“Som un grup autoorganitzat de dones treballadores del camp i de la manipulació que vivim a la província de Huelva, Andalusia. Unides per lluitar pels nostres drets, per aconseguir unes condicions de vida i de treball dignes per a la classe jornalera, treballem des dels feminismes, l’ecologisme i l’antiracisme, decidides a acabar amb dècades de precarietat i opressió.” Són les Jornaleras de Huelva en Lucha. Per les seves mans passen bona part de les maduixes i els maduixots que mengem, en diuen l’“or vermell”. Sovint les “contracten” sense papers, dones que tinguin la família al país d’origen i que per tant tard o d’hora hagin de tornar, que no vulguin estabilitzar la seva situació a Huelva, dormen en barraques, arran dels horts, algunes han de treballar amb bolquers perquè no tenen pausa ni per anar al lavabo, els capatassos i altres manaires n’abusen i els imposen silenci sota l’amenaça de fer-les fora si parlen. El benefici de la sobreexplotació de les dones i la terra per produir or vermell està per damunt del benestar de les treballadores que s’hi deixen la dignitat i la vida. I no és un cas aïllat. Com tampoc és un cas aïllat que les dones hagin decidit unir-se per defensar els seus drets. 

“A Xile, al Cajón del riu Maipo, a la regió metropolitana de Santiago, l’aigua està privatitzada, no només la xarxa o el servei d’abastiment, sinó la mateixa font. Pertany a Aguas Andinas, que al seu torn és d’Aigües de Barcelona. Aguas Andinas té la potestat de fer el que vulgui amb l’aigua. […] Es posa en risc el subministrament d’aigua de boca a Santiago de Xile, a més destrossar-ne l’ecosistema ja molt afectat pel canvi climàtic. Diverses organitzacions s’hi resisteixen des de fa anys, com ara Mujeres por el Maipo. ‘Foteu el camp i a cuinar’, ‘Aneu a cuidar els fills i a donar dinar al marit’, gosses, meuques o putes són els qualificatius que reben. Elles s’estiren a terra i fan mandales amb els seus cossos i impedeixen l’entrada de camions. […] Així resisteixen des del 2007. I no s’aturen.” Ho escriu l’antropòloga Yayo Herrero al seu Els cinc elements (Arcàdia, 2024, traducció de David Fernández). 

“Els qui viuen a la zona de Quintero, a Xile, diuen que allà l’aire enverina. […] Són majoritàriament dones les que alcen la veu. S’han organitzat en el col·lectiu Mujeres de Zonas de Sacrificio Quintero Puchuncaví en Resistencia.” Torna a ser Yayo Herrero. Les zones de sacrifici són zones on es posa en risc la vida (vegetal, animal o humana) per obtenir més beneficis. En el cas de Quintero, els treballadors del coure van començar a emmalaltir, les dones parien criatures malaltes o amb malformacions, “l’estiu del 2018 1.700 persones es van desmaiar en inhalar un compost químic que encara no s’ha aconseguit investigar”, les dones es manifesten, de vegades contra els marits, que són convocats per l’empresa i coaccionats a manifestar-se en contra de les seves dones si no volen perdre la feina. Dels homes emmalaltits pel coure en diuen “homes verds” perquè des dels anys vuitanta del segle passat, quan van començar a emmalaltir, un dels símptomes més impactants era que els sortia un líquid verd de les ferides i les clivelles de la pell. Molts dels afectats han mort, però les esposes, les àvies, les dones continuen denunciant per ells. 

Les dones de Chipko són un moviment ecofeminista de l’Índia nascut als anys setanta del segle passat per lluitar contra la tala comercial i les polítiques de desforestació governamentals. Practicaven una protesta no-violenta, s’abraçaven als arbres perquè no els poguessin talar. “Chipko va aconseguir una important victòria quan el 1980 Indira Gandhi va establir la prohibició de la tala d’arbres a les regions de l’Himàlaia durant quinze anys, fins que la coberta verda va ser totalment restaurada”, ho podeu llegir a la Viquipèdia, com també que: “Una de les característiques més destacades de Chipko va ser la participació massiva de les dones. Com a eix vertebrador de l’economia agrària d’Uttarakhand, les dones es van veure més directament afectades per la degradació ambiental i la desforestació i, per tant, van prendre consciència dels problemes més ràpidament.”

Wangari Maathai (1940-2011), activista política i ecologista kenyana, va rebre el premi Nobel de la pau el 2004 per “les seves contribucions al desenvolupament sostenible, a la democràcia i a la pau”. Va fundar el Moviment del Cinturó Verd el 1977, responsable de plantar més de trenta milions d’arbres a Kenya i en altres països africans per evitar la desforestació i l’erosió del sòl i millorar així la qualitat de vida. L’anomenaven Tree Woman. També va defensar l’accés de les dones a les universitats i va denunciar la manca de democràcia al seu país, per la qual cosa va ser perseguida políticament. El 2002 va esdevenir diputada al Parlament de Kenya i després va ser nomenada secretària d’estat de Medi Ambient i Recursos Naturals, un càrrec que va ocupar fins el 2005, quan va ser elegida presidenta de la Unió Econòmica Africana. Un dels motius pel qual li van donar el premi Nobel de la pau el 2004 va ser per “haver estat font d’inspiració per a molts en la lluita pels drets democràtics i especialment haver encoratjat les dones a millorar la seva situació”.

“Avui assistim a la negació sistèmica de les conseqüències de l’extractivisme i de la industrialització sense límits. S’han negat la pluja àcida, el forat de la capa d’ozó i el canvi climàtic. Es finança la negació i el dubte, s’acusa d’interessat o antisistema i es ridiculitza tot aquell que denuncia els excessos del progrés. Si, a més a més, ets dona, ets boja, cafre, puta ignorant o ridícula. Si has emmalaltit, el que tens és una depressió o un trastorn psicològic. Només quan anys després es posen els morts sobre la taula s’actua, perquè la cautela, la prevenció i les cures requereixen anticipació, fre, autolimitació col·lectiva, i són missió impossible si la vida digna i la salut no són una obstinació sinó només un subproducte dels beneficis.” Cito un altre cop Yayo Herrero i ja aviso que hi tornaré, hi tornaré tant com calgui, tant com pugui. Com les dones de Huelva, les de Xile, les de l’Índia, les de Kenya, i tantes, tantíssimes altres, del passat, del present i del futur.

Els “morts sobre la taula” que ens han de fer actuar ja fa temps que s’hi podreixen, allà al damunt. Som responsables del món que tenim i en podem ser del món que tindríem si de veritat tots, i per damunt de tots els que ens governen, els que prenen les decisions, entenguéssim i assumíssim que “la sostenibilitat passa per  reconstruir els llaços amb la terra”, el nostre planeta. 

Som culpables del canvi climàtic però també podem ser artífexs actius i activistes d’un altre canvi, el canvi que posi la vida al centre. Hi ha qui defuig aquesta culpa i promou l’activisme des d’una posició entusiasta mancada de fonaments, com si damunt de la taula no fes un munt d’anys que s’hi podrissin milers i milions de cadàvers víctimes del parasitisme capitalista. Per ser la solució, toca assumir primer la culpa. L’ecologisme, i sobretot l’ecofeminisme, és incòmode perquè ens obliga a canviar, no és una eina per tranquil·litzar consciències sinó per sacsejar-les i empènyer-les a canviar. 

Hi he tornat, hi torno i hi tornaré. És incòmode, ja ho sé.

Vox ha complert l’amenaça i ha ordenat que els seus consellers isquen del Consell i trenquen el govern amb el PP valencià. Vicente Barrera, que és el vice-president i titular de Cultura i Esports; Elisa Núñez, responsable de Justícia i Interior; i José Luis Aguirre, conseller d’Agricultura, abandonaran les seues responsabilitats en el govern de Carlos Mazón. Ho ha anunciat Santiago Abascal, dirigent del partit d’extrema dreta. Abascal ha fet l’anunci en una declaració sense preguntes –flanquejat per tots els membres de la direcció– a la seu del partit al carrer Bambú de Madrid, després de reunir el comitè executiu de Vox.

En la declaració ha notificat que tampoc no donaran suport extern al PP; per tant, també retiren el suport que donen ara al govern de les Illes, encapçalat per Marga Prohens. I la trencadissa també afecta el govern de l‘Aragó. 

Baldoví exigeix a Carlos Mazón que convoque eleccions

Hores abans de la decisió, la presidenta de les Illes havia dit que restava a l’expectativa de la direcció de Vox, però afegia: “No entendria que aquí es trencàs cap acord. Nosaltres no hem incomplert el programa de governabilitat que tenim amb Vox.”

Mazón, pendent de la decisió

Aquesta reunió, convocada a les sis i mitja de la vesprada, s’ha seguit amb la respiració continguda a la seu del PP valencià, on Mazón ha convocat la junta directiva per prendre decisions en aquesta situació nova i, fins fa pocs dies, inesperada. Amb tot, el cap del Consell ha optat per no parlar de la crisi i fer un discurs triomfalista tot relatant les polítiques que ha encapçalat.

Ni el vice-president ni la presidenta de les Corts, Llanos Massó, que han assistit al consell estatal de Vox, no s’han oposat a la decisió del seu cap. Avui al matí, a València, tots dos han dit que es deuen als votants de Vox i que la darrera paraula la tenia Santiago Abascal. Tots dos també, ahir al vespre, van repiular la nota en què Vox responsabilitzava Núñez Feijóo del trencament del govern valencià i dels altres de l’estat espanyol on són necessaris per a mantenir la majoria conservadora.

L’amenaça del trencament ha planat tota la setmana, just quan el cap del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, va deixar caure que les comunitats on governa acceptarien d’acollir menors immigrants per a ajudar a llevar pressió al sistema assistencial de les Illes Canàries.

El PP ha anunciat que Alberto Núñez Feijoo valoraria demà, divendres, la decisió de Vox. Fonts de la direcció del PP han explicat que no tenen intenció de convocar eleccions anticipades. L’objectiu del PP és continuar governant aquests territoris comptant amb el suport extern de Vox.

Sobre això, Mazón ha actuat ràpidament i solament unes hores més tard ja publicava el cessament dels consellers Barrera, Aguirre i Núñez i tots els assessors que hi tenia Vox.

El pacte més ràpid

Al País Valencià és on més prompte es va arribar a un pacte entre el PP i Vox després de les eleccions del 28 de maig del 2023. La reunió es va fer en una sala de les Corts i va durar molt poca estona. En van eixir amb un paper amb cinc punts bàsics, però amb els càrrecs ja repartits. Era abans de les eleccions espanyoles del 23 de juliol. Feijóo maldava per mostrar un perfil més moderat que Abascal i va beneir amb la boca petita aquell pacte tan veloç.

No va ser fins uns quants dies més tard que totes dues formacions van presentar un programa de govern de cinquanta punts. Molts tenien relació amb la llengua i la memòria.

Falten tan sols dos dies per al primer aniversari de la sessió d’investidura de Carlos Mazón, que va començar el 13 de juliol de 2023 amb un record al regidor d’Ermua assassinat per ETA l’any 1997, Miguel Ángel Blanco.

Els deures fets

En aquest any s’han complert molts dels punts compresos en aquell pacte. Avui mateix, les Corts han aprovat la llei anomenada de “concòrdia” que ha derogat la de memòria democràtica. Fa poques setmanes es va aprovar la llei Rovira, dita de “llibertat educativa” que, en resum, implica la minva d’hores de classe impartides en català a tots els nivells de l’ensenyament obligatori. També s’ha canviat la llei d’À Punt i ara és molt més fàcil de controlar políticament els mitjans públics. I la llei de transparència, i la de l’Oficina Valenciana Antifrau.

Tot això fa part d’un paquet legislatiu presentat el 21 de març pels grups parlamentaris del PP i Vox i tramitat com a proposició de llei, cosa que n’ha limitat el debat i la participació ciutadana. L’objectiu d’arribar al final d’aquest període de sessions s’ha complert.

El paper del vice-president Barrera

Les primeres setmanes del govern, en ple estiu, van destacar per la desinhibició dels membres de Vox. Barrera va parlar des de primera hora de guerra cultural i de guerra contra el pancatalanisme. De guerra contra la llengua. Així es van censurar revistes de tota mena, es va canviar el nom d’auditoris, es va anunciar que no hi hauria diners per a celebrar Estellés ni per a les entitats que defensassen els Països Catalans. Tampoc no hi ha hagut premi Guillem Agulló a les Corts. En canvi, s’ha establert un circuit de jonegades i s’han donat diners a una fundació que promociona els bous a Madrid. Barrera ha protagonitzat tota mena d’incidents en declaracions contra la igualtat o contra la violència de gènere.

La seua companya, Elisa Núñez, té en comú amb Barrera un cert fervor per Franco i pels guanyadors de la guerra del 1936-1939, de qui se senten orgullosos hereus. Núñez va qualificar Franco de personatge històric i va ser incapaç de pronunciar el mot “dictador”.

I mentrestant, Mazón es dedicava a suavitzar cadascun d’aquests incidents i a remarcar que el seu govern estava unit i que feia coses per als valencians. La darrera mostra exageradíssima d’amor fraternal l’han teatralitzada aquest matí a les Corts Mazón i Barrera quan han exagerat una abraçada i una conversa davant les càmeres.

Potser tots dos ja sabien que seria la darrera abraçada que es feien no en el període de sessions, sinó abans del trencament.

Després de la sortida de Vox del Consell, el Partit Popular s’ha trobat sense el soci preferent i necessari per a assolir les majories a les Corts. El PP té quaranta diputats, de noranta-nou, i Vox en té tretze. Quan Santiago Abascal va parlar per primera volta d’abandonar els governs on Vox és necessari, el PP li va donar poca credibilitat. Aquestes darreres hores, els equips directius del partit ja han començat a treballar en un pla B que preveu unes quantes hipòtesis.

El primer fet és que l’eixida de Vicente Barrera, Elisa Núñez i José Luis Aguirre obligaran el president de la Generalitat, Carlos Mazón, a fer canvis de govern per a reestructurar l’executiu i nomenar els titulars de Cultura, Justícia i Agricultura.

Una altra cosa és la situació a les Corts, on estarà en minoria. Ahir mateix, la secretària general del PSPV, Diana Morant, va dir a les Corts que el seu partit no seria la crossa del PP ni donaria cap mena de suport per a salvar aquesta minoria. “No podem donar suport a un PP que es dedica a retallar drets als ciutadans. Al Partit Socialista no ens poden demanar que els donem suport, perquè són indistingibles de Vox”, deia Morant, poc després d’haver-se aprovat la llei que derogava la de memòria democràtica.

Arran d’aquesta situació, Carlos Mazón pot decidir de continuar governant en minoria, potser amb suport extern de Vox en votacions concretes. Té a favor que el pressupost ja ha estat aprovat, i podria prorrogar-se per al 2025 si no reïx a aprovar-ne un de nou a final d’any. Fonts del partit han deixat caure que estan preparats per a això. En una compareixença aquesta vesprada, Mazón ha evitat de parlar del trencament, però ha obert la porta a acceptar propostes positives dels altres grups parlamentaris.

Quant a l’activitat legislativa, aquest primer any ha donat molts fruits, amb l’aprovació del conjunt de cinc lleis que han desmuntat l’arquitectura legislativa del govern del Botànic. Per tant, tindran a les mans el poder sobre els mitjans públics i sobre l’agència antifrau; a més, hauran eliminat bona part de l’ensenyament en català a les escoles, i és previsible que els períodes de sessions que vindran no tinguen tanta càrrega legislativa.

Una convocatòria electoral?

Una altra opció, probablement la més remota, és que el president de la Generalitat faça càlculs i decidesca de convocar eleccions. Si mira al voltant, hi veu uns quants adversaris polítics que no passen pas un bon moment. Carlos Mazón mateix deia ahir al matí al síndic de Compromís, Joan Baldoví, que resàs perquè ell no premés el botó electoral.

Si Mazón convocàs les urnes, es trobaria amb un Compromís sense un lideratge clar. La pota principal de la coalició, Més Compromís, ha convocat un congrés extraordinari a l’octubre per a elegir una nova direcció. A la candidatura oficialista li han eixit, de moment, dues candidatures alternatives molt fortes que, si s’uneixen, poden canviar el rumb del partit.

Moviments de fons en les aigües tèrboles de Més Compromís

Al PSPV, la secretària general, Diana Morant, encara no ha fixat bé el seu lideratge, tot i que ja ve del congrés de la renovació de la primavera passada. Aquestes darreres setmanes ha hagut d’entomar uns quants moviments i intents de revolta, sobretot del vice-secretari general, Carlos Fernández Bielsa, que fa tot de maniobres per a controlar l’aparell. Morant no és diputada a les Corts i passa bona part de la setmana a Madrid, perquè és ministra del govern espanyol. Això li dóna visibilitat, però alhora la converteix en el centre de totes les crítiques quan es parla del maltractament del govern espanyol vers els valencians.

No hi ha balneari ni oasi per a Diana Morant i el PSPV

I en el cas de Vox, l’eixida del govern valencià pot trencar la imatge d’institucionalitat que han volgut marcar. D’una altra banda, elecció rere elecció, van perdent suport i ara tenen un contrincant encara més ultra, el partit Se Acabó la Fiesta, que els podria esgarrapar vots.

Amb tot, les eleccions europees del 9 de juny van deixar unes intencions de vot molt semblants als resultats de les eleccions a les Corts del 28 de maig de 2023.

La fiscalia ha presentat un recurs contra la decisió de l’Audiència de Barcelona d’absoldre d’un delicte d’odi un home que va insultar i menysprear per motius homòfobs un jove que era a un McDonald’s de la ronda Universitat de Barcelona en la Diada de l’Orgull LGTBI. L’atac, que va ser gravat en vídeo i difós a les xarxes socials fins a fer-se viral. Els fets va tenir lloc passada la mitjanit, quan dos joves van entrar a l’establiment i, quan anaven a demanar, un altre home que era amb la seva família va increpar a un d’ells per la seva forma de vestir.  En les imatges es veu com l’agressor va amenaçar la víctima dient-li que el faria heterosexual “a hòsties”.

Segons la sentència de l’Audiència, les expressions van ser desafortunades i reprovables, però no van tenir entitat per qualificar-se de delicte d’odi perquè el que va molestar l’acusat va ser la forma de vestir de l’altra persona, i no la seva condició sexual. Ara la fiscalia ha presentat un recurs en la qual expressa la disconformitat amb aquest criteri i opina que no s’ha aplicat bé el codi penal i que hi ha hagut errors en la valoració de les proves.

La fiscalia considera provat que l’acusat va recriminar a l’altra persona la seva forma de vestir, i que el vigilant de seguretat de l’establiment es va adreçar a l’indret on hi havia la discussió per evitar que l’incident adquirís gravetat. També que durant la discussió l’acusat va proferir la frase “et faré heterosexual a hòsties” i “val més que duguis un guardaespatlles, perquè ara quan surtis et fotré tal hòstia que se’t traurà la mariconeria”. Tot plegat enmig de retrets per la forma com vestia l’altra persona, que l’acusat considerava una manca de respecte en un lloc públic.

Així, argumenta que la manera de vestir és una de les formes a través de les quals es pot manifestar una orientació sexual i que censurar-la és, sens dubte, menysprear l’orientació sexual dels que decideixen expressar-la d’aquesta manera. Per tant, que la forma de vestir sigui la motivació de l’atac, com diu la sentència, aboca al mòbil discriminatori d’orientació sexual.

El fiscal afegeix que recriminar a una persona una forma de vestir no heteronormativa engloba, necessàriament, la convicció que l’heterosexualitat basada en el gènere binari és la norma o l’orientació sexual predeterminada, i això aboca a situar en el rebuig de l’acusat cap a una orientació sexual diferent.

El fiscal retreu a l’acusat la utilització de mots despectius cap a la condició sexual de l’altra persona, titllant-les de “expressions clares i contundents que reflecteixen el mòbil discriminatori per orientació sexual que el tribunal en la sentència de forma sorprenent descarta”.

Per la seva banda, l’Observatori contra l’LGTBIfòbia ha valorat molt positivament la decisió de la fiscalia.

Des de l' Observatori valorem molt positivament i necessari la decisió de la fiscalia:
"La secció de delictes d'odi i discriminació de la fiscalia provincial de Barcelona, ​​després de coordinar-se amb la Unitat de Delictes d'Odi i Discriminació de la Fiscalia General de… pic.twitter.com/YhXq2c1QKr

— Observatori Contra l'LGTBI-fòbia (@Observatori_cat) July 11, 2024

Una trentena de persones, cridades per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE), s’han concentrat aquest dijous a la tarda a les portes de la seu del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) a l’Ampolla, i han demanat la seva dissolució, coincidint amb l’acte de commemoració del 35è aniversari del minitrasvassament.

El portaveu de la PDE, Joan Antoni Panisello, ha criticat que el CAT ha portat riquesa, futur i progrés al Camp de Tarragona contràriament “a l’estancament demogràfic i econòmic” de l’Ebre. Per la seva banda, el president de l’ens, Joan Alginet, entén que sorgeixin “sentiments de defensa dels recursos”, però reivindica la importància de la infrastructura i el seu compromís amb l’entorn.

El jutge del cas Vólkhov, Joaquín Aguirre, va denegar l’amnistia del president Carles Puigdemont per la seva presumpta implicació en la trama russa i va enviar la causa al Suprem espanyol sense esperar que la fiscalia s’hi pronunciés, malgrat que la llei l’obliga a resoldre prèvia audiència de les parts.

El jutge Aguirre, caçat: revelen uns àudios en què es vanta d’obstruir l’amnistia

Després de quatre anys d’investigació sobre les suposades connexions amb Rússia, el jutge ha accelerat les últimes setmanes els tràmits per a enviar la causa al Suprem espanyol, mentre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) dirimeix si l’investiga arran de la querella per prevaricació que l’advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, va presentar contra ell.

El passat 21 de juny, amb l’amnistia ja en vigor, Aguirre va maniobrar per intentar d’excloure Carles Puigdemont de l’amnistia i va obrir una nova peça separada en què l’acusava dels delictes d’alta traïció i de malversació. Segons el magistrat, l’objectiu de la peça és “investigar, a instància també del Parlament Europeu, totes les connexions relacionades amb el govern rus, els viatges i trobades de Puigdemont i els seus col·laboradors i les activitats fetes per ells, que haurien facilitat la infiltració de persones d’origen rus en territori espanyol amb l’objectiu d’influir en les estructures financeres i en la realització d’activitats de desinformació, desestabilització i alteració de la pau social.”

A la seva interlocutòria, donava dos dies a la fiscalia i a les defenses perquè es pronunciessin sobre si el cas és amnistiable, un termini inusualment breu per a aquest tipus de tràmits, ja que altres tribunals permeten entre cinc i deu. La llei estableix que el jutge ha de decretar el sobreseïment de les causes en instrucció que puguin encaixar en els supòsits amnistiables, “prèvia audiència del Ministeri Fiscal i de les parts”. Així, el fiscal Ricardo Sanz-Gadea va redactar l’informe amb el seu posicionament sobre l’amnistia a Puigdemont i el va remetre als seus superiors de la fiscalia anticorrupció perquè el visessin i donessin llum verda, com és preceptiu al ministeri públic. No obstant això, mentre la fiscalia anticorrupció tenia encara sobre la taula l’informe, el jutge Aguirre -que havia estat informat verbalment que l’escrit encara era en tràmit- va resoldre de denegar l’amnistia i va remetre al Suprem l’exposició raonada amb els indicis que, a parer seu, vinculen Puigdemont amb la suposada connexió russa.

Sánchez, còmplice de la trama russa del procés: el relat ocult del jutge Aguirre

Junts ha registrat una esmena a la reforma del reglament del Parlament de Catalunya per eliminar l’article 25.4, que va permetre la suspensió com a diputada de Laura Borràs el 2022 després de l’obertura de judici oral. Així figura a les esmenes distribuïdes pel parlament, que els grups han registrat davant la mesa al llarg de la tarda d’avui, després d’haver aprovat de començar per la via ràpida d’una reforma del reglament que permetrà que els exiliats puguin votar de l’estranger estant.

Malgrat que JxCat figura entre els grups que han impulsat aquesta reforma del reglament, la formació ha registrat tota sola aquesta esmena, a fi de suprimir l’article 25.4. L’article -introduït a la reforma del reglament que van aprovar Junts pel Sí i la CUP el 2017, en vigílies del referèndum unilateral del Primer d’Octubre- estableix que la Mesa “ha d’acordar la suspensió dels drets i els deures parlamentaris de manera immediata” si a un diputat li obren judici oral per corrupció. En el seu moment, JxCat va esgrimir que aquest article del reglament del parlament vulnerava la presumpció d’innocència. A més, el Butlletí Oficial del Parlament també ha publicat aquesta tarda dues esmenes a la totalitat a la reforma, registrades pels grups del PP i Vox.

El parlament aprova de reformar amb rapidesa el reglament per a regular el vot dels exiliats

La junta directiva del Partit Popular valencià es troba reunida en aquests moments a la seua seu, tot esperant el veredicte de Santiago Abascal. El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha fet un balanç triomfalista d’aquest primer any de govern, i ha dit que no són ells que han de donar notícies avui. Tot i que no ha volgut respondre si convocarà eleccions al País Valencià, ha assegurat que continuarà “liderant el canvi”. S’ha mostrat tranquil i segur, i ha volgut llevar importància a la situació.

Mazón ha fet una compilació de totes les mesures que ha aprovat el Consell enguany, entre les quals les cinc lleis que han tombat l’edifici legislatiu del Botànic, i ha evitat de respondre clarament a la premsa. Amb tot, ha deixat la porta oberta a acceptar “bones idees”, de dins del govern o de fora.

“Farem tant com puguem per a continuar governant per a tots. Ja sabeu quina és la meua manera de treballar, qualsevol partit polític o grup parlamentari que tinga coses bones per a la Comunitat Valenciana, això per a mi passa per damunt de qualsevol altra cosa. No som els únics depositaris de les bones idees. Se’ns n’ocorren de molt bones, i jo crec que les hem executades. Però uns altres també poden aportar bones idees, dins del govern, o fora. Però primer cal pensar en els ciutadans. Quan es fan passar davant trones, no és bona idea”, ha dit.

Mentrestant, l’expectativa és posada a Madrid, on Vox també ha reunit la seua directiva per a decidir un possible trencament dels governs de coalició que té amb el PP, entre els quals el valencià. El dirigent ultradretà compareixerà a les 20.00 per comunicar la decisió.

Un grup d’investigadors del Centre d’Anàlisi Genòmica espanyola (CNAG) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG) han col·laborat en el descobriment d’uns fòssils de cromosomes antics en un mamut llanut de fa 52.000 anys. L’animal era congelat en el permagel de Sibèria. Una petita mostra ha servit per saber com els gens interaccionen dins de les cèl·lules, segons que ha explicat Marc A. Martí-Renom, professor de recerca ICREA i líder de grup al CNAG i al CRG. Fins ara aquesta descoberta no s’havia pogut fer per la falta d’una bona mostra.

El descobriment s’ha publicat a la revista científica Cell, on s’explica que els diferents fragments d’ADN poden sobreviure molt més temps de l’inicialment previst. La investigació ha facilitat saber els gens actius i reprimits en el moment de la mort de l’animal.

La troballa, considerada un “misteri de la física”, conté totes les interaccions entre els diferents cromosomes i ha permès “posar-les com si fos un puzle una darrere l’altra perquè interaccionin entre elles i aconseguir milions de lletres”, ha comentat Martí-Renom. La nova informació és extremadament valuosa perquè permetrà ubicar les diferents lletres de l’ADN on “no saps on van”.

També ha explicat que en el moment de la seva mort el mamut tenia uns gens activats o uns gens reprimits que ajuden a explicar com s’estava enfrontant en el seu ambient, cosa que fins ara no es podia saber només amb l’ADN. Per tant, una de les aplicacions d’aquestes noves tecnologies servirà per poder saber com han evolucionat les espècies adaptant-se als canvis meteorològics, i permetrà estudiar perquè algunes espècies existeixen i perquè d’altres no.

L’eurodiputat de Junts, Toni Comín, demanarà mesures cautelaríssimes al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per a poder exercir provisionalment les funcions del càrrec, que ara com ara es troba vacant. La Junta Electoral espanyola (JEC) ha exclòs Comín de la llista d’eurodiputats electes perquè, arran de l’exili en què viu d’ençà de fa sis anys, no ha passat per Madrid a jurar la constitució espanyola. La legislatura anterior, el TJUE ja va resoldre que aquesta exigència no era vàlida, i que la condició d’eurodiputat i els drets que se’n derivaven s’adquirien la mateixa nit electoral. Però la JEC ha menystingut aquella sentència, i el Parlament Europeu, de moment, ha decidit de fer-li cas.

La JEC ignora la sentència del TJUE i no reconeix Toni Comín com a eurodiputat

La situació s’haurà de resoldre el 26 de setembre, quan és previst que el TJUE resolgui si Comín és eurodiputat o no. Com que la legislatura començarà abans, Comín ha explicat avui que volia que s’apliquessin mesures cautelaríssimes per tal de fer d’eurodiputat mentrestant. La situació és diferent de fa cinc anys, perquè ara el parlament s’ha remès explícitament a la decisió que prengui el TJUE. En una compareixença a Brussel·les, Comín ha assegurat que es presentarà al ple inaugural a Estrasburg i ha dit que la presidenta de la cambra, Roberta Metsola, podia fer el ridícul si no li respectava els drets. Comín també ha dit que confiava que li concedirien les cautelaríssimes abans de dimarts perquè la jurisprudència era molt clara. 

El boicot a l’euroescó de Comín: el darrer complot d’Espanya contra l’exili?

Continua baixant el nivell de català entre els alumnes de quart d’ESO del Principat. La puntuació en les proves de competències bàsiques d’enguany ha estat la pitjor d’ençà del 2013. El 13,2% de l’alumnat de quart va assolir un nivell baix de competències, mentre que un 33,3% es va situar en el nivell mitjà-baix. D’altra banda, un 40% va assolir un nivell mitjà-alt, i un 13,4% el nivell alt.

Més concretament, pel que fa a la comprensió lectora, un 10,9% es va situar en el nivell baix, un 24,1% en el nivell mitjà-baix, un 42,2% en el nivell mitjà-alt, i un 22,8% en el nivell alt. I, en expressió escrita, un 17,6% dels alumnes van obtenir un nivell baix, un 33,7% un nivell mitjà-baix, un 40,8% un nivell mitjà-alt, i només un 7,9% un nivell alt.

Educació impulsarà un pla de comprensió lectora i de millora en matemàtiques el curs vinent

La consellera d’Educació, Anna Simó, ha admès que la davallada dels resultats en català és una de les qüestions que el departament prioritza i ha assegurat que és una matèria on clarament s’han de focalitzar els esforços. Segons que ha dit, la “davallada continuada del català és fruit d’una realitat sociolingüística que supera els centres educatius”. “És una realitat dels nostres pobles i ciutats”, ha insistit.

En l’ESO, els resultats en anglès també baixen. Ara bé, les puntuacions són més altes en la resta de matèries avaluades: castellà, competència matemàtica i ciència, tecnologia i enginyeria a l’ESO; i castellà, matemàtiques i medi natural a primària. El Departament d’Educació destaca que en termes generals es confirma la millora iniciada el curs passat. “Els resultats confirmen una millora generalitzada. Les dades confirmen que el 2022 vam tocar fons i que, des d’aleshores, en termes generals, els resultats han evolucionat en positiu”, ha valorat la consellera.

 

Pel que fa a l’avaluació dels alumnes de primària, en totes les competències, excepte l’anglès, s’obtenen puntuacions mitjanes superiors a les del curs passat. Així, en llengua catalana l’alumnat va obtenir una puntuació mitjana de 74,7 punts, respecte dels 72,7 del 2023. En matemàtiques també es confirma la tendència a l’alça a l’últim curs de primària, amb una puntuació mitjana de 74,3 punts respecte dels 73,6 de l’any anterior. En medi natural la puntuació mitjana va ser de 74,3, mentre que el curs passat l’alumnat es va situar en els 71,6 punts. I en castellà, la mitjana es va situar en els 73,9 punts, per davant dels 72,1 del curs passat.

Shelley Duvall, l’actriu que va esquivar un cop de destral de Jack Nicholson a The Shining (exhibit ací amb el títol El resplandor), de Stanley Kubirck, s’ha mort a setanta-cinc anys. N’ha informat la seva parella, Dan Gilroy, a The Hollywood Reporter, que diu que s’ha mort per complicacions de la diabetis.  “La meva estimada, dolça i meravellosa companya de vida i amiga ens ha deixat. Massa patiment últimament, ara és lliure. Vola lluny, bella Shelley,” ha dit Gilroy. Al 2016, Duvall va revelar que patia una malaltia mental i que necessitava ajuda.

La carrera de Duvall ha anat molt lligada a la del director Robert Altman, que va enregistrar set films amb ella. Va ser descoberta a Houston per membres de l’equip d’Altman, i la van animar a fer una prova de càmera, que va reeixir i va debutar a Brewster McCloud (1970). La seva fama la deu a la famosa pel·lícula de Kubrick, on va interpretar a Wendy Torrance, casada amb Jack Torrance i els seus deliris.

Va arribar a tenir la seva pròpia productora, Think Entertainment, que feia programes infantils amb estrelles per a la televisió per cable. Va tenir dues nominacions als premis Emmy, i a mitjans dels anys noranta va abandonar Hollywood per a tornar a la seva Texas natal.

Ja ha començat la filmació de Pubertat, la nova sèrie de Letícia Dolera que s’estrenarà a 3Cat i Max l’any vinent i que aborda el conflicte d’una agressió sexual entre menors. Tindrà sis episodis i actualment es filma en català en unes quantes localitats catalanes. És un drama familiar ambientat en una colla castellera que explora el pes dels traumes i que qüestiona si un nen de tretze anys pot ser un agressor sexual i qui n’és responsable: ell mateix, la família, la societat, o tots plegats?

3Cat es transforma en una plataforma de país i oferirà continguts d’una vintena de festivals i institucions culturals

És escrita i protagonitzada per Dolera, i també hi participen Xavi Sáez, Betsy Túrnez, Alexandra Russo, David Vert, Biel Durán, Anna Alarcón, Lluís Marco i Vicky Peña, entre més. Entre el repartiment adolescent hi ha Carla Quílez i actors debutants.

La sèrie s’ambienta en ple estiu i en el context d’una colla castellera, que serà fictícia però que es basa en els Minyons de Terrassa. “Per narrar aquesta història, he escollit la força visual i metafòrica de la tradició castellera. Pubertat parla del llegat entre generacions, entre pares i mares, i els seus fills i filles, tant en l’àmbit cultural, com emocional o psicològic; també com la tradició i el progrés conviuen avui amb una certa tensió. Per això em semblava que el context de la cultura popular era un terreny fèrtil i idoni per a la sèrie”, diu Dolera.

Fotografia: Quim Vives/Warner Bros. Discovery

Remarca que, a més, l’aspecte físic i simbòlic d’un castell afavoria allò que vol explicar amb la sèrie: “A més de l’esforç en equip i d’allò simbòlic i catàrtic d’un castell, em va atraure per a la història la naturalització del contacte amb el cos a l’hora d’aixecar un castell. El cos vist com una cosa a integrar, no a témer, amagar o avergonyir-se’n. Crec que, en definitiva, una colla castellera és com una petita societat, a escala humana i política, un mirall on mirar-nos.”

Pubertat explica com l’harmonia de la colla castellera queda trencada per una denúncia d’una agressió sexual a les xarxes socials que apunta a tres adolescents com a culpables. Ho haurà d’afrontar tant la víctima com els adolescents assenyalats, però també els seus pares, en un procés carregat de tensió i amb els tabús de la sexualitat a flor de pell. “A la pubertat, la sexualitat i els canvis al nostre cos ens travessen i ens fan vulnerables. En un context social que, per una banda, tot es pornografia i es cosifica, i que, d’altra banda, el sexe i la intimitat continuen essent un tabú, com s’aproximen els adolescents a una cosa tan íntima i radical com la sexualitat? I com ho fem nosaltres, els adults? Estem preparats per a acompanyar-los?”, demana Dolera, que diu que ha escrit la sèrie per a compartir aquestes inquietuds i mirar de donar-hi alguna resposta.

El Suprem espanyol ha suspès la resolució dels recursos contra les condemnes als quatre membres de la mesa del parlament del procés i contra la consellera d’Acció Exterior i UE en funcions, Meritxell Serret, perquè han recusat uns quants magistrats. En tots dos casos, els procediments també són pendents de l’aplicació la llei d’amnistia.

Serret presentarà recurs contra la sentència del TSJC: “Em defensaré fins on calgui. Ens confrontarem amb l’estat”

Fonts jurídiques han informat Efe que la sala penal ha acordat suspendre dos procediments per resoldre primer els incidents de recusació plantejats per Serret, que ha recusat els cinc magistrats del tribunal, i per la consellera d’Educació en funcions, Anna Simó, que ha demanat apartar-ne quatre a la causa de la mesa.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar Serret a un any d’inhabilitació i una multa de 12.000 euros per facilitar l’1-O quan el 2017 formava part del govern de Carles Puigdemont. També el mateix tribunal va condemnar a 4 mesos d’inhabilitació i 1.200 euros de multa per un delicte de desobediència Anna Simó, Lluís Corominas, Ramona Barrufet i Lluís Guinó formaven part de la mesa del Parlament el setembre del 2017 que va tramitar el referèndum i les lleis de desconnexió, sota la presidència de Carme Forcadell.

En un escrit, al qual ha tingut accés Efe, Simó promou un incident de recusació contra el president de la sala penal, Manuel Marchena, els magistrats Antonio del Moral i Andrés Martínez Arrieta, i la magistrada Carmen Lamela perquè qüestiona la seva imparcialitat. La consellera considera que la intervenció de Marchena, del Moral i Martínez Arrieta en el judici del procés constitueix un supòsit de pèrdua de la imparcialitat objectiva tenint en compte que aquest procediment tenia com a objecte fets coincidents i escindibles amb el seu recurs. A més, la sentència del procés recull valoracions fàctiques i jurídiques respecte a la conducta de Simó que, a parer seu, evidencien un posicionament preconcebut sobre la tipicitat penal i la negació de la deguda aplicació de la inviolabilitat parlamentària.

El batlle de Girona, Lluc Salellas, no autoritzarà la instal·lació d’una pantalla gegant a la ciutat per a seguir la final de l’Eurocopa entre la selecció espanyola i l’anglesa. “Aquí hi ha una majoria clara a favor dels partits que reclamem que les seleccions catalanes han de ser oficials i que, per tant, la selecció nacional és la que ha de poder jugar a eurocopes i mundials. Nosaltres posarem pantalles quan jugui la selecció catalana”, ha dit a Catalunya Ràdio. Ha remarcat que no té gens de solta fer una despesa pública per un partit que s’emetrà obert a tothom, de manera que la gent que vulgui el podrà veure a casa o en un bar.

“Una cosa és mirar el partit de futbol i una altra és organitzar un esdeveniment que no només és mirar el partit, sinó que té una clara connotació d’allò que se’n diu també nacionalisme banal, si ho podem dir d’alguna manera, que és una projecció de l’estat, una projecció de força d’estat en un territori, que és Catalunya, que hauria de tenir unes seleccions pròpies”, ha continuat Salellas.

També ha respost al regidor socialista Àngel Martínez –el PSC col·locarà pantalles a Barcelona, Lleida, Tarragona, entre més ciutats–, que ha reclamat que s’autoritzi la pantalla gegant i fins i tot ha proposat que les despeses no les assumeixi el consistori. “El 2010 [durant el Mundial de Sud-àfrica], el PSC governava a la ciutat de Girona, i no es va posar una pantalla. Perquè entenc que el PSC entenia que Catalunya és una nació i que no feien falta aquest mena d’esdeveniments. Nosaltres, tal com va fer el PSC o posteriorment Junts, entenem que no cal que hi hagi la pantalla”, ha afegit.

Apple ha evitat una sanció multimilionària de la Comissió Europea havent-se compromès a resoldre els problemes de competència en el sector de pagaments a través dels telèfons intel·ligents. Una volta que l’executiu obrís una investigació a la multinacional per possibles distorsions en el mercat, Brussel·les ha acceptat avui les solucions presentades per l’empresa per posar fi a la situació.

Entre les diferents mesures que s’adoptaran, Apple facilitarà l’accés a tercers al seu sistema operatiu –iOS– gratuïtament durant els deu anys vinents perquè altres competidors puguin oferir sistemes de pagaments alternatius a Apple Pay per als usuaris d’iPhone. La multa a què s’exposava l’empresa podia haver arribat fins al 10% de la seva facturació anual.

El síndic de Compromís, Joan Baldoví, que ahir va descobrir que va ser espiat per la policia espanyola durant el govern del PP, ha presentat una declaració institucional contra aquestes pràctiques. El diputat ho ha anunciat durant la sessió de control al Consell i ha demanat si el Partit Popular la signarà. Els fets van ocórrer quan el president del govern espanyol era Mariano Rajoy i Baldoví diputat a Madrid.

Joan Baldoví: “Crec que ara la policia no treballa com ho feia aquella, però no posaria la mà al foc per ningú”

En la declaració, Compromís afirma que el Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals estableix que tothom té dret a què es respecte la seua vida privada i familiar, a més del domicili i la correspondència. “És evident que l’espionatge a representants triats democràticament pel simple fet de no formar part de la majoria del govern d’aquell moment no s’enquadra en aquests supòsits, sinó en l’ànim evident d’usar el poder de l’estat per subvertir la voluntat popular mitjançant campanyes de difamació”, diu el text de la declaració.

Els acords que proposa la declaració són condemnar de forma taxativa l’espionatge policial i mostrar el suport i solidaritat amb tots els afectats per aquestes pràctiques.

En la sessió de control, Carlos Mazón ha condemnat l’espionatge, però no ha respost si signarà la declaració. “Si es ratifica amb una sentència, amb més raó”, ha dit únicament.

En una entrevista a VilaWeb, Joan Baldoví va anunciar que anirà als tribunals i que la seua formació emprarà totes les vies legals perquè els responsables d’aquest espionatge paguen pel que van fer.

L’Audiència de Girona ha decidit d’amnistiar Carla Costa, l’activista encausada pel tall de les vies del tren i del TGV el dia de la sentència del Tribunal Suprem espanyol dels fets del Primer d’Octubre. L’advocada de Costa, Montserrat Vinyets, va demanar d’acollir-se a l’amnistia a mitjan juny, i avui se li ha concedit l’amnistia. Costa fou condemnada per un delicte de desordres públics, que està inclòs en la llei d’amnistia per a aquells actes contra l’ordre i la pau pública que haguessin estat executats amb el propòsit de mostrar suport a la independència de Catalunya.

En la interlocutòria, a la qual ha tingut accés VilaWeb, l’Audiència de Girona ha declarat l’extinció de la responsabilitat penal i civil i ha acordat de deixar sense efecte totes les mesures cautelars penals o patrimonials que s’hagin adoptat durant tot el procediment.

El tall del TGV de Girona va aplegar milers de persones, que van envair les vies el 14 d’octubre de 2019, tot just després que el Suprem fes pública la sentència pels fets d’octubre del 2017. No obstant això, la fiscalia només la va acusar a ella i en demanava una condemna a dos anys i mig de presó per desordres públics.

Finalment, el jutjat penal 5 de Girona la va condemnar a un any de presó, basant-se en un únic vídeo en el qual apareixia caminant per les vies del tren. La defensa de l’activista va recórrer contra la sentència a l’Audiència de Girona i el procés encara és obert.

Carla Costa: “No pots animar la gent perquè es mobilitzi i després castigar-la per haver-se mobilitzat”

La plataforma 3Cat s’obre més enllà de la CCMA i d’ara endavant oferirà també continguts de més produccions. Esdevindrà una plataforma de país que aplegarà produccions d’Òmnium Cultural, FIC-CAT: Festival Internacional de Cinema en Català, la UOC, el CCCB, l’Auditori, el MACBA, CaixaFòrum, el Liceu, el Palau de la Música, la Filmoteca, Filmin, la coordinadora de Colles Castelleres, la Xarxa de Comunicació Local i festivals com el Docs Barcelona o el Cruïlla.

La plataforma 3Cat es va estrenar a final de l’octubre de l’any passat, i fa poc va anunciar que ja havia superat el milió d’usuaris registrats i que tenia una audiència mensual mitjana de 2,7 milions de dispositius únics. “Avui podem dir amb orgull que contribuïm a revertir el paper residual del català en l’àmbit audiovisual”, ha dit la presidenta de 3Cat, Rosa Romà, en la presentació de les noves aliances audiovisuals. Ha anunciat, a més, que les aliances es renovaran amb el temps i que ja treballen per integrar-hi el festival Temporada Alta i el Filmets.

Fotografia amb responsables de 3Cat i de les institucions que incorporaran contingut a la plataforma (fotografia: ACN / Guillem Roset).

“A la Filmoteca treballem per preservar el patrimoni cinematogràfic del país, i si ho fem no és per tancar les imatges en una caixa forta. Fem un esforç molt gran per a digitalitzar els nostres arxius i la plataforma 3Cat permet de difondre’ls”, ha explicat Pablo Laparra, director de la Filmoteca de Catalunya, que oferirà tant films clàssics com produccions pròpies.

També hi haurà espai per a la música, amb miniòperes del Liceu i l’enregistrament de La gata perduda, inspirat al barri del Raval de Barcelona; entrevistes amb músics de l’Auditori; i concerts del Palau de la Música de Catalunya com els concerts de Sant Esteve i Somni d’una nit d’estiu.

Un dels grans atractius del nou 3Cat seran els continguts sobre les diades castelleres: “Des dels anys noranta TV3 ha donat cobertura als castells. Ens ha obert al món i hem crescut junts. Ara, amb el futur 3Cat, arribarem molt més enllà”, ha dit Carles Cortés, president de la Coordinadora de Colles Castelleres.

La plataforma Filmin, de pagament, hi oferirà amb accés obert alguns dels seus continguts com el film Boiling point o el documentari Fail better, sobre l’ecosistema juvenil que es reuneix a la plaça dels Àngels de Barcelona. El festival Cruïlla hi entrarà amb els espectacles d’humor, però més endavant també oferirà enregistrament de música en directe. “És un pas essencial, de país. No tenim una indústria al voltant de l’stand up, i només pot existir si ve a partir de l’enregistrament d’espectacles en català”, ha dit Oriol de Balanzó, responsable de Cruïlla Comedy. Per exemple, ja s’hi pot veure el monòleg Alta flipamenta de l’humorista Marc Sarrats, i un recull d’actuacions del Cruïlla Comedy de l’any passat.

En total, 3Cat ha tancat acords amb gairebé una vintena de festivals, entitats i institucions culturals de Catalunya, però cap entitat de la resta dels Països Catalans. Un gran catàleg de 270 continguts de ficció, música, comèdia i continguts educatius que fins ara eren disgregats i que ara s’afegiran als de TV3 i Catalunya Ràdio.

Avui hi havia molta expectació a les Corts Valencianes just abans de la darrera sessió de control al Consell abans de les vacances. Santiago Abascal, el líder de Vox, decidirà aquesta vesprada en un despatx de Madrid el futur del govern valencià, però al faristol amb prou feines s’ha notat la presència d’aquesta espasa de Dàmocles. Tant el PSPV com Compromís han passat de llarg sobre la qüestió tret d’una frase solta que Joan Baldoví li ha etzibat a Carlos Mazón i que el president ha deixat que es perdera al diari de sessions enmig d’una tirallonga sobre com de bé funciona tot al País Valencià. “S’acaba el curs i potser la legislatura. Això ho decidirà el senyor Abascal en un despatx de Madrid”, ha dit Baldoví. Mazón li ha respost que potser hauria de resar perquè ell no convocara les eleccions.

A qui sí que ha tractat amb guant de seda Mazón, ha estat al portaveu parlamentari de Vox, José Maria Llanos, que li ha fet una pregunta sobre la situació del sistema sanitari valencià. Mazón s’ha desfet en elogis i li ha agraït el treball tan constructiu que estan fent.

Abraçades i gesticulacions

A l’hemicicle, abans de començar la sessió sí que hi ha hagut excessos de gesticulació entre els dos socis i tant el PP com Vox han fet grans esforços per a demostrar la normalitat i cohesió que diuen que hi ha en el Consell. En una coreografia pensada i feta pels mitjans gràfics, el vice-president, Vicente Barrera, ha estat el primer a arribar i s’ha assegut a l’escó mentre els periodistes esperaven l’entrada del president Mazón per veure com se saludaven. Quan, per fi ha aparegut, Barrera, que parlava per telèfon, s’ha aixecat de l’escó i ha abraçat Mazón davant les càmeres. Després han continuat conversant de manera amigable tots dos asseguts tota l’estona necessària perquè els fotògrafs captaren el gest de complicitat.

Simultàniament, altres conselleres del PP com ara Ruth Merino o Susana Camarero s’han abraçat a la consellera de justícia de Vox, Elisa Núñez. També hi ha hagut converses entre uns i altres per a continuar fent una sensació de normalitat i de govern compacte. Tot molt pensat per a intentar desviar l’atenció.

L'estudiada complicitat entre Barrera i Mazón L'estudiada complicitat entre Barrera i Mazón Ho decidirà Abascal

Minuts abans que començara el ple, la presidenta de les Corts, Llanos Massó, de Vox, no ha volgut avançar què passarà amb el pacte de govern. Ella serà una de les persones del partit al País Valencià que participarà en la reunió amb Abascal. En un moment donat, Massó ha dit que la seua opinió sobre el cas no compta perquè qui prendrà la decisió serà el líder. El vice-president del Consell, Vicente Barrera, que també participarà en la trobada, ha dit que el seu càrrec és de partit i que, per tant, farà el que Vox considere.

A la mateixa hora que Vox ha convocat el consell nacional a Madrid, el Partit Popular del País Valencià ha convocat una junta directiva que presidirà Carlos Mazón per a analitzar la situació que es cree. Fonts del partit han canviat de postura les darreres hores. Si ahir al matí consideraven que no hi havia cap motiu de preocupació, després que anit Abascal va dir que donava per trencats tots els pactes de govern, han admès que treballen en un pla B.

Derogació de la llei de memòria històrica

Després de la sessió de control al consell, s’ha votat la llei anomenada de concòrdia que es va debatre ahir. S’ha aprovat sense sorpreses. A la tribuna de convidats hi havia la secretària general del PSPV, Diana Morant, que ha triat aquesta ocasió per a tornar a la vida pública després d’una intervenció quirúrgica. També hi havia, com ahir, persones relacionades amb desapareguts i amb entitats memorialístiques. Mentre el PP i Vox s’abraçaven d’alegria per la victòria obtinguda, els diputats del PP i de Compromís exhibien cartells on es podia llegir “veritat, justícia, reparació”.