Manifestació contra la infiltració policíaca de Belén A. G. –que feia servir el nom fals Belén Hammad– a la Comunitat Palestina de Catalunya, el Casal Popular 3 Voltes Rebel i l’organització Endavant-OSAN. La protesta s’ha fet a la marquesina de la Via Júlia, a Nou Barris (Barcelona).

Aquesta policia va començar a relacionar-se amb els moviments socials catalans l’any 2018, i hi va ser fins al 2020, quan va marxar amb l’excusa que la canviaven de feina i tenia la mare malalta. Va acostar-se a la Comunitat palestina amb l’argument que el seu pare era palestí, i a partir d’ací va entrar en contacte amb altres organitzacions polítiques d’esquerres.

“La Belén no proposava de fer barricades, però si se’n feien ella hi era”

Es va implicar en les activitats de l’entitat i en va arribar a administrar el compte de Twitter, ara X, i el correu electrònic. De totes maneres, això només va ser un primer pas, B. A. G. va aprofitar la comunitat per ampliar la seva xarxa i arribar a uns altres col·lectius, com ara el Casal Popular 3 Voltes Rebel i Endavant.

 

B. A. G. formava part de la 32a promoció de l’Escola de la Policia espanyola a Àvila –una promoció anterior als altres quatre infiltrats destapats per la Directa– i va jurar la bandera el juny de 2018, poc abans de començar la seva activitat. A final del 2020, al·legant un canvi de feina i problemes familiars, se’n va anar de Barcelona, tot i que va mantenir alguns contactes telefònics fins el 2023.

El nou màxim dirigent del Partit Liberal del Canadà, Mark Carney, s’ha convertit en el primer ministre canadenc, després de la retirada de Justin Trudeau, que al gener va renunciar a revalidar el càrrec que havia ostentat durant nou anys.

Carney, ex-director del Banc Central del Canadà, va guanyar la carrera pel lideratge del partit liberal diumenge, amb més del 85% dels vots. I esdevé el cap del govern canadenc en plena guerra comercial amb el president dels Estats Units, Donald Trump. El Canadà farà enguany eleccions federals.

El seu nomenament arriba quan fa unes hores que han entrat en vigor els nous gravàmens imposats pel Canadà a les importacions de productes estatunidencs en resposta als aranzels impulsats pel president dels Estats Units, del 25%, que van començar a aplicar-se dimecres. També fa pocs dies que Trump va amenaçar d’augmentar fins al 50% els aranzels a l’acer i l’alumini del Canadà i Mèxic. Una amenaça que va acabar retirant perquè el primer ministre d’Ontario, Doug Ford, va anunciar que suspenia la sobrecàrrega del 25% en les exportacions d’electricitat als Estats Units que volia imposar com a represàlia a les mesures de Washington.

La incertesa per la imposició d’aranzels ha causat la caiguda del parquet borsari de Wall Street, que encadena diverses jornades en negatiu per la inestabilitat provocada per les polítiques econòmiques del president Trump.

El govern espanyol negocia amb els sindicats ferroviaris un acord per a desconvocar la vaga de RENFE i ADIF prevista la setmana vinent, convocada arran dels avenços anunciats sobre el traspàs a Catalunya de Rodalia. Ara com ara, ha transcendit que el govern espanyol els havia ofert que la nova empresa que s’ha de crear per gestionar el servei a Catalunya formés part del grup RENFE, i que ADIF continués gestionant íntegrament la línia R1, entre la Sagrera i Maçanet-Massanes, quan se n’hagi traspassat la titularitat. Tots dos punts contravenen l’acord pel traspàs que van tancar el PSOE i ERC.

Les negociacions encara continuen a Madrid i, ara com ara, la vaga continua convocada entre el 17 de març i el 3 d’abril. Malgrat que se centra en gran part en el traspàs de Rodalia, la vaga no s’ha convocat tan sols a Catalunya, sinó que també afectaria el País Valencià i la resta de l’estat espanyol. Dilluns vinent, el 26 de març i l’1 d’abril la vaga s’ha convocat per a tot el dia; i els altres quatre dies –19, 24 i 28 de març, i 3 d’abril– seran aturades parcials. A Catalunya s’han decretat serveis mínims del 66% en hora punta i del 33% en les altres hores; i al País Valencià seran del 75% en hora punta i del 50% en les altres.

El caos de Rodalia: un problema crònic d’inversió de més de tres decennis

El traspàs de Rodalia a Catalunya ve del novembre del 2023, arran de l’acord d’investidura de Pedro Sánchez signat per ERC i el PSOE, i preveia un “traspàs integral” durant la legislatura espanyola. En realitat, el traspàs que s’explicitava era el de la infrastructura “de la línia del Maresme de la R1, la línia Papiol – l’Hospitalet – Vic – Puigcerdà de la R3 i la línia de Sant Vicenç de Calders de la R2”. La titularitat d’aquesta infrastructura, ara d’ADIF, s’havia de traspassar a la Generalitat, que l’hauria gestionat amb l’empresa Ifercat. L’acord deia que l’operació del servei se segregaria de RENFE Viajeros i passaria a una nova empresa anomenada Rodalies de Catalunya, amb participació majoritària de la Generalitat i un consell d’administració al 50% entre la Generalitat i l’administració general de l’estat, amb una presidència de la Generalitat amb vot de qualitat. També es va acordar de traspassar els recursos econòmics per a pagar el dèficit que té RENFE per la prestació del servei de Rodalia i el deute de la Generalitat amb RENFE, i la creació d’un grup de treball entre la conselleria i el ministeri espanyol encarregats de pactar les millores necessàries i els costos a assumir.

En aquest any i quatre mesos d’ençà que es va tancar l’acord, el govern català ha aprovat de demanar al ministeri espanyol que comenci els tràmits per al traspàs de la línia R1 excloent de la Xarxa Ferroviària d’Interès General espanyola el tram que va entre la futura estació de Bifurcació-Sagrera i la de Maçanet-Massanes. Per contra, el tram entre Molins de Rei i Bifurcació-Sagrera continuaria en mans d’ADIF, si més no, inicialment. Sí que s’ha anunciat que no s’arribarà a traspassar pas la nova estació de la Sagrera, que continuarà dins la Xarxa Ferroviària d’Interès General perquè dóna servei a unes altres infrastructures de competència estatal. A banda, el govern ha fet un petit pas en la constitució de l’empresa mixta Rodalies de Catalunya i ha anunciat que serà operativa a partir del cap d’any del 2026. La previsió és que els estatuts de la nova empresa es presentin durant el mes de març –encara no s’han fet públics– i que a partir del primer de gener del 2026 Rodalies de Catalunya tingui la titularitat de la gestió de totes les línies de Catalunya, encara que, a la pràctica, la transferència dels actius de cadascuna de les línies trigarà molt més temps i serà progressiva.

Els sindicats de RENFE i ADIF es van agafar a aquests dos passos tímids –la petició formal que se segregui de la xarxa estatal mitja R1 i l’anunci del calendari per a constituir l’empresa mixta– per convocar la vaga. Per entendre-ho, ens hem de remuntar a final de novembre del 2023, quan els sindicats van acordar amb el ministeri espanyol de desconvocar una primera vaga convocada de pressa i corrents a reacció de l’anunci de traspàs. Llavors, van pactar que la transferència comptaria amb la participació dels representants dels treballadors en taules de negociació i el compromís que totes les parts acordarien el marc jurídic per a mantenir les condicions sociolaborals dels treballadors. Els sindicats consideren que els dos anuncis del govern contravenien aquell acord, perquè es van anunciar sense tenir en compte el parer dels sindicats, i van anunciar la vaga per fer seure els governs a negociar amb ells.

Rodalia? Paciència… fins que s’acabi | La píndola de Jordi Goula

“Vam acordar que els traspassos de les línies es farien en paral·lel a la conformació de contractes programa de la nova empresa amb RENFE, que s’havien de fer abans de la creació de l’empresa consorciada entre els dos governs”, explicava aquesta setmana a VilaWeb Javier Pacheco, secretari general de CCOO a Catalunya. Malgrat que l’empresa encara és molt lluny de crear-se, Pacheco critica que ja se n’anunciés el calendari abans de reunir cap de les taules de negociació previstes. “Ens hem trobat damunt la taula una sèrie de decisions que no tenen res a veure amb allò que havíem pactat”, es queixava, i avançava que hi havia marge per a arribar a un acord.

Els sindicats perdrien poder

Més enllà de la formalitat de fer els anuncis sense haver convocat formalment els sindicats, Pacheco ja deia que la voluntat dels sindicats era que els treballadors no canviessin d’empresa. És a dir, que continuessin essent plantilla de RENFE, tal com els ha proposat ara el govern espanyol. “Que aquesta nova empresa, en una primera fase, estableixi l’operativa mitjançant contractes programa amb ADIF i RENFE. I, per tant, començar a fer tot un procés de discussió amb més tranquil·litat de com s’acaba incorporant en un futur la plantilla en aquesta nova empresa. I veure si és necessari, o si es podria fer amb un criteri com l’actual, amb una operadora”, deia.

Ara bé, malgrat la condició que posen els sindicats, no hi ha cap impediment perquè els treballadors poguessin mantenir els seus drets i condicions laborals un cop es fes el traspàs. “Es pot crear una empresa, que els treballadors passin a la nova empresa, i que els treballadors estiguin tranquils pel que fa a les condicions”, explica a VilaWeb Eloi Orihuela, advocat de Castori Laboral, que esmenta l’article 44 de l’estatut dels treballadors. Una altra cosa, afegeix, és que les forces sindicals podrien quedar afeblides en tot el procés. “Quan hi ha una subrogació i les empreses es divideixen, hi ha un risc que el comitè perdi força negociadora. I en un cas com aquest, pot ser especialment problemàtic. Però això és una qüestió política, no jurídica. A escala jurídica, amb la nova empresa se’ls respecten totes les condicions.”

La integritat de la xarxa d’interès general espanyola

Més enllà dels drets dels treballadors, els sindicats també critiquen una qüestió central del traspàs de Rodalia: la transferència a la Generalitat de la infrastructura, cosa que significa la sortida de línies de Rodalia de la Xarxa Ferroviària d’Interès General espanyola. “Treure-les implicaria perdre automàticament tots els estàndards de seguretat i interoperabilitat, de manera que el tren no podria continuar la seva ruta quan entrés a Catalunya”, va dir a Europa Press Andrés Rubio, president del comitè d’empresa de RENFE. Malgrat què digui Rubio, l’acord entre el PSOE i ERC deia que només en sortirien les línies que transcorreguessin íntegrament per Catalunya, no les que passessin per unes altres comunitats autònomes.

Rubio també sacsejava l’espantall que la sortida de la Xarxa d’Interès General causaria problemes en cas d’una incidència en una línia, perquè deia que no es podria derivar el trànsit entre línies de diferent titularitat, com passa ara. I més encara: que la Comissió Europea podria aplicar sancions pel fet de treure de la Xarxa Ferroviària d’Interès General espanyola una línia que havia rebut finançament europeu pel fet de formar part d’aquesta xarxa.

“Quina bestiesa”, contesta Joan Amorós, president de l’associació europea FERRMED. “Són ganes de criticar per criticar. Quan hi ha una incidència, tothom hi va a ajudar, no a posar bastons a les rodes”, diu, i descarta que pogués passar cap situació així de catastròfica. En canvi, Amorós demana d’obrir el focus, i assenyala que és un sense-sentit que els trens de Rodalia circulin per les línies d’interès general de l’estat. “A París, els trens de rodalia no van per la mateixa línia que el tren que va a Berlín”, exemplifica.

“Ara, si jo vull anar de Figueres a Barcelona per una línia que és d’interès general, però que també és de rodalia, el meu tren s’ha d’intercalar amb els de rodalia”, diu. Un problema que encara és més gran quan s’hi afegeixen els trens de mercaderies. “Entre Barcelona i Martorell hi ha 170 trens de rodalia i 30 de mercaderies cada dia. En el moment que aquests trens de mercaderies, que són un 3% i escaig, arribin a un 10% –que és el que volen per a l’any 2030–,  en comptes de 30 trens, seran 90. I els 90 més els 170 no hi caben”, diu.

“El problema greu és de concepció de la xarxa, que fa cent anys que és la mateixa. Només es va fer una línia nova per a anar fins a l’aeroport i el by-pass per darrere el Tibidabo perquè els residus nuclears de la central de Vandellòs que van a França no passessin per dins de Barcelona. No s’ha fet res més”, diu. D’aleshores ençà, la població a la regió metropolitana de Barcelona ha passat d’1,4 milions a prop de 6 milions, però la xarxa és la mateixa. “Les dades són que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona es belluga en transport públic al voltant d’un 31% de la població. Si vols que arribi al 50%, per contrarestar el canvi climàtic, i tenint en compte l’augment de la població, hem calculat que cal invertir vora 27.000 milions d’euros a la xarxa de la Rodalia de Barcelona”, diu.

La titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona, ​​que recentment ha substituït el jutge Joaquín Aguirre, ha arxivat la darrera causa contra el cap de l’oficina del president de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay. A la interlocutòria, avançada pel Nacional, la magistrada Alejandra Gil ha acordat el sobreseïment lliure del delicte de revelació de secrets pel qual era investigat Alay després de presumptament haver demanat a un mosso una captura de pantalla de la seva fitxa policíaca.

Alay va ser amnistiat pels presumptes delictes de prevaricació i malversació pels quals estava pendent de judici per, presumptament, haver fet servir fons públics per a fer un viatge a Nova Caledònia com a observador del referèndum d’autodeterminació quan era responsable de l’Oficina del president. La fiscalia demanava per a ell tres anys de presó i disset d’inhabilitació, però el tribunal va acordar amnistiar-lo en entendre que “entre les funcions de l’acusat destacava la de donar suport a l’expresident en els assumptes i matèries que aquest disposés i altres funcions que se li encarregués”.

Infectat per Pegasus

Alay va interposar una querella davant el jutjat d’instrucció 4 de Barcelona per haver estat espiat i l’informe dels Mossos, sobre dos dels telèfons que va fer servir, conclou que va ser infectat amb el programa d’espionatge Pegasus. En concret, un dels dos terminals “va ser infectat per un programa maliciós que deixa els mateixos rastres que el programa conegut com a Pegasus” a partir de l’11 d’octubre del 2019, mentre que l’altre no presenta rastre d’aquesta infecció.

Un grup de voluntaris armats amb eines per a netejar el fang damunt el pont dit de la solidaritat és el ninot infantil que més ha agradat al públic que ha visitat l’exposició del ninot enguany. Aquesta figura, obra de Mario Pérez, ha obtingut 11.810 volts dels 60.726 que s’han emès. El vespre del dia de Sant Josep se salvarà de les flames i farà part del Museu Faller on romandrà com a record dels fets del 29 d’octubre.

El ninot fa part de la falla “Els misteris del Duc” de la comissió Duc de Gaeta-Pobla de Farnals, del sector Camins al Grau.

Aquest és el cinquè any que Duc de Gaeta assoleix el ninot indultat infantil. L’última ocasió va ser l’any passat amb el mateix artista.

[RECULL FOTOGRÀFIC] Els ninots de les falles, marcats pel dol i la ràbia per la gota freda

La gota freda i els seus efectes són una constant en les falles que es plantaran enguany a València.

El Comitè d’empresa de Ferrocarrils de la Generalitat (FGV) manté el seu calendari de vaga a Metrovalència després d’haver acabat sense acord la reunió feta avui amb la direcció.D’aquesta manera, es mantenen les aturades previstes el dia 15 de març, d’11.00 a 14.00, i de 20.00 a 22.00; el dia 16 de març, de 00.05 a 02.00, d’11.30 a 14.00, de 19.30 a 21.30 i de 22.45 a 00.00.

La vaga continuarà  el dia 17 de març de 00.30 a 02.30, de 12.30 a 15.00 i de 20.30 a 22.30; el 18 de març de 01.00 a 03.00, de 12.45 a 15.15, de 17.00 a 19.00, de 22.45 a 00.00 i el 19 de març de 04.30 a 06.30, de 12.40 a 15.00.

També hi ha convocades aturades el 26 de març de 13.15 a 15.15, el 2 d’abril de 13.30 a 15.30; el 9 d’abril de 13.00 a 15.20; el 16 d’abril de 12.45 a 15.10 i el 30 d’abril de 13.00 a 15.00.

Les negociacions entre la direcció de FGV i els sindicats continuen. El motiu de la vaga és la modificació de les condicions laborals acordada per la direcció, que segons els sindicats “vulnera la conciliació familiar a conseqüència del canvi unilateral del calendari laboral”.

La ciutat de Nova York ha acollit l’estrena mundial de ‘Sémiramis’ de Maurice Ravel, una obra inèdita que s’ha pogut recuperar gràcies a una anotació localitzada en el diari inèdit del pianista i compositor lleidatà Ricard Viñes. La interpretació s’ha fet durant el concert inaugural de la temporada de la Filharmònica de Nova York -dirigida pel prestigiós director veneçolà Gustavo Dudamel- i s’ha endut un llarg aplaudiment del públic del David Geffen Hall. La Filharmònica ha interpretat un fragment de cinc minuts de la peça, que es podrà escoltar sencera a París al desembre.

Aquest any es commemora el cent cinquantè aniversari del naixement dels dos músics, que van compartir bona part de la seva trajectòria professional i personal. El musicòleg lleidatà i comissari de l’Any Viñes, Màrius Bernadó, ha estat l’artífex de la confirmació de l’autenticitat d’aquesta peça de Ravel. Feia temps que la Filharmònica de Nova York en volia confirmar l’autoria i, finalment, ha estat possible gràcies a les anotacions localitzades en una pàgina del diari inèdit de Viñes.

La peça de Ravel, una composició de 1902, solament va ser interpretada al Conservatori de París quan el dirigia Paul Taffanel, però mai amb públic. El manuscrit va ser adquirit per la Biblioteca Nacional de França, però la partitura no estava signada. Ha estat una entrada del diari de Viñes, del 7 d’abril del mateix any, la que en confirma l’autoria. En el seu diari, Viñes descriu que ha estat al Conservatori en una classe matinal de dijous on ha escoltat la cantata de Ravel Sémiramis i explica que “és molt bonica i amb sabor oriental”.

El diari de Viñes s’exposa fins a finals de maig al vestíbul de l’auditori David Geffen Hall i la descoberta ha atret l’interès de mitjans de renom com el New York Times.  “Viñes ens permet dialogar amb la Filharmònica de Nova York, amb Nova York, i això ha estat possible gràcies a la conservació del seu diari, en definitiva, del patrimoni, que és el gran objectiu que hem de perseguir al llarg d’aquest any”, ha explicat des de la ciutat nord-americana el comissari de l’Any Viñes, Màrius Bernadó, que ha assistit a la presentació de la peça.

Els preus del lloguer als municipis amb zones declarades tensades han caigut un 3,7% d’ençà que va entrar en vigor del topall fa un any. A Barcelona el descens s’ha accentuat fins al 6,4%. Segons que ha explicat la consellera de Territori i Habitatge, Sílvia Paneque, des que es va començar a aplicar la norma en els primers municipis s’han signat un miler de contractes nous cada mes a Catalunya.

Pel que fa al preu mitjà dels nous contractes de lloguer el quart trimestre de l’any passat en comparació amb el mateix període del 2023, es va reduir un 1,6% i un 3,3% amb relació als primers tres mesos de l’any. A Barcelona, el preu del lloguer ha retrocedit un 5,1% entre el darrer trimestre del 2024 i el del 2023.

Coincidint amb el primer aniversari de l’aplicació del topall, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha rebut la ministra espanyola d’Habitatge, Isabel Rodríguez, i el batlle de Barcelona, Jaume Collboni, a la seu del Departament de Territori. En una conferència de premsa posterior, tots tres s’han felicitat per la reducció dels preus del lloguer en les zones tensades i han assegurat que s’ha demostrat l’efectivitat de la mesura.

Paneque ha celebrat “l’impacte positiu per a totes les parts” del topall del lloguer en els 140 municipis que van aplicar primer la mesura fa un any. Concretament, les dades recullen les dades dels lloguers dipositats a l’Incasol d’acord amb la LAU i no inclouen el lloguer temporal, que les administracions han començat a perseguir en els casos d’ús fraudulent.

Disminució tímida

El portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, ha definit de tímida la disminució dels preus del lloguer “en el mercat regulat” i ha instat a fer una normativa al lloguer de temporada i d’habitacions. En una atenció a la premsa, ha dit que es tracta “d’un mercat desregulat, que és cada cop més gran, i que han promogut”. Alhora, ha remarcat que “és un incentiu per fer fora” els inquilins.

El portaveu de la plataforma ha recordat que el 5 d’abril hi ha convocada una mobilització per reclamar la rebaixa dels preus i s’ha organitzat, perquè després de la del 23 de novembre “els governs o no han entès res o estan passant de tot”.

La federació de sindicats FEPOL ha guanyat clarament les eleccions al Consell de la Policia dels Mossos d’Esquadra, amb 10 dels 16 representants, segons els resultats provisionals dels comicis fets per via electrònica entre ahir i avui.

SAP-SME-Fepol ha obtingut 6 dels 12 consellers de l’escala bàsica, la d’agents i caporals, la més nombrosa, amb el 50% dels vots. En aquesta escala, el sindicat USPAC ha quedat en segon lloc amb tres consellers, seguits de SPC, b i CCOO, amb un representant cadascun.

En l’escala intermèdia, la de sergents i sotsinspectors, l’executiva, la d’inspectors, i la superior, la d’inspectors i comissaris, també han guanyat sindicats vinculats a Fepol: SEIME, SICME i SESME.

A l’escala de facultatius, els membres del cos que no són policies i que fan tasques de suport com administració, informàtica i policia científica, entre més, ha guanyat AFITCME-Fepol. La candidatura de Segcat-CatME, de caràcter independentista, no ha superat el 5% dels vots i queda fora del Consell.

En un comunicat, SAP-FEPOL i SME-FEPOL reivindiquen la seva majoria i es comprometen a encapçalar l’acció sindical dels quatre anys vinents amb responsabilitat i unitat. Els dos sindicats prioritzen l’increment retributiu i la reducció de la jornada laboral anual, treballant conjuntament amb totes les forces sindicals amb representació. A més, fan valdre una campanya basada en el diàleg i el respecte, evitant la confrontació.

Augmenta la participació

La participació ha estat del 74%, un 10% més que en les darreres, gràcies sobretot al fet que la votació ha estat telemàtica per primer cop, cosa que deixa enrere les històriques pugnes pel vot per correu, que fins i tot havia arribat als tribunals.

Aquestes eleccions van començar amb polèmica. Fepol va demanar a un jutjat que els funcionaris en pràctiques del cos poguessin participar per primera vegada en el procés electoral. El jutjat hi va accedir i, mitjançant mesures cautelaríssimes, va decidir de suspendre la votació a fi de trobar una solució. El sindicat, però, finalment va enviar una carta al jutjat demanat que es permetés de votar perquè aturar-lo posaria en risc més drets, com el de la negociació col·lectiva.

L’ex-futbolista del Barça i empresari Gerard Piqué ha negat als jutjats d’instrucció de Majadahonda haver pagat a l’ex-president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) Luis Rubiales o a la mateixa entitat per haver actuat com a intermediari per portar la Supercopa espanyola a l’Aràbia Saudita. També ha negat irregularitats en la comissió de quatre milions d’euros anuals –a abonar durant deu anys– que el seu grup empresarial, Kosmos, va pactar de rebre de l’empresa pública saudita SELA.

Tant en entrar com en sortir, Piqué ha optat per no fer declaracions a les desenes de periodistes que l’esperaven a la porta del jutjat. Dijous, la seva defensa va aportar quinze factures emeses per Kosmos a la Federació de Futbol de l’Aràbia Saudita (SAAF) per un import global de dotze milions d’euros, comprovants bancaris i una cadena de correus electrònics.

Aquesta suma s’ha anat abonant a un compte de Kosmos que la jutgessa va blocar l’abril passat arran de la investigació. L’advocat de Piqué ha defensat que aquesta documentació evidencia “la normalitat en la relació contractual i l’acceptació dels serveis d’intermediació”.

Segons fonts jurídiques, Piqué –que ha respost durant gairebé dues hores a la jutgessa, al fiscal i al seu advocat– ha assegurat estar orgullós d’haver aconseguit allò que considera el millor contracte de la RFEF. Ha insistit que, si en algun moment va deixar entendre que tenia l’encàrrec de la federació per a mitjançar en la Supercopa, ho va rectificar en una conferència de premsa.

Ha manifestat que, en un principi, l’acord amb SELA va ser verbal i l’ha qualificat de “pacte de cavallers”. També ha explicat que, quan la negociació es va consolidar, va proposar a SELA de tancar la posició de Kosmos i va parlar amb la RFEF per aconseguir aquesta protecció en el contracte mitjançant una clàusula que els saudites finalment van acceptar.

En la declaració, també ha assenyalat que va tenir problemes per cobrar i que, en l’intent de resoldre’ls, va telefonar a Rubiales perquè l’ajudés. Segons que ha dit, creu que l’ex-president de la RFEF va parlar del cas amb els saudites.

Al final de la intervenció, Piqué ha demanat la paraula, emocionat, per assegurar que li semblava una injustícia haver estat involucrat en aquesta causa durant més d’un any.

L’ex-futbolista ha comparegut a la seu judicial quan fa deu mesos que la magistrada Delia Rodrigo va decidir d’incloure’l en la llista d’investigats, en què hi ha també els ex-presidents de la RFEF Luis Rubiales i Pedro Rocha. S’investiguen presumptes delictes de corrupció en els negocis, administració deslleial i emblanquiment de capitals.

La Conselleria d’Educació ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) d’avui el calendari d’admissió i matriculació per al curs 2025-2026 de les etapes d’infantil, primària, ESO, batxillerat i en els centres d’educació especial.

La presentació de sol·licituds de plaça durant la fase ordinària s’avança respecte a l’any passat, principalment en l’etapa d’infantil i primària. El procés es farà gairebé un mes abans que en 2024, del 6 al 14 de maig. Després de la baremació de les sol·licituds, es publicaran les llistes provisionals el 4 de juny i les definitives el 18 de juny. D’aquesta manera, la matrícula telemàtica serà del 18 al 27 de juny i la presencial del 18 de juny al 2 de juliol.

La presentació de sol·licituds per a l’alumnat de secundària serà del 15 al 23 de maig. Les llistes provisionals es publicaran el 7 de juliol, després de la presentació de reclamacions es publicaran les llistes definitives el 16 de juliol. A continuació, del 16 al 21 de juliol es farà la matrícula telemàtica, i del 16 al 22 de juliol la presencial.

Quant a l’admissió en batxillerat, la presentació de sol·licituds serà del 15 al 23 de maig i la publicació de llistes provisionals el 14 de juliol. El 22 de juliol es publicaran els llistats definitius per a fer la matrícula telemàtica del 22 al 25 de juliol i la presencial del 22 al 28 de juliol.

Per a sol·licitar plaça en un centre d’educació especial o unitats específiques en centres ordinaris, el termini serà del 6 al 14 de maig.

Les sol·licituds hauran de presentar-se exclusivament de manera telemàtica, a excepció dels centres d’educació especial i les unitats específiques en centres ordinaris, a través de la web adminova.gva.es, on es facilitarà la informació estructurada segons cada etapa educativa.

Fase extraordinària

Segons que ha avançat conselleria, enguany s’incorpora com a novetat la realització telemàtica de la confirmació de plaça en el centre adscrit i de la fase extraordinària que es farà el mes de juliol. Expliquen que l’objectiu d’aquesta fase és que es puga atendre una part de la demanda de places que anteriorment es resolia a principis de setembre. En aquesta fase podrà participar l’alumnat que, havent participat en la fase ordinària del procés d’admissió, no haja obtingut plaça escolar en cap dels centres sol·licitats i no dispose d’un lloc escolar en el seu municipi o zona d’escolarització establerta.

Així mateix, poden participar en aquesta fase aquells alumnes que requerisquen obtenir un lloc escolar de manera sobrevinguda en la localitat i que no hagen pogut presentar la sol·licitud en el període de fase ordinària.

El procediment de confirmació de plaça en els centres adscrits es farà entre el 20 i el 27 de març. Segons conselleria, les famílies que han de fer la confirmació de plaça per a continuar estudis en el centre adscrit sense participar en el procediment d’admissió han rebut un correu electrònic amb la informació bàsica d’aquest procés i l’enllaç per a poder participar-hi.

[MAPES] Els resultats de la consulta per la llengua, municipi a municipi

L’unça d’or troy, actiu refugi per antonomàsia, ha registrat una alça d’un 0,4%, fins a un nou màxim històric de 3.000 dòlars, en un context marcat pels aranzels a escala global i les negociacions per aconseguir una treva en la guerra d’Ucraïna.

Segons les dades del mercat, l’unça d’or acumula una revaloració d’un 14,3% enguany. El 2024, alimentat pels conflictes geopolítics i les retallades de tipus d’interès, l’or va tancar amb una pujada d’un 27%, el seu millor resultat des del 2010.

Les últimes empentes per a l’or han estat els anuncis sobre la imposició d’aranzels entre els Estats Units (EUA) la Unió Europea (UE), el Canadà i Mèxic.

Així mateix, en el pla geopolític, el president de Rússia, Vladímir Putin, ha plantejat dubtes sobre la proposta —pactada pels EUA i Ucraïna— d’un alto-el-foc a la guerra.

Un altre suport alcista ha estat la dada d’inflació dels EUA, que es va saber el dimecres i va ser millor del que s’esperava, fet que motiva la hipòtesi d’una Reserva Federal (Fed) dels Estats Units més avesada a abaixar els tipus.

Cal recordar que l’or i el dòlar mantenen, segons la teoria clàssica, una correlació inversa, ja que quan cau el ‘preu del diner’ (els tipus d’interès) calen més dòlars per comprar lingots, mentre que una política monetària dura pressiona el preu del metall.

Un ciutadà britànic s’ha mort atropellat pel seguici motoritzat del president de Kenya, William Ruto, segons que ha confirmat la policia. El mort ha estat identificat com a Edgar Charles Frederick, de 79 anys, i ha estat envestit per la caravana presidencial a la capital, Nairobi, durant una visita que el cap de l’estat feia per la ciutat.

El portaveu de la policia de Nairobi, Michael Muchiri, ha explicat a la cadena britànica BBC que Frederick era de visita al país per veure la seva germana i un nebot. Segons altres fonts citades pel diari kenyà The Nation, Frederick es dirigia a una mesquita a resar quan ha estat atropellat per un dels vehicles, el conductor del qual ara està en llibertat sota fiança mentre s’investiguen els fets.

La policia ha informat la BBC que el vehicle no es va aturar després d’envestir la víctima. El britànic era molt conegut a l’avinguda comercial de Ngong, on va tenir lloc l’atropellament, per la seva tasca humanitària amb la població més desafavorida.

Avui, 14 de març de 2025, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Cristina Sánchez Miret: “Després de la pandèmia, han quedat massa preguntes per respondre”
• “La covid persistent t’acaba causant una mort en vida” 
• De la pandèmia a la normalitat: les imatges icòniques de fa cinc anys, reproduïdes avui
• Les trenta veus crítiques que van explicar la crisi del coronavirus a VilaWeb 
• No: la pau i la justícia social no són objectius contradictoris I Editorial de Vicent Partal 
• Pare frontissa I Mail obert de Tina Vallès 
• Qui connecti amb el dol de molts catalans arrasarà a les eleccions I Mail obert de Josep Sala i Cullell
• Junqueras mira de deixar enrere el retrat d’un partit dividit I Anàlisi d’Odei A.-Etxearte 
• ‘La tertúlia proscrita’: Indignats amb Susanna Griso i Rodalia 
• “Sóc una obrera de la paraula”: Gemma Pasqual, emocionada, rep la Lletra Lila de l’AELC
• La matança en un tren de passatgers agreuja la crisi de seguretat del Paquistan 
• La Venta o la Santa Continuïtat
• Què vol dir “sortir de fogó”? Un Què Sé Jo sobre frases fetes i refranys de la cuina

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

La nit del 14 de desembre, Oriol Junqueras fou reelegit president d’ERC amb un 52,2% dels vots dels militants, deu punts més dels que va obtenir la candidatura encapçalada per Xavier Godàs. Després d’un llarg debat intern, caïnita i erosionador, el resultat de les eleccions era clar però, al mateix temps, retratava un partit dividit. Tres mesos més tard, Junqueras entoma la culminació de la segona part del congrés en el plenari que aquest cap de setmana es farà a Martorell (Baix Llobregat), on es farà el debat final de les ponències estratègica, política i organitzativa. Hi arriba sense una oposició interna amb prou força ni capacitat de mobilització perquè la seva direcció se’n pugui ressentir. Ben al contrari, els de Junqueras mirara d’aprofitar-lo per apel·lar a la cohesió i per girar full de les batalles internes que han aprofundit la crisi oberta per la davallada de tot un cicle electoral, incloent-hi la polèmica per les estructures B i el joc brut polític amb els cartells dels germans Maragall.

El principal sector que li hauria pogut fer oposició interna, Nova Esquerra Nacional, s’ha acabat acostant a la direcció uns dies abans del congrés. El sector de Godàs i Alba Camps va arribar a un acord per a retirar les esmenes que qüestionaven directament o indirecta el lideratge de Junqueras, i que haurien capitalitzat els titulars del debat intern del cap de setmana. Els sectors més crítics, Foc Nou i el Col·lectiu Primer d’Octubre, tampoc no han obtingut prou suports per a defensar en el plenari el seu projecte alternatiu. Tanmateix, Foc Nou ha aconseguit una transacció que empeny ERC a defensar el català com a única llengua oficial en una Catalunya independent. Paradoxalment, l’acostament de la direcció amb el sector anomenat rovirista, per la seva afinitat amb qui fou secretària general del partit, ha coincidit amb l’aparició de desavinences amb Àgora Republicana, el corrent que encapçala l’ex-diputat al congrés i conseller nacional Joan Tardà.

Malgrat l’entesa que molts donaven per feta entre Tardà i la direcció de Junqueras, a qui l’ex-cap de files a Madrid va donar suport en el congrés, Àgora Republicana no ha arribat a cap acord perquè la ponència estratègica consagri l’obertura del partit a sobiranistes no independentistes i en continuarà defensant la necessitat en el plenari. Cal tenir en compte que Tardà és també president de l’anomenada comissió de la veritat, que també presentarà les conclusions dels seus treballs sobre les estructures B davant els militants congregats a Martorell.

La direcció vol tancar políticament aquesta carpeta. Arxivar en el passat del partit el cas dels cartells i les estructures comunicatives paral·leles, que nega que encara existeixin. No obstant això, es preveu que tant el responsable de compliment com la comissió de garanties d’Esquerres continuïn investigant, perquè és a aquests òrgans a qui correspon determinar quines persones van ser responsables dels fets i sancionar-les, en cas que no hagin estripat el carnet del partit. La comissió que presideix Tardà només podrà emetre conclusions polítiques.

També farà la seva pròpia avaluació sobre les relacions amb els socialistes la comissió de seguiment de pactes. ERC no ha negociat el pressupost de Salvador Illa ni el de Pedro Sánchez, però aquestes darreres setmanes ha exhibit una entesa amb els socialistes amb la concreció d’uns quants acords de la comissió bilateral, la d’infraestructures i la d’afers econòmics i fiscals, encara que manté el focus en el compliment necessari de l’acord d’investidura sobre el finançament. Sigui com sigui, Illa necessitarà ERC quan passi el congrés perquè el parlament validi l’ampliació de crèdit de 4.000 milions d’euros que necessita per a operar en absència dels comptes, i no es preveu que el partit de Junqueras l’entorpeixi.

En els tres primers mesos d’aquesta nova etapa al capdavant del partit, Junqueras ha esquivat les acusacions de fer una purga que pronosticaven els més crítics, però ha acabat de situar persones de la seva màxima confiança a les cambres i n’ha agafat el comandament. Era un relleu lògic després d’haver guanyat el congrés, però que podia haver implicat un trencament definitiu amb el sector rovirista. No ha estat així. Malgrat la distància i les ferides obertes, no n’hi ha hagut, i tot apunta que l’entesa entre la direcció de Junqueras i Nova Esquerra Nacional acaba d’aplanar el camí, també, per a tot allò que vindrà després: la tercera part del congrés, amb la renovació de les direccions territorials.

 

La nit del 14 de desembre, Oriol Junqueras fou reelegit president d’ERC amb un 52,2% dels vots dels militants, deu punts més dels que va obtenir la candidatura encapçalada per Xavier Godàs. Després d’un llarg debat intern, caïnita i erosionador, el resultat de les eleccions era clar però, al mateix temps, retratava un partit dividit. Tres mesos més tard, Junqueras entoma la culminació de la segona part del congrés en el plenari que aquest cap de setmana es farà a Martorell (Baix Llobregat), on es farà el debat final de les ponències estratègica, política i organitzativa. Hi arriba sense una oposició interna amb prou força ni capacitat de mobilització perquè la seva direcció se’n pugui ressentir. Ben al contrari, els de Junqueras mirara d’aprofitar-lo per apel·lar a la cohesió i per girar full de les batalles internes que han aprofundit la crisi oberta per la davallada de tot un cicle electoral, incloent-hi la polèmica per les estructures B i el joc brut polític amb els cartells dels germans Maragall.

El principal sector que li hauria pogut fer oposició interna, Nova Esquerra Nacional, s’ha acabat acostant a la direcció uns dies abans del congrés. El sector de Godàs i Alba Camps va arribar a un acord per a retirar les esmenes que qüestionaven directament o indirecta el lideratge de Junqueras, i que haurien capitalitzat els titulars del debat intern del cap de setmana. Els sectors més crítics, Foc Nou i el Col·lectiu Primer d’Octubre, tampoc no han obtingut prou suports per a defensar en el plenari el seu projecte alternatiu. Tanmateix, Foc Nou ha aconseguit una transacció que empeny ERC a defensar el català com a única llengua oficial en una Catalunya independent. Paradoxalment, l’acostament de la direcció amb el sector anomenat rovirista, per la seva afinitat amb qui fou secretària general del partit, ha coincidit amb l’aparició de desavinences amb Àgora Republicana, el corrent que encapçala l’ex-diputat al congrés i conseller nacional Joan Tardà.

Malgrat l’entesa que molts donaven per feta entre Tardà i la direcció de Junqueras, a qui l’ex-cap de files a Madrid va donar suport en el congrés, Àgora Republicana no ha arribat a cap acord perquè la ponència estratègica consagri l’obertura del partit a sobiranistes no independentistes i en continuarà defensant la necessitat en el plenari. Cal tenir en compte que Tardà és també president de l’anomenada comissió de la veritat, que també presentarà les conclusions dels seus treballs sobre les estructures B davant els militants congregats a Martorell.

La direcció vol tancar políticament aquesta carpeta. Arxivar en el passat del partit el cas dels cartells i les estructures comunicatives paral·leles, que nega que encara existeixin. No obstant això, es preveu que tant el responsable de compliment com la comissió de garanties d’Esquerres continuïn investigant, perquè és a aquests òrgans a qui correspon determinar quines persones van ser responsables dels fets i sancionar-les, en cas que no hagin estripat el carnet del partit. La comissió que presideix Tardà només podrà emetre conclusions polítiques.

També farà la seva pròpia avaluació sobre les relacions amb els socialistes la comissió de seguiment de pactes. ERC no ha negociat el pressupost de Salvador Illa ni el de Pedro Sánchez, però aquestes darreres setmanes ha exhibit una entesa amb els socialistes amb la concreció d’uns quants acords de la comissió bilateral, la d’infraestructures i la d’afers econòmics i fiscals, encara que manté el focus en el compliment necessari de l’acord d’investidura sobre el finançament. Sigui com sigui, Illa necessitarà ERC quan passi el congrés perquè el parlament validi l’ampliació de crèdit de 4.000 milions d’euros que necessita per a operar en absència dels comptes, i no es preveu que el partit de Junqueras l’entorpeixi.

En els tres primers mesos d’aquesta nova etapa al capdavant del partit, Junqueras ha esquivat les acusacions de fer una purga que pronosticaven els més crítics, però ha acabat de situar persones de la seva màxima confiança a les cambres i n’ha agafat el comandament. Era un relleu lògic després d’haver guanyat el congrés, però que podia haver implicat un trencament definitiu amb el sector rovirista. No ha estat així. Malgrat la distància i les ferides obertes, no n’hi ha hagut, i tot apunta que l’entesa entre la direcció de Junqueras i Nova Esquerra Nacional acaba d’aplanar el camí, també, per a tot allò que vindrà després: la tercera part del congrés, amb la renovació de les direccions territorials.

 

Durant les primeres setmanes de la pandèmia VilaWeb va intentar contribuir a entendre què estava passant arreu del món amb una sèrie de trenta entrevistes –quinze amb intel·lectuals i científics catalans i quinze més de tot el món– que poguessin aportar una mirada crítica als grans canvis socials que estaven tenint lloc d’una manera tan accelerada.

Avui aquelles entrevistes són el testimoni de l’impacte global d’aquella crisi i un recordatori de les coses que van passar, de les que pensàvem que podrien passar i de les que no van arribar a passar mai.

Les entrevistes són aquestes:

–Yassin al-Haj Saleh: ‘Crida l’atenció la facilitat amb què heu sucumbit al pànic a Europa’
L’escriptor i pensador sirià tem que el distanciament social a què ha obligat la pandèmia es consolidi com el model de les relacions futures, car minvaria la capacitat compensatòria de conceptes com ara ciutadania i democràcia i facilitaria l’exercici del poder als qui estiguin en posicions millors quan la por s’expandeixi.

–Margaret Atwood: ‘Durant les crisis, les coses es mouen, fins i tot els diners’
L’escriptora canadenca, filla d’un entomòleg, explica la seva visió sobre la pandèmia, més calmada i serena que no és habitual.

–Byung-Chul Han: ‘El pànic pel virus és exagerat’
El filòsof coreà avisa que amb la pandèmia ‘ens dirigim cap a un règim de vigilància biopolítica’ permanent contra els ciutadans.

–Francesc Cabana: ‘No pot ser que el capitalisme continuï’
L’historiador de l’economia i cofundador de Banca Catalana es mira la pandèmia amb perspectiva històrica i un punt d’optimisme mentre es reafirma en la crítica al sistema capitalista.

–Massimo Cacciari: ‘Cap espècie no ha accelerat la seva extinció tant com els humans’
El filòsof italià, ex-batlle de Venècia, tem els estralls econòmics i socials que deixarà la pandèmia i centra el tret en les causes ‘menystingudes’, com ara una mundialització descontrolada: ‘Cap espècie no ha accelerat la seva extinció tant com els humans’, avisa.

–Eudald Carbonell: ‘Tenir líders és el pitjor que ens pot passar, i ara es veu’
L’arqueòleg, geòleg, historiador i escriptor opina que fa falta una altra mena d’estructura de governança i organització. Més basada en l’autoconeixement, l’autoformació i la coordinació.

–Enric Casasses: ‘Supervivència, no. Viure!’
El poeta, premi d’Honor de les Lletres Catalanes, parla d’intempèrie; reclama un nou Epicur, que vol dir donar veu al filòsof i bandejar els opinants; reclama el fet de fluir, la vida; fa una crítica als polítics i al govern espanyol i recorda els presos polítics i el Primer d’Octubre.

–Noam Chomsky: ‘Els científics ja sabien que vindrien més pandèmies i no s’hi ha fet res’
Per al filòsof i lingüista Noam Chomsky, la primera gran lliçó de l’actual pandèmia és que som davant ‘un altre error massiu i colossal de la versió neoliberal del capitalisme’, que en el cas dels Estats Units s’agreuja per la naturalesa dels qui anomena ‘bufons sociòpates que mouen el govern’ encapçalat per Donald Trump.

–Manuel Delgado: ‘L’única manera de resoldre aquesta situació és obeint’
Des de la mirada de l’antropòleg, Delgado raona per què hi ha hagut tan pocs aldarulls i protestes, per què obeïm, per què hem de creure, o per què és possible l’èxit de Pedro Sánchez i el PSOE quan tot això s’acabi.

–Martí Domínguez: ‘És un govern excessivament captiu de la banca i Podem ha desaparegut completament’
L’escriptor i director de la prestigiosa revista científica de la Universitat de València Mètode reflexiona sobre la reacció dels polítics a la crisi.

–Jordi Galí: ‘Tornar ara a la feina l’única cosa que farà és allargar la crisi’
El reconegut economista, director del Centre de Recerca en Economia Internacional de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, reflexiona sobre les possibles mesures per a sortir de la crisi econòmica derivada de la Covid-19.

–Clara Granell: ‘La gent no està conscienciada del perill en què vivim’
La investigadora de sistemes complexos de la Universitat de Saragossa demana que la gent prengui consciència de la situació actual. ‘És possible que durant molt temps no puguem tornar a fer una vida social com la que teníem.’

–Eva Illouz: ‘En la pandèmia, tot allò que associem al confort i el contacte humà és inexistent‘
La sociòloga i escriptora franco-israeliana experta en emocions, descriu els efectes de la crisi mundial del coronavirus, que ens han menat a una situació inaudita que ens capgira la realitat quotidiana i que significa ‘una inversió de tot allò que coneixíem’.

–Yan Lianke: ‘La Xina no és tan forta com es pensa’
L’escriptor xinès, habitual candidat al Nobel de literatura d’aquests darrers anys, considera que la pandèmia és un gran desastre per a la humanitat, que portarà canvis radicals i que ens ha de fer reflexionar profundament sobre què fem com a espècie.

–Simona Levi: ‘Tenim uns quants mesos per a posar les bases d’un futur que pot ser molt millor’
L’activista digital alerta sobre els riscs i les oportunitats que obre la crisi de la Covid-19 i observa esperançada la capacitat de la gent d’ajudar-se, de fer xarxa i de superar envits terribles.

–Marta Marín-Dòmine: ‘M’inquieten les masses de gent que quedaran en situació precària’
Aquesta professora canadenca de literatura testimonial i especialista en literatura concentracionària reflexiona sobre el confinament i com canvia la percepció de l’espai quan el confinament és dins de casa però el carrer també està confinat.

–José Antonio Marina: ‘En moments d’amenaça la gent es torna solidària, però aquests sentiments duren poc’
El filòsof espanyol considera que commocions emocionals com la del confinament per la Covid-19 no deixen una petjada gaire profunda en la gent.

–Joan Martínez Alier: ‘El PIB és un invent metafísic per a disciplinar la gent’
L’economista, activista i pioner al món de l’economia ecològica i l’ecologia política als Països Catalans opina que l’obsessió del PIB és l’obsessió de fer funcionar la roda dels deutes i viure dels interessos. I afirma que no és l’única vegada a la nostra història que amb un invent metafísic s’intenta disciplinar a la gent.

—Anna Miñarro: ‘La gent se sent enganyada’
La psicòloga clínica , especialitzada en experiències traumàtiques explica que aquest és un confinament desigual, perquè no tothom el pot viure en les mateixes condicions.

–José Mujica: ‘S’ha tornat a demostrar que l’òrgan humà més sensible no és el cor sinó la butxaca’
L’ex-president uruguaià i guerriller del Moviment d’Alliberament Nacional-Tupamaros opina que la pandèmia no canviarà el capitalisme però que afavoreix la introspecció.

–Yuval Noah Harari: ‘Les coses que fem el mes vinent canviaran el món durant anys’
El conegut pensador israelià reflexiona sobre els perills de la ingerència d’estats i corporacions en l’esfera privada mitjançant la tecnologia, el futur de l’ocupació i les possibles conseqüències de l’enginyeria genètica en la desigualtat.

–Manel Ollé: ‘A la Xina, la indignació queda latent sota la censura’
Un dels especialistes i bons coneixedors de la cultura xinesa actual que tenim al país ens parla de la dissidència cultural i de l’evolució geopolítica de la Xina.

–Sebastià Perelló: ‘Cal una profunda reflexió sobre què significa viure plegats’
L’escriptor i poeta reclama d’aprendre, i amb urgència, noves maneres de proximitat i demana una profunda reflexió sobre què significa viure plegats, de la localitat fins a la mundialitat.

–John Ralston Saul: ‘El sistema ha fallat i això n’hauria de ser el final’
El pensador, polític i filòsof més influent del Canadà, que creu que la Covid-19 pot ser l’últim cop de gràcia al mundialisme.

–Felwine Sarr: ‘A qui encara no havia après a estar amb si mateix, aquesta crisi l’hi ha obligat’
El filòsof, economista, músic i escriptor senegalès Felwine Sarr creu que la pandèmia ha posat, novament, el temps al nostre abast. Però afirma, tanmateix, que ens sentim incapaços de viure’l d’una manera diferent de la ‘sobreactivitat’ rutinària.

–Saskia Sassen: ‘L’enemic no és el virus sinó les grans empreses extractives’
La sociòloga i escriptora, professora de la Universitat de Columbia, pensa que l’ésser humà té una capacitat extraordinària d’oblidar, la qual cosa li fa creure que es deixarà de parlar del coronavirus tan bon punt la crisi s’acabi. I avisa que l’enemic, després, seran les grans empreses que destrueixen les petites.

–Jordi Serra-Cobo: ‘Cal que ens preparem perquè hi haurà noves epidèmies, segur’
El doctor en biologia, ecoepidemiòleg i investigador de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona detalla com l’alteració dels entorns naturals pels éssers humans ha originat una pèrdua de biodiversitat i una modificació dels hàbits d’alguns animals que ha trencat una cadena que feia de barrera natural a moltes malalties.

–Susanna Siegel: ‘Els més poderosos del món, ara, no són els milionaris o els polítics, sinó els epidemiòlegs’
La professora de filosofia Edgar Pierce a la Universitat Harvard i reconeguda per les seves aportacions a la filosofia de la ment i l’epistemologia, explica que els governs tenen moltes dificultats per a imposar la seva narrativa enmig de la pandèmia.

–Pete Singer: ‘Ens ho hauríem de repensar, això de menjar carn’
El filòsof australià destaca la ‘pèrdua d’aquesta sensació de seguretat que teníem’, però considera que la situació ofereix també una oportunitat única d’assimilar l’efecte nociu que té al món l’explotació dels animals com a font d’aliment.

–Guy Standing: ‘La renda bàsica universal seria meravellosament alliberadora’
El pare teòric de la idea d’un sou per a tothom reflexiona sobre la seva idea de sou per a tothom, que ha agafat més empenta que mai, i es veu com una possible solució a la crisi econòmica causada per la Covid-19.

–Jordi Sunyer: ‘La crisi climàtica serà més greu que aquesta pandèmia’
El cap del programa de Salut Infantil de l’ISGlobal i expert en els efectes de la contaminació atmosfèrica afirma que la pandèmia ha demostrat que una societat de baixes emissions és possible.

–Richard Wolff: ‘Als EUA la histèria és totalment fora de control’
L’economista nord-americà reflexiona sobre la situació al seu país i afirma que la Covid-19 és allò que ho fa esclatar tot.

 

Andorra celebra avui el trenta-dosè aniversari de la Constitució que va modernitzar el país i el va situar en una nova era com a estat independent i modern.

El cap de Govern, Xavier Espot, ha afirmat que la constitució andorrana és moderna i vigent i està “plenament consolidada i assumida per la ciutadania”. Espot ha criticat el que ha qualificat com d’excès de pessimisme pel que fa a la situació del Principat.

Pel que fa als actes commemoratius el Consell General ha preparat visites, activitats per infants, música i exposicions. Començant per una jornada de portes obertes al Consell General i a la Casa de la Vall.

Aquesta tardahi haurà la sessió tradicional del Consell General, a les sis, i posteriorment la recepció oficial, oferta per les autoritats del país.