The Washington Post · Amanda Coletta

Toronto, Canadà. L’acusació del primer ministre canadenc, Justin Trudeau, sobre la implicació d’agents del govern indi en l’assassinat d’un dirigent separatista sikh al Canadà ha fet trontollar les relacions diplomàtiques entre Òttawa i Nova Delhi.

D’aleshores ençà, cadascun d’aquests països ha expulsat del seu territori nacional els diplomàtics de l’altre, i la policia canadenca ha denunciat la implicació del govern indi en tota mena d’actes violents contra la comunitat sikh al Canadà. Aquesta setmana, Trudeau va afirmar que l’Índia havia comès un “error terrible” pensant que podia violar impunement la sobirania del Canadà.

Les afirmacions han agreujat la preocupació dels funcionaris de seguretat occidentals per la possibilitat que l’Índia, un país al qual Occident fa temps que prova de festejar com a contrapès a la Xina, hagi adoptat una estratègia de “repressió transnacional” –sovint emprada per règims autoritaris com Rússia o bé l’Iran– per a silenciar els seus crítics a l’estranger.

L’assassinat d’un separatista sikh al Canadà, el detonant de la disputa

Tot va començar amb l’assassinat d’un conegut dirigent separatista sikh al Canadà.

El cas va acaparar l’atenció mediàtica el setembre de l’any passat, quan Trudeau va anunciar al parlament que les autoritats canadenques investigaven “acusacions creïbles” que vinculaven agents del govern indi amb l’assassinat del separatista sikh Hardeep Singh Nijjar a la província de Colúmbia Britànica.

Nijjar, ciutadà canadenc nascut a l’Índia, va ser assassinat a trets el juny del 2023 per dos pistolers emmascarats. Enguany, les autoritats canadenques han detingut i encausat quatre homes per l’homicidi.

Nijjar defensava la creació d’un estat sikh independent, anomenat Khalistan, a la regió índia del Panjab, i va arribar a organitzar referèndums no oficials sobre la qüestió entre la comunitat sikh canadenca. L’Índia, que ha il·legalitzat el moviment Khalistan, va declarar Nijjar com a terrorista l’any 2020.

Diplomàtics canadencs expliquen a The Washington Post que, l’estiu del 2023, van discutir repetidament en privat amb els seus homòlegs indis –incloent-hi el primer ministre Narendra Modi– en relació amb les acusacions, que es basen en intel·ligència obtinguda per “l’aliança dels Cinc Ulls” (que inclou els Estats Units, el Canadà, el Regne Unit, Austràlia i Nova Zelanda), com també en comunicacions interceptades entre diplomàtics.

La negativa de l’Índia a cooperar, i la intenció dels mitjans de comunicació canadencs de publicar les acusacions, van empènyer el govern canadenc a pronunciar-se sobre la polèmica.

“No volem trobar-nos en la situació d’haver-nos de barallar amb un soci comercial important amb el qual mantenim vincles interpersonals profunds”, va declarar Trudeau la setmana passada, durant una investigació pública sobre presumptes ingerències estrangeres al Canadà.

Els informes d’intel·ligència presentats en la investigació mencionen l’Índia com un país que interfereix activament en la política canadenca, per mirar d’influir en el resultat de les eleccions al país en benefici propi.

Les relacions entre l’Índia i el Canadà s’han deteriorat a mesura que Òttawa ha fet més acusacions

L’any passat, el govern canadenc va expulsar del país el cap de la delegació de l’agència d’espionatge índia a Òttawa. En represàlia, l’Índia va expulsar un diplomàtic canadenc i va amenaçar de revocar la immunitat diplomàtica a quaranta-un més. En resposta a això, Òttawa va optar per repatriar-los tots.

La policia canadenca va explicar que l’assassinat de Nijjar no havia estat pas cap cas aïllat, sinó tan sols una part d’una campanya més àmplia de violència en territori canadenc dirigida per Nova Delhi. Aquesta campanya, segons el cos, inclou més assassinats, com també tiroteigs i casos d’extorsió, la gran majoria dels quals adreçats contra sikhs residents a Òttawa.

D’ençà del setembre del 2023, el Canadà reconeix haver advertit un total de dotze persones d’ascendència índia que tenien la vida amenaçada. Vuit persones més, pel cap baix, han estat detingudes i acusades en relació amb assassinats de membres de la comunitat sikh, i vint-i-dues són investigades per extorsió. Molts d’aquests sospitosos tenen vincles provats amb el govern indi.

Les autoritats canadenques denuncien que diplomàtics indis s’han dedicat durant anys a recollir clandestinament informació sobre els separatistes sikhs, tant directament com mitjançant representants que, a voltes, actuaven sota coacció. Òttawa, de fet, ha explicat que el govern indi va arribar a contractar grups de delinqüència organitzada per acomplir aquests atacs.

Les autoritats han identificat com a participants en la trama, pel cap baix, sis diplomàtics indis, incloent-hi l’alt comissionat Sanjay Kumar Verma, el diplomàtic indi de rang més alt al Canadà. Tots han estat expulsats del Canadà; en resposta a això, l’Índia ha expulsat sis diplomàtics canadencs.

Funcionaris de seguretat canadencs, que parlen anònimament amb The Washington Post, afirmen que la trama va rebre el vist-i-plau del ministre d’Interior indi i aliat de Modi, Amit Shah. El Ministeri d’Interior i el d’Afers Estrangers de l’Índia no han respost a les preguntes de The Washington Post.

Les declaracions de la policia canadenca són molt inusuals. Rarament fa acusacions públiques d’aquesta magnitud, sobretot quan la investigació està en curs. Portaveus del cos han dit que s’havien trobat obligats a fer-les públiques perquè consideren que el cas amenaça la seguretat pública del Canadà, i perquè els esforços per a aconseguir la cooperació de l’Índia en les feines d’investigació han fracassat repetidament.

L’Índia acusa el Canadà de protegir extremistes sikhs en benefici propi

L’Índia, per una altra banda, ha titllat les acusacions canadenques de “absurdes i motivades”.

El govern de Modi fa temps que acusa funcionaris canadencs de protegir extremistes sikhs per a obtenir-ne beneficis polítics. Després de l’Índia, el Canadà és el país amb més sikhs del món. Molts viuen als suburbis de Toronto i Vancouver, comunitats que solen resultar clau per als resultats de les eleccions federals.

Les autoritats canadenques rebutgen aquestes afirmacions. Diuen que la política del govern és la “d’una sola Índia” i que, per tant, l’executiu no vol promoure el separatisme sikh. Les autoritats canadenques prometen de perseguir qualsevol activitat delictiva que cometi el separatisme sikh al país, però matisen que això no equival a violar la llibertat d’expressió dels sikhs.

L’Índia, per una altra banda, afirma que el Canadà ha aportat molt poques proves de la suposada implicació de Nova Delhi en la trama, cosa que Òttawa nega. Responsables del govern canadenc expliquen a The Washington Post que un diplomàtic indi va assegurar que no coneixia el cap de la banda organitzada implicada en un dels casos investigats, però que més tard va admetre que “ja se sabia que no era aigua clara”.

Els Estats Units va frustrar el complot per a assassinar un altre dirigent sikh

El Departament de Justícia dels Estats Units va acusar al novembre Nikhil Gupta, ciutadà indi i presumpte traficant de droga i armes, d’un complot frustrat d’assassinat contra Gurpatwant Singh Pannun, cap separatista sikh a Nova York i soci de Nijjar. Gupta s’ha declarat innocent dels càrrecs.

Gurpatwant Singh Pannun, a la seva oficina de Nova York (fotografia: Elias Williams/The Washington Post).

Les autoritats nord-americanes al·leguen que un funcionari del govern indi va ordenar l’assassinat, i que va contractar Gupta per organitzar-lo. Una investigació de The Washington Post l’ha identificat com a treballador de l’agència d’espionatge índia.

L’Índia ha respost de manera ben diferent de les acusacions nord-americanes: ha dit que se les havia pres de debò i que havia creat un comitè d’alt nivell per a investigar-les. L’agent ja no treballa per al govern indi, segons que va informar el comitè a funcionaris nord-americans aquest mes.

Després de mesos de sospites sobre la investigació índia del cas, el Departament de Justícia nord-americà va acusar formalment Vikash Yadav d’haver participat en la trama. Però Yadav continua en llibertat.

Les autoritats nord-americanes al·leguen que, després de l’assassinat de Nijjar, Yadav va enviar un videoclip a Gupta en què apareixia el “cos ensangonat i sense vida del dirigent separatista sikh”. Més tard, Yadav va enviar l’adreça de Pannun a Gupta i va dir que el seu assassinat era una prioritat, segons les autoritats nord-americanes.

Occident ha provat de festejar l’Índia com a contrapès a la Xina

La disputa arriba en un moment inoportú per a les relacions entre l’Índia i Occident. Aquests darrers anys, moltes nacions occidentals han provat d’estrènyer vincles amb l’Índia perquè veuen Nova Delhi com a contrapès regional de Pequín. Ara els dirigents occidentals es troben obligats a entaular debats incòmodes sobre com equilibrar els interessos estratègics amb els valors dels governs que representen.

El pla estratègic del Canadà per a la regió de l’Indo-Pacífic, publicat l’any 2022, esmenta l’Índia com a “soci clau” amb el qual Òttawa comparteix una “tradició de democràcia i pluralisme” i un “compromís comú amb un sistema internacional basat en normes i el multilateralisme”.

Washington, per una altra banda, s’ha enfrontat públicament amb alguns dirigents indis per les acusacions i ha instat el govern de Modi a cooperar amb la investigació oberta al Canadà. La disputa, tanmateix, no ha anat més enllà.

Greg Miller, de Londres estant; Ellen Nakashima, de Washington estant; i Gerry Shih, de Nova Delhi estant, han contribuït en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

La Comissió Europea contra el Racisme i la Intolerància (ECRI) del Consell d’Europa recomana a Andorra “a títol prioritari” que permeti a les persones sense nacionalitat residents a Andorra el dret de vot i l’elegibilitat en les eleccions locals. La recomanació la sustenta amb els principis que figuren en el Conveni del Consell d’Europa sobre la participació dels estrangers en la vida pública en l’àmbit local, segons s’exposa en l’informe del sisè cicle d’avaluació que ha fet públic l’ECRI.

L’informe, d’unes trenta pàgines, destaca els avenços fets d’ençà de l’avaluació del 2016, si bé també inclou onze recomanacions per implementar de cara a la següent avaluació. La comissió també demana a Andorra que mantingui els esforços per oferir habitatge social i assequible “amb la màxima determinació” i que intensifiqui les iniciatives per donar suport als ciutadans estrangers en situacions vulnerables.

En aquest àmbit, l’organisme afirma tenir “reserves” sobre el requisit de cinc anys de residència establert pel govern andorrà per tenir dret d’accedir a un habitatge social i anima les autoritats a revisar aquesta condició per garantir, textualment, un accés equitatiu per a tothom, inclosos els estrangers.

“Preocupació” pels treballadors immigrants

L’ECRI també constata “amb preocupació” que cert nombre de treballadors mimigrants, originaris del Perú i d’altres països de l’Amèrica Llatina amb l’estatut de treballadors desplaçats, s’han vist afectats per pràctiques abusives, en les seves paraules, per part d’empreses del sector de la construcció i obres públiques.

Igualment assenyalen que dones contractades per al servei domèstic i els treballadors de temporada poden estar especialment exposats als “riscos d’explotació” perquè estan poc informats dels seus drets en matèria laboral o no s’atreveixen a adreçar-se als serveis d’inspecció del treball. Sobre això, recomana a les autoritats que donin “ple suport” als serveis d’inspecció del treball en les seves missions, dotant-los de prou recursos per actuar eficaçment en l’eliminació i la prevenció de tota mena de racisme i de discriminació racional en l’àmbit laboral, especialment en els sectors vinculats al turisme i a la construcció i les obres públiques.

L’informe també recull la petició perquè el raonador del ciutadà vegi reforçats els seus estatus i competències i perquè es creï un grup de treball interinstitucional per desenvolupar un marc regulador per combatre “eficaçment” els discursos d’odi racistes i LGTBI-fòbics, sobretot en les xarxes socials.

La primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni, ha aprovat un decret per a esquivar les traves judicials que l’executiu d’ultradreta s’ha trobat per a deportar immigrants al centre d’internament que ha sufragat a Albània amb vuit-cents milions d’euros en cinc anys.

Divendres un tribunal de Roma va decidir que dotze immigrants deportats d’Itàlia a aquest centre albanès havien de tornar perquè els seus països d’origen, Bangladeix i Egipte, no es podien considerar segurs d’acord amb una sentència recent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El decret aprovat per Meloni amplia la llista de països considerats “segurs”, cosa que equival a un nou xoc amb la magistratura i l’oposició.

La justícia italiana esmena Meloni i ordena el retorn dels immigrants expulsats a Albània

L’acampada pel dret de l’habitatge i el territori i contra la turistificació a la plaça de l’Ajuntament de València es mantindrà tot i la previsible pluja. “Seguirem dia a dia”, han expressat els seus representants. Així ho han decidit les persones acampades després de fer a les sis una assemblea oberta a la ciutadania per tal d'”escoltar els veïns” i “anunciar els següents passos i objectius”.

Una de les persones implicades a l’acampada, la Marta, ha explicat en declaracions a Europa Press que “la idea és seguir dia a dia, partit a partit”. Encara que hi hagi risc de pluja, s’instal·laran unes lones per prevenir els efectes de la pluja: “Malgrat l’aigua, seguirem”. Segons ha detallat, durant la primera nit van acampar unes quaranta persones, mentre a la segona vetllada van ser unes cinquanta. Tot i això, ha reclamat ajuda per “lluitar” als matins, ja que “molts manifestants” han d’estudiar o treballar.

Protocol d’actuació

A més, durant l’assemblea s’ha anunciat que, en cas que hi hagi una intervenció policíaca, ja s’estudia un protocol d’actuació. També s’ha remarcat que “s’està apuntant tots aquells que han estat identificats per la policia per si arriba alguna multa”. “És un acte de solidaritat”, han proclamat. Paral·lelament, representants de l’acampada han explicat que ja hi ha advocats que s’han posat en contacte amb les persones acampades per treballar-hi en un futur.

Desenes de persones romanen a la plaça de l’ajuntament després de la manifestació per un habitatge digne, convocat pel moviment València no està en venda sota el lema ‘València s’ofega’, amb l’objectiu de donar continuïtat a les demandes de la manifestació: defensa del territori i de l’habitatge i en contra de la turistificació.

Catalunya comptava el 2022 amb un teixit productiu de 534.367 empreses. D’aquestes, el 99,8% eren petites i mitjanes (pimes), que al seu torn es dividien en 308.667 empreses sense assalariats, 224.509 pimes amb assalariats i 1.191 grans empreses. Sense considerar l’administració pública, defensa i seguretat social obligatòria, els ocupats en pimes representaven el 68,2% del total català, el 2022, i contribuïen amb el 61,4% del valor afegit brut (VAB) del conjunt de l’economia. Vet ací, numèricament, el paper cabdal que tenen les pimes dins l’economia catalana. “Gràcies a aquest anuari podem dir que Catalunya disposa d’una eina per a entendre millor tant la realitat econòmica i financera del món de la pime com la seva contribució al conjunt de l’economia catalana. Per això ha esdevingut, amb els anys, una eina de referència”, deia Antoni Cañete, president de PIMEC, en la presentació del 21è Anuari de la pime catalana, aquest matí.

Com és habitual, l’anuari aporta un detall molt ampli de les dades econòmiques i financeres, les quals s’elaboren a partir dels estats comptables de 84.023 petites i mitjanes empreses que es desagreguen en quatre grandàries de pimes i en disset sectors d’activitat econòmica. L’elaboració de l’anuari comporta una gran feinada, tal com demostren els milers i milers de dades que s’hi presenten. L’interès és incalculable, a l’hora d’ajudar les pimes a situar-se dins la competència en cada sector, a tenir com a referència dades i ràtios. També ho és per als clients i els proveïdors, i per a tots els estudiosos en general.

Sectorialment, es manté el pes absolutament majoritari de la pime en l’economia catalana, en termes de nombre d’empreses, atès que representen el 99,3% o més del total en els quatre grans sectors de l’economia. També en relació amb el VAB, on les pimes representen la totalitat del sector primari, el 94,2% de la construcció, el 61,4% dels serveis i el 51,6% de la indústria. I, quant a l’ocupació, la pime representa tot el sector primari, el 96,3% de la construcció, el 66,7% de la indústria i el 65,9% dels serveis. Tots, com es pot comprovar, amb participacions prou significatives.

Un dels aspectes prioritaris que cal considerar és la grandària, que és un dels punts febles històrics de les nostres pimes, respecte de les estrangeres. Doncs bé, la mitjana de les pimes el 2022 en nombre d’ocupats era de 3,8 persones per empresa, un 2,1% més que no pas el 2021. Si prenem només les pimes amb assalariats, assoleixen 7,7 ocupats de mitjana, fet que representa un increment del 2,5%. De totes maneres, no ens enganyem, malgrat els augments, la grandària mitjana de les pimes catalanes és una xifra gairebé estancada d’ençà de fa quasi dues dècades i és un fet que preocupa. Tots saben –i les xifres– ens ho recorden que les pimes han de créixer en grandària per ser més productives.

Com a punt més cridaner de l’anuari, cal destacar que el model de creixement actual que s’observa ara a les pimes catalanes és molt diferent de l’observat en el període 1990-2008. Així, mentre que l’anterior dinàmica de creixement es fonamentava en un increment molt alt de l’endeutament, menor en el cas dels actius i de les vendes, i molt lleu quant a la rendibilitat, actualment observem que es fonamenta en un augment de les vendes i la rendibilitat i, en grau més baix, dels actius i de l’endeutament. Una pauta que s’acosta a la que seria desitjable, en què els creixements més grans s’haurien d’observar en la rendibilitat i les vendes.

Un dels punts cabdals en què cal fixar-se és en la seva capacitat de vendre a l’exterior, atès que ho tenen molt més complicat que no pas les grans. No hi ha dubte que, dins el marc d’una economia progressivament globalitzada, l’activitat exportadora de les empreses guanya relleu com a indicador. Una proporció exportadora més gran indica més esforç de penetració en mercats diferents i, generalment, més difícils que no pas el local i, a la pràctica, indica de manera fefaent més competitivitat empresarial. En aquest sentit, a diferència d’altres àmbits competitius, la dimensió empresarial acostuma a tenir una relació directa amb el seu nivell exportador i, de fet, és prou sabut que les empreses petites i mitjanes són menys exportadores que no pas les grans. La quantificació de les exportadores en aquest anuari es fa, com en anys anteriors, sobre la base de la declaració que fan les mateixes empreses segons que siguin exportadores o no.

El fet és que el 2022, el 26,7% de les pimes industrials amb assalariats van exportar. Com ja s’ha dit, la proporció de pimes exportadores és clarament inferior a la de les grans empreses. Concretament, la distància entre les unes i les altres és de 58,3 punts percentuals, i el percentatge d’empreses exportadores entre les grans assoleix el 84,9%. Quant als sectors exportadors, s’observen diferències importants. La pime del sector químic és la que exporta en més casos (un 55,6% ho va fer), seguida del material de transport (44,1%) i la indústria tèxtil, cuir i confecció (35,6%). A la resta de sectors industrials la proporció de pimes que exporten és inferior al 30%.

L’OPA del BBVA sobre el Sabadell ha sobrevolat l’acte de presentació. Recordem que fa tres mesos la patronal va fer un estudi per a quantificar-ne les conseqüències. I que els resultats per a les pimes no eren positius. Deia que l’increment de la concentració bancària podia reduir la competència i augmentar el poder de mercat de les entitats més grans. Això tindria un impacte significatiu en la disponibilitat de crèdit a Catalunya i Espanya, amb una reducció estimada del 8% (xifra que representa 54.393 milions d’euros), fet que podria afectar especialment pimes i consumidors. Aquesta reducció dificultaria l’accés al crèdit i elevaria el cost financer dels préstecs, alhora que perjudicaria la inversió i el creixement del teixit empresarial. També tindria conseqüències negatives per a estalviadors i prestataris. A mesura que avança el temps, a la vista d’aquestes conclusions, augmenta la preocupació.

A la pregunta de si, tres mesos després, afegiria res a la nota de llavors, Cañete ha contestat: “Ja sabem què passaria si l’OPA s’acabés fent, perquè venim del futur. Venim d’un temps en què hi havia moltes entitats i de veure com el mercat quedava amb molt poques. Sabem què ens va costar la caiguda de la competència. Avui, un mercat encara amb menys entitats, l’albirem dramàtic per a les pimes, en termes de finançament suficient i de preu dels diners.”

Parlant de finançament, ha destacat molt positivament que les pimes avui estaven més capitalitzades. “Si no hagués estat així, la crisi de la pandèmia hauria estat molt més onerosa en nombre d’empreses desaparegudes. Hem après la lliçó del 2008.” I quan li han preguntat pels punts que més el preocupaven de la situació actual, la resposta ha estat ràpida i contundent: “L’absentisme, que s’ha doblat en deu anys. Una empresa gran el pot suportar sense gaires entrebancs, però per a una pime el cost és molt elevat, i per a una microempresa és un problema insuperable, moltes vegades. És un debat que caldria tenir. Aquest, i analitzar a fons per què no millora la nostra productivitat. Són dos dels aspectes que avui em preocupen més”, ha conclòs.

 

La discogràfica Picap celebrarà el seu quarantè aniversari amb una festa a la Paloma de Barcelona el 24 d’octubre, en què commemorarà quatre dècades de treball per fer valdre el talent dels Països Catalans i oferir música de qualitat.
Aquest aniversari, ha anunciat la discogràfica en un comunicat, “no només és una oportunitat per mirar enrere i celebrar el nostre passat, sinó també per mirar cap al futur”, ja que Picap “ha evolucionat, però la nostra essència continua intacta: la passió per la música i la cultura”.

Amb un relleu generacional que ja es troba en marxa, el fundador Joan Carles Doval, guardonat amb la Creu de Sant Jordi 2022, ha cedit les regnes a Albert López, que encapçala ara l’empresa. L’esdeveniment estarà conduït pel presentador Òscar Dalmau, i participaran artistes com Flashy Ice Cream, Scorpio, P.A.W.N.Gang, Sexenni, Xicu, Júlia Blum, Igú o Èric Vinaixa, que homenatjaran grans noms versionant èxits de Sau, Sangtraït, Lluís Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, Adrià Puntí, Port Bo, Blaumut o Tomeu Penya. També participarà Gerard Jofre, que retrà homenatge al seu pare, Eugenio, un dels primers artistes de la discogràfica.

 La festa acabarà amb un DJ set de Phill Musical, d’Òscar Dalmau, amb una llista de pop català dels anys seixanta, seguit del DJ Sneaky Flex, que farà èxits urbans més actuals.

La Plataforma per la Llengua ha denunciat que un metge de l’Hospital Universitari Dexeus de Barcelona es va negar a atendre una pacient perquè s’hi dirigia en català, i que al volant de prestació assistencial, en què es reconeixen els fets, se’n responsabilitza la usuària per haver-se negat a parlar en castellà i es titlla la petició de parlar en català de “grotesca i xenòfoba”.

La Plataforma per la Llengua considera que els fets són especialment greus, perquè el mateix hospital, del grup QuirónSalud, la va fer esperar una hora més per trobar un metge que l’entengués en català, i perquè, malgrat haver reconegut els fets, l’hospital tampoc no s’ha compromès a prendre cap acció contra el metge; per això, es demana al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que prengui les mesures pertinents contra el metge i l’hospital.

Els fets van passar el diumenge 15 de setembre al vespre, quan la usuària va acudir a l’hospital amb el marit perquè havia tingut un episodi d’amnèsia temporal durant el matí, quan havia arribat a casa sense recordar d’on venia. El metge que els va atendre els va demanar que parlessin en castellà, i quan la pacient li va preguntar si no hi havia ningú que entengués el català, ell li va respondre que no. Preguntat si tampoc no hi havia cap traductor disponible, el metge, segons que relata la pacient, es va enfadar i va contestar: “Som a Espanya i aquí es parla espanyol, parlem espanyol i ens entendrem tots.” La pacient va defensar que tenia dret de ser atesa en català, perquè eren a Catalunya, i li va demanar “més empatia per a no crear més angoixa i preocupació”. El sanitari va dir que allò era xenofòbia, els va acusar de maleducats i se’n va anar, cosa que va fer que el marit de la pacient el seguís per recriminar-li que deixessin la dona sense atenció mèdica. Finalment, al cap de més d’una hora, l’hospital va atendre la dona amb un metge que no parlava català, però que deia que l’entenia, i un traductor al costat.

Al volant de prestació assistencial de la pacient es reconeixien els fets, però se’n responsabilitzava la víctima. El text, que signa el segon metge, per bé que sembla que recull el testimoni del primer metge, diu: “Ingressa en companyia del seu marit, parlant de manera grotesca i xenòfoba i exigint que sigui atesa amb una persona que únicament parla català la qual no es deixa atendre, se li manifesta de manera educada que per poder arribar a una millor comunicació parlar en castellà, la pacient s’hi nega, per la qual cosa és impossible la comunicació. La pacient exigeix ​​que, si no és en català, no parlarà amb ningú llevat que tingui un traductor”.

La Plataforma per la Llengua fa temps que situa el sector sanitari com un dels àmbits en què les discriminacions lingüístiques són més preocupants. Durant el 2023, l’entitat va atendre 221 queixes per aquest tipus de discriminacions solament al Principat, més del doble que el 2022. Pel que fa a l’Hospital Universitari Dexeus, l’entitat ha rebut tres queixes per raons lingüístiques en només un mes. Durant el 2024, una desena, mentre que el 2023 se’n van rebre només dues. Per la seva banda, QuirónSalud va rebre trenta queixes el 2023 i enguany ja n’ha rebut vint-i-sis.

L’auditoria interna sobre l’administració de l’associació Cat Global, que sosté el Consell de la República, conclou que l’entitat tenia un dèficit patrimonial de 58.108 euros amb data de 31 de desembre de 2023. L’informe també apunta possibles irregularitats comptables, com ara, subvencions a unes altres entitats sense documentació de suport o el pagament de despeses personals de Toni Comín que, segons el comptable de l’entitat, no eren justificades adequadament dins les finalitats de l’entitat. Comín ha respost al contingut d’aquest informe tot assegurant que totes les despeses referenciades, que sumen uns 15.000 euros, eren del tot justificades.

El vice-president del Consell de la República ha sortit al pas de la filtració de l’informe de l’auditoria que Cat Global va encarregar arran de les acusacions “d’incidències relatives a la comptabilitat, fiscalitat, legalitat i en general a la gestió financera” de Comín. El document té data del 14 d’octubre, però no s’ha fet públic fins ara, quan s’ha difós sense permís al compte d’Instagram del Consell de la República, una publicació que ja ha estat esborrada.

El Consell de la República ha denunciat que ha estat víctima d’un atac informàtic “i d’una vulneració del compte oficial d’Instagram i d’algun dispositiu privat, molt probablement” del de Comín. I ha afegit: “Els pirates –probablement, a sou de clavegueres de l’estat– han obtingut informació provisional i l’han feta pública de manera delictiva amb la intenció de danyar el Consell i els seus membres.”

Què diu l’informe?

L’informe conclou que Cat Global presenta un patrimoni negatiu de 58.108 euros, a causa de l’acumulació de dèficits al llarg dels anys. Aquest dèficit ha estat finançat, en gran part, per retards en el pagament als proveïdors. A més, exposa que hi ha partides que no consten en la documentació comptable oficial “que són difícilment recuperables o reemborsables”. Una d’aquestes partides són “despeses del senyor Antoni Comín per import de 15.530 euros”, uns diners que l’auditor defineix de la següent manera: “A priori, aquestes despeses no semblen justificades dins el marc de la defensa de l’exili, atès que estan destinades a un càrrec electe que ja disposa d’ingressos propis.”

Aquests 15.530 euros es desglossen en una multa de trànsit del 2022 de 363 euros, el lloguer d’un vehicle durant quinze dies (1.997,35 euros), el lloguer d’un apartament durant quinze dies (2.562 euros), el pagament d’imposts d’un apartament a Lovaina (4.608 euros) i retirades d’efectiu per un valor de 6.000 euros. L’auditor expressa que és fonamental que es presenti una justificació detallada de l’ús d’aquests fons en relació amb els interessos i finalitats de l’entitat, i que cal que les aprovi algun òrgan col·legiat de l’entitat, com ara el consell d’administració.

Comín sempre ha explicat que el lloguer d’un vehicle i d’un apartament durant quinze dies “corresponen a actes realitzats a Catalunya Nord i, per tant, són les despeses de viatge corresponents”, diu l’auditor. L’informe diu que caldria verificar-ho amb una acta del Consell en què s’aprovin aquests viatges “susceptibles de ser considerats de caràcter personal”.

Quant als imposts de l’apartament de Lovaina i la retirada d’efectiu, Comín va dir a l’auditor que formaven “part de la seva part corresponent a la repartició del fons de defensa de l’exili”. Ara bé, l’auditor deixa per escrit que, si bé el 3 d’octubre de 2023 es va establir un sistema de repartiment de les donacions rebudes, la xifra acordada fou de 6.338,10 euros per a cadascun dels tres exiliats: Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. “La quantitat rebuda de 10.608 euros, suma dels punts 4 i 5, excedeix d’aquesta quantitat“, deixa clar.

L’informe destaca que Cat Global “es troba en una situació moderadament preocupant, en què les despeses superen els ingressos considerant el còmput global d’any”. No descarta que es puguin quadrar els comptes i que el dèficit es pugui compensar amb excedents d’anys enrere, “com s’havia fet en anys anteriors”, però avisa que cal considerar la situació patrimonial total en el conjunt dels anys, sumant tots els excedents i dèficits.

“Aquest dèficit s’ha finançat bàsicament amb el retard en el pagament a proveïdors per import de 63.175 euros“, exposa l’auditor, i continua: “Tot i que es pot plantejar la idea de diferir aquest dèficit amb futurs superàvits, això comporta un risc considerable, especialment en un context en què les aportacions a l’entitat han anat disminuint.” Per tot plegat, avisa que és una situació molt delicada: “Cal remarcar el risc personal patrimonial per als membres del consell d’administració de l’entitat, que haurien de sufragar el dèficit personalment, responsabilitat que em sembla desmesurada en la mesura que tenen poca capacitat de decisió i control sobre les activitats de l’entitat.”

L’informe no té la intenció de ser una auditoria completa de Cat Global, però fa observacions i proposa millores per a la gestió i governança. Per exemple, diu que s’ha detectat “una gestió organitzativa en l’àmbit comptable força deficitària”, i posa com a exemple que, tot i que l’informe es basa en l’estat comptable un cop tancat l’exercici del 2023 i que es fa nou mesos després, encara hi ha documents que no s’han lliurat al comptable de Cat Global, com ara nòmines del mes de desembre i documents de despeses pagades amb targetes Visa. “Molts dels documents finalment processats han arribat recentment”, diu, i proposa d’implementar un sistema que garanteixi que cada mes el comptable disposi de tota la documentació del mes anterior.

A banda de les despeses no justificades de Comín, l’auditoria també exposa que les subvencions per valor de 58.970 euros a l’associació Catalunya Cultura i Progrés, que té com a finalitat el finançament de la Casa de la República, no s’ajusta a la normativa belga i suggereix que s’hauria de fer com una donació directa, i no pas com una subvenció.

L’auditor veu preocupant que qui prengui les decisions sobre la destinació dels fons de l’entitat sigui algú diferent dels responsables jurídics de Cat Global, que són els membres del consell d’administració. “Aquesta situació genera un risc innecessari i és insostenible”, diu, perquè els membres del consell d’administració no controlen la despesa i els compromisos adquirits. “Podrien arribar a controlar la caixa de l’entitat, però no els compromisos que es prenen en forma de factures meritades però no pagades”, avisa. A més, diu que és un error que la destinació de les donacions estigui en mans d’una sola persona, i proposa un nou model de governança més col·legiat, en què les decisions sobre la destinació dels fons estiguin en mans d’un comitè de tres membres —un o dos del Consell de la República, que coneguin les prioritats polítiques, i un tercer membre de màxima confiança del govern de l’entitat, però que sigui independent—, amb més transparència i un control més estricte sobre les despeses.

Què hi diu Toni Comín?

Toni Comín ha respost amb un comunicat que ha consultat VilaWeb, i afirma que tots els imports de què parla l’informe “han estat justificats de manera reiterada i exhaustiva i en diverses ocasions, per escrit.” Qüestiona que el comptable de Cat Global fes, davant l’auditor, una distinció entre les seves despeses de viatges i allotjaments actuant en representació del Consell de la República i les de la resta de membres del govern del Consell. “Despeses idèntiques a aquestes –amb el mateix destí, el mateix allotjament, en les mateixes dates de l’any– havien estat autoritzades pel mateix gerent durant els anys anteriors, sense que hi hagués fet mai cap objecció.”

Comín explica que totes aquestes despeses corresponen a una part dels ingressos que li pertoquen del fons Defensaexili.org, i que estan autoritzades per part del consell d’administració de Cat Global d’ençà de la signatura del conveni amb el consell d’administració de Catalunya Cultura i Progrés, que és qui finança la Casa de la República. 

També corregeix l’auditor quan diu que la xifra de 6.300 euros del fons Defensaexili.org anuals que corresponen a cadascun dels exiliats és errònia: són, segons el conveni esmentat, 24.000 euros l’any, de manera que Comín no hauria ultrapassat el límit de despesa personal assignat. El vice-president del Consell també recorda que els membres del consell d’administració de Cat Global no tenen el dret de decidir si els exiliats poden continuar cobrant la part que els correspon dels fons, en el cas que esdevinguin càrrecs electes i, per tant, tinguin recursos propis. “Sempre i en tot cas som els beneficiaris els qui hem de decidir quan creiem correcte de disposar d’aquest fons i quan no”, diu. 

Comín diu que quan fou reconegut eurodiputat el 2020 va deixar de cobrar diners d’aquest fons. I que els 6.000 euros de retirada d’efectiu que apareixen a l’auditoria són les primeres transferències que va fer pel lloguer d’una part del seu habitatge a Lovaina per a poder-lo utilitzar com a despatx i com a dormitori per a la seva adjunta a la vice-presidència del Consell, Carlota Canut. I que els més de 4.600 euros en concepte d’imposts per l’apartament a Lovaina eren pel pagament dels imposts especials per segona residència, atès que el titular dels dos contractes de lloguer era Comín mateix. 

Finalment, Comín recorda que en la seva funció de vice-president no tan sols no ha causat cap cost injustificat a Cat Global, sinó que li ha generat un estalvi molt important, perquè: “Jo mateix he passat a assumir directament les funcions de coordinació de l’equip tècnic i de gestió administrativa i financera que, fins el moment de la seva sortida, exercia l’anterior gerent, en la mesura que el seu càrrec estava remunerat.” Diu Comín que d’ençà del juliol del 2023 aquestes funcions les exerceix ell directament a cost zero, en la mesura que la tasca de vice-president és una tasca no remunerada. 

La portaveu del comitè d’organització del congrés del PSOE, Enma López, ha anunciat que la seva formació presentaria una querella per injúries i calúmnies contra el PP, ara que el jutge de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz ha desestimat la denúncia del PP per finançament il·legal. En declaracions a la seu de Ferraz, López ha dit que el PP sabia molt bé què era el finançament il·legal i no havia dubtat a “presentar una querella falsa basada en retalls de diaris, testimonis anònims i qüestions infundades”. “Han intentat difamar el govern i el PSOE”, ha dit López, que ha defensat que no s’hi valia tot, en política. “No s’hi val tot per a intentar de fer caure el govern d’Espanya”, ha dit, i ha considerat el PP demostrava que estava “desorientat”.

En la seva argumentació, Pedraz recorda que una denúncia anònima té plena validesa per a iniciar una investigació si les informacions són avalades per “dades corroboradores”. “Una notícia, per si sola, no legitima cap acció popular per a convertir el relat periodístic en un relat de fets punibles desencadenants del procés penal. Cal alguna cosa més”, avisa.

Bolaños: “Han durat uns dies i prou als tribunals”

La decisió de Pedraz també ha estat valorada pel govern espanyol, que ha destacat que l’Audiència espanyola hi aplicava el criteri del Tribunal Suprem que estableix que uns “retalls de diari sense cap més element addicional” no poden donar lloc a un procediment judicial. “Les mentides del PP contra el PSOE tenen les potes molt curtes. Han durat uns dies i prou als tribunals. Jo espero que això serveixi perquè el PP recapaciti i s’adoni que la seva estratègia de fang i de mentides i de querelles no porta enlloc”, ha dit el ministre de Presidència espanyol, Félix Bolaños.

La Conselleria d’Educació ha informat que els especialistes encarregats de dissenyar els exàmens per a la selectivitat presentaran aquesta setmana als professors de batxillerat les estructures dels exàmens i criteris d’avaluació per a aquest curs 2024-2025.

Les incògnites sobre com serà la nova selectivitat sacsen el món educatiu

Les reunions es faran als campus universitaris de cada demarcació i a elles estan convocades tots els professors que imparteixen docència en alguna de les trenta-tres assignatures que seran objecte d’examen a les proves d’accés a la universitat convocades per als mesos de juny i juliol.

A la Universitat de València les reunions s’inicien avui amb l’assignatura d’anglès. Per part seva, els professors de Castellà i Llengua i Literatura II coneixeran el model d’examen avui mateix a les 18.30. Demà es presentaran els exàmens de Física, Química i Història d’Espanya, mentre Matemàtiques II i Matemàtiques Aplicades a les Ciències socials es donaran a conèixer el dijous 24 d’octubre.

A la demarcació de Castelló aquest dilluns es presenten les proves de català: llengua i literatura, Història de l’Art, Anàlisi Musical II i Ciències generals, entre d’altres. Demà serà el torn de donar a conèixer al professorat castellonenc l’estructura de Llengua Castellana i Literatura II, a més de les Matemàtiques II i les Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II. Finalment, el divendres 25, a la Universitat Jaume I, es reunirà el professorat de Bilogia, Física, Química, així com el de Geologia, Llatí II i Grec II.

A la demarcació d’Alacant, les reunions se celebren al campus de la Universitat Miguel Hernández d’Elx. En aquest cas, l’obertura de les reunions es farà amb l’examen de Llengua Castellana i Literatura II, a les 18.00 a l’Aula Magna de l’Edifici Altabix. A aquesta mateixa hora, es donaran a conèixer els exàmens de Biologia i Geologia. Per la seva banda, demà a Alacant es presentaran les estructures d’examen d’Història d’Espanya, Valencià i Matemàtiques Aplicades i Matemàtiques II. Finalment, el dijous 24 conclouran aquestes reunions amb Anàlisi musical, Dibuix artístic II, Disseny o Arts Escèniques, entre d’altres.

Avui  ha arrencat la campanya electoral al rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la presentació de les tres candidatures que optaran al càrrec als comicis convocats el 29 i 30 d’octubre. Javier Lafuente, l’actual rector, competirà amb Carme Miralles, catedràtica de geografia humana, i Hèctor Sala, catedràtic d’economia aplicada, per dirigir la UAB els pròxims sis anys, dos anys més que el mandat actual. Lafuente, per fer front a una legislatura que serà “clau pel futur”, ha promès contractar 720 professors i 900 tècnics de gestió i administració. Al seu torn, Carme Miralles ha dit representar el canvi de rumb que necessita la UAB i Hèctor Sala ha promès “trencar inèrcies” per un canvi a tots els nivells.

Per primera vegada, el nou rector ho serà per un mandat únic de sis anys, en comptes dels quatre actuals. Un increment que l’actual rector i candidat Javier Lafuente ha valorat molt positivament perquè l’actual de quatre anys “es feia curt” i calia més marge de temps per poder implementar tots els canvis que les diferents candidatures presenten. També s’ha valorat positivament que concorrin tres candidatures en comptes d’una com en els últims comicis. Aquí, s’ha destacat que comptar amb més d’un candidat a rector “és el millor que li pot passar” a la universitat perquè cadascun, amb les seves diferències, vol el millor per la UAB.

Javier Lafuente

L’actual rector Javier Lafuente ha assenyalat que torna a optar al càrrec després d’un mandat “molt complicat”, especialment els dos primers anys, per coincidir amb la pandèmia i també per l’atac informàtic que va patir la UAB l’any 2021 que va afectar greument l’operativa del campus. En una presentació molt detallada del seu programa, Lafuente ha explicat que amb l’increment de pressupost que es preveu en els pròxims anys vol “rejovenir” la plantilla incorporant 720 nous professors fins el 2030 i creant trenta places de personal investigador. També s’incrementarà en 900 persones la plantilla de personal tècnic de gestió i administració.

També impulsarà un pla per millorar el benestar de la comunitat i la salut mental de professors i alumnes incorporant noves places de professionals en psicologia i pedagogia, passant de dotze persones a vint-i-quatre. “És un problema que ens preocupa i que abordarem en profunditat”, ha assenyalat.

L’actual rector també ha anunciat que un dels seus objectius serà remodelar amb un procés participatiu la plaça Cívica, que ha de passar a ser “la plaça Major” del campus de Bellaterra “fent-la més amigable”. Altres mesures que ha anunciat és millorar la mobilitat al campus, creant noves rutes d’autobús, millorant la rotonda d’accés des de Cerdanyola i el funcionament de la R7 i R8 de Rodalies, per exemple. També ha destacat l’objectiu d’arribar al 80% de les classes fetes en català o millorar la seguretat informàtica al campus.

Carme Miralles

La candidata Carme Miralles ha estat menys concreta en les seves propostes insistint en la idea que la UAB necessita un canvi de rumb per aprofitar “els vents favorables que s’acosten” en forma de més pressupost i noves contractacions de professorat i personal administratiu. “En un moment de bonança la gestió és fonamental i sense el lideratge adequat no podrem aprofitar aquests vents favorables”, ha afegit.

Amb aquest objectiu, Miralles ha recalcat que cal enfortir les relacions de la UAB amb les institucions del seu entorn perquè actualment està molt “aïllada”. Sobre això, ha lamentat que, a diferència d’altres universitats, no tenen cap administració que “els truqui a la porta per veure què necessiten” i que cal refer els ponts amb totes elles perquè això passi. La candidata, que ha qualificat la UAB de “gran, diversa i plural”, ha destacat la importància que la institució “formi part de la societat” per seguir sent líder i referent tant estatal com mundial.

Hèctor Sala

L’últim a presentar la seva candidatura ha estat el catedràtic d’economia aplicada Hèctor Sala, que ha dit ser el canvi per tendir a una “governança més cooperativa” que ajudi a afrontar els grans reptes als quals s’enfronta el sistema universitari com són el demogràfic o el tecnològic. Aquí, s’ha posicionat com el candidat que pot trencar “inèrcies” per acompanyar a aquest canvi de rumb.

El candidat ha dit que una de les seves prioritats serà millorar el dia a dia dels alumnes. Aquí, per exemple, ha promès electrificar i millorar la climatització de les aules, dotar d’una bona xarxa wifi al campus i potenciar l’activitat esportiva, la salut mental i l’alimentació saludable.

Davant el descens demogràfic, Sala ha apostat per guanyar alumnes en la franja d’edat a partir dels 25 anys apostant per la formació continuada. Una formació que s’ha de fer de la mà de les institucions i empreses de l’entorn, per adaptar-la a les seves necessitats, per fer de contrapès a Barcelona i a la creixent competència que suposen les universitats privades i els cursos en línia.

En aquesta línia ha dit apostar per les microcredencials “anant més enllà de la subvenció” i crear línies de microcredencials empresarials o júniors, per exemple, “per atendre tot aquell col·lectiu que necessiti formació”.

Podem organitzarà una consulta a les seves bases perquè la militància decideixi si avala de condicionar el vot favorable al pressupost espanyol dels seus quatre diputats al congrés al fet que el govern espanyol trenqui relacions diplomàtiques amb Israel i abaixi per llei un 40% el preu dels lloguers.

Així ho ha anunciat la secretària general del partit, Ione Belarra, en una declaració institucional després de reunir-se el secretariat de Podem i detallar que a partir de demà i fins diumenge podran votar els inscrits.

La també diputada ha subratllat que les decisions rellevants a Podem les pren la militància i, per això, preguntarà si avalen posar dues condicions per acordar amb el PSOE el seu vot favorable, amb l’exigència de trencar immediatament relacions comercials i diplomàtiques amb l'”Estat genocida” d’Israel, inclòs un embargament total d’armes, i noves polítiques per a solucionar “crisi de l’habitatge”. En aquest últim punt, Belarra ha reclamat ‘d’abaixar per llei els lloguers un 40%, prohibir la compravenda de tot immoble que no vagi destinat a residència habitual i “desmantellar” d’una vegada empreses com Desokupa.

El jutge de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz ha inadmès la querella presentada pel PP contra el PSOE per finançament il·legal, en el marc d’una causa que investiga una organització presumptament dedicada al frau en el pagament d’impostos d’hidrocarburs. La querella del PP s’adreçava no només contra el PSOE, sinó també contra els empresaris Víctor de Aldama, el seu soci Claudio Rivas, i Koldo García, ex-assessor de l’ex-ministre espanyol José Luis Ábalos. Els acusava de delictes d’emblanquiment de capitals, suborn, tràfic d’influències i finançament il·legal. A més, el jutge Pedraz ha acordat de mantenir en presó incondicional l’empresari Víctor de Aldama.

El PP redueix la distància que el separa amb el PSOE, segons el CIS

Segons la interlocutòria, en línia amb l’informe de la Fiscalia Anticorrupció, el jutge Pedraz ha argumentat que per admetre la querella cal analitzar si les dades presentades de manera anònima en la informació periodística tenen prou solidesa per justificar l’inici d’una investigació. Perquè una denúncia anònima permeti d’obrir una investigació cal que estigui avalada per dades corroborades o que serveixi per confirmar altres elements. Això, segons que estableix la jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol, permet iniciar una investigació sense necessitat de revelar la identitat de l’informador.

Ara bé, Pedraz diu que la jurisprudència exigeix que aquestes informacions estiguin basades en fets o circumstàncies que permetin identificar una conducta delictiva i atribuir-la a les persones querellades. Segons el jutge, en el cas de la querella del PP, no s’aporten els elements suficients per donar-li continuïtat, ja que no apareix cap vinculació entre els fets denunciats i els encausats.

El magistrat també ha destacat que hi ha contradiccions en les declaracions dels denunciants anònims, com ha assenyalat la fiscalia. Per exemple, s’indica que la tramitació del cas correspon al ministeri espanyol per a la Transició Ecològica i no al director del gabinet del ministre espanyol d’Indústria, cosa que contradiu els denunciants. Davant d’aquestes incongruències, el jutge ha decidit d’inadmetre la querella sense descartar que la investigació pugui aportar noves proves en el futur.

En la mateixa interlocutòria, el jutge ha admès la personació com a acusacions populars del PP, Manos Limpias, l’associació Hazte Oír i Vox, amb la condició que paguin una fiança de 10.000 euros cadascuna.

En una altra resolució, Pedraz ha decidit de mantenir en presó sense fiança l’empresari Víctor de Aldama per evitar que pugui obstruir la justícia. El jutge ha justificat aquesta decisió recordant que encara s’han d’analitzar moltes proves recollides durant els registres, i que una part significativa del frau, gairebé 74 milions d’euros, podria haver estat transferida a comptes a l’estranger, fet que requereix la seva localització i bloqueig per evitar l’emblanquiment de capitals.

El jutge de l’Audiència espanyola Santiago Pedraz ha inadmès la querella presentada pel PP contra el PSOE per finançament il·legal, en el marc d’una causa que investiga una organització presumptament dedicada al frau en el pagament d’impostos d’hidrocarburs. La querella del PP s’adreçava no només contra el PSOE, sinó també contra els empresaris Víctor de Aldama, el seu soci Claudio Rivas, i Koldo García, ex-assessor de l’ex-ministre espanyol José Luis Ábalos. Els acusava de delictes d’emblanquiment de capitals, suborn, tràfic d’influències i finançament il·legal. A més, el jutge Pedraz ha acordat de mantenir en presó incondicional l’empresari Víctor de Aldama.

El PP redueix la distància que el separa amb el PSOE, segons el CIS

Segons la interlocutòria, en línia amb l’informe de la Fiscalia Anticorrupció, el jutge Pedraz ha argumentat que per admetre la querella cal analitzar si les dades presentades de manera anònima en la informació periodística tenen prou solidesa per justificar l’inici d’una investigació. Perquè una denúncia anònima permeti d’obrir una investigació cal que estigui avalada per dades corroborades o que serveixi per confirmar altres elements. Això, segons que estableix la jurisprudència del Tribunal Suprem espanyol, permet iniciar una investigació sense necessitat de revelar la identitat de l’informador.

Ara bé, Pedraz diu que la jurisprudència exigeix que aquestes informacions estiguin basades en fets o circumstàncies que permetin identificar una conducta delictiva i atribuir-la a les persones querellades. Segons el jutge, en el cas de la querella del PP, no s’aporten els elements suficients per donar-li continuïtat, ja que no apareix cap vinculació entre els fets denunciats i els encausats.

El magistrat també ha destacat que hi ha contradiccions en les declaracions dels denunciants anònims, com ha assenyalat la fiscalia. Per exemple, s’indica que la tramitació del cas correspon al ministeri espanyol per a la Transició Ecològica i no al director del gabinet del ministre espanyol d’Indústria, cosa que contradiu els denunciants. Davant d’aquestes incongruències, el jutge ha decidit d’inadmetre la querella sense descartar que la investigació pugui aportar noves proves en el futur.

En la mateixa interlocutòria, el jutge ha admès la personació com a acusacions populars del PP, Manos Limpias, l’associació Hazte Oír i Vox, amb la condició que paguin una fiança de 10.000 euros cadascuna.

En una altra resolució, Pedraz ha decidit de mantenir en presó sense fiança l’empresari Víctor de Aldama per evitar que pugui obstruir la justícia. El jutge ha justificat aquesta decisió recordant que encara s’han d’analitzar moltes proves recollides durant els registres, i que una part significativa del frau, gairebé 74 milions d’euros, podria haver estat transferida a comptes a l’estranger, fet que requereix la seva localització i bloqueig per evitar l’emblanquiment de capitals.

Un cop abordada la renovació de la plataforma de televisió a la carta i l’aprofundiment en els programes d’entreteniment i la ficció, 3Cat se centra ara en la renovació dels serveis informatius, que inclourà l’estrena d’un nou plató de televisió per als telenotícies i altres programes informatius com Els matins i Més324. A més, es renovaran els actuals canals informatius 324 –a la televisió– i Catalunya Informació –a la ràdio– sota la marca unificada 3CatInfo.

Segons que ha informat 3Cat en un comunicat, el portal 3CatInfo permetrà de tenir informació personalitzada a través d’una nova pàgina web i una nova aplicació, amb una tecnologia que reforçarà l’aposta pel vídeo i l’àudio. També està previst d’obrir canals específics a les xarxes socials i butlletins d’informació. Una transformació que entrarà en vigor el primer trimestre del 2025.

El nou plató per als programes informatius estarà equipat amb la tecnologia IP i tindrà càmeres robotitzades “pioneres i úniques al món”, segons que afirma el comunicat de 3Cat. A més, se substitueix el tradicional croma per pantalles físiques, inclosa una gran pantalla vertical pensada per a adaptar-se al consum digital i els vídeos en vertical dels telèfons mòbils.

3Cat argumenta que la transformació del model informatiu, que es farà per fases, és per a adaptar-se als reptes actuals i de futurs, com ara la sobreabundància de continguts, marques i ofertes, la proliferació de notícies falses, el creixement del consum digital i la davallada de l’interès per la informació. El disseny del nou model d’informatiu s’ha fet amb la participació de les redaccions i reivindica la mirada informativa de 3Cat en comparació amb el d’altres mitjans.

La fiscalia demana quatre anys de presó contra Saül Gordillo per la segona denúncia per agressió sexual. Gordillo, ex-director de Catalunya Ràdio i del Principal, ha estat investigat per una presumpta agressió sexual sota submissió química a una treballadora del diari digital, dins el vehicle d’ell, en un terreny de Sant Adrià del Besòs, després d’un sopar d’empresa.

Gordillo és a l’espera de ser jutjat per agressió sexual arran de la denúncia presentada per una altra redactora que assegura que li va fer tocaments en la discoteca Apolo de Barcelona després del mateix sopar d’empresa, i per això la fiscalia li demana una pena de nou mil euros de multa i dos anys de llibertat vigilada. En aquest segon cas, la fiscalia l’acusa d’un delicte d’agressió sexual i demana que, a més dels quatre anys de presó, se li imposin sis més de llibertat vigilada i inhabilitació i l’obligació d’indemnitzar amb deu mil euros la víctima pels danys morals causats.

L’agressió sexual hauria tingut lloc cap a les 4.30 de la matinada del 2 de desembre del 2022, quan l’acusat va portar al cotxe la víctima, que estava “somnolenta i marejada” perquè havia pres unes copes, després d’haver estat de festa a la discoteca Apolo, on suposadament van succeir els tocaments que ha denunciat una altra redactora. Als voltants del domicili de la víctima, afirma la fiscalia, l’acusat la va agredir sexualment a l’interior del cotxe, aprofitant-se que la noia “no tenia capacitat de reacció, ni de moviment, a conseqüència de l’estat en què estava motivat per la ingesta prèvia de begudes alcohòliques i benzodiazepines”. L’endemà, la víctima va acudir a un centre hospitalari on va passar una exploració mèdica en què se li va donar positiu en benzodiazepines, fàrmac que diu que no és conscient d’haver-se pres, segons va detallar en la seva denúncia davant els Mossos d’Esquadra.

Arran dels fets, la víctima va haver de rebre tractament psicològic, per la qual cosa reclama una indemnització que la fiscalia fixa provisionalment en deu mil euros. Com a penes accessòries, el ministeri públic sol·licita que Gordillo sigui condemnat a set anys d’inhabilitació per a qualsevol professió que comporti contacte amb menors i que se’l prohibeixi acostar-se a menys de cinc-cents metres de la víctima o comunicar-s’hi per qualsevol mitjà durant sis anys.

La fiscalia demana quatre anys de presó contra Saül Gordillo per la segona denúncia per agressió sexual. Gordillo, ex-director de Catalunya Ràdio i del Principal, ha estat investigat per una presumpta agressió sexual sota submissió química a una treballadora del diari digital, dins el vehicle d’ell, en un terreny de Sant Adrià del Besòs, després d’un sopar d’empresa.

Gordillo és a l’espera de ser jutjat per agressió sexual arran de la denúncia presentada per una altra redactora que assegura que li va fer tocaments en la discoteca Apolo de Barcelona després del mateix sopar d’empresa, i per això la fiscalia li demana una pena de nou mil euros de multa i dos anys de llibertat vigilada. En aquest segon cas, la fiscalia l’acusa d’un delicte d’agressió sexual i demana que, a més dels quatre anys de presó, se li imposin sis més de llibertat vigilada i inhabilitació i l’obligació d’indemnitzar amb deu mil euros la víctima pels danys morals causats.

L’agressió sexual hauria tingut lloc cap a les 4.30 de la matinada del 2 de desembre del 2022, quan l’acusat va portar al cotxe la víctima, que estava “somnolenta i marejada” perquè havia pres unes copes, després d’haver estat de festa a la discoteca Apolo, on suposadament van succeir els tocaments que ha denunciat una altra redactora. Als voltants del domicili de la víctima, afirma la fiscalia, l’acusat la va agredir sexualment a l’interior del cotxe, aprofitant-se que la noia “no tenia capacitat de reacció, ni de moviment, a conseqüència de l’estat en què estava motivat per la ingesta prèvia de begudes alcohòliques i benzodiazepines”. L’endemà, la víctima va acudir a un centre hospitalari on va passar una exploració mèdica en què se li va donar positiu en benzodiazepines, fàrmac que diu que no és conscient d’haver-se pres, segons va detallar en la seva denúncia davant els Mossos d’Esquadra.

Arran dels fets, la víctima va haver de rebre tractament psicològic, per la qual cosa reclama una indemnització que la fiscalia fixa provisionalment en deu mil euros. Com a penes accessòries, el ministeri públic sol·licita que Gordillo sigui condemnat a set anys d’inhabilitació per a qualsevol professió que comporti contacte amb menors i que se’l prohibeixi acostar-se a menys de cinc-cents metres de la víctima o comunicar-s’hi per qualsevol mitjà durant sis anys.

Ja hi ha data per a la posada en marxa oficial del nou tram de tramvia que anirà entre la plaça de Glòries i Verdaguer, per la Diagonal de Barcelona: el 9 de novembre. Avui mateix han començat les marxes en blanc, que és el període de proves en què els tramvies circulen sense passatgers però a velocitat normal.

Així, després de més de dos anys i mig d’obres, s’inauguraran tres noves parades: Monumental, Sicília i Verdaguer. Ho han anunciat en una compareixença davant dels mitjans la tinenta de batllia de Barcelona Laia Bonet i el secretari de Mobilitat i infraestructures de la Generalitat, Manel Nadal.

Segons dades de l’Ajuntament, aquest nou servei de tram sumarà 24.000 usuaris nous, i eliminarà uns 2.000 cotxes del tram central d’aquesta via.

Canvis en la mobilitat

A causa del període de proves del tramvia, que durarà tres setmanes, a partir d’avui canvien els recorreguts de les línies T4, T5 i T6 de Barcelona. La T4 tan sols oferirà servei entre Glòries i l’estació de Sant Adrià; i la T5 i la T6 allargaran el recorregut per la Meridiana i afegiran quatre parades més de forma permanent: Auditori Teatre Nacional, Marina, Wellington i Ciutadella Vila Olímpica. Aquestes parades, que fins ara formaven part de la T4, passaran de forma permanent a ser part de les línies T5 i T6. A canvi, el T4 serà l’encarregat d’arribar fins a Verdaguer.