Aquest cap de setmana serà un dels millors moments de l’estiu per a contemplar els Perseids. També coneguts popularment per “llàgrimes de sant Llorenç”, acostumen a aparèixer amb més intensitat pels volts del 10 d’agost, dia en què se celebra aquest sant. Tot i que el fenomen va començar cap al 17 de juliol, enguany es faran especialment visibles entre l’11 i el 13 d’agost, sobretot el 12 a la nit i el 13 a la matinada. És un dels fenòmens astronòmics més espectaculars de l’any. El caràcter fugaç de les cues dels meteors en fa encara més especial l’observació. Es poden contemplar de qualsevol punt del planeta, i hem fet un recull dels millors llocs del país on podem anar a veure la pluja d’estels.

Les llàgrimes de Sant Llorenç ara es diuen Perseids

Per a contemplar els Perseids és cabdal de fugir de la contaminació lumínica i cercar un cel ben fosc. Per això, al País Valencià es recomanen les comarques de l’interior, com ara la Canal de Navarrés, els Serrans, el Racó, la Plana d’Utiel-Requena i els Ports. En concret, el parc natural de la Tinença de Benifassà és un dels millors indrets per a observar-los.

Alguns pobles d’aquestes comarques han aconseguit la denominació de Reserva Starlight, és a dir, zona certificada amb condicions adequades per a l’observació astronòmica. En són exemples Ares dels Oms, Toixa, Titaigües, Xelva i Benaixeve, als Serrans. En aquella àrea hi ha uns quants observatoris, com ara l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

Al Principat, el millor indret per a veure la pluja d’estels és al Parc Astronòmic del Montsec, que té un certificat internacional de qualitat nocturna. Tanmateix, també hi ha bona visió a la serra de la Mussara, a les muntanyes de Prades, al cap de Creus i Cadaqués o en les vetllades que s’organitzen en observatoris com ara el Fabra i el Cosmocaixa a Barcelona, al centre Món Natura Pirineus i els de Castelltallat, Albanyà i Batet de la Serra.

Finalment, a les Illes, es destaca el nord d’Eivissa –Cala d’Hort, les platges de Comte, el pou del Lleó i el pla de Corona–; a Mallorca, la costa nord i la serra de Tramuntana; i Menorca, que també és una Reserva Starlight.

Quina és la millor manera de veure la pluja d’estels?

No cal tenir cap telescopi ni prismàtics per a veure els Perseids, atès que es poden observar fàcilment a ull nu. La clau és cercar un lloc fosc, si pot ser en direcció nord-est, on no hi hagi llum artificial a prop ni urbanitzacions. L’astrònom Enric Marco recomana d’allunyar-se de les grans ciutats tant com sigui possible. A més, és essencial d’estirar-se completament per mirar el cel i per no deixar-se perdre estel fugaç que passi per darrere.

També és important posar-hi paciència. Els ulls tarden uns trenta minuts a adaptar-se a la foscor, i en moments de màxima intensitat de la pluja es calcula que poden arribar a caure un centenar de meteors per hora.

Les festes majors més destacades d’aquest estiu 2024

Hugo Catrileo representarà el poble maputxe en els Jocs Olímpics de París 2024. Vestirà amb els colors de Xile en la marató, la prova reina de la resistència en l’atletisme. “És un orgull projectar els maputxes al món per mitjà de l’esport”, va explicar orgullós en una entrevista a l’agència Efe.

L’atleta condemnat per violació a qui han prohibit de parlar amb els mitjans de comunicació

De fet, quan va guanyar la medalla d’argent en la marató dels darrers Jocs Panamericans, disputats a Xile el 2023, va celebrar-ho amb la bandera maputxe, ètnia que encara avui és víctima de racisme. “És una victòria per al poble maputxe i el poble xilè”, va dir.

Natural del poble costaner de Puerto Saavedra, pertany als lafkenche, també coneguts per maputxes de la mar. La seva família es dedica a la recol·lecció d’animals i plantes marines, com ara algues o petits crustacis. A més, tenia una petita plantació de blat. Catrileo va créixer ajudant en la feina agrícola, amb una mentalitat sacrificada que també ha traslladat a la pista: “En els cent metres pots patir a la prèvia, durant la prova tot és adrenalina. Amb la marató pateixes més. M’agrada sentir aquesta sensació. És una lluita mental”, diu.

Malgrat haver-se format com a preparador físic a la Universitat Catòlica de Temuco, no ha arribat mai a exercir, perquè després de graduar-se, el 2017, es va dedicar plenament a entrenar-se. Ara, la pandèmia va ser un gran sotrac que gairebé el fa plegar. “Tot se’n va anar per un forat. Crec que si no tens un objectiu a la vida, no té sentit viure. Durant la pandèmia no podia sortir a córrer, no hi havia curses… Tot se suspenia. Em vaig frustrar”, explica.

Per a guanyar-se la vida mentre s’entrenava va treballar de guarda forestal. Més endavant es va dedicar a fer mobles i finalment va acabar a Movistar, d’on va ser acomiadat perquè dedicava massa temps a l’atletisme. Ara, pocs anys després, maldarà per sorprendre a París i aconseguir la primera medalla de la història per al poble maputxe.

 

Durant els Jocs Olímpics de París, VilaWeb us ofereix cada dia una informació de caràcter social, no vinculada directament a la competició. Les podeu recuperar totes ací.

Cinc dones afganeses participen en els jocs malgrat l’oposició del règim talibà

Del 1976 ençà, la població del Camp de Mirra (Alt Vinalopó) organitza cada any una obra de teatre sobre el Tractat d’Almisrà, l’única representació històrica que es fa al País Valencià. El Tractat d’Almisrà (o Almirra) és considerat un dels pactes medievals més destacats entre els dos antics estats peninsulars de Castella i la Corona d’Aragó. La importància històrica del tractat està en el fet d’haver establit la primera frontera estable al sud de l’antic Regne de València. Però enguany l’obra, que era un referent de valencianitat, no es podrà representar.

Romà Francés, president de l’Associació Cultural del Tractat d’Almisrà i actor que interpreta el rei Jaume I des del començament, explica que la Generalitat Valenciana no ha convocat ajuts per a fer activitats culturals, sinó que s’han atorgat nominalment a algunes entitats. Podrien accedir a un ajut de la Diputació d’Alacant, d’un màxim de 5.000 euros, però ara els demanen que abans en justifiquen el pagament, i no poden posar-hi tants diners. Assegura que es necessiten uns 12.000 o 13.000 euros per a cobrir l’estructura tècnica de l’obra, amb elements com ara micròfons sense fils i les projeccions que van començar a fer l’any passat.

Per una altra banda, l’ajuntament del municipi, governat pel PP, els donava una ajuda de 5.000 euros que complementava les altres subvencions. Francés explica que, per a poder fer l’obra enguany, necessitaven, almenys, el doble dels diners que els donava el consistori. Però la resposta de l’equip de govern municipal va ser negativa. L’obra, interpretada en català, es feia cada 25 d’agost, dins el programa de festes. Sobretot, tenia una importància simbòlica. Ara, l’ajuntament ha contractat un musical per al dia que s’havia de fer el teatre.

“Per 5.000 euros més que demanàvem, han deixat l’oportunitat. Això què vol dir? Que no hi ha interès. Això, amb un altre govern, foren més entusiastes o menys, no hauria passat mai. Però del PP ho podem esperar tot, si es tracta de no fer coses d’identitat, ni d’història, perquè la gent no pense res”, lamenta Francés. L’associació treballa per fer acte alternatiu el mateix dia 25, tot i que encara no veuen clar com serà. Saben, això sí, que tindrà una estreta relació amb el Tractat d’Almisrà.

“Les autoritats que ara tenim tampoc no hi han donat prestigi, al tractat. Han anat seguint un poc el que venia de col·laboració, però sense fer-ne molt cas. Llavors, entre que el poble és xicotet, que, en general, hi ha poc sentiment en el poble valencià cap a les nostres coses (això és notori, ho sabem tots) i que les autoritats no ho han valorat com tocava, doncs la gent ací, exceptuant una minoria, igual els té fer-ho que no fer-ho”, diu Francés.

Amb tot, està satisfet perquè s’ha aconseguit que el fet històric del tractat es difongués durant aquests anys. També per la nova seu de l’Associació Cultural del Tractat d’Almisrà, que van inaugurar el 2022. És un edifici d’arquitectura popular del segle XVIII, una casa de llaurança, que també fa de museu.

La singularitat de l’obra del Tractat d’Almisrà

L’obra es va fer per primera vegada el 1976, dins els actes de commemoració del setè centenari de la mort del rei Jaume I.  “En aquell temps, les diputacions, espentades per les de Catalunya, es van comboiar ací al País Valencià perquè es fera una commemoració un poc extraordinària. I una de les coses més significatives d’àmbit popular va ser fer la recreació”, diu Francés. A partir d’ací, assegura que es va continuar fent gràcies al seu entusiasme, i al d’uns pocs més, que van haver de superar algunes dificultats, sobretot econòmiques.

Durant quaranta-set anys, la voluntat popular ha fet possible aquest esdeveniment, que congregava gent d’arreu. Els actors són del Camp de Mirra, però també dels pobles veïns, com ara Beneixama, Biar i Banyeres de Mariola. A més, Francés reivindica que és l’única representació de caràcter històric que es fa al País Valencià, perquè tota la resta solen ser religioses. “Açò és la clau d’on es va començar a constituir l’antic regne de Jaume I”, diu. Per acabar, Romà Francés destaca que no és una qüestió local, sinó que té una gran importància per a tots els valencians.

Les festes majors més destacades d’aquest estiu 2024

L’avantatge d’haver viscut un esdeveniment polític abans, fa dècades, és que poques coses et poden sorprendre, ja. Però, sobretot, que pots fer paral·lelismes que ajuden a entendre molt millor les coses que passen avui.

La referència concreta que vull explicar avui lamente no poder-la documentar com caldria i com intente de fer habitualment. La recorde en la substància, però no puc assegurar qui n’era el protagonista. Tanmateix, estic segur que algun subscriptor podrà ajudar-nos a concretar. He cercat als llibres i a la xarxa, però no en trobe la referència exacta ni el moment. Em sap greu.

Em referesc a aquell punt de la transició espanyola en què l’esquerra que més tard es convertí en oficial i en part del sistema ja es va sentir prou forta per a tancar-la i deixar-ne fora els disconformes. No puc recordar si va ser Alfonso Guerra o Santiago Carrillo, però un dels dos va dir “a la meua esquerra és cosa de la Guàrdia Civil“.

La frase va marcar un abans i un després. La transició havia començat amb un autèntic esclat de llibertat en tots els camps imaginables, sota el símbol de la ruptura democràtica –probablement aquells pocs mesos primers van ser el moment més feliç de la nostra vida. Es tractava de trencar amb el franquisme, posar fi a la monarquia i reconfigurar la vida de la gent respectant l’existència de diverses nacions a l’estat espanyol. I tot semblava possible. Tothom, fins i tot el PSOE i la dreta no franquista, reclamava el dret d’autodeterminació dels Països Catalans, o la nacionalització de sectors clau de l’economia, o la despenalització del divorci i l’avortament, per dir coses ben diverses. I tots ens consideràvem part d’un mateix moviment, units per una complicitat bàsica.

Ja era evident que això no era ben bé real –hi ha una anècdota deliciosa de Joan Fuster, quan assisteix a un concert de Raimon a Madrid i torna a Sueca esgarrifat de la fauna “democràtica” que s’hi troba. Però encara, encara, els franquistes semblaven ser una sola cosa i tots els altres menjàvem a banda.

Fins que el règim en va cooptar alguns.

A partir d’un moment determinat, el PSOE, sobretot, es va dedicar a matar els socialismes nacionals –Ernest Lluch va destruir ell tot solet el PSPV i el PSC, per exemple– i a convertir tot allò que hi havia més a l’esquerra en un problema, efectivament, d’ordre públic. I per a resoldre aquest problema d’ordre públic s’acceptava amb entusiasme de fer servir les eines del franquisme. Anarquistes, comunistes diversos, revolucionaris en general i sobretot independentistes vam passar a ser perseguits.

Insistisc que no recorde si la frase, brutal i definitòria, va ser pronunciada per Alfonso Guerra o si va ser el darrer intent de Santiago Carrillo de mantenir-se dins la centralitat. Però no oblide el moment i encara menys l’impacte que em va causar veure com, d’avui per a demà, gent que havien estat “companys” passaven a apuntar-nos amb el dit, a callar davant la repressió o fins i tot a incitar-la. No és just d’oblidar, en definitiva, que la cosa va acabar amb l’assassinat de dissidents polítics i el seu enterrament en calç viva, ordenats des de la Moncloa per un president del PSOE.

Ara el paral·lelisme. Escoltant com el conseller Elena convertia ahir una compareixença informativa del cos dels Mossos d’Esquadra en un míting de partit, em va venir al cap la frase en qüestió. Perquè és evident que Elena pretenia de convertir el president Puigdemont en un perill públic “cosa de la Guàrdia Civil”. I potser en vista d’això s’entenen millor avui les dues accions especialment estranyes que la policia de Catalunya va fer ahir: l’una, l’operació Gàbia; i l’altra, l’ús de gas pebre.

L’operació Gàbia era simplement absurda, en termes tècnics. Puigdemont va deixar el lloc de la concentració més d’una hora abans que es decretàs la tal operació. La cosa més normal, doncs, és que fos molt lluny de Barcelona. Però, i si servia de propaganda: una mesura antiterrorista no identificaria el 130è president com un element perillós davant la població?

Quant al gas pebre, emprar-lo fou completament injustificat, però és evident que l’excepcionalitat pretenia espantar la gent que protestava. I segurament servir d’advertiment sobre allò que podria passar d’ara endavant.

Quan els Mossos van incorporar el gas pebre al seu arsenal, el setembre del 2019, hi va haver una enorme polèmica. I la qui aleshores era cap de la Comissaria Superior de Coordinació Central dels Mossos, Cristina Manresa, va explicar que es faria servir tan sols en casos molt excepcionals i d’evident perill per als agents, “com a últim recurs davant manifestants molt violents i per mantenir la distància”. Com a últim recurs, va dir. I la realitat és que, pràcticament, no se n’ha fet ús en tots aquests anys, malgrat haver-hi hagut situacions infinitament més perilloses per als Mossos que la de despús-ahir. És difícil de no pensar, doncs, que si s’ha fet servir ara, en part, és una manera de marcar la línia a partir de la qual “és cosa de la Guàrdia Civil”.

I hi ha dos detalls finals, que no vull deixar-me al tinter.

El primer és recordar que si durant la transició es va poder fer una operació com aquesta va ser perquè molta gent va trigar molts anys a entendre que el PSOE no era el partit que deia ser. I perquè la dissidència a eliminar era tota d’allò que se’n diu extrema esquerra –cosa que ara és molt diferent. Perquè ara, si volen tenir èxit, hauran de fulminar no tan sols la CUP, ben assentada i impossible d’assimilar, i els moviments d’extrema esquerra, sinó també l’ANC, moltíssima gent normal i corrent, moderada i que no té res d’extremista i Junts –o una bona part de Junts, incloent-hi, com és ben evident, el president Puigdemont. I això, a diferència dels anys setanta, sense tenir cap referent presentable que els puga ajudar a l’engany. Perquè el PSOE d’avui no ho és.

Per això, i aquest és el segon detall, tota aquesta operació cal emmarcar-la en el pacte entre el PSC i Esquerra –que sí que podria ser encara per a alguns un referent independentista.

 

Si podeu llegir VilaWeb de franc, sense un mur de pagament, és perquè milers de lectors com vosaltres són solidaris amb el diari i se n’han fet subscriptors. Cliqueu ací per fer-vos-en vosaltres també

 

PS1. L’editorial d’ahir (“I, políticament, de què ha servit això de Puigdemont?”) va circular moltíssim per WhatsApp. Tan sols vull recordar que els continguts de VilaWeb els podeu seguir amb molta comoditat si teniu el nostre canal de WhatsApp, i ací us expliquem com fer-ho.

PS2. La representació del Tractat d’Almisrà ha estat, de fa quatre dècades, un esdeveniment important al sud del País Valencià, un factor de conscienciació popular de milers i milers de persones. Però enguany no es podrà fer pel desinterès de la Generalitat Valenciana, en mans del PP. N’hem parlat, de tot plegat, amb els organitzadors.

Salvador Illa assumirà avui el càrrec de president de la Generalitat de Catalunya, en un acte solemne al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Dijous va ser elegit pel parlament per majoria absoluta, amb els vots dels diputats del PSC, ERC i Comuns, en un ple més marcat per allò que passava a l’exterior de l’edifici –l’aparició i la desaparició del president Carles Puigdemont– que no pas per la seva investidura. Però avui tots els focus seran per a ell i es convertirà en el 133è home que assumeix el càrrec.

Salvador Illa, un president espanyolista

El president del parlament, Josep Rull, llegirà el reial decret de nomenament i, a continuació, el president Pere Aragonès li imposarà la medalla del càrrec. Finalment, Illa clourà l’acte amb el seu primer parlament com a president de la Generalitat de Catalunya.

El govern espanyol no es perdrà l’acte. Pedro Sánchez ha enviat a l’acte cinc dels seus ministres. Hi assistirà María Jesús Montero, Félix Bolaños, Jordi Hereu, Diana Morant i Ernest Urtasun.

Ahir Aragonès va rebre’l al Palau de la Generalitat per fer-li el traspàs de les principals qüestions pendents que deixa el seu govern. Fonts de la presidència d’Aragonès diuen que va parlar amb Illa de l’escenari macroeconòmic de Catalunya per als anys vinents i de l’estat de les finances de la Generalitat. També van tractar les relacions entre la Generalitat i les institucions de l’estat espanyol, els principals desafiaments en l’àmbit de la seguretat que haurà d’afrontar Catalunya i les relacions amb la Unió Europea.

Aragonès s’acomiada dels treballadors públics: “Marxo amb la satisfacció de deixar el país millor del que el vam trobar”

Quan Illa hagi pres possessió haurà de nomenar el seu govern, que per primera vegada a la història de Catalunya serà un executiu únicament del PSC. Tot i que ha accedit a la presidència gràcies a un acord polític amb ERC i Comuns, en un primer terme aquests dos partits no entraran en el govern, tot i que no es descarta que més endavant sí. La secretària general d’ERC, Marta Rovira, va insistir durant dies que el seu partit no entraria en el govern d’Illa i que es mantindrien a l’oposició, però l’endemà de l’aval del Jovent Republicà a l’acord d’investidura va obrir la porta a entrar-hi més endavant. “Ara mateix, a la major part de la militància li resulta impensable governar amb el PSC. Primer, complim els acords. Veiem també si el PSC es comporta més com una força progressista i catalanista i, per tant, s’esborren de la retina moltes fotografies del PSC com Illa manifestant-se per aplicar el 155. Tot això és un trànsit que s’ha de fer i no depèn només d’ERC, depèn en bona part i en gran part del PSC i del PSOE”, va dir en una entrevista a La Vanguardia. Semblantment, la cap dels Comuns, Jéssica Albiach, va dir a Catalunya Ràdio que no ho descartava, però que volia esperar a veure quin era “l’esperit” d’aquest govern. “Donem una oportunitat a aquest govern amb unes mesures que hem prioritzat. Si l’altra part no compleix, li retirarem el suport”, va dir.

Durant el seu discurs d’investidura, Illa va lloar els acords tancats amb ERC i Comuns i va dir que prioritzaria els pactes amb aquests dos partits durant la legislatura, si bé va dir que era conscient que són pactes d’investidura i no pas de govern, de manera que haurà de continuar pactant-ne el suport. En una intervenció d’uns quaranta minuts –de les més breus que es recorden per a un candidat que se sotmet a la investidura–, va dir que durant el seu govern volia que Catalunya encetés “la tercera gran transformació”, que situa després de la primera etapa de la Generalitat després del franquisme –governada per Josep Tarradellas i consolidada per Jordi Pujol– i els dos governs tripartits de Pasqual Maragall i José Montilla. En aquesta transformació de Catalunya, va dir, vol que el país avanci cap a un “autogovern efectiu”, que millori els serveis públics i camini cap a una industrialització verda.

El caos en la “normalitat” d’Illa: el PSC aconsegueix la presidència mentre Puigdemont s’esfuma

Illa haurà de formar el nou govern

Després, Illa haurà de fer públics els noms del nou govern català. Ara com ara, se sap que l’actual gerent de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Dalmau, serà el conseller de Presidència. I que la batllessa de Santa Coloma de Gramenet i portaveu del PSC, Núria Parlon, dirigirà el Departament d’Interior, tal com va anunciar Illa durant la campanya.

El dirigent del PSC, Salvador Illa, és el nou president de la Generalitat. Ara, aquest no serà el primer “govern” que tindrà a les mans. L’estiu del 2021, quan era cap de l’oposició, va crear l’anomenat govern alternatiu de Catalunya, que imitava l’estètica institucional i s’inspirava en el shadow cabinet britànic, que l’any 2000 Pasqual Maragall ja va copiar. La presentació, amb els quinze consellers, es va fer al Palau de Recasens, a menys de tres-cents metres del Palau de la Generalitat.

Avui presento el #GovernAlternatiu de Catalunya. El meu equip per fer una oposició tan contundent com constructiva, tan rigorosa com útil. pic.twitter.com/Wzlkp7VVBv

— Salvador Illa Roca/ (@salvadorilla) June 6, 2021

“Vivim un temps amb reptes extraordinaris i una bona oposició ajuda a fer un bon govern”, va declarar Illa. Entre les prioritats del govern alternatiu, en va destacar dues: l’ampliació de l’aeroport de Barcelona i una taula de diàleg entre els partits catalans. “És de vital importància obrir un procés de diàleg a Catalunya per escriure una nova pàgina de concòrdia, de respecte i de retrobament a casa nostra que faciliti d’arribar a amplis consensos”, va dir.

Ara per ara, no sabem gaires detalls sobre el futur govern d’Illa. En campanya, el dirigent del PSC va anunciar que Núria Parlon seria consellera d’Interior i Josep Lluís Trapero, director general de la Policia. A més, ahir, es va saber que el gerent de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Dalmau, serà conseller de Presidència. Més enllà d’això, repassem qui va acceptar l’encàrrec de formar part del govern alternatiu.

Qui ha participat en el govern alternatiu?

Entre l’estiu del 2021 i el març d’enguany, el govern alternatiu ha fet reunions cada dues setmanes. Illa n’ha estat el pal de paller com a president, però Alícia Romero també hi ha estat una figura central. Concretament, ha estat l’encarregada de donar la cara davant els mitjans com a portaveu. A més, també ha fet de consellera d’Economia, Hisenda i Societat del Coneixement.

Romero, actualment portaveu del grup parlamentari del PSC, és diputada d’ençà del 2012. La seva trajectòria política va començar el 1999 a l’Ajuntament de Mataró, on va ser regidora i més endavant tinenta de batlle fins al 2011. Llavors, en un breu impàs abans d’entrar al parlament, va passar pel consorci GlobaLleida i a la gerència de l’Ajuntament de Premià de Mar. És llicenciada en dret i té un màster en direcció pública i governança.

El veterà Jordi Terrades –amb responsabilitats públiques del 1983 ençà– s’ha fet càrrec de la conselleria d’Infrastructures, Territori i Habitatge. És oficial en excedència del registre de la propietat a Mollet del Vallès. La seva carrera política va començar a l’Ajuntament de Canovelles, però el 1995 va fer el salt a Granollers, on continua. Entre el 1993 i el 2003 va ser president del Consell Comarcal del Vallès Oriental. És diputat d’ençà del 2001, quan va substituir Lluís Armet, que va ser elegit conseller al Tribunal de Comptes espanyol.

El conseller de Treball ha estat Pol Gisbert –el més jove del govern alternatiu, amb trenta-set anys–, que és diplomat en ciències empresarials i té màsters en gestió política i relacions internacionals. Entre el 2015 i el 2018 va ser primer secretari de les Joventuts Socialistes. D’ençà de les eleccions del 23-S és diputat al parlament, càrrec que compagina amb el de primer tinent de batlle de l’àrea de Presidència i Projectes Estratègics de l’Ajuntament de Sabadell.

L’encarregada de les àrees d’Educació i Formació Professional ha estat Esther Niubó, llicenciada en ciències polítiques i de l’administració. També té màsters de política internacional, comerç exterior i economia internacional i polítiques públiques i socials. Entre el 2001 i el 2004 va treballar d’analista a la Secretaria de Política Europea i Internacional del PSC. Posteriorment, va fer el salt al Parlament Europeu, on treballà d’assessora fins el 2009.

El 2010 va entrar a la Fundació Rafael Campalans –laboratori d’idees del PSC–, que va presidir entre el 2013 i el 2020. El 2015 va ser elegida diputada al parlament, on continua. També és regidora a l’oposició a l’Ajuntament de Castelldefels. En matèria d’educació, Niubó ha defensat que cal més presència del castellà a les aules i que s’han de complir les sentències del 25%.

Acord amb ECP, ERC i JxCat per modificar la Llei de Política Lingüística per refer el consens al voltant del model lingüístic. El català ha de ser el centre d gravetat, garantint també la presència adequada del castellà i tenint en compte la situació sociolingüística dels centres pic.twitter.com/niFU9OtPYL

— Esther Niubó (@eniubo) March 24, 2022

Sílvia Paneque ha estat la consellera de Transició Ecològica. Llicenciada en ciències químiques i màster en direcció tècnica. Va ser investigadora i professora associada a la Universitat de Girona. La seva carrera política va començar el 2011, quan va ser elegida regidora a l’ajuntament, on ara és cap de l’oposició. D’ençà del 2021 també és diputada al parlament.

L’ex-secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, ha estat el conseller de Seguretat i Convivència, que es podria equiparar amb Interior. L’única cartera que, ara per ara, té responsable en el pròxim govern. La carrera política d’Espadaler va començar el 1991, quan va ser elegit tinent de batlle de Sant Quirze de Besora. Ho va ser fins el 1999, quan va passar a ocupar el mateix càrrec a l’Ajuntament de Vic (fins el 2001).

Entre el 1992 i el 2000 va ser diputat de CiU. Amb Jordi Pujol va ser director general d’Administració Local del Departament de Governació (1999-2001) i, més tard, conseller de Medi Ambient (2001-2003). Amb el tripartit, va tornar a ser diputat fins el 2012, quan Artur Mas el va nomenar conseller d’Interior. El 2015, va dimitir arran de la tensió entre Unió i Convergència pel procés. Amb la desaparició d’UDC, va ser un dels impulsors d’Units per Avançar, que d’ençà del 2017 va en coalició amb el PSC.

Inicialment, el conseller de Justícia era l’ex-dirigent de Ciutadans Rubén Viñuales, però després de passar pel parlament (2021-2023), va ser elegit batlle de Tarragona. D’aleshores ençà, la conselleria ha estat en mans de Ferran Pedret, que és llicenciat en dret i màster en dret de treball i seguretat social. Abans de ser elegit diputat (2012), va treballar als ajuntaments de Cervelló i Sant Sadurní d’Anoia. En la legislatura anterior –2021 i 2024– va ser secretari primer de la mesa del parlament. Quan es va crear el govern alternatiu, Pedret va ser designat comissionat per l’Impuls Federal, el Memorial Democràtic i la Llei Electoral, càrrec que després del canvi va desaparèixer.

La conselleria d’Afers Socials i Infància ha estat en mans de Raúl Moreno, que és llicenciat en geografia. Entre el 1995 i el 1998 va treballar de dinamitzador sociocultural i, entre el 2001 i el 2003, com a educador social. Del 2003 al 2015 va ser regidor a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet –primer en el govern de Bartomeu Muñoz i després en el de Núria Parlon– amb responsabilitats diverses. En les eleccions del 23-S va fer el salt al parlament, on encara continua.

El responsable d’Indústria, Empresa, Comerç i Turisme i Agenda Digital ha estat Òscar Ordeig, doctor en administració i direcció d’empreses. També és llicenciat en CAFE i màster en fiscalitat. El 2007 va ser elegit regidor a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, on sempre va estar a l’oposició. Va deixar el càrrec el 2021. Entre el 2007 i el 2014 va ser membre del Consell Comarcal. El 2014 va entrar al parlament en substitució d’Àngel Ros, que va deixar l’acta per no trencar la disciplina de vot del PSC en la petició de transferència de les competències per a convocar un referèndum d’independència.

La consellera d’Igualtat ha estat Gemma Lienas, ex-diputada de Catalunya Sí que es Pot (CSQP). Bona part de la seva vida professional l’ha centrat en el món editorial, l’escriptura i l’activisme feminista, tot i que ha estat assenyalada per haver defensat posicions transfòbiques. Abans de militar al PSC, va donar suport a ICV i als Comuns i va ocupar llocs simbòlics a sengles llistes electorals. El 2015 va ser elegida diputada per CSQP i més endavant va votar en contra de les lleis de transitorietat jurídica i la declaració d’independència. Després d’allunyar-se breument dels focus mediàtics, el 2020 es va acostar al PSC i va ser diputada en la legislatura 2021-2024. A l’abril va comunicar que deixava la política.

La consellera de Món Agrari, Pesca, Alimentació i Repte Demogràfic ha estat Rosa Maria Ibarra, que és llicenciada en dret i té un màster en lideratge de gestió política i social. Entre el 1999 i 2007 va ser regidora de l’Ajuntament d’Alió (Alt Camp) i, més tard, del de Valls (2007-2022). També va passar pel Consell Comarcal de l’Alt Camp. Ibarra és diputada al parlament d’ençà del 2015 i, després de les eleccions del 12-M, ha estat elegida secretària tercera de la mesa de la cambra.

En matèria de Salut, la consellera ha estat Assumpta Escarp, que el 12-M va renunciar a les llistes del PSC després dècades en la política activa. Llicenciada en dret i màster en gestió pública, inicialment es va afiliar al PSUC, però el 1985 va canviar de sigles. Als anys noranta va desenvolupar càrrecs a l’ombra a l’Ajuntament de Barcelona, com ara cap de gabinet de Joan Clos, primer com a tinent de batlle i més tard com a batlle. Entre el 2003 i el 2015 va ser regidora. El 2015 va fer el salt al parlament, on el 2021, en substitució d’Eva Granados –designada senadora–, va ser nomenada vice-presidenta segona de la mesa.

La consellera de Cultura ha estat Rocío Garcia, que és llicenciada en ciències de la informació i té postgraus en ciència política i dret constitucional. Abans de ser elegida regidora de l’Ajuntament de Cornellà (2003) era tècnica superior de comunicació del consistori (actualment en excedència). D’ençà del 2021, és diputada al Parlament de Catalunya.

La consellera de Món Local, Funció Pública i Esports ha estat Marta Moreta, llicenciada en pedagogia i diplomada en magisteri. És funcionària de carrera en excedència a l’Ajuntament de les Masies de Voltregà. El 2008 es va afiliar al PSC i el 2011 va entrar com a regidora a l’Ajuntament de Manlleu. Actualment, és segona tinenta de batlle i regidora d’Urbanisme i Desenvolupament Territorial. És diputada al parlament d’ençà de les eleccions del 21 de desembre de 2017.

El conseller de Transparència, Govern Obert i Mitjans Audiovisuals ha estat David Pérez, que té un postgrau en ciència política. És funcionari de carrera en excedència a l’Ajuntament de l’Hospitalet, on va ser regidor entre el 1991 i el 2003. Entre el 1999 i el 2010 va ser diputat al parlament, on va tornar el 2015 en substitució de Daniel Fernández, que va dimitir per la seva vinculació amb el cas Mercuri. Del 2015 al 2021 va ser secretari segon de la mesa i actualment n’és vice-president segon. Pérez és un dels perfils més espanyolistes del PSC i ha participat en uns quants actes de Societat Civil Catalana.

Un diputat del PSC diu que a Catalunya no s’han obert fosses perquè hi ha enterrats soldats espanyols 

Finalment, Eva Granados va ser comissionada per a Catalunya 2050, per un Desenvolupament Sostenible i la Lluita contra la Desigualtat. Una cartera que va desaparèixer pocs mesos després, quan se’n va anar a Madrid per fer de senadora i portaveu del PSOE a la cambra alta. Actualment, és secretària d’estat de Cooperació Internacional en el govern de Pedro Sánchez.

El periodista russo-basc Pablo González va ser inclòs en el bescanvi més gran entre els EUA i Rússia d’ençà de la Guerra Freda. Empresonat durant dos anys i cinc mesos, i acusat de ser un espia rus mentre informava de l’arribada de refugiats ucraïnesos en territori polonès, la setmana passada va arribar a Rússia juntament amb agents dels serveis secrets i persones clau per al règim de Vladímir Putin.

Ara, en una entrevista a la televisió Canal 1, González explica les seves experiències durant aquests anys i nega ser espia rus. El reportatge es fa al seu barri natal i repassa amb l’entrevistador la casa on va créixer, l’escola on va anar i com ha canviat tot el paratge després de dècades. Explica que el seu avi va arribar a l’URSS provinent de l’estat espanyol “fugint dels nazis”, com milers d’infants durant la guerra del 1936-1939. Quan es va esfondrar l’URSS, el seu avi va tornar, juntament amb Pablo González i la seva mare, que s’havia divorciat.

Això fa que tingui dues nacionalitats i dos passaports: un de rus i un d’espanyol. El seu nom original és Pavel Aleksiévitx Rubtsov, però també té el de Pablo González Yagüe, adoptat a partir dels cognoms de la família materna. Va estudiar filologia a Barcelona i va passar a fer periodisme en l’antic espai soviètic. Sobre això afirma que no considera que sigui un periodista de guerra, però que justament es troba en indrets on hi ha guerra.

La detenció

El 28 de febrer de 2022 fou detingut a Polònia. González explica que el van anar a detenir a l’hotel i que li demanaven que confessés, però ell assegura que no sabia a què es referien. “Tu saps perfectament de què t’acusem”, li deien. Va estar deu mesos sense advocat propi i el van posar a la cel·la amb un criminal perillós per provar d’intimidar-lo. Assegura que allà va sofrir maltractament psicològic i que es va aprimar més de dotze quilos. 

En el seu pas per la presó de Rzeszów (Polònia) diu que l’advocat polonès li insistia que valia més confessar que era un espia. Però no es presentava cap acusació formal i s’anava prolongant la presó preventiva. Sobre això, el seu company de cel·la, de qui es va fer amic, li va dir que si actuaven d’aquesta manera era perquè no tenien res i que valia més no declarar res.

Aleshores el van portar a la presó de Radom i el van posar en una cel·la de màxima seguretat, en règim d’aïllament. Diu que allà ho va passar molt malament, amb molt de fred a l’hivern i calor a l’estiu, i en condicions higièniques nefastes. Assegura que va necessitar psicòlegs, però que van tenir l’efecte contrari. Segons que explica a la televisió, el psicòleg es dedicava a fer monòlegs. Quan ell li deia que no estava bé i ho passava malament, li responia: “Sempre pots provar el suïcidi.”

Arribada a Rússia

Tot continuava igual fins que un dia el van introduir en un bus sense donar més explicacions i el van traslladar a l’aeroport, on hi havia tot de personalitats russes. I va restar sorprès. Quan va pujar a l’avió i va veure que les assistentes de vol eren russes va respirar tranquil: “Són de les nostres”, diu González.

Explica que, quan va baixar, es va emocionar en veure “el president Vladímir Vladímirovitx Putin”, i que, malgrat que estava molt dèbil, li va voler fer una forta encaixada de mans, “d’home”.

Sobre les acusacions d’espia diu que són “ridícules”. Segons ell, l’han culpabilitzat perquè té dos passaports, però no se n’ha amagat mai i en el passaport espanyol ja diu que és nascut a Rússia. Afegeix que, si fos el cas, seria més subtil i que, per exemple, no hauria posat noms russos a tots els seus fills. Ara diu que es vol recuperar i que vol continuar fent periodisme, sense especificar ni on ni quan.

El president Carles Puigdemont ha trencat el seu silenci en un missatge a les xarxes socials. Ha explicat que torna a ser a Waterloo i ha criticat durament l’operació policíaca.

“L’inefable Departament d’Interior del nostre govern –diu– ha perpetrat una de les rodes de premsa més deplorables que recordo.” I afegeix: “No puc creure la caça de bruixes que s’ha desfermat contra algunes persones concretes, simplement perquè les han vist al meu costat en moments determinats.”

Afirma també: “L’onada repressora que ha desfermat el conseller Elena i el comissari en cap dels Mossos és digna de Marlaska o de Zoido.” I assegura que als Mossos no els han de demanar lleialtats a idees i narratives polítiques: “això ho fan els espanyols amb la seva policia i la Guàrdia Civil”. També explica: “Algunes coses no em sorprenen, com això que jo vaig dur un barret de palla (no en vaig portar pas cap, tampoc no he estat mai en cap maleter).”

I com a consideració final diu: “Si el conseller Elena i el Departament d’Interior haguessin complert la llei i m’haguessin donat l’escorta que em pertoca, haurien sabut en tot moment quin era el meu recorregut per Barcelona i per Catalunya. No els hauria calgut la delirant operació d’ahir, que formarà part per sempre més de la seva biografia pública. I no pas com un mèrit, precisament.”

El text sencer és el següent:

Avui sóc a Waterloo després d’uns dies extremadament difícils. Cal analitzar la situació política i posar en perspectiva la raó profunda de l’operació que va fer possible el que va ocórrer ahir. I ho faré. Però són milers de quilòmetres en molt pocs dies i moltes jornades d’una tensió difícil d’explicar, i confio que s’entengui que em calguin encara unes hores per reposar i agafar aire.

Lamentablement, avui l’inefable Departament d’Interior del nostre Govern ha perpetrat una de les rodes de premsa més deplorables que recordo, i em sento obligat a fer-ne un comentari. No puc creure que la caça de bruixes que s’ha desfermat contra algunes persones concretes, simplement perquè les han vist al meu costat en moments determinats, sigui protagonitzada des d’àmbits polítics que s’omplen la boca de lluita antirepressiva. L’onada repressora que ha desfermat el conseller Elena i el comissari en cap dels Mossos és digna de Marlaska o de Zoido. He de dir que algunes coses no em sorprenen, com això que jo vaig dur un barret de palla (no en vaig portar pas cap, tampoc no he estat mai en cap maleter, i tampoc no he residit mai a Hamburg: coses que s’inventen en els atestats policials i tenen sempre allò de la “presumpció de veracitat”).

Em sap molt de greu per les persones que estan rebent la ira d’uns responsables polítics i policials que saben que no han estat gens a l’alçada del moment. La reben perquè el conseller i el comissari en cap han tingut una rebequeria en veure que l’espantós, incomprensible i a voltes delirant dispositiu policial no l’ha entès ningú i només ha servit per molestar els ciutadans. I per gastar inútilment diners públics, que farien més servei combatent la delinqüència i el crim organitzat que no pas perseguint polítics que no tenen ni una sola condemna i castigant agents dels Mossos d’Esquadra pel seu compromís cívic, i no pas perquè hagin comès cap delicte.

Ja vaig dir que no he tingut mai la voluntat d’entregar-me voluntàriament ni de facilitar la meva detenció perquè em sembla inacceptable que se m’estigui perseguint per raons polítiques i que, al damunt, no s’estigui aplicant la llei d’amnistia. Entenc les raons per les quals el Tribunal Suprem té l’obsessió per tenir-me a les seves mans però ni l’operatiu ni la reacció dels comandaments polítics i policials dels Mossos és comprensible ni acceptable.

Als Mossos no se’ls ha de demanar lleialtats a idees i narratives polítiques. Això ho fan els espanyols amb la seva policia i la Guàrdia Civil. Aquí hem defensat sempre un model policial propi i de caràcter nacional, que se’l creuen molts agents que tenen vocació de servei públic. Com a president, em sento molt orgullós del paper dels Mossos d’Esquadra en la gestió dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i de la forma com els comandaments van saber entomar una crisi en què també havien de competir amb altres cossos policials. I tothom sap que el Major Trapero no era precisament de la corda política del Govern. Però aleshores va actuar amb una gran responsabilitat i un gran sentit de la institució, que és el que sí que li podíem exigir el conseller Forn i jo mateix com a responsables polítics. I quan es va decidir muntar una operació Gàbia va ser perquè calia atrapar uns terroristes que acabaven de perpetrar una massacre a la Rambla. Uns terroristes. Gent que acabava d’assassinar indiscriminadament. No un responsable polític que té una ordre de detenció que tot Europa ha rebutjat i que, per descomptat, no ha matat ningú. Quantes ordres de detenció hi ha en aquests moments vigents contra lladres, violadors, narcotraficants i assassins? I quants dispositius com el d’ahir s’estan muntant? No els cau la cara de vergonya?

La degradació a què els compareixents de la roda de premsa d’avui han arrossegat el cos de Mossos d’Esquadra serà molt difícil de revertir. La via cap a la seva espanyolització (principalment en el sentit de model policial) va començar amb un tripartit i culminarà amb un govern que el mateix tripartit ha fet possible.

I una consideració final. Si el conseller Elena i el Departament d’Interior haguessin complert la llei i m’haguessin donat l’escorta que em pertoca, haurien sabut en tot moment quin era el meu recorregut per Barcelona i per Catalunya. No els hauria calgut la delirant operació d’ahir, que formarà part per sempre més de la seva biografia pública. I no pas com un mèrit, precisament.

Avui sóc a Waterloo després d'uns dies extremadament difícils. Cal analitzar la situació política i posar en perspectiva la raó profunda de l'operació que va fer possible el que va ocórrer ahir. I ho faré. Però són milers de quilòmetres en molt pocs dies i moltes jornades d'una…

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) August 9, 2024

L’actual gerent de l’Ajuntament de Barcelona, Albert Dalmau, serà el conseller de la Presidència del govern de Salvador Illa. Tal com ha avançat la Vanguardia i han confirmat fonts del PSC a l’ACN, Dalmau farà el salt del consistori barceloní a la Generalitat i formarà part del nou executiu.

Tot plegat el dia en què el president electe i el president sortint, Pere Aragonès, s’han reunit per fer un primer traspàs de la feina del govern. Entre els temes que Aragonès ha compartit hi ha l’escenari macroeconòmic de Catalunya per als anys vinents i l’estat de les finances, l’estat de situació de les relacions Generalitat-Estat, els principals reptes en seguretat i les relacions amb Unió Europea. Demà es farà l’acte de presa de possessió.

Els Mossos d’Esquadra detingut ahir a la tarda acusat d’haver ajudat el president Carles Puigdemont –el tercer agent del cos a ser detingut pel retorn del president– ha estat alliberat aquest matí, segons que ha anunciat l’advocat Gonzalo Boye a Twitter, en un piulet en què ha titllat l’acusació d’infundada i la detenció d’il·legal.

És el tercer Mossos d’Esquadra detingut

Els dos mossos que detinguts prèviament van presentar una sol·licitud d’habeas corpus per haver estat objecte “d’una detenció manifestament il·legal” i van ser deixats anar després de no haver demanat cap mesura cautelar la fiscalia. El segon agent a ser detingut, que fa d’escort al president Quim Torra, ha estat suspès de sou i feina. En una carta publicada avui i adreçada al conseller en funcions Joan Ignasi Elena, Torra ha titllat la decisió “sorprenent, improcedent i injusta” i ha demanat que li restaurin les funcions.

L’Ajuntament del Poble Nou de Benitatxell (Marina Alta) ha decretat la no potabilitat de l’aigua per l’efecte de la sequera. A causa de l’excés de sals derivat de la intrusió marina, per la qual cosa no ha de ser consumida i els únics usos permesos són els de neteja i higiene personals. Es tracta del segon municipi del País Valencià, després de Teulada, de la mateixa comarca, que qualifica l’aigua de no potable.

Així ho ha decretat el consistori en un bàndol signat pel batlle, Miguel Ángel García Buigues. La decisió arriba a conseqüència de la situació de sequera patida en els últims dos anys, que ha provocat la salinització del seu principal aqüífer. Assenyala que malgrat “realitzar les actuacions al seu abast” —que estan recollides en el Pla Especial de Sequera que el Consorci d’Aigües Teulada-Benitatxell va aprovar i va remetre a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer abans de l’estiu—, els últims resultats analítics mostren unes concentracions dels paràmetres de sodi i clorurs en l’aigua superiors als màxims permesos per la legislació tècnica sanitària vigent (RD 3/2023)”.

A mitjan passat mes de juny, l’ajuntament va comunicar a la població que la situació de sequera estava afectant “greument” la qualitat de l’aigua dels pous i, passats dos mesos i “malgrat les actuacions preventives realitzades, no ha permès millorar la situació de la qualitat hídrica per al proveïment”.

“No existeix cap altre paràmetre que excedeix els llindars de potabilitat establerts, sent únicament el problema de la no potabilitat l’excés de sals derivat de la intrusió marina. No hi ha existència d’altres paràmetres químics i biològics de caràcter tòxic i patògens”, ha detallat.

L’Ajuntament ha apuntat que aquesta situació es mantindrà mentre les condicions climatològiques no canvien i puguen permetre la recàrrega dels aqüífers, o una vegada les altes demandes d’aigua a l’estiu baixen. Sobre aquest tema, ha afegit que en aquesta última línia es prendran accions correctives, contemplades en el Pla de Sequera, com la supressió de consums municipals no essencials i la baixada de les pressions en el proveïment.

Ha pregat a la ciutadania que realitze un ús responsable de l’aigua. A més, l’ajuntament espera que els projectes que tenen previst el seu començament en el quart trimestre del 2024, entre els quals ha citat l’execució de la nova dessaladora i de les noves captacions d’aigua i canonades de transport, ajuden a gestionar aquests episodis.

Les autoritats brasileres han confirmat la mort dels 61 tripulants de l’avió –en un primer moment s’havia informat de 61– que s’ha estavellat aquesta tarda a Vinhedo, una ciutat situada a uns setanta quilòmetres São Paulo després de perdre el control per causes que es desconeixen. L’aeronau, segons que informat CNN Brasil, ha perdut l’equivalent a cinc quilòmetres d’altitud en tan sols dos minuts, i s’ha precipitat contra un turó de forma pràcticament vertical.

BREAKING: Voepass Flight 2283, a large passenger plane, crashes in Vinhedo, Brazil pic.twitter.com/wmpJLVYbB3

— BNO News (@BNONews) August 9, 2024

L’incident ha tingut lloc entorn de les 13.25 (hora local), segons els Bombers de São Paulo, que han informat del desplegament de set equips en un missatge difós en xarxes socials. Al lloc dels fets també s’han desplaçat equips de la policia militar brasilera i agents de Protecció Civil, com també agents de la policia forense.

L’aerolínia Voepass ha explicat en un comunicat que a bord de l’aparell –una aeronau d’hèlixs model ATR-72– viatjaven 58 passatgers i quatre tripulants. L’empresa, que ha explicat que no té confirmació de les causes de l’accident, ha activat un telèfon per a atendre familiars dels desapareguts.

“Sembla que han mort tots”, ha dit el president del Brasil, Lula da Silva, a qui el sinistre ha agafat per sorpresa poc abans de pronunciar un discurs. El mandatari ha qualificat notícia de trista i ha demanat un minut de silenci en homenatge a les víctimes durant l’acte, difós a les xarxes socials.

El secretari de Seguretat Pública de Sao Paulo, Guilherme Fon, ha confirmat la troballa de la caixa negra, aparentment en bon estat, per la qual cosa l’anàlisi serà clau per a conèixer els motius de l’accident.

Aquest és l’accident aeri amb més víctimes mortals registrat al Brasil d’ençà que l’any 2007 un avió de TAM va sortir-se de la pista a l’aeroport de Congonhas, precisament també a Sao Paulo, cosa que va causar 199 morts.

El president Illa hereta una economia que és una mena d’oasi, enmig d’un reguitzell de països amb una conjuntura més complicada. Veurem què hi aporta el nou govern. De totes maneres, serà observat, sobretot, per la manera com es vagin desenvolupant els acords que ha tancat amb ERC per arribar a la presidència. La meva opinió sobre això ja la vaig escriure clarament fa dies, perquè senzillament no em crec que els socialistes estiguin disposats a portar-ho a terme. I el fet és que no he vist gaire concreció, més aviat al revés, dins l’acord signat, ni en les paraules –buides i gairebé inexistents– dels dirigents socialistes després de l’acord.

Per això tinc curiositat de veure què acaben essent el “sí vigilant” dels militants d’ERC i el “sí crític” del Jovent Republicà, amb què han regalat la presidència al senyor Illa. Continuo pensant que, a tot estirar, hi haurà un gest menor, per part del PSOE, que no emprenyi gaire els ja revoltats presidents de comunitats autònomes i després potser assistirem, amb ressò mediàtic, a la constitució de grups i taules de treball i diàleg, entre Generalitat i govern espanyol (PSC i PSOE), per estudiar com es pot dur a terme l’acord. Uns grups i taules que ja veurem com acaben, o no, perquè potser es dilataran, volgudament, en el temps.

I continuo creient que ha estat un gran error el pas que s’ha fet, perquè els socialistes –o els qui governen a Madrid– sempre són els qui, al capdavall, tenen la paella pel mànec. En tindrem prou amb un exemple recent dels pactes. Recordo que en la investidura de Sánchez es va acordar que condonarien 15.000 milions del deute que Catalunya té amb l’estat espanyol. Ja fa un temps, d’això. Bé, se’n va parlar quan es va pactar. I de seguida es van haver d’apagar els focs a les comunitats que començaven la cridòria anticatalana habitual, amb el remei de sempre: cafè per a tothom i a callar. Bé, el cas és que no n’he sentit parlar més.

I això d’ara també em recorda episodis com les nombroses pluges de milions per a Catalunya que ens han promès en successives campanyes electorals o quan han necessitat vots… i que no han arribat mai. Ara serà diferent? No veig per què. Però és clar que continuem necessitant com l’aigua els milions que volen de Catalunya sense destinació coneguda, any rere any. I també, és clar, les inversions públiques que es pressuposten i després acaben en xifres irrisòries.

Però això és el demà. Quina economia es trobarà a Catalunya el president Illa, després de ser investit? Doncs hi trobarà una situació bastant folgada, comparativament, atesa l’esmorteïda evolució dels països de l’entorn. Per això penso que no és sobrer de fer-hi un cop d’ull, a partir de les dades que fornia la Generalitat en la darrera nota de conjuntura que va publicar el 6 d’agost.

Recordem que el segon trimestre del 2024 l’economia catalana manté un ritme destacat (0,8% trimestral) i el creixement interanual s’accelera fins al 2,9%. Això ens col·loca al mateix ritme que l’estat espanyol, però molt lluny de la zona que presenta un 0,6% interanual. És a dir, creixem unes cinc vegades més de pressa. El bon ritme s’explica sobretot per l’expansió en el sector industrial, força diversificada per subsectors, i per la solidesa dels serveis, sustentada en els serveis professionals, en els tecnològics i en el turisme i l’hoteleria. La construcció també s’accelera el segon trimestre i el sector agrari sembla apuntar a una certa recuperació.

Quant al mercat de treball, continua essent dinàmic, perquè l’afiliació a la Seguretat Social creix d’un 2,6% interanual, si bé l’ocupació, segons l’EPA, es modera (1,9%). Per una altra banda, la taxa de desocupació (9,4%) continua situada en valors històricament baixos, cosa que no ens estalvia de dir una vegada més que es troba en un nivell excessiu: tres punts percentuals per sobre de la zona euro. Fa pocs dies comentàvem l’alentiment que va apuntant.

La inflació s’ha estabilitzat i el juny va ser d’un 3,6% interanual (3,3% d’inflació subjacent), per sobre de la inflació a la zona euro (2,5%), però l’avanç de juliol per a tot l’estat espanyol, segons l’INE, pot implicar una rebaixa important d’aquesta xifra. El paper moderador que hi ha tingut l’energia aquests darrers temps s’ha anat esgotant. Alhora, els aliments i els serveis mostren creixements notables. En els aliments frescs, perquè hi ha una gran diferència entre el preu que rep el productor i el que paga el consumidor per un producte determinat. I en els serveis, per les millores que hi ha hagut en els salaris, en alguns sectors, o, senzillament, perquè les empreses volen recuperar marges; sense oblidar la importància que té, dins els serveis, l’hoteleria, que enguany registra importants augments de tarifes, facilitats per l’allau de turistes, que apunta a un nou rècord de visitants i euros gastats al cap de l’any.

Les exportacions de béns retornen a nivells més normalitzats, després d’uns quants mesos de trontollar. L’atonia de la demanda europea s’ha traslladat a les vendes de béns a l’exterior, que disminueixen d’un -4,1% anual els primers cinc mesos del 2024, si bé les dades més recents han estat una mica més positives.

D’aquest resum del panorama, jo en destacaria el comportament de la indústria aquests mesos, perquè crec que no s’ha fet prou. Pensem que l’índex de producció industrial presenta a Catalunya un creixement acumulat del 4,7%, mentre que a tot l’estat espanyol és del 0,3%. Això vol dir que, sense Catalunya, l’estat espanyol tindria xifres negatives el primer semestre de l’any, com passa a la zona euro, on el mes de maig la producció industrial mitjana cau a un ritme anual d’un 3%, si fa no fa.

Entre Catalunya i Espanya, la principal diferència en el sector industrial està en la fabricació de material de transport, és a dir, els cotxes i l’entorn. El ritme de creixement acumulat dels sis primers mesos és del 19,8% a Catalunya i de l’1,4% a l’estat espanyol. Per importància en el volum, el sector de la indústria alimentària també presenta diferències molt grans, d’un 5% enfront d’un 1,6%. En materials i equips elèctrics, electrònics i òptics, és d’un 19% contra un 3%. En canvi, en productes farmacèutics, els ritmes són semblants, per sobre del 12%. Crec que, globalment, és una diferència substancial de la qual, insisteixo, s’ha parlat poc i s’ha analitzat encara menys.

La veritat de tot plegat és que comença una legislatura amb una situació econòmica, en general, complicada, però prou acurada aquí. Ara, per damunt de tot, pesa com una llosa la sensació que res de tot allò que s’ha acordat i s’ha promès als ciutadans de Catalunya no es complirà. El temps ho dirà.

Ahir van circular informacions diverses sobre l’operació que els Mossos tenien preparada per a mirar d’aplicar l’ordre il·legal de detenció del president Puigdemont emesa pel jutge Llarena.

Elena i Sallent esclaten contra el president Puigdemont pel fracàs en la detenció

El relat coincideix en moltes coses, però n’hi ha una de molt important que ha suscitat confusió. Segons la versió que ha circulat fins ara, dos mossos van perseguir el cotxe a peu en un tram petit, però la realitat és que només n’hi havia un, perseguit al seu torn per ciutadans que feien per manera d’impedir la seva acció.

VilaWeb ha identificat aquests ciutadans i hi ha parlat. Heus ací el relat dels fets.

Així que s’acabà l’acte, un cotxe blanc va emergir del pàrquing que hi ha sota el passeig de Lluís Companys i, amb el motor engegat, es va col·locar al costat d’una àrea tancada darrere l’escenari, on tot de gent portava barrets de palla i on va acudir el president Puigdemont. En aquella zona també hi havia un tendal.

ABP Brussel·les: els mossos que han protegit Puigdemont

Tot d’una, es va obrir la tanca i de dins va sortir-ne el president Puigdemont, amb un mocador eixugant-se la suor, fet que encara en complicava més la identificació. Va pujar al cotxe i van arrencar.

En aquell moment, a prop de l’escenari, hi havia dos individus que havien estat identificats prèviament pels organitzadors com a policies –en aquell moment no sabien si eren Mossos d’Esquadra. Eren una dona i un home i va ser ell l’únic que va fer la persecució –curta i a peu– del cotxe.

Era un home jove i corpulent, duia uns pantalons curts i una samarreta fosca, amb una bossa penjada al davant. Duia cresta i cueta, sense afaitar, amb barba de pocs dies.

‘La tertúlia proscrita’: Especial sobre la tornada de Puigdemont i la investidura d’Illa

Quan el cotxe va arrencar, la dona es va trobar blocada enmig dels manifestants i no va poder fer res. L’home va arrencar a córrer cridant la matrícula pel mòbil, en espanyol i lletrejant-la, i avisant els seus interlocutors que els manifestants el seguien.

En algunes imatges es poden veure com a mínim dues  persones perseguint el cotxe, però, de fet, només una era un policia.

Quan el cotxe es va anar allunyant, el policia va fugir de pressa i corrents d’aquella zona.

L’agent dels Mossos d’Esquadra que ha passat la nit detingut per haver col·laborat amb el president Carles Puigdemont a l’hora d’anar-se’n de Barcelona i que avui ha estat posat en llibertat ha estat suspès de sou i feina, segons que han confirmat fonts de la defensa a VilaWeb. El TSJC explica que la jutgessa de guàrdia de Granollers ha decidit de deixar-lo anar sense mesures cautelars perquè la fiscalia no n’havia demanat cap, i ha traslladat el cas als jutjats de Barcelona perquè és allà on van passar els fets. La causa ha restat oberta amb una investigació pel delicte d’encobriment, diuen les mateixes fonts.

L’home va ser detingut ahir a la porta de casa seva i ha passat la nit detingut. Va arribar a presentar una petició d’habeas corpus perquè un jutge revisés immediatament si la seva detenció era il·legal, però va ser desestimada.

El comissari en cap, Eduard Sallent, ha criticat amb molta contundència el comportament dels dos mossos d’esquadra detinguts per la col·laboració amb Puigdemont. L’altre agent, que va sortir en llibertat ahir mateix, és el propietari del vehicle blanc en què va pujar Puigdemont després del discurs. “Més enllà de les responsabilitats penals, condemno i deixo clar que aquest és un acte reprovable i inacceptable. No mereixen vestir el nostre uniforme. Van dificultar la detenció. Amb la seva intervenció han posat dificultats a la resta de companys”, ha dit Sallent.

Aquest matí, la Intersindical ha demanat que fos alliberat i ha expressat el seu suport tant a ell –que és afiliat del sindicat– com a la seva família.  “Davant d’aquests fets greus i arbitraris, la Intersindical estem a disposició de l’afiliat i la seva família, a qui enviem tot el suport davant d’aquests moments complicats”, han dit.

ABP Brussel·les: els mossos que han protegit Puigdemont

L’ANC ha fet arribar una carta al Departament d’Interior per a denunciar l’actuació policial dels Mossos al parc de la Ciutadella coincidint amb el ple d’investidura de Salvador Illa i la tornada del president Carles Puigdemont.

A la missiva qualifiquen l’actuació de “desproporcionada” i reclamen que s’obri una investigació i es depuri responsabilitats. Durant la concentració davant de la porta d’entrada del parc de la Ciutadella, els Mossos van llençar gas pebre als manifestants, sense que s’hagués produït una situació violenta. Els policies, a més, diu que van llençar aquest gas de manera discriminada, no es va respectar la distància pertinent i no es va avisar prèviament per altaveu que es llençaria, tal com estableix la forma d’aplicació que van detallar el 2019. Sobre això, l’entitat explica que Sanitaris per la República va haver d’atendre cinquanta-una persones afectades per aquest gas, i en alguns dels casos el SEM també hi va haver d’intervenir.

Arran d’això, l’ANC demana que s’obri una investigació dels fets i es depurin responsabilitats dels responsables de l’operatiu, així com que es revisin les operacions com aquesta i la seva desproporció, que consideren que limita el dret de la ciutadania a expressar davant del parlament les seves opinions. “Els operatius mai no poden ser anul·lant aquest dret i cal que es facin d’acord amb les interpretacions de les resolucions de les Nacions Unides i el TEDH”, defensen.

Moment en què han llançat gas pebre a la gent pic.twitter.com/zdHBmc5Mm0

— AlberTVBagué (@AlbertTVBague) August 8, 2024

Després d’haver estat investit ahir al parlament amb els vots del PSC, ERC i els Comuns, Salvador Illa prendrà possessió demà del càrrec de president de la Generalitat. L’acte es farà al migdia al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

El president del parlament, Josep Rull, llegirà el reial decret de nomenament i, a continuació, el president Aragonès imposarà la Medalla del càrrec a Illa, qui clourà l’acte amb el seu parlament, ja com a 133è president de la Generalitat de Catalunya.

L’acte serà retransmès en directe pel web del govern, així com per les xarxes socials.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha demanat als Mossos d’Esquadra un informe sobre l’operació per a detenir ahir el president Carles Puigdemont arran de la seva aparició anunciada a Barcelona. Arran d’unes querelles de Vox i l’associació ultradretana Hazte Oír la sala de vacances —presidida pel jutge Javier Aguayo— ha obert diligències indeterminades per a demanar un informe que expliqui quina va ser la planificació i elaboració de l’operatiu policíac per a detenir Puigdemont i posar-lo a disposició judicial; el desenvolupament de l’operatiu policíac; i una avaluació policíaca de l’execució de l’operatiu.

Elena i Sallent esclaten contra el president Puigdemont pel fracàs en la detenció

L’informe es demana abans de decidir si admet o no les querelles, i dóna deu dies a tot estirar perquè li facin arribar. La petició es dirigeix al “comissari general dels Mossos d’Esquadra”, un càrrec que no existeix com a tal al cos, sinó que hi ha tres branques de la comissaria general: la de Relacions Institucionals, Prevenció i Mediació; la d’Investigació interna i Afers disciplinaris; i la d’Inspecció i Avaluació. En tot cas, la màxima direcció del cos dels Mossos d’Esquadra recau en el director general de la policia, Pere Ferrer, i el comissari en cap i ara major, Eduard Sallent.

A més del TSJC, el Tribunal Suprem espanyol també ha requerit un informe sobre la planificació de l’operatiu policíac i “els elements que van determinar el seu fracàs del punt tècnic i policíac” als Mossos d’Esquadra i al ministeri d’Interior espanyol, a qui també responsabilitza.

ABP Brussel·les: els mossos que han protegit Puigdemont

L’operatiu dels Mossos d’Esquadra d’ahir per a detenir el president Carles Puigdemont ha deixat el cos en un punt delicat, amb la pressió afegida del jutge Pablo Llarena, que reclama explicacions. L’operatiu va fracassar i això ha causat un terrabastall. En el si del cos, entre els agents, però també en la direcció política i policíaca, que avui mateix ha comparegut per explicar què va fallar. Ho han fet una a través d’una conferència de premsa molt llarga, en què s’ha fet servir un to inusual, més aviat ressentit, i en què s’ha fet evident el malestar pel paper de Puigdemont.

El conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, el comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent, i el director general de la policia, Pere Ferrer, han defensat fermament la feina de la policia, però tots tres també han criticat amb duresa l’actuació d’ahir del president Carles Puigdemont, que va participar en un acte a Arc de Triomf i poc després va marxar sense haver estat detingut. Els Mossos continuen cercant el president Puigdemont i no descarten, ara per ara, que el continuï a Barcelona o a Catalunya.

Elena considera que Puigdemont va tenir un “comportament impropi” de la màxima autoritat del país. “Per això, no hi estava preparat ningú en aquest país”, ha dit. També considera que ha menystingut l’independentisme: “Què carai suma, el que va fer ahir? Una treta? Que sé fer un engany? Estem millor que ahir? Hem sumat més? Hi ha més confiances?”.

Sallent s’ha queixat que autoritats del país i diputats, com ara el president del parlament, Josep Rull, participés en la massa de gent que va protegir el president Puigdemont fins a l’arribada a Arc de Triomf. A parer seu, són càrrecs públics i electorals que tenen una responsabilitat en les institucions del país i que ahir van actuar “amb la voluntat de dificultar la intervenció dels Mossos d’Esquadra”.

Segons Sallent, els anuncis públics d’ahir dels convocants tenien com a objectiu situar la policia catalana com un element que comprometés la suspensió del ple d’investidura, i considera que el president Puigdemont no va tenir en cap moment la intenció d’assistir-hi. A parer seu, Puigdemont va tenir una manca de lleialtat cap al cos dels Mossos, i l’ha comparat amb Jimmy Jump, que fa uns quants anys es va fer famós esquivant controls de seguretat i entrant en actes multitudinaris, com ara partits de futbol.

Ferrer ha destacat que la jornada d’ahir va ser un repte complex i que s’ha deixat els Mossos “en una situació que no es mereix”. “Situar la policia com a responsables, per excés o defecte, dels problemes polítics no resolts, és un mal negoci per la policia, pel país, un mal negoci per Catalunya”, ha dit. 

L’efecte incert de l’última humiliació de Pablo Llarena | Anàlisi de Josep Casulleras

Elena: “Hi va haver la intenció de dinamitar el ple d’investidura”

El conseller Elena ha dit que ahir “hi va haver la intenció de dinamitar el ple d’investidura, de tapar-lo, amb una campanya de mitjans de xarxes amb atacs injustos, falsos, sobre desproporcions en l’operatiu policial”. Segons Elena, també hi va haver l’objectiu d’atacar l’actual govern d’ERC i diu que Puigdemont tenia la intenció de situar-los com a adversaris. “Això és un error polític estratosfèric. Això no és liderar, això no és contribuir, i això no és tenir mentalitat d’estat”, ha comentat. “Per col·locar-lo fora del front de l’independentista, per fer-lo còmplice i situar-lo en el lloc de l’espanyolisme. Tot perquè no agrada el que ha decidit l’organització política –referint-se a ERC– de fer en aquest ple d’investidura”, ha afegit el conseller. 

Elena ha aprofitat l’ocasió per demanar als responsables polítics que treguin els Mossos d’Esquadra del debat polític. I també ha parlat sobre l’aplicació de la llei d’amnistia. A parer seu, les ordres de detenció haurien de decaure, però encara no passa. Elena ha justificat la detenció dient que els Mossos tenen una dimensió judicial i, per tant, s’havien de complir les ordres dels jutges i els tribunals.

Pere Ferrer i Joan Ignasi Elena, en un moment de la conferència de premsa (fotografia: ACN). La detenció va fracassar

L’operatiu policíac d’ahir tenia tres objectius: garantir el ple funcionament de la investidura, garantir la seguretat en l’exterior del part de Ciutadella, on hi havia convocades dues concentracions, i efectuar la detenció del president Puigdemont. Segons Sallent, els dos primers es van complir, però el darrer va fracassar. “Hem de fer una anàlisi interna i rendiment de comptes”, ha reconegut Sallent. I ha afegit: “Va ser un dia difícil, va acabar com nosaltres no acabàvem”. Sallent ha reconegut que no tenen constància com Puigdemont va arribar a Catalunya.

El president Puigdemont va fer una intervenció breu a l’Arc de Triomf. Poc després, va desaparèixer entre el doble plafó de l’escenari acompanyat del secretari general de Junts, Jordi Turull, i el seu advocat, Gonzalo Boye. Sallent ha sostingut que al darrere de l’escenari hi havia agents de la comissaria general d’informació, que van intentar aproximar-s’hi, però la multitud ho va impedir. Segons Sallent, Turull i Puigdemont es van posar un barret de palla i poc després van marxar amb un vehicle de color blanc. Agents dels mossos van iniciar una persecució a peu, però en van perdre el rastre.

Segons Sallent, el desenvolupament dels fets i les circumstàncies no van ajudar a detenir el president. El dispositiu estava dissenyat per a detenir-lo a prop del parc de la Ciutadella, on hi havia els recursos per a traslladar-lo a la Ciutat de la Justícia i, si hagués calgut, al Tribunal Suprem (TS) espanyol. Sallent ha negat que la policia hagués negociat la detenció de Puigdemont amb el seu entorn, tal com es va dir ahir. I també ha dit que la policia catalana va col·laborar a través dels canals habituals amb la Guàrdia Civil i la policia espanyol, fent traspàs d’informació sobre el vehicle amb què va marxar, per exemple, però no els consta que hi hagués hagut cap actuació dels cossos de seguretat espanyols.

Eduard Sallent, en una conferència de premsa (fotografia: ACN).

Com que no van aconseguir de detenir-lo a prop del parlament, la prefectura va decidir d’activar l’operació Gàbia, amb tancaments a les sortides de Barcelona i en altres punts del Principat, com ara la Jonquera, i inspeccionant els vehicles cercant el president. L’operatiu es va tancar sense èxit: la policia no va localitzar ni detenir el president Puigdemont. L’operatiu va col·lapsar un bon grapat de carreteres i va causar llargues cues quilomètriques. “Lamentem els perjudicis a la ciutadania. Som conscients que les decisions operatives van generar molèsties i incomoditat. Empatitzem amb ells, lamentem aquestes molèsties, però creiem que s’adequava a l’alarma social. 

Dos mossos investigats, però n’hi poden haver més

Ahir, la policia va detenir dos agents dels Mossos acusats d’haver ajudat el president a marxar. Un va quedar en llibertat provisional ahir mateix, però el segon encara continua sota custòdia policíaca. Tots dos van presentar habeas corpus, però la jutgessa el va desestimar. Sallent ha dit que la investigació continua oberta i no descarten que hi hagi més detencions o investigacions d’altres agents o personalitats.

“Més enllà de les responsabilitats penals, condemno i deixo clar que aquest és un acte reprovable i inacceptable. No mereixen vestir el nostre uniforme. Van dificultar la nostra detenció. Amb la seva intervenció han posat en dificultat la resta de companys”, ha dit Sallent.

ABP Brussel·les: els mossos que han protegit Puigdemont

La pressió del jutge Llarena

En aquest episodi de tensió a Interior i als Mossos d’Esquadra s’hi ha d’afegir la pressió del jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena –instructor de la causa contra el procés–, que ja s’ha afanyat a reclamar explicacions a la policia i al Ministeri d’Interior espanyol per la desaparició del president Puigdemont.

En dues providències, el magistrat demana a cada organisme un informe sobre la planificació de l’operatiu policíac i “els elements que van determinar el seu fracàs del punt tècnic i policíac”.

Malestar dels agents

L’operatiu d’ahir ha causat malestar en el si dels Mossos d’Esquadra. El sindicat SAP-Fepol, el majoritari del cos, va reclamar ahir explicacions als dirigents polítics i policíacs per l’operació Gàbia. “Més enllà del ridícul que podria semblar que estem fent, no volem caure en conclusions extretes a corre-cuita i, per tant, volem deixar que els nostres màxims dirigents (polítics i policials) donin les explicacions que considerin oportunes”, deia el sindicat en un comunicat. Preguntat per això, Sallent ha negat que la policia hagi fet el ridícul i ha comentat que el dispositiu no va aconseguir de detenir el president Puigdemont.

La Federació de Professionals de la Seguretat Pública de Catalunya (FEPOL), que agrupa nou sindicats policíacs i quinze mil afiliats, també es va queixar que hi va haver una manca de previsió i una sensació d’improvisació constant en l’operació d’avui, amb canvis constants en les decisions operatives que han motivat el tancament de Barcelona “amb les conseqüents molèsties generades a la ciutadania i la mobilització innecessària d’efectius”.

El Consorci d’Aigües de la Costa Brava ha anunciat que en les hores vinents i de manera progressiva els habitants del Port de la Selva (Alt Empordà) podran tornar a beure aigua de l’aixeta. Fonts de l’organisme asseguren que ja han posat en funcionament el tercer pou excavat aquesta mateixa setmana i això ha permès recuperar el nivell dels dipòsits d’aigua. Les previsions són que la dessaladora es posi en funcionament aquesta tarda i, per tant, el servei recuperarà la normalitat. En paral·lel, el consorci ha anunciat que després de foradar el tercer pou, començaran els treballs de neteja del que es va embossar. El municipi va perdre el servei d’aigua potable dilluns al vespre.

Aquest dimecres al matí els operaris començaven a foradar el tercer pou d’aigua, i avui el Consorci d’Aigües de la Costa Brava ha confirmat a l’ACN que el pou ja està en funcionament i ha començat a bombar aigua amb normalitat per omplir els dipòsits del municipi.

Concretament, els operaris van trobar aigua a 4 metres de profunditat i han ubicat la bomba a 12 metres. A partir d’aquí, l’aparell ha començat a funcionar fins a omplir els dipòsits que garanteixen la reserva d’aigua suficient. Per aquest motiu, el consorci preveu de posar en funcionament la dessaladora que hi ha al municipi aquesta mateixa tarda.

Això permetrà que els veïns recuperin l’aigua potable al llarg de les hores vinents i de forma progressiva. Des del consorci avisen que, en funció de la ubicació de cada casa, alguns en tindran abans que els altres, però la intenció és que en qüestió d’hores tothom pugui tornar a beure aigua de l’aixeta i aquest cap de setmana es restableixi la normalitat en el servei.

L’ajuntament ha agraït l’aportació d’aigua que ha fet el municipi de Llançà en els últims dies a través d’una canonada provisional que hi havia, i ha anunciat que ja no se’n desvia més. El que sí que es mantenen són els camions cisterna fins a garantir que la situació està completament normalitzada. A més, ha comunicat que començaran a netejar el pou que va quedar embossat aviat.

L’objectiu és que d’ara endavant hi hagi tres pous plenament operatius al Port de la Selva (el que va quedar embossat, el que seguia funcionant i el que han perforat aquesta setmana). Amb aquesta infraestructura el consorci preveu garantir el subministrament d’aigua al Port de la Selva i la Selva de Mar fins que no es posi en funcionament la canonada que ha de connectar amb Cadaqués, que es preveu que sigui abans de l’estiu del 2025.