Un informe del parlament considera irregular que el PSC pagui el sou a dos assessors dels Comuns, segons ha avançat el diari Ara i ha confirmat l’ACN. El document el va encarregar el president de la cambra catalana, Josep Rull, després d’haver fet públic el rotatiu la informació, i tant el PSC com els Comuns van argumentar que es tracta d’un pacte tancat durant les negociacions de la Mesa que segons la seva interpretació de la normativa no vulnerava el reglament. L’informe del secretari general, però, estableix, segons la informació que publica el rotatiu barceloní, que una cessió de personal solament es podria admetre si ho permetés una norma que actualment no existeix.

Comuns i socialistes adduïen que el reglament s’havia modificat perquè la CUP pogués tenir grup propi a la cambra mitjançant la cessió temporal d’un diputat, però l’informe del secretari general considera que no són situacions equiparables. El document també constata que el parlament no tenia notícia que els dos assessors del grup socialista estiguessin treballant per al dels Comuns.

Alhora, el document estableix que la decisió de distribuir els diners de cada grup per contractar assessors correspon a l’àmbit de la “funció pública parlamentària” i subratlla que només en aquest àmbit “es podrien plantejar, eventualment, excepcions”. Per això l’informe conclou que el fet que el PSC tingui en nòmina dos assessors dels Comuns “no s’adequa a la normativa reguladora d’aquest personal”.

Salvador Illa ha superat el primer debat de política general al parlament sense trasbalsos i consolidant ERC i els Comuns com a socis prioritaris tot esperant el pressupost. Els socialistes han esquivat o normalitzat els potencials temes de desacord –com l’ampliació de l’aeroport del Prat o la sisena hora– i les propostes de resolució que han aprovat plegats aquesta tarda s’han ajustat als elements d’acord majoritari que ja eren als pactes d’investidura, amb el finançament singular i l’habitatge com a propostes estrella. A Illa no li ha calgut anar més enllà d’allò que ja va pactar amb Esquerra i els Comuns abans de ser elegit president per a sortir airós d’un primer examen parlamentari que ha deixat enrere definitivament les qüestions centrals dels anys culminants del procés, com la defensa del referèndum, que s’ha embarrancat a la cambra per la pèrdua de la majoria independentista.

Junts i ERC han discrepat sobre la conveniència de sotmetre a votació una proposta d’Esquerra que defensava el referèndum com a millor eina per a resoldre el conflicte. No tenien majoria perquè s’aprovés, però ni tan sols han votat plegats. Amb la previsió que l’hemicicle la tombaria, Junts ha demanat sense èxit a ERC que la retirés i s’ha abstingut en la votació, i la CUP s’hi ha pronunciat a favor. El parlament tampoc no ha pres posició a favor de l’aplicació de la llei d’amnistia. Tot i que Junts, ERC i la CUP havien arribat a la votació amb una resolució pactada que denunciava la “rebel·lia” de la cúpula judicial amb l’aplicació de la llei d’amnistia, i els Comuns hi han votat a favor i el PSC en contra, i el resultat final ha estat de refús.

El parlament actual no avala el referèndum, ni tan sols una defensa de l’amnistia que critiqui els moviments dels jutges, però tampoc no hi ha cap proposta alternativa per a avançar en la resolució del conflicte polític que aconsegueixi prou consens. Els socialistes han evitat de perdre una votació important en aquest àmbit: han retirat el punt perquè el parlament instés el govern “a establir un diàleg amb els actors polítics i socials catalans” per trobar una solució al conflicte “basada en un consens ampli de la societat catalana” abordant les qüestions que n’expliquen l’origen. ERC no volia rebaixar el llistó del referèndum per negociar una transacció amb els socialistes, segons fonts d’Esquerra, i l’opció pel diàleg ha acabat aparcada.

No obstant això, totes les propostes de resolució que ha presentat el PSC han reeixit. Les iniciatives dels socialistes han estat, al capdavall, un reflex de l’esforç que Illa ja va fer durant el debat parlamentari per greixar les relacions amb ERC i els Comuns, garantint el compliment dels acords i aparcant els potencials desacords. El PSC no s’ha arriscat en les propostes, hi ha recollit punts que comptava que s’aprovarien i ha tancat el debat amb el balanç de no haver perdut cap votació. De fet, els socialistes han arribat a l’hora de la votació amb una dotzena de transaccions de propostes: set amb els Comuns, dues amb Junts, una amb Esquerra, una amb el PP, i una altra amb la CUP. D’aquesta manera s’esforçava a exhibir una imatge de capacitat de pacte amb tots els partits tret de l’extrema dreta i disposava d’un coixí de garantia per a elevar el nombre de resolucions aprovades.

Els acords d’investidura quant a finançament i a habitatge s’han ratificat en unes quantes resolucions aprovades. Tot i que el president de la Generalitat va donar per fet que els comptes concretarien el pacte sobre el finançament singular, com li ha demanat ERC, no ho han materialitzat encara. El parlament ha ratificat allò que ja havien acordat en canvi d’investir Illa, amb els vots dels socialistes, ERC i els Comuns. La cambra ha avalat, doncs, que cal un sistema que permeti que la Generalitat gestioni, recapti, liquidi i inspeccioni tots els imposts i “es calculi l’aportació a l’estat d’acord amb els serveis que l’estat presti a Catalunya” i a una quota de solidaritat “mesurable, transparent i avaluable”. Això haurà d’implicar que l’Agència Tributària de Catalunya disposi dels mitjans humans, materials, econòmics i tecnològics necessaris per a recaptar l’IRPF de l’any vinent durant el 2026, i parteix del principi d’una negociació bilateral amb l’estat espanyol. Mentre no s’aprovi el nou sistema, el parlament creu que el govern haurà de vetllar perquè es garanteixi el principi d’ordinalitat, i la Generalitat no perdi posicions en la llista de territoris després de la contribució a l’anivellament.

Junts ha votat en contra de les propostes que definien el finançament singular, malgrat la insistència d’Esquerra. El partit de Carles Puigdemont defensava en una proposta pròpia un concert econòmic i que fos la Generalitat que decidís l’aportació a la solidaritat, proposta que tampoc no ha anat endavant.

Quant a l’habitatge, el parlament ha avalat el propòsit del govern de promoure la construcció de 50.000 habitatges accessibles fins el 2030 i que l’Incasòl en promogui 15.000 els quatre anys vinents. El parlament també considera “imprescindible” que abans d’acabar l’any es tramiti una reforma de la llei d’arrendaments urbans per a regular els contractes de temporada i per a habitacions.

El PSC, a més, ha votat a favor de “no facilitar projectes com el macrocasino del Hard Rock”. Era una frase que acompanyava una proposta dels Comuns que s’ha aprovat també gràcies al suport d’ERC i la CUP i que compromet el govern a eliminar la reducció de la fiscalitat del joc prevista a la llei 6/24 en els comptes de l’any vinent. A més, el PSC s’ha abstingut en una altra proposta del PP que advocava per aprovar abans d’acabar l’any el pla director urbanístic i l’informe ambiental del mateix macrocomplex turístic.

La Fira Mediterrània de Manresa és un aparador i un mercat estratègic de la cultura popular i d’arrel. Per això, cada any més d’un miler de professionals s’acrediten per veure les propostes que s’hi presenten i, al mateix temps, fer xarxa. El director artístic de la fira, Jordi Fosas, explica que l’objectiu és “generar un ecosistema al voltant de les arts d’arrel” i enguany es farà la primera trobada de la xarxa de festivals d’aquest àmbit. Molts professionals són de Catalunya, però també n’hi ha un bon gruix d’internacionals, segons la gerent de la fira, Lídia Hinojo. De les setanta-quatre propostes que es podran veure fins diumenge, un 77% tenen caràcter d’estrena. “Aquí es ve a comprar i vendre”, exposa.

Juan Pablo López Otero és el director artístic de la Biennal Internacional de dansa de Cali (Colòmbia) i aquest és el primer any que assisteix a la Fira Mediterrània de Manresa. És un dels més de mil professionals que s’han acreditat per veure les darreres novetats en les arts d’arrel. En una entrevista amb l’ACN, ha explicat que estan preparant un ‘focus català’ a la Biennal i, per això, per ell era imprescindible visitar la fira manresana aquest any. “El tema de la tradició i la contemporaneïtat és molt important per a nosaltres i la Fira Mediterrània és l’escenari ideal per conèixer de primera mà què passa amb el diàleg entre les noves tradicions i la contemporaneïtat a Catalunya”, explica.

De fet, López relata que a Catalunya s’ha trobat amb “una meravella d’artistes, un univers artístic increïble i una infinitat de possibilitats”. “El ‘focus’ que estem preparant se’ns quedarà curt”, assegura. Un altre dels professionals que assisteix aquests dies a la fira és Philippe Coulange, de la Lliga de l’Ensenyament dels Pirineus Orientals. Aquest és el desè any que Coulange visita Manresa i valora, sobretot, el seu caràcter “transversal” i la “mirada creuada entre la tradició i la modernitat”. “Vinc a veure i a comprar espectacles, però també per reflexionar sobre aquesta temàtica i com puc traduir-ho a la meva feina”, exposa.

L’activitat professional centrada en les dissidències

Les dissidències en relació amb la creació artística centren la jornada professional d’aquest dijous, mentre que l’activitat professional de divendres es dedicarà a la presentació de nous projectes en procés de creació, que s’estrenaran el 2025 i que formen part dels programes de suport que desplega la Fira Mediterrània. Pel que fa a les reunions ràpides, es concentraran a primera hora de la tarda de divendres i dissabte. El director artístic de la fira, Jordi Fossas, ha dit que la Mediterrània vol ser una “fira generadora que vol provocar el sector de les arts d’arrel tradicional perquè arrisquin i facin nous projectes”. En aquest sentit, explica que enguany s’han volgut centrar en el concepte de la dissidència, ja sigui “des de cossos diferents, gèneres diversos, procedències, diàspora, migracions…”.

Per la seva banda, la gerent de la fira, Lídia Hinojo, ha recordat que la Mediterrània és una de les cinc fires estratègiques del Departament de Cultura que hi ha a Catalunya i suposa un “aparador on hi ha moltes propostes perquè els programadors puguin comprar allò que veuen”.

La Fundació Mediterrània, Fira d’espectacles d’arrel tradicional, té un pressupost total d’1,3 milions d’euros per organitzar la Fira Mediterrània (999.000 euros), l’Obrador d’arrel (120.000 euros), el Programa d’impuls a la dansa d’arrel (100.000 euros) i el Programa d’impuls a la música d’arrel (100.000 euros), que enguany s’incorpora.

L’Ajuntament de Barcelona no preveu tenir llesta la remodelació de la norma urbanística que obliga els grans promotors privats a destinar un 30% dels nous pisos a habitatge social fins al 2025. Segons que ha avançat El Periódico de Catalunya, la remodelació preveu deixar fora les rehabilitacions i proposa tres alternatives: una taxa ancorada als preus de mercat de cada districte, cedir pisos en barris pròxims i aglutinar l’habitatge social d’uns quants promotors.

A l’agost, el batlle de Barcelona, Jaume Collboni, va anunciar que al setembre començaria a negociar la remodelació de la norma —aprovada durant el mandat de l’ex-batllessa Ada Colau— amb l’oposició per a tenir-la llesta a finals del 2024.

La tinenta de batlle d’Urbanisme, Laia Bonet, ha detallat que actualment el govern municipal no té els suports necessaris per a tirar endavant la reforma de l’ordenança del 30% i ha insistit que el govern “està compromès” amb la modificació.

“La proximitat dels congressos dels diferents partits dificulta la construcció d’acords i ajorna la tramitació a l’any que ve”, ha argumentat Bonet, a més d’assegurar que portaran la reforma a aprovació quan hi hagi consens polític amb els grups municipals i el sector.

En aquest sentit, el líder de Junts a l’ajuntament, Jordi Martí, ha retret a Collboni, “i al seu govern feble i frívol”, ser els únics responsables del retard de la modificació del 30%. Martí ha reivindicat que aquesta reforma “no és només un compromís electoral dels socialistes, és una necessitat de la ciutat”.

L’Audiència de Barcelona ha instat el jutjat d’instrucció a resoldre amb urgència si amnistia els prop de quaranta empresaris i ex-alts càrrecs del govern del president Carles Puigdemont encausats pels preparatius del Primer d’Octubre. La situació fa temps que és encallada per una discussió sobre competències judicials.

En una interlocutòria, a la qual ha tingut accés EFE, la sala segona de l’Audiència de Barcelona estima parcialment un recurs de la fiscalia espanyola i aclareix que correspon a la jutgessa instructora decidir si aplica la llei d’amnistia als processats per l’1-O, sense que calgui tancar abans el sumari del cas.

A la causa, oberta el 2017 pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona i que va desencadenar el registre a la conselleria d’Economia en vigílies de l’1-O, hi ha processats una trentena d’alts càrrecs del govern de Puigdemont, tant d’ERC com de l’entorn de Junts, acusats d’haver participat en la logística del referèndum, per la qual cosa entre altres se’ls imputa un delicte de malversació.

A aquesta causa, es van sumar posteriorment una desena de càrrecs del govern que havien estat investigats per un altre jutjat arran d’una querella de la fiscalia que els acusava de malversar fons públics en la promoció internacional del procés, entre ells l’ex-conseller Raül Romeva.

Quatre mesos després de l’entrada en vigor de l’amnistia, la justícia encara no resol si aplica la llei a aquesta quarantena d’encausats, a causa d’un embolic jurídic. Els organismes discuteixen sobre qui té competència per aplicar la llei.

Inicialment, la titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona va deixar la decisió en mans de l’Audiència de Barcelona, que va demanar a les parts que es pronunciessin sobre si el cas és amnistiable o si la llei s’ha d’elevar al Constitucional o a la justícia europea. La fiscalia, tanmateix, va recórrer contra aquesta decisió perquè la jutgessa encara no havia tancat el sumari de la causa per incloure entre els processats la desena de càrrecs investigats per la promoció exterior del procés.

L’Audiència resol ara que, atès que la instrucció continuava oberta en espera d’aquest tràmit, és al jutjat a qui correspon decidir si aplica la llei d’amnistia, sense que calgui “esperar ulteriors etapes” del procés judicial per resoldre aquesta qüestió.

La Plataforma per la Llengua ha denunciat que l’RCD Mallorca ha emès el carnet de soci digital únicament en castellà. A més, ha lamentat que això suposa un retrocés respecte a la temporada anterior, quan el carnet físic es lliurava íntegrament en català. L’associació ja ha demanat de reunir-se amb el club.

Prohibeixen a un afeccionat de l’RCD Mallorca d’entrar a estadis durant tres anys per insults racistes

La denúncia arriba arran d’una queixa d’un soci del club esportiu, que va fer arribar la seva disconformitat a la Plataforma. Tot seguit, l’entitat ha fet públic el cas i s’ha posat en contacte amb el Mallorca per a cercar solucions.

En el comunicat de denúncia, la plataforma ha expressat la seva sorpresa amb el cas perquè considera que el club ha mostrat en moltes ocasions el seu compromís amb la llengua. De fet, el Mallorca empra habitualment el català a la megafonia de l’estadi, difon música en català durant el descans dels partits, i, recentment, també ha recuperat el català al videomarcador. A més, atén en català a les oficines del club amb total normalitat.

Finalment, la Plataforma per la Llengua ha fet una crida al club i als seus jugadors a tenir present que, com a figures públiques i influents, són referents lingüístics i poden incidir directament en l’ús del català entre els seus seguidors, especialment entre els més joves.

Les xarxes aplaudeixen l’anunci del Mallorca i l’Atlètic de Bilbao per a la final de Copa de futbol

Avui hi haurà una tempesta solar intensa, de nivell 4 sobre 5, que podria fer que es veiessin aurores boreals al cel. El flux més dens de partícules arribarà a la Terra a partir de les 20.00, i durant tot el vespre i la matinada es mantindrà la intensitat. L’astrònom Joan Anton Català va donar-ne l’avís, però també recomanava prudència. “Hem de tenir present que l’episodi del maig passat va ser històric, sense a penes precedents. Per tant, farem bé de moderar expectatives, però paga la pena d’estar atents”, va dir a Twitter.

Fa tot just cinc mesos, el 10 de maig, ja es va viure una experiència semblant, quan les aurores boreals van pintar el cel dels Països Catalans i de bona part d’Europa. Un fenomen excepcional per a aquestes latituds baixes, que molta gent no es va voler deixar perdre. Ara hi ha una nova oportunitat.

Tot i que avui serà el dia de més impacte per a veure les aurores, també hi ha possibilitat de veure-les demà i demà passat. Si això passa, podrien coincidir dos fenòmens alhora: les aurores boreals i l’anomenat “cometa del segle”. Es preveu que el cometa C/2023 A3 (Tsuchinshan-Atlas) es podrà veure entre els dies 12 i 16. 

Quines són les millors condicions per a veure les aurores boreals?

La contaminació lumínica és la complicació principal a l’hora d’observar aquest espectacle natural. Per tenir el màxim de possibilitats de veure aurores, trobeu un lloc amb cel fosc, allunyat de la llum de la ciutat. El cel també ha d’estar sense núvols, condició que sembla que avui s’escaurà. Les tempestes geomagnètiques són difícils de predir, i de vegades les exhibicions de llums del nord previstes deceben si el temps de la tempesta canvia o el camp magnètic no s’arrenglera amb el de la Terra.

També és recomanable de cercar un punt elevat, com ara un cim, orientat en direcció nord o nord-est. Al parc astronòmic de Prades recomanen de descarregar alguna aplicació al mòbil per a veure en temps real l’activitat de l’aurora. “Quan marqui KP8 podríem mirar de veure-les”, han dit a X.

Quins són els millors llocs per a veure les aurores boreals?

Alguns dels llocs amb aquestes característiques tenen el reconeixement de “punts Starlight”, un certificat atorgat per la Fundació Starlight, que avalua la qualitat del cel nocturn i que indica que un indret és excel·lent per a l’observació astronòmica. Us fem una llista d’alguns d’aquests punts:

Al Principat, l’Observatori de Pujalt (Anoia), arran de la possibilitat de l’aparició d’aurores boreals al cel, ha decidit d’obrir el parc astronòmic gratuïtament al públic avui a partir de les 20.00. Seguiran la situació minut a minut amb els seus experts i n’oferiran explicacions detallades als assistents. També s’observaran la Lluna i Saturn si hi ha oportunitat, per fer més amena l’espera. Amb tot, remarquen que no és prou segur que apareguin aurores.

“Tornem a remarcar que no sabem què passarà. Tot i que hi haurà vent i fresca, tindrem el cel lliure de núvols, de manera que val la pena intentar-ho”, han dit a X. Com que les places hi són limitades, cal apuntar-s’hi amb antelació.

Degut a la incertesa sobre el que pot passar aquesta nit en relació a l’observació d’aurores boreals, hem decidit obrir el Parc Astronòmic de Pujalt gratuïtament aquest vespre a partir de les 20 h per a tothom qui vulgui acostar-s’hi
IMPORTANT LLEGIR TOT EL FIL D’AQUEST POST pic.twitter.com/Ko1iRw2arr

— Observatori de Pujalt (@Observatori) October 10, 2024

També hi ha el parc astronòmic del Montsec, el de les Muntanyes de Prades i el Montsant, el parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i Montgai. A Albanyà, un poble de l’Alt Empordà, hi ha un dels millors observatoris astronòmics del país. De fet, és l’únic dels Països Catalans amb reconeixement Dark-Sky Park, de la International Dark-Sky Association (IDA).

A les Illes, Formentera i Menorca també tenen punts Starlight. A Formentera, és recomanable d’anar a la Mola, el caló del Mort, la platja de Migjorn, el cap de Barbaria, la Punta Rasa, els penya-segats de cala Saona, can Marroig i Punta Prima. A Menorca, al far de Favàritx, a la zona de Cavalleria, que és àrea natural d’especial interès, o bé al far de Punta Nati.

Al País Valencià, podeu anar a l’Alt Túria, concretament als municipis d’Ares dels Oms, Benaixeve, Xelva, Titaigües i Toixa. També a Terra Boval, un dels llocs amb més superfície boscosa de la zona.

A Andorra, un dels indrets més espectaculars on es pot observar el cel és el parc natural del Comapadrosa.

Per què se’n diu “aurora boreal”?

A l’hemisferi nord l’aurora polar és coneguda per “aurora boreal”. És un nom donat per Galileo Galilei, en referència a la deessa romana de l’alba –Aurora– i el seu fill, en representació dels vents del nord. A les latituds de l’hemisferi sud, el fenomen és conegut per “aurora austral”.

El servei Outlook de Microsoft ha caigut aquesta tarda en quants països d’Europa, segons que ha admès la companyia nord-americana en un fil de publicacions a la xarxa social X. L’error provoca que els usuaris no rebin correus electrònics o observin un ús de memòria elevat quan utilitzen el servidor.

Els problemes podrien tenir a veure amb la nova aplicació d’escriptori del gestor de correu i la companyia ha identificat un problema potencial de gestió de la memòria del servidor. Microsoft no anuncia quan se solucionarà la incidència.

El Col·legi de Periodistes de Catalunya ha decidit d’atorgar el Premi Ofici de Periodista 2024 a la periodista col·legiada Neus Bonet, en reconeixement de la trajectòria professional “excel·lent”, especialment en el camp de la ràdio, on ha ocupat uns quants càrrecs i contribuït a enfortir l’ofici periodístic.

El reconeixement, la màxima distinció que atorga el Col·legi de Periodistes de Catalunya, arriba coincidint amb el centenari de la ràdio a Catalunya, el mitjà al qual Neus Bonet ha dedicat tota la carrera. Al novembre, la periodista s’acomiadarà dels micròfons de Catalunya Ràdio, posant fi a gairebé quaranta anys de dedicació a l’emissora. Per a l’entitat, la seva carrera ha estat un exemple de “rigor, professionalitat i lideratge”.

Neus Bonet ha exercit en uns quants mitjans, programes i entitats acadèmiques. Els seus inicis professionals es remunten a l’àmbit local, amb col·laboracions a Ràdio Salou, Ràdio Reus, Ràdio Popular de Reus, el Diari de Tarragona i Ona Catalana, entre més. L’any 1988, va incorporar-se a Catalunya Ràdio com a redactora i, el 2008, es va convertir en la primera dona a dirigir el programa matinal El matí de Catalunya Ràdio.

Des del 2013, Bonet ha estat una veu referent dels caps de setmana en l’informatiu Catalunya migdia. Ha impulsat formats com Eduqueu les criatures, Generació digital i L’ofici de viure. A més, ha compaginat l’activitat radiofònica amb la docència a la Universitat Internacional de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Rovira i Virgili.

Entre 2014 i 2019, va ser degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya, convertint-se en la segona dona a encapçalar l’entitat. Durant el seu mandat, va treballar per dignificar la professió i promoure un periodisme de qualitat, compromès amb els valors ètics del Codi Deontològic. Li va tocar liderar una etapa especialment complexa i convulsa, socialment i periodísticament, marcada per la creixent desinformació i impulsant projectes per combatre-la amb la voluntat de recuperar la credibilitat de la feina periodística.

El juny, va ser nomenada presidenta de Ràdio Associació de Catalunya, un càrrec que va assumir amb entusiasme i que reflecteix el seu compromís amb la ràdio, un mitjà que ha estat i continua sent el seu motor vital i professional.

El lliurament està previst per al pròxim dilluns 11 de novembre a les 18 hores a la seu de Barcelona del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Demòcrates Valencians, coincidit amb el Nou d’Octubre, ha decidit d’aparcar la trajectòria com a partit polític i convertir-se en una nova plataforma civil. Després de deu anys d’activitat, es decanta per impulsar l’Institut Valencià per l’Autogovern, amb l’objectiu de fomentar el debat sobre les necessitats d’autogovern del País Valencià i reivindicar la identitat política.

Albert Sarrió, fins ara secretari general de DV, ha valorat positivament els deu anys de vida del partit, destacant la capacitat per integrar diferents sensibilitats valencianistes i per dialogar amb altres forces polítiques basques, balears i catalanes.

Carmel Roda, ex-president de Joventut Valencianista i nou dirigent de la iniciativa, “aposta per enrolar membres històrics del valencianisme de consens i construcció, com també concebre’s com els generadors d’un debat civil valencià necessari i recurrent”, diu el partit en un comunicat.

“Els nous Demòcrates Valencians es constituiran com a centre d’estudis per l’autogovern. Un nou Institut Valencià per l’Autogovern (IVA) hereu de tota una il·lustre tradició. Un llegat encapçalat pels referents polítics valencianistes del segle XX com Ignasi Villalonga, Lluís Lucia o Joaquín Maldonado, com també dels projectes polítics de la UDPV amb Vicent Miquel o Vicente Monrabal al capdavant, o fins i tot del PNPV i el seu líder Francesc Burguera”, expliquen.

El Departament de Valencià de l’IES Francesc Ribalta de Castelló (Plana Alta) va decorar el vestíbul del centre per commemorar la Diada del País Valencià. Van fer un cartell que deia “9 d’Octubre, visquem cada dia en valencià” i van penjar senyeres. L’endemà, dimarts, la directora territorial d’Educació, Maria Esteve, va enviar un missatge d’àudio a la directora de l’institut i li va demanar que les retiràs. Adduïa que no eren les banderes oficials. Tot i que no ho va fer per escrit ni formalment, la directora, Loles Mezquita, va prendre la decisió de llevar les banderes i deixar la pancarta.

“Nosaltres, com a departament, ens vam sentir entre emprenyats, indignats, i censurats, perquè, al cap i a la fi, era el Nou d’Octubre, era el penó que Jaume I va utilitzar quan va entrar a València. No preteníem dir que això era la bandera oficial, simplement commemoràvem el Nou d’Octubre com en molts centres públics s’ha fet. No ho veiem just”, lamenta Roser Garcia, la professora del departament que va impulsar l’activitat.

A més, assenyala que no saben qui li va fer arribar a la directora territorial una fotografia amb la decoració. Una vegada retirades les senyeres, se la va informar i va respondre que no calia que les hagueren llevat, que amb posar la franja blava era suficient. Roser reivindica que no volien posar aquesta franja, perquè no volien posar cap bandera oficial, sinó commemorar un fet històric.

El departament va fer un escrit damunt de la imatge amb la decoració i els professors la van difondre a títol personal per les seues xarxes socials. “Fins on hem arribat? On queden aquells versos del poeta de Burjassot ‘assumiràs la veu d’un poble i seràs per sempre poble’…? Aquesta és la realitat que tenim en l’educació pública d’aquest govern. I mentrestant, seguirem lluitant i ‘circularà la rosa, però molt secretament'”, diu el text. Ara, estan pendents la signatura d’un manifest, acordat amb la directora del centre, per a presentar a la direcció territorial.

L’STEPV també ha rebutjat aquesta actitud de la Conselleria d’Educació a les seues xarxes. “Només cal observar molts escuts dels nostres pobles per veure que forma part de la nostra essència i, per això, és intolerable aquest atac cap a les nostres senyes d’identitat”, han dit.

STEPV rebutja l’actitud de Conselleria d’exigir retirar les quatribarrades a l’IES Francesc Ribalta.
Només cal observar molts escuts dels nostres pobles per veure que forma part de la nostra essència i, per això, és intolerable aquest atac cap a les nostres senyes d’identitat. pic.twitter.com/tlDVCBo25v

— STEPV-Iv (@STEPV_Iv) October 10, 2024

Paw Patrol, una de les sèries de més èxit entre els infants, arribarà aviat al SX3. Aquests darrers dies, els súpers han tingut l’opció de triar com voldrien anomenar aquest grup de cadells de gos. Hi havia tres opcions: “La Patrulla Peluda”, “La Quisso Patrulla” i “La Patrulla Lladruc“. Una volta acabat el termini, el nom guanyador s’ha revelat al programa La tarda de Catalunya Ràdio. La sèrie es dirà La Patrulla Peluda.

Anunciat a la #TardaCatRàdio! Hem revelat el nom que tindrà la “Paw patrol” quan s’emeti a @SomSX3 pic.twitter.com/pCqLHx9omE

— Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) October 10, 2024

Què és ‘Paw Patrol’?

Paw Patrol és una producció canadenca que s’ha fet molt popular mundialment. Els protagonistes són un grup de cadells de gos i un nen expert en tecnologia que treballen per resoldre problemes en missions de rescat. Cada membre de la patrulla té una personalitat i unes habilitats diferents, cosa que permet que els més petits s’identifiquin amb cadascun d’ells.

El SX3 estrena cinc pòdcasts infantils nous

Segons que expliquen fonts del SX3, l’objectiu d’emetre Paw Patrol en català és el de fer arribar aquesta llengua a molts nens amb un producte d’èxit i aconseguir que puguin jugar en el seu temps de lleure en català.

Cal dir que, malgrat el gran èxit que té, també ha rebut crítiques, perquè són uns dibuixos amb molta acció i hi ha qui considera que exciten la canalla.

Altres novetats al SX3

Però Paw Patrol no és l’única sèrie que molta gent espera. Al juny ja es va anunciar que aquesta temporada s’estrenaria Bola de drac Super. D’aquesta manera torna a 3Cat un dels personatges més estimats de tots els temps, en Son Goku, amb una sèrie que encara no s’havia emès en català. A més, es recuperaran els capítols de Bola de drac i Bola de drac Z.

Els seguidors del popular anime One Piece en tindran capítols nous, amb sagues que fins ara no s’havien doblat mai al català.

El jutjat d’instrucció 1 de Vic ha declarat que la llei d’amnistia no era aplicable als quatre encausats per l’atac a la comissaria de Vic (Osona) el 16 de febrer de 2021, durant les protestes contra la detenció del raper Pablo Hasel.

Els encausats van sol·licitar l’amnistia a començament de juliol, perquè consideraven que els actes de responsabilitat penal, administrativa o comptable es podien amnistiar d’acord amb l’article primer de la llei, que fa referència a l’àmbit objectiu. El sindicat policíac USPAC, que exerceix d’acusació particular dels agents ferits, hi va presentar un escrit en contra, i el jutjat l’ha acceptat i diu que no es pot aplicar la llei en aquest cas. L’Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans, que exerceix la defensa dels investigats, explica a VilaWeb que presentaran un recurs contra la decisió del jutjat.

En la resolució, a la qual ha tingut accés VilaWeb, el jutjat diu que els actes del 16 de febrer de 2021 no queden recollits en l’àmbit de l’aplicació establert en l’article primer de la llei d’amnistia. El jutjat destaca que l’article primer determina que els actes que es poden amnistiar són els que hi va haver entre el primer de novembre de 2011 i el 13 de novembre de 2023 en el context del procés independentista. “Tanmateix, els fets que s’investiguen en aquest cas estan relacionats amb la detenció del cantant Pablo Hasel, i això significa que no tenen relació amb l’objecte de l’article 1 de la llei”, diu.

Què va passar el 16 de febrer de 2021?

De totes les protestes de rebuig a la detenció de Pablo Hasel, la de Vic fou la més cridanera de totes. No pas per la quantitat de gent, sinó per la imatge del desenllaç: una comissaria dels Mossos destruïda.

La protesta va començar a la plaça Major de la ciutat, com tantes altres, i va anar cap als jutjats, situats al costat de la comissaria de la policia espanyola. Hi havia gent de tota mena. I, espontàniament, un grup va decidir d’anar cap a la comissaria dels Mossos. Aquesta acció va sorprendre els agents que hi havia a l’edifici, perquè no era prevista. L’ambient, a diferència de la plaça Major, començava a ser més tens, oimés tenint en compte les imatges d’actuacions policíaques contra manifestants que arribaven d’ací i d’allà. Fins que va volar el primer roc, i tot va esclatar.

La ràbia es va canalitzar amb violència. Objectes contra l’edifici, pintades en favor de la llibertat de Hasel i corredisses. La policia no estava preparada. La comissaria és la seu de l’àrea bàsica d’Osona i és integrada per agents de seguretat ciutadana. No són experts en ordre públic i els mancava tota mena de material per a controlar la situació. Estaven completament desbordats i es van trobar obligats a arrecerar-se dins l’edifici. Va ser en aquest moment que van decidir d’activar el codi 33, que es fa servir per situacions d’extrema gravetat. Vint minuts després, van arribar reforços de la BRIMO i l’ARRO de Manresa, que van actuar durament contra els manifestants i també van fer servir projectils de foam.

La jornada va acabar amb quatre detinguts: tres a càrrec dels Mossos i un de la Guàrdia Urbana de Vic; i una dotzena d’agents ferits. Aquella mateixa nit, els màxims comandaments dels Mossos i d’Interior –entre els quals el director de la policia, Pere Ferrer; el major, Josep Lluís Trapero; i el conseller d’Interior, Miquel Sàmper– es van desplaçar fins al lloc dels fets per comprovar els danys i donar suport als agents. Segons la policia, havia estat un atac sense precedents.

El ple del congrés espanyol ha aprovat per unanimitat el dictamen de la proposició de llei per a millorar la qualitat de vida de persones amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA). La iniciativa abasta més malalties d’alta complexitat i sense cura i proposa un seguit de canvis legislatius per a garantir una millora de la qualitat de vida dels malalts i l’agilització dels tràmits administratius per al reconeixement de la discapacitat i la dependència.

La llei ha superat el tràmit amb 344 vots a favor, cap en contra i cap abstenció i ara serà tramesa al senat espanyol, en què continuarà la tramitació. En un primer moment, quatre partits van presentar la seva proposta de text, però finalment Junts, el PP, el PSOE i Sumar han estat capaços d’elaborar-ne un d’únic, a què s’han afegit la resta de formacions.

Al febrer, l’ex-futbolista i president de l’associació de pacients ConELA, Juan Carlos Unzué, va lamentar la poca presència de diputats en unes jornades per a reivindicar la necessitat de tramitar aquesta llei. Una imatge que va esdevenir viral a les xarxes socials i que va marcar un abans i un després en les negociacions.

[VÍDEO] Unzué avergonyeix els diputats del congrés espanyol pel buit als malalts d’ELA

El secretari de Mitjans de la Generalitat, Carles Escolà, va instar el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) a analitzar –i, si calgués, a adoptar les mesures pertinents– els comentaris que l’humorista Joel Díaz va fer a principi de mes al pòdcast La sotana, en què feia un joc de paraules amb el nom d’una filla menor d’edat de la dirigent d’Aliança Catalana, Sílvia Orriols, i el concepte de la violació.

El pòdcast L’Arrabassada ha donat suport a Díaz: “Davant d’aquesta campanya orquestrada pels feixistes i xenòfobs d’Aliança Catalana en col·laboració amb el PSC.” I ha acabat el missatge així: “Puta Espanya, puta PSC i puta Aliança Catalana.” En referència a l’actuació del PSC, l’humorista Josep Català ha escrit a xarxes: “No es veia tan bona sintonia entre nazis i socialistes des del pacte Molotov-Ribbentrop.”

L’humorista Marc Sarrats també ha criticat la decisió del secretari de Mitjans: “Puta Aliança Catalana i, per descomptat, puta PSC. Tant de bo rebenteu tots plegats, vosaltres i la instrumentalització interessada que feu dels vostres fills de merda.” I hi ha afegit: “Tant de bo la DGAIA us els foti i obligui en Joel a criar-los, que serà una putada per ell, però així com a mínim sortiran persones.” L’imitador Xavi Cazorla amb un toc d’humor ha dit: “Si toqueu el Joel, faré servir tot el que he après a Crossfit (?) per defensar-lo.”

Dels companys de pòdcast de Joel Díaz, Magí Garcia ha dit: “La sotana és com Aliança Catalana: seria impossible sense els seus mecenes”; Manel Vidal ha piulat: “Que quedi molt clar per a qui treballa Aliança Catalana i a qui beneficien les seves campanyes. Que després tot són plors”, i Andreu Juanola ha sentenciat: “En fi. Sempre el mateix.”

Tant de bo la DGAIA us els foti i li obligui a el Joel a criar-los, que serà una putada per ell però així com a mínim sortiran persones

— Marc Sarrats (@MarcSarrats) October 9, 2024

La presentadora Alba Riera ha criticat la decisió del govern i s’ha demanat: “Quina ha de ser la figura dels periodistes i comunicadors? Sota quins criteris se suposa que hem d’ocupar els nostres espais i fer la nostra feina?” El periodista Xavier Aldekoa també ha donat suport a Díaz i el periodista Albert Lloreta ha reblat: “La pinça de sempre entre l’extrema dreta i el PSC. Quina absoluta vergonya.” Finalment, la CUP ha piulat: “L’extrema dreta assenyala, el govern del PSC obeeix.”

Tot el meu suport a @joeldiazbrah i als amics de @LaSotana_ https://t.co/utHqtnmKg5

— Xavier Aldekoa (@xavieraldekoa) October 10, 2024

 

 

El president del govern, Salvador Illa, viatjarà a Madrid dissabte per participar en els actes del 12 d’octubre, la festa de la Hispanitat, segons que ha avançat La Vanguardia i ha pogut confirmar VilaWeb. El darrer president que va participar en aquests actes fou José Montilla, també del PSC, l’any 2010. D’aleshores ençà, ni Artur Mas, ni Carles Puigdemont, ni Quim Torra ni Pere Aragonès no hi van anar.

El moviment d’Illa respon a l’interès de recuperar la relació institucional entre la Generalitat de Catalunya, la monarquia espanyola i la resta d’institucions espanyoles. A mitjan setembre, Illa es va reunir amb Felipe VI al palau de la Zarzuela de Madrid. Aquesta fou la primera recepció d’un president català d’ençà del 2015, quan el president era Mas. L’auge del procés independentista i el paper de Felipe VI en la repressió del Primer d’Octubre van fer que ni Puigdemont, ni Torra ni Aragonès trepitgessin la Zarzuela.

La reunió amb Felipe VI, en paraules de la portaveu del govern, Sílvia Paneque, ja es va fer pensant a enviar un “missatge de normalitat institucional”. El govern considera que aquests darrers anys no hi ha hagut prou bona relació amb les institucions de l’estat espanyol i la resta de governs autonòmics i volen recuperar-la. “[La intenció] és mantenir bones relacions amb totes les institucions. Qualsevol persona que es dediqui al món de la diplomàcia o de l’empresa o un botiguer. Això vol dir doblegar-se? No”, va dir Paneque.

El paracaigudista que no pot desplegar la bandera espanyola i més ridículs del 12 d’octubre

Junts, ERC i la CUP han acordat una proposta de resolució que pretén que el parlament denunciï i constati la “rebel·lia” de la cúpula del poder judicial espanyol per la no-aplicació la llei d’amnistia “de manera deliberada i arbitrària” com una de les conclusions del debat de política general. Tots tres grups han acordat una transacció de les tres iniciatives sobre l’amnistia que ahir al vespre van registrar per separat. Després de la pèrdua de la majoria absoluta independentista, la proposta tan sols es podrà aprovar aquesta tarda si té almenys l’abstenció del PSC. El text insta el govern a crear un observatori de la llei d’amnistia, amb les entitats que en defensen l’aplicació, per recollir les sol·licituds d’aplicació de la llei i de les resolucions dels tribunals i fer-ne un seguiment, i també per acompanyar els represaliats.

“Quan fa gairebé quatre mesos de la seva aprovació, la majoria de casos de manifestants, polítics i càrrecs públics continuen encallats mentre tots els policies ja han estat amnistiats”, diu la proposta, que afirma que el sistema repressiu continua. En la mateixa línia, la iniciativa parla de l’existència de “greus mancances democràtiques” i denuncia el “biaix polític” de part de l’estament judicial espanyol. Junts, ERC i la CUP també han presentat, per separat, propostes sobre la defensa del referèndum, que s’han embardissat a la cambra.

Un pres del Puig de les Basses de Figueres s’ha suïcidat aquesta matinada en una cel·la d’aïllament provisional, segons que informa el Departament de Justícia en un comunicat. L’intern tenia objectes prohibits en el mòdul habitual i els vigilants van trobar-los en un escorcoll.

A l’hora de requisar-los, l’home va presentar una resistència violenta, segons el departament, i per això el van enviar a una cel·la d’aïllament preventiu. Els metges han provat de reanimar-lo, però no han pogut. De moment, el Departament de Justícia ha obert una investigació sobre els fets.

L’ex-president d’ERC Joan Puigcercós ha demanat a Oriol Junqueras que faci una reflexió i permeti una transició tranquil·la al partit: “Ha de pensar en el col·lectiu”, ha dit, en un acte de suport a la candidatura de Nova Esquerra Nacional.

La llista de Xavier Godàs i Alba Camps —impulsada per l’entorn de Marta Rovira— ha presentat avui més noms que fan costat a la seva candidatura: Carme Forcadell, Dolors Bassa, Meritxell Serret, Anna Simó, Manel Balcells, Marta Cid, Joan Ridao, Marina Llansana, Pau Ricomà i Agustí Cerdà.

Aquests noms se sumen als que ja va avançar l’ACN dilluns: Joan Puigcercós, Ernest Benach, Joan Manuel Tresserras i Josep Huguet. A més, l’ex-consellera i ex-vice-presidenta de la mesa del parlament Alba Vergés també dona suport a la candidatura de Godàs, tal com ha pogut saber l’ACN.

El jutge del cas Koldo ha demanat avui al president de l’audiència espanyola que sol·liciti a la presidenta del congrés espanyol, Francina Armengol, que certifiqui si José Luis Ábalos gaudeix actualment de la condició de diputat. Aquest és el pas previ per a enviar el Tribunal Suprem (TS) espanyol l’escrit d’acusació contra Ábalos.

Ábalos va renunciar a presidir la Comissió d’Interior, però es va resistir a deixar l’acta de diputat tot i la petició del PSOE per la “responsabilitat política” arran del cas Koldo. Ábalos va demanar al jutge d’entrar en el cas com a part perjudicada. A començament de setembre, va aportar una auditoria pròpia sobre la compra de màscares durant la pandèmia que investiga el jutjat, un document que contraresta el que va fer el mateix ministeri, ara comandat per Óscar Puente.

A l’escrit presentat al jutge, Ábalos recorda que no ha estat cridat a la causa “en cap condició” i lamenta que, amb tot, continuïn apareixent informacions públiques que l’afecten. Sobre això, subratlla que l’auditoria del ministeri s’ha difós “de manera deliberada” abans de ser lliurada a l’Audiència espanyola, i justifica en aquest fet la presentació d’una de pròpia que la contradiu.

En aquesta auditoria pròpia, es recorda que les contractacions de material sanitari durant la pandèmia ja van ser objecte de fiscalització del Tribunal de Comptes espanyol i que aquest ens administratiu va descartar il·legalitats. Alhora, considera que l’auditoria del ministeri és esbiaixada. Cal recordar que l’anomenat cas Koldo, o cas Delorme, investiga sis persones, entre les quals, l’assessor i assistent personal d’Ábalos, Koldo García, per presumpta organització criminal. Arran d’una denúncia del PP de Madrid, el jutge investiga nou contractes per a comprar màscares en plena pandèmia de la covid-19 per valor de cinquanta-quatre milions d’euros.