“No és un sí gratuït, absolut. És un sí vigilant, exigent”, deia la secretària general d’ERC, Marta Rovira. Amb un resultat força dividit, però amb la victòria del sí amb el 53,5% dels vots, Esquerra ha definit el seu paper en allò que ha anomenat “el nou cicle polític”. Salvador Illa serà investit 133è president de la Generalitat de Catalunya amb els vots dels vint diputats d’ERC –tot esperant què decidirà el Jovent Republicà– i amb els sis dels Comuns. Després, Esquerra passarà a l’oposició i provarà de condicionar Illa i el PSOE fins a posicionaments polítics que fins fa pocs dies els eren tan llunyans com el sistema de finançament singular i la defensa de la llengua. No serà una tasca fàcil, amb el dirigent més espanyolista que ha tingut el PSC d’ençà del restabliment de la democràcia.

ERC esquiva una repetició electoral per la qual no tenia candidat, que li hauria pogut fer perdre encara més escons i que s’encavalcava perillosament amb el procés pre-congressual que viu el partit. I així, malgrat el perill d’incompliment del pre-acord amb el PSC que veien una part dels militants, ERC podrà abocar-se al debat intern i a provar de refer-se electoralment sense més urnes a l’horitzó immediat, amb permís de l’imprevisible Pedro Sánchez. Però un 44,8% dels vots contraris són molts. Si Rovira parlava d’un “sí vigilant” era, també, perquè el primer desafiament que tindrà ERC serà el de mantenir la cohesió interna. Només ho podrà intentar a partir de la bel·ligerància cap al president que haurà investit, però és una incògnita si n’hi haurà prou. En una piulada, Oriol Junqueras apuntava igualment que l’alt percentatge de vot en contra de la investidura els obligava a ser “molt exigents” amb el desplegament de l’acord, que ell va evitar d’avalar explícitament. “La decisió, ja de fa dies, s’intuïa molt complexa”, admetia Rovira. No hi havia una opció bona per a ERC, sinó dues de dolentes i els militants han triat la que els ho semblava menys: una legislatura amb Illa de president i un paper d’actor secundari reservat per a Esquerra com a soci preferent.

La secretària general d’ERC s’ha deixat la pell per procurar que el pre-acord tirés endavant malgrat el refús a Illa que aflorava en les assemblees amb les bases. La victòria del “no” no solament li hauria complicat el propòsit de pilotar el partit fins al congrés del 30 de novembre, sinó també el futur dels afins que esperen de tenir un lloc a la nova direcció. Finalment, la cúpula ha aconseguit de fer virar el vaixell cap on volia. Però s’hi ha hagut de bolcar l’executiva, el president Pere Aragonès, els càrrecs electes, batlles i quadres, i han hagut d’acordar que el PSOE i el PSC no hi diguessin la seva. I malgrat tot, fins a darrera hora hi havia qui pronosticava que el “no” s’acabaria imposant igualment. Durant tota la jornada, l’alta participació dels militants, del 77%, indicava que el vot contrari es mobilitzava.

En la compareixença de valoració dels resultats, Rovira ha admès ara –i no abans– que el silenci socialista estava pactat, que calia que fos ERC qui expliqués l’acord. Una interpretació divergent hauria complicat encara més la percepció pública de les garanties de compliment. I aquesta era la baula més feble de tot l’acord. Al final, el resultat ha estat clar, però la digestió interna serà difícil. Caldrà veure si Junqueras és capaç de capitalitzar el malestar dels militants contraris a investir Illa o si s’articularà internament entorn d’algun lideratge alternatiu. “Al final hem decidit democràticament i hem d’estar orgulloses del nostre partit”, deia Rovira. La legitimitat de la decisió, presa per les bases, és l’assegurança amb què compten per afrontar tot allò que vindrà, malgrat tots els riscs.

ERC culmina el tomb pragmàtic que va començar el 2018: una opció que, anys després i amb l’aprovació de la llei d’amnistia, se centrarà ara en el sistema de finançament. Rovira ha defensat l’intent d’assolir la sobirania fiscal com un pas perquè la Generalitat tingui més fortalesa institucional si algun dia entoma un procés com el del 2017. Perquè ERC, amb la investidura d’Illa, no solament ha pres una decisió conjuntural, sinó estratègica. I l’ha presa mesos abans de renovar l’executiva, el 30 de novembre, i de discutir el full de ruta polític en el ple previst per al febrer.

Sense majoria al parlament, i amb ERC decidida a intentar de refer-se electoralment condicionant el PSC i el PSOE, el moviment independentista tocarà fons. Illa serà investit president i Carles Puigdemont, molt probablement, tancat a la presó. Perquè el dirigent de Junts ja va refermar dissabte passat que tornaria si hi havia un debat d’investidura i, per tant, serà detingut i tancat en presó preventiva si així ho determina Pablo Llarena. Ningú no sap quant de temps s’hi pot estar, si l’estratègia judicial de la defensa de Puigdemont se’n sortirà amb un empresonament relativament curt, si la majoria progressista del Tribunal Constitucional espanyol agilitarà els moviments per a alliberar-lo per alleujar Sánchez de la incomoditat de tenir-lo a la presó, havent aprovat una llei d’amnistia. Perquè Sánchez pot perdre definitivament el suport parlamentari de Junts. Illa serà president però es pot complicar el mandat de Sánchez, i el PP ho sap tan bé que ja ha anat agafant posicions gràcies al trencament amb Vox.

Qualsevol pretensió de represa del procés és enterrada definitivament en la legislatura vinent. La tan reclamada unitat estratègica serà inviable, si ja no era prou difícil. Les velles divisions s’agreujaran. Així ho feia preveure l’enuig de Junts –que feia dies que es preparava per a la decisió d’Esquerra–, el posicionament de la CUP, i un comunicat dur de l’ANC. El retorn de Puigdemont en serà la primera prova. Tot indica que se suspendrà temporalment el debat d’investidura d’Illa si Puigdemont és detingut. Serà un gest que podrà fer el president del parlament, Josep Rull, amb el suport de la majoria de grups, com ja ha deixat entreveure Jéssica Albiach a Catalunya Ràdio. Però serà un moviment simbòlic que no impedirà que Illa sigui investit després dins el termini previst.

En tot cas, Junts continuarà ancorat a l’oposició i amb Puigdemont a la presó. Quins efectes electorals tindrà, això, a la llarga, sobre Junts? I la investidura d’Illa, perjudicarà ERC igual que haver optat pel segon tripartit? Deixarà de ser un referent majoritari per al votant d’esquerres independentista o li sortirà bé la jugada? Se’n podria beneficiar electoralment la CUP? O hi haurà més independentistes a l’abstenció? Abans d’esbrinar-ho, hauran de passar moltes coses més. Junts haurà d’afrontar una travessa a l’oposició amb el dirigent a la presó i els sectors dividits. El PSC té quatre anys davant per mirar de consolidar una hegemonia que finalment ha aconseguit de fer operativa. Encara que ERC acabés distanciant-se d’Illa –fins i tot amb la rapidesa amb què ERC i la CUP van trencar l’acord d’investidura de Pere Aragonès– no es podria articular cap majoria alternativa. En les mocions de censura es proposa un candidat. Definitivament, un nou cicle polític és ací.

Jordi Fernàndez (Badalona, 1982) és d’ençà de fa un any l’entrenador de la selecció de bàsquet del Canadà. En aquests Jocs Olímpics encara no ha perdut cap partit i ha aconseguit de classificar-se pels quarts de final. En aquest darrer partit de la fase de grups, de fet, ha estat el botxí de la selecció espanyola, després d’haver guanyat per 88 a 85.

El partit ha tingut una igualtat màxima i el combinat espanyol ha tingut la possibilitat d’empatar quan faltaven pocs segons. El tècnic català, que és entrenador dels canadencs d’ençà del juny del 2023, ja va ser responsable d’eliminar la selecció espanyola en la Copa del Món de l’any passat, també guanyant per 88 a 85.

Fernàndez, abans de l’estiu, més enllà del càrrec de seleccionar, va ser nomenat entrenador principal dels Brooklyn Nets, un equip de l’NBA –la lliga nord-americana a basquetbol –que juga a Nova York. És el primer català que ocupa aquest lloc en la història de la lliga. En els setanta-sis anys que fa que existeix la millor competició de bàsquet del món, només quatre persones nascudes fora dels Estats Units hi han dirigit un equip.

 

Els militants d’Esquerra Republicana (ERC) ja han parlat sobre el pacte entre ERC i el PSC i han optat per investir Salvador Illa com a nou president de la Generalitat de Catalunya. En total, han votat 6.349 militants, un 77,2% del cens, i, d’aquests, hi han votat a favor 3.397, és a dir, el 53,5%. Hi han votat en contra 2.847 militants, un 44,8%, i 105 han votat en blanc, l’1,7%.

Ara per ara, Illa tindria els vots justs per a esdevenir president. Té assegurats els dels Comuns, amb qui també ha arribat a un acord, i els d’ERC. En total, són seixanta-vuit diputats favorables, els necessaris perquè la investidura prosperi.

Tanmateix, el Jovent Republicà, l’organització juvenil d’ERC, ho podria fer descarrilar tot, encara que els militants d’ERC ho hagin avalat. Entre els vint diputats del grup parlamentari d’ERC, hi ha Mar Besses, representant del Jovent Republicà, indispensable per a arribar als seixanta-vuit que marquen la majoria absoluta al parlament. Ara que ja se sap el resultat, el Jovent Republicà realment pot tombar la investidura d’Illa?

[EN DIRECTE] Les reaccions a l’aval dividit dels militants d’ERC a la investidura de Salvador Illa

Vot en contra o abstenció

L’organització explicà a VilaWeb que, després de saber-se els resultats de la consulta d’ERC, convocaria un consell nacional urgent per decidir el posicionament. I una de les possibilitats és que Besses voti en contra de la investidura d’Illa.

No és la primera vegada que el Jovent Republicà vota diferent que ERC. En la legislatura passada, van votar diferentment del govern en l’ampliació de l’aeroport de Barcelona. No obstant això, és tota una novetat que el vot d’un diputat del Jovent Republicà sigui determinant per a arribar a la majoria absoluta i, per tant, que Illa esdevingui president.

En un comunicat del 12 de juny, l’organització ja es va oposar obertament que ERC pactés amb el PSC: “El país no es pot permetre que l’unionisme s’apoderi del govern de Catalunya.” En aquell moment deien que havien de ser el PSC i Junts que fessin un pacte d’investidura i ja avisaven que no tenien por de forçar una repetició electoral. “A nosaltres no ens fan por les urnes”, van dir.

Però això no ho sabrem fins dilluns. El Jovent Republicà ha decidit convocar un Consell Nacional extraordinari per decidir el vot de la seva diputada, Mar Besses, a la investidura de Salvador Illa dilluns a la tarda. Serà llavors quan donaran a conèixer la seva decisió.

Què passa si voten que no?

Si el Jovent Republicà decideix de votar-hi en contra, Illa no esdevindrà president. I passaria exactament al mateix si decidissin abstenir-se. Ja que amb la seva abstenció el PSC tampoc aconseguiria la majoria simple.

Marta Rovira, quan li han demanat per la possibilitat que el Jovent Republicà hi votés en contra, s’ha limitat a dir que respectava els processos interns de l’organització, si bé ha confiat que es mostraria favorable a l’acord.

La investidura d’Illa és en canvi del compromís d’impulsar un nou sistema de finançament perquè la Generalitat pugui recaptar, gestionar i liquidar tots els imposts al final de tot el procés de negociació que és previst que hi hagi, amb la gestió i la recaptació de l’IRPF com un primer esglaó; l’impuls d’un debat entre partits catalans per a discutir el futur polític del país en una convenció nacional; el compromís per a enfortir el model d’escola catalana, fomentar l’ús del català i l’acció exterior, i l’impuls de polítiques que garanteixin uns serveis públics de qualitat.

Mar Besses, el planter en estat pur

 

El jutjat contenciós administratiu número 8 de Barcelona ha desestimat un recurs de Carrefour amb què l’empresa volia esquivar la sanció de 7.500 euros que hi havia imposat l’Agència Catalana de Consum per no etiquetar en català arran d’una denúncia de la Plataforma per la Llengua. És el primer cas denunciat per l’entitat a Consum que una empresa recorre als tribunals, i que s’ha resolt amb una sentència favorable, segons que explica la Plataforma.

Així, el jutjat reconeix que Carrefour va vulnerar els drets lingüístics dels consumidors i diu que la infracció és acreditada: “És obvi que som davant de productes [uns bolquers i un peluix de marca blanca] que requereixen informació sobre el seu ús i maneig.” La sentència diu que l’absència del català a l’etiquetatge d’aquests productes implica una infracció de l’article 126 del codi de consum de Catalunya, que estableix que els consumidors “tenen dret a rebre la informació necessària per a conèixer i utilitzar amb seguretat i satisfactòriament els béns i serveis”.

El jutjat també reconeix que les administracions públiques han de promoure, impulsar i fomentar les obligacions lingüístiques de la llei 1/1998 de política lingüística, “especialment, per als establiments i la publicitat”, i considera que la sanció sí que és proporcional perquè l’empresa no va fer l’esmena que li demanava l’Agència Catalana de Consum, tot i la capacitat econòmica de què disposa. Per això, continua la sentència, els criteris de l’Agència Catalana de Consum per a imposar la sanció són encertats.

La denúncia es remunta al 2017. Després d’inspeccionar-los, constatar que incomplien la normativa i comunicar-ho a Carrefour, l’Agència Catalana de Consum va emetre una resolució que imposava a l’empresa la sanció de 7.500 euros. Carrefour hi va interposar un recurs d’alçada que el mateix organisme públic va desestimar, i l’empresa va acabar presentant un recurs contenciós administratiu, que és el que ara la sentència ha desestimat.

La Plataforma considera la sentència un precedent favorable molt important

En un comunicat publicat aquesta tarda, la Plataforma per la Llengua celebra que el cas hagi arribat als tribunals i que la sentència hagi desestimat el recurs de l’empresa per esquivar la normativa lingüística en l’àmbit de l’etiquetatge. A més, també valora positivament que el text reconegui específicament l’obligació de l’administració de fer complir la llei de política lingüística.

Per una altra banda, també celebra el canvi d’actitud de l’Agència Catalana de Consum durant aquesta darrera legislatura, en què, arran de la pressió de la Plataforma, s’han començat a tramitar denúncies i incoar expedients contra empreses per fer complir el codi de consum en matèria lingüística.

Per a l’entitat, la sentència marca un precedent favorable molt important, i ha de servir perquè les empreses etiquetin en català: “[Han d’entendre] que han de deixar d’interposar recursos judicials per esquivar la llei i han de començar a complir-la.”

Un impressionant tornado ha sorprès els habitants del Toro (Alt Palància), que l’han enregistrat i n’han pujat vídeos a les xarxes socials. El municipi té actives les alertes de l’AEMET de risc important per tempestes i de risc per pluja. Segons l’organisme, la previsió és de ratxes de vent molt fort, granissada i precipitacions de vint litres per metre quadrat en una hora.

Tornado a El Toro (l’Alt Palància). Desconeixem l’autor. pic.twitter.com/FwbqT9VRJT

— AVAMET (@avamet) August 2, 2024

Més imatges del tornado de El Toro.

Desconeixem qui és l’autor del vídeo. pic.twitter.com/BUUkrDI1Jv

— AVAMET (@avamet) August 2, 2024

El jutjat de mercantil 1 de Castelló ha autoritzat finalment l’oferta de compra de l’empresa For Men SA sobre Marie Claire perquè Fogasa finalment va donar llum verda a l’operació. Així ho ha explicat la consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme, Nuria Montes, en declaracions als mitjans de comunicació, en què ha expressat la satisfacció del Consell per l’operació.

“Era una opció que el Consell ja havia treballat des de feia temps. Ja en l’última resolució aquest govern no havia exercit el seu dret de vet a aquesta oferta precisament per continuar amb el procés productiu” de la fàbrica de Vilafranca (Ports).

Cal recordar que al juny, la titular del jutjat havia rebutjat la venda per l’oposició del Fons de Garantia Salarial (Fogasa). A principi de juliol, Fogasa es va mostrar disposada a valorar l’oferta de compra de For Men SA amb algunes modificacions. For Men SA, per la seva banda, va recórrer contra l’ordre del jutjat i va reformular l’oferta.

Paral·lelament, els treballadors de Marie Claire van decidir de prorrogar fins el 30 de setembre l’ERTO en vigor a la fàbrica, de més de setanta treballadors, tot esperant la decisió judicial sobre el recurs.

El magistrat Joaquín Aguirre, instructor de l’anomenada trama russa del procés i del cas Negreira, ha demanat de retirar-se el 15 de gener, a seixanta-sis anys. D’aquesta manera, plegarà després de més de tres dècades d’exercici. Segons que han informat a Efe fonts jurídiques, la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va aprovar el 2 de juliol d’informar favorablement a la petició de jubilació voluntària d’Aguirre, que haurà de ser aprovada pel Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ).

El titular del tribunal d’instrucció número 1 de Barcelona, un dels més veterans i polèmics de Catalunya, resta pendent que el TSJC decideixi si l’investiga arran de la querella de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye i Josep Lluís Alay, que l’acusen dels delictes de prevaricació i malversació per haver investigat il·legalment amb fons públics l’anomenada trama russa del procés.

També resta pendent de resoldre’s la recusació que van plantejar contra el magistrat uns quants dels investigats en el cas Vólkhov, que demanen que sigui apartat després d’haver-se publicat l’enregistrament d’una conversa seva en què es vantava d’haver fet descarrilar l’amnistia amb la seva investigació sobre les connexions del procés amb Rússia.

El tram entre les parades de Gorg i la Salut de la línia 10 Nord del metro de Barcelona estarà tallat entre dilluns, dia 5, i el diumenge 25 per obres de millora. En concret, el Departament de Territori preveu de renovar diferents aparells de la via i reduir-ne les vibracions, uns treballs que tindran un cost d’un milió d’euros. L’estació de Gorg restarà sense servei, i, en canvi, la de la Salut passarà a ser terminal provisional de la línia durant les obres i tindrà solament una andana en funcionament (en direcció a la Sagrera). L’altra andana, en sentit Gorg, estarà tancada. A la resta de l’L10 Nord, entre la Salut i la Sagrera, el servei de metro operarà amb normalitat.

Com a alternativa, els usuaris podran usar la línia 2 del metro, que també fa parada a Gorg, tot i que fins el 25 d’agost aquesta línia solament funcionarà fins a la Sagrada Família. Territori ha explicat que durant les obres habilitaran un servei especial d’autobusos que cobrirà el trajecte entre tots dos trams, i es garantirà l’enllaç entre l’autobús i el metro a les darreres hores del servei.

Les obres d’aquest tram s’afegeixen a les altres obres per a la millora de la xarxa que es fan aquest estiu, com ara el tram entre Cornellà Centre i Collblanc (L5); el que connecta el Paral·lel i la Sagrada Família (L2); i el que enllaça les parades de la Pau i la Selva de Mar (L4).

L’Ajuntament de Santa Eulària ha reallotjat aquest matí unes trenta persones, entre adults i menors, que van ser desallotjades per la força del campament de Can Rova, on vivien fins a quatre-centes persones en caravanes, furgonetes i tendes de campanya. El desallotjament s’ha fet per ordre judicial.

En un comunicat emès a la mitjanit del dimecres, el consistori va informar que, després del desallotjament, “un grup nombrós” de persones havia tornat a la zona de Can Bufí, on era l’assentament. Això va activar novament l’equip dels serveis socials per a “determinar la situació de vulnerabilitat i veure com se’ls podia ajudar”.

Gràcies a la coordinació amb Càritas, es va aconseguir allotjar deu persones, entre dones i infants, al Centre d’Acollida Nazaret, tres homes adults al Centre de Baixa Exigència de sa Joveria i vint adults al poliesportiu del CEIP S’Olivera.

L’ajuntament havia informat que només dues de les tretze famílies amb les quals havien estat en contacte els serveis socials havien demanat ajuda econòmica per pagar la fiança d’un habitatge. Els serveis socials creien que la seva tasca informativa havia donat resultats positius, ja que els grups més vulnerables semblaven haver acudit a la xarxa d’ajuda per si mateixos. “No obstant això, no ha estat així”, van reconèixer des del consistori.

El desallotjament es va saldar amb sis detinguts per resistència a l’autoritat, quatre homes i dues dones, i va comptar amb més de cinquanta agents, entre policia local, Guàrdia Civil i antiavalots. Tot i que molts habitants havien decidit de sortir voluntàriament, mig centenar d’adultes amb divuit menors van resistir i van ser desallotjades per la força. Alguns afectats van denunciar haver estat colpejats en l’acció policial. El desallotjament va concloure amb el tall de l’autovia de Sant Antoni durant uns minuts en protesta per l’operatiu.

Els habitants de Can Rova pagaven lloguer a un dels propietaris del terreny per instal·lar-hi la seva caravana, tenda de campanya o construir-se una barraca. El desallotjament es va executar per ordre judicial una volta que l’Audiència provincial donés la raó als germans propietaris de la finca, que havien denunciat “ús abusiu” del terreny amb activitats “il·legals i perilloses, contràries al seu destí”.

La defensa de Begoña Gómez, parella del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha presentat una querella contra el magistrat que la investiga, Juan Carlos Peinado, al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM). Concretament, l’acusa dels delictes de revelació d’actuacions processals declarades secretes, prevaricació judicial i revelació de secrets per funcionari públic.

Aquesta querella, a la qual ha tingut accés Europa Press, se suma a la que va presentar fa uns quants dies l’advocacia de l’estat espanyol en nom de Sánchez contra el mateix jutge per un presumpte delicte de prevaricació.

Espant als Jocs Olímpics de París. La nadadora eslovaca Tamara Potocka s’ha desplomat després de competir en la tercera sèrie de 200 metres estil, en què ha estat setena. El personal mèdic l’ha atès de seguida i l’ha retirat de la zona de la piscina en una llitera i amb una màscara d’oxigen.

Segons que informa Associated Press, Potocka ha tingut un atac d’asma després de sortir de l’aigua i s’ha desmaiat. No se sap si se li han aplicat maniobres RCP abans de col·locar-li l’oxigen.

 

Els militants d’ERC han decidit a la consulta interna d’avalar el pre-acord amb el PSC per a investir Salvador Illa. En total, han votat 6.349 militants, un 77,2% del cens i, d’aquests, hi han votat a favor 3.397, és a dir, el 53,5%. Per contra, hi han votat en contra 2.847 militants, un 44,8%, i 105 han votat en blanc, l’1,7%. A les 19.30 hi haurà una compareixença de premsa a la seu nacional d’ERC.

Com serà la votació d’ERC sobre la investidura d’Illa? Quan se’n sabrà el resultat? Totes les respostes

La investidura d’Illa és en canvi del compromís d’impulsar un nou sistema de finançament perquè la Generalitat pugui recaptar, gestionar i liquidar tots els imposts al final de tot el procés de negociació que és previst, amb la gestió i la recaptació de l’IRPF com un primer esglaó; l’impuls d’un debat entre partits catalans per a discutir el futur polític del país en una convenció nacional; el compromís per a enfortir el model d’escola catalana, fomentar l’ús del català i l’acció exterior, i l’impuls de polítiques que garanteixin uns serveis públics de qualitat.

La Generalitat ha retornat les primeres set multes imposades en manifestacions vinculades al procés, segons que han confirmat fonts del Departament d’Interior a l’ACN. El departament va activar el 13 de juny el formulari per a demanar el retorn de les sancions pels aldarulls o protestes vinculades a mobilitzacions independentistes i que són recollides a la llei d’amnistia. Fins el 26 de juliol, Interior havia rebut 24 sol·licituds.

Les set multes amnistiades són de sol·licituds presentades entre el 13 i el 26 de juny. Són 6 sancions greus i 1 de lleu, majoritàriament per faltes de desobediència o resistència a l’autoritat. L’import de les multes va dels 300 euros als 800. L’import total retornat és de 2.652 euros. De la resta de sol·licituds, en 11 casos és pendent de revisió el text de la resolució definitiva i en els 6 restants s’ha d’analitzar la documentació presentada.

El govern va quantificar en 100.000 les sancions per la llei mordassa que s’havien posat en els anys inclosos en l’amnistia, tot i que Interior va alertar que no tenia capacitat per a especificar quantes d’aquestes denúncies eren vinculades a actes o contexts directament relacionats amb el procés.

Carla Simón ha començat la filmació de Romería, el seu tercer llargmetratge després dels èxits d’Alcarràs i Estiu 1993. El film, que s’enregistrarà en uns quants llocs de Vigo els mesos d’agost i setembre, i serà en català, castellà i francès. És produït per María Zamora. A Romería, la cineasta continua explorant les relacions familiars i aquesta vegada s’inspira en els orígens de la seva família biològica paterna. El repartiment és encapçalat per la debutant Llúcia Garcia.

Al film, la Marina viatja a Vigo per conèixer la família del seu pare biològic, que va morir de sida, com la seva mare, quan ella era molt petita. Mitjançant les trobades amb els seus oncles i avis, la Marina intenta de reconstruir un relat coherent del seu pare i de la història d’amor que va viure amb la seva mare, però no ho aconsegueix. Tots ells senten molta vergonya pels conflictes de drogues de la parella, una cosa que la Marina els recorda amb la seva presència. Serà la història d’amor adolescent que viu amb el seu cosí que li permetrà reimaginar als seus pares i connectar amb ells.

La protagonista s’inventa un conte, gràcies al diari de la seva mare, que l’allibera de l’estigma que la seva família sent per ells i compleix el desig d’entendre el passat.

Simón explica que té la sort de formar part d’una gran família plena d’històries que s’han convertit en la seva font d’inspiració: “Les relacions familiars em fascinen perquè no les escollim. La família és l’origen de molts conflictes, traumes i baralles, però també és l’origen de l’amor, la confiança i la lleialtat més profunda.”

La història avança en dos temps, un dels quals és durant la transició espanyola. En aquest context, Simón apunta que Romería no és solament la història de la seva família, sinó la de tota una generació que va desaparèixer tocada per la sida i la de tots aquells orfes que van deixar vius i desposseïts d’orígens, passat i records.

Repartiment

Romería és protagonitzada per la debutant Llúcia Garcia i també formen part del repartiment Mitch Robles, Tristán Ulloa, Celine Tyll, Miryam Gallego, Janet Novás, José Ángel Egido i Sara Casasnovas.

Filmada pel seu equip habitual, la cineasta compta amb la directora de fotografia francesa Hélène Louvart.

Romería és una producció d’Elastica en coproducció amb Ventall Cinema (Alemanya), Dos Soles Media i Romería Vigo, A.I.E.

El film té el finançament del govern espanyol, l’Institut Català de les Empreses Culturals, Xunta de Galicia, Eurimages, Europa Creativa MEDIA, FFA, Comunidad de Madrid, Radio Televisión Espanyola, Vodafone, Movistar Plus+, Netflix, 3Cat, ZDF/ARTE i The Post Republic.

El film serà distribuït internacionalment per l’agent de vendes Mk2 Films.

El pres polític Abel Mora continuarà empresonat perquè el jutge li ha denegat l’aplicació de l’amnistia, segons que ha informat Alerta Solidària. L’activista va ser condemnat a tres anys i nou mesos de presó per suposadament haver estat implicat en una agressió contra un home amb una bandera i una gorra espanyola al metro de Barcelona el 10 de novembre de 2018. Aquell dia, el sindicat de la policia espanyola i la Guàrdia Civil Jusapol es va manifestar a Barcelona per homenatjar els policies que havien pegat als catalans l’1-O.

“La denegació de l’amnistia ha estat només un esglaó més del joc brut en què s’ha vist immers l’Abel en tot aquest procés. No hem oblidat que en cap moment se li va notificar l’ingrés a la presó. D’un dia per l’altre se’l van endur sense donar-li oportunitat d’acomiadar-se de familiars i amistats”, diu el grup de suport en un comunicat.

Denegada l'amnistia al pres polític Abel!

Nota del seu grup de suport on denuncia la hipocresia del sistema judicial i referma la coherència del company empresonat https://t.co/jVyPtk5QIE

— Alerta Solidària (@AlertaSolidaria) August 2, 2024

La seva defensa va demanar al jutjat que li apliqués l’amnistia perquè considerava que els fets encaixaven en els supòsits prevists per la llei. No obstant això, la fiscalia en va discrepar perquè entenia que l’agressió per la qual va ser condemnat no s’emmarcava en un acte de reivindicació o promoció de la secessió o independència de Catalunya o amb el propòsit de convocar o procurar que es fessin les consultes del 9-N o l’1-O.

El mes de juliol tanca amb números vermells en comparació amb el juny, tot i que les dades interanuals són positives. Catalunya, el País Valencià i les Illes han registrat un lleugeríssim repunt de la desocupació, concretament, de 4.399 persones.

En xifres absolutes, Catalunya encapçala el repunt, amb 2.317 desocupats més (+0,71%) que no pas al juny. En total, hi ha 327.283 desocupats, segons les dades facilitades pel Ministeri de Treball i Economia Social espanyol. Ara, en termes interanuals, la desocupació ha baixat de 4.073 persones (-1,23%).

Percentualment, les Illes han tingut l’augment més gran, de 3,9 punts. Això significa que hi ha 1.030 desocupats més (27.399, en total). En termes interanuals, la situació es capgira. En comparació amb el juliol de l’any passat, les Illes tenen 1.779 desocupats menys (-6,1%).

Finalment, al País Valencià, ha registrat 1.052 desocupats més que no pas al juny (+0,34%). Ara mateix, n’hi ha 312.219. Les dades també són positives si es miren de la perspectiva interanual: 13.982 desocupats menys (-4,29%).

Les Assemblees en Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC), que van ser clau en la lluita contra el 155 de dins les institucions, han expressat l’oposició a la investidura del candidat del PSC, Salvador Illa. En un comunicat, recorden que el dirigent socialista va avalar la repressió de l’1-O, l’aplicació del 155, es va manifestar amb l’extrema dreta espanyolista, ha menyspreat el català i s’ha sotmès al PSOE.

“Volem continuar defensant unes institucions que siguin capaces d’encarar-se al govern de l’estat espanyol, que encapçalin un projecte de país i que marquin un full de ruta per a portar el poble català a la independència. Volem accions i, sobretot, resultats”, diuen, després d’acusar el govern d’haver malbaratat la majoria independentista de les eleccions del 2021 en lluites partidistes i d’egos personals.

A més, diuen que continuaran lluitant i defensant les institucions de Catalunya: “Les defensarem dels seus representants si decideixen prostrar-se davant l’estat espanyol. Cal recuperar l’esperit de l’1-O.”

 

Un grup de manifestants han fet aquest vespre un acte de protesta davant les seus de Junts, ERC i la CUP per a reclamar la unitat de les files independentistes, tenint en compte que avui els militants d’ERC decideixen si tiren endavant la investidura del candidat del PSC, Salvador Illa. Concretament, el grup ha col·locat urnes amb el missatge: “Unitat dels partits independentistes. Independència.” Així mateix, també han penjat estelades i adhesius contra el dirigent socialista.

Fotografia: Lluís Brunet. Fotografia: Lluís Brunet. Fotografia: Lluís Brunet. Fotografia: Lluís Brunet. Fotografia: Lluís Brunet. Fotografia: Lluís Brunet. Fotografia: Lluís Brunet.

Avui, 2 d’agost de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Elisenda Paluzie: “La clau de la caixa només l’obtindrem amb la independència” 
• ‘La tertúlia proscrita’: Especial sobre el pacte entre ERC i el PSC per a investir Illa 
• Però això no passarà… I Editorial de Vicent Partal 
• Pactar amb el PSOE I Mail obert de Josep Sala i Cullell 
• Com serà la consulta d’ERC sobre Illa? Quan se n’anunciarà el resultat? Totes les respostes 
• Pablo González, un coronel assassí i sis més: darrer vol a Moscou 
• El color inusual amb què París 2024 vol revolucionar l’atletisme olímpic 
• L’Iran avisa Israel que es venjarà de l’assassinat d’un dirigent d’Hamàs a Teheran 
• “Hombro”? “Agulletes”? Deu barbarismes resistents I Article de Jordi Badia 
• Roses sense espines: una investigació internacional descobreix el gen per a aconseguir-ho 
• Què hi ha de cert sobre l’estafa telefònica del “sí”?

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Elisenda Paluzie, ex-presidenta de l’ANC, és catedràtica d’economia de la Universitat de Barcelona (UB), de què ha estat degana de la Facultat d’Economia durant el període 2009-2017. Com a economista, durant molt de temps ha estudiat el dèficit fiscal i les seves conseqüències. En aquesta entrevista analitza l’acord entre ERC i el PSC. Pensa que si s’aconsegueix res, la Generalitat es limitarà a fer de gestoria de l’estat espanyol. Explica per què aquest acord no és un concert econòmic, per què no pot ser-ho i per què Catalunya no en tindrà mai. Està convençuda que l’única manera de tenir la clau de la caixa és la independència.

—Què en penseu, d’aquest acord?
—D’entrada vaig pensar que era més del que m’esperava. Fa uns quants dies creia que l’acord inclouria el desplegament del consorci previst a l’estatut més el compromís de compliment del principi d’ordinalitat a la pròxima LOFCA. Al final, l’acord inclou que l’Agència Tributària de Catalunya recapti més impostos estatals dels que ja recapta, començant per l’IRPF, que és l’únic pel qual hi ha un compromís temporal, i també s’hi inclou el principi d’ordinalitat. Ara, un cop llegit l’acord hi veig moltes ambigüitats, manca de garanties, i un oblit que al cap del camí hi ha el Constitucional i la seva sentència sobre l’estatut.

—Quins són els arguments principals per a dir que sí o que no?
—Que la Generalitat tingui més capacitat de recaptació és positiu perquè fa que agafi experiència en una de les funcions principals d’un estat, però si no va acompanyada de la capacitat de decisió sobre on van aquests recursos, es limitarà a fer de gestoria de l’estat.

—Aquest acord en què es diferencia del concert econòmic?
—Hi ha una voluntat d’inspirar-se en el model de finançament de l’estatut que va aprovar el parlament el 30 de setembre de 2005, abans del ribot del congrés dels diputats. No era un concert com el basc perquè incloïa la quota de solidaritat, però s’hi assemblava perquè quedava clar que tots els impostos els recaptava l’Agència Tributària de Catalunya i que la determinació de les aportacions a l’estat era exclusivament bilateral en el marc de la Comissió Mixta. Però la diferència és que en l’acord actual hi ha referències a la bilateralitat i a la multilateralitat. És a dir, el sistema que estableix actualment la LOFCA, en què les comissions mixtes de les comunitats autònomes amb l’estat conviuen amb el Consell de Política Fiscal i Financera, l’organisme multilateral.

—…
—I també hi ha referències a variables a tenir en compte en el càlcul de necessitats de despesa que fan pensar que els recursos per a la Generalitat es determinaran com ara, amb una fórmula per a totes les comunitats autònomes a la pròxima LOFCA. Així, diu textualment: “En el càlcul de les necessitats de despesa a finançar a Catalunya s’han de tenir en compte totes les variables rellevants, com ara l’augment de la població en edat escolar o el factor envelliment, per reflectir adequadament les singularitats pròpies de Catalunya.” Aquest és el model actual, cada comunitat autònoma proposa les variables que li convenen (dispersió, insularitat…) que modulen la població, que és la variable principal, i queda el que se’n diu població ajustada. Sembla que la Generalitat farà com sempre i proposarà algunes variables, com farà tothom. De fet, les que proposa l’acord ja són al model actual i, en canvi, no s’esmenten ponderacions que preveia l’estatut actualment absents, com ara la immigració i els costos diferencials. Com que això difícilment garantirà l’ordinalitat, que val a dir que ara s’ha definit millor que a l’estatut, l’acord preveu que si no es compleix es pugui compensar. Per tant, la música era de concert econòmic, la lletra no ho és.

—És possible d’aplicar aquest acord dins el règim comú de finançament, en la línia que deia Sánchez abans-d’ahir?
—Exacte, sembla que es vol fer compatible el traspàs de la recaptació de l’IRPF a l’Agència Tributària Catalana amb la fórmula tradicional i comuna per a totes les comunitats autònomes de càlcul de les necessitats de despesa a la LOFCA.

—Vaja…
—La Generalitat recaptaria, però el que li acabaria quedant es decidiria multilateralment.

—És creïble que es compleixi l’acord, atès que s’han de retocar lleis a Madrid, com ara la LOFCA?
—Això recorda una mica el viacrucis del 2005 i 2006. Es va aprovar l’estatut al parlament i llavors es va haver de discutir a les corts espanyoles. Pitjor encara, perquè ara s’haurà de discutir a les corts espanyoles i abans amb totes les comunitats autònomes. El que no entenc és per què ERC no entra al govern, exigeix el Departament d’Economia i es responsabilitza de negociar aquesta proposta amb el PSOE des del govern de la Generalitat. Qui hi ha millor per a fer-ho que Natàlia Mas Guix, que a més és la consellera més preparada del govern en solitari d’ERC?

—La realitat és que és previst que ho negociï Illa.
—Ens hem de creure que Illa negociarà amb força aquesta proposta amb el PSOE? És que si més no el 2005/2006 al PSC hi havia els germans Maragall, Antoni Castells o Joaquim Nadal, i llavors Iceta va seure amb el PSOE per negociar el que havia aprovat el parlament. Si la independència queda com un horitzó llunyà, i ara es vol millorar l’autonomia, que sembla que és l’estratègia d’ERC, llavors no entenc per què no se segueix aquesta estratègia amb consistència. I si no s’aconsegueixen els objectius, se surt del govern. I això mateix val per a garantir els acords en matèria de llengua catalana.

—Heu dedicat gran part de la vostra tasca política a denunciar l’espoli fiscal i a la lluita per la sobirania fiscal. Perquè fos creïble, què hi hauria d’haver a l’acord?
—A aquesta tasca de denúncia de l’espoli i del sistema de finançament autonòmic, m’hi vaig dedicar sobretot del 2003 al 2010, quan hi va haver la sentència del Tribunal Constitucional. Allà va quedar clar que no tindríem mai un sistema com el basc amb la constitució espanyola actual. La sentència va deixar claríssim que no hi podia haver bilateralitat en la relació fiscal de Catalunya i l’estat. Llavors vaig continuar parlant del dèficit fiscal en xerrades, articles i llibres, però no eren sobre el finançament sinó sobre la viabilitat econòmica de la independència de Catalunya, i tocaven més temes.

—O sigui que teniu clar que en aquesta línia no es pot avançar.
—Sí, cap acord és creïble. Suposant –i és suposar molt– que el PSOE compleix el compromís del traspàs de la gestió i recaptació de l’IRPF i més impostos a l’ATC i també el principi d’ordinalitat, el PP ho portarà al Constitucional, que té el referent de la sentència del 2010, en què va deixar clar que, d’ordinalitat, res de res, entre més qüestions. De fet, va anul·lar un fragment de l’article que feia referència a l’anivellament parcial.

—L’any 2023, una vegada més, no s’han fet les inversions previstes, tan sols un 45%.
—Aquesta és una altra de les constants en la relació fiscal amb l’estat. Hi ha la constant que el dèficit fiscal és sempre el 8% del PIB, i la de l’execució baixa de les inversions de l’estat pressupostades a Catalunya. L’acord sembla que ho vol arreglar amb la creació d’un consorci estat-Generalitat per a gestionar les inversions, al qual es destinaria l’equivalent per a Catalunya de la mitjana estatal d’inversions sobre el PIB. És a dir, ja no és allò d’aquells set anys de vaques grasses de l’estatut en què havien d’invertir a Catalunya el 19% del total estatal, el nostre pes en el PIB, sinó que ara seria la mitjana estatal. Bé, és més del que inverteixen ara. Però no entenc per què cal crear més organismes, se’n preveuen molts de nous, a l’acord.

—Sí…
—El més redundant de tots és l’oficina lligada a la convenció per a la resolució del conflicte polític. Que és una reunió de partits, però amb presidència d’ERC. I què és, si no, el Parlament de Catalunya? Ara tindrem el president del parlament i el president de la convenció? La faramalla del procés és esgotadora i inútil.

Fotografia: Albert Salamé.

—Com és que no surt la qüestió del dèficit fiscal? Se suposa que s’ha d’oblidar?
—Intueixo que no surt perquè es volen evitar compromisos en xifres. Potser perquè hi ha el record de l’anterior acord d’ERC amb el PSC i el PSOE el 2009 per a aprovar la LOFCA vigent, amb les xifres de la roda de premsa que van fer Puigcercós i Ridao, els 3.855 milions de més i el lloc 105,6 al rànquing de recursos. Es vol evitar de dir xifres que no s’acabin complint. Tampoc no hem de pensar que, en cas de complir-se l’ordinalitat, el dèficit fiscal desapareixeria. El 2006 vaig calcular el que hagués representat aquest principi i eren uns 4.000 milions d’euros, i ara en serien uns 6.000, una reducció d’un 27% en relació amb els 22.000 milions d’euros de dèficit fiscal.

—Raquel Sans deia que l’acord seria com tenir la clau de la caixa. Per vós, què seria tenir la clau?
—La clau de la caixa només la tindrem amb la independència. De fet, des de la sentència del 2010 vam treballar per això. El catalanisme va esdevenir independentista perquè va quedar clar que era impossible en el marc constitucional protegir la nostra llengua, cultura i tenir sobirania fiscal. Ara ens volen tornar a fer un recorregut que ja vam fer. I no solament ERC, tothom és en aquesta línia. O ens hem de creure que si les mateixes frases que hi ha en aquest acord les hagués arrencades Junts al PSOE pels seus vots al congrés alguns que ara l’ataquen no parlarien d’acord històric? Fins i tot l’Assemblea, en el darrer document estratègic que van aprovar fa uns quants dies, defensava de reivindicar el pacte fiscal a Madrid de manera unitària i quan fos tombat portar-hi una reforma constitucional que permetés la independència.

—Hi ha algunes veus que diuen que és millor això que res. Què en penseu?
—No hi estic d’acord. No entenc per què hem de tornar a recórrer camins que ja s’han demostrat fracassats. Prefereixo la repetició d’eleccions abans que ERC doni suport a la presidència d’Illa. I que l’independentisme recuperi una agenda per a aconseguir la independència. Però també sóc conscient que això ara és molt difícil. Els pactes amb el PSC i el PSOE, que van començar el 2019 a les municipals i a la Diputació de Barcelona, van continuar primer amb ERC a les corts espanyoles, i després s’hi va sumar Junts quan va ser decisiu. Tots han participat en l’estratègia de negociació i de blanqueig del PSOE. El resultat és d’un milió de vots perduts per l’independentisme, la meitat cap a partits no independentistes i l’altra meitat a l’abstenció.

—Julià de Jòdar deia que allò que hauria de decidir el país, a qui es nega aquest dret, ho decideix una minoria d’un partit.
—Se’ns nega el dret d’autodeterminació, ja ho sabem. Però el vam exercir l’U d’Octubre en referèndum i votant les lleis d’independència al Parlament de Catalunya la tardor del 2017. No es va tirar endavant, no es va portar fins al final. Es va decidir de continuar participant en les eleccions al Parlament de Catalunya malgrat el 155. Es va obtenir el 52% del vot independentista el 2021 i es va desaprofitar. Ara no sé si té sentit qüestionar el resultat de les eleccions al parlament. Els partits decidiran qui investeixen o no, tal com ha passat sempre. I tindrem un govern autonòmic ara, si així ho voten els militants d’ERC, o a la tardor, si es repeteixen eleccions, o més tard, si s’han de tornar a repetir. I culminar el procés d’autodeterminació continuarà pendent. No confio en els partits parlamentaris actuals per a fer-ho. Però tampoc no tinc cap alternativa, ara per ara.

—Què en penseu, de tot el preàmbul polític?
—El preàmbul vol recuperar l’esperit del primer tripartit, el 2003, el federalisme i l’independentisme units en una etapa intermèdia d’aprofundiment en la plurinacionalitat. Però tant per al PSC actual com per a l’ERC actual, federalisme i independentisme, respectivament, són aspiracions retòriques.

—I del retorn del president Puigdemont?
—Tampoc no l’entenc. En un context en què l’independentisme tenia majoria al parlament la seva tornada i empresonament hauria pogut ser un catalitzador per a reprendre un procés rupturista. Però aleshores l’argument va ser que amb la lluita a l’exili evidenciava la injustícia de la repressió espanyola. I va tenir èxits, com ara el rebuig de les euroordres a Bèlgica i Alemanya, la victòria dels escons al Parlament Europeu, etc. Ara estava pendent la de la immunitat. En algun moment semblava que la seva tornada seria arran d’una victòria judicial europea, per a reprendre el procés d’independència. Però això no va passar. Amb la negociació de l’amnistia el focus es va tornar a centrar en l’estat, i ara sembla que si torna i l’empresonen vol evidenciar que l’amnistia no es compleix. Ja ho sabíem que els jutges mirarien de posar traves a l’amnistia. No és l’únic a qui no l’apliquen. Es veuria igualment si continués a l’exili, tal com segurament hi continuaran Lluís Puig i Toni Comín. Em costa veure-hi la racionalitat. Si hagués tornat uns quants dies abans de les eleccions, hi hauria vist una racionalitat electoral. Segurament llavors les hauria guanyades, perquè molts abstencionistes independentistes s’ho haurien repensat.