sembla que l’evidència ens diu que és una variant molt més transmissible. Les estimacions més recents al Regne Unit, que és on fa més temps que l’analitzem, indiquen que és un 50% més transmissible que la variant alfa, que ja ho era un 50% més que la variant originària de Wuhan.

I és més severa?
—Sobre la severitat, les primeres dades de Salut Pública al Regne Unit apuntaven que podia comportar més ingressos hospitalaris. Ara que la variant ja és predominant i s’ha estabilitzat, les dades no ho acaben d’aclarir. Els virus tendeixen a mutar cap a variants més transmissibles, però menys severes, perquè així tenen més possibilitats i temps de replicar-se. Ara per ara, no sembla que la variant delta sigui menys severa que les anteriors, però tampoc no tenim clar que ho sigui més. Però…

Digueu.
—Una idea molt senzilla. La mateixa severitat que la variant alfa, per exemple, però amb molta més transmissió és un problema molt gran. En un escenari sense vacunes això significaria molts més contagis, molts més ingressos i moltes més morts.

En una entrevista a VilaWeb, ara fa uns mesos, vau dir que li regalàvem “massa bitllets de la rifa al virus” i que un dia li podia tocar. Hem arribat a aquest escenari?
—És una qüestió evolutiva. Tots els éssers vius –i el virus ho són, encara que a vegades ens n’oblidem– tendeixen a mutar per sobreviure. Les condicions de tenir una part de la població vacunada, i una part sense, mentre hi ha una alta transmissió comunitària, és l’escenari ideal perquè el virus muti perquè li oferim, encara que sigui involuntàriament, vies d’escapada. Ara em preocupen les variants que encara no coneixem. Hi ha moltíssima transmissió comunitària a l’Àfrica, on, òbviament, si no hi ha respiradors, tampoc no es fan seqüenciacions del virus. Ara bé, també hi ha moltíssima transmissió comunitària a l’Amèrica Llatina o a Europa. I tot i que sembla que som al pic de la tecnologia mundial, Espanya, ara mateix, seqüencia només el 5% de les proves positives en una setmana bona. Però com més casos hi ha, és més difícil d’assolir aquest 5%, perquè calen moltes més seqüenciacions i la capacitat és la que és. Fins i tot el Regne Unit, que n’és capdavanter, ha quedat superat. Amb el repunt de casos s’ha passat de seqüenciar el 85% dels casos positius al 25%. Per tant, ara mateix, preocupen les variants que poden sorgir en aquest escenari intermedi de vacunació, que és ideal per a la mutació del virus. També espanten les variants d’interès, de què encara no tenim prou dades i informació per dir que són variants de preocupació com l’alfa o la delta, i que segurament ho seran.

Us puc demanar un contrapunt positiu després d’aquesta resposta?
—[Riu]

La ciència sempre ofereix més d’una resposta…
—Alguns dels experts més optimistes diuen que aquest virus, pel que sabem, va mutant a una velocitat més lenta que altres i té una capacitat limitada de fer-ho. I ara podríem ser davant d’una versió supertransmissible del virus, gairebé definitiva, de manera que no li queden gaires més etapes de mutació. Al cap i a la fi, per poder persistir, el virus necessita fer aquestes mutacions, però també ha de ser viable per ell mateix. La gent que en sap més de virologia, diu que el virus tendeix cap a una mutació convergent. És a dir, a molts llocs del món es troben les mateixes mutacions i en principi això vol dir que hi ha un punt on es troben i deixen de mutar o ho fan molt poc més.

Segurament teniu algun “però” o matís a fer…
—Encara ens queda algun sotrac amb alguna variant que ens espantarà perquè s’escaparà més de la immunitat vacunal que les actuals.

Els darrers dies, diversos experts han posat en dubte que puguem assolir la immunitat de grup. És així?
—El concepte d’immunitat de ramat o de grup és un problema quan s’utilitza més com un element polític que no pas com un fet científic. “Quan arribem al 70% o al 75%, ja estem salvats”, i totes aquestes cantarelles… la immunitat de ramat és un concepte matemàtic que s’altera quan varia la transmissibilitat del virus. Segurament, amb les dades actuals, si la intentes calcular et surt un valor que és impossible d’assolir a curt termini. Dit això, vull deixar una cosa clara sobre la immunitat de grup…

Endavant.
—Crec que no hem explicat prou bé què és. No es tracta pas d’un moment màgic en què el virus desapareix. S’assoleix quan tens molta població que ha superat la covid o s’ha vacunat. Això fa que sigui molt difícil que la Rt pugi per sobre d’1. Els casos disminuiran, però n’hi continuaran havent. Simplement no serem atropellats per les onades actuals. De fet, crec que l’onada que veiem ara, si no apareix cap altra variant que ens compliqui la vida, és una onada de sortida i, per tant, podria ser l’última. Ara bé, aquesta onada pot durar tot l’estiu o es pot allargar fins a l’hivern. Ens fa por que es barregi amb el virus de la grip i unes altres infeccions respiratòries víriques i se’ns compliqui tot una altra vegada a l’hivern.

Ens podeu aclarir què significa el concepte overshooting?
—És un concepte molt interessant i fa referència a l’excedent de contagis, ingressos i morts que hi ha quan s’assoleix la immunitat de grup. És molt important d’assolir aquest moment en una situació de poca transmissió comunitària perquè la immunitat sola no desencadena una caiguda en picat de la incidència i calen altres mesures per a fer-ho possible. És a dir, l’overshooting són aquests casos, ingressos i morts que regalem al virus, gairebé com si fossin sacrificis, en una situació [d’immunitat de grup] que hauria de ser de control i de final de la pandèmia.

Dilluns, el cap del Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital de Bellvitge, Rafael Máñez, va comunicar el primer cas d’un home de vuitanta anys que va morir de covid tot i estar completament vaccinat. Ens hem d’acostumar a aquests “casos excepcionals”?
—És important d’explicar que això que ara és una anècdota, una persona completament vacunada que mor per covid, deixarà de ser-ho i ho veurem. Al Regne Unit tenim morts cada dia de gent vacunada. El problema és de combatre degudament les mentides i les notícies falses dels antivacunes i la resta de conspiranoics. En aquest punt de la campanya de vacunació, és normal que aviat ingressin més persones vacunades que les que no ho estan. És una simple qüestió de risc absolut i relatiu.

Ho podeu desenvolupar?
—La població que hem vacunat primer és qui té més risc d’ingressar i morir per covid. Una persona de vuitanta anys, si s’infecta, té un risc del 50% de morir. Ara bé, si la vacunes, aquest risc es redueix un 90%, de manera que les probabilitats de morir baixen fins al 5%. És un percentatge molt més petit, però el risc no desapareix. El risc absolut d’aquesta persona vacunada continua essent molt més alt que el d’una persona jove sense vacunar, que no té un 5% de mortalitat, sinó un cinc per mil. A escala poblacional, mentre la vacunació avança, és normal que veiem més morts en gent vacunada que no pas entre la no vacunada. Això no és per la fallida vacunal sinó pel risc d’aquesta gent.

Arran del cas de Bellvitge, Máñez va proposar que una manera d’evitar més morts entre vaccinats podia ser fer controls d’anticossos als grups de risc. Què en penseu?
—Tinc els meus dubtes que les proves d’anticossos siguin útils en aquests casos perquè no es pot mesurar tota la immunitat, com ara la cel·lular, amb nivells d’anticossos.

Entre els vaccins encara en assaig clínic n’hi ha algun que tingui dades més prometedores que no pas els actuals en protecció contra la infecció?
—Ara mateix veig molt difícil que apareguin vaccins amb nivells d’eficàcia superior. Sí que en tindrem de diferents que ens ajudaran si hi ha mutacions que alterin la immunitat vacunal. En aquest sentit, un avantatge que tenen les noves vacunes és que es proven amb variants com la delta, l’alfa, la gamma o la beta. Per exemple, la vacuna d’Oxford-AstraZeneca fa un assaig amb una versió modificada contra les noves variants. I no tardarem a veure les versions de Pfizer, Moderna o Janssen. El problema real no és l’eficàcia, sinó la producció. Mentre aquí comencem a debatre sobre administrar o no terceres dosis, hi ha molts països on encara no s’ha començat a vacunar.

A Catalunya, les proves multitudinàries amb antígens en els darrers festivals han causat certs recels sobre si són fiables. Què en podeu dir?
—Les proves d’antígens tenen una limitació clara i és que en alguns casos surten falsos negatius. Si ho compares amb una PCR, que seria l’estàndard d’or, els antígens tenen més casos de falsos negatius. Ara bé, no són una eina invàlida, són un element clau per a fer cribratges. Al Regne Unit, per exemple, tothom té l’oportunitat de fer-se’n dos a la setmana i, de fet, el govern ho recomana. T’ho envien a casa, és completament gratuït. El problema és que t’has d’agafar tu la mostra. Com deia, són molt útils per a cribratges, però tenen limitacions. Com ara quan es fan servir per a altres motius com ara fer diagnòstics. No podem pensar que una prova d’antígens negativa és un passaport a un món lliure de covid.

The post Daniel Prieto-Alhambra: “No estem preparats per al drama de tenir les UCI plenes de joves” appeared first on VilaWeb.

Halboka, l’obsessió de Marlaska: tortures i setge contra els advocats dels presos d’ETA

El 20 d’abril de 2010, un jutge de l’Audiència espanyola va enviar a presó preventiva cinc advocats bascs: Arantza Zulueta, Jon Enparantza, Iker Sarriegi, Naia Zuriarrain i Saioa Agirre. S’havien encarregat de la defensa jurídica d’uns quants presos d’ETA, que llavors ja negociava el procés de cessament de l’activitat armada. Però als ulls del jutge els advocats no eren tan sols advocats, sinó l’enllaç entre la part activa d’ETA i els presoners, cosa que els convertia, deia, en part efectiva de l’engranatge de l’organització. El mateix dia, la justícia francesa deixava en llibertat David Pla, el suposat capitost polític d’aquest grup, “perquè no hi havia proves suficients per a sostenir les acusacions”. A Madrid, en canvi, el jutge va dir que n’havia trobades. Eren una trentena de documents que assegurava que anaven adreçats a l’aparell d’ETA o en provenien. El jutge era Fernando Grande-Marlaska, ara ministre d’Interior espanyol.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Tots cinc acusats van estar-se uns quants mesos en presó preventiva. En la interlocutòria, Grande-Marlaska els acusava de tenir vincles amb l’anomenada Halboka, que definia així: “Una estructura orgànica de la banda terrorista creada pels volts del 2002 que s’encarrega de gestionar tot allò referent als presos i al seu entorn.” El jutge i la Guàrdia Civil es fonamentaven en notes, documents escrits i arxius trobats suposadament als ordinadors dels advocats per afirmar que els despatxos dels cinc empresonats, dirigits per Zulueta, constituïen “un centre logístic de distribució de comunicacions” entre els presos i l’organització activa. Grande-Marlaska assegurava que Zulueta i el seu equip s’encarregaven, a més, de proposar objectius per a possibles atemptats. Amb aquestes dues acusacions, d’informar i de proposar, el jutge gosava afirmar que la feina dels advocats anava “molt més enllà de les lloables tasques de defensa, exercides d’una manera complementària”.

El cas Halboka, i particularment la situació de Zulueta, es van consolidar com una de les obsessions de Grande-Marlaska. El 2 de desembre de 2010, quan feia vuit mesos que havia empresonat els cinc advocats, l’Audiència espanyola va ordenar d’alliberar Zulueta, Enparantza i Sarriegi, els que restaven en presó preventiva, adduint que el risc de fugida havia baixat. Però mesos més tard, el 13 de juliol de 2011, Grande-Marlaska va trobar una oportunitat nova. Va dir que s’havia trobat un document en les investigacions que encarregava a Zulueta la creació d’una xarxa de coordinació d’ETA amb tot el seu entorn social, i la va tornar a enviar a la presó. El tribunal va trigar un mes exacte a tallar les ales a Grande-Marlaska: va determinar que era el mateix delicte pel qual ja l’havia empresonada l’abril de l’any abans, i que d’ençà que havia sortit de la presó al desembre no creien pas que hagués reincidit.

Grande-Marlaska obre el cercle i Velasco el consolida

El document que Grande-Marlaska va dir que s’havia trobat va servir per a reprendre el setge tres anys més tard, el 2014, ara instigat pel jutge Eloy Velasco. Velasco va obrir una instrucció contra desenes de persones acusant-les de formar part d’un col·lectiu conegut dins d’ETA per Koordinazioa Taldea (‘grup de coordinació’), que tenia afinitats amb el pretext amb què Grande-Marlaska havia empresonat Zulueta per segona vegada. D’aquest grup, en formaven part, segons Velasco, els advocats, el grup Herrira (de suport als presos), el grup Etxerat (dels familiars dels presos) i el grup Jaiki Haidi, que feia l’assistència sanitària als presoners. Tots eren ETA, segons Velasco.

La prova principal a què es remetia Velasco era que la Guàrdia Civil havia afirmat que havia confiscat uns fulls amb el segell d’ETA als detinguts, i va dir que això demostrava no tan sols la interrelació del grup KT amb la direcció d’ETA, sinó que hi pertanyien. El jutge no era capaç d’imputar cap atemptat ni cap activitat terrorista als acusats, però considerava que els lligams amb el grup eren provats gràcies a aquells fulls, i que per tant hom els podia considerar terroristes. Els quaranta-set investigats foren processats dos anys més tard, el 23 d’abril de 2016, quan set ja havien passat prop de tres anys en presó preventiva, entre els quals, novament, Arantza Zulueta.

Finalment, els quaranta-set processats van arribar a un pacte amb la fiscalia per a no anar a judici, i van acceptar penes de presó menors que els van evitar la presó. Tan sols Zulueta i Enparantza van ingressar-hi, atès que els atribuïen un paper capdavanter, però van sortir-ne al cap de pocs mesos. Zulueta va explicar que havien acceptat la condemna perquè era lleu i per refermar el procés de pau en què aleshores, amb un lustre d’absència d’activitat armada, ja es trobava inserit el País Basc.

La mateixa acusació, un altre judici

Però amb una dècada sencera de setge judicial no n’hi ha prou, per a la justícia espanyola, i d’ençà d’abans-d’ahir es fa a l’Audiència un altre judici contra els cinc advocats empresonats originàriament per Grande-Marlaska i tres més, per les mateixes raons: formar part de la banda armada. Les defenses han lluitat per mirar d’evitar-lo, adduint que la causa ja havia estat jutjada. Però la magistrada Ángela Murillo ho ha impedit, amb l’argument que entre que van estar en presó preventiva per primera vegada i en van sortir, van continuar coordinant, i suposa que en aquest lapse van cometre el delicte dues vegades, de manera que encara cal jutjar la primera, impulsada per Grande-Marlaska. Ara la fiscalia demana a Zulueta dinou anys de presó per pertinença a banda terrorista i per possessió d’armes, dues acusacions que ella nega rotundament. Per a la resta d’acusats, la fiscalia demana entre vuit anys i dotze de presó.

La posició de les defenses és ara més dura que no fa uns anys: Zulueta ha declarat aquesta vegada que ella de cap manera no va formar part d’ETA, que mai no ha tocat cap arma, i ha recordat que tan sols a partir dels informes de la Guàrdia Civil espanyola i de les declaracions d’uns altres perseguits fetes sota tortures es pot induir que ella hi pertanyia. I és exactament això que ha recuperat el fil dels fets del 2010, quan Grande-Marlaska va activar l’operació contra els advocats: una pluja d’irregularitats, abusos i tortures dels agents de la Guàrdia Civil contra els acusats. La defensa ha denunciat sis irregularitats i vulneracions de drets fonamentals, però han estat els testimonis de les advocades torturades que han sacsat i esgarrifat.

Naia Zuriarrain, que treballava al despatx de Zulueta, va explicar entre sanglots que a comissaria els agents la van despullar i, una volta nua i indefensa, la van començar a tocar. “Em van tocar els pits, tot el cos… Un guàrdia civil va pressionar els seus genitals contra la meva part del darrere…”, va explicar. Després d’això li van cobrir tot el cos amb goma escuma, la van precintar tota, llevat del cap. “Em van començar a llançar aigua freda al cap, m’hi van posar bosses de plàstic que em tapaven totalment i no podia respirar… ” És la mateixa pràctica que van aplicar contra Saioa Agirre, que va explicar que, mentre s’ofegava, els agents li cridaven que no podria ser mai mare. A Agirre també la van despullar i la van obligar a fer exercici físic mentre li pessigaven els mugrons i li tocaven la vulva.

Zuriarrain va afegir en el seu relat: “Ja sense bossa em van començar a llançar un munt d’aigua a la cara que m’entrava pel nas i m’ofegava. I tota l’estona em deien: ‘Parlaràs? Parlaràs? Parlaràs?’… I en un moment que era a terra els vaig dir que sí, que parlaria.” Aleshores li van fer aprendre què havia de respondre a cada pregunta de l’interrogatori oficial. “Si no responia com ells volien m’amenaçaven tota l’estona que tornaria a passar allò mateix que havia passat“, va dir. Aquesta explicació de Zuriarrain ha tornat a fer palès que les tortures i els abusos de la Guàrdia Civil no hi tenen pas un paper secundari, en aquesta història, sinó que són clau per a entendre el muntatge. Ella i la resta d’acusats han criticat que les declaracions fetes després de les tortures de la Guàrdia són la prova en què se sustenta el judici contra ells per pertinença a banda armada.

Zuriarrain ja va denunciar les tortures aleshores. En una de les vistes judicials, concretament, les va posar en coneixement del jutge. Però ell va arxivar la denúncia. El jutge, com dèiem, era Fernando Grande-Marlaska, ara ministre d’Interior espanyol.

The post Halboka, l’obsessió de Marlaska: tortures i setge contra els advocats dels presos d’ETA appeared first on VilaWeb.

La mala digestió de les festes de Sant Joan a Menorca

Maties Torrent, l’epidemiòleg de l’àrea de salut de Menorca és ben gràfic quan repassa el calendari: “Avui fa quinze dies que vam començar a tenir un nombre de casos important. Vam passar a tenir cinquanta casos i el dia abans n’havíem tingut dos o tres. Veníem de dies sense cap cas!”

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La incidència acumulada a Menorca el 21 de juny era de 28,2 casos per 100.000 habitants a catorze dies. El 30 de juny era de 301. Entre aquestes dues dades només havia transcorregut una setmana. I unes no-festes de Sant Joan que, no havent-hi programa oficial, es van convertir en entrompades gegantines de milers de joves que havien arribat a l’illa per celebrar el final de curs o dels exàmens de selectivitat. Una bona colla eren molt joves, menors d’edat. Les imatges del pla de Sant Joan atapeït de nois bevent i cantant i ballant sense màscara van fer la volta al món.

Maties Torrent “Va fallar tot”

“Si en lloc de deu mil persones, posem per cas, n’hi hagués hagut mil, les conseqüències haurien estat molt diferents. I si haguessin duit màscara i haguessin estat en contacte només amb els seus quatre o cinc amics, encara hauria estat menys greu”, afirma. I afegeix, també de manera molt gràfica, que al virus li van aplanar massa el camí: “Moltíssima gent provinent de moltíssims llocs diferents que es van mesclar sense cap mesura de protecció. Una bicoca.”

I sobre les causes: “Va fallar tot. Va fallar tot. Molta gent sense vacuna, sense màscara i sense mesures de protecció. Era cent per cent segur que passaria això que ha passat.”

Torrent es refereix a les imatges de les entrompades multitudinàries al pla de Sant Joan, diu que allò que va passar era absolutament evitable, però no vol atribuir cap responsabilitat a ningú. “Això que ho digui qui ho ha de dir. Jo dic quines són les conseqüències sanitàries que hi ha i a què es deuen. Que cadascú en faci les seves lectures. No cal ser epidemiòleg per a saber de qui és la culpa.”

S’enutja amb aquells que diuen que es van infectar a Menorca i recorda les xifres tan baixes que hi havia. “Diuen que ho van agafar aquí, però ho van dur ells. Van venir infectats i s’ho van escampar entre ells. Si en compte de venir a Ciutadella haguessin anat a una altra banda, també hauria passat”, afirma.

Una evolució imprevisible

Torrent no és gaire optimista sobre quan començarà a baixar aquesta onada. Considera molt mala notícia aquesta estabilització del nombre de casos: tantes altes diàries com positius es detecten. La incidència és de prop de mil i no es pot dir que la situació és bona si no es baixa de cinquanta. “No m’atrevesc a fer cap pronòstic, però tardarem molt a sortir-ne, d’aquesta. Tal vegada, tota la resta de l’estiu… Costa molt de baixar. La gent es vacuna, és cert, però la vacuna tarda molt a fer efecte. Fins que no fa quinze dies que t’han posat la segona dosi, no tens un nivell de protecció adequat”, lamenta.

Tothom veu que el principal ingrés de l’illa és la indústria del turisme. Tots els esforços i contencions que s’han fet a l’hivern i la primavera anaven encaminats a oferir una situació de seguretat per a atraure visitants. Maties Torrent no es vol pronunciar sobre si s’hauria de fer un parèntesi en la temporada turística, però recorda que hi ha territoris, com ara el País Valencià i Catalunya, on s’han tornat a aplicar restriccions. “No hi ha d’haver transmissió. La gent no vacunada no hauria de circular, hauria d’estar tancada a casa. Els no vacunats haurien d’estar igual que vam estar durant el confinament, protegits, perquè el virus circula molt àmpliament.”A més, diu, les dues variants dominants, la delta i l’alfa (britànica), són més i més encomanadisses que no les anteriors.

L’advertència de l’epidemiòleg de l’àrea de salut de Menorca: “El brot de Sant Joan serà una hecatombe”

Les dades

A l’hospital Mateu Orfila de Maó hi ha divuit persones ingressades, dues de les quals a l’UCI. Aquestes xifres són preocupants perquè impliquen una pressió assistencial molt forta en la temporada alta del turisme, quan a l’illa hi ha més població susceptible de necessitar atenció mèdica que a l’hivern. Entre els malalts de planta hi ha un xiquet de dotze anys. 

En vermell, la incidència acumulada i en blau, el nombre de casos. Font: Conselleria de Sanitat GOIB.

La xifra de positius a l’illa és de 733. La incidència acumulada a catorze dies és de 988,07 casos per 100.000 habitants. Al País Valencià és de 368 i a Catalunya de 930,74. I encara una altra dada que confirma les afirmacions de Torrent sobre la necessitat de vaccinar urgentment: si mirem els joves de setze anys a vint-i-nou, la incidència és de 4.002 infectats per 100.000 habitants.

Segons que explica Torrent, l’àrea de salut de Menorca treballa per trobar el màxim de contactes de cada positiu. Els cerquen i els fan proves. “Encara no fem com fan a altres comunitats que als contactes estrets d’un positiu els diuen que s’aïllin i prou. Nosaltres fem proves a tothom perquè els volem diagnosticar tots. És per a això que en detectam molts i molt asimptomàtics.”

The post La mala digestió de les festes de Sant Joan a Menorca appeared first on VilaWeb.

Francesc Vallès, nou secretari d’Estat de Comunicació del govern de Pedro Sánchez

El reusenc Francesc Vallès serà designat nou secretari d’estat de Comunicació del govern de Pedro Sánchez, segons ha pogut confirmar l’ACN. Substituirà al càrrec el periodista Miguel Ángel Oliver. Està previst que el nomenament de Vallès, que el mateix Sánchez li ha comunicat avui, sigui aprovat pel consell de ministres de dimarts vinent.

The post Francesc Vallès, nou secretari d’Estat de Comunicació del govern de Pedro Sánchez appeared first on VilaWeb.

Report diari sobre el coronavirus: Catalunya es prepara per tornar al confinament nocturn

Si voleu rebre aquest report diari de VilaWeb sobre el coronavirus 2019 al vostre correu, cada dia a les 20.00, podeu apuntar-vos-hi. El cap de setmana s’enviarà excepcionalment, segons l’actualitat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En dies com els que vivim, és més necessari que mai defensar un periodisme independent i sense por de ser crítics amb el poder. Si voleu donar suport al model de VilaWeb, feu-vos-en subscriptors.

Què ha passat avui?

El govern de la Generalitat de Catalunya decidirà ben aviat si decreta un nou confinament nocturn a les ciutats amb més incidència de la covid, tal com ha fet la Generalitat Valenciana. El gabinet jurídic del govern català ha conclòs que no es pot decretar un confinament nocturn general perquè no hi ha un estat d’alarma vigent, però sí que s’encabeix en el marc jurídic un confinament heterogeni als llocs on la covid fa més estralls. L’ex-president de la Generalitat Quim Torra ha demanat avui de tornar a posar “la vida i la salut primer” amb un nou confinament nocturn abans de mitjanit, a més de facilitar proves d’antígens a les farmàcies, tornar al teletreball i obligar el personal essencial a vaccinar-se, tal com va anunciar ahir el president francès, Emmanuel Macron. De fet, l’anunci de Macron que es requerirà el certificat digital per entrar en espais com ara restaurants o en alguns transports públics ha disparat la sol·licitud de vaccinacions a Catalunya Nord.

Aquesta ha estat la primera nit al País Valencià amb el nou confinament nocturn d’una de la nit a sis del matí, que ha passat sense incidents remarcables. Avui s’hi han registrat 1.553 contagis nous i hi ha actius 18.572 casos, un 4,29% del total. A les Illes, s’hi han registrat 599 casos i la pressió hospitalària ha augmentat d’un 18%. A Catalunya s’han declarat 8.423 casos nous i el Grup de Recerca en Biologia Computacional de la UPC (BIOCOMSC) ha avisat que el nombre de casos detectats per setmana a Catalunya ja és el més alt de tota la pandèmia, però que el grau de positivització fa que la situació real de la pandèmia encara sigui pitjor que la detectada. Per saber la incidència real, han dit, caldrà esperar a rebre les dades sobre els contagis de la setmana passada detectats als centres d’atenció primària. El president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, pensa que les mesures anunciades ahir seran insuficients. Alhora, ha demanat paciència amb l’atenció primària i responsabilitat a la població perquè, encara que la majoria de nous contagis siguin entre la població juvenil, també pot haver-hi morts en aquest grup d’edat.

Finalment, després de mesos d’espera, el govern espanyol ha anunciat que dimarts vinent aprovaria el decret que permetrà la venda lliure i sense receptes de proves d’antígens a les farmàcies. És una mesura que els experts fa mesos que demanen i que molts estats de l’entorn apliquen amb total normalitat de fa temps, però que el govern espanyol ha blocat fins ara.

Als Estats Units, les autoritats sanitàries han avisat d’un possible vincle entre el vaccí monodosi de Janssen i la síndrome de Guillain-Barré, una malaltia en què el sistema immunitari ataca els nervis. Amb tot, cal tenir en compte que tan sols s’han documentat 100 possibles casos d’aquesta síndrome entre els 12,8 milions de persones que han rebut el vaccí als Estats Units. És a dir, un 0,0007% del total. L’administració d’aliments i medicaments (FDA) ha actualitzat a la seva pàgina web la informació sobre el vaccí de Janssen per explicar que existeix un “vincle” entre l’administració del vaccí i la malaltia, tot i que deixa clar que ara per ara les dades són insuficients per a establir una relació causal.

Quin és el recompte actual d’afectats i morts?

Als Països Catalans s’han registrat 1.232.973 casos i 31.058 morts, i actualment hi ha 289 pacients a les UCI.

Cliqueu sobre el nom del territori per consultar les webs amb les dades oficials [Catalunya | País Valencià | Illes | Catalunya Nord | Andorra].

A tot el món, les darreres xifres són de 188.341.548 casos confirmats i 4.059.080 morts. Del total de casos, 172.173.418 ja es consideren guarits, segons dades de Worldometer. Els cinc estats més afectats en aquest moment són:

–Els Estats Units d’Amèrica, amb 34.766.952 casos i 623.044 morts;
–L’Índia, amb 30.941.863 casos i 409.503 morts;
–El Brasil, amb 19.106.971 i 534.311 morts;
–L’estat francès, amb 5.833.175 casos i 111.353 morts;
–Rússia, amb 5.813.899 casos i 144.492 morts.

–A l’estat espanyol hi ha 4.015.084 casos i 81.033 morts.

La píndola de Jordi Goula: Pujada forta de l’absentisme per la covid-19

La pandèmia, entre moltes altres coses, ha causat que la taxa d’absentisme a l’estat espanyol el 2020 es dispari fins al 7,1%, un nou màxim històric. Amb les dades oficials sobre hores pactades i hores no treballades per incapacitat temporal (malaltia…) i més causes, es pot estimar que, el 2020, la pèrdua total d’hores laborables va arribar a gairebé 1.700 milions, xifra rècord respecte dels 1.460 milions del 2019.

És una de les conclusions del “X Informe Adecco sobre empresa saludable i gestió de l’absentisme”, que van presentar ahir. Però abans de continuar, crec que és necessari de fer una precisió semàntica. Parlo amb Diego Barceló, que és investigador d’Adecco Group Institute, i em comenta que l’absentisme és el conjunt d’hores no treballades per motius ocasionals, entre els quals no s’inclouen les pèrdues per ERTO, ni per vacances i dies festius. “Moltes vegades s’equipara erròniament l’absentisme amb les faltes injustificades. Encara que en formen part, no són –ni de bon tros– la proporció més important. S’inclouen dins l’absentisme, per exemple, les hores no treballades per maternitat, per permisos remunerats i per conflictivitat laboral”, destaca.

El 2019 ja havia apuntat un augment de les hores perdudes, però l’any passat es van disparar. Evidentment, el coronavirus fa que el 2020 aquest fenomen creixi notablement. En contrast amb les poc més de 90 hores perdudes el 2019, el 2020 van arribar a 108, un nou màxim històric. Segons l’informe d’Adecco, tres quartes parts de l’augment de l’absentisme el 2020 s’explica per l’augment de malalties, efecte directe de la pandèmia. La resta és per uns altres motius, entre els quals destaquen les hores no treballades per permisos i llicències. És raonable relacionar també aquest creixement de permisos amb la pandèmia, per exemple, a causa d’aïllaments preventius o per la malaltia de familiars directes.

Les Illes i Catalunya van ser els territoris de l’estat espanyol on les hores no treballades per absentisme van augmentar més el 2020. A Catalunya, el creixement va ser de 12 hores i mitja (+12,5%). Si ens fixem en la taxa d’absentisme, va créixer a tretze comunitats autònomes entre 2019 i 2020. Els augments més marcats van ser a les Illes (+5,1 punts percentuals), a les Canàries (+1,8%) i a Catalunya (+1,5%), que és una de les onze comunitats on la taxa ha arribat al màxim d’ençà del 2000.

Enguany, l’Adecco Group Institute ha enquestat empreses i treballadors per conèixer la percepció sobre les noves formes de treball i les conseqüències de la pandèmia sobre la salut. Doncs bé, abans de la pandèmia, la xifra de persones que teletreballava, almenys ocasionalment, ja era en un màxim històric, amb una mica més d’1,5 milions –el 7,9% dels ocupats de l’estat espanyol. Amb la pandèmia i l’estat d’alarma, el març de 2020, el total de gent que va treballar, almenys ocasionalment, des de casa es va duplicar i va superar els 3,5 milions. De llavors ençà, el total de teletreballadors s’ha moderat fins als 2,86 milions.

Ha passat més d’un any d’ençà que la societat espanyola es va submergir majoritàriament en el treball a distància, i la percepció dels treballadors sobre l’experiència nova, segons l’enquesta, continua sent satisfactòria, atès que el 78% opina que és bona i només un 3% la descriu com a negativa.

Quan es demana a les empreses per la percepció que tenen del teletreball i la relació amb la productivitat, el 63% en té una percepció bona i només un 9% el valora negativament. Hi ha aspectes que poden fer trontollar aquestes valoracions positives tan altes. Senzillament, han notat que hi ha punts molt millorables, com la gestió del temps de feina a casa (68% dels enquestats) i els sistemes d’avaluació del rendiment i la productivitat (57%). Totes dues són les facetes que més preocupen, seguides pels sistemes de registre horari i desconnexió digital (56%) i la ciberseguretat (44%).

En preguntar a les empreses sobre la intenció de mantenir o implementar el teletreball després de la pandèmia, el 23% diuen que el volen implantar a tots els llocs “teletreballables” i el 21% no ho preveuen. Quants dies seria ideal teletreballar? L’opció de treball en remot més freqüent és la de dos a la setmana (44%).

Hi ha un altre fenomen que creix al marge de la pandèmia. Me l’explica Diego Barceló. És l’anomenat presentisme. És a dir, ser al lloc de treball més hores no es necessiten, però dedicar part de la jornada a unes altres tasques que no són de la feina. Aquest comportament diu que creix en moments dolents –per fer veure que la dedicació és alta– i també en moments bons, per mirar d’aconseguir una millora laboral. Que els vegin els caps, vaja! Direu que això és vell. Cert. Però em comenta que ha crescut la percepció de les empreses perquè el 16% de les enquestades identifica aquesta mena de pràctiques, i fa dos anys eren només el 10%. “Del treball a distància preocupa la dedicació a tasques domèstiques, sense recuperació del temps de treball. És una de les causes principals de l’anomenat tecno-presentisme, i també l’ús d’internet i xarxes socials per a finalitats personals”, afegeix. Els veig problemes de solució difícil.

Com a conclusió de cara a la salut laboral del futur immediat, l’informe diu que per a la prevenció, gestió i control adequat de l’absentisme, és necessari de preveure quins són els aspectes més importants en l’entorn laboral a distància. De moment, el 55% dels enquestats identifica els problemes mentals i cognitius –estrès i tecno-estrès, ansietat, burnout…– com a segon factor de risc i incapacitat en la postpandèmia, després dels problemes posturals i trastorns musculoesquelètics tradicionals, que continuen al capdavant (63%). Compte!

La redacció de VilaWeb us recomana avui aquests articles i enllaços:

–Politico: Els fabricants de vaccins de la Xina ofereixen un acord per a 550 milions de dosis amb Covax (en anglès)
–Infobae: Per quines raons la immunitat col·lectiva serà difícil d’assolir? (en castellà)
–Stat: Quan i com sabrem si necessitem dosis de reforç de la covid-19? (en anglès)
–Franceinfo: Tres dades per a comprendre la pressa de demanar hora arran dels anuncis d’Emmanuel Macron (en francès)
–The Guardian: L’augment de la variant delta “podria deixar centenars de milers de persones amb la covid persistent” (en anglès)

Quines han estat les notícies més destacades sobre la crisi que us hem ofert avui:

El BIOCOMSC alerta que la situació de la pandèmia a Catalunya és encara pitjor que la detectada
Un error del sistema de cites impedeix de vaccinar algunes persones a Catalunya
Padrós diu que les noves mesures seran insuficients i avisa que es podrien morir joves
Torra demana un nou confinament nocturn abans de mitjanit
L’Ecofin aprova el pla de recuperació de l’estat espanyol per desblocar els primers 9.000 milions
El premi Internacional Catalunya reconeix quatre científiques i sanitàries de fora d’Europa per la lluita contra la covid
L’informe jurídic de la Generalitat avala el confinament nocturn als llocs amb més incidència de covid-19

Els enllaços i les dades a tenir sempre a mà:

Quines són les restriccions al País Valencià?
Quines són les mesures contra la covid-19 a Catalunya?
Passaport covid: com es pot descarregar i de què serveix?
Vacances 2021: on podrem viatjar i fer turisme tot i la covid?
He tingut contacte amb un positiu de covid-19, però ja m’havien vaccinat: he de fer quarantena?
Així és el consentiment escrit per a rebre la segona dosi d’AstraZeneca
Com demanar cita per a vaccinar-se? Tots els detalls

–Vegeu la informació de la Generalitat Valenciana. Telèfon d’informació: 900 300 555
–Vegeu la informació de la Generalitat de Catalunya. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern de les Illes Balears. Telèfon d’informació: 061
–Vegeu la informació del Govern d’Andorra. Telèfon de cita prèvia: 821 955
–Vegeu la informació de l’estat espanyol
–Vegeu la informació de l’estat francès
–Vegeu la informació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

The post Report diari sobre el coronavirus: Catalunya es prepara per tornar al confinament nocturn appeared first on VilaWeb.

Pujada forta de l’absentisme per la covid-19

La pandèmia, entre moltes altres coses, ha causat que la taxa d’absentisme a l’estat espanyol el 2020 es dispari fins al 7,1%, un nou màxim històric. Amb les dades oficials sobre hores pactades i hores no treballades per incapacitat temporal (malaltia…) i més causes, es pot estimar que, el 2020, la pèrdua total d’hores laborables va arribar a gairebé 1.700 milions, xifra rècord respecte dels 1.460 milions del 2019.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

És una de les conclusions del “X Informe Adecco sobre empresa saludable i gestió de l’absentisme”, que van presentar ahir. Però abans de continuar, crec que és necessari de fer una precisió semàntica. Parlo amb Diego Barceló, que és investigador d’Adecco Group Institute, i em comenta que l’absentisme és el conjunt d’hores no treballades per motius ocasionals, entre els quals no s’inclouen les pèrdues per ERTO, ni per vacances i dies festius. “Moltes vegades s’equipara erròniament l’absentisme amb les faltes injustificades. Encara que en formen part, no són –ni de bon tros– la proporció més important. S’inclouen dins l’absentisme, per exemple, les hores no treballades per maternitat, per permisos remunerats i per conflictivitat laboral”, destaca.

El 2019 ja havia apuntat un augment de les hores perdudes, però l’any passat es van disparar. Evidentment, el coronavirus fa que el 2020 aquest fenomen creixi notablement. En contrast amb les poc més de 90 hores perdudes el 2019, el 2020 van arribar a 108, un nou màxim històric. Segons l’informe d’Adecco, tres quartes parts de l’augment de l’absentisme el 2020 s’explica per l’augment de malalties, efecte directe de la pandèmia. La resta és per uns altres motius, entre els quals destaquen les hores no treballades per permisos i llicències. És raonable relacionar també aquest creixement de permisos amb la pandèmia, per exemple, a causa d’aïllaments preventius o per la malaltia de familiars directes.

Les Illes i Catalunya van ser els territoris de l’estat espanyol on les hores no treballades per absentisme van augmentar més el 2020. A Catalunya, el creixement va ser de 12 hores i mitja (+12,5%). Si ens fixem en la taxa d’absentisme, va créixer a tretze comunitats autònomes entre 2019 i 2020. Els augments més marcats van ser a les Illes (+5,1 punts percentuals), a les Canàries (+1,8%) i a Catalunya (+1,5%), que és una de les onze comunitats on la taxa ha arribat al màxim d’ençà del 2000.

Enguany, l’Adecco Group Institute ha enquestat empreses i treballadors per conèixer la percepció sobre les noves formes de treball i les conseqüències de la pandèmia sobre la salut. Doncs bé, abans de la pandèmia, la xifra de persones que teletreballava, almenys ocasionalment, ja era en un màxim històric, amb una mica més d’1,5 milions –el 7,9% dels ocupats de l’estat espanyol. Amb la pandèmia i l’estat d’alarma, el març de 2020, el total de gent que va treballar, almenys ocasionalment, des de casa es va duplicar i va superar els 3,5 milions. De llavors ençà, el total de teletreballadors s’ha moderat fins als 2,86 milions.

Ha passat més d’un any d’ençà que la societat espanyola es va submergir majoritàriament en el treball a distància, i la percepció dels treballadors sobre l’experiència nova, segons l’enquesta, continua sent satisfactòria, atès que el 78% opina que és bona i només un 3% la descriu com a negativa.

Quan es demana a les empreses per la percepció que tenen del teletreball i la relació amb la productivitat, el 63% en té una percepció bona i només un 9% el valora negativament. Hi ha aspectes que poden fer trontollar aquestes valoracions positives tan altes. Senzillament, han notat que hi ha punts molt millorables, com la gestió del temps de feina a casa (68% dels enquestats) i els sistemes d’avaluació del rendiment i la productivitat (57%). Totes dues són les facetes que més preocupen, seguides pels sistemes de registre horari i desconnexió digital (56%) i la ciberseguretat (44%).

En preguntar a les empreses sobre la intenció de mantenir o implementar el teletreball després de la pandèmia, el 23% diuen que el volen implantar a tots els llocs “teletreballables” i el 21% no ho preveuen. Quants dies seria ideal teletreballar? L’opció de treball en remot més freqüent és la de dos a la setmana (44%).

Hi ha un altre fenomen que creix al marge de la pandèmia. Me l’explica Diego Barceló. És l’anomenat presentisme. És a dir, ser al lloc de treball més hores no es necessiten, però dedicar part de la jornada a unes altres tasques que no són de la feina. Aquest comportament diu que creix en moments dolents –per fer veure que la dedicació és alta– i també en moments bons, per mirar d’aconseguir una millora laboral. Que els vegin els caps, vaja! Direu que això és vell. Cert. Però em comenta que ha crescut la percepció de les empreses perquè el 16% de les enquestades identifica aquesta mena de pràctiques, i fa dos anys eren només el 10%. “Del treball a distància preocupa la dedicació a tasques domèstiques, sense recuperació del temps de treball. És una de les causes principals de l’anomenat tecno-presentisme, i també l’ús d’internet i xarxes socials per a finalitats personals”, afegeix. Els veig problemes de solució difícil.

Com a conclusió de cara a la salut laboral del futur immediat, l’informe diu que per a la prevenció, gestió i control adequat de l’absentisme, és necessari de preveure quins són els aspectes més importants en l’entorn laboral a distància. De moment, el 55% dels enquestats identifica els problemes mentals i cognitius –estrès i tecno-estrès, ansietat, burnout…– com a segon factor de risc i incapacitat en la postpandèmia, després dels problemes posturals i trastorns musculoesquelètics tradicionals, que continuen al capdavant (63%). Compte!

The post Pujada forta de l’absentisme per la covid-19 appeared first on VilaWeb.

L’incendi de Castellví de Rosanes crema 126 hectàrees i obliga a tallar la AP-7

L’incendi de Castellví de Rosanes s’ha traslladat majoritàriament a Martorell, i ha cremat fins ara 126 hectàrees de superfície, 124,5 de les quals de massa forestal. En concret, 29,5 hectàrees són a Castellví de Rosanes i les 96,6 restants a Martorell. Els Bombers hi han enviat 69 dotacions, 58 de terrestres i 11 d’aèries. Sembla que el foc ha començat cap a un quart de cinc de la tarda al final del carrer Tarragona de Castellví, i s’ha estès, empès pel vent de Ponent, cap a dalt de la muntanya. Des de la carena, el foc ha començat a generar diversos focus secundaris, alguns dels quals han anat més enllà de l’autopista AP-7 i han obligat a tallar-la, fet que ha generat més de sis quilòmetres de cua. El canvi de vent ha obligat els bombers a canviar l’ubicació dels vehicles d’emergències i canviar la tàctica per apagar-lo.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El canvi de vent de la tarda ha obligat a #bomberscat a reubicar vehicles i a variar la ruta dels #maer que treballen a #IFCastellvideRosanes. Incendi actiu. Ara mateix, 58 🚒 i 11 🚁 Segons @agentsruralscat han cremat ja 126 has, entre Martorell i Castellví de Rosanes pic.twitter.com/NXjXDmsMNp

— Bombers (@bomberscat) July 13, 2021

Els Mossos d’Esquadra han evacuat tres cases aïllades de la zona, tots els números compresos de l’1 al 50 del carrer Tarragona i diverses finques del carrer Girona. Protecció Civil, que ha informat que els bombers han demanat el confinament de les urbanitzacions Can Sunyer del Palau i Valldaina i que recomana als afectats de tancar portes i finestres. També ha explicat que el telèfon 112 ha rebut més de cinc-centes trucades per l’incendi.

A causa del foc el Servei Català de Trànsit ha informat que s’ha tallat l’autopista AP-7 en tres punts, al Papiol en sentit sud, on es desvia el trànsit cap a la B-23 en sentit Barcelona, a Castellbisbal, també en sentit sud, i a Martorell en sentit nord, on es desvia el trànsit per la sortida 25 cap a la A-2.

ALERTA INCENDI #Martorell pic.twitter.com/7Hm9xHtIIV

— Riderman (@Riderman24h) July 13, 2021

Imatges aèries de #IFCastellvídeRosanes. Hora d'avís: 16.12h. Ara mateix, #bomberscat hi estem treballant amb 24 dotacions terrestres i 9 #maer pic.twitter.com/BbvNiqgNDe

— Bombers (@bomberscat) July 13, 2021

😡 Només hi ha un tipus de núvol que no m'agrada gens, el #pirocúmul.
Així es veu l'incendi de Castellví de Romanes des de l'observatori de Pl.Kennedy #Barcelona pic.twitter.com/co6jeIMNTc

— Alfred Rodríguez Picó (@AlfredRPico) July 13, 2021

 

pic.twitter.com/Tjhf8ANlBM

— Rosalia Ramon Fondev (@RramonfRrf) July 13, 2021

 

The post L’incendi de Castellví de Rosanes crema 126 hectàrees i obliga a tallar la AP-7 appeared first on VilaWeb.

Augmenten a quaranta-cinc els morts a Sud-àfrica en les protestes contra l’empresonament de Zuma

El balanç de morts en les protestes i disturbis registrats durant els últims dies a Sud-àfrica en el marc de les mobilitzacions contra l’alliberament de l’ex-president Jacob Zuma ha augmentat a quaranta-cinc. El ministre principal de la província de Gauteng, David Makhura, ha indicat que com a mínim dinou persones s’han mort en els incidents, inclosos deu durant una estampida en un centre comercial a Meadowlands.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Així mateix, el ministre principal de KwaZulu-Natal, Sihle Zikalala, ha ressaltat que vint-i-sis persones s’han mort en els disturbis en aquesta província, una xifra que podria augmentar en les hores vinents.

D’altra banda, la policia ha confirmat la detenció de vora de vuit-centes persones pel seu paper en els disturbis, després d’aprovar el desplegament de com a mínim dos mil cinc-cents militars per fer front a les protestes.

Nacions Unides va mostrar ahir la seva preocupació pels incidents i va demanar als manifestants que “no recorrin a la violència”, mentre que el president sud-africà, Cyril Ramaphosa, ha incidit que hi ha “violència oportunista”. “No hi ha motius, no hi ha causes polítiques que puguin justificar la destrucció que hem vist”, ha lamentat. El mateix Ramaphosa va afirmar diumenge que les protestes estan fonamentades “en la mobilització ètnica” i va denunciar la destrucció de propietats i infrastructures.

El Tribunal Constitucional de Sud-àfrica va condemnar a Zuma a quinze mesos de presó per negar-se a testificar davant un tribual que investiga els presumptes casos de corrupció en els quals va estar implicat durant els seus nou anys de mandat. Zuma es va esdevenir així en el primer president elegit democràticament a Sud-àfrica que és condemnat a presó d’ençà que el Congrés Nacional Africà (ANC) es va fer amb el poder el 1994.

La caiguda de Zuma va tenir lloc enmig de la indignació popular pel pes de la família Gupta, d’origen indi, en l’economia i la política de país africà, acusacions que van ser recollides en un informe de l’ex Defensora Pública sud-africana Thuli Madonsela titulat ‘La captura de l’Estat’.

The post Augmenten a quaranta-cinc els morts a Sud-àfrica en les protestes contra l’empresonament de Zuma appeared first on VilaWeb.

El govern espanyol autoritzarà finalment la venda de proves d’antígens a les farmàcies sense recepta

Després de dos mesos i mig d’espera el govern espanyol aprovarà finalment en el Consell de Ministres del proper dimarts 20 de juliol la venda de proves d’antígens sense recepta mèdica per a diagnosticar la covid-19. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, anunciava el mes de maig la necessitat de regular-ho perquè abans només es disposava de proves d’antígens per a ús professional. Les farmàcies de Catalunya del Nord tenen disponibles des d’abril proves d’antígens d’automostra sense necessitat de prescripció mèdica.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Durant aquestes darreres setmanes alguns usuaris i farmàcies han denunciat la limitació de l’accés a la prova, en comparació amb altres països europeus com Alemanya, Àustria, Bèlgica, França o Itàlia, on fa mesos que s’ofereixen automostres gratuïtes i també il·limitades sense prescripció mèdica.

Proves d’antígens: com funcionen? Quina fiabilitat tenen?

L’Organització Mundial de la Salut recomana als governs que les proves d’antígens que es distribueixin tinguin una sensibilitat superior al 80% per evitar falsos positius o negatius.

D’altra banda, la Comissió Europea també ofereix una guia detallada per a escollir apropiadament els models de proves d’antígens que hi ha disponibles actualment al mercat.

 

 

The post El govern espanyol autoritzarà finalment la venda de proves d’antígens a les farmàcies sense recepta appeared first on VilaWeb.

L’informe jurídic de la Generalitat avala el confinament nocturn als llocs amb més incidència de covid-19

L’informe dels serveis jurídics de la Generalitat ha avalat de demanar al TSJC el confinament nocturn per als municipis amb més incidència de covid-19 de Catalunya. Ho ha explicat el president del govern, Pere Aragonès, durant la conferència de premsa posterior a la reunió amb el cap del govern d’Andorra, Xavier Espot.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

El document jurídic posa la condició que el confinament nocturn s’apliqui ara de manera heterogènia, segons les dades epidemiològiques de cada municipi. No es pot decretar a tot el país perquè no hi ha estat d’alarma. Així, la Generalitat vol garantir que la mesura sigui prou sòlida jurídicament i que sigui una decisió compartida també a escala municipal.

La portaveu del govern, Patricia Plaja, ha explicat a la conferència de premsa després del consell de govern que estudiaven d’aplicar el confinament nocturn si es trobava la fórmula jurídica que ho permetés, i que per això havien encarregat un informe sobre la resolució judicial del Tribunal Superior de Justícia valencià que havia avalat el confinament nocturn a trenta-dos municipis del País Valencià.

The post L’informe jurídic de la Generalitat avala el confinament nocturn als llocs amb més incidència de covid-19 appeared first on VilaWeb.

El Govern de les Illes Balears es querella contra l’influenciador Naim Darrechi per abús sexual

El Govern de les Illes Balears es querellarà contra l’influenciador Naim Darrechi per abús sexual mitjançant engany a un nombre indeterminat de dones, per la incitació a la violència contra les dones i contra la seva llibertat sexual, drets sexuals i reproductius i contra els delictes que puguin sorgir a raó de la instrucció. Així ho ha anunciat el govern mitjançant un comunicat, i també la presidenta Francina Armengol en un piulet a Twitter: “No permetrem que ningú a les nostres Illes presumeixi d’haver comès abusos sexuals ni inciti a altres a cometre-los. Ens querellam. Pels drets de les dones, per la llibertat sexual, per una terra que diu no al masclisme.”

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

No permetrem que ningú a les nostres Illes presumeixi d'haver comès abusos sexuals ni inciti a altres a cometre-los.

Ens querellam. Pels drets de les dones, per la llibertat sexual, per una terra que diu no al masclisme.https://t.co/S9GYoEBsoq pic.twitter.com/I0oJoc0rlT

— Francina Armengol (@F_Armengol) July 13, 2021

Naim Darrechi, que té més de vint-i-sis milions de seguidors a Tik Tok, es va vantar en una entrevista d’haver ejaculat sense preservatiu dins les dones amb qui havia mantingut relacions sexuals sense avisar-les, i ha generat una gran indignació.

La consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat i presidenta de l’Institut Balear de la Dona, Mercedes Garrido, estendrà la sol·licitud a aquelles persones o entitats que a l’empara de l’article 31 del codi penal resultin ser autors o cooperadors necessaris.

El govern considera que les afirmacions fetes per Darrechi poden comportar els tipus penals d’abús sexual mitjançant engany de l’article 182.2 del codi penal i enaltiment i justificació del delicte d’abusos sexuals mitjançant engany de l’article 510.2b del codi penal, “sense perjudici que, tenint en compte el nombre de seguidors al Tik Tok en un elevat nombre de menors d’edat els fets puguin constituir delictes relacionats amb la seva indemnitat sexual.”

Finalment, l’Institut Balear de la Dona, a l’emparament de l’article 52 de la Llei de Protecció Integral a la infància i l’Adolescència, ha denunciat Naim Darrechi al canal prioritari de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades per demanar el tancament del seu canal de Youtube i del seu compte a Tik Tok.

The post El Govern de les Illes Balears es querella contra l’influenciador Naim Darrechi per abús sexual appeared first on VilaWeb.

Descobreixen enterraments humans en l’excavació de la muralla islàmica de València

Les excavacions arqueològiques per a la restauració de la muralla islàmica de València no deixen de sorprendre. Els arqueòlegs municipals remouen el subsol de la plaça de l’Àngel per a recuperar el llegat històric de la ciutat. Entre les últimes troballes que han comunicat hi ha fragments de paviment del segle XI. També s’han desenterrat 15 metres de l’antic fossat de la muralla i s’esperen més novetats a partir d’ara.  Avui, però, els arqueòlegs s’han sorprés amb la troballa de les restes d’infants soterrats al segle XIII.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Gloria Tello, ha explicat als mitjans la teoria actual. “Correspondrien a la població musulmana que, atés que la ciutat estava assetjada per les tropes de Jaume I, no podria eixir a soterrar els morts extramurs de la ciutat. Així que aprofitaven aquesta zona protegida entre la muralla i la barbacana per dur a terme els soterraments infantils”, ha dit.

El redescobriment del llegat islàmic

Fins ara, l’equip d’arqueòlegs ha desenterrat quinze metres de l’antiga fossa islàmica i es preveu que pròximament s’excave la zona interior del mur per a poder veure la muralla íntegrament. Data del segle XI i s’ha trobat en molt bon estat de conservació. Al segle XV, després de la conquesta cristiana, va perdre el seu ús defensiu i la fosa es va convertir en un abocador que més tard per conveniència va acabar cobert i que funcionava com una canonada.

Amb l’entrada de Jaume I, s’hi van connectar les séquies de Rovella i de Favara per a canalitzar les aigües residuals. Era habitual que el veïnat hi llançara el fem i animals morts i per aquest motiu el Consell de la ciutat vigilava i sancionava als que l’embrutaven. Perquè no s’acumularen les deixalles, la ciutat també obria les séquies l’últim dissabte del mes perquè l’aigua netejara el fossat. Finalment, amb el pas dels anys, per evitar males olors, molèsties i per poder edificar-hi damunt el van tapar. El vall cobert va estar en ús fins a la construcció de les clavegueres modernes, a finals del segle XIX.

D’altra banda, el paviment d’intramurs de grava compactada, també del segle XI, s’ha localitzat i es preveu la seua conservació i restauració. Una volta acabades les obres quedarà visible al projecte museogràfic definitiu.

The post Descobreixen enterraments humans en l’excavació de la muralla islàmica de València appeared first on VilaWeb.

[VÍDEO] El relat esgarrifós de l’advocada Naia Zuriarrain sobre les tortures de la Guàrdia Civil

L’advocada basca Naia Zuriarrain ha denunciat tortures i abusos de la Guàrdia Civil espanyola després de la seva detenció, l’abril del 2010, sota l’ordre de l’aleshores jutge Fernando Grande-Marlaska, que acusava els advocats dels presos d’ETA de formar part de la banda. Zuriarrain ja havia denunciat les tortures anys ençà, però Marlaska en va arxivar la denúncia. Ella i la resta d’acusats han criticat que les declaracions fetes després de les tortures de la Guàrdia són la prova en què se sustenta el judici contra ells per pertinença a banda armada, que avui ha fet la segona sessió a l’Audiència Nacional espanyola.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Zuriarrain ha explicat entre sanglots com a comissaria els agents la van despullar i, una volta nua i indefensa, la van començar a tocar. “Em van tocar els pits, tot el cos… Un guàrdia civil va pressionar els meus genitals contra la meva part del darrere… Es van estar tota l’estona fent comentaris d’índole sexual, humilant-me, insultant-me…”, ha relatat. Després d’això la van cobrir d’una goma escuma que li cobria tot el cos, que li van precintar, llevat del cap. “Em van començar a llançar aigua freda al cap, m’hi van possar bosses de plàstic que em tapaven totalment i no podia respirar… M’hi posaven la boca i jo intentava mossegar el plàstic per a respirar”.

“Jo sentia que em moria, que m’ofegava”, ha prosseguit l’advocada. “I no sé quantes vegades em van posar la bossa. Jo intentava escapar-me’n però no podia, estava totalment subjecta i amb la bossa, i no sé en quin moment o em van tirar, o vaig caure, i ja sense bossa em van començar a llançar un munt d’aigua a la cara que m’entrava pel nas i m’ofegava. I tota l’estona em deien: ‘Parlaràs? Parlaràs? Parlaràs?’… I en un moment que era al terra els vaig dir que sí, que parlaria”, ha explicat.

Aleshores li van fer aprendre què havia de respondre a cada pregunta de l’interrogatori oficial. “Si no responia com ells volien m’amenaçaven tota l’estona que tornaria a passar el mateix que havia passat. Una vegada vaig dir que parlaria em van aixecar, em van posar unes malles granates molt brutes que hi havia allà i la meva samarreta interior. Em van posar contra una paret i van començar a preguntar-me coses i a fer-me aprendre el que ells volien que jo declarés en la declaració policíaca. Des d’allí vaig sentir crits d’un altre home a l’habitació del costat durant molt de temps.”

Naia Zuriarrain: «Me decían que tendría consecuencias si le contaba algo al forense y las hubo»

Esto no es en Cuba, es en la Audiencia Nacional HOY, los ocho acusados son ABOGADOS del colectivo de presos vascos. Pero claro, esto no lo veréis en la tele.#SpainIsAFascistState pic.twitter.com/Wh7pAz9kBP

— Malcolm iXa 🆕️ (@ideiazabaldub) July 13, 2021

The post [VÍDEO] El relat esgarrifós de l’advocada Naia Zuriarrain sobre les tortures de la Guàrdia Civil appeared first on VilaWeb.

Els treballadors del 061 reclamen la internalització del servei que ara té adjudicat Ferrovial

Els treballadors del telèfon 061 d’atenció sanitària han reclamat la internalització del servei, que actualment la Generalitat té adjudicat a Ferrovial. Els empleats han afirmat que són un servei públic i que en el darrer any de pandèmia han demostrat que són “essencials”. També asseguren que no tenen dret a vaga perquè quan en convoquen els decreten uns serveis mínims del 100% que els impedeixen fer aturades.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Durant la compareixença de premsa feta des de Tarragona, els treballadors també ha denunciat que el telèfon d’emergències del 112 de Reus atén les trucades de la demarcació de Tarragona, Lleida i Alt Pirineu i, properament, també s’hauran de fer càrrec de les trucades de la Catalunya Central.

El contracte de Salut amb Ferrovial, molt més que un error

De fet, la situació dels empleats del 061 és molt similar a la que han denunciat els treballadors del 112 les darreres setmanes. En ambdós casos l’empresa Ferrovial, que ha guanyat els concursos públics de la Generalitat per prestar el servei, denuncien falta de personal, contractes majoritàriament a temps parcial, no poder dur a terme vagues i estar regits pel conveni de telemarketing, entre d’altres.

La delegada de persones de l’UGT de la sala de Reus del 061, Olga González, detalla que la seva tasca consisteix en coordinar l’atenció mèdica dels ciutadans que els truquen i fer-ho ràpidament perquè en algunes circumstàncies la vida de persones “va de segons”.

 58.000 trucades diàries

González ha comentat que no han rebut la paga extra que la Generalitat va donar al personal sanitari per la feina feta durant la pandèmia. També alerta que la feina se’ls ha multiplicat “fins al punt d’haver arribat en les darreres setmanes a pics de 58.000 trucades diàries”.

D’altra banda, els treballadors acusen Ferrovial de generar “problemes” amb les nòmines. “Cada mes hem de fer reclamacions, per ampliacions d’horaris no pagades o festius no pagats”, ha assegurat González. També han demanat un gest al govern perquè s’assegui a parlar amb els sindicats.

The post Els treballadors del 061 reclamen la internalització del servei que ara té adjudicat Ferrovial appeared first on VilaWeb.

El Suprem no suspèn cautelarment els indults però continua estudiant els recursos de Vox i Ciutadans

El Tribunal Suprem espanyol ha desestimat la petició de suspendre cautelarment els indults als antics presos polítics mentre en continua tramitant els recursos en contra. Tres ex-diputats de Ciutadans al Parlament de Catalunya –Inés Arrimadas, Carlos Carrizosa i José María Espejo Saavedra– i Vox havien demanat que els nou presos polítics indultats fossin empresonats de nou immediatament. El Suprem els ha contestat que no hi havia les circumstàncies per a fer-ho perquè el fet que fossin al carrer no produïa conseqüències o situacions de reversió difícil que poguessin fer perdre legitimitat al recurs, cosa que sí que passaria si ara tornessin a la presó i finalment el Suprem mantingués el recurs.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Ara per ara, no s’ha pronunciat sobre la legitimitat dels dirigents de Ciutadans i de Vox de presentar els recursos contra els indults, tal com va dir l’advocacia de l’estat espanyol, perquè aquesta qüestió no forma part de la resolució de les mesures cautelars. Hi ha molts dubtes entre juristes sobre si els partits estan legitimats per a recórrer-hi perquè els precedents de recursos contra indults han estat de parts directament afectades pel cas. Per això, el recurs de Ciutadans l’han presentat tres diputats que eren al Parlament de Catalunya el 2017. En canvi, com que Vox va ser acusació particular al judici se n’atribueix la legitimitat.

The post El Suprem no suspèn cautelarment els indults però continua estudiant els recursos de Vox i Ciutadans appeared first on VilaWeb.

El sector de les arts escèniques protesta contra l’Institut Valencià de Cultura

Diversos oficis del sector de les arts escèniques al País Valencià s’han unit per a protestar contra el sistema de concessió dels ajuts de l’Institut Valencià de Cultura. Diuen que l’ordre que els regula està farcit de negligències, errors i omissions. El col·lectiu afirma en un comunicat que això és especialment perniciós en aquest any i mig de pandèmia.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

En el document asseguren que no estan d’acord que la renovació d’Abel Guarinos al capdavant de l’IVC es fes sense tenir en compte l’opinió dels professionals. A la vegada retrauen al departament de cultura que no s’han pogut reunir amb el conseller Vicent Marzà.

Errors administratius

Sobre el pla estratègic de cultura, diuen que està fet d’esquena al sector. “El malestar generalitzat acumulat es converteix en indignació per culpa de les incongruències i errors comesos en la resolució provisional dels ajuts a les arts escèniques que atorga l’IVC”, afirmen en el comunicat. Expliquen que la comissió avaluadora dels projectes ha hagut de treballar massa de pressa en la baremació dels centenars de propostes presentades. Diuen també que la plataforma telemàtica per a la presentació de projectes va funcionar malament des del primer dia. Això va fer que molts projectes no quedaren registrats del tot a pesar que els sol·licitants sí que van rebre una confirmació vàlida del registre.

Per a abordar tots aquests problemes, algunes companyies professionals han convocat una assemblea oberta aquest divendres a les portes de les oficines de l’Institut Valencià de Cultura per a protestar per la situació.

Els signants

El comunicat conjunt el signen l’Associació d’actors i actrius professionals valencians; l’Associació de professionals del circ; l’Associació de professionals de la dansa; l’Associació valenciana d’empreses de dansa; l’Associació valenciana d’empreses de teatre i circ; la Federació d’espais teatrals independents; el comitè escèniques-Associació de creadores i creadors d’arts escèniques contemporànies; l’Associació valenciana d’escriptors i escriptors de teatre; Professionals del teatre d’Alacant i l’Associació de distribuïdors valencians d’arts escèniques i música.

The post El sector de les arts escèniques protesta contra l’Institut Valencià de Cultura appeared first on VilaWeb.

El Nowa Reggae s’adaptarà a les noves mesures del govern i es farà amb el públic assegut

Els festivals Nowa Reggae i El Tingladu, tots dos a Vilanova i la Geltrú aquest juliol, són els primers afectats per les noves restriccions del govern per frenar la pandèmia.  La resolució del Procicat prohibeix les activitats culturals amb públic dret i obliga a acabar-les a les 00.30. L’organització del Nowa Reggae ha avançat a l’ACN que, tot i que estudiava suspendre el festival, el celebrarà amb el públic assegut. Mentrestant, el Tingladu decidirà què fa durant les properes hores.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Segons els darrers acords del Procicat, totes les activitats culturals hauran de ser amb persones assegudes, amb distància de seguretat i màscara i no es podrà fer valer un test d’antígens o la pauta completa de vaccinació per esquivar aquesta mesura. Els organitzadors disposaran de mitja hora per desallotjar l’espai, segons que detall el Departament de Cultura.

Les noves mesures no modifiquen l’aforament

Quant a l’aforament, les restriccions no modifiquen els límits actuals d’ocupació. S’estableix, per tant, el topall de 1.000 persones en espais interiors i 3.000 a l’aire lliure o en espais interiors amb ventilació forçada. D’altra banda, en els actes de més de 15.000 assistents es permet fins al 20% de l’aforament sempre que es faci en sectors independents de màxim 3.000 persones.

The post El Nowa Reggae s’adaptarà a les noves mesures del govern i es farà amb el públic assegut appeared first on VilaWeb.

Educació contractarà més de cinc mil docents el curs vinent

El conseller Vicent Marzà ha presentat avui la planificació del curs 2021-2022. En destaquen la contractació de 5.042 docents de reforç i una inversió de 39,4 milions d’euros en mesures sanitàries i de gestió. 

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Marzà ha valorat positivament el ritme de vaccinació dels docents que es preveu que s’acabe molt prompte. Quan a la gestió de la pandèmia als centres, n’ha recalcat eles èxits. “Les mesures sanitàries estan completament interioritzades per part de la comunitat educativa valenciana, que ha demostrat ser un exemple a seguir”, ha dit.  També ha destacat que el curs vinent està planificat per a ser cent per cent presencial a totes les etapes educatives. A més, ha tornat a oferir els centres educatius com a llocs de vaccinació per a l’alumnat.

El pressupost

Per al curs vinent s’ha incrementat en 6,2 milions d’euros el servei de neteja i desinfecció dels centres educatius de Secundària i Batxillerat. Els centres d’infantil depenen de les partides dels ajuntaments. Així i tot, el secretari autonòmic d’educació i Formació Professional, Miguel Soler, ha assegurat que ja han avisat a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies perquè ho planifiquen amb antelació. També s’han comprat 15 milions de mascaretes FFP2 per al personal dels centres.

Soler ha destacat que el pressupost dels centres educatius, sense comptar amb les despeses per la covid, ha ascendit a 27 milions d’euros.

Informació a través del web Aula Segura

Enguany també s’activarà la pàgina web d’Aula Segura. Serà on es publique tota la informació relativa a les mesures de seguretat i higiene i tots els protocols que genere la Conselleria de Sanitat Universal. “Es tracta d’oferir un servei públic a tota la comunitat educativa perquè tant les famílies com el professorat accedisquen de manera fàcil i senzilla a la informació més rellevant sobre les diferents pautes establides”, ha dit Marzà.

The post Educació contractarà més de cinc mil docents el curs vinent appeared first on VilaWeb.

[FOTOGRAFIES] Turull arriba a Amer, poble de Puigdemont, en la seva Travessa per la Llibertat

Jordi Turull continua el seu repte de caminar des de Portbou (Alt Empordà) a Arnes (Terra Alta), en el que ha anomenat Travessa per la Llibertat. La quarta etapa de la ruta l’ha portat de Girona a Amer (la Selva), vila natal del president Carles Puigdemont, on ha estat rebut per la seva germana, Anna Puigdemont, amb qui s’han abraçat.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

A l’etapa d’avui ha estat acompanyada de la consellera d’Universitats i Recerca, Gemma Geis, i vora dos-cents ciutadans que caminen amb ell des que va sortir de Portbou dissabte. Un cop allà, s’ha dirigit a la multitud i ha dit que estava molt emocionat d’haver sortit de Girona i haver arribat a Amer, “dos municipis on falta una persona que ha de saber que hi ha un poble tossut i alçat que no es rendirà fins que pugui tornar a passejar per Girona i tot Catalunya”. Demà, ha dit, serà a Vic “i no ens aturarem fins que la Marta Rovira pugui passejar pel seu poble”, i l’endemà al Bages “i no pararem fins que l’Anna Gabriel pugui tornar a passejar per la seva comarca”. “I així amb tota la gent que pateix l’exili i tots els represaliats”, ha afegit.

En una entrevista recent a VilaWeb, Turull va explicar que la travessa era una promesa que s’havia fet ell mateix a la presó: “Hi ha tanta gent a qui vull donar les gràcies… A la presó, els darrers temps, necessites una il·lusió. I era aquesta.” El vice-president de Junts espera completar el recorregut en quinze etapes.

The post [FOTOGRAFIES] Turull arriba a Amer, poble de Puigdemont, en la seva Travessa per la Llibertat appeared first on VilaWeb.

El govern català enllestirà el seu pla de legislatura al setembre

La Generalitat de Catalunya enllestirà el seu pla de govern abans que acabi el mes de setembre. L’executiu ha aprovat avui de començar a elaborar el projecte, amb les transformacions democràtica, social, verda i feminista com a grans objectius. El pla inclou la voluntat d’avançar cap a la resolució del conflicte polític amb l’estat espanyol, per fer de Catalunya un “subjecte polític” reconegut internacionalment. Així ho ha explicat la portaveu del govern, Patrícia Plaja, durant la conferència de premsa posterior al Consell Executiu d’avui. El pla per a la legislatura incorpora les línies d’actuació anunciades pel president, Pere Aragonès, durant el debat d’investidura. A partir d’ara, les conselleries hauran d’elaborar els plans departamentals.

googletag.cmd.push(function() { googletag.display('div-gpt-ad-1581692880414-0'); });

Més enllà de ser un element de planificació que permeti de desplegar el mandat rebut de forma coordinada i amb eficiència, el document també dona compliment a la transparència i a la rendició de comptes com a normes de relació del govern amb la ciutadania i ha de contribuir al compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

The post El govern català enllestirà el seu pla de legislatura al setembre appeared first on VilaWeb.

Pàgines