El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s’ha reunit aquest matí amb els partits parlamentaris per debatre sobre l’augment de la despesa militar. El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, ha dit que la seva formació votaria en contra de l’augment de la despesa si l’executiu espanyol ho portava al congrés espanyol. “Que no comptin amb nosaltres per gastar més, llevat que ens expliquin molt a poc a poc i molt bé per què”, ha dit després de la trobada amb Sánchez a la Moncloa.

Rufián ha argumentat que a la Unió Europea hi ha un “histerisme” pel que fa a la necessitat de destinar més diners a defensa i s’ha queixat que ningú no ha explicat el compromís de l’estat espanyol d’augmentar la despesa en defensa fins al 2% del PIB. Rufián ha demanat saber exactament en què es volen gastar els diners. “Si la base és gastar més per no dependre dels Estats Units, a ningú se li escapa que aquest armament es comprarà als Estats Units, i per tant no té massa sentit”, ha dit.

La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ha defensat que la despesa militar ha de servir per a reforçar la indústria de defensa europea i també la catalana. “El 78% del material en defensa que compren els països de la Unió Europea s’adquireix fora de la Unió, i d’aquest 78%, el 60% als Estats Units”, ha dit. En aquest sentit, ha reclamat que les inversions tinguin un impacte industrial i tecnològic a Europa i a Catalunya.

La portaveu de Compromís, Àgueda Micó, ha dit que els dos diputats de la formació votaran en contra de l’increment de la despesa en defensa si el president espanyol, Pedro Sánchez, el sotmet al criteri del congrés espanyol. En declaracions a la premsa, Micó ha dit que Compromís no vol donar suport a una “economia de guerra”. “Si Sánchez ho porta al congrés, tindrà el seu vot en contra”, ha dit. També ha assenyalat que aquesta posició únicament representa Compromís, tot i que “tot el grup parlamentari” de Sumar comparteix, ha dit, la seva oposició a aquest increment de la despesa.

L’Ajuntament de Sixena (Monegres) ha anunciat que recorreria contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’ahir que va absoldre el conseller Lluís Puig en el cas de la desobediència per no haver complert l’ordre judicial de retornar quaranta-quatre peces del museu de Lleida del Monestir de Sixena. El consistori, que exerceix l’acusació particular, havia demanat una pena de dos anys d’inhabilitació per a Puig.

Segons que ha informat l’advocat de l’Ajuntament de Sixena, Jorge Español, el consistori recorrerà contra la decisió del TSJC argumentant que no es va demostrar prou que Puig no hagués desobeït la decisió judicial. A més, l’advocat ha apuntat que es plantegen denunciar per fals testimoni uns quants testimonis que van declarar que Puig no tenia intenció de desobeir.

Fonts judicials han indicat que la fiscalia, que també sol·licitava la mateixa pena d’inhabilitació per Puig, valora si també recorrerà contra la sentència.

El TSJC va absoldre Puig en considerar que no hi havia prou proves per demostrar que hagués actuat de manera “reiterada i persistent” per desobeir l’ordre judicial. En la sentència, el tribunal va concloure que no es va acreditar que mantingués una “voluntat rebel” davant del mandat del jutjat d’Osca, que havia estat recorregut per la Generalitat.

El ple del congrés espanyol ha aprovat avui, per 176 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB, Podem i BNG) i 169 en contra (PP, Vox i UPN), la creació de la comissió d’investigació de la gota freda del País Valencià.

Després d’un debat ple de retrets, els socis del bloc de la investidura han donat suport a la proposta registrada per Sumar, ERC i Junts. Un cop aprovada la iniciativa, la comissió es constituirà i disposarà d’un termini de sis mesos prorrogable per elevar al ple les seves conclusions. Entre més objectius, es vol identificar els responsables de la gestió, així com l’endarreriment en la comunicació de les alertes a la població civil i proposar millores legislatives.

Els socialistes volen que la comissió cridi a declarar els principals responsables polítics de la gestió. Entre els quals, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, i el dirigent del PP, Alberto Núñez Feijóo.

A banda dels responsables polítics i administratius de la manca de resposta, la comissió també citarà com a testimonis algunes de les persones que es van veure forçades a treballar malgrat el risc, i investigarà “el tracte que s’ha donat a les víctimes de la catàstrofe per part dels poders públics”.

També proposarà mesures que pal·liïn la pèrdua de béns i les seqüeles per a la salut de les víctimes, i examinarà la resposta en la gestió i la coordinació dels efectius d’emergències. A més, la comissió haurà de proposar millores en la planificació de recursos d’emergència i comunicació de les alertes, i avaluar la gestió del risc d’inundacions.

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a tretze anys de presó M.T.B., el conductor que el 4 de març de 2018 va causar un accident mortal a la C-17, a Gurb (Osona), després de circular durant més de sis minuts en sentit contrari sota els efectes de l’alcohol i la cocaïna. L’accident va causar la mort d’una menor de disset anys, veïna de Torelló (Osona). El tribunal popular el va declarar culpable el 26 de febrer.

Segons la resolució judicial, l’acusat va consumir unes quantes begudes alcohòliques i cocaïna abans d’agafar el seu vehicle, un Peugeot 5008, i incorporar-se a la carretera C-17 en sentit Barcelona a través d’un carril de desacceleració, fent cas omís dels senyals de prohibició. Malgrat els avisos d’altres conductors i les reiterades advertències dels Mossos d’Esquadra amb llums i sirenes, el conductor no va frenar ni va intentar de corregir la seva trajectòria.

L’accident es va produir al quilòmetre 64,850, al terme municipal de Gurb, quan el vehicle de M.T.B. va xocar frontalment contra un Jaguar XJS en què viatjaven quatre persones. A conseqüència de l’impacte, una menor de disset anys, que ocupava el seient del copilot, va perdre la vida. Els altres tres ocupants van patir ferides greus i han quedat amb seqüeles físiques i psicològiques.

Alcohol, drogues i excés de velocitat: crit d’alerta per l’augment d’accidents mortals a les carreteres

El Tribunal del Jurat ha considerat provat que l’acusat era conscient del risc que suposava la seva conducció i que va acceptar les possibles conseqüències mortals dels seus actes, aplicant la figura del “dolo eventual”. A més de la pena de presó, se li ha imposat la prohibició de conduir durant nou anys i cinc anys de llibertat vigilada un cop complerta la condemna.

En concepte de responsabilitat civil, M.T.B. haurà d’indemnitzar amb 90.000 euros cadascun dels pares de la víctima mortal, i amb quantitats que oscil·len entre els 12.000 i els 55.000 euros a la resta d’afectats. La companyia asseguradora Generali España serà la responsable directa del pagament d’aquestes indemnitzacions.

L’advocat defensor havia demanat una reducció de la pena al·legant dilacions indegudes en la tramitació del procediment, però el Tribunal només ho ha considerat com una atenuant parcial.

El jutjat d’instrucció 4 de Castelló ha decretat l’obertura de judici oral contra l’ex-president de la Diputació de Castelló Carlos Fabra, del PP, i nou acusats més, entre els quals, l’empresari Fernando Roig, propietari del Grupo Pamesa i president del Vila-real, amb motiu de la investigació sobre l’origen i la possible ocultació del seu patrimoni. La causa serà jutjada per l’Audiència de Castelló.

La fiscalia espanyola i l’advocacia de l’estat atribueixen als processats delictes d’alçament de béns o insolvència punible, frustració de l’execució, emblanquiment de capitals i suborn. A més de Fabra, entre els acusats hi ha quatre familiars seus i cinc empresaris, a més de set empreses en qualitat de persones jurídiques.

La magistrada ha ordenat que tots ells prestin una fiança conjunta i solidària per un import d’1.375.276 euros per a garantir possibles responsabilitats civils en cas de condemna. Contra aquesta decisió, només es pot presentar un recurs de reforma davant el mateix jutjat o un recurs de queixa davant l’Audiència Provincial, però únicament en relació amb la situació personal dels encausats.

El currículum corrupte de Fabra

Carlos Fabra ha estat involucrat en uns quants casos de corrupció. Va ser condemnat per quatre delictes fiscals per no haver declarat 3,3 milions d’euros. L’Audiència Provincial de Castelló el va sentenciar el 2013 a 4 anys de presó i una multa de 693.000 euros. La condemna la va ratificar el Tribunal Suprem espanyol el 2014. Va ingressar a la presó d’Aranjuez el desembre d’aquell any i en va sortir el 2016 en tercer grau, tot i l’oposició de la fiscalia anticorrupció.

El cas de les corregudes de la Beneficència el va implicar en presumptes delictes de prevaricació i frau, relacionats amb el finançament d’actes taurins de la Diputació de Castelló. Va intentar de desviar la responsabilitat cap al seu successor, Javier Moliner, mentre que la investigació també va encausar més càrrecs de la institució.

En el cas Gürtel, Fabra va ser assenyalat en la branca valenciana de la trama. Un informe de l’Agència Tributària el vinculava al finançament il·legal del PP valencià, i Ricardo Costa, un dels principals acusats, va assenyalar Fabra com un dels responsables de les irregularitats.

Qui és Fernando Roig?

Fernando Roig Alfonso (València, 1947) és un empresari conegut per ser el president i màxim accionista del Vila-real CF. També és propietari de l’empresa Ceràmica Pamesa i té un 9% de participació a Mercadona, empresa encapçalada pel seu germà Juan. A més, està involucrat en el sector de l’energia eòlica per mitjà de la societat Renomar.

En l’àmbit esportiu, va adquirir el Vila-real CF la temporada 1997-98, quan l’equip era a segona divisió, i ha estat clau en el seu creixement fins a consolidar-lo a primera i en competicions europees. També va ser accionista del València CF i president del club de bàsquet Pamesa València, funció que va delegar al seu germà.

[Treballem per ampliar aquesta informació.]

La menor de 14 anys desapareguda dilluns a Aiguamúrcia (Alt Camp) ha estat trobada morta, segons que han informat els Mossos d’Esquadra.

La denúncia per la desaparició es va presentar dilluns i els Bombers de la Generalitat han encapçalat les tasques de recerca amb quinze dotacions.

Hi han participat efectius del Grup d’Actuacions Especials (GRAE), unitats canines, drons, dotacions terrestres i la Unitat de Comandament Mitjana (UCM).

Dues incidències han afectat aquest matí la circulació ferroviària d’una línia de Rodalia i tres de regionals: R4, R14, R15 i R16. En primer lloc, una incidència a les instal·lacions entre les estacions de Tarragona, Reus i Cambrils ha causat endarreriments a les línies de regionals. Renfe assegura que l’avaria s’ha resolt cap a les 8.00.

La línia R4 també recupera progressivament les freqüències i horaris de pas un cop solucionada una incidència en l’electrificació entre la Granada i Sant Sadurní d’Anoia, segons que ha informat Renfe. El problema l’ha provocat a primera hora del matí un tren de mercaderies aliè a la companyia i això ha generat endarreriments d’uns 15 minuts.

Consulteu l’estat de la xarxa ferroviària, ací.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

ERC defensarà que el català sigui l’única llengua oficial en una Catalunya independent. Així ho apunten fonts de Foc Nou, després que l’ex-diputat al congrés espanyol Joan Puig hagi arribat a un acord amb la direcció per incloure sense modificar l’esmena que ho propugnava a la ponència política que s’aprovarà aquest cap de setmana en el congrés d’Esquerra a Martorell. El text suposa una marxa enrere, així, de la defensa que havia fet Oriol Junqueras perquè el castellà també fos llengua oficial en una república catalana. L’esmena introduïda per Puig, que va ser avalada per l’assemblea de la federació de Girona, sosté que caldrà que la llengua catalana –com a llengua pròpia– sigui l’única llengua oficial i esdevingui la llengua comuna als Països Catalans, la vehicular a totes les administracions, en l’educació, la salut, la justícia, la cultura i la resta d’àmbits, garantint també els drets i deures de tota la ciutadania, i igualment amb l’occità a l’Aran.

Segons fonts de Foc Nou, Puig va refusar fins a quatre propostes de transacció de la direcció per matisar l’esmena, que finalment ha quedat incorporada. La decisió de la cúpula evita així la possibilitat que Puig la defensés al plenari i se sotmetés a votació, amb la incògnita de si aconseguiria prou suports per ser aprovada.

El sector d’ERC que encapçala Joan Tardà, Àgora Republicana, no ha arribat finalment a cap acord amb la direcció per a incloure una esmena a la ponència estratègica que implicaria obrir el partit a sectors sobiranistes no independentistes. Segons que ha informat el sector de Tardà, mantindran l’esmena viva perquè es debati en el plenari d’aquest cap de setmana a Martorell, on el partit culminarà la segona part del seu congrés, i serà Tardà mateix qui la defensarà. Àgora Republicana havia proposat de fixar aquesta obertura del partit amb una reforma de l’article 2 dels estatuts, que estableix els objectius del partit. Però la direcció no volia tocar-los. Fer-ho hauria produït un refús frontal d’uns altres sectors organitzats, com Nova Esquerra Nacional (NEN) i Foc Nou. Finalment, Àgora Republicana va retirar l’esmena als estatuts per transformar-la en una altra esmena a la ponència estratègica, per mirar d’arribar a un acord amb la cúpula que finalment no s’ha aconseguit. Justament avui, NEN ha anunciat que retirava les esmenes que més qüestionaven el lideratge de Junqueras després d’haver arribat a un acord amb la direcció. Foc Nou, per una altra banda, ha aconseguit que també s’incorpori la seva esmena que sosté que caldrà que la llengua catalana sigui l’única llengua oficial en una Catalunya independent.

El sector de Tardà ha expressat en un comunicat “preocupació i sorpresa” pel refús d’aquesta i altres esmenes clau perquè consideren que ja reflecteixen la realitat actual del partit. Creuen que ERC és ja “un partit d’independentistes i sobiranistes d’esquerres” que comparteixen l’objectiu “de construir i proclamar la República catalana i les repúbliques dels diferents territoris dels Països Catalans a través del dret a decidir”. Al seu criteri, aquesta negativa posa fre a l’objectiu d’eixamplar la base que defensa la direcció i empetiteix la crida per assolir una majoria favorable al dret d’autodeterminació els anys vinents.

Àgora Republicana també mantindrà viva una altra esmena, que tampoc no ha pogut negociar amb la direcció, que defensa la necessitat de coordinar-se amb les esquerres d’àmbit nacional i estatal per fer camí en la creació de condicions més favorables per impulsar la convocatòria d’un referèndum i en la lluita contra l’extrema dreta. En canvi, el sector de Tardà es mostra satisfet perquè ERC defugirà “qualsevol proposta d’aliança o coalició electoral unitària fonamentada en un independentisme nacionalista, excloent, interclassista i identitari”, en una referència velada a Junts per Catalunya. Quant a la reforma dels estatuts, també han arribat a acords per limitar l’acumulació de càrrecs institucionals i orgànics i per a la regulació dels corrents interns, que també reclamaven alguns altres sectors.

Feia dies que se’n parlava. Era marcat en roig a l’agenda dels campsistes irredempts. Francisco Camps tornava a Alacant transformat en Paco Camps, a presentar un llibre que s’ha fet escriure per Javier Mas, professor d’història de Borriana i membre de la molt secessionista Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. Hi havia curiositat morbosa, no debades Alacant és el feu dels zaplanistes, que és tant com dir de Carlos Mazón, l’enemic a batre. Deu haver-hi algun capítol del manual de la guerra que deu dir que si l’enemic és feble no se li ha de donar ni aigua ni oxigen ni res. Els precedents eren espectaculars. Els seguidors dels retorns de Camps es compten per centenars. València, Borriana, Paterna… anar posant gomets al mapa del país, de Benicarló a Pilar de la Foradada. “M’agrada molt tota la Comunitat Valenciana, tota, sencera, de Benicarló a Pilar de la Foradada”, ha dit, assenyalant dos regidors que tenia detectats entre el públic. De moment els noecampsistes són pocs, i l’ex-president passa llista de dalt l’escenari estant. Aquest regidor de tal banda, amb tu vam governar molt bé, junts, amb aquell altre vam fer no sé què… Comptats.

“A estar amb Paco”

Però comencem pel principi. I el principi és a les sis de la vesprada,  seixanta minuts abans de l’hora prevista d’aquest retrobament. El cel grisós, una mica de vent, però una temperatura molt agradable. A les portes de l’auditori del Club Diario Información hi havia una vintena de persones esperant l’obertura de portes. Grupets de tres o quatre homes. Parelles. O grups més heterodoxos i barrejats. Ulleres de sol, cabells tintats de ros i cabells blancs. Corbates, armilles i vestits de jaqueta. Molt de catalanoparlant, i molt de nostàlgic que ha trencat un poc el guió previst perquè tant Paco Camps com Javier Mas han dedicat molt d’esforç a dir que el llibre que presenten en ronda triomfal, Paco Camps. Reenfocando España, és una obra que mira al futur, que s’ha reescrit unes quantes vegades segons l’actualitat judicial de l’ex-president.

A poc a poc ha anat arribant més públic i més ex. Els ex-consellers Trini Miró i Mario Flores. L’ex-batlle de Crevillent, César Augusto Asencio. Ex-regidors de pobles del sud de país que van viure mandats de glòria, deien, en l’època de Paco. A poc a poc, com en la cançó de Sisa, els convidats han anat arribant per a estar amb Paco. Han vingut a comprar el llibre de Paco, a aplaudir Paco i a estimar Paco. I l’auditori ja era ple de gent que frisava per escoltar-lo. La capacitat oficial és de 206 persones, però hi havia gent dreta darrere i gent dreta als passadissos laterals. L’escala fins a l’escenari és llarga i, al principi, els aplaudiments eren efusius. Al cap d’uns quants minuts, quan Paco s’aturava ací i allà, la majoria ha desistit, i l’arribada a meta ha estat més aviat silenciosa. Molts han comprat el llibre, vint euros, a la tauleta de l’entrada, amb la il·lusió que Paco els el signàs en acabar. Altres, amb el somriure dibuixat a la boca esperaven. “Ha passat tant, aquest home”, deia una senyora que ni dins la sala s’ha llevat les ulleres de sol. La seua veïna, amb bandereta espanyola al canell i vambes amb brillantets, no ha dit res, però ha assentit amb el cap. Totes dues han callat i s’han concentrat en els missatges que arribaven de l’escenari.

Francisco Camps arribant a l'acte Trini Miró a la dreta Sonia Castedo Mario Flores El temps congelat

Malgrat que han deixat les portes obertes, l’ambient s’ha anat calfant a molta velocitat dins l’auditori. Feia calor i una certa ferum d’antic, com a l’escenari, on hi havia una reunió d’ex-encausats: l’ex-batllessa d’Alacant, Sonia Castedo, jutjada i absolta en el cas Brugal, i que ha fet de presentadora, i Francisco Camps, que ha eixit indemne de tots els casos de corrupció de què el van acusar i que el van obligar a dimitir el mes de juliol del 2011.

De la trona estant, l’ex-president ha fet un “decíamos ayer” a l’estil de Fray Luis de León, i s’ha referit al darrer dia que va ser present a la ciutat: “Sembla el 5 de juliol de 2011, el temps no ha passat”, ha dit. I ha somrigut amb els braços oberts i, potser, amb els punys closos. Els tanca molt, els punys, per folrar d’èmfasi les paraules que diu. Ja ho feia quan era president.

I no ha mentit gens, en això del pas del temps, perquè a Paco Camps li ha passat com si durant aquests catorze anys hagués romàs en un coma profund del qual va despertar l’any passat, quan va obtenir la darrera absolució a l’Audiència espanyola. L’ex-president es va avivar aquell dia amb el pensament congelat, com si el temps no hagués passat, com si el País Valencià i l’Espanya que diu que tant s’estima no s’haguessen mogut d’aquells anys. Anys, encara, amb el ròssec inacabable de la crisi de la rajola i totes les bombolles esclatades. Com si tot l’auditori que l’escoltava amb devoció no tingués els cabells més grisos i més arrugues a la pell. Com si encara fos l’època en què els governs s’assolien amb majories absolutíssimes, com la seua. O com Aznar, que va tenir aquells onze milions de vots a Espanya ara fa, exactament, vint-i-cinc anys.

Perquè aquest és el somni de Paco Camps. Ho ha dit, amb un somriure net i obert, i amb una lleugera inclinació del cos cap avant. Ell vol recuperar el Partit Popular de quan no existien ni Ciutadans ni Vox. Perquè aquesta divisió del vot els impedeix de governar. Amb totes les lletres, ho ha dit. “Vull un Partit Popular amb majoria absoluta.” Vol que torne la gent que se n’anà per algun motiu. En alguns moments costava de destriar si parlava del País Valencià o d’Espanya, encara que, ben mirat, per a ell, que diu que és polític de naixement, és la mateixa cosa, perquè, tal com ha proclamat, estima tant Espanya. Ell sap fer-ho, això d’unir,  ha dit. Ja ho ha fet, ha reblat.

Una capa espessa de nostàlgia

En la seua presentació, Paco Camps, que té aquest somni de futur de tornar al passat, ha empastifat de nostàlgia tot l’auditori, recordant tantes i tantes coses que diu que va fer pel país. Però en cap moment, potser perquè pensa que no ho necessita, no ha explicat com ho farà.

Abans d’entrar li ho hem demanat el grupet de periodistes que l’hem esperat amb paciència. Ens ha atès amb molta amabilitat. Continuen agradant-li molt els micròfons i les càmeres. I és tan excessiu en la paraula com quan era el president que va dimitir per fer un servei al partit i a Espanya, va dir aquella vesprada tan calorosa quan, pràcticament encara no havia tret el paper de cel·lofana de la seua majoria absoluta. Tenia ganes de parlar, avui. De parlar del congrés que ha de reconstruir el PP valencià, tan desvalgut i desmanegat, per a omplir-lo d’idees i de lideratge. El congrés que la direcció actual no vol perquè d’ençà del 29 d’octubre estan tan descol·locats que no tenen cap intenció d’obrir-se en canal. No calia que Camps verbalitzàs el seu interès a presentar-se. Del president Mazón n’ha parlat poc, en aquest acte. Dins, gens, i als periodistes ens ha respost amb evasives i llocs comuns. Tampoc no cal verbalitzar gaire coses quan tens un compte de X, que es dedica a procalmar la feblesa del president. Camps i Mazón no es parlen. Diu que el dia de la gota freda li va escriure un missatge i es va posar a disposició. Mazón no li ha respost i no ha volgut aprofitar la seua experiència com a president. Això li ha fet mal. S’ha notat per un lleuger moviment de les comissures i un sospir molt lleu. Han passat prop de cinc mesos, són membres del mateix partit, però no hi ha cap comunicació.

Paco Camps fa aquest discurs de reenfocar, de reguanyar, de retornar, sobre el no-res. Sense cap suport oficial del PP que està enredat mirant com salvaguardar la figura de Mazón, mirant com embolicar la troca i com sobreviure vint-i-quatre hores més. O fins que la jutgessa emeta una nova interlocutòria.

Paco Camps amb Josep Maria Felip, un dels seus alts càrrecs Camps, Castedo i Mas, abans de començar l'acte

 

El dia que Camps es va despertar del coma i va anar a Madrid a oferir-se a Feijóo, i després va dir que estava en forma i que els soldats sempre volen tornar a primera línia, tothom reia. Ara la feblesa del PP és tan exagerada que allò que podria ser un granet sense importància esdevé una nosa llanosa, una pústula purulenta que dia sí i dia també obté titulars i fotografies als mitjans de comunicació. Són pocs, encara es poden comptar, però qui sap què passarà.

I així viu el pretesament renascut Paco Camps, lloant la també renascuda Sonia Castedo i pensant que el seu somni del futur que és un passat mort i enterrat, el tornarà a dur a l’Olimp.

El present el viu evocant Rita Barberà sense nomenar-la, però reconeixent que li van fer tant de mal. L’han aplaudit molt quan ha dit: “Dol molt més el silenci dels propis que el soroll dels estranys.” Ací s’ha notat que Paco Camps tornava a ser el que era, aquell que sabia emprar, com ningú, un to messiànic que inclou girar els ulls cap al cel.

La crueltat dels amics

L’auditori també ha aplaudit quan ha dit: “Cruel és quan el contrari t’insulta, però més repulsiu és que els teus miren cap a una altra banda i pressionen perquè te’n vages. Que et diguen que te’n vages per no danyar les sigles.” I aquesta frase que, en principi, era per a parlar de si mateix, pot haver estat un flotador involuntari per a Carlos Mazón que aquests dies, com ell l’any 2011, rep missatges de dins i fora del partit perquè se’n vaja. En aquest cas, no pel bé del PP, sinó pel bé dels valencians i per respecte a les víctimes de la gota freda.

I sense cap referència al drama que fa mesos que pateixen els valencians, Camps ha obert un torn de preguntes. Curt, perquè el Reial Madrid juga la Champions. Tot en ordre.

Els Catarres han publicat ‘La fortuna’ (Halley Records), el primer avançament del seu nou disc, que veurà la llum a la primavera. Els d’Aiguafreda proposen una rumba que qüestiona què vol dir ser ric, i recorden que la fortuna de debò s’aconsegueix acumulant tresors quotidians, els que tothom pot viure i compartir. El germen de la cançó va néixer mentre l’Èric Vergés baixava del Puigmal, anant cap a Núria, una travessa que el va dur a reflexionar sobre les aparences materialistes, les emocions i les persones. De fet, per primera vegada, Els Catarres parteixen de les lletres i les temàtiques, i no de la melodia, a diferència de la resta del seu cançoner.

Pel que fa a la música, la banda sosté que la nova cançó beu dels clàssics de la rumba catalana com el Gato Pérez o Peret, entre d’altres. El videoclip que acompanya la sortida d’aquest primer avançament ha estat dirigit per la Lyona, que ja va treballar amb el grup en la direcció del seu últim clip, ‘Començar a viure’. Aquesta nova peça audiovisual replica visualment el significat de la lletra de la cançó, on es passa mitjançant la desconstrucció del missatge, del luxe i la riquesa impostades inicials a la riquesa real i més pura que conformen les persones i les emocions que formen part de l’entorn de cadascú.

El grup començarà la seva gira de presentació de nou disc amb dos concerts: el 4 de maig al Festival Strenes – que ja han exhaurit les entrades – i un únic concert el 31 de maig a la Sala Razzmatazz de Barcelona en el marc del Festival Empremtes. Durant el mes de maig continuaran presentant les noves cançons a la plaça de bous d’Olot, el dia 17 – també amb entrades exhaurides -, i el 24 a Valls.

The Washington Post · Sammy Westfall

Més de vuit anys després d’haver impulsat una cruenta “guerra contra el narcotràfic” com a president de les Filipines, Rodrigo Duterte, de 79 anys, ha estat detingut a Manila i portat a l’Haia, en virtut d’una ordre de detenció emesa pel Tribunal Internacional de Justícia (TIJ). Duterte –que, com a president, veié morir milers de persones en una campanya de repressió generalitzada– feia mesos que provocava la comunitat internacional i l’acusava de nou tenir prou força per a processar-lo penalment. L’ex-president filipí és el primer cap d’estat asiàtic de la història que és arrestat pel TIJ.

La campanya de Duterte per a posar fi al tràfic i consum de drogues a les Filipines començà l’any 2016, immediatament després de la seva victòria electoral, amb la promesa de continuar l’estratègia de mà de ferro que l’havia catapultat a la fama política com a batlle de Davao, la tercera ciutat més gran de les Filipines.

“Oblideu-vos de la legislació sobre drets humans. Si arribo al palau presidencial, faré igual com vaig fer com a batlle”, prometé en el seu darrer míting de campanya. “A tots vosaltres –els traficants de drogues, els atracadors i els vividors– us recomano que escampeu la boira perquè, si no, us mataré.” I afegí: “Us llançaré a tots a la badia de Manila, on sereu menjar per als peixos.”

Una dona plora la mort de la seva parella, assassinada en un operatiu anti-droga a les Filipines, el juny del 2022 (fotografia: Martin San Diego/The Washington Post).

Duterte no trigà a complir la seva paraula. Les primeres setmanes de la seva presidència ja començaren a proliferar per tot el país les execucions sumàries, i aviat esdevingué habitual que als carrers apareguessin cossos amb els membres lligats i la cara tapada, acompanyats de cartells de cartó en què es llegia: “Sóc drogaddicte”. Uns altres cossos eren llançats directament a l’aigua, sovint farcits de formigó per a evitar que suressin.

Durant anys, Duterte encoratjà els assassinats de manera explícita, alhora que negà cap vincle directe entre l’estat i els crims, que sovint atribuïa a “assassins justiciers” i a disputes entre grups criminals.

Molts d’aquests assassinats es van cometre en circumstàncies sospitoses, segons que documentaren grups de drets humans, entre els quals, Human Rights Watch: víctimes amb trets al clatell, paquets de droga i armes que semblaven haver estat col·locats a posteriori a l’escena del crim… Els informes policíacs sovint atribuïren el mòbil dels crims a la defensa legítima, tot invocant el concepte tagàlog de nanlaban (literalment: “s’hi tornà”).

Però Duterte continuà essent popular, fins i tot, mentre les acusacions d’assassinats sistemàtics amb el suport de l’estat –i les crides per a investigar-los– creixien. El 2019, un sondatge nacional revelà que prop d’un 80% dels filipins enquestats estaven “satisfets” amb la campanya.

El juny del 2022, el govern filipí informà que 6.252 persones, pel cap baix, havien mort en “operacions antidroga” d’ençà del juliol del 2016. Tanmateix, alguns grups de drets humans situaren la xifra de morts en 30.000. Mentrestant, les famílies de les víctimes fa temps que esperen justícia –o, si més no, respostes.

Durant anys, Duterte ha tingut la mateixa impunitat que el seu govern ha estès als botxins de la seva guerra contra el narcotràfic.

El TIJ s’encarrega de jutjar els acusats d’alguns dels delictes més greus del dret internacional, com ara el genocidi, els crims de lesa humanitat i els crims de guerra. Moltes d’aquestes acusacions són simbòliques, d’alguna manera, perquè el TIJ no jutja acusats en rebel·lia. Quan sigui jutjat, Duterte s’afegirà a la llista molt reduïda de persones –menys d’una dotzena– que han estat detingudes a les oficines del TIJ i que han comparegut davant el tribunal.

Per la seva banda, Duterte ha criticat sovint contra el dret internacional. “Hitler va massacrar tres milions de jueus. Ara hi ha tres milions de drogoaddictes […] Estaria encantat de massacrar-los”, va dir l’any 2016. (Van ser més de sis milions de jueus, i no pas tres, els assassinats durant l’Holocaust.)

A mesura que l’escrutini internacional sobre la campanya augmentava i les morts s’anaven acumulant, Duterte sovint desafiava la comunitat internacional a arrestar-lo, amb termes ben explícits i, fins i tot, fent befa del concepte de drets humans. “La vostra preocupació són els drets humans, la meva són les vides humanes”, digué en un discurs l’any 2018, en al·lusió a les vides perdudes pel consum de drogues.

Dos anys abans, en una cimera regional, havia dit: “La campanya contra les drogues continuarà […] Es matarà gent fins que l’últim traficant hagi desaparegut dels carrers […] I m’importa un rave què diguin del meu comportament.”

Processó funerària per dos homes assassinats en un operatiu anti-droga a les Filipines, l’estiu del 2022 (fotografia: Martin San Diego/The Washington Post).

També advertí que ningú no tenia dret d’alliçonar-lo sobre drets humans i execucions extrajudicials. “Sóc el president d’un estat sobirà, i fa temps que vam deixar de ser una colònia. No tinc cap més amo que el poble filipí”, afirmà. El president pronuncià aquestes paraules durant una reunió informativa prèvia a una trobada amb el president dels Estats Units aleshores, Barack Obama, que anul·là la reunió abruptament quan el president filipí el titllà de “fill de puta”.

El TIJ començà a investigar Duterte l’any 2018, i tres anys després obrí una investigació formal contra el president per crims de lesa humanitat. Durant tot aquest temps, fins i tot, durant les setmanes prèvies a la detenció, Duterte ha continuat desafiant la comunitat internacional a actuar en contra seva, i ha reiterat que estava disposat a “podrir-se a la presó” en canvi d’alliberar les Filipines de la xacra de les drogues.

El desembre del 2020, Duterte defensà que “tots els addictes” anaven “armats”. I afegí, tot adreçant-se a les forces de seguretat: “Si veieu el mínim indici de delicte, encara que no vegeu cap arma, dispareu.” “Els drets humans es preocupen per la vida dels criminals i dels traficants de drogues”, continuà. “Us asseguro que els drets humans, a mi, m’importen un rave. Les meves ordres no canviaran.”

En unes altres ocasions, Duterte no s’ha estat d’atacar qualsevol govern estranger que gosés de qüestionar-ne les tàctiques. Quan Islàndia encapçalà una resolució de l’ONU que demanava d’obrir una investigació sobre les accions del president, Duterte llançà una agra diatriba contra el país. “El problema d’Islàndia és que tenen massa glaç”, digué. “No saben quan és de dia i quan és de nit, així que s’entén que no tinguin delinqüència. Tampoc no tenen policia; l’única cosa que fan és menjar glaç.”

“Si us plau, no us fiqueu amb mi, o us mataré”, digué. I afegí: “Una pregunta a tota aquesta colla dels drets humans: està malament dir que, si destrueixes el meu país, et mataré? És un delicte que un president, un batlle o un governador digui això en públic?” En una compareixença parlamentària el novembre, Duterte insistí: “Demano al TIJ que s’afanyi.” I afegí: “Si em declaren culpable, aniré a la presó i m’hi podriré per sempre més.”

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

El govern d’Andorra ha aprovat el nou reglament d’ús del català a l’administració general i l’administració de justícia, que s’aplica també a les empreses que tinguin la concessió d’algun servei públic. El text desenvolupa la històrica llei de la llengua pròpia i oficial, aprovada l’any passat amb l’objectiu d’impulsar la preservació del català i garantir el dret dels ciutadans de ser atesos en la llengua oficial.

Andorra aprova una llei del català històrica, que exigeix de saber la llengua i preveu sancions

El reglament estableix, en primer lloc, que els treballadors de l’administració s’han d’adreçar sempre en català quan atenguin algú, independentment de la llengua amb què l’administrat se li adreci. La mesura inclou les comunicacions telefòniques i per altaveu. Alhora, les converses entre treballadors, tant de l’administració general com de l’administració de justícia, s’han de fer en català.

En un contracte de concessió de servei públic, la part contractada haurà de garantir que tots els qui desenvolupen tasques en l’àmbit de la prestació del servei públic saben parlar català, i això inclou les subcontractacions.

Alhora, tota la documentació interna de l’administració –amb independència del suport– que s’adreça a l’interior de l’estat, com també la que va dirigida a l’administrat, ha de ser redactada en català.

Així i tot, si l’administrat afirma expressament que no entén el català, el treballador pot adreçar-se-li en una altra llengua en cas que el treballador la sàpiga. Sigui com sigui, si l’administrat afirma que entén la llengua catalana però que no la parla, el treballador de l’organisme públic ha de mantenir el català.

La retolació, sempre en català

En matèria de retolació, novament tant en l’administració general com de la de justícia, tant si és a l’interior com a l’exterior d’un edifici, ha de ser exclusivament en català. Això inclou, per exemple, les inscripcions que identifiquen béns de l’administració, com ara vehicles o maquinària d’obra.

Hi ha excepcions que permeten d’incloure més llengües. Per exemple, en la retolació dels aparcaments, de les màquines expenedores de tiquets, els indicadors de rutes i de les instal·lacions de turisme i lleure que tinguin participació de l’administració, poden tenir la informació en unes altres llengües, però el català sempre ha d’anar en primer lloc.

Les webs

Les webs de tota l’administració han de ser disponibles en català, i la pàgina d’inici automàticament s’ha d’obrir en la versió catalana. En el moment d’adquirir programari informàtic, l’administració ha de comprar la versió catalana, o una versió multilingüe que inclogui la versió catalana, si n’hi ha.

En el cas de programes informàtics ja adquirits en una llengua diferent, si hi ha pedaços de català (arxius que tradueixen automàticament els programes informàtics), l’administració els ha d’adquirir i instal·lar. I tot programari creat o encarregat per l’administració ha de tenir totes les interfícies d’entrada i sortida, incloses les pantalles, íntegrament en català; i totes les sortides, inclosos els fulls impresos, els tiquets i qualsevol altre element anàleg, íntegrament en català. Les mesures són tant per als programes informàtics d’ús intern com de cara a la població.

Col·laboracions i encàrrecs

Els documents –amb independència del suport– que vinculen l’administració i una persona que fa una tasca per a Andorra, com ara contractes, convenis de col·laboració, acords i qualsevol altre document anàleg, s’han de redactar en català. I si és un conveni de col·laboració amb un altre país, pel cap baix ha de ser redactat en català.

També en els treballs efectuats per encàrrec de l’administració, inclosos els tècnics, s’hauran de lliurar els texts redactats en català. Quan l’administració adjudiqui a una empresa els serveis per a elaborar un text legal o administratiu, com un reglament, una llei o un pla general, s’ha de redactar en la llengua pròpia d’Andorra; únicament en el cas que un professional estranger tingui dificultats raonables es podrà fer en una altra llengua si el document és intern i no es preveu que hagi de ser públic. De fet, en aquest cas, l’administració ha de trametre al ministeri encarregat de la política lingüística un informe que exposi les raons per les quals resulta difícil o impossible d’encarregar-lo en català i esperar que aquest ministeri n’emeti un informe favorable.

Activitats de lleure, esportives i lúdiques

El reglament aprovat també remarca que la llengua vehicular de les activitats esportives, de lleure i lúdiques organitzades per entitats subvencionades per les administracions públiques, tant si són presencials com telemàtiques, han de ser en català. Això significa que ha de ser la llengua de comunicació que facin servir els monitors, els animadors i els entrenadors, que s’han d’adreçar en català als participants. Això també s’aplica a qualsevol acte organitzat o subvencionat per una entitat pública.

Els catàlegs, els rètols informatius, els cartells, els texts informatius previs a l’acte i els que es facin servir durant l’activitat, a més dels anuncis per televisió i ràdio, internet, o per megafonia, han de ser en català.

De la mateixa manera, en les activitats d’esquí escolar, els monitors han d’adreçar-se en català als alumnes, independentment del sistema educatiu. Les estacions d’esquí, en cas que siguin les responsables de fornir de monitors l’activitat, han de disposar dels professionals necessaris per a poder complir el que estableix aquest punt. I tots els centres, les federacions, els clubs, les associacions i més entitats que es dediquen a qualsevol mena de formació o esplai han de fer efectives les mesures necessàries per a garantir l’ús del català i han d’establir els criteris i les modalitats per a verificar el coneixement de la llengua oficial.

En aquesta línia, els acompanyants del transport escolar han d’adreçar-se en català als alumnes. A més, en relació amb el sistema educatiu andorrà, també ha de parlar en català el personal auxiliar de patis i menjadors, els vigilants d’activitats de lleure i qualsevol altre que s’encarregui de tasques semblants.

Ajuts i subvencions en l’esport

Quant als ajuts, l’administració haurà d’establir als contractes que aquells qui representin Andorra en competicions internacionals esportives o d’una altra mena parlin en català quan facin declaracions públiques a Andorra, i també quan facin declaracions públiques fora d’Andorra si el context ho permet.

Així mateix, els esportistes i entrenadors que reben ajuts o subvencions –de manera directa o mitjançant entitats esportives–, si saben català, han de fer les declaracions als mitjans de comunicació andorrans en català. La llei marca que hauran d’aconseguir un certificat de català si volen renovar el permís de residència. De la mateixa manera, aquells qui representen entitats, federacions, agrupacions i associacions culturals, esportives, polítiques, socials o sindicals i que reben aquests ajuts o subvencions han de fer les declaracions als mitjans de comunicació andorrans en català mentre actuïn com a representants d’aquests col·lectius.

Publicitat

En referència a la publicitat que es fa a Andorra, ha de ser en català, independentment del format; i si d’adreça als turistes, es pot fer en altres llengües a més del català. La publicitat que fa l’administració general a internet ha de ser en català a les webs que són en català, independentment del nom de domini primari que tingui.

Les publicacions a les xarxes socials que depenen de l’administració adreçades a l’interior del país han de ser en català, independentment del format.

Les publicacions adreçades a un públic internacional, però que també puguin abastar el públic nacional, han de ser també en català. La publicitat que es fa en una publicació editada als Països Catalans que editi els texts fonamentalment en català, o en un mitjà audiovisual o telemàtic radicat en territoris de parla catalana que emet fonamentalment en català, ha de ser en català. Als texts en format periodístic que tinguin una finalitat també publicitària hom els aplica el mateix criteri.

Com ja vam veure l’any passat, el Banc d’Espanya ha començat a revisar les seves projeccions macroeconòmiques en l’informe de la primavera. Les previsions de l’organisme presenten una perspectiva més positiva per a l’economia de l’estat d’enguany. Sembla que el primer trimestre és més bo que no es preveia. Amb les dades més recents, l’entitat calcula que l’avanç de l’economia en el primer trimestre podria situar-se entre el 0,6% i el 0,7%, enfront del 0,8% del trimestre anterior, en un context en què es manté la facturació de les empreses i el bon comportament de l’ocupació, amb una contribució del sector exterior “lleument positiva”.

Per una altra banda, segons la darrera estimació de l’AIREF (11 de març), el creixement del PIB interanual és del 2,9%, i sembla que també va per aquest camí. El fet és que l’autoritat monetària ha millorat de quatre dècimes la previsió anual de l’augment del PIB per al 2025 i ara espera que creixi d’un 2,7%, gràcies a l’impuls del consum i una millora en la inversió. Concretament, insisteix en el consum privat, i apunta: “Serà la rúbrica que més aportarà al creixement fins el 2027, gràcies a la bona evolució prevista per a la renda disponible i l’ocupació, i també a l’increment poblacional que es projecta.”

Em sembla important destacar que és una dada que supera totes les previstes fins ara, incloent-hi les de les principals institucions internacionals, el govern i l’enquesta dels serveis d’estudis privats de Funcas. I és important fer aquest apunt perquè el banc supervisor no acostuma a ser el més alt en les seves estimacions. Per avui tots els mitjans destaquen això.

De totes maneres, m’ha cridat més l’atenció una altra previsió: la que sembla que ajorna l’objectiu en el camí cap a la moderació de preus. Segons que apunta, la persistència de la inflació en els serveis, juntament amb la fi dels ajuts anticrisi i els inesperats preus més alts de l’energia, són factors determinants perquè augmenti el seu objectiu per a enguany de 0,4 punts percentuals (pp), fins el 2,5%. Concretament, diu: “Els preus de l’energia aquests darrers mesos són més alts que no pas es preveia i el camí cap al futur sembla que avui és més elevat que no pas l’anticipat al desembre, la qual cosa fa que pugi la seva estimació de 0,5pp”.

I m’ha sobtat més aquesta previsió perquè, fa tot just un parell de dies, el Banc d’Espanya mateix publicava l’enquesta a les empreses espanyoles sobre l’evolució de la seva activitat relativa al primer trimestre del 2025. Segons que deia, l’indicador que mesura l’evolució dels costs de les empreses ha augmentat més que no s’esperava fa tres mesos. Així, la proporció d’empreses que diuen que han experimentat un increment addicional dels preus dels seus consums intermedis el primer trimestre de l’any ha augmentat de 17,7pp, fins el 60,9%.

Quant a la variació dels preus de venda, s’observa un ascens de l’indicador corresponent, en línia amb l’anticipat per les empreses fa tres mesos. Concretament, un 33,6% declara que ha apujat els preus durant el trimestre, 14pp més que no pas en l’anterior. Per branques productives, aquesta pressió inflacionista més alta en el trimestre en curs és força generalitzada, si bé s’observa amb una mica més d’intensitat en la indústria que no pas en els serveis.

I rebla que, a un any vista, les empreses enquestades anticipen un increment de les pressions inflacionistes. Concretament, el 70,2% de les societats esperen que d’ací a un any els seus costos siguin superiors als actuals, 3,4pp més que no pas en el trimestre anterior. Aquest augment de les expectatives de pujades de costs es registra tant en els serveis com en la indústria.

L’informe també detecta un repunt lleuger de les expectatives d’augment de preus de venda. Concretament, el percentatge d’empreses que esperen encarir els seus productes els dotze mesos vinents s’eleva fins el 58%, gairebé 6pp més que no pas fa tres mesos, amb percentatges similars en la indústria i els serveis.

D’aquesta manera, el supervisor bancari posa sobre la taula una possibilitat que, fins ara, vèiem a l’inrevés. De fet, em preocupa que no és l’única font que apunta cap aquest camí. La setmana passada, l’informe dels directors de compres de febrer (PMI) anava per la mateixa drecera. En el cas de la indústria manufacturera, apuntava que els costs havien augmentat sòlidament, que els proveïdors havien augmentat els preus, i que el cost de les matèries primeres havien pujat respecte del gener. I, com a resposta: “Les empreses van intentar repercutir aquests preus més alts als clients, sempre que va ser possible, i el resultat net va ser un segon augment mensual consecutiu dels preus cobrats.”

Mentrestant, en els serveis, explica que les pressions dels costs van continuar intensificant-se, a causa de l’augment de les despeses laborals. Els proveïdors també es van mostrar més inclinats a augmentar els preus al febrer. Això va significar que l’increment dels preus pagats en general es va accelerar fins a assolir el seu nivell més alt registrat per l’enquesta el darrer any. I, en conseqüència, les empreses de serveis van respondre augmentant els preus cobrats al febrer, i amb una taxa més elevada que al gener.

És clar, doncs, que els PMI s’afegeixen al tren del Banc d’Espanya. Però no són els únics. En matèria energètica, per exemple, segons l’Observatori de matèries primeres del País Basc, de la setmana passada, els preus del petroli continuaran estabilitzant-se després del repunt de començament d’any, però les retallades de producció de l’OPEP+ seran més significatives a partir de l’abril i podrà haver-hi més pujades. I quant als preus del gas natural als EUA, Europa i Àsia, apunta que augmentaran enguany a causa d’una demanda més alta de GNL i per esdeveniments climàtics extrems. Finalment, pronostica que els preus de les matèries primeres industrials, en general, continuaran mostrant una alta volatilitat. De totes maneres, preveu augments de demanda i costos significatius en l’alumini, l’acer, el níquel i el coure, entre més metalls.

Qui més ho nota són les empreses que gasten energia de manera més intensiva. Per això he volgut parlar amb Pedro González, director general d’AEGE (Associació d’Empreses amb Gran Consum d’Energia), amb seu a Madrid i que té moltes empreses associades catalanes. Em comenta que és veritat el que explica el Banc d’Espanya. “Els mesos de gener i febrer hem vist com els preus en el mercat elèctric gairebé es doblaven respecte de l’any passat. Això ha esverat moltes empreses. El motiu principal de la pujada era l’augment del gas. Per sort, últimament el gas natural ha baixat força i les expectatives avui són una mica més bones per la resta de l’any, atès que això ha d’afectar directament la factura elèctrica”. Un pronòstic més tranquil·litzador, sense dubte.

De totes maneres, els factors geopolítics que han intervingut en la recent baixada del gas poden tornar a canviar, depenent de la inconsistència demostrada en les decisions del president nord-americà, que acaben arrossegant els mercats. “El problema de fons és l’emmagatzematge del gas. Aquí no tenim problemes, però al centre d’Europa, sí. I la situació política allà crea moltes incerteses. Ara som en uns moments en què el mercat del gas la valora positivament”, conclou.

Veurem quant dura, afegeixo, veient què tenim al voltant. Els qui més en saben recorden que la volatilitat del mercat energètic exigeix de seguir-ne l’evolució molt de prop, perquè els factors externs que tots tenim al cap poden modificar ràpidament aquesta tendència.

 

El Sindicat d’Habitatge de Salt ha reclamat que s’acabi “la violència policial” al municipi, després de dues nits d’aldarulls i enfrontaments amb la policia. A més, ha carregat contra els Mossos d’Esquadra i ha recordat que els incidents van començar després del desnonament de l’imam d’una mesquita del municipi i la seva família.

El batlle de Salt: “Hi ha gent que s’ha volgut aprofitar de la situació per generar conflicte”

El sindicat es mostra totalment en contra de “l’abús policial exercitat per part dels cossos de seguretat, sobre una família amb quatre menors d’edat que intentava exercir el seu dret a l’habitatge”. Per això, ha tornat a demanar solucions immediates i recorda que a Salt hi ha més de 1.800 pisos que són propietat de grans tenidors. En aquest sentit, també ha carregat contra l’ajuntament, a qui acusa de “inoperància”.

En la mateixa línia, també ha apuntat que la violència va començar “fa molt de temps” al municipi i apunta als Mossos d’Esquadra i als dispositius “sobredimensionats” en els desnonaments com a desencadenants dels aldarulls. Per això asseguren que els incidents que ha viscut Salt els últims dies són una reacció espontània generada per un col·lectiu social.

En una compareixença, el sindicat ha assegurat que les mobilitzacions no han estat convocades per l’entitat i han afegit que no coneixien el cas perquè ningú de la família de l’imam va anar a demanar-los ajuda. “La primera notícia que tenim del cas és que hi ha tres ferits de la família a mà dels Mossos d’Esquadra”, han dit.

En aquest sentit, han acusat la policia d’actuar “amb més repressió i violència i disparant pilotes de goma i projectils FOAM” durant les protestes d’ahir. Per això, han condemnat l’actuació dels mossos, ja que consideren que “apliquen la violència per protegir grans tenidors i fons voltor contra famílies vulnerables”.

El Sindicat ha assegurat que els agents que van desnonar l’imam de 70 anys el van “colpejar” a ell i a una altra persona que van acabar ingressades a l’hospital Santa Caterina. Fonts de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) sostenen que es van atendre dues persones i que se’ls va donar l’alta mèdica el mateix dia.

A més, el sindicat ha demanat que s’alliberin “tots els represaliats” per motius d’habitatge i exigeix que es facin polítiques d’habitatge reals per posar fi al sensellarisme.

La secretaria general del PSPV, Diana Morant, ha intervingut en l’executiva del seu partit per a proposar una alternativa al govern de Carlos Mazón. Ha considerat que  la situació és “inacceptable, intolerable i insostenible” i que el president Mazón es troba incapacitat per a continuar al capdavant del Consell per la seva gestió de la gota freda i per afrontar la reconstrucció.

“Les urnes són l’única sortida”, ha manifestat la secretària general a l’executiva del PSPV d’aquest dimecres a la tarda. Sobre això, ha dit que no és possible impulsar una moció de censura perquè no té prou suport, ja que Vox i el PP tenen la majoria absoluta, i per tant no surten els números, però Morant assegura que sí hi ha majoria al carrer. “El més urgent és votar per a reconstruir”, ha afirmat, i ha dit que clamor social és que és insostenible que no estigui un dia més.

“Mazón no té ja honorabilitat ni dignitat” i “el govern ha perdut tota la legitimitat”, ha dit Morant, que ha titllat el president del PP espanyol, Alberto Núñez Feijóo, de ser còmplice amb el seu silenci, i sobre això ha dit que “és el moment que els valencians recuperen la paraula”.

Morant ha afirmat que “la justícia resoldrà si hi ha hagut responsabilitat amb la gestió de la dana però els valencians han de decidir les responsabilitats polítiques”. en aquesta línia ha dit que es crearà una comissió d’investigació al congrés espanyol.

La Comissió Europea ha anunciat la imposició d’aranzels contra els Estats Units com a resposta als del 25% que l’administració de Donald Trump ha començat a aplicar avui sobre les exportacions d’acer i alumini.

El Canadà també respon als aranzels de Trump amb nous gravàmens contra els productes dels Estats Units

En un comunicat, la CE explica que a partir de l’1 d’abril s’aixecarà la suspensió dels aranzels del 2018 i del 2020, i que respondran a un dany econòmic equivalent a 8.000 milions d’euros d’exportacions d’acer i alumini de la Unió Europea.

Posteriorment, s’aprovarà un nou paquet d’aranzels per 18.000 milions perquè aquests entrin en vigor a mitjans d’abril. L’impacte global, doncs, serà d’uns 26.000 milions, l’equivalent a l’abast dels aranzels dels Estats Units, segons que ha dit la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen en un comunicat.

Malgrat això, la CE ha allargat la mà a Trump per negociar. “Creiem fermament que en un món fragmentat per les incerteses geopolítiques i econòmiques, no és en el nostre interès comú perjudicar les nostres economies amb aranzels”, ha afirmat.

Von der Leyen ha remarcat que la UE ha d’actuar per protegir consumidors i empreses d’uns aranzels que Brussel·les considera injustos i injustificats. Segons l’executiu comunitari, les rèpliques plantejades als aranzels nord-americans estan ben calibrades i són proporcionades.

Trump apuja al 50% els aranzels sobre l’acer canadenc

L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha descobert un fragment d’os facial humà al jaciment de la Sima del Elefante, a la serralada d’Atapuerca (Burgos), que seria el més antic d’Europa occidental. La troballa es va fer el 2022 i després d’haver-la estudiat, s’ha datat entre 1,1 i 1,4 milions d’anys. Els investigadors han atribuït el fòssil a una possible nova espècie que han anomenat Homo affinis erectus. Fins ara, només es tenien evidències de la presència de l’Homo antecessor al continent durant el Plistocè Inferior, però amb aquesta descoberta “un altre personatge entra a la història de l’evolució humana a Europa”, ha destacat la investigadora de l’IPHES que ha encapçalat la recerca, Rosa Huguet.

El 30 de juny de 2022 un equip d’investigadors de l’IPHES i de la URV van descobrir un fragment facial a Atapuerca que han batejat amb el nom de ‘Pink’. Catalogada com a ATE7-1, es tracta d’una peça que no poden inscriure a una espècie concreta, per això en una publicació a la revista Nature l’han situat a l’Homo affinis erectus. “És una cara que s’assembla als Homo erectus, però ens falta tenir més fòssils per poder saber si és Homo erectus o una altra espècie”, comenta Huguet.

Per trobar el fòssil més antic descobert fins ara cal remuntar-se a l’any 2007. En aquell moment, els arqueòlegs van desenterrar de Sima del Elefante una mandíbula amb una cronologia d’1,2 milions d’anys. Es trobava al nivell 9, mentre que ‘Pink’ s’ha extret dos metres pers sota, al nivell 7. La investigadora assenyala que “un homínid amb aquestes característiques encara no l’havíem trobat a Europa”. El fragment localitzat té una cara molt diferent de la de l’Homo antecessor, unes faccions “molt més primitives” i semblants a l’Homo erectus, sobretot en l’estructura nasal, plana i poc desenvolupada.

Evidències de presència d’homínids

La peça trobada s’ha estudiat durant gairebé tres anys. S’han fet uns treballs de restauració molt meticulosos, explica l’investigador de la URV, Xosé Pedro. “Han anat enganxat petits fragments d’os per aconseguir el fòssil que ara presentem”, detalla. Al nivell 7 del jaciment també es van trobar altres evidències que certifiquen la presència i l’activitat d’homínids durant el Plistocè Inferior. S’han recuperat eines de pedra i restes faunístiques amb marca de tall. Pedro, especialista en indústria lítica, explica que aquestes eines els permeten de tenir una visió global sobre la vida fa 1,2 milions d’anys.

Noves línies d’investigació

Fins ara, a Atapuerca s’han documentat cinc espècies humanes diferents que van viure al continent, que engloben des de ‘Pink’, de fa 1,2 milions d’anys, fins al Neolític. “Atapuerca ha aportat i continuarà aportant restes imprescindibles per conèixer les primeres ocupacions humanes a Europa”, diu Huguet.

Els resultats presentats són provisionals. Aquesta descoberta permetrà als investigadors obrir noves línies d’investigació, ja que fins ara només tenien evidències de l’Homo antecessor. “Hem de veure com es relacionaven, d’on venen, quines migracions han fet”, indica Huguet. “És l’inici de noves línies d’investigació que aniran enriquint el panorama de l’evolució humana”, resumeix la responsable de la recerca.

La Paeria de Lleida va lliurar ahir els guardons del premi Mila de periodisme per a la igualtat de gènere, que vol contribuir a visibilitzar les dones i a defensar els seus drets. Entre els premiats hi ha l’article de VilaWeb “Dins un videojoc eròtic immersiu: com és la pornografia d’Erika Lust?“, de la periodista Clara Ardévol Mallol. En aquesta peça es descriu la primera exposició immersiva eròtica d’Europa, “House of ERIKALUST”, i el jurat ha argumentat que “posa en qüestió les creences i els continguts establers pel patriarcat i aposta per una sexualitat més viva i oberta, mitjançant l’expressió artística subversiva des de la mirada dissident d’un feminisme nou dins de l’àmbit de la pornografia contemporània”. Les fotografies són d’Albert Salamé.

A la categoria de mitjans digitals, hi va haver un doble reconeixement i també va ser premiat “La vida diez años después del asesinato de Liliana”, un reportatge de Daniel Domínguez Rodríguez, amb fotografies d’Elvira Megías Quirós, que es pot llegir a #Portodas La Marea. En premsa escrita, el guardonat va ser Albert González Farran, amb el reportatge “Front contra Obstetrícia de l’Arnau per no respectar el protocol de Salut”, publicat al diari Ara. En la categoria de mitjans audiovisuals, l’article premiat ha estat “Temporeres a Lleida: la feina invisible de la dona a la campanya de la fruita”, d’Estela Busoms González, emès a 3Cat – Catalunya Ràdio.

També es van lliurar dos accèssits: en la categoria de premsa escrita, a “Primera y última generación de fareras”, de Maria Teresa Amorós, a l’ABC; i en la categoria de mitjans digitals, per a “Dones a les ones”, presentat per Elvira Altés Rufias, juntament amb Sandra Balagué i Josep Maria Adell. És un projecte que fa valdre  la participació de les dones en els cent anys transcorreguts d’ençà de la inauguració de la ràdio al nostre país.

L’acte va ser presidit per la tinent de batllia i regidora de Polítiques Feministes, Carme Valls, i la presidenta del Col·legi de Periodistes a la Demarcació de Lleida, Laura Alcalde, al Saló del Retaule, acompanyades de la comissionada de Polítiques Feministes, Verònica Martínez, i uns quants regidors.