Hi ha un vídeo que mostra de manera esgarrifosa el modus operandi d’aquests individus. De manera esgarrifosa encara que no sabéssim què va passar després però sobretot perquè sí que ho sabem. S’hi veu una petita llanxa avançant cap al telèfon que l’enregistra i una mena de Zodiac fosca que apareix en direcció contrària, vira de cop i volta i patam!, l’envesteix per darrere.

Això fa.

Com si fos una aposta, un que s’aparti tothom que vull passar jo, un perquè sí. Aquesta arrogància imbècil. Aquest menyspreu per la gent que no sigui el grupet que t’aplaudeix.

L’atac que ha quedat enregistrat va ser perpetrat per la llanxa auxiliar d’un iot de nom La Luna i propietat del milionari alemany Klaus Viehof. Era el 23 d’agost de l’estiu que ara s’acaba, i vora algunes de les platges de Capdepera, a Mallorca, els sis ocupants del iot negre, tres homes i tres dones, es van dedicar a la seva gresca per sobre de tothom i molestant tothom. Envestint tothom. Maniobrant a tota velocitat i de manera temerària amb la llanxa auxiliar. Responent amb sobergueria a les recriminacions que rebien de les barques que fondejaven a cala Agulla i rodalia. Atacant-les, fins i tot. Tal com es veu al vídeo que s’ha publicat.

En caure el sol, Dennis Viehof, amb els seus amiguets, va dur el iot del papà fins a cala Bona, prop de Son Cervera. Hi pescaven calamars el jove Guillem Comamala, el seu oncle i un cosí de tretze anys. El iot va arribar a tota velocitat. Des de la barqueta (tres metres i escaig d’eslora) van cridar tant com van poder. El iot no va frenar i ells no van poder evitar l’escomesa. Els va arrencar el motor. Guillem va caure al mar, sota l’hèlix del iot. I l’assaltant va continuar fent via com si res. No es va aturar. Cal tornar-ho a escriure perquè és insuportable: el iot no es va aturar. Un pescador va sentir els crits d’auxili i els va ajudar. Guillem ja era mort. L’oncle l’aguantava perquè l’aigua no se’l quedés. El iot negre va continuar la ruta fins a Portocristo, on es veu que hi té l’amarra, i la família Viehof, una mansió.

He escrit el relat breu dels fets coneguts tot seguint les dades que han anat desgranant les cròniques periodístiques. N’hi ha més. La declaració dels ocupants del iot, que van reconèixer que havien begut alcohol i que van afirmar que no havien sentit res ni havien notat l’impacte contra la barqueta ni havien vist després, al buc, els senyals del xoc. Els testimonis que navegaven a la zona de Capdepera, que expliquen que els havien vist borratxos dalt la nau negra. Llegir que no van fer declarar Dennis Viehof fins cinc dies després de la topada mortal. Cinc dies. Que, evidentment, ja no li van fer cap test d’alcoholèmia ni de drogues ni de res. Que l’endemà van netejar el iot de cap a peus i que els qui se’n van encarregar van declarar després que no havia estat per a eliminar proves. Llegir també els diners i la influència de la família del iot negre. Que el mateix sistema judicial que empresona un raper per una cançó no li va posar, a aquest Dennis Viehof, cap impediment per a anar-se’n de seguida a Alemanya.

I sí, d’accidents en passen, i en passen contínuament, però diria que això de cala Bona és una altra cosa. Una altra de més fonda. Hi ha el com pot ser que no es controli la velocitat de motos i vaixells “d’esbarjo” que campen a la costa tan arran de tot i de tothom, que no s’avaluï la capacitat (o no) per a menar-los, l’ús (o no) de les boies (com pot ser i de qui depèn: sempre som al mateix cap del carrer), etcètera. Però hi ha, també, això altre, això que no sabia definir fins que no hi va intervenir el cambrer d’una cafeteria. Amb uns amics, comentàvem esborronats els fets, i que el tal Dennis Viehof ja havia volat cap a Alemanya, i l’home, que ens col·locava un parell de tallats i no sé què més damunt la taula, va deixar anar, senzillament:

—No li passarà res.

Com?

—És ric, no?

Es va arronsar d’espatlles i se’n va tornar al taulell.

I això va ser tot. I em va fer pensar en les paraules (ironia, realisme cru) del multimilionari Warren Buffet: “Hi ha una guerra de classes, cert, però és la meva classe qui la fa… i qui la guanya.” I ara penso també si aquest fet terrible, i el vídeo previ, tot plegat, no és expressió i símbol d’una època, d’aquesta època en la qual es pretén convertir l’estatus econòmic en valor moral, en carta blanca per al menyspreu de la resta de la humanitat (transformada, als seus ulls opacs i des de l’altura de la superioritat autoatorgada, en meres xifres, puntets irrisoris i negligibles). Com si les regles que valen per a tothom no comptessin per als rics. Aquesta llorda impunitat de la cartera. Aquesta extensió de la desigualtat també als drets i al respecte merescut. Aquest pretendre que n’hi hagi uns a dalt que poden maltractar els qui consideren a sota. Com la noblesa medieval. Com els aristocràtics paràsits de Versalles.

Guillem Comamala jugava a voleibol, era un estudiant brillant i a la seva universitat han escrit que el recorden sempre afectuós, que es feia estimar. El 9 de setembre hi ha la cerimònia d’obertura de curs a la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la Universitat Politècnica de Catalunya. Començarà amb un minut de silenci.

The Washington Post · Terrence McCoy

Rio de Janeiro, Brasil. Quan un jutge del Tribunal Suprem brasiler va ordenar la suspensió de X al país més gran de l’Amèrica Llatina, Shirley Sampaio no va immutar-se. Ella, de totes maneres, sempre ha preferit Instagram.

“Em molestaria molt que suspenguessin Instagram, o WhatsApp, però la gent no fa servir X”, diu aquesta venedora de joies, de 56 anys.

El Brasil, de 215 milions d’habitants, va ser un dels primers –i més entusiastes– països d’adoptar Twitter, la plataforma ara anomenada X, fins al punt que va arribar a ser el seu principal mercat fora dels Estats Units. Més de 40 milions de brasilers –gairebé una cinquena part de la població– empraven habitualment la plataforma per participar en discussions acalorades sobre política o per fer safareig sobre l’últim episodi de la sèrie de moda. Les protestes multitudinàries que van sacsar el país el 2013 van organitzar-se, en bona part, per Twitter, la mateixa xarxa social que més tard va impulsar l’ascens al poder de Jair Bolsonaro, ara ex-president.

Però, d’aleshores ençà, la influència de X al Brasil s’ha reduït considerablement. Segons el darrer recompte, la xarxa social tenia uns 22 milions d’usuaris actius al país. Els sondatges mostren que els brasilers tenen molta més tendència a fer servir WhatsApp o Instagram –o fins i tot l’aplicació xinesa de vídeos Kwai– que no pas X. L’any 2022, tan sols un 3% dels brasilers assegurava que la xarxa social era la seva plataforma preferida per a consumir notícies polítiques, precisament l’àmbit en què X havia aconseguit de diferenciar-se més dels seus competidors anys enrere.

Sota la direcció d’Elon Musk, les pèrdues de l’empresa no han fet sinó agreujar-se. Després d’haver adquirit la plataforma l’any 2022, Musk va restaurar els comptes d’usuaris suspesos, va canviar les normes de moderació de continguts i va rebatejar la plataforma amb el nom de X.

Però els canvis no han acabat de convèncer els brasilers: d’ençà que Musk va assumir-ne el control, més de dos milions d’usuaris han abandonat la xarxa. La crisi judicial de la setmana passada ha evidenciat encara més l’estatus minvant de la xarxa social al Brasil. El jutge Alexandre de Moraes, un dels fiscals més agressius del món en la lluita contra la desinformació, va ordenar a X que bloqués comptes que, segons el jutge, amenaçaven la democràcia al Brasil.

Musk s’hi va negar, per la qual cosa Moraes decretà la suspensió de X al país. Però el cas ha deixat indiferent la majoria de brasilers.

Alguns, certament, van acusar Moraes d’extralimitació judicial. Uns altres van dir que l’ordre vulnerava la llibertat d’expressió. Però la majoria ha continuat com si no hagués passat res: al cap i a la fi, X ja no és el que era, al Brasil.

“Durant cinc anys o deu, Twitter va ser la plaça pública brasilera”, diu Pedro Doria, columnista de tecnologia del diari O Globo. “És on hi havia la majoria de les discussions d’importància pública. Amb els anys, ha anat perdent interès i transcendència. Ara és una plataforma menor i menys important.”

La suspensió de X n’ha afeblit encara més la capacitat per a competir amb unes altres plataformes de xarxes socials. Més d’un milió de brasilers van passar a la xarxa rival Bluesky –creada pel fundador de Twitter, Jack Dorsey– els dies posteriors a la suspensió. Uns altres han acudit en massa a Threads, una altra plataforma que és propietat de Meta.

Dilluns, un subcomitè del Tribunal Suprem va confirmar per unanimitat l’ordre de Moraes.

“El control públic sobre la governança és essencial, i més en un àmbit on el poder està monopolitzat i es concentra en mans d’unes poques empreses”, va escriure el jutge Flávio Dino. “Autòcrates privats tenen la capacitat de dictar les regles i eludir responsabilitats, sense haver-se de preocupar pels perills sistèmics o les externalitats negatives de les decisions.”

El proveïdor d’internet Starlink, una altra empresa propietat de Musk que opera al Brasil, va dir que desafiaria l’ordre i continuaria permetent als seus usuaris d’accedir a X.

El president d’Anatel, l’agència de telecomunicacions del Brasil, va advertir dilluns en una entrevista a GloboNews que Starlink permetria la llicència per a operar al país si no blocava l’accés a la plataforma. L’endemà, l’empresa es va queixar de la “il·legalitat flagrant” de l’ordre, però va assegurar que l’acataria.

Durant la disputa, Musk ha publicat tota mena de missatges a X contra les autoritats judicials brasileres i a favor de la llibertat d’expressió. “Visca la democràcia! Visca un Brasil lliure!”, va escriure en portuguès a X.

Però fins i tot els usuaris més aferrissats de X al Brasil han començat a cercar alternatives.

“Crec que ja he intentat d’obrir l’aplicació quatre vegades avui, no recordava que ja no funcionava”, escriu un usuari en un fòrum a Reddit sobre la plataforma.

“No crec que hi torni”, diu un altre.

“Elon no cedirà”, afegeix un tercer.

“Que bombin a Twitter”, diu un quart usuari. I afegeix: “Sigui com sigui, és un femer.”

• Subscriviu-vos a The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

 

Gemma Pasqual (Almoines, Safor, 1967) somriu i s’emociona quan contempla la coberta de La puta i la santa (Comanegra), la seva primera gran novel·la. Va arribar a pensar que no es publicaria mai perquè l’ha cuinada molt a foc lent i enmig de dificultats, després de molts anys de dedicar-se a la literatura juvenil i ja passat un temps del fenomen Torturades (Comanegra). Aquesta història, que combina passat i present, també parla de violència feixista i masclista, mitjançant la resiliència d’algunes grans dones d’ahir i d’avui. Les protagonistes són dues Maries que tenen històries encreuades: l’una a Sants, el 1909; l’altra al barri del Besòs, cent anys després. Són personatges de ficció, però d’alguna manera hi planen les influències familiars de l’autora: un avi anarquista i una àvia que va haver d’encarar moltes dificultats tota sola. “D’ella he heretat el somriure, l’arma més poderosa que m’ha pogut donar.”

—La novel·la es titula La puta i la santa. Aquesta dicotomia santes-putes és la que encasella la sexualitat femenina o bé en la promiscuïtat o bé en la modèstia, com si les dones només poguéssim ser l’una cosa o l’altra. Per què l’heu volguda assenyalar?
—Ara ja no passa tant, però sobretot en l’època en què està ambientada part de la novel·la, a principi del segle XX, la dona que ballava o que era lliure era una puta. I la que es quedava a casa, una santa. Al llibre hi apareixen dos maltractadors: un del present i un altre del passat, que a més és un feixista. El maltractador del present diu “puta” contínuament a la dona, i el del passat li diu “la meva santa”. Les dones ni som putes ni som santes, som persones, però aquesta societat patriarcal no ens tracta com a tals.

“Les dones ni som putes ni som santes, som persones”

—I aquest “o santa o puta” sempre es llegeix per mitjà de la nostra sexualitat.
—Sí, era un terreny que no podia explorar de manera tan explícita en la novel·la juvenil. Sobre això m’he plantejat com escriurien Mercè Rodoreda, Montserrat Roig o altres tòtems catalanes del segle XX en el segle XXI.

—Voleu dir que escriurien més sobre sexe?
—Crec que sí. Potser Rodoreda o Víctor Català no, però Roig s’hi hauria atrevit com jo. He fet una novel·la catalana del segle XXI i avui dia el sexe és com el menjar.

—La novel·la narra, per exemple, el pas de víctima a supervivent d’una dona víctima de violència masclista. El sexe és un element important: malgrat que hi ha el mite que una dona que ha rebut violència sexual difícilment torna a gaudir del sexe, ella sí que en gaudeix.  
—Sí. La protagonista del segle XX és molt lliure perquè s’ha criat en un ambient anarcosindicalista. En canvi, la dona del present s’ha casat amb un maltractador i no sap què és gaudir de la sexualitat. Ell la viola, es buida dins d’ella i prou. Però després comença a gaudir del seu cos i quan té una relació amb un home ha de ser ella l’activa. Amb el seu maltractador sempre era al revés… És molt apoderant per a una dona per a qui el sexe sempre havia estat traumàtic.

Podeu comprar La puta i la santa
de Gemma Pasqual a la botiga de VilaWeb

—Mostreu algunes característiques i etapes del cicle de la violència masclista: el love bombing, aquell primer moment en què el maltractador sembla un príncep blau molt romàntic i atent, o també l’aïllament de la dona del seu entorn. Què més hi heu volgut reflectir?
—A diferència d’allò que molta gent pensa, en la violència masclista no hi ha cap patró de classe, no té a veure amb la pobresa o la immigració. Un home pot agarrar una dona jutge, política o el que siga i destruir la seua autoestima. A través de la dependència emocional, a part de l’econòmica. “Tu estàs sola en el món i jo sóc qui et cuida.” I, és clar, t’aïlles. Són caçadors de caça major que saben tocar el punt feble de les seues víctimes fins que elles no poden sortir, encara que la porta siga oberta. És la mentalitat de l’esclau.

“En la violència masclista no hi ha un patró de classe”

—La indefensió apresa: “Esperava que em matés per descansar”, diu la protagonista. De fora estant, com a lector, penses: “Vés-te’n!”, però de dins és molt més difícil.
—No sap on anar i amb ell té la hipoteca i tota una vida. Però s’adona que no necessita tot allò per a ser feliç, ell no li fa falta. Cal dir que les coses no se solucionen amb un minut de silenci. La meua novel·la és un crit, és força. La societat hauria de ser un mur amb això. Calen més recursos i que els qui tenen una ordre d’allunyament, per exemple, no se la puguen saltar. Quan una dona maltractada obre la porta, ha de trobar una comunitat. Les meues protagonistes són dones molt fortes. Es reconstrueixen i troben una xarxa de solidaritat. Són fortes, però han entrat en una xarxa de la qual pensen que no poden marxar. Ells ho saben fer; de fet, hi ha molts maltractadors. I repeteixo: no és una qüestió de classe.

—Tampoc de patologies, addiccions ni manca d’autocontrol.
—Sí, de fet el maltractador del present, el Carles, controla perfectament què fa. La colpeja sense preocupar-se de deixar-li marques perquè sap que, com ella no té xarxa, no passarà res. Després entra en aquesta dinàmica de demanar-li disculpes, etc. Però no són bojos, són masclistes. No ens consideren, a les dones; per a ells som una amenaça. Quan treuen lleis per protegir-nos hi ha hòmens que se senten amenaçats. Ells fa molt de temps que tenen privilegis i no dic que no facen res per canviar-ho, però no fan prou. Contra el terrorisme o les guerres es reacciona, però a nosaltres ens maten cada dia només per ser dones i no hi ha cap reacció al carrer. Hauríem d’eixir totes com en la vaga de dones de què parle a la novel·la.

“Contra el terrorisme o les guerres es reacciona, però a nosaltres ens maten cada dia només per ser dones i no hi ha cap reacció al carrer”

—La revolta de les dones del 1918 a Barcelona. Què va passar exactament?
—Va apujar el preu del carbó i les dones van eixir a protestar, a partir del boca-orella. Sortien pel Paral·lel i trencaven vidres! Van ser elles que van plantar cara a la pujada de preus perquè eren les qui administraven la casa. Van tancar-ho tot, fins i tot cabarets, i va ser una vaga molt efectiva. Seguint l’exemple, hauríem de tenir una actitud més proactiva quan ens maten, i les vagues de dones poden ser molt efectives. A algunes dones els va fer molt de mal la policia, però tenien l’estratègia que en els mítings no hi entraren hòmens, perquè així s’asseguraven que no hi havia infiltrats. Les anarcosindicalistes eren molt fortes i anys després, durant la República, teníem drets, però va venir la dictadura i ens van anul·lar durant quaranta anys. Això cala. Els hòmens maten les dones perquè pensen que són seues, com un gos.

—Sembla que el llibre és també un exercici de genealogia feminista, de mirar enrere i revisar les històries de les dones de la família. Quines són les vostres?
—La Maria del passat de la novel·la és Maria Morant Llopis, la meua iaia. Al llibre li faig un homenatge. D’ella he heretat el somriure, l’arma més poderosa que m’han pogut donar. Jo no sóc d’anar amb el lliri a la mà, però és de veres que el somriure és una arma. Ella no tenia consciència de classe ni sabia que era feminista. Jo sóc matemàtica i sempre havíem pensat que aquesta intel·ligència venia del meu iaio, perquè la meua iaia no sabia llegir ni escriure. Però resulta que la part de les matemàtiques em ve d’ella, d’una família de matemàtics; hòmens, és clar. Ella era la dona d’un home de la FAI que va ser a Argelers, el meu avi. Quan en la batalla de l’Ebre el fereixen, ella creua el front sola. Ella és el meu referent, i m’agradaria poder explicar-li la magnitud del que va fer.

—Quines altres coses?
—El seu home en la presó, ella cuidant els nanos, el cap que l’empaitava… Era la dona del roig del poble, Almoines, on inicialment havia ambientat la novel·la, tot i que la vaig acabar canviant a Sants. Jo discutia molt de política amb la meua iaia, i ella em deia que parés i anés amb les dones, però malgrat que no tingués aquesta consciència sí que va ser un referent de dona lluitadora. El meu avi era anarco i ella no, i en les primeres eleccions la volia obligar a votar el que ell volia, i ella li va dir que no. Anaven junts fins a l’església però el meu avi mai no entrava a la missa, ella sí. Una vegada un capellà va dir que havien de votar la dreta i ella es va alçar i li va dir “he vingut a missa, no perquè parle de política!”, i se n’anà. El meu iaio Lluís, però, també és un referent. Va fer la guerra, va estar a la presó i sóc lliure i batalladora precisament per aquestes coses que va fer.

—Abans heu ressaltat la sororitat, el fet que les dones de la vostra novel·la s’ajudin molt a apoderar-se entre elles. Per què?
—Sobre el concepte de sororitat, primer vull destacar que, per exemple, amb la reina d’Espanya o amb Ana Botín no en tinc, de sororitat! Perquè també és una qüestió de classe. Les dones de la meua novel·la tenen consciència de classe treballadora. No tenen cangurs amb qui deixar els xiquets. Les dones sempre ens hem cuidat entre nosaltres i hem cuidat els altres, hem fet aquesta xarxa. Abans tu tenies un fill i te’l cuidava la veïna o la mare, o te l’enduies a treballar. Una dona paria, anaven totes i l’ajudaven, com en una bandada.

“Amb la reina d'Espanya o amb Ana Botín no en tinc, de sororitat!”

—La novel·la té tocs de realisme màgic, combina maneres de parlar molt diferents… Us ha dut molts maldecaps tècnics?
—Algunes coses m’han dut molta feina. Hi ha els personatges que parlen valencià –però que es dilueix generació a generació—, els qui parlen castellà mal parlat, els feixistes que parlen espanyol… També he gaudit molt amb els detalls de les localitzacions. Vaig voltar per Sants buscant cada casa. Li ho devia una mica perquè és un barri potent que sempre m’ha acollit molt bé. També he treballat molt l’estructura: desapareixen personatges i hi ha dues parts que tenen ritmes contraris: una dona que va patint cada vegada més, i una cada vegada menys. I el realisme màgic. Fer parlar una figuera costa! Primer volia fer parlar una olivera, però havia de ser un arbre que durés més anys perquè passés per tota la història de la família, i una olivera es talla molt. A més, els meus iaios es van conèixer en una figuera, on després es van fer la casa. Era important per l’arrelament amb la terra. No som conscients que sota de la ciutat hi tenim la terra!

—No sé si considereu que amb els vostres llibres, d’alguna manera, també feu divulgació feminista. Quina resposta acostumeu a tenir del públic? Hi ha resistències?
—No és que faça llibres feministes, és que sóc feminista. I amb consciència de classe. I això és el que són els meus llibres. I no m’he trobat resistències. Per exemple, amb Torturades l’acollida va multiplicar per mil el que ens imaginàvem, també entre gent de sectors polítics i socials diversos. Però mai no penso “faré una novel·la feminista”. Sí que podria fer un assaig, però en la meua novel·la les dones estan apoderades simplement perquè l’he escrit jo.

“No és que faça llibres feministes, és que sóc feminista”

—Encara s’encasella massa en etiquetes la literatura que fan les dones?
—Els estudis assenyalen que les dones llegim més que els hòmens. Les dones llegim hòmens i dones, els hòmens només llegeixen hòmens. Ja sé que hi ha excepcions, però parle d’estadística. I fa uns quants anys passaven coses com ara que si una dona presentava una novel·la a un premi amb nom de dona perdia, i amb nom d’home, guanyava. Sí que se’ns encasella, però vivim una mica en el món de les etiquetes, i a mi m’agrada reivindicar que em llegeixen hòmens i dones. Moltes vegades són les dones les qui duen els hòmens a llegir els meus llibres. Els meus lectors ja coneixen prou la meua trajectòria, i amb mi no cal que ningú es pose a la defensiva, només els feixistes! [Somriu.]

Si fa pocs dies vaig fer l’elogi de la coherència comunista d’Àngels Martínez, avui he de parlar de la incoherència permanent dels qui van ser durant un temps companys seus de grup parlamentari, els Comuns. Ve a tomb de l’entrevista al president Illa de l’altre dia al vespre a TV3, en què va destacar com a primera mesura que pensa prendre la de retornar al projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona.

No deixa de ser sorprenent que un president que ha arribat al poder justet justet i gairebé de carambola dedique la primera emissió televisiva a fer promoció d’una mesura que els seus socis, Esquerra Republicana i els Comuns, han criticat àmpliament i han arribat a definir, en ocasions anteriors i amb presidents anteriors, de línia vermella que no es podria traspassar.

La prudència política més elemental hauria de dur el president Illa a triar algun tema que obtinga més consens entre aquells de qui va dependre la seua investidura. Però heus ací que fa ben bé la contrària. Marca perfil, els humilia i deixa clar que farà com voldrà –i de passada ens recorda a tots que ell, també, és més de dretes que el pal de la bandera.

Quina explicació té, això? Una de ben senzilla. Illa sap que mai de la vida els Comuns –particularment els Comuns, perquè Esquerra va entrant en el mateix camí, però encara és molt tendre tot– faran res en contra seu. I per tant no té por. Ni respecte.

Però, al capdavall, la culpa la tenen ells, els Comuns, més que probablement l’estafa més notable de la política catalana d’aquestes darreres dècades. Per la seua manera infantil i antipolítica de comportar-se. Per tal com han destruït el llegat ferm i combatiu dels seus predecessors.

Els Comuns –i poseu-hi el nom que vulgueu, a l’invent, perquè ja l’han canviat unes quantes voltes– practiquen una manera de fer política que hom anomena “coherència inversa”.

Això vol dir que no són coherents a favor d’una idea, d’una concepció del món, d’una manera d’entendre la societat, d’un projecte polític, en definitiva, sinó contra uns altres. La referència i guia que tenen no és el pensament propi o els valors propis, sinó el pensament i el valor del contrari. I per això la seua coherència es limita a voler sempre el mal de l’altre, d’allò que ells en diuen la dreta. I aquest és el prisma a partir del qual ho decideixen tot. Amb una càrrega immensa de fe, això sí. D’una fe gairebé religiosa. Perquè digueu-me si no cal tenir una gran fe religiosa per a creure’s que avui, i en aquest país concret, Carles Puigdemont és més de dretes que Salvador Illa; que el revolucionari és Illa i el conservador Puigdemont.

Jo no en sé molt, de teologia, però aquesta manera d’actuar sempre m’ha semblat una filosofia vinculada a allò tan canònic del Sola fides, opera non necessaria sunt. És a dir, que si tens fe ja no et cal fer cap obra. I és exactament això que passa a aquesta gent.

Com que viuen tan sols per anar a la contra, quan els toca de manar els importa un rave aconseguir res. I ací tenim la magnífica senyora Colau com a exemple suprem. Després del seu pas per la batllia, la situació de l’habitatge és infinitament pitjor que quan ella hi va entrar, molt i molt pitjor. Què ha fet? Doncs opera non necessaria sunt… I, diguem-ho tot, a la primera va aconseguir la batllia aprofitant-se de les mentides de l’aparell de l’estat; a la segona, gràcies als vots dels racistes; i a la tercera va sumar el seu vot al del PP per fer batlle el PSOE. Tot un tractat en coherència, vet-ho aquí.

Però el preu últim de tanta superficialitat és car: han restat atrapats en la dependència respecte del PSOE i no són res més, no seran mai res més i no aspiren a res més que a ser-ne un satèl·lit mediocre.

Arreu d’Europa hi ha hagut moments en què grups d’esquerres han entès que la socialdemocràcia no solament pot no ser d’esquerres, sinó que fins i tot pot ser l’instrument neoliberal per excel·lència –penseu en tot allò que ha passat a Grècia, per exemple. I l’han combatuda. I normalment l’han derrotada. Ací això no passarà mai. Perquè la visió de la vida que tenen els Comuns és arrapar-se al PSOE tant com puguen i deixar-se dur. Per ganduleria, per incompetència, per covardia o pel que siga. I així els van les coses. Que el Rector de Vallfogona ja va deixar clar que sempre és el rector que es burla de l’escolà i no a la inversa. I va ser això que va fer Illa l’altre vespre a TV3.

 

Si podeu llegir VilaWeb de franc, sense un mur de pagament, és perquè milers de lectors com vosaltres són solidaris amb el diari i se n’han fet subscriptors. Cliqueu ací per fer-vos-en vosaltres també.

 

PS1. Ahir va ser un dia molt bonic a VilaWeb, amb l’homenatge que entre tots vam fer a Vicent Andrés Estellés. Però avui, deixeu-me destacar els missatges que vosaltres, els lectors, vàreu publicar sobre ell en la vostra vida. Els podeu llegir tots ací.

PS2. Hi ha persones que representen totes soles una idea. El periodista Lluís Permanyer n’és una; ningú com ell no ha trepitjat Barcelona. La coneix de pam a pam, amb intensitat. Avui que fa vuitanta-cinc anys l’ha entrevistat Montserrat Serra i no deixarà ningú indiferent amb tot allò que diu: “La superilla és un atemptat contra la idea profunda del pla Cerdà”.

PS3. Gemma Pasqual acaba de publicar La puta i la santa, una novel·la que s’encara amb la violència masclista i feixista mitjançant la resiliència d’algunes grans dones d’ahir i d’avui. N’ha parlat amb Clara Ardèvol en aquesta entrevista.

Renteu la roba abans de posar-vos-la per primera vegada? Aquesta pràctica no és general, però pot portar una millora important per a la vostra salut. El projecte EarlyClothes, a càrrec d’investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, ha estudiat la presència de productes nocius en vestits i ha constatat que hi ha productes tòxics i cancerígens presents a la roba abans d’estrenar.

La recerca s’ha centrat en l’impacte que poden tenir aquests productes tòxics en dos grups especialment vulnerables: les embarassades i els infants. Després de comprar peces de roba d’establiments diversos –botigues petites, centres comercials i botigues en línia–, van constatar que hi havia una gran presència de composts tòxics en les peces fetes amb material sintètic; i també una gran presència d’un compost cancerigen en la roba feta amb teixits orgànics. “Sorprenentment, els nivells de formaldehid, una substància cancerígena que es fa servir per evitar que la roba s’arrugui a la botiga, van ser més alts a la roba de cotó orgànic”, explica Martí Nadal, investigador principal del projecte.

Joaquim Rovira, un altre dels investigadors de l’estudi, explica que el formaldehid és un agent que no va unit a les fibres, sinó que és sobre la roba. Per això, és quan suem que aquest compost cancerigen pot passar a la pell. “Imagina’t una bufanda que portem en contacte amb el nas. Ho inhalem, i el formaldehid és un cancerigen conegut”, afegeix.

Un altre compost que preocupava els investigadors era l’antimoni, present a la fibra sintètica amb què es fabriquen gran part de les peces de roba. “L’antimoni es fa servir com un catalitzador per a fabricar les tires de plàstic. Es pot desprendre de la roba i pot ser absorbit per la pell”, recorda Rovira.

Si bé l’estudi va constatar que cap dels composts detectats no havia superat el llindar estipulat per la legislació, els investigadors lamenten que no hi hagi cap control sobre la quantitat de composts que contenen els teixits, ni sobre els efectes que pugui causar aquesta barreja d’elements químics en les persones. “Hi podria haver un risc per a la salut derivat de l’exposició combinada al conjunt de químics present a la roba, especialment per als nadons, a causa del baix pes corporal i a l’exposició prolongada als teixits”, avisa Nadal.

La part positiva és que gran part d’aquestes substàncies es pot eliminar simplement rentant la roba. L’equip investigador, després de fer bugada amb les peces amb més nivells de formaldehid, va ser incapaç de tornar-hi a trobar aquesta substància.

El fenomen Shein: què s’amaga darrere el gegant de la moda que fa la competència a Inditex?

Els investigadors exigeixen d’endurir la legislació 

Els resultats del projecte evidencien la importància d’intensificar la pressió legislativa sobre la indústria tèxtil i controlar una varietat més àmplia de substàncies, segons els investigadors. Demanen d’implantar nous certificats que verifiquin l’absència de components nocius als teixits, de tal manera que el consumidor tingui aquesta informació quan vagi a comprar el producte. Nadal recorda: “No n’hi ha prou d’utilitzar primeres matèries provinents de l’agricultura ecològica; el procés de fabricació s’ha de basar en substàncies no perjudicials per a la salut.”

Tenim un problema amb la indústria de la moda: és insostenible

Efectes nocius també per al medi

Segons que detecten els investigadors, els productes contaminants de la roba fan créixer les patologies cutànies i desajusts hormonals. Però no tan sols són nocius per a l’ésser humà, sinó també per al medi. De fet, a tot el món, la indústria tèxtil és la tercera més contaminant i és responsable del 20% de les aigües residuals del planeta, a causa dels productes químics que es fan servir en els processos de fabricació.

A més, segons dades del Banc Mundial, el sector tèxtil fabrica el doble de peces de roba que ara fa vint anys i que els consumidors en compren un 60% més.

Com us heu de vestir per combatre la calor de l’estiu i evitar de suar?

S’acosta la Diada 2024 de l’Onze de Setembre, i unes quantes assemblees exteriors de l’ANC ja han fet públics els actes commemoratius. A més, les delegacions del govern a l’exterior en preparen més d’una vintena en dinou països.

Aquestes activitats es completen amb els esdeveniments promoguts per les comunitats catalanes a l’exterior: l’Institut Ramon Llull, les oficines de l’Agència per la Competitivitat de l’Empresa (ACCIO), l’Agència Catalana de Turisme i l’Institut Català de les Empreses Culturals. Les commemoracions combinaran la reivindicació i la difusió de la llengua i la cultura catalanes, i se centraran a organitzar actes sobretot musicals i gastronòmics.

Actes a l’exterior organitzats per l’ANC

A Anglaterra, la Diada se celebrarà dissabte 14 amb una paella popular i música en directe, que aniran acompanyats d’una actuació dels Castellers de Londres i de la Colla de Bastoners de Londres. També hi haurà actuacions de cant coral, activitats familiars, paradetes de marxandatge i una tertúlia amb el president de l’assemblea, Lluís Llach, i el secretari nacional i membre de la comissió internacional, Josep Punga. L’acte començarà a les 12.30 a la Hanover Primary School.

A Dublín (Irlanda) s’ha organitzat també per al 14 de setembre una actuació musical de Rikus, un grup d’animació infantil, a les 17.00 a Bernard Shaw. Més tard, hi haurà concert d’Inúka, a les 18.30; i de DesgarraSound i Berk Violin, a les 20.00.

A Utrecht (Països Baixos), la diada de celebració serà el 8 de setembre, i començarà a les 10.30 amb una trobada i passejada amb barca amb estelades a Geertebolwerk. Continuarà a partir de les 13.00 amb un dinar a Lepelenburg Park, on hi haurà una actuació de sardanes, un taller bàsic de castells i activitats infantils.

A París (França), l’ANC també ha organitzat una concentració, com cada any, amb data i hora pendents de confirmar.

A l’altra banda de l’Atlàntic, l’ANC dels EUA ha organitzat a Boston un taller de castells a les 11.00 a Esplanade, que s’allargarà fins a l’hora de dinar, cap a les 13.00, al Cambrige Crossing, on hi haurà una actuació castellera mentre els assistents podran gaudir d’un menjar amb graelles de carbó. Es demana als participants que portin una samarreta de color groc. L’acte es farà el 7 de setembre.

Guia de la Diada 2024: totes les novetats sobre la manifestació de l’Onze de Setembre

Actes organitzats per les delegacions de la Generalitat

La gran novetat d’enguany és que la delegació de l’estat francès reivindicarà l’esport català amb motiu dels Jocs Olímpics i Paralímpics de París. El dilluns 9 de setembre a les 19.00 s’organitzarà una conversa a la piscina Molitor entre Paula Ramírez, nedadora artística i guanyadora de la medalla de bronze a París 2024, i la Laia Forès, periodista corresponsal a París. L’11 de setembre, a les 18.30, Mar Pujol oferirà un concert a la seu de la delegació del govern, en què presentarà el seu primer àlbum, Cançons de rebost.

La delegació del govern davant la Unió Europea rebrà la comunitat catalana resident al Benelux el 12 de setembre, a les 12.30, a l’Espai Catalunya Europa, amb l’actuació d’Alosa.

A l‘Alguer, el 13 de setembre a les 19.00 s’oferirà una actuació del duet de la cantant Meritxell Gené i el guitarrista Txabi Àbrego als jardins de la Vil·la Mosca.

A Andorra, el 12 de setembre a les 19.00 s’organitzarà una taula rodona sobre incendis forestals, titulada Incendis de sisena generació, una amenaça compartida, i que es farà a la Sala Sergi Mas de Sant Julià de Lòria.

La cantant Gemma Humet serà present al museu de Lisbona (Portugal) l’11 de setembre a les 18.30 per a delectar el públic amb una actuació musical.

A Berlín (Alemanya), hi haurà concert de Francesc Ribera (Titot) i David Rossell a AYOKA Event Space el 10 de setembre a les 17.30.

A Roma (Itàlia), l’11 de setembre a les 19.30 es farà un espectacle de dansa a càrrec de Cesc Gelabert al Palazzo Colonna.

La delegació d’Eslovènia prepara un acte a Ljubljana sobre cuina catalana al Magnet Restavracija in Bistro, el 9 de setembre a les 17.00.

A la Lighthouse 10 de Viena (Àustria), es podrà gaudir d’un concert amb degustació de tapes i vins catalans el dimecres 11 de setembre, a les 18.30.

A Croàcia, es podrà assistir a l’obra de teatre Un concert a la Casa Blanca, que es representarà a la sala Vatroslav Lisinski de Zagreb. El text, del periodista, productor i professor de cineme Jordi Roigé, ha estat dirigit per Llorenç Rafecas. I l’interpretaran Mingo Ràfols, Roc Esquius i Mercè Pons.

A Estocolm (Suècia) el dissabte 7 de setembre a les 16.00 es farà la presentació oficial de la colla castellera, com també la seva primera actuació. Serà a Lugnets Terras, Lugnets Allé.

A Ginebra (Suïssa), es faran dos actes l’11 de setembre. El primer, a les 18.00, serà una conferència literària en què s’explorarà el tema “Compromís i solidaritat: l’ajuda suïssa en temps de guerra (1936-1945)” a la biblioteca Bastions de Ginebra. I a les 19.00 es farà un acte institucional al Quiosc dels Bastions.

A Londres (Anglaterra), a l’Old Hall de la Honourable Society of Lincoln’s Inn, es farà un acte en què actuarà la banda Periscopi Invertit, que interpretarà cançons folk dels Països Catalans. Serà a les 18.00.

Al Cafè Cultural l’Scène, a Rabat (Marroc), la delegació del govern oferirà una recepció institucional i un concert a càrrec de Pep Sala i Simone Lambregts.

A Dakar (Senegal), la celebració de la Diada es farà el 7 de setembre a les 17.00, a càrrec del compositor i músic Mu Mbana, amb la presència de Maguette Dieng i d’Estel Peres. 

A la Universitat de São Paulo (Brasil), l’11 de setembre a les 19.00 s’organitza la conferència “Literatura, dictadura i democràcia, a Catalunha i a l’Amèrica del Sud”. L’endemà es farà un concert de música de cambra amb l’Orquestra de Cambra Paulista i el compositor i director Roberto Laborda, a la plaça Das Artes, a les 19.30.

La delegació al con sud, l’11 de setembre, organitzarà la projecció d’un videomapatge a la façana del Casal de Catalunya de Buenos Aires, per explicar els vincles entre Catalunya i l’Argentina. Serà a les 18.30.

La delegació dels estats andins organitzarà l’11 de setembre a les 18.00 una recepció institucional amb una degustació de la gastronomia catalana i manaba; i el 12 de setembre s’inaugurarà l’exposició “Catalunya, terra de tradicions i cultura popular”, al barri del Mariscal de Quito. L’emplaçament exacte és pendent de confirmació en ambdós actes.

A Mont-real (Quebec), el 9 de setembre a les 18.00, actuarà la cantant quebequesa, Valérie Gagné, que interpretarà peces de Marina Rossell i Maria del Mar Bonet. Serà una avinentesa per a presentar el nou enviat del govern al Canadà. Es farà al MEM Centre des Mémoires Montréalaises.

A Washington (EUA) la cita serà l’11 de setembre a les 18.00, a la seu de la delegació del govern. L’acte serà una instal·lació audiovisual immersiva sobre Catalunya i les arts, a càrrec de les artistes Laia Cabrera i Isabelle Duverger. La violinista Mireia Clua tocarà peces musicals que ha compost per a l’ocasió i l’actriu Maria Fontanals posarà la veu a uns quants texts literaris catalans. L’endemà es farà el mateix acte audiovisual, amb els mateixos artistes, però aquesta vegada a The Sixth Floor Loft de Nova York, a les 18.00.

Podeu consultar ací la resta de detalls.

El poeta de la generació Beat Lawrence Ferlinghetti té un poema extens anomenat “Autobiografia” en el qual fa un repàs de la seva vida. El primer vers diu: “Porto una vida tranquil·la”. A partir d’aquestes paraules inicials, l’escriptor desplega tota una enumeració d’aquelles rutines que fa diàriament i transita endavant i enrere en els seus records.

Abans-d’ahir, vaig llegir una notícia terrible: “Comença a França el macrojudici per un cas de submissió química”. De sobte, entre l’estupefacció, la commoció, la ràbia i la tristesa que em va provocar llegir aquella història infame, em va venir al cap el poema de Ferlinghetti –ja ho té, això, la poesia, que tot d’una els versos se t’apareixen per completar la imatge d’alguna cosa.

Si no sabeu ben bé de què us parlo, i per resumir, una dona ha estat violada, durant anys, per gairebé setanta nois i homes amb el consentiment del seu marit, que era qui la drogava i oferia el cos inconscient (gairebé en coma) de la seva esposa perquè uns altres mascles, juntament amb ell, en gaudissin, si és que es pot gaudir de tal aberració. Res en la notícia et deixa indiferent, però el que més em va torbar va ser llegir com la dona havia pres consciència de tot plegat. De seguida vaig necessitar saber-ne el nom, per humanitzar-la. A tot arreu era tractada com la dona de, i em va costar saber com es deia. Quan finalment ho vaig trobar, em van venir ganes d’arrencar-li el cognom, perquè això ha passat a França i, és clar, ella porta el cognom vergonyós del seu marit. Quin llast! Si jo fos ella, sentiria urticària d’anomenar-me com el monstre amb qui un dia em vaig casar i amb qui vaig tenir fills, el monstre que l’ha portada, en vida, a l’infern. És clar que, el cognom, és el menor dels seus problemes i de tot el mal i els traumes que li ha causat el monstre.

Gisèle. Aquest és el seu nom. I ara tornem al que us comentava: com s’assabenta ella de tot plegat? La Gisèle, tal com diu el primer vers del Ferlinghetti, portava una vida tranquil·la. Bé, del tot tranquil·la, no: feia anys que sentia marejos, que patia blancs mentals i que tenia un dolor corporal que no entenia de què li venia. Els seus fills començaven a sospitar que, tal vegada, la mare es dolia d’Alzheimer. Si dic tranquil·la és perquè quan et comuniquen que has estat ignorant uns fets gravíssims dels quals n’has estat víctima, les portes de l’avern s’obren davant teu i se t’emporten i possiblement conclous que, fins aleshores i malgrat tots els mals moments, la teva era una vida tranquil·la; perversament tranquil·la per tot el que desconeixies, però per força tranquil·la, comparada amb el que comença a partir del moment que la terrible veritat se’t revela esfondrant tot el teu món.

Un dia del 2020, amb 72 anys, la policia es posa en contacte amb la Gisèle i li explica que han enxampat el seu marit col·locant càmeres en un supermercat per gravar per sota les faldilles de les dones que passaven. Però la narració continua. Li expliquen també que han investigat materials del seu marit i que han trobat una carpeta titulada “Abusos” on hi ha més de 20.000 fotografies i vídeos en els quals ella és violada. Durant nou anys, el seu mari…monstre va orquestrar una desfilada nocturna d’homes perquè fessin ús del cos de la Gisèle. Pel cap baix, més de noranta agressions perpetrades per homes casats, pares de família, bombers, periodistes, policies… Nois i homes que tenien des de vint-i-pocs anys fins a passats els 70. Alguns van arribar a repetir fins a sis vegades.

El monstre casat amb la Gisèle no assumeix responsabilitats i s’espolsa ara qualsevol culpa al·legant que no ho feia per diners. L’ADN del monstre casat amb la Gisèle pot estar relacionat amb les proves de la violació d’una noia de 19 anys i l’assassinat d’una noia de 23.

Els altres monstres asseguren que no se senten violadors. La seva justificació? El marit era present durant els fets, creien que la dona es feia l’adormida i que tot plegat era un joc sexual del matrimoni. Com pot un hom…monstre arribar a justificar tal aberració? Entreu a un web porno i mireu amb quins títols s’anuncien els vídeos i quins conceptes són els més cercats: “puta”, “violació”, “inconscient”. Aquesta és la cultura del consentiment acceptada socialment, una cultura en la qual, per alguns, seria lleig de violar una dona drogada, però per a molts d’altres, si es fa l’adormida i el marit m’ofereix el seu cos, o bé si està una mica beguda, doncs, endavant, no cal que ella em miri als ulls, ni que em digui que hi està d’acord. També aquest és un altre dels conceptes més cercats en el porno: homes oferint les seves parelles com si fossin bestiar. Aquest és el porno que tenim; aquesta és la realitat. Aquest és el marc mental de massa homes arreu del món, aquest és el missatge que està arribant als nostres adolescents encara avui: les dones ens pertanyen; així com prenem un vas de vi quan ens ve de gust, prenem una dona quan en tenim desig.

Podria dir moltíssimes coses més, però mentre redacto aquest escrit, la fel em puja gola amunt i aguanto les llàgrimes i les ganes de sortir a trencar cames i esclafar caps. Perquè és un cas gravíssim, però no és un cas aïllat. D’aquí la fúria, d’aquí.

Vull tancar aplaudint el coratge de la Gisèle, que ha decidit negar-se a fer un judici a porta tancada. Amb tota la intenció, ha donat la cara perquè no té res per amagar, perquè no és ella qui ha de sentir vergonya, i ha permès que en sortissin imatges perquè, tal com ha declarat, “cal que la vergonya canviï de bàndol”. Amb la seva decisió, tant de bo mínimament reparadora i reconfortant, torno a uns versos del poema “Autobiografia” de Ferlinghetti. El poeta diu: “Jo no pateixo en públic / sóc massa jove per morir. I tal vegada faré parlar els llavis d’aquells qui dormen.” Això és el que la grandesa de la Gisèle ha aconseguit negant-se a ocultar-se, ha tornat el patiment a qui correspon, a ells, als monstres, perquè siguin ells, i no ella, els qui pateixin en públic. Ella farà parlar el seu jo adormit i tant de bo, malgrat que desconfiem de la justícia en aquests casos, tant de bo que es faci justícia i els monstres s’ofeguin en l’escarni social i el patiment infinit fins al seu últim alè dins una presó.

 

Més de 400 immigrants han estat rescatats aquestes darreres hores en embarcacions que han arribat a diversos punts de la costa de les Illes.

Ahir, 349 immigrants van arribar a bord de 15 embarcacions en uns quants punts de la costa de Mallorca, Eivissa i Formentera, una xifra que supera amb escreix el rècord d’arribades a les costes de les Illes en un sol dia. Entre les barcasses que arribaren ahir es destaca una barca de pesca, amb 101 immigrants a bord, que va ser localitzada al cap Falcó, al Parc Natural de les Salines, al municipi eivissenc de Sant Josep.

Les arribades d’immigrants en barcassa a les Illes apunten cap a xifres rècord

Avui, un total de 144 persones han arribat a bord de nou barcasses a les Illes, incloent-n’hi 5 a Formentera, 3 que han estat rescatades a la mar al sud de Cabrera i una darrera que ha arribat a Mallorca.

Enguany han arribat a les Illes 3.203 immigrants, pel cap baix, en 189 barcasses, una xifra que supera amb escreix la de l’any passat, quan 2.278 immigrants van arribar a l’arxipèlag amb 128 embarcacions.

S’ha registrat un terratrèmol de magnitud 2,7 a l’escala de Richter a Alfafara (Comtat), cap a les 18.41, segons que ha confirmat l’Institut Geogràfic espanyol (IGN).

El terratrèmol s’ha notat a unes quantes poblacions de la zona. Ha tingut una intensitat lleu en municipis com Agres, Agullent, Albaida i Ontinyent, i una intensitat dèbil a Alcoi, Aielo de Malferit i l’Alcúdia.

Última hora: terratrèmol de magnitud 3,0 i profunditat 8 km amb epicentre a Agres (el Comtat) a les 18:41 h de dimecres. S’ha sentit en moltes poblacions de la zona.

L’heu notat? pic.twitter.com/0eDt0dT8TT

— AVAMET (@avamet) September 4, 2024

El Centre de Coordinació d’Emergències ha registrat dues trucades informant del terratrèmol.

L’Ajuntament de Roma estudiarà una proposta per a regular els accessos a la cèntrica Fontana di Trevi, consistent a obligar els turistes a fer un pagament simbòlic d’un euro per mirar de protegir un dels llocs més freqüentats de la capital italiana.

El regidor de Turisme, Alessandro Onorato, s’ha mostrat favorable d’instaurar un sistema de reserva, de tal manera que tot aquell que vulgui contemplar la joia barroca hagi de demanar-ho amb antelació. Per als veïns de Roma, la vista seria gratuïta, mentre que per a turistes es planteja el pagament d’un euro simbòlic.

L’objectiu de la mesura seria, a més, evitar que les persones puguin quedar-se en la zona més enllà del temps permès, per exemple menjant en escales adjacents, segons que informa el diari Il Corriere della Sera.

Onorato també ha reclamat més marge de maniobra de les autoritats municipals per a regular els lloguers turístics, després que els immobles autoritzats al marge dels hotels hagin passat de 17.000 l’any 2018 a més de 30.000 avui dia.

El batlle de Palma, Jaime Martínez (PP), i el de Perpinyà, Louis Aliot (Rassemblement National), han signat un document oficial de col·laboració per a reforçar els vincles culturals i històrics que uneixen ambdues ciutats.

La signatura s’ha fet durant una cerimònia institucional a les dependències de l’Ajuntament de Perpinyà. Prèviament, ambdós regidors han subscrit una carta protocol·lària semblant a les cartes medievals, redactada seguint el model emprat als segles XIII i XIV.

Després de la signatura del document, Martínez ha destacat “els llaços històrics indestructibles” que agermanen ambdues ciutats, i ha defensat la necessitat de “continuar treballant en el camí de potenciar uns vincles que daten de molts segles enrere”, en referència al moment històric en què Perpinyà va assumir la capitalitat del Regne de Mallorca.

En aquesta línia, el batlle ha remarcat el “valuós llegat de les nombroses petjades arquitectòniques, patrimonials i culturals”, fruit d’uns esdeveniments històrics que “susciten en els palmesans i mallorquins un immens sentiment d’orgull”.

Com a exemple, ha esmentat el Palau dels Reis de Mallorca a Perpinyà, que es va acabar de construir el 1309 i que va ser la residència dels monarques Jaume II, Sanç I i Jaume III. “El palau simbolitza l’etapa de màxima esplendor del Comtat del Rosselló i constitueix una de les grans postals de presentació de Perpinyà davant el món”, ha afegit el batlle.

L’Ajuntament de Palma ha explicat que la signatura del document s’emmarcava en la visita que feia a Perpinyà una delegació insular, formada pel primer tinent de batlle i regidor de Turisme, Cultura, Esports, Restauració i Coordinació Municipal, Javier Bonet, i la regidora de Persones Majors i Interculturalitat, María Luisa Marquès, a més dels representants del grup municipal Vox Fulgencio Coll i Margarita Durán i la directora general de Patrimoni i Interpretació de la Ciutat, Pilar Ribal.

En representació del Consell de Mallorca, s’hi han desplaçat el president de la institució, Llorenç Galmés, que ha estat present durant l’acte de signatura, i el conseller insular de Presidència, Toni Fuster.

La família de Vicent Andrés Estellés ha lliurat avui un llegat amb uns quants materials del poeta a l’Institut Cervantes que depèn del Ministeri de cultura espanyol. A la caixa número 1508, Carmina Andrés ha dipositat una rosa de paper i una senyera del 1979 que embolcallava els llibres Vicent Andrés Estellés. La veu d’un poble, de Pau Alabajos i Un ram convuls de síl·labes de vidre, coordinat per Josep Lozano i Salvador Vendrell. També hi havia un dispositiu de memòria que inclouen ressenyes de tot d’actes de celebració del centenari del poeta i altres objectes més personals i records familiars. A més, Carmina ha dipositat un manuscrit inèdit del poeta. Aquesta caixa només es podrà obrir d’ací a quaranta anys.

Estellés, ací el pariren fa cent anys i així el recorden, el canten i l’estimen

El lliurament del llegat a la Caixa de les Lletres, on ja n’hi ha una dedicada a Joan Fuster, forma part del suport del ministeri espanyol al centenari del poeta de Burjassot. Carmina Andrés ha fet tot el seu parlament en català. L’han acompanyada representants de les entitats que formen la plataforma del centenari, a més de la comissària de l’Any Estellés, Àngels Gregori, la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i l’ex-president de la Generalitat, Ximo Puig. En acabar l’acte, ha sonat la Muixeranga interpretada amb tabalet i dolçaina.

[VÍDEOS] Tretze poemes d’Estellés convertits en cançons

Dilluns comença la nova programació de la televisió d’À Punt, que té com a novetats principals dos magazins diaris en directe i la previsió d’una nova temporada de L’Alqueria Blanca. La nova graella de la televisió pública valenciana s’ha presentat avui als estudis de Burjassot amb la presència de la majoria de les cares que formaran part de la programació.

La primera novetat és el magazín del matí que es titularà Bon dia Comunitat Valenciana. El presentaran dues cares veteranes de la televisió valenciana com són Ximo Rovira i Gemma Juan. El programa abordarà temes socials, culturals, festius, de consum o d’actualitat. S’emetrà entre les deu del matí i la una del migdia.

De vesprada, entre dos quarts de set i dos quarts de nou, Àlex Blanquer serà la cara del format En directe. Set reporters recorreran els pobles del País Valencià per a trobar i contar històries d’actualitat.

L’horari de màxima audiència començarà cada dia a tres quarts d’onze del vespre amb programes que ja són clàssics de la cadena. Els dilluns s’emetrà l’espai de reportatges Zoom; els dimarts, una nova temporada de L’hora fosca; els dimecres, Valencians al món, i els dijous Hu Zhao torna a recórrer el País Valencià en el programa Xino Xano.

Es mantenen a la graella d’À Punt els concursos Atrapa’m si pots amb Òscar Tramoyeres i A la saca, amb Eugeni Alemany.

Quant als esports, s’estrena Grada 20:30, presentat per Juanma Melero i Isabel Sánchez amb tot de col·laboradors com ara Pedro Morata, Paco Lloret o Manolo Montalt.

Reestructuració dels informatius

La direcció d’À Punt ha decidit de fer canvis en les cares que presenten totes les edicions dels informatius excepte al NTC migdia on continuarà Marta Ventura. A més, hi haurà noves sintonies i noves capçaleres i, “una nova manera de contar la informació”. Una decisió que es va conèixer a finals de temporada és la substitució d’Óscar Martínez per Xavier Borràs a Les Notícies del matí que ocupa la franja entre les set i les deu.

Agraïment a la Generalitat mentre s’esperen canvis estructurals

La presentació d’aquestes novetats l’ha feta el director general, Alfred Costa que ha volgut agrair a la Generalitat “un impuls que ha permés activar alguns projectes”. Segons Costa, els seus objectius són augmentar la producció pròpia i les hores de directe fins al 80%; apostar per la proximitat i ser el motor de l’audiovisual valencià.

Tots aquests canvis s’han fet mentre s’espera que s’aborde la renovació de la Corporació Valenciana de Mitjans després del canvi de llei aprovada per les Corts el mes de juliol. Això implicarà un canvi en l’estructura societària i de direcció. El Consell Rector serà substituït per un consell d’administració amb menys membres i tots elegits per les Corts Valencianes.

Nou cas de discriminació lingüística. Una treballadora d’una floristeria de Barcelona es va negar a atendre en català una clienta. A més, tampoc li va facilitar el full de reclamació, com estableix la normativa. El responsable de la botiga va intervenir en la discussió per defensar a la treballadora, argumentant que no tenia cap deure d’entendre el català i que havia de ser la clienta qui canviés de llengua. “Has d’entendre que, si no parla català, li pots parlar castellà”, va dir. La Plataforma per la Llengua ha denunciat el cas i ha publicat l’àudio de la conversa.

"- Eres tú quien no quiere hablar [castellano]!"

Treballadors d'una floristeria de Barcelona es neguen a atendre una clienta perquè parla en català

L'establiment també li va negar el dret de poder omplir un full de reclamació

Més informació: https://t.co/L9bAVetztF pic.twitter.com/JfTqAg4PAe

— Plataforma per la Llengua Catalunya (@PLlCatalunya) September 4, 2024

La treballadora es va excusar assegurant que no entenia el català i que no la podia atendre. A banda, el responsable de la botiga li va etzibar comentaris xenòfobs a la víctima: “Vés al negoci aquest dels paquis i digues-li que et parli en català. O, si no parles català, dóna’m el full de reclamació.”

La clienta es va remetre als seus drets lingüístics i a la normativa vigent, que garanteix el dret de ser atesos en català a tots els consumidors. Així, reclamava de ser entesa en català. “Ella creu que jo li estic dient que parli català. Jo no li he demanat en cap moment que parli català. Li he dit que, en un país bilingüe, m’ha d’entendre en tots dos idiomes”, va dir.

El responsable es va negar en tot moment a facilitar-li el full de reclamació perquè, a parer seu, no es pot omplir un full de reclamació “únicament perquè una persona no parla català”. En la mateixa línia, deia que no li’l donaria perquè no havia comprat res. Aquesta conducta representa un incompliment flagrant del codi de consum.

Finalment, la clienta va marxar de l’establiment sense poder comprar ni omplir el full de reclamació.

L’establiment va vulnerar l’article 128.1 de la llei 22/2010 que garanteix el dret dels consumidors de ser atesos en català. Aquest dret comporta una obligació individual per als treballadors de cara al públic, definida a l’article 8.3 de la llei 18/2017, de comerç, serveis i fires.

A més, la floristeria també va incomplir la llei de política lingüística, que en l’article 32 deixa clar que les empreses tenen l’obligació d’assegurar als clients el dret d’adreçar-s’hi en català.

“Preocupació i perplexitat” per l’informe dels Mossos d’Esquadra remès al Tribunal Suprem. Això és el que expressa el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, al president de la Generalitat, Salvador Illa, en la carta que li ha enviat aquest matí sobre el document que el comissari en cap de la policia catalana d’aleshores, Eduard Sallent, va enviar al jutge Pablo Llarena sobre la tornada del president Carles Puigdemont. En la carta, a què ha tingut accés VilaWeb, Rull retreu que l’informe qüestioni la professionalitat dels treballadors públics del parlament, amb la hipòtesi que van participar en una operació perquè Puigdemont accedís a l’interior de l’edifici sense ser detectat. També critica que relati “elements inexactes” i que faci valoracions polítiques que considera impròpies d’un informe judicial d’una policia democràtica i moderna.

En concret, contradiu l’informe policíac i assegura que cap treballador ni responsable del parlament no va impedir que els Mossos inspeccionessin el Palau els dies previs o les hores prèvies a la investidura. “Els treballadors de la institució es van posar a disposició absoluta del cos policial”, diu, i qualifica de preocupants les informacions periodístiques que han assegurat que es van revisar conductes, afinitats i comportaments dels funcionaris del parlament, cosa que va provocar una queixa al Consell de Personal de la cambra.

Segons Rull, els Mossos van demanar formalment tan sols de fer una requisa que es va dur a terme el mateix dia del debat d’investidura, el 8 d’agost, a les sis del matí, per motius de seguretat. “En cap cas no es va demanar oficialment de fer tres inspeccions extres a l’interior del Palau”, subratlla. El president del parlament remarca, a més, que la direcció dels Mossos no va especificar que el propòsit de l’operació fos detectar si Puigdemont ja era a l’interior de l’edifici. “En el cas que hagués estat així, com a president del parlament, amb l’objectiu de garantir els drets polítics del diputat, no l’hauria autoritzada”, escriu.

L’informe remès per Sallent, en canvi, diu que els Mossos no van poder revisar l’interior del parlament la vigília del debat d’investidura malgrat que ho van demanar. El document relata que, a partir de les deu de la nit, es van desallotjar totes les persones que hi havia al parc de la Ciutadella i es va controlar que ningú hi accedís, amb l’objectiu que l’endemà només hi entressin els qui tinguessin autorització. La Unitat Canina i la de Subsol van fer llavors una requisa amb l’objectiu de descartar que s’organitzés una acció per a accedir al parlament, i l’informe afirma que no van poder inspeccionar l’interior de l’edifici aquella tarda perquè els responsables del parlament no ho van facilitar. Assegura que els responsables –sense concretar el nom ni el càrrec dels treballadors a qui es refereix– van demanar una comunicació per escrit del Comissari en cap dels Mossos, amb l’objectiu de fer-la arribar després al president del parlament. Finalment, detalla que “van indicar que no es podien fer les requises perquè no hi havia el personal laboral adequat”. I aquesta suposada negativa, segons l’informe, va fer que la policia reforcés les seves sospites que Puigdemont podia intentar d’accedir a la cambra abans del ple. Això és el que Rull nega en la seva carta a Illa. Tant l’informe com la missiva de Rull coincideixen que els Mossos van inspeccionar l’edifici a primera hora del matí de la jornada de la investidura.

Rull també critica que l’informe faci afirmacions sobre les suposades voluntats polítiques de diputats: que s’expressi en termes “d’estratègies polítiques orquestrades” com a “mesura de pressió per evitar que ERC votés el candidat del PSC” o que es volgués utilitzar la detenció de Puigdemont per evitar-ho. Segons Rull, frases com aquestes poden afeblir la imatge dels Mossos. El president del parlament tanca la carta posant-se a disposició d’Illa per parlar-ne directament. De fet, Rull ja va fer una trucada telefònica a la consellera d’Interior, Núria Parlon, quan es van fer públics els continguts de l’informe policial.

Óscar López, fins ara director del gabinet de la Presidència del govern espanyol, substituirà José Luis Escrivá com a ministre de Transformació Digital i Funció Pública espanyol. Nascut a Madrid el 1973, va ser secretari d’Organització del PSOE durant la secretaria general d’Alfredo Pérez Rubalcaba i ha estat cap del gabinet de Sánchez d’ençà del juliol del 2021, quan el president espanyol el va recuperar després d’una etapa de tres anys en què havia estat màxim responsable de Paradores.

Per la seva banda, José Luis Escrivá serà el nou governador del Banc d’Espanya. Substituirà Pablo Hernández de Cos, que ha ocupat el càrrec d’ençà del 2018. Escrivá també va ser ministre de Seguretat Social espanyol la legislatura passada. A més, ha estat cap de la Divisió de Política Monetària del Banc Central Europeu, sotsdirector del Departament d’Estudis Monetaris i Financers al Banc d’Espanya i cap de la Unitat d’Investigació Monetària a la institució espanyola. Va ser president de la Xarxa d’Institucions Fiscals Independents de la UE i president de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF).

El jutjat de violència sobre la dona 4 de Barcelona, ​​en funcions de guàrdia, ha decretat presó provisional comunicada i sense fiança per a l’home detingut a Barcelona després d’haver confessat haver matat la dona a Castelló.

En una interlocutòria, han explicat que la causa és oberta per un delicte d’homicidi. El detingut, que era als calabossos de la comissaria dels Mossos d’Esquadra de les Corts, ha estat conduït fins als jutjats cap a les 9.30.

El president espanyol, Pedro Sánchez, ha obert el curs polític amb un acte en què ha promès que la reforma del sistema de finançament que proposarà l’executiu destinarà a “totes i cadascuna de les comunitats autònomes” més recursos dels que van rebre mentre governava el PP. Entre més raons, segons Sánchez, perquè la intenció és duplicar el fons de compensació interterritorial.

Aquest nou sistema, ha dit, serà més just, reduirà les diferències territorials i atendrà les “singularitats de cadascun dels territoris”. També diu que garantirà la suficiència de la despesa pública i exigirà la corresponsabilitat fiscal dels governs autonòmics.

Justament avui, la vice-presidenta primera del govern espanyol i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha comparegut per a donar detalls sobre l’acord de finançament pactat entre el PSC i ERC. Ha repetit que els mecanismes que estableix i el contingut s’adeqüen perfectament a l’estatut d’autonomia de Catalunya i respecten la constitució espanyola. També ha fet palès que l’acord és solidari amb la resta de comunitats autònomes. “La solidaritat té per objectiu garantir el nivell de recursos públics a tot Espanya”, ha dit.

Ha afegit que l’acord també reconeix competències homogènies que Catalunya exerceix singularment: “L’acord desenvolupa allò que preveu l’estat d’autonomia, validat pel TC, i d’acord amb allò que preveu la nostra constitució: ampliació del sistema fiscal per a avançar en l’autogovern i garantint la solidaritat interterritorial.”

El ministre d’Exteriors d’Ucraïna, Dimitro Kuleba, ha presentat avui la dimissió, segons que ha explicat el president del parlament del país, Ruslan Stefanchuk. Tot just ahir, el portaveu del partit del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va anunciar que preveia una remodelació de l’executiu.

“La Rada Suprema d’Ucraïna ha rebut un comunicat del ministre d’Exteriors, Dimitro Kuleba, sobre la seva dimissió”, ha dit Stefanchuk en un missatge al seu compte a la xarxa social Facebook. “La petició serà considerada en una de les pròximes sessions plenàries”, ha manifestat. Ara per ara, Kuleba encara no s’hi ha pronunciat.

El portaveu del bloc parlamentari del partit Servidor del Poble, David Arajamia, ha recalcat que aquesta setmana es preveia “un important canvi” al si de l’executiu i ha avançat que hi hauria canvis en més del 50% de la plantilla del consell de ministres.

Stefanchuk mateix va especificar poc després que les carteres afectades serien les de Justícia, Indústries Estratègiques i Medi Ambient, si bé alguns mitjans van indicar  que també se sospesava la sortida de Kuleba, amb el vice-ministre d’Exteriors, Andri Sibiga, com a favorit per reemplaçar-lo, tal com va informar l’agència ucraïnesa de notícies UNIAN.

La nova remodelació es fa en un dels pitjors moments del conflicte d’ençà de començament d’any: les forces russes han reprès l’ofensiva sobre les instal·lacions energètiques, en vigílies de l’hivern, i ahir a Poltava, al sud d’Ucraïna, hi va haver un dels atacs més mortífers dels darrers mesos, que ha deixat mig centenar de morts, pel cap baix.

Avui, 4 de setembre de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• El Paraulògic i el Mot-li s’afegeixen a la celebració del centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés
• Estellés, ací el pariren fa cent anys i així el recorden, el canten i l’estimen
• Jaume Pérez-Montaner: “Estellés sabia que escrivia els millors sonets de la literatura catalana, amb permís d’Espriu i de Foix”
• L’Estellés dels lectors de VilaWeb
• [VÍDEOS] Tretze poemes d’Estellés convertits en cançons
• L’ampliació de l’aeroport de Barcelona, el primer escull de la majoria de la investidura
• Quines opcions hi ha damunt la taula per a ampliar l’aeroport de Barcelona?
• Els haitians fugen de la capital i creix la por que la violència de les bandes s’estengui a tot el país
• Guia dels municipis que faran la Marxa de Torxes per la independència de la Diada 2024
• TV3 continuarà emetent ‘El doctor Martin’ després de l’èxit obtingut aquest estiu?
• Una pàtria que no tinga cap més límit que el cel –en el centenari de Vicent Andrés Estellés | Editorial de Vicent Partal
• Si manessin els meus… | Mail Obert de Joan Minguet Batllori

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora: