Avui s’estrena un Què Sé Jo?, el joc dels Països Catalans. Aquesta vegada tracta sobre l’ús de “perquè”, “per què” i “per a què”, i l’ha elaborat Jordi Badia i Pujol, cap d’estil de VilaWeb. Hi podreu jugar fins el 21 de novembre, i forma part de l’oferta de jocs de VilaWeb, juntament amb el Paraulògic, el Mot-li! i el Minimots.

Jugueu al nou Què Sé Jo (sobre l’ús de “perquè”, “per què” i “per a què”)

Un dels maldecaps de molta gent a l’hora d’escriure és l’ús de la conjunció “perquè”, que es confon sovint amb les combinacions “per què” i “per a què”. Sovint partim d’una norma molt simple, però equívoca: quan és una interrogació, va separat; quan és resposta, junt. Això és cert, però s’ha de completar i matisar. Per exemple, hem de tenir en compte que no totes les interrogacions van amb un signe d’interrogació. A més, s’ha de tenir present que, a diferència del castellà, “perquè” tant pot ésser causal com final. Entendre la diferència entre “perquè”, “per què” i “per a què” no és doncs, bufar i fer ampolles, però és possible si s’aprèn una norma que no sol fallar.

Què Sé Jo? és un joc per a fer difusió de la cultura dels Països Catalans. Consisteix en una sèrie de dotze preguntes amb tres respostes possibles. Els participants poden avaluar els coneixements sobre els Països Catalans en tot un seguit d’àmbits culturals. El joc es renova cada dos divendres i, a cada renovació, els jugadors entren en el sorteig d’un lot de productes de VilaWeb –motxilla, tassa i llibreta– amb el logotip dels Països Catalans.

Recordeu que a VilaWeb podeu trobar una de les ofertes més atractives de jocs en català: a més del Què Sé Jo?, podeu jugar al Paraulògic, al Minimots i al Mot-li.

Com sabem quan hem d’escriure ‘perquè’, ‘per què’ i ‘per a què’?

The Washington Post · Michael Scherer, Josh Dawsey, Ashley Parker, Tyler Pager

El Trump Force One, el seu avió privat, es dirigia cap a Michigan aquesta primavera quan l’ex-president va haver d’enfrontar-se a una de les seves grans febleses polítiques: l’avortament.

Donald Trump s’enorgullia molt del seu paper en la revocació de la sentència “Roe vs. Wade”, la històrica decisió del Tribunal Suprem que havia autoritzat l’avortament als Estats Units. I ara alguns consellers de confiança l’encoratjaven a donar suport a una prohibició nacional de l’avortament a les quinze setmanes, similar a la limitació federal de vint setmanes a què havia donat suport durant el seu mandat. Però el seu equip de campanya havia preparat una llarga exposició per a convèncer-lo de la contrària.

Van argumentar que necessitaven captar votants partidaris dels referèndums per a protegir els drets reproductius en l’àmbit estatal. Si Trump optava per una prohibició nacional, com unes altres vegades, restringiria les opcions mèdiques en alguns estats. Van desplegar el mapa electoral i li van explicar que, en estats clau com Pensilvània, Michigan i Wisconsin, els seus oponents podrien acusar-lo d’haver retallat els drets reproductius.

Amb això n’hi va haver prou. Mentre volava cap a Michigan, Trump va acceptar d’enregistrar un vídeo en contra d’una prohibició nacional de l’avortament.

Poc després, l’equip de campanya li va proposar un altre canvi: deixar de criticar el vot anticipat. Necessitava els vots per correu i anticipats dels republicans per a guanyar la presidència. Tot i que, en un primer moment, Trump va refusar la proposta, al·legant que el vot havia de ser presencial i el mateix dia de les eleccions, finalment va cedir.

Donald Trump, que es presentava a la presidència després de dos intents de destitució parlamentària, 91 càrrecs penals i 34 condemnes, havia deixat la Casa Blanca després d’haver incitat l’assalt al Capitoli i d’haver negat els resultats d’unes eleccions legítimes. El seu instint polític sempre l’havia portat lluny, però ara, mentre es llançava a la seva tercera campanya per la Casa Blanca, comptava per primera vegada amb un operatiu polític coherent i professional. Per guanyar, hauria d’aprendre a confiar en els seus assessors, i aquests assessors, al seu torn, a donar-li un cert marge d’expansió.

Al començament, res no va anar del tot bé. La campanya va ser plena d’incoherències i de discursos incendiaris contra els immigrants. Però, al final, Trump ha aconseguit una victòria decisiva als estats clau. Ha rebut més vots que no pas el 2020, quan la seva gestió de la pandèmia li va costar un segon mandat. I, aquesta vegada, ha arrasat entre els homes.

Els seus consellers i familiars el van convèncer perquè deixés que li suavitzessin la imatge amb fotografies dels seus néts i amb aparicions en pòdcasts que ell ni tan sols coneixia. Tot i això, sempre va continuar confiant en el seu instint, desoïa consells i es reia dels seus assessors en actes públics. En una de les darreres intervencions, va suggerir que hauria estat “bé” que un pistoler disparés contra els mitjans o que ell s’hauria d’haver quedat en la presidència el 2020, quan va perdre. En els moments de pànic, fins i tot, convidava els membres del seu equip a barallar-se els uns amb els altres.

Aquest relat de The Washington Post sobre com s’ho ha fet per guanyar la presidència dels Estats Units es basa en entrevistes a més de cinquanta persones vinculades a les campanyes presidencials demòcrates i republicanes i inclou el relat de decisions privades i moments decisius de la campanya del 2024.

Les eleccions han tingut moment insòlits, com el canvi de candidat a mitjan juliol i una inversió de 2.000 milions de dòlars fins el dia de les eleccions. Tot això, en un context d’uns electors frustrats amb l’estat polític del país.

Els demòcrates es van adonar que Trump no es considerava derrotat quan va desencadenar l’acció d’una multitud contra el Capitoli dels Estats Units el 2021. El país acabava la temporada electoral com l’havia començada: amb una població profundament dividida i sense un camí clar cap a la reconciliació nacional.

Dimarts, quan va entrar en un gimnàs de Palm Beach per votar, Donald Trump només havia dormit unes poques hores. Melania Trump era al seu costat, amb unes ulleres de sol grosses. El president va atacar Oprah Winfrey tot dient que ell, una vegada, havia acceptat d’acollir un funeral per a un conegut de Winfrey a Mar-a-Lago i que ella no li ho havia agraït.

“Sempre tens penediments. Però això no és el més important”, va dir. El cas és que “hem fet una gran campanya”.

El canvi de candidat

Fins i tot, en els dies més foscos, el president Joe Biden es vantava de les seves xifres. “És una cursa molt ajustada,” va dir a Lester Holt, de la cadena NBC, en una entrevista el 15 de juliol, mentre el Partit Demòcrata es rebel·lava al seu voltant.

En aquell moment, la recaptació de fons anava centenars de milions de dòlars endarrerida respecte del que preveien. Era molt difícil reclutar voluntaris. La recerca interna de la campanya, feta per enquestadors que no havien informat Biden, no aprofundia gaire perquè molts dels assessors de Biden creien que les enquestes tenien un valor limitat. L’equip de campanya va exigir un debat al juny amb Trump per a rellançar la cursa, però el resultat va ser un desastre per a ells.

Tres dies després de l’entrevista amb Holt, Biden era a Delaware, aïllat, amb la covid. I, finalment, els tres enquestadors principals de la campanya –Geoff Garin, Molly Murphy i Jef Pollock– van tenir temps per a reunir-se amb l’equip sènior de la Casa Blanca, que incloïa el cap de gabinet Jeff Zients, el conseller Steve Ricchetti, l’assessora de comunicació Anita Dunn i el guru polític de Biden, Mike Donilon. La presidenta de la campanya, Jen O’Malley Dillon, va apartar els seus tècnics abans de la reunió: “Expliqueu-ho tot tal com ho veieu”, els va dir.

El trio tenia deu punts clau i poques bones notícies, segons unes quantes fonts coneixedores de la reunió. En alguns dels estats que ballaven entre els dos candidats, les xifres eren dins el marge d’error, certament, però això amagava problemes estructurals profunds en l’electorat. Els fonaments s’havien esvaït. Els enquestadors van haver de fer servir dades d’uns altres clients en estats com Virgínia i Nou Mèxic, perquè la campanya no tenia dades bones.

Les notícies no van sorprendre, però tampoc van ser ben rebudes. L’equip de Biden havia compartimentat els enquestadors el 2020 justament per aquesta raó, convençuts que la seva ciència s’havia tornat menys predictiva, tot i que les seves eines asseguraven una precisió més alta. Tot i això, l’equip de Biden encara no dubtava que podria guanyar. Un alt assessor de la Casa Blanca es va queixar després de la reunió, tot dient que la feina de l’equip de campanya era traçar el camí cap a la victòria i no pas afirmar que no n’hi havia cap.

Però, en realitat, ja era massa tard per a posar-se a debatre sobre els mètodes de les enquestes.

Els dirigents demòcrates de Nova York, com ara el cap de la majoria al senat, Charles E. Schumer, i el cap de la minoria a la cambra, Hakeem Jeffries, ja havien parlat amb el president Biden. En una reunió privada el 8 de juliol durant una visita a Harrisburg, Pensilvània, el governador Josh Shapiro va ser clar quan el president li va preguntar sobre la campanya. Shapiro li va dir que faria tant com pogués per ajudar-lo, però que la situació era molt crítica.

Biden encara tenia covid el 21 de juliol, quan es va retirar de la cursa. Aquell diumenge al matí el va passar parlant per telèfon amb el primer ministre eslovè per enllestir els darrers detalls d’un dels bescanvis de presoners més complexos de la història moderna, segons una persona familiaritzada amb els fets. Al vespre va trucar a uns cinquanta dirigents del partit per agrair-los el suport i encoratjar-los a fer costat a Harris.

Ningú del cercle de Biden, ni el president, no pensava que hi hagués cap altra opció que no fos la vice-presidenta, que tenia el dret legal de mantenir l’operació organitzada per la campanya de Biden.

“Els donants van encarregar enquestes que mostraven que l’únic candidat que seria més feble que Biden era Kamala Harris, i això era ple de… bé, d’excrements”, diu un assessor de Biden. “No es poden projectar aquestes coses. És fer un mal ús de les dades.”

Harris havia assumit múltiples papers en la seva carrera política abans d’acomodar-se com a secundària: fiscal, filla d’Oakland, portaveu de la “veritat”. Fins que va rebre la trucada aquest estiu, la seva prudència i lleialtat a Biden havien estat totals. L’equip de Harris va rebutjar inicialment les peticions dels assessors de Biden perquè parlés amb donants i activistes. No volien alimentar especulacions.

L’únic pla de campanya de Harris havia estat esbossat en secret pel personal en un paper no oficial o discutit xiuxiuejant en trucades nocturnes. O’Malley Dillon no va permetre mai cap reunió a Wilmington. Ni tan sols els consellers més acostats a Harris compartien amb ella allò que preparaven.

Però, malgrat això, Harris s’havia preparat durant mesos a la vista de tothom, fent exercicis per a millorar. Stephanie Cutter, una experta en comunicació que va treballar per al president Barack Obama, havia fet entrenament mediàtic amb Harris en silenci, un esforç que es va revelar gràcies als registres de visitants de la Casa Blanca, on constaven les seves visites a partir del desembre.

Mentre Biden retardava els viatges de campanya, la vice-presidenta no s’aturava, i es consolidava en desenes d’esdeveniments: una ofensiva sobre l’avortament durant les eleccions de mitjan mandat, una ronda universitària el 2023 anomenada “Lluitem per les nostres llibertats” i una altra ronda d’“Oportunitat Econòmica” enguany.

Harris va tenir poques hores d’avís abans de llançar-se a la marató de 107 dies. La seva primera gran decisió, després d’intentar sense èxit de posar-se en contacte amb el seu marit a Los Angeles, va ser donar ple poder a O’Malley Dillon, que es va oferir a encapçalar la campanya tan sols  si Harris li concedia l’autoritat total.

En aquell moment, el grup de suport extern més gran dels demòcrates, Future Forward, ja havia engegat una màquina de recerca en massa: un sistema de sensors amb enquestes constants, proves i grups de discussió que va aplegar gairebé 14 milions d’enquestes de votants en deu mesos. La feina es compartia en secret amb la campanya de Harris en una web pública coneguda per uns quants. Es navegava fins a la pàgina, es deixava que la imatge de portada s’esvaís i apareixien enllaços de Google Docs valorats en milions de dòlars.

Cinc dies després de la retirada de Biden, la recerca descrivia les dinàmiques que modelarien la campanya demòcrata. “En les proves de 35 talls de discursos recents de la vice-presidenta, tots han tingut resultats positius en direcció,” deia un document. “Els temes econòmics i l’enfocament de la vice-presidenta en el seu historial com a fiscal i els seus valors són els que més mobilitzen el vot; les lloances al president Joe Biden, les que menys.”

En aquell moment, les enquestes dels demòcrates començaven a remuntar. Els diners aviat havien de batre rècords –va rebre 1.000 milions de dòlars en tres mesos. Per primera vegada en vuit anys, els demòcrates omplien mítings multitudinaris. Harris es va decantar cap als clixés previsiblement provats, reciclant els millors missatges dels demòcrates del passat. Va complir totes les expectatives del juliol al setembre, quan va dominar Trump en l’únic debat.

“Va sortir del bullpen i va fer set innings sense encaixar cap punt,” s’exclamava Chauncey McLean, fent servir un símil de beisbol. President de Future Forward, la seva opinió reflectia una valoració gairebé unànime dins el partit.

Harris comptava amb l’avantatge d’un país que havia rebutjat la política de Trump en tres eleccions nacionals, i amb una reacció contra ell que havia començat amb la decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units de revocar el dret constitucional d’avortament. Tanmateix, hi havia un problema central: Trump guanyava clarament en les tres qüestions principals per als votants: l’economia, la inflació i el cost de la vida.

 

 

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

La cap de gabinet de la regidoria d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona durant els governs d’Ada Colau, Vanesa Valiño, s’ha mort a causa del càncer que sofria. La formació ha recordat Valiño com una activista i referent pel dret a l’habitatge i pel fet d’haver estat directora de l’Observatori DESC entre els anys 2000 i 2015.

“La seva marxa ens deixa una empremta inesborrable en l’activisme social, en el moviment en defensa del dret a l’habitatge i entre els companys i les companyes de Barcelona en Comú”, ha expressat la formació. Barcelona en Comú ha destacat que Valiño va ser una de les fundadores de l’organització política encapçalada per Colau i “una de les veus més compromeses en la defensa dels drets dels ciutadans i les ciutadanes més vulnerables de Barcelona”.

Els equips de l’àrea d’Universitats (Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació) i de la Secretaria Autonòmica d’Infraestructures i Transports han acordat amb els rectors i rectores de les universitats valencianes que la docència s’imparteixi en línia fins al 9 de desembre, després dels estralls causats per la gota freda.

Els representants de les conselleries i de les universitats van fer ahir una reunió d’urgència per analitzar les conseqüències de la gota freda a l’àmbit universitari i la necessitat d’alleujar pressió a les infrastructures i serveis de transport, segons que ha indicat la Generalitat en un comunicat.

En aquesta reunió, van acordar que l’ensenyament a la Universitat de València (UV), la Universitat Politècnica de València (UPV), la Universitat Europea i la Universitat Catòlica de València (UCV), així com els seus centres adscrits, passarà a ser en línia fins al 9 de desembre.

És la primera vegada que les universitats valencianes prenen una decisió d’aquest estil de manera conjunta i coordinada, a petició del govern de la Generalitat i per col·laborar en les tasques de recuperació de les zones afectades.

Des d’Infrastructures es va traslladar als rectors els “greus danys” que la gota freda ha causat tant al centre de comandament de FGV (Metro i Tramvia), deixant fora de servei la totalitat d’aquesta xarxa, com en diverses infraestructures. Així, el bypass està tallat a l’altura de l’A-3 cap al sud i l’autovia de Torrent té unes quantes obres de fàbrica inutilitzades, i queda fora de servei. Així mateix, la Xarxa de Rodalies (d’ADIF) està inutilitzada a les línies C1, C2 i C3.

Aquesta situació catastròfica implica que hi ha al voltant de 400.000 viatges en transport públic sense atendre que l’EMT-València i les línies de l’Autoritat de Transport Metropolità de València (ATMV) “no poden canalitzar íntegrament”.

Quin és l’estat del transport públic a València i la rodalia?

La xarxa de transport públic va quedar fortament afectada pels estralls causats per la gota freda. De mica en mica, el servei va recuperant la normalitat i s’han posat en marxa serveis alternatius en alguns trajectes. Fem un repàs dels diferents mitjans de transport públic i en quin estat es troben.

Com podeu continuar ajudant els afectats per la gota freda del País Valencià?

Dissabte es reprèn el servei de totes les línies de tramvia

Dissabte, els Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) començaran a prestar servei a les línies 4, 6, 8 i 10 del tramvia de València i de l’àrea metropolitana. D’aquesta manera, totes tornaran a ser actives. Les proves fetes avui han permès de comprovar que els sistemes de seguretat, senyalització, comunicacions, subministrament, manteniment, peatge i atenció al client funcionen correctament.

De moment, les quatre línies circularan amb l’horari corresponent a un servei feiner no lectiu de dilluns a dissabte i de festiu el diumenge, sense fer l’horari nocturn. El servei previst inclou totes les parades, inclosa la Fira, per donar servei als veïns de la pedania de Benimàmet, i també les situades a Paterna i Burjassot.

La reobertura del tramvia forma part d’un pla dissenyat conjuntament amb la Conselleria de Medi Ambient, Infrastructures i Territori, que es desenvolupa en tres fases i que ha començat amb les línies tramviàries.

El metro continua sense funcionar

Després de la reobertura del tramvia, es preveu que el metro torni a funcionar en un termini estimat d’un mes. Això no inclou la connexió amb els municipis de les comarques de l’Horta Sud i la Ribera, que trigaran més.

Es treballa en la restauració de les línies 3, 5 i 9, i també en part dels recorreguts de les línies 1, 2 i 7 de metro, que permetrien de circular per les zones no afectades per la gota freda. Aquesta part de la xarxa ferroviària no presenta danys significatius i s’hi podrà reobrir la circulació les setmanes vinents, quan ja sigui en servei el nou lloc de comandament.

Per una altra banda, el tram comprès entre Sant Isidre i Castelló, el trajecte sud de les línies 1, 2 i 7, és el més afectat i té tota mena de desperfectes greus, tant a les vies com a la catenària, per la qual cosa necessita un procés d’actuació molt més llarg.

Tres línies de rodalia inoperatives

En referència al servei de rodalia, les línies 1 (València-Gandia), 2 (València-Moixent) i 3 (València-Utiel) continuen inoperatives i sense previsió de restabliment.

La delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, ha avançat que dilluns es posarà en marxa la línia 1 de Rodalia entre els municipis de Gandia i Silla. Alhora, s’instal·larà un servei d’autobusos llançadora entre Silla i la ciutat de València.

Autobusos com a alternativa

Com a alternativa a la xarxa afectada, la Generalitat ha habilitat divuit línies noves d’autobusos, mentre la resta de transport públic recupera el servei habitual, i d’aquesta manera es permet la connectivitat dels municipis més afectats per les inundacions.

El corredor Bétera-Montcada substitueix la L1 del metro i tindrà tres línies noves. La primera serà un autobús llançadora Bétera-Montcada, amb parada a Masies i Seminari-CEU. La connexió amb València des d’aquest punt es farà amb la línia 26 d’EMT.

La segona línia és la llançadora Rocafort-Campus Burjassot, amb parades a Escoles Professionals Luis Amigó, l’estació de metro de Godella, Campus Burjassot i Terramelar. La connexió amb València des d’aquest punt es farà amb la línia 63 d’EMT els dies laborals i amb la 62 els festius. La tercera línia és la llançadora Burjassot-Escoles Sant Josep, amb inici a l’estació de metro de Burjassot i una única parada davant l’Hipercor del barri del Campanar de València.

El corredor València-Rafelbunyol substitueix part de la L3 del metro i tindrà amb cinc línies noves. La primera serà un autobús llançadora Massamagrell-Albuixec amb parades a Museros i Emperador. La connexió amb València es farà amb el servei de rodalia d’Albuixec. Solament es troba operativa els dies laborables. La segona és un autobús llançadora Massamagrell-Rafelbunyol-el Puig amb parades a la Pobla de Vallbona i Rocafort. La connexió amb València es fa amb el servei de rodalia al Puig. És operativa el dissabte, el diumenge i els festius.

La tercera és un autobús llançadora Meliana-Albuixec amb parades a Foios i Albalat dels Sorells. La connexió amb València es fa amb el servei de rodalia a Albuixec i és operativa els dies laborables. La quarta és un autobús llançadora Meliana-Museros-Albuixec amb parades a Foios i Albalat dels Sorells. La connexió amb València es fa amb el servei de rodalia a Albuixec i és operativa el dissabte, el diumenge i els festius.

La cinquena és la llançadora de la Pobla de Farnals-Rafelbunyol-el Puig, que passa per Rocafort. La connexió amb València es fa amb servei de rodalia del Puig i és operativa els dies laborables.

El corredor València-Riba-roja de Túria substitueix part de les línies 5 i 9 del metro i compta amb dues línies. La primera és l’autobús llançadora Riba-roja amb destinació final a Mislata, amb connexió amb València per mitjà del servei de l’EMT a Mislata. La segona serà l’autobús llançadora Aeroport amb destinació a l’avinguda del Cid de València i la connexió amb la capital es farà amb el servei d’EMT.

Finalment, hi ha un nou servei entre Benaguasil i l’Eliana. D’aquesta manera, es donarà cobertura a aquest tram de la L2. Els veïns de Benaguasil podran anar a l’Eliana i allà utilitzar les línies habituals d’autobús. Per la seva part, la llançadora Paiporta operativa des de la rotonda de l’encreuament Francesc Ciscar amb el carrer de València i a València arriba a l’encreuament Sant Vicent amb Bulevard Sud.

També han començat a funcionar quatre noves línies més que substitueixen part del trajecte de la línia 1 de Metrovalència. La primera connecta Alginet amb València; la segona Castelló de la Ribera, Alberic i Massalavés amb València; la tercera circula des de Picassent, passant per Alcàsser fins a arribar a València; i la quarta fa el recorregut entre Carlet, Benimodo, Alcúdia i València. També es troba operativa la línia Rocafort-Montcada, que acaba el recorregut a la línia de l’EMT de Montcada-Alfara del Patriarca. Aquest bus farà parada a Massarrojos i opera els dies feiners. Aquest servei substitueix part del recorregut de la L1 del metro.

Canvis en el servei habitual d’autobús

Els autobusos de l’EMT de València també han fet modificacions. Les línies 27 i 9 modifiquen el recorregut per deixar els veïns a la rotonda d’entrada a la Torre i a la rotonda de sortida, ja que no hi poden entrar, més perquè les vies d’accés són impracticables. Així mateix, la línia 23 de l’EMT perllonga el recorregut per deixar els passatgers tan a prop de Forn Alcedo com és possible.

Carreteres

En referència a les carreteres, ara mateix s’ha qualificat de clau el restabliment del pont del by-pass, i es preveu de recuperar la mobilitat a la AP-7 a l’altura del by-pass a mitjans de la setmana vinents. Demà és previst que es reobri la N3, on hi havia un tall a Setaigües. A la N-330 i a la N-322 també treballen perquè reobrin aviat.

TGV, Euromed i mitjana distància

El servei de trens Euromed entre Barcelona i València manté una circulació limitada. Per la seva banda, el TGV amb Madrid continua interromput i es treballa en el túnel de Torrent. Es preveu que es recuperi d’ací a unes quantes setmanes.

El govern de Carlos Mazón està com més va, més acorralat per les evidències de la deixadesa de funcions el 29 d’octubre, quan la gota freda va inundar molts municipis i davant la inacció dels organismes de la Generalitat. L’atenció se centra ara en la reunió del Centre de Coordinació d’Emergències (CECOPI), que ja va començar tard –a les cinc de la vesprada, malgrat que l’alerta roja per pluja torrencial i perill d’inundacions estava activa d’ençà de les nou del matí– i a la qual Mazón encara s’hi va afegir dues hores tard, a les 19.00. Una concatenació de retards que va fer que la reacció de la Generalitat a l’hora d’avisar els ciutadans arribessin massa tard. Amb l’absència de Mazón, la màxima autoritat a la reunió del CECOPI era Salomé Pradas, consellera de Justícia i Interior, i màxima responsable del dispositiu d’emergències. Pradas ha reconegut obertament a À Punt que va descobrir a les 20.00 l’existència del mecanisme d’alertes d’emergència als telèfons mòbils, i que ho va fer perquè li ho va dir un tècnic. Onze minuts després van arribar les alertes als telèfons de tots els ciutadans que eren a la demarcació de València, quan feia moltes hores que les riuades inundaven els municipis.

La cronologia de la deixadesa del govern amb la gota freda

Pradas ha mirat de justificar-se dient que aquest mecanisme, que es diu ES-Alert, “encara no està reglat, no és als nostres plans autonòmics” i que és “un esborrany” al comitè espanyol de protecció civil, per aprovar. El sistema ES-Alert es va provar per primer cop al País Valencià l’octubre del 2022, i encara es va provar més vegades els mesos posteriors. “Quan ens donen aquestes informacions sobre la presa de Forata, quan decidim activar aquest Es-Alert. Una decisió unànime del CECOPI i aconsellada pels tècnics”, diu.

Aquesta incompetència s’afegeix al misteri d’on era Mazón aquelles dues hores, però el president no n’ha donat explicacions més enllà de desmentir algunes de les teories que han aparegut a les xarxes socials, com ara que fos a un dinar d’aniversari de la consellera Núria Montes, que aquell dia feia 55 anys. “Com es pot dir que fos a un aniversari? No, ho desmenteixo categòricament”, ha contestat als periodistes que li han demanat si era veritat. En comptes de tancar les especulacions informant-ne amb transparència, Mazón s’ha limitat a dir: “Va ser un dinar de faena, i prou.” Ara bé, l’agenda oficial del president d’aquell dia no incloïa cap “dinar de faena”. De fet, només tenia actes previstos fins a les 13.45, una trobada amb el president de la Confederació Empresarial, Salvador Navarro; la secretaria general de CCOO, Ana García; i el secretari general d’UGT, Ismael Sáez; per a parlar del pressupost de la Generalitat. Després, l’agenda quedava neta.

Mazón menteix quan culpa la Confederació del Xúquer de no haver avisat abans de la riuada la població

Per mirar d’escapar de la polèmica, Mazón s’ha embolicat encara més i ha dit que, malgrat l’absència, va estar “Estava comunicat personalment tota l’estona amb tot allò que passava”. És a dir, la Generalitat no hauria enviat les alertes als telèfons mòbils fins a les 20.11 malgrat que, segons que diu ara, Mazón seguia a distància l’evolució dels fets, sense prendre cap decisió.

El portaveu del PP al congrés espanyol, Miguel Tellado, tampoc no ha aclarit què feia exactament Mazón aquelles hores que la reunió del CECOPI funcionava sense ell, i s’ha limitat a dir que a qui li correspon “donar explicacions sobre l’agenda d’aquell dia” és a Mazón mateix. Tot i això, ha ratificat la versió de Mazón que es mantenia en contacte amb els participants de la reunió: “Hi eren membres del govern de la Generalitat que mantenien al corrent de tot allò que passava durant la vesprada al president Mazón, que estava perfectament informat i comunicat amb el comitè de crisi”.

El PP abandona Mazón i deixa que es cremi tot sol

El govern de les Illes va obrir la porta ahir a aturar la norma que permet de construir en zones inundables de sòl rústic i que es preveia aprovar dimarts al parlament. Sense especificar com ni en quina mesura, el vicepresident de l’executiu, Antoni Costa, va dir que “la catàstrofe que hi ha hagut al País Valencià ens ha de fer reflexionar”, atès que “això que ha passat allà també ens pot passar a nosaltres”.

El partit de Marga Prohens es troba ara entre l’espasa i la paret perquè, si no hagués passat el desastre del País Valencià, aquesta norma hauria seguit la seva tramitació sense impediments, amb els vots a favor de PP i, segurament, Vox. De fet, la prohibició de construir en aquestes zones es va prendre durant l’anterior Pacte, dos anys després de la torrentada de Sant Llorenç, que va deixar tretze morts. 

Entitats com el GOB ja fa temps que intenten aturar aquesta decisió. Després de la tragèdia de la gota freda de la passada setmana, encara han fet més pressió. De moment, ja han recollit mig miler de firmes per frenar el PP: “Si aquesta llei va endavant, el govern de Prohens donarà llum verda a una norma que ens porta a l’abisme només quinze dies després de la terrible gota freda que ha arrasat el País Valencià.” 

“Els interessos immobiliaris, turístics i especulatius no poden passar per davant de la seguretat de les persones”, expressava l’entitat ecologista en un comunicat. I tot i que celebren que el PP es plantegi aturar els efectes del decret llei que es va aprovar el maig i que dimarts s’ha de validar, consideren que no és suficient. 

L’entitat ja va sol·licitar al govern espanyol que intercedís a través d’un recurs d’inconstitucionalitat sobre els efectes de la norma, però no ho va fer. A més, adverteixen que no només es preveu aquesta possibilitat de construir i edificar en zones de risc, sinó que cal paralitzar la legalització indiscriminada de cases i usos il·legals en sòl rústic que també es troben en zones inundables i altres zones de risc: “El canvi climàtic és ja la nova normalitat. Les Illes han canviat i ens calen polítiques d’adaptació a l’emergència climàtica. Ens hi jugam la vida.”

Solucions proposades

Per aquest motiu, el GOB proposa dues mesures urgents més “per aturar els plans macabres del govern”, com és aplicar les mesures de l’Assemblea Ciutadana pel Clima -com es van comprometre políticament- i recuperar la integritat de la Llei de benestar per a les generacions presents i futures, “que també han mutilat amb el decret llei”. 

“El món sencer ha vist imatges de la tempesta i la seva devastació i, des d’aquí, miràvem temorosos com viatjava cap a Mallorca després de destruir-ho tot a l’altura de nombroses localitats del País Valencià”, expressa l’entitat, i recorden que la freqüència i intensitat de les catàstrofes naturals mediterrànies augmenta. 

El PSIB ofereix els seus vots al PP

Per part seva, el PSIB ha dit que ofereix els seus vots a Prohens per aturar la possibilitat de construir en les zones inundables. El portaveu del grup parlamentari, Iago Negueruela, va assegurar que es tracta d’una “irresponsabilitat” que el PP i Vox duguin a votació en el ple de dimarts la norma que ho preveu. 

El partit ha demanat a la presidenta que reflexioni i faci enrere aquesta qüestió, “que no només s’ha d’aturar per la desgràcia del País Valencià” sinó perquè “no es pot construir en zones inundables, tal com diu la ciència”. De fet, ha proposat que siguin els científics i els experts els que es posicionin i aportin coneixement sobre la qüestió. 

En el cas de Més per Menorca, la formació ha demanat a les administracions públiques que es continuï amb la prohibició. “Les recents gotes fredes són una advertència i una oportunitat per no cometre més errors i començar a reorientar les polítiques públiques amb l’objectiu de protegir la ciutadania d’aquests fenòmens”, va dir el coordinador general, Esteve Barceló, qui considera que la clau és prevenir i estar preparats per actuar ràpidament. 

És per això que han proposat revisar quines zones són més propenses a veure’s afectades per desbordaments de torrents i utilitzar totes les eines en procés d’implantació per generar avisos a la població en temps real. “Cal una reflexió curosa i rigorosa sobre aquesta emergència, evitar el partidisme i cercar el màxim consens”, va afegir. 

“Hauríem de planificar com reubicam les persones”

El coordinador general de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, va assegurar aquesta setmana que no només s’han d’evitar les construccions en zones de risc, sinó que “hauríem de planificar com reubicam les persones que hi viuen”. En aquesta línia, va oferir al parlament un gran pacte de país per fer-ho possible, ja que es tracta d’una qüestió de responsabilitat històrica. 

“Tots desitjam que el que ha passat al País Valencià no torni a passar, però sabem que pot fer-ho en qualsevol moment i, de fet, el canvi climàtic ho fa més que possible”, argumentà Apesteguia. Per part seva, Vicenç Vidal (Sumar Més), va reiterar al congrés espanyol que “no val plorar el que passa al País Valencià i al mateix temps canviar-ho a les lleis d’aquesta manera”. També va recordar que la tragèdia de Sant Llorenç va tenir conseqüències legals, però que amb el temps “alguns es posen de part dels interessos especulatius i no dels interessos de les víctimes”. 

El catedràtic d’enginyeria química Javier Lafuente continuarà un segon mandat com a rector de la UAB, havent guanyat la segona volta de les eleccions. Arran del triple empat amb què es va resoldre la votació inicial ara fa una setmana, ahir i avui s’han enfrontat Lafuente i la catedràtica de geografia humana Carme Miralles, segona classificada durant la primera volta. Finalment, Lafuente s’ha imposat amb el 50,24% del vot ponderat i 3.786 suports de la comunitat de la UAB. Miralles ha obtingut 3.623 vots en unes eleccions en què la participació ha estat del 20,14%. A diferència de la dinàmica anterior, en què hi havia eleccions cada quatre anys, Lafuente encapçalarà ara un mandat de sis anys, que seran improrrogables.

Lafuente s’ha imposat gràcies al suport majoritari d’estudiants de grau i postgrau, amb 2.347 vots davant els 1.754 que ha aconseguit Miralles en aquest sector de l’electorat. En aquest àmbit la participació ha estat tan sols del 13,28%. En canvi, Miralles ha estat la candidata més votada a tots els altres sectors. La diferència ha estat molt estreta en el cas de les votacions del professorat doctor amb vinculació permanent a la UAB, amb dotze vots de diferència a favor de Miralles. Aquest ha estat el sector més actiu en aquestes eleccions, amb una participació del 81,13%.

La ponderació dels vots del professorat acaba representant un 51% del total i la dels alumnes pondera un 30%. D’altra banda, la catedràtica ha obtingut un suport molt més ampli entre els altres col·lectius cridats a votar. Ha arrasat entre el personal acadèmic i investigador en formació, on la participació ha estat del 34,05% i ha obtingut 299 vots més que Lafuente. Aquest sector pondera un 9%.

Quant a les votacions entre el personal tècnic, de gestió i administració i serveis -pondera un 10%-, la diferència ha estat 119 vots amb victòria de Miralles, en un àmbit on la participació ha pujat fins al 62,89%. Resolta la segona volta de les eleccions, s’obre ara un període d’al·legacions i el dia 12 de novembre la UAB comunicarà els resultats definitius.

Un equip d’astrònoms de la National Science Foundation dels Estats Units ha fet un descobriment extraordinari i inèdit. Gràcies a les dades de l’Observatori de raigs X JWST i Chandra de la NASA, s’ha trobat un forat negre supermassiu al centre d’una galàxia de tan sols 1.500 milions d’anys posterior al Big Bang, que consumeix la matèria a un ritme mai vist: uns 7 milions de masses solars per cada 12 milions d’anys. Això és 40 vegades superior al límit d’Eddington, que teòricament és el ritme màxim a què un forat negre supermassiu pot engolir matèria.

Per què és important aquest descobriment?

Els forats negres supermassius existeixen al centre de la majoria de les galàxies, i els telescopis moderns els poden observar en èpoques molt primerenques de l’evolució de l’univers. Tanmateix, és difícil d’entendre com aquests forats negres van poder créixer tan ràpidament. Per la seva capacitat d’engolir matèria per sobre dels límits mai observats, es pensa que aquest descobriment podria contenir la clau de l’origen dels forats negres supermassius, i ajudar els astrònoms a explicar com van créixer tan ràpidament a l’univers primerenc.

Com engoleixen la matèria els forats negres?

El divulgador científic Joan Anton Català ha explicat a X com engoleixen la matèria els forats negres supermassius, i per què resulta tan extraordinari aquest descobriment. Suposadament, hi ha un límit teòric a la quantitat que pot consumir un forat negre en qualsevol moment. S’anomena límit d’Eddington, en honor de l’astrofísic britànic Arthur Eddington. Aquest forat negre que s’ha trobat, trenca tots els esquemes perquè és un cas extrem. Però, com “funciona” aquest límit?

Català ho explica així: “A mesura que el material cau cap al forat negre, circula en espiral, de manera similar a com fa l’aigua dins una aigüera. Per fricció, aquest material s’escalfa a milions de graus i emet rajos X (que poden escapar cap a l’espai perquè encara són fora del forat negre). Com més material hi cau, més intensa és l’emissió de rajos X. Aquest flux d’energia provoca una pressió cap a fora, que s’oposa a la caiguda de més material. De manera que hi ha un punt en què l’emissió és tan intensa que atura el col·lapse de més matèria cap al forat negre, i justament aquest és l’anomenat límit d’Eddington.” De totes maneres, el divulgador científic remarca que aquest no és el primer cas en què es descobreix un forat negre que superi aquest límit, perquè el procés no és immediat. El forat negre pot trigar força temps a trobar l’equilibri, i això fa que, temporalment, pugui devorar a un ritme superior al límit teòric. En tot cas, però, el límit d’Eddington finalment s’imposarà.

Troben el forat negre supermassiu més voraç mai detectat en l’univers primitiu. Clarament, un cas extrem.

A partir de les observacions dels telescopis Chandra (rajos X) i James Webb (infraroig) s’ha detectat una bèstia que va viure fa més de 12.000 milions d’anys i que… pic.twitter.com/bVFhxomrpZ

— Joan Anton Català Amigó (@estelsiplanetes) November 7, 2024

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat la modificació urbanística que el 2020 va aprovar la Comissió Territorial d’Urbanisme del Penedès per a la reobertura de l’Autòdrom de Terramar de Sant Pere de Ribes (Garraf) com a centre d’esdeveniments eqüestres i del motor. En una sentència a la qual ha tingut accés l’ACN, la sala contenciosa administrativa estima el recurs presentat per la CUP i més partits locals anticapitalistes, que havien denunciat irregularitats en el procediment per a fer avançar el projecte de la promotora Grandprix. El tribunal anul·la la modificació perquè determina que la Comissió del Penedès no podia aprovar la modificació, sinó que corresponia a la Comissió de Territori de Catalunya.

Fa quatre anys, Guanyem Sitges, UM9-CUP Construïm Sant Pere de Ribes i Capgirem Vilanova – CUP van portar la modificació urbanística als tribunals. Els anticapitalistes demanaven d’anul·lar l’acord amb què la Comissió Territorial del Penedès donava el vist-i-plau a la modificació puntual del planejament de Sant Pere de Ribes, i també impugnaven el pla general del municipi aprovat el 2001. A la denúncia, avisaven que era il·legal que en el planejament municipal es classifiqués com a sòl urbanitzable els terrenys del turó del bosc de Can Baró i de la masia del Clot d’en Sidís. El tribunal precisa a la sentència que no pot valorar el planejament municipal passat més de 20 anys i se cenyeix a analitzar la modificació puntual del 2020.

La sala contenciosa administrativa dóna la raó a alguns dels aspectes denunciats. La CUP advertia que Urbanisme havia requalificat uns terrenys protegits pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona. La requalificació convertia en urbanitzable una àrea inclosa a la zona PEIN i a la Xarxa Natura 2000, declarada ZEPA (Zona d’Especial Protecció de les Aus) i LIC (Lloc d’Importància Comunitària). Sobre això, el tribunal recorda que el pla metropolità estén els seus efectes al Garraf i explicita que “les seves determinacions han de ser respectades i desenvolupades per les actuacions territorials”. Recorda així que aquest pla indica que els espais de protecció especial “han de mantenir la condició d’espais no urbanitzats”, i especifica que els plans urbanístics municipals els han de mantenir com a sol no urbanitzable.

Al mateix temps, el tribunal conclou que la modificació urbanística aprovada per la Comissió del Penedès “no respecta la coherència i jerarquia que ha de mantenir respecte del pla territorial metropolità”. Assegura que la comissió penedesenca era “manifestament incompetent”, ja que la modificació hauria d’haver estat avaluada per la Comissió de Territori de Catalunya i, posteriorment, aquesta hauria hagut d’informar l’òrgan veguerial.

Els anticapitalistes també denunciaven una vulneració de la normativa urbanística vigent a Catalunya pel que fa als terrenys situats en zona amb pendent i a les zones inundables. El tribunal els dóna parcialment la raó, i apunta que les zones verdes previstes a la modificació urbanística incompleixen la llei perquè més del 60% dels terrenys són en llocs amb un pendent superior al permès o en zona inundable.

D’altra banda, hi ha hagut qüestions denunciades que no han estat acceptades. Per exemple, la sala no observa vulneracions de la llei forestal de Catalunya ni tampoc infraccions pel fet que l’aprovació de la Comissió del Penedès es fes en ple estat d’alarma per la covid, quan eren suspesos tots els tràmits administratius. El tribunal diu que hi havia un interès general derivat del projecte urbanístic que justificava l’aprovació de la modificació urbanística.

La sentència es pot recórrer.

La CUP dóna per aturat el nou autòdrom

L’Autòdrom de Terramar es va construir el 1923 però és tancat d’ençà dels anys cinquanta. El 2018, el grup franco-espanyol Grandprix va anunciar la intenció de reobrir-lo convertit en un gran centre d’activitats eqüestres i del motor, amb una inversió de 20 milions d’euros.

Els primers càlculs de l’empresa situaven el 2021 com a any de la inauguració de la nova etapa, amb previsió de celebrar curses de cavalls amb la participació de fins a un miler d’animals. En una segona fase, es projectava l’obertura de quatre hotels, un dels quals a l’antiga masia Can Sidó.

Amb la sentència emesa ara pel TSJC, la CUP i la resta de formacions que signaven la denúncia  asseguren que “s’impossibilita tirar endavant el projecte tal com està plantejat”.  “Una gran victòria contra un dels projectes especulatius més importants del Garraf i una victòria també dels moviments populars com la Plataforma Verda de l’Autòdrom”, han celebrat els cupaires aquest dijous en un comunicat.

Revés al procediment, no al projecte

Al seu torn, tant la Generalitat, com l’Ajuntament de Sant Pere de Ribes i l’empresa Grandprix estan estudiant el contingut de la sentència. En l’àmbit local, el revés judicial arriba en ple procés de relleu a l’alcaldia de Sant Pere de Ribes i de reformulació del cartipàs, després que l’alcaldessa Abigail Garrido hagi estat designada senadora autonòmica.

Fonts municipals apunten a l’ACN que el regidor d’Urbanisme i els serveis jurídics analitzen a partir d’aquest dijous el contingut de la resolució, a l’espera també de parlar amb la Generalitat. Des del Departament de Territori també recalquen que la sentència tot just ha arribat avui als despatxos, de manera que eviten fer cap valoració.

Les fonts municipals consultades precisen que ‘a priori’ no es considera que la reobertura de l’Autòdrom quedi aturada, sinó que merament es tracta d’una qüestió de procediments administratius. En aquest sentit, l’Ajuntament es posa a disposició d’allò què determini la Comissió d’Urbanisme de Catalunya.

En la mateixa línia, Grandprix està analitzant el contingut de la sentència però s’alinea amb les primeres impressions del consistori, de manera que consideren que el projecte és vàlid i que la resolució judicial se centra en el procediment administratiu, no en el contingut de la proposta de reobertura del recinte.

Els Agents Rurals han notificat a la fiscalia de medi de Barcelona la mort d’unes seixanta cigonyes electrocutades per línies aèries de mitjana i alta tensió entre els mesos d’agost i setembre a la comarca d’Osona. Al Bages se n’han registrat dues i al Berguedà, sis. A banda, també han mort algunes aus rapinyaires i algunes d’aquestes electrocucions podrien haver causat incendis forestals. Les electrocucions d’aus a Osona es notifiquen també al jutjat de Vic que té oberta una investigació contra directius d’Endesa per un possible delicte ambiental per no adequar les línies aèries i protegir les aus.

A Catalunya han arribat a la justícia 25 casos de denúncia per electrocució d’aus, dels quals només dos han acabat en multa. En els últims anys s’ha arxivat una causa a Tarragona i en resta una d’oberta als jutjats de Vic. Entre el gener i l’octubre de l’any passat hi ha hagut gairebé 900 casos d’electrocució d’avifauna, segons dades del Departament d’Acció Climàtica.

En el cas de Vic, el març del 2023 sis directius, tècnics i representants de l’empresa Edistribució, filial d’Endesa i titular d’infrastructures de torres elèctriques, van declarar per un possible delicte contra el medi ambient i un delicte contra la protecció de la fauna per la mort d’ocells electrocutats. Els ecologistes, que són acusació popular juntament amb la fiscalia, els acusen de vulnerar la llei de medi ambient mentre que l’empresa afirma que compleix amb la norma industrial, que és més antiga. Els ecologistes recorden que Endesa té el 90% de les torres elèctriques i calculen que unes 33.000 aus moren cada any electrocutades a tot l’Estat.

Per la seva banda, Endesa té previst adaptar en dos anys (2023 i 2024) un total de 1.500 suports de la xarxa de distribució a Catalunya per protegir l’avifauna. Suposa un increment del 60% en relació amb les actuacions fetes entre 2018 i 2023. L’objectiu és minimitzar el risc d’electrocució i col·lisió dels ocells i contribuir a la seva conservació. Entre d’altres, s’instal·len elements de protecció als cables o la substitució de cadenes per unes de més llargues. Les noves línies elèctriques aèries ja tenen incorporat un sistema que no suposa un risc per als ocells.

Perquè un ocell s’electrocuti ha de produir-se una transferència de tensió. És a dir, hi ha d’haver un pas de corrent d’un punt a un altre punt. Això passa quan un ocell toca dos cables a la vegada o bé si toca un cable i la torre al mateix temps. Per evitar que això succeeixi, Endesa duu a terme diverses actuacions com ara l’adaptació de les torres perquè els suports compleixin les distàncies de seguretat establertes. En aquest sentit, els tècnics substitueixen les cadenes actuals per unes altres que són més llargues i, per tant, hi ha més distància entre la torre i el cable o entre cables. El més comú és substituir les cadenes estàndards de seixanta centímetres per unes altres que fan fins a un metre i deu de llargada.

Altres actuacions que es fan també és la col·locació de fundes protectores de silicona, folrar cables i elements conductors, col·locar aïlladors polimèrics o eliminar seccionadors. En alguns casos, detalla Endesa, també s’han instal·lat uns elements anomenats salva ocells que consisteixen en unes balises en forma d’ocell que eviten que les aus s’hi apropin. A més, també s’estan fent proves pilot com la que s’està duent a terme al Pla d’Urgell per protegir les cigonyes. Les actuacions que duu a terme Endesa a la xarxa tenen un doble objectiu: d’una banda, reduir el risc elèctric per als ocells i, de l’altra, millorar la qualitat del servei als clients.

Conveni amb la Generalitat per adaptar les línies elèctriques

Endesa i la Generalitat van signar l’agost de 2020 un conveni de col·laboració amb l’objectiu de mitigar els riscos d’electrocució i col·lisió de les aus a la xarxa elèctrica. Aquest conveni va permetre accelerar les actuacions que la companyia ja estava fent per protegir l’avifauna i també prioritzar aquelles zones on cal actuar amb més celeritat. Segons la companyia, els tècnics de Medi Natural de la Generalitat són les persones que indiquen en quines zones s’ha d’actuar, també assessorats pel cos d’Agents Rurals.

Entre els anys 2018 i 2023 Endesa estava adaptant al voltant de 460 suports cada any, mentre que entre el 2023 i el 2024 aquesta xifra s’enfilarà fins a les 760 actuacions anuals, un 60% més. Endesa explica que totes les noves línies elèctriques aèries que es construeixen ja tenen incorporat un sistema que no suposa un risc per a les aus.

Sebastià Bennasar (Palma, 1976) ha guanyat el premi Aurora Díaz-Plaja per la sèrie d’articles publicats a VilaWeb sobre vuit clàssics contemporanis publicada l’estiu del 2023. El premi ha estat concedit ex aequo juntament amb Josep Camps i Arbós, per un article sobre el teatre de Josep M. Benet i Jornet publicat a la revista Estudis Romànics.

Bennasar va escriure aquests articles premiats com a propostes de lectures d’estiu: La casa sota la sorra, de Joaquim Carbó; Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo; L’illa de les tres taronges, de Jaume Fuster; 17 anys, primer viatge a Itàlia, d’Oriol Vergés; Les muntanyes de foc, de Miquel Rayó; El violí d’Auschwitz, de Maria Àngels Anglada; En les mars perdudes, de Raquel Ricart, i L’alè del drac, de Maite Carranza.

El periodista i escriptor guardonat va escriure aquesta sèrie amb la intenció de divulgar i reconèixer els escriptors sèniors de la literatura catalana, que considera que són molt maltractats: “Aquests autors no els hem d’oblidar. Hi ha tota una generació, que tenen més de seixanta anys, que tenen moltes coses a dir. Molts han optat per editorials petites perquè les grans cerquen una altra gent. La sèrie també tenia la voluntat de reivindicar els autors de tots els Països Catalans. De la literatura juvenil, se’n parla poc, quan tradicionalment és un dels gèneres més difícils. És aquella edat en què els joves deixen de llegir.” Bennasar també agraeix el premi per la seva capacitat de reconèixer els periodistes culturals que fugen de la immediatesa: “És d’agrair que reivindiquin i reconeguin aquesta feina que va més enllà de la novetat i que donin valor divulgatiu a articles de profunditat acadèmica com el de Josep Camps.”

Bennasar ressalta que sovint els mitjans parlem molt de fenòmens forans que estan molt bé, però que, en canvi, parlem poc dels escriptors locals que han protagonitzat fenòmens extraordinaris de gran transcendència, com ara Pedrolo amb el Mecanoscrit del primer origen, amb més d’un milió d’exemplars venuts i que ha influenciat més de quatre generacions, i La casa sota la sorra, de Joaquim Carbó.

El jurat també ha destacat la ressenya de Bennasar del llibre Mitologia dels Països Catalans, de Daniel Rangil i Laia Baldevey, titulada “La Mitologia dels Països Catalans, la gran eina per a descobrir la nostra cultura més ancestral”.

També ha estat guardonat Josep Camps i Arbós (Calella, 1963) per l’article “Aproximació al teatre infantil i juvenil de Josep M. Benet i Jornet”, aparegut a Estudis Romànics, la revista anual de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (volum 45, 2023, p. 7-26), que es pot llegir en línia. El text estudia amb profunditat les obres juvenils de Benet i Jornet i les integra en el corpus literari de l’autor, molt reconegut en el teatre d’adults i poc estudiat fins ara en l’infantil i juvenil.

El jurat del premi, format per Anna Herráez, Pere Martí, Maria Carme Roca i Miquel Rayó, ha volgut subratllar que eren articles molt diferents i amb implicacions distintes que, a més, havien estat publicats o difosos en mitjans i àmbits diferents, però que tenien en comú, a més del rigor, la reivindicació de la literatura infantil i juvenil.

El premi Aurora Díaz-Plaja selecciona els millors articles d’anàlisi, estudis o investigacions publicats en qualsevol llengua en un mitjà de difusió general o especialitzat, tant en suport paper com digital, que tractin aspectes de la literatura infantil i juvenil catalana.

El lliurament del premi es farà dimecres que ve, dia 13, durant el II Seminari de Literatura Infantil i Juvenil que organitza l’AELC a Barcelona, a la Biblioteca Montserrat Abelló, a les 17.15.

Podeu trobar Mitologia dels Països Catalans a la botiga de VilaWeb

El PEN Català ha expressat públicament la indignació per la decisió de la Casa de la Generalitat a Perpinyà de cancel·lar l’acte de lliurament del premi Veu Lliure a l’escriptora i activista turca Pınar Selek. El 28 d’octubre, amb tota la logística organitzada, la Casa de la Generalitat va comunicar la retirada de l’esdeveniment, al·legant que l’activitat no s’ajustava completament a les competències i a l’àmbit d’actuació de la institució.

El PEN Català considera que aquesta cancel·lació és arbitrària i injustificada i lamenta que arribi amb tan poc marge de temps, perquè l’acte ja era organitzat i s’havien enviat les invitacions. A més, l’entitat destaca que aquesta decisió és especialment decebedora perquè és una de les primeres resolucions preses pel nou director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Cristopher Person, un acte que, segons el PEN, menysté la importància del premi Veu Lliure i el compromís de Selek amb la llibertat d’expressió.

Creat l’any 2010, el premi Veu Lliure reconeix la tasca d’aquells autors que han estat perseguits o empresonats per la seva obra o per la defensa de la llibertat d’expressió. Enguany, la premiada és Pınar Selek, una figura literària destacada i fermament compromesa amb els drets humans, que actualment és retinguda a l’estat francès per les acusacions polítiques en contra seu a Turquia. Després de la cancel·lació, el PEN Català ha rebut el suport d’Òmnium Catalunya Nord, que ha ofert la seu a Perpinyà per acollir l’acte el mateix dia i a la mateixa hora: el 13 de novembre a les 19.00. La cerimònia s’inscriu dins els actes del Dia Internacional de l’Escriptor Perseguit, el 15 de novembre, i referma el compromís de les entitats amb la llibertat d’expressió i la literatura com a eines de transformació social.

El PEN Català ha anunciat que presentaria una queixa formal contra la Casa de la Generalitat en què demanaria explicacions per aquesta decisió, que considera un error greu i una falta de respecte a la llibertat d’expressió i a la defensa dels drets humans en què se sustenta aquest premi.

L’Hospital Clínic de Barcelona no complia les mesures de ciberseguretat exigides pel Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i l’Esquema espanyol de seguretat en el moment que va patir el ciberatac del març del 2023, que va implicar una interrupció molt greu del funcionament normal del centre sanitari i el robatori i posterior publicació en obert de més de 4 terabytes de dades que hi havia als servidors de l’hospital i d’altres organismes associats. Així ho ha dictaminat l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, que l’ha sancionat per aquest incompliment i pel fet de no haver identificat les amenaces existents ni la probabilitat de rebre un atac i posar en risc les dades personals, cosa que, com va passar, dificultava que es poguessin identificar i implementar les mesures necessàries per a protegir la informació confidencial.

L’Autoritat Catalana de Protecció de Dades no només ha sancionat l’Hospital Clínic, sinó també el Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra, la Fundació de Recerca Clínic Barcelona-Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer i l’empresa Barnaclínic, S.A; tots elles entitats vinculades a l’Hospital Clínic i que s’allotjaven als seus servidors, però que també considera que tenen responsabilitats en la protecció de les dades confidencials. En el cas de Barnaclínic, la resolució sancionadora no és ferma perquè l’empresa l’ha impugnada al jutjat contenciós.

L’Hospital Clínic va ser atacat per RansomHouse, un grup criminal especialitzat a aprofitar forats de seguretat d’organismes i empreses privades per a accedir als seus servidors, blocar-los i robar-ne dades privades per a extorquir-los. Durant uns dies el ciberatac va repercutir en l’atenció sanitària que podia proporcionar el centre, però aviat es va poder recuperar de l’incident i la principal preocupació va passar a ser la gestió de les dades personals robades. Per culpa d’aquest ciberatac es van publicar noms complets, números de telèfons, adreces físiques i de correu electrònic, horaris, contractes laborals, dades bancàries, números de la seguretat social, fotografies de DNI i signatures d’alguns treballadors, col·laboradors i directius de l’Hospital Clínic. També hi ha informació de pacients identificats amb noms i cognoms, i dels quals hi ha anàlisis, diagnòstics, receptes, observacions mèdiques i calendaris de tractaments. Una informació molt delicada que feia que l’hospital hagués de tenir-ne una cura especial.

Malgrat tot, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades no li imposa cap sanció econòmica, sinó que estableix una sèrie de mesures correctores per tal que repari la deixadesa en les mesures de seguretat exigides. Ara bé, la resolució constata que l’Hospital Clínic ja ha fet passos en aquest sentit abans que la sanció fos ferma. Per exemple, quan encara era una proposta de resolució ja s’exposava que requeriria un cronograma amb els terminis necessaris per fer les anàlisis de riscos associades als tractaments de dades personals a la plataforma corporativa que va ser atacada; a més d’implementar les mesures que va proposar l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya. Doncs bé, l’Hospital Clínic ja ha presentat un document que exposa les mesures implantades des del juny del 2023 –tres mesos després del ciberatac– fins al maig del 2024, i un cronograma amb les actuacions previstes per millorar els sistemes de seguretat durant la resta del 2024, el 2025 i el 2026. Així doncs, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades constata que l’Hospital Clínic ja ha implementat unes quantes mesures per a millorar la seva seguretat, però li demana que l’informi anualment sobre el grau de compliment de les mesures previstes pel 2025 i el 2026.

El ciberatac va obligar els sanitaris a treballar en analògic. Fotografia: EFE/Francisco Avia/Clínic.

Abans que la resolució fos ferma, l’Hospital Clínic va mirar de defensar-se dient que sí que havia pres totes les mesures possibles per a protegir-se, però que no van ser prou per a l’alta complexitat de l’atac, cosa que en dificultava la prevenció. De fet, va dir que l’estat de la tècnica en l’àmbit de la ciberseguretat en aquell moment no permetia de prevenir correctament un atac d’aquest tipus. A més, argumentava que el ciberatac va coincidir amb la recuperació de l’hospital després de l’impacte de la pandèmia de la covid –que diu que va dificultar que implementés millores addicionals en ciberseguretat– i amb una escassetat de dotació pressupostària.

Ara bé, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades exposa que una prova que la tecnologia actual permetia d’adoptar més seguretat i que no era excessivament costosa és el fet que, després del ciberatac, l’Hospital Clínic va implementar noves mesures de seguretat que fins aleshores no s’aplicaven. I, malgrat tot això, afegeix que aquestes justificacions no l’eximeixen perquè les obligacions de seguretat informàtiques no eren noves, sinó que ja estaven contemplades a l’RGPD –que es va començar a aplicar el 2018, abans de la pandèmia– i a l’Esquema espanyol de seguretat del 2010.

De fet, la sanció no és per haver rebut el ciberatac, sinó per no haver estat a l’altura dels estàndards de ciberseguretat exigits. “L’Autoritat coincideix a l’hora de considerar que no es pot exigir a les organitzacions un risc zero, però sí que s’implementin mesures amb la màxima diligència, i en atenció a les circumstàncies concurrents en cada cas”, diu la resolució. Afegeix que, tenint en compte la investigació, “no hi ha dubtes que la sensibilitat de la informació que emmagatzemaven els sistemes d’informació de l’Hospital Clínic, l’estat de la tècnica, els costos i la tendència creixent d’atacs amb programari de segrest evidenciaven la necessitat d’implementar més seguretat per protegir la informació“.

Fins i tot, en un moment donat l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades remarca que s’han exposat diferents situacions en què l’Hospital Clínic coneixia “la insuficiència d’implementació de les mesures de seguretat en diferents períodes temporals”, abans del ciberatac del març del 2023. “L’Autoritat no comparteix que l’Hospital Clínic actués de manera diligent en la implementació i aplicació de mesures de seguretat —tant tècniques com organitzatives—, respecte dels tractaments de dades personals que duia a terme per mitjà de la plataforma corporativa que va ser atacada”, deixa clar.

Els altres organismes sanitaris també en són responsables

Malgrat que l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades assenyala l’Hospital Clínic de Barcelona com a principal responsable de la manca de compliment amb els estàndards de seguretat, també assenyala el Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra i la Fundació de Recerca Clínic Barcelona – Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer.

Tot i que el consorci depenia dels sistemes d’informació de l’Hospital Clínic, l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades diu que no va establir mesures de seguretat necessàries per a protegir les dades ni va fer una anàlisi de riscos prèvia. A més, diu que l’acord multilateral d’encàrrec de tractament amb l’Hospital Clínic va ser considerat insuficient perquè no tenia els elements necessaris per garantir la seguretat de les dades que tractaven.

En una situació similar, la Fundació de Recerca del Clínic també depenia dels seus sistemes d’informació, però no va complir les seves obligacions a l’hora d’establir i garantir mesures de seguretat adequades de les seves dades. També se li imputa la manca d’una anàlisi de riscos i l’absència d’un acord multilateral amb prou garanties per assegurar un tractament i seguretat adequats.

La fiscalia anticorrupció espanyola ha tornat a sol·licitar l’ingrés immediat a la presó de l’ex-president de la Generalitat Valenciana Eduardo Zaplana, que fou condemnat a deu anys i cinc mesos de presó per la trama de les ITV en el conegut com a cas Erial. El fiscal anticorrupció, Pablo Ponce, considera que hi ha risc de fugida.

Aquest migdia, als jutjats de València, s’ha fet una vista per a debatre sobre la qüestió. Hi ha participat el ministeri fiscal espanyol, la defensa de Zaplana i el mateix ex-president valencià.

Zaplana diu que no vol fugir

Zaplana, durant la seva declaració, ha assegurat que no vol fugir i el seu advocat ha al·ludit a la leucèmia que pateix com un “element d’arrelament”.

El fiscal ha començat la intervenció dient que la situació de Zaplana ha canviat “substancialment” després d’haver conegut la sentència del cas Erial. “La pena imposada és una motivació per eludir l’acció de la justícia. Té accés a mitjans econòmics i a persones que gestionen patrimoni a l’estranger”, ha assenyalat el fiscal.

Pel que fa a l’estat de salut, ha dit que Zaplana podria ser tractat en països del primer món que no tenen tractats d’extradició amb l’estat espanyol. “No té cap mena de risc la seva salut, ha estat present en totes les sessions del judici i ha fet una vida normal, del que ens alegrem”, ha conclòs el fiscal.

La defensa de Zaplana, que exerceix l’ex-fiscal Daniel Campos, ha aportat el darrer informe forense sobre Zaplana realitzat pels metges de l’Institut de Medicina Legal de València, del 2019. La presó provisional és, a parer seu, una mesura innecessària perquè ja no hi ha risc d’ocultar proves ni de sostreure’s a l’acció de la Justícia. “Zaplana ha complert sempre. No ha fugit, és aquí, a disposició del tribunal, viu a Benidorm, on té les filles, nets, germanes… i té a Espanya la seva pensió, que és el seu únic mitjà de vida”, ha afegit.

La condemna

Zaplana fou condemnat per haver cobrat comissions en l’adjudicació de les ITV i el pla Eòlic, en l’anomenat cas Erial. Zaplana fou condemnat pels delictes d’emblanquiment de capital, suborn, falsedat i prevaricació, però ha estat absolt del de grup criminal.

Els altres condemnats són l’advocat i l’assessor fiscal Francisco Grau; l’antic cap de gabinet a la Presidència de la Generalitat Juan Francisco García; l’amic i testaferro de l’ex-president Joaquín Miguel Barceló, i els empresaris Vicente Cotino –nebots del que va ser ex-president de les Corts i ex-director general de la policia espanyola Juan Cotino, que fou investigat en la causa fins a la seva mort– i Francisco Pérez. La resta d’acusats, entre els quals la secretària de Zaplana i l’ex-president José Luis Olivas, van quedar absolts.

L’Audiència espanyola ha fixat entre els mesos de novembre del 2025 i abril del 2026 el judici contra el president Jordi Pujol i els seus fills per haver format presumptament una organització criminal que es va enriquir durant dècades amb activitats corruptes valent-se de la seva posició política.

En una diligència d’ordenació, recollida per Europa Press, la sala penal fixa un total de cinquanta-cinc sessions repartides en sis mesos, i estableix que totes començaran a les deu del matí.

El jutge Santiago Pedraz va decidir el juny del 2021 de portar al banc dels acusats tota la família, tret de la dona, Marta Ferrusola –que va morir a començament de juliol i que havia estat exonerada pel seu estat de salut quan la defensa presentà un informe mèdic en què al·legava que tenia demència greu–, juntament amb onze persones més, entre les quals Mercè Gironés, l’ex-dona del primogènit dels Pujol, Jordi Pujol Ferrusola, i uns quants empresaris.

Els va encausar per presumptes delictes d’associació il·lícita, emblanquiment de capitals, delicte continuat de falsificació de document mercantil, delicte de frustració en l’execució i set delictes contra la hisenda pública. Per garantir les possibles responsabilitats civils per aquests últims, va demanar a Jordi Pujol Ferrusola que diposités 7,5 milions d’euros i a la seva ex-dona 400.000 euros més.

El jutge instructor va seguir els passos de la fiscalia anticorrupció i va demanar 9 anys de presó per al president Pujol i 29 per al fill gran. L’advocacia de l’estat espanyol tan sols va assenyalar el primogènit, Ferrusola i un altre germà, Josep Pujol Ferrussola, i va demanar penes de 25 anys, 17 i 4.

El Tribunal Suprem espanyol ha acceptat d’investigar l’ex-ministre socialista José Luís Ábalos per la seva participació en el cas Koldo, i ha designat el magistrat Leopoldo Puente com a jutge instructora. Ha acceptat l’exposició raonada que li va enviar el jutge que ho investiga a l’Audiència espanyola, que li demanava d’obrir una investigació pels indicis “fonamentats i seriosos” del seu paper en una organització que, diu, es podria haver enriquit amb la venda de màscares durant la pandèmia. Ábalos serà investigat pels delictes de suborn, tràfic d’influències, malversació i pertinença a una organització criminal.

El jutge de l’Audiència espanyola va demanar que Ábalos fos encausat perquè creu que ocupava un paper principal en l’entramat creat per l’empresari Víctor de Aldama per aconseguir negocis amb les administracions públiques. Sobre el delicte de tràfic d’influències, el magistrat conclou que quedaria acreditada la intervenció de l’aleshores ministre en l’adjudicació dels contractes de subministrament de màscares a l’empresa de Aldama, Soluciones de Gestión y Apoyo a la Empresa, però també la intervenció en la contractació, per part de dues empreses públiques (INECO i TRAGSATEC), de la dona amb qui aleshores mantenia una relació personal.

Finalment, l’instructor també li atribueix el delicte de suborn perquè se li va proporcionar un xalet a La Alcaidesa (Camp de Gibraltar) com a pagament per la mediació en l’adjudicació dels contractes de subministrament de material sanitari. Un altre indici que acreditaria el suborn, segons el jutge, és el pagament del lloguer del pis on va residir la parella d’Ábalos al centre de Madrid, des del març del 2019 fins al setembre del 2021, per un import de 88.101,43 euros, que va abonar Aldama a través de persones i societats sota el seu control.

L’Audiència espanyola va demanar al Suprem que es quedés amb tota la investigació judicial, tenint en compte que Ábalos només pot ser investigat pel Suprem perquè és un diputat i està aforat, i la seva implicació en tot el cas. Ara bé, el Suprem li ha contestat que, per ara, tota la resta del cas s’ha de continuar investigant a l’Audiència espanyola, i que només assumirà aquelles parts en les quals hi hagi una connexió directa i clara amb Ábalos.

Un treballador es va morir ahir quan va ser colpejat per una màquina utilitzada per moure bales de fenc en una fàbrica de farratges a Vallfogona de Balaguer (Noguera).

Els Mossos d’Esquadra i els serveis d’emergències van ser alertats ahir a la nit i, malgrat que van arribar-hi amb urgència, no van poder salvar la vida a l’home, de 55 anys.

El jutjat de guàrdia de Lleida i el Departament d’Empresa i Treball s’han fet càrrec del cas i investiguen les causes de l’accident, seguint els procediments habituals en accidents laborals amb víctimes mortals.

Avui, 7 de novembre de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Quan Carlos Mazón va decidir que el servei d’emergències era una nosa per al Consell
• Beatriu Cardona: “Mazón treballa per a la patronal, no per als valencians” 
• L’esquerra, com a gestoria de la derrota I Editorial de Vicent Partal 
• I que paguin pel que han fet I Mail obert de Núria Cadenes 
• La violència de gènere a l’ombra dels desastres naturals I Mail obert d’Estel Solé 
• Una tercera part del sector del llibre al País Valencià queda coix pels estralls de la gota freda 
• El Parc Alcosa: l’autoorganització com a única manera de sobreviure
• Carles Boix: “Trump tancarà la frontera”   
• La Pissarreta d’en Partal: Com ha aconseguit Donald Trump una victòria tan inapel·lable? 
• Què pot significar un segon mandat de Trump per als Estats Units? 
• Què pot implicar la victòria de Trump per als problemes més urgents del món? 
• Dafnis Balduz: “Les xarxes socials ens fan perdre força com a col·lectiu per a lluitar”

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Fa un any es va estrenar a la sala Versus Glòries de Barcelona Pols de diamant, una obra escrita pel dramaturg Pau Coya, dirigida per Nelson Valente i protagonitzada per Dafnis Balduz i Albert Salazar. El còctel del bon tàndem que van crear els actors dalt l’escenari, la bona direcció de Valente i l’acurat text de Coya va fer que omplissin la platea del teatre durant un mes sencer i que l’obra es prorrogués cinc dies més. Ara, la Villarroel l’ha reprogramada per al seu Off fins el 23 de novembre, i un bon feix de nous espectadors poden gaudir de la història colpidora d’en Dani, un jove de vint anys que denuncia una agressió homòfoba brutal.

El nucli argumental és cert: el 2021, un jove de Madrid va denunciar que havia estat agredit sota el portal de casa seva, al barri de Malasaña de Madrid. Els fets van commoure la societat, que pocs mesos abans ja s’havia consternat amb l’assassinat homòfob del jove gallec Samuel Luiz a crits de “marieta de merda”. Però pocs dies després, es va saber que la versió dels fets que havia donat el jove de Madrid era falsa, no era la real, tot i que sí que l’havien agredit. L’impacte mediàtic que va tenir aquesta notícia va convertir el jove en doble víctima: primer, per l’agressió que havia sofert; segon, pel linxament públic i mediàtic que va rebre després de saber-se que era fals. Però: per què va decidir de mentir? Pols de diamant intenta trobar-ne la resposta a ritme de Rihanna.

—Pols de diamant és una història basada o inspirada en fets reals?
—[Riu.] No t’ho sabria respondre. És una obra que a l’autor se li acut d’explicar a partir de la notícia que surt a la premsa, però després és una obra de ficció i tot el que expliquem no és el que va passar. No és teatre documental.

—Us heu retrobat amb Albert Salazar dalt l’escenari després de quinze anys.
—Sí. L’Albert Salazar i jo havíem coincidit en una funció que es va fer al Teatre Romea, amb la companyia Romea. Ell tenia tretze o catorze anys i jo vint-i-pocs. Ell era “nen actor”, no feia ni totes les funcions, perquè se les havien de partir amb un altre. Quan ets menor d’edat, hi ha d’haver dos nens. Allà ens vam conèixer, però no ens havíem trobat més treballant. La veritat és que en tenia moltes ganes.

—I com ha estat, aquest retrobament?
—Doncs ha estat molt fort, perquè es va pensar en actors diversos. Jo vaig proposar-lo a ell molt de pressa, però el meu criteri no va ser el més escoltat d’entrada. Finalment, es va poder dur a terme i ell de seguida va dir que sí. Crec que és la millor opció que podíem tenir. És un actor amb unes capacitats bastant prodigioses. És un noi amb una capacitat de treball brutal, amb una entrega total, molt intel·ligent, incansable… És una meravella de company.

—Fem aquesta entrevista en un moment en què el consentiment i les agressions sexuals ocupen el debat públic i polític: es jutja el cas de l’assassinat de Samuel Luiz, hi ha el cas Pelicot i el d’Errejón… Sembla que la reprogramació de l’obra no podia ser més adient.
—Malauradament, és més vigent ara que quan la vam estrenar. Hi ha una frase que dic a l’obra que és: “Jo no entenc com algú és capaç de trempar en aquestes circumstàncies, amb un cos inert allà.” Ara és inevitable pensar en Gisèle [Pelicot]. És exactament això el que li ha passat durant deu anys per part d’incomptables éssers humans. De cop i volta, quan tens una referència tan bèstia, les paraules cauen des d’un altre lloc i fan encara més vigent allò que critiques perquè no torni a passar. El teatre té això. Per això hi ha funcions que no caduquen. Aquesta, esperem que sí.

—L’obra explica la història d’en Dani, un noi que denuncia una brutal agressió homòfoba que acaba essent falsa. Així i tot, el relat no es basa en les acusacions falses: malgrat que sigui fals, no vol dir que no sigui una agressió.
—Exacte. De fet, la denúncia… Allò que és fals, diguem-ne, el que no és exacte, és com explica el que li va passar. Però, el que li passa, li passa. És a dir: existeix l’informe mèdic de lesions. Els fets han passat. Una altra cosa és que, de cop i volta, ell ho expliqui d’una manera que no és la real. Però els fets hi són, l’agressió existeix. La funció és un camí per plantejar per què aquella persona tria mentir en lloc d’explicar la veritat: la vergonya? La por? La culpa? No ho sé.

—I, tot i això, en cap moment no es fa un judici moral dels fets. Com us ho feu?
—Bé, és complicat, perquè sempre trepitges terreny pantanós. L’autor ha fet una feina molt acurada. Queda molt clar el missatge que vol donar. No hi ha una posició de judici contra aquesta persona, malgrat que hagi mentit en els fets. També és molt complicada la cultura de la “cancel·lació”, perquè a vegades és una porta a través de les xarxes socials per a fer certes denúncies, però també es fa boicot a la gent sense haver contrastat específicament tot allò que ha passat. Les xarxes socials et poden convertir en un heroi en un moment donat i, al cap de dos dies, poden ser una defenestració. Hauríem d’anar amb molt de compte en la manera com fem servir aquests mitjans i qüestionar-nos sempre què li ha pogut passar a l’altre: per què l’altre ha pogut arribar a fer una cosa així. Que algú pugui ser tan anul·lat amb una velocitat tan bèstia… Ostres, és molt perillós, perquè fins a quin punt podem justificar-ho? És un terreny molt delicat.

—El protagonista acaba essent doble víctima: primer per la versió que dóna dels fets i, després, pel linxament que rep quan es descobreix que és fals.
—Equivocar-te té conseqüències. Ens ha passat a tots. Però ho has d’assumir. Has de tirar endavant i intentar redimir-te i fer les coses millor. Ara, quan hi ha un linxament públic tan bèstia és molt complicat. En el cas real, el noi tenia vint anys quan li va passar tot això. Evidentment que no ho va fer bé, però una persona de vint anys trobar-se en aquesta situació havent estat agredida, jutjada i insultada per tot arreu… Hòstia, és molt fort.

—Després de veure l’obra vaig pensar que potser també hauria estat assetjat i qüestionat si hagués dit la veritat: per les pràctiques sexuals, pel debat sobre el consentiment, etc. D’alguna manera, sempre es qüestiona la víctima.
—D’aquest noi, no en sabem res. Ell no va fer mai cap entrevista. Per tant, no sabem realment què li va passar. Sí que sabem que li va passar alguna cosa, perquè a algú a qui escriuen al cul, amb una navalla, la paraula “maricón”, li ha passat alguna cosa. Jo no sé si això pot arribar a ser consentit o no, em costa molt de creure. Una de les versions que es van donar va ser que ell havia mentit a la seva parella i volia ocultar-li-ho. Bé, si tu vols ocultar a la teva parella que has tingut una relació sexual amb algú altre, però deixes que t’escriguin “maricón” al cul… Tard o d’hora ho veurà. És a dir, que no acabava de quadrar, tot plegat. Però és tan delicat que, en qualsevol moment i en qualsevol manera d’expressar-te, pots acabar semblant allò que no ets. Les persones que donen molt suport a la cultura de la “cancel·lació”… Si algú ha fet una cosa que és penada no hi haurà res a dir, però compte amb el judici moral que pugui haver-hi sobre això, perquè no pensem com se’ns pot aplicar a nosaltres: com nosaltres podem passar a ser les víctimes d’aquests sistemes de condemna, que són condemnes públiques, que no passen per mans de persones neutrals. És opinió, opinió generada des de casa teva, amb un piulet, sense que ningú digui res, i sense pensar gaire les conseqüències que pot tenir o com pot afectar, o si et pots equivocar. I, després, on hi ha les rectificacions si s’ha dit alguna cosa que no és certa?

—Una de les dades que doneu a l’obra: els delictes d’odi augmenten gairebé d’un 4% respecte de l’any passat, però augmenten d’un 76,6% en els delictes d’LGTBI-fòbia.
—Jo no conec les xifres exactament i no estic gaire informat sobre el tema. Hi ha la versió que et diuen que ara hi ha moltes més denúncies i, per tant, es registren més casos. Ho ignoro completament. Per això hi ha l’Observatori Contra l’Homofòbia, que és un organisme que fa molta feina i molt ben feta, segons que tinc entès. És evident a tots els nivells la feina que encara hi ha per fer. És evident que aquesta funció i altres encara són necessàries per a plasmar unes realitats que sembla que no hi siguin, però hi són. Quan es va molt endavant, de cop i volta, sembla que es torna enrere en moltes coses. Després hi ha l’extrema dreta intentant liquidar obertament molta legalitat i molts drets de certs col·lectius. S’ha de lluitar molt. Recordo perfectament la meva mare que al·lucinava quan fa pocs anys vam tornar a assistir a la manifestació a favor de l’avortament lliure. A ma mare li petava el cervell: “Jo torno a ser aquí, en aquest moment?” Doncs, sí.

—Abans parlàvem de les xarxes socials, del paper aquest d’opinar sense estar informats. Ens hem acostumat a “l’activisme de sofà”? A dir qualsevol cosa de casa estant, i apa?
—És que amb això ja ens quedem una mica més tranquils. És a dir, republicar una història [d’Instagram], etc., et resta una mica d’indignació. I això no és bo, perquè ja no hi dediques prou energia. Abans, la indignació et feia unir a un col·lectiu, agrupar-te, prendre decisions col·lectives per intentar lluitar contra alguna cosa, manifestar-te al carrer… Ara, amb les xarxes socials, fas “pam!” i dius: “Mira, ja hi he col·laborat.” Això té un impacte irrisori, si és que en té cap. És només autocomplaença. No sé fins a quin punt això ens fa perdre força com a col·lectiu per a lluitar contra alguna cosa. Les xarxes socials, al final, són una puta merda. Ens fan ser molt més individualistes, relacionar-nos menys humanament. Ens soluciona moltes coses, però ens resta humanitat.

—Creieu que ens falta més mobilització?
—Sí. És quan s’han aconseguit coses a tots nivells. Recordo molt les manifestacions contra la guerra de l’Irac. Hi havia un sentiment de col·lectiu fortíssim. De dir: “No volem formar part d’això, no ho volem.” Després es va traduir a les urnes amb el canvi de govern, perquè una cosa porta a l’altra. Ara: com ha baixat la participació democràtica a les eleccions? No deixo de desvincular-ho, perquè quan restes col·lectiu i només ets tu amb tu mateix des de casa i tu, i tu, i tu… Doncs, és clar, penses molt més en tu que en res més. Hi ha molta feina a fer. Estem millor que no estàvem, només faltaria, però hi ha molta feina a fer per a poder viure en un estat de benestar per a tothom.

—Com a figura pública, sentiu pressió per haver de prendre posició constantment?
—Tampoc no sóc una figura tan pública perquè em vinguin a demanar l’opinió de les coses, però jo prenc posició quan penso que ho puc fer. Passa que a vegades també em reprimeixo, perquè penso que qualsevol cosa que pugui escriure pot ser mal interpretada. I que, si no segueixes el corrent de pensament d’aquell moment, ets criticat. Hòstia, puc tenir una opinió diferent de la majoria i potser puc equivocar-me, però deixeu-me expressar. Si tenim una conversa, si hi ha un debat, potser fins i tot em faran canviar d’opinió. Potser me n’adonaré i diré: “És veritat, té raó, no hi havia caigut.” Però si només és un linxament a una opinió que algú hagi pogut donar, et sents atacat. I si només et sents atacat, el que et surt és refermar-te en allò que has dit. No hi ha reflexió. La reflexió és acompanyada del debat, de la conversa. Això sí que t’enriqueix. Que xerrem una estona i que puguem arribar a punts en comú. No crec que les xarxes socials potenciïn això, sinó la sentència.

—Malgrat tot, Pols de diamant també és una obra d’amor.
—Sí. I això m’agrada molt, de Pols de diamant: a part de tot el que passa dels mitjans i de l’agressió i més, també parla d’una història d’amor entre dues persones. En aquest cas, dos nois. No s’aborda el tema de l’homosexualitat com un tema a tractar. Senzillament, hi ha dues persones que es coneixen en un lloc, que a partir d’aquella trobada s’agraden i comencen a tenir un romanç. I crec que això està molt bé. A les sèries, en un moment donat, havien d’explicar que la persona finalment sortia de l’armari. Això també s’ha anat perdent amb la ficció dels últims anys. Ara hi ha personatges homosexuals i n’hi ha que no, i s’ha acabat el bròquil. La vida avança i gràcies a la feina de molta gent –no gràcies a Déu, gràcies a la feina de molta gent– les situacions en molts països estan normalitzades i la gent pot viure amb certa llibertat.

—Amb Emma Vilarassau vau protagonitzar L’oreneta que, tot i que és una obra molt diferent, també parla d’homofòbia, d’un atemptat homòfob. Sentiu certa responsabilitat a l’hora de fer papers amb realitats oprimides?
—La responsabilitat l’encaro com a actor, però en qualsevol funció tinc, sobretot, la responsabilitat de fer-ho tan bé com és possible perquè la història sigui creïble. És veritat que hi ha certs temes que d’alguna manera notes que tenen un impacte en l’espectador, com era el cas de L’oreneta, que la gent sortia molt commoguda en general, o com és en aquest ara, que la gent passa per molts moments incòmodes i de certa angoixa durant la funció. Se’ls remou alguna cosa. És el camí bo: que aquestes obres de teatre puguin remoure’t de la manera que sigui, com a espectador, i que nosaltres puguem estar al servei d’explicar la història de la millor manera possible. No és tant una responsabilitat. Al final, sóc un actor i prou: ni he escrit el text, ni l’he dirigit, ni l’he produït ni res de tot això. He enredat tothom perquè ho puguem fer, això sí, però al final jo sóc una peça més d’un gran engranatge. I més en aquest cas que faig nou papers diferents. Però sí que és veritat que és molt ben parit poder formar part d’un projecte que renegui o que pretengui increpar l’espectador en el bon sentit de la paraula. Llavors és com si la feina tingués un sentit més enllà de l’entreteniment i prou. Moltes vegades tenim aquesta pressió pel projecte que fem, perquè ens hem de guanyar la vida i ja està. En aquest sentit, per a mi, ara és un moment dolç. És molt bonic llevar-te i saber que cada nit explicaràs aquella història. Passes el dia més content.

—Sí, esteu en un bon moment professional, no?
—… [S’arronsa d’espatlles] Gràcies.

—No trobeu?
—No ho sé. Potser sí. Passa que és tan variable tot… Intento estar content tant temps com és possible, però no penso gaire a llarg termini perquè sempre hi ha alts i baixos. És un tòpic, però és que és molt real. Molt, molt, molt. Vaig aprendre-ho quan era bastant jove i continuo creient-ho. Si penses que ets en el teu millor moment, després et fots unes hòsties que te’n vas a la merda ràpidament. Però sí, estic content, ara.

—La Rihanna ja forma part de la vostra banda sonora?
—Saps què passa? Que hi ha un problema que tothom ja sap, que és que, a mi qui m’arriba al cor és Whitney Houston. La Rihanna… encantat de conèixer-la, que no en tinc el plaer, però a mi la que m’agrada és l’altra [riu].