El fins ara portaveu del Parlament Europeu i director general de Comunicació de la cambra, Jaume Duch, serà el conseller d’Acció Exterior del govern encapçalat per Salvador Illa.

Jaume Duch, un peó al servei d’Espanya per a aturar l’independentisme a l’eurocambra

És un dels catalans amb més experiència a les institucions europees, on treballa des de finals dels anys 80. Com a portaveu de l’eurocambra, és una de les cares més conegudes de la institució.

Malgrat haver presumit de ser un portaveu neutral, ha aprofitat la seva posició privilegiada, de notorietat i d’home de referència d’una institució com el Parlament Europeu per maniobrar en favor de les seves preferències polítiques sobre l’independentisme o sobre la demanda d’un referèndum a Catalunya. De fet, va rebre l’Orde d’Isabel la Catòlica, que concedeix Felipe VI.

Substituirà en el càrrec a la republicana Meritxell Serret.

Dos integrants del ‘sottogoverno’ d’Aragonès seran consellers en el govern d’Illa

Hores després d’haver pres possessió com a president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa ha configurat el seu govern. Entre els nomenaments que ja s’han fet públics, hi destaca la presència de dos integrants del fins ara sottogoverno del govern Aragonès. Són Francesc Xavier Vila, que serà conseller de Política Lingüística, i Sònia Hernández Almodóvar, que ho serà de Cultura.

Del govern alternatiu al govern real: quins han estat els consellers de Salvador Illa?

En el cas de Vila, la passada legislatura, en el govern encapçalat per Pere Aragonès, va ser secretari de Política Lingüística del Departament de Cultura i ara passa al capdavant de la nova conselleria. La creació d’aquesta forma part de l’acord del PSC i ERC per a la investidura i el fet que Vila segueixi al capdavant és un gest cap als republicans.

Nascut a Esplugues de Llobregat el 1966, és catedràtic de Sociolingüística Catalana per la Universitat de Barcelona. Ha estat director del departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la universitat entre el novembre del 2017 i el juny del 2021, quan va entrar al govern d’Aragonès.

Per la seva banda, Sònia Hernández Almodóvar era directora general de Patrimoni Cultural al govern d’Aragonès i ara serà consellera de Cultura de l’executiu d’Illa. Nascuda a Barcelona el 1968, és llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona i té un postgrau en Museus i Educació per la Universitat de Barcelona i un màster en Direcció de Comunicació Empresarial i Institucional per la Universitat Autònoma de Barcelona.

D’ençà del 2011, era directora del Museu de les Aigües; i d’ençà del 2020, també directora d’Acció Social d’Aigües de Barcelona, lloc que va deixar el 2022 per entrar al govern.

Una de les qüestions de debat durant les negociacions per a la investidura d’Illa era la presumpta pressió que alguns integrants d’aquest sottogoverno d’ERC exercien sobre els negociadors per poder arribar a un pacte i mantenir-se en aquesta estructura.

El ‘sottogoverno’: la fruita podrida de la política catalana

Dos fitxatges “convergents”

El nou executiu de Salvador Illa també inclourà dos vells coneguts de la política catalana. L’ex-conseller d’Interior del govern encapçalat per Quim Torra, Miquel Sàmper, serà el nou conseller d’Empresa i Treball. A començament d’any, va abandonar Junts per Catalunya arran de “l’esquerda ideològica” que al·legava sentir amb el partit, després del vot en contra de la llei d’amnistia.

Per una altra banda, el que va ser conseller d’Interior en el govern d’Artur Mas i de Medi Ambient en l’últim executiu de Jordi Pujol, Ramon Espadaler, serà conseller de Justícia i Qualitat Democràtica. També ha estat tinent de batlle de Vic, de Sant Quirze de Besora i director general d’Administració Local entre el 1999 i el 2001.

La resta de conselleries del govern seran ocupades per destacats dirigents locals del PSC, com ara Sílvia Paneque, de Girona; Óscar Ordeig Molist, de Lleida; i Eva Menor, de Badia del Vallès.

Francesc Xavier Vila seguirà al capdavant de la política lingüística del Govern de la Generalitat de Catalunya. La passada legislatura, en el govern encapçalat per Pere Aragonès, va ser secretari de Política Lingüística del Departament de Cultura i ara passarà a ser conseller de Política Lingüística en el govern de Salvador Illa. La creació d’aquesta conselleria forma part de l’acord del PSC i ERC per a la investidura i el fet que Vila segueixi al capdavant és un gest cap als republicans.

Francesc Xavier Vila: “Tenim un problema estructural sobre el coneixement del català en el sector sanitari”

Nascut a Esplugues de Llobregat el 1966, és catedràtic de Sociolingüística Catalana per la Universitat de Barcelona. Ha estat director del departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la universitat entre novembre del 2017 i juny del 2021, quan va entrar al govern d’Aragonès.

També és llicenciat en Filologia Catalana i doctor en Lingüística per la Vrije Universiteit Brussel. Ha estat professor en universitats catalanes i estrangeres.

Francesc Xavier Vila: “Hem de deixar reposar el terme ‘bilingüisme’ perquè ens perjudica”

Francesc Xavier Vila seguirà al capdavant de la política lingüística del Govern de la Generalitat de Catalunya. La passada legislatura, en el govern encapçalat per Pere Aragonès, va ser secretari de Política Lingüística del Departament de Cultura i ara passarà a ser conseller de Política Lingüística en el govern de Salvador Illa. La creació d’aquesta conselleria forma part de l’acord del PSC i ERC per a la investidura i el fet que Vila segueixi al capdavant és un gest cap als republicans.

Francesc Xavier Vila: “Tenim un problema estructural sobre el coneixement del català en el sector sanitari”

Nascut a Esplugues de Llobregat el 1966, és catedràtic de Sociolingüística Catalana per la Universitat de Barcelona. Ha estat director del departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la universitat entre novembre del 2017 i juny del 2021, quan va entrar al govern d’Aragonès.

També és llicenciat en Filologia Catalana i doctor en Lingüística per la Vrije Universiteit Brussel. Ha estat professor en universitats catalanes i estrangeres.

Francesc Xavier Vila: “Hem de deixar reposar el terme ‘bilingüisme’ perquè ens perjudica”

Baixar a l’Arenal pel camí de les Meravelles és seguir un tour d’hotels, turistes amb capells, souvenirs i sol. De fons, els para-sols tapen la mar. I a la costa, venedors ambulants atapeïts de tota classe d’artefactes, venen ulleres, pareos i gorres. D’altres, cocos i meló, meló i cocos. I Mojitos, o una beguda amb un color verdós amb gel ja fos que se li assembla. Dos furgons de la policia espanyola, que mai hi són per als turistes que inunden la platja, ja esperen els residents per vigilar-los.

Daniel Pardo: “El problema del turisme no és que sigui bo o dolent, és que sigui massiu”

En aquest context, Mallorca Platja Tour ha tornat a ocupar una platja. Per reivindicar poder gaudir d’aquells espais que ja no són dels residents. Avui, a l’Arenal de Palma, allà on fa dècades un ‘llonguet’ s’hi podia escapar a fer un capficó amb la família i on avui es troben alemanys i anglesos, sobretot, estirats vermells com gambes damunt les tovalloles i vestint camisetes del Bierkönig o del Megapark, la cerveseria més gran d’Europa a l’aire lliure -de l’imperi Cursach- i que es troba a pocs metres d’allà.

És al camí de les Meravelles on es troba el Riu Concòrdia, tota una ironia de la situació que, precisament, reivindica aquest moviment: de concòrdia, amb el model turístic, poca. Minuts abans de les 10.00 h arribaven els primers veïns, vestits amb camisetes grogues i banyador, davant el Balneari número sis de l’Arenal, al Ballerman. Allà, amb nom guiri, ara és de dia i hi ha certa tranquil·litat, tot i que no falten ni les cerveses ni les sangries. De nit, és tot un escenari de festes de turistes beguts.

La protesta

Una pancarta groga, amb el lema ‘ocupem les nostres platges’, s’estén devora la mar. Una bandera de Mallorca enmig i, a rere, dos dels protestants jugant a pales. Poc després, una dona mallorquina es queixa dels manifestants i els critica. “De què fas feina, nina?”, li pregunta amb condescendència a una de les veïnes que protesta. Li tira un cartell a terra que hi diu “Més domingueros, menys turistes” i li retreu que no han de protestar contra el turisme, sinó que “han de venir turistes més bons, no dels que fan forats a les parets per passar d’una habitació a altra”, en referència al que van fer uns holandesos la passada setmana a un hotel.

–Jo fa cinquanta anys que deman que no vengui gentussa. Però aquestes protestes el que fan és que els turistes se’n vagin. I demanen si hi ha problemes a Mallorca. Els mallorquins no hem de fer dois –segueix.

–Una hora i quaranta-cinc minuts per baixar de Sant Elm a Palma. És això normal? –li contesta, una de les protestants.

–Noltros no podem fer res, reina meva. Però així feis molt de mal.

–El mal ja està fet.

Amb sigles C.R. -no vol dir el seu nom per por a represàlies, diu-, una de les convocants de l’acte assegura que abans la convivència amb el turisme era equilibrada, però que “entre poc i massa, la mesura passa”. Davant dels mitjans, protesta recordant que “ja estam envaïts i colonitzats i no ens podem moure dins ca nostra”. La veïna diu que només volen donar visibilitat al moviment i que es vegi “l’hostilitat” al model turístic. “Que ens escoltin els governants, que canviïn les coses. No volem titulars, volem mesures reals i que les puguem palpar”, apunta.

Els manifestants s’han reunit a l’Arenal perquè és un dels punts candents del turisme de masses de les Illes. “Són punts estratègics on la indústria turística, mitja dotzena de famílies- són les que guanyen”, segueix. Durant la protesta se senten càntics contra Melià i Barceló, dos dels imperis turístics hotelers del món i amb arrels a Mallorca. I un altre dels manifestants, afegeix per darrere: “I si hem de cremar, cremarem”.

Capficó festiu

La protesta, malgrat algun incident aïllat, és de to festiu per part dels veïns. Tots ells, prop d’un centenar, es reuneixen on l’arena es troba amb l’asfalt per fer una correguda cap a la mar. Un capficó. Ho fan fent la conga, amb música popular de fons. I corrent fins a una mar que és ben calenta.

En aquests moments, i mirant la mar i banyant-te els peus, es fa difícil no recordar els versos de Maria Jaume i Pau Debon que diuen ‘Això abans era un manantial / però l’aigua s’ha enverinat’ a la cançó ‘Hoteles, Sol y Playa’. Allà mateix, n’Eloy, un dels altres manifestants, assegura a VilaWeb que ells només critiquen que les Illes s’han dedicat al monocultiu turístic durant els darrers seixanta anys i que platges que eren tranquil·líssimes, com aquesta mateixa, i d’altres de verges sense ningú, han passat a estar sense cabre-hi ningú més. “Amb les platges plenes de turistes, popularitzades per Instagram, amb la costa plena d’hotels a primera i segona línia i amb lloguers turístics legals i il·legals, els residents ens sentim desplaçats i ja no podem venir a passar una estona tranquils a aquests llocs, que estan reservats al turisme”, sentencia, recordant que ell, per exemple, no trepitja el Caló del Moro des de fa vint anys.

Més lluny de la mar, ja poc transparent, hi ha uns alemanys que beuen cervesa i tenen la música forta. Just al costat, dos activistes s’hi posen a jugar a les pales. Ell, vermell per l’esquena, es gira i s’aixeca amb un to amenaçant. No va a més. De fons, se sent un “miris on miris, tot són guiris”, un “visca la platja, lliure!” i un “mallorquins, via fora!”. Una madrilenya vesteix una estelada, d’altres activistes tornen a fer un capficó. Pel mig, cartells que diuen, en anglès, “Guiri, Mallorca no és el teu parc temàtic” i “Alemanys, dir que Mallorca és el vostre 17è land és ofensiu!”

La televisió alemanya RTL es fa ressò de la protesta, així com l’emissora local en alemany Das Insel Radio. Els turistes veuen atònits la manifestació. Alguns enfadats: “Estam aquí relaxats prenent el sol, no molestam, i ells són els primers que molesten”. D’altres, entenen les protestes: “És normal que vulguin gaudir dels seus llocs, a mi també m’agradaria fer-ho si visqués aquí”.

Devers les 13.00 h, moment de la retirada, a poc a poc. “Platja i reivindicació. Ja hem fet el diumenge”, diuen dos d’ells mentre s’espolsen l’arena dels peus i parteixen cap a casa.

Després d’haver pres possessió com a president de la Generalitat, Salvador Illa ha anunciat els noms d’alguns dels nous consellers. Els nous consellers són:

Conseller de la Presidència: Albert Dalmau

Albert Dalmau (Barcelona, 1990) ha estat gerent de l’Ajuntament de Barcelona els darrers catorze mesos, a les ordres del batlle Jaume Collboni. És fill de Joan Albert Dalmau, qui també va ser gerent de Ciutat Vella amb Pasqual Maragall com a alcalde, gerent de l’Eixample amb Joan Clos i de Seguretat i Mobilitat amb Jordi Hereu.

Va estudiar en els Jesuïtes de Casp i després a la Universitat Pompeu Fabra, on es va graduar en Economia i Ciències Polítiques i de l’Administració. Del 2013 al 2016 va estar vinculat Barcelona Global. Del 2016 al 2017 va ser cap de Gabinet de la Segona Tinència d’Alcaldia, d’Empresa, Cultura i Innovació, i entre el 2017 i 2019 cap de Gabinet del president del grup municipal socialista a l’ajuntament de Barcelona. Substitueix a Laura Vilagrà.

Consellera d’Economia i Hisenda: Alícia Romero

Alícia Romero (Caldes d’Estrac, 1976) va ser la número dos de Salvador Illa a les eleccions del passat 12 de maig. Va arribar l’any 2013 al Parlament i hi ha estat durant les últimes cinc legislatures com a diputada. Secretària d’Economia, Recerca i Transició Digital del PSC, la socialista maresmenca ha estat portaveu del seu grup a la comissió d’Economia del parlament des del 2015.

Aquesta posició l’ha fet encapçalar, durant els últims anys, les negociacions pressupostàries amb el Govern, que van acabar acord el 2023, després del trencament del govern d’ERC i Junts, i el 2024, que van ser finalment tombats pels Comuns. També ha estat una membre destacada de l’equip negociador de la investidura del PSC, tant amb ERC com amb els Comuns.

Ara serà l’encarregada de negociar com s’aplica el nou model finançament de Catalunya que es deriva de l’acord d’investidura signat entre els socialistes i ERC. Assumirà la cartera que fins ara ocupava en funcions Natàlia Mas.

Conseller d’Empresa i Treball: Miquel Sàmper

L’advocat Miquel Sàmper Rodríguez (Terrassa, 1966) va entrar a la política com a successor de Josep Rull al capdavant de la secció egarenca de CiU després d’una destacada trajectòria a l’advocacia catalana. Va ser conseller d’Interior durant el govern encapçalat per Quim Torra. A principis d’any, va abandonar Junts per Catalunya arran de “l’esquerda ideològica” que al·legava sentir amb el partit, després de les darreres actuacions de la formació, com ara el vot en contra de la llei d’amnistia. És l’advocat de Lluís Puig.

És ex-degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa (2006-2014), ex-adjunt a la presidència del Consell General de l’Advocacia espanyola (2009-2014) i ex-president del Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya (2013-2014), ha orientat l’activitat a la defensa dels drets humans i els problemes socials, amb una atenció especial al dret d’habitatge.

Substitueix en el lloc a Roger Torrent.

Conseller de Justícia i Qualitat Democràtica: Ramon Espadaler

Ramon Espadaler i Parcerisas (Sant Quirze de Besora, 1963) ja havia estat conseller d’Interior (2012-2015) en el govern d’Artur Mas i de Medi Ambient (2001-2003) en l’últim executiu de Jordi Pujol. És llicenciat en Història per la UB i ha cursat estudis en Ciències Polítiques i Sociologia per la UAB. També ha estat tinent d’alcalde de Vic, de Sant Quirze de Besora i director general d’Administració Local entre 1999 i 2001.

Va ser militant d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) des de 1989 fins a la seva extinció. Arran de les tensions entre UDC i Convergència sobre el procés independentista, el 17 de juny de 2015 degut va plegar com a conseller d’interior. Posteriorment, va impulsar del col·lectiu Units per Avançar, que s’ha presentat en coalició amb el PSC en els últims set anys.

Serà el successor de Gemma Ubasart en el càrrec.

Consellera de Drets Socials i Inclusió: Mónica Martínez Bravo

Mónica Martínez Bravo (Barcelona, 1982) ha estat fins ara la secretaria general d’Inclusió al ministeri espanyol d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. És doctora en Economia pel Massachusetts Institute of Technology (MIT) i llicenciada en Economia per la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

També ha estat professora al Centre d’Estudis Monetaris i Financers (CEMFI) des de 2013, així com a la Universitat Johns Hopkins entre 2010 i 2012. A més, va exercir de professora visitant al MIT entre 2018 i 2019.

Ocuparà el lloc de Carles Campuzano.

Consellera de Territori, Acció Climàtica i portaveu: Sílvia Paneque

Sílvia Paneque i Sureda (Girona, 1972) és llicenciada en Ciències Químiques per la Universitat de Girona (UdG) i té un màster en Direcció Tècnica també a la UdG. Ha estat directora tècnica i responsable de qualitat en empreses del sector hostaler i a la UdG. També ha treballat en el món del suro i en la venda de taps per a vins.

Va entrar en política el 2011, quan va formar part de la candidatura del PSC per Girona encapçalada per Pia Bosch, que va perdre davant Carles Puigdemont. Va acabar la legislatura com a única representant del partit al consistori, perquè tota la resta de membres del grup municipal van abandonar el partit. El març de 2016, es va convertir en la primera tinenta d’alcaldia i responsable de l’àrea d’Igualtat, Drets Socials, Treball, Joventut i Seguretat. A les municipals de 2019, va tornar a encapçalar la llista socialista i va entrar per primer cop a la Diputació, on es va convertir en la portaveu del PSC.

En les últimes eleccions municipals, la llista que encapçalava va ser la més votada a la ciutat de Girona, però un pacte a tres bandes entre Guanyem, Junts i ERC la va deixar sense ser batllessa.

Consellera d’Igualtat i Feminisme: Eva Menor

Eva Menor Cantador (Madrid, 1972) és llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Madrid, té un màster en pràctica jurídica per la Universitat de Barcelona i està especialitzada en dret penal, laboral i de família. És advocada de professió i va renunciar fa un parell de mesos al lloc de batllessa de Badia del Vallès (Vallès Occidental), que ocupava des del 2009 en ser elegida diputada al Parlament de Catalunya.

Es va afiliar al PSC el 1998 i va iniciar la seva trajectòria a l’ajuntament vallesà l’any 2003, quan va ser elegida regidora de Cultura i Participació Ciutadana. El 2007 va ser nomenada tinenta d’alcalde de l’àrea d’Economia i Hisenda, Recursos Humans i Serveis Generals. No va ser fins a l’any 2009 quan es va convertir en alcaldessa del municipi, càrrec que ha revalidat en les eleccions municipals de 2011, 2015, 2019 i 2023. En la darrera ocasió, Menor va obtenir una àmplia majoria absoluta, amb 11 dels 17 regidors del ple.

Substituirà Tània Verge en el càrrec.

Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació: Óscar Ordeig Molist

Óscar Ordeig Molist (Vic, 1978) és diputat al parlament i primer secretari de la federació del PSC de Lleida, Pirineu i Aran. A més, és doctor en Administració i Direcció d’Empreses, i llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.

Pel que fa a la política, també ha estat regidor a l’ajuntament de la Seu d’Urgell, i ha col·laborat amb entitats socials i culturals, així com amb associacions esportives.

Va entrar al parlament en substitució d’Àngel Ros, que va renunciar a l’escó per a evitar trencar la disciplina de vot pel que fa al traspàs de competències perquè Catalunya pogués celebrar referèndums.

Després d’haver pres possessió com a president de la Generalitat, Salvador Illa ha anunciat els noms d’alguns dels nous consellers. Els nous consellers són:

Conseller de la Presidència: Albert Dalmau

Albert Dalmau (Barcelona, 1990) ha estat gerent de l’Ajuntament de Barcelona els darrers catorze mesos, a les ordres del batlle Jaume Collboni. És fill de Joan Albert Dalmau, qui també va ser gerent de Ciutat Vella amb Pasqual Maragall com a alcalde, gerent de l’Eixample amb Joan Clos i de Seguretat i Mobilitat amb Jordi Hereu.

Va estudiar en els Jesuïtes de Casp i després a la Universitat Pompeu Fabra, on es va graduar en Economia i Ciències Polítiques i de l’Administració. Del 2013 al 2016 va estar vinculat Barcelona Global. Del 2016 al 2017 va ser cap de Gabinet de la Segona Tinència d’Alcaldia, d’Empresa, Cultura i Innovació, i entre el 2017 i 2019 cap de Gabinet del president del grup municipal socialista a l’ajuntament de Barcelona. Substitueix a Laura Vilagrà.

Consellera d’Economia i Hisenda: Alícia Romero

Alícia Romero (Caldes d’Estrac, 1976) va ser la número dos de Salvador Illa a les eleccions del passat 12 de maig. Va arribar l’any 2013 al Parlament i hi ha estat durant les últimes cinc legislatures com a diputada. Secretària d’Economia, Recerca i Transició Digital del PSC, la socialista maresmenca ha estat portaveu del seu grup a la comissió d’Economia del parlament des del 2015.

Aquesta posició l’ha fet encapçalar, durant els últims anys, les negociacions pressupostàries amb el Govern, que van acabar acord el 2023, després del trencament del govern d’ERC i Junts, i el 2024, que van ser finalment tombats pels Comuns. També ha estat una membre destacada de l’equip negociador de la investidura del PSC, tant amb ERC com amb els Comuns.

Ara serà l’encarregada de negociar com s’aplica el nou model finançament de Catalunya que es deriva de l’acord d’investidura signat entre els socialistes i ERC. Assumirà la cartera que fins ara ocupava en funcions Natàlia Mas.

Conseller d’Empresa i Treball: Miquel Sàmper

L’advocat Miquel Sàmper Rodríguez (Terrassa, 1966) va entrar a la política com a successor de Josep Rull al capdavant de la secció egarenca de CiU després d’una destacada trajectòria a l’advocacia catalana. Va ser conseller d’Interior durant el govern encapçalat per Quim Torra. A principis d’any, va abandonar Junts per Catalunya arran de “l’esquerda ideològica” que al·legava sentir amb el partit, després de les darreres actuacions de la formació, com ara el vot en contra de la llei d’amnistia. És l’advocat de Lluís Puig.

És ex-degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa (2006-2014), ex-adjunt a la presidència del Consell General de l’Advocacia espanyola (2009-2014) i ex-president del Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya (2013-2014), ha orientat l’activitat a la defensa dels drets humans i els problemes socials, amb una atenció especial al dret d’habitatge.

Substitueix en el lloc a Roger Torrent.

Conseller de Justícia i Qualitat Democràtica: Ramon Espadaler

Ramon Espadaler i Parcerisas (Sant Quirze de Besora, 1963) ja havia estat conseller d’Interior (2012-2015) en el govern d’Artur Mas i de Medi Ambient (2001-2003) en l’últim executiu de Jordi Pujol. És llicenciat en Història per la UB i ha cursat estudis en Ciències Polítiques i Sociologia per la UAB. També ha estat tinent d’alcalde de Vic, de Sant Quirze de Besora i director general d’Administració Local entre 1999 i 2001.

Va ser militant d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) des de 1989 fins a la seva extinció. Arran de les tensions entre UDC i Convergència sobre el procés independentista, el 17 de juny de 2015 degut va plegar com a conseller d’interior. Posteriorment, va impulsar del col·lectiu Units per Avançar, que s’ha presentat en coalició amb el PSC en els últims set anys.

Serà el successor de Gemma Ubasart en el càrrec.

Consellera de Drets Socials i Inclusió: Mónica Martínez Bravo

Mónica Martínez Bravo (Barcelona, 1982) ha estat fins ara la secretaria general d’Inclusió al ministeri espanyol d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. És doctora en Economia pel Massachusetts Institute of Technology (MIT) i llicenciada en Economia per la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

També ha estat professora al Centre d’Estudis Monetaris i Financers (CEMFI) des de 2013, així com a la Universitat Johns Hopkins entre 2010 i 2012. A més, va exercir de professora visitant al MIT entre 2018 i 2019.

Ocuparà el lloc de Carles Campuzano.

Consellera de Territori, Acció Climàtica i portaveu: Sílvia Paneque

Sílvia Paneque i Sureda (Girona, 1972) és llicenciada en Ciències Químiques per la Universitat de Girona (UdG) i té un màster en Direcció Tècnica també a la UdG. Ha estat directora tècnica i responsable de qualitat en empreses del sector hostaler i a la UdG. També ha treballat en el món del suro i en la venda de taps per a vins.

Va entrar en política el 2011, quan va formar part de la candidatura del PSC per Girona encapçalada per Pia Bosch, que va perdre davant Carles Puigdemont. Va acabar la legislatura com a única representant del partit al consistori, perquè tota la resta de membres del grup municipal van abandonar el partit. El març de 2016, es va convertir en la primera tinenta d’alcaldia i responsable de l’àrea d’Igualtat, Drets Socials, Treball, Joventut i Seguretat. A les municipals de 2019, va tornar a encapçalar la llista socialista i va entrar per primer cop a la Diputació, on es va convertir en la portaveu del PSC.

En les últimes eleccions municipals, la llista que encapçalava va ser la més votada a la ciutat de Girona, però un pacte a tres bandes entre Guanyem, Junts i ERC la va deixar sense ser batllessa.

Consellera d’Igualtat i Feminisme: Eva Menor

Eva Menor Cantador (Madrid, 1972) és llicenciada en Dret per la Universitat Autònoma de Madrid, té un màster en pràctica jurídica per la Universitat de Barcelona i està especialitzada en dret penal, laboral i de família. És advocada de professió i va renunciar fa un parell de mesos al lloc de batllessa de Badia del Vallès (Vallès Occidental), que ocupava des del 2009 en ser elegida diputada al Parlament de Catalunya.

Es va afiliar al PSC el 1998 i va iniciar la seva trajectòria a l’ajuntament vallesà l’any 2003, quan va ser elegida regidora de Cultura i Participació Ciutadana. El 2007 va ser nomenada tinenta d’alcalde de l’àrea d’Economia i Hisenda, Recursos Humans i Serveis Generals. No va ser fins a l’any 2009 quan es va convertir en alcaldessa del municipi, càrrec que ha revalidat en les eleccions municipals de 2011, 2015, 2019 i 2023. En la darrera ocasió, Menor va obtenir una àmplia majoria absoluta, amb 11 dels 17 regidors del ple.

Substituirà Tània Verge en el càrrec.

Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació: Óscar Ordeig Molist

Óscar Ordeig Molist (Vic, 1978) és diputat al parlament i primer secretari de la federació del PSC de Lleida, Pirineu i Aran. A més, és doctor en Administració i Direcció d’Empreses, i llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport.

Pel que fa a la política, també ha estat regidor a l’ajuntament de la Seu d’Urgell, i ha col·laborat amb entitats socials i culturals, així com amb associacions esportives.

Va entrar al parlament en substitució d’Àngel Ros, que va renunciar a l’escó per a evitar trencar la disciplina de vot pel que fa al traspàs de competències perquè Catalunya pogués celebrar referèndums.

L’ex-conseller d’Interior durant el govern encapçalat per Quim Torra, Miquel Sàmper, serà el nou conseller d’Empresa i Treball en l’executiu de Salvador Illa, segons que ha avançat RAC1 i ha pogut confirmar VilaWeb. És l’advocat de Lluís Puig.

Del govern alternatiu al govern real: quins han estat els consellers de Salvador Illa?

Va abandonar Junts per Catalunya a principis d’any arran de “l’esquerda ideològica” que al·legava sentir amb el partit, després de les darreres actuacions de la formació, com ara el vot en contra de la llei d’amnistia.

El de Sàmper és el quart nom del nou govern d’Illa que s’ha fet públic, després del de Mónica Martínez Bravo, que serà consellera de Drets Socials i Inclusió; d’Albert Dalmau, que serà conseller de Presidència; i Alícia Romero que ho serà d’Economia i Hisenda.

Va entrar a la política com a successor de Josep Rull al capdavant de la secció egarenca de CiU després d’una destacada trajectòria a l’advocacia catalana. Ex-degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa (2006-2014), ex-adjunt a la presidència del Consell General de l’Advocacia espanyola (2009-2014) i ex-president del Consell dels Col·legis d’Advocats de Catalunya (2013-2014), ha orientat l’activitat a la defensa dels drets humans i els problemes socials, amb una atenció especial al dret d’habitatge.

Com a degà del Col·legi d’Advocats de Terrassa va impulsar a la seva ciutat la primera oficina d’intermediació hipotecària de l’estat espanyol durant l’època més dura de la crisi econòmica de 2008, quan els desnonaments per impagaments eren habituals. Més tard, va promoure’n l’expansió arreu de Catalunya juntament amb la Taula del Tercer Sector.

L’economista Mónica Martínez Bravo serà la nova consellera de Drets Socials i Inclusió del pròxim Govern de la Generalitat encapçalat per Salvador Illa. Ho ha avançat ElDiario.es i ho ha confirmat Europa Press. Substituirà en el lloc a Carles Campuzano.

Del govern alternatiu al govern real: quins han estat els consellers de Salvador Illa?

És doctora en Economia pel Massachusetts Institute of Technology (MIT) i llicenciada en Economia per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Fins ara, ocupava la secretaria general d’Inclusió al ministeri espanyol d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

També ha estat professora al Centre d’Estudis Monetaris i Financers (CEMFI) des de 2013, així com a la Universitat Johns Hopkins entre 2010 i 2012. A més, va exercir de professora visitant al MIT entre 2018 i 2019.

El de Mónica Martínez Bravo és el tercer nom del nou govern d’Illa que s’ha fet públic, després del d’Albert Dalmau que serà conseller de Presidència i Alícia Romero que ho serà d’Economia i Hisenda.

El portaveu parlamentari de Comuns, David Cid, ha expressat que recela del nomenament del fins ara gerent de l’ajuntament de Barcelona, Albert Dalmau, com a nou conseller de la presidència, perquè prové d’un PSC “molt conservador”.

Ho ha dit en declaracions a RAC1, hores després que s’hagi fet públic que el fins ara home de confiança de l’alcalde de la capital catalana, Jaume Collboni, serà nou integrant del nou govern de Salvador Illa.

Del govern alternatiu al govern real: quins han estat els consellers de Salvador Illa?

Cid ha reconegut que els Comuns veuen Dalmau “amb més prevenció”, perquè ve d’un determinat PSC, clarament molt conservador, cosa que pot xocar amb l’acord d’investidura.

A més, ha assegurat que la legislatura arrencarà amb un govern en solitari del PSC i una hipotètica entrada de Comuns al Govern dependrà de quines siguin les polítiques que desplega Illa: “Estarem atents a veure quin PSC ens trobem”, ha subratllat. “El president Illa i els consellers han de ser conscients que serem exigents en el compliment de l’acord”, ha advertit.

Denuncia la “situació anòmala” de Puigdemont

Respecte a la situació del president Puigdemont, ha denunciat la “situació anòmala” en què es troba a causa del criteri del Tribunal Suprem de no aplicar-li la llei d’amnistia que ha titllat de “inexplicable”. Per a Cid, Puigdemont hauria d’estar “òbviament amnistiat”, malgrat que ha puntualitzat que si avui no és president de la Generalitat no és per culpa del Suprem, sinó perquè ho han decidit els catalans i catalanes democràticament.

Puigdemont alerta d’una “Operació Gàbia 2” per a encerclar, aïllar i estigmatitzar l’independentisme

Pel que fa a la futura consellera d’Economia i Hisenda, Alícia Romero, Cid ha destacat que és una persona molt dialogant, amb qui es pot treballar i dialogar.

El president Carles Puigdemont ha denunciat les detencions dels agents dels Mossos d’Esquadra que l’acompanyaven en la seva aparició i desaparició de Catalunya. Ho ha batejat com la “Operació Gàbia 2” i ha assegurat que és la segona fase, que ja tenien prevista igualment en cas que jo fos empresonat.

Denuncien el tracte denigrant que va rebre un dels mossos detingut per ajudar Puigdemont

En un missatge escrit a les xarxes des de Waterloo, el dirigent ha assenyalat que l’objectiu seria l’encerclament a l’independentisme, el seu aïllament i l’estigmatització mediàtica per presentar-lo com a prescindible i molest en l’estratègia de la gran girada de full que pretén l’acord tripartit.

Operació Gàbia 2
Hi ha una altra operació Gàbia en marxa. És la segona fase, que ja tenien prevista igualment en cas que jo fos empresonat: l’encerclament a l’independentisme, el seu aïllament i l’estigmatització mediàtica per presentar-lo com a prescindible i molest en…

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) August 11, 2024

“La narrativa que estem començant a veure hi seria exactament igual, potser menys rabiosa i més paternalista, però amb idèntiques intencions estratègiques: la d’engabiar-nos i deixar lliure el camí per a l’aplanament de tota reivindicació nacional”, ha insistit.

Finalment, ha conclòs: “Deixem baixar el ‘soufflé’ que han provocat i, després, posem-nos a apedaçar. Qui vulgui apedaçar, és clar”.

Escenificar la normalitat, el musical | Mail obert de Marta Rojals

L’empresari, polític i ex-conseller d’Economia Josep Manuel Basáñez i Villaluenga s’ha mort a 82 anys. Diputat per CiU a les eleccions al parlament de 1988 i titular d’Economia i Finances de la Generalitat el 1987-1988, també va ser vice-president de Foment del Treball, del Cercle del Liceu i de la Cambra de Comerç de Barcelona.

Igualment, va ser membre del comitè organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona i membre del consell d’administració del Port de Barcelona. “Lamentem el traspàs de José Manuel Basáñez, ex-vice-president de Foment, ex-conseller d’Economia i persona dinamitzadora del món econòmic i empresarial català. Una persona afable, dialogant i amant d’arribar a acords”, ha manifestat la patronal Foment del Treball a les xarxes socials.

Lamentem el traspàs de José Manuel Basáñez, ex vicepresident de #Foment, ex conseller d’@economiacat i persona dinamitzadora del món econòmic i empresarial català.

Una persona afable, dialogant i amant d’arribar a acords. L’enyorarem. ACS. pic.twitter.com/teOcVCGu51

— Foment del Treball Nacional (@FomentTreball) August 10, 2024

Natural de Burgos i enginyer industrial i doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va ser conseller delegat de les autopistes ACESA, president de la cadena de supermercats Caprabo i membre del consell de Gas Natural.

El PP de les Illes ha expressat màxim respecte per la decisió del jutge d’instrucció número 1 de Palma de citar a declarar el president del parlament, Gabriel Le Senne (Vox), per haver estripat en un ple la foto de la militant comunista mallorquina Aurora Picornell. Alhora, s’ha negat a revelar si votaran a favor de la seva destitució en el ple extraordinari del 3 de setembre.

El PSIB-PSOE, Més i Podem n’exigeixen la dimissió per haver estripat, en el ple del 18 de juny, una foto de tres republicanes mallorquines afusellades el 1937.

VÍDEO | Escàndol al parlament de les Illes: Le Senne estripa una fotografia d’Aurora Picornell i expulsa membres de la mesa

El portaveu del PP al parlament balear, Sebastià Sagreras, ha recordat que el PP ja havia condemnat i rebutjat els fets abans. També ha justificat la negativa popular a avançar el ple en què es debatrà l’expulsió de Le Senne a la setmana vinent. “Ja vam dir que ens pronunciaríem quan toqui perquè podien passar moltes coses.” A més, ha afegit que el seu partit ha d’analitzar les circumstàncies amb vista a prendre una decisió sobre el seu vot final.

El PP governa en solitari les Illes Balears d’ençà del començament de la legislatura, però compta amb el suport puntual de Vox al Parlament per a tirar endavant les seves iniciatives polítiques i el pressupost de la comunitat autònoma. “El que no acceptarem són lliçons del PSOE, el partit que ha indultat i amnistiat tots els líders independentistes condemnats”, ha advertit Sagreras.

De la catalanofòbia al masclisme: l’odi que alimenta Gabriel Le Senne

Le Senne s’ha negat a dimitir després de l’espectacle que va muntar a la cambra. De fet, va girar la truita i va assegurar que ha estat víctima d’una campanya d’assetjament, insults i amenaces a les xarxes socials.

Els serveis d’emergències del Brasil han recuperat els cossos sense vida de les seixanta-dues persones que viatjaven a bord de l’avió de passatgers que es va estavellar aquest vespre a Vinhedo, a setanta quilòmetres de Sao Paulo. L’accident no va tenir supervivents.

[VÍDEO] Seixanta-un morts en l’estavellament d’un avió prop de Sao Paulo

Del total de víctimes, trenta-quatre són homes i vint-i-vuit són dones, segons que ha informat el portal de notícies G1. Si bé els cossos han estat traslladats al dipòsit de cadàvers de la policia de Sao Paulo per ser identificats oficialment, de moment només s’ha constatat la identitat del pilot i del copilot.

Segons que va informar CNN Brasil, l’aeronau va perdre l’equivalent a cinc quilòmetres d’altitud en tan sols dos minuts, i es va precipitar verticalment contra un turó.

L’aerolínia Voepass va explicar que a bord de l’aparell –una aeronau d’hèlixs model ATR-72– viatjaven 58 passatgers i quatre tripulants. Aquest és l’accident aeri amb més víctimes mortals registrat al Brasil d’ençà del 2007, quan un avió de TAM va sortir-se de la pista a l’aeroport de Congonhas, precisament també a Sao Paulo, cosa que va causar 199 morts.

La Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana ha establert un nivell de risc alt –roig– per altes temperatures en uns quants municipis de les comarques dels Ports, l’Alt Maestrat i la Ribera Alta.

Segons les previsions fetes en el marc de la vigilància del programa de prevenció i atenció als problemes de salut derivats de les altes temperatures, el nivell de risc alt està vigent avui en les següents localitats dels Ports: Forcall, la Mata de Morella, Olocau, Palanques, la Todolella, Villores i Sorita i en el municipi de Vilar de Canes (Alt Maestrat).

També en localitats de la Ribera Alta: Alberic, Antella, Benimuslem, Gavarda, Massalavés, Alcàntera de Xúquer, Beneixida, Càrcer, Castelló, Cotes, l’Énova, la Pobla Llarga, Manuel, Rafelguaraf, Sant Joanet, Senyera i Sumacàrcer.

Així mateix, hi ha nivell mitjà –color carabassa– de risc per temperatures elevades en les comarques i municipis del Comtat, els Ports, l’Alt Maestrat, la Foia de Bunyol i la Ribera Alta.

Els municipis amb aquesta alerta són: Alcosser, Benimarfull i l’Alqueria d’Asnar, al Comtat; Cinctorres, Herbers i Portell de Morella, als Ports; Catí, Benassal i la Torre d’en Besora, a l’Alt Maestrat; Macastre, a la Foia de Bunyol; i Alzira, Benimodo, Carcaixent, Carlet, Guadassuar, l’Alcúdia, Montroi i Real a la Ribera Alta.

Avís groc a Mallorca i les Pitiüses

Per la seva banda, l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha activat l’avís groc per risc de temperatures altes a Mallorca i a les Pitiüses. L’inici de l’alerta és avui a les 12.00 i serà vigent fins a les 18.59.

A Mallorca s’esperen temperatures màximes de 36 graus a l’interior, mentrestant, al sud s’espera que els termòmetres pugin fins als 37 °C. També, a Eivissa i Formentera s’espera que les temperatures màximes arribin als 37 °C.

Les pluges torrencials que fa dies que descarreguen sobre onze estats dels divuit que té el Sudan han causat més de 73.000 persones afectades i 21.000 desplaçades de la seva llar. Les tempestes arriben enmig del conflicte armat entre l’exèrcit i les paramilitars Forces de Suport Ràpid (RSF).

L’Oficina per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris de l’ONU, l’OCHA (per les sigles en anglès), calcula un total de 73.183 afectats i 21.370 desplaçats a tot el país. Per la seva banda, les autoritats meteorològiques sudaneses han avisat de l’arribada de noves pluges durant els dies entrants i han recomanat a la població que cerqui llocs elevats.

Les autoritats han aconseguit d’identificar almenys cinquanta-tres persones mortes, però, com és habitual al país africà d’ençà de l’esclat del conflicte l’abril de l’any passat, es tracta de xifres molt conservadores i la quantitat real de morts pot ser molt més alta.

Al Darfur Occidental, l’estat més afectat, 2.448 famílies de la zona de Foro Baranga han hagut d’abandonar casa seva. Fonts locals han confirmat a ràdio Dabanga que localitats com ara El Zahour, El Salam, El Taawon i El Buhaira han quedat arrasades.

L’agència de l’ONU per als refugiats, ACNUR, ha trobat una zona on instal·lar tendes per allotjar les famílies afectades perquè més de quatre-cents allotjaments han rebut danys al camp de refugiats de Shagarab, a l’estat de Sennar.

ACNUR recorda que els refugiats i els desplaçats interns continuen aguantant la pitjor part d’una situació humanitària extremadament greu, després de més d’un any de guerra brutal que ha portat la fam a un dels camps de desplaçats més grans del país, el de Zamzam, a la regió del Darfur, on viuen més de 400.000 persones.

El diputat socialista al parlament Ferran Pedret substituirà el nou president de la Generalitat, Salvador Illa, com a president del grup a la cambra, tal com ha informat ell mateix a les xarxes socials.

Del govern alternatiu al govern real: quins han estat els consellers de Salvador Illa?

“Molt honrat pel fet d’haver estat proposat per Salvador Illa com a president del grup parlamentari del PSC al Parlament de Catalunya. Farem tot allò al nostre abast per avançar en el programa de la tercera gran transformació de Catalunya”, ha escrit.

Molt honorat pel fet d'haver estat proposat per @salvadorilla com a president del grup parlamentari de @socialistes_cat al Parlament de Catalunya. Farem tot allò al nostre abast per avançar en el programa de la tercera gran transformació de #Catalunya pic.twitter.com/QpyYRb1xY5

— Ferran Pedret Santos (@FerranPedret) August 11, 2024

Llicenciat en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va ser l’encarregat de fer la intervenció del partit en el debat d’investidura d’Illa. A més, ocupa la secretaria de l’Àrea de Millora de l’Autogovern i Acció Federal dels socialistes catalans.

Avui, 11 d’agost de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Joan Puig: “ERC va pel camí de ser un partit sense votants”
• 105 amnistiats durant els primers dos mesos: 51 policies, 45 manifestants i 9 polítics o càrrecs públics
• La perversa rehabilitació d’una mentida d’estat que va iniciar Ernest Lluch i no s’acaba mai
• Escenificar la normalitat, el musical | Mail obert de Marta Rojals
• Abandonar els combustibles fòssils i desplegar renovables, la crida a l’acció de l’ONU per a lluitar contra la calor extrema
• París s’acomiada dels jocs olímpics de l’austeritat

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

La primera medalla de plata de la història del breaking olímpic és catalana. Aquesta nit, el perpinyanenc Danny Dann s’ha proclamat subcampió de la disciplina als Jocs de París 2024 després de ser superat amb claredat en la gran final pel canadenc Phil Wizard.

Hugo Catrileo, el maratonià que representa el poble maputxe als Jocs Olímpics de París

Es tracta de la primera medalla de plata de la història de la disciplina, que ha debutat aquests jocs. Dann, un breakdancer veterà amb múltiples trofeus al seu palmarès, va néixer a la Guyana però es va traslladar fa uns quinze anys a la capital del Rosselló, on continua vivint avui dia.

The Washington Post · Christian Davenport 

Funcionaris de la NASA van afirmar dimecres que la nau espacial Starliner de Boeing pot no ser prou segura per a tornar la tripulació a casa, i que podrien recórrer a Space X, el rival de Boeing, que tornaria molt més tard que no s’havia previst.

Si la NASA pren aquesta decisió, Sunita Williams i Barry Butch Wilmore, els astronautes de la NASA que es van enlairar amb la Starliner de Boeing, veurien com la seva missió, originalment programada per a uns vuit dies, s’allargaria vuit mesos, fins al mes de febrer del 2025, quan és previst que torni el vol de Space X.

Boeing, tanmateix, ha deixat clar que discrepa totalment de l’avaluació de la NASA i manté que la nau espacial es troba en bon estat i hauria de poder completar el vol, el primer del Starliner amb tripulació a bord. La missió, pensada per provar com funciona la nau amb humans a la càpsula, ja s’ha allargat dos mesos, mentre la NASA i Boeing proven de determinar la causa d’unes quantes fallades en els propulsors durant el vol del juny cap a l’Estació Espacial Internacional.

Boeing no va ser convidat a participar en la compareixença de premsa de dimecres, però va afirmar en un comunicat que volar amb els astronautes de tornada cap a casa era segur. “Encara creiem en la capacitat del Starliner i en la seva lògica de vol”, va dir la companyia. “Si la NASA decideix de canviar la missió, prendrem les mesures necessàries per a configurar el Starliner per a un retorn sense tripulació.”

El desacord ha menat a una situació molt inusual que enfronta els enginyers de Boeing amb els de la NASA, mentre totes dues parts lluiten per determinar el millor camí a seguir. Ken Bowersox, administrador associat de la direcció de missions d’operacions espacials de la NASA, diu que les discussions són productives. “Persones raonables podrien triar qualsevol opció”, diu, tant si és la Starliner com la càpsula Dragon de SpaceX, la que enviïn per fer tornar els astronautes.

Els equips no eren gaire lluny d’una decisió final, va dir Bowersox, tot i que la NASA encara prova “d’aconseguir un consens entre el nostre equip”. I va afegir: “La NASA ha escoltat molta gent que estava preocupada i la decisió no era clara.”

Però el debat ha estat estressant, va dir. “He de reconèixer que, de vegades, quan tenim desacords, no és divertit. […] Pot ser dolorós tenir aquestes discussions, però és el que ens fa una bona organització.” La NASA, que ha insistit que la seguretat és primordial, va dir que encara és possible que Williams i Wilmore tornin amb la Starliner. Però les proves a terra que intenten d’imitar el que va passar a l’espai no han demostrat de manera definitiva què va causar les fallades, segons que van dir els funcionaris.

“La comunitat de la NASA vol entendre una mica més la causa i la física que hi ha al darrere”, va dir Steve Stich, gestor del programa de tripulació comercial de la NASA. La NASA hi ha incorporat més experts en propulsió de tota l’agència, incloent-hi personal del Jet Propulsion Laboratory, el Glenn Research Center i el Goddard Space Flight Center, “per veure si hi ha alguna dada que potser ens hem perdut,” va dir Stich. Però en un comunicat de la setmana passada, Boeing va afirmar que han trobat la causa del problema amb els propulsors, i que això demostra que la Starliner és prou segura: “Les dades també donen suport a les avaluacions de la causa arran dels problemes amb l’heli i els propulsors i la justificació del vol per a la Starliner i el retorn de la tripulació a la Terra.”

Tot i que Boeing ha estat durant molt de temps un dels socis més fiables de la NASA, la confiança de l’agència espacial en l’empresa ha decaigut, segons una persona familiaritzada amb el pensament dels dirigents de la NASA. “Ja no confien en Boeing”, va dir aquesta persona, que va parlar sota condició d’anonimat perquè no està autoritzada per a parlar públicament. “Hi ha hagut moltes vegades que han dit: ‘Això és bo’ i resulta que no ho és.”

Si la NASA abandona la Starliner per a la missió de tornada i utilitza la Dragon de Space X com a nau de rescat, seria un altre cop humiliant per a Boeing. El programa d’avions comercials de l’empresa s’ha vist afectat d’ençà dels desastres fatals del 737 Max el 2018 i el 2019, i els problemes de muntatge han quedat exposats a causa d’un incident el gener, quan un panell de porta va sortir volant durant un vol d’Alaska Airlines.

Nou incident amb Boeing: un avió gira cua després d’haver detectat una esquerda a la finestra de la cabina

La nau espacial Starliner de Boeing porta anys de retard i ha tingut molts contratemps, de problemes de programari fins a vàlvules enganxades. Va haver de repetir un vol de prova sense tripulació després d’haver tingut un greu problema de programari que va impedir que la Starliner arribés a l’estació espacial el 2019.

Durant la missió actual, que es va llançar del cap Canaveral el 5 de juny, uns quants propulsors utilitzats per a orientar la nau espacial es van apagar de sobte mentre s’acostava a l’estació espacial. El sistema de propulsió també ha tingut fuites d’heli.

El retard en la tornada de la Starliner i les proves posteriors per a esbrinar què va fallar han estat costosos per a Boeing. En una conferència de resultats de fa poc, la companyia va dir que havia d’assumir una despesa de cent vint-i-cinc milions de dòlars pel programa, cosa que eleva la quantitat total que l’empresa ha hagut de gastar de la seva butxaca, a causa d’uns quants errors i fallades, a 1.600 milions de dòlars.

John Shannon, que dirigeix la divisió de sistemes d’exploració de Boeing, va dir a The Washington Post l’any passat que l’empresa tenia dificultats per a trobar una justificació empresarial per a la Starliner i que el seu futur en el programa era incert. Si la NASA decideix que la Starliner no és apta per a portar Wilmore i Williams de tornada a casa, hi ha membres de l’agència espacial temen que l’empresa es retiraria, cosa que significaria que la NASA només tindria Space X com a proveïdor nacional de transport de tripulació a l’estació espacial.

El desastre del transbordador espacial Columbia, en què set astronautes van morir quan es va desintegrar mentre tornava a la Terra el 2003, continua present en la ment dels caps de la NASA, va dir Wayne Hale, un director de vol veterà de la companyia. “Aquests caps van viure el Columbia i no volen repetir aquells errors, i per això tinc molta confiança que prendran la decisió correcta”, va dir en una entrevista.

Hale va afegir que, tot i que hi ha pressió sobre els resultats de Boeing, la NASA no tindrà en compte això en la presa de decisions. “Boeing necessita una victòria des d’un punt de vista corporatiu. […] Però qualsevol influència que tinguin no prevaldrà sobre les persones que prenen les decisions de seguretat. Això no passarà.”

 

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb