Els països àrabs han reclamat a la Unió Europea que freni la “neteja ètnica” d’Israel a Gaza, mentre el bloc continua estudiant sancions al govern de Benjamin Netanyahu. “Faig una crida als nostres socis europeus perquè facin alguna cosa si volen salvar la seva credibilitat”, ha dit el ministre d’Exteriors de Jordània, Ayman Safadi, després de la reunió ministerial a Barcelona de la Unió per a la Mediterrània, organització que aplega una quarantena de països de la UE, el Nord d’Àfrica i el Llevant. L’alt representant de la UE, Josep Borrell, coincideix que la guerra a Gaza i el Líban solament s’aturarà “si la comunitat internacional deixa de lamentar-se i passa a actuar”.

Si bé la reunió s’ha centrat en el conflicte a Llevant, Borrell ha aprofitat l’ocasió per traslladar als països àrabs la “preocupació de la societat europea” per la immigració. Ara que la UpM es replanteja el seu futur, Borrell exigeix que l’organització euromediterrània s’adapti als nous reptes de la regió. Per exemple, la guerra a Gaza i el Líban, però també a la qüestió migratòria. “No hi ha una frontera més desigual que la Mediterrània”. En un clima pessimista per l’escalada del conflicte i el deteriorament humanitari a Llevant, els ministres han deixat per a l’any que ve el nou “full de ruta” de l’organització, mentre el secretari general de la UpM, Nasser Kamel, continua demanant més recursos per, entre altres coses, ajudar en la reconstrucció de Gaza.

Reunió a Barcelona

Una quarantena d’estats han participat en el IX Fòrum Regional de la Unió pel Mediterrani (UpM) a Barcelona. Una trobada anual que, per segon any consecutiu, s’ha centrat en la guerra d’Israel a Gaza. “Un any després -de l’última reunió de la UpM, feta el novembre del 2023- ens hem tornat a trobar aquí, hem tornat a parlar del mateix, però ara és pitjor, molt pitjor”, ha lamentat Borrell.

Els ministres d’exteriors euromediterranis han abordat l’escalada del conflicte al Llevant per l’ampliació de la guerra d’Israel al Líban i l’empitjorament de la situació humanitària a Gaza.

El futur de la UpM

El secretari general de la UpM ha reivindicat que l’organització pot proporcionar “espurnes d’esperança en aquest moment fosc” per al Llevant i s’ha compromès a treballar “malgrat les adversitats”. Ara bé, Kamel ha reiterat que necessiten més recursos per operar. Com a alt representant de la UE al final del seu mandat, Borrell ha fet una crida perquè el pròxim fòrum de l’organització “sigui capaç no només de lamentar -el conflicte-, sinó de proposar accions”.

Borrell també ha avisat que la UpM s’ha d’adaptar a reptes com la migració si vol tenir un “paper més destacat” a la regió. Kamel, en canvi, ha evitat parlar de migració i s’ha referit només a les “desigualtats econòmiques” entre el nord i el sud de la Mediterrània.

Borrell ha assegurat que és una preocupació per la societat europea que es viu de manera diferent entre els estats membres. “És una dinàmica demogràfica i econòmica que és, a la vegada, problema i solució”, ha dit.

La CUP ha retret al president de la Generalitat, Salvador Illa, que faci  propostes “estèrils i superficials que no funcionen ni van a l’arrel de les problemàtiques” que té Catalunya. Aquesta és la crítica que ha fet la diputada Laia Estrada després de reunir-se amb el cap de l’executiu, en la ronda de contactes d’Illa. La reunió, segons que ha dit, l’han acceptada per responsabilitat.

“Sabem que el model del PSC és molt lluny del nostre, però som l’única formació que ocupa un paper d’oposició d’esquerres”, ha dit Estrada. La CUP està disposada a parlar del pressupost amb el  govern, tot i que no confien poder-s’hi entendre. “No tenim gaires expectatives”, ha afegit.

La presidenta dels Comuns al parlament, Jéssica Albiach, demana al president de la Generalitat, Salvador Illa, que l’acord d’investidura quedi reflectit en el pressupost del 2025. “Tots els vots dels Comuns se’ls ha de treballar, no els té garantits i dependrà del rumb del Govern”, ha avisat en compareixença de premsa del Palau de la Generalitat estant.

“Si el Govern va en el sentit de l’acord d’investidura, ens hi trobaran. I, si no, ens trobaran en front perquè som oposició i els acords estan per complir-se”, ha afegit. Albiach ha situat l’accés a l’habitatge com la clau de la legislatura. I ha afegit que si el govern no s’hi compromet, no podrà comptar amb el seu suport i la legislatura “haurà fracassat”.

La fundadora de Sumar, Yolanda Díaz, ha comparegut en una conferència de premsa per donar explicacions del cas de violència sexual que implica Íñigo Errejón, ex-portaveu de Sumar al congrés espanyol.

La dirigent de Sumar ha provat d’evitar que la crisi d’Errejón arrossegués el seu partit, i ha demanat disculpes per haver reaccionat tard. Tanmateix, assegura que va actuar amb celeritat i contundència quan ho va saber. Admet que caldrà millorar els mecanismes de detecció i prevenció d’agressions sexuals.

Quan i com es va assabentar dels fets?

Díaz ha explicat com es van desenvolupar els fets d’ençà que se’n va assabentar. Dimarts a última hora va saber els fets per la denúncia de la periodista Cristina Fallarás. Dimecres diu que va seguir-los a distància i que es va posar en contacte amb Errejón, que li va reconèixer haver tingut actituds masclistes: “Vaig tenir una de les converses més difícils de la meva vida.” Dijous hi va tornar a parlar i li va demanar l’acta de diputat i el cessament a totes les responsabilitats orgàniques. “Creieu-me, si hagués sabut d’això abans, hauria actuat exactament igual que ho he fet aquesta setmana”, ha subratllat.

“Quan em va reconèixer els fets, no vam obrir cap arxiu administratiu”, ha explicat. Sobre la carta que va publicar Errejón, ha dit que no la comparteix en absolut: “Això es diu masclisme. Els comportaments masclistes no són tolerables ni a la vida pública ni a la vida privada”, ha dit; i per això –ha afegit– demana exemplaritat en ambdós àmbits.

Sabia que demanar-li que plegués implicaria una crisi, però no se’n penedeix. “No farem el desentès, ens en farem càrrec. Som un govern feminista, compromès amb la igualtat. Aquest ha estat un altre motiu per a actuar amb contundència. Actuem a l’altura de les circumstàncies”, ha afegit. Creu que tenen la responsabilitat d’actuar, i que per això ho fan: “Cal posar fi a la cultura de la impunitat. M’agradaria dir-vos que hem trobat la fórmula màgica, però cal treballar incansablement.”

Podem ha anunciat avui que havia avisat Díaz l’estiu del 2023 sobre un fil de Twitter d’una jove que acusava Errejón, entenent que ella podia fer-hi alguna cosa. Díaz ha dit que els van informar de la piulada de la dona, però que de seguida la mateixa dona va esborrar-lo de la xarxa social. Llavors, ha dit, l’expedient que s’havia obert per estudiar el cas es va tancar. “Jo feia campanya electoral, el meu equip me’n va informar. Vaig parlar amb Ione Belarra i Més Madrid. Però no puc dir-ne res més”, ha explicat. I ha admès que no va parlar amb la denunciant de la piulada.

Díaz ha començat el discurs mostrant el suport a les víctimes: “Estem a la vostra disposició per a qualsevol cosa que necessiteu. Si volen que ens personem, o si volen que les acompanyem, ho farem”, ha dit sobre el fet de posar una denúncia arran de les peticions de les víctimes. Finalment, ha criticat també els partits polítics que han aprofitat aquest cas per a treure’n un rèdit polític, segons que ha dit.

La portaveu de Junts al parlament, Mònica Sales, ha acusat el president de la Generalitat, Salvador Illa, de continuar aplicant l’article 155 perquè encara no s’ha reunit amb el dirigent de Junts, el president Carles Puigdemont, i ha qualificat de contradictori que Illa no l’hagi inclòs en la ronda de trobades amb els expresidents per considerar que Puigdemont continua actiu en política.

En una conferència de premsa aquesta tarda després d’haver-se reunit amb Illa al Palau de la Generalitat, en el marc d’una ronda amb els grups parlamentaris, Sales ha assegurat que Illa no s’ha referit a una eventual reunió amb Puigdemont, i ha assenyalat que “li correspon a ell fer aquesta convocatòria”.

“L’ha exclòs d’una manera arbitrària. Ha exclòs i ha esborrat l’1-O i vol excloure i esborrar també el president de l’1-O”, ha insistit Sales, que ha dit que la reunió d’avui arriba massa tard i considera que l’hauria d’haver fet durant la primera setmana del mandat.

El president Puigdemont ha criticat que el president Illa hagi tardat dos mesos a reunir-se amb els grups parlamentaris. “Abans s’ha vist amb els ultres de Societat Civil Catalana o amb la presidenta de l’assemblea d’Extremadura. Ho ha fet quan ja no tenia més remei, a les portes d’una altra sessió de control en què ja no podia donar més excuses”, ha dit Puigdemont en un piulet. I afegeix: “En aquests dos mesos i mig ha tingut temps de posar la bandera espanyola allà on la llei no li obliga, i de prescindir de la catalana. Tanta lluita i patiment de generacions i generacions de catalans per defensar la senyera, perquè sigui un president de la Generalitat el que deixi que s’esborri dels actes oficials.”.

A parer de Puigdemont, durant aquest temps Illa ha parlat bàsicament d’Espanya i d’Ayuso i “s’ha amagat a l’hora de defensar els interessos dels treballadors i la indústria del Camp de Tarragona amenaçades per la proposta fiscal del govern del seu partit”.

El president Illa ha tardat dos mesos i mig a rebre els representants legítims dels catalans, que són els grups parlamentaris. Abans s’ha vist amb els ultres de Societat Civil Catalana o amb la presidenta de l’assemblea d’Extremadura. Ho ha fet quan ja no tenia més remei, a les… https://t.co/DebfgKUorg

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) October 28, 2024

Reunió sense parlar del pressupost

Sales ha detallat que la trobada ha tingut un to institucional i que no han parlat sobre pressupost ni finançament, i ha afegit que Junts assistirà a una eventual ronda de contactes del govern per als comptes: “Si ens citen, hi anirem per escoltar el que se’ns hagi de dir”, ha dit preguntada per si són oberts a negociar.

La portaveu de Junts ha acusat Illa d’ignorar el partit i de prioritzar altres autoritats, com per exemple el rei espanyol Felipe VI, ministres, presidents autonòmics i l’entitat Societat Civil Catalana (SCC): “Està més preocupat per Espanya que per Catalunya. I no ens sorprèn gens, perquè és el govern més espanyolista que ha tingut mai la Generalitat”.

Sales ha criticat que ahir Illa fes un discurs en el fòrum de la Unió per la Mediterrània (UpM) “amb la bandera espanyola i la bandera europea a un costat i altre, però sense la senyera”, i ha sostingut que el president català s’ha convertit en un baró més del PSOE.

ERC ha reclamat al president de la Generalitat, Salvador Illa, que hi hagi “concrecions, un calendari i passos” per tal que el nou sistema de finançament sigui una realitat. Així ho ha explicat la portaveu d’ERC al parlament, Marta Vilalta, en una compareixença de premsa després de la reunió que ella i el president del grup, Josep Maria Jové, han mantingut amb Illa.

“Sense concrecions en el finançament no hi haurà passos en res més; és la clau de volta, la prioritat i la columna vertebral de la legislatura”, ha advertit Vilalta, que ha insistit que “cal que comencin a passar coses”. D’altra banda, Vilalta ha explicat que PSC i ERC cerquen un dia de la setmana vinent per a  reunir la comissió de seguiment de l’últim acord de pressupost.

La Xarxa Vives d’Universitats celebra trenta anys treballant per la cooperació universitària, la promoció de la cultura i la llengua catalanes, i la recerca i transferència de coneixement.

Constituïda el 28 d’octubre de 1994 al municipi de Morella (els Ports), s’ha convertit en un referent en l’àmbit universitari, i és una eina per a teixir aliances entre les institucions públiques i privades. La seva raó de ser respon a la necessitat d’enfortir la xarxa de col·laboració entre les universitats del país, i reuneix institucions d’Andorra, Catalunya, les Illes, el País Valencià, Catalunya Nord i Sardenya.

Actualment, aplega vint-i-dues universitats i més de mig milió de persones: 530.000 estudiants, 40.000 persones del món docent i investigador (PDI) i 20.000 membres del personal tècnic d’administració i serveis (PTGAS). S’encarrega d’impulsar el lideratge en l’espai europeu d’educació superior (EEES) i de potenciar la projecció i la col·laboració acadèmica de les universitats membres. A més, pretén d’incidir en l’agenda social i política, i per això enforteix el paper de les universitats com a motor de canvi i impulsa projectes d’impacte social que afavoreixin un desenvolupament inclusiu i sostenible.

El compromís de la Xarxa Vives també es basa en una política lingüística i cultural integrada i cohesionada que enforteix la llengua pròpia tant en l’ús institucional com en la gestió, la docència, la recerca, la publicació i la comunicació de les universitats.

La Xarxa Vives té com a objectiu ampliar i consolidar les aliances estratègiques amb administracions públiques, institucions acadèmiques, organitzacions i entitats. Aquestes col·laboracions es consideren essencials per expandir l’impacte dels projectes de la Xarxa i per garantir l’accés a recursos i oportunitats que reforcen la tasca educativa, científica i cultural de les universitats.

L’il·lustrador valencià Cesc Roca ha creat el cartell commemoratiu d’aquest aniversari.

El congrés espanyol ha confirmat al jutge d’instrucció Adolfo Carretero que Íñigo Errejón ja no és diputat i que, per tant, ha perdut la seva condició d’aforat al Tribunal Suprem espanyol. Respon així a la sol·licitud que els ha fet el jutjat d’instrucció 47 de Madrid aquest matí, com a part del recorregut processal que ha de seguir arran de la denúncia que va presentar l’actriu Elisa Mouliáa contra l’ex-dirigent de Sumar per un delicte d’agressió sexual.

El jutjat havia fet aquest primer pas en relació amb els fets denunciats per Mouliáa el 24 d’octubre, que poden ser constitutius d’un delicte d’agressió sexual castigat amb penes d’un any de presó a cinc. El mateix dia que es van saber els fets, dijous passat, Errejón encara era membre del congrés espanyol i va emetre un comunicat en què va anunciar que renunciaria a l’acta de diputat. Com que s’ha confirmat que no és diputat i que no té la condició d’aforat al Tribunal Suprem espanyol, podrà ser jutjat per tribunal de primera instància.

La denúncia de Mouliaá relata que Errejón la va agredir sexualment almenys tres vegades abans, durant i després –setembre del 2021– d’una festa a casa d’uns amics d’ella. Concretament, es detallen tres agressions sexuals –tot i que en aquell moment encara eren tipificades com a abús–: tocaments i petons sense consentiment i comentaris de caràcter sexual. Els fets denunciats van passar en un ascensor anant cap a la festa; en una habitació de la casa on es feia la festa, que Errejón va tancar amb forrellat; i, finalment, a casa d’Errejón, on la denunciant li va haver de dir: “Només sí és sí. Sembla mentida que em passi això amb tu.”

La diputada de Més Madrid a l’Assemblea de Madrid fins ara Loreto Arenillas, que va ser cap de gabinet d‘Íñigo Errejón, ha denunciat a la comissió de garanties del partit l’abús de poder que creu que ha exercit l’executiva en contra seu i no descarta d’acudir als tribunals. Així ho ha traslladat en una carta a les seves xarxes socials després de la compareixença de premsa de les tres portaveus de la formació –Mónica García, Manuela Bergerot i Rita Maestre–, en què han limitat les responsabilitats polítiques a Arenillas, han descartat noves dimissions i han dit que havia actuat d’esquena a l’organització.

“En les hores vinents presentaré una denúncia formal per vulneració greu dels estatuts davant la comissió de garanties de Més Madrid, que espero que s’activi amb rapidesa i treballi amb independència, sense renunciar a acudir als tribunals”, trasllada Loreto Arenillas, que ha dit que la direcció del partit havia difós “informació falsa” sobre el seu comportament tant divendres passat com avui.

pic.twitter.com/jbaAeqcAKh

— Loreto Arenillas (@Loretoarego) October 28, 2024

Ha exigit el seu dret de defensa davant l’abús d’autoritat de la direcció perquè la suspensió cautelar de les responsabilitats orgàniques en la formació  mentre s’investiguen els fets o l’exigència d’una acta ho ha de demanar el comitè de garanties, l’únic organisme amb competències per fer-ho. “Les coportaveus, l’equip de coordinació o la direcció del grup parlamentari no tenen aquesta competència”, ha dit.

Així, ha advertit que es negava a acceptar el linxament a què considera ser sotmesa als mitjans de comunicació: “[Sóc en] la més absoluta indefensió, amb les conseqüències personals i familiars que això implica. […] Exigeixo que s’investiguin, segons els procediments interns, els fets de què m’acusen, des de la independència i des de la presumpció d’innocència, perquè només la veritat ens ajudarà a millorar els nostres comportaments interns i recuperar, tant com sigui possible, la confiança perduda amb tantes i tantes dones. La veritat sí que importa, és l’única que genera justícia i reparació”, ha remarcat.

Ha dit que, lluny d’encobrir Errejón, va informar la direcció i ha tornat a assenyalar Manuela Bergerot i ha ampliat el cercle de persones que tenien coneixement del cas a més membres de la direcció del partit. “Tal com les portaveus han reconegut a la conferència de premsa d’avui, no tenen constància de cap encobriment perquè no n’hi ha hagut cap”, ha etzibat.

Més Madrid ha fet una conferència aquest migdia per a donar explicacions sobre els casos d’assetjament sexual d’Íñigo Errejón. La ministra espanyola de Sanitat, Mónica García, que també és portaveu de la formació, ha reconegut que sabien que Errejón tenia “problemes personals”, però que desconeixien que fossin relacionats amb la violència masclista. Diu que per això li van recomanar ajuda psicològica. Però que si haguessin sabut que era un agressor, haurien “anat a la comissaria”.

Més Madrid ha acusat l’ex-diputada de l’organització Loreto Arenillas d’haver minimitzat l’agressió de l’ex-portaveu de Sumar Íñigo Errejón i d’haver actuat d’esquena a l’organització. “Ens en vam assabentar per xarxes socials. L’endemà vam demanar explicacions a Loreto Arenillas i ens va informar que havia contactat pel seu compte amb la víctima”, ha dit la portaveu de Més Madrid a l’Assemblea, Manuela Bergerot, en conferència conjunta amb García i Rita Maestre, portaveu de la formació a l’Ajuntament de Madrid.

Bergerot entén que les explicacions que van donar Arenillas i Errejón van ser insuficients i que van conèixer el cas a través de les xarxes socials. “Mai ningú en cap moment a Més Madrid coneixia les greus acusacions de maltractament, agressions i violència sexual”, ha dit García.

Maestre, que va ser parella d’Errejón, l’ha qualificat de depredador i ha dit que cap càrrec polític, militiant ni persona relacionada amb l’espai polític sabia que Errejón feia servir el poder per establir aquesta mena de relacions d’abús.

“Vam ser una parella normal, que comparteix una vida normal, que se separa amb normalitat, fins i tot amb afecte, i això és el que jo pensava, que va ser una part de la meva vida fins fa uns dies. En aquells dies, que jo sàpiga, una dona ha denunciat Íñigo Errejón per agressió sexual. Cinc testimonis, tres al compte de Cristina Fallarás, un a El Salto i un altre a Eldiario.es narren relacions personals en què es barreja la violència psicològica, l’abús, la humiliació amb dones, que diuen haver-se sentit vexades , humiliades i maltractades”, ha apuntat Maestre en conferència de premsa.

El secretari d’Organització de Podem, Pablo Fernández, ha dit que l’estiu del 2023 ja van posar en coneixement de la fundadora de Sumar Yolanda Díaz un fil de Twitter d’una jove que acusava Íñigo Errejón, entenent que ella podia fer-hi alguna cosa. Ara, no ha dit quina resposta van rebre de Díaz.

Fernández ho ha fet públic en una conferència de premsa i ha recordat que, en aquell moment, Errejón no formava part de Podem i que el partit no va tenir mai informació de denúncies de violència masclista contra ell mentre en va formar part.

El fil a què fa referència és el d’una noia que va explicar que Errejón li havia tocat el cul sense consentiment i que després va esborrar. Fernández ha dit que el fil els va arribar “com a tothom” i que el van remetre a Díaz, que llavors era la cap de Sumar i la responsable de la confecció de les llistes electorals.

El secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, ha condicionat el suport del seu partit al pressupost espanyol al fet que el PSOE complís els compromisos que havia tancat amb Junts. Entre aquests compromisos, Turull ha destacat el reconeixement del català a Europa, les inversions pendents i el traspàs de competències en matèria d’immigració. Turull ha exposat aquestes demandes a RAC1 l’endemà d’haver estat reelegit com a secretari general al congrés de Junts fet a Calella (Maresme), en què Carles Puigdemont també ha recuperat la presidència del partit amb més del 90% de suport dels militants, tot i una participació del 43%.

Puigdemont torna a la presidència de Junts amb el desafiament de créixer en el carril central de l’independentisme

Turull ha reconegut que les negociacions pel traspàs de les competències en immigració avançaven en la direcció correcta, malgrat les reticències manifestades per alguns ministeris espanyols, especialment el d’Interior. També ha parlat del baix nivell d’execució pressupostària de l’estat espanyol a Catalunya, i ha dit que calia cercar “fórmules” per compensar aquesta manca d’execució, sense especificar-ne cap.

Castellà demana un gest contundent del govern espanyol

D’una altra banda, el vice-president de Junts, Antoni Castellà, ha anat més enllà i ha reclamat al govern espanyol un “gest contundent” amb Catalunya. En declaracions a Catalunya Ràdio, Castellà ha suggerit la condonació d’una part del deute català acumulat pel fons de liquiditat autonòmic (FLA) com una mesura per a compensar la manca d’inversions.

Les bases de Podem aproven de condicionar el pressupost espanyol a una rebaixa dels lloguers i a trencar amb Israel

Segons Castellà, la clau en la negociació del pressupost és respectar el sostre de despesa i distribuir-lo equitativament entre l’àmbit municipal, autonòmic i de l’estat espanyol. “Si no poden executar el 100% de les inversions, almenys haurien de condonar el deute del FLA”, ha dit el dirigent de Junts, que considera que aquest gest podria facilitar un acord per a tirar endavant la tramitació dels comptes.

Pedro Sánchez ja sap que ho tindrà ben difícil per a poder aprovar el pressupost espanyol d’enguany. Els inscrits de Podem han ratificat en una consulta telemàtica les dues condicions que la direcció del partit va marcar en canvi del seu vot favorable al pressupost, imprescindibles perquè es pugui aprovar. D’una banda, demanen un trencament total de les relacions diplomàtiques amb Israel per a mirar d’aïllar-lo i fer-lo desistir dels atacs contra Palestina. I, d’una altra, demanen una baixada per llei d’un 40% del preu dels lloguers intervenint al mercat, la prohibició de la compravenda d’habitatge si no és per a viure-hi com a residència habitual i la prohibició d’empreses com ara Desokupa.

Junts no aprovarà el pressupost espanyol si abans no s’han complert els compromisos pendents

“Si el PSOE vol els vots de Podem, haurà d’acceptar aquestes dues condicions”, n’ha avisat el portaveu, Pablo Fernández, en una conferència de premsa. El 89,8% dels participants en la consulta ha votat a favor de marcar aquestes condicions en una consulta que ha tingut la participació de 38.000 dels inscrits.

Podem avisa el govern espanyol que perilla el seu suport al pressupost

La pluja abundant d’aquests darrers tres dies ha fet augmentar les reserves dels embassaments de les conques internes de Catalunya, que han passat del 27,6% dijous fins al 29,5% aquest matí, segons dades en temps real de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Els embassaments recuperen així una mica de capacitat després d’un descens lleu però continuat de principi de juliol ençà, quan van assolir el 37%. La pluja de setembre no va ser prou generosa a les capçaleres dels rius que nodreixen aquests nou embassaments, però la del cap de setmana han tingut un efecte més significatiu.

El pantà de la Baells, en particular, ha estat el més beneficiat, i ha superat el 50% de capacitat després de mesos per sota d’aquest llindar. Fa deu dies era al 40% i avui ha arribat al 54,5%, un augment notable que reflecteix l’impacte positiu de la pluja d’aquests darrers dies.

L’ex-batllessa de Madrid Manuela Carmena, amb qui Íñigo Errejón va engegar el projecte polític Més Madrid, sobre les acusacions de violència sexual contra Errejón ha escrit en un comunicat a Instagram: “No vaig pensar ni sentir mai res relatiu a aquell comportament. […] Em sembla horrible. […] Em dol profundament pel que hagin passat i encara passin les víctimes d’aquests comportaments i em dol que una persona que era un referent ideològic a l’esquerra pugui haver tingut aquella actitud.”

Carmena diu que, quan va descobrir-ho, va tenir un gran xoc, i que després va pensar que calia reflexionar sobre tot plegat. “M’atreveixo a suggerir que hem de conèixer els polítics, no només per la seva lucidesa política i intel·lectual, sinó també la seva intel·ligència emocional. […] És a dir, hem de saber de la seva intel·ligència emocional, de la seva sensibilitat i de com tenen cura i estimen.”

Ahir va ser una altra dirigent de Més Madrid a l’ajuntament de la capital d’Espanya, Rita Maestre, qui va fer públic un comunicat sobre Errejón. Maestre, que a més, és ex-parella d’Errejón, va explicar el dolor que sentia per haver descobert que Errejón havia comès algunes de les agressions masclistes mentre ells eren parella. “Era una persona d’aparença normal, una bona parella, però alhora era un misogin que tornava a casa amb normalitat després d’haver agredit una dona de vint anys en un hotel”, va escriure.

Un grup d’investigadors catalans ha descrit per primera vegada com operar un tumor cerebral mantenint intacta l’habilitat d’un pacient per a jugar a escacs. Aquest avenç ha estat possible gràcies al treball conjunt d’experts del Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral (Universitat de Barcelona i Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge – IDIBELL), l’Hospital Universitari de Bellvitge i el Centre de Visió per Computador. Els resultats de l’estudi s’han publicat a la revista Cortex i demostren com l’operació d’un tumor cerebral al lòbul parietal esquerre pot fer-se minimitzant el risc de dany de les capacitats de l’escaquista.

En aquesta intervenció pionera, el pacient va ser sotmès a un mapatge d’estimulació elèctrica mentre es mantenia despert, combinat amb una ressonància magnètica funcional per a analitzar processos cognitius clau en el joc dels escacs, com ara la recerca visual (localitzar peces al tauler), la recuperació de regles (validar moviments) i la capacitat de predir l’escac mat. Els investigadors van identificar una zona específica de la circumvolució supramarginal esquerra del cervell que resulta essencial per a mantenir aquesta habilitat. Aquesta preparació va permetre de preservar el rendiment del pacient en els escacs i mantenir-ne la puntuació ELO de 1.950.

Aquest estudi no solament evidencia la possibilitat de protegir habilitats complexes durant la cirurgia cerebral, sinó que també obre la porta a l’ús de protocols semblants en futurs pacients per a preservar capacitats cognitives superiors després de la resecció de tumors.

Una intervenció que aplica tècniques d’avantguarda

Cada any es diagnostiquen més tres-cents mil casos de tumors cerebrals a escala mundial i representen un desafiament important en l’àmbit de la salut. La resecció de tumors mitjançant neurocirurgia és el tractament més comú, especialment quan la lesió és a les anomenades àrees eloqüents del cervell, que afecten funcions com ara la parla, el moviment de les extremitats o les expressions facials. Per preservar aquestes funcions, els especialistes fan servir el mapatge per estimulació elèctrica, una tècnica que permet d’identificar les regions crítiques mentre el pacient fa tasques específiques.

En el cas de l’escaquista de Bellvitge, aquesta tècnica es va complementar amb una ressonància magnètica funcional per a localitzar l’activitat cerebral pròxima al tumor i detectar el punt clau per a la recuperació de les regles dels escacs. Aquest enfocament avançat ha permès als investigadors d’oferir al pacient una qualitat de vida preservada en termes de les seves habilitats cognitives, un resultat que també pot ser aplicable a altres persones amb interessos i necessitats específiques.

Era una coincidència volguda. Carles Puigdemont ha estat elegit president de Junts per Catalunya quan fa set anys de la declaració d’independència al parlament. El simbolisme de la data li ha servit per a defensar d’haver emprès en aquell moment un camí difícil, incert i irrenunciable, que ha marcat la història del país, segons que ha destacat. Però el context polític d’aleshores contrasta amb un present en què no hi ha una majoria absoluta al parlament, “l’independentisme està més dividit que mai” i hi ha el “govern més espanyolista i hostil a tota idea de sobirania de la història” al Palau de la Generalitat, en paraules de Puigdemont. En el discurs de tancament del congrés de Junts a Calella (Maresme), Puigdemont ha fet una crida perquè Junts passés a l’acció: “Deixem de resistir i passem a l’ofensiva perquè hi ha tot un país que ens espera.”

Puigdemont ha argumentat que Junts, com un partit que aspira a ocupar la centralitat de l’independentisme, tenia el deure d’anticipar-se i adaptar-se al nou context polític. Amb l’objectiu d’abanderar l’oposició a Salvador Illa, el president a l’exili ha defensat que el seu partit era l’eina per a treballar amb la construcció de l’estat català en l’horitzó. Per això ha tornat a advocar per obrir el partit, després d’un congrés en què s’han esforçat per exhibir cohesió interna. “Ens hem d’obrir més, ens hem de preparar millor, hem de convèncer més gent”, ha dit. També ha fet valer la seva capacitat per fer “renovacions silencioses”, en una referència velada a la divisió interna que viu ERC, i ha assenyalat la importància d’actualitzar les bases organitzatives del partit, l’estratègia i les propostes polítiques sectorials. Les bigues mestres del seu projecte polític són, segons Puigdemont, “la nació com a garantia del progrés, el progrés com a falca de la llibertat, la llibertat com a assegurança per a la independència”.

Puigdemont torna a la presidència de Junts amb el desafiament de créixer en el carril central de l’independentisme

El president de Junts també ha acusat els socialistes de treure profit polític i electoral de la repressió i de la situació d’anormalitat democràtica viscuda. “Aquella irresponsabilitat que van cometre no ha estat mai reparada per més tones de calç viva de normalitat que vulguin llançar-hi al damunt”, ha sentenciat. De l’exili estant, pendent de l’aplicació d’una llei d’amnistia blocada per la cúpula judicial, Puigdemont ha dit que no es podia fer res a Catalunya si s’ignorava aquella realitat o es volia amagar o esborrar, però al mateix temps ha advocat per avançar en una represa política en què Junts aspira a ocupar el carril central de l’independentisme, davant una legislatura amb Illa a la presidència que tot just ha acabat de començar.

Puigdemont també ha remarcat la importància que Junts vol donar a la nova fundació com a espai de formació de quadres i de generació de pensament per a l’independentisme i el conjunt del catalanisme. Ha agraït la generositat i lleialtat de la fins ara presidenta del partit, Laura Borràs, que hi treballarà.

“Ara toca demostrar que som l’alternativa”, ha dit Jordi Turull, secretari general de Junts. Turull ha fet una crida a deixar les nostàlgies i malenconies de l’1-O que poden ser paralitzants. “El Primer d’Octubre tindrà forma de present si som capaços de recuperar l’esperança i fer-ho des del lideratge d’una alternativa política que permeti de reconstruir la majoria independentista i poder tenir un govern amb tota l’ambició nacional per a acabar la feina que vam començar”, ha argumentat. D’això tracta la “represa” de què parlen contínuament. Turull ha avisat que el primer que ho havia de tenir clar era el PSOE perquè pensaven aguantar la posició a Madrid.

L’eufòria i l’alegria es van desfermar ahir en directe al concert de Joan Dausà al Palau de Vistalegre de Madrid. I no tan sols per l’actuació del músic, que va aplegar més d’onze mil espectadors i es va convertir en l’artista que hi ha aplegat més gent cantant en català. Sens dubte, un dels moments més culminants de la nit va arribar gràcies al resultat del partit de futbol entre el Barça i el Madrid.

Com que el concert va coincidir amb el clàssic, el cantant va decidir de posar-se en contacte en directe amb el periodista esportiu Joan Maria Pou, en una trucada en què va anunciar el resultat del partit: “Reial Madrid 0, Barça 4.” El crit d’alegria del públic quan es va assabentar de la victòria del Barça va ressonar pel Vistalegre una bona estona, i fins i tot es van posar a cantar “Ser del Barça és el millor que hi ha”.

 

Entre el concert de @joandausa a #vistaalegre, molts catalans a Madrid i el @FCBarcelona_cat guanya el #ElClàssic…a Madrid estaran més rabiosos aquesta nit pic.twitter.com/NQyi2ivSCT

— Knoxtgn II☆II (@knoxtgn) October 26, 2024

El momentàs on el @Fotlipou truca en directe, enmig del concert de @joandausa a Vistalegre i explica el 0-4 del Barça al Madrid! pic.twitter.com/ygCVxa7vZr

— Marina Planas (@marinaplanas) October 26, 2024

Dausà va sorprendre amb una versió de “Aquí no hay playa”, la popular cançó espanyola de l’estiu de final del vuitanta i que encara avui serveix per a fer jocs en la comparació entre Barcelona i Madrid. El cantautor també ha estrenat amb Paula Koops el senzill “Octubre del 24” sobre l’amor entre un barceloní i una madrilenya.

[VÍDEO] Ancelotti perd els estreps amb Hansi Flick després de la derrota

Les autoritats de Filipines han informat que hi havia 90 morts per l’impacte de la tempesta tropical Kristine, tot i que s’espera que aquest balanç continuï augmentant. Ara com ara hi ha 41 desapareguts i 71 ferits.

La major part de les morts ha estat arran de lliscaments de terra i inundacions, que han deixat pobles sencers completament negats. A més, desenes de vehicles han sofert danys pel despreniment de sediments volcànics, per la qual cosa s’han tancat vint-i-una carreteres.

El Consell de Reducció i Gestió del Risc de Desastres filipí (NDRRMC) ha anunciat que 158 localitats havien estat declarades en “estat de calamitat” per l’efecte de la tempesta Kristine. Entre aquests municipis hi ha Batangas, on 54 persones van morir, 18 van ser ferides i 21 van desaparèixer, segons que indiquen els informes de la policia recollits per la cadena GMA NEWS.

Al voltant d’1,4 milions de famílies han estat perjudicades per la tempesta, i unes 560.000 han hagut de cercar refugi, segons les xifres del portal de notícies filipí Inquirer.

Avui, 27 d’octubre de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Junts no renuncia a la unilateralitat i referma l’estratègia a Madrid
• Tots els homes de l’ex-president: la bretxa de gènere que pot fer tornar Trump a la Casa Blanca
• El Barça dinamita el Bernabéu amb un pòquer de gols al Madrid
• [VÍDEO] Ancelotti perd els estreps amb Hansi Flick després de la derrota
• Més Compromís premia Cent d’Estellés i València amb Palestina en l’Aplec al Puig
• Rosario Palomino, el somriure contra la ignorància lingüística
• Paula Bonet: “Has de parir i ser mare, si no, ets sospitosa”
• Quimi Portet: “L’espècie humana és part del bestiar”
• Jorge Rodríguez, proclamat coordinador general de la Unió Municipalista
• Heu oblidat la contrasenya de Facebook o Instagram? Meta vol que feu servir la cara per recuperar-la
• L’actriu Elisa Mouliaá respon al linxament a les xarxes després d’haver denunciat Errejón
• Sumar nega haver tingut constància de denúncies contra Errejón abans d’aquesta setmana
• Renovables: l’era de les bateries ha començat
• Com fer panellets a casa? Us n’expliquem la recepta
• Vins dolços de Castanyada
• “Em paguen cinc euros el quilo”: la bona temporada de bolets fa aflorar el conflicte entre boletaires i propietaris forestals
• Avançament editorial: ‘El Doblec’, de Raymond Roussel, en versió d’Adrià Pujol Cruells
• El premi de narrativa dels Octubre és declarat desert

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora: