L’escriptora, actriu, productora i directora cultural Estel Solé ha rebut avui el premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull per ‘Aquest tros de vida’, una novel·la que parla de la fragilitat i la resiliència humana. La història se centra en la vida d’una científica que malda per conciliar les fites laborals amb la criança. En un moment de desfeta personal, decideix fer un viatge inesperat que la portarà a conviure amb tres desconeguts amb qui es plantejarà dilemes inesperats sobre la vida, la mort i l’amor.

L’autora ha assegurat a l’ACN que haver rebut el guardó l’ha “emocionat”, sobretot per tota “l’allau” d’amor i de suport que ha rebut. “Tot just ara estic descobrint la magnitud social que suposa”, ha admès.

Borís Spasski, que va esdevenir campió del món d’escacs el 1969, s’ha mort a vuitanta-vuit anys. “Ha mort una gran personalitat; generacions de jugadors d’escacs van aprendre i continuen aprenent dels seus jocs i de la seva feina. Una gran pèrdua per al país. Condol a la seva família i amics. Memòria eterna”, ha anunciat Andrei Filatov, actual president de la federació russa d’escacs.

El 1966, Spasski va guanyar per primera vegada el dret de jugar el partit per la corona mundial d’escacs, però va perdre davant Tigran Petrossian. Va ser dues vegades campió de la URSS (1961, 1973) i dins de l’equip nacional de la URSS va guanyar l’Olimpíada Mundial d’Escacs sis vegades. Spasski es va fer especialment cèlebre arran del duel contra el nord-americà Bobby Fischer el 1972, en plena Guerra Freda, que es va conèixer com el Matx del segle.

El 1972, Spasski va emigrar a l’estat francès i va competir per aquest país tres vegades a les Olimpíades Mundials d’Escacs. A la dècada de 2000, Spasski va participar en la popularització dels escacs a Rússia, viatjant molt per tot el país, obrint escoles i clubs d’escacs. El 2012 es va tornar a establir a Rússia.

“Les empreses emergents posen de manifest els principals actius de la nostra economia: l’obertura al món i la capacitat d’innovar. Són un motor de creixement molt destacat per a l’economia catalana, perquè contribueixen a modernitzar el teixit empresarial del conjunt del país, aportant-hi riquesa i llocs de treball de qualitat, a més d’oferir al mercat la tecnologia més innovadora.” Són paraules que ha pronunciat aquest matí el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, quan ha presentat un estudi elaborat per Acció sobre aquestes empreses.

El fet és que el nombre d’empreses emergents a Catalunya continua creixent a un ritme constant. Actualment, s’ha enfilat fins a 2.285, una xifra de rècord que duplica la de l’any 2016. És un ecosistema molt viu que dóna feina a més de 22.840 treballadors (un 10,5% més que l’any anterior) i que, en conjunt, factura més de 2.330 milions d’euros (+10,6%). Tot plegat són dades de l’“Anàlisi de l’ecosistema empresa emergent a Catalunya, 2025”, que radiografia les principals xifres i tendències del sector amb dades de l’any 2024. És basat en les dades de la plataforma digital Barcelona & Catalonia Startup Hub, el directori de referència de l’ecosistema emprenedor de casa nostra.

Parlo amb la responsable de l’estudi, Imma Rodríguez, que també és la mànager d’intel·ligència de mercat d’Acció. Diu que la dada que mostra millor el fort dinamisme i la fortalesa de les empreses emergents és que la meitat s’han creat aquests darrers cinc anys (2020-2024) i també que un 60% tenen algun fundador amb experiència prèvia en la creació d’empreses emergents. Una dada que no ha deixat de créixer aquests darrers anys. “Diu molt de l’esperit emprenedor dels catalans. Molts deixen l’empresa, quan ja funciona, en mans d’altri i en comencen una altra”, afegeix.

Del punt de vista sectorial, em comenta que és més important la distribució segons el volum de negoci generat, que no pas a partir del nombre d’empreses creades. Així, doncs, salut, viatges i lleure, conjuntament amb el sector financer, concentren el 32,8% de la facturació de les empreses emergents catalanes. També em destaca la gran defensa tecnològica que fan: gairebé dos terços (62%) del total treballen amb tecnologies de la indústria 4.0, com ara la intel·ligència artificial i el big data, els sensors o la computació al núvol.

D’una altra banda, les empreses del Barcelona & Catalonia Startup Hub s’han consolidat com un dels actors clau per a transmetre coneixement al mercat i, de fet, a la Unió Europea, Barcelona és el segon nucli d’empreses emergents preferit pels fundadors per crear-ne una, després de Berlín, però també és la segona ciutat de la UE amb més fundadors procedents d’universitats locals. “Quan anem a fora, sempre hi anem en nom de Catalunya, però realment Barcelona és la marca que utilitzem per captar talent. Arreu del món és sinònim de bona qualitat de vida i això la fa molt atractiva a la gent de talent”, diu Rodríguez.

Un dels aspectes cabdals és que la inversió captada per les empreses emergents a Catalunya aquests darrers cinc anys ha augmentat d’un 127% respecte de la inversió rebuda durant el quinquenni anterior, i ha pujat fins a 6.104 milions d’euros. Només durant l’any 2024, les empreses emergents catalanes han captat inversions en capital per valor de 1.152 milions d’euros, un 65,5% més que l’any anterior. “L’any 2023 va ser molt dolent per a les inversions, no solament aquí, sinó arreu. La por pels problemes mundials de tota mena va frenar els inversors –assenyala Rodríguez–. L’any passat vam tenir dues grans rondes, de més de 100 milions de dòlars, que han estat decisives per a aquesta empenta tan forta.” I on van les inversions? Doncs el sector financer, el de viatges i el de salut n’acumulen més de la meitat (52,3%).

En l’acte, també hi ha participat el secretari d’Empresa i Competitivitat del departament i conseller delegat d’Acció, Jaume Baró Torres, que ha remarcat: “En un context cada vegada més incert, en què els canvis s’acceleren com més va més, tenir empreses emergents especialitzades en tecnologies deep tech ens assegura una posició com a hub internacional i ens impulsa a continuar generant noves solucions en sectors estratègics.”

Ha destacat que 287 empreses emergents són spin-off, és a dir, empreses derivades, sorgides de l’entorn de les universitats i els centres de recerca, una dada que Baró Torres considera significativa: “Realça la importància de la transferència de coneixement i tecnologia de l’àmbit de la recerca cap al mercat.” Un pas necessari i de primera magnitud per a rendibilitzar les inversions. A més, el 90% del total d’empreses emergents recollides en l’estudi inverteix en R+D i, cosa molt important, més de la meitat tenen alguna patent per a protegir el seu coneixement.

Finalment, cal esmentar que enguany el govern facilitarà la participació de 36 empreses emergents a l’estand d’Acció al 4YFN (l’espai dedicat a aquestes empreses i la inversió), que es farà la setmana vinent a la Fira de Barcelona Gran Via, dins el Mobile World Congress. Són empreses emergents de diversos àmbits sectorials que exposaran les seves tecnologies al congrés; a banda, n’hi haurà 16 més d’especialitzades en l’àmbit de la salut, que participen en el Catalonia Health Innovation Ecosystem Pavilion, l’espai habilitat juntament amb Biocat.

Donar visibilitat sempre és un aspecte cabdal, però molt més en aquesta mena d’empreses que tot just treuen el cap al mercat…

La Catedral de Barcelona exhibirà per primera vegada al públic la mitra restaurada de Sant Oleguer, bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona en els segles XI i XII. Segons que ha informat l’església en un comunicat, es tracta d’una de les peces tèxtils més antigues conservades a la catedral i és considerada una relíquia “per haver estat en contacte amb el cos difunt del sant”.

Aquesta mitra és una peça excepcional extreta al segle XIV del sepulcre de Sant Oleguer i és considerada d’estil romànic bizantí i, possiblement, de tradició normanda-siciliana.

La mitra, que és un capell litúrgic utilitzat pels bisbes en algunes celebracions, es podrà veure el dijous 6 de març, coincidint amb la festivitat de Sant Oleguer. L’objecte s’exhibirà a la capella del Santíssim i de Sant Oleguer de la catedral de 9.30 a 10.00, de 10.40 a 11.00, d’11.30 a 12.00 i de 12.30 a 17.45.

La restauració de la relíquia es va dur a terme el 2022 per poder formar part d’una exposició sobre la cultura normanda a Mannheim (Alemanya), concretament, al Reiss-Engelhorn-Museen. El procés va consistir en un tractament de microaspiració per eliminar la brutícia acumulada.

El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), que depèn de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, és qui va fer l’anàlisi i l’estudi de les mostres, a més dels treballs de recuperació de la peça, que tenia greus problemes de conservació a causa de la fragilitat dels materials i del pas del temps.

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha avalat la maniobra del Tribunal Constitucional espanyol (TC) per a impedir el debat i votació de resolucions sobre l’autodeterminació i la monarquia. En la sentència, el TEDH fa seus els arguments de l’estat espanyol i defensa que el TC ja va declarar inconstitucionals resolucions similars abans del 2019, de manera que qualifica la seva actuació de lícita, previsible i proporcionada.

Josep Costa, que va presentar la demanda com a vice-president de la cambra i que intervindrà a la Tertúlia Proscrita per parlar sobre la qüestió, ha analitzat la sentència i ha explicat que el tribunal “ha comprat el relat d’Espanya sobre unes ‘extremes circumstàncies’ per justificar la restricció dels nostres drets. Però només han pogut inadmetre el cas perquè vaig guanyar el judici”, així que troba que la sentència marca el camí de les que han de venir. “Si l’argument és que la restricció dels nostres drets va ser proporcional al que estàvem fent i que amb l’amnistia ja està arreglat, la pròxima vegada cal que ho fem de veritat”, ha dit Costa.

En aquesta línia, afirma que “ja sabíem que un tribunal amb president francès i vicepresidenta espanyola no seria favorable a les nostres tesis” i que l’estratègia de la demanda ra impedir que poguessin donar la raó a Espanya sense dinamitar el sistema de protecció dels drets humans. “Per això han admès que s’han vulnerat els nostres drets però s’han inventat que les resolucions vetades poc menys que feien efectiva la independència”, diu Costa.

I rebla que “el que més greu em sap és no haver obtingut resposta sobre la inviolabilitat del parlament. Aquí l’excusa és justament el fet d’haver estat absolt (i la maleïda amnistia, que no s’havia al·legat). Només saben dir que si al final em condemnen, que hi torni. Caldrà tornar-hi”.

Ja sabíem que un tribunal amb president francès i vicepresidenta espanyola no seria favorable a les nostres tesis. Però si es treuen de la màniga i ens apliquen l’article 155 de la Constitució espanyola, aleshores és legítim preguntar-se qui coi ha escrit aquesta sentència.
(2/6) pic.twitter.com/nhRVtPnAXI

— Josep Costa (@josepcosta) February 27, 2025

En la segona de les demandes, presentades ambdues abans del judici, l’estratègia ha funcionat perfectament. Perquè va ser per por a la sentència d’avui que el TSJ ens va absoldre del delicte de desobediència. Aixi queda certificat en la referència que fan a l’absolució:
(4/6) pic.twitter.com/4KZXhL9PuV

— Josep Costa (@josepcosta) February 27, 2025

La pitjor part és que aquesta primera sentència marca una mica el camí de les que han de venir. Si l’argument és que la restricció dels nostres drets va ser proporcional al que estàvem fent i que amb l’amnistia ja està arreglat, la propera vegada cal que ho fem de veritat.
(6/6)

— Josep Costa (@josepcosta) February 27, 2025

 

 

 

Set planetes són visibles al cel nocturn aquesta setmana, en un fenomen que no es tornarà a veure fins el 2040. Quatre dels planetes (Mercuri, Venus, Júpiter i Mart) es podran veure a ull nu, Saturn serà més complicat perquè ràpidament es pondrà a l’horitzó, mentre que en els casos d’Urà i Neptú caldrà un telescopi o prismàtics astronòmics. Per tant, es podran veure set planetes en fila, però cal tenir en compte que els dos planetes més llunyans no seran visibles a simple vista.

Una bona vista de l’horitzó i un cel clar oferiran la millor oportunitat de veure’ls tots. Tot i això, la finestra per veure els set planetes serà molt breu. El Sol es pon cap a les 19.00, Saturn ho farà cap a les 19.50 i Mercuri una mitja hora més tard. Així que la finestra d’oportunitat serà solament d’uns pocs minuts després del capvespre. Tanmateix, sí que es podran veure Venus, Júpiter i Mart amb claredat durant molt més temps.  Per a facilitar l’observació, també es poden fer servir aplicacions mòbils com per exemple Star Walk 2 Free o SkyView Lite, que ajuden a ubicar-los.

Tot i que el 28 de febrer és el millor dia, es podrà veure durant uns quants dies, ja que els planetes es mouen força lent al cel. Com que orbiten a diferents velocitats i distàncies del Sol, hi ha moments en què semblen alinear-se des de la perspectiva de la Terra creant un espectacle visual, encara que els planetes romanen separats per grans distàncies a l’espai.

Els planetes del nostre sistema solar orbiten al voltant del Sol aproximadament al mateix pla que la Terra. La majoria de nits, si el temps ho permet, es pot veure almenys un planeta brillant, les alineacions de quatre o cinc planetes a simple vista amb condicions de visibilitat òptima solen passar cada pocs anys, però tots set no tornarà a passar fins el 2040.

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha anunciat que el guardó Lletra Lila 2025 serà atorgat a l’escriptora Gemma Pasqual i Escrivà “en reconeixement de la seua trajectòria i el seu compromís amb la defensa de la cultura, la literatura, la llengua i el feminisme”. El premi es lliurarà en un acte el 13 de març a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. L’esdeveniment comptarà amb una glosa a càrrec de Carme Gregori i una lectura de fragments seleccionats interpretada pel grup Teatre Lliure de Benimaclet, sota la direcció d’Anna Gascón.

L’AELC atorga anualment la Lletra Lila a una dona rellevant del món de la literatura que hagi destacat per la seva contribució a la cultura i a la lluita feminista en l’àmbit literari. Amb el guardó, Gemma Pasqual i Escrivà, “autora prolífica i activista cultural”, s’afegeix a la llista de premiades.

Nascuda a Almoines (la Safor) l’any 1967, Gemma Pasqual és una escriptora destacada, amb “una trajectòria marcada pel compromís amb la justícia social, la memòria històrica i la defensa dels drets de les dones”. Ha escrit una àmplia varietat d’obres adreçades tant al públic juvenil com adult. Entre els seus títols més es troben Xènia, tens un WhatsApp, La rosa de paper, Like. Blau, Et recorde, Amanda, Marina, Llàgrimes sobre Bagdad i Drames i likes a l’institut, dins la narrativa juvenil, i Viure perillosament, Torturades i La puta i la santa, dirigides a un públic adult.

La batllessa de València, María José Catalá, ha assegurat que no preveu pas de substituir el president de la Generalitat, Carlos Mazón, si ell dimitís per la gestió de la gota freda del passat 29 d’octubre. En declaracions als mitjans al Saler, on la batllessa ha fet balanç de les tasques de neteja de les platges que fa l’Ajuntament de València després de les inundacions, i preguntada per si es donés la situació, ha respost: “No contemple este escenari”.

La Generalitat prova de tancar la polèmica filtrant les imatges de l’entrada de Mazón al CECOPI

Qüestionada per informacions periodístiques que assenyalen que Carlos Mazón va arribar al CECOPI abans de les 20.28 –com ell mateix va dir ahir–, la batllessa ha rebutjat pronunciar-se sobre el tema. “Jo ahir vaig dir el que havia de dir”, ha resolt.

Avui, mitjans com La Vanguardia asseguren que la direcció estatal del PP explora la possibilitat de nomenar una gestora del partit al País Valencià, encapçalada pel número 2 a l’ajuntament, Juan Carlos Caballero, amb l’objectiu de preparar una transició perquè l’actual batllessa substitueixi Mazón al capdavant del govern.

La revista Enderrock ha lliurat el premi 440 a la trajectòria al compositor Albert Guinovart aquest migdia en un acte al Centre Cultural de la Mercè de Girona. És una primera tanda del lliurament dels premis que dóna la revista, i en què s’han lliurat els guardons en el gènere de jazz, música clàssica i públic familiar. Andrea Motis ha recollit el premi al millor disc de jazz del vot popular i el Pot Petit ha rebut el reconeixement del millor disc per a públic familiar. A més, la gala d’avui ha homenatjat l’organista barcelonina Montserrat Torrent amb el premi d’honor i Benet Casablancas ha estat distingit com a millor compositor.

Guinovart ha celebrat el premi tot recordant que arribava en un moment dolç, després de recuperar Mar i cel, actuar al Carnegie Hall de Nova York i estrenar dues simfonies. El compositor, a més, ha detallat que aquest era el primer guardó que rebia de la revista, tot i que havia estat nominat anteriorment. Un primer premi que, amb optimisme, confia que no sigui l’últim.

Premi d’honor a Montserrat Torrent

A banda del Premi 440, la revista també ha fet lliurament del premi d’honor a l’organista barcelonina Montserrat Torrent, que no hi ha pogut assistir per motius de salut, després d’una caiguda durant una estada per Itàlia. El premi a millor compositor ha estat per a Benet Casablancas i l’Enderrock Estrella per a Francesc Fàbregas, fotògraf amb més de cinquanta anys de trajectòria.

En l’àmbit musical, Andrea Motis ha rebut el premi a millor disc de jazz per votació del públic per Febrero, i la crítica ha guardonat Jaume Llombart Sextet pel disc Fluttering Wings. Per altra banda, la vallesana Carla González Ferrer ha rebut el premi de la crítica al millor disc revelació de jazz.

El premi al millor disc per a públic familiar ha estat per al Pot Petit pel disc Potes Enlaire!, i el premi al millor disc de clàssica per votació popular ha estat per al projecte de coral col·lectiu Johan Duijck: Cants d’un Ocell, on participen l’escolania de Montserrat, Cor Jove Amics de la Unió, Noctes i Schola Cantorum.

La trobada ha culminat amb l’entrega d’una dotzena de reconeixements a la indústria musical catalana, que cada any designa l’editorial del grup Enderrock, a l’Associació de Productors i Editors Fonogràfics i Videogràfics Catalans (Apecat), els festivals (a)phònica, Canet Rock i FiM Vila-seca, el cicle ContraBaix, la plataforma Say It Loud!, el projecte Cabal Musical, la revista Caramella, els segells Luup Records i Microscopi, i els equipaments Espai Orfeó i l’Auditori.

Premis Enderrock de pop, rock, folk i urban

El 6 de març, a l’Auditori de Girona es lliuraran tots els premis dedicats a la música pop, el rock, el folk i la música urbana, escollits pel públic i la crítica, a més dels premis especials d’Enderrock, que premien a Oriol Tramvia, que ha estat reconegut amb el premi d’honor per la seva trajectòria en el món musical i cultural del país; el grup de rumba catalana Sabor de Gràcia, encapçalat per Antoni Carbonell, Sicus, que rebrà el premi a la trajectòria pels seus trenta anys; i Joan Borràs amb el premi Joan Trayter a millor productor. Conegut per ser el teclista d’Oques Grasses, el músic barceloní ha anat més enllà de la formació osonenca i ha esdevingut un dels productors catalans de referència. A més de coproduir amb Josep Montero el darrer àlbum del seu grup, Fruit del deliri, l’any passat va treballar en discos tan destacats com el de Maria Jaume, Nostàlgia Airlines –per cert, premiat per la crítica com a millor disc de l’any–, i també ha estat un dels responsables del so final de Ju i d’Al·lèrgiques al Pol·len.

Sicus Carbonell (Sabor de Gràcia): “La rumba catalana s’ha considerat un gènere menor”

La Junta Central Fallera ha informat que ajornava la Cavalcada del Ninot per la previsió de pluja aquest cap de setmana a la ciutat de València. Originalment, l’acte s’havia de fer aquest dissabte, primer de març, però finalment es farà el diumenge 9 de març. La desfilada mantindrà el recorregut previst i començarà a les 17.30 de la tarda.

Pego suspèn la celebració del Carnestoltes per la previsió de pluja intensa

La Cavalcada del Ninot és un dels actes més esperats de la celebració fallera i recorda la recollida del ninot de cada falla. L’organitza cada any la Junta Central Fallera i és sinònim de la sàtira que caracteritza aquestes festes. Així, en l’acte cada comissió presenta el tema de la falla i desfila acompanyat de música i dansa juntament amb un fragment o un dels ninots.

No és la primera vegada que l’oratge condiciona la celebració d’aquesta cavalcada. El 2022, també la va suspendre davant de la previsió de pluja intensa.

L’ajornament és una de les conseqüències de l’arribada d’un front fred que afectarà el País Valencià durant els primers dies de març. En aquest sentit, l’Aemet ha advertit que l’inici de les falles d’enguany serà marcat per pluges persistents, vents forts i temperatures baixes.

La Generalitat ha filtrat a Efe un informe, signat pel coordinador de Prevenció i Emergències de la Generalitat, en el qual es veu el president Carlos Mazón arribant a l’edifici del Centre d’Emergències a l’Eliana (Camp de Túria).

Aquest informe es basa en les imatges de les càmeres del sistema de seguretat del Centre de Coordinació d’Emergències (CECOPI) i mostra com Mazón arriba a les instal·lacions, segons posa a les captures de pantalla, a les 20.28. Això es contradiu amb el relat que havia fet anteriors. En la compareixença del 15 de novembre, el president Mazón va excusar el retard d’arribar al CECOPI dient que hi havia molt de trànsit i va fixar l’hora d’arribada a les 19.30. En canvi, ara es mostra que s’hauria produït disset minuts després d’haver enviat l’alerta a la població.

La jutgessa de Catarroja encarrega una cronologia del 29 d’octubre i pregunta al CECOPI si va haver-hi cap recés durant la reunió

L’informe, datat del dia 18 de febrer, especifica que aquest centre “disposa, dins de les mesures de seguretat existents, d’un sistema de videovigilància (CCTV) amb unes quantes càmeres fixes i mòbils, tant a l’exterior com a l’interior de les seves dependències”.  El mateix informe recull l’accés d’altres autoritats a partir del visionament de les càmeres. En concret, a les 15.53 va arribar el director general d’Emergències i Extinció d’Incendis, Alberto Javier Martín Moratilla; a les 16.56 l’aleshores consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i a les 17.45 el president de la Diputació de València, Vicente José Mompó. 

Avui mateix la magistrada del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 3 de Catarroja ha encarregat a la Unitat Orgànica de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil que elabori un informe amb la cronologia detallada dels fets del 29 d’octubre de 2024.

Abdul·là Öcalan, el màxim dirigent del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), ha demanat a l’organització que deposi les armes i es dissolgui, en una declaració històrica que han llegit dirigents del partit prokurd Partit Popular de la Llibertat i la Democràcia (DEM) de l’Hotel Elite Word d’Istanbul estant.

La crida d’Öcalan pot representar un punt d’inflexió en un conflicte que fa prop de quatre dècades que dura. En una declaració d’una pàgina i mitja, el líder kurd afirma que la lluita armada contra Turquia va ser necessària a causa de les polítiques que negaven la identitat kurda i restringien els drets i llibertats kurdes, però que amb els passos democràtics fets pel govern turc d’ençà del 2014 pel que fa a les qüestions kurdes, juntament amb l’evolució regional, assegura que ara la resistència armada ja no té sentit. “Per tant, el PKK hauria de ser dissolt”, ha declarat.

Turkey is locked on the statement to end a decades-long armed conflict. Pro-Kurdish DEM party officials are expected to read out, or air, the jailed leader of the PKK, Abdullah Ocalan’s call for his group to drop arms. @derspiegel covering pic.twitter.com/6p9EfqNKdT

— Sebnem Arsu (@sebnemarsu) February 27, 2025

El missatge d’Öcalan va ser llegit en veu alta per l’anomenada Delegació d’Imrali, un grup de polítics prokurds que el van visitar dijous a l’illa d’Imrali, on es troba empresonat.  Turquia, la Unió Europea i els Estats Units classifiquen el PKK com a organització terrorista.

Les negociacions entre Öcalan i el govern turc van començar l’any passat i van ser revelades públicament pel dirigent nacionalista turc Devlet Bahceli, president del Partit del Moviment Nacionalista (MHP) i aliat del president Recep Tayyip Erdogan. Molts experts d’Ankara creuen que la motivació del govern per participar en converses amb Öcalan tenen relació amb l’augment de les tensions regionals entre Israel i l’Iran. Segons els informes, les autoritats turques temen que la qüestió kurda es pugui convertir en una vulnerabilitat estratègica i creuen que resoldre’l és clau per estabilitzar tant Turquia com la regió en general. Com a part de les discussions, els experts suggereixen que es podria establir un acord tàcit amb grups kurds sirians vinculats al PKK, com les Forces Democràtiques Sirianes (SDF), que han estat un soci clau de Washington en la lluita contra l’Estat Islàmic.

Els comandants del PKK sobre el terreny han advertit anteriorment que no farien cas d’una crida d’aquesta mena per part d’Öcalan si no s’hi podien reunir físicament abans. El 1999, Öcalan va ser condemnat a cadena perpètua per terrorisme i separatisme per la justícia turca. De llavors ençà ha estat aïllat a l’illa d’Imralı, a la Mar de Màrmara, on durant molts anys ha estat l’únic pres. Se li ha prohibit de rebre cartes, missatges o trucades.

La magistrada del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Catarroja ha encarregat a la Unitat Orgànica de la Policia Judicial de la Guàrdia Civil que elabore un informe amb la cronologia detallada dels fets del 29 d’octubre del 2024.

Aquest informe s’haurà de centrar en l’anàlisi del desbordament dels rius, els barrancs i els embassaments en relació amb els morts i els lesionats. Aquest informe l’havia sol·licitat la Fiscalia el 21 de febrer, però incloïa més aspectes que la instructora ha denegat.

La jutgessa entén que tal com va d’avançada la investigació i després d’haver fet moltes diligències, “l’anàlisi de l’evitabilitat dels decessos i la possible comissió de delictes no es pot traslladar a un informe policial”. La jutgessa fa referència al debat polític que la informació sobre els cabals ha ocasionat i afirma també que: “L’informe sobre l’actuació de les institucions o organismes públics, les competències dels quals estiguessen relacionades amb la situació de l’emergència, constitueix precisament el nucli de la instruccióque ha derivat en una controvèrsia pública entre les diverses institucions i persones implicades”.

La instructora ha fet un requeriment a la Conselleria d’Interior i emergències perquè informe en un termini de tres dies si durant la reunió que va mantenir el CECOPI el 29 d’octubre es va produir algun recés.

I encara, ha demanat a la Universitat de València que va acordar “encertadament” suspendre les classes el dia de la gota freda, que informe quin òrgan concret va prendre aquesta decisió, en quina informació es va basar i si en la presa de decisió va participar algun tècnic.

La importància dels mitjans de omunicació

En la mateixa resolució, la magistrada destaca la utilitat de les peces periodístiques i enregistraments audiovisuals fetes pels mitjans de comunicació i que han sigut lliurats al jutjat. “Permeten fer-se una idea de com va evolucionar la situació el 29 d’octubre a tota la província de València”, escriu.

“Es veu com la població anava sent afectada per es pluges al llar del matí, com les diverses comarques valencianes patien els efectes de la DANA de manera paulatina i d’ençà de quina hora, el desbordament del barranc de Poio a Xiva, els informes meteorològics a migdia que dibuixaven l’avaç de la DANA cap a l’interior en el mapa, la referència a precipitacions històriques, les incomoditats i riscos que patien alguns periodistes, la preocupació dels seus companys a l’estudi, les declaracions de partícips i implicats en la presa de decisions del CECOPI i el contingut d’algunes recomanacions que, encara que no eren desencertades, van arribar massa tard, després dels decesos i eren, per tant, completament inútils”.

Catalunya i Andorra han presentat la documentació per a fer un estudi de viabilitat per a interconnectar la Seu d’Urgell i Sant Julià de Lòria mitjançant un tramvia. La documentació l’han presentada al programa europeu de cooperació transfronterera (POCTEFA), pensat per a promoure projectes de desenvolupament sostenible entre l’estat espanyol, l’estat francès i Andorra.

Actualment, més de 1.600 es desplacen entre la Seu d’Urgell i Sant Julià de Lòria per motius laborals, i en dies d’alta afluència, en la carretera hi poden arribar a haver fins a 20.000 vehicles. La decisió es pren poques setmanes després de la trobada entre la consellera de Territori, Habitatge, Transició Energètica i del govern, Sílvia Paneque, i el secretari d’estat andorrà de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, a Barcelona.

Aquesta col·laboració entre Catalunya i Andorra és fruit de la bona relació institucional i de la voluntat compartida de reforçar la mobilitat transpirinenca. La presentació de la candidatura es produeix poques setmanes després de la trobada entre la consellera de Territori, Habitatge i Transició Energètica del Govern, Sílvia Paneque, i el secretari d’Estat andorrà de Transports i Mobilitat, David Forné, a Barcelona.

La participació d’Andorra en el marc del cofinançament que aporta el programa POCTEFA, es materialitza a través de treballs ja contractats, com pot ser l’estudi sobre el transport segregat actualment en execució, com també a través de finançament dels funcionaris que s’hi assignaran. Si bé Andorra no pot rebre finançament de forma directa d’aquesta mena de programes, la situació podria canviar si finalment s’assoleix un acord d’associació amb la UE.

El president del parlament, Josep Rull, ha respost per carta a la presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó (Vox), que es va queixar per una moció impulsada per la CUP sobre el català. En la missiva, Rull explica que la cambra catalana “impulsa l’acció del govern, promou el debat polític i expressa la seva posició sobre qüestions de la seva estricta competència o indubtable interès ciutadà”.

Massó reclamava una “disculpa formal” de Rull per l’aprovació d’una moció de la CUP que constata que “catalans, valencians i balears” comparteixen una mateixa llengua “més enllà de diferències dialectals”. En la breu missiva, Rull remarca que li respon en català. “La llengua que compartim i que és un patrimoni comú que hem de preservar a ultrança”, afegeix.

Massó considera que la moció aprovada al ple del parlament del 13 de febrer és un “atemptat contra el principi de lleialtat institucional”. Es va aprovar amb els vots a favor de Junts, ERC, Comuns, CUP i Aliança Catalana; el vot en contra de PP i Vox; i l’abstenció dels diputats del PSC.

En la carta que Rull va rebre dimarts passat, Massó també critica un altre dels punts de la moció en què el parlament defensa la “retirada” de la llei de llibertat educativa del País Valencià en considerar que vulnera els drets lingüístics de l’alumnat i atempta contra la igualtat d’oportunitats en el sistema educatiu valencià.

El president del parlament ha optat per una resposta breu en què defineix quina és la tasca de la cambra catalana i reivindica el català. “Us saludo atentament en la llengua de Vicent Andrés Estellés, de Mercè Rodoreda i de Ramon Llull, llengua que compartim i que és un patrimoni comú que hem de preservar a ultrança”, conclou Rull.

Un estudi sobre l’ús de les xarxes socials dels catalans ha revelat que cada cop hi ha més usuaris, hi dediquen més temps, i fan més compres integrades dins d’aquestes xarxes socials. L’informe, encarregat pel Col·legi de Màrqueting i la Comunicació de Catalunya i l’agència Imagina, revela que l’any 2024 hi havia 6,3 milions de ciutadans amb comptes a, almenys, una xarxa social. L’estudi se centra en els majors de setze anys i revela un ús pràcticament total de les xarxes socials: el 95% de la població major de 16 anys fa servir almenys una xarxa social.

L’aplicació reina és WhatsApp, que la utilitzen 6,1 milions de persones. Després van YouTube (4,9 milions) i Instagram (4,8 milions), seguits de TikTok (3,6 milions), LinkedIn (2,5 milions), Facebook (2,3 milions) i X (0,6 milions). En comparació amb el mateix estudi del 2023, s’ha observat un gran creixement de TikTok, que ha doblat la seva presència. En canvi, X (l’antic Twitter) i Facebook han patit una davallada molt significativa. També és destacable l’increment d’usuaris a LinkedIn –tot i que continua estancada en els menors de 18 anys–, que es consolida com una xarxa d’ús professional. Entre el 2023 i el 2024, el nombre d’usuaris de xarxes socials a Catalunya ha crescut de 300.000 persones.

L’estudi mostra que els catalans dediquen 2,3 hores de mitjana a les xarxes socials, una dada que varia molt segons la franja d’edat; amb una relació clara i directa entre joventut i consum intensiu de les xarxes. El grup d’edat més jove, entre 16 i 30 anys, hi dedica 3,2 hores de mitjana cada dia. Entre els 31 i 45 anys hi dediquen 2,62 hores; i entre els 46 i 65 anys, 2,04 hores. La franja d’edat que hi fa menys cabal són els catalans majors de 66 anys, que hi dediquen 1,6 hores de mitjana.

La xarxa social preferida també canvia segons l’edat. Entre els 16 i 45 anys, la que més agrada és Instagram, mentre que a partir dels 46 anys és WhatsApp. Per als més joves (entre 16 i 30 anys), la segona preferida és TikTok, però pràcticament empata amb WhatsApp. I entre 31 i 45 anys, la segona és WhatsApp i la tercera YouTube. El grup d’entre 46 i 65 anys té Facebook –minoritària entre els joves– com la segona xarxa social preferida, mentre que cau en la quarta posició en el grup major de 66 anys. Per a ells, la segona millor xarxa social és YouTube.

Una altra de les conclusions destacables de l’estudi és com la política ha deixat de ser un dels temes d’interès a les xarxes socials. Segons l’informe, els comptes més seguits pels usuaris són els d’amics i familiars, i després van els dels influenciadors, marques de productes, mitjans de comunicació i, en cinquena posició, els relacionats amb la política.

D’altra banda, exposa que les compres a través de les xarxes socials s’ha consolidat, especialment a Instagram i TikTok, fins al punt que el 84% dels usuaris que reconeixen que han comprat algun producte o servei a través de les xarxes socials en l’últim mes.

La plataforma Mazón Dimissió, que aglutina al voltant de dues-centes entitats civils, ha convocat la cinquena manifestació per a exigir la dimissió del president de la Generalitat per la gota freda. La compareixença de premsa als mitjans s’ha fet a casa de Manuel Álvarez, barber de Catarroja (Horta Sud), que va morir arrossegat per les aigües el 29 d’octubre. Quatre mesos després de la catàstrofe, les associacions de víctimes prendran el relleu a les entitats que fins ara organitzaven les mobilitzacions i, de la mateixa manera que en les anteriors, encapçalaran la protesta de dissabte, primer de març. La marxa eixirà de la cantonada del carrer de Colom amb el carrer de Russafa a les 18.00, i acabarà a l’avinguda Navarro Reverter, per evitar la Cavalcada del Ninot.

“Avui, per cinquena vegada, volem demostrar-li al govern, i a la societat en general, que la societat civil del País Valencià farem costat a les víctimes, als seus familiars, i que continuarem aquest pols que tenim amb el govern de Mazón, perquè no s’oblide el desastre que ha passat ací”, ha dit Alexandra Usó, coportaveu de la plataforma.

“Açò és la casa de mon pare, i ací és on va faltar”, ha començat Rosa M. Álvarez, filla de Manuel i membre del col·lectiu de familiars de víctimes de la dana, que ha mostrat l’agraïment a les entitats promotores de les anteriors manifestacions multitudinàries contra Mazón. “Han fet un esforç generós i un treball important quan les víctimes tot just estàvem buscant els nostres morts, traient fang de les nostres cases i dels nostres carrers, fent front a les necessitats més immediates, algú va ocupar un lloc necessari”, ha dit.

Empar Puchades, de l’Associació de Víctimes DANA 29 d’octubre, ha valorat les anteriors mobilitzacions per canalitzar la indignació popular “per la criminal gestió de la dana que va fer el govern valencià.” Ha recordat els 227 morts que va deixar la gota freda, i que es podrien haver evitat. “Mazón, tothom ho sap, és un president políticament acabat, a qui ningú no creu, i que no té cap futur, per molt que intente endossar la responsabilitat a l’ex-consellera Salomé Pradas, per darrere d’ella, i per damunt d’ella, hi havia, i hi ha, el senyor Mazón. Sap que no pot passejar-se per cap poble valencià, que no és ben rebut. Allà on va Mazón, el poble valencià l’espera per a dir-li a la cara que no és digne de ser president dels valencians i que ha de dimitir”, ha assenyalat.

Així, exigeixen que el president i tot el govern valencià assumisquen les responsabilitats socials, polítiques i judicials. Mariló Gradolí ha recordat que són la màxima autoritat en la gestió d’emergències: “seua és la responsabilitat, i davant l’emergència va fallar.” Ha explicat que han desplegat una estratègia amb diferents línies d’actuació: la comunicació, la personació en cadascuna de les comissions d’investigació, reunions amb representants institucionals i de govern, la defensa de les necessitats materials i econòmiques de les víctimes, la personació jurídica en el procés judicial obert, la coordinació amb associacions de víctimes existents, i la mobilització.

Ana Mar Bueno, coportaveu de la plataforma, ha apuntat que la manifestació la tornaran a encapçalar les víctimes de la gota freda. En un segon espai, segons que ha dit, hi seran més de deu Comitès Locals d’Emergència i Reconstrucció de les zones afectades. “Són espais d’autoorganització, coordinació i avaluació del teixit social de les persones directament afectades, i per això són els interlocutors naturals que han d’estar en contacte directe amb les administracions. Ja no sols per a garantir una participació real del poble, sinó per a participar de la presa de decisions, de la planificació, del disseny, de l’execució i de l’avaluació de la reconstrucció. Només amb la participació activa i amb poder de decisió de la població és possible la reconstrucció que necessitem”, ha dit.

Per a acabar, una altra de les coportaveus, Anna Oliver, ha recordat que les entitats van ser l’altaveu per a vehicular la ràbia i el dolor de les persones afectades quan, en els primers moments, no podien dedicar els seus esforços a organitzar una mobilització perquè estaven en plena emergència. “En aquests moments, la capacitat, la resiliència i la força dels familiars de les víctimes mortals i de la resta dels damnificats ha permès la seua autoorganització i pensem que ara el protagonisme i la primera paraula ha de ser la de les víctimes”, ha dit. Finalment, ha instat la població a eixir al carrer per a fer costat a les víctimes i exigir la dimissió de Mazón.

Preguntades per les últimes declaracions contradictòries del president, ho tenen clar. “Ell estava a les seues coses el dia 29, per això no estava on havia d’estar, prenent les mesures que s’havien de prendre, i ara segueix a les seues coses, pensant en ell i en com es pot salvar de totes les seues responsabilitats”, ha dit Puchades. Usó ha destacat el treball de la jutgessa de Catarroja i considera que les informacions que ha tret a la llum són suficients perquè els ciutadans isquen al carrer aquest dissabte. “Em consta que mon pare va faltar abans de les 8.11, vaig parlar amb ell a cinc minuts de les vuit, i em va dir que ja s’estava ofegant”, ha dit Álvarez. Per part seua, Oliver, advocada de professió, es mostra confiada en el procés judicial. “Les resolucions que està dictant la jutgessa de Catarroja són molt contundents i els requeriment que està fent a l’administració són molt concrets. Hem de deixar que treballen i que això evolucione. No serà d’avui per demà, però hi ha una llum i una esperança que eixe procés judicial tinga bon fi”, ha acabat.

Com Mazón ha quedat atrapat en les seves contradiccions

Una recerca dels historiadors Jaume Miró i Julià Rodríguez ha permès d’identificar Josefina Garcia Prats com la darrera de les cinc infermeres assassinades a Manacor la matinada del 5 de setembre de 1936. L’estudi La cinquena miliciana, que es presentarà a Manacor dijous vinent, posa fi a un dels misteris més grans de la guerra de 1936-1939 a Mallorca, segons que ha informat l’ajuntament en un comunicat.

La investigació apunta que Josefina Garcia era una de les cinc voluntàries de la Creu Roja que desembarcaren a l’illa amb l’expedició republicana del capità Alberto Bayo l’agost de 1936. L’assassinat de les cinc milicianes és un dels episodis més colpidors i enigmàtics de la memòria històrica de Mallorca i, en particular, de Manacor, que durant la guerra de 1936-1939 va viure episodis especialment sanguinaris.

La matinada del 5 de setembre de 1936, les cinc milicianes catalanes voluntàries de la Creu Roja van ser assassinades pels feixistes. Una d’elles, autora d’un diari sobre l’expedició a Mallorca, fins ara no havia estat identificada. Després d’anys d’investigació, la seva identitat ha estat revelada públicament.

L’acte de presentació de l’estudi es farà a l’Escola Municipal de Mallorquí a les 19.00 i comptarà amb la presència dels autors i de la directora de la revista Sàpiens, Clàudia Pujol, que ha publicat l’article en l’edició del 26 de febrer. També hi intervindrà el periodista i historiador Toni Tugores, especialitzat en la memòria històrica de la guerra de 1936-1939 i la repressió franquista a Mallorca. La xerrada serà moderada per la directora de l’Escola Municipal de Mallorquí, Margalida Rosselló.

L’ajuntament ha destacat que l’acte és una oportunitat única per aprofundir en un dels capítols més foscos de la història de Mallorca i reivindicar la memòria de les dones que van perdre la vida defensant la llibertat, la democràcia i la justícia.

Els investigadors

Jaume Miró és llicenciat en filosofia contemporània, dramaturg i historiador especialitzat en la guerra de 1936-1939 al Llevant de Mallorca. Ha combinat el teatre documental i la recerca històrica en projectes com Diari d’una miliciana i el documental Milicianes. També ha escrit obres teatrals com Dels llargs camins i Les cançons perdudes, centrades en la repressió franquista i la guerra a Mallorca. Ha participat en diversos estudis sobre les fosses comunes de la guerra de 1936-1939.

Julià Rodríguez ha estat professor d’història en diversos instituts i tècnic d’Art i Història a La Virreina Centre de la Imatge de l’Ajuntament de Barcelona. És un dels fundadors del Grup d’Història de Nou Barris-Can Basté i de La veu de la foscor, sobre la caiguda de Barcelona el 1939 i la repressió. Ha ofert conferències amb el grup Dones del 36, que recull testimonis de dones que van viure la República i la guerra. També és autor de la pàgina Barcelona Anys Trenta.

El PP ha fet una llista de 70 persones perquè compareguin en la comissió d’investigació de les Corts Valencianes sobre la gestió de la gota freda. Entre les propostes de compareixents hi ha el president del govern espanyol, Pedro Sánchez; l’ex-ministra Teresa Ribera; la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé; i el president de la Generalitat, Carlos Mazón.

El diputat Fernando Pastor ha dit que el partit vol “donar l’oportunitat a tothom qui tingui alguna cosa a aportar”, però defugint l’espectacle.

La proposta del PP també inclou les compareixences dels ministres Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles; dels responsables de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i de l’AEMET; de l’ex-consellera d’Interior Salomé Pradas, i de batlles de la zona zero de la gota freda.

El síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha afirmat avui que el capteniment del president de la Generalitat, Carlos Mazón arrossega la institució al fang i a cotes desconegudes de descrèdit. “Aquests espectacles lamentables ens fan vergonya i ens produeix tristesa”, ha dit.

Baldoví ha dit que no es creu la versió de l’arribada al Centre de Coordinació d’Emergències a les 20.28 i ha recordat que ja hi ha gent que ho ha desmentit i que afirmen haver-lo vist entre les 19.45 i les 19.50. Per això han demanat que els faciliten les 24 hores d’enregistrament de totes les càmeres dels accessos i les eixides del centre d’emergències i també totes les del Palau de la Generalitat. “Si no tenen inconvenient a facilitar les gravacions del centre d’emergències, no tindran inconvenient a facilitar les del Palau per saber si ens podem creure la seua versió. Ara no ens la creiem”, ha afirmat.

Tesrimonis de TVE contradiuen la nova versió de Mazón sobre l’arribada al CECOPI

Segons Baldoví, el president menteix a l’oposició, a la gent i també a la jutgessa de Catarroja. “Tot el que diu ara desmenteix el que va dir anteriorment, les notes de premsa que van enviar i una piulada dient que a les 20.20 no tenia cobertura al CECOPI”.

Quant a la seua resistència a abandonar el càrrec, a parer de Compromís ni Carlos Mazón ni el líder espanyol de PP Alberto Núñez Feijóo pensen en els valencians. “Mazón pensa a salvar el coll d’una jutgessa, pensa més en les possibles responsabilitats penals que en la reconstrucció. I el senyor Feijóo va dir en una entrevista que prendran la decisió quan els convinga perquè volen continuar governant ací”, ha dit.

Baldoví ha culpat Vox de sostenir el govern de Carlos Mazón i de ser una crossa que el salva en cada ple i en cada votació.