De segur que alguna vegada heu rebut trucades de números estranys o, fins i tot, missatges de WhatsApp o SMS. Solen ser números llargs amb prefixos d’uns altres països, però que semblen d’ací. Per exemple, el +972, que correspon a Israel i es pot confondre amb els 902 comercials, o el prefix +93, que correspon a l’Afganistan, però que es pot confondre amb el 930 de la demarcació de Barcelona. Alerta, perquè poden ser estafes.

“L’objectiu d’aquests números és simplement la confiança, que tu el despengis. A partir d’aquí, comença qualsevol estafa del tipus vishing [basada en informació obtinguda prèviament a internet]. Què et poden fer? Des de fer-se passar per la teva sucursal, oferir-te criptomonedes, a qualsevol estafa. Després, hi ha uns números especials, en què si tu tornes la trucada et cobren. Són de cobrament a destinació i et prenen diners”, explica Bruno Pérez Juncà, expert en ciberseguretat. Diu que cal alertar, especialment, la gent gran, que és més vulnerable a aquesta mena de fraus telefònics.

Però realment ens truquen o ens envien missatges de l’Afganistan? Pérez explica que no necessàriament. Amb una tècnica de falsejament d’identitat (en anglès, spoofing) es poden canviar els identificadors dels números de telèfon. D’aquesta manera, ens arriba un SMS que sembla del nostre banc, però no és així. És d’un altre número que simula el del teu banc. “Per tant, el número de telèfon és allò que menys importa, et pot venir d’on sigui. Tu pots veure un número +44 i, en lloc de ser d’Anglaterra, pot ser perfectament d’aquí. Són màfies organitzades, que a més fan passar passarel·les, i potser reps un número de l’Iran i resulta que aquesta gent és a Bogotà. Les comunicacions són aquestes, estem en la globalització i és un dels perills que hi ha”, diu Pérez Juncà.

Què hi ha de cert sobre l’estafa telefònica del “sí”?

Com ens podem protegir d’aquestes estafes?

La quantitat d’estafes d’aquesta mena ha augmentat tant que fins i tot el govern espanyol ha pres mesures per mirar de prevenir-les. Una d’aquestes mesures ha estat prohibir l’ús de numeració mòbil per a fer trucades comercials, però per a Pérez Juncà això és “posar portes al camp”. A més, recorda que les trucades internacionals no es poden prohibir.

“Els sistemes i els protocols de comunicacions es van fer perquè fossin eficaços, però no segurs”, diu. Els protocols del sistema de telefonia actual són antics i insegurs. Per tant, com ens podem protegir? “Confiança zero, no hi ha res més a fer.” Així, doncs, sempre que vegem trucades o missatges de números que ens resulten estranys no hem de despenjar ni respondre. I, en cap cas, tornar la trucada.

El president Puigdemont va tornar a fer ahir una d’aquelles coses que el converteixen en un polític únic. Pot agradar o no, però és difícil de discutir-ho: no hi ha cap polític als Països Catalans –ni als estats espanyol i francès, i n’hi ha pocs a Europa– capaç de tenir aquesta actitud envers la vida, que és per tant una actitud també envers la política.

L’audàcia de l’operació Retorn, com en el seu moment ja va passar amb l’audàcia de l’operació Urnes, o amb el canvi de cotxe sota el túnel, o amb la peripècia de l’exili, ha servit per a posar en evidència la impossibilitat pràctica de derrotar Catalunya per la via de la repressió i la violència. Amb la repressió i la violència no van poder impedir la votació. Amb la repressió i la violència no han aconseguit d’empresonar ni fer rendir els exiliats. Amb la repressió i la violència no han pogut evitar que el 130è president es passejàs per Barcelona quan ha volgut i de la manera que ha volgut.

Ahir moltíssima gent, en la política, en els mitjans, en els negocis, s’havia confabulat per proclamar joiosa al món –i per convèncer el país– que el pacte entre Esquerra i el PSC per a la presidència de Salvador Illa obria una nova etapa històrica que representava la “normalització” definitiva de la vida política a Catalunya. La “normalització”, s’estén, quant a cloure l’excepció independentista –com si l’independentisme hagués estat tan sols un fenomen temporal que ja no es repetirà mai més. Puigdemont ho va fer miques, tot això. De normalitat, com ha explicat tota la premsa mundial i com ha vist tothom que no vol tancar els ulls, res de res.

Trobe curiós que, malgrat això, molta gent es pregunte encara, després d’haver viscut això que s’ha viscut, de què ha servit políticament l’acte del passeig de Sant Joan, la fi de l’exili. Tanta confusió interessada, tanta mala maror sembrada durant tants anys, tant de tacticisme fratricida fan efecte, evidentment. De manera que caldrà començar pel començament.

Aquest país nostre fa dècades que fa apologia de la desobediència civil com a via ideal de confrontació amb l’estat espanyol. Especialment, l’esquerra, i encara més l’esquerra independentista i revolucionària. Doncs bé, això d’ahir és un acte impecable de desobediència civil. De manual. Puigdemont s’enfronta al poder, s’hi confronta. I no pretén evitar la detenció a qualsevol preu, sinó que assumeix que el poden detenir i anar a parar a la presó. Però no es lliura dòcilment. Ben al contrari: desafia públicament les autoritats a detenir-lo… si poden. I les derrota. I fent això l’episodi esdevé un fet polític notable que, per una banda, despulla el comportament antidemocràtic dels poders i, d’una altra, defensa la democràcia, l’amnistia, l’autodeterminació i el procés d’independència.

Ahir va passar això, fonamentalment. I el missatge és obvi: si un home pot derrotar repetidament l’estat durant set anys, deixar-lo en ridícul i retratar la seua impotència, com voleu que no ho puga fer tot el poble, que ja va fer el Primer d’Octubre? Si un home pot tenir un control del territori suficient per a fer allò que va fer ahir Puigdemont, com voleu que no ho puguem fer tots junts, en el moment que vulguem, com ja ho vam fer el Primer d’Octubre i el 3 d’Octubre?

El contrast amb això és el comportament demencial del cos de Mossos d’Esquadra, un comportament que retrata a la perfecció la impotència i la inutilitat del règim autonòmic, la incapacitat per a servir els ciutadans i –no cal dir-ho– la nació.

La funció de la policia és protegir l’exercici dels drets fonamentals pels ciutadans. En canvi, ahir els Mossos es van posar en evidència i van escriure la pàgina més fosca de la seua història. Aïllant i blocant el parlament dels ciutadans, llançant gas sobre manifestants i periodistes i sobretot activant una operació antiterrorista tan desproporcionada com inútil per provar d’impedir –fent cas d’una ordre manifestament il·legal– que un diputat electe pogués exercir els seus drets en el parlament legítim.

I per què no va anar al parlament si ho havia promès, es demana encara alguna gent decebuda? Doncs perquè ja no calia. El missatge que Carles Puigdemont havia d’enviar ahir a la població, al Parlament de Catalunya i al món el va enviar a l’Arc de Triomf. Amb la seua presència i les seues paraules. A dins no hauria pogut afegir-hi gran cosa més. I ho va deixar molt clar en el seu missatge tan curt: “Avui molts pensen festejar que jo sigui detingut i pensaran que l’escarni ens i us dissuadirà.” Ens i us –a ells i a tots– dissuadirà. Aquest era el tema. Doncs pam i pipa: ni escarn ni dissuasió. En tot cas, una pujada d’adrenalina en molta gent com feia massa temps que no teníem, pel fet de veure’l capaç d’enfrontar-se, d’entrar a la gola del llop i de guanyar també aquesta batalla, just quan els enemics es feien més il·lusions.

Hi ha encara i finalment un factor que no és poca cosa. Puigdemont ha eclipsat Illa fins al punt que el dirigent socialista no ha pogut ser protagonista ni el dia de la seua investidura. Hi ha una escena impressionant: quan el candidat a la presidència va començar el seu discurs un pla televisiu va mostrar l’hemicicle i pràcticament tots els diputats miraven els mòbils en compte d’escoltar-lo.

Amb el seu gest, entrant i eixint, Puigdemont ha desplegat una ombra molt gran sobre el nou govern i sobre el pacte d’Esquerra amb el PSC. Si el 130è president hagués estat detingut i empresonat, molts polítics respirarien tranquils, ara mateix. Un any, dos anys a la presó, li impedirien de fer política i no el deixarien intervenir a Catalunya, precisament en el moment més important i transcendental, quan és més necessari fer política per recuperar la majoria independentista i emprendre un nou embat –bastit sobre el fracàs més que previsible del nou tripartit.

Estalviant-se, doncs, la presó, aconsegueix el mateix efecte d’impedir una investidura “normal” sense pagar el preu de la privació de llibertat. I ara el seu retorn definitiu –que arribarà d’ací a uns quants mesos, quan l’embrolla judicial de l’amnistia s’haja resolt completament– serà un autèntic malson per al president Illa i per als seus socis de govern. Però sobretot serà un autèntic malson, una gran ferida oberta, per a Espanya, que és la cosa que importa, al capdavall. Per a aquesta Espanya, sí, que avui bufa i rebufa indignada i humiliada, encesa en flames i enfilant-se per les parets, pel que li ha fet un president de la Generalitat de Catalunya –un català, en definitiva.

 

Si podeu llegir VilaWeb de franc, sense un mur de pagament, és perquè milers de lectors com vosaltres són solidaris amb el diari i se n’han fet subscriptors. Cliqueu ací per fer-vos-en vosaltres també

El president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, ha recordat que el “sí” del seu partit a la investidura del candidat del PSC, Salvador Illa, té condicions i que val tan sols per als termes de l’acord. Durant el debat d’investidura, aquest migdia, Jové ha avisat que amb el pacte “no es tanca res”, i que el sí d’ERC al PSC va “carregat de nos”.

“És un sí en guàrdia, vigilant i exigent”, ha insistit el president del grup parlamentari d’Esquerra, que ha agraït els moviments del PSC i la seva assumpció de compromisos de les últimes setmanes. “Volem tenir la certesa que l’aposta és sincera”, ha advertit. Jové ha deixat clar a Illa que ara toca als socialistes de convèncer a ERC que compliran el pacte, “amb fets i no només amb paraules”.

Jové ha remarcat que el seu partit sent “desconfiança i distància” respecte del PSC, perquè té “memòria i motius”. Així i tot, ha destacat la importància dels acords assolits, sobretot quant a la reforma del sistema de finançament. El dirigent republicà ha apuntat que sols amb la investidura no es pot fer complir l’acord, però que ERC també sap que el PSC entén que no té garantida la legislatura. Des de l’oposició, Esquerra treballarà pel compliment del pacte, tal com ha afirmat Jové, que ha repetit que als republicans no els “tremolarà el pols” a l’hora de dir a prou si els socialistes no compleixen allò que han acordat.

El president republicà ha reiterat que amb el pacte no es tanca res, i que ERC entén que el procés independentista no va començar ni el 2017 ni el 2014 ni tan sols el 2010, sinó molt abans: “Nosaltres som hereus dels qui hem lluitat des de sempre. Avui i aquí continuem. Som on érem“, ha afegit.

Tornada de Puigdemont

Després del retorn de Puigdemont –que no se sap on és des que ha acabat l’acte de la seva rebuda, a l’Arc de Triomf de Barcelona–, Jové també ha celebrat que hagi pogut tornar a Catalunya: “Bentornat a casa, president.” I ha afegit que Puigdemont hauria de ser al parlament, però que no ha pogut ocupar el seu escó malgrat l’amnistia. “És una aberració democràtica“, ha afegit.

Jové ha constatat que Puigdemont no havia pogut tornar “amb les condicions plenes”, i que ara hi ha un “escenari d’incertesa”. “No sabem què passarà i ens preocupa. Passi què passi, sigui quan sigui que ens tornem a veure, us esperem per veure-us lliure en una Catalunya lliure”, ha afegit.

Els Mossos d’Esquadra estudien de detenir el secretari general de Junts, Jordi Turull, per haver ajudat el president Puigdemont a anar-se’n de l’Arc de Triomf de Barcelona, segons que han avançat El Nacional i Catalunya Ràdio i ha pogut confirmar VilaWeb. Ara bé, en una publicació a les xarxes socials neguen que, ara com ara, hagin emès cap ordre de detenció contra Turull. “La Comissió General d’Informació instrueix les possibles responsabilitats penals de les persones relacionades amb la fugida de Carles Puigdemont”, afegeix el cos de policia.

El mosso detingut per haver ajudat Puigdemont presenta un ‘habeas corpus’ per detenció il·legal

En relació amb les informacions aparegudes sobre Jordi Turull, Mossos no ha emès cap ordre de detenció. La CGINF instrueix les possibles responsabilitats penals de les persones relacionades amb la fugida de Carles Puigdemont

— Mossos (@mossos) August 8, 2024

La policia manté la investigació oberta i preveu que hi hagi més detencions per la seva presumpta col·laboració amb la desaparició de Puigdemont. Avui ja han detingut el mosso propietari del vehicle amb què Puigdemont se n’ha anat, un Honda de color blanc. El cas l’instrueix la comissaria general d’informació i el mosso és acusat d’obstrucció a la justícia. Les investigacions són únicament del cos dels Mossos d’Esquadra i, segons que indiquen fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el jutjat de guàrdia d’incidències de Barcelona no ha obert cap investigació al respecte ni ha ordenat cap detenció ni cap citació a declarar.

Els Mossos mantenen actiu un dispositiu policíac extraordinari per a localitzar i detenir el president Puigdemont. La policia s’ha desplegat a tot Barcelona i els voltants i ha tallat carreteres. El dispositiu s’ha estès per tot Catalunya. En la concentració davant el parlament han detingut dues persones i n’han denunciat una quinzena més per presumptes agressions contra els agents.

Els Mossos preveuen més detencions per haver ajudat Puigdemont a marxar

SAP-FEPOL, el sindicat majoritari dels Mossos d’Esquadra, reclama als dirigents polítics i policíacs explicacions per l’operació Gàbia que la policia ha activat amb l’objectiu de detenir el president Carles Puigdemont. “Més enllà del ridícul que podria semblar que estem fent, no volem caure en conclusions extretes a corre-cuita i, per tant, volem deixar que els nostres màxims dirigents (polítics i policials) donin les explicacions que considerin oportunes”, expliquen en un comunicat.

El mosso detingut per haver ajudat Puigdemont presenta un ‘habeas corpus’ per detenció il·legal

L’operació ha durat quatre hores, ja s’ha desactivat i la policia no ha aconseguit de localitzar i detenir el president. Ha causat una gran alteració viària: s’han tallat les sortides de Barcelona i s’han organitzat controls en molts punts del Principat, que han originat cues quilomètriques.

El sindicat reclama al conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena; al director de la policia, Pere Ferrer; i al conjunt de la prefectura quins eren els principals objectius del dispositiu, quin resultat se n’ha obtingut i quina ha estat l’evolució del desplegament. “Perquè en cap cas podríem entendre que els qui dirigeixen la seguretat del país no assumissin la responsabilitat de donar les explicacions oportunes sobre els fets que avui s’estan produint”, diuen. I afegeixen: “En cap cas podríem entendre, que ni l’encara conseller d’Interior, ni el director general de la policia no sortissin davant la ciutadania a donar totes i cadascuna de les explicacions necessàries.”

Segons el sindicat, l’operació Gàbia ha causat moltes molèsties i dificultats a la ciutadania. “Per tant, en cap cas ens podríem permetre que el silenci es produís sobre aquesta qüestió”, diuen.

FEPOL denuncia que hi ha hagut manca de previsió

La Federació de Professionals de la Seguretat Pública de Catalunya (FEPOL), que agrupa nou sindicats policíacs i quinze mil afiliats, denuncia que hi ha hagut una manca de previsió i una sensació d’improvisació constant en l’operació d’avui, amb canvis constants en les decisions operatives que han motivat el tancament de Barcelona “amb les conseqüents molèsties generades a la ciutadania i la mobilització innecessària d’efectius”.

En un comunicat, FEPOL es queixa que no s’ha activat tots els mecanismes necessaris per fer front amb garanties el dispositiu d’avui. “Ha provocat que molts dels nostres companys i companyes hagin hagut de practicar en serveis sobrevinguts que han alterat la vida de la ciutadania i que han amplificat aquesta falta de planificació”, comenten.

L’organització acusa la direcció política de la policia de ser l’única responsable dels fets d’avui. També demanen al president del govern que prengui mesures adients per “solucionar aquesta manca de direcció estratègica i de lideratge que pateix el cos dels Mossos d’Esquadra”; i que els responsables del Departament d’Interior i de la prefactura del cos donin explicacions.

Albert Batet, president del grup parlamentari de Junts per Catalunya, ha començat la seva intervenció al ple d’investidura fent una referència a Carles Puigdemont: “Volem fer un agraïment profund al conjunt de la ciutadania que aquest matí, conjuntament amb les entitats, ha participat en el retorn”, ha dit. A continuació ha expressat el desig que Puigdemont pugui exercir el seu dret com a diputat, que pugui accedir al Parlament de Catalunya i votar presencialment la investidura de Salvador Illa.

[EN DIRECTE] El SEM atén una vintena de persones de l’actuació dels Mossos a la Ciutadella

Batet també s’ha adreçat al govern en funcions quan s’ha referit a les actuacions dels mossos contra els manifestants que donaven suport al president i en celebraven la tornada. Ha dit que eren una vergonya i ha criticat que s’hagi activat l’operació Gàbia en compte de facilitar que tots els diputats puguin accedir a la cambra. El portaveu de Junts ha comparat l’actuació dels Mossos amb la de la policia espanyola abans del referèndum del Primer d’Octubre. “Busquen el president Puigdemont de la mateixa manera que la policia nacional [espanyola] i la Guàrdia Civil buscaven les urnes de l’1-O”, ha dit.

Quant a l’aplicació de la llei d’amnistia, ha criticat el Tribunal Suprem espanyol per no haver-la aplicada en el cas de Carles Puigdemont i ha dit que Pedro Sánchez no ha fet res perquè s’apliqués.

Albert Batet ha criticat durament el pacte d’ERC amb el PSC i ha retret al president Aragonès que l’endemà de les eleccions assegurés que no facilitaria la investidura de Salvador Illa, qui –ha recordat– va donar suport a l’aplicació del 155 contra Catalunya i la supressió de l’autogovern. Seguidament, ha retret a Esquerra que no s’hagin atrevit a repetir les eleccions: “A tornar a tirar els daus per donar la iniciativa a l’independentisme”, ha dit.

[VÍDEO] El discurs de Puigdemont: “No sé quan ens tornarem a veure, però que puguem tornar a cridar: ‘Visca Catalunya Lliure!'”

Al final de la intervenció, Albert Batet ha volgut llançar un missatge d’esperança a l’independentisme: “El futur és de tots i l’hem de compartir. Davant un govern d’estricta obediència espanyola, Junts exercirà com a primera força de l’oposició. No serem vigilants, serem implacables.”

Els agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra han carregat contra els manifestants que hi havia en un dels accessos al parc de la Ciutadella, que ha estat blindat per la policia amb motiu del debat d’investidura de Salvador Illa i la tornada de l’exili del president Carles Puigdemont.

Les primeres imatges de Puigdemont a Catalunya després de set anys d’exili

Hi ha hagut moments de tensió quan han volgut entrar al parc, i en el moment que un dels cordons d’antiavalots s’ha trencat, els agents han llançat gas pebre. Ha estat poc després de l’entrada de la comitiva de Junts per Catalunya que havia acompanyat Puigdemont en l’acte i el discurs a l’Arc de Triomf.

Els Mossos han informat que han detingut dues persones i han denunciat penalment una quinzena de persones més. Sobre això, l’eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, ha demanat explicacions per l’ús de gas pebre . “La llei només permet utilitzar-lo de forma excepcional i proporcional davant greus aldarulls. S’haurien de donar explicacions perquè no sembla el cas”, ha dit.

 

A causa de l’ús d’aquest gas hi ha hagut nombrosos afectats, entre els quals dos periodistes de VilaWeb, amb dificultats oculars i per a respirar. Ja s’han atès 36 persones afectades per gas lacrimogen.

[VÍDEO] El discurs de Puigdemont: “No sé quan ens tornarem a veure, però que puguem tornar a cridar ‘Visca Catalunya lliure!’”

El president Carles Puigdemont ha tornat al Principat després de gairebé set anys d’exili. Ha reaparegut públicament a Barcelona quan faltaven pocs minuts abans de les nou del matí, al passatge de Sant Benet, a tocar del carrer de Trafalgar, on s’havia aplegat la comitiva de Junts per Catalunya que li ha fet costat i que l’ha acompanyat fins a l’Arc de Triomf.

Els Mossos cerquen Puigdemont a la desesperada: tanquen Barcelona com el 17-A per mirar de detenir-lo

Puigdemont ha fet un discurs breu, en què ha dit, entre més coses, que fer un referèndum mai no serà un delicte. I ha acabat així: “No sé quan ens tornarem a veure, però passi el que passi que quan ens tornem a veure puguem tornar a cridar ‘Visca Catalunya lliure!’”.

 

Fotografia: Angel Garcia

El president Carles Puigdemont ha tornat de l’exili, tal com havia anunciat fa uns quants dies. El president ha aparegut al carrer de Trafalgar de Barcelona, acompanyat del secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, on hi havia la resta de membres del partit, entre els quals el president del parlament, Josep Rull. La comitiva del partit l’ha acompanyat fins al passeig de Lluís Companys, on ha fet una intervenció davant els concentrats.

El president ha denunciat que fa set anys que els persegueixen “per escoltar el poble de Catalunya”. “Fa set anys que van iniciar una duríssima repressió que ens ha dut a la presó i l’exili, que ha afectat la vida de milers de persones pel fet de ser independentistes”, ha dit. Ha criticat que els jutges tinguin interferències polítiques al parlament i que es permeti al PP de controlar la sala segona del Tribunal Suprem (TS) espanyol i a Vox d’exercir d’acusació particular per a perseguir els dissidents polítics. “Malgrat els esforços, avui he vingut aquí per recordar-los que encara som aquí. Encara som aquí perquè no tenim dret a renunciar”, ha exclamat davant milers de persones.

Els Mossos llancen gas pebre contra els manifestants que han rebut Puigdemont

“El dret a l’autodeterminació pertany als pobles i a la gent que hi viu. Ningú des de la política no té dret a renunciar a un dret que és col·lectiu, el de decidir el futur de Catalunya”, ha afegit. Puigdemont també ha parlat de la seva possible detenció: “No ens deixem confondre. No serà mai un delicte fer un referèndum ni obeir el mandat del Parlament de Catalunya”, ha dit. I ha afegit: “D’aquella victòria, en va sorgir una repressió ferotge. La llei d’amnistia havia de servir per a tornar a la política el que no havia d’haver marxat mai de la política”, ha comentat.

[EN DIRECTE] La sessió d’investidura d’Illa, pendent de la situació de Puigdemont

El president Puigdemont ha dit que la sessió del parlament d’avui, que ha de servir per a investir Salvador Illa president de Catalunya, és important. “Som aquells que sempre, ens agradi o no, ho respectem. Hem de fer la nostra. En els dies difícils, hem de fer-nos costat, com mai, i hem de saber preparar noves oportunitats, perquè en tindrem i ens les guanyarem.” Puigdemont ha acabat el discurs dient: “No sé quan ens tornarem a veure, però que puguem tornar a cridar ‘Visca Catalunya lliure!’”.

Les primeres imatges de Puigdemont a Catalunya després de set anys d’exili

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

El president Carles Puigdemont ha reaparegut a Barcelona després de set anys d’exili. Abans de la sessió d’investidura de Salvador Illa, ha fet un breu discurs davant de la multitud concentrada a l’Arc de Triomf. “Avui he vingut aquí per recordar-los que encara som aquí”, ha dit, abans d’assegurar que “no tenim dret a renunciar perquè el dret d’autodeterminació pertany al poble de Catalunya”.

[EN DIRECTE] Tot a punt per al debat d’investidura de Salvador Illa sense Puigdemont 

Puigdemont ha denunciat la situació excepcional que viu Catalunya arran de la repressió i la rebel·lió judicial que impedeix que s’apliqui la llei d’amnistia. Així mateix, ha donat per fet que li vulneraran els drets com a diputat i el detindran. “No sé quan ens tornarem a veure”, ha afirmat. I ha demanat que l’independentisme fes front comú i es fes costat en els moments complicats.

Els Mossos llancen gas pebre contra els manifestants que han rebut Puigdemont 

Després de l’acte, el president ha baixat de l’escenari i la multitud ha començat a caminar cap al Parlament de Catalunya. En aquest moment li han perdut el rastre. Gent del seu nucli, com ara l’advocat Gonzalo Boye, han superat el control policíac i han entrat dins del parc de la Ciutadella. Els Mossos d’Esquadra han activat el dispositiu “Gàbia” arreu del territori per intentar de detenir el president (consulteu l’estat del trànsit).

Els Mossos cerquen Puigdemont a la desesperada: tanquen Barcelona com el 17-A per mirar de detenir-lo

Ara per ara, han detingut un agent que el pot haver ajudat a desaparèixer. Els Mossos, que han negat qualsevol acord amb Puigdemont, no descarten que hi hagi més detencions. Per tot plegat, Junts ha demanat a la mesa del parlament que suspengui el ple fins que no s’hagi aclarit la situació.

Seguiu tota la informació de la jornada, ací.

Milers de persones van sortir al carrer ahir per tot el Regne Unit per contrarestar les manifestacions racistes i fins i tot, en molts casos, impedir-les.

L’extrema dreta havia convocat trenta-nou concentracions en poblacions de tota mena per a continuar causant incidents violents, com els que han sacsejat el Regne Unit de fa nou dies.

En molts casos els manifestants van formar cadenes humanes per protegir les institucions amenaçades per l’extrema dreta, que havia fet pública una llista d’institucions que amenaçava. És el cas de Liverpool i Birmingham, on els grups racistes havien amenaçat dues esglésies.

A Brighton, conegut per la seva població d’origen caribenc, milers de persones van acorralar els ultres que s’havien concentrat davant un despatx d’advocats. La superioritat dels contramanifestants era tal que la policia va acabar protegint els racistes mentre l’acte esdevenia una mena de carnaval fora de temporada, enmig de l’alegria de la gent.

A Sheffield els grups racistes havien convocat una protesta contra un hospital infantil, però milers de manifestants s’hi van concentrar i finalment l’extrema dreta no hi ha fet acte de presència.

La policia britànica, mentrestant, continua detenint membres de l’extrema dreta, identificats per haver participat en les concentracions violentes d’aquests darrers dies.

Triomf absolut de la natació artística –abans anomenada natació sincronitzada– catalana als Jocs Olímpics de París 2024. La barcelonina Anna Tarrés, que exerceix de seleccionadora de la Xina, ha guanyat la medalla d’or en la modalitat femenina per equips. Per una altra banda, la vallenca Andrea Fuentes, seleccionadora dels Estats Units, s’ha penjat la medalla d’argent.

El català que ha eliminat la selecció de bàsquet espanyola

Finalment, la selecció espanyola, integrada per les catalanes Meritxell Ferré, Marina García, Lilou Lluís Valette, Meritxell Mas, Paula Ramírez i Iris Tió, s’ha endut la medalla de bronze.

Anna Tarrés celebrant l'or amb la selecció xinesa El combinat espanyol de natació artística amb la medalla de bronze

Anna Tarrés i Andrea Fuentes es coneixen de fa temps. L’entrenadora de Barcelona –i també ex-diputada de Junts al Parlament de Catalunya– va entrenar Andrea Fuentes molts anys. Plegades van guanyar quatre medalles olímpiques.

A més, la nedadora barcelonina Ona Carbonell, doble medallista olímpica, ha estat elegida per l’organització per inaugurar la final.

Taiwan guanya el primer or en els jocs de París contra la Xina, país que no el reconeix

Per influència del castellà, encara hi ha molta gent que escriu desde, tot enganxat, però cal escriure-ho en dos mots separats, des de:

• Des de la matinada que no l’hem vist
• No en sabem res des d’ahir

De fet, des de no es considera una sola preposició, sinó una locució prepositiva. I compte, no podem dir ni escriure des de que, sinó des que:

• Des que el va trobar no se l’ha pogut treure del cap

“Confio en superar-ho” o “Confio a superar-ho”?

Des de serveix per a indicar el moment en què comença a comptar-se un espai de temps, el punt on comença a mesurar-se una distància o el punt on és qui veu, sent, etc., una cosa distant. Però en català hi ha dues maneres més d’expressar tot això: d’ençà o de… ençà, si parlem de temps; i de… estant, si parlem de lloc:

• D’ençà d’aquell dia que no l’hem vist
• I l’hem tingut sempre present d’aleshores ençà
• D’ençà que va néixer el seu fill, no ha tornat a anar al cinema
• De quan ençà no en saps res?
• M’ho ha fet arribar de París estant
• Del llit estant sento l’orquestra

‘Per’ i ‘per a’: què podem fer per (a) no confondre’ns?

Tant si parlem de distància com si parlem de temps, sovint podem fer servir, simplement, de:

• De Xàtiva a Guadasséquies hi ha quinze quilòmetres
• D’avui a diumenge han de passar moltes coses

 

Avui Salvador Illa hauria de ser investit president de la Generalitat de Catalunya, però tot dependrà de la tornada d’un altre president, Carles Puigdemont.

El 130è president va anunciar ahir que emprenia el camí del retorn de l’exili i poc després les organitzacions independentistes van convocar un acte de benvinguda, a l’Arc de Triomf de Barcelona, una hora abans de començar el ple. Si no hi ha canvis de darrera hora, el ple es farà a les deu i l’acte de benvinguda, doncs, a les nou.

La gran incògnita és saber si els Mossos d’Esquadra trobaran i detindran Carles Puigdemont abans no aconsegueixi d’arribar a l’acte. Si no el detenen abans, quan sigui a Barcelona i envoltat de gent s’obren tot d’interrogants. Provaran de detenir-lo mentre dura l’acte? Li permetran d’arribar al parlament i el detindran allí? El detindran quan s’acabi la investidura?

El president del parlament, Josep Rull, va dir ahir en una entrevista a VilaWeb que això no ho permetria, i també que si fos detingut s’ajornaria el ple d’investidura del candidat socialista.

Si el ple s’ajorna, el PSC demanarà que es reprengui a tot estirar dilluns, tot i que hi ha la possibilitat de convocar-lo dissabte.

Malgrat fer vacances, Albano-Dante Fachin, Josep Costa i Txell Partal faran una tertúlia especial demà, dijous, per analitzar tot allò que passi durant la tornada del president Carles Puigdemont i la investidura de Salvador Illa. Serà una tertúlia especial, que faran en directe a partir de les 20.00. A part d’analitzar els fets del dia, podran respondre a les preguntes que formulin els espectadors a les xarxes socials o a YouTube.

A les 20.00 podreu seguir en directe La tertúlia proscrita.

Durant el dia VilaWeb us anirà informant fil per randa de l’actualitat al Parlament de Catalunya amb un seguiment especial.

Potser us costarà de trobar aquest vi en concret, perquè només se’n van fer 753 ampolles (es van numerar), però el projecte Vins de Postal del celler cooperatiu d’Espolla, començat el 2015, us n’oferirà uns altres amb la mateixa qualitat i intenció. Vins de postal és un projecte que aquesta cooperativa va començar el 2015, de la mà del seu enòleg, Pau Albó, amb la voluntat de crear una col·lecció de vins de finca dels socis del Celler Cooperatiu d’Espolla, amb l’objectiu principal de mantenir i preservar un paisatge únic i característic de l’Alt Empordà. Mitjançant edicions molt limitades, any rere any, s’ofereixen postals en forma de vi de les finques més peculiars, per mostrar i explicar conceptes característics d’aquesta zona de la DO Empordà i també per fer un reconeixement als socis de la cooperativa, perquè són ells que han creat i preservat el paisatge amb paciència, esforç i dedicació durant els més de noranta anys d’història de la cooperativa.

La Guia de Vins de Catalunya 2023 va considerar La Creu 2018 com el millor vi blanc i millor vi de carinyena blanca de la guia. Es tracta d’un vi de carinyena blanca que neix a la finca la Creu, amb un sòl que té un substrat metamòrfic de pissarres, fil·lites i esquists i de textura franco-llimosa i franca. Una vinya plantada en vas els anys cinquanta pels germans Brusi, Jaume i Joan Calverol de Can Brusi d’Espolla. Elaborat com un blanc brisat, amb contacte amb les pells durant dos dies, concretament 56 hores de maceració entre most i raïm aixafat i desrapat amb fred quan comença la fermentació; posterior sagnat i seguiment de la fermentació entre 18 °C i 20 °C. Criança amb mares en bótes velles de cinquè ús, amb battonage setmanal durant 6 mesos. Embotellament i criança en ampolla.

Per a arrodonir la proposta cal saber que l’ampolla conté un tap natural provinent d’un bosc d’alzina surera de l’Albera pelat l’estiu del 2017 i fabricat per l’empresa Costa Quer de Cassà de la Selva. La il·lustració de l’etiqueta és una aquarel·la de Jaume Geli, ‘Giró’ d’Espolla.

La vinya de Can Xec 2019

{ "@context": "https://schema.org/", "@type": "Product", "name": "La Creu 2018", "review": { "@type": "Review", "reviewRating": { "@type": "Rating", "ratingValue": 4 }, "author": { "@type": "Person", "name": "Montse Serra" }, "publisher": { "@type": "Organization", "name": "VilaWeb" } } }

The Washington Post · Anika Arora Seth

El premi Nobel Muhàmmad Yunus serà l’encarregat de guiar Bangladeix durant el període de transició en què ha entrat el país aquesta setmana, després d’una onada de protestes multitudinàries encapçalades per estudiants que va empènyer dilluns la primera ministra del país a dimitir i fugir a l’estranger.

Nascut a la ciutat portuària de Chittagong l’any 1940, Yunus va ser reconegut amb el premi Nobel de la pau el 2006 per la seva feina com a pioner dels microcrèdits. Després de la destitució de Sheikh Hasina, els estudiants que encapçalaven les manifestacions van demanar que Yunus prengués les regnes del país. Després d’una reunió de sis hores entre els estudiants, el president i els caps de seguretat, els alts funcionaris del país van acordar de permetre a Yunus que encapçalés el govern provisional fins després d’unes noves eleccions.

Heus ací tot allò que cal saber sobre el nou dirigent de la transició d’aquest país del sud de l’Àsia, que té 171 milions d’habitants.

Per què li van concedir el premi Nobel?

Yunus es va llicenciar en economia a la Universitat de Dhaka el 1960 i va obtenir-ne un màster l’any següent, el 1961. Una dècada més tard va obtenir un doctorat en economia a la Universitat de Vanderbilt, als Estats Units, on va erigir-se en un dels defensors més ferms entre la diàspora bangladeixiana de la independència del Paquistan durant la guerra del 1971.

Yunus era professor d’economia a la Universitat de Chittagong, al sud del país, quan la fam va assolar Bangladeix, el 1974. Els habitants de baixos ingressos de la ciutat de Jobra van trobar-se obligats a demanar préstecs a prestadors locals, que cobraven interessos exorbitants, per a poder comprar menjar, i alguns van haver de treballar com a esclaus per poder pagar els deutes contrets.

En una entrevista concedida el 2016, Yunus va descriure el cas d’una dona de Jobra, Sophia, que el va colpir particularment. “Era fabricant de tamborets de bambú, però havia de demanar diners a un comerciant per poder comprar el bambú”, digué. I afegí: “És una història horrible. El comerciant s’embutxacava tot el benefici i ella no en rebia res, tot i que feia tota la feina.”

Però, i si, en compte de dependre de prestadors locals que cobren tipus d’interès desorbitats, les dones com la Sophia poguessin rebre i retornar un petit préstec, o “micropréstec”? Així va néixer el concepte de microcrèdit.

El 1983, Yunus va fundar el Banc Grameen –en bengalí, “Banc del poble”– per concedir sumes de diners molt petites a persones pobres, particularment dones, que mancaven de garanties de crèdit i, per tant, no podien optar a rebre préstecs per canals convencionals. La filosofia que hi havia rere el sistema bancari que Yunus proposava es basava en una intricada xarxa local de confiança mútua que esperonava la gent a retornar-se els diners els uns als altres, sense provar d’enganyar ningú. Yunus va titular la seva autobiografia, publicada el 1999, Banquer dels pobres.

D’ençà que Yunus va desenvolupar-lo per primera vegada, fa més de trenta anys, el concepte de microcrèdits i microfinançament ha guanyat una gran popularitat, sobretot en el context de programes destinats a treure de la pobresa les dones pobres i rurals.

Quan va rebre el premi Nobel de la pau el 2006, més de set milions de prestataris havien rebut microcrèdits, un instrument que la pàgina web dels Nobel descriu com a “petits préstecs a llarg termini en condicions fàcils”. Més del 95% dels préstecs del Banc Grameen havien anat a parar a dones o grups de dones. Quan Yunus va fundar Grameen, les dones tan sols representaven un 1% de la clientela del sistema bancari de Bangladeix.

“Vam descobrir que, en comparació amb els homes, que gastaven els diners amb més llibertat, les dones donaven molt més a les seves famílies”, va declarar Yunus a la revista Time el 2006. “Les dones volien estalviar i invertir i crear actius, a diferència dels homes, que volien fruir dels diners immediatament. Les dones són més abnegades, volen veure els seus fills més ben alimentats, més ben vestits: en conseqüència, si se’ls donen més diners milloraran les condicions de tota la comunitat”, afegí.

Quan es va torçar la relació entre Yunus i l’ex-primera ministra?

La turbulenta relació entre Yunus i l’ex-primera ministra del país va començar l’any 2007, poc després de l’anunci de Yunus que estava interessat a entrar en política. El 2008, el govern de Hasina va encetar un seguit d’investigacions judicials sobre el premi Nobel. Entre més càrrecs, el va acusar d’haver emprat la força per obligar les dones pobres de zones rurals que havien demanat préstecs al Grameen a retornar els diners demanats al banc.

L’any 2011, el govern de Hasina va començar a revisar les activitats del Banc Grameen i va destituir-ne Yunus del càrrec de director, tot argumentant que ell –que aleshores tenia setanta-tres anys– havia romàs a la direcció més enllà de l’edat legal de jubilació, fixada en els seixanta anys. Aquest gener, Yunus va ser condemnat a sis mesos de presó per presumpta violació de la legislació laboral. Sis mesos després, ell i més d’una dotzena de persones també van ser acusades per un tribunal de presumpta malversació del fons d’una empresa de telecomunicacions fundada per Yunus.

Sota el mandat de Hasina, Yunus ha hagut de plantar cara a més d’un centenar d’acusacions com ara d’emblanquiment de capital, violacions de la llei laboral i subversió de la llei de jubilació. Yunus ha negat vehementment totes aquestes acusacions i ha confiat que tots aquests “casos falsos” s’arxivin després de la destitució de Hasina.

“Tots estem contents, el monstre que teníem a sobre ha marxat. Avui som lliures”, va dir Yunus dilluns a The Washington Post. “Ha aparegut una nova força: els joves”, afegí.

Per què els manifestants volien que Yunus encapçalés el país?

Abans que Hasina fugís, dilluns, Bangladeix havia estat sacsejat per setmanes de protestes contra un sistema de quotes que reserva una part de les places dels funcionaris a les famílies d’aquells qui van lluitar per la independència del país el 1971. Les manifestacions i la resposta policíaca a les protestes han deixat més de 250 morts fins ara.

Yunus s’ha erigit en un dels principals contrapesos de Hasina durant bona part del segle XXI. No és d’estranyar, per tant, que els activistes estudiantils hagin fet costat a un dels crítics més ferotges a l’ex-primera ministra.

En un discurs televisat dilluns, el cap de l’exèrcit de Bangladeix, el general Waker-uz-Zaman, va anunciar la dimissió de Hasina i va dir que es constituiria un govern provisional els dies següents. Dimarts, els estudiants que van encapçalar les protestes es van reunir amb el president i els caps de seguretat de Bangladeix després de nomenar Yunus com a candidat a encapçalar la transició del país. Sis hores després, les parts van arribar a un acord.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

El president Carles Puigdemont va anunciar ahir en un vídeo publicat a les xarxes que havia emprès el viatge de tornada a Catalunya, després de set anys d’exili. El president té previst de participar en el ple del parlament d’avui a les 10.00 que ha d’investir Salvador Illa (PSC) president de la Generalitat de Catalunya. Una hora abans, a les 9.00, entitats independentistes i partits polítics han preparat una concentració per a rebre’l al passeig de Lluís Companys de Barcelona, a l’Arc de Triomf, molt a prop del parlament.

Puigdemont s’enfronta a una ordre de detenció del jutge Pablo Llarena, del Tribunal Suprem espanyol, que es nega a amnistiar-lo pel delicte de malversació pel qual el persegueix, a desgrat de la llei d’amnistia. Això implica que la policia el pot detenir si el localitzen.

Els Mossos d’Esquadra han organitzat un ampli dispositiu policíac al parlament. Han reforçat el que es disposa cada vegada que hi ha investidura amb la previsió que Puigdemont hi pugui accedir, cosa que els Mossos volen impedir. Ara, què passa si el president aconsegueix d’entrar al parlament sense haver estat detingut? I si el detenen, què pot passar? Com serà la concentració de rebuda que s’ha preparat? Us expliquem tot allò que heu de saber sobre el retorn del president Puigdemont.

Concentració de rebuda

L’independentisme ha preparat la rebuda del president Puigdemont amb una concentració unitària al passeig de Lluís Companys de Barcelona. L’acte ha estat convocat pel Consell de la República, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, els Comitès de Defensa de la República (CDR), l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i la Intersindical. Junts per Catalunya, ERC, la CUP i Poble Lliure també hi seran. La rebuda serà a les 9.00, tot i que s’ha demanat als participants que hi siguin una hora abans.

Àmplia operació policíaca

Els Mossos d’Esquadra han dissenyat un ampli dispositiu de seguretat al parc de la Ciutadella per al ple d’investidura de Salvador Illa. Sempre són especials quan hi ha investidures o plens importants, però aquesta vegada s’ha reforçat amb la previsió de la tornada del president Puigdemont, decidit a accedir al parlament per a participar en el ple, cosa que els Mossos volen impedir.

La policia ha tancat el parc i restringirà l’accés de qualsevol persona no acreditada amb un objectiu clar: localitzar i detenir el president. Els Mossos d’Esquadra també desplegaran agents dels antiavalots en previsió de les dues concentracions oposades respecte de la detenció del president Puigdemont. D’una banda, la concentració de rebuda al passeig de Lluís Companys. I, per una altra banda, una que ha impulsat Vox i entitats espanyolistes.

La prefectura dels Mossos d’Esquadra no ha transmès cap instrucció als agents sobre com s’ha d’actuar en cas que es localitzi el president. A mitjan juny, quan es va aprovar la llei d’amnistia, el comissari en cap del cos, Eduard Sallent, va enviar una circular als agents en què indicava que si hi havia dubtes sobre el fet que qualsevol acció fos inclosa o no en la llei d’amnistia, es traslladés a la prefectura perquè fes les consultes pertinents i ho resolgués.

Mossos d’Esquadra patrullant pel parc de la Ciutadella (fotografia: Júlia Partal). Què passa si la policia deté el president?

Puigdemont s’enfronta a una ordre de detenció impulsada pel jutge Pablo Llarena, que es nega a amnistiar-lo pel delicte de malversació pel qual el persegueix, malgrat l’aplicació de la llei d’amnistia. La detenció la pot executar qualsevol cos policíac, però és previsible que la facin els Mossos si és a la rodalia del parlament. Tot plegat dependrà de les circumstàncies, del lloc i del moment. Perquè una mobilització forta de l’independentisme també ho podria dificultar.

En el cas de detenció, segons la llei, els agents s’hauran de guiar pels criteris de congruència, oportunitat i proporcionalitat. El codi ètic dels Mossos d’Esquadra desenvolupa els principis d’actuació que ja esmenta la llei espanyola de forces i cossos de seguretat de l’estat. El text deixa clar que els agents hauran de valorar la convivència d’actuar en el moment i en l’espai propici per tal de no ocasionar “un mal més greu del que es vol evitar”, i que cal “adequar i aplicar de manera gradual l’ús de la força o del mitjà de defensa en funció del tipus i la gravetat de l’agressió que es vol neutralitzar”.

La decisió final serà en mans de Sallent i de la direcció dels Mossos. Això en el cas que actuï la policia catalana, perquè la Guàrdia Civil i la policia espanyoles també hi podrien participar, impulsats pel jutge Llarena.

En cas de detenció, Puigdemont serà traslladat al jutjat de guàrdia del partit judicial de més a prop. En el cas de Barcelona, és a la Ciutat de la Justícia. El jutge de guàrdia comunicarà la detenció al Tribunal Suprem (TS) espanyol i Llarena haurà de decidir si el fa declarar per videoconferència, si el convoca un altre dia o si el fa traslladar immediatament a Madrid.

És previsible que Puigdemont presenti un habeas corpus al jutge de guàrdia, que l’haurà de revisar de seguida, i en tot cas abans de vint-i-quatre hores. És un procediment pel qual pot al·legar que és víctima d’una detenció il·legal, i el jutge que el té en custòdia ha de revisar les circumstàncies de la detenció i si s’ajusta a dret.

Puigdemont pot al·legar que el jutge que ha emès l’ordre no és competent i no ho pot fer, i sobretot que hi ha una llei espanyola en vigor que diu que l’ordre de detenció s’hauria d’haver aixecat i, tanmateix, roman vigent; que s’ha incomplert la llei i que li vulneren drets fonamentals…

Què passarà al parlament el president Puigdemont és detingut?

Si la policia deté Carles Puigdemont, el president del parlament, Josep Rull, suspendrà el ple. El PSC, ERC i els comuns ja han dit que no volen allargar la investidura fins al 26 d’agost, que és la data límit per la investidura d’Illa.

En una entrevista a VilaWeb, Rull ha dit: “Si detenen el president Puigdemont, no puc acceptar que el ple es desenvolupi amb normalitat”. I afegeix: “Si el president Puigdemont és detingut, que vol dir que es deté un diputat en exercici de la seva funció, i amb un debat tan transcendent, hauríem d’ajornar el ple. Perquè la meva funció és garantir el dret de tots els diputats. I en aquest cas el dret d’un diputat a qui es prohibiria la llibertat, però també el dret que té el candidat a la investidura, Salvador Illa, d’afrontar un debat en plenitud en què pugui confrontar el seu programa polític amb tots els líders que han estat elegits pel poble de Catalunya.”

Josep Rull: “Si detenen el president Puigdemont, no puc acceptar que el ple es desenvolupi amb normalitat”

I si Puigdemont aconsegueix d’arribar al parlament?

Hi ha una altra possibilitat: que el president Puigdemont aconsegueixi d’entrar al parlament sense haver estat detingut. En aquest cas, a la policia li seria molt més complicat, perquè l’edifici és inviolable, tal com estableix el protocol de seguretat de la cambra, aprovat l’agost del 2017.

Ara, què passaria si els agents d’un cos o força de seguretat es presentessin al parlament per detenir Puigdemont? Tal com va avançar VilaWeb, el protocol de seguretat estableix que Rull ha de ser informat per autoritzar-ne l’entrada o no.

En primer lloc, els agents s’hauran d’identificar davant els Mossos d’Esquadra destinats al parlament; hi haurà d’intervenir l’uixer encarregat d’identificació i el responsable de seguretat, que haurà de demanar la resolució judicial als agents. La cap del Departament d’Infrastructures, Equipaments i Seguretat ha d’assistir el secretari general de la cambra, que és qui ha d’informar el president del parlament perquè autoritzi o no l’entrada dels agents a l’edifici.

El protocol inclou unes notes jurídiques que adverteixen que els diputats autonòmics tenen immunitat parcial. Tan sols poden ser detinguts “en cas de delicte flagrant”. Per aquesta raó, s’hi afirma: “No es pot accedir a la pretensió de la policia d’entrar a practicar la detenció d’un diputat.” I hi ha una altra excepció: sí que s’hi pot detenir un diputat en cas que el tribunal competent n’acordi la presó provisional i l’ordre no sigui atesa voluntàriament. Però la situació de Puigdemont no seria cap d’aquestes.

El ple d’investidura, previst a les 10.00

El ple d’investidura començarà avui a les 10.00. La sessió arrencarà amb la intervenció del candidat a la presidència, Salvador Illa, que no té límit de temps. En acabat, se suspendrà el ple perquè els grups parlamentaris puguin preparar les rèpliques. Cada portaveu podrà parlar en un màxim de trenta minuts. Illa podrà fer la rèplica un per un o conjuntament.

Quan s’acabi el debat, es farà una primera votació, en què Illa necessitarà el vot favorable de 68 diputats. Si no hi ha cap imprevist, Illa els té assegurats, perquè ERC i els Comuns hi votaran favorablement. Si no surt elegit en primera votació, hi haurà una segona votació quaranta-vuit hores després, i en aquest cas tan sols necessitaria una majoria simple, és a dir, més vots a favor que no en contra. Si tot va tal com és previst, el debat d’investidura tan sols durarà un dia.

Després d’un començament de setmana en què les temperatures s’han mantingut per sobre dels 30 graus a bona part del país i han vorejat els 40 a l’interior del País Valencià i a Ponent, els models meteorològics pronostiquen l’arribada d’una nova onada de calor que obligarà a activar l’alerta groga i carabassa en uns quants punts, tant durant el dia com durant la nit.

Seguint el guió d’aquests darrers dies, la calor es concentrarà demà principalment a Ponent, com també a les comarques interiors del País Valencià. És previst que es registrin 39 graus a Balaguer; 38 en punts com ara Fraga, la Pobla de Segur, Artesa de Segre i Organyà; 37 en indrets de l’interior, com ara Villena, i al centre de Mallorca, com ara Santa Maria del Camí. En previsió d’aquestes temperatures, l’Aemet ha activat l’alerta groga per calor a Ponent, a les comarques del Pirineu (excepte l’Aran), l’Empordà i la Catalunya Central, a més de les Illes –llevat de l’extrem nord i est de Mallorca.

Les màximes, en general, superaran els 30 graus a la gran majoria del país, en alguns punts molt folgadament. La calor, tanmateix, no tan sols es farà sentir de dia, sinó també de nit. La temperatura mínima superarà els 20 graus –nit tropical– a bona part del país; una situació que és previst que comenci avui i s’allargui demà i passat a la majoria de les grans ciutats, com ara Girona, Tarragona, València, Alcoi i Castelló de la Plana. En algunes ciutats –com Perpinyà, Barcelona, Alacant, Torrevella i Palma– fins i tot se superarà el llindar de la nit tropical, amb temperatures de més de 25 graus que, en el cas de ciutats com Barcelona, podran augmentar fins a 27 a la matinada.

Divendres, la situació no variarà i és previst que s’arribi a 40 graus o més a Mequinensa (41), Balaguer (41), Fraga (40), Mollerussa (40) i Tremp (40). Es registraran temperatures de vora 38 graus a les comarques interiors del País Valencià, amb nits tropicals a la gran majoria de punts de la costa i nits tòrrides en ciutats com ara Alacant i Eivissa. Divendres, l’avís groc per calor activat es mantindrà. A la Noguera, l’Urgell, les Garrigues, el Segrià i el Baix Cinca l’alerta serà carabassa.