Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas ens atenen al Disfrutar per parlar de tot el que han aconseguit en un any. El novembre del 2023 guanyaven la tercera Estrella Michelin i ara fa dos mesos es coronaven com el millor restaurant del món, segons el popular rànquing The World’s 50 Best Restaurants. Arriben així al cim de l’Olimp de la gastronomia. Tanmateix, confessen que mai no han treballat pels reconeixements ni els premis. “No vam fer un restaurant per tenir ni tres Estrelles Michelin ni ser els números u del món. Vam fer un restaurant per poder ser feliços amb allò que fèiem, gaudir de la nostra professió i poder-ne viure totes tres famílies”, explica Eduard Xatruch

Només entrar al Disfrutar veiem que el restaurant és una maquinària que no s’atura. Són les 9.30, però tothom ja treballa amb vista al servei de migdia. Com ens expliquen després en l’entrevista, fer la cuina creativa que ells ofereixen comporta moltes hores de feina i moltes mans. Per això valoren tant l’equip i afirmen que sense ells no són res. “El que ens uneix és com interpretem la vida i la feina.” I escoltant-los queda clar que això és part de la seva reeixida: tenir les idees clares i treballar convençuts d’allò que fan. Continuar descobrint noves tècniques és el que els motiva cada dia. A més, no ho fan per allò que en puguin aconseguir ells, més aviat perquè gràcies a aquests descobriments molta gent podrà inventar infinitat de plats. La passió amb què parlen de la cuina i dels seus negocis és encomanadissa. Després de parlar amb ells una estona, et sortiria de posar-te el davantal i acompanyar-los allà on fes falta. Segurament, és part indiscutible de la seva fama, encomanar la passió per la cuina. “Aquí no véns a menjar i prou. Véns a alimentar l’ànima. Volem aconseguir d’emocionar mitjançant la cuina”, ens expliquen.

—Quin any, no?
—Oriol Castro [O.C.]: Ha estat un any increïble. Aconseguir el novembre la tercera Estrella Michelin va ser una cosa màgica, impressionat. Ens va fer molta il·lusió, tenint en compte la nostra trajectòria. Ens va omplir molt, tant a nosaltres, com als nostres equips. I és clar, el juny, aconseguir el reconeixement de millor restaurant del món, en la gala The World’s 50 Best Restaurants, ha estat el colofó final.

—Teniu la sensació d’haver tocat sostre?
—Eduard Xatruch [E.X.]: No, no, tocar sostre no. Tenim la sensació d’haver obtingut dos reconeixements que són el màxim amb dues classificacions de referència a escala mundial. Qualsevol cuiner, quan comença, somia amb les estrelles. Tenim els dos màxims premis a què podem aspirar. Però nosaltres, com que mai no hem treballat pels reconeixements ni els premis, continuarem igual que sempre. Clar que te n’alegres, però som conscients que el premi més important és el client que ve cada dia, que surti satisfet i que vegi que tenim ganes de continuar tirant endavant amb coses noves, millorant els restaurants…

—M’ho preguntava en el sentit que, quan tens el màxim reconeixement, què és el que et continua motivant per a venir l’endemà?
—Mateu Casañas [M.C.]: Els premis els interpretem com una conseqüència de la feina que fem, tenim molt clar quin és el camí que dibuixem. Això no ens marca nous objectius o reptes. Tenim molt clar què és el que fem, sabem d’on venim, on som i cap on anem. I llavors, mentre tinguem ganes i energia i neurones despertes per a continuar dibuixant un camí amb Disfrutar dins aquest món de la creativitat i l’avantguarda, ens sentirem satisfets i realitzats. Si això genera, comporta o implica un reconeixement, sigui quin sigui, a nosaltres no ens afectarà ni ens farà canviar. Estem convençuts del que fem.

Mateu Casañas (Disfrutar): “Vam decidir que si ens havíem de morir, seria amb les botes posades”

—El fet de continuar innovant és una motivació?
—[O.C.]: Sense dubte. El Disfrutar és un restaurant creatiu, d’avantguarda. El nostre pal de paller és la creativitat i la cerca tècnico-conceptual que ens fan evolucionar. Això és el que ens omple, però a més és bonic poder compartir tot això, i que la gent s’enriqueixi d’aquests coneixements.

—Com és això d’innovar?
—[E.X.]: El primer de tot que hem de tenir en compte és el coneixement que tenim ja adquirit. Al món hi ha moltíssimes persones que treballen a la cuina cada dia i que fan coses meravelloses. Nosaltres intentem d’estar connectats a tot això, al que es fa avui. Tenint en compte això, cada dia intentem cercar nous camins que no s’han fet abans. I aquests els podem trobar de moltes maneres. Per exemple, podem agafar un tomàquet, que és un producte molt quotidià, i cercar aquelles coses que encara no s’han fet. El que ens defineix més és cercar mitjançant noves tècniques, cercar aquestes textures noves, aquestes noves sensacions en boca, que fan que els clients tinguin noves emocions, que en definitiva, és el que volem.

—Però com es fa un plat nou? Com ens ho hem d’imaginar?
—[M.C.]: És una interconnexió total amb tot el que ens envolta. No hi ha un primer dia, no hi ha un minut zero en què diguis, ‘vinga, anem a treballar, a crear un nou plat’. Estàs amb una inèrcia i amb una dinàmica en què estàs connectat amb els equips de treball, amb els productes de temporada, amb els companys de professió… Durant el teu temps lliure, vas a un restaurant, i de cop hi ha una guspira que genera una primera idea. Aquesta primera idea pot sorgir de llocs molt diferents. També la pots trobar en un nou aparell. Quan tens aquestes primeres idees, després has de valorar si allò és prou per a crear un plat. Per a arribar al plat final hi ha molts factors al llarg del camí. Però sempre partim de la base que el plat no tan sols pugui expressar, des d’un punt de vista de diàleg o de discurs, sinó que hi hagi una tècnica o un concepte nou que valgui la pena que aquell plat sigui incorporat en el nostre catàleg.

—Per tant, hi ha molts plats descartats?
—[O.C.]: Jo no parlaria de plats, sinó d’elaboracions concretes que potser a vegades no arriben al nivell creatiu i les tenim aturades. No vol dir que no siguin bones. Mira, fa poc hem fet uns espaguetis de patata que conceptualment són interessants, que estaven aturats de feia un any. I ara els hem tornat a agafar i hem vist el potencial creatiu que tenen i el valor. A partir d’aquí, començarem a construir algun plat. Pensa que nosaltres a diferència de molts altres restaurants, tenim un departament creatiu on hi ha quatre persones que es dediquen a això cada dia.
—[E.X.]: A més, nosaltres cada setmana fem una reunió de creativitat en què tothom de l’equip, incloent-hi la sala, pot donar idees. Això és el resultat d’un treball d’equip. Per descomptat, els caps som nosaltres tres, i ho filtrem tot, però al final és un treball que no és fàcil. Ser capaç de crear una nova tècnica o un nou concepte costa molt. Però a la vegada, cada tècnica nova que crees t’obre un nou ventall de possibilitats, pots crear una gran multitud de plats diferents. I tots ells tindran el nostre segell. Vas pel món i descobreixes restaurants que fan plats amb les noves tècniques. Clar, nosaltres treballem per als clients, però en l’àmbit professional ho compartim tot. I és molt bonic veure tècniques que hem creat durant els últims vuit anys, i hi ha restaurants de Nova York que les fan servir. Això és una de les coses bones que passen al Disfrutar, que van més enllà d’aquestes quatre parets. I es veu en el reconeixement per part de la professió que apliquen aquestes tècniques als seus restaurants.

Oriol Castro (Disfrutar): “Tothom viu del canvi rupturista que va fer Ferran Adrià”

—De fet, això s’ha vist quan heu guanyat premis. Tothom se n’alegra molt.
—[M.C.]: Podem dir amb molt d’orgull, satisfacció, honestedat i humilitat, que cada vegada que hem rebut un premi acompanyats de gent del sector, hem rebut l’escalf de totes i cadascuna de les persones que hi havia a la platea i a l’escenari. La punta de la llança va ser la tercera estrella el novembre a Barcelona, o ara amb aquest First the Best que vam anar a recollir a Las Vegas, que vam percebre com mai aquesta estima. La gent es va aixecar de les butaques i ens va aplaudir i abraçar. Se’ns va acostar gent dient que no havien entès res del que dèiem, però que havien plorat amb nosaltres perquè havien percebut l’emoció. I clar, quan després d’això t’arriba un vídeo de com ha viscut l’equip aquella entrega de premis… Va ser molt emocionat veure com ho havien viscut tots aquí al restaurant. O quan vam arribar tres dies després a Barcelona. Vam venir al restaurant i la gent de les terrasses d’aquest carrer s’aixecaven i ens aplaudien. Això és el que ens fa sentir orgullosos, molt segurs i satisfets amb el camí que fem. Estem convençuts del que fem, sense esperar més reconeixement del que ja tenim i continuant fent la nostra vida des d’un punt de vista professional i vital de la mateixa manera que fins ara.

—Des de fora sembla que la cuina creativa és molt competitiva. Però, ho és tant?
—[O.C.]: Al final, de restaurants, n’hi ha moltíssims al món i per arribar a ser el número u o aconseguir les tres estrelles has de marcar una diferència. I la diferència és que aportes alguna cosa a la gastronomia. La gent ens ha valorat molt això. Que més enllà del menjar que fem als restaurants aportem alguna cosa més a la gastronomia. Hi ha molts restaurant al món on pots menjar molt bé. I sobre això que deies de la competitivitat, no hi ha rivalitat. En realitat, es tracta de sumar. Que hi hagi molts bons restaurants a Barcelona és molt important, perquè fem que la ciutat sigui millor. Que a tu et vagi bé quant als premis, fa que d’alguna manera tothom s’esforci. És una competitivitat sana.
—[M.C.]: La competitivitat ajuda que ningú no es relaxi i creixi. I s’ha de dir que la qualitat no té per què anar sempre vinculada a l’augment de preu. Un restaurant com Disfrutar pot tenir un preu alt per a les butxaques de la major part de les persones, però la qualitat la podem trobar des d’un restaurant com el nostre, al bar de la cantonada on fan entrepans i esmorzars. La qualitat és una manera d’entendre i fer les coses.

—Fa cosa, perdre una estrella? Anar enrere quant als reconeixements?
—[E.X.]: No, en absolut. Nosaltres mai no hem treballat pels reconeixements. I, de fet, tothom que passa per davant el Disfrutar i veu la porta, pot veure que nosaltres no vam fer un restaurant per tenir ni tres Estrelles Michelin ni ser els números u del món. Vam fer un restaurant per poder ser feliços amb el que fèiem, gaudir de la nostra professió i poder-ne viure totes tres famílies. Nosaltres fem el que creiem, deixant de banda les modes. Has de pensar que d’aquí poc farem deu anys, però quan vam obrir era un moment en què es discutien molt els menús de degustació llargs. Es deia que s’havia de tornar més a la cuina primària, al producte nu. I a nosaltres ens encanta la cuina tradicional, però el que més ens agrada és aquest cuquet de la cuina creativa, de cercar coses noves. I per això vam decantar-nos per aquest menú degustació, malgrat el que es deia en aquell moment. Vam decantar-nos per això des del primer dia, malgrat que molta gent ens ho discutia. Ens han arribat a discutir coses com que no funcionaria perquè érem tres. El fet de ser ferms amb la nostra decisió va ser important. També vam passar una època complicada amb la pandèmia, però també ens vam mantenir ferms amb les nostres idees. I això ens ha dut fins aquí. Som molt conscients que el que ens ha dut fins aquí ha estat la feina diària, tocar de peus a terra i ser com som. Tenim un estil de cuina personal. I això no ho hem de perdre, perquè és la nostra victòria. El dia que es perdi això, s’haurà acabat.

—Per tant, no hi ha en ment: “Ui, si perdem una estrella…”
—[M.C.]: No, sincerament. És clar que emocionalment t’afectaria, però no és un tema de conversa. Al revés, la donem per consolidada. Si mantenim el mateix nivell que hem demostrat els últims anys i continuem fent les coses com sabem, és una cosa que es pot quedar amb nosaltres fins que decidim abaixar la persiana. I si perdem, no serà perquè nosaltres ens hàgim ni relaxat, ni perdut el rumb, ni pensat que érem una cosa que no som. Al final, continuem fent el nostre camí, tal com sabem, tal com volem. I hi ha una cosa molt important que encara no ha sortit, que és la llibertat. Vam decidir de començar aquest projecte completament lliure. Tres persones, amb els seus estalvis, amb l’esforç d’un equip que ha lluitat i continua lluitant perquè això funcioni, i al final aquesta llibertat té un preu. I aquest preu és el de poder fer sempre nosaltres, indiferents al que ens diguin de fora, allò que opinem, que creiem i que volem. I això és el que ens manté ferms a tots tres i units. Al final pots pensar que ens unia aconseguir la tercera estrella o arribar al número u, però un cop passat tot això, veus que el que ens uneix és com interpretem la vida i la feina. I en aquest sentit estem més sòlids que mai.

—Ara heu dit que hi ha gent que va posar en dubte que volguéssiu ser tres caps de cuina… Com es gestiona?
—[O.C.]: Primer de tot, cal tenir molt clar que el projecte és per damunt de les persones. Sempre hem dit que creiem que és millor ser tres que no dos, perquè dos es poden barallar i no arriben a un consens, en canvi, amb tres sempre s’arriba a un consens. Què passa? Que a vegades triguem més. Però les decisions són molt sòlides i contundents, estan molt reflexionades. Al final, no és convèncer l’un ni l’altre, sinó entendre quin és el millor camí.

—Com és aquest dia a dia? Teniu tres restaurant, més d’un centenar de treballadors… Entenc que no tot és tan bonic, que hi ha molts maldecaps i problemes.
—[E.X.]: Per descomptat. El nostre dia a dia suposem que és com tots aquells empresaris que tenen un gran equip humà. Però tenim la gran sort que durant tots aquests anys hem estat capaços de construir una empresa en què cada departament té un responsable i que nosaltres ho compartim amb ells tot. I, per descomptat, hi ha una cosa també molt diferencial, i és que som al restaurant. Ens agrada viure el dia a dia al restaurant, ser al costat dels nostres equips, tant a Cadaqués, al Disfrutar, com el Compartir Barcelona. Al final, quan els equips veuen que nosaltres som els primers que venim al matí, que som amb ells, que els ajudem a avançar, que intentem de millorar… Treballem pel projecte. Som un més, malgrat que sabem també que tenim moltes responsabilitats, perquè una empresa amb més de cent vint treballadors exigeix una pressió de funcionament alta. Som empresaris, però al final som treballadors que ens devem a un projecte. I crec que això és una cosa que l’equip ho percep molt i que ens veuen com persones que tenen el costat per a ajudar-los a fer la feina més fàcil, més ben feta i que al final siguem millors. Perquè això es percep en un restaurant, quan entres per la porta i veus un equip compromès, feliç, que allò que fa, ho fa de cor, es nota i és una cosa molt important.

—Vosaltres veníeu del Bulli, on teníeu una responsabilitat dins la cuina, però no teníeu una responsabilitat econòmica. Entenc que en aquests dotze anys, que teniu els vostres projectes, heu hagut d’aprendre a ser empresaris.
—[M.C.]: Ens hem fotut pals com campanes i a conseqüència d’això hem après a ser empresaris. Vam esperar molt respectuosament que el Bulli tanqués per fer el pas endavant. De fet, el principi vam compaginar la feina del Bulli amb el Compartir Cadaqués. Vam cercar un lloc molt estacional com és Cadaqués, que ens permetia sis mesos l’any reflexionar com gestionar aquest negoci, i sis mesos l’any, en temporada alta, treballar més de valent. I així vam estar tot el 2012 i el 2013, fins a final del 2014, que vam obrir el Disfrutar. Això ens va donar un bagatge, una experiència. Vam trobar el nostre camí, com interpretar els sabors, com construir aquest servei de sala… Al final, el Compartir Cadaqués va ser essencial per a posar a prova coses del nostre funcionament. Allà es van posar els fonaments de tot plegat. Quan vam obrir el Disfrutar, ja teníem clar cap on anàvem.

—La clau seria l’equip?
—[O.C.]: Sens dubte, els equips i la part humana. És molt important. Al Compartir Cadaqués ja vam començar a formar aquest equip. Després vam venir a Barcelona i vam començar a buscar un equip i el vam formar. I si ens ho haguéssim pensat bé, potser hauríem dit que érem bojos, perquè vam contractar trenta persones i no teníem ni una reserva. Però teníem molt clar que volíem fer les coses molt ben fetes, per això vam fer una gran estructura d’equip. El que deia abans el Mateu sobre ser empresaris. Si ho haguéssim pensat, potser no ho hauríem fet. Vam pensar que havíem de començar forts i que si no anava bé, ja anirem traient gent de l’equip. Però el que importa és l’equip i la part humana, sense cap mena de dubte. Nosaltres no som res sense un equip. I no només a la cuina, eh? També la gent de sala, d’administració, de neteja, de relacions personals… Tots són importants.
—[M.C.]: Érem lliures i inconscients, no? Aquesta llibertat que et permet de fer coses…
—[O.C.]: Ara ho penses i dius, ‘hòstia, no teníem cap reserva!’ De fet, ho hem parlat, i estem tarats, perquè no érem empresaris, érem cuiners.

—Segurament, si haguéssiu comptat amb un empresari, us hauria dit que no…
—[M.C.]: És probable.
—[O.C.]: Ens hauria dit que comencéssim amb menys gent. Però vam començar forts.
—[E.X.]: I, de fet, també nosaltres mateixos ens vam equivocar. Quan vam obrir el Disfrutar, tenim unes altres idees. Si haguéssim fet el que teníem al cap, el restaurant avui seria molt diferent. Allà on hi ha la zona creativa i el celler, volíem fer-hi una cocteleria, un espai per a grups. És clar, no teníem cap soci inversor, anàvem sols. I això et dóna llibertat, però econòmicament també ens va limitar. Gràcies a això, també vam entendre cap on havíem d’anar, i al final ens vam convertir en un restaurant de menú degustació. En un principi cercàvem ser un local molt polivalent per poder pagar les factures que tindríem. L’entrada on ara hi ha les postres havia de ser una barra on poder fer una copa i menjar unes tapes. Però a poc a poc el camí ens va portar a cercar l’excel·lència i la creativitat.

—Algun dels lectors no deuen haver vingut mai al Disfrutar. Perquè entenguin una mica de què parlem, quants comensals hi ha, i quan cuiners hi ha?
—[M.C.]: Fem una mitjana de quaranta comensals en un servei, i l’equip que acompanya darrere som vora setanta persones. Fem gairebé una ràtio de dos treballadors per comensal, entre sala, recepció, equip de sommeliers, cuina… Però al final, un menú degustació que té entre 25 plats i 30, és molta feina. Per a fer aquests plats necessitem molts passos. És un sector en què els recursos humans són vitals. A vegades ens pots sentir parlar molt d’equip, però és per a dimensionar la importància que té aquesta paraula per a nosaltres, perquè al final, sense totes aquestes persones, pots ser la ment més creativa del món, però en el sector de l’hostaleria, o ets capaç de formar equips que puguin construir això, transmetre-ho, tenir cura del client quan arriba i tot plegat, o el restaurant en si és un sense sentit. I això pot donar també una visió més real de per què un restaurant de cuina creativa també té els preus que té. Té una infrastructura darrere que és incomparable amb cap altra mena de restaurant. Molts restaurants poden fer cinquanta comensals entre dos cuiners, una persona que renta els plats i dos cambrers. Aquí el món és el revés.

—Això també fa que qui ve a menjar al Disfrutar visqui una experiència. No és menjar i prou, sinó també descobrir noves coses, sentir-se ben atès en tot moment…
—[O.C.]: Exactament. Aquesta creativitat ha de ser de 360 graus, la persona ha d’estar ben servida, consentida, amb estima. Aquí no véns a menjar i prou. Véns a alimentar l’ànima i a emportar-te alguna cosa que després, quan siguis a casa, recordis aquella experiència viscuda i tinguis experiències que mai no hagis pogut viure abans. El que t’ha de passar aquí són coses diferents i úniques.
—[M.C.]: I tenim la sort de tenir clientela de molts llocs diferents i de totes les edats. Veure una persona de vuitanta anys que ha menjat tota la vida, que tota la vida ha anat a restaurants, i que els fills li regalen de venir aquí per una ocasió especial i veure que s’emociona i que et diu que ha estat el millor menjar de la seva vida… Aquesta és una de les coses que dóna sentit el que fem. Nosaltres el que volem és aconseguir d’emocionar mitjançant la cuina.

Oriol Castro, Eduard Xatruch i Mateu Casañas ens atenen al Disfrutar per parlar de tot el que han aconseguit en un any. El novembre del 2023 guanyaven la tercera Estrella Michelin i ara fa dos mesos es coronaven com el millor restaurant del món, segons el popular rànquing The World’s 50 Best Restaurants. Arriben així al cim de l’Olimp de la gastronomia. Tanmateix, confessen que mai no han treballat pels reconeixements ni els premis. “No vam fer un restaurant per tenir ni tres Estrelles Michelin ni ser els números u del món. Vam fer un restaurant per poder ser feliços amb allò que fèiem, gaudir de la nostra professió i poder-ne viure totes tres famílies”, explica Eduard Xatruch

Només entrar al Disfrutar veiem que el restaurant és una maquinària que no s’atura. Són les 9.30, però tothom ja treballa amb vista al servei de migdia. Com ens expliquen després en l’entrevista, fer la cuina creativa que ells ofereixen comporta moltes hores de feina i moltes mans. Per això valoren tant l’equip i afirmen que sense ells no són res. “El que ens uneix és com interpretem la vida i la feina.” I escoltant-los queda clar que això és part de la seva reeixida: tenir les idees clares i treballar convençuts d’allò que fan. Continuar descobrint noves tècniques és el que els motiva cada dia. A més, no ho fan per allò que en puguin aconseguir ells, més aviat perquè gràcies a aquests descobriments molta gent podrà inventar infinitat de plats. La passió amb què parlen de la cuina i dels seus negocis és encomanadissa. Després de parlar amb ells una estona, et sortiria de posar-te el davantal i acompanyar-los allà on fes falta. Segurament, és part indiscutible de la seva fama, encomanar la passió per la cuina. “Aquí no véns a menjar i prou. Véns a alimentar l’ànima. Volem aconseguir d’emocionar mitjançant la cuina”, ens expliquen.

—Quin any, no?
—Oriol Castro [O.C.]: Ha estat un any increïble. Aconseguir el novembre la tercera Estrella Michelin va ser una cosa màgica, impressionat. Ens va fer molta il·lusió, tenint en compte la nostra trajectòria. Ens va omplir molt, tant a nosaltres, com als nostres equips. I és clar, el juny, aconseguir el reconeixement de millor restaurant del món, en la gala The World’s 50 Best Restaurants, ha estat el colofó final.

—Teniu la sensació d’haver tocat sostre?
—Eduard Xatruch [E.X.]: No, no, tocar sostre no. Tenim la sensació d’haver obtingut dos reconeixements que són el màxim amb dues classificacions de referència a escala mundial. Qualsevol cuiner, quan comença, somia amb les estrelles. Tenim els dos màxims premis a què podem aspirar. Però nosaltres, com que mai no hem treballat pels reconeixements ni els premis, continuarem igual que sempre. Clar que te n’alegres, però som conscients que el premi més important és el client que ve cada dia, que surti satisfet i que vegi que tenim ganes de continuar tirant endavant amb coses noves, millorant els restaurants…

—M’ho preguntava en el sentit que, quan tens el màxim reconeixement, què és el que et continua motivant per a venir l’endemà?
—Mateu Casañas [M.C.]: Els premis els interpretem com una conseqüència de la feina que fem, tenim molt clar quin és el camí que dibuixem. Això no ens marca nous objectius o reptes. Tenim molt clar què és el que fem, sabem d’on venim, on som i cap on anem. I llavors, mentre tinguem ganes i energia i neurones despertes per a continuar dibuixant un camí amb Disfrutar dins aquest món de la creativitat i l’avantguarda, ens sentirem satisfets i realitzats. Si això genera, comporta o implica un reconeixement, sigui quin sigui, a nosaltres no ens afectarà ni ens farà canviar. Estem convençuts del que fem.

Mateu Casañas (Disfrutar): “Vam decidir que si ens havíem de morir, seria amb les botes posades”

—El fet de continuar innovant és una motivació?
—[O.C.]: Sense dubte. El Disfrutar és un restaurant creatiu, d’avantguarda. El nostre pal de paller és la creativitat i la cerca tècnico-conceptual que ens fan evolucionar. Això és el que ens omple, però a més és bonic poder compartir tot això, i que la gent s’enriqueixi d’aquests coneixements.

—Com és això d’innovar?
—[E.X.]: El primer de tot que hem de tenir en compte és el coneixement que tenim ja adquirit. Al món hi ha moltíssimes persones que treballen a la cuina cada dia i que fan coses meravelloses. Nosaltres intentem d’estar connectats a tot això, al que es fa avui. Tenint en compte això, cada dia intentem cercar nous camins que no s’han fet abans. I aquests els podem trobar de moltes maneres. Per exemple, podem agafar un tomàquet, que és un producte molt quotidià, i cercar aquelles coses que encara no s’han fet. El que ens defineix més és cercar mitjançant noves tècniques, cercar aquestes textures noves, aquestes noves sensacions en boca, que fan que els clients tinguin noves emocions, que en definitiva, és el que volem.

—Però com es fa un plat nou? Com ens ho hem d’imaginar?
—[M.C.]: És una interconnexió total amb tot el que ens envolta. No hi ha un primer dia, no hi ha un minut zero en què diguis, ‘vinga, anem a treballar, a crear un nou plat’. Estàs amb una inèrcia i amb una dinàmica en què estàs connectat amb els equips de treball, amb els productes de temporada, amb els companys de professió… Durant el teu temps lliure, vas a un restaurant, i de cop hi ha una guspira que genera una primera idea. Aquesta primera idea pot sorgir de llocs molt diferents. També la pots trobar en un nou aparell. Quan tens aquestes primeres idees, després has de valorar si allò és prou per a crear un plat. Per a arribar al plat final hi ha molts factors al llarg del camí. Però sempre partim de la base que el plat no tan sols pugui expressar, des d’un punt de vista de diàleg o de discurs, sinó que hi hagi una tècnica o un concepte nou que valgui la pena que aquell plat sigui incorporat en el nostre catàleg.

—Per tant, hi ha molts plats descartats?
—[O.C.]: Jo no parlaria de plats, sinó d’elaboracions concretes que potser a vegades no arriben al nivell creatiu i les tenim aturades. No vol dir que no siguin bones. Mira, fa poc hem fet uns espaguetis de patata que conceptualment són interessants, que estaven aturats de feia un any. I ara els hem tornat a agafar i hem vist el potencial creatiu que tenen i el valor. A partir d’aquí, començarem a construir algun plat. Pensa que nosaltres a diferència de molts altres restaurants, tenim un departament creatiu on hi ha quatre persones que es dediquen a això cada dia.
—[E.X.]: A més, nosaltres cada setmana fem una reunió de creativitat en què tothom de l’equip, incloent-hi la sala, pot donar idees. Això és el resultat d’un treball d’equip. Per descomptat, els caps som nosaltres tres, i ho filtrem tot, però al final és un treball que no és fàcil. Ser capaç de crear una nova tècnica o un nou concepte costa molt. Però a la vegada, cada tècnica nova que crees t’obre un nou ventall de possibilitats, pots crear una gran multitud de plats diferents. I tots ells tindran el nostre segell. Vas pel món i descobreixes restaurants que fan plats amb les noves tècniques. Clar, nosaltres treballem per als clients, però en l’àmbit professional ho compartim tot. I és molt bonic veure tècniques que hem creat durant els últims vuit anys, i hi ha restaurants de Nova York que les fan servir. Això és una de les coses bones que passen al Disfrutar, que van més enllà d’aquestes quatre parets. I es veu en el reconeixement per part de la professió que apliquen aquestes tècniques als seus restaurants.

Oriol Castro (Disfrutar): “Tothom viu del canvi rupturista que va fer Ferran Adrià”

—De fet, això s’ha vist quan heu guanyat premis. Tothom se n’alegra molt.
—[M.C.]: Podem dir amb molt d’orgull, satisfacció, honestedat i humilitat, que cada vegada que hem rebut un premi acompanyats de gent del sector, hem rebut l’escalf de totes i cadascuna de les persones que hi havia a la platea i a l’escenari. La punta de la llança va ser la tercera estrella el novembre a Barcelona, o ara amb aquest First the Best que vam anar a recollir a Las Vegas, que vam percebre com mai aquesta estima. La gent es va aixecar de les butaques i ens va aplaudir i abraçar. Se’ns va acostar gent dient que no havien entès res del que dèiem, però que havien plorat amb nosaltres perquè havien percebut l’emoció. I clar, quan després d’això t’arriba un vídeo de com ha viscut l’equip aquella entrega de premis… Va ser molt emocionat veure com ho havien viscut tots aquí al restaurant. O quan vam arribar tres dies després a Barcelona. Vam venir al restaurant i la gent de les terrasses d’aquest carrer s’aixecaven i ens aplaudien. Això és el que ens fa sentir orgullosos, molt segurs i satisfets amb el camí que fem. Estem convençuts del que fem, sense esperar més reconeixement del que ja tenim i continuant fent la nostra vida des d’un punt de vista professional i vital de la mateixa manera que fins ara.

—Des de fora sembla que la cuina creativa és molt competitiva. Però, ho és tant?
—[O.C.]: Al final, de restaurants, n’hi ha moltíssims al món i per arribar a ser el número u o aconseguir les tres estrelles has de marcar una diferència. I la diferència és que aportes alguna cosa a la gastronomia. La gent ens ha valorat molt això. Que més enllà del menjar que fem als restaurants aportem alguna cosa més a la gastronomia. Hi ha molts restaurant al món on pots menjar molt bé. I sobre això que deies de la competitivitat, no hi ha rivalitat. En realitat, es tracta de sumar. Que hi hagi molts bons restaurants a Barcelona és molt important, perquè fem que la ciutat sigui millor. Que a tu et vagi bé quant als premis, fa que d’alguna manera tothom s’esforci. És una competitivitat sana.
—[M.C.]: La competitivitat ajuda que ningú no es relaxi i creixi. I s’ha de dir que la qualitat no té per què anar sempre vinculada a l’augment de preu. Un restaurant com Disfrutar pot tenir un preu alt per a les butxaques de la major part de les persones, però la qualitat la podem trobar des d’un restaurant com el nostre, al bar de la cantonada on fan entrepans i esmorzars. La qualitat és una manera d’entendre i fer les coses.

—Fa cosa, perdre una estrella? Anar enrere quant als reconeixements?
—[E.X.]: No, en absolut. Nosaltres mai no hem treballat pels reconeixements. I, de fet, tothom que passa per davant el Disfrutar i veu la porta, pot veure que nosaltres no vam fer un restaurant per tenir ni tres Estrelles Michelin ni ser els números u del món. Vam fer un restaurant per poder ser feliços amb el que fèiem, gaudir de la nostra professió i poder-ne viure totes tres famílies. Nosaltres fem el que creiem, deixant de banda les modes. Has de pensar que d’aquí poc farem deu anys, però quan vam obrir era un moment en què es discutien molt els menús de degustació llargs. Es deia que s’havia de tornar més a la cuina primària, al producte nu. I a nosaltres ens encanta la cuina tradicional, però el que més ens agrada és aquest cuquet de la cuina creativa, de cercar coses noves. I per això vam decantar-nos per aquest menú degustació, malgrat el que es deia en aquell moment. Vam decantar-nos per això des del primer dia, malgrat que molta gent ens ho discutia. Ens han arribat a discutir coses com que no funcionaria perquè érem tres. El fet de ser ferms amb la nostra decisió va ser important. També vam passar una època complicada amb la pandèmia, però també ens vam mantenir ferms amb les nostres idees. I això ens ha dut fins aquí. Som molt conscients que el que ens ha dut fins aquí ha estat la feina diària, tocar de peus a terra i ser com som. Tenim un estil de cuina personal. I això no ho hem de perdre, perquè és la nostra victòria. El dia que es perdi això, s’haurà acabat.

—Per tant, no hi ha en ment: “Ui, si perdem una estrella…”
—[M.C.]: No, sincerament. És clar que emocionalment t’afectaria, però no és un tema de conversa. Al revés, la donem per consolidada. Si mantenim el mateix nivell que hem demostrat els últims anys i continuem fent les coses com sabem, és una cosa que es pot quedar amb nosaltres fins que decidim abaixar la persiana. I si perdem, no serà perquè nosaltres ens hàgim ni relaxat, ni perdut el rumb, ni pensat que érem una cosa que no som. Al final, continuem fent el nostre camí, tal com sabem, tal com volem. I hi ha una cosa molt important que encara no ha sortit, que és la llibertat. Vam decidir de començar aquest projecte completament lliure. Tres persones, amb els seus estalvis, amb l’esforç d’un equip que ha lluitat i continua lluitant perquè això funcioni, i al final aquesta llibertat té un preu. I aquest preu és el de poder fer sempre nosaltres, indiferents al que ens diguin de fora, allò que opinem, que creiem i que volem. I això és el que ens manté ferms a tots tres i units. Al final pots pensar que ens unia aconseguir la tercera estrella o arribar al número u, però un cop passat tot això, veus que el que ens uneix és com interpretem la vida i la feina. I en aquest sentit estem més sòlids que mai.

—Ara heu dit que hi ha gent que va posar en dubte que volguéssiu ser tres caps de cuina… Com es gestiona?
—[O.C.]: Primer de tot, cal tenir molt clar que el projecte és per damunt de les persones. Sempre hem dit que creiem que és millor ser tres que no dos, perquè dos es poden barallar i no arriben a un consens, en canvi, amb tres sempre s’arriba a un consens. Què passa? Que a vegades triguem més. Però les decisions són molt sòlides i contundents, estan molt reflexionades. Al final, no és convèncer l’un ni l’altre, sinó entendre quin és el millor camí.

—Com és aquest dia a dia? Teniu tres restaurant, més d’un centenar de treballadors… Entenc que no tot és tan bonic, que hi ha molts maldecaps i problemes.
—[E.X.]: Per descomptat. El nostre dia a dia suposem que és com tots aquells empresaris que tenen un gran equip humà. Però tenim la gran sort que durant tots aquests anys hem estat capaços de construir una empresa en què cada departament té un responsable i que nosaltres ho compartim amb ells tot. I, per descomptat, hi ha una cosa també molt diferencial, i és que som al restaurant. Ens agrada viure el dia a dia al restaurant, ser al costat dels nostres equips, tant a Cadaqués, al Disfrutar, com el Compartir Barcelona. Al final, quan els equips veuen que nosaltres som els primers que venim al matí, que som amb ells, que els ajudem a avançar, que intentem de millorar… Treballem pel projecte. Som un més, malgrat que sabem també que tenim moltes responsabilitats, perquè una empresa amb més de cent vint treballadors exigeix una pressió de funcionament alta. Som empresaris, però al final som treballadors que ens devem a un projecte. I crec que això és una cosa que l’equip ho percep molt i que ens veuen com persones que tenen el costat per a ajudar-los a fer la feina més fàcil, més ben feta i que al final siguem millors. Perquè això es percep en un restaurant, quan entres per la porta i veus un equip compromès, feliç, que allò que fa, ho fa de cor, es nota i és una cosa molt important.

—Vosaltres veníeu del Bulli, on teníeu una responsabilitat dins la cuina, però no teníeu una responsabilitat econòmica. Entenc que en aquests dotze anys, que teniu els vostres projectes, heu hagut d’aprendre a ser empresaris.
—[M.C.]: Ens hem fotut pals com campanes i a conseqüència d’això hem après a ser empresaris. Vam esperar molt respectuosament que el Bulli tanqués per fer el pas endavant. De fet, el principi vam compaginar la feina del Bulli amb el Compartir Cadaqués. Vam cercar un lloc molt estacional com és Cadaqués, que ens permetia sis mesos l’any reflexionar com gestionar aquest negoci, i sis mesos l’any, en temporada alta, treballar més de valent. I així vam estar tot el 2012 i el 2013, fins a final del 2014, que vam obrir el Disfrutar. Això ens va donar un bagatge, una experiència. Vam trobar el nostre camí, com interpretar els sabors, com construir aquest servei de sala… Al final, el Compartir Cadaqués va ser essencial per a posar a prova coses del nostre funcionament. Allà es van posar els fonaments de tot plegat. Quan vam obrir el Disfrutar, ja teníem clar cap on anàvem.

—La clau seria l’equip?
—[O.C.]: Sens dubte, els equips i la part humana. És molt important. Al Compartir Cadaqués ja vam començar a formar aquest equip. Després vam venir a Barcelona i vam començar a buscar un equip i el vam formar. I si ens ho haguéssim pensat bé, potser hauríem dit que érem bojos, perquè vam contractar trenta persones i no teníem ni una reserva. Però teníem molt clar que volíem fer les coses molt ben fetes, per això vam fer una gran estructura d’equip. El que deia abans el Mateu sobre ser empresaris. Si ho haguéssim pensat, potser no ho hauríem fet. Vam pensar que havíem de començar forts i que si no anava bé, ja anirem traient gent de l’equip. Però el que importa és l’equip i la part humana, sense cap mena de dubte. Nosaltres no som res sense un equip. I no només a la cuina, eh? També la gent de sala, d’administració, de neteja, de relacions personals… Tots són importants.
—[M.C.]: Érem lliures i inconscients, no? Aquesta llibertat que et permet de fer coses…
—[O.C.]: Ara ho penses i dius, ‘hòstia, no teníem cap reserva!’ De fet, ho hem parlat, i estem tarats, perquè no érem empresaris, érem cuiners.

—Segurament, si haguéssiu comptat amb un empresari, us hauria dit que no…
—[M.C.]: És probable.
—[O.C.]: Ens hauria dit que comencéssim amb menys gent. Però vam començar forts.
—[E.X.]: I, de fet, també nosaltres mateixos ens vam equivocar. Quan vam obrir el Disfrutar, tenim unes altres idees. Si haguéssim fet el que teníem al cap, el restaurant avui seria molt diferent. Allà on hi ha la zona creativa i el celler, volíem fer-hi una cocteleria, un espai per a grups. És clar, no teníem cap soci inversor, anàvem sols. I això et dóna llibertat, però econòmicament també ens va limitar. Gràcies a això, també vam entendre cap on havíem d’anar, i al final ens vam convertir en un restaurant de menú degustació. En un principi cercàvem ser un local molt polivalent per poder pagar les factures que tindríem. L’entrada on ara hi ha les postres havia de ser una barra on poder fer una copa i menjar unes tapes. Però a poc a poc el camí ens va portar a cercar l’excel·lència i la creativitat.

—Algun dels lectors no deuen haver vingut mai al Disfrutar. Perquè entenguin una mica de què parlem, quants comensals hi ha, i quan cuiners hi ha?
—[M.C.]: Fem una mitjana de quaranta comensals en un servei, i l’equip que acompanya darrere som vora setanta persones. Fem gairebé una ràtio de dos treballadors per comensal, entre sala, recepció, equip de sommeliers, cuina… Però al final, un menú degustació que té entre 25 plats i 30, és molta feina. Per a fer aquests plats necessitem molts passos. És un sector en què els recursos humans són vitals. A vegades ens pots sentir parlar molt d’equip, però és per a dimensionar la importància que té aquesta paraula per a nosaltres, perquè al final, sense totes aquestes persones, pots ser la ment més creativa del món, però en el sector de l’hostaleria, o ets capaç de formar equips que puguin construir això, transmetre-ho, tenir cura del client quan arriba i tot plegat, o el restaurant en si és un sense sentit. I això pot donar també una visió més real de per què un restaurant de cuina creativa també té els preus que té. Té una infrastructura darrere que és incomparable amb cap altra mena de restaurant. Molts restaurants poden fer cinquanta comensals entre dos cuiners, una persona que renta els plats i dos cambrers. Aquí el món és el revés.

—Això també fa que qui ve a menjar al Disfrutar visqui una experiència. No és menjar i prou, sinó també descobrir noves coses, sentir-se ben atès en tot moment…
—[O.C.]: Exactament. Aquesta creativitat ha de ser de 360 graus, la persona ha d’estar ben servida, consentida, amb estima. Aquí no véns a menjar i prou. Véns a alimentar l’ànima i a emportar-te alguna cosa que després, quan siguis a casa, recordis aquella experiència viscuda i tinguis experiències que mai no hagis pogut viure abans. El que t’ha de passar aquí són coses diferents i úniques.
—[M.C.]: I tenim la sort de tenir clientela de molts llocs diferents i de totes les edats. Veure una persona de vuitanta anys que ha menjat tota la vida, que tota la vida ha anat a restaurants, i que els fills li regalen de venir aquí per una ocasió especial i veure que s’emociona i que et diu que ha estat el millor menjar de la seva vida… Aquesta és una de les coses que dóna sentit el que fem. Nosaltres el que volem és aconseguir d’emocionar mitjançant la cuina.

The Washington Post · Leo Sands i Bryan Pietsch

Durant anys, el Kremlin havia insinuat que, a l’hora d’explorar possibles intercanvis de presoners amb els Estats Units i els seus aliats, hi havia un nom clau a la seva llista: Vadim Krasikov.

Krasikov, assassí convicte, complia cadena perpètua a Alemanya per l’assassinat d’un dissident txetxè en un parc de Berlín l’any 2019. Un tribunal alemany va sentenciar que el més probable és que Krasikov hagués mort la víctima per ordre de l’FSB, l’agència d’intel·ligència russa.

Dijous, Krasikov va ser alliberat en el marc d’un ampli intercanvi de presoners entre Rússia i els Estats Units i els seus aliats. L’acord també va comportar l’alliberament d’uns quants nord-americans retinguts per Rússia. En aquest grup es troba Evan Gershkovich, periodista del Wall Street Journal retingut a Rússia d’ençà del març del 2023.

Max Bergmann, director del programa d’Europa, Rússia i Euràsia del Centre d’Estudis Internacionals i Estratègics, un think-tank amb seu a Washington, explica que l’alliberament de Krasikov envia un missatge ferm que el Kremlin anirà fins allà on calgui per protegir els seus lleials lacais.

“És un cas de gran volada”, explica Bergmann en una entrevista feta abans que es conegués la notícia del bescanvi de presoners, tot afegint-hi que mostrava l’abast mundial de Rússia en la persecució dels dissidents. “Indica que, si ets dissident de Rússia i vius a Occident, Rússia pot arribar fins a tu”, afegeix.

Condemnat per un “assassinat d’estat”

Krasikov, de 58 anys, va néixer al Kazakhstan abans de traslladar-se a Sibèria amb la seva família en la dècada del 1980, segons una investigació de Bellingcat, The Insider i Der Spiegel.

El 2013, les autoritats russes van vincular-lo amb un altre assassinat, segons una investigació de Bellingcat. Tenia una ordre de detenció de la Interpol que fou retirada el 2015. Krasikov va anar a viure a Moscou el 2019, també segons Bellingcat.

El matí del 23 d’agost de 2019, al Kleiner Tiergarte –un petit parc al centre de Berlín– Zelimkhan “Tornike” Khangoshvili, ciutadà georgià i d’ètnia txetxena, va rebre tres trets d’algú que l’havia seguit amb bicicleta.

Un tribunal alemany va concloure que l’assassí era Krasikov. Els testimonis van declarar que Krasikov es va acostar a Khangoshvili per darrere, li va disparar dues vegades al cos i, una volta havia caigut a terra, el va rematar amb un tret al cap.

Krasikov va ser declarat culpable d’assassinat i condemnat a cadena perpètua per un tribunal de Berlín el 2021. El crim, segons els fiscals alemanys, va ser un assassinat polític ordenat pel Kremlin, “un assassinat patrocinat per l’estat”, i una “greu violació de la legislació alemanya i de la sobirania d’Alemanya”.

Els advocats de Krasikov van al·legar que el seu client no era Krasikov ni tampoc un assassí a sou, sinó un enginyer anomenat Vadim Sokolov sense vincles amb el govern rus.

Sembla que Putin va fer-ne referència com a “patriota”

Hi ha molts agents russos condemnats i empresonats a tot el món, però sembla que Moscou té un interès especial a enviar un missatge polític amb l’alliberament de Krasikov.

“Es veu que si ets un assassí rus i mates algú un matí en una gran ciutat europea, Rússia intentarà d’assegurar-se que tornes a casa i farà tot allò que sigui necessari per alliberar-te, fins al punt de prendre com a ostatges persones innocents”, afirma Bergmann.

Les autoritats russes ja havien insinuat que volien recuperar Krasikov. En privat, uns quants càrrecs implicats en les negociacions havien expressat en termes directes el desig del Kremlin de repatriar-lo com a part d’un intercanvi de presoners, segons que van declarar abans dels fets a The Washington Post.

En una possible referència a Krasikov el febrer, Putin va destacar el cas d’un “patriota” anònim que complia condemna en un país aliat dels Estats Units, en resposta a una pregunta de Tucker Carlson sobre l’empresonament de Gershkovich. “Aquesta persona, per sentiments patriòtics, va eliminar un bandit en una capital europea”, va dir Putin, en una aparent vinculació del cas de Krasikov amb el de Gershkovich.

Un ajudant del difunt cap de l’oposició russa Aleksei Navalni explica que els negociadors havien esmentat Krasikov en unes converses que havien tingut enguany per a aconseguir l’alliberament de Gershkovich, l’ex-soldat nord-americà Paul Whelan i el mateix Navalni. Aquestes negociacions es trobaven a la fase final quan Navalni va morir en una colònia penitenciària russa el febrer, explica l’ajudant.

Alemanya s’oposa a l’alliberament

Les autoritats alemanyes no havien comentat públicament si havien considerat la possibilitat d’alliberar Krasikov com a part d’un intercanvi de presoners.
Quan se li va preguntar en una conferència de premsa el juny, el portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors, Sebastian Fischer, es va negar a confirmar si Alemanya participava en negociacions d’intercanvi de presoners.

Quan el nom de Krasikov es va esmentar el 2022 com a part d’un possible intercanvi, legisladors alemanys de tot l’espectre polític alemany van mostrar-s’hi en contra. Molts van assenyalar el fet que Krasikov, que ha complert una fracció molt petita de la pena vitalícia, va ser condemnat per un assassinat descarat executat al cor de la capital a instàncies d’un estat hostil.

No obstant això, en privat, la postura d’Alemanya davant la perspectiva d’alliberar Krasikov sembla que ha canviat amb el temps, si més no si l’alliberament s’entén com a mitjà per a alliberar de retruc Navalni. Els responsables de seguretat europeus van dir que, a mesura que la salut de Navalni es deteriorava, la reticència de Berlín per a alliberar Krasikov es va anar esvaint. No està clar si la subseqüent mort de Navalni ha canviat els càlculs d’Alemanya.

En una conferència de premsa el febrer, el portaveu del Departament d’Estat nord-americà, Matthew Miller, es va negar a aclarir si Krasikov havia estat inclòs en alguna proposta amb el suport dels Estats Units per aconseguir l’alliberament de Gershkovich.

Bergmann, que va treballar al Departament d’Estat nord-americà durant la presidència de Barack Obama, explica que l’intercanvi probablement era necessari per a alliberar a Gershkovich. “Hi ha un profund desig de veure lliure Gershkovich, i és clar que és un ostatge”, diu. I afegeix: “El desafiament és com equilibrar aquest desig amb el fet d’alliberar algú que està detingut per un crim.”

Robyn Dixon i Souad Mekhennet han contribuït a aquest article.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Tot és més fràgil que no sembla. La decisió de les bases d’Esquerra Republicana té una cosa en comú amb les eleccions del 12 de maig: malgrat tenir a favor el vent del sistema, la victòria de les opcions guanyadores ha estat per un marge molt estret. Tot remava perquè Salvador Illa guanyés amb una majoria aclaparadora: un suport mediàtic enorme; un desgast agònic dels partits independentistes; una abstenció elevadíssima; els efectes de la repressió, que ha ensorrat dues generacions de dirigents i ha esmicolat els incentius perquè s’hi dediqui gent nova, amb talent i discurs. Tot i això, Illa no va passar de quaranta-dos diputats insuficients i, per a governar, ha depès d’un partit que va concórrer a les eleccions amb la promesa de no fer-lo president. El desplegament de mitjans de la direcció nacional d’Esquerra per a investir Illa ha estat extraordinari, sense fissures. El ‘no’ ha tingut pocs portaveus, la por d’un resultat encara més dramàtic en cas d’una repetició electoral era un incentiu molt fort per a acceptar el pacte, els socialistes han fet concessions retòriques sorprenents. I fins i tot així, el ‘sí’ tan sols s’ha imposat per un 53,5% dels vots.

Una prova impressionant de com s’aguanta amb pinces “la nova etapa” és el silenci sepulcral que els socialistes van mantenir d’ençà que es va anunciar el pre-acord fins que les bases d’Esquerra no l’havien validat. No era una qüestió de respecte a les bases, ans al contrari: si ho fos, en la conferència que va fer Illa dissabte per a celebrar que ja tenia els vots per a ser president, hauria desenvolupat les idees que descriu l’acord. El document no seria tan sols un punt d’inflexió si es complís –cosa que sembla altament improbable–, sinó que contravé la deriva ideològica que ha tingut el PSC d’ençà de Pere Navarro. En efecte, el PSC més espanyolista de les últimes dècades ha signat un pacte de govern on hi ha un reconeixement explícit de Catalunya com a nació, un retorn a la defensa explícita del federalisme i del “catalanisme popular”: són canvis prou sucosos en la línia discursiva dels socialistes perquè Illa ho desenvolupés i ho reivindiqués. En lloc d’això, va fer un parlament protocol·lari, d’oficinista. Sap que si diu allò que realment pensa, allò que ha sostingut els últims anys, encara hi ha un petit risc que tot salti pels aires.

En les negociacions d’Esquerra i de Junts amb els socialistes s’ha anat posant de moda el secretisme, com si fos la virtut d’un altíssim ofici diplomàtic. De fet, però, és el símptoma que allò que es pacta en realitat no és allò que s’escriu, sinó el desarmament polític i moral de l’independentisme institucional. En la manera com s’ha forjat l’acord ja s’observa que els socialistes estan com més va més disposats a cedir més en termes retòrics i simbòlics. El president espanyol, Pedro Sánchez, els va mostrar el camí en l’acord amb Junts, en què tots dos declaraven què pensaven, orgullosament, i la teca venia després. Els socialistes s’han adonat que, a la Catalunya d’avui, el significat de les paraules s’ha buidat tant que surt a compte assumir les dels altres, si el resultat és obtenir el poder. Per a Esquerra, haver d’investir Illa és un gripau tan blau que, més que no pas cap reforma del finançament, necessita que l’aviat president dissimuli el seu projecte polític, que és la regionalització del país. Illa serà, probablement, un president discret, perquè ha pagat el preu de tornar silenciós el seu espanyolisme. Ara bé, la discreció i el silenci, igual com el resultat de la consulta d’Esquerra i la justeta victòria d’Illa, demostren que l’esforç per a tancar la capsa de Pandora és molt costós.

El tret al peu que s’ha disparat Esquerra Republicana no és el previsible incompliment dels termes de l’acord, ni l’apatia que causa entre els ciutadans que els partits facin la contrària d’allò que van prometre. De fet, tampoc no ho és que Marta Rovira i la direcció nacional del partit tergiversin el concepte “concert econòmic” per engalipar les seves bases. L’autèntic tret al peu és que, per un càlcul a curt termini, s’han situat en una posició de molta més debilitat que no pas la repetició electoral. Potser la fredor cínica de la política, que es mira massa les xifres d’escons, de càrrecs i de sous, no els ho ha deixat veure, però quan un espai polític és tocat de mort, les xifres enganyen. La CUP de després del 21-D, que havia baixat de deu diputats a quatre, tenia molt més poder que no la CUP de Dolors Sabater, l’any 2021: el 2018 tenien el poder de frenar la investidura de Quim Torra i mantenir el marc electoral en una resistència nacional més forta; passats tres anys van investir Pere Aragonès bo i pensant que en podrien influir la política, i s’han trobat Aragonès pactant dos pressuposts amb els socialistes. El mateix Pedro Sánchez, l’any 2016, podria haver acotat el cap per por de perdre-ho tot i haver investit Mariano Rajoy. Assumir el risc i no fer-ho l’ha dut al cim.

Potser Esquerra tremolava tota només de pensar en una repetició l’octubre. Aquest vertigen els ha dut a un tacticisme miop. És clar que hi havia el risc de no poder condicionar tant Illa, si hi tornava a haver eleccions. Fins i tot hi havia l’opció que el PSC, Esquerra i els Comuns ja no sumessin, atès que ara ja els ha anat d’un sol diputat que la nit electoral, per cert, va estar molta estona ballant. Tanmateix, haver perdut l’oportunitat de condicionar els socialistes podria haver estat alliberador per a Esquerra: un PSC més fort, a la tardor, es podria haver vist empès a l’única opció de deixar-se investir pel PP, com va passar a Barcelona. “Si són espanyolistes, que pactin entre ells.” Sacrificar-se té sentit si serveix per a il·luminar la veritable naturalesa de l’adversari. Si serveix per a emblanquir-lo sense tenir, en el fons, la garantia que el podràs collar, el sacrifici és doble. Això, és clar, si és que es tracta realment de l’adversari. Després d’investir Illa, els republicans ho tindran molt més complicat per a renéixer.

Tot és més fràgil que no sembla. La decisió de les bases d’Esquerra Republicana té una cosa en comú amb les eleccions del 12 de maig: malgrat tenir a favor el vent del sistema, la victòria de les opcions guanyadores ha estat per un marge molt estret. Tot remava perquè Salvador Illa guanyés amb una majoria aclaparadora: un suport mediàtic enorme; un desgast agònic dels partits independentistes; una abstenció elevadíssima; els efectes de la repressió, que ha ensorrat dues generacions de dirigents i ha esmicolat els incentius perquè s’hi dediqui gent nova, amb talent i discurs. Tot i això, Illa no va passar de quaranta-dos diputats insuficients i, per a governar, ha depès d’un partit que va concórrer a les eleccions amb la promesa de no fer-lo president. El desplegament de mitjans de la direcció nacional d’Esquerra per a investir Illa ha estat extraordinari, sense fissures. El ‘no’ ha tingut pocs portaveus, la por d’un resultat encara més dramàtic en cas d’una repetició electoral era un incentiu molt fort per a acceptar el pacte, els socialistes han fet concessions retòriques sorprenents. I fins i tot així, el ‘sí’ tan sols s’ha imposat per un 53,5% dels vots.

Una prova impressionant de com s’aguanta amb pinces “la nova etapa” és el silenci sepulcral que els socialistes van mantenir d’ençà que es va anunciar el pre-acord fins que les bases d’Esquerra no l’havien validat. No era una qüestió de respecte a les bases, ans al contrari: si ho fos, en la conferència que va fer Illa dissabte per a celebrar que ja tenia els vots per a ser president, hauria desenvolupat les idees que descriu l’acord. El document no seria tan sols un punt d’inflexió si es complís –cosa que sembla altament improbable–, sinó que contravé la deriva ideològica que ha tingut el PSC d’ençà de Pere Navarro. En efecte, el PSC més espanyolista de les últimes dècades ha signat un pacte de govern on hi ha un reconeixement explícit de Catalunya com a nació, un retorn a la defensa explícita del federalisme i del “catalanisme popular”: són canvis prou sucosos en la línia discursiva dels socialistes perquè Illa ho desenvolupés i ho reivindiqués. En lloc d’això, va fer un parlament protocol·lari, d’oficinista. Sap que si diu allò que realment pensa, allò que ha sostingut els últims anys, encara hi ha un petit risc que tot salti pels aires.

En les negociacions d’Esquerra i de Junts amb els socialistes s’ha anat posant de moda el secretisme, com si fos la virtut d’un altíssim ofici diplomàtic. De fet, però, és el símptoma que allò que es pacta en realitat no és allò que s’escriu, sinó el desarmament polític i moral de l’independentisme institucional. En la manera com s’ha forjat l’acord ja s’observa que els socialistes estan com més va més disposats a cedir més en termes retòrics i simbòlics. El president espanyol, Pedro Sánchez, els va mostrar el camí en l’acord amb Junts, en què tots dos declaraven què pensaven, orgullosament, i la teca venia després. Els socialistes s’han adonat que, a la Catalunya d’avui, el significat de les paraules s’ha buidat tant que surt a compte assumir les dels altres, si el resultat és obtenir el poder. Per a Esquerra, haver d’investir Illa és un gripau tan blau que, més que no pas cap reforma del finançament, necessita que l’aviat president dissimuli el seu projecte polític, que és la regionalització del país. Illa serà, probablement, un president discret, perquè ha pagat el preu de tornar silenciós el seu espanyolisme. Ara bé, la discreció i el silenci, igual com el resultat de la consulta d’Esquerra i la justeta victòria d’Illa, demostren que l’esforç per a tancar la capsa de Pandora és molt costós.

El tret al peu que s’ha disparat Esquerra Republicana no és el previsible incompliment dels termes de l’acord, ni l’apatia que causa entre els ciutadans que els partits facin la contrària d’allò que van prometre. De fet, tampoc no ho és que Marta Rovira i la direcció nacional del partit tergiversin el concepte “concert econòmic” per engalipar les seves bases. L’autèntic tret al peu és que, per un càlcul a curt termini, s’han situat en una posició de molta més debilitat que no pas la repetició electoral. Potser la fredor cínica de la política, que es mira massa les xifres d’escons, de càrrecs i de sous, no els ho ha deixat veure, però quan un espai polític és tocat de mort, les xifres enganyen. La CUP de després del 21-D, que havia baixat de deu diputats a quatre, tenia molt més poder que no la CUP de Dolors Sabater, l’any 2021: el 2018 tenien el poder de frenar la investidura de Quim Torra i mantenir el marc electoral en una resistència nacional més forta; passats tres anys van investir Pere Aragonès bo i pensant que en podrien influir la política, i s’han trobat Aragonès pactant dos pressuposts amb els socialistes. El mateix Pedro Sánchez, l’any 2016, podria haver acotat el cap per por de perdre-ho tot i haver investit Mariano Rajoy. Assumir el risc i no fer-ho l’ha dut al cim.

Potser Esquerra tremolava tota només de pensar en una repetició l’octubre. Aquest vertigen els ha dut a un tacticisme miop. És clar que hi havia el risc de no poder condicionar tant Illa, si hi tornava a haver eleccions. Fins i tot hi havia l’opció que el PSC, Esquerra i els Comuns ja no sumessin, atès que ara ja els ha anat d’un sol diputat que la nit electoral, per cert, va estar molta estona ballant. Tanmateix, haver perdut l’oportunitat de condicionar els socialistes podria haver estat alliberador per a Esquerra: un PSC més fort, a la tardor, es podria haver vist empès a l’única opció de deixar-se investir pel PP, com va passar a Barcelona. “Si són espanyolistes, que pactin entre ells.” Sacrificar-se té sentit si serveix per a il·luminar la veritable naturalesa de l’adversari. Si serveix per a emblanquir-lo sense tenir, en el fons, la garantia que el podràs collar, el sacrifici és doble. Això, és clar, si és que es tracta realment de l’adversari. Després d’investir Illa, els republicans ho tindran molt més complicat per a renéixer.

Comencem un nou calidoscopi, el resum mensual de tecnologies i de transició energètica, amb Intel. El tradicional dominador dels xips per a ordinadors torna a ser enmig de la polèmica. Els seus xips Intel Core de la 13a generació i la 14a fallen, cosa que genera inestabilitat en els ordinadors que els incorporen. A final de juliol la companyia va anunciar que n’havia trobat la causa: els processadors experimentaven un voltatge elevat. Es va comprometre a proporcionar a mitjan agost una actualització de programari que resoldria el problema, que era causat per un algoritme que demana voltatges incorrectes al processador. Tanmateix, uns quants dies més tard, la companyia admetia que no n’era l’única causa de les fallades. Uns investigadors independents van advertir que els processadors que hagin tingut aquests voltatges elevats, han quedat afectats de manera irreversible. Uns altres investigadors apuntaven a defectes (oxidació) en el procés de fabricació. Davant aquest fet, la companyia ha allargat dos anys la garantia dels processadors, la qual cosa permet als consumidors afectats (no tots els xips tenen aquest problema) de canviar de franc el xip.

El començament de la fi d’Intel?

Aquests problemes s’han afegit a l’anunci de la companyia d’acomiadar un 15% dels treballadors (vora 19.000 d’un total de 125.000) i una retallada de despeses de 10.000 milions de dòlars després d’haver anunciat unes pèrdues de 1.600 milions durant el segon trimestre del 2024, un fort augment en relació amb els 437 milions que també va perdre durant el primer trimestre. De resultes d’aquest anunci, les accions d’Intel en borsa han caigut més d’un 30%. La companyia confiava en els nous xips per als ordinadors portàtils que ha de comercialitzar a partir del 3 de setembre, els Lunar Lake. Intel fa anys que és criticada per l’elevat consum dels seus xips. Especialment, des que Apple va abandonar Intel per a fer els seus xips basats en l’arquitectura Arm, que han esdevingut la referència del sector quant a eficiència energètica. Microsoft seguia una estratègia similar a la d’Apple quan el maig va anunciar els nous ordinadors amb intel·ligència artificial i xips Arm, de la companyia Qualcomm, la dominadora dels xips per a telèfons mòbils.

Microsoft no va tancar la porta als xips d’Intel i AMD, amb l’arquitectura tradicional x86. Tanmateix, amb les companyies centrades a fer ordinadors amb intel·ligència artificial integrada als processadors, Intel es troba amb un competidor encara més inabastable, Nvidia. La companyia, també nord-americana, es va donar a conèixer amb xips per a targetes gràfiques (GPU), dissenyades fonamentalment per a jocs, àmbit en què no tenia gairebé competència. Actualment, Nvidia és la dominadora absoluta dels xips per a intel·ligència artificial (NPU), malgrat que companyies com ara Tesla i AMD intenten de seguir-li els passos amb xips propis. Intel està per darrere fins i tot d’aquestes altres companyies, sumat al seu fracàs reiterat amb els xips gràfics. És a dir, l’antiga dominadora de la informàtica es troba assetjada en tres fronts (CPU, GPU i NUP), en què la competència té productes clarament superiors.

Intel ha hagut d’augmentar dos anys la garantia dels xips de 13a generació i 14a a causa d’un error de disseny.

Per acabar-ho d’adobar, Qualcomm ha anunciat una nova versió més econòmica dels xips Arm Snapdragon per a ordinadors, que fan possible que hi hagi portàtils Windows per 700 dòlars, sense comprometre el rendiment NPU, segons que assegura la companyia. AMD, per la seva banda, acaba d’anunciar que en un any ha doblat la facturació dels xips adreçats a centres de dades (grans servidors). Aquesta mena de xips, i no els adreçats a ordinadors personals, consoles de jocs i xips per a vehicles i industrials, representen ara gairebé la meitat de les vendes. Per una altra banda, les seves vendes de xips per a intel·ligència artificial són lluny encara de les de Nvidia, però AMD també vol transformar-se en una empresa de xips per a AI, que sigui el gruix del seu negoci, l’àrea de més creixement del sector.

Continua el desenvolupament de la intel·ligència artificial, i les sospites de frau

Mentrestant, en el desenvolupament de la intel·ligència artificial, OpenAI finalment lliura a uns quants usuaris de pagament les millores promeses en la síntesi de veu de l’assistent. La veu de ChatGPT ja pot cantar i modular la veu, com ara imitar un pilot d’avió que parla per ràdio. Aquestes millores estaran disponibles en unes quantes llengües, però, de moment, en català, no. En un altre front, Meta, la companyia que agrupa WhatsApp, Instagram i Facebook, ha dit que continuarà amb els esforços inversors per a desenvolupar la intel·ligència artificial generativa. Ja preparen la versió 4 del seu model Llama, amb la pretensió que sigui el model més avançat de la indústria quan es publiqui l’any vinent. Per a desenvolupar-lo, Meta necessitarà deu vegades més potència computacional que l’emprada en el desenvolupament del Llama 3.1. La companyia gasta milers de milions a comprar xips d’IA de Nvidia i més infrastructures necessàries. De moment, la companyia no preveu beneficis a curt termini en aquesta àrea.

Meta ha anunciat que continua invertint en intel·ligència artificial, malgrat que no n’esperi guanys econòmics a curt termini.

Un altre dels grans actors en l’espai de la IA, Amazon, ha presentat Rufus, el seu assistent d’intel·ligència artificial per a compres. De moment, està només disponible als EUA i a la seva app per a mòbils. Els usuaris podran demanar-li detalls sobre els productes, comparar-los i que en mostri les valoracions dels compradors. Un altre dels gegants, Google, ha tingut una iniciativa similar i incorporarà una comparació de productes amb IA integrada al navegador Chrome, de manera que es puguin comparar productes de les pestanyes obertes. Tot això pot ajudar els consumidors a trobar productes més econòmics. O no, segons els experts. Les companyies podrien emprar la IA per detectar quan els consumidors estan disposats a pagar un preu més elevat per un producte o servei, i obtenir-ne així més benefici. Les empreses disposarien de models de preus de vigilància que emprarien informació com ara el dispositiu que fa servir el consumidor (un mòbil d’alta gamma o econòmic, per exemple), des de quina localització (barris de renda més alta o més baixa), informació demogràfica (edat i sexe), l’historial de compres i creditici, així com l’historial de navegació i compra. Amazon, per exemple, disposaria d’un model per a determinar fins a quin valor pot apujar un preu fins que la competència se n’adoni i variï també el preu. El govern nord-americà ha començat a analitzar aquestes pràctiques, amb l’argument que vulneren la privacitat i la lliure competència.

Els advertiments de la UE

Mentrestant, a la UE acaba d’entrar en vigor la Llei de la IA, amb l’objectiu de fomentar el desenvolupament i el desplegament responsable de la intel·ligència artificial a la Unió. Tanmateix, algunes companyies no s’ho han pres bé. Meta ja havia anunciat uns dies abans que el seu nou model Llama multimodal no estarà disponible a la UE per un entorn regulador massa imprevisible. Apple també havia anunciat que endarrerirà el desplegament del seu Apple Intelligence en els dispositius europeus. Tot i això, les companyies que operin a la UE tindran fins l’agost del 2026 per a complir les noves normes al voltant dels drets d’autor, transparència i en quins casos s’usa la IA.

La UE ha advertit Elon Musk que la xarxa social X infringeix la normativa de la Unió.

La UE també ha advertit Meta sobre la pràctica de paga o consent, que pot comportar-li una multa perquè viola les lleis de protecció dels consumidors europeus. D’ençà de l’any passat, i per saltar-se la normativa europea, Meta diu als usuaris que si no volen publicitat han de pagar 12,99 € o, si volen continuar sense pagar, aleshores accepten que la companyia recopili dades seves per a mostrar anuncis personalitzats. Dades que, a més, es poden transferir fora de la UE. Encara que la UE no s’ha posicionat de moment per a unes altres companyies, molts usuaris han experimentat que quan entren en un web que els demana d’acceptar les galetes i, si no les volen, han de pagar una quantitat econòmica, sense poder rebutjar-les de franc, la qual cosa pot violar la normativa europea. Al juliol la UE també ha advertit X, l’antiga Twitter ara propietat d’Elon Musk, que viola la Llei de Serveis Digitals, perquè no compleix les obligacions de transparència quant a la publicitat i perquè es nega a proporcionar-ne dades als investigadors.

Sorpasso renovable a la UE

En el camp de la transició energètica, aquests dies ha arribat una molt bona notícia. Per primera vegada a la UE i durant la primera meitat del 2024, la generació elèctrica eòlica i solar ha superat a la generada amb combustibles fòssils, segons el laboratori d’idees anglès Ember. La generació fòssil ha caigut un 17% (-71 TWh) en relació amb l’any passat, amb una quota del 27% (343 TWh) del total de l’electricitat generada. El carbó (-24%) és la font que ha tingut la davallada més gran, seguit del gas (-14%), malgrat que el consum d’electricitat global va augmentar un 0,7%. Les energies solar i eòlica ara tenen una quota del 30% i la seva expansió és el principal factor que explica la davallada fòssil. Però també hi ha contribuït la hidràulica, amb l’acabament de la sequera a bona part del continent, i unes temperatures més elevades durant l’hivern.

Per primera vegada, la producció eòlica i solar superen a la producció elèctrica fòssil a la UE.

Ara mateix, tretze estats membres generen més energia amb solar i eòlica que no pas amb fòssils. Alemanya, Bèlgica i Hongria s’han incorporat a aquesta divisió per primera vegada. L’estat espanyol va assolir un 50% de generació elèctrica amb solar i eòlica per primera vegada el maig, i Polònia n’assolia un 33% també per primera vegada. La cosa no quedarà aquí. Alemanya ha fet rècord de producció fotovoltaica al juliol, amb 10,3 TWh, un 27% de l’electricitat generada. I malgrat aquestes xifres, el país germànic vol prémer encara més l’accelerador: el govern federal acaba d’aprovar un esborrany per a la simplificació del procediment d’aprovació per a l’energia solar i eòlica, i bateries, com a implementació de la Directiva d’Energies Renovables de la UE.

De fet, amb el rècord del juliol va haver dues notícies negatives que marquen la necessitat d’implementar bateries: durant 80 hores hi va haver preus negatius d’electricitat (per a incentivar que les plantes no injectessin més electricitat atès l’excedent renovable), la qual cosa va fer que només 9,5 TWh dels 10,3 produïts acabessin a la xarxa elèctrica del país. La resta es van perdre. Els preus negatius desincentiven la creació de noves plantes perquè dificulten la recuperació de la inversió. La nova legislació alemanya vol accelerar el desplegament d’energia eòlica terrestre, i la creació de plantes híbrides, que estan conformades tant per plaques solars com molins de vent i bateries.

L’Oficina Europea de Medi Ambient, per la seva banda, va publicar el 24 de juliol un informe que determina que només cal un 2,2% de la superfície de la UE per a abandonar els combustibles fòssils i l’energia nuclear i substituir-los per energia solar i eòlica, cosa que permetria d’assolir la neutralitat climàtica l’any 2040 i sense comprometre la producció de menjar. L’estudi determina que amb les àrees urbanes i industrials no es poden cobrir totes les necessitats d’espai per a plaques solars, i que cal fer centrals solars en terrenys rurals, però preservant els terrenys agrícoles i naturals de més valor. L’organisme també defensa l’agrivoltaica, la combinació de plaques solars i conreus.

Els requisits d’espai a la UE per a cobrir amb renovables tot el consum energètic són mínims segons els últims estudis.

I sobre l’impacte de les plantes solars, nous estudis demostren que faciliten l’augment de la biodiversitat. A Hongria, en una planta de 138 MW dissenyada per a ser respectuosa amb la natura, els experts en ecologia han trobat que durant el primer any hi ha augmentat el nombre d’espècies d’aus, sense afectar la nidificació dels falcons i les àligues que ja hi havia. Tampoc no ha alterat significativament la composició d’insectes, però sí que hi ha augmentat el nombre d’individus. A Xile, en una planta de 10,8 MW els investigadors han comprovat que les plaques solars actuen de refugi per les aus, i també hi ha augmentat la qualitat del sòl.

El govern espanyol aprova de cop 28 GW de renovables

Mentrestant, l’estat espanyol continua amb el seu pla per a esdevenir la primera potència renovable europea. El mes passat expiraven els permisos obtinguts per a 283 projectes a causa de la lentitud de l’administració. El govern espanyol, amb una mesura extraordinària, ha garantit els permisos de construcció, que afegiran 28 GW renovables, amb una inversió de 17.000 milions i la creació de 300.000 llocs de treball. La majoria corresponen a plantes solars (283 projectes i 24,9 GW), seguit d’eòlica (43 projectes i 2,7 GW) i una planta hidroelèctrica de 0,6 GW. Tots els projectes poden començar la construcció de manera immediata i han d’estar en servei en un temps màxim de tres anys. El govern espanyol no ha donat detalls sobre la localització dels projectes aprovats, per tant, no sabem quants n’hi haurà als Països Catalans. Convé de recordar que les comunitats autònomes poden aprovar plantes fins a 50 MW de potència. Per sobre d’aquest valor, correspon al govern espanyol.

Al nostre país, mentre al Principat continua la paràlisi renovable, com us explicàvem fa poc, el govern del País Valencià va aprovar a final de juliol 23 plantes solars amb una potència total de 738 MW, la qual cosa permetrà gairebé de triplicar els actuals 469 MW instal·lats i en funcionament.

Comencem un nou calidoscopi, el resum mensual de tecnologies i de transició energètica, amb Intel. El tradicional dominador dels xips per a ordinadors torna a ser enmig de la polèmica. Els seus xips Intel Core de la 13a generació i la 14a fallen, cosa que genera inestabilitat en els ordinadors que els incorporen. A final de juliol la companyia va anunciar que n’havia trobat la causa: els processadors experimentaven un voltatge elevat. Es va comprometre a proporcionar a mitjan agost una actualització de programari que resoldria el problema, que era causat per un algoritme que demana voltatges incorrectes al processador. Tanmateix, uns quants dies més tard, la companyia admetia que no n’era l’única causa de les fallades. Uns investigadors independents van advertir que els processadors que hagin tingut aquests voltatges elevats, han quedat afectats de manera irreversible. Uns altres investigadors apuntaven a defectes (oxidació) en el procés de fabricació. Davant aquest fet, la companyia ha allargat dos anys la garantia dels processadors, la qual cosa permet als consumidors afectats (no tots els xips tenen aquest problema) de canviar de franc el xip.

El començament de la fi d’Intel?

Aquests problemes s’han afegit a l’anunci de la companyia d’acomiadar un 15% dels treballadors (vora 19.000 d’un total de 125.000) i una retallada de despeses de 10.000 milions de dòlars després d’haver anunciat unes pèrdues de 1.600 milions durant el segon trimestre del 2024, un fort augment en relació amb els 437 milions que també va perdre durant el primer trimestre. De resultes d’aquest anunci, les accions d’Intel en borsa han caigut més d’un 30%. La companyia confiava en els nous xips per als ordinadors portàtils que ha de comercialitzar a partir del 3 de setembre, els Lunar Lake. Intel fa anys que és criticada per l’elevat consum dels seus xips. Especialment, des que Apple va abandonar Intel per a fer els seus xips basats en l’arquitectura Arm, que han esdevingut la referència del sector quant a eficiència energètica. Microsoft seguia una estratègia similar a la d’Apple quan el maig va anunciar els nous ordinadors amb intel·ligència artificial i xips Arm, de la companyia Qualcomm, la dominadora dels xips per a telèfons mòbils.

Microsoft no va tancar la porta als xips d’Intel i AMD, amb l’arquitectura tradicional x86. Tanmateix, amb les companyies centrades a fer ordinadors amb intel·ligència artificial integrada als processadors, Intel es troba amb un competidor encara més inabastable, Nvidia. La companyia, també nord-americana, es va donar a conèixer amb xips per a targetes gràfiques (GPU), dissenyades fonamentalment per a jocs, àmbit en què no tenia gairebé competència. Actualment, Nvidia és la dominadora absoluta dels xips per a intel·ligència artificial (NPU), malgrat que companyies com ara Tesla i AMD intenten de seguir-li els passos amb xips propis. Intel està per darrere fins i tot d’aquestes altres companyies, sumat al seu fracàs reiterat amb els xips gràfics. És a dir, l’antiga dominadora de la informàtica es troba assetjada en tres fronts (CPU, GPU i NUP), en què la competència té productes clarament superiors.

Intel ha hagut d’augmentar dos anys la garantia dels xips de 13a generació i 14a a causa d’un error de disseny.

Per acabar-ho d’adobar, Qualcomm ha anunciat una nova versió més econòmica dels xips Arm Snapdragon per a ordinadors, que fan possible que hi hagi portàtils Windows per 700 dòlars, sense comprometre el rendiment NPU, segons que assegura la companyia. AMD, per la seva banda, acaba d’anunciar que en un any ha doblat la facturació dels xips adreçats a centres de dades (grans servidors). Aquesta mena de xips, i no els adreçats a ordinadors personals, consoles de jocs i xips per a vehicles i industrials, representen ara gairebé la meitat de les vendes. Per una altra banda, les seves vendes de xips per a intel·ligència artificial són lluny encara de les de Nvidia, però AMD també vol transformar-se en una empresa de xips per a AI, que sigui el gruix del seu negoci, l’àrea de més creixement del sector.

Continua el desenvolupament de la intel·ligència artificial, i les sospites de frau

Mentrestant, en el desenvolupament de la intel·ligència artificial, OpenAI finalment lliura a uns quants usuaris de pagament les millores promeses en la síntesi de veu de l’assistent. La veu de ChatGPT ja pot cantar i modular la veu, com ara imitar un pilot d’avió que parla per ràdio. Aquestes millores estaran disponibles en unes quantes llengües, però, de moment, en català, no. En un altre front, Meta, la companyia que agrupa WhatsApp, Instagram i Facebook, ha dit que continuarà amb els esforços inversors per a desenvolupar la intel·ligència artificial generativa. Ja preparen la versió 4 del seu model Llama, amb la pretensió que sigui el model més avançat de la indústria quan es publiqui l’any vinent. Per a desenvolupar-lo, Meta necessitarà deu vegades més potència computacional que l’emprada en el desenvolupament del Llama 3.1. La companyia gasta milers de milions a comprar xips d’IA de Nvidia i més infrastructures necessàries. De moment, la companyia no preveu beneficis a curt termini en aquesta àrea.

Meta ha anunciat que continua invertint en intel·ligència artificial, malgrat que no n’esperi guanys econòmics a curt termini.

Un altre dels grans actors en l’espai de la IA, Amazon, ha presentat Rufus, el seu assistent d’intel·ligència artificial per a compres. De moment, està només disponible als EUA i a la seva app per a mòbils. Els usuaris podran demanar-li detalls sobre els productes, comparar-los i que en mostri les valoracions dels compradors. Un altre dels gegants, Google, ha tingut una iniciativa similar i incorporarà una comparació de productes amb IA integrada al navegador Chrome, de manera que es puguin comparar productes de les pestanyes obertes. Tot això pot ajudar els consumidors a trobar productes més econòmics. O no, segons els experts. Les companyies podrien emprar la IA per detectar quan els consumidors estan disposats a pagar un preu més elevat per un producte o servei, i obtenir-ne així més benefici. Les empreses disposarien de models de preus de vigilància que emprarien informació com ara el dispositiu que fa servir el consumidor (un mòbil d’alta gamma o econòmic, per exemple), des de quina localització (barris de renda més alta o més baixa), informació demogràfica (edat i sexe), l’historial de compres i creditici, així com l’historial de navegació i compra. Amazon, per exemple, disposaria d’un model per a determinar fins a quin valor pot apujar un preu fins que la competència se n’adoni i variï també el preu. El govern nord-americà ha començat a analitzar aquestes pràctiques, amb l’argument que vulneren la privacitat i la lliure competència.

Els advertiments de la UE

Mentrestant, a la UE acaba d’entrar en vigor la Llei de la IA, amb l’objectiu de fomentar el desenvolupament i el desplegament responsable de la intel·ligència artificial a la Unió. Tanmateix, algunes companyies no s’ho han pres bé. Meta ja havia anunciat uns dies abans que el seu nou model Llama multimodal no estarà disponible a la UE per un entorn regulador massa imprevisible. Apple també havia anunciat que endarrerirà el desplegament del seu Apple Intelligence en els dispositius europeus. Tot i això, les companyies que operin a la UE tindran fins l’agost del 2026 per a complir les noves normes al voltant dels drets d’autor, transparència i en quins casos s’usa la IA.

La UE ha advertit Elon Musk que la xarxa social X infringeix la normativa de la Unió.

La UE també ha advertit Meta sobre la pràctica de paga o consent, que pot comportar-li una multa perquè viola les lleis de protecció dels consumidors europeus. D’ençà de l’any passat, i per saltar-se la normativa europea, Meta diu als usuaris que si no volen publicitat han de pagar 12,99 € o, si volen continuar sense pagar, aleshores accepten que la companyia recopili dades seves per a mostrar anuncis personalitzats. Dades que, a més, es poden transferir fora de la UE. Encara que la UE no s’ha posicionat de moment per a unes altres companyies, molts usuaris han experimentat que quan entren en un web que els demana d’acceptar les galetes i, si no les volen, han de pagar una quantitat econòmica, sense poder rebutjar-les de franc, la qual cosa pot violar la normativa europea. Al juliol la UE també ha advertit X, l’antiga Twitter ara propietat d’Elon Musk, que viola la Llei de Serveis Digitals, perquè no compleix les obligacions de transparència quant a la publicitat i perquè es nega a proporcionar-ne dades als investigadors.

Sorpasso renovable a la UE

En el camp de la transició energètica, aquests dies ha arribat una molt bona notícia. Per primera vegada a la UE i durant la primera meitat del 2024, la generació elèctrica eòlica i solar ha superat a la generada amb combustibles fòssils, segons el laboratori d’idees anglès Ember. La generació fòssil ha caigut un 17% (-71 TWh) en relació amb l’any passat, amb una quota del 27% (343 TWh) del total de l’electricitat generada. El carbó (-24%) és la font que ha tingut la davallada més gran, seguit del gas (-14%), malgrat que el consum d’electricitat global va augmentar un 0,7%. Les energies solar i eòlica ara tenen una quota del 30% i la seva expansió és el principal factor que explica la davallada fòssil. Però també hi ha contribuït la hidràulica, amb l’acabament de la sequera a bona part del continent, i unes temperatures més elevades durant l’hivern.

Per primera vegada, la producció eòlica i solar superen a la producció elèctrica fòssil a la UE.

Ara mateix, tretze estats membres generen més energia amb solar i eòlica que no pas amb fòssils. Alemanya, Bèlgica i Hongria s’han incorporat a aquesta divisió per primera vegada. L’estat espanyol va assolir un 50% de generació elèctrica amb solar i eòlica per primera vegada el maig, i Polònia n’assolia un 33% també per primera vegada. La cosa no quedarà aquí. Alemanya ha fet rècord de producció fotovoltaica al juliol, amb 10,3 TWh, un 27% de l’electricitat generada. I malgrat aquestes xifres, el país germànic vol prémer encara més l’accelerador: el govern federal acaba d’aprovar un esborrany per a la simplificació del procediment d’aprovació per a l’energia solar i eòlica, i bateries, com a implementació de la Directiva d’Energies Renovables de la UE.

De fet, amb el rècord del juliol va haver dues notícies negatives que marquen la necessitat d’implementar bateries: durant 80 hores hi va haver preus negatius d’electricitat (per a incentivar que les plantes no injectessin més electricitat atès l’excedent renovable), la qual cosa va fer que només 9,5 TWh dels 10,3 produïts acabessin a la xarxa elèctrica del país. La resta es van perdre. Els preus negatius desincentiven la creació de noves plantes perquè dificulten la recuperació de la inversió. La nova legislació alemanya vol accelerar el desplegament d’energia eòlica terrestre, i la creació de plantes híbrides, que estan conformades tant per plaques solars com molins de vent i bateries.

L’Oficina Europea de Medi Ambient, per la seva banda, va publicar el 24 de juliol un informe que determina que només cal un 2,2% de la superfície de la UE per a abandonar els combustibles fòssils i l’energia nuclear i substituir-los per energia solar i eòlica, cosa que permetria d’assolir la neutralitat climàtica l’any 2040 i sense comprometre la producció de menjar. L’estudi determina que amb les àrees urbanes i industrials no es poden cobrir totes les necessitats d’espai per a plaques solars, i que cal fer centrals solars en terrenys rurals, però preservant els terrenys agrícoles i naturals de més valor. L’organisme també defensa l’agrivoltaica, la combinació de plaques solars i conreus.

Els requisits d’espai a la UE per a cobrir amb renovables tot el consum energètic són mínims segons els últims estudis.

I sobre l’impacte de les plantes solars, nous estudis demostren que faciliten l’augment de la biodiversitat. A Hongria, en una planta de 138 MW dissenyada per a ser respectuosa amb la natura, els experts en ecologia han trobat que durant el primer any hi ha augmentat el nombre d’espècies d’aus, sense afectar la nidificació dels falcons i les àligues que ja hi havia. Tampoc no ha alterat significativament la composició d’insectes, però sí que hi ha augmentat el nombre d’individus. A Xile, en una planta de 10,8 MW els investigadors han comprovat que les plaques solars actuen de refugi per les aus, i també hi ha augmentat la qualitat del sòl.

El govern espanyol aprova de cop 28 GW de renovables

Mentrestant, l’estat espanyol continua amb el seu pla per a esdevenir la primera potència renovable europea. El mes passat expiraven els permisos obtinguts per a 283 projectes a causa de la lentitud de l’administració. El govern espanyol, amb una mesura extraordinària, ha garantit els permisos de construcció, que afegiran 28 GW renovables, amb una inversió de 17.000 milions i la creació de 300.000 llocs de treball. La majoria corresponen a plantes solars (283 projectes i 24,9 GW), seguit d’eòlica (43 projectes i 2,7 GW) i una planta hidroelèctrica de 0,6 GW. Tots els projectes poden començar la construcció de manera immediata i han d’estar en servei en un temps màxim de tres anys. El govern espanyol no ha donat detalls sobre la localització dels projectes aprovats, per tant, no sabem quants n’hi haurà als Països Catalans. Convé de recordar que les comunitats autònomes poden aprovar plantes fins a 50 MW de potència. Per sobre d’aquest valor, correspon al govern espanyol.

Al nostre país, mentre al Principat continua la paràlisi renovable, com us explicàvem fa poc, el govern del País Valencià va aprovar a final de juliol 23 plantes solars amb una potència total de 738 MW, la qual cosa permetrà gairebé de triplicar els actuals 469 MW instal·lats i en funcionament.

La regidora de Compromís per València, Lucía Beamud, ha denunciat que el govern municipal ha eliminat els cursos de català de la programació d’Estiu Jove, que ajudaven a preparar els diferents nivells d’exàmens oficials de la llengua. Segons Beamud, aquesta decisió és una mostra del “sectarisme i la valencianofòbia” de la batllessa de la ciutat, María José Catalá.

“Per primera vegada, el valencià no està present, i d’aquesta manera es priva als joves de la possibilitat de preparar-se per als exàmens oficials del grau mitjà de valencià, un títol fonamental per obtenir més oportunitats en el mercat laboral”, ha comentat la regidora, segons un comunicat de Compromís.

Beamud ha criticat la resta de la programació, que considera un simple “copia i enganxa” de campaments i activitats multi-aventura, amb només cursos de francès i alemany i una reducció dels tallers artístics, que passen d’11 a 7.

La regidora ha acusat el govern municipal, format pel PP i Vox, de manca d’idees pròpies i d’eficàcia, i ha condemnat que també s’hagi eliminat el català de la Gran Fira, tot afirmant que això demostra el menyspreu de Catalá pel català.

El programa d’enguany, en comparació amb el del 2023, ha arraconat completament el català. S’han eliminat els cursos de català i això fa que els joves no puguin preparar-se per a presentar-se als exàmens oficials de la llengua. El 2023, hi havia una oferta equilibrada amb cursos de català i més opcions, com ara el francès i l’alemany. Enguany, la reducció de tallers artístics i la presència exclusiva de cursos de llengües estrangeres (francès i alemany) marquen un canvi significatiu.

El PSC i els comuns han escenificat l’acord per a investir Salvador Illa com a nou president de la Generalitat. El mateix Illa i la dirigent dels comuns al parlament, Jéssica Albiach, han signat el pacte en un acte a la Biblioteca de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat).

Tots dos dirigents han estat acompanyats durant l’acte pels membres dels equips negociadors dels partits. Totes dues formacions han elegit aquest barri de Cornellà per fer-hi l’acte perquè és un dels llocs on es va aplicar la llei de barris impulsada pel tripartit. A més, asseguren que és una zona on s’han fet polítiques d’habitatge que es volen replicar durant la legislatura vinent. L’habitatge és, precisament, un dels pilars de l’acord entre PSC i comuns.

Els comuns van anunciar l’acord el dimecres i el mateix dia el seu Consell Nacional el va avalar amb 124 vots a favor i 2 abstencions. El pacte inclou 50.000 nous pisos protegits, la recuperació progressiva de la sisena hora, la gratuïtat de l’etapa 0-3 durant aquesta legislatura, i el compromís de no facilitar macroprojectes com ara el Hard Rock, entre més mesures.

Avui mateix, el PSC ha reunit la seva comissió executiva i ha ratificat tant aquest acord com el d’ERC. En una intervenció al final de la reunió, Illa s’ha mostrat molt satisfet de tots dos pactes i s’ha compromès a complir-los íntegrament.

El PSC i els comuns han escenificat l’acord per a investir Salvador Illa com a nou president de la Generalitat. El mateix Illa i la dirigent dels comuns al parlament, Jéssica Albiach, han signat el pacte en un acte a la Biblioteca de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat).

Tots dos dirigents han estat acompanyats durant l’acte pels membres dels equips negociadors dels partits. Totes dues formacions han elegit aquest barri de Cornellà per fer-hi l’acte perquè és un dels llocs on es va aplicar la llei de barris impulsada pel tripartit. A més, asseguren que és una zona on s’han fet polítiques d’habitatge que es volen replicar durant la legislatura vinent. L’habitatge és, precisament, un dels pilars de l’acord entre PSC i comuns.

Els comuns van anunciar l’acord el dimecres i el mateix dia el seu Consell Nacional el va avalar amb 124 vots a favor i 2 abstencions. El pacte inclou 50.000 nous pisos protegits, la recuperació progressiva de la sisena hora, la gratuïtat de l’etapa 0-3 durant aquesta legislatura, i el compromís de no facilitar macroprojectes com ara el Hard Rock, entre més mesures.

Avui mateix, el PSC ha reunit la seva comissió executiva i ha ratificat tant aquest acord com el d’ERC. En una intervenció al final de la reunió, Illa s’ha mostrat molt satisfet de tots dos pactes i s’ha compromès a complir-los íntegrament.

El batlle de Girona, Lluc Salellas (CUP), ha instat els ajuntaments amb batlles independentistes a fer govern institucional en l’àmbit independentista en clau d’alliberament nacional per a Catalunya.

“Al municipalisme independentista ens tocarà jugar un paper de lideratge institucional en clau d’alliberament nacional. És indispensable en el context que ve, sabent que som molts i diversos”, ha assegurat Salellas en un missatge a X.

Al municipalisme independentista ens tocarà jugar un paper de lideratge institucional en clau d’alliberament nacional. És indispensable en el context que ve. Sabent que som molts i diversos.

— Lluc Salellas i Vilar (@llsalellasvilar) August 3, 2024

La crida de Salellas arriba l’endemà de saber-se que la militància d’ERC ha validat l’acord amb el PSC perquè Salvador Illa esdevingui president de Catalunya. Avui mateix, Illa ja ha traslladat oficialment al president del parlament, Josep Rull, que disposa de la majoria necessària per a ser investit president de la Generalitat, una volta confirmats els acords d’investidura amb ERC i comuns.

L’Ajuntament de Sant Pere de Torelló (Osona) ha comptat mil habitatges del nucli antic malmesos a causa dels efectes de la calamarsa d’ahir. S’hi sumen els desperfectes a gairebé tres-cents cotxes i a una trentena d’empreses d’un polígon industrial.

Aquest és el balanç que en fa el batlle, Jordi Fàbrega, que diu a l’ACN que han demanat a la delegació del govern espanyol la declaració de zona catastròfica. La calamarsada també va afectar tots els equipaments municipals, inclòs l’institut-escola Josep Maria Xandri. La consellera d’Educació, Anna Simó, ha visitat el poble i s’ha compromès a fer les reparacions amb celeritat. Així i tot, el batlle tem que el curs escolar no pugui començar amb normalitat.

“Estem fosos i destrossats”, relata el batlle l’endemà de la calamarsada i després d’una nit de poques hores de son. Assegura que fins ben entrada la matinada els bombers i la brigada municipal han retirat restes de teulades que havien caigut o que tenien risc de despreniment. Segons Fàbrega, hi ha malmesos més del 95% dels 1.050 habitatges que hi ha al nucli antic de Sant Pere de Torelló.

Un cop assegurades les teulades, aquest matí la feina s’ha focalitzat en la neteja, en posar elements de protecció provisionals i en assessorar els veïns a l’hora de tramitar les gestions amb les empreses asseguradores. El batlle lamenta que algunes famílies hagin rebut trucades de companyies presumptament estafadores i fa una crida a la prudència “i a no confiar en empreses que garanteixen una cobertura del 100% de l’import de la destrossa sense cap referència prèvia”.

Fàbrega lamenta que l’extensió dels desperfectes fa inviable que les empreses constructores de la zona donin l’abast amb totes les reparacions de teulades, “de manera que ara comença una feina de moltes setmanes o potser mesos”. “I això amb el temor que vinguin noves pluges”, afegeix.

Les pedres eren de grans dimensions (fotografia: Nil Arcarons). Zona catastròfica

La magnitud dels danys ha dut el govern local a sol·licitar a la delegació del govern espanyol que declari la zona catastròfica, per tal de poder accedir a ajudes econòmiques que facilitin la recuperació del municipi. Segons Fàbrega, la delegació s’ha compromès a enviar a Sant Pere de Torelló un equip de tècnics per avaluar els desperfectes, si bé no ha concretat quan serà.

En l’àmbit d’equipaments municipals, un dels que ha quedat especialment malmès és l’institut-escola del poble. Un dels dos edificis del centre ha rebut la pitjor part, i això ha motivat la visita aquest matí de la consellera Simó. Fàbrega ha agraït la predisposició a fer la reparació “amb celeritat”, però s’ha mostrat escèptic a què el començament del curs estigui tot resolt, tenint en compte que falta poc més d’un mes.

La consellera @AnnaSimo ha visitat aquest matí l’institut escola Josep Maria Xandri, de Sant Pere de Torelló, juntament amb l’alcalde @JFabregaColomer i la delegada del Govern @montsebarniol
(1/2) pic.twitter.com/FpkQ0hnx2b

— Educació (@educaciocat) August 3, 2024

Si el 9 de setembre encara hi ha espais amb destrosses pendents de reparar, una opció és traslladar alguns grups dels 300 alumnes del centre a uns altres equipaments de manera provisional, si bé el batlle fa una crida a la prudència en espera de com avanci la reparació.

Tot i la gran quantitat de danys materials, Fàbrega agraeix el “seny” dels veïns que van romandre a casa quan la calamarsa va caure amb força ahir a la tarda. Si bé s’estima que hi ha vora tres-cents cotxes abonyegats i amb vidres trencats, ressalta que “més val això que persones ferides per pedres de gel que tenien fins a 5 centímetres de diàmetre i queien amb molta força”.

El batlle insisteix que la tempesta va ser insòlita, malgrat que hi havia avisos meteorològics, perquè se sabia que cauria molta aigua en poca estona, però “ningú no sabia que seria tan focalitzat i amb pedra tan gran”. “Potser la pregunta que ens hem de fer és per què passa tot això”, apunta Fàbrega, que lamenta que aquestes tempestes siguin conseqüència del canvi climàtic.

L’Ajuntament de Sant Pere de Torelló (Osona) ha comptat mil habitatges del nucli antic malmesos a causa dels efectes de la calamarsa d’ahir. S’hi sumen els desperfectes a gairebé tres-cents cotxes i a una trentena d’empreses d’un polígon industrial.

Aquest és el balanç que en fa el batlle, Jordi Fàbrega, que diu a l’ACN que han demanat a la delegació del govern espanyol la declaració de zona catastròfica. La calamarsada també va afectar tots els equipaments municipals, inclòs l’institut-escola Josep Maria Xandri. La consellera d’Educació, Anna Simó, ha visitat el poble i s’ha compromès a fer les reparacions amb celeritat. Així i tot, el batlle tem que el curs escolar no pugui començar amb normalitat.

“Estem fosos i destrossats”, relata el batlle l’endemà de la calamarsada i després d’una nit de poques hores de son. Assegura que fins ben entrada la matinada els bombers i la brigada municipal han retirat restes de teulades que havien caigut o que tenien risc de despreniment. Segons Fàbrega, hi ha malmesos més del 95% dels 1.050 habitatges que hi ha al nucli antic de Sant Pere de Torelló.

Un cop assegurades les teulades, aquest matí la feina s’ha focalitzat en la neteja, en posar elements de protecció provisionals i en assessorar els veïns a l’hora de tramitar les gestions amb les empreses asseguradores. El batlle lamenta que algunes famílies hagin rebut trucades de companyies presumptament estafadores i fa una crida a la prudència “i a no confiar en empreses que garanteixen una cobertura del 100% de l’import de la destrossa sense cap referència prèvia”.

Fàbrega lamenta que l’extensió dels desperfectes fa inviable que les empreses constructores de la zona donin l’abast amb totes les reparacions de teulades, “de manera que ara comença una feina de moltes setmanes o potser mesos”. “I això amb el temor que vinguin noves pluges”, afegeix.

Les pedres eren de grans dimensions (fotografia: Nil Arcarons). Zona catastròfica

La magnitud dels danys ha dut el govern local a sol·licitar a la delegació del govern espanyol que declari la zona catastròfica, per tal de poder accedir a ajudes econòmiques que facilitin la recuperació del municipi. Segons Fàbrega, la delegació s’ha compromès a enviar a Sant Pere de Torelló un equip de tècnics per avaluar els desperfectes, si bé no ha concretat quan serà.

En l’àmbit d’equipaments municipals, un dels que ha quedat especialment malmès és l’institut-escola del poble. Un dels dos edificis del centre ha rebut la pitjor part, i això ha motivat la visita aquest matí de la consellera Simó. Fàbrega ha agraït la predisposició a fer la reparació “amb celeritat”, però s’ha mostrat escèptic a què el començament del curs estigui tot resolt, tenint en compte que falta poc més d’un mes.

La consellera @AnnaSimo ha visitat aquest matí l’institut escola Josep Maria Xandri, de Sant Pere de Torelló, juntament amb l’alcalde @JFabregaColomer i la delegada del Govern @montsebarniol
(1/2) pic.twitter.com/FpkQ0hnx2b

— Educació (@educaciocat) August 3, 2024

Si el 9 de setembre encara hi ha espais amb destrosses pendents de reparar, una opció és traslladar alguns grups dels 300 alumnes del centre a uns altres equipaments de manera provisional, si bé el batlle fa una crida a la prudència en espera de com avanci la reparació.

Tot i la gran quantitat de danys materials, Fàbrega agraeix el “seny” dels veïns que van romandre a casa quan la calamarsa va caure amb força ahir a la tarda. Si bé s’estima que hi ha vora tres-cents cotxes abonyegats i amb vidres trencats, ressalta que “més val això que persones ferides per pedres de gel que tenien fins a 5 centímetres de diàmetre i queien amb molta força”.

El batlle insisteix que la tempesta va ser insòlita, malgrat que hi havia avisos meteorològics, perquè se sabia que cauria molta aigua en poca estona, però “ningú no sabia que seria tan focalitzat i amb pedra tan gran”. “Potser la pregunta que ens hem de fer és per què passa tot això”, apunta Fàbrega, que lamenta que aquestes tempestes siguin conseqüència del canvi climàtic.

La secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta, no creu que la formació surti dividida de la consulta interna sobre el pacte del PSC per a la investidura de Salvador Illa. Tot i haver admès que el resultat ha estat ajustat, Vilalta considera que no han estat uns vots pel sí o pel no nítids i rotunds, sinó que hi ha “molts matisos i neguits sobre la taula”.

En una entrevista a RAC1, Vilalta ha assegurat que els seus escons al parlament i al congrés espanyol seran garantia del compliment dels acords, juntament amb els “mecanismes de verificació internacional”. També ha demanat al Jovent Republicà que prengui decisions sobre la investidura d’Illa “amb màxima responsabilitat i sentit de país”.

Vilalta creu que en el debat intern que hi ha hagut aquesta setmana hi havia un consens molt gran en el fet que damunt la taula hi havia un bon pre-acord, però al mateix temps “desconfiança envers un PSC” que considera molt allunyat del posicionament del passat. “Aquesta distància i desconfiança pesava molt en el sentit del vot”, ha admès, i per això ha justificat que l’aval és un “sí vigilant i exigent”, tal com va afirmar ahir la secretària general del partit, Marta Rovira.

Sobre la vigilància del compliment de l’acord, Vilalta ha dit que ho faran amb els vots dels seus diputats al parlament i al congrés espanyol, ja que en tots dos casos són necessaris per a conformar majories, com ara per a aprovar pressuposts. Justament creu que els comptes poden ser “una garantia per veure fins on arriben els primers compliments i cap a on anem”. A més, també ha dit que els “mecanismes de verificació internacional” que tenen amb el PSOE també restaran vigilants amb el compliment dels acords.

Illa no parla de concert econòmic i diu que el pacte manté els criteris de solidaritat

Jovent Republicà

Dilluns, el Jovent Republicà ha convocat un Consell Nacional per decidir el vot de la seva diputada, Mar Besses. Vilalta ha mostrat el màxim respecte pels òrgans interns de les joventuts d’ERC, però els ha demanat que prenguin una decisió “amb la màxima responsabilitat i sentit de país”. “Segur que faran el millor que creguin i el millor per a Catalunya”, ha reblat.

Vilalta ha descartat que ERC pugui acabar entrant en un executiu presidit per Illa i ha admès que, amb aquest acord, s’obre una nova etapa i un nou cicle perquè “així ho va voler la ciutadania en el moment que es va perdre la majoria independentista el 12-M”. En tot cas, ha negat que s’acabi res, en referència al procés, i ha dit que ERC continua treballant per la independència. Vilalta creu que el pacte pel finançament farà que estiguin “més preparats”.

Sobre els posicionaments de l’ex-president del partit Oriol Junqueras d’aquesta setmana, Vilalta s’ha limitat a dir que cada membre del partit s’ha pogut expressar com ha volgut dins els espais interns que s’han convocat. “Cadascú ho ha fet en el sentit que considerava millor”, ha dit.

El Jovent Republicà realment pot tombar la investidura de Salvador Illa?

Retorn de Puigdemont

Sobre el retorn a Catalunya del president Carles Puigdemont per a la investidura, Vilalta ha apel·lat a la prudència i a esperar què decideix de fer Puigdemont i com vol tornar. “Estarem al seu costat amb aquesta solidaritat antirepressiva que sempre hem tingut”, ha dit, tot afegint que ERC voldria que pogués tornar amb totes les garanties de llibertat. En tot cas, ha admès que aquesta és una decisió que ha de prendre ell.

Vilalta ha afegit que ERC estarà “amatent a les circumstàncies” i que prendrà decisions depenent de què passi.

Puigdemont diu que la seva detenció “d’aquí a pocs dies” s’ha d’entendre com un gest de confrontació amb el règim

El president del parlament, Josep Rull, contactarà en les hores vinents amb els grups parlamentaris per tancar la preceptiva ronda de contactes i poder fixar així una data per convocar el ple d’investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat.

Rull ho farà una volta que el candidat socialista ja li hagi comunicat la voluntat de sotmetre’s al debat, un cop considera que té els suports necessaris després de tancar els acords amb ERC i els comuns. La intenció de Rull és començar la ronda amb el PSC i continuar amb els republicans i els comuns. Posteriorment, es faria la trobada amb la resta de grups. També vol que la ronda de contactes sigui presencial.

En cas que l’agenda de tots els representants dels grups acabi quadrant per al mateix dilluns, es convocaria una sessió de la diputació permanent com a molt d’hora per a l’endemà, el dimarts dia 6 d’agost. Un cop fet aquest pas, el ple d’investidura podria fer-se vint-i-quatre hores després, el dimecres, tot i que els terminis podrien allargar-se més.

El candidat a la presidència de la Generalitat i dirigent del PSC, Salvador Illa, ha trencat el silenci després de rebre l’aval de la militància d’ERC. En aquest sentit, ha anunciat que ha comunicat al president del parlament, Josep Rull, que té la majoria parlamentària per a tirar endavant la investidura –les rondes de contactes començaran dilluns– arran dels “bons acords” amb ERC i els comuns. En una intervenció a la comissió executiva, ha assegurat que el compromís dels socialistes és complir íntegrament els pactes, tot i “els inconvenients, les dificultats i les qüestions sobrevingudes”.

Avui, després d'haver validat els acords d'investidura amb ERC i els Comuns, he comunicat al president del Parlament que tinc la majoria suficient per celebrar un ple d'investidura i esdevenir president de la Generalitat de Catalunya. pic.twitter.com/TlWNBnmVZ1

— Salvador Illa Roca/ (@salvadorilla) August 3, 2024

Una victòria per a Espanya i un problema encara més gran per a Esquerra I Editorial de Vicent Partal 

Illa ha defensat que Catalunya necessita una millora del finançament, però no s’hi ha referit en cap moment com a “concert econòmic solidari”. Així mateix, ha enviat un missatge als barons del PSOE que han expressat recel sobre el pacte. “Es fa sense perjudicar ningú i es mantenen els criteris de solidaritat”, ha dit el dirigent del PSC, que encara ha anat més enllà: “Mai ningú ens ha demanat de prescindir de la solidaritat perquè som tres forces d’esquerres.”

Així mateix, ha reiterat que els acords amb ERC i els comuns són una demostració de la política realista i rigorosa, que marca un horitzó factible per a Catalunya després dels anys del procés. “Complim i complirem. És l’hora de treballar i de governar”, ha conclòs.

L’executiva de Junts per Catalunya s’ha reunit de manera extraordinària per analitzar la investidura de Salvador Illa, després de l’aval de la militància d’ERC. En un comunicat, el partit afirma que es fa seva la carta de Carles Puigdemont i assegura que hi actuarà en conseqüència. Així mateix, es reivindica com la força de referència de l’independentisme i  assegura que és l’única alternativa a la possible hegemonia del PSC.

Que ningú ho dubti: ens en sortirem. Aquest país sempre se n'ha sortit en situacions molt més adverses i fent front a cavalls de Troia.

Ens en sortirem perquè hi ha país, hi ha determinació, en som molts, en serem més, hi serem a totes, persistirem i guanyarem.#independència

— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) August 3, 2024

“Lamentem que ERC hagi optat per la pitjor de les alternatives possibles, investint un president que representa el PSC més espanyolista de la història”, continua Junts, que reitera que farà valdre la seva força al parlament i al congrés espanyol per continuar avançant cap a la independència i per millorar la vida dels catalans.

“Som l’única força independentista amb les mans lliures amb capacitat de govern i de condicionar decisions al parlament i al congrés”, assenyala el partit, que també fa una crida a la unitat de les files independentistes en un context polític complicat.

La reunió ha estat una executiva ampliada amb els grups del parlament, el congrés i el senat.

La CUP s’ha mostrat molt escèptica sobre l’acord ERC-PSC pel finançament singular de Catalunya avalat per les bases dels republicans. La diputada Laia Estrada ha qüestionat en una conferència de premsa que es pugui aplicar un canvi fiscal, “per la poca paraula que té el PSOE i per les poques possibilitats reals que té una reforma d’aquest calibre”.

Estrada ha donat per fet que el Congrés impedirà la sobirania fiscal, i que ha assenyalat que “el PSOE ja ha dit que s’haurà de passar per un règim comú”. Per una altra banda, ha criticat el posicionament de Jéssica Albiach per haver donat suport a la investidura de Salvador Illa malgrat que continua vigent el projecte del Hard Rock que havien situat fins ara com a línia vermella: “Déu n’hi do la hipocresia dels Comuns”.

Avui, 3 d’agost de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• ERC tria Illa com el seu mal menor i l’independentisme toca fons | Article d’Odei A.-Etxearte
• Una victòria per a Espanya i un problema encara més gran per a Esquerra | Editorial de Vicent Partal
• Quin és el calendari a partir d’ara de la investidura de Salvador Illa?
• Nahuel Carabaña: “L’atletisme andorrà passa pel millor moment”
• L’equip olímpic de refugiats, la delegació de què ningú no vol formar part
• En plena escalada de tensions amb el Líban, els conflictes interns sacsegen Israel
• Antoni Bulbena: “Quan les temperatures són molt altes augmenta l’agressivitat”
• Maria Antònia Oliver, el ressorgiment d’una escriptora imprescindible
• Piscina, suites i pistes de jocs: els gossos també poden allotjar-se en hotels de luxe

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Els bombers han aconseguit d’estabilitzar l’incendi forestal que crema d’ençà de la vesprada de divendres a Benicàssim (Plana Alta).

El foc va començar ahir vora les 18.43 a causa d’un llamp que ha caigut en una zona de difícil accés propera a la urbanització Montornés i al Desert de les Palmes.

Durant la nit, hi han treballat 11 autobombes i 11 unitats de bombers forestals de la Generalitat, s’ha mobilitzat una unitat de Suport Vital Bàsic (SVB) en preventiu per atendre un bomber. Al matí, s’hi han sumat tres mitjans aeris de la Generalitat –dos helicòpters i un avió–, i finalment no ha estat necessària la incorporació dels tres avions amfibis del Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic espanyol.

Aquesta nit, continuava tallada la CV-147 i establerta la Situació 1 del Pla Especial enfront del Risc d’Incendis Forestals (PEIF). El nivell 1 d’alerta del PEIF s’estableix quan una situació d’emergència causada per un incendi forestal o més pot afectar greument béns forestals o afectar lleument la població i béns de naturalesa no forestal, per a l’extinció del qual pot ser necessari incorporar mitjans extraordinaris.

Ahir va haver-hi més incendis menors al País Valencià, en especial un a Montroi, a la Ribera Alta, que ja està controlat, i un altre a Millena, al Comtat, que també va ser causat per un llamp.