Vilaweb.cat

Michela Murgia: ‘Construeixen un eix feixista i penso que es consolidarà durant els vint anys vinents’

Michela Murgia (Cabras, Sardenya, 1972) hauria pogut visitat Catalunya pel seu compromís amb el feminisme; o pel seu sentiment independentista –el 2014 va ser candidata de la coalició independentista Sardegna Possibile. Però aquesta vegada l’ha duta l’Editorial Empúries per presentar Instruccions per fer-se feixista. És un llibre que apuntala les idees feixistes, les justifica; un llibre que cerca la provocació per aconseguir l’efecte contrari: denunciar una ideologia que no cessa de créixer. Fa reflexionar perquè tothom, en un moment o altre, pot ser víctima d’allò què ella anomena ‘la racionalitat del feixisme’. El llibre és un exercici que ens fa posar davant el mirall i analitzar comportaments propis i del nostre entorn, per prendre consciència del retorn del feixisme.

Escriviu el llibre com un manual, com si volguéssiu difondre el discurs feixista. Per què? La provocació penetra més bé en les consciències?
—És una tècnica literària, això no és cap assaig. És un acte literari. La veu que parla no és la veu democràtica de la Michela Murgia, sinó d’una Michela Murgia feixista. I que vol demostrar la racionalitat del feixisme. És un una decisió políticament forta, la d’agafar-se seriosament els arguments feixistes. A Itàlia tota l’esquerra diu que els feixistes són analfabets, rudes, ignorants, que no saben conjugar el subjuntiu, que són animals polítics; la riota del país. Però desgraciadament no és cert. A Itàlia els feixistes sovint tenen molts bons motius per ser-ho i fins que no ens els prenguem seriosament no trobarem la manera d’enfrontar-nos-hi. La superioritat moral no és un mètode polític.

Parleu de la racionalitat del feixisme. De fet, al final del llibre, expliqueu que hi ha hagut moments de la vostra vida que l’heu viscuda. En quins moments?
—Per exemple, després d’un referèndum com el del Brexit. El resultat el trobes absurd i et demanes com és possible que votem certa gent que no té idea de res. Per què no es fa un test de cultura general per a evitar que persones ignorants decideixin sobre coses tan importants? Aquest és un primer pensament, però és un pensament feixista. M’ha passat. Jo llegeixo deu diaris, tu vint i la meva mare, la meva tia i la fornera no en llegeixen ni un. Però a l’urna el teu vot i el meu valen igual. Això, del punt racional, no és pas gaire lògic.


—Però no és el vot que s’equivoca; no és la resposta, sinó la pregunta que va equivocada. Un sistema democràtic admet de dipositar un assumpte tan complex a les mans de persones que ho han de traduir a sí o no? Ponç Pilat també era democràtic quan deia: ‘Què preferiu? Jesús o Barrabàs?’ Aquest és un exemple clar de democràcia directa. El poble no sabia res ni de Jesús ni de Barrabàs, però podia decidir. Llavors, això és una democràcia? El problema no és qui decideix el Brexit, sinó qui va decidir que havia de ser el poble que havia de respondre sobre aquestes preguntes.

Les afirmacions del llibre són dures. Com quan dieu que el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust és un xantatge. Us ha fet mal escriure segons què?
—Sí. Ha estat una de les coses més difícils que he fet. Però estic convençuda que és inútil que continuem dient que tot això són ximpleries. Jo he de ser capaç de demostrar per quina raó el dia de la memòria no és un xantatge. No és que protegim els jueus, sinó la democràcia i les regles de la democràcia. Però també és allò que sento cada dia al bus o al bar. No puc fer veure que no els sento, perquè produeixen vots i les persones que han estat escollides amb aquests pensaments al cap em governaran. Cal que totes aquestes idees es facin evidents, perquè el problema del feixisme ara per ara, a Itàlia, és que tothom diu que no existeix, que no passa res, que la democràcia no perilla. Cal que tots junts assumim que el feixisme és aquí i que ens governa.

Dieu que el ‘feixisme sap esperar, que és com un herpes que es manifesta quan les defenses baixen’. Però qui en té la culpa, que aquest herpes pugui actuar amb virulència?
—N’hi ha dues, de culpes. Per una banda, els partits tradicionals, que també inclouen els d’esquerra. Si tu demanes a algú del Partit Demòcrata si és feixista o antifeixista et dirà clarament antifeixista. Però si n’analitzes les accions i el mètode d’aquests últims cinc anys, de tant en tant t’has de preguntar: això és un partit demòcrata?

Poseu-ne un exemple.
—’La violació és més greu quan qui la comet és una persona acollida.’ Aquesta frase la va pronunciar la vice-presidenta del Partit Demòcrata. I és una frase feixista perquè introdueix una qüestió racial, de xenofòbia, en un problema que no hi té res a veure. Per a la dona violada no hi ha cap diferència si n’abusa un immigrant, la seva parella o un parent. És clar que si a Debora Serracchiani li dius que aquesta frase és feixista, et dirà que no la insultis i que ella no ho és. Això ens fa palès que el feixisme pot ser a la boca de persones demòcrates. Que Salvini és feixista ho veu tothom, però que ho siguis tu, no ho veus ni tu mateix.

Això lliga amb allò que deia Steve Bannon recentment: ‘La victòria de Vox és que ja ha traslladat la seva conversa a la resta de la dreta. Ciutadans i el PP ja parlen com ells. D’això se’n diu col·locar el producte.’
—Exactament és això. A Itàlia els tres eslògans d’èxit d’aquests últims cinc anys són: ‘Vaffanculo’, és a dir, ‘a prendre pel cul el sistema’; el de Salvini era ‘Ruspa’, que significa ‘excavadora’, i ho deia pels immigrants perquè vol passar-los per sobre i apartar-los com residus; i ‘Rottamiamoli’, que ho deia Renzi, fent una cridava a desballestar. Tots parlaven amb la mateixa lògica, adreçant-se a algú que els incomoda i que els ocupa l’espai. Per això té raó Bannon. Si tu cedeixes els teus eslògans al vocabulari dels teus enemics polítics, passes a ser-ne un aliat.

Falta una segona culpa. De qui és?
—Em sap greu dir-t’ho. Els periodistes, el sistema mediàtic d’informació, que ha difós i consolidat el relat dels dirigents polítics, explicant-ne les històries personals i creant llegendes personals. Les històries dels herois sempre funcionen millor que les dels col·lectius. Aquests últims vint anys els diaris han construït narracions messiàniques. Inevitablement penses en ‘l’home de la providència’, que era com s’anomenava Mussolini a la seva època. Quan Berlusconi es va presentar de candidat va enviar a casa dels electors una mena de publicació acolorida i amb moltes fotografies, titulada Una història italiana. Era la seva història, però venia a dir que també era la de tot el país i que si ell havia dut la seva vida a l’èxit, podia dur-hi el país. L’esquerra no ho pot acceptar, això, ha de proposar un discurs més plural, en què les idees valen més que qui les diu. Però no ho ha fet. I com que l’estratègia de Berlusconi va funcionar, de mica en mica l’esquerra l’ha anat copiant.

S’ha banalitzat el feixisme? Molta gent utilitza el qualificatiu feixista a la mínima, encara que parli d’un conservador.
—Sí, això és un risc. Però els intel·lectuals han donat instruments per no córrer aquest risc. El 1995 Umberto Eco va impartir una xerrada a la Universitat de Columbia que es diu ‘El feixisme és etern’. En aquesta feia una anàlisi dels marcadors del feixisme i deia que hi ha moltes coses que canvien d’un feixisme a un altre, perquè de feixismes n’hi ha molts. Els italians tenim el copyright del feixisme. Si li treu l’imperialisme, tens Salazar o un Franco; si li treus el colonialisme, tens el feixisme balcànic; si hi afegeixes la crítica al capitalisme, tens l’Ezra Pound; si hi afegeixes misticisme cèltic, tens el Julius Evola. Tots aquests són tipus de feixisme, però aquests no són els marcadors, són altres. Els indicadors els trobes en l”enemic’, el ‘cap’, la família tradicional, la por a les diferències, la lluita contra la dissidència… Si algú et diu que està en contra de la família homosexual, jo li podria dir feixista, però només si m’explica per què està en contra. Si és contrari i té una opinió, no és un feixista, segurament és un conservador, un tradicionalista. Ara, si vol organitzar un partit per impedir que els homosexuals puguin tenir una família, llavors sí que és un feixista. Per mi el feixisme no és una qüestió ideològica, és una qüestió de mètode. Tot allò que tendeix a impedir la legitimació de la diferència i s’organitza políticament, és feixisme.

Les pròximes eleccions europees poden confirmar l’auge de l’extrema dreta que hi ha hagut en diferents països. Quines expectatives teniu?
—Tu abans has parlat de Steve Bannon. Estan fent un eix feixista i crec que en els vint anys vinents es consolidarà. El cicle del feixisme només acaba en la fase destructiva, però en la constructiva, sempre és molt eficient. Estem veient una cosa que no s’havia vist al segle passat. Estan utilitzant els instruments de la col·laboració, tradicionalment populars de la democràcia, per a reforçar les posicions autoritàries. Es defensen amb el consens i diuen que són demòcrates perquè aquestes decisions les prenen en consens. El problema és com es gestiona la dissidència sota la seva gestió, perquè una democràcia no es mesura pel consens exprés, sinó per la dissidència que tolera. I l’eix que proposa Bannon vol aniquilar la dissidència. I Itàlia és un terreny privilegiat per a fer això. Divendres passat, a Verona, hi va haver el congrés mundial de la família tradicional, finançat per Bannon. Hi havia associacions conservadores, tradicionals, homòfobes, masclistes, contra l’avortament, la fecundació in vitro, contra el divorci… Vaja, organitzacions contra qualsevol mena d’innovació. Fa deu anys, un congrés com aquest era impensable. A mi això em fa por. I em sorprèn que hi hagi gent que no li faci por.

Però molta gent pot creure que no cal tenir tanta por, que és impossible no poden ser tan dolent perquè vesteixen bé i les seves formes són impecables. Què els diríeu?
—Hi ha un cantant a Itàlia que es diu Francesco de Gregori que els anys vuitanta cantava una cançó que deia: ‘Els nous caps tenen cares serenes, i corbates que s’entonen amb la camisa’. No tenen la camisa negra avui en dia. I no és veritat que no són perillosos. En aquests moments, en el mar mediterrani, moren dotze persones cada vespre abandonades pels governs europeus, que s’estan convertint en xenòfobs. No morim nosaltres, però estan morint altres persones. La pregunta és: quan començaràs a considerar-los perillosos? Perquè si són perillosos amb els immigrants, també ho seran amb tu. Jo, com a dona, en aquests moments em sento en perill perquè els meus drets s’estan reduint.

Coneixeu bé Catalunya, heu construït relacions entre l’independentisme sard i català. Com digeriu que hi hagi presos polítics?
—És un sense sentit. I el més frustrant és fer-ho entendre en altres països. Ara a Itàlia hi ha un grup d’intel·lectuals que estem signant un manifest per a donar suport als catalans i als representants de la societat civil que estan essent perseguits, i no hem aconseguit cap diari que ens ho vulgui publicar. Com és possible? No ens adonem que s’està cometent un acte feixista al cor d’Europa en un estat que pretén ser demòcrata?

The post Michela Murgia: ‘Construeixen un eix feixista i penso que es consolidarà durant els vint anys vinents’ appeared first on VilaWeb.

La incògnita Ferran López, la mà dreta de Trapero que saludava Zoido i Llarena

El major Josep Lluís Trapero va ser l’últim membre de la cúpula dels Mossos d’Esquadra durant la tardor del 2017 que va declarar com a testimoni en el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol. I l’ona expansiva d’aquella declaració encara dura, fins al punt que a la plaça de les Salesas de Madrid tothom dóna per fet que l’argument dels Mossos per a justificar una acusació o una condemna per rebel·lió s’ha esvaït. Però encara pot ser que se sàpiguen més detalls del paper de la policia catalana durant la mobilització del 20-S i el referèndum de l’1-O, perquè aquest dimecres declararà Ferran López, mà dreta de Trapero aquells dies i el comissari que el govern de Mariano Rajoy va imposar com a nou cap dels Mossos d’ençà que va prendre el control del cos amb l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola.

Heus ací una de les grans contradiccions de tot aquest procediment: el major Trapero, relegat dins del cos i processat per rebel·lió a l’Audiència espanyola; el seu número dos, ascendit a cap dels Mossos amb el 155 i actualment adjunt a la prefectura de la policia. Un fet que va comportar una imatge que sempre acompanyarà López, la de la salutació al ministre d’Interior espanyol aleshores, Juan Ignacio Zoido, quan el 155 encara era calent:

I una altra imatge: la de la salutació i conversa amb el jutge Pablo Llarena la primavera del 2018, durant el lliurament dels despatxos judicials que es va fer a Barcelona amb el 155 en ple funcionament i la instrucció de Llarena també en marxa:

Però com pot ser que el govern espanyol situés en el principal càrrec de comandament dels Mossos una persona que havia participat directament en un dispositiu, el de l’1-O i el del 20-S, que segons les acusacions va ser ineficaç, ineficient, passiu i connivent amb una rebel·lió?

Hom espera que el testimoni de López vagi en una línia semblant al que va fer quan va declarar en la instrucció a l’Audiència espanyola de la causa que dirigia Carmen Lamela contra Trapero i altres membres de la cúpula del cos. Això vol dir que López subscriurà allò que ja va dir Trapero quan va testificar al Suprem, és a dir, que els Mossos no van poder accedir a les peticions de seguretat que els feia la Guàrdia Civil el 20-S del departament d’Economia estant perquè era impossible, perquè hi havia una gentada tan gran que ho feia impracticable i desaconsellable. I és possible que rebli també que el dispositiu dels Mossos per a l’1-O era conegut i acordat amb el tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos.

És important la declaració de López perquè, tal com va explicar Trapero, va ser el comissari a qui va delegar les tasques i les reunions de coordinació amb Pérez de los Cobos i la resta de comandaments policíacs espanyols aquells dies; i va ser ell en persona qui va acordar amb Pérez de los Cobos que el dispositiu dels Mossos el dia del referèndum consistiria en una parella d’agents per a cada col·legi, i que això formava part d’un dispositiu conjunt amb la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Tanmateix, a primera hora de l’1-O, Pérez de los Cobos va trencar la coordinació i va passar directament al pla B, al pla d’atac, i va marcar de bon començament els Mossos amb l’acusació de la ineficàcia.

A més de López, dimecres també declararà el comissari Joan Carles Molinero. Juntament amb Ferran López i Manuel Castellví i Emili Quevedo (aquests dos ja han declarat al Suprem), va participar en la reunió del 28 de setembre de 2017 al Palau de la Generalitat amb Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn. Una reunió que, segons Trapero, va servir a la cúpula dels Mossos per a transmetre a la cúpula del govern que no estaven alineats amb la independència i que era irresponsable tirar endavant el referèndum. Què més en podran dir, López i Molinero?

Els guàrdies civils de l’1-O

Abans d’ells, dimarts declararan el comissari en cap de la brigada d’informació de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya i el comissari en cap de la brigada provincial de la Policia Judicial de Barcelona de la policia espanyola durant l’1-O. I també l’inspector de la policia espanyola número 76.074, responsable de l’anàlisi de les imatges enregistrades per càmeres de la policia espanyola l’1-O. També declararan els caporals de la Guàrdia Urbana de Badalona amb TIP 1292 i 1398, sobre un incident per uns cartells de l’1-O que van ser retirats i en què va ser present Jordi Cuixart i el regidor de l’ajuntament José Téllez.

A més, dimecres, després de la declaració dels comissaris dels Mossos, tornarà a declarar una gran quantitat d’agents de la Guàrdia Civil, en aquest cas per intervencions i atacs en col·legis electorals de l’1-O en què diuen que van ser ferits. Serà un nou intent de bastir la rebel·lió mitjançant la criminalització de la mobilització ciutadana.

The post La incògnita Ferran López, la mà dreta de Trapero que saludava Zoido i Llarena appeared first on VilaWeb.

El deliri denunciador

Segur que ho deveu haver imaginat vegades: un grup artístic que es dediqués a copiar fidelment, però en sentit contrari, les ocurrències que els activistes de l’espanyolisme perpetren en xarxes i carrers. Per exemple: el dia que uns individus van conduir un camió llogat pel cor de Barcelona fins a la plaça de Sant Jaume (quin calfred, fins aquí) per buidar-hi vint sacs d’aquells de runa, vint, plens de llaços que havien sostret dels carrers i carreteres catalans. Doncs la contra-acció artística consistiria a calcar la performance, amb la mateixa vestimenta de guerra química i la cara tapada, a la Puerta del Sol de Madrid, davant de la Real Casa de Correos, per descarregar-hi cintes de la marededeu del Pilar o és igual què, perquè allò que seria interessant de veure és quant trigarien els robocops i la fiscalia de l’estat a fer-se amos dels seus destins.

Aquesta ximpleria val temps i diners, és clar, i l’independentisme en necessita per a menesters més seriosos; no en va, ser objecte de la repressió sempre surt més car que ser el subjecte repressor, que la broma també la hi paguem naltros. Sigui com vulgui, si tinguéssim prou pasta, és a dir temps, també podríem dedicar-nos a presentar bateries de recursos simètrics als que Ciutadans i PP interposen per costum a la Junta Electoral. Només per veure què passa: igual que la junta els ha donat la raó i ha prohibit als professionals de TV3 i Catalunya Ràdio de dir ‘presos polítics’ o ‘exiliats’ (com el 2017 va prohibir ‘consellers’, ‘president’ i ‘govern a l’exili’), seria un experiment que els partits indepes provessin sort, en nom de la mateixa ‘imparcialitat’, amb ‘colpistes’, ‘rebels’, ‘fugits’ o ‘fugats’ als mitjans públics estatals. No cal ni que ho hagin dit gaires vegades, com passa amb l’expressió ‘presos polítics’, que és anecdòtica entre els conductors de la CCMA: veure en quin sentit es pronuncia la Junta Electoral de torn seria la curiositat reveladora.

Que potser la ‘imparcialitat’ als mitjans és l’objectiu honest dels anticatalanistes? És una pregunta retòrica, és clar, però vegem-ho amb un exemple, també, gentilesa de l’enèsim recurs de Ciutadans: mentre la Junta Electoral resolia de multar TV3 per la cobertura de la històrica manifestació a Madrid, al·legant partidisme i vulneració del principi de neutralitat, i la humiliava instant-la a dedicar els mateixos minuts al tripartit del 155, no buscava en canvi cap pessigolla a TVE, que també va retransmetre la mani seguint els mateixos criteris periodístics. Re, que als ‘neutralitzadors’ de C’s no se’ls va acudir de presentar cap recurs contra l’emissió espanyola, encegats per l’obsessió malaltissa de ‘neutralitzar’ TV3. Com digué la marquesa del PP vinguda de les Castelles a disputar-los els votants: ‘Com que TV3 no serà mai de tots, es tanca i punt.’ Entenent el seu ‘de tots’, se suposa, igual que la seua ‘neutralitat’.

Evidentment, perquè al segle XXI se t’acudeixi com a gran idea prohibir paraules a periodistes, o fer-los ‘compensar’ fets noticiables amb minuts sense audiència dedicats als teus, has de tenir una concepció de la democràcia una miiica especial. Casualment o no, aquesta mena de recursos, denúncies, prohibicions, silenciacions, se’ls acudeixen sempre als mateixos i contra els mateixos. Ja ho hem dit vegades, en aquesta columna, que el conflicte Catalunya-Espanya, al nostre país, es pot explicar com un xoc entre cultures democràtiques diferents. Més que diferents, antagòniques: allò que un 80% de catalans considera democràticament intolerable, l’espanyolisme denunciador ho troba no només acceptable, perquè ho accepta, sinó també desitjable, perquè ho promou, amb tots els aparells de l’estat a disposició.

Per més que supliqui el grup Godó, dues cultures democràtiques tan diferents són incompatibles dins d’un mateix territori. I per a dos milions de catalans i la seua canalla, de moment, només hi ha una sortida digna al deliri denunciador dels qui han substituït la política pel paper timbrat. Al nostre país, si els que xiulen no deixen de xiular, i els que representen les majories no les acaben de representar, acabarà essent més pràctic traslladar el parlament a una sala de tribunals. Però no avancem esdeveniments, que de moment només ens empresonen el govern i ens prohibeixen els símbols de llibertat.

‘Els separatistes no tindran ni aigua’, prometia abans-d’ahir un vídeo de Ciutadans; ‘Quan demanaran perdó per la destrucció civil de Catalunya?’, bramava Álvarez de Toledo. Sospito que no cal esperar que cap partit sobiranista els denunciï per incitació a l’odi o per calúmnies, ni que sigui per provar-ho. I ara de debò: en podem estar contents. Si més no, en aquesta columna ens enorgulleix que no se’ls hagi acudit, als representants sobiranistes, de baixar a aquest fang indecent, d’enfonsar la democràcia a què aspirem en aquest infecte pou de merda. De fet, abans que els censors majors del regne posessin a tot drap la maquinària denunciadora, a la immensa majoria de catalans ni ens hauria passat pel cap, d’anar a cap instància per a tapar-los la boca, podent-los dir imbècils directament.

The post El deliri denunciador appeared first on VilaWeb.

La batalla (també) als mitjans

Podem, i concretament Pablo Iglesias, ha encapçalat aquestes darreres hores una forta campanya de denúncia pel control polític que uns pocs exerceixen sobre els mitjans. Parla d’una trama criminal conjunta de la policia anomenada ‘patriòtica’, el govern espanyol i diversos mitjans de comunicació. Explica que aquesta policia paral·lela fabrica proves falses, que després filtra a mitjans controlats econòmicament i políticament pel govern espanyol o creats expressament per fer la feina de difamació. I centra directament en Ok Diario i Eduardo Inda la tasca de propagar les mentides fabricades per aquesta unitat. La presència continuada d’aquell personatge en les principals tertúlies televisives espanyoles, protegit pels amos d’aquestes cadenes, assegura la difusió en massa de les mentides que Iglesias afirma que l’han perjudicat, a ell i el seu partit. I és així com s’aconsegueix, diu, que ‘vint famílies tinguen més poder que qualsevol diputat’. Que tots els diputats, de fet, diria jo.

Iglesias té tota la raó del món. El mecanisme que denuncia existeix, ha tingut i encara té una influència monumental en la configuració de l’opinió pública. És important, per tant, de parlar-ne i de ser-ne conscients, com també és important de proposar mesures per evitar que el poder desmesurat d’una poca gent sobre els mitjans esdevinga una hipoteca seriosa contra la democràcia. Que el debat, centrat a més en el paper del peculiar sistema bancari espanyol, salte a la política parlamentària és una notícia excel·lent.

Això dit, cal afegir que la seua denúncia fóra més creïble si ell no hagués estat un producte del sistema que denuncia –el seu projecte polític el van catapultar les televisions privades espanyoles, quan no era conegut, per fer mal al PSOE–, si el seu moviment no hagués callat tant quan la trama fabricava escàndols contra unes altres ideologies o, cosa pitjor, si el seu projecte polític no hagués tret mai profit d’aquesta manera de fer les coses. Xavier Trias per exemple, en va ser víctima amb la famosa informació falsa del compte a Suïssa que Ada Colau va aprofitar al màxim, sense demanar excuses després per haver-ho fet. Ni tan sols quan es demostrà sense cap ombra de dubte que aquella informació llançada per El Mundo en el moment més oportú de la campanya electoral i signada precisament per Eduardo Inda, a qui ara assenyala Iglesias, era completament falsa.

Però tant hi fa. La inconsistència del dirigent de Podem no li lleva raó a l’hora de posar el problema sobre la taula; finalment. Sobretot perquè és un problema que tots hem de convenir que és molt greu i que durant molt temps s’ha volgut amagar o reduir a una mania conspiratòria d’uns quants. Iglesias explica que el vot dels ciutadans pot ser condicionat, i de fet ho és, per la informació que rep de l’entorn. I que a l’estat espanyol hi ha algunes accions d’uns determinats mitjans que van molt més enllà del legítim dret de cada capçalera i dels seus propietaris a tenir un punt de vista sobre les coses públiques i a intervenir-hi.

Evidentment, no és un problema específicament espanyol, ni de bon tros. Però arribats a aquest punt cal aclarir també que la trama té unes característiques pròpies ben peculiars, com ara el paper de suport i impuls al nacionalisme d’estat, difícil de trobar en uns altres llocs.

Hi ha qui ha volgut caricaturitzar aquest fet presentant el desequilibri entre els mitjans espanyols i catalans com el fruit d’una mena d’incapacitat diguem-ne congènita del catalanisme de crear i sostenir projectes mediàtics. Com si el terreny sobre el qual ha crescut la cosa fos neutral i les oportunitats de tots fossen les mateixes.

Ací hi ha un parany evident i per a desmuntar-lo no cal fer res més que recordar que TV3 es va prohibir fora del Principat, que Canal 9 va ser l’única televisió pública que fou tancada, fins i tot tenint en compte que deixava el País Valencià sense mitjans en llengua pròpia, i que s’ha impedit i s’impedeix encara la reciprocitat entre les televisions públiques en català. I, alerta, que l’operació anti-TV3 no és política i prou. Els dos grups que controlen la televisió a l’estat espanyol, Mediaset i Atresmedia, acaparen el 95% dels ingressos publicitaris que genera la televisió i el 5% restant que avarament cobegen va bàsicament a les televisions dites autonòmiques, sobretot a TV3. Ja van aconseguir que TVE renunciàs a tenir publicitat, temps enrere, de manera que quan sentiu les campanyes de desprestigi contra TV3 no perdeu de vista que els diners també, també, hi fan un paper, i no pas menor. Paper on, diguem-ho tot, hi tenen molt a veure els bancs, els protegits de luxe del règim del 78. És tenir molta barra parlar-nos de mercat i d’igualtat d’oportunitats si tenim en compte, per exemple, que el consorci encapçalat per CaixaBank es negà a vendre per motius ideològics El Periódico a Mediapro, que hi posava els diners sobre la taula, i al final preferí no cobrar el deute i regalar el diari a un competidor per mantenir-ne la línia política, bàsicament en favor d’això que en diuen la unitat d’Espanya.

Ho he dit alguna vegada, ja: una de les claus de l’èxit de l’independentisme ha estat això que Tom Harrington anomena la desconfiança atàvica dels catalans envers els mitjans. I evidentment, en positiu, el paper informatiu i de referència que han tingut els mitjans públics, les xarxes socials i en menor mesura alguns mitjans privats, sobretot digitals. Però la maniobra que explica Pablo Iglesias ens hauria de fer reflexionar sobre l’abast del conflicte (també) als mitjans i hauria de fer-nos demanar si plantem prou cara a un atac tan directe com aquest, que va contra les regles democràtiques. D’entrada, parlar-ne em sembla molt important, com també m’ho sembla que Podem s’afegesca a la denúncia. Perquè, al cap i a la fi, tot plegat no és sinó una articulació especialitzada del règim postfranquista, articulació en què conflueixen d’una manera molt evident tots els seus defectes i mancances.

The post La batalla (també) als mitjans appeared first on VilaWeb.

Mudança rima amb matança

L’altre dia, Bel Zaballa explicava que la quantitat de llibres que un té a la biblioteca és directament proporcional a la mandra que fa emprendre una mudança. Aquesta és, certament, una raó de pes per a no bellugar-se, si em permeteu el joc de paraules fàcil. Però no és l’única, i fins i tot m’atreviria a dir que no és la més important. És molt més traumàtic el còctel de records i sentiments causat per cada mudança que no pas el mal de ronyons que resulta de fer i desfer caixes o de carretejar llibres amunt i avall.

Amb els anys, qui més qui menys n’ha fetes unes quantes, de mudances. Sobretot si ha optat per viure de lloguer en un país en què cada pocs anys depens de les fluctuacions sempre alcistes del mercat immobiliari, i en una ciutat com Barcelona, que sembla atreure estrangers amb sense aturador, per dir-ho a la manera de l’ex-batlle.

Hi ha dues lliçons que s’aprenen de seguida, després d’haver-ne fet un parell. La primera: si passes de la vintena i has començat a acumular inútils pertinences terrenals, no enredis uns col·legues per ajudar-te a moure-les amb la promesa d’agraïment etern, encara que la promesa vagi reforçada amb unes pizzes i unes cerveses. No facis als altres allò que no vols que et facin a tu mateix. Dit d’una altra manera: en això també hi ha professionals que s’hi guanyen la vida, encara que comunicar-s’hi no sigui sempre una empresa fàcil. La segona: sense necessitat de ser un estrateg militar, sí que cal una mínima planificació del moviment per no deixar-hi, a banda la ronyonada, també bous i esquelles.

Podríem afegir-hi una tercera lliçó, de propina: per molt que planifiquis, sempre tens molt més que no imaginaves. En una llar, per una tendència innata, sempre hi entren més objectes que no pas en surten. Societat de consum, se’n diu d’aquest fenomen. Combinat amb qualsevol variant, per lleu que sigui, de la síndrome de Diògenes, fa que el resultat sigui altament letal i que això no hi hagi Marie Kondo que ho resolgui.

Perquè quan comences a obrir calaixos i armaris t’apareixen barrejats els mitjons desaparellats i les primeres cartes d’amor, de l’època en què encara n’escrivíem, els àlbums de fotos de quan les fotos eren de paper i unes sabates que no et poses mai però que un dia potser sí, qui sap, les copes per a fer còctels a l’estiu que encara s’han d’estrenar i una sèrie de documentaris sobre el cos humà de la BBC que és fantàstica. També hi ha el portàtil que feies servir quan treballaves per als Jocs Olímpics de Barcelona, i vols dir que es deu engegar encara, doncs sí, que bo! Impacte emocional a banda, així no hi ha manera d’avançar…

Si cada objecte que posseïm va associat a una persona, un moment o un viatge, el curt trajecte que va del calaix on és desat a la caixa de cartó que dòcilment el transportarà implica un reviure i un recordar esgotadors. Temps que no tornaran però que t’han fet qui ets. I pols, pols pertot arreu. Sota el sofà, darrere la nevera, sobre les prestatgeries. Un festival només comparable a l’agrupació d’agulles d’estendre que s’acumula darrere la rentadora, amb algun dels mitjons que fan parella amb els desaparellats del calaix, tot sigui dit.

I per fer una mudança, quants dies ens dóna el magne conveni laboral? Un. Deu n’hi do. Casar-se: quinze dies. Canviar de casa: un. O la institució del matrimoni és sobrevalorada o els sindicalistes són molt sedentaris. Però no ens exclamem, que a mig món no fan mudances com les nostres, sinó que apleguen quatre coses en una bossa i emprenen el llarg i incert de l’emigració; o ni bossa ni quatre coses per a fugir d’una guerra cames ajudeu-me. També n’hi ha que es troben obligats a fugir de l’estat repressor i anar-se’n a un exili que ara ja no es pot ni dir pel seu nom. És a dir, que no ens exclamem: prendrem un calmant i demà continuarem desfent caixes.

The post Mudança rima amb matança appeared first on VilaWeb.

Gmail fa quinze anys i afegeix la possibilitat de programar correus perquè s’enviïn més tard

Avui, la plataforma de correu electrònic Gmail ha complert quinze anys d’ençà del seu llançament per part de Google, i la companyia ha anunciat noves característiques com la possibilitat de programar l’enviament de correus per més tard i la introducció de les respostes intel·ligents de Smart Compose.

El passat primer d’abril del 2004, coincidint amb l’April Fool’s Day, el dia dels innocents als països anglosaxons, Google va presentar la seva plataforma de correu electrònic Gmail, el primer membre del seu catàleg d’eines G Suite, perquè fins al moment l’únic servei de la companyia era el seu cercador homònim.

En la presentació, Gmail oferia un gigabyte d’espai d’emmagatzematge gratuït, més que la resta de serveis de correu electrònic, així com funcions basades en el cercador de Google, en un mercat dominat per Yahoo i Hotmail de Microsoft, el predecessor de l’actual Outlook.

En l’actualitat, Gmail, integrat en la suite de Google, compta amb 15GB d’espai d’emmagatzematge gratuït, ampliable en els seus serveis de pagament per a empreses. El passat mes d’octubre, Google va anunciar que Gmail havia superat els 1.500 milions d’usuaris a tot el món.

Smart compose

Juntament amb la celebració dels quinze anys de Gmail, Google ha anunciat també en un comunicat avui les seves novetats per al seu servei de correu electrònic, entre les quals destaca la introducció de l’espanyol en els suggeriments de respostes a correus automàtiques de Smart Compose a través de l’app de Gmail per a mòbils Android.

Aquest servei, que segons la companyia estalvia als usuaris l’escriptura de mil milions de caràcters cada setmana, ja es troba disponible en quatre llengües europees: francès, castellà italià i portuguès. De moment estan disponibles per Android, i arribaran aviat també a iOS.

Així mateix, Smart Compose adquireix també altres novetats, introduint la capacitat d’adaptar-se a l’estil d’escriptura de cada usuari per a les salutacions i suggerint també un assumpte per als correus basant-se en el seu contingut.

A més, Gmail ha rebut també una nova funció mitjançant la qual permet escriure un correu electrònic i programar el seu enviament per més tard, seleccionant una data posterior.

The post Gmail fa quinze anys i afegeix la possibilitat de programar correus perquè s’enviïn més tard appeared first on VilaWeb.

Les falles donen un rècord històric a À Punt, amb un creixement del 67%

À Punt, va registrar al març, per segon mes consecutiu, el seu rècord històric d’audiència, amb un 2,5% de quota de pantalla. És la televisió pública que més va créixer el mes passat: d’un 67% respecte del febrer.

Els programes que encapçalen aquesta tendència són els informatius i les sèries. Els informatius són dels espais més vists d’À Punt, tant el ‘NTC Migdia’ com el ‘NTC Nit’. Quant a les sèries, ‘La forastera’ va tenir un 3,7% de quota i ‘L’alqueria blanca’ un 5,3%.

La franja horària de la sobretaula, amb un 4,3% de quota, i la de la vesprada, amb un 2,5%, van ser les més seguides per l’audiència, amb un creixement que supera el 90% respecte del febrer. El creixement a la franja del prime time ha estat de mig punt.

La ‘cremà’, l’espai més vist

En el seguiment de les Falles, la nit de la cremà va ser l’espai més vist del mes, amb un 10,3% de quota; la mascletà del dia 1 va obtenir una audiència del 6,3% i l’ofrena un 3,6%.

Durant les festes de la Magdalena, la televisió va arribar al 6,6% de quota durant la mascletà del dia 30 i, el mateix dia, un 2,4% amb l’emissió del partit de futbol entre el C.D. Castelló i l’Hèrcules d’Alacant. El Magdalena Vítol va atènyer el 3%.

The post Les falles donen un rècord històric a À Punt, amb un creixement del 67% appeared first on VilaWeb.

[ÀUDIO] Puyal recorda Forn i els presos polítics en rebre la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de Barcelona

El periodista Joaquim Maria Puyal ha rebut avui la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de Barcelona al Saló de Cent de la casa de la ciutat. A la part final del seu discurs (minut 18.50), ha tingut paraules de suport i record de Joaquim Forn –que avui fa cinquanta-cinc anys, tancat a la presó de Soto del Real– i dels altres presos polítics.

Puyal ha llegit una carta que Forn va enviar-li quan va anunciar que deixava de retransmetre els partits del Barça a Catalunya Ràdio. ‘El senyor Forn avui fa cinquanta-cinc anys. […] Avui em sap molt de greu que no pugui ser aquí. Vull dir que desitjo profundament que ell i els seus companys puguin tornar tan aviat com sigui possible a casa seva amb les seves famílies. Gràcies. Gràcies a vosaltres’, ha dit.

Ha agraït el lliurament del guardó i ha destacat els set punts clau que diu que l’han acompanyat durant la seva trajectòria: consciència, il·lusió, sort, bondat, curiositat, ideals i estimació. ‘Ara porto aquesta medalla al pit però tota la vida portaré Barcelona al cor’, ha acabat dient, abans de rebre un llarg aplaudiment.

L’acte, presidit per la batllessa, Ada Colau, ha estat un reconeixement a la trajectòria professional de Puyal, el seu mestratge sobre diverses generacions de periodistes i a la promoció de l’esport i de la llengua catalana que ha fet tots aquests anys.

The post [ÀUDIO] Puyal recorda Forn i els presos polítics en rebre la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de Barcelona appeared first on VilaWeb.

El jutge grec Linos-Alexandre Sicilianos, nou president del Tribunal Europeu de Drets Humans

El jutge grec Linos-Alexandre Sicilianos ha sigut escollit com a nou president del Tribunal Europeu de Drets Humans. Aquesta instància judicial amb seu a Estrasburg ha triat aquest dilluns el que era fins ara el seu vice-president per substituir l’italià Guido Raimondi al capdavant de la institució a partir del 5 de maig del 2019.

El magistrat de 58 anys nascut a Atenes va arribar al TDEH el 2011 després d’una extensa carrera judicial i acadèmica en l’àmbit dels drets humans i del dret internacional. Abans d’entrar al tribunal d’Estasburg, va formar part de la Xarxa de la Unió Europea d’experts independents en l’àmbit dels drets fonamentals i de la Junta Executiva de l’Agència de Drets Fonamentals de la UE.

Sicilianos serà president del TEDH per a un període de tres anys durant el qual presidirà les seves reunions plenàries i de la gran sala on es jutgen els casos més complexos.

The post El jutge grec Linos-Alexandre Sicilianos, nou president del Tribunal Europeu de Drets Humans appeared first on VilaWeb.

Bouteflika dimitirà abans del 28 d’abril, quan expira el seu mandat

El president d’Algèria, Abdelaziz Bouteflika, dimitirà abans del 28 d’abril, quan expira el seu quart mandat, segons ha anunciat avui la presidència, després de setmanes de protestes primer contra la candidatura a un cinquè mandat del dirigent i després contra la seva decisió d’ajornar les presidencials i seguir en el càrrec.

Segons el comunicat de la presidència recollit per l’agència oficial APS, abans de deixar el càrrec Bouteflika, de 82 anys i un amb un delicat estat de salut, adoptarà ‘mesures importants per garantir la continuïtat del funcionament de les institucions de l’estat durant el període de transició’.

Al nomenament ahir del nou govern d’Algèria, seguiran ‘importants decisions que adoptarà, conforme les disposicions constitucionals’ per garantir la continuïtat del funcionament de les institucions ‘durant el període de transició que s’obrirà quan decideixi la seva dimissió’, ha afegit la presidència.

‘Aquesta dimissió del president de la república es produirà abans del 28 d’abril, data final del seu mandat electiu’, ha aclarit la presidència, després que en les darrres hores s’hi hagués comentat que el mandatari podria anunciar la seva dimissió de manera imminent.

The post Bouteflika dimitirà abans del 28 d’abril, quan expira el seu mandat appeared first on VilaWeb.

L’Euríbor baixa fins al -0,109% al març

L’índex Euríbor, utilitzat com a principal referència per fixar els tipus d’interès dels préstecs hipotecaris concedits per entitats de crèdit, va baixar al març fins al -0,109% des del -0,108% del mes anterior, segons ha informat aquest dilluns el Banc d’Espanya. Agafant de referència els últims 12 mesos, l’índex ha registrat un increment de 0,082 punts.

L’euríbor es calcula amb les dades de les principals entitats de la zona euro i consisteix en el tipus d’interès mig per a les operacions de dipòsits d’euros a termini d’un any. Les dades corresponents al març mostren també un descens, fins al -0,109% del míbor, el tipus interbancari a un any que servi de referència oficial del mercat hipotecari per a les operacions anteriors a l’1 de gener del 2000.

The post L’Euríbor baixa fins al -0,109% al març appeared first on VilaWeb.

ERC, sobre investir Sánchez: ‘No va de línies vermelles ni de xecs en blanc; va d’una solució democràtica’

La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, ha dit que s’obririen a negociar una futura investidura del candidat del PSOE, Pedro Sánchez, i ha precisat que en aquesta negociació no posarien línies vermelles d’entrada, però tampoc ‘xecs en blanc’. En una conferència de premsa ha dit que, davant d’una eventual investidura de Sánchez, ERC li exigiria que el nou govern acceptés abordar l’autodeterminació i la ‘fi de la repressió’ contra els líders independentistes encausats. D’altra banda, ha rebutjat la proposta del líder de Podem, Pablo Iglesias, sobre un eventual referèndum a Catalunya que inclogués més de dues opcions, perquè Vilalta ha defensat que qualsevol consulta així ha de ser de resposta ‘binària, clara i nítida’.

Segons que ha dit, reclamar que el govern espanyol sigui sensible a l’autodeterminació i la situació dels presos polítics no és posar línies vermelles, sinó establir les bases per trobar ‘una solució democràtica’ a la situació de Catalunya. Vilalta ha argumentat que encara queda molt per negociar una investidura i que ara el més important és aconseguir que ERC i l’independentisme siguin forts per poder condicionar el pròxim govern.

‘Volem que l’independentisme sigui tan fort com en aquestes eleccions per condicionar i influir, i això vol dir poder trobar una solució democràtica a la situació que viu el país. No va de línies vermelles ni de xecs en blanc; va d’una solució democràtica’, ha resumit. A més ha criticat que Sánchez digués diumenge en un acte a Tarragona que els catalans no volen la independència, i l’ha instat a dirimir amb un referèndum si això és cert: ‘És molt fàcil saber-ho: posem les urnes’. Segons diu, quan se li planteja un referèndum d’independència dona la mateixa resposta que Ciutadans, el PP i Vox: ‘Que no i que no i que no’, ha lamentat.

The post ERC, sobre investir Sánchez: ‘No va de línies vermelles ni de xecs en blanc; va d’una solució democràtica’ appeared first on VilaWeb.

La fiscalia vol que s’investiguin nou votants de l’1-O perquè hi veu ‘voluntat rebel’

La fiscalia espanyola ha demanat que s’investiguin nou votants de l’1-O de l’institut Pau Claris de Barcelona per resistència i desobediència greu a l’autoritat. Són nou persones que van presentar denúncies per la violència que havien patit per part de la policia espanyola el dia del referèndum. Segons que ha publicat El Mundo i ha confirmat Eldiario.es, els fiscals hi veuen una ‘voluntat rebel’ per a obstaculitzar l’acció dels cossos policíacs espanyols d’impedir l’1-O. L’advocacia de l’estat també ha demanat que s’encausi els ferits per haver format ‘una massa tumultuària’.

El president de la Generalitat, Quim Torra, en nom del govern català, ha assegurat que es personaran per a defensar les desenes de votants de l’1-O que la fiscalia vol investigar.

La petició, dirigida a l’Audiència de Barcelona, compra parcialment les tesis del Sindicat Professional de Policia espanyol, que demana que s’encausi dinou votants del Pau Claris que van querellar-se contra la policia espanyola per lesions. En primera instància, el jutge instructor va refusar-ho, perquè va considerar que eren víctimes i que tenien una actitud passiva. Actualment, hi ha cinc agents investigats per la violència desfermada contra els votants de l’institut Pau Claris.

En el seu escrit, la fiscalia espanyola demana d’investigar una votant perquè estava ‘asseguda al pati de l’escola i va intentar impedir amb la seva actuació la intervenció policíaca’. D’un altre votant, diu que ‘va negar-se a abandonar l’escala’ i que va ‘donar alguna bufetada lleu a un agent’. D’una tercera votant, diu que ‘va impedir el pas dels agents a la planta superior agafada a altres ciutadans’. Respecte dels sis restants, argumenta que ‘van negar-se a abandonar l’escala’.

Al text, els fiscals Diego Villafañe i Inmaculada de Mur expliquen que els ciutadans haurien d’haver desallotjat l’accés a l’institut i permetre el pas de la policia espanyola perquè complien una ordre judicial, la d’impedir el referèndum. Els nou votants, diu, van mostrar ‘una oposició obstinada, persistent i reiterada al compliment de l’ordre emanada de l’autoritat, expressiva d’una voluntat rebel de desatendre les seves decisions’. Conclou que van fer una ‘resistència activa’ contra l’actuació policíaca enmig d’un ‘clima d’hostilitat cap als agents’.

Els delictes de resistència i desobediència greu als agents de l’autoritat són penats amb un període de tres mesos a un any de presó i una multa de sis a divuit mesos.

The post La fiscalia vol que s’investiguin nou votants de l’1-O perquè hi veu ‘voluntat rebel’ appeared first on VilaWeb.

Comença l’exhumació de la fossa 115 de Paterna que pretén localitzar 157 víctimes del franquisme

Comencen els treballs per a exhumar les restes de la fossa 115 del cementiri de Paterna (l’Horta Oest) en la qual s’espera trobar 157 afusellats pel franquisme, entre ells un besoncle del líder de Podem, Pablo Iglesias, que ha acudit a l’emotiu acte acompanyat per la seva mare.

El director arqueològic de l’equip encarregat de les excavacions, Miguel Mezquida, ha explicat a Iglesias els treballs realitzats fins ara i ha assenyalat que una vegada més sent una mescla d’alegria i també de pena, perquè és indigne que continuïn existint, ha dit.

El director de l’excavació ha precisat que en una setmana es podrà delimitar la fossa 115 i els treballs podrien prolongar-se un any i mig. En una fase posterior es procediria a la identificació dels cossos.

Iglesias ha explicat que el germà del seu avi podria ser en aquesta fossa i és per a ell ‘molt dolorós’ que ni la seva àvia ni la seva tia, ja mortes, hagin pogut viure aquest moment. També ha remarcat que aquestes no són històries privades, sinó que tenen a veure ‘amb la dignitat d’un país i la mirada al futur’. ‘No va de desenterrar el passat, sinó de mirar al futur’, ha dit. I ha afegit que ‘un país decent’ no pot conservar fosses com aquesta. ‘La nostra pàtria continua tenint un deute amb els quals van defensar la democràcia i la justícia social’, ha agregat.

El secretari general de Podem ha comptat en Facebook els detalls d’aquesta història personal durant el seu viatge a València. ‘Miro per la finestra mentre l’AVE avança a tota velocitat cap a València. Aquest viatge que avui no porta més de dues hores el va fer la meva tia Ángeles diverses vegades l’any 1939 en camions que van accedir a transportar a la germana d’un represaliat. Fer aquest viatge fa 80 anys per a anar a una presó era molt difícil. La meva tia sabia que anaven a afusellar al seu germà’, ha escrit.

‘Avui faig amb la meva mare el viatge a Paterna on obriran la fossa en la qual sembla que són les restes del meu oncle i dels seus companys. Avui veuré el mur en el qual el van afusellar. La meva tia Ángeles em va contar que va veure sortir de la presó el camió en el qual els traslladaven cap a la paredassa’, ha afegit Iglesias.

‘Les germanes del meu oncle van morir sense poder fer el viatge que fem avui la meva mare i jo. No van poder enterrar les restes del seu germà amb els dels seus pares. I no podran veure a la seva filla i al seu nét fer-ho’, ha agregat.

La diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, ha explicat que un dia com avui fa 80 anys acabava la guerra del 1936-1939 i s’iniciava un període de 40 anys de repressió que té com a prova l’existència de fosses de la vergonya com la 115, la desena que s’obrirà en un exercici de justícia, memòria i reparació. Al llarg dels últims quatre anys, amb l’ajuda econòmica de la Diputació de València, s’han recuperat les restes de 750 represaliats, ha indicat.

‘Una democràcia no pot tenir fosses i aquest treball d’exhumació s’hauria d’haver fet molt abans’, ha agregat Pérez entre crits de ‘Visca la República’ per part dels familiars presents.

La presidenta de l’Associació de Familiars de la Fossa 115 ha destacat que aquest és ‘el primer pas cap a la fi’ per a poder aconseguir les restes del seu avi, afusellat ‘aquell horrible 19 de desembre de 1939’, i que descansin al costat dels de la seva família. A més, ha demanat que ‘se’ls retorni a les víctimes la dignitat que van voler llevar-los’.

The post Comença l’exhumació de la fossa 115 de Paterna que pretén localitzar 157 víctimes del franquisme appeared first on VilaWeb.

Iceta es disculpa ara per haver fet ‘especulacions quasi filosòfiques’ sobre el referèndum

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha demanat perdó per haver fet ‘especulacions quasi filosòfiques en campanya electoral que poden desviar l’objectiu del missatge’, en referència a l’entrevista al diari basc Berria en què deia que, si el suport a la independència arribava al 65%, l’estat espanyol hauria de trobar una sortida política amb la convocatòria d’un referèndum pactat i vinculant. Unes declaracions que van ser criticades per la dreta espanyola i desautoritzades pel PSOE.

En una entrevista a Onda Cero, després que el cap del PSOE, Pedro Sánchez, hagi expressat públicament el seu suport a Iceta en el marc d’un míting a Tarragona, el dirigent el PSC ha dit que no li feia res disculpar-se per les seves declaracions, que les campanyes s’havien convertin en un intercanvi de càpsules preparades i que ell havia de saber aquestes regles del joc. Ha afegit que el sorpren que l’acusessin de ser un ‘independentista perillós’.

Iceta també ha dit que els independentistes, en aquests moments, no podien garantir l’estabilitat de cap govern i ha avalat que Pedro Sánchez volgués una ‘majoria molt àmplia per a governar sense hipoteques’. ‘Si no, seríem en un escenari que no és l’òptim ni el desitjable’. Iceta també ha considerat ‘molt difícil’ un acord de govern entre PSOECiutadans.

Iceta ha recordat que el PSOE va arribar a un acord amb Cs en el passat, però que el partit taronja havia mutat aquests últims anys, passant d’un partit que volia ocupar el centreesquerra, primer, a un que volia ocupar el centredreta, després. Iceta acusa el partit d’Albert Rivera de voler ser frontissa i d’apostar per un acord dels partits de dretes. ‘Se’m fa mot difícil de pensar en un acord amb Cs pensant en la seva evolució i tenint en compte què hem vist a Andalusia’, ha afegit.

El dirigent del PSC també ha descartat de fer batlle de Barcelona el candidat d’ERC, Ernest Maragall. ‘Un batlle independentista no el farem’, ha dit, i ha afegit que al PSC li agradaria que hi hagués un batlle ‘genuïnament socialista’ fent referència al passat socialista tant de Maragall com de Manuel Valls.

The post Iceta es disculpa ara per haver fet ‘especulacions quasi filosòfiques’ sobre el referèndum appeared first on VilaWeb.

L’Open Arms considera de canviar de bandera per poder sortir al mar

L’Open Arms considera l’opció de canviar de bandera per poder sortir al mar, segons que ha explicat a RAC1 el director de l’ONG, Òscar Camps. ‘Ho podríem fer amb qualsevol país de fora de la Unió Europea, que no ens pugui pressionar com han fet en altres ocasions’, ha explicat Camps, qui ha assegurat que l’entitat es defensaria judicialment pel blocatge del seu vaixell. ‘Això ja començar a ser prevaricació’, ha denunciat, i que ha advertit que aquesta situació no perjudicava únicament les persones, ‘sinó també l’organització, que pateix les conseqüències de la inacció’. A parer seu, ‘això és deliberat i no és casual’. Ara bé, ha constatat que un canvi al govern espanyol encara podria complicar més la situació. ‘Si un govern que hauria de ser afí al que fem ens fa això, no em puc imaginar si entrés un govern diferent’, ha dit.

Camps també ha agraït les paraules del papa Francesc al programa ‘Salvados’ condemnant el blocatge, i ha apuntat que el govern espanyol ja n’està al corrent. ‘Dubto molt que això serveixi per a massa cosa més que per deixar en evidència aquesta decisió política tan cruel’, ha remarcat. De fet, ha subratllat que del blocatge ha parlat quatre vegades més amb el Papa que amb el ministre de Foment. També ha denunciat que s’ha fet callar Salvament Marítim i que ja no se’n parla del blocatge.

The post L’Open Arms considera de canviar de bandera per poder sortir al mar appeared first on VilaWeb.

La Grossa tindrà un sorteig per Sant Joan que premiarà amb 3 milions un únic guanyador

La Grossa estrena enguany un tercer sorteig, el de Sant Joan, que se suma al de Cap d’Any i al de Sant Jordi. El sorteig se celebrarà el 24 de juny i tindrà un premi extraordinari de 3 milions d’euros per un bitllet que haurà de coincidir en número i també en sèrie. El nou sorteig l’ha anunciat aquest dilluns el director de la Loteria de Catalunya, Jaume Torrabadella, que ha apuntat que també es premiaran les cinc xifres i totes les terminacions del número guanyador, així com el número anterior i posterior.

La Grossa de Sant Jordi, que enguany ha canviat el format, serà com el de Sant Joan. El premi extraordinari per Sant Jordi serà, però, de dos milions d’euros que se sortejaran el dia 27 d’abril.

The post La Grossa tindrà un sorteig per Sant Joan que premiarà amb 3 milions un únic guanyador appeared first on VilaWeb.

El DOGV publica el decret dels VTC i entrarà demà en vigor

El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) ha publicat el decret llei que regula la prestació del servei de transport públic amb vehicles amb conductor (VTC). El decret entrarà en vigor demà excepte en l’apartat que estableix l’obligació de contractar-lo amb una antelació d’almenys 15 minuts, que per motius tècnics s’estableix una moratòria de dos mesos.

L’objectiu del decret, que va ser aprovat divendres pel Consell i està pendent de la seva convalidació en la diputació permanent de les Corts, és ‘garantir espais de convivència entre les VTC i el sector del taxi’ i ‘evitar situacions de conflicte que generen perjudici principalment a l’usuari ‘.

El text estableix que tan sols podran prestar el servei de VTC les persones, físiques o jurídiques, autoritzats pel govern. Els vehicles que disposin del permís portaran un distintiu d’identificació.

Els serveis s’hauran de contractar, almenys, amb una antelació de 15 minuts i n’ha de quedar constància en un registre de comunicacions. S’exceptuen d’aquesta previsió els serveis que s’hagin de realitzar de forma immediata, com a conseqüència d’urgències, emergències i assistència en carretera.

Ni geolocalització ni aparcament a la via pública

Els vehicles autoritzats no podran, en cap cas, circular per les vies públiques a la recerca de clientela ni propiciar la captació de persones viatgeres que no haguessin contractat prèviament el servei. Es considera captació de clientela la geolocalització i, per tant, no se’n permet la utilització.

No es permet l’estacionament en les vies públiques, de manera que hauran de fer-ho a garatges. Tampoc no es permet d’estacionar a llocs de concentració i generació de demanda de serveis de transport com ports, aeroports, estacions de ferrocarril i d’autobusos, centres comercials i d’oci, instal·lacions esportives, hotels, parades de taxis, hospitals o qualsevol altre establiment similar, que pugui propiciar la captació de clientela.

Tots els serveis de transport que discorrin íntegrament pel País Valencià, o que hi comencin o acabin s’han de comunicar prèviament al registre de comunicacions. La contractació haurà de fer-se sempre per la capacitat total del vehicle sense que, en cap cas, es pugui contractar individualment o per places.

Cada cop que se substitueixi un dels vehicles VTC es farà per un altre que faci servir com a font d’energia l’electricitat, l’hidrogen, els biocarburants, els combustibles sintètics i parafínics, el gas natural i el gas liquat del petroli. També es pot substituir per un híbrid.

The post El DOGV publica el decret dels VTC i entrarà demà en vigor appeared first on VilaWeb.

Sorteig de 2 entrades dobles de la Mostra d’Igualada

Aquesta setmana entrant comença la Mostra d’Igualada, fira de teatre infantil i juvenil i arran de la col·laboració de VilaWeb amb aquesta iniciativa, sortegem 2 entrades dobles entre els subscriptors de VilaWeb. Són entrades per a l’espectacle Romeo&Julieta del Cor de Teatre Joves del diumenge 7 d’abril a les 17:00 a la Sala Gran de l’Escorxador.

Els interessats podeu enviar un correu a inscripcions@vilaweb.cat abans de les 12 de la nit de dimecres 3 d’abril indicant que voleu participar del sorteig. Ens posarem en contacte amb els guanyadors el dijous 4 a través del correu electrònic.

The post Sorteig de 2 entrades dobles de la Mostra d’Igualada appeared first on VilaWeb.

Zelenski guanya les presidencials a Ucraïna i s’enfrontarà a Poroixenko en segona volta

El còmic Volodímir Zelenski i l’actual president ucraïnès, Petró Poroixenko, es disputaran la presidència del país en una segona volta electoral prevista per al pròxim 21 d’abril, segons indiquen els resultats preliminars de la primera volta celebrada ahir diumenge.

Amb el 37 per cent dels vots escrutats, Zelenski es troba al capdavant amb el 30 per cent dels suports davant del 16,7 per cent de Poroixenko. L’ex-primera ministra Iúlia Timoixenko ha aconseguit fins ara el 13 per cent de les paperetes.

Atès que cap dels dos compta amb el suport suficient per assolir la majoria absoluta, Zelenski i Poroixenko hauran de tornar a enfrontar-se en una segona volta. ‘Aquest és només el primer pas cap a una gran victòria’, ha manifestat l’humorista davant dels seus seguidors a Kíev, la capital del país. ‘Avui comença una nova vida sense corrupció’, ha afegit.

Poroixenko, per la seva banda, ha insistit que ‘hi ha molts candidats però un sol president’ i ha promès de recuperar les regions de Donbass i Crimea, segons ha recollit l’agència de notícies Sputnik. ‘Començarem just després del 21 d’abril una etapa molt important per restablir la sobirania ucraïnesa en un Donbass ocupat i a Crimea’, ha dit.

‘Les retornarem als mariners militars ucraïnesos, les retornarem als nostres combatents que es troben en els soterranis d’un Donbass ocupat’, ha expressat. Kíev considera que Crimea, que es va annexionar a Rússia el 2014, és un territori ucraïnès ‘provisionalment ocupat’.

Així mateix, el milionari Poroixenko ha afirmat que començarà a treballar per guanyar la segona volta des d’aquest dimarts mateix. ‘A partir d’aquest dimarts començo la lluita per a la segona volta’, ha declarat.

No obstant això, ja des d’aquest diumenge ha apel·lat als votants i al camí que volen pel país. ‘Cadascú de nosaltres ha de respondre una pregunta important: si el país segueix aquest camí cap a la Unió Europea o l’OTAN o si s’asseu a esperar al fet que el Kremlin ens doni permís per celebrar un referèndum’, ha etzibat.

En aquest sentit ha insinuat que Zelenski és ‘una marioneta de (Ihor) Kolomoyskyi‘, un empresari ucraïnès. ‘No donarem cap opció a Kolomoyskyi‘, ha reblat.

La Comissió Electoral Central ha informat al seu web oficial que la participació és del 46,54 per cent. D’altra banda, el ministeri d’Interior ucraïnès ha indicat que s’han registrat unes 1.600 denúncies d’irregularitats durant els comicis.

The post Zelenski guanya les presidencials a Ucraïna i s’enfrontarà a Poroixenko en segona volta appeared first on VilaWeb.

Pàgines