El jutjat d’instrucció 7 de Martorell ha arxivat l’última causa que restava oberta contra docents de l’Institut el Palau de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) acusats per l’espanyolisme d’haver vexat i menystingut alumnes fills de guàrdies civils per les càrregues policíaques del Primer d’Octubre. Fa un any i mig, l’Audiència de Barcelona ja va arxivar la causa de vuit investigats dels nou, acusats d’ençà del 2018 de delictes d’incitació a l’odi i contra la integritat moral. Ara, el jutjat de Martorell ha seguit el mateix camí amb el darrer cas, després de la sol·licitud d’arxivament per part de la fiscalia.  L’Assemblea de Docents del Palau lamenta que el procés s’hagi dilatat tants anys, “amb un desgast i patiment enormes”.

D’entrada, el jutjat de Martorell va arxivar la causa l’estiu del 2019, però va ser reoberta per l’Audiència de Barcelona a petició de la fiscalia, que reclamava més proves abans de donar la causa per tancada. La mateixa fiscalia en va acabar demanant l’arxivament fa pocs mesos.

Crítiques contra Educació i el batlle Llorca

L’Assemblea de Docents recorda que l’arxivament de la novena causa tanca un periple judicial començat el 2018 i ha lamentat que el “malson” de la darrera docent investigada s’hagués allargat fins ara. En un comunicat, el col·lectiu diu que el procés ha fet mal al conjunt de l’escola catalana, que considera que ha estat instrumentalitzada per partits com el PP i Cs, “que van llançar tota mena d’acusacions contra un suposat adoctrinament”. Els professors recalquen que els investigats no havien reconegut mai els fets de què eren acusats i indiquen que durant la investigació hi havia hagut testimonis que havien corroborat la seva versió. “La inspecció d’Educació tampoc va trobar cap comportament impropi”, afegeixen, i retreuen al departament que no volgués fer públiques les seves conclusions, que consideren que eren necessàries per a “dissipar falsedats i la greu campanya que es feia contra els docents”.

L’Assemblea de Docents també critica durament el batlle de Sant Andreu en el moment dels fets, Andreu Llorca (PSC), que acusa d’haver estat “servilment complaent” amb la Guàrdia Civil. “Va acceptar com a bona la versió dels acusadors sense ni tan sols donar l’oportunitat d’exposar-li els fets segons la perspectiva dels docents afectats. […] La presumpció de culpabilitat que [Llorca] va aplicar als docents del Palau ha quedat desautoritzada en tota regla”, rebla el col·lectiu al mateix comunicat, en què l’insta a rectificar. Qualifiquen d’indigne el silenci actual dels partits polítics i mitjans de comunicació que van atiar el conflicte, a què insten a ser honestos per rescabalar el dret de l’honor dels investigats fins ara. Finalment, fan una crida a la recuperació del prestigi i l’autoestima de l’escola catalana i retreuen als governs de la Generalitat que no hagin fet res per “rehabilitar-la políticament”.

El síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha intervingut a les Corts arran de la compareixença del president Carlos Mazón i li ha demanat que presentés de manera immediata la dimissió.

“La pregunta és quantes d’aquestes morts eren evitables?”, ha demanat Baldoví, i ha respost que eren moltes i que el govern havia estat irresponsable i incompetent. “Quantes de 216 que van perdre la vida s’haurien salvat si haguera arribat una alerta a temps?”

Sobre això, ha dit que la Universitat de València i alguns batlles, amb la seva actuació el 29 d’octubre, sí que havien salvat vides. “Era més important omplir hotels que salvar la vida de la gent?”, s’ha demanat el diputat de Compromís.

“[Mazón] va dimitir de la responsabilitat quan va decidir anar-se’n de dinarot”, ha reblat, perquè diu que no complia amb la seva responsabilitat com a president: “No era on tocava, gestionant aquesta crisi i  enviant una alerta que hauria salvat vides.”

Així ha recordat que va arribar un parell d’hores tard a la reunió d’emergències i que l’alarma havia sonat quan milers de ciutadans “tenien l’aigua al coll”. “Només falta que dimitisca del seu càrrec”, ha exhortat.

Així mateix, ha retret que va blocar durant tres dies que arribés l’ajuda que oferien unes altres institucions. “Quantes persones més s’haurien trobat amb vida si s’haguessin canalitzat tots els recursos des del primer moment?”, i ha recriminat que encara no hagués declarat la situació d’emergència. Sobre això, ha dit que era per a protegir-se judicialment.

Finalment, li ha demanat directament: “Pot dormir a la nit i es pot mirar a l’espill?” Baldoví ha acabat la intervenció dient que no descansarien fins que no respongués davant el poble i la justícia.

Carlos Mazón ha anunciat com seria la reestructuració del seu govern. En el discurs a les Corts, ha explicat la creació d’una nova vice-presidència i Conselleria per a la Recuperació Econòmica i Social, i d’una Conselleria d’Emergències i Interior. Encara que no ha dit qui encapçalaria aquestes noves conselleries. A més, no ha fet plegar ningú per la mala gestió d’aquestes setmanes. Aquests darrers dies, s’havia dit que Mazón faria canvis i destituiria unes quantes conselleres, però no ha dit res al respecte en tot el discurs. Un discurs en què el president no ha assumit responsabilitats i s’ha espolsat les culpes.

Carlos Mazón, un fantasma a la trona de les Corts

La tasca de la Vice-presidència per a la Recuperació Econòmica i Social, segons que ha dit Mazón, serà coordinar la reconstrucció econòmica i social del País Valencià. “Aquesta vice-presidència naix amb la missió d’integrar i enfortit totes les àrees estratègiques de la nostra economia i la seua afecció social, des de la gestió dels fons europeus, fins a l’impuls de l’ocupació”, ha dit. Aquesta vice-presidència dirigirà la comissió interdepartamental de recuperació econòmica i social, en què seran tots els consellers.

Mazón també ha insistit que calia reforçar els serveis d’emergències, davant la incredulitat d’alguns diputats de l’oposició. Sobre això, ha anunciat la creació d’una nova Conselleria d’Emergències i Interior i un punt de coordinació central per als serveis d’emergències. “Sense oblidar que la prevenció ocuparà un lloc tan important com la resposta, perquè la responsabilitat d’analitzar riscs, coordinar simulacres i dissenyar protocols d’actuació que protegisquen vides i minimitzen els danys serà seua”, ha dit.

Aquesta nova conselleria, segons que ha explicat Mazón, serà la que tindrà les competències per a revisar, actualitzar i exigir al govern espanyol la modificació dels protocols d’avisos i de respostes davant les catàstrofes. Actualment, Emergències i Interior són dins la Conselleria de Justícia i Interior, amb Salomé Pradas al capdavant, però el president no ha dit on aniria a parar Justícia.

Mazón també s’ha referit a les “lliçons profundes sobre la importància de la prevenció i d’estar més ben preparats” que ha deixat la gota freda, però no ha assumit cap responsabilitat.

[VÍDEOS] “El president a Picassent!”: protestes davant les Corts per a demanar la dimissió de Mazón

Carlos Mazón ha anunciat com seria la reestructuració del seu govern. En el discurs a les Corts, ha explicat la creació d’una nova vice-presidència i Conselleria per a la Recuperació Econòmica i Social, i d’una Conselleria d’Emergències i Interior. Encara que no ha dit qui encapçalaria aquestes noves conselleries. A més, no ha fet plegar ningú per la mala gestió d’aquestes setmanes. Aquests darrers dies, s’havia dit que Mazón faria canvis i destituiria unes quantes conselleres, però no ha dit res al respecte en tot el discurs. Un discurs en què el president no ha assumit responsabilitats i s’ha espolsat les culpes.

Carlos Mazón, un fantasma a la trona de les Corts

La tasca de la Vice-presidència per a la Recuperació Econòmica i Social, segons que ha dit Mazón, serà coordinar la reconstrucció econòmica i social del País Valencià. “Aquesta vice-presidència naix amb la missió d’integrar i enfortit totes les àrees estratègiques de la nostra economia i la seua afecció social, des de la gestió dels fons europeus, fins a l’impuls de l’ocupació”, ha dit. Aquesta vice-presidència dirigirà la comissió interdepartamental de recuperació econòmica i social, en què seran tots els consellers.

Mazón també ha insistit que calia reforçar els serveis d’emergències, davant la incredulitat d’alguns diputats de l’oposició. Sobre això, ha anunciat la creació d’una nova Conselleria d’Emergències i Interior i un punt de coordinació central per als serveis d’emergències. “Sense oblidar que la prevenció ocuparà un lloc tan important com la resposta, perquè la responsabilitat d’analitzar riscs, coordinar simulacres i dissenyar protocols d’actuació que protegisquen vides i minimitzen els danys serà seua”, ha dit.

Aquesta nova conselleria, segons que ha explicat Mazón, serà la que tindrà les competències per a revisar, actualitzar i exigir al govern espanyol la modificació dels protocols d’avisos i de respostes davant les catàstrofes. Actualment, Emergències i Interior són dins la Conselleria de Justícia i Interior, amb Salomé Pradas al capdavant, però el president no ha dit on aniria a parar Justícia.

Mazón també s’ha referit a les “lliçons profundes sobre la importància de la prevenció i d’estar més ben preparats” que ha deixat la gota freda, però no ha assumit cap responsabilitat.

[VÍDEOS] “El president a Picassent!”: protestes davant les Corts per a demanar la dimissió de Mazón

La secretària general del PSPV, Diana Morant, ha demanat al PP que destituís l’actual president valencià, Carlos Mazón, i el substituís per un altre “amb capacitat tècnica i experiència de gestió”. També li ha demanat que l’any vinent, quan fos possible, convoqués eleccions. Per a això, han ofert al PP tots els vots dels socialistes.

Morant ha dit que la pitjor tragèdia i crisi institucional de la Generalitat havia estat  causada per Mazón i que el clamor popular era que se n’havia d’anar. Tanmateix, ha afegit que ara no havia d’haver-hi eleccions –”Cal treure el fang dels col·legis i no posar-hi les urnes”– perquè ara com ara hi ha massa urgències per a votar amb normalitat.

Tampoc veu viable simplement un canvi de cap de govern, perquè es mantindria la coalició del PP i Vox, per això considera que durant aquesta transició fins a la convocatòria d’eleccions la majoria l’hauria de donar el PSPV.

Matí núvol i frescot a València. A l’Horta Sud, milers de persones continuen netejant el fang i la pols. Saben que potser no els marxarà mai de les ànimes negades. A la plaça de Sant Llorenç, davant la porta de les Corts, centenars de persones són la veu dels nostres veïns de l’Horta Sud, però també la de molts valencians que no han estat afectats directament pels efectes de la gota freda. I és en aquest ambient gris i enfangat que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, s’ha presentat davant les Corts per explicar l’inexplicable. Desenes de mitjans de comunicació de tot l’estat espanyol n’estaven pendents.

I tots aquests mitjans no han vist res més que un president a la defensiva que, a pesar de declarar que no volia eludir cap responsabilitat, ha dedicat minuts i minuts a culpar el sistema. “Ha fallat el sistema sencer” és la frase que ha emprat per embolcallar-se en la lectura d’un munt de papers amb una cronologia que ha començat el diumenge anterior, quan es van tenir les primeres previsions de l’arribada de la gota freda. Després ha demanat unes disculpes petites i pre-fabricades. Fredes. Al final del discurs n’ha tornades a demanar. Les ha dites llegint el guió de prop de cinc-centes pàgines que duia preparat. Amb un to completament inadequat a la situació, un to amerat de la prepotència d’aquell que sap que és l’amo de la veritat, ha anat amollant la lletania. Amb repeticions, incisos i èmfasis, a vegades fora de lloc. A més, el primer que ha fet també, embolcallat en les víctimes, ha estat demanar als grups parlamentaris que no usessen aquesta compareixença per encetar una batalla dialèctica ni una disputa política. De bon començament, Mazón s’ha posat al capdavant de la reconstrucció.

I amb aquesta intenció ha anat llegint una pàgina i una altra amb totes les dades que són tan inútils com el dol i les cares compungides que ara tenen els membres del govern.

Un fenomen meteorològic mai vist

A banda de la fallada del sistema sencer, Mazón ha posat molt d’èmfasi a descriure el fenomen meteorològic. Ha repetit l’expressió “revolució hidrològica”, que ja fa dies que gasta. El mot monstruós l’ha dit unes quantes voltes per parlar del cabal del barranc de Torrent, conegut també com a barranc del Poio. També ha parlat d’un mur d’aigua per a dibuixar la catàstrofe com a inevitable. Ha recordat tant la primera conclusió a què va arribar el govern del PP l’any 2006 amb l’accident del metro, que ha estat impossible no sentir un calfred. En aquell moment, poques hores després del descarrilament, el Consell de Francisco Camps va encunyar una frase que li havia de servir d’escut de protecció: “Ha estat un accident inevitable i imprevisible”, van dir, encara amb els cossos calents. És la teoria de la catàstrofe natural inevitable. Que no és tan natural ni tan inevitable.

Ha descrit, Mazón, la situació resultant de la barrancada com un escenari bèl·lic. Aquesta metàfora, els mitjans de comunicació ja l’havien emprada, però amb relació a les víctimes. A les cases destruïdes, a les vides perdudes… Però Carlos Mazón l’ha emprada per demanar àrnica, perquè tothom sàpiga que si no va fer res per evitar les morts és perquè no va poder fer-hi més. Què es pot fer davant un monstre, un mur d’aigua o una guerra? Res. I així, en to funcionarial, ha continuat llegint i llegint sense saber ben bé què deia.

Desviar el focus a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer

L’objectiu principal i permanent del discurs ha estat descarregar les culpes sobre la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que és el mateix que fer-ho sobre el govern de Madrid. Ja fa molts dies que tant ell com la vice-presidenta Susana Camarero han enfocat aquest organisme. S’ha referit, de manera despectiva, als correus electrònics que la confederació enviava per actualitzar la situació del riu Magre i del barranc. El protocol d’actuació de la confederació és l’enviament de correus electrònics amb els avisos al centre d’emergències.

En tot aquest relat fet, pràcticament, minut a minut, el president s’ha oblidat de dir on era ell entre dos quarts de tres i les sis de la vesprada. Aquell dinar amb sobretaula llarga que va acabar de dissoldre la seua imatge. Tant, que l’ha convertit en un cadàver polític que s’aferra a la destrucció i a la catàstrofe per continuar en un càrrec que denigra amb la seua presència. Sí que ha dit que quan va saber que la presa de Forata era en perill va decidir d’anar a l’Eliana, però que hi havia molt de trànsit i que el trajecte va ser molt penós. I, és clar, ha negat que li haguessen d’explicar la situació.

Mentre Mazón deia tot això i desbordava amb dades inútils com ara quantes receptes mèdiques s’havien fet i quantes racions de menjar s’havien servit, els crits dels manifestants, obligaven, forçosament, a tocar de peus a terra i a recordar que a l’Horta Sud encara hi havia gent que no podia cuinar a casa seua o algú que no trobava un ésser estimat. Tot això que deia el president eren paraules buides. Un enllaçament amb el bypass, el nombre de voluntaris, els àpats que ha servit el xef José Andrés, les escoles que han pogut reobrir, els militars mobilitzats… I el pont d’Algemesí… Però els crits de “Mazón, dimissió” recordaven els dos-cents setze morts i els setze desapareguts.

La darrera part del discurs, el president l’ha emprada per demanar ajuda a totes les administracions. Col·laboració, unitat i suport addicional del govern espanyol, que ha d’assumir la seua responsabilitat en la reconstrucció. Ha anat als llocs comuns per a parlar de la resiliència del poble valencià, i ha dit allò que, d’aquesta crisi, “en sortirem més forts”. “València s’aixeca.” “Ens aixequem tots junts”…

Dues hores i quatre minuts ha tardat Mazón a dir que per a la reconstrucció era necessari de fer una renovació del Consell. Diu que serà una estructura dinàmica, moderna i eficient per a fer front a les necessitats. Ha confirmat allò que ja se sabia de la vice-presidència per a la recuperació que harmonitzarà totes les accions del Consell. El responsable d’aquesta vice-presidència dirigirà una comissió interdepartamental amb tots els consellers de la Generalitat. També crearà una Conselleria d’Emergències i Interior. Carlos Mazón no ha anunciat, això no obstant, els noms de les persones que ocuparien aquestes conselleries, ni qui destituiria.

Els darrers minuts, Carlos Mazón els ha emprat per parlar en català i per tornar a demanar als partits de l’oposició que no fessen política amb la desgràcia. En aquells moments, després de dues hores i mitja de discurs, un grup de manifestants irreductibles continuava al carrer.

Matí núvol i frescot a València. A l’Horta Sud, milers de persones continuen netejant el fang i la pols. Saben que potser no els marxarà mai de les ànimes negades. A la plaça de Sant Llorenç, davant la porta de les Corts, centenars de persones són la veu dels nostres veïns de l’Horta Sud, però també la de molts valencians que no han estat afectats directament pels efectes de la gota freda. I és en aquest ambient gris i enfangat que el president de la Generalitat, Carlos Mazón, s’ha presentat davant les Corts per explicar l’inexplicable. Desenes de mitjans de comunicació de tot l’estat espanyol n’estaven pendents.

I tots aquests mitjans no han vist res més que un president a la defensiva que, a pesar de declarar que no volia eludir cap responsabilitat, ha dedicat minuts i minuts a culpar el sistema. “Ha fallat el sistema sencer” és la frase que ha emprat per embolcallar-se en la lectura d’un munt de papers amb una cronologia que ha començat el diumenge anterior, quan es van tenir les primeres previsions de l’arribada de la gota freda. Després ha demanat unes disculpes petites i pre-fabricades. Fredes. Al final del discurs n’ha tornades a demanar. Les ha dites llegint el guió de prop de cinc-centes pàgines que duia preparat. Amb un to completament inadequat a la situació, un to amerat de la prepotència d’aquell que sap que és l’amo de la veritat, ha anat amollant la lletania. Amb repeticions, incisos i èmfasis, a vegades fora de lloc. A més, el primer que ha fet també, embolcallat en les víctimes, ha estat demanar als grups parlamentaris que no usessen aquesta compareixença per encetar una batalla dialèctica ni una disputa política. De bon començament, Mazón s’ha posat al capdavant de la reconstrucció.

I amb aquesta intenció ha anat llegint una pàgina i una altra amb totes les dades que són tan inútils com el dol i les cares compungides que ara tenen els membres del govern.

Un fenomen meteorològic mai vist

A banda de la fallada del sistema sencer, Mazón ha posat molt d’èmfasi a descriure el fenomen meteorològic. Ha repetit l’expressió “revolució hidrològica”, que ja fa dies que gasta. El mot monstruós l’ha dit unes quantes voltes per parlar del cabal del barranc de Torrent, conegut també com a barranc del Poio. També ha parlat d’un mur d’aigua per a dibuixar la catàstrofe com a inevitable. Ha recordat tant la primera conclusió a què va arribar el govern del PP l’any 2006 amb l’accident del metro, que ha estat impossible no sentir un calfred. En aquell moment, poques hores després del descarrilament, el Consell de Francisco Camps va encunyar una frase que li havia de servir d’escut de protecció: “Ha estat un accident inevitable i imprevisible”, van dir, encara amb els cossos calents. És la teoria de la catàstrofe natural inevitable. Que no és tan natural ni tan inevitable.

Ha descrit, Mazón, la situació resultant de la barrancada com un escenari bèl·lic. Aquesta metàfora, els mitjans de comunicació ja l’havien emprada, però amb relació a les víctimes. A les cases destruïdes, a les vides perdudes… Però Carlos Mazón l’ha emprada per demanar àrnica, perquè tothom sàpiga que si no va fer res per evitar les morts és perquè no va poder fer-hi més. Què es pot fer davant un monstre, un mur d’aigua o una guerra? Res. I així, en to funcionarial, ha continuat llegint i llegint sense saber ben bé què deia.

Desviar el focus a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer

L’objectiu principal i permanent del discurs ha estat descarregar les culpes sobre la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que és el mateix que fer-ho sobre el govern de Madrid. Ja fa molts dies que tant ell com la vice-presidenta Susana Camarero han enfocat aquest organisme. S’ha referit, de manera despectiva, als correus electrònics que la confederació enviava per actualitzar la situació del riu Magre i del barranc. El protocol d’actuació de la confederació és l’enviament de correus electrònics amb els avisos al centre d’emergències.

En tot aquest relat fet, pràcticament, minut a minut, el president s’ha oblidat de dir on era ell entre dos quarts de tres i les sis de la vesprada. Aquell dinar amb sobretaula llarga que va acabar de dissoldre la seua imatge. Tant, que l’ha convertit en un cadàver polític que s’aferra a la destrucció i a la catàstrofe per continuar en un càrrec que denigra amb la seua presència. Sí que ha dit que quan va saber que la presa de Forata era en perill va decidir d’anar a l’Eliana, però que hi havia molt de trànsit i que el trajecte va ser molt penós. I, és clar, ha negat que li haguessen d’explicar la situació.

Mentre Mazón deia tot això i desbordava amb dades inútils com ara quantes receptes mèdiques s’havien fet i quantes racions de menjar s’havien servit, els crits dels manifestants, obligaven, forçosament, a tocar de peus a terra i a recordar que a l’Horta Sud encara hi havia gent que no podia cuinar a casa seua o algú que no trobava un ésser estimat. Tot això que deia el president eren paraules buides. Un enllaçament amb el bypass, el nombre de voluntaris, els àpats que ha servit el xef José Andrés, les escoles que han pogut reobrir, els militars mobilitzats… I el pont d’Algemesí… Però els crits de “Mazón, dimissió” recordaven els dos-cents setze morts i els setze desapareguts.

La darrera part del discurs, el president l’ha emprada per demanar ajuda a totes les administracions. Col·laboració, unitat i suport addicional del govern espanyol, que ha d’assumir la seua responsabilitat en la reconstrucció. Ha anat als llocs comuns per a parlar de la resiliència del poble valencià, i ha dit allò que, d’aquesta crisi, “en sortirem més forts”. “València s’aixeca.” “Ens aixequem tots junts”…

Dues hores i quatre minuts ha tardat Mazón a dir que per a la reconstrucció era necessari de fer una renovació del Consell. Diu que serà una estructura dinàmica, moderna i eficient per a fer front a les necessitats. Ha confirmat allò que ja se sabia de la vice-presidència per a la recuperació que harmonitzarà totes les accions del Consell. El responsable d’aquesta vice-presidència dirigirà una comissió interdepartamental amb tots els consellers de la Generalitat. També crearà una Conselleria d’Emergències i Interior. Carlos Mazón no ha anunciat, això no obstant, els noms de les persones que ocuparien aquestes conselleries, ni qui destituiria.

Els darrers minuts, Carlos Mazón els ha emprat per parlar en català i per tornar a demanar als partits de l’oposició que no fessen política amb la desgràcia. En aquells moments, després de dues hores i mitja de discurs, un grup de manifestants irreductibles continuava al carrer.

Junts ha donat per acabada la negociació amb el govern per al pressupost del 2025. “No val la pena i no té cap sentit”, ha dit la portaveu del grup parlamentari, Mònica Sales, en declaracions als mitjans. Aquest matí, Junts s’ha reunit amb la consellera d’Economia, Alícia Romero, per abordar per primera vegada la negociació dels comptes. Segons que ha explicat Sales després de la reunió, no tenen intenció de tornar-hi a negociar perquè ha considerat que el govern ja tenia uns socis prioritaris: ERC i els Comuns. De fet, ha dit que l’executiu estava atrapat per aquestes dues formacions. Junts considera que els comptes que es puguin aprovar a Catalunya no serviran per a ajudar en els desafiaments del país i dels ciutadans.

El govern d’Illa renuncia a tenir pressupost per a enguany i diu que se centrarà en el del 2025

La candidatura impulsada pel Col·lectiu Primer d’Octubre a la direcció d’Esquerra Republicana, Recuperem ERC, no ha aconseguit la xifra mínima d’avals per a presentar-se al congrés del pròxim 30 de novembre. L’equip, que proposava l’economista Xavier Martínez-Gil a la presidència i l’arquitecte Àngel Ruiz a la secretaria general, diu que no donarà suport a cap de les tres candidatures que sí que han aconseguit els avals perquè “només persegueixen de repartir-se càrrecs i perpetuar-se en el poder”. Demà, faran una assemblea per valorar què ha passat i decidir el full de ruta que han de seguir a partir d’ara.

En un comunicat, Recuperem ERC ha denunciat que, durant la pre-campanya, la candidatura havia topat amb “diferents entrebancs per part d’alguns òrgans del partit i d’unes altres candidatures”. El més greu, diuen, és que la Comissió de Garanties d’Esquerra trigà gairebé dues setmanes a resoldre si la seva candidatura era vàlida, en una maniobra que ells atribueixen a l’entorn d’Oriol Junqueras i de Militància Decidim. “Aquest fet va posar en qüestió la legalitat dels nostres avals durant gairebé dues setmanes, i ens va causar un greu perjudici”, diuen. Per compensar-ho, van demanar que el període de recollida d’avals es prorrogués, però els ho van denegar. “Tenim clar que aquestes dificultats tenien l’objectiu d’eliminar del procés a l’única candidatura no oficialista formada per militants de base.”

Què proposava Recuperem ERC?

La candidatura Recuperem ERC s’articulava al voltant del Col·lectiu Primer d’Octubre, el petit grup de militants més actiu en la crítica a l’estratègia que ha seguit el partit després del 2017. Martínez-Gil ha estat molt crític a les xarxes socials amb l’evolució del partit i Ruiz, el candidat a la secretaria general, va plegar l’agost proppassat com a conseller nacional del partit a causa del pacte d’investidura amb el PSC. “Som militants de base –diuen– que ens guanyem la vida en les nostres feines, que no depenen ni directament ni indirectament de la política. Vam demanar un redreçament de l’estratègia: tornar a la ponència política del partit aprovada el 2018.”

En una entrevista a VilaWeb, Martínez-Gil va explicar que, si manessin, tallarien tots els pactes amb el PSC perquè consideren que l’independentisme no hauria d’haver normalitzat mai la reconciliació amb els partits que van votar a favor de l’article 155. “Estem en una situació d’emergència nacional, com a país, i la prioritat ha de ser un pacte entre l’independentisme. No tan sols amb els partits polítics, sinó amb tot el moviment independentista”, deia. Proposaven de crear una taula entre tots els actors del moviment per a convenir un programa de mínims. Sobre la possibilitat d’un acord amb Foc Nou, Martínez-Gil afirmava que eren els altres els qui ho havien refusat.

La candidatura impulsada pel Col·lectiu Primer d’Octubre a la direcció d’Esquerra Republicana, Recuperem ERC, no ha aconseguit la xifra mínima d’avals per a presentar-se al congrés del pròxim 30 de novembre. L’equip, que proposava l’economista Xavier Martínez-Gil a la presidència i l’arquitecte Àngel Ruiz a la secretaria general, diu que no donarà suport a cap de les tres candidatures que sí que han aconseguit els avals perquè “només persegueixen de repartir-se càrrecs i perpetuar-se en el poder”. Demà, faran una assemblea per valorar què ha passat i decidir el full de ruta que han de seguir a partir d’ara.

En un comunicat, Recuperem ERC ha denunciat que, durant la pre-campanya, la candidatura havia topat amb “diferents entrebancs per part d’alguns òrgans del partit i d’unes altres candidatures”. El més greu, diuen, és que la Comissió de Garanties d’Esquerra trigà gairebé dues setmanes a resoldre si la seva candidatura era vàlida, en una maniobra que ells atribueixen a l’entorn d’Oriol Junqueras i de Militància Decidim. “Aquest fet va posar en qüestió la legalitat dels nostres avals durant gairebé dues setmanes, i ens va causar un greu perjudici”, diuen. Per compensar-ho, van demanar que el període de recollida d’avals es prorrogués, però els ho van denegar. “Tenim clar que aquestes dificultats tenien l’objectiu d’eliminar del procés a l’única candidatura no oficialista formada per militants de base.”

Què proposava Recuperem ERC?

La candidatura Recuperem ERC s’articulava al voltant del Col·lectiu Primer d’Octubre, el petit grup de militants més actiu en la crítica a l’estratègia que ha seguit el partit després del 2017. Martínez-Gil ha estat molt crític a les xarxes socials amb l’evolució del partit i Ruiz, el candidat a la secretaria general, va plegar l’agost proppassat com a conseller nacional del partit a causa del pacte d’investidura amb el PSC. “Som militants de base –diuen– que ens guanyem la vida en les nostres feines, que no depenen ni directament ni indirectament de la política. Vam demanar un redreçament de l’estratègia: tornar a la ponència política del partit aprovada el 2018.”

En una entrevista a VilaWeb, Martínez-Gil va explicar que, si manessin, tallarien tots els pactes amb el PSC perquè consideren que l’independentisme no hauria d’haver normalitzat mai la reconciliació amb els partits que van votar a favor de l’article 155. “Estem en una situació d’emergència nacional, com a país, i la prioritat ha de ser un pacte entre l’independentisme. No tan sols amb els partits polítics, sinó amb tot el moviment independentista”, deia. Proposaven de crear una taula entre tots els actors del moviment per a convenir un programa de mínims. Sobre la possibilitat d’un acord amb Foc Nou, Martínez-Gil afirmava que eren els altres els qui ho havien refusat.

La Nova Esquerra Nacional (NEN) ha recollit 1.500 avals. La candidatura de Xavier Godàs i Alba Camps que aspira a dirigir ERC els ha registrats aquest matí a la seu nacional, unes quantes hores abans no s’acabi el termini perquè els presentin totes les pre-candidatures. És previst que demà, una vegada comprovats els suports, el partit proclami definitivament les candidatures que es batran a les urnes internes el dia 30. La llista que n’ha presentat més ha estat la d’Oriol Junqueras, Militància Decidim: 2.577, un 31% dels militants, cosa que es pot interpretar com una prova de força interna. No obstant això, els avals no equivalen al vot, que serà secret, a diferència d’aquests suports exclusius obtinguts amb nom i cognoms. Tot i que, segons els avals, Junqueras pateix com a favorit per a guanyar els comicis, les candidatures de la Nova Esquerra Nacional i Foc Nou esperen rebre més vots que no pas avals. Godàs i Camps han considerat un “èxit” la xifra d’avals aconseguida després d’un mes i mig d’haver presentat la candidatura.

La Nova Esquerra Nacional té el suport de la secretària general d’Esquerra, Marta Rovira, de l’ex-president de la Generalitat Pere Aragonès i de la majoria dels pesos pesants i dirigents històrics del partit, incloent-hi l’ex-conseller i ex-cap de files a Barcelona Ernest Maragall. Ha estat identificada com la candidatura del sector afí a Rovira. Godàs i Camps preveuen de fer campanya durant els quinze dies vinents amb el suport d’un centenar de persones referents al territori i de tot el Principat per convèncer els indecisos, amb dirigents com ara Carme Forcadell, Dolors Bassa, Joan Puigcercós, Alba Vergés, Núria Picas i Carme Porta. En la hipotètica situació que Junqueras guanyés el dia 30 però no superés el 50% dels vots, i, per tant, hi hagués una segona volta, prioritzarien un pacte amb la candidatura de Foc Nou, que encapçala Helena Solà i que centra el seu programa en el refús als pactes sistemàtics amb el PSC.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha assegurat que el 29 d’octubre, dia de la gota freda mortífera, a migdia va dir que la tempesta hauria amainat a les sis de la vesprada perquè “era la informació de què disposava”. El president continua excusant-se tot adduint un mal assessorament dels tècnics, però les proves acrediten una altra cosa: a les 7.30 ja hi havia una alerta vermella de l’Agència Estatal de Meteorologia; a les 11.50, Mazón fou avisat que hi havia desbordaments i crescudes i, poc després de migdia, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer avisà el Consell que calia allunyar-se dels rius i dels barrancs perquè el cabal havia crescut desmesuradament. Mazón tampoc no tornà a comparèixer en cap moment de la vesprada per a rectificar la informació de què diu que disposava, tal com apunten que hauria calgut fer experts en emergències com Amparo Tortosa-Garrigós.

Guia per a detectar les mentides i les negligències de Mazón en la compareixença a les Corts

En la compareixença a les Corts, dues setmanes després de la tragèdia, Mazón també s’ha excusat per haver esborrat el piulet en què afirmava que la intensitat de la gota freda disminuiria a partir de les 18.00 i que l’emergència en situació 1 tan sols afectava la comarca de la Ribera Alta. “Aquell fragment es va compartir a les xarxes socials per a facilitar tant com fos possible la difusió d’un missatge que en aquell moment era d’utilitat pública”, ha dit. “Allò, ho admeto, va ser un error, perquè la retirada d’aquell vídeo amb part de la meva intervenció (la resta de la qual havia estat enregistrada íntegrament i difosa per mitjans de comunicació) pretenia eliminar una informació que, tal com havia evolucionat la situació, podia resultar confusa perquè ja era obsoleta.”

Tot i admetre l’error, Mazón no ha demanat disculpes per les conseqüències que tingué aquella informació errònia i mai no rectificada abans de la catàstrofe. La gota freda deixà aquell dia 216 morts, nou dels quals menors d’edat.

Indignació amb Mazón per haver esborrat proves de la seva incompetència abans de la catàstrofe

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha assegurat que el 29 d’octubre, dia de la gota freda mortífera, a migdia va dir que la tempesta hauria amainat a les sis de la vesprada perquè “era la informació de què disposava”. El president continua excusant-se tot adduint un mal assessorament dels tècnics, però les proves acrediten una altra cosa: a les 7.30 ja hi havia una alerta vermella de l’Agència Estatal de Meteorologia; a les 11.50, Mazón fou avisat que hi havia desbordaments i crescudes i, poc després de migdia, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer avisà el Consell que calia allunyar-se dels rius i dels barrancs perquè el cabal havia crescut desmesuradament. Mazón tampoc no tornà a comparèixer en cap moment de la vesprada per a rectificar la informació de què diu que disposava, tal com apunten que hauria calgut fer experts en emergències com Amparo Tortosa-Garrigós.

Guia per a detectar les mentides i les negligències de Mazón en la compareixença a les Corts

En la compareixença a les Corts, dues setmanes després de la tragèdia, Mazón també s’ha excusat per haver esborrat el piulet en què afirmava que la intensitat de la gota freda disminuiria a partir de les 18.00 i que l’emergència en situació 1 tan sols afectava la comarca de la Ribera Alta. “Aquell fragment es va compartir a les xarxes socials per a facilitar tant com fos possible la difusió d’un missatge que en aquell moment era d’utilitat pública”, ha dit. “Allò, ho admeto, va ser un error, perquè la retirada d’aquell vídeo amb part de la meva intervenció (la resta de la qual havia estat enregistrada íntegrament i difosa per mitjans de comunicació) pretenia eliminar una informació que, tal com havia evolucionat la situació, podia resultar confusa perquè ja era obsoleta.”

Tot i admetre l’error, Mazón no ha demanat disculpes per les conseqüències que tingué aquella informació errònia i mai no rectificada abans de la catàstrofe. La gota freda deixà aquell dia 216 morts, nou dels quals menors d’edat.

Indignació amb Mazón per haver esborrat proves de la seva incompetència abans de la catàstrofe

Joan Dausà, Santi Balmes, Brams, Roba Estesa, Mama Dousha, Triquell, Edu Esteve, DJ Ernest Codina i Món DJ s’afegeixen al concert solidari de Catalunya amb el País Valencià que organitzen l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural.

Fa tres dies, durant la presentació del concert, ja es va anunciar la participació d’Oques Grasses, Sopa de Cabra, Lluís Llach, Borja Penalba, els Catarres, Figa Flawas, la Dharma, Julieta, la Fúmiga i 31 Fam.

El concert serà el divendres 22 de novembre, a l’avinguda de Maria Cristina de Barcelona i començarà a les 20.00. L’obertura de portes serà a les 18:30 i es recomana als assistents de desplaçar-se fins a la zona del concert amb transport públic. L’ajuda serà destinada a revertir la mala gestió feta durant la gota freda i tots els beneficis aniran dedicats a reconstruir espais socials, educatius i culturals vinculats amb la llengua i la cultura. Les entrades ja es poden comprar a concertdepais.cat.

La iniciativa ja compta amb una cinquantena d’adhesions, entre les quals el FC Barcelona, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Canet Rock, el Vida Festival i el Cruïlla, el Banc dels Aliments, la Creu Roja, la Taula d’Entitats del Tercer Sector, el SEPC i la UFEC, entre d’altres.

“Catalunya amb el País Valencià”: Òmnium i l’ANC anuncien un gran concert solidari el 22 de novembre

La Sala Segona del Tribunal Suprem espanyol confirma la sentència dictada per l’Audiència espanyola en una de les peces del cas Gürtel, coneguda com els “papers de Bárcenas”. Aquesta sentència condemna dos administradors de l’empresa Unifica S.L., responsable de les reformes a la seu del Partit Popular al carrer Génova de Madrid, per un delicte de frau fiscal vinculat a l’exercici de 2007. També condemna Luís Bárcenas, ex-tresorer del PP, com a cooperador necessari per haver facilitat el frau a través del pagament de part de les obres amb diners en efectiu no declarats.

Així i tot, el Suprem espanyol ha rebaixat significativament les penes inicials als principals condemnats. Els administradors d’Unifica, condemnats a dos anys i nou mesos de presó, veuen reduïda la seva pena a nou mesos, mentre que la de Bárcenas passa de dos anys a vuit mesos. Les multes es mantenen a 200.000 euros per a cadascun dels administradors i 180.000 euros per a Bárcenas. Aquesta reducció de penes respon, principalment, a dos factors: l’apreciació d’un atenuant de dilacions indegudes i la despenalització de les falsedats ideològiques realitzades per particulars.

Un altre punt destacat de la sentència és la revisió a la baixa de la quantitat defraudada. Inicialment xifrada en 870.000 euros, el Suprem la redueix a 374.000 euros, atès que, segons diu, algunes quantitats es van declarar i tributar en exercicis posteriors, encara que a un tipus impositiu inferior.

El Partit Popular manté la seva condició de responsable civil subsidiari fins a l’import corresponent als pagaments no declarats. Aquesta obligació es farà efectiva si els condemnats no abonen la quota tributària defraudada. Aquesta part de la sentència no ha estat impugnada i es manté intacta. També es confirma que les acusacions populars hauran d’assumir els costos judicials generats per una acusada absolta, així com per reclamacions desestimades contra el PP.

El Suprem avala la decisió de l’Audiència espanyola d’absoldre els acusats de delictes com ara emblanquiment de capitals, associació il·lícita i altres defraudacions fiscals. També confirma l’absolució de Bárcenas per apropiació indeguda, ja que aquest delicte havia estat jutjat prèviament, i les responsabilitats civils derivades havien estat extingides per la renúncia del PP, perjudicat en el cas.

L’advocada de l’actriu Elisa Mouliaá en la denúncia per agressió sexual contra Íñigo Errejón, Carla Vall, ha reivindicat el dret a escollir lliurement la defensa lletrada amb qui cadascú se senti més protegit o còmode. Vall ho ha fet a través d’un missatge a les xarxes, on ha dit que no esperava haver de defensar els drets més bàsics de les advocades embarassades o acabades de parir, i on ha recordat que està embarassada de quaranta setmanes.

Vall ha fet aquestes declaracions després que el jutjat d’instrucció 47 de Madrid hagi suspès els terminis i actes processals en relació amb la causa a petició de l’advocada. Segons diversos mitjans, Errejón ha presentat un recurs contra aquesta decisió i hauria defensat que es tracta d’una denúncia falsa.

Errejón demana de declarar i afirma que la denúncia de Mouliaá és falsa

“Estic de 40 setmanes. Tinc dret a baixa i el meu fill té dret a una mare que el pugui cuidar. No té res a veure amb un cas mediàtic o no mediàtic: són drets”, ha reivindicat Vall.

La lletrada ha afegit que se sent molt acompanyada tant per companyes com per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid (ICAM).

No esperava haver de defensar els drets més bàsics de les advocades embarassades o recent parides però ho faré.
Ni el dret a escollir lliurement la defensa lletrada amb qui cadascú se senti més protegit o còmode.

El fustigament en moments d’alta dependència com aquests haurien…

— Carla Vall i Duran (@CarlaVall) November 15, 2024

Centenars de persones es concentren davant les Corts per demanar la dimissió del president Carlos Mazón per la nefasta gestió de la gota freda. Els protestants fan crits irats de “El president a Picassent”,  “Mazón dimissió”, “Aquest govern no ens representa” i “Expliqueu la veritat”, minuts abans de la primera compareixença del president a les Corts després dels aiguats. També porten pancartes amb imatges del president cap per avall, i algunes altres en què es poden llegir frases com ara “Mazón, fas por”, “Mazón, incompetent” i “Mazón, mentider inepte”.

La setmana passada ja hi va haver centenars de milers de persones que es van manifestar a València i més ciutats com ara Alacant, per a demanar la dimissió del president, principal responsable de la gestió política negligent de la catàstrofe.

 

Guia per a detectar les mentides i les negligències de Mazón en la compareixença a les Corts

Ciutadans cridant “Aquest govern no ens representa”:

Imatges dels manifestants davant les Corts:

Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí.

Manifestants cridant “El president a Picassent”:

Els manifestants demanen que s’explique la veritat, després de setmanes de mentides:

Més manifestants cridant “El president a Picassent”:

Més imatges dels manifestants, amb pancartes amb missatges clars i contundents:

Una dona ha estat increpada perquè duia una pancarta demanant la dimissió de Pedro Sánchez. S’hi podia llegir: “Tots. Pedro dimissió. Ets covard. Sou uns merdes”:

Agents del cos de Mossos d’Esquadra de la Divisió d’Investigació Criminal de Granollers (Vallès Oriental) investiguen la mort d’un home a la via pública aquest matí Montgat (Maresme).

La víctima ha estat atacada amb una arma de foc. L’autor ha fugit del lloc dels fets i ara proven de trobar-lo.

ÚLTIMA HORA: Maten a trets un home a la terrassa d’un bar de Montgat. Ha passat fa poca estona. Autors fugits en moto. Els @mossos han obert investigació.

— Anna Punsí (@punsix) November 15, 2024

Els fets han passat cap a les 9.10, quan un home ha disparat a un client que estava a la terrassa de l’establiment i després ha fugit en una moto que l’esperava a pocs metres. La policia cerca els fugitius. La cafeteria és molt a prop d’una escola. Si bé els fets han passat quan tots els alumnes ja eren dins el centre, pel possible trasbals per la proximitat del tret, l’Ajuntament de Montgat ha ofert suport psicològic a la comunitat educativa. Fonts municipals indiquen, que el centre ho ha declinat perquè ja havia activat protocols interns.

La persona que ha disparat la víctima és un home d’entre trenta-cinc i quaranta anys, segons indiquen a l’ACN fonts coneixedores dels fets en base al relat d’alguns testimonis. L’home ha fugit una moto model Scooter de color negra conduïda per una altra persona que l’esperava a pocs metres. Els fets han passat en un punt de Montgat molt proper a una via que enllaça l’N-II i la C-32.

Els Mossos d’Esquadra, a través de la Sala Regional de Coordinació Operativa, han desplegat una operació de tancament especial per localitzar els autors. Els Mossos treballen en coordinació amb la Policia Local de Montgat, desplaçats al lloc dels tiroteig, on també han intervingut cinc unitats del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i un equip de psicòlegs.

El president electe dels Estats Units, Donald Trump, ha designat avui a Robert F. Kennedy Jr. com el seu pròxim secretari al capdavant del Departament de Salut i Serveis Humans (HHS) malgrat les seves postures contràries als vaccins i d’haver donat pàbul a desinformacions relacionades amb l’origen de la sida.

El pròxim inquilí de la Casa Blanca ha lamentat que “durant massa temps els estatunidencs han estat aixafats pel complex industrial d’aliments i les companyies farmacèutiques”, a les quals ha acusat de participar en l’engany, desinformació i informació errònia de la societat.

“El senyor Kennedy restaurarà aquestes agències a les tradicions de la recerca científica de referència i els fars de la transparència, per a posar fi a l’epidèmia de malalties cròniques i fer que els Estats Units torni a ser gran i saludable”, ha reblat Trump en les seves xarxes socials.

Kennedy Jr., fill del fiscal general estatunidenc Robert F. Kennedy i nebot de l’expresident John F. Kennedy, va ser militant del Partit Demòcrata fins a 2023, quan va abandonar la formació i va iniciar la seva marxa com a polític independent. Fins i tot, va arribar a presentar la seva candidatura a la Casa Blanca. No obstant això, va acabar per retirar-la i demanant el vot per a Trump, fent així un gir radical als seus posicionaments polítics que han portat gran part de la seva família a allunyar-se d’ell, també pel seu defensa de tota mena de conjectures falses sobre els vaccins.

Kennedy Jr. va arribar a qualificar els vaccins com “un crim contra la humanitat”. És probable que aquests posicionaments li exposin a una exhaustiva sessió d’investidura al Senat, on és previsible que els demòcrates posin a prova les seves conviccions. En cas d’assumir el Departament, tindria sota el seu control la salut pública, els medicaments, l’alimentació i la nutrició del país.

El HHS va estar en primera línia de la resposta a la pandèmia de coronavirus, els primers impactes del qual van arribar encara amb Trump a la Casa Blanca. De fet, la gestió del magnat va ser durament criticada.

Avui, 15 de novembre de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Guia per a detectar les mentides i les negligències de Mazón en la compareixença a les Corts
• Lluís Llach: “La solidaritat és una resposta a la incompetència política”
• La gota freda obre un interrogant a segon de batxillerat: hi haurà nova selectivitat?
• El “macroport” peruà amb què la Xina vol endinsar-se a Llatinoamèrica
• Andorra la Vella, seu de la primera semifinal de la Lliga del Paraulògic
• Premis Ciutat de Gandia 2024: la guerra que van lliurar les dones i el neguit d’un poeta amb insomni
• Edicions de 1984 és tot múscul, amb Víctor Hugo i Ezra Pound
• Per què VilaWeb no se’n va de Twitter? | Editorial de Vicent Partal
• Literatura d’ambició | Mail Obert de Tina Vallès
• La fi de l’era del victimisme? | Mail Obert de Josep Sala i Cullell

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora: