The Washington Post · Alex Horton i Serhii Korolchuk

Kherson, Ucraïna. L’exèrcit rus ha intensificat els atacs indiscriminats amb drons contra la població civil de Kherson, al sud d’Ucraïna, tot matant i mutilant desenes de persones com en un “safari humà”, segons que ho titllen els residents.

Les forces russes –estacionades a l’altra riba del riu Dniéper, que travessa la ciutat– han augmentat aquestes setmanes els atacs amb drons contra la població ucraïnesa que encara roman a la ciutat. La situació és força singular en comparació amb la resta d’Ucraïna, on les tropes russes, generalment estacionades més lluny de les ciutats, han de recórrer a armes de més calibre per a atacar els civils.

Les operacions humanitàries i els serveis urbans, com ara els camions de bombers i els autobusos, han estat un dels grans blancs dels atacs russos, segons les autoritats, encara que alguns drons també han atacat nens en bicicleta i persones grans que caminaven pel carrer.

Una ciutat castigada

Kherson va ser la primera gran ciutat ucraïnesa a ser capturada per Rússia després de la invasió del 2022. Però fins i tot després d’haver estat ser alliberada per les tropes ucraïneses durant nou mesos de batalla, els russos van aconseguir de reposicionar les forces a l’altra banda de la riba del Dniéper, tot mantenint la pressió amb atacs regulars que els residents de Kherson van descriure com una mena de càstig.

Aquests mesos han estat els pitjors que ha viscut Kherson d’ençà de l’esclat del conflicte, segons els residents, incloent-hi fins i tot els temps de l’ocupació russa. Entre el juliol i l’octubre, els drons i les mines han matat 133 persones a Kherson, segons l’administració militar de la ciutat, i n’han ferides 1.350.

En declaracions a The Washington Post, els residents de la ciutat expliquen que pateixen un estrès i una ansietat insuportables a causa dels atacs, que temen que poden produir-se en qualsevol moment i en qualsevol lloc.

Una dona camina per davant d’un hospital a Kherson, on les finestres han estat reforçades a prova d’explosius (fotografia: Alice Martins/The Washington Post).

Oleksandr Prokudin, governador de la regió, explica que les forces russes han llançat gairebé 7.000 atacs amb drons a la regió de Kherson d’ençà de l’agost. “És terrorisme selectiu”, afirma. “Saben perfectament qui ataquen i enregistren els atacs per presumir a les xarxes socials de com maten i fereixen civils”, continua.

La situació a Kherson és especialment difícil perquè les tropes ucraïneses no tenen la capacitat de seguir el ritme dels atacs russos, segons que explica Solomiya Khoma, cap de cooperació internacional del Centre de Seguretat i Cooperació d’Ucraïna, un think tank amb seu a Kíiv.

“Veiem aquests atacs com un mètode més de pressió i terror contra la població civil, amb la finalitat d’agreujar la pressió sobre les autoritats ucraïneses per empènyer-les a negociar”, assegura.

Viure sota el foc rus

Les ambulàncies són un objectiu prioritari dels atacs russos, seguides dels autobusos urbans i els cotxes civils, segons que explica Yevhen Piatak, voluntari de l’ONG Global Empowerment Mission. “Disparen contra tot allò que es mou”, afirma Piatak.

Les unitats militars russes han advertit als residents que atacaran qualsevol vehicle que es trobi en determinades zones de la ciutat i els han instat a informar de la localització dels actius militars ucraïnesos per tal de salvar-se. Tot i que els atacs són més freqüents en les zones assenyalades per Rússia, també se n’han produït en punts de la ciutat més allunyats del riu.

L’única treva han estat les tempestes que aquestes setmanes han assotat la regió de la Mar Negra, que han obligat a deixar a terra els drons d’atac. Els trons rugeixen sobre Kherson una tarda d’octubre, on la gent fa cua per rebre ajuda humanitària amb una certa confiança que no seran atacats.

En els dies clars i assolellats, la ciutat desprèn desesperació. Més enllà dels drons, els residents expliquen que les forces russes han escampat mines antipersones pels voltants de la ciutat. Aquests explosius són anomenats mines de pètals perquè tenen una forma distintiva que fa que semblin innocus. Solen ser de color verd o marró, cosa que ajuda a camuflar-les entre la terra.

Rússia no és signatària del Tractat de Prohibició de Mines del 1997, que prohibeix aquesta mena d’armes, i les ha utilitzades molt durant el conflicte. També hi ha proves que Ucraïna les ha desplegades en el camp de batalla, tot i ser signatària del tractat.

La saturació de drons i mines ha resultat aclaparadora per a la població civil. A la ciutat propera de Mikolàiv, un tren d’evacuació procedent de Kherson va arribar fa poc ple de gom a gom de famílies i persones que viatjaven soles, bo i fugint dels atacs constants.

Olena Boiko s’asseu al costat del seu fill Henrikh, de vuit anys, i relata el moment en què finalment va dir prou. Va ser a començament d’octubre, quan de cop i volta va veure que un dron sobrevolava quatre nens que jugaven al carrer, incloent-hi en Henrikh. Els va dir que correguessin a refugiar-se’n mentre provava de cridar-ne l’atenció de sota un arbre estant. Al final, el dron va marxar volant, però el mal ja estava fet: arran de l’incident, la família va decidir de fugir cap a Polònia amb l’objectiu últim de reunir-se amb la germana de Boiko a Noruega. El marit de Boiko, que té una discapacitat, s’ha quedat a Kherson.

L’Olena Boiko i el seu fill, en Henrikh, al tren d’evacuació de Kherson (fotografia: Alice Martins/The Washington Post).

Entre aquestes històries de desesperació destaca la d’una dona que va intentar d’allunyar el seu pare del perill i que s’ha convertit en un tot un advertiment per als residents que encara queden a Kherson.

La història de l’Oleskandra

El pare de l’Oleksandra, en Petro, vivia al poble de Antonivka, al costat de Kherson. Sotmesa a atacs russos constants, la població d’abans de la guerra s’ha reduït de 13.000 habitants a tan sols 400 o 500, la majoria persones grans que no van poder fugir-ne.

Dos dies abans de tornar a Kherson per pujar el seu pare al tren d’evacuació, el telèfon de l’Oleksandra va sonar. El seu pare havia mort en una explosió mentre anava a cercar aigua.

El pare de l’Oleksandra Solonko va morir fa poc a causa d’una mina russa mentre anava a cercar aigua als afores de Kherson (fotografia: Alice Martins/The Washington Post).

Durant mesos, una amiga va advertir a l’Oleksandra, que viu a cavall de Polònia i Ucraïna, que no tornés a Kherson perquè era perillós. Una dona del barri, explica, va recollir de terra un drap lligat a una mina de pètals, que li volà el braç i li cremà la cara. Tot tement pel seu pare, l’Oleksandra es va veure obligada a actuar.

“Li vaig dir: ‘Pare, si us plau, quan caminis, mira’t els peus, no agafis res'”, recorda. El seu pla era fer-lo pujar al tren i instal·lar-lo en l’afable regió d’Ivano-Frankivsk, als Carpats.

Va ser aleshores que el seu malson es va fer realitat.

Durant dies, ningú no va poder recuperar-ne les restes perquè era massa perillós i el cadàver del seu pare va quedar exposat als elements.

Quan per fi van recollir-lo, no va ser vetllat de cap manera, atès que els funerals s’han convertit en un altre dels blancs predilectes dels drons russos. Els treballadors de la morgue li van recomanar que no en veiés el cos: l’única cosa que li van donar, explica, va ser un floc de cabells.

L’Oleksandra mostra una fotografia del cadàver del seu pare, que li envià un veí (fotografia: Alice Martins/The Washington Post).

La germana de l’Oleksandra li truca de Noruega estant cada dia per convèncer-la que surti de la ciutat. Tanmateix, ella continua a Kherson per recollir les fotografies que li queden de la mare i el pare. Encara no s’ha decidit a evacuar, diu, tot i l’amenaça constant dels drons i les mines russes.

“Res no em reté aquí, físicament, però el meu cor és a Kherson”, sospira.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Els fets pesen tant que van començar a acorralar Carlos Mazón el vespre mateix de la tragèdia. Quan es va fer de dia tot era tan espantós que tothom estava en xoc. VilaWeb va avançar per primera vegada la cronologia negligent, i segurament criminal, de les declaracions, les decisions i les omissions del president Mazón el dimarts 29. La gent no sabia que venia una riuada impressionant que l’engoliria, i ho havia d’haver sabut. Perquè el govern valencià els ho havia d’haver advertit amb prou antelació amb tota la informació de què disposava. Per això el president de la Generalitat està en fals d’ençà de la vesprada fatídica. I ara que ja han comptat més de dos-cents morts ha provat un contraatac mirant de responsabilitzar-ne el govern espanyol, però no li ha sortit bé, perquè ha mentit de manera evident. Per més responsabilitats que també hi pugui tenir el govern espanyol, la competència és seva. I la incompetència, abans de la riuada, durant i després, també. Per això fins i tot la gent del seu partit i el seu aparell mediàtic el comencen a abandonar.

La clau d’aquest tomb la podem trobar segurament en les sorprenents declaracions que va fer dilluns el president del PP espanyol, Alberto Núñez Feijóo, quan va demanar al govern de Pedro Sánchez que declarés el nivell 3 d’emergència, allò que es denomina “declaració d’emergència d’interès nacional” i que vol dir, ni més ni menys, que el govern espanyol prengui el control del dispositiu d’emergència que correspon als governs autonòmics. “Continuem demanant la declaració d’emergència nacional, i, si es fa, tindrà el nostre suport […]. Si això no és una emergència nacional, què ho és, aleshores? I continuo pensant que amb un desastre com aquest no s’espera, s’actua”, va dir Feijóo.

Ho deia alhora que Mazón s’escarrassava a carregar la culpa de la mala previsió a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que depèn del ministeri espanyol. Allò que demanava Feijóo es podia entendre com una manera de traslladar la pressió per la gestió de l’emergència al govern de Sánchez; però és innegable que era ensems una desautorització de Mazón per la gestió nefasta de la crisi. Si s’aprovés una declaració d’emergència d’aquesta mena seria el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, qui passaria a tenir el control de tot el dispositiu d’emergència, en compte de la Generalitat. Això es pot fer o bé per iniciativa pròpia del govern espanyol mitjançant un decret o bé a petició del govern autonòmic.

El cop del cap de l’exèrcit

Com que Mazón no ho ha demanat, la crida que feia Feijóo hauria implicat una intervenció parcial de l’autonomia de la Generalitat Valenciana, com un 155, i la sortida de Mazón de la direcció de la crisi. Les paraules del president del PP espanyol afeblien l’intent prou maldestre de Mazón de treure’s de sobre tota responsabilitat i carregar-la al govern espanyol. Però allò que va caure com una llosa damunt el Consell van ser les declaracions que va fer dilluns mateix a la tarda el general en cap de la Unitat Militar d’Emergències de l’exèrcit espanyol, en la compareixença en què va dir que no havien intervingut abans perquè el govern de Mazón no els havia demanat res.

El general Javier Marcos va dir: “Qui dirigeix l’emergència és la comunitat autònoma; qui decideix on anem i on no anem és la comunitat autònoma; l’UME es pot moure per tot el territori, però no pot entrar mai a la zona d’emergència sense l’autorització del director d’emergències de la comunitat […]. Quan la Generalitat ens va donar el vist-i-plau amb un procediment que està establert, al cap de pocs minuts érem a la zona d’emergència […]. El pitjor enemic d’una emergència és la improvisació.”

L’exèrcit contra Mazón. L’estat profund contra Mazón. I un dels mitjans més ben connectats amb aquest estat profund, El Confidencial, desplegava ahir una ofensiva mediàtica contra el president de la Generalitat recollint el malestar dins el Partit Popular per la imatge de dirigent superat i incapaç que ha projectat durant tota aquesta darrera setmana. Aquell diari publicava ahir que Mazón havia arribat dues hores tard a la reunió del Centre de Coordinació de la crisi que ja s’havia convocat massa tard, a les cinc de la vesprada, quan la situació ja s’havia descontrolat. I esmentava frases pronunciades suposadament per alts càrrecs del PP, com ara que “està superat” per “una gestió desastrosa” i que “això se’l put endur”.

El partit contra Mazón

És una informació que afegeix llenya a la petició de Feijóo al govern espanyol perquè agafi el timó de la crisi, perquè “els dirigents consultats” per aquell diari retreuen a Mazón que no fes “ja al primer moment” la declaració del nivell 3 d’emergència, i sobretot que esguerrés l’intent inicial de Feijóo de carregar la responsabilitat a Pedro Sánchez. Feia tan sols dos dies de l’aiguat. Aquell mateix dia, al cap de poques hores de la intervenció de Feijóo, Mazón va fer unes declaracions en què agraïa a Sánchez la rapidesa i la cooperació del govern espanyol.

Però el pas dels dies ha anat confirmant la gestió desastrosa i negligent del govern del Consell. I, per una cosa o per una altra, la desconfiança vers Mazón ha anat creixent com més va més en Feijóo, que no li ha perdonat mai que pactés l’entrada de Vox al Consell tan ràpidament i a esquena seva i que li condicionés així la seva estratègia estatal. Aquest malestar fou visible durant la revolta dels veïns de Paiporta contra els reis espanyols, Mazón i Sánchez. El president espanyol va fugir de seguida que va poder, Mazón es va quedar al costat de Felipe VI; però no hi va haver cap paraula de suport ni d’agraïment a Mazón per part de Feijóo ni de cap dirigent del PP.

I el malestar amb Mazón va més enllà, dins el PP valencià mateix. Ahir l’agència Europa Press informava que dins el partit creix la “inquietud” per la gestió de Mazón, per no haver fet la declaració del nivell 3 d’emergència, per no haver demanat ajuda abans, per no haver avisat la població abans del fatídic 29 d’octubre. “S’han comès errors molt greus”, diu un dirigent del PP que Europa Press no identifica. Un altre afirma: “Està rostit i cremat, haurà de tallar caps i potser d’aquesta no en sortirà viu.” I una altra font identificada com un parlamentari del PP diu que “hi ha una empipada monumental al carrer contra el president de la Generalitat. És políticament mort.” Ja fa dies que va circulant informació sobre el malestar dins el seu partit, perquè sembla clar que el PP ha decidit de fer un tallafoc amb Mazón, i que, com diu aquell dirigent del partit no identificat, es rosteixi tot sol.

Els polítics espanyols no se saben comportar decentment. És així. No tenen límits en la seua immoralitat. Tan sols pensen en ells mateixos i en els seus jocs polítics. Els uns i els altres. És així.

Parle avui de Pedro Sánchez, el president actual del govern espanyol i dirigent dels socialistes.

De la gent del PP ja n’hem parlat abundantment aquests darrers dies, però és que ahir va ser el líder del PSOE i president del govern espanyol el qui va traspassar una altra línia roja, quan demanà a tots els grups parlamentaris, a Madrid, que li aprovassen el pressupost per a l’any vinent, emparant-se en les conseqüències de la gota freda.

Tot just ha passat una setmana de la tragèdia, encara no s’ha acabat el recompte dels morts, encara han de trobar els desapareguts, encara van apareixent cadàvers, els carrers continuen essent intransitables, el fang ompli pobles i ciutats, molta gent viu en condicions clarament inhumanes, però ja tornem a tenir ací els voltors, provant d’aprofitar-se dels nostres morts.

Per encarar les enormes necessitats derivades de la gota freda, Pedro Sánchez no necessita cap pressupost nou. Menteix obertament quan diu això. La llei 47/2003 de 26 de novembre –la llei que regula el pressupost general de l’estat espanyol– estableix a l’article 51 i següents, especialment a l’article 55, els mecanismes que permeten, gràcies a crèdits extraordinaris i suplements de crèdit, modificar el pressupost vigent –el que hi ha ara, l’actual. Ho podeu llegir vosaltres mateixos en aquest enllaç.

I el mecanisme és ben clar. El govern espanyol ha de presentar un projecte de llei justificant la necessitat de la despesa i especificant el finançament necessari. I si s’aprova el crèdit –que en un cas com aquest probablement seria per unanimitat i tot– el crèdit i l’execució s’incorporen al pressupost vigent, sense necessitat d’aprovar-ne cap de nou, ni de perdre més temps, ni deixar passar més dies.

I ací rau la immoralitat del president espanyol. Ell és mort políticament si no té pressupost, fa setmanes que pressiona els seus socis d’investidura perquè el voten, i ara ha trobat la manera de fer-los la màxima pressió: fer servir els nostres morts per al seu benefici polític. Ni més ni menys que això.

 

PS1. Continuem contant-vos històries i seguint tota l’actualitat de les conseqüències de la gota freda. Avui us volem destacar aquest relat sobre l’Escola Gavina, un dels centres escolars més emblemàtics del País Valencià, ara sumit en la tragèdia; i la iniciativa de la Universitat de València que s’ha ofert a netejar, restaurar i conservar les fotografies i material gràfic de les famílies afectades, perquè les necessitats no són materials i prou.

PS2. Gemma Pasqual ha escrit una punyent “Carta oberta al president Mazón“. Ens hi explica per quins motius dissabte anirà a la manifestació que n’exigirà la dimissió. A banda de llegir-la, em sembla que caldria fer-la circular molt per les xarxes socials.

PS3. Sense desatendre gens això que passa al País Valencià, tota aquesta nit i demà també ens centrarem molt en el resultat de les eleccions presidencials tan transcendentals que es fan als Estats Units. De moment, si voleu tenir tots els detalls per a seguir la nit electoral i les possibles incidències derivades del recompte, ací teniu una guia completa de tot allò que hi passarà, hora a hora.

Ha passat una setmana des que l’aigua negà desenes de municipis del País Valencià. Ha deixat, fins ara, 213 víctimes mortals i oficialment hi ha 89 desapareguts, en això que ja és un dels pitjors desastres del país. El poitjor d’Europa en aquest segle. La negligència del govern de la Generalitat Valenciana i del cap del Consell, Carlos Mazón, que no van avisar la població del perill que corria la vesprada del 29 d’octubre, ha dut grans pèrdues.

El nivell de devastació de la barrancada ha estat tan impressionant que ha deixat una comarca submergida en el caos i la desesperació. Durant aquests dies, s’han viscut moments emotius, amb l’arribada de milers de persones de tot el país per donar suport als veïns que ho havien perdut tot; i moment durs, amb l’augment del nombre de víctimes, la tensió amb la retirada de vehicles dels carrers sense saber que hi podia aparèixer, la rebuda hostil i la rebel·lió dels veïns de Paiporta contra Felipe VI, Mazón i Sánchez. Però, deixant de banda la incompetència dels governants, el poble valencià ha demostrat que està unit i que, com s’ha repetit tots aquests dies, “sols el poble, salva al poble”.

Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear i Acció Cultural del País Valencià han engegat una campanya de suport per reconstruir espais culturals i educatius vinculats amb la llengua i la cultura al País Valencià.

La iniciativa duu el nom “Amunt País Valencià” i l’ha impulsada la Federació Llull. “Centenars d’iniciatives cíviques relacionades amb la llengua i la cultura han resultat greument malmeses i volem fer costat al teixit associatiu que treballa per recuperar-les”, expliquen. Es poden fer donatius de 20 euros, 50, 100 o altres quantitats i els donatius tenen dret a desgravació i l’entitat receptora gestionarà els certificats de donacions.

Treballar amb la Federació Llull sempre ha estat un aprenentatge. Aquests dies de tanta tensió, poder dialogar, avançar i concretar des del respecte, ha estat veure llum.

Gràcies, equips d'Òmnium i Obra, i gràcies, presidents @llabresfuster @XavierAntich

Amunt País Valencià!! https://t.co/nni0UbRRfN

— Anna Oliver Borràs (@OBorrasAnna) November 5, 2024

En un comunicat, la Federació Llull diu que és plenament conscient que durant els dies vinents tota l’ajuda s’haurà de centrar a acompanyar els afectats, en la neteja dels municipis, en el drenatge de l’aigua i garantir els serveis bàsics i protegir els drets fonamentals. “Però després d’atendre el que és urgent, caldrà fer costat a tot el teixit associatiu i cultural que ha sortit més malparat de la DANA. I és ací on la Federació Llull vol posar especial èmfasi per reflotar aquells projectes, iniciatives, entitats i empreses que d’una manera o altra treballen per la cultura i la llengua del País Valencià”, diu.

En els dies vinents, recolliran informació s’avaluaran quins són els projectes que necessiten més suport i es faran públics els espais i iniciatives destinatàries de les ajudes.

El Centre de Coordinació Operatiu Integrat (CECOPI) ha allargat quaranta-vuit hores més l’ordre de restringir la mobilitat als municipis més afectats per la gota freda, amb l’objectiu de facilitar la mobilitat dels serveis essencials i de totes les empreses responsables de garantir el subministrament dels serveis bàsics d’aigua, energia, comunicacions i distribució d’aliments.

En el període indicat es restringeix el moviment de vehicles totes aquestes vies per a tots els usuaris llevat dels que compleixin algunes excepcions, com ara l’assistència a centres, serveis i establiments sanitaris, com també el compliment d’obligacions laborals, professionals, empresarials, institucionals o legals, o bé el retorn al lloc de residència habitual o familiar, l’assistència i la cura de persones grans, menors, dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerables. També per a aquelles actuacions requerides o urgents davant dels òrgans públics, judicials o notarials, situacions de necessitat o causa major o una altra activitat de naturalesa anàloga degudament acreditada.

Quines carreteres són afectades?

Les restriccions afectaran la V-31 íntegrament, excepte l’entrada a la ciutat de València. També –a petició de l’executiu– als accessos i sortides als municipis des del quilòmetre 0 (port) de la V-30 al quilòmetre 9 (accessos a la A3), en tots dos sentits, excepte en l’entrada a la capital. També algunes altres vies de competència de la Generalitat, com la CV-33 Albal-Torrent, la CV-36 València-by-pass, la CV-366 accés sud Torrent, la CV-400, València Albal, la CV-403. Xirivella-Torrent, la CV-407 Picanya-Sedaví, la CV-410 Alaquàs-Bonaire.

Retencions

Les principals carreteres d’entrada i eixida de València registren embussos des de primera hora del matí arran dels estralls de la gota freda. Al migdia, s’han registrat cinquanta quilòmetres de retencions, i aquesta tarda n’hi ha una vintena. Hi ha talla en algunes vies principals a causa de la gota freda i fins aquesta mitjanit hi haurà restriccions de mobilitat per a facilitar la circulació dels serveis d’emergència.

A les 17.00, la circumval·lació V-30 registra una cua de quatre quilòmetres en direcció al port, a l’altura del barri de la Torre de València. A l’A-3, en sentit València, hi ha una retenció de tres quilòmetres a l’altura de Xirivella; també a l’A-3, es comptabilitzen dos quilòmetres de cua a Bonaire i dos més a Loriguilla (en direcció a València). Respecte a l’A-7, es registren quatre quilòmetres de retenció a Loriguilla en direcció Alacant, mentre que a la V-31 hi ha quatre quilòmetres de congestió a Massanassa en ambdós sentits de la marxa.

Consulteu l’estat del trànsit actualitzat ací.

L’esquerra independentista, amb col·laboració d’altres col·lectius, ha convocat concentracions arreu dels Països Catalans en solidaritat amb les persones afectades per la gota freda al País Valencià. Amb el lema “Aquests desastres no són naturals, i els seus responsables tenen nom” volen reclamar la dimissió de Carlos Mazón per la dolenta gestió que ha fet el president valencià de la catàstrofe. De moment, hi ha convocada una vintena de concentracions en poblacions com Barcelona, Castelló de la Plana, Girona o Palma, però cada hora nous municipis se sumen a la llista.

Com podeu continuar ajudant els afectats per la gota freda del País Valencià?

Us informem un llistat de les concentracions que hi ha convocades arreu dels Països Catalans:

Banyoles: a les 19.000 davant de l’ajuntament
Barcelona: a les 19.30 al carrer de Comte d’Urgell 249 (davant la seu del PP)
Castelló de la Plana: a les 20.00 a la plaça Major
Cerdanyola: a les 19.00 davant de l’ajuntament
Falset: a les 19.30 a la plaça del Quartera
Girona: a les 19.00 a plaça del Vi
Igualada: a les 20.00 a la plaça de l’Ajuntament
Lleida: a les 19.30 a la plaça de Sant Joan 18 (davant la seu del PP)
Manresa: a les 20.00 a la plana de l’Om
Mataró: a les 18.30 davant de l’ajuntament
Palma: a les 19.00 al carrer del Palau Reial (davant la seu del PP)
Ribes: a les 19.00 a la plaça de la Vila
Ripoll: a les 19.30 a la plaça de Sant Eudald
Sabadell: a les 19.30 a la plaça de Sant Roc
Sant Feliu de Llobregat: a les 19.30 a la plaça de la Vila
Tàrrega: a les 19.00 a la plaça Major
Terrassa: a les 19.30 a davant de l’ajuntament
Vic: a les 20.00 a l’escenari del Passeig (cruïlla amb el carrer de les Escales)
Vilanova i la Geltrú: a les 20.15 a la plaça de la Vila

Noves concentracions el dissabte 9 de novembre

Més de vint entitats han convocat per al 9 de novembre una manifestació a València per a protestar contra la gestió que el Consell ha fet de la gota freda que ha tingut unes conseqüències dramàtiques. El lema de la marxa, que transcorrerà entre la plaça de l’Ajuntament i el Palau de la Generalitat, és “Mazón dimissió”. L’objectiu és exigir la depuració de responsabilitats per una gestió consideren deficient de la gota freda. La manifestació està convocada a les 18.00.

També hi ha una convocatòria a Alacant, el dia 9, a les 18.00 a les Escales de l’IES Jordi Juan; i a Elx, a la mateixa hora, a la plaça de Baix.

Les necessitats de la població arran de la gota freda, una setmana després, són tan immenses com variades. Amb l’emergència, a veïns i entitats locals no els ha quedat més remei que improvisar. “Les necessitats canvien cada dia”, diu la regidora d’Economia, Ocupació i Comerç de l’Ajuntament de Paiporta, Olga Sandrós. Aquests dies, ha hagut de deixar la seva feina, com tots els companys, i es dedica a coordinar a l’Auditori l’arribada de les donacions.

De moment, de menjar, n’hi ha molt. Sandrós explica que tots els edificis de l’ajuntament que poden recollir menjar en van plens, però això no vol dir que d’ací a una setmana no en necessitin. Perquè la realitat de les conseqüències d’aquesta tragèdia serà llarga. Ara, assegura que calen, sobretot, productes de neteja, de desinfecció i màscares. “La pregunta seria: què no necessitem a Paiporta? Perquè necessitem de tot. Mans, maquinària, de tot… i moltes ganes”, subratlla.

Com podeu ajudar els damnificats per la gota freda del País Valencià? 

El consistori ha pregat a l’autoritat competent supramunicipal que coordini les tasques de neteja i ajudi el municipi, atès que “Paiporta és un poble fort, però això sobrepassa els límits del que pot assumir una administració local”. Un altre dels problemes és el dels equipaments que no tenen més espai, tant d’entitats privades com caritatives i locals. De fet, la delegació del govern espanyol assegura que els ajuntaments de la ciutat estan col·lapsats i no poden rebre més enviaments d’aliments i d’aigua.

Centre de recollida de donacions de Paiporta (fotografia: Andreu Esteban) Centre de recollida de donacions de Paiporta (fotografia: Andreu Esteban) Centre de recollida de donacions de Paiporta (fotografia: Andreu Esteban) La realitat que supera la ficció

La resposta de la gent ha estat immensa. Per una banda, encara cal material, sobretot en previsió dels dies i setmanes vinents, però, per una altra, la majoria de primeres necessitats es van cobrint. Una veïna, que s’emociona mentre en parla, explica que malgrat que “la realitat supera la ficció, perquè és horrorós”, des del primer dia han tingut menjar. Això sí, ja comença a escassejar un plat calent, fruita –se’n veu d’amuntegada i podrida entre alguns caramulls de residus al carrer– i menjar fresc. Però ells, com a veïns, també han notat que no hi ha hagut tota la bona organització que la gent necessitava.

“Fa falta de tot: menjar per als animals, que no tothom hi pensa, botes d’aigua, baietes i pals de fregar, productes d’higiene”, relata una altra veïna. I insisteix amb les botes. Mentre som dins l’Auditori, n’arriba una capsa, però al cap de dos minuts ja no en queden. I calen productes per a netejar els carrers, i també estris per a poder sortir de casa. Hi ha zones en què encara hi ha un metre de fang.

Les donacions han estat massives durant aquesta setmana (fotografia: Andreu Esteban) Les donacions han estat massives durant aquesta setmana (fotografia: Andreu Esteban) Les donacions han estat massives durant aquesta setmana (fotografia: Andreu Esteban) Les donacions han estat massives durant aquesta setmana (fotografia: Andreu Esteban)

Un home, vestit amb un equip de protecció, fa feina al soterrani de casa. Ell creu que falten, justament, més equips de protecció i frontals per a entrar als garatges. Allà, s’hi acumula de tot, amb aigua estancada, i s’ha d’anar amb compte, pels perills que pot comportar per la salut. De fet, una veïna de Picanya explicava a VilaWeb que el baixant del seu edifici s’havia trencat i totes les aigües brutes anaven a parar al soterrani.

Els veïns, equipats amb un vestit de protecció per entrar a fer net el subterrani (fotografia: Andreu Esteban) Fer xarxa amb els veïns

En un dels carrers més amagats de Paiporta, el flux de gent que hi passa no és tan constant. Però els veïns han descobert la humanitat i empatia que es tenen els uns amb els altres. “Ens cal salut mental. I que les autoritats, ens és igual quines, traguen això dels carrers”, diuen, tot assenyalant els munts de mobles i pertinences abocades a l’abandonament.

Justament, arran d’aquest impuls de la xarxa veïnal, la il·lustradora Ame Soler (Tres Voltes Rebel) ha publicat un vídeo a les seves xarxes socials per transmetre les necessitats de l’ajuntament. A més, Soler explica a VilaWeb que ha obert una adreça de correu electrònic (ajudaalgemesi@gmail.com), que gestiona ella mateixa i la seva parella, per recollir tots els oferiments que faci la gent. Ha creat un document amb una llista de tots els oferiments i que cada vespre actualitza i comparteix amb l’ajuntament.

Les botes són una de les demandes més gran de la població afectada (fotografia: Andreu Esteban)

“Gent que normalment fa feines burocràtiques s’encarrega de gestionar tot això. I estan desbordats, no arriben a tota la gent del poble”, explica. Diu que es veuen situacions molt crítiques, com la d’un home que pregava per la medicina que necessita prendre obligatòriament i que se li acaba dilluns, o com la d’una dona que té el marit impedit al llit i la porta de casa no es pot obrir. Soler explica que els veïns li han de passar el menjat pel terrat.

“He intentat d’ajudar l’ajuntament tant com he pogut, perquè els he vist desbordats. El meu abast arriba on arriba, però em sent igual que tothom que ve a ajudar: impotent, perquè queda molt per fer. És com si haguesses de netejar una casa de mil metres i només haguesses fet trenta centímetres”, lamenta la il·lustradora, que comparteix molta informació de servei pel seu Instagram.

Ella diu que, sobretot, calen productes de neteja, botes, sabó… “S’ha de tenir en compte que la gent no té cotxe, i que els supermercats que té a l’abast estan tancats. Els primers dies podies tenir menjar, però després et vas quedant sense sabó, sense lleixiu…”, diu. I insisteix: “La gent dels ajuntaments no es pot moure dels centres. No saben ni on es necessita més ajuda.”

Donacions

A la Torre, Sant Joan de Déu es coordina amb la parròquia Nostra Senyora de Gràcia, que ha fet de banc d’aliments. Elena Domingo, membre de l’entitat, explica que la donació en espècie ja va arribant, però que també és important fer recaptació per a comprar tot allò que no es cobreix en espècie. “Tampoc som grans superfícies amb un magatzem logístic”, detalla davant la manca d’espai.

Centre de donacions a la parròquia Nostra senyora de Gràcia, a La Torre (fotografia: Andreu Esteban) Centre de donacions a la parròquia Nostra senyora de Gràcia, a La Torre (fotografia: Andreu Esteban) Centre de donacions a la parròquia Nostra senyora de Gràcia, a La Torre (fotografia: Andreu Esteban) Centre de donacions a la parròquia Nostra senyora de Gràcia, a La Torre (fotografia: Andreu Esteban)

Veïns del barri demanen, per exemple, tovalloles, i també es queixen que tenen els electrodomèstics espatllats. ”Hi ha famílies amb molta especificitat, hi ha gent que, per exemple, necessitarà llogar un nou habitatge”, recorda Domingo. Entitats com Creu Roja també demanen el suport econòmic i uns quants ajuntaments han obert comptes per a fer-hi les donacions de manera més directa.

S’ha mort Òscar Moré, comunicador i presentador de ràdio, a 50 anys. Segons que informa Ser Catalunya, va morir ahir a Figueres, la seva ciutat natal.

Moré era actualment el director del programa “Llapis de Memòria”, que feia quatre anys que capitanejava. Va forjar gran part de la seva trajectòria professional a Ser Catalunya, on va dirigir durant set anys el programa “Espècies Protegides”, i abans havia estat corresponsal a l’Empordà per Ràdio Girona, on va dirigir el programa “Obert en diumenge”.

Moré tenia una llarga experiència en mitjans audiovisuals i, entre altres projectes, també va ser guionista i col·laborador del programa “El Club” de TV3 i va treballar a La Xarxa, a BTV i Catalunya Ràdio.

Des de Ser Catalunya lamenten la seva pèrdua: “Gràcies per tot Òscar, la teva ànima quedarà per sempre a la Ràdio.”

Ens ha deixat el nostre estimat company i amic Òscar Moré als 50 anys a Figueres, la seva ciutat natal.

Gràcies per tot Òscar, la teva ànima quedarà per sempre a la Ràdio.https://t.co/zPdA4HnMSJ

— SER CATALUNYA (@SERCatalunya) November 5, 2024

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià informa que s’ha decretat presó per a quinze persones, d’un total de quaranta-cinc detinguts, arran dels furts i saqueigs que han tingut lloc en uns quants comerços d’ençà de dimarts passat, tot aprofitant la situació anòmala causada pels efectes de la gota freda.

El titular del jutjat d’instrucció 3 de Torrent ha rebut trenta-un detinguts i ha acordat la presó per a quinze, per un delicte agreujat de furt amb força en un establiment obert al públic. Quatre dels arrestats que han ingressat a la presó van ser detinguts per la Guàrdia Civil als voltants d’un centre comercial després d’haver robat, suposadament, en l’interior de diversos comerços tot de material esportiu, telèfons mòbils i un aparell de videojocs, entre altres objectes.

El jutge considera que es van aprofitar de la impunitat que els proporcionava el fet que les forces de seguretat estiguessis atenent la situació d’emergència generada per l’episodi de gota freda, per tal de cometre el delicte. Pel que fa a la resta de detinguts en aquesta partida judicial gaudiran de llibertat, amb l’obligació de comparèixer davant d’un jutjat quan hi siguin cridats.

D’altra banda, al partit judicial d’Alzira hi han comparegut altres set detinguts davant un jutge de guàrdia, que ha decretat llibertat per a tots ells, amb l’obligació de comparèixer davant d’un jutjat quan hi siguin cridats.

A Catarroja, també hi ha set detinguts que han passat a disposició judicial per robatoris a bars, supermercats i altres comerços a les poblacions d’Alfafar i Benetússer. També han estat posats en llibertat amb mesures cautelars.

Los juzgados de guardia de las zonas afectadas reciben a 45 #detenidos por su relación con actos de #pillaje durante la #DANA. Acuerdan prisión para 15 de ellos. Todos los datos en la nota informativa pic.twitter.com/zOeYFHpdck

— TSJCV (@TSJCV) November 5, 2024

CCOO, UGT i USO anuncien aturades als centres laborals de deu minuts a les 12.00 d’aquest divendres per a expressar el condol pels morts per la gota freda i per reclamar els recursos necessaris per als afectats. Segons que ha assegurat el secretari general de CCOO, Javier Pacheco, en declaracions a l’ACN, la mobilització és una exigència perquè l’escut de protecció arribi com més aviat millor als milers d’afectats. “Exigim a les administracions que coordinin la seva activitat, unifiquin els esforços i posin a disposició de la gent afectada la bateria de recursos per sortir d’aquesta situació com més aviat millor”, ha dit Pacheco.

La patronal comparteix la convocatòria que cerca donar suport als que han perdut el patrimoni i per instar a mobilitzar els recursos públics necessaris per al reallotjament dels afectats i per protegir les feines i l’activitat econòmica.

“És imprescindible actuar units amb el propòsit compartit de contribuir a la reconstrucció dels danys, la reparació de les víctimes i el progrés de la nostra societat sota els principis democràtics del nostre estat de dret”, afirmen els tres sindicats en un comunicat conjunt.

La circulació de trens de les línies R2, R2 nord i R11 s’ha restablert de manera parcial després d’estar tallada per l’atropellament d’una persona al pas a nivell del carrer de Pascual de Montcada i Reixac (Vallès Occidental).

Des de Rodalia diuen que es recuperaran les freqüències i hores de pas de manera progressiva a la R2 i a la R2 nord, mentre que a la R11 els trens circulen en ambdues direccions per una sola via a l’estació de Montcada i Reixac.

L’incident ha tingut lloc a les 15.05 i tot apunta que la víctima ha travessat les vies quan les barreres eren baixades. Fins al punt s’hi han desplaçat efectius de la policia local, els Mossos d’Esquadra i els Serveis d’Emergències Mèdiques (SEM). Es tracta del segon atropellament mortal registrat en aquest pas en menys de dos mesos.

L’anterior va tenir lloc el 9 de setembre i va causar la mort d’una jove de setze anys.

Nou atropellament d'un tren a l'R2, a l'alçada del pas a nivell del carrer Pasqual. La circulació de trens a Montcada i Reixac es troba en aquests moments interrompuda i no es pot creuar aquest pas a nivell.

Els Mossos d'Esquadra estan investigant els fets i Policia Local i… pic.twitter.com/yb05RYIE1u

— Ajuntament Montcada i Reixac (@AjMontcada) November 5, 2024

La Federació Local de CGT València i la territorial del sindicat al País Valencià han denunciat a la fiscalia la gestió “criminal” de la gota freda del govern de Carlos Mazón. L’organització anarco-sindicalista ha presentat un escrit a la fiscalia perquè considera que l’executiu valencià no va fer res per a salvar la vida de desenes de treballadors que eren a la feina en ple temporal. La CGT considera que es va “avisar tard, malament i amb missatges contradictoris”, i es va enviar un missatge de tranquil·litat que va fer que la població no reaccionés. El sindicat creu que el ministeri públic espanyol té “tots els mitjans” per obrir diligències un cop estudiï els fets.

La CGT remarca que amb tota la informació que la Generalitat valenciana tenia al seu abast va ser “incapaç de prendre decisions que posessin fora de perill la ciutadania i, especialment, les persones que estaven treballant”.

En una conferència de premsa, Juan Miguel Font, secretari general de la Federació Local de CGT València, ha descrit com a “criminal” la gestió de la Generalitat de Carlos Mazón.

Rafael Marco, advocat de CGT València, ha explicat que l’escrit que es presenta a fiscalia es fa “en clau sindical”, ja que la majoria de persones que han mort o desaparegut estaven en aquells moments treballant, mentre que d’altres sortien de la feina o s’hi dirigien. 

Per la seva banda, Juan Ramón Ferrandis, secretari general de CGT País Valencià i Múrcia, ha volgut recordar que el govern de Mazón coneixia els avisos de l’AEMET diversos dies abans del temporal. A més, ha denunciat que una setmana després encara hi ha pobles sense electricitat ni aigua.

“És una metàfora”, deia Gabriel Fernàndez, candidat a la vice-presidència d’ERC de Foc Nou, davant la porta tancada de la seu nacional del partit. Alguns dels membres de la pre-candidatura provaven d’entrar al pati central de la seu del carrer de Calàbria per fer-s’hi una fotografia, però l’obertura de la porta s’ha fet esperar. Foc Nou ha anunciat que ja havia superat el mínim dels avals necessaris (412) per a concórrer a les eleccions internes del dia 30, en què els militants elegiran la nova direcció del partit. Segons que ha explicat la seva candidata a la presidència, Helena Solà, va ser la setmana passada quan van aconseguir de superar el llindar necessari dels avals, equivalent a un 5% dels militants, però continuaran recollint-ne per assegurar-se un coixí en cas de possibles invalidacions. “Avui passem el llistó que ens permetrà de jugar a la Champions dins ERC”, ha dit el candidat a la secretaria general, Alfred Bosch. El termini per a presentar els avals s’acaba divendres de la setmana vinent. Les pre-candidatures han tingut un mes per a recollir-ne, però era un requisit especialment difícil per a les dues llistes allunyades de la direcció, Foc Nou i Recuperem ERC, perquè els avals són exclusius. És a dir, cada militant pot avalar únicament una sola candidatura.

La presentació dels avals podria ser interpretada com un primer indici per a calibrar la força de les candidatures que es batran a les urnes, però pot ser enganyós. Hi pot haver militants que se sentin forçats a avalar amb nom i cognoms una candidatura amb vincles amb l’actual direcció, com ara, Militància Decidim (amb Oriol Junqueras al capdavant) i Nova Esquerra Nacional (afí a Marta Rovira), però el vot del 30 de novembre serà secret. Amb això compten els representants de Foc Nou, que confien que aconseguiran el suport final d’afiliats que no els hauran avalat. En grau més baix, també poden haver viscut el procés contrari: que hi hagi militants que els avalin perquè tinguin la possibilitat d’arribar a les eleccions, però que després no els votin. És el cas de l’ex-consellera Dolors Bassa, que va fer públic que els donaria l’aval però que votaria la candidatura de Xavier Godàs.

Fernàndez ha explicat que impulsarien els canvis necessaris per a eliminar l’exclusivitat dels avals i que, en el futur, un militant pogués avalar més d’una candidatura. L’objectiu és que les llistes que no són de l’aparell tinguin més possibilitats de concórrer a les eleccions internes. Mentrestant, Foc Nou continua fent campanya entre les bases i continuarà recollint més suports per no arriscar-se. La candidatura aspira a aglutinar els vots contraris als pactes sistemàtics amb el PSC i canalitzar el malestar pel cas dels cartells dels germans Maragall i l’estructura B.

El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible espanyol, Óscar Puente, ha admès que tant en el gabinet de crisi del govern espanyol com en el Centre de Coordinació Operatiu Integrat (CECOPI), es disposa d’una xifra de desapareguts “força baixa”, tot i que no la confirmen oficialment per prudència, perquè no confien que “respongui a la realitat”.

Ho ha dit Puente en una entrevista a la cadena SER, en què ha explicat que la xifra de desapareguts per la gota freda que es va fer pública respon al nombre de denúncies de desapareguts, però “en molts casos coincideix que el desaparegut és denunciat per unes quantes persones”.

“Hi ha gent que denuncia una desaparició i després no l’actualitza quan el familiar apareix. I també creiem que hi hagi gent que està desapareguda i que ningú no n’ha reportat la desaparició. Per tant, per prudència, no es proporciona la dada, perquè parlar de xifres, i més quan parlem de persones que poden ser mortes, requereix prudència”, ha explicat.

Puente ha dit que creia que els dies vinents es podria donar una xifra definitiva de víctimes mortals.

Avui, 5 de novembre de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Una setmana sota el fang I Anàlisi d’Esperança Camps
• Joan Baldoví: “Mazón no hauria de continuar ni un minut més”
• Per què Paiporta ja no serà el 23-F de Felipe de Borbó I Editorial de Vicent Partal   
• Josep Bernabeu: “Ara s’hauria d’evacuar la gent vulnerable, hi ha risc d’epidèmies” 
• Narcís Bardalet: “Molts cadàvers hauran anat a parar a mar” 
• Als polígons de l’Horta Sud no saben quan podrà tornar a ser dilluns 
• “És un miracle que ens hàgem salvat” 
• Les víctimes sense nom de la gota freda I Mail obert de Marta Rojals 
• Tot en joc en les eleccions més renyides i transcendents de la història dels Estats Units 
• Eleccions als Estats Units: com es diferencien Harris i Trump en matèria de política exterior? 
• [VÍDEO] La Pissarreta d’en Partal: Entendre com es vota en les eleccions americanes 
• Cafè de bolets o una escudella feta en tres minuts: les novetats del Gastronòmic Fòrum Barcelona 
• Contra els estereotips neocolonials que distorsionen l’Àfrica

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

The Washington Post · Annabelle Timsit, Kelsey Ables, Niha Masih i Adela Suliman

Kamala Harris i Donald Trump han presentat dues visions molt diferents del paper dels Estats Units en la política mundial. Les eleccions d’avui prometen tenir repercussions molt més enllà de les fronteres nord-americanes.

Guanyi qui guanyi, el nou president haurà de bregar amb alguns dels problemes més intractables d’aquest món. El conflicte al Llevant continua causant estralls als països de la regió. La situació militar d’Ucraïna penja d’un fil. El canvi climàtic, a més, roman una amenaça global sense precedents. Trump ha promès de posar fi a allò que considera com una manca de respecte internacional als Estats Units amb la seva estratègia de “els Estats Units primer”. Harris, d’una altra banda, s’ha presentat a si mateixa com la candidata que reforçarà el lideratge mundial dels Estats Units, en compte de renunciar-hi.

Heus ací tot allò que us cal saber sobre la posició de cada candidat en algunes de les qüestions més importants de la política internacional.

El conflicte del Llevant

Un desafiament immediat per al nou president serà contenir el conflicte del Llevant i aconseguir un alto-el-foc a Gaza.

Trump ha demanat de posar fi al conflicte, però no ha explicitat quina via seguirà per a aconseguir-ho. En privat, ha ofert suport al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, i a les ofensives de l’exèrcit israelià contra Hamàs i l’Hesbol·là. En una trucada recent li ha dit que “faci allò que hagi de fer”. James Carafano, que va formar part de l’equip de transició presidencial durant el primer govern Trump, va dir fa poc: “No crec que l’alto-el-foc [a Gaza] sigui la seva prioritat”, i afegí: “Probablement, no posarà cap límit a Israel a l’hora de respondre a l’amenaça de l’Iran, l’Hesbol·là o Hamàs.”

The Washington Post ha informat que, si Harris guanya, és probable que dugui a terme una “anàlisi integral” de l’estratègia dels Estats Units envers Israel, en què podria ser sobre la taula la possibilitat d’imposar condicions a algunes de les ajudes que Washington ofereix a l’estat jueu. Molts funcionaris israelians, tanmateix, no creuen que Harris es desviï substantivament de la política de suport militar, pràcticament sense condicions, de Biden.

Les relacions amb l’OTAN

Harris ha promès que defensaria les aliances dels Estats Units amb els seus socis estrangers, també amb el bloc militar de l’OTAN. Però els funcionaris europeus veuen Harris com una dirigent que no comparteix el vincle emocional de Biden amb l’OTAN, que va néixer durant la Segona Guerra Mundial i que va participar en la diplomàcia entre els Estats Units i la Unió Soviètica durant la guerra freda.

Com a president, Trump va tenir un enfocament més bel·ligerant cap a l’aliança militar, tot acusant-ne els membres d’aprofitar-se indegudament del suport financer i militar dels Estats Units. Durant la campanya electoral, Trump ha suggerit que podria instar Rússia a atacar els membres de l’OTAN que no augmentin la despesa en defensa, i també que podria pensar a retirar els Estats Units de l’aliança, dissenyada originalment per a contrarestar el poder de la Unió Soviètica a Europa, després de setanta-cinc anys de ser-ne membre.

La majoria dels dirigents polítics europeus no creuen que l’amenaça de Trump de retirar-se de l’OTAN vagi de debò. Alhora, n’hi ha pocs que creguin que el magnat optarà per mantenir l’statu quo militar a Europa, i alguns membres de l’OTAN ja han començat a fer preparatius per a protegir l’aliança d’una possible presidència de Trump. L’ex-president, durant la campanya, ha demanat de “reavaluar el propòsit i la missió de l’OTAN”.

El canvi climàtic

El llenguatge que fan servir Harris i Trump per parlar del canvi climàtic evidencia punts de vista molt diferents. Per a Harris, és una “amenaça existencial”. Per a Trump, una “enganyifa”.

Harris s’ha compromès a abordar el canvi climàtic mitjançant la cooperació internacional. La candidata demòcrata dóna suport al compromís dels Estats Units de reduir les emissions de combustibles fòssils almenys d’un 50% per al 2030, en comparació amb els nivells registrats el 2005. La històrica llei de reducció de la inflació (IRA), aprovada el 2022 amb el suport de Harris, ha destinat milers de milions de dòlars en fons federals per a accelerar la transició cap a l’energia verda. “Espero que un govern de Harris promulgui restriccions d’emissions més estrictes per als turismes i els vehicles pesants, com també per a camions i autobusos, i ampliï la xarxa de recàrrega de vehicles elèctrics”, diu Michael Gerrard, fundador del Centre Sabin sobre el Canvi Climàtic de la Universitat de Colúmbia.

Els polítics de la resta del món, mentrestant, temen que els esforços internacionals per a mitigar el canvi climàtic s’estanquin sota un eventual mandat de Trump. Com a president, Trump va eliminar o relaxar més d’un centenar de regulacions ambientals als Estats Units. Ara ha promès de revocar immediatament dotzenes de lleis i mesures ambientals aprovades pel govern de Biden, i alhora impedir que se’n promulguin de noves.

Trump també ha promès d’abandonar novament l’històric Acord de París, tot al·legant que és una càrrega injusta per als Estats Units. La retirada dels Estats Units de l’acord durant el seu primer govern va alarmar els científics i experts en canvi climàtic (Biden s’hi reincorporà el 2020, poc després de ser elegit). “Ho tornarem a fer”, va prometre el magnat en una entrevista televisiva recent.

La guerra comercial amb la Xina

“La competència estratègica entre els Estats Units i la Xina s’intensificarà independentment de qui esdevingui president dels Estats Units el gener del 2025”, diu Ali Wyne, expert en les relacions diplomàtiques entre Washington i Pequín, a The Washington Post.

En campanya, Trump ha anunciat que estudia mesures comercials que, segons l’opinió dels experts, podrien desencadenar una guerra comercial mundial. L’ex-president ha proposat de promulgar un aranzel del 10% al 20% sobre gairebé totes les importacions als Estats Units; en privat, també ha suggerit la possibilitat d’augmentar significativament els aranzels sobre les importacions xineses, fins a un 60%.

Economistes d’ambdós partits afirmen que aquests plans podrien causar pertorbacions enormes en l’economia nord-americana –i l’economia mundial– que superarien, amb escreix, l’impacte de les guerres comercials del primer mandat de Trump.

S’espera que Harris, que també veu Pequín com una amenaça estratègica i econòmica per als Estats Units, mantingui en gran manera les polítiques de l’administració Biden, que va preservar moltes de les mesures proteccionistes del mandat de Trump i el mes passat va acabar de redactar un seguit de normatives que limiten la inversió nord-americana en el desenvolupament xinès de tecnologies amb aplicacions militars.

Harris ha remarcat que no cercava un conflicte amb Pequín i ha atacat Trump pel cost dels aranzels sobre els productes xinesos quan era president; tanmateix, el programa electoral demòcrata promet combatre les “pràctiques comercials deslleials” xineses. Això podria incloure mesures punitives com ara aranzels, i també invertir en fàbriques nacionals per a reduir la dependència nord-americana dels productes xinesos.

L’ajuda militar a Ucraïna

Trump i el seu company de candidatura, el senador J. D. Vance, han expressat un gran escepticisme sobre la continuació de l’ajuda financera dels Estats Units a Ucraïna. Harris, per una altra banda, ha promès un suport “indestructible” a Kíiv i s’ha reunit amb el president Volodímir Zelenski mitja dotzena de vegades d’ençà que Rússia va envair Ucraïna, el 2022.

Funcionaris ucraïnesos expliquen a The Washington Post que creuen que Harris mantindrà l’statu quo entre Washington i Kíiv si és elegida. Però alguns membres del govern de Zelenski temen que si guanya Trump pressioni Ucraïna perquè cedeixi territoris a Rússia, una petició a què Kíiv s’oposa rotundament.

El Kremlin no s’ha pronunciat sobre quin candidat vol a la Casa Blanca, però els mitjans de comunicació estatals russos han cobert amb entusiasme la campanya electoral de Trump, que sempre s’ha vantat de tenir una “relació molt bona” amb el president rus, Vladímir Putin.

La immigració

La immigració ha estat un tema central en la campanya de Trump, que ha volgut treure rèdit polític del descontentament dels electors nord-americans amb la gestió que l’administració Biden ha fet de la frontera. En el seu primer mandat, Trump va aplicar polítiques agressives per a limitar la immigració legal, i el seu programa electoral promet de recuperar moltes d’aquestes mesures. L’ex-president ha anunciat la intenció de “dur a terme la campanya de deportacions més gran de la història dels Estats Units” en cas de ser elegit.

Com a vice-presidenta del govern Biden, Harris ha reforçat l’ajuda humanitària dels Estats Units als països de l’Amèrica Central, amb l’objectiu de dissuadir els potencials emigrants d’aquesta regió d’emprendre la perillosa ruta cap als Estats Units. La xifra d’emigrants que han travessat la frontera il·legalment ha continuat augmentant durant de la seva vice-presidència. En campanya, Harris s’ha compromès a reactivar un projecte de llei bipartidista de seguretat fronterera que els republicans van torpedinar al congrés. Si s’hagués aprovat s’haurien invertit milers de milions de dòlars a reforçar la seguretat a la frontera, i també hauria permès al govern nord-americà de suspendre el procés d’asil, en resposta a l’augment de la immigració il·legal.

Christian Shepherd, Loveday Morris, Steve Hendrix, Kate Brady, Anthony Faiola i Ellen Francis han contribuït en aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Josep Bernabeu Mestre és doctor en medicina de la Universitat d’Alacant, i expert en epidèmies. Autor i editor d’una trentena de llibres, entre els quals Pandèmia. Quan el passat és el pròleg del futur (Edicions del Bullent, 2022), el doctor Bernabeu explica en aquesta entrevista telefònica amb VilaWeb els riscs que apareguin epidèmies al País Valencià per culpa de la gota freda entre persones que viuen en condicions insalubres. Un risc que en alguns casos pot ser mortal. Bernabeu, molt crític amb la gestió dels governs valencià i espanyol, proposa fins i tot que es desallotgin algunes persones de casa seva i siguin traslladades a uns altres llocs, si cal, en hotels o en complexos i apartaments turístics.

—He vist que demaneu que s’evacuï la població. Per què?
—No tota. Sabem que, malauradament, després d’una catàstrofe natural hi ha un deteriorament de les condicions sociosanitàries de la zona afectada, com és lògic. Van llançant missatges que els voluntaris s’han de protegir amb màscares, fer servir equips de protecció. I jo em demane: i què passa amb la gent que viu allí cada dia? Aquesta gent es troba en unes condicions que no són les adequades des d’un punt de vista sanitari. Estan clarament en una situació insalubre. La gent que viu en habitatges que no tenen les condicions adequades hauria de ser evacuada fins que no es corregís aquesta situació i la zona tornàs a recuperar una normalitat que no comportàs riscs per a la salut.

—A la zona afectada, hi viuen 200.000 persones, o més. És molta gent.
—No tots els habitatges han quedat afectats de la mateixa manera. En totes aquestes catàstrofes, hi ha desigualtats. Hi ha un grup de població que és la més vulnerable, la que més pateix aquestes situacions. En el cas concret de l’Horta, són els barris fets en els llocs més inadequats arran de l’arribada massiva d’immigrants. Es tracta d’atendre la població més vulnerable i amb més riscs. No tot el conjunt, sinó les persones amb més vulnerabilitat. Es diu que han de procedir a la desinfecció: les persones no estan preparades, no tenen els equips ni la informació per a posar en condicions uns habitatges que han estat arrasats. Haurien d’avaluar sobre el terreny quines són les zones on no hi ha garantida la salut per a les persones i pensar que haurien de ser traslladades.

—El vostre consell per a les autoritats és “evacueu”. I per als afectats?
—S’ha de demanar professionalitat. No poden ser, les imatges que veiem de voluntaris amb molt bona fe però que no tenen mitjans adequats. Han d’anar amb equips individuals de protecció. No sols les màscares. El risc de ferides, que ja n’hi ha, i de contaminació és més que evident. No n’hi ha prou amb les màscares. Hem de recordar què va passar amb el Prestige. Va haver-hi problemes de salut amb molts dels voluntaris perquè no tenien els equips de protecció que pertocava. I ací tenim una situació semblant. La retirada de tot el fang, fem i brutícia s’ha de fer bé, i l’han de fer professionals. No ho podem deixar en mans d’un voluntariat que no està en condicions. Tots hem vist imatges de gent tapant-se amb plàstics. Açò no podem fer-ho. És un poc el que va passar amb la pandèmia quan, al principi, no teníem equips de protecció.

—Les epidèmies poden ser de tètanus, hepatitis A, leptospirosi. Què més hi podem trobar?
—Malalties diarreiques. Penseu, també, en les persones que tenen malalties cròniques que requereixen determinades cures i atencions. Les condicions en què viuen aquestes persones són fonamentals. Parlem de cases on, fins fa poc, no tenien recuperada l’aigua potable. Diu que, si fan servir l’aigua per rentar-se, després s’hi passen alcohol. Traslladem a la població una sèrie de missatges d’alarma sanitària però no els donem els mitjans. Ni la gent no té la formació necessària. Els riscs epidemiològics hi són. Pensem en la gent major que viu tota sola. Humitat, dolors, contaminació. S’ha de donar una alternativa d’habitatge fins que no es recupere. No es tracta d’evacuar tot el món, però sí els més vulnerables. Ara s’hauria d’evacuar la gent vulnerable, hi ha risc d’epidèmies.

—I perdoneu la ignorància, aquestes epidèmies poden causar la mort?
—En alguns casos, sí. I, de fet, ja diuen que les persones que tenen patologies no acudisquen com a voluntaris. Les persones són allí, en habitatges arrasats per la riuada. S’hauria de fer una avaluació sobre el terreny que no es fa. Ara s’ha activat el centre d’alertes de l’Institut Carlos III. Açò ho haurien d’haver fet des del primer moment. Sabem que, després d’una catàstrofe natural, vénen aquests tipus de conseqüències sanitàries i epidemiològiques. Ens hem d’avançar. No hauríem d’haver consentit mai que arribaren voluntari sense els equips que pertoca.

—Doneu molta importància als precedents. I al fet d’aprendre de la història. Vista aquesta gota freda, en què heu pensat?
—Jo he pensat en la pantanada del 1982, en la gota freda del 2019 a la Baix Segura. I tant en un cas com en un altre es van posar damunt la taula una sèrie de mesures d’infrastructura i de repensar el model urbanístic que no s’han fet.

—Per exemple?
—Sense anar més lluny, el famós barranc del Poio, que és el que ha provocat la catàstrofe més gran. Hi havia estudis d’enginyers que havien assenyalat que s’havia de corregir. Era una inversió d’uns 100 milions, i fixa’t què ens hauríem estalviat. La prova més evident la tenim amb el Túria, que es va traure de la ciutat de València quan es va fer el famós pla sud. Si açò no s’haguera fet, parlaríem d’una catàstrofe que no vull ni pensar.

—Frase: “Un microbi no explica una pandèmia.” Pregunta: una gota freda explica 1.900 possibles desapareguts?
—No. En un país com el nostre, i en ple segle XXI, no. S’han de donar unes altres circumstàncies, que són les que s’han donat. Hem construït en zones inundables, cosa que no hauríem d’haver fet mai. Segon: no hi ha protocols ni cultura per part de la població. A les escoles, als més menuts, hauríem d’explicar-los què s’ha de fer. Hauria d’haver-hi assaigs d’alertes, com fem als llocs de faena. Els experts ens adverteixen: som a l’epicentre del canvi climàtic i patim les conseqüències del canvi climàtic. S’ha d’implementar una cultura de la prevenció a tots els nivells.

—Una sola salut és la idea que la salut dels humans va lligada a la salut dels animals, però també a l’ecosistema. En aquest cas, també?
—La DANA és un exemple paradigmàtic de la importància d’una única salut. Hem posat en risc la nostra salut, la salut humana, i dels éssers viu perquè no hem respectat el medi ambient. Hi ha la dita valenciana que diu “el riu sempre recupera el seu trajecte”. Si hem construït en llocs on es produeixen riuades, hem fet un model urbanístic en què s’ha prioritzat l’interès econòmic, la rendibilitat. Els barrancs i les rieres hi són per alguna cosa. Els especialistes en urbanisme ho expliquen molt bé. Molts dels problemes de salut que hem tingut al llarg de la història és perquè no hem estat capaços d’adaptar-nos i respectar el medi ambient.

—Els plans urbanístics els haurien de fer urbanistes, però també metges i experts en medi ambient?
—Açò és una cosa reclamada de fa molts anys pels organismes sanitaris internacionals: la salut en totes les polítiques. És la idea força. I hem fet passos endarrere. En el període d’entreguerres del segle XX, sense vacunes ni antibiòtics, ho fèiem amb la prevenció. L’enginyeria sanitària, l’arquitectura sanitària, sabia que la higiene dels habitatges era molt important.

—Valoreu-me la gestió del govern valencià, començant pel president Mazón.
—Ha sigut una actuació negligent, de totes totes. Han fallat tots els mecanismes de prevenció. Començant perquè haurien d’haver decretat adequadament l’alerta. I, després, està fallant la gestió. No és tolerable. Sé que hi ha competències autonòmiques que s’han de respectar, però el diàleg entre administracions ha de ser fluid. No és acceptable que el govern central diga “quan ens criden, hi anirem”. No, mire. En una situació com aquesta hi hem de ser tots des del primer moment. Ha sigut una actuació negligent tant del govern de la Generalitat com del govern central.

—I Marciano Gómez i la Conselleria de Sanitat com els veieu?
—Avui, el president Mazón ha dit que estaven preocupats per la situació epidemiològica, però que no ens preocupem perquè hi ha llits lliures als hospitals. Home, no. Eixe no és el camí. El camí és evitar que la gent arribe a l’hospital. No sé si m’explique. No em tranquil·litza sentir que hi ha llits lliures. Vull evitar que la gent emmalaltisca. I per açò s’ha de fer una prevenció i ser en el terreny. Veure on hi ha riscs sobre la salut. Buscar alternatives d’habitatge. I amb el potencial turístic que tenim, habilitem complexos, apartaments, mentre corregim açò.

—Una xifra que m’espanta: la de 1.900 desapareguts. No és oficial, però surt en informes tècnics, segons que ha sabut la premsa.
—Voldria equivocar-me, però tindrem un increment important de defuncions. Malauradament. I hem de pensar en les conseqüències, que no solament són evitar malalties concretes sinó també la salut mental de les persones. Pensem en tots els xiquets i xiquetes que han viscut el trauma. Han de rebre atenció particular. Ha d’haver-hi coordinació de sanitat amb educació. Ha de ser una acció integral. La salut en totes les polítiques, ara més que mai.

—Els mitjans de comunicació com podem ajudar?
—Com feu molts, avaluació crítica del que passa. I buscar assessorament dels experts per aclarir temes que poden ser polèmics. Els qui saben del tema són els qui poden opinar, i vosaltres, traslladar-ho. Hi ha un dèficit d’informació per part de les administracions públiques. No podem anar especulant sobre el nombre de morts o desapareguts. És de manual. En qualsevol catàstrofe sempre s’ha de traslladar la informació a la població. Tota la informació. No podem no traslladar-la, perquè açò dóna peu a les notícies falses.

—Res a afegir?
—Aquesta situació es podria haver evitat. O, com a mínim, se’n podrien haver mitigat els efectes. I açò ens ha de fer pensar.

Per als catalans, i els europeus en general, és complicat d’entendre com es vota per a la presidència dels Estats Units. En realitat, no és una elecció, sinó cinquanta-una eleccions simultànies (els cinquanta estats més el Districte de Colúmbia), i per això no és el vot popular que determina l’elecció, sinó el Col·legi Electoral, amb el vot ponderat dels estats.

Vicent Partal explica en aquest vídeo (que es va publicar originalment després del segon intent d’assassinat de Donald Trump) les particularitats del sistema electoral dels Estats Units i a què cal que tinguem en compte aquesta nit, per a saber si el nou president dels Estats Units serà Kamala Harris o Trump mateix.

 

 

Immediatament després de la històrica revolta popular contra Felipe de Borbó a Paiporta, s’ha activat la previsible campanya de la cort per a girar el que va passar a favor del monarca. Però aquesta vegada allò que van aconseguir el 23-F –fer veure que el rei feia una cosa quan feia la contrària– ja no funcionarà. Paiporta no serà el 23-F de Felipe de Borbó, per cinc raons.

Primera. El precedent del 23-F els va en contra
Després de tantes dècades en què el règim va tancar files al voltant d’una descripció angelical, salvífica i completament falsa del paper de la monarquia en el colp d’estat del 23 de febrer de 1981, ara és públic i notori que Juan Carlos no solament no va salvar la democràcia, sinó que ell mateix va organitzar el colp d’estat. Les darreres revelacions d’una seua amant ja no deixen marge de dubte, si no és per als fanàtics. I deixar-se enganyar per segona vegada és molt més complicat que no que t’enganyen una vegada.

Segona. El desprestigi de la monarquia és enorme
Juan Carlos de Borbó va destruir el prestigi de la monarquia, aquell prestigi treballat a còpia de falsedats i mentides durant dècades. La corrupció, la immoralitat i el final precipitat del seu regnat no li ha passat factura a ell i prou, sinó al conjunt de la institució. Després de dècades presentant la família reial espanyola en un altar com un exemple de rectitud, honestedat i exemplaritat, la caiguda del Borbó pare ha tingut conseqüències enormes per a tots. El Borbó fill, a més, no ha sabut conduir els afers polítics amb l’habilitat del seu progenitor, cosa que es va posar en relleu especialment el 3 d’octubre de 2017, amb el seu infame discurs contra Catalunya. D’aleshores ençà, ha continuat enfonsant-se en el pou partidista, generant anticossos socials i allunyant-se del paper d’àrbitre neutral i de rei de tots, que és l’única cosa que li permetia la constitució del seu país. La crisi d’estat ha esdevingut, com era previsible, la crisi de la institució principal de l’estat.

Tercera. El fang i les agressions demostren que han perdut el respecte popular
Des que Franco va instaurar la casa reial espanyola actual, l’any 1969, mai, ni una sola vegada, la corona no s’havia enfrontat a una protesta popular com la de diumenge a Paiporta. I això demostra coses, precisament per la novetat i l’excepcionalitat. La reverència amb què el règim esperava que el poble tractàs el monarca es va fer miquetes i ara les taques de fang a la cara de la parella reial no es poden tapar ni amb el teatre posterior ni amb les mostres d’acatament de tants mitjans i de la majoria de la classe política. Tot ha canviat de diumenge ençà, i n’és la millor prova la impotència no solament per a reprimir la protesta, sinó fins i tot per a impedir-la abans que passàs.

Quarta. Els mitjans tradicionals han perdut el monopoli de la comunicació
Abans era possible de tapar fets, amagar a la població coses que passaven. Amb quatre telefonades. Ara no. I els relats edulcorats no poden resistir el contrast amb les fotografies i les imatges de vídeo reals. Provar de presentar Felipe VI com un heroi a Paiporta i com l’home bo que va calmar la població no és que siga tan sols prostituir el periodisme, és que és fer el ridícul davant la població. Tothom ha vist què passava i d’ací ve la importància històrica que hi donaven ahir i despús-ahir els diaris de tot Europa i del món.

Cinquena (i principal): Espanya s’ha trencat. Això ja no és el 1982
Perquè la paròdia del 23-F tingués l’efecte volgut va caldre que totes les forces polítiques amb representació parlamentària ho acceptassen i s’afegissen al cor de mentides. Ho va fer, amb autèntic entusiasme, el PSOE, ho va fer Santiago Carrillo destruint de passada el PCE i el PSUC i ho van fer –igualment, encara que sense tantes ganes, perquè al final de tot hi havia la LOAPA– Jordi Pujol i CiU i Xabier Arzalluz i el PNB. Els forats, els clivatges en la paret, eren tots extraparlamentaris i molt minoritaris. Va ser en aquell moment que allò que acabà essent el PP i el PSOE es van fondre en un sol projecte.

Però avui, a conseqüència de la revolució democràtica catalana i l’impacte del Primer d’Octubre, l’estat espanyol és trencat. Completament trencat.

Per a sostenir-lo i mantenir-lo viable, com va entendre a la perfecció Felipe González, cal el PSOE: el PSOE és la garantia del règim del 69. Tanmateix, el PP, franquista i corrupte d’arrel, pels interessos propis, ha derivat cap a posicions ultramuntanes fins al punt de veure en el PSOE no pas l’aliat imprescindible sinó l’anti-Espanya. La destrucció de la democràcia que Espanya va acomplir per a frenar in extremis la independència de Catalunya ha passat una factura immensa que ara es gira contra el PSOE mateix, que encara va ser el còmplice necessari de Mariano Rajoy i avui assisteix insòlit a una cacera que els acabarà liquidant, segur. Perquè l’estat –allò que en diem l’estat– és el PP.

I sense que el PSOE i el PP caminen junts i en la mateixa direcció, simplement no hi ha cap camí transitable per a la monarquia, per al règim del 69 ni per a la nació espanyola. El pendent ferroviari ja ha fet la feina i l’agressió contra Pedro Sánchez n’és el símbol ben preclar. Es maten, metafòricament, entre ells.

Dit tot això: passaran coses, segurament passaran coses molt importants i més prompte que no podem pensar, però al nostre costat ningú no té cap pla que ens permeta d’aprofitar-les. Ni al nord ni al sud. La podrimenta, siga com siga, ha arribat a un extrem tal que crec que les coses passaran igualment. I aleshores ja veurem cap on ens encaminen.

 

PS1. Com heu pogut comprovar aquests dies, la redacció de VilaWeb s’ha abocat completament amb la informació sobre l’emergència humanitària a l’Horta Sud, la Ribera i les altres comarques valencianes. Avui, entre més notícies, aportem un testimoni polític important en la persona de Joan Baldoví, el síndic de Compromís, que diu en aquesta entrevista que Mazón no hauria de continuar ni un minut més com a president. També ens concentrem en els problemes sanitaris que comencen a aflorar, i entrevistem Josep Bernabeu, professor, expert en epidèmies, de la Universitat d’Alacant. I en la recuperació de cadàvers, amb aquesta entrevista al forense Narcís Bardalet, que avisa que molts cossos poden haver anat a parar a mar. I no ens descuidem dels reportatges sobre els protagonistes més o menys anònims, com aquesta crònica de Paiporta estant sobre la Luisa i el Juan (“És un miracle que ens hàgem salvat”), o aquesta altra sobre els polígons industrials de l’Horta Sud, on ahir fou qualsevol cosa excepte un dilluns normal.

PS2. Avui hi ha un segon focus d’actualitat, en aquest cas planetari: els Estats Units trien entre Donald Trump i Kamala Harris, en unes eleccions decisives que poden canviar moltes coses al món. N’estarem pendents tot el dia i sobretot a la nit, mentre es faça el recompte. I ja avui teniu una de les cròniques que ens ofereix des dels Estats Units Blai Avià, aquesta Pissarreta que explica el peculiar sistema de votació i fixa on cal mirar aquesta nit i un reportatge del Washington Post, centrat precisament en les repercussions de la tria a escala mundial: les guerres d’Ucraïna i Llevant, la Xina, l’OTAN…

PS3. En dies com aquests crec que es pot entendre millor el model de VilaWeb. Els subscriptors paguen generosament per fer possible que tota aquesta feina, que tots aquests continguts, els puguem oferir amb accés obert a tothom, al conjunt de la societat. Perquè la nostra responsabilitat social –de tots, dels periodistes i dels subscriptors– és ajudar la nostra societat perquè estiga més ben informada i puguem prendre així decisions col·lectives millors.