Pere Aragonès ha configurat avui la seva oficina d’ex-president, que tindrà com a cap qui fins ara havia dirigit el seu gabinet, Helena Ricomà. Segons que ha publicat el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), el republicà s’emportarà també la seva secretària, Sílvia Sabat, i el cap de comunicació, Marçal Sarrats, que mantindran els càrrecs que han tingut durant aquests darrers anys.

A partir d’ara, Aragonès percebrà el 80% del seu sou de president, una xifra que té dret de rebre, com a mínim, durant una legislatura si no té cap més sou o càrrec. Després deixarà de cobrar-lo, però quan es jubili tindrà dret a una pensió vitalícia del 60% del sou de president, tal com estableix l’estatut d’ex-presidents.

A part de la retribució com a ex-president, Aragonès té dret per llei de tenir un director d’oficina, dos eventuals, escorta, un cotxe oficial i un despatx.

L’Ajuntament de Barcelona manté fins el 2028 la prohibició de rutes de borratxera nocturnes a Ciutat Vella. La normativa és vigent d’ençà del 2012 i s’allargarà, com a mínim, fins el 2028. El tinent de batllia i regidor del districte de Ciutat Vella, Albert Batlle, ha anunciat que un nou decret entrarà en vigor per allargar la prohibició quatre anys més.

El nou decret restringeix completament la promoció, organització i execució de rutes organitzades entre establiments entre les 23.00 i les 07.00. El mateix document estableix multes de fins a 900 euros als responsables o guies, empreses promotores o establiments que formen part de les rutes. D’ençà del 2022, la Guàrdia Urbana ha posat 1.123 multes a locals de lleure per aquest motiu.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, veu complicat d’arribar a acords amb el PSC durant aquesta legislatura per la seva “mentalitat d’estat”, en referència al govern espanyol. En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha dit que veu molt complicat arribar a enteses amb l’executiu de Salvador Illa, tot i que ha matisat que “sempre tindran una actitud positiva” a allò que sigui favorable al conjunt de ciutadans de Catalunya. “Si és coherent ho acceptarem, però si només són paraules, evidentment no. Ens mourem pel contingut”, ha recalcat. En aquesta mateixa línia, ha insistit que el seu partit es mirarà amb “vuit, deu o quinze ulls” la proposta de finançament pactada en l’acord d’investidura entre ERC, Comuns i PSC.

El secretari general de Junts ha tornat a criticar ERC, a qui ha acusat de trencar el bloc independentista. “Ells van dir que donaven un sí vigilant a l’acord, i nosaltres diem un no com una casa de pagès”, ha dit, i ha erigit el seu partit en l’única alternativa “que no ha abaixat els braços”.

Turull ha defensat l’avançament del congrés nacional del partit com a via per a orientar un nou full de ruta. Sobre això, ha reiterat que el panorama polític actual requeria “definir les partitures” de nous eixos i que, després de l’acord entre el PSC i ERC per a la investidura del candidat del PSC, Salvador Illa, hi havia “molta gent desorientada”. “Cal deixar de queixar-nos i de fer de barrufets rondinaires i convertir aquest problema en una oportunitat”, ha reivindicat.

Per això, considera que el congrés nacional de Junts ha de servir per a unir les forces d’aquells que posen com a prioritat l’eix nacional i no dels qui “han fet que el poder estigui en mans del PSC més espanyolista de la història”, en referència a ERC. En aquest congrés, segons que ha matisat, Puigdemont hi tindrà un paper molt actiu. “Tots volem que tingui un paper molt principal, però també cal deixar clar que no serà un debat de cadires sinó que ha de servir per a redreçar el moviment independentista”, ha reiterat.

Tornada de Carles Puigdemont

Sobre la tornada de Carles Puigdemont i la posterior desaparició, Turull ha expressat que va ser un moment “molt intens i emotiu” i que cada “quinze segons” es pensava que el detindrien. En aquest sentit, ha lamentat el dispositiu policíac desplegat per a la seva detenció i l’ha qualificat de lamentable. “És molt trist que alguns dirigents polítics acabin el seu mandat d’aquesta manera”, ha sentenciat.

Finalment, ha assegurat que continuaran “batallant políticament” per l’aplicació de la llei de l’amnistia i ha instat el PSOE a “no mirar cap a una altra banda” davant l’actuació dels jutges que boicoten la llei.

 

El senador del PSC Mario Soler serà el nou regidor d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona en substitució de Berni Álvarez, que ahir va prendre possessió com a conseller d’Esports de la Generalitat. En un missatge a la xarxa social X, ha dit que era “un gran honor continuar amb la bona feina del gran amic Berni Álvarez”: “Gràcies per la teva dedicació i molts encerts en la teva nova etapa. I gràcies a Rubén Viñuales [batlle de Tarragona] per la teva confiança”, ha escrit.

Un gran honor poder continuar amb la bona feina del gran amic @b5alvarez, gràcies per la teva dedicació i molts encerts en la
teva nova etapa.
Et trobarem a faltar!!

I gràcies @rvinualestgn per la teva confiança. Som-hi! https://t.co/CqqRpwokAk

— Mario Soler Santos (@Msolersantos) August 12, 2024

Soler, nascut a Tarragona el 1995, és senador d’ençà del 2023 i secretari de la Cooperativa Obrera Tarraconense. Ja va ser regidor entre el 2019 i el 2023: va ser el número 6 a la llista del PSC a les eleccions municipals del maig del 2019, el lloc que era reservat per a la seva mare, Ana Santos, que havia estat regidora de Polítiques per la Igualtat i Serveis a la Persona i s’havia mort un mes i mig abans de les eleccions arran d’una greu malaltia.

El jove polític és llicenciat en Finances i Comptabilitat per la Universitat Rovira i Virgili i màster en Administració i Direcció d’Empreses per l’escola internacional de negocis Cerem. Respecte de les altres dues carteres d’Álvarez al consistori, Educació i Salut, encara no se n’han anunciat els nous responsables.

L’incendi que afecta d’ençà de fa més de dos dies localitats situades al nord d’Atenes, a Grècia, ha deixat una víctima mortal, una dona de 62 anys que s’ha mort en un establiment que ha quedat calcinat per les flames. El cos ha estat localitzat a l’interior d’una fàbrica de Vrilíssia, als afores de la capital grega. “No sé per què no se’n va anar quan tots els altres ho van fer”, ha lamentat el propietari del negoci en declaracions a la cadena ERT.

L’incendi que colpeja la regió d’Àtica es va desfermar diumenge a la vora del llac Marató, i s’ha estès arran de les condicions meteorològiques. Al seu pas, també ha arrasat uns quants habitatges. El servei de vigilància de la Unió Europea ha elevat a més de 10.000 les hectàrees cremades.

La Unió Europea va anunciar ahir el desplegament de mitjans aeris i terrestres per a contribuir a les tasques d’extinció. Prèviament, les autoritats gregues havien activat el Mecanisme de Protecció Civil de la UE.

L’Índex de Preus de Consum (IPC) es va moderar al juliol a Catalunya, les Illes i el País Valencià. Les caigudes més importants, si es compara amb el mes anterior, són a les Illes i al País Valencià, que va baixar de set dècimes, fins a arribar a una taxa interanual del 2,9% a l’arxipèlag, i del 2,7% al País Valencià. A Catalunya la baixada va ser una mica més suau, de quatre dècimes, i es va situar al 2,9%.

En comparació amb les dades del juliol de l’any passat, a les Illes han baixat els preus categoritzats com a roba i calçat (-2,2%), però han pujat els restaurants i hotels (4,4%), l’alimentació (3,4%) i l’habitatge (3,4%). També creix la categoria “altres béns i serveis”, d’un 4,7%.

Al País Valencià, també han pujat els preus de restaurants i hotels (5,1%), les despeses relacionades amb l’habitatge (3,4%), els “altres béns i serveis” (3,2%) i les begudes alcohòliques i el tabac (2,6%). D’altra banda, ha baixat el preu de les comunicacions (-0,4%).

I a Catalunya, la inflació s’ha notat sobretot en els preus d’hotels, cafeteries i restaurants (4,3%), el grup “altres béns i serveis” (4,1%), les begudes alcohòliques i el tabac (3,5%) i les despeses relacionades amb l’ensenyament (3,3%). En canvi, baixen els preus del grup de comunicacions (-0,2%).

El diputat del PSC Raúl Moreno serà el nou secretari general de Drets Socials i Inclusió, segons que ha confirmat a X. D’aquesta manera, s’incorpora a l’equip de la consellera Mónica Martínez Bravo. Moreno és secretari de Polítiques Socials del PSC i ha estat portaveu adjunt del grup parlamentari dels Socialistes i Units per Avançar. Graduat en Educació Social per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), entre més estudis, ha fet tasques de dinamitzador sociocultural i educador social en unes quantes entitats del sector i també a l’empresa privada. Va ser regidor i tinent de batllia a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) del 2003 al 2015.

Moltes gràcies Mauro!! Una abraçada molt gran, amic https://t.co/kUNKH42iZc

— Raúl Moreno / (@raulmorenom) August 12, 2024

Va ser militant de la Joventut Socialista de Catalunya i en va ser primer secretari (2006-2009). Militant del PSC d’ençà del 1998, ha desenvolupat uns quants càrrecs en la federació del Barcelonès nord i l’executiva local de Santa Coloma. També va formar part de l’executiva nacional del PSC durant els mandants de Pasqual Maragall i José Montilla. Al parlament, ha estat ponent de la llei de la renda garantida de ciutadania i la del tercer sector social, entre més.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, presidirà avui la primera reunió del consell executiu del seu govern, a les 9.30 al Palau de la Generalitat. Abans de la reunió, a les 9.00, el nou govern posarà per a la fotografia oficial a la galeria Gòtica del palau.

En acabar, a les 12.30, la portaveu i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, farà una compareixença de premsa per explicar els continguts de la reunió i atendre els mitjans de comunicació.

El consell executiu d’avui és el primer del govern d’Illa, que ahir va formalitzar  els traspassos de cartera dels departaments als nous consellers. Els setze consellers van prendre prèviament possessió en un acte al Saló Sant Jordi, on van prometre el càrrec després de la lectura del decret de nomenament per part del secretari del govern, Javier Villamayor, i davant el president Illa.

 

El nou govern del president Salvador Illa ha començat el seu recorregut amb el nomenament dels nous consellers, i també amb la creació de nous departaments i algunes modificacions de denominacions i competències. Si bé poden semblar canvis cosmètics, obliguen a fer una renovació en portals, cartelleria i documentació i poden ajudar a mostrar quins conceptes es volen enfortir i quins s’arraconen.

Qui és qui en el nou govern de Salvador Illa? Tots els consellers de la Generalitat

La reforma més gran dins l’estructura del govern és la creació de dos departaments, perquè s’eleva al rang de conselleries les secretaries de Política Lingüística i d’Esports. La primera, encapçalada per Francesc Xavier Vila, és fruit de l’acord d’investidura entre el PSC i ERC. El Departament de Cultura perd Promoció Lingüística, i ara hi haurà el Departament de Política Lingüística, que tindrà entre les seves funcions “la promoció i el foment de la llengua catalana”; a més, sota el seu paraigua tindrà la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull.

Per una altra banda, s’ha creat el Departament d’Esports, amb l’ex-jugador de bàsquet Bernardo Álvarez al capdavant, una reivindicació del sector de fa anys. Aquesta conselleria es dedicarà a dirigir polítiques esportives, desenvolupar polítiques en matèria d’esports, promoure agents associatius i el teixit esportiu i potenciar el dret de l’esport per afavorir la inclusió social. Així mateix, en l’acord entre ERC i el PSC s’especificava que “es constituirà una Oficina del Govern, adscrita al Consell Català de l’Esport, que promourà les seleccions esportives catalanes”.

Trasllat de competències

Un dels canvis més importants, més enllà de la creació dels dos nous departaments, és la recuperació del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, denominat fins ara d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, i que separa les polítiques de transició ecològica de les de medi, tal com havia demanat el sector agrícola. Serà encapçalat per Òscar Ordeig. Per una altra banda, la de Territori ara s’ha descrit com una “superconselleria” i s’anomenarà Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. Destaca, doncs, que aquesta conselleria, dirigida per Sílvia Paneque, ara inclourà la transició ecològica, i el fet d’afegir-hi “habitatge” al nom posa l’accent en un dels temes més presents en el debat públic.

El DOGC constata que les competències en Polítiques Digitals o Ciberseguretat, que en anteriors governs havien tingut el rang de conselleria pròpia, queden integrades en uns quants departaments. El de Presidència, amb Albert Dalmau com a conseller, tindrà Ciberseguretat, mentre que “la societat digital i la confecció i direcció de les polítiques d’innovació del sector de les tecnologies digitals avançades referents a les ciutats intel·ligents, dades massives i tecnologies del mòbil” s’integraran al Departament d’Empresa i Treball, que serà encapçalat per Miquel Sàmper.

Per una altra banda, Justícia, Drets i Memòria passa a anomenar-se Justícia i Qualitat Democràtica, un concepte més ambigu, aquest darrer, i ara també s’encarregarà de vetllar pels processos electorals i els afers religiosos. El conseller serà l’ex-secretari general d’Unió Ramon Espadaler, que ha mostrat una ideologia conservadora.

La paròdia sobre la Mare d Déu dl Rocio feta a @tv3cat és un atac a les creences més íntimes d moltes persones q ultrapassa els límits d l’humor. On queda la laïcitat positiva, entesa com l’igual respecte x la creença i la no creença q hauria d’assumir un mitjà públic? @UnitsCat

— Ramon Espadaler (@Ramon_Espadaler) April 9, 2023

Canvis de nom i orientació

En el cas d’Educació, tot i que no hi ha canvis de competències, s’incorpora al nom la Formació Professional. La consellera Esther Niubó assegura que, d’aquesta manera, donen “reconeixement i prestigi” a l’FP, que ja era una competència dins el departament.

El Departament d’Igualtat i Feminismes té un canvi que pot passar gairebé desapercebut, però que té sentit polític: ara s’anomenarà d’Igualtat i Feminisme, en singular. La consellera fins ara, Tània Verge, ha remarcat en el traspàs de la cartera “el poder” que donava el plural de ‘feminismes’, perquè s’havien dut a terme mesures “feministes interseccionals, que no són de talla única, en aliança amb associacions, entitats i agrupacions”. És a dir, fins ara es destacava la diversitat de la lluita feminista i es posava l’accent en la lluita pels drets LGBTI, una pluralitat que ara no queda recollit en la denominació de la nova conselleria, amb Eva Menor al capdavant.

El Departament de l’Interior, tot i que tampoc no canvia de competències, ara es dirà de l’Interior i Seguretat Pública i tindrà Núria Parlon com a màxim dirigent. La seguretat ha estat aquests darrers mesos una de les principals preocupacions i un tema central del debat públic, que ha estat explotat de manera recurrent a les xarxes socials i, especialment, per la ultradreta.

De la mateixa manera, al Departament de Drets Socials s’afegeix el nom d’Inclusió i serà encapçalat per Mònica Martínez Bravo. També trobem canvis en el Departament d’Economia i Hisenda, que ara passarà a ser Economia i Finances, amb Alícia Romero com a consellera, nom que també es diferencia del del govern espanyol, que sí que és Hisenda. Finalment, la conselleria d’Acció Exterior i Unió Europea gira el nom i passa a ser d’Unió Europea i Acció Exterior, tot remarcant la relació amb la UE més que no pas la projecció exterior, en una conselleria encapçalada per Jaume Duch, fins ara portaveu del Parlament Europeu i que s’ha oposat de manera explícita a les reivindicacions sobiranistes.

Finalment, es mantenen sense canvis en la denominació les conselleries de Presidència, d’Empresa i Treball, de Recerca i Universitats, amb Núria Montserrat Pulido com a consellera, de Salut, amb Olga Pané, i de Cultura, amb Sònia Hernández Almodóvar.

 

Fa molta calor. Contra les altes temperatures dels estius mediterranis, que no ens deixen dormir bé ni arribar a fer tot allò que podríem fer en condicions ambientals més fresques, podem posar-hi remei. O si més no, procurar mesures per a no tenir un cop de calor.

Però hi ha qui no ho pot fer, perquè, per començar, ja no percep la sensació de calor, ni tampoc la set. És el cas de la gent gran i, encara més, els qui tenen una salut feble. “El seu termòstat no detecta tan bé la calor com els joves”, diu la neuròloga Mercè Boada, cofundadora i directora mèdica de l’Alzheimer Centre Educacional (ACE). El cos de les persones d’edat avançada –diu– s’acostuma a la temperatura. “Molts cops no canviarien de roba en el pas d’una estació a una altra. A l’estiu, les dones no es traurien les mitges, ni els homes els mitjons”, afegeix. De la dificultat de discernir entre calor i fred de la gent gran, a l’ACE en tenen dades. Boada explica: “En certs tractaments que els fem baixar la temperatura, però no ho diuen perquè no noten el fred. Igualment, amb la calor, els pot arribar a sortir el xarampió i poden gratar-se, però sense percebre la sensació de calor. Per això hem d’estar molt a l’aguait.”

Si hi afegim que aquest col·lectiu sol beure poca aigua, el situa entre els més susceptibles de tenir un cop de calor en temps d’altes temperatures com ara. “La calor fa estralls en la població molt gran i, sobretot, en els més fràgils”, confirma la doctora Boada.

L’ACE cada estiu recorda que els més grans de setanta-cinc anys, especialment els qui tenen malalties cròniques com l’Alzheimer o el Parkinson, són més susceptibles als efectes adversos de la calor. La limitació de la mobilitat i el consum de medicaments que afecten el sistema nerviós central, com ara tranquil·litzants o antidepressius, juntament amb els diürètics, també poden augmentar el risc de cops de calor. El fet de viure sols, a més, pot fer-ne créixer el risc, perquè pot ser més difícil per a ells d’identificar els símptomes de la deshidratació, com ara mal de cap, mareigs, respiració i freqüència cardíaca accelerades, i fins i tot canvis de comportament.

Ventilació i hidratació

Un cop de calor el pot tenir una persona jove a la platja, o a la muntanya, però a la gent gran li acostuma a passar a casa, com diu la directora mèdica de l’ACE, que indica una primera recomanació important: ventilar bé.

Una altra prioritat és mantenir el cos hidratat. Com que l’aigua sola no sol agradar a la gent gran, Mercè Boada fa un suggeriment: “Tenir aigua a la nevera amb un tros de poma o llimona o amb una mica d’alfàbrega o menta fresca, un bocí de canyella o cogombre; així dones gust a l’aigua, la fas gustosa.” Això –diu– o “que beguin allò que els agradi més, com ara Coca-Cola Zero, bíter Kas sense alcohol o most. La qüestió és que beguin”. També assenyala alguns trucs per a gent que habitualment no beu aigua durant el dia: “Podem ajudar a fer que s’hidratin prenent gaspatxo o cremes amb pocs lactis, més diluïdes amb aigua, fent-les bastant gustoses. Per exemple, a una crema de carabassó hi podem afegir una mica de poma bullida o una mica de moniato perquè sigui més bona. Podem aromatitzar el tomàquet del gaspatxo amb menta, alfàbrega o menta sativa, o bé amb oli aromatitzat amb alfàbrega. El cogombre també es pot afegir a cremes de verdures, com ara la de carabassó per a fer-les més fresques. I són aliments que porten molta aigua.” Boada recomana també batuts de síndria i meló: “Si no volen menjar fruita, una manera més agradable de fer-ho és prendre-la en batut, o fins i tot amb gelat fet a casa, omplint els cubells per als glaçons amb el batut i posant-hi un escuradents al mig, i això ho podem fer amb qualsevol mena de beguda.” Són idees senzilles, fàcils de fer a casa, però molt necessàries si es volen evitar ensurts.

“Si a l’hivern recomanem els brous per a hidratar-se amb aigua calenta, a l’estiu van bé els sucs de fruita i els purés ben amanits i gustosos perquè el paladar no se’ls ressequi i no facin nafres, que surten més fàcilment a l’estiu”, diu.

Roba fresca i gel als peus

“Convé portar roba fresca –afegeix–, de dia i de nit, de teixit transpirable com el cotó, i posar els peus en remull en un cossi amb aigua, una mica de sal i tres glaçons. La frescor del gel canvia la temperatura de l’organisme.”

Un altre consell que dóna és preparar-los menjars no gaire cuinats que, encara que facin venir set, si aquestes persones no la senten, no beuran més. Plats com l’ensalada russa amb oli o bé un raig de llimona o vinagre bo en comptes de maionesa. El peix, al forn o a la planxa, també és idoni per a la dieta de la gent gran més afeblida i amb demència. Boada també diu que els va molt bé de menjar gelats que refresquen la llengua, els treu la sequedat i si són cremosos, fan beure al darrere. “De gelats –diu– se’n poden prendre tres o quatre cada dia, en porcions petites, perquè refresquen l’organisme, amoroseixen la boca i fan ensalivar més, sobretot si tenen un puntet d’àcid”, puntualitza.

Quant al cafè, recomana de prendre-se’l descafeïnat i amb gel i, si es troba amarg, afegint-hi una mica de mel. Tot això fa més seductora la ingesta de líquid que, insisteix Boada, és molt necessària. “Fins i tot, si els agrada, la cervesa sense alcohol o la clara són bones opcions. Cal que beguin. Hem de procurar que allò que els donem sigui atractiu.” En el cas de l’orxata –puntualitza– s’ha de filtrar, perquè pot portar restes de pellofa que fan picor de coll i fa ennuegar. I això mateix passa si fem servir api en els purés, que cal passar-lo per un sedàs per filtrar els fils.

La doctora explica que els qui tenen demència perceben menys tot allò que passa. Si surten a passejar, recomana que utilitzin els paraigües filtrants dels raigs UVA i així poden anar sense mànigues i protegits del sol.

Un organisme fràgil 

La vulnerabilitat més gran de la gent gran amb afectació de demència agreuja el risc de tenir un cop de calor perquè el seu cervell ni percep ni processa bé la informació de tot allò que passa. I posa tots aquests exemples: “Un cervell fràgil, una patologia vascular, la hipertensió, la diabetis o el fet de prendre molta medicació; per exemple, qui pateix insuficiència cardíaca i pren diürètics, que tenen més risc que els baixi la pressió, que perdin aigua i entrin en un quadre vagal o sincopal perquè perden més volum de líquid que el que ingereixen.”

També s’ha de tenir present que els qui tenen demència tenen dificultat per a recordar quan ha estat l’última vegada que han begut.

Més confusió que l’habitual

La confusió i desorientació són símptomes d’un cop de calor. En pot arribar a tenir una persona de qualsevol edat i estat de salut que durant un temps prolongat viu en un ambient amb una temperatura tan elevada que el seu cos no pot combatre la calor que l’envolta amb el mecanisme natural de defensa que tots tenim, que és la sudoració.

En un cop de calor, la confusió i la desorientació acompanyen uns altres senyals d’alarma com ara l’esgotament, el mal de cap, les nàusees i els vòmits. És una emergència mèdica que requereix atenció urgent dels professionals sanitaris.

Però, què els passa als qui ja conviuen amb la confusió i la desorientació? “Nosaltres podríem diagnosticar una deshidratació en un malalt, si vénen desorientats i confusos i tenen més son. Hem d’estar alerta i la primera cosa que fem és hidratar-los, posar-los sèrum. A casa, quan es veu que estan massa ensopits i endormiscats, s’ha d’estar alerta, perquè això és un signe de deshidratació. La desorientació que pot tenir una persona jove nedant a la platja o a la muntanya, que no sap tornar allà on era, en la gent gran, més fràgil, és molt superior.”

La Dra. Boada fa al·lusió a una imatge que potser tots tenim molt clara: l’atleta amb cara de fatiga i deshidratació al final d’una marató. “És la imatge de col·lapse, que no permet fer una passa més, i on se sent molta calor i deshidratació. Aquesta imatge la podem traspassar a una persona amb demència en qui tot el procés fins a arribar al cop de calor passa de manera molt més silent.” Amb un cop de calor es pot fer un col·lapse cardíac i en són alertes el fet que mengi i begui menys, que es trobi més confusa i obnubilada i que, si s’aixeca, pugui caure. Boada remarca també que, en cas de cop de calor, estaran més aturats, més badocs i adormits. “Si estaven bé fa tres dies però ara s’aixequen, obren la porta i dubten d’on han d’anar, això és un senyal d’alerta. Una malaltia tan crònica o tan lenta com l’Alzheimer, en dos dies no fa canviar tant la situació. Per tant, és senyal que hi ha una interferència, alguna cosa que passa en aquell moment, que agreuja el malalt i el porta a un punt crític, que vol dir de mort.

A més de protegir-se de la calor i mantenir una alimentació rica en fruita i verdura, l’ACE també recorda mesures molt convenients per a malalts d’Alzheimer, com ara mantenir rutines i visitar entorns coneguts.

Per això, el servei d’infermeria de la Unitat d’Atenció Diürna de l’ACE cada estiu insta els cuidadors a estar atents per a garantir que les persones amb demència mantinguin hàbits i rutines saludables per a encarar la calor. “És important de prendre mesures adequades segons els hàbits i rutines de cadascú, com ara assegurar-se que beguin aigua regularment i, si el malalt no té capacitat de demanar-ne, oferir-li de prendre’n una mica sovint; evitar de sortir al carrer durant les hores més caloroses (a migdia o a les primeres hores de la tarda); evitar menjars massa calents o contundents i assegurar-se que duen roba lleugera. A més, si la persona amb Alzheimer viu tota sola, és vital de mantenir-hi un contacte freqüent i alhora revisar la medicació amb el metge si pot influir en la termoregulació”, insisteix la responsable d’infermeria de la Unitat d’Atenció Diürna de l’ACE, Montse Bergés.

L’ACE considera crucial que els curadors i l’entorn pròxim dels malalts de demència estiguin atents a la possible aparició dels símptomes i, en cas necessari, es posin en contacte amb els serveis sanitaris. Durant l’estiu, una atenció i una vigilància adequades poden marcar la diferència en la salut i el benestar dels qui tenen demència.

Els governs de tot el món –de tot el món democràtic, s’entén– en un moment o en un altre fan combinacions parlamentàries estranyes. Per això, en la majoria de països, hi ha frases fetes que identifiquen aquestes maniobres. Els espanyols, per exemple, ara van tot el dia amb allò de la “coalició Frankenstein”. Els italians parlen de “coalició antinatural”, i a l’Europa central solen parlar, amb molta més propietat, de “coalició de necessitat”. Però als països anglosaxons hi ha un modisme que sempre m’ha fet molta gràcia: ells, del govern de Salvador Illa, dirien que té strange bedfellows (literalment, “estranys companys de llit”).

Perquè la cosa que crida l’atenció del govern del president Illa és la seua esquizofrènia doctrinal. Diuen que aquest és el govern que certifica la fi de l’independentisme –els propagandistes en van plens, aquests dies, fins a un punt que resulta còmic. Però qualsevol observador amb una mica de perspicàcia pot captar de seguida que, per explicar la formació d’un govern tan desbaratat i estrany com aquest, cal l’independentisme. Concretament, la voluntat de combatre’l.

Tot i que, formalment, el govern és del PSOE i prou, la veritat és que aquest és un govern de coalició, el govern d’una coalició que només s’explica pel contrast amb allò que es vol combatre. Bàsicament, per entendre’ns, hi ha tots els qui voldrien veure acabat el procés d’independència, dels Comuns a l’extrema dreta –entre el nucli directe de presidència, hi ha personatges que haurien d’explicar molt bé els seus contactes i tripijocs no tan sols amb grups com Societat Civil Catalana sinó amb grups neo-nazis com Democracia Nacional. No ens hauria d’estranyar, tampoc: fa dues legislatures seguides que ho veiem a l’Ajuntament de Barcelona.

Per això, hi trobem el sector més espanyolista del PSC i a la vegada el més reaccionari. I al seu costat, les escorrialles d’Unió Democràtica, gent que encara no ha paït, tants anys després, que l’independentisme deixés el seu líder suprem Duran i Lleida fora de joc i apartat de la carretera de la història. I gent com Miquel Sàmper. O la tropa d’Esquerra Republicana que ha fet bo el pacte del sottogoverno quedant-se dues conselleries a la butxaqueta per anar fent boca –i també calaix– tot esperant que les turbulències internes els permeten d’entrar en el govern i decantar-se definitivament de manera pública. I els Comuns, que són tan llestos i sabuts que donen suport entusiasta a un govern que té de conseller de Justícia algú que voldria prohibir el matrimoni homosexual i que ja han fet un comunicat –són tan entranyables!– “preocupats” perquè el govern sembla massa de dretes. Massa de dretes? Aquest govern és més de dretes que Àtila –com diuen els italians, adjudicant al cap dels huns un component ideològic que la resta del món desconeixíem.

El problema, siga com siga, ja no és ser de dretes o d’esquerres, sinó ser reaccionari. I, sobretot, intentar de governar, voler governar, només per frenar l’aspiració popular, per sufocar la voluntat democràtica, per frenar el pas de la història. Això i, és clar, la conseqüència lògica de no tenir ni una sola idea positiva, cap pla, cap propòsit sobre què vols fer, del punt de vista pràctic. Serà un desastre de govern, perquè no es pot fer política així sense pagar-ne el preu.

 

Si podeu llegir VilaWeb de franc, sense un mur de pagament, és perquè milers de lectors com vosaltres són solidaris amb el diari i se n’han fet subscriptors. Cliqueu ací per fer-vos-en vosaltres també.

 

PS1. Algunes de les perles més espanyolistes d’aquest govern us les presentem en aquest reportatge d’Oriol Bäbler: “Els rostres espanyolistes que s’asseuran al consell executiu de Salvador Illa”.

PS2. Josep Casulleras ens explica avui un detall important. A final d’octubre, Marchena ha de deixar el càrrec, i això també obre un nou escenari per al president Puigdemont: “La fi del regnat de Marchena obre un nou escenari a Puigdemont”.

 

Tres empreses productores de Ponent han unit esforços per crear unes begudes amb menta i farigola, edulcorades amb mel, que volen ser l’alternativa als refrescs habituals. Amb el nom de Mà de Sant, la beguda és un exemple de cooperació entre empreses del país per a fomentar el consum i la difusió dels aliments de proximitat. En aquest sentit, la iniciativa és fruit de la col·laboració entre l’empresa familiar Torrons i Mel Alemany d’Os de Balaguer (Noguera) amb els productors d’herbes aromàtiques i culinàries Dverd de Vilanova del Segrià i la fàbrica Click&Brew de Torrefarrera (Segrià).

Els productes ecològics són saludables?

Si bé l’empresa Torrefarrera ja està avesada a fer begudes, per Torrons i Mel Alemany el projecte ha estat un desafiament, perquè no havia treballat mai en l’elaboració d’una beguda. “És lluny de la nostra proposta, però ens va semblar interessant”, explica el gerent, Ferran Alemany, que reconeix: “Entre els tres fem un producte molt interessant.”

La beguda té el seu origen en el projecte personal de l’igualadí Xavi Homs, que considera que actualment hi ha poca varietat de refrescs. “Vaig pensar que seria una bona idea elaborar un refresc diferent dels que et trobes al supermercat”, diu.

La seva decisió d’optar per empreses lleidatanes sorgeix durant el procés d’investigació per a trobar un productor adient per al projecte. “El mètode d’elaboració de la beguda no és gens fàcil”, explica Homs, i afegeix: “Fer un refresc és fàcil si no et preocupen les calories, els additius o els conservants.” Per això, Homs ha dit que va veure la llum quan va conèixer els productors de Torrefarrera.

Sucres afegits: quan té sentit de posar-ho a l’etiqueta?

Una beguda més saludable

Mà de Sant es vincula als mètodes tradicionals en què la farigola i la menta es feien servir com a productes naturals. En aquest sentit, la beguda és un homenatge a aquests productes en forma de refresc sense gas, baix en calories i endolcit amb mel. En el cas de la beguda de farigola amb mel, Homs destaca que és “única al mercat”, tot i ser una herba arrelada al país.

El refresc es presenta amb ampolles de 33 centilitres i es comercialitza d’ençà de començament del mes d’agost.

El Tribunal Suprem espanyol continua en situació de rebel·lia, quan han passat dos mesos d’ençà de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia. No tan sols es nega a aplicar-la als dirigents polítics del Primer d’Octubre condemnats o perseguits per malversació, començant pel president Carles Puigdemont, sinó que bloca l’opció de recurs al Tribunal Constitucional. Encara avui, el jutge instructor Pablo Llarena no ha resolt els recursos de reforma que Puigdemont i els consellers Toni Comín i Lluís Puig van presentar, fa més d’un mes, contra la decisió de no amnistiar-los. I Manuel Marchena manté congelats els recursos de súplica dels ex-presos polítics. El president de la totpoderosa sala segona del Suprem i els seus magistrats més afins han portat al límit la rebel·lió judicial, perquè saben que és ara o mai: l’amnistia ha arribat al final del regnat de Marchena, que a final d’octubre ha de deixar el càrrec. I això obre també un nou escenari a Puigdemont.

Hi haurà una sala penal del Suprem que no serà dirigirà per Marchena, artífex del cop d’estat judicial per a decapitar políticament el moviment independentista. Marchena i Llarena no tenen Puigdemont a les seves mans, i el president sap que d’ací a pocs mesos hi haurà una sala segona diferent, cosa que pot ser cabdal a l’hora de decidir el futur de la trama russa ordida pel jutge Joaquín Aguirre i, fins i tot, a l’hora de tancar l’expedient de l’amnistia inaplicada abans no arribi al Tribunal Constitucional. El fet que el president continuï a l’exili ara mateix en aquest sentit és determinant, perquè pot decidir en llibertat i no sota la coacció d’un empresonament els pròxims passos a fer amb la perspectiva de la fi del regnat de Marchena.

Marchena acabarà, el 30 d’octubre vinent, el seu segon i darrer mandat de cinc anys com a president de la sala penal del Tribunal Suprem. La llei orgànica del poder judicial estableix una limitació de dos mandats. S’acaba, doncs, una dècada en una posició de molt poder, on ha dirigit la repressió contra l’independentisme coincidint amb els anys del procés que van de la consulta del 9-N del 2014 fins a (la inaplicació de) la llei d’amnistia.

A final del 2018 i quan faltaven poques setmanes per a l’inici del judici contra el procés, Marchena havia de ser el nou president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem per un acord a què havien arribat el PP i el PSOE. Però l’acord el va dinamitar la filtració d’un whatsapp del senador del PP Ignacio Cosidó als seus companys de grup felicitant-se pel fet de “controlar la sala segona des de darrere i presidir la sala 61 [la sala excepcional del Suprem que, entre més coses, té l’atribució d’il·legalitzar partits polítics]” amb Marchena presidint el poder judicial espanyol. Aquell escàndol va trencar l’acord, va blocar la renovació del CGPJ fins fa quatre dies i va permetre al PP de controlar la sala segona per la porta del davant i a Marchena de presidir el tribunal que va condemnar els dirigents de l’1-O.

I, sobretot, li va permetre de dirigir, com a president de la sala segona, el to, el ritme, l’oportunitat i l’agressivitat de les accions per mirar de rebentar els indults i la reforma del codi penal, i per mantenir el setge contra el president Puigdemont a l’exili i, finalment, desobeir la literalitat de la llei d’amnistia. Tot això, Marchena ho ha anat fent amb els magistrats més fidels, començant per Llarena i acabant per Carmen Lamela, la magistrada que mirava el mòbil mentre els consellers del govern de Catalunya desfilaven davant seu a l’Audiència espanyola anant cap a la presó.

I s’ha servit de més magistrats fidels, que van quedar retratats, per exemple, quan el ple de la sala segona va votar ara fa dos anys si s’havia de condemnar Tamara Carrasco: Marchena va perdre perquè es va imposar l’absolució, però es va veure qui li feia costat en l’aplicació més despietada del dret penal de l’enemic independentista: a més de Llarena, Antonio del Moral (un dels magistrats del judici contra el procés), Ángel Hurtado, Julián Sánchez Melgar i Vicente Magro, que van subscriure el vot particular contra l’absolució.

El consens en la resposta repressiva contra l’independentisme ha predominat durant els anys que ha presidit la sala segona, fins que es va trencar el mes passat. La magistrada Ana Ferrer va criticar amb duresa la inaplicació de la llei d’amnistia a la malversació atribuïda als dirigents del procés, en un vot particular molt dur. Hi alertava de la vulneració de drets que això significava, i posava el crit al cel perquè aquella decisió entrava en contradicció amb la sentència contra l’1-O, que ella havia subscrit i que no feia cap esment de cap possible benefici personal de caràcter patrimonial pel qual ara es denegava l’amnistia.

Ana Ferrer ha alçat ara la veu. I precisament el seu nom ha començat a circular com a candidata del sector del PSOE perquè el nou CGPJ la designi presidenta de la sala segona quan Marchena plegui. Encara és un rumor, i caldrà veure qui acaba substituint Marchena. Encara hi ha la incògnita de qui el succeirà, però serà un canvi important, perquè la nova sala segona haurà de decidir, molt probablement, què fa amb l’exposició raonada del jutge Joaquín Aguirre sobre la causa de la trama russa contra Puigdemont i més investigats per alta traïció. I perquè podria ser que encara hagués de resoldre recursos sobre la no-aplicació de l’amnistia que hagin quedat penjats.

 

El consell del districte de Gràcia de l’Ajuntament de Barcelona ha acordat per unanimitat de no autoritzar els correfocs de la festa major de Gràcia, que comença dijous. Addueix que les discrepàncies d’aquests darrers mesos en la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia fan que no es donin les circumstàncies indispensables perquè els actes es facin amb normalitat. El dimecres 21 d’agost s’havia programat tant el correfoc infantil com el correfoc adult, que no es podran fer.

El gener passat, la Colla Vella de Gràcia, una de les colles de foc del barri, va comunicar la decisió d’abandonar la coordinadora. D’ençà de llavors, les desavinences entre els dos col·lectius han impossibilitat el fet d’arribar a un acord per a fer els actes de festa major d’enguany. El consell considera imprescindible que totes les colles participin en els actes per autoritzar-los.

Aquests darrers mesos, tècnics del districte han començat un procés de pre-mediació per a mirar de trobar una solució, però el consell del districte assegura que, fins ara, no ha estat possible arribar a cap consens. A més, a partir del setembre, tenen previst d’encetar un procés de mediació entre les organitzacions i conduït per professionals externs.

No us semblaria molt estrany que algú es negués a viatjar els dimarts que cauen en el dia 22 del mes? O que pressionés la comunitat de propietaris del seu edifici perquè se saltés el pis 22 i passés del 21 al 23? És molt poc habitual de témer el número 22, per tant, sí, seria normal que trobéssiu estranyes unes propostes com aquestes. Però, en canvi, passa molt sovint amb el número 13. Com és que li tenim aquesta mania?

Molts occidentals modifiquen el seu comportament el dimarts 13, o el divendres 13, segons el país. És clar que de vegades passen coses dolentes en aquestes dates, però no hi ha proves que passin desproporcionadament aquests dies respecte de la resta del mes.

Com a sociòleg especialitzat en psicologia social i processos de grup, no m’interessen gaire les pors i les obsessions individuals. Però em fascina que milions de persones al món comparteixin la mateixa idea errònia fins al punt d’afectar el comportament a gran escala. I aquest és el gran poder del 13, de la seva superstició.

L’origen de la superstició

L’origen de la mala reputació del 13 –la triscaidecafòbia– és poc clar i especulatiu. L’explicació històrica és tan senzilla com la seva juxtaposició fortuïta amb l’afortunat 12. Joe Nickell investiga fets paranormals per al Comitè per a la Recerca Escèptica (CSI, per les sigles en anglès), una organització sense ànim de lucre que examina científicament fets controvertits i extraordinaris i assenyala que en la cultura occidental el 12 sol representar la “plenitud”: hi ha 12 mesos l’any, els déus de l’Olimp són 12, els signes del zodíac són 12 i els apòstols de Jesús són 12. Contra això, el tretze contrasta amb la sensació de bondat i perfecció. El 12 és rodó. El tretze resta fora.

El número 13, a més, s’associa a alguns convidats famosos, però indesitjables, en sopars. A la mitologia nòrdica, el déu Loki va ser el tretzè a arribar a un banquet al Valhalla, en què va enganyar un altre assistent perquè matés el déu Baldur. En el cristianisme, Judes –l’apòstol que va trair Jesús– va ser el tretzè convidat a l’últim sopar.

Dit això, la realitat és que els processos socioculturals poden associar la mala sort amb qualsevol número, no solament amb el 13. Quan les condicions són favorables, un rumor o una superstició creen una realitat social pròpia, i es converteixen en una bola de neu, com una llegenda urbana, que es fa gran mentre roda pel turó del temps.

Al Japó, per exemple, el 9 porta mala sort, probablement perquè sona semblant a la paraula japonesa de “patiment”. A Itàlia, tenen mania al 17. A la Xina, el 4 sona a “mort” i els xinesos eviten qualsevol relació en la vida quotidiana amb aquest número d’una manera encara més obsessiva que no els occidentals amb el 13 –fins i tot estan disposats a pagar tarifes més altes per evitar de tenir un quatre al número de telèfon. I encara que el 666 és considerat afortunat a la Xina, molts cristians de tot el món l’associen amb una bèstia maligna descrita al llibre bíblic de l’Apocalipsi. Fins i tot hi ha una paraula per a designar la por intensa del 666: hexacosioihexecontahexafòbia.

Explicacions socials i psicològiques

Hi ha moltes menes de fòbies específiques, i la gent en té per raons psicològiques diverses. Poden sorgir d’experiències negatives directes: la por de les abelles després d’haver estat picat, per exemple. Més factors de risc per a desenvolupar una fòbia són: ser molt jove, tenir familiars amb fòbies, tenir una personalitat més sensible o estar exposat a més gent que té una fòbia.

Part de la mala reputació del 13 pot anar relacionada amb un sentiment de desconeixement, o “sensació d’anomalia”, com es denomina en la literatura psicològica. A la vida quotidiana, el 13 és menys comú que no pas el 12. No hi ha un mes de l’any que fa 13 o una hora 13, en el format tradicional. Per si sola, la sensació de manca de familiaritat no causa una fòbia, però les investigacions psicològiques demostren que afavorim allò que ens és familiar i desafavorim allò que no ho és. I això fa que sigui més fàcil d’associar el 13 amb atributs negatius.

També assignem atributs foscs al 13 per la mateixa raó que molts creuen en els “efectes de la lluna plena”. Les creences que la lluna plena influeix en la salut mental, els índexs de criminalitat, els accidents i més calamitats humanes han estat desmentides a bastament. Tot i això, quan la gent pretén de confirmar les seves creences, és propensa a inferir connexions entre factors no relacionats. Per exemple, tenir un accident de cotxe durant la lluna plena, o un dimarts 13, fa que el succés sembli encara més memorable i significatiu. Quan ens hem fixat una creença, és molt difícil que ens en desfem.

I encara hem de tenir en compte els efectes potents de les influències socials. Cal un poble –o Twitter– perquè les pors s’aglutinin al voltant d’un número inofensiu concret. L’aparició de qualsevol superstició en un grup social –la por del 13, de passar per sota les escales, de no trepitjar una esquerda, etc.– no és gens diferent del sorgiment d’un meme. Tot i que el terme es refereix més sovint a imatges àmpliament compartides a internet, va ser introduït per primera vegada pel biòleg Richard Dawkins per ajudar a descriure com una idea, una innovació, una moda o una altra informació es pot difondre en una població. Un meme, segons la definició, és semblant a un fragment de codi genètic: es reprodueix a mesura que es comunica entre la gent, amb el potencial de mutar en versions alternatives de si mateix.

Així el meme del 13 és una simple informació associada a la mala sort. Per les raons exposades, té ressò i es propaga per tota una cultura. I una vegada adquirit, aquest tros de pseudo-coneixement dóna als creients una sensació de control, òbviament falsa, sobre els mals que s’hi associen.

Creences falses, conseqüències reals

Curiosament, els grups preocupats per les relacions públiques semblen sentir la necessitat de cedir a aquestes supersticions populars. Potser a causa de la gairebé tràgica missió de l’Apol·lo 13, la NASA va deixar de numerar seqüencialment les missions del transbordador espacial, i quan va tocar el tretzè vol el va anomenar STS-41-G. A Bèlgica, les queixes dels passatgers supersticiosos van fer que Brussels Airlines renovés el logotip el 2006. Fins aleshores era una imatge en forma de b formada per 13 punts. L’aerolínia va haver d’afegir-hi el catorzè. I igual que passa en moltes companyies aèries més, als seus avions no existeix la fila 13.

Com que les creences i les supersticioses són intrínsecament falses, és tan probable que facin mal com que facin bé. Però, potser per això, estaria bé que les organitzacions influents –les empreses d’ascensors o les companyies aèries– advertissin al públic sobre els perills d’aferrar-se a les supersticions en compte de continuar legitimant-les fent-ne cabal.

 

Barry Markovsky és professor emèrit de sociologia a la Universitat de Carolina del Sud (EUA). Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation.

 El cap de l’Estat Major de les Forces Armades ucraïneses, Oleksander Sirski, ha assegurat que ja controlen uns mil quilòmetres quadrats de territori rus a conseqüència de l’ofensiva terrestre sobre la regió russa de Kursk. “En aquests moments uns mils quilòmetres quadrats de territori rus es troben sota control de les Forces Armades”, ha destacat Sirski en un missatge publicat a les xarxes socials.

Sirski explica que continuen les “operacions ofensives al territori de la regió de Kursk”. “El combat continua pràcticament a tot el front. La situació es troba sota control”, ha dit durant una reunió amb alts comandaments en què també participava el president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Mentrestant, les autoritats russes han reconegut que l’exèrcit ucraïnès ja controla vint-i-vuit localitats de la província de Kursk després d’una ofensiva iniciada a començament de mes.

El governador de Kursk, Alexei Smirnov, ha assenyalat durant una reunió amb el president rus, Vladímir Putin, que les forces ucraïneses havien aconseguit “d’aprofundir” en la seva operació i ja havien arribat a dotze quilòmetres de la frontera, mentre que el front de combat s’estenia per quaranta quilòmetres de longitud. Sobre això, ha explicat que unes dues mil persones vivien en aquestes vint-i-vuit localitats, i ha lamentat “no saber-ne” el destí. A més, ha alertat d’un augment dels atacs amb avions no tripulats a la zona.

Smirnov, que ha qualificat la situació militar de “difícil”, ha aclarit que els atacs d’aquestes darreres hores havien deixat cent vint-i-un ferits, i ha situat la xifra d’evacuats a causa dels combats en uns cent vint mil, segons informacions recollides per l’agència russa de notícies Interfax. Molts dels desplaçats han estat acollits per familiars i amics, i uns altres es troben en centres de desplaçament temporal del govern, que disposa de seixanta refugis d’aquesta mena.

D’aquests seixanta centres, almenys vint-i-sis són a Kursk, segons informacions recollides per l’agència russa de notícies TASS. “Per evacuar les persones de la zona es fa servir el transport per carretera i per ferrocarril. S’ha format una unitat d’autobusos, que també servirà per a evacuar els ciutadans a zones segures”, han explicat les autoritats.

Dimecres passat, es va alertar de la presència del bacteri Salmonella enteritidis en un formatge de pasta tova elaborat amb llet crua d’ovella de la marca Casa Mateu, que s’elabora i es ven al Principat, però també es distribueix al País Valencià. Avui s’ha ampliat al lot 140.524 del formatge de pasta tova Trèvol, elaborat amb llet crua d’ovella de la Formatgeria Mas d’Eroles. Per identificar-lo, la data de consum preferent és abans del 31 de desembre de 2024 i pesa quatre-cents grams.

Les autoritats ja han començat a retirar els lots que encara hi ha a la venda. Es recomana que si algú té aquest formatge a casa no en consumeixi.

D’una altra banda, en cas d’haver-ne consumit i presentar símptomes compatibles amb la salmonel·losi, com ara diarrea o vòmits amb febre i mal de cap, es recomana d’anar a un centre de salut.

El parc temàtic Port Aventura ha anunciat que dilluns vinent estrenarà la primera atracció de realitat mixta del món. Es dirà Hysteria in Boothill i se situarà a l’àrea temàtica del Far West. L’experiència es desenvoluparà en un espai de més de dos-cents metres quadrats, completament tematitzat. L’atracció serà disponible en català, castellà, francès i anglès.

Els visitants participaran en una sessió d’espiritisme guiada per una mèdium per a ajudar a trobar els cossos de la família McGregor, desapareguts una dècada enrere al poble del llunyà oest. Equipats amb ulleres Meta Quest 3, podran veure i interactuar amb entorns i éssers sobrenaturals, mentre s’enfronten a forces malignes i desentranyen un fosc ritual en una casa abandonada.

La tecnologia de realitat mixta permet combinar elements reals i virtuals en temps real, per la qual cosa els usuaris podran veure el seu entorn real complementat amb efectes i personatges virtuals.

El director digital de Port Aventura, Andreu Tobella, ha assegurat que amb Hysteria in Boothill el parc fa un pas més en la integració de tecnologies avançades, atès que és una experiència immersiva que utilitza tecnologia capdavantera, amb l’objectiu de viure una experiència surrealista plena de fenòmens paranormals.

D’altra banda, Edgar Martin-Blas Méndez, CEO de Spatial Voyagers, que és la companyia que ha participat en el desenvolupament de l’atracció, ha explicat que l’escala real-virtual en què es projecta aquesta experiència no s’havia fet abans.

Un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha estimat que més de quaranta-set mil persones es van morir l’any passat a causa de les altes temperatures a Europa. El 2023 va ser l’any més càlid registrat a tot el món i el segon a Europa.

La investigació, publicada a Nature Medicine, es basa en els registres de temperatura i mortalitat de 823 regions de trenta-cinc països europeus i xifra en un total de 47.690 les morts a conseqüència de les altes temperatures. A més, 47.312 d’aquestes van ser entre el 29 de maig i l’1 d’octubre, el període més calorós de l’any.

Els resultats identifiquen els països del sud d’Europa com els més afectats, perquè presenten les taxes més altes de mortalitat relacionada amb la calor: Grècia, 393 morts per milió d’habitants; Bulgària, 229; Itàlia, 209; Espanya, 175; Xipre, 167; i Portugal, 136.

També adverteix que les dones i les persones de més de vuitanta anys representen la població amb més vulnerabilitat a la calor; concretament, el 2023, la taxa de mortalitat relacionada amb la calor va ser un 55% més alta en dones que no pas en homes, i un 768% més alta en més grans de 80 anys que no en persones de 65 anys a 79.

A més, els investigadors han calculat que, si les temperatures registrades el 2023 haguessin estat entre el 2000 i el 2004, la mortalitat estimada relacionada amb la calor hauria superat les vuitanta-cinc mil morts, cosa que representa un 80% superior a la vulnerabilitat a la calor entre el 2015 i el 2019. Segons els autors, això mostra que hi ha hagut processos d’adaptació de la societat a les altes temperatures durant aquest segle que han reduït dràsticament la vulnerabilitat a la calor i la càrrega de mortalitat dels darrers estius.

La investigadora d’ISGlobal Elisa Gallo atribueix la disminució de la vulnerabilitat a la calor al progrés socioeconòmic general, les millores en el comportament individual i les mesures de salut pública, com els plans de prevenció de la calor activats després de l’estiu rècord de 2003.

Mireia González serà la nova batllessa de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), en substitució de Núria Parlon, que després de quinze anys al capdavant del consistori ha acceptat la cartera d’Interior i Seguretat Pública de la Generalitat. Parlon ha comunicat la seva renúncia a la secretaria municipal després d’haver pres possessió del càrrec.

El dimarts 27 d’agost es farà un ple municipal extraordinari a les 12.00 per oficialitzar el relleu a González, que actualment és tinenta de batllia de Ciutat Educadora, Infància i Joventut. Fins llavors, continuaran els batlles accidentals nomenats pel període de vacances d’agost.