La comissió de recerca al congrés espanyol sobre els atemptats del 17 d’agost de 2017 a la Rambla de Barcelona i a Cambrils (Baix Camp) ha aprovat avui el pla de treball registrat per PSOE, Junts i Sumar. Entre més coses, inclou una petició perquè es desclassifiquin informes del Centre d’Intel·ligència espanyol (CNI) sobre l’atac.

Ho han indicat a EFE fonts parlamentàries després de la sessió de la comissió, de quinze minuts. El 8 d’octubre es tornarà a reunir per aprovar la llista de compareixents. Ahir, el govern espanyol acceptà de desclassificar els documents.

La relació amb Es-Satti i més informació destacada

Entre les dades que vol tenir la comissió, hi ha els informes del CNI sobre la relació d’aquest centre amb l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satti, el dirigent de la cèl·lula gihadista que va atemptar el 17-A.

En el document aprovat, se sol·licita que el consell de ministres espanyol desclassifiqui la informació reservada o secreta sobre els atemptats, d’acord amb la llei de secrets oficials espanyola. Sol·liciten al CNI informació del registre de visites a es-Satti a la presó de Castelló de la Plana i transcripció de les entrevistes dels membres del CNI amb l’imam.

També demanaran el permís de residència de llarga durada d’Abdelbaki es-Satti i l’expedient de sol·licitud de residència; la circular a escala policíaca, si n’hi va haver, advertint de l’aplicació del reglament europeu sobre precursors d’explosius i el sumari del cas amb vídeos i proves de veu dels testimonis.

També demanaran la prova documental fotogràfica de la furgoneta blanca, marca Mercedes BENZ, matrícula 2958-BVZ, que es va trobar al carrer de Sant Pere, de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), dies després de l’explosió a Alcanar, propietat d’Abdelbaki es-Satti, i que és al dipòsit Ègara, a Terrassa (Vallès Occidental), dels Mossos d’Esquadra.

Hi ha més documents que es faran públics, com ara els acords de les juntes de seguretat autonòmiques sobre coordinació entre forces i cossos de seguretat de l’estat espanyol i els Mossos d’Esquadra d’ençà del 2011 i la informació que és en poder de les forces i cossos de seguretat de l’estat espanyol sobre possibles amenaces terroristes durant el període 2016 i 2017.

Fonts del govern espanyol han indicat que no veuen cap problema a desclassificar informes del CNI sobre els atemptats perquè entenen que no hi ha res compromès.

Ahir el diari ABC va publicar un reportatge en què l’oncòloga andalusa Alicia Quílez denunciava haver perdut la seva plaça com a metgessa a Eivissa perquè no havia presentat el nivell B2 de català. La notícia va circular ràpidament a les xarxes socials i molts sectors i mitjans de comunicació espanyolistes van aprofitar-la per abraonar-se contra la política lingüística a les Illes.

Ara, la realitat és ben diferent. Segons que ha explicat la Conselleria de Salut al Periódico d’Eivissa i Formentera, ja fa dos anys que Quílez no treballa a Eivissa perquè se’n va anar per motius personals. Per una altra banda, fa uns quants mesos va presentar-se a l’examen per aconseguir una plaça fixa i hi va obtenir un 44,41558, la nota més baixa entre tots els aspirants. Això va deixar-la sense possibilitat d’obtenir la plaça.

Finalment, l’aspirant en cap moment no va tenir plaça fixa, de manera que no la podia perdre, tal com deia l’ABC.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, s’ha reunit aquesta tarda amb el president Quim Torra. La trobada, que s’ha fet al Palau de la Generalitat, s’emmarca en la ronda de reunions que Illa ha encetat amb ex-presidents de la Generalitat des que ostenta el càrrec.

Abans de la trobada amb Torra, l’actual president del govern ja s’havia reunit amb José Montilla, Jordi Pujol i Artur Mas. Illa també s’ha reunit amb el batlle de Barcelona, Jaume Collboni, amb dos ministres, amb la presidenta del congrés espanyola i amb els quatre presidents de les diputacions catalanes.

Fotografia: govern / Jordi Bedmar.

A partir d’avui l’amenaça perquè els estats de la Unió perverteixin la composició del Parlament Europeu amb el vet a eurodiputats elegits directament per ciutadans europeus és més gran que mai. Perquè el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha avalat la maniobra contra el president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín com a eurodiputats electes que l’estiu del 2019 van ordir les autoritats espanyoles amb el president de l’eurocambra d’aleshores, Antonio Tajani, condecorat per Espanya per haver combatut l’independentisme català.

Avui el TJUE ha dictat la sentència definitiva sobre la demanda que Puigdemont i Comín van presentar aleshores quan els van negar el reconeixement com a parlamentaris: el tribunal diu que Tajani no podia fer res més que “prendre nota” de la llista d’eurodiputats que li enviava la JEC, i que no incloïa ni Puigdemont, ni Comín ni Oriol Junqueras, perquè no havien anat físicament a Madrid a jurar la constitució espanyola. La decisió del TJUE contravé frontalment l’informe de l’advocat general del tribunal en aquesta causa, barra el pas a Toni Comín com a eurodiputat en aquesta nova legislatura i deixa camp per córrer a l’arbitrarietat dels estats per a combatre la dissidència política.

Toni Comín pot perdre l’escó? Què passarà ara a l’eurodiputat de Junts?

Perquè el TJUE no ha gosat d’entrar al fons de la qüestió ni de dictar una sentència contra el Parlament Europeu que no hauria tingut precedents. I la qüestió de fons, que no ha estat resolta, és si la imposició del formalisme d’haver de jurar la constitució espanyola per adquirir la condició d’eurodiputat contravé el dret europeu perquè vulnera els drets polítics tant dels representants electes com dels seus electors. La sentència resta en un àmbit formal i procedimental ple de contradiccions, però no diu si Espanya s’extralimita imposant el jurament de la constitució.

Vers la indefensió: qui controla l’abús d’autoritat dels estats?

Per una banda, el TJUE justifica Tajani (i, de retruc, ara Roberta Metsola) quan diu que el Parlament Europeu no pot discutir la validesa de la llista oficial d’eurodiputats que li fan arribar les autoritats dels estats membres; simplement n’ha de prendre nota. Diu això: “La comprovació de l’exactitud de la llista de diputats electes implicaria per al parlament una tasca impossible de dur a terme, implicaria de permetre-li controlar la conformitat del procediment electoral nacional amb el dret de la Unió […], la qual cosa trencaria el repartiment de competències entre la Unió i els estats membres.”

És a dir, que el Parlament Europeu no pot controlar la validesa i l’adequació al dret de la Unió ni el corresponent respecte als drets dels diputats de la llista d’eurodiputats que li envien els estats membres, perquè això vulnera la separació de competències que estableix l’Acta Electoral europea. Però aleshores, qui ha de vetllar perquè això es compleixi?

I vet ací, per una altra banda, la segona gran qüestió que es desprèn d’aquesta sentència: el TJUE diu que si hi ha cap irregularitat en aquesta llista perquè se n’ha exclòs algú que té plenament la condició d’eurodiputat electe, han de ser els tribunals de l’estat en qüestió que ho dirimeixin. O bé que sigui el TJUE mateix qui ho resolgui si li arriben unes preguntes pre-judicials d’aquests tribunals, si consideren convenient de formular-les-hi. “Suposant que el Regne d’Espanya s’extralimités en les seves competències quan va establir l’obligació de fer jurament o promesa d’acatament de la constitució que preveu la llei electoral [espanyola], aquesta circumstància no alteraria l’obligació del president del parlament [europeu] de prendre nota dels resultats de les eleccions que les autoritats nacionals li notifiquen”, diu la sentència. “La controvèrsia ha de ser resolta pels òrgans jurisdiccionals nacionals, si escau prèvia remissió pre-judicial al Tribunal de Justícia.”

Que el repressor es controli a si mateix

El TJUE diu que qui ha de decidir si això és correcte és la font del problema, precisament qui l’ha causat. Formalment, hom pot sostenir que els òrgans judicials d’un estat són independents de les autoritats electorals que comuniquen la llista d’eurodiputats; però en el cas de la JEC i del vet als eurodiputats independentistes represaliats i la imposició del jurament de la constitució això és, si més no, discutible. La unitat d’acció dels diferents poders de l’estat contra l’adversari polític és una de les característiques de la lawfare de què han estat víctima aquests darrers anys els dirigents independentistes.

Aquesta via de recurs que apunta el TJUE és, per tant, inviable en estats en què l’estat de dret és disfuncional, i en què s’aplica el dret penal de l’enemic. Comín encara té pendent un recurs al Tribunal Suprem contra la decisió de la JEC de no incloure’l en la llista oficial d’eurodiputats, i és ací que el seu advocat, Gonzalo Boye, podria presentar una petició de qüestions pre-judicials, que, en el millor dels casos, i en cas que s’acceptés per part del tribunal, trigaria anys a resoldre’s. La situació és molt complicada per a Comín, perquè les alternatives per a poder exercir d’eurodiputat impliquen de jurar la constitució espanyola quan, més tard que d’hora, el Tribunal Constitucional corregeixi la decisió del Suprem de no amnistiar-lo i de mantenir-li vigent l’ordre de detenció. Políticament, no s’entendria. I la demanda que ha engegat fa poc al TGUE contra el vet de Metsola no té opcions de prosperar atesa la sentència d’avui.

La gran col·lisió amb la sentència Junqueras

Però allò que sorprèn més de la sentència del TJUE és que s’oposa frontalment al criteri de l’advocat general, que fou publicat el mes d’abril en un informe molt contundent. Aleshores, l’advocat general Maciej Szpunar va afirmar rotundament que Puigdemont i Comín havien d’haver estat reconeguts com a eurodiputats d’ençà del primer moment, i que així ho havia hagut de reconèixer en primera instància el Tribunal General de la UE en la sentència del 2022. I per argumentar-ho, invocava com a precedent la sentència Junqueras del TJUE mateix del 19 de desembre de 2019.

Els arguments de Szpunar, llegits avui, impressionen per la dissonància total amb la sentència d’ara. “Un estat membre no pot menystenir l’eficàcia de l’adquisició de la condició de membre del parlament que es deriva del simple fet de la proclamació dels resultats electorals, tal com es desprèn de la sentència Junqueras Vies […]. Aquesta possibilitat contravindria […] el principi de sufragi universal en virtut del qual la composició del parlament ha de reflectir de manera fidel i completa la lliure expressió de les preferències manifestades pels ciutadans de la Unió sobre les persones que volen que els representin.”

L’advocat general –que és bandejat i que no és esmentat ni una sola vegada en la sentència d’avui– invocava aquella sentència Junqueras, que deixava clar, per primera vegada, que un eurodiputat adquiria tal condició i la immunitat associada a partir del moment que era proclamat electe, i sense que fos necessari cap formalisme ni cerimònia imposats pels estats membres. Tanmateix, la sentència d’avui del TJUE diu que el precedent del cas Junqueras tan sols responia a això, però no deia res sobre “les conseqüències que el parlament havia d’extreure de la notificació, per part de les autoritats nacionals, de la llista de diputats electes”. I avui el TJUE no surt d’ací, quan insisteix: “El parlament no té cap competència que li permeti de qüestionar la conformitat a dret [de la Unió] de la proclamació oficial dels resultats electorals.”

Gonzalo Boye, en català i emocionat, presenta batalla contra Espanya

I això que Szpunar els oferia una manera d’entrar en el fons, ben clara i definida, quan deia que no es podia distingir entre el moment en què un candidat esdevenia eurodiputat electe amb immunitat inclosa i la possibilitat d’exercir com a tal amb les credencials corresponents. “Considerar que la condició de membre del parlament pot distingir-se de l’exercici del mandat corresponent a aquesta condició contradiu manifestament tant la lògica com la lletra de la sentència Junqueras Vies. Acceptar una solució com aquesta […] deixaria als estats membres la llibertat per a decidir qui, entre les persones electes, pot efectivament exercir el mandat.”

Vet ací el gran perill que s’obre amb la sentència d’avui que signen els cinc magistrats de la sala quarta del tribunal: que els estats puguin vetar diputats electes, que la dissidència no solament sigui castigada dins els parlaments dels estats membres sinó fins i tot al Parlament Europeu.

L’antic copresident dels Verds al Parlament Europeu, Philippe Lamberts, serà a partir d’ara “conseller especial” de la conservadora Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea. Ho ha anunciat el corresponsal europeu del diari francès Libération Jean Quatremer, que recorda que el 2021 ja va publicar un article en què explicava la voluntat de Lambets de pactar amb el PP europeu en canvi “d’algunes engrunes”. Aquest article, de fet, li va valdre la desqualificació pública de Lamberts, que el va insultar en públic i va dir que feia “periodisme de merda”. Quatremer, un referent del periodisme europeu, va rebre el suport de més periodistes.

L’ancien coprésident du groupe Vert au Parlement européen, le Belge @ph_lamberts, devient « conseiller spécial » de @vonderleyen. J’avais annoncé fin 2022 qu’il visait ce poste pour l’après, ce qui explique qu’il ait tout fait pour faciliter la tâche du PPE (conservateurs… pic.twitter.com/YmIOC9VMny

— Jean Quatremer (@quatremer) September 25, 2024

Lamberts també va protagonitzar un enfrontament amb el periodista de VilaWeb Andreu Barnils, que li demanava per què no acceptaven Carles Puigdemont i Toni Comín al grup parlamentari dels Verds/ALE —on hi ha els diputats d’ERC des de fa anys—, com van demanar. Després de múltiples repreguntes de Barnils al voltant de l’encaix ideològic de Puigdemont i Comín en el grup, Lamberts va donar per acabada l’entrevista i va marxar.

Aquest setembre, el diari Financial Times ja va informar que Lamberts cercava “bastir ponts” entre Von der Leyen i activistes climàtics, ramaders i empresaris, i recordava que el vot dels Verds fou determinant perquè la conservadora fos elegida presidenta de la Comissió Europea. L’article explicava que Lamberts i Von der Leyen són amics d’ençà del 2022, quan van coincidir en un viatge a Taizé, una comunitat cristiana composta per més d’un centenar de monjos de diferents branques del cristianisme i que ha esdevingut un lloc de pelegrinatge cristià, especialment de joves.

Lamberts s’encarregarà de suavitzar les relacions entre la Comissió Europea, que ha d’emprendre reformes ambicioses per a reduir les emissions de carboni, i la indústria, reticent a aquests canvis.

Continua l’ofensiva de l’estat Israel contra l’Hesbol·là al Líban. L’exèrcit israelià ha tornat a bombardar Beirut, la capital, dins una campanya d’atacs aeris que ja fa uns dies que dura i que ha deixat més de sis-cents morts i uns quants milers de ferits. “Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han atacat Beirut. Hi haurà més detalls pròximament”, ha dit l’estat major israelià en un comunicat.

Milers de persones fugen del sud del Líban, enmig del caos, pels atacs israelians | Crònica des de Sidó

Segons que han avançat les autoritats libaneses, els projectils han causat dos morts i quinze ferits, entre els quals s’inclou una dona que està hospitalitzada en estat crític, d’acord amb informacions publicades pel diari L’Orient-Le Jour.

Aquest és el primer bombardament d’Israel contra Beirut d’ençà del dimarts, quan les explosions van matar sis persones, entre les quals, Ibrahim Mohamad Kobeisi, cap de la unitat de míssils de la branca militar del partit-milícia xiïta l’Hesbol·là. De fet, Israel ha matat uns quants alts càrrecs de la milícia durant l’última setmana.

Ahir, el cap de l’estat major d’Israel, Herzi Halevi, va dir que els atacs aeris sobre el Líban eren per a preparar el terreny per a una possible incursió terrestre israeliana. A més, l’exèrcit va convocar dues brigades per a fer missions al nord del país.

La Pissarreta d’en Partal: El Líban, un estat feble envoltat de països molt perillosos

El ministre d’Indústria i Turisme espanyol, Jordi Hereu, ha intervingut en català al Consell de la Unió Europea, concretament, al consell de Competitivitat que es fa avui a Brussel·les. És la primera vegada en dinou anys que un ministre espanyol utilitza el català en una reunió ministerial comunitària. La darrera vegada fou l’any 2005, quan el ministre d’Indústria d’aleshores, José Montilla, va parlar en català en un altre consell de Competitivitat arran dels acords que permetien l’ús de llengües cooficials a les institucions europees. Al començament de la intervenció, Hereu ha dit a la resta de ministres que el català era la seva llengua materna i que la faria servir.

Per poder fer ús de les llengües cooficials en una reunió al Consell, cal que la representació espanyola, just al començament d’un nou semestre polític, enviï a la secretaria general de la institució una llista indicativa de les reunions en què té intenció d’emprar una llengua diferent del castellà.

Per concretar la petició, la representació espanyola ha de notificar a la secretaria general del Consell amb almenys set setmanes d’antelació que té intenció d’emprar una llengua cooficial en una intervenció ministerial concreta. L’objectiu d’aquests terminis és, essencialment, garantir-ne la interpretació.

Una vegada emesa la sol·licitud, el Consell ha de confirmar amb almenys catorze dies de marge l’acceptació de la petició. Sobre això, les normes de les institucions estipulen que els costs derivats d’aquesta petició van a càrrec de l’estat membre que ho sol·licita, en aquest cas, Espanya.

El precedent de Montilla

La primera i darrera vegada que el català va ser present al Consell de la Unió Europea va ser el novembre del 2005, quan el president Montilla va emprar-lo per defensar el castellà. En un altre consell de Competitivitat, Montilla va qualificar d’injustícia històrica i d’error els plans que aquells anys tenia la Comissió Europea de reduir l’ús del castellà en les institucions comunitàries.

Durant la intervenció en català, Montilla va defensar una Europa “reforçada des del reconeixement de la seva pluralitat i diversitat lingüística”, i, en canvi, en la seva part en castellà va dir que l’espanyol era “la llengua de tots”. “A Espanya, a banda del castellà també hi ha unes altres llengües, però tots els qui fan servir aquestes llengües parlen castellà”, va dir.

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha presentat a la Comissió de Política Lingüística del parlament un pla de xoc per augmentar l’oferta d’ensenyament de català a adults, arran de la denúncia del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de les traves i complicacions per a accedir-hi. “Som en una cruïlla històrica que marcarà el futur de la llengua. Ens calen polítiques de molt més abast i d’impacte més profund”, ha dit.

Aziz Faye: “Si la gent pensa que pel meu color de pell no hauria de saber català, anem malament”

Tal com va fer la portaveu del govern Sílvia Paneque ara fa dues setmanes, també ha reconegut que, ara com ara, les condicions d’aprenentatge en adults no cobrien tota la demanda i, quan la cobrien, no sempre era en les condicions idònies. Per resoldre-ho, ha anunciat un augment del nombre de cursos de tots els nivells i modificacions al sistema d’inscripció. A més, ha dit que cercarien fórmules noves per a cobrir la demanda en indrets poc poblats. En aquesta mateixa línia, s’ha compromès a desenvolupar noves modalitats de cursos: intensius, multinivell, immersius, en línia síncrona i de formació al lloc de feina.

Tot plegat, es vehicularà per mitjà d’allò que el conseller ha batejat com un “rellançament” del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). A més, ha dit que pretenia d’involucrar-hi més actors, com ara els municipis, les entitats d’acollida, les entitats de voluntariat lingüístic i el món laboral.

Línies d’actuació

A més de les millores en el sistema d’ensenyament en adults, Vila ha presentat quatre línies d’actuació més per a fer créixer l’ús del català. La primera és facilitar-ne l’ús social. Sobre això, ha presentat el programa “Comerços aprenents”, que consisteix a portar l’ensenyament al dia a dia dels comerços. El docent va al comerç i ensenya les estructures bàsiques que ajudaran els treballadors a atendre els clients.

Una altra de les línies és promoure l’ús normal de la llengua a les institucions. Per això, ha dit que calia garantir els drets lingüístics dels ciutadans d’adreçar-se a les institucions en català i la presència normal de la llengua en l’activitat administrativa.

La quarta línia és incentivar el compromís amb la llengua a tots els nivells. Segons que ha explicat, això consisteix a arribar a acords, estendre actituds i implantar hàbits d’ús favorables de la llengua. A més, ha dit que l’instrument principal per a aconseguir-ho era el Pacte Nacional per la Llengua, que continua en procés d’elaboració. També ha dit que aquests objectius solament serien assolibles si es procuraven els recursos humans i materials necessaris, i ha fet menció de la necessitat de fer augmentar els professionals de la llengua i els recursos didàctics, tecnològics i audiovisuals necessaris per a tenir una llengua atractiva.

Protecció de l’occità

Sobre l’occità, Vila ha presentat la cinquena línia d’actuació, en què ha fet èmfasi en la voluntat de coordinar-se amb les institucions araneses perquè la societat percebi que el departament també el protegeix.

Finalment, ha exposat les polítiques d’impuls a la llengua de signes catalana i ha anunciat un estudi per a aprofundir en aspectes com ara la privació lingüística.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no ha admès a tràmit les tres querelles d’Hazte Oír i Vox contra el president del parlament, Josep Rull, i l’ex-conseller d’Interior i diputat d’ERC Joan Ignasi Elena, per la seva suposada responsabilitat quan Carles Puigdemont se’n va anar de Barcelona el 8 d’agost passat.

Els informes de la fiscalia eren contraris a l’admissió de les querelles, i ara la sala diu que no ha vist cap element que permetés de relacionar cap dels polítics assenyalats amb els delictes que els imputaven els querellants.

Després dels fets del 8 d’agost, en què Puigdemont va tornar a Catalunya després de set anys d’exili, Vox va presentar al TSJC una querella contra Elena, el responsable del dispositiu dels Mossos que suposadament havia d’haver-lo detingut, i els suposats col·laboradors del president, entre els quals citava l’advocat Gonzalo Boye. L’acusava d’haver-lo ajudat a fugir per delictes d’omissió del deure de perseguir delictes, encobriment, desobediència i denegació d’auxili a l’autoritat judicial i prevaricació.

D’una altra banda, l’entitat ultra Hazte Oír va querellar-se contra el president de la Generalitat aleshores, Pere Aragonès, i Eduard Sallent per omissió del deure de perseguir delictes.

“La sala només té competència per examinar la relació de fets suposadament delictius relatats contra persones amb la condició d’aforat. La sala no entra a valorar cap aspecte en relació amb els querellats no aforats”, han dit.

El jutjat d’instrucció número 3 de Palma ha condemnat a un any de presó i la prohibició d’entrar a estadis de futbol un home seguidor de l’RCD Mallorca que va insultar per motius racistes el jugador del Reial Madrid Vinicius Junior i el del Vila-real Samu Chukwueze. Totes dues denúncies les va presentar la lliga de futbol espanyola i s’han tancat amb condemnes pels delictes d’integritat moral amb l’agreujant de discriminació per motius racistes, tot i que li han aplicat un atenuant de penediment.

Els primers insults van ser el 5 de febrer de 2023 en el partit del Reial Madrid contra l’RCD Mallorca a l’estadi de Son Moix; i poc més d’una setmana després, el 18 de febrer, va reincidir en el partit contra el Vila-real.

Cada cas té una condemna de sis mesos de presó i de divuit mesos de prohibició d’entrar en estadis de futbol en què es facin partits de la lliga de futbol espanyola o de la federació espanyola de futbol.

Carles Puigdemont i Toni Comín han alertat de les conseqüències que pot tenir la sentència del TJUE que avala el vet del Parlament Europeu a la seva condició d’eurodiputats. En un comunicat, expressen la seva “profunda preocupació pel fet que, mentre el TJUE no deixi resolta aquesta qüestió de manera definitiva, obre la porta perquè uns altres estats membres de la UE puguin imitar l’exemple d’Espanya i inventar requisits contraris als principis de la democràcia i incompatibles amb el dret europeu per subvertir els resultats electorals del seu país”. Això, diuen, implica un dany irreparable per a la democràcia europea que no pot deixar indiferent ningú en un moment en què hi ha un augment de les posicions autoritàries en uns quants estats de la UE.

Toni Comín pot perdre l’escó? Què passarà ara a l’eurodiputat de Junts?

Puigdemont i Comín critiquen que el TJUE no hagi entrat al fons de la qüestió: saber si un estat pot posar requisits incompatibles amb el dret europeu per impedir que un eurodiputat electe pugui ser reconegut com a tal per part del Parlament Europeu. “Això és exactament el que va fer l’estat quan va imposar –mitjançant la LOREG– que la promesa presencial de la constitució espanyola fos un requisit previ a la notificació al parlament de la llista en què es determina quins són els eurodiputats elegits per part d’aquest estat”, diuen.

En compte d’analitzar la qüestió, el TJUE solament diu que el president del Parlament Europeu no és competent per a decidir si els requisits que imposa la LOREG són compatibles amb el dret europeu o no. I, sobre això, diu que l’ex-president de l’eurocambra Antonio Tajani no tenia cap més opció que prendre nota de la llista d’eurodiputats que li van notificar les autoritats espanyoles, motiu pel qual refusen el recurs de Puigdemont i Comín. “Argument que ens deixa en una situació de clara indefensió, a nosaltres i als nostres electors, davant l’actuació de les autoritats electorals espanyoles”, diuen.

“El TJUE vulnera els drets polítics”: missatges de suport a Puigdemont i Comín pel vet com a eurodiputats

A més, critiquen que el tribunal no hagi seguit l’opinió de l’advocat general del TJUE, que sí que va entrar en el fons de la qüestió i va criticar que Tajani posés en qüestió els resultats proclamats oficialment. Per això, deia que el president del Parlament Europeu s’hauria d’haver fixat en la proclamació dels resultats electorals, i no pas en les notificacions posteriors de les autoritats espanyoles.

La sentència indica el camí judicial que Puigdemont i Comín han de seguir si volen que el TJUE entri en el fons de la qüestió, si els requisits fixats per la LOREG –prometre la constitució espanyola– són compatibles amb el dret europeu o no. D’una banda, demanar a les autoritats judicials espanyoles que presentin una qüestió pre-judicial sobre aquest assumpte al TJUE, i ja han dit que activarien aquesta via immediatament en el marc del procediment que hi ha actualment al Tribunal Suprem espanyol. “Cal tenir en compte que qualsevol procediment d’aquesta naturalesa davant del TJUE –en aquest cas, la qüestió pre-judicial– permet de presentar una nova demanda de mesures cautelars, que s’afegiria a la demanda de cautelars ja presentada actualment al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) per corregir la decisió de la presidenta Metsola de denegar l’escó de Toni Comín, elegit a les passades eleccions del 9 de juny”, afegeixen.

D’una altra banda, la sentència també diu que poden presentar un recurs d’incompliment contra l’estat espanyol d’acord amb l’article 258 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. Puigdemont i Comín diuen que també exploraran aquesta via, tot i que, a priori, és reservada als estats membres de la Unió Europea i a la Comissió Europea.

Els fotoperiodistes Àngel Garcia i Marc Sanyé han guanyat ex aequo el premi Miravisions en la categoria professional pels retrats de la sequera i el canvi climàtic a Catalunya. El guardó, que és el quart any que s’atorga, reconeix treballs publicats a mitjans de comunicació durant l’any 2023. Amb el títol “Crònica d’un miratge”, Garcia va publicar les fotografies premiades a Bloomberg Green, i Sanyé, amb el títol “Aigua”, les va publicar al 9 Nou. El segon premi de la categoria professional ha estat per a Joan Mateu Parra pel treball “Neuràlgia del trigemin, un dolor insofrible”, publicat a La Vanguardia, i el tercer per a Andreu Esteban per “Sense hereus a la mar”, publicat a VilaWeb.

Sense hereus a la mar

El jurat també ha atorgat dues mencions especials en aquesta categoria, un primer accèssit per a Marc Asensio pel treball “La tomba del turisme”, publicat a l’agència Zuma Press, i un altre per a Lorena Sopena per “Vade Retro”, publicat a Europa Press i més mitjans.

En la categoria d’estudiants, el primer guardonat ha estat Miquel Muñoz, alumne de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), per “Recuperar el ‘jo’”, un treball que mostra les conseqüències del tràfic d’éssers humans.

El segon premi és per a Tomàs González, també alumne de l’IEFC, per “Desnonament a Calderón de la Barca, 79, Badalona” i el tercer és per al treball “Per un plat a taula”, de Txell Carles, alumna de la mateixa escola, que tracta la pobresa alimentària.

Enguany, en la categoria d’estudiants també hi ha hagut dues mencions especials, una per al treball d’Axel John Miranda, de l’IEFC, “Som de cau”, i una altra per a Ana Puit Juste, alumna de la UAB, per “Gloriós Sant Llorenç”.

El jurat d’enguany del premi Miravisions ha estat format per Jordi Borràs, cap de fotografia de la Mira; Emilio Morenatti, director de fotografia a l’estat espanyol i Portugal d’Associated Press i premi Pulitzer 2021 i 2023; Montserrat Armengou, directora del programa Sense Ficció de TV3; Sandra Balsells, fotoperiodista i professora a Blanquerna FCRI, i Teresa Ferré, professora d’història de la comunicació a la UAB.

Impulsats per la Mira, els guardons de la categoria professional són de 2.500 euros el primer premi –que enguany es repartiran entre els dos guanyadors–, 1.200 euros el segon i 800 euros el tercer. En la categoria d’estudiants, també s’atorguen tres premis, el primer amb un val de 1.000 euros i 1.500 en metàl·lic, el segon amb 600 euros de val i 600 en metàl·lic i el tercer amb un val de 400 euros i 400 més en metàl·lic.

Els premis es lliuraran demà passat al vespre al Mas Miravall, a Juneda (Garrigues), durant les cinquenes jornades Miravisions de fotoperiodisme.

Les fotografies premiades s’exposaran al Centre de les Arts i la Memòria de Ponent (CAMP), a Juneda, a partir de demà, en una mostra que es podrà visitar fins el 15 de desembre.

A les jornades, també s’inaugurarà una mostra dedicada al premi Miravisions d’Honor 2024, Tino Soriano, i l’exposició “Protegiu-nos de tot mal”, sobre símbols i elements de protecció de la llar a partir de fotografies de Jordi Borràs.

El parlament de les Illes ha rebutjat de crear l’Oficina de Garantia Lingüística i d’impulsar la censura parental als centres educatius, dos dels projectes estrella de l’extrema dreta de Vox. En el cas de l’oficina, el parlament ho ha rebutjat gràcies a l’abstenció del Partit Popular (PP), que ha permès d’aprovar parcialment una proposició no de llei (PNL) de Més per Mallorca.

En el cas de la censura parental, els partits han refusat una PNL de Vox que demanava que els centres educatius de les Illes informessin prèviament sobre activitats de contingut religiós, moral, cívic o sexual, i sol·licitessin el consentiment dels pares perquè els seus fills hi participessin.

El català, idioma preferent

El parlament ha demanat que els 750.000 euros pressupostats per crear l’oficina es destinessin a polítiques útils per a la ciutadania. Amb la PNL, es reconeix que el català, com a llengua pròpia de les Illes, ha de tenir un tractament preferent a les institucions, en què s’ha de garantir l’ús de totes dues llengües oficials.

D’una altra banda, la cambra també mostra el rebuig als intents de crear crispació al voltant del “necessari, positiu i encara incomplet procés de normalització de la llengua catalana, del qual el parlament se sent orgullosament corresponsable”, segons que recull el text.

Tanmateix, el parlament ha rebutjat, amb els vots del PP i Vox, la derogació immediata de l’acord per al bilingüisme aprovat al març, tal com demanava Més, que pretenia fer una nova regulació lingüística amb un consens ampli.

La censura parental, també tombada

Malgrat que s’ha tombat la censura parental, el parlament ha aprovat d’instar el govern a garantir el dret dels pares que els fills rebin educació d’acord amb les seves conviccions religioses i morals, tal com estableix l’article 27 de la constitució espanyola.

Vox defensava la censura parental com un exercici de transparència per a protegir el dret dels pares a elegir l’educació dels fills. El PP hi ha presentat una esmena, que defensava que les activitats curriculars no requerien autorització prèvia, a diferència de les extraescolars.

Els socialistes i Més han rebutjat la proposta i han defensat que l’educació en valors i drets era obligatòria i no es podia deixar en mans dels pares. També han criticat que Vox qüestionés la professionalitat dels docents i intentés de controlar-ne la feina.

L’ex-president del govern espanyol Mariano Rajoy i membres del seu govern com l’ex-vice-presidenta Soraya Sáenz de Santamaría, l’ex-ministre d’Interior Jorge Fernández Díaz i l’ex-ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro, però també l’ex-presidenta del PP a Catalunya Alícia Sánchez-Camacho són algunes de les vint persones que el congrés espanyol citarà perquè compareguin davant la comissió d’investigació de l’operació Catalunya. El PSOE n’ha acordat els compareixents amb els altres partits que van votar la investidura de Pedro Sánchez, i la llista i el pla de treball de la comissió s’aprovaran avui al congrés espanyol. A la llista també hi són l’ex-president de la Generalitat Artur Mas, l’ex-batlle de Barcelona Xavier Trias i l’ex-vice-president Oriol Junqueras.

A la llista de compareixents també hi ha l’ex-número dos del Ministeri de l’Interior Francisco Martínez; l’ex-comissari Eugenio Pino; l’ex-cap d’afers interns de la policia espanyola Marcelino Martín Blas, l’ex-director general de la policia espanyola Ignacio Cosidó; i l’ex-alt càrrec de la policia espanyola Celestino Barroso.

També l’ex-conseller delegat del BPA Joan Pau Miquel, l’antic màxim accionista del BPA Higini Cierco, l’ex-director del SEPBLAC Juan Manuel Vega, els periodistes Quico Sallés i Mayka Navarro i l’advocat Agustí Carles i Garau.

La comissió es reactiva avui amb l’aprovació del pla de treball i el llistat de compareixents dos anys després que s’acordés la seva creació, el setembre del 2022. La seva primera etapa, que només va tenir la compareixença de José Manuel Villarejo, va quedar interrompuda per la convocatòria d’eleccions generals. Després de les eleccions es va tornar a constituir a finals de febrer del 2024, però fins ara no havia fet cap pas.

A diferència del que va passar a l’anterior legislatura, en què només s’havien acordat dos noms (Villarejo i l’accionista del BPA Higini Cierco), en aquesta ocasió el PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB i Bildu han acordat una llista de 20 noms que rebran les peticions per comparèixer.

L’aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) al vet que la Junta Electoral espanyola va imposar a Carles Puigdemont i Toni Comín perquè no fossin eurodiputats ha fet impacte en el sobiranisme. La sentència del TJUE no es pronuncia específicament sobre la situació actual de Comín –a qui en aquesta legislatura no li van permetre de recollir la credencial d’eurodiputat fins a rebre la resposta d’avui–, però allunya molt la possibilitat que pugui entrar al Parlament Europeu. Ara com ara, Junts per Catalunya no ha explicat què pensa fer, però el secretari general de la formació, Jordi Turull, ha escrit un missatge públic expressant-li el suport: “Tota la força, Toni Comín! Seguirem lluitant i persistint en tots els fronts per donar veu i vot al que diuen les urnes, i tal com ho diuen les urnes.”

Tota la força @toni_comin ! Seguirem lluitant i persistint en tots els fronts per donar veu i vot al què diuen les urnes, i tal com ho diuen les urnes. https://t.co/wrUHtwUAVd

— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) September 26, 2024

 

Toni Comín pot perdre l’escó? Què passarà ara a l’eurodiputat de Junts?

Aleix Sarri, número tres de la llista de Junts a les eleccions europees, ha destacat el fet que la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, participa en la clausura del campus de la fundació FAES amb l’ex-president del govern espanyol, José María Aznar. “I avui, precisament”, escriu.

Quina casualitat.
Metsola a Madrid, amb Aznar i la FAES. I avui, precisament. https://t.co/xiPbh5KxKw

— Aleix Sarri i Camargo (@aleixsarri) September 26, 2024

Esquerra Republicana de Catalunya ha lamentat en un comunicat que el TJUE no hagi aplicat la doctrina Junqueras, que diu que la condició d’eurodiputat s’adquireix en el mateix moment que es proclamen els resultats i resulta electe: “Aquesta consideració presa avui s’inhibeix d’aplicar la doctrina Junqueras que el mateix tribunal va reconèixer, una via que va obrir Andreu Van del Eynde el 2019 i que va permetre que el TJUE deixés clar que la condició d’eurodiputat s’obté des de l’elecció a les urnes, al marge dels procediments interns de cada estat membre.” A més, ERC diu que continuarà treballant perquè s’apliqui i perquè es respectin “els drets democràtics i la voluntat de la ciutadania expressada a les urnes”.

L’Assemblea Nacional Catalana ha denunciat que el TJUE vulnera els drets polítics de Puigdemont i Comín, i els de tots els seus votants. “Negar-los l’escó per no haver jurat la constitució espanyola és una vulneració del dret de la UE fins i tot assenyalada pel mateix advocat general del TJUE.”

El TJUE vulnera els drets polítics de @KRLS i @toni_comin i de tots els seus votants.

Negar-los l’escó per no haver jurat la constitució espanyola és una vulneració del dret de la UE fins i tot assenyalada pel mateix advocat general del TJUE.https://t.co/FM5guRpAuF

— Assemblea Nacional Catalana (@assemblea) September 26, 2024

Diana Riba, eurodiputada d’ERC, els ha expressat el suport públic, i ha escrit que continuarien treballant plegats perquè s’apliqués la doctrina Junqueras “i perquè no es trepitgin els drets democràtics i la voluntat de la ciutadania expressada a les urnes”.

Tot el suport als companys @toni_comin i @KRLS. Continuarem treballant plegats perquè s'apliqui la Doctrina Junqueras i perquè no es trepitgin els drets democràtics i la voluntat de la ciutadania expressada a les urnes. https://t.co/RYEAhZBDzX

— Diana Riba i Giner (@DianaRibaGiner) September 26, 2024

La diputada de la CUP Laure Vega ha criticat la decisió del TJUE, i ha dit que “en determinades instàncies un dret polític com és de representació és vulnerat constantment”. “El poder judicial es construeix pràcticament com a partit, en tant que vol ser legislador i aplicar o no la llei d’amnistia”, ha afegit, i ha criticat “el dèficit democràtic que es produeix en termes estatals”.

L’ex-presidenta del parlament Carme Forcadell també els ha expressat el suport en un missatge públic, i el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha dit: “Al costat de Toni Comín i Carles Puigdemont. Cap jutge ni tribunal pot passar per sobre de la voluntat popular sortida de les urnes. Els catalans també tenim dret a escollir els nostres representants.”

Tot el suport president @KRLS i @toni_comin sempre amb vosaltres en contra de la repressió. https://t.co/KFWrV4RS86

— Carme Forcadell Lluís (@ForcadellCarme) September 26, 2024

Al costat de @toni_comin i @KRLS. Cap jutge ni tribunal pot passar per sobre de la voluntat popular sortida de les urnes. Els catalans també tenim dret a escollir els nostres representants. https://t.co/mD0Ivfycgi

— Xavier Antich (@XavierAntich) September 26, 2024

 

Ha mort l’home de trenta-quatre anys que va resultar ferit per l’explosió i l’incendi en una pirotècnia a Bèlgida (Vall d’Albaida), segons que han informat fonts sanitàries a EFE. D’ençà de la setmana passada estava ingressat a la Unitat de Cremats de l’Hospital La Fe de València.

L’incident va passar el dia 18, dimecres de la setmana passada, pels volts de les 10.30 en una caseta de l’empresa pirotècnica. L’explosió va afectar una caseta i parcialment una altra d’adossada. Les altres casetes i instal·lacions de l’empresa pirotècnica no han estat afectades, segons els bombers.

El Centre d’Informació i Coordinació d’Urgències (CICU) hi va enviar un helicòpter medicalitzat i una unitat del SAMU, i finalment el ferit va ser traslladat a l’Hospital la Fe de València, on fou ingressat a la Unitat de Cremats.

L’ex-batllessa de Barcelona Ada Colau ha reconegut ara que dur la Copa Amèrica a Barcelona ha estat un error. En un missatge publicat a Instagram, Colau diu que amb el pas del temps s’ha demostrat que es van equivocar. “És millor reconèixer l’error i explicar obertament la situació”, ha dit. “Havíem d’haver investigat més sobre els precedents de la Copa Amèrica, verificar els informes de suposat retorn positiu per a la ciutat o especificar més les clàusules de l’acord perquè ara no fos possible la mala gestió que es fa per part de l’actual govern”, ha escrit.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Ada Colau (@adacolau)

En la publicació, explica que van entendre que era un esdeveniment que tenia relació amb una ciutat amb mar i van establir que només l’acceptarien si tenia un retorn social, era obert a la ciutadania i l’aportació de l’ajuntament no superava els cinc milions d’euros anuals. Diu que van creure que podia tenir un efecte positiu per a la ciutat, però ara admet que no ha estat així: “Els límits no s’han respectat i l’impacte positiu no es veu per enlloc.” Colau destaca que allò que es veu és apatia i molèsties als ciutadans, lliurament de la ciutat a les elits, despeses disparades i sospites de frau.

En vista de tot plegat, Barcelona en Comú ha anunciat que portaran el debat al ple municipal de demà. En concret, volen exigir una auditoria completament independent sobre els informes previs d’impacte que va presentar la Copa Amèrica, a més de les despeses públiques i el suposat retorn a la ciutat de la competició. També volen proposar al govern municipal i a la Generalitat que descartin de tornar a acceptar la Copa Amèrica.

D’una altra banda, segons Colau el mandat passat es van trobar sols defensant que Barcelona no necessitava més turistes –amb l’ampliació de l’aeroport–, ni uns jocs d’hivern ni un museu com l’Hermitage.

La fiscalia de València ha obert diligències per les declaracions del portaveu de Vox a l’ajuntament, Juanma Badenas, segons que ha avançat la SER. Badenas va acusar falsament un immigrant de ser el responsable de l’apunyalament mortal a un home a prop de la Ciutat de les Arts i les Ciències. El PSPV va denunciar les declaracions perquè podien constituir un delicte d’odi, tenint en compte que el detingut pel crim era un home de nacionalitat espanyola.

“La víctima no hauria deixat d’existir si el seu presumpte assassí no hagués entrat a Espanya”, va dir Badenas sobre l’assassinat. Cal assenyalar que el portaveu no és l’únic representant de Vox a l’Ajuntament de València investigat per declaracions xenòfobes. La regidora Cecilia Herrero és investigada per la fiscalia, arran d’una denúncia de Compromís, per una vintena de piulets racistes, en què deia coses com ara: “No són immigrants, són invasors.”

Nou episodi de tensió entre ERC i Junts, ara pel finançament singular, que avui es debat al congrés espanyol. Gabriel Rufián ha acusat Junts de criticar l’acord amb el PSC sobre el nou model de finançament, només perquè no l’han tancat ells. “Tinc la sospita que no els agrada l’acord d’un finançament més just perquè l’aconsegueix ERC”, ha dit a la tribuna de la cambra. A parer seu, ells no negocien “a canvi de res” malgrat que aquesta idea hagi acabat fent forat entre les bases d’ERC. Ha dit que les dades demostren que ERC ha votat a favor del 89% de les mesures del govern espanyol i Junts en el 86% dels casos “sense negociar res”.

“Aquesta llei permet traspassar a Catalunya les competències íntegres per recaptar tots els impostos, gestionar-los i preveure, eventualment, una quota de solidaritat entre Catalunya i l’estat. Aquest és l’acord. Que no els agrada de l’acord. El què? Això que llegeixo també és el seu programa electoral, i és el que ha aconseguit ERC”, ha dit adreçant-se al grup de Junts.

Josep Maria Cruset, diputat de Junts al congrés espanyol, en una imatge d’arxiu.

Per Junts, Josep Maria Cruset ha acusat ERC i el PSC d’haver mentit sobre l’acord de finançament per a la investidura de Salvador Illa. Cruset ha recordat que dirigents d’ERC van anunciar l’acord “a canvi d’un concert solidari” que posaria punt final a “l’espoliació fiscal”. Ara, segons Cruset, només hi ha dues opcions possibles: “La primera és que ERC i PSOE donin compliment a això que diuen que han acordat i Catalunya tingui un concert com el del País Basc”; i “la segona, que ERC i el PSOE hagin mentit als catalans fent electoralisme barat i que Catalunya no tingui ni concert econòmic, ni finançament singular, ni sobirania fiscal ni la clau de la caixa.”

Segons Cruset, dos mesos després d’aquell acord, “ja és clar per on va la realitat”, perquè el govern espanyol ha negat que sigui un concert i ha afirmat que el finançament singular és per a tothom. Ha assegurat que els acords anteriors entre ERC i el PSOE s’havien “incomplert sistemàticament”, com la taula de diàleg sobre el conflicte, “que es va acabar reunint tres vegades en quatre anys”. “Evidentment, no va implicar ni la resolució del conflicte de Catalunya, ni es va sotmetre a la consulta de la ciutadania res de res.”