Divendres passat, vaig rebre puntualment la nota en què Comertia explica l’evolució del mes de setembre dels seus associats, durant el qual, per cert, han superat les previsions, perquè la facturació ha crescut d’un 5,7% interanual, en termes corrents. Però em va cridar l’atenció que la nota incorporava una enquesta feta entre les empreses adherides sobre l’opinió que els mereixia l’OPA del BBVA al Banc Sabadell. La resposta és contundent: el rebuig mostrat és majoritari. S’afegeixen, així, a les nombroses actituds clarament contràries que ja han anat mostrant entitats com el Foment del Treball, la PIMEC o la CECOT, per citar-ne tres de catalanes, al marge de la reiterada oposició del govern espanyol i de l’anterior govern de la Generalitat.

I què diu l’enquesta? Doncs que, atès el context d’OPA del BBVA al Banc Sabadell, un 59% dels empresaris del comerç detallista es posiciona en contra d’aquesta operació. Alhora, un 15% considera que no l’afecta directament i només un 3% hi està a favor. La resta no es posiciona ni a favor ni en contra. “La resposta final de l’OPA BBVA-Banc Sabadell la tenen els accionistes, però els socis de Comertia pensen majoritàriament que aquesta operació tindria un impacte negatiu sobre el comerç de Catalunya, sobretot en termes de crèdit i costos financers”, assegura Ignasi Pietx, president de Comertia.

En aquest sentit, la gran majoria és contrària a l’OPA perquè considera que limita i restringeix l’accés a crèdits adaptats a les necessitats de les empreses catalanes del comerç, especialment en finançament del circulant, pel fet d’haver-hi menys oferta bancària. També apunten que “es perdria una entitat arrelada al territori i plenament coneixedora del teixit empresarial de Catalunya i que això afectaria en gran manera els costos financers de les pimes catalanes”. Finalment, alerten també que l’OPA afectaria l’accés al crèdit al consum del ciutadà i a un tipus superior, alhora que hi hauria menys remuneració de l’estalvi i, per tant, menys renda disponible per al consum.

Convé esmentar també que fins a un 69% dels socis de Comertia treballa tant amb el BBVA com el Banc Sabadell. I vull destacar això darrer perquè, en el fons, és la clau de tot. No ens podem permetre menys competència en aquest mercat, que és ja un oligopoli molt important, vénen a dir els establiments detallistes catalans, com han dit abans les pimes i les més grans.

Precisament, la setmana passada hi va haver una operació del BBVA que alguns mitjans de comunicació van interpretar, en el primer moment, erròniament: els titulars deien que el banc basc “pagaria uns diners, a més del canvi de cromos”. Vull pensar que no van llegir bé el que deia el BBVA en la seva oferta, perquè, altrament, seria una mentida amb què es podria enganyar els accionistes del Sabadell.

Què va fer realment el BBVA? Doncs, dimarts passat, després del tancament del mercat, va anunciar l’ajust del bescanvi proposat en l’OPA per als accionistes de Sabadell, després d’haver oficialitzat totes dues entitats les quanties del pròxim dividend del BBVA i el que acaba de pagar Sabadell. Així, l’equació de bescanvi que fins ara era de 4,83 accions de Sabadell per una de BBVA passa a ser de 5,0195 títols bascs per cadascun del banc vallesà.

Aquesta nova equació té en consideració que el Sabadell efectuarà pròximament un pagament de dividend de 8 cèntims per acció i que el BBVA farà igual amb un dividend de 0,29 euros després d’elevar la seva remuneració d’un 81% respecte del mateix pagament de l’any passat i assolir, d’aquesta manera, el desemborsament més gran de la seva història, amb 1.700 milions. Aquest dividend es distribuirà el 10 d’octubre, i avui, dia 7, ha estat el darrer dia per a adquirir el dret de cobrament.

Però, més enllà d’això, a l’accionista li interessa saber si amb això canvia la prima que s’obtindria en el cas d’acudir a una OPA reeixida. I la resposta és rotunda: no. La diferència amb les cotitzacions d’aquest matí se situava en el 0,3%, una vegada sumat el dividend de 0,29 euros que BBVA promet pagar ara als accionistes del Sabadell en metàl·lic, però que abans quedarà descomptat automàticament del preu de l’acció, concretament, la setmana que ve. És a dir, que tot plegat no millora el canvi, només varia l’equació, i el BBVA pagarà en metàl·lic allò que el mercat descomptarà de l’acció.

El president Oliu va ser taxatiu davant 300 accionistes dijous passat sobre la nova situació. Va dir que els ajusts anunciats pel BBVA a la proposta per a comparar els seus títols eren neutrals, o que, fins i tot, empitjoraven l’oferta. Avui, el conseller delegat de BBVA, Onur Genç ho ha definit molt bé: “No és una modificació ni una millora de l’oferta.” Segons allò que es va estipular el 9 de maig, és “un ajust purament automàtic” que neutralitza l’impacte del pagament de dividends en l’equació de bescanvi. En definitiva, una vegada més, cristal·litza la dita lampedusiana “que tot canviï perquè tot quedi igual”.

La valoració que n’han fet els analistes de Bankinter sobre el replantejament és prou clara. Diuen: “El BBVA intenta de convèncer així els accionistes minoritaris de Sabadell perquè acceptin l’equació de bescanvi, però el pagament total ens sembla insuficient i el nostre raonament és el següent: la nova equació de bescanvi implica valorar les accions de Sabadell en 1,85 euros, per la qual cosa la nova proposta no millora l’oferta total.” I afegeixen: “Cal recordar que la proposta original del BBVA valorava el Sabadell en 2,25 euros, però d’ençà de llavors la cotització del BBVA ha caigut més d’un 14%, per la qual cosa, la valoració actual queda per sota dels preus objectius.”

Sembla, doncs, que el nou rumb que ha pres la guerra entre les entitats passa més pels dividends i les promeses. L’equip encapçalat per Josep Oliu va ser el primer de moure fitxa sobre aquest tema amb el compromís de repartir més de 2.400 milions, xifra que més tard va passar a ser de 2.900 milions, enmig de la dificultat per a continuar amb el programa de recompra anul·lat. Amb la vista posada en els resultats del tercer trimestre, van deixar anar, fins i tot, un increment sustentat en la millora de la rendibilitat del negoci bancari que esperen.

El BBVA s’ha basat en els resultats rècord del primer semestre, quan va vorejar els 5.000 milions de beneficis, per a respondre amb el repartiment de 0,29 euros, que representa un dividend a compte històric. En tots dos casos, l’objectiu últim implica aconseguir tots els suports possibles dels accionistes del Sabadell. El BBVA, per a crear el tercer banc més gran d’Europa; i el Sabadell, per a convèncer que val la pena continuar el seu camí com a entitat independent.

I aquest matí hi ha hagut una nova trobada de totes dues entitats, en una reunió financera a Madrid patrocinada per KPMG. El conseller delegat del BBVA, Onur Genç, ha tornat a descartar que l’OPA al Sabadell revesteixi un problema de competència, i n’ha minimitzat l’impacte potencial en les pimes amb l’argument que les companyies ateses en exclusiva per tots dos bancs es limitava a l’1,5%. “Aquestes són les que es podrien veure afectades, i a Catalunya, un 3,6%”, ha dit. M’ha sorprès que hagi lamentat el “soroll” mediàtic que envolta la transacció, “perquè indueix a la confusió”, i que demanés de manera expressa que “la premsa es mantingui una mica al marge” del procés, qüestionat sobre els riscs de competència que podria revestir la transacció i el perjudici per a les pimes que desaparegués Sabadell. Crec que això no ho pot dir un directiu de l’entitat que presenta l’OPA. La premsa i els analistes han de continuar fent la feina d’informació que creguin oportuna, encara que no sigui positiva per al seu objectiu.

La resposta no s’ha fet esperar. Al cap d’una estona, el CEO del Sabadell ha rebatut alguna de les dades ofertes per Genç en relació amb aquesta operació i els efectes que pot tenir sobre el nivell de competència òptima. Sobre les xifres de pimes que aportat el directiu del BBVA, González Bueno ha puntualitzat que les dades que apuntaven al fet que tots dos bancs només se superposaven en un 1,5% en aquest negoci es referien solament a les que treballaven amb tan sols un dels dos bancs, una cosa poc habitual en un sector en què la cosa normal és que cada pime hagi d’acudir a la finestreta de quatre bancs, de mitjana. I ha afegit: “Tota la literatura acadèmica, que és molt abundant, diu que amb les integracions bancàries es perd capacitat d’accés al crèdit, tant en quantitat com en preu. I tant el BBVA com el Sabadell són molt forts en pimes. A més, cal tenir en compte que aquests darrers anys han desaparegut gairebé totes les caixes d’estalvis i el Popular, un jugador també molt important en aquest segment.”

En definitiva, continua el serial, que segons apunten fonts del Sabadell pot durar fins a mitjans del 2025. Per tant, abans de la decisió final dels accionistes, encara veurem moltes coses.

 

La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha encarregat un estudi per a explorar el cost econòmic i les implicacions legals que tindria oficialitzar el català, l’èuscar i el gallec al Parlament Europeu, abans de decidir sobre el futur d’aquestes llengües a l’eurocambra. Tanmateix, ho deixa a les mans d’un grup de treball que inclourà membres del PP i de l’extrema dreta.

El Grup de Treball de la Taula sobre Llenguatge dels Ciutadans i Serveis Lingüístics és integrat per cinc vice-presidents de l’eurocambra, entre els quals Esteban González Pons (PP) i Javi López (PSC). El president és Martin Hojsík, un eurodiputat liberal eslovac, i també compta amb un representant de l’Esquerra Europea, el francès Younous Omarjee, i un altre dels ultraconservadors d’ECR, la italiana Antonella Sberna.

Metsola no ha posat data per a concloure aquesta avaluació, però segons les fonts consultades per Europa Press, podria durar mesos. Concretament, vol obtenir dades clares del cost que implicaria la traducció a les sessions plenàries quant a personal i infrastructures, però també vol valorar elements com ara si hi hauria prou personal qualificat per a assegurar les interpretacions de les tres llengües.

L’ús del català al Parlament Europeu és automàtic si és reconegut com a idioma oficial de la UE. Si el govern de Sánchez ja hagués obtingut aquest reconeixement al Consell no caldrien grups de treball que n’avaluessin l’aplicació.

La petició per a reformar el reglament lingüístic de la Unió Europea i afegir-hi el català, l’èuscar i el gallec com a llengües oficials continua congelada. Del setembre del 2022 ençà, Metsola ha rebut tres cartes formals del ministre espanyol d’Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, reivindicant l’ús de les tres llengües cooficials. Els promotors de l’oficialitat del català fins i tot havien previst que es pogués aprovar abans de la investidura de Pedro Sánchez, però es va acabar la presidència espanyola i va donar pas a la de Bèlgica, que durant tot el procés negociador es va mostrar comprensiva amb la demanda d’aprofundir en el plurilingüisme europeu, però que tampoc no ho va tractar, ni de bon tros, com una prioritat. I del juliol fins al desembre, la presidència rotatòria és d’Hongria, que ja va dir que no tenia previst de tornar a dur aquesta qüestió a l’agenda europea.

Disset persones han mort, pel cap baix, a la Franja de Gaza a causa dels bombardaments israelians, que han tingut especial virulència al nord del territori. Fins a deu persones han mort i desenes més han resultat ferides en un bombardament sobre el camp de refugiats de Jabalia. Sanitaris de la Mitja Lluna Roja palestina han informat que han pogut recuperar deu cossos sense vida després d’un atac d’artilleria contra una concentració de persones a prop de l’estació d’Abu Qamar, a Jabalia, segons recull l’agència de notícies palestina WAFA. Avui, fa un any dels atacs de Hamàs contra l’exèrcit israelià.

Com s’ho va fer Hamàs per superar la fortificada frontera israeliana?

Atacs contra el Líban

A banda, Israel ha tornat a llançar un atac contra barris del sud de Beirut, la capital del Líban, a mesura que empitjora la seva ofensiva contra el país. Ho justifiquen tot dient que volen acabar amb la milícia xiïta de l’Hesbol·là. L’Exèrcit ha parlat d’un “atac selectiu” contra barris com el de Dahiye, un suburbi de majoria musulmana xiïta situat en el districte de Baabda, prop de l’Aeroport Internacional Rafic Hariri. A més, l’exèrcit israelià ha avisat que aviat apuntarà a la zona costanera del sud del Líban amb nous atacs.

Ahir, Israel ja va llançar un dels bombardaments més intensos sobre el sud de Beirut d’ençà del començament de la invasió.

Reconeixement d’Israel

Per la seva banda, el ministre espanyol d’Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha assegurat que els països àrabs estan disposats a reconèixer l’estat d’Israel si accedeix a la solució dels dos estats, és a dir, que reconegués l’estat de Palestina. Així ho ha explicat en una entrevista a la cadena BBC, recollida per Europa Press.

Lluís Salvadó, dirigent d’ERC i president del Port de Barcelona, ha anunciat que no deixarà el càrrec fins que s’acabi la Copa Amèrica, que finalitzarà a finals d’octubre. Així ho ha confirmat en una entrevista a Ser Catalunya.

L’anunci arriba pocs dies després que RAC 1 publiqués que el cap d’ERC, Oriol Junqueras, va demanar a Salvador Illa que mantingués càrrecs del partit pròxims a ell al govern. Salvadó, concretament, és un dels polítics més alineats amb la candidatura impulsada per Junqueras, Militància Decidim.

Poc després, Militància Decidim va negar que l’ex-president d’ERC fes la petició a Illa: “Aquesta informació és absolutament falsa. No s’ha produït cap reunió per tractar cap qüestió relacionada amb el manteniment de càrrecs d’Esquerra Republicana”, van dir. Així, la candidatura d’ERC havia anunciat feia uns dies que tots els càrrecs afins a Junqueras serien destituïts.

Salvadó era diputat i vicesecretari de coordinació interna d’ERC abans de ser nomenat president de l’autoritat portuària barcelonina. Prèviament, havia sigut secretari general adjunt de la formació entre 2011 i 2019. Al Port de Barcelona va substituir Damià Calvet, membre de Junts, que va posar a disposició del Govern el càrrec després que el partit abandonés l’Executiu.

És un dels polítics investigats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per presumpta malversació, prevaricació, desobediència i revelació de secrets, arran dels preparatius de l’1 d’octubre, ja que llavors era secretari d’Hisenda. El tribunal està pendent de resoldre la petició d’amnistia després de presentar una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional i una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

El jutge ha desestimat el recurs del grupuscle ultra Abogados Cristianos que intentava de criminalitzar un gag humorístic sobre la Mare de Déu del Rocío, que es va fer al programa de TV3 Està Passant. Els ultres insistien a perseguir els humoristes Toni Soler, Jair Domínguez i Judit Martín tot i que el jutjat de primera instància 5 de Sant Feliu de Llobregat va arxivar la causa: “Aquest atac és completament inacceptable. Recorrerem contra l’arxivament perquè no tot val en contra dels cristians”, van dir. Finalment, però, han perdut la batalla judicial.

Desestimat el recurs de la Fundación Española de Abogados Cristianos contra l’arxiu de la querella pel gag de la Virgen del Rocío de l’ ⁦@estapassanttv3⁩.

L’ehorabona ⁦@soler_toni⁩ ⁦@JuditMartinD⁩ i ⁦@sempresaludava⁩ pic.twitter.com/wkA4X08Rem

— Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol (JACS) (@JACS_JaumeACS) October 7, 2024

Emparats per la llibertat d’expressió

Soler, Domínguez i Martín, que és qui es va disfressar de Mare de Déu del Rocío, eren acusats d’un delicte d’escarn contra els sentiments religiosos. En el gag feien mofa del sexe, de la religiositat i de l’accent andalús. Segons el jutge, tots ells estaven emparats per la llibertat d’expressió. “Una vegada constatat que el gag forma part de l’àmbit del contingut del dret i que el seu exercici no ha estat extralimitat, ha de concloure’s que la conducta dels denunciats és emparada en la llibertat d’expressió”, diu la interlocutòria d’arxivament.

El jutge ha desestimat el recurs del grupuscle ultra Abogados Cristianos que intentava de criminalitzar un gag humorístic sobre la Mare de Déu del Rocío, que es va fer al programa de TV3 Està Passant. Els ultres insistien a perseguir els humoristes Toni Soler, Jair Domínguez i Judit Martín tot i que el jutjat de primera instància 5 de Sant Feliu de Llobregat va arxivar la causa: “Aquest atac és completament inacceptable. Recorrerem contra l’arxivament perquè no tot val en contra dels cristians”, van dir. Finalment, però, han perdut la batalla judicial.

Desestimat el recurs de la Fundación Española de Abogados Cristianos contra l’arxiu de la querella pel gag de la Virgen del Rocío de l’ ⁦@estapassanttv3⁩.

L’ehorabona ⁦@soler_toni⁩ ⁦@JuditMartinD⁩ i ⁦@sempresaludava⁩ pic.twitter.com/wkA4X08Rem

— Jaume Alonso-Cuevillas i Sayrol (JACS) (@JACS_JaumeACS) October 7, 2024

Emparats per la llibertat d’expressió

Soler, Domínguez i Martín, que és qui es va disfressar de Mare de Déu del Rocío, eren acusats d’un delicte d’escarn contra els sentiments religiosos. En el gag feien mofa del sexe, de la religiositat i de l’accent andalús. Segons el jutge, tots ells estaven emparats per la llibertat d’expressió. “Una vegada constatat que el gag forma part de l’àmbit del contingut del dret i que el seu exercici no ha estat extralimitat, ha de concloure’s que la conducta dels denunciats és emparada en la llibertat d’expressió”, diu la interlocutòria d’arxivament.

L’ANC ha demanat una reunió amb el director general dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, després de la carta que n’han rebut, en què Trapero justifica l’actuació policíaca del 8 d’agost, el dia de la tornada del president Carles Puigdemont, com a resposta a un seguit de peticions i explicacions que demanava l’ANC.

En l’escrit, Trapero avala el que van fer els Mossos i justifica l’ús del gas pebre perquè “accions violentes” van comprometre la línia policíaca. L’Assemblea retreu a Trapero que en la seva resposta als requeriments de l’ANC “no doni cap explicació sobre l’informe tramès pels Mossos al Tribunal Suprem espanyol, on s’acusava l’entitat de ser una ‘alta amenaça’ i que quedava fora dels paràmetres que ha de seguir una policia democràtica en informes d’aquesta mena”.

Els Mossos llancen gas pebre contra els manifestants que han rebut Puigdemont

L’entitat ha reiterat en un comunicat que el 8 d’agost no es van produir accions violentes i que l’ús de gas pebre no era adequat. “Va causar lesions, es va utilitzar en un passadís ple de manifestants i hauria pogut provocar danys molt greus a les persones que s’hi concentraven. Encara hi ha una persona en tractament que en pateix les conseqüències”, insisteix l’Assemblea.

“He tingut símptomes durant dies”: el gas pebre, un recurs lesiu en una manifestació no violenta

Més Compromís, l’antic Bloc, arribarà al congrés del 18, 19 i 20 d’octubre amb dues candidatures a la secretaria general. Quan falten onze dies, es dóna per fet que la candidatura oficialista encapçalada per l’actual secretària general, Amparo Piquer, i l’anomenada Compromís pel País Valencià, encapçalada per l’ex-batlle d’Oliva, David González, pactaran per anar units. De fet, hi ha diverses veus que empenyen perquè això siga així.

Segons que ha pogut saber VilaWeb, les negociacions es troben molt avançades quant a programa i estructura de l’executiva, encara que per part de González no hi ha pressa per a tancar-la, perquè volen continuar negociant. Un dels punts en què encara no hi ha acord és en la influència que tindria el grup de González en la nova executiva, és a dir, quants membres de la candidatura alternativa en formaran part. A final d’aquesta setmana, una volta passat el Nou d’Octubre, hi ha prevista una nova reunió entre totes dues candidatures.

Interès per les dues parts

Tant la candidatura oficialista com la de Compromís pel País Valencià tenen interès a arribar a un acord abans del congrés. D’una banda, Amparo Piquer i la direcció actual volen demostrar que són receptius a les crítiques d’un sector de la militància. Així, integrant una part del programa i les propostes de David González projecten una imatge d’obertura i de recepció de les crítiques que els hagen pogut fer. De l’altra, David González ha optat per prendre una postura pragmàtica per a intentar canviar les coses des de dins perquè, probablement, considera molt difícil poder guanyar el congrés. No debades, hi ha una part de la militància crítica amb la direcció actual que està del tot desmobilitzada i que, ni tan sols s’ha inscrit per a participar en el congrés. Aquests que serien els seus votants naturals, però no participaran en les votacions.

Amb tot, hi ha un sector de militants que ha donat suport a la candidatura de l’ex-batlle d’Oliva que no veu gens clar aquest pacte, perquè consideren que les mateixes persones que han protagonitzat una etapa no poden protagonitzar ara el canvi, en referència a la secretària general, Amparo Piquer.

Aquestes darreres hores hi ha hagut algunes declaracions que, tot i que no confirmen l’acord, el donen per fet i l’empenyen. La més cridanera és la de la portaveu de Compromís a l’Ajuntament de València, Papi Robles, que avui demanava obertament, en una entrevista a Valencia Plaza, que les candidatures de Piquer i González arribessen a un acord. I encara anava més enllà tot dient que la candidatura Reviscola, que encapçala la diputada a les Corts Mónica Álvaro, vinculada al corrent Bloc i País, s’hauria de retirar.

Reviscola, fora de les equacions

Les darreres setmanes, les candidatures d’Álvaro i González s’han reunit en diverses ocasions, però allò que en un primer moment podia semblar un acord imminent, sense apriorismes, com deia Reviscola, s’ha anat refredant. Això ha coincidit amb l’obertura de les converses de González amb Piquer. Entre la candidatura oficialista i la de Bloc i País no hi ha hagut cap contacte en totes aquestes setmanes.

En una entrevista al Diari la Veu, Amparo Piquer parlava aquest cap de setmana de diferències importants entre totes dues candidatures. Això l’ha duta a no intentar establir cap mena de contacte per a establir cap mena de diàleg.

Per part de Reviscola, lamenten aquesta actitud i també consideren una falta de tarannà democràtic les paraules de Papi Robles demanant que retiren la candidatura a la secretaria general. A més, afirmen que també els han demanat que retiren les esmenes que han presentat al congrés. Fins i tot, fonts pròximes a la candidatura oficial consideren fora de lloc aquestes declaracions per vulnerar la democràcia interna del partit. A Reviscola, que afirmen que no han pensat mai de retirar la candidatura, també veuen fet el pacte entre Amparo Piquer i David González, cosa que fa que donen també per acabades les negociacions amb González.

El Tribunal Suprem espanyol estableix que les comunitats de propietaris poden prohibir les activitats d’habitatges de lloguer turístic amb acords per majoria de tres cinquens. Així ha quedat fixat en dues sentències publicades avui. L’alt tribunal interpreta així l’article 17.12 de la llei de propietat horitzontal, introduït en el decret sobre mesures urgents del lloguer. Ambdues sentències pretenen de resoldre la controvèrsia causada entre diverses audiències provincials de l’estat espanyol que interpretaven de manera diferent si la decisió s’havia de prendre per majoria de tres cinquens o per unanimitat. El tribunal justifica la decisió perquè la majoria reforçada és una mesura proporcionada als interessos en conflicte.

El Suprem espanyol defensa que aquesta decisió va en la línia del criteri teleològic, l’esperit i la finalitat del decret, que en el seu preàmbul, remarca el tribunal, “justifica l’adopció de mesures urgents en les dificultats d’accés a l’habitatge de lloguer per l’increment de les rendes” a causa, entre més, del “fenomen creixent del lloguer turístic”.

Ací hi havia la sabateria (o la ferreteria o la perruqueria), ara hi ha apartaments per a turistes: així avança la gentrificació a València

“Considera que l’atribució d’aquesta facultat de prohibició amb la majoria reforçada és una mesura proporcionada als interessos en conflicte”, diu el Suprem. Segons el tribunal, si no s’admet aquesta doble majoria de tres cinquens, seria suficient el vot en contra del propietari del pis en què es pretén exercir aquesta activitat per impedir l’adopció de l’acord. Les dues resolucions s’han adoptat per unanimitat.

El Tribunal Suprem espanyol estableix que les comunitats de propietaris poden prohibir les activitats d’habitatges de lloguer turístic amb acords per majoria de tres cinquens. Així ha quedat fixat en dues sentències publicades avui. L’alt tribunal interpreta així l’article 17.12 de la llei de propietat horitzontal, introduït en el decret sobre mesures urgents del lloguer. Ambdues sentències pretenen de resoldre la controvèrsia causada entre diverses audiències provincials de l’estat espanyol que interpretaven de manera diferent si la decisió s’havia de prendre per majoria de tres cinquens o per unanimitat. El tribunal justifica la decisió perquè la majoria reforçada és una mesura proporcionada als interessos en conflicte.

El Suprem espanyol defensa que aquesta decisió va en la línia del criteri teleològic, l’esperit i la finalitat del decret, que en el seu preàmbul, remarca el tribunal, “justifica l’adopció de mesures urgents en les dificultats d’accés a l’habitatge de lloguer per l’increment de les rendes” a causa, entre més, del “fenomen creixent del lloguer turístic”.

Ací hi havia la sabateria (o la ferreteria o la perruqueria), ara hi ha apartaments per a turistes: així avança la gentrificació a València

“Considera que l’atribució d’aquesta facultat de prohibició amb la majoria reforçada és una mesura proporcionada als interessos en conflicte”, diu el Suprem. Segons el tribunal, si no s’admet aquesta doble majoria de tres cinquens, seria suficient el vot en contra del propietari del pis en què es pretén exercir aquesta activitat per impedir l’adopció de l’acord. Les dues resolucions s’han adoptat per unanimitat.

L’ex-futbolista Johan Neeskens s’ha mort a 73 anys. “Una llegenda blau-grana que estarà sempre en el nostre record. Descansi en pau”, ha piulat el Barça. El jugador neerlandès va vestir la samarreta del Barça entre el 1974 i el 1979. La temporada 1977-78 va guanyar una copa i, posteriorment, la Recopa de l’èpica final de Basilea. El mític migcampista s’ha mort a Algèria de manera sobtada. Ahir va tenir una indisposició en un acte.

El FC Barcelona lamenta profundament la mort de Johan Neeskens.

Una llegenda blaugrana que estarà sempre en el nostre record. Descansi en pau. pic.twitter.com/jFeLulB5PC

— FC Barcelona (@FCBarcelona_cat) October 7, 2024

Neeskens va formar una dupla històrica al costat de Johan Cruyff. La seva entrega i esforç li van valdre de seguida l’estima dels culers, que l’anomenaven Johan II, però més enllà del seu talent a la gespa, també va captivar els afeccionats per la seva cabellera i patilles daurades.

Abans d’aterrar a Barcelona —on va jugar 140 partits i va marcar 35 gols–, Neeskens ja era una autèntica llegenda a la seva terra. Amb l’Ajax va guanyar tres Copes d’Europa consecutives (1971-1973) i va ser membre de l’anomenada ‘Taronja mecànica’, la selecció neerlandesa que va arribar a la final del Mundial de 1974.

Aquell equip, capitanejat per Cryuff, va perdre contra l’Alemanya Federal per 1 a 2 amb gol de Neeskens. Quatre anys més tard, el migcampista va tornar a la final del Mundial, però l’Argentina de Kempes li va arrabassar novament el trofeu.

Després de la seva etapa al Barça va passar pels Estats Units, sobretot als New York Cosmos, els Països Baixos i Suïssa. El 1991 es va retirar i va encetar una carrera de dues dècades a les banquetes, que el va tornar a portar al Barça, on va formar part de l’equip tècnic de Frank Rijkaard.

L’ex-president d’ERC Joan Puigcercós, l’ex-president del parlament Ernest Benach i els ex-consellers Joan Manuel Tresserras i Josep Huguet mostraran públicament el suport a la Nova Esquerra Nacional, la candidatura a la direcció del partit que té el suport de la direcció actual i que encapçalen Xavier Godàs i Alba Camps, segons que ha publicat l’ACN i ha confirmat VilaWeb.

Xavier Godàs: “No hem estat prou sincers amb el diagnòstic del procés”

Tots quatre ja van signar el manifest que demanava la renovació de la cúpula d’ERC. La Nova Esquerra presentarà aquesta setmana una llista més extensa de noms que hi donen suport, amb més ex-consellers com ara David Mascort, titular d’Acció Climàtica.

El procés congressual d’ERC comença oficialment avui. El partit convocarà aquesta tarda la cita del 30 de novembre, en què es decidirà si les bases opten per la continuïtat de Junqueras com a president o per un relleu. Les pre-candidatures es presentaran entre demà i dimarts vinent, i fins el 15 de novembre hauran de reunir els avals necessaris, que són un 5% dels militants.

Febleses i fortaleses de les famílies que es disputen el control d’ERC

L’Audiència de Madrid ha acordat de mantenir la investigació del jutge Juan Carlos Peinado sobre les activitats de Begoña Gómez, parella del president espanyol, Pedro Sánchez, per suposats delictes de tràfic d’influències i corrupció en els negocis. Però, malgrat que el procés continua, ha decidit de limitar l’àmbit d’actuació del jutge i ha exclòs de la causa els fets relatius a la presumpta intermediació de Gómez en el rescat de Globalia. De fet, la resolució estableix que aquesta línia d’investigació és bandejada mentre no apareguin “fets autènticament nous de contingut incriminatori”.

Juan Carlos Peinado, d’escuder fallit de García-Castellón a fer tremolar la Moncloa

Per tant, els jutges han ratificat la resolució del mes de maig, en què admetien la investigació, però deixaven clar que les suposades vinculacions de Gómez amb el rescat eren simples conjectures que no justificaven les actuacions. Així, la causa resta limitada a les adjudicacions de l’empresa pública Red.es a Innova Next.

Paral·lelament, avui el PP de Madrid ha anunciat que aprofitaria la seva majoria absoluta al parlament madrileny per citar Begoña Gómez a comparèixer davant la comissió de l’Assemblea de Madrid que investiga un suposat tracte de favor a la dona del president per part de la Universitat Complutense de Madrid.

A principi d’agost, la defensa de Gómez es va querellar contra Peinado al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM). Concretament, el va acusar dels delictes de revelació d’actuacions processals declarades secretes, prevaricació judicial i revelació de secrets per funcionari públic. Sobre això, la fiscalia de Madrid i l’advocacia de l’estat espanyol van donar suport a la investigació.

Els batlles i els usuaris dels municipis afectats pel tall ferroviari han exigit al director de Rodalies, Antonio Carmona, millorar el pla alternatiu que es va posar en marxa el primer d’octubre. Entre altres, els batlles han demanat que s’incrementi el nombre de busos que van directes a Barcelona, que es garanteixi la puntualitat del servei i que es prioritzin els trens de passatgers per davant dels de mercaderies, així com els regionals envers els de rodalies.

“No ens podem permetre retards com els viscuts l’última setmana”, han denunciat des de la Plataforma Dignitat a les Vies. Carmona ha reconegut la disminució de l’afluència de passatgers i ha dit que estudien “com ajustar” el servei per garantir la seva puntualitat.

Els batlles i els usuaris dels municipis afectats pel tall ferroviari han exigit al director de Rodalies, Antonio Carmona, millorar el pla alternatiu que es va posar en marxa el primer d’octubre. Entre altres, els batlles han demanat que s’incrementi el nombre de busos que van directes a Barcelona, que es garanteixi la puntualitat del servei i que es prioritzin els trens de passatgers per davant dels de mercaderies, així com els regionals envers els de rodalies.

“No ens podem permetre retards com els viscuts l’última setmana”, han denunciat des de la Plataforma Dignitat a les Vies. Carmona ha reconegut la disminució de l’afluència de passatgers i ha dit que estudien “com ajustar” el servei per garantir la seva puntualitat.

L’Associació Valenciana d’Empreses d’Arts Escèniques (AVETID) ha enviat una carta oberta al conseller d’Educació, Cultura, Universitats i Treball, José Antonio Rovira, que es va quedar les competències de cultura després de la sortida de Vox del Consell, al juliol. El 2 d’octubre va comparèixer a les Corts per a explicar-ne les línies d’actuació. Les empreses de les arts escèniques lamenten que no fes anuncis ni propostes de noves actuacions, i que dediqués el temps a criticar el govern anterior.

Li recorden que la seua tasca no és fer oposició, sinó política, seure amb el sector, escoltar les seues propostes, analitzar la situació de partida i projectar mesures per a arribar a nous objectius. És per això que critiquen que no van trobar gens d’interès a reunir-se amb els representants de les empreses, companyies i sales de teatre privades que conformen el teixit industrial del sector. “Aquest teixit industrial que diuen voler impulsar es troba en situació de paràlisi mentre les bases reguladores de les ordres d’ajuda al sector no es modifiquen”, diuen.

Apunten a una descoordinació dels calendaris de treball perquè, a dos mesos que acabe l’any, encara no han eixit les resolucions de l’ordre d’ajudes anuals del 2024 destinades al foment de les arts escèniques. A més, assenyalen que en les ordres d’ajudes biennals a companyies s’han deixat fora trenta-quatre empreses, que representen el 68% de les presentades.

AVETID també critica el canvi de model del Circuit Cultural Valencià. Asseguren que es va presentar sense cap conversa ni consens previ amb els professionals i municipis afectats, i que s’han minvat el nombre de pobles participants.

Amb tot, reclamen un pressupost digne per a la cultura. “Des dels col·lectius professionals s’ha parlat de la necessitat de triplicar la dotació actual”, diuen en la carta. Així, demanen una trobada “per a trencar els embussos que impedeixen una activitat ja no dinàmica, ni tan sols regular”. “Les empreses de les arts escèniques valencianes no ens sentim escoltades, defensades, estimulades ni valorades pel govern autonòmic. El 9 d’Octubre, amb un sector en precarietat, l’escena valenciana no té res a celebrar”, acaba la carta.

“Si s’haguera imposat, potser el president sabria parlar-lo”: les reaccions a l’atac de Carlos Mazón al català

El govern vol posar fi per llei a la cita obligatòria als serveis públics de Catalunya. Així ho ha explicat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, en una compareixença al Palau de la Generalitat. Dalmau ha presentat l’estratègia de transformació i millora dels serveis públics de l’administració catalana.

El conseller ha reivindicat el dret dels ciutadans de poder ser atesos de manera presencial per fer els seus tràmits amb l’administració i posar fi a la “imposició” per a fer qualsevol tràmit amb l’administració d’haver de demanar hora que es va consolidar després de la pandèmia. Dalmau ha presentat una bateria mesures per a millorar l’administració pública, que inclou, entre més qüestions, un concurs públic per a l’elecció d’alguns alts càrrecs del govern o directius d’empreses públiques. El pla també incorpora un programa de beques per a 2.000 joves per a acostar-los al sector públic.

Una de les mesures en què ha insistit més ha estat la supressió d’haver de demanar hora obligatòriament. Segons el conseller, és una pràctica que es va estendre durant la pandèmia i que, ara que s’ha acabat, també cal eliminar, perquè considera que pot haver causat una certa desafecció dels ciutadans cap als serveis públics. “La pandèmia s’ha acabat, la cita prèvia també”, ha sentenciat. També ha explicat que si calgués es reforçarien plantilles on els serveis estiguessin més tensats i ha anticipat que creia que alguns sectors podien ser els de la seguretat o entitats i consorcis públics.

D’una altra banda, la principal política de foment per a atraure joves al sector públic serà d’oferir 2.000 places de pràctiques, que implicaran una inversió de 40 milions d’euros. En aquest context, Dalmau ha dit que 77.000 treballadors de la Generalitat tenien més de 50 anys, un 39% del total. A més, ha afegit que el 2030 se’n retiraran 27.000, un 14%. El conseller ha destacat que calia afrontar el relleu generacional i fomentar vocacions públiques per part dels estudiants universitaris i de centres de formació professional.

Sobre la professionalització del sector públic, ha explicat que el govern optava per una professionalització de la direcció pública i que els alts càrrecs vinculats a l’administració de la Generalitat fossin triats mitjançant concursos. “Volem atraure professionals al sector públic i necessitem la imatge que la direcció pública és professionalitzada”, ha precisat Dalmau, que ha dit que era una mesura esperada.

A fi de dur a terme aquesta transformació i reforma del sector públic, que segons Dalmau es farà gradualment i escoltant els diferents sectors implicats, es constituirà una comissió d’experts (CETRA), que estarà presidida per doctor en ciències polítiques i de l’administració de la UAB Carles Ramió.

El pla, presentat en conferència de premsa avui, s’aprovarà demà en la reunió del consell executiu i inclourà 17 mesures de xoc per a aplicar-se urgentment i que s’aniran aplicant en paral·lel de la feina de la comissió d’experts. Aquest òrgan es reunirà cada mes durant 10 mesos a tot estirar i constarà de 12 grups de treball al voltant de, per exemple, la simplificació normativa i de processos, la digitalització integral de l’administració, el prestigi institucional, el sector públic com a generador d’activitat econòmica o l’eliminació de la cita obligatòria –d’aplicació més immediata– i la professionalització de l’administració.

El BBVA ha tornat a defensar que l’operació pública d’adquisició (OPA) sobre el Banc Sabadell no representa un problema de competència i tampoc per al negoci de les empreses, atès que solament un 3,6% de les pimes treballen en exclusiva amb totes dues entitats.

“L’operació és ideal i de llibre”, ha dit el conseller delegat del BBVA, Onur Genç, a la XV trobada financera organitzada per Expansión i KPGM, que ha lamentat que hi hagués molt de soroll al voltant de l’operació i de l’informe que ha d’emetre la Comissió del Mercat i la Competència espanyola (CNMC). El directiu ha demanat que es deixés fluir el procés i ha reiterat que no observaven alteracions a la competència fent servir els paràmetres de fusions com la de CaixaBank i Bankia. Sobre això, ha recordat que l’operació que va culminar aquesta fusió es va aprovar en fase 1 tot i que l’entitat resultant tenia dimensions més grosses que no la que sortirà d’adquirir el Sabadell.

Sobre l’OPA, ha recalcat que permetria una gestió de costs més eficient en un moment en què era necessari d’invertir en tecnologia per donar sortida a la demanda dels clients digitals. Ha dit que tots dos bancs eren complementaris, atès que el Sabadell té més presència entre les pimes i el BBVA entre sector al detall i grans clients i que les sinergies que podien crear-se una vegada fusionats, cosa que permetria d’estalviar 850 milions d’euros en costs.

En relació amb les petites i mitjanes empreses, ha negat que l’èxit de l’OPA impliqués cap restricció del crèdit les pimes. “No tindria sentit portar a terme l’operació per reduir el segment que més valorem de Banc Sabadell”, ha afirmat. També ha subratllat que l’operació creava valor per als accionistes i per als clients.

Mig centenar de manifestants van ser ferits el 8 d’agost passat pel gas pebre que els agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra van llançar en un dels accessos del parc de la Ciutadella, bo i coincidint amb el retorn del president Carles Puigdemont i la sessió d’investidura de Salvador Illa al parlament. A causa de l’ús d’aquest gas hi ha hagut molts afectats, entre els quals, dos periodistes de VilaWeb, amb dificultats oculars i per a respirar. L’actual director dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha justificat l’ús del gas pebre aquell dia perquè diu que hi havia manifestants violents que eren a punt de trencar la línia policíaca que mirava d’impedir que els manifestants entressin dins el parc. “Es va decidir que el mitjà de contenció menys lesiu i indicat” era el gas pebre, diu Trapero en una carta adreçada a l’Assemblea Nacional Catalana a què ha tingut accés VilaWeb. 

L’ANC va demanar explicacions a la consellera d’Interior, Núria Parlon, pel dispositiu policíac dels Mossos d’aquell dia, que va incloure l’activació de l’anomenada operació gàbia, amb què van provar de detenir en va el president Puigdemont, i que va tenir l’episodi polèmic de l’ús del gas pebre. Entitats com ara Irídia van denunciar que no estava pas justificat d’usar-lo, que era desproporcionat. 

Aleshores, qui dirigia políticament els Mossos era ERC, amb Joan Ignasi Elena de conseller, que va acusar Puigdemont d’un “comportament impropi” i es va negar a fer autocrítica. Ja amb el PSC al govern i Salvador Illa de president, Trapero fou nomenat director general de la policia, i ha estat l’encarregat de respondre la demanda d’explicacions de l’ANC. 

“Us informo que les motivacions policials en què es justifica l’ús d’aquesta eina és perquè la línia policial de seguretat, formada per efectius d’ordre públic, va rebre múltiples empentes amb la finalitat de trencar-la, per part de persones que volien accedir massivament a l’interior del parc per un dels accessos”, diu Trapero en la carta. Afegeix que, segons els comandaments policíacs consultats, hi va haver “accions violentes per part d’algunes persones” que van ser a punt de “comprometre” la línia policíaca, i que, “un cop valorades totes les possibilitats i totes les eines policials de dotació de l’àrea de la Brigada Mòbil” van decidir que el gas pebre era l’òptima. 

Trapero afegeix que aquell dia “hi va haver episodis de risc, amb una possible afectació sobre la integritat i la dignitat de persones de rellevància política, afectacions a la seguretat ciutadana i danys als béns”; que les accions que van dur a terme els Mossos van respondre a un dispositiu policíac que pretenia de “garantir la seguretat ciutadana i l’ordre públic, amb l’objectiu que el debat d’investidura del nou president de la Generalitat de Catalunya a l’interior del parlament es portés a terme amb total normalitat”.

En canvi, no entra a valorar el polèmic informe sobre els detalls del dispositiu que els Mossos van lliurar al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per explicar per què no van ser capaços de detenir Puigdemont. Trapero diu que, sobre aquest informe, no li pertoca de fer valoracions. 

L’acadèmia ha guardonat els biòlegs nord-americans Victor Ambros i Gary Ruvkun amb el premi Nobel de medicina pel descobriment del microARN i el seu paper en la regulació gènica post-transcripcional.

“La seva descoberta revolucionària en el petit cuc C. elegans va revelar un principi completament nou de regulació genètica, que va resultar ser essencial per als organismes multicel·lulars, inclosos els humans. Els microARN demostren ser fonamentalment importants per al desenvolupament i el funcionament dels organismes”, ha dit la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències.

Investigació dels microARN

Ambros i Ruvkun han dedicat la carrera a investigar com evolucionen els diferents tipus de cèl·lules, és a dir, comprendre per què tot i tenir el mateix nombre de gens i les mateixes instruccions, tenen característiques diferents. Això és per la regulació gènica, que permet a cada cèl·lula d’elegir la part de les instruccions més important per al seu àmbit i activar el grup de gens necessaris.

Ambros i Ruvkun van descobrir un element clau en tot plegat, que és el microARN, una nova mena de molècules minúscules d’ARN que són crucials en la regulació gènica. Aquest descobriment va ser tota una revolució perquè –ara se sap que el genoma humà codifica més de mil microARN– és fonamental per a entendre el desenvolupament i funcionament dels organismes.

Aquests petits ARN també tenen implicacions significatives en la salut humana. Les investigacions han demostrat que les disfuncions en el mecanisme dels microARN poden anar associades amb malalties com ara el càncer, malalties neurodegeneratives i malalties cardiovasculars. La descoberta ha donat lloc a noves vies d’investigació per a teràpies mèdiques que podrien tractar aquestes patologies mitjançant la modulació de l’expressió gènica en l’àmbit dels microARN.

Abans de la descoberta, es creia que la regulació gènica es limitava a l’ADN codificant per proteïnes, però Ambros i Ruvkun van demostrar que els microARN podien regular els nivells d’expressió gènica unint-se a l’ARN missatger (ARNm) i evitar així que fos traduït en proteïnes. Aquest descobriment va obrir una nova via per a entendre com els gens eren silenciats o activats en diverses circumstàncies, com ara el desenvolupament, la diferenciació cel·lular i la resposta a l’estrès.

El treball d’Ambros i Ruvkun es va publicar per primera volta el 1993, i d’aleshores ençà, els microARN s’han reconegut com una de les descobertes més fonamentals en biologia molecular, amb un impacte ampli en el coneixement de la genètica i la medicina moderna. Els experiments van mostrar que aquest mecanisme de regulació era altament conservat al llarg de l’evolució, fet que suggeria que la seva funció era fonamental per a tots els organismes multicel·lulars.

BREAKING NEWS
The 2024 #NobelPrize in Physiology or Medicine has been awarded to Victor Ambros and Gary Ruvkun for the discovery of microRNA and its role in post-transcriptional gene regulation. pic.twitter.com/rg3iuN6pgY

— The Nobel Prize (@NobelPrize) October 7, 2024

Vegeu l’anunci del premi: