La Nova Esquerra Nacional, candidatura de Xavier Godàs i Alba Camps a la direcció d’Esquerra Republicana, continua assenyalant la candidatura d’Oriol Junqueras i Elisenda Alamany, Militància Decidim, com el seu rival principal. En la compareixença per a explicar el programa polític de la candidatura, Godàs ha explicat que la prioritat de la seva llista si hi ha segona volta és d’unir-se a Foc Nou, encapçalada per Helena Solà i Alfred Bosch. “Si hi ha segona volta, tenim més capacitat d’entesa amb Foc Nou, perquè, si es dóna, ha de ser una segona volta cap al canvi, no pas cap a la conservació. El canvi a Esquerra Republicana és inexorable, és només qüestió de temps i val més aprofitar-lo”, ha dit.

Així i tot, les converses encara són verdes i qualsevol pacte d’aquesta mena no es concretaria fins al pròxim 30 de novembre. Abans, encara hi ha d’haver la publicació dels avals, demà passat, i els debats entre els candidats. La discrepància més grossa, en tot cas, és amb Militància Decidim, perquè la Nova Esquerra Nacional no troba creïble que Junqueras no ampliï els acords amb el PSC. Ahir, l’ex-president del partit va descartar “del tot” d’entrar en el govern del president Salvador Illa aquesta legislatura, però no va dir res sobre el de Barcelona. La número 2 de Junqueras, Elisenda Alamany, ha estat una de les principals defensores que els republicans s’incorporin al govern del batlle Jaume Collboni. 

Godàs ha posat en dubte la paraula de Junqueras. “Només creiem en les coses en la mesura que es produeixen. Com que ens remetem als fets, fins a dia d’avui, no podem donar credibilitat a aquesta proposta”, ha dit. L’èmfasi per a diferenciar-se de Militància Decidim també l’han posat en la separació de càrrecs: si guanya la Nova Esquerra Nacional, diuen, el president del partit –que seria Godàs– es dedicaria exclusivament a les qüestions orgàniques, i s’haurien de fer unes primàries per a decidir el candidat a la Generalitat, que en cap cas no seria ni Godàs ni Camps. “Ens hem de centrar en el partit. El partit s’ha d’enfortir en la seva dimensió militant i en la seva capacitat política general”, ha dit Godàs.

Tot i la distància creixent amb Junqueras, la llista, plena d’afins a Marta Rovira i al president Pere Aragonès, s’ha compromès que, si guanya, elaborarà la pròxima ponència del partit amb membres de les altres candidatures. La intenció és de recosir el partit després de la guerra interna tan agre dels últims mesos, i dedicaran una de les dues vice-presidències –o bé la de Teresa Jordà o bé la de Raquel Sans, que en són les candidates– exclusivament a aquesta funció. Camps, candidata a la secretaria general, ha dit que “no té sentit fer una estratègia de només una part de les visions” perquè Esquerra és un partit plural i que se centraran en el procés de reconstrucció a partir del primer minut.

Per una altra banda, la creació d’un codi ètic de la comunicació del partit ha de servir perquè no es tornin a repetir episodis com els cartells contra els germans Pasqual i Ernest Maragall. Volen evitar “que les campanyes de comunicació i d’activisme no atemptin contra els valors ètics de l’organització”. És un punt important, atès que la candidatura de Junqueras retreu a persones de l’entorn de la candidatura d’haver impulsat les campanyes de joc brut a través d’una estructura B. A més a més, la Nova Esquerra Nacional defensa “un partit lliure de mercadejos”: “Hem vist massa vegades com es designaven càrrecs a dit a canvi de lleialtats o a canvi de suport”, ha dit Camps. Hi hauria de posar punt i final, diuen, un òrgan que revisi les designacions en l’àmbit institucional.

El pal de paller de “l’esquerra nacional”

Godàs ha afirmat que la missió històrica d’Esquerra Republicana de Catalunya és de dirigir l’àmbit de l’esquerra de progrés, sobiranista i independentista. És un espai en què situen altres organitzacions polítiques com la CUP i “l’ala sobiranista dels Comuns”, però també, referents de la societat civil, entitats i membres dels moviments feminista i ecologista, per exemple. “Hem de ser capaços de plantejar un marc polític comú i escenaris de confluència”, ha dit Godàs. Per això proposen de fer una Conferència de les Esquerres Sobiranistes i Independentistes, el setembre de l’any vinent, en què s’explori tot això. En podrien sorgir “concrecions operatives” com, per exemple, sumar per a les pròximes eleccions municipals, el 2027. “No ens allunya res del Lluc”, ha dit Godàs, en referència a Lluc Salellas, batlle de Girona en una candidatura on hi havia la CUP.

Malgrat prioritzar l’espai ampli de l’esquerra nacional, la candidatura també promet de “refer les aliances del moviment independentista i reconstruir els consensos”, tot i que no han parlat directament de Junts. Al centre d’aquesta reconciliació hi volen posar un treball conjunt per a dissenyar “una estratègia nacional que faci possible la celebració d’un referèndum d’independència”. Segons Godàs, l’exercici de l’autodeterminació haurà de ser acordat, perquè és la via més realista en les circumstàncies actuals, en què Catalunya es troba “encaixonada entre dos estats de la Unió Europea”. Ara bé, sostenen que un referèndum “no s’acorda només per la via de parlar-ne, sinó per la via d’imposar-lo”. 

L’arxidiòcesi de París ha anunciat que tres tapissos de l’artista mallorquí Miquel Barceló formaran part de la decoració interior de la catedral de Notre-Dame. El temple tornarà a obrir el 7 de desembre després del greu incendi de l’abril de 2019.

Miquel Barceló: “La ceràmica és una forma extrema de pintura”

Les peces es col·locaran a la capella de la nau lateral nord, sobre el mur oriental. Els responsables de l’arxidiòcesi no n’han detallat les temàtiques, però sí que han avançat que, mentre s’acaben i s’instal·len, se’n col·locaran temporalment uns altres en règim de préstec. La resta de tapissos de Notre-Dame han estat encarregats al també pintor Michael Armitage.

L’univers infinit de Miquel Barceló

Aquesta no és la primera incursió de Barceló en l’art sacre. També és l’autor del mural ceràmic que cobreix les parets de la Capella del Santíssim, una de les tres situades a la catedral gòtica de Palma. Aquesta obra, que va concloure el 2006, inclou cinc vitralls de dotze metres d’alçada i un conjunt de mobiliari litúrgic.

La restauració de Notre-Dame ja ha costat 700 milions d’euros, sense tenir en compte les despeses de la restauració d’algunes parts concretes. La reobertura oficial del temple serà el 7 de desembre. Serà una cerimònia oficial, que inclourà un discurs oficial del president francès, Emmanuel Macron. L’endemà, ja s’hi oficiarà una missa i es recuperaran les visites turístiques.

Barceló, nascut a Felanitx el 1957, és un pintor, escultor, ceramista i dissenyador de fama internacional. Entre les seves obres destaquen les pintures de la cúpula de la sala dels drets humans del Palau de les Nacions Unides a Ginebra. En les darreres setmanes ha estrenat el cartell commemoratiu del cent vint-i-cinquè aniversari del Barça.

El film El 47 s’ha convertit en el més vist en català als cinemes dels darrers quaranta anys, segons que ha informat la productora The Mediapro Studio. Ha superat títols com Casa en flames– l’altre gran èxit de la temporada–, Pa negre o Alcarràs. Escrit i dirigit per Marcel Barrena i protagonitzat per Eduard Fernández, ha superat els 457.093 espectadors en els dos mesos que fa que es va estrenar. Això el converteix en el film més vist d’ençà de La plaça del Diamant de Francesc Betriu, que el 1982 va sumar 503.835 espectadors.

Eduard Fernández: “Els emigrants són part de Barcelona perquè l’han construït amb les seves mans”

El 47, que ja ha recaptat més de 2.923.950 euros en taquilla, narra les reivindicacions de l’activista veïnal i del PSUC Manolo Vital, un conductor d’autobús que va desafiar les autoritats barcelonines per a demostrar que el barri de Torre Baró havia de tenir transport públic.

Aquesta història de mobilització social és extrapolable a la de molts altres barris formats en els anys 50 per emigrants obrers que s’instal·laven a la perifèria de les grans ciutats del país.

La història del noi de disset anys que va retratar els segrests d’autobusos de Can Franquesa

Conchi Abellán, coordinadora de Podem Catalunya, ha anunciat avui que deixa el càrrec. Després d’uns quants anys al capdavant de l’organització, Abellán ha manifestat la voluntat de fer un pas al costat per prioritzar el seu benestar personal i recarregar energies. “Aquest pas al costat és, per a mi, una oportunitat per a cuidar-me i tornar amb la força i l’entusiasme que aquest partit i tots vosaltres mereixeu”, diu en un comunicat publicat a X.

“Aquesta és una decisió personal que m’ha costat molt de prendre, però que sento necessària,” explica. Abellán fa un agraïment a la gent que ha donat suport al partit i als militants, “que als barris, a les fàbriques, a les places, i a cada espai comunitari, lluiten braç a braç juntament amb la gent organitzada, els col·lectius socials, els sindicats i les entitats que defensen els drets de totes i tots”.

Querida militancia, compañeros y compañeras de la dirección, y a todas las personas que nos han acompañado en estos años de lucha incansable por una Catalunya más justa para todas.

Hoy quiero comunicar una decisión personal que me ha costado mucho tomar, pero que siento…

— Conchi Abellan (@ConchiAbellan_) November 13, 2024

Abellán ha volgut dedicar paraules de reconeixement especialment a Ione Belarra, coordinadora espanyola de Podem, per l’acompanyament i el compromís amb el projecte col·lectiu. En el seu missatge, subratlla el paper de totes aquelles persones que, amb esforç i dedicació diària, han convertit Podem en un referent de transformació social. També expressa la seva gratitud als votants pel suport rebut a les urnes i ha reafirmat la seva confiança en el futur del projecte polític que seguirà defensant.

Tot i deixar el càrrec, Abellán assegura que continuarà a prop i donant suport a la nova direcció, amb el convenciment que Podem Catalunya compta amb persones “excepcionalment preparades” per continuar encapçalant el partit i promovent el canvi social. “M’acomiado ara per tornar amb més força en un temps, perquè ara es necessita una persona amb la capacitat de donar el 100% i hi ha persones excepcionalment preparades per fer-ho”, ha comentat.

Abellán va guanyar les primàries del partit el febrer d’enguany amb un 51,33% dels vots (1.211). María Pozuelo, que era la secretària d’Organització i que també va presentar una candidatura per a dirigir el partit, va quedar segona amb un 44,89% dels vots (1.059).

L’Ajuntament de Maó ha tancat les fonts d’osmosi dels centres escolars perquè ha detectat un excés de nitrats en l’aigua. El consistori ha informat que l’aigua tenia alguns paràmetres alterats.

Tot d’una s’ha avisat els equips directius, s’ha subministrat aigua embotellada als centres i s’ha encarregat la reparació de les fonts.

Tot i que en algunes fonts les anàlisis han sortit correctes, romandran tancades fins que un segon test verifiqui la potabilitat de l’aigua. L’Ajuntament ha dit que continuarà controlant les fonts per garantir que l’aigua sigui apta.

Aquest fet s’afegeix a la crisi en la gestió de l’aigua de Maó. El 3 d’octubre proppassat es va ordenar de tancar la planta de Malbúger, tot i que ja havia estat desconnectada de manera cautelar d’ençà del 26 de setembre. També es va expedientar l’empresa Hidrobal, que s’encarrega de la gestió, per no haver notificat l’excés de nitrats a la planta durant mesos.

El Centre de Coordinació Operativa Integrat (CECOPI) ha anunciat que, a causa del nou temporal d’avui i com a mesura preventiva, es restringeix la circulació de vehicles privats d’avui a les 18.00 fins demà a les 18.00 en una vintena de municipis del País Valencià.

Concretament, són Alaquàs, Albal, Aldaia, Alfafar, Algemesí, Alginet, Benetússer, Beniparrell, Catarroja, Xiva, Guadassuar, Alcúdia, Llocnou de la Corona, Massanassa, Paiporta, Picanya, Sedaví, Torrent i les pedanies del sud de València i Xirivella.

Ho ha anunciat la directora general de Prevenció d’Incendis Forestals, Rosa Tourís, després de la reunió del CECOPI d’avui. Són exempts d’aquesta mesura els desplaçaments urgents justificats adequadament per algun dels motius següents: assistència a centres, serveis i establiments sanitaris; retorn al lloc de residència habitual o familiar; assistència i cura a persones grans, menors, dependents, persones amb discapacitat o persones especialment vulnerables; i també per raons de força major o situacions de necessitat i qualsevol altra activitat de naturalesa anàloga.

El diari britànic The Guardian, que té una gran influència internacional, ha anunciat que deixava la xarxa social X, l’antic Twitter, on acumula prop d’onze milions de seguidors. “Pensem que els beneficis d’estar a X ara són superats pels perjudicis i que els recursos es podrien utilitzar millor a promocionar el nostre periodisme en uns altres llocs”, diuen en una publicació. The Guardian és el primer dels grans mitjans que deixa aquesta xarxa social.

La decisió, que feia temps que estudiaven, es fonamenta en el contingut sovint pertorbador que es troba o que es promou a X, incloent-hi teories de la conspiració d’extrema dreta i comentaris racistes. Segons The Guardian, la campanya electoral dels Estats Units ha reforçat aquesta percepció. Consideren que X és una plataforma tòxica, amb un impacte desmesurat en el discurs polític, sota la influència del propietari, Elon Musk.

Why the Guardian is no longer posting on X https://t.co/j4fRgzSYde

— The Guardian (@guardian) November 13, 2024

“Les xarxes socials poden ser una eina important per a les organitzacions de notícies i ens ajuden a arribar a nous públics, però, en aquest moment, X té un paper reduït en la promoció del nostre treball”, diuen. The Guardian recorda que els seus periodistes podran continuar fent servir X amb finalitats professionals, i que els lectors podran continuar compartint-hi articles del mitjà.

The Guardian explica per què pot prendre aquesta decisió: “El nostre model de negoci no es basa en contingut viral adaptat als capritxos dels algorismes dels gegants de les xarxes socials, sinó que som finançats directament pels nostres lectors.”

Escola Valenciana torna a portar la llei Rovira davant la justícia i demana ara la mesura cautelar de paralització del reconeixement, certificació i registre dels nivells de referència del català per vulnerar el marc comú europeu de referència per a les llengües (MCERL) i per estar basats en una llei sobre la qual s’ha interposat un recurs d’inconstitucionalitat.

La resolució de 26 de setembre de 2024 de la Conselleria d’Educació reconeix el nivell B2 de català a tots aquells alumnes que hagen aprovat l’assignatura amb un 5 o més, i el C1 als qui tinguen més d’un 7 en batxiller. A més, amb caràcter retroactiu d’ençà del 2008. L’entitat considera que no se subjecta en les determinacions previstes en el MCERL, “i això a pesar que en la resolució impugnada, de forma totalment espúria i enganyosa, s’indica que els reconeixements lingüístics es realitzen en el marc del MCERL.”

“Resulta antijurídic i il·lògic que per part de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació se certifique diferents nivells de valencià sense haver avaluat la competència lingüística de l’alumnat que ha finalitzat les diferents etapes educatives”, apunta.

Recorden que per a fer una homologació d’aquestes característiques amb les garanties necessàries, es requeriria que el currículum de l’assignatura de català abastara totes les competències que es recullen al MCERL, tant en l’àmbit oral com escrit, en els diferents àmbits de competència. A més, respecte al caràcter retroactiu de la resolució, expliquen que no es pot donar una certificació lingüística si no s’acredita que la persona, en el moment en el qual se li concedeix, disposa d’aquest nivell lingüístic.

També assenyalen que aquest procés de certificació discrimina el català respecte a altres llengües estrangeres que també formen part del currículum educatiu. “Si la Conselleria entén que per a certificar una llengua estrangera com l’anglés i el francés resulta necessària una avaluació en la qual es faça un examen de totes les àrees lingüístiques i resulte adequada al que es disposa en el MECRL, no resulta raonable que adopte un criteri diferent respecte del valencià”, diuen.

Finalment, destaquen que si el recurs d’inconstitucionalitat que s’ha interposat a la llei Rovira prospera, es declararien nuls tots els preceptes, provocant un caos administratiu. “Resulta necessari adoptar la mesura cautelar que sol·licitem abans que siga massa tard i els alumnes que han obtingut tals certificacions –especialment, les certificacions de nivell C1– en facen ús, per exemple, per a l’accés a la funció pública en oposicions o altres processos selectius”, apunten.

Qui és la X de l’espionatge en massa contra el moviment independentista català amb Pegasus? Els seixanta-cinc noms de víctimes de l’espionatge d’estat amb aquest programari maliciós (i amb programaris semblants, com Candiru), comprovats per Citizen Lab el 2022 i corroborats per Amnistia Internacional, són la punta de l’iceberg d’una vigilància a gran escala i fora de control contra tot un moviment polític. Dos anys després, encara no hi ha explicacions de qui n’és el responsable ni de la magnitud real d’aquest espionatge. La majoria de les querelles de les víctimes del Catalangate que han denunciat el cas s’han encallat als jutjats, per l’obstrucció de la fiscalia i per l’opacitat tant de la legislació espanyola que regula el CNI com de l’entramat empresarial de NSO Group, el conglomerat responsable del desenvolupament i comercialització de Pegasus.

Un d’aquests casos és el d’Andreu Van den Eynde, advocat d’Oriol Junqueras, que fou espiat el maig del 2020, durant el confinament i quan discutia l’estratègia jurídica amb els seus col·legues que defensaven els altres presos polítics. Ara el centre per a la defensa dels drets humans Irídia ha assumit la causa de Van den Eynde i ha activat una estratègia per a determinar qui és la X.

[VÍDEO] HBO estrenarà ‘Surveilled’, un film impactant de Ronan Farrow sobre l’espionatge contra l’independentisme català

Ara com ara, ha ampliat la querella que Van den Eynde va presentar i que el jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona va admetre a tràmit el juliol del 2022. Aquella denúncia anava contra l’empresa israeliana NSO, per la responsabilitat que té en l’ús fraudulent i il·legal del seu programari per part de les autoritats espanyoles; i demanava que s’enviés una ordre europea d’investigació a Luxemburg per a obtenir informació de la filial luxemburguesa d’aquesta companyia. Però el jutge no ho ha fet. I ara l’equip legal d’Irídia hi insisteix, tot aportant al jutjat un informe pericial que exposa l’organigrama i el complex entramat empresarial amb què NSO penetra a la UE per a vendre-hi el Pegasus (als estats, que són els únics que suposadament el poden adquirir). I hi identifica els noms de tres responsables d’aquesta companyia contra els quals s’adreça també la querella de Van den Eynde.

Són Omri Lavie, fundador del grup NSO i membre de la junta directiva de la companyia i amb càrrecs en nou societats de les dinou que té el grup empresarial que s’encarrega de la comercialització de Pegasus; Shalev Hulio, també fundador de NSO i director general del grup fins el 2022, i amb responsabilitats també en empreses comercialitzadores del grup, que també fou investigat en la causa de WhatsApp contra Pegasus en la justícia nord-americana; i Yuval Somekh, que va tenir càrrecs directius en quatre societats del grup amb seu a Luxemburg durant el període 2016-2021, és a dir, quan el mòbil de Van den Eynde fou infectat.

Irídia demana que els tres nous querellats siguin citats a declarar en condició d’investigats i que si cal declarin per videoconferència de Luxemburg estant. I confia que aquesta nova informació mourà el jutge a engegar definitivament l’ordre europea d’investigació per a demanar la col·laboració de les autoritats judicials de Luxemburg, per a requerir a NSO informació que la companyia no revela, però que és cabdal, sobre les llicències del programari venudes a l’estat espanyol, els organismes amb qui es va tancar la compra, les condicions amb què es va fer i quin nivell de suport tecnològic i d’assistència van oferir a l’estat perquè espiés Van den Eynde (i la resta de víctimes del Catalangate). És a dir, mitjançant la determinació de la X de NSO, s’ha de poder saber quina és la X de l’estat espanyol sobre el Catalangate, qui en són els responsables.

Van de Eynde és, juntament amb Gonzalo Boye i Jaume Alonso-Cuevillas, un dels advocats espiats en el Catalangate. Penetrant en el seu telèfon mòbil, tenien accés a tot allò que contenia: no solament hi ha una vulneració de la intimitat, sinó també del secret professional, del dret de defensa, del secret de les comunicacions… Es tracta d’un cas de revelació de secrets. Vet aquí la base de la causa judicial que Irídia ha engegat.

Per a poder-ho fer, ha obert una campanya de donacions anomenada “Irídia vs Pegasus”.

La portaveu de Compromís al congrés espanyol, Àgueda Micó, ha fet un discurs contundent per a denunciar la incompetència del president Carlos Mazón durant la gota freda al País Valencià. Micó ha fet un repàs de totes les negligències que ha comès Mazón durant les hores més crítiques de la tragèdia i les dues setmanes següents i ha exigit al PP que el destitueixi. “Els nostres pobles són plens de fang, però el govern de Mazón està de merda fins al coll”, ha dit.

Picó ha dit: “La tristesa que tenia s’ha anat convertint en ràbia i impotència.” Però ha afegit que feia aquesta intervenció amb orgull i esperança, veient la resposta del poble valencià i els crits d’indignació contra el govern de Mazón. Ha començat la intervenció exposant el testimoni d’uns quants veïns del País Valencià que relaten la tragèdia. “Són paraules de persones que ho han perdut tot”, ha dit amb un to contundent.

Micó ha aprofitat l’ocasió per a fer valer el paper dels voluntaris i la solidaritat mostrada amb el poble valencià, però ha centrat bona part de la intervenció a denunciar la incompetència de Mazón i les negligències que ha comès tot aquest temps. “La gestió del govern Mazón és una humiliació. Han donat cinc versions diferents d’on era el president de la Generalitat el dia que el nostre país rebentava i la nostra gent s’ofegava a casa, al cotxe o al carrer”, ha dit. Segons ella, el poble valencià va parlar clar dissabte, en la manifestació contra Mazón: “Que prepari la defensa judicial”, ha dit Micó.

Compromís demana una comissió d’investigació al congrés per a aclarir el paper del govern espanyol en la gestió de la gota freda

També s’ha adreçat a la bancada del PP: “Vostès no sostenen Mazón perquè creuen que és capaç de gestionar la crisi, no sostenen Mazón per no torpedinar el treball de les administracions dels pròxims mesos; només sostenen un mentider i negligent per no donar un triomf a l’esquerra.” “Miren a la cara les víctimes, les persones que han perdut amics i familiars perquè l’alerta va arribar tard, i diguen-los a la cara que el sostenen perquè Sánchez no agafe les regnes”, ha afegit. Per tot plegat, ha exigit al PP que destitueixi Mazón: “Per dignitat política i pel poble valencià.”

Micó ha fet un repàs dels fets del 29 d’octubre, quan el president valencià va restar incomunicat un bon grapat d’hores mentre el CECOPI feia hores que era reunit per a donar una resposta a la catàstrofe. “El president va desaparèixer fins a les 19.30. Mentre el govern de Mazón no sabia per on tirar, Mazón havia desaparegut, estava incomunicat. No agafava el telèfon. Quina vergonya de president de la Generalitat Valenciana i quina vergonya de Partit Popular que no els destitueix”, ha insistit.

També ha criticat el paper del govern espanyol. Adreçant-se al ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica espanyol, Ángel Víctor Torres, s’ha queixat que se n’hagin desentès mentre “veien que un kamikaze gestionava la tragèdia”. Segons ella, el president espanyol, Pedro Sánchez, havia d’haver agafat les regnes d’un bon començament en veient la incompetència de Mazón. També ha preguntat per què el PSOE i el PSPV no demanen la dimissió de Mazón i, en canvi, faciliten el pressupost valencià. “Que no s’enganye el PSOE. No farem com ells. No regalarem el vot al pressupost de Mazón sense tenir l’esborrany. Volem tot el pressupost necessari per a reconstruir les nostres comarques”, ha dit Micó.

El secretari general del PP valencià confirma canvis en el govern de Mazón

L’Audiència de Girona ha condemnat els tres mossos de Santa Coloma de Farners (Selva) acusats de traficar amb marihuana comissada amb penes de deu anys de presó i nou mesos en el cas del caporal considerat dirigent de la trama; deu anys, un mes i un dia per a l’agent que feia d’intermediari i nou anys, nou mesos i quinze dies per al tercer mosso implicat.

Quant al matrimoni que s’encarregava de distribuir la droga, l’Audiència condemna l’home a dos anys i tres mesos de presó i absol la dona. La sentència condemna els agents pels delictes contra la salut pública, pertinença a grup criminal, furt continuat i falsedat en document oficial. Els agents s’enfrontaven a penes fins a dotze anys i nou mesos de presó.

El jutjat d’instrucció 2 de Tortosa (Baix Ebre) ha citat a declarar cinc membres del col·lectiu Konvent com a investigats per un presumpte delicte d’ofensa contra els sentiments religiosos el 15 de gener. El col·lectiu artístic va simular una processó religiosa per a exaltar les virtuts del menjar i el beure dins el Fòrum Cultura i Ruralitats organitzat pel Ministeri de Cultura espanyol a la ciutat el 5 de juny En la processó simulada pels carrers del voltant del teatre, hi apareixia una marededeu dalt d’un pas amb enfilalls de baldanes penjant.

La representació formava part del projecte artístic “La gran bacanal”, que aquests artistes van idear i desplegar durant el fòrum. La difusió de les imatges ja va aixecar una forta polseguera entre els cercles eclesiàstics locals, que la van arribar a qualificar d’ofensa als símbols religiosos.

Els Mossos d’Esquadra van identificar-los com els responsables de “la processó de la Santa Baldana” arran d’una denúncia d’Abogados Cristianos. La presidenta d’aquesta entitat, Polònia Castellanos, va retreure que el govern volia eliminar el delicte contra els sentiments religiosos perquè els atacs contra els catòlics quedessin impunes. “És intolerable que aquest espectacle que es mofa dels cristians i les seves creences sigui avalat pel Ministeri de Cultura.”

El col·lectiu Konvent es va defensar en un comunicat dient que l’imaginari religiós “no està reservat a cap grup específic” i que les imatges religioses eren una “part integral de la identitat i cultura col·lectiva”, “un llenguatge universal sense fronteres ni èpoques”. Argumentaven que la suposada processó volia simbolitzar “la capacitat humana de reinterpretar i resignificar els símbols religiosos, en contextos nous i diversos”. També van rebutjar cap intenció “d’ofendre ningú en la seva fe, els seus símbols i tradicions”.

El president electe dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat que el magnat Elon Musk i l’empresari Vivek Ramaswamy encapçalaran el nou Departament d’Eficiència Governamental (DOGE, per les sigles en anglès).

pic.twitter.com/Vnk4MCAofY

— Elon Musk (@elonmusk) November 13, 2024

“Em complau d’anunciar que el gran Elon Musk, treballant conjuntament amb el patriota nord-americà Vivek Ramaswamy, dirigirà el DOGE. Plegats, aquests dos americans magnífics obriran el camí perquè la meva administració desmantelli la burocràcia governamental, elimini les regulacions excessives, redueixi les despeses innecessàries i reestructuri les agències federals”, ha dit en un comunicat.

Trump s’ha fet ressò d’unes declaracions en què Musk, propietari de la xarxa social X i de l’aeroespacial SpaceX, afirmava que “això enviarà ones de xoc a través del sistema i de tots els implicats en el malbaratament governamental, que són molts”. En aquest sentit, el president electe ha considerat que aquestes mesures eren “essencials per al moviment per salvar els Estats Units”.

Aquest departament, que pretén d’impulsar un “canvi dràstic amb el qual els polítics republicans han somniat durant molt de temps”, oferirà assessorament a la Casa Blanca per a impulsar una reforma estructural a gran escala i “crear un enfocament empresarial per al govern mai vist fins ara”, diuen.

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d'Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Una nova gota freda amenaça bona part del país amb ruixats forts, acumulacions d’aigua i alguna nevada. A Catalunya, el govern ha aturat tota l’activitat en cinc comarques: el Baix Camp, el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i el Tarragonès. Hi ha restriccions en el trànsit i en la xarxa ferroviària. Ahir al vespre l’AEMET va activar l’alerta màxima per pluja torrencial a les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona.

Quins municipis han suspès les classes per la nova gota freda? 

Ahir, la pluja va causar estralls en alguns punts del País Valencià, com ara el Baix Maestrat i el Baix Segura. Avui, bona part del territori és en alerta per pluja intensa, però el nord i el centre —especialment castigat per la gota freda anterior— és on hi ha més preocupació (s’han suspès les classes en una cinquantena de municipis). Hi pot haver precipitacions entre 40 litres i 60 en una hora i més de 120 litres en dotze hores.

Finalment, a les Illes Balears, la gota freda regarà el conjunt de l’arxipèlag, sobretot a Eivissa, Formentera i Mallorca. Hi ha alerta carabassa per pluja forta que pot superar els 40 litres en una hora (més de 100 en dotze hores).

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisual (CCMA) ha presentat avui els resultats del primer any de la plataforma de continguts 3Cat. L’equip directiu s’ha mostrat satisfet de les xifres obtingudes durant el primer any de vida d’aquesta plataforma, que pretén de convertir-se en un projecte de país que vagi més enllà dels mitjans públics catalans.

1,17 milions d’usuaris registrats

La plataforma ha arribat a aquest primer any de vida amb prop d’1,17 milions d’usuaris registrats, 219 milions de reproduccions i 342.500 hores de continguts en català. Mensualment, s’hi connecten un milió de dispositius i generen 3,6 milions d’hores de consum audiovisual. De fet, les xifres no han parat de créixer de l’estrena ençà. Per exemple, aquestes darreres setmanes s’han assolit xifres rècord. Concretament, la setmana del 21 d’octubre ha estat la de més consum de l’any, amb més de 5 milions de reproduccions, i el mes passat va superar les dades més altes fins aleshores, amb 22 milions de reproduccions. El 4 de novembre es va obtenir la millor dada de dispositius únics connectats. Rosa Romà, presidenta de la CCMA, diu que estan contents perquè les xifres demostren que són capaços de competir amb les grans plataformes que hi ha al mercat.

Continguts fragmentats per a arribar a nous públics

Aquest primer any s’han estrenat gairebé cinquanta produccions exclusives i s’ha optat pels programes culturals i divulgatius, dels quals s’han arribat a publicar dinou. Així, segons Romà, s’han convertit en una “gran factoria de continguts en català amb una plataforma innovadora i amb un gran potencial de creixement”. I amb l’aposta clara per a arribar a nous públics. Per això, diuen que com més va cal fer continguts més fragmentats que potser no tindran un gran èxit d’audiència, però que ajudaran a arribar a nous públics, sobretot els més joves. “Cal tenir una oferta molt àmplia. Si no ho fem nosaltres en català, no existeix”, ha explicat Romà.

Un dels grans desafiaments és que la plataforma arribi a nous públics amb nous continguts, però sense menjar-se TV3 i Catalunya Ràdio. Sobre això, el director de Catalunya Ràdio, Jordi Borda, s’ha mostrat molt satisfet: “S’ha produït un efecte multiplicador del nostre públic gràcies a la plataforma. Hem aconseguit d’arribar a nous públics.” Per la seva banda, Sígfrid Gras, director de TV3, ha confessat que no totes les estratègies han funcionat aquest últim any. Per exemple, ha reconegut que programar a la televisió convencional La travessa vuit mesos després d’haver-la estrenada a la plataforma no havia estat una bona idea, atès que considera que tothom que volia veure el programa ja l’havia vist. De fet, han explicat que, de moment, no tenen previst d’emetre la segona temporada del programa de Laura Escanes a TV3. Malgrat tot, es mostren molt satisfets amb aquest nou format d’aventures, que ha estat amb diferència el programa més vist aquest darrer mes d’octubre, i ha aconseguit 111.409 reproduccions per capítol. Així s’ha col·locat entre el contingut més vist, just per sobre de Cites Barcelona i Com si fos ahir.

3Cat publicarà tres rànquings mensuals de visualitzacions

Un dels grans desafiaments que s’han trobat aquest primer any és com valorar quan una cosa és un èxit o no. Actualment, cap plataforma no comparteix dades de reproducció de contingut. 3Cat, en canvi, vol fer un exercici de transparència i ajudar a construir un nou model, i per això a partir d’ara publicarà tres rànquings mensuals amb el nombre de reproduccions dels productes més vists a la plataforma. Hi haurà una llista amb els vint continguts més consumits del mes, una altra amb els vint continguts més consumits en directe i, finalment, una amb els cinc continguts antics més reproduïts.

Avui han presentat els primers resultats, els del mes d’octubre. Dels continguts en directe destaca l’actualitat informativa, marcada per la gota freda. També destaquen els partits de futbol, com ara el Manchester City-FC Barcelona de la Lliga de Campiones emès a TV3 i la transmissió del Madrid-Barça a Catalunya Ràdio. També destaca el Concurs de Castells a Tarragona.

Dels vint continguts de vídeo i àudio més reproduïts a la carta, com dèiem, destaquen La travessa, Cites Barcelona i Com si fos ahir. Seguits per L’estafador de l’amor, El paradís de les senyores i Zenit. Cal remarcar que aquestes xifres són exclusives de la plataforma i no inclouen pas les visualitzacions que es fan en uns altres canals, com ara Spotify i YouTube. A més, la CCMA oferirà aquestes xifres ponderades per capítol. Farà la mitjana dividida pel nombre de capítols en compte de dir quantes reproduccions totals té cada sèrie.

La gran sorpresa són els continguts de catàleg, aquells que es van emetre fa anys, però que continuen reproduint-se. El cor de la ciutat, La Riera, Plats Bruts, Merlí i Ventdelplà són els productes estrella.

Les novetats d’aquests mesos vinents

Durant la reunió amb periodistes, l’equip directiu ha explicat una de les grans novetats d’aquests mesos vinents. El mes de març la plataforma farà un gran pas endavant. Fins ara, els usuaris tenien accés a una primera fase de la plataforma 3Cat, construïda a partir de l’antiga pàgina web de TV3 a la carta. Aviat se’n canviarà la tecnologia i hi haurà millores significatives, com ara que es podrà tenir més d’un perfil dins de cada usuari, i que obtindran recomanacions personalitzades segons el contingut que vegin. També es podrà baixar contingut, per després poder-lo veure sense connexió. Un altre avantatge és que integrarà el sistema de protecció DRM i això permetrà d’afegir més continguts internacionals al catàleg.

També hi haurà més estrenes, entre les quals destaquen els nous capítols de Natura Sàvia i el retorn de Bola de drac i Jo mai mai.

Un bus llançadora gratuït connecta Paiporta (Horta Sud) i més pobles malmesos per l’aiguat amb la ciutat de València d’ençà de la setmana passada. La Generalitat va anunciar una ampliació del servei a partir de dilluns, amb l’arribada d’autobusos de Madrid, que implicaria més freqüència de pas –cada quinze minuts– i més parades. La gestió el primer dia va ser un caos, amb cues llargues i hores de retencions. Però sembla que avui tot ha començat a funcionar amb relativa normalitat. Si és que hi ha res “normal”, ara.

Uns quants minuts abans de les 6.25, davant el número 129 del carrer de Sant Vicent de València esperen dos autobusos verds. Demane si algun dels dos va a Paiporta, però fan la ruta fins a Torrent. Són els que han vingut de Madrid i el conductor no sap res dels altres recorreguts. Poc després, se’n van buits i n’apareix un altre de roig, de l’empresa Avanza Mobility. Aquest sí que és el nostre. Hauria d’eixir a les 6.30, però no se’n va fins a les 6.45. Els conductors han vingut de Torrevella (Baix Segura) i de Benidorm (Marina Baixa).

L’autocar sembla net per fora, però, una vegada dins, el fang no deixa confusió d’on es dirigeix. Encara és fosc i solament hi puja una xica. Es diu Karelin. Comencem una conversa i em conta que abans vivia a Paiporta. “Saps aquell carrer amb tants cotxes amuntegats? Doncs era el meu.” “N’hem vist tants, ja…”, li responc. Va a treballar al polígon, a les oficines d’una empresa menuda d’extintors. Els treballadors en van netejar com van poder els baixos, però la feina habitual encara no s’ha reactivat perquè no hi poden entrar camions a descarregar la mercaderia. Amb tot, la paperassa no s’atura.

Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí.

Solia anar-hi en metro des de Patraix, on viu ara. Eren tot just quatre parades, però les infrastructures han estat molt malmeses per l’aiguat i encara no se sap quan tornaran a funcionar. La setmana passada es va organitzar amb els companys per anar-hi plegats en cotxe i, entre els controls i les retencions, tardaven una hora. Com que es va assabentar del reforç del servei del bus llançadora, va decidir de provar-lo, i li va anar bé, però comenta que l’horari és incert. “Podrien haver posat un horari més creïble i s’hagueren curat en salut, perquè diuen que passen cada quinze minuts, però potser passa cada trenta, i la gent es queda esperant a Paiporta. Sembla que han publicat aquest horari perquè parega que han posat molts autobusos, però després no el poden complir”, diu.

Un piano bolcat, timbals enfangats i un cotxe enmig de l’aula d’assaig: així va quedar la Societat Musical d’Algemesí

A la parada següent, a la Creu Coberta, hi puja un grapat de gent. Dues dones comenten que el bus de Picanya no ha passat, que han estat mitja hora esperant, i res. Dilluns sí que va passar, però el trajecte va durar tres hores. Els paga més la pena anar-hi caminant de Paiporta. La Sandra viu a Picanya, però va a dormir a casa de la mare a València, on també hi ha la seua filla. Ara torna a casa perquè el lampista li ha d’arreglar una cosa perquè no se li torne a inundar el garatge amb la pluja prevista. Comenta que dilluns, després de l’enrenou del cap de setmana amb l’allau de voluntaris i els fanals sense llum, Picanya semblava una ciutat fantasma. “No hi eren ni els veïns.” L’altra dona és la Lola. És de Pinedo, però treballa en aquesta població de l’Horta Sud. Concretament, a Edicions del Bullent, on ara els llibres han passat a un segon pla i es dediquen a llevar fang.

Vint-i-cinc minuts de carretera i arribem a Paiporta. Puntuals, a les 7.10. Totes dues, que s’han conegut aquests dies a l’autobús, es calcen les botes d’aigua abans de baixar i emprenen el camí juntes cap a Picanya. Si hi ha res de positiu, és aquest sentiment de germanor que ha aflorat enmig de la catàstrofe.

Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Comença el dia a Paiporta

La parada de l’autobús és improvisada, com gairebé tot, aquests dies. És al carrer de València, entre una gasolinera fantasmagòrica i un parc sembrat de cotxes desfets. Un xic de Còrdova que ha vingut amb la seua furgoneta reparteix material als voluntaris més matiners. Al costat, una dona vigila un punt de donacions, on cadascú agafa lliurement allò que li cal: màscares, mantes, llet o desinfectant. Entre més productes.

L’autobús que ha d’eixir cap a València ja està preparat, i ple de gent. El xofer és en José Manuel, tot i que a l’empresa tots el coneixen pel cognom, Calderón. Sembla ple d’energia. És qui ha fet el primer trajecte de Paiporta a València, a les 5.55, cinc minuts abans de l’hora prevista perquè ja era ple. Transporta, sobretot, treballadors. Explica que avui han habilitat un carril per als autobusos llançadora i els serveis d’emergència, i per això poden circular més bé. Els autobusos de la seua empresa són ací d’ençà de dimecres passat. “Vam ser els primers a venir”, diu. Li demane pel caos de dilluns, i m’explica que la ruta de Picanya l’havien de fer dos conductors de Madrid. “A una li va agafar un atac d’ansietat i l’altre es va perdre, i vam haver d’anar-hi nosaltres.” Potser això explica alguns dels entrebancs.

Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí.

Fent saltirons i amb un somriure als ulls arriba la Cloe, d’uns set anys. Sap que durant unes quantes hores podrà oblidar-se del malson en què s’ha convertit el seu poble. Juntament amb la cosina, ha començat a anar al col·legi a València mentre no arreglen el seu. Bo i aprofitant que la mare hi treballa, se n’hi van totes dues juntes. “Sembla que li ha agradat el col·legi i l’han acollit molt bé. Almenys allí es distreu de tot”, diu el pare, que les ha acompanyades a la parada. Comenta que el servei va molt millor, que dilluns va ser la prova. “Donem-los un poc de marge.” Mentre espera que el bus se’n vaja per acomiadar-se, fuma un cigar amb el cunyat. Costa de parlar d’una altra cosa que no siga tot això que han viscut. Estan esgotats, cansats de veure sempre el mateix. Han passat setmanes molt dures i comencen a normalitzar coses que no en són, de normals. “Et passes tot el dia a la claveguera i arribes a casa mort. Ahir em vaig adormir a les vuit de la vesprada.” Acabat el cigar, se’n van a continuar amb les tasques del fang.

Amb la primera llum, comença a desfilar cap a Paiporta tot el tràfec de maquinària i operaris de cossos de tota mena: tancs i militars de l’exèrcit espanyol, emergències de Castella i Lleó i de Múrcia, policies locals bascs i de Jaén, bombers gallecs… No cal dir-ho, perquè ho hem repetit moltes voltes, però les imatges superen la ficció. Dues companyes de feina es disposen a agafar l’autobús per anar a València per primera vegada d’ençà de l’aiguat. Diuen que a la feina ho han entès perfectament, però reconeixen que tot és una mica estrany. Una d’elles encara demana si han de pagar per pujar al bus.

Fotografia: Laura Escartí.

Anant cap a la parada, una xica comenta que dilluns la cua arribava fins a la cantonada amb el carrer del Mestre Palau, a uns tres-cents metres. Però dimarts tot sembla tranquil. La Diana treballa en una botiga de guitarres a Patraix, i, entre sorpresa i contenta, celebra que no hagen d’esperar per pujar a l’autobús. “Cal anar a treballar, només faltaria que ens quedàrem sense faena”, diu.

Confusió com a síndrome de la tragèdia

Algun veí despitat havia anat a cercar l’autobús a la parada del metro. La setmana passada, l’ajuntament va establir allí el punt de recollida de passatgers, però amb tanta informació, alguns veïns no s’havien assabentat del canvi d’emplaçament. Una dona m’indica el camí i em diu que dilluns la gent feia cua al metro, però la policia que hi havia tampoc no els va avisar que allà no arribaria cap autobús.

Mentre faig algunes fotografies de l’estat de les instal·lacions del metro, una dona se m’acosta a mi. Se la veu confosa. Cerca l’autobús. Mentre l’acompanye a la parada, em conta que se’n va al psicòleg, perquè no pot més. Es diu Cele, té cinquanta-nou anys, és sanitària i està de baixa d’ençà del dia que es va inundar Paiporta. La realitat la supera, com ja li va passar durant la pandèmia. Però aquesta vegada, diu, és encara pitjor.

Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí.

Viu en un tercer i, per sort, ella i els seus estan bé, però se li humitegen els ulls quan recorda els dos xicots que va veure passar arrossegats per l’aigua del balcó estant. Diu que allò que es veu a la televisió no fa justícia a allò que es viu. “Açò és com una guerra. Nosaltres no hi estem acostumats, estem acostumats a anar a la botiga a comprar, i ara no n’ha quedat cap en tot el poble”, diu. També critica la gestió de Carlos Mazón, i recorda que l’alerta va sonar quan ja tenien l’aigua damunt. “Si tingueren vergonya, se n’anirien, però no només el president, sinó tot el govern.” Abans de separar-nos, m’agraeix haver-la escoltada. “Va bé treure-ho.”

Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Voluntaris incansables

A partir de les deu, el flux de voluntaris augmenta, tot i que no en són tants com el cap de setmana. La Mònica n’és una. Ve del Cabanyal amb la seua germana i és la primera vegada que trepitja una de les zones afectades per la gota freda. Aquestes setmanes ha ajudat en les tasques logístiques i de gestió de les donacions, però no s’havia vist amb cor de venir. “Estic amb tot el cos remogut”, confessa. La germana, en canvi, ha estat assídua. Ha treballat, sobretot, al Parc Alcosa d’Alfafar, cap a on van ara. Solia anar-hi caminant del barri de Sant Marcel·lí, i ara el bus els estalvia, almenys, de travessar el Túria a peu.

Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí.

A prop, un vehicle militar amb megàfon avisa que a partir de migdia s’espera pluja forta al País Valencià i que pot haver-hi inundacions locals. És moment de tornar a casa. M’assec entre dos homes que conversen. “La setmana passada tot açò era un caos.” “Tardaren molt a avisar.” “Eixirem, costarà, però…” Són frases recurrents, però cadascú té la seua pròpia història. Un dels dos conta que aquell dia havia d’anar a recollir la filla a la faena, a Albal. Agafà el cotxe a les 19.00 i el va haver de deixar al carrer perquè li venia l’aigua. La filla va passar la nit allà. Així com tants que van romandre aïllats o a casa d’un veí desconegut, així com tants cotxes que es van perdre, tants amb vides a dins.

Quan arribem a València, l’altre sospira: “La normalitat…” Encara és un xoc veure que a l’altre costat del riu la vida no s’ha aturat. Quan baixa de l’autobús, la gent canvia les botes d’aigua per les sabatilles i tracta d’allunyar-se mentalment de la catàstrofe unes quantes hores. “Cal continuar.”

Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí. Fotografia: Laura Escartí.

Ame Soler (Almussafes, 1994) és la il·lustradora que hi ha darrere el compte d’Instagram Tres Voltes Rebel. Fa anys que fa servir les xarxes socials d’altaveu de les seves idees i il·lustracions de caràcter feminista, però aquestes setmanes el seu contingut ha canviat del tot. D’ençà de fa quinze dies, quan hi va haver la catàstrofe per la gota freda, ha aprofitat el seu perfil públic de més de 110.000 seguidors per donar a conèixer les necessitats més bàsiques de les poblacions danyades i informació de primera mà sobre el terreny. Parlem per videotrucada i ens explica la situació que es viu a Algemesí, un dels pobles més damnificats, on viu. Està molt dolguda per la gestió de Mazón i el Consell, i també per com l’extrema dreta prova de treure rèdit del dolor de les víctimes en un moment de gran vulnerabilitat. També reflexiona sobre l’oportunisme de molts influenciadors i la desinformació que corre per les xarxes socials, especialment aquests dies.

—Com esteu i com està el vostre entorn?
—Bé, però una mica cansada, no he parat des del primer dia. Crec que cadascú porta aquesta situació com pot, tinc amics que han vingut a ajudar i el segon dia han vist que no podien tornar. Ixes al carrer i et trobes el fang, et trobes el desastre. Encara hi ha cases que tenen cotxes encastats a la porta i no en poden eixir. Com pot ser? És que és surrealista. No és sensacionalisme: fins que no ho veus, no n’ets conscient, el teu cervell no connecta. Estic tot el dia fent el que puc, perquè he intentat parar, he intentat estar a casa, però em sentia pitjor que si estava al carrer.

—Com vau viure el dia de la tempesta?
—La meua sort va ser que no era al meu poble, que sí que està afectat. Tinc l’estudi a Almussafes, on era aquell dia, i justament mirava el directe d’À Punt quan vaig veure com es desbordava el riu a Algemesí, que és on visc. Si no hagués sigut per aquella connexió, no sé si us ho explicaria. Vam viure una nit prou malament perquè hi havia persones que coneixíem, que sabíem que eren en pobles afectats, i no podíem posar-nos-hi en contacte. Per sort la meua gent pròxima està bé. Aquell dia va ser un infern. Però sobretot l’endemà, quan van començar a arribar els testimonis. Com que a Almussafes no havia passat res, perquè tenim un barranc de fa pocs anys amb molta capacitat, van habilitar un pavelló municipal perquè hi anara a dormir la gent que havien rescatat del tornado. Llavors jo vaig agafar el cotxe i vaig portar a casa seua la gent de la Ribera. Mentre no hi havia llum ni aigua, vaig dormir a casa els meus pares a Almussafes, i després ja vaig tornar a Algemesí.

—Quina ajuda cal, ara?
—Continuen fent falta voluntaris. L’UME pot venir a llevar-te trastos d’un carrer, a ajudar-te a llevar fang, però és que hi ha molta feina a fer, i quan penses que ja és net, hi tornes a passar, i torna a eixir-ne fang. Si no haguera estat pels voluntaris, els primers dies hi hauria hagut morts de set, perquè al final tota l’ajuda que va arribar els primers dies, de coses bàsiques, la va donar la gent. No vull generalitzar, però la majoria de persones que he vist en un camió, en una excavadora, en una grua, no l’enviava ningú, eren voluntaris. Els trastos del meu carrer, els ha llevat un home que venia amb el seu camió des d’Eivissa, que ha pagat el ferri i ha pagat la gasolina. Això haurien de fer-ho l’exèrcit i els bombers. M’han arribat correus de policies locals que han demanat permís al seu ajuntament per poder vindre uniformats. En el seu dia lliure, gent que s’ha demanat vacances, gent que s’ha agafat dies d’assumptes propis… Es necessiten mans i ajuda especialitzada remunerada. I això és una cosa de què no es parla prou. Si ve ajuda especialitzada, es pot coordinar, però així no; no si no hi ha ningú al comandament. Una cosa molt necessària de què es parla poc és que la gent necessita que l’escolten. Potser anava a donar-li un lot de menjar a algú i començava a explicar-me coses, o un iaio es posava a plorar.

—Tot aquest patiment que expresseu… Com creieu que es gestionarà emocionalment i psicològicament en un futur?
—Li vaig dir l’altre dia de broma a un amic que pararé el dia que la meua psicòloga em done hora. M’afectarà, però no crec que tinga estrès post-traumàtic. Però hi ha molta gent que sí. La salut mental aquests dies es deixa de banda perquè és més important tenir els subministraments bàsics, però jo ja comence a dir a la gent que vigile com tractem les persones a qui llevem el fang de casa. Al final, aquesta persona es desfà de tota una vida. O que cal parar-se a parlar amb una dona pel carrer i preguntar-li si necessita alguna cosa. Això ja fa sentir la gent acompanyada.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Tres Voltes Rebel (@tres.voltes.rebel)

—Dieu que tot això que passa aquests dies és polític. Quina responsabilitat hi té, el Consell?
—Som en una situació que no m’hauria pensat mai que s’arribaria a viure a l’estat espanyol. I encara menys que passaria a casa meua. Em sembla una victòria del poble, una demostració d’humanitat, i la major catàstrofe política de la democràcia, però de lluny. Mazón va dir que enviaria cinc-cents efectius de l’exèrcit. Cinc-cents efectius per al meu carrer i per al del costat! Mazón l’única passejada que ha fet és la d’aquell dia, que poquet li va passar. I em fa moltíssima por el que això generarà a la gent. Perquè Alvise és a Paiporta llevant fang. A Vox, ben calladets, quan la Unitat Valenciana d’Emergències la van tancar ells. La gent té una desafecció brutal amb la política, ara mateix. Perquè senten que els ha fallat el PP i senten que els ha fallat el PSOE. Això també ve de molta desinformació, de no saber a qui corresponen les competències de cada cosa. Al final, la gent està molt desencantada i l’extrema dreta, mai millor dir, es frega les mans amb la merda. Per això pense que la solució és política. I on hem arribat, és polític també, perquè hi havia plans i estudis fets per canalitzar el barranc de Torrent, però valia molts diners i no sumava de cara a les eleccions. Ni la dreta ni l’esquerra han volgut fer-ho. Doncs ara, a pagar-ho. I el poble també, de manera emocional i amb vides humanes. És que estic tan encesa! És que ja ni parlar del fet que Mazón era en un dinaret privat quan tenia una reunió d’urgència, quan ja hi havia gent desapareguda a València. Mazón no té ni idea de què passa, no ho sap, viu en una absoluta bombolla. Haurien de disfressar-lo quan passe pel carrer, perquè si hi passa normal, potser el matarem.

—Per tant, Mazón hauria de dimitir?
—És clar que pense que Mazón ha de dimitir, però no encara, perquè ara ens falta organització. Crec que ara mateix el que més urgeix és donar els serveis bàsics a la població. Està claríssim que ni aquesta persona ni el seu govern no saben gestionar. Però fer un relleu de càrrecs ara mateix seria prou complicat per a la població.

—Aquestes idees d’extrema dreta que dieu que guanyen terreny entre la població, les noteu de primera mà?
—He viscut en primera persona que em facen comentaris racistes per donar menjar a una dona gitana o a un home marroquí. I no m’ha passat ni una ni dues vegades: “Vigila, que aquests et diran que sí tot i que no ho necessiten!” Aquesta persona s’ha de morir de fam perquè ja ho feia dilluns passat? És que la gent, ni patint de fam, és capaç d’empatitzar amb el de costat. I a les xarxes socials la gent està desencantada. Diuen: “Ni de dretes ni d’esquerres, ens han fallat tots, no tornaré a votar, no vull pagar imposts…” Em preocupa moltíssim el nostre futur polític, perquè la gent vulnerable ho serà cada vegada més, i aquesta gent és la que compra aquest discurs. Veuen l’Alvise llevar fang i diuen: “Aquest sí.” És terrorífic, un infern per totes bandes: el que passa als carrers, la mala gestió i els polítics fent campanya del dolor. Això em drena. Mira que sabíem que teníem polítics incompetents, però no a aquest nivell.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Tres Voltes Rebel (@tres.voltes.rebel)

—Tres Voltes Rebel és un projecte artístic, però aquests dies heu optat per penjar contingut exclusivament sobre la gota freda. Feu un servei públic?
—Des del primer moment vaig ser conscient que tenia un altaveu, que molta gent que em seguia era d’aquesta zona o del voltant, que, o bé necessitaven ajuda, o bé volien ajudar. Aleshores, he intentat, per una banda, explicar el que vivíem en primera persona, i, per una altra banda, he intentat de llevar la veu a les notícies falses. També em vaig coordinar amb l’Ajuntament d’Algemesí. Vaig rebre crítiques perquè és del PP i Vox, però jo vull ajudar els veïns del meu poble. Si m’he de coordinar amb qui siga, ho faré, si el fi és ajudar. I he intentat de fer un vídeo explicant com és de necessària la política, i que la política no és partidisme.

—Entenc que fer aquesta pedagogia és una manera més de fer política a les xarxes socials.
—No sóc una experta en política, ni en res, però sí que sent la responsabilitat de posicionar-me. He intentat d’informar-me del que podia, sobretot de competències. Sempre hi haurà gent que pensarà que m’ha pagat algú, però he intentat de posar un poc d’informació i d’ordre en tot aquest caos. He hagut de reflexionar trenta vegades cada vegada que publicava alguna cosa perquè volia fugir del sensacionalisme. Ja hi ha prou patiment. He procurat evitar de publicar qualsevol notícia que parlàs de cadàvers, perquè sóc conscient que hi ha gent que encara cerca els seus familiars. Aleshores, el que he intentat un poc és informar la gent de fora i servir com a canal d’informació útil per a la gent que vulga ser voluntària o pel que siga. Puc compartir informació que potser no ix als mitjans. Tinc la sort que jo no he de rendir comptes amb ningú, ni amb cap partit, que només em mouen els meus valors.

—La desinformació i les mentides corren com la pólvora a les xarxes socials. Com us manteniu informada i d’on traieu la informació que compartiu amb els seguidors perquè sigui veraç?
—Com que he estat centrada en Algemesí, tota la informació que he donat l’he viscuda o l’he parlada amb l’ajuntament. Per exemple, dissabte vaig esborrar una història d’Instagram. Una xica m’explicava que l’autobús llançadora des de Paiporta fins a València per la manifestació no funcionava. Una altra xica em va dir el mateix, i jo vaig publicar les dues captures de pantalla. Però després vaig pensar que no tenia com contrastar allò que em deien, perquè no era un bus oficial, i vaig esborrar-ho.

—Alguns influenciadors han estat criticats perquè feien contingut en català sobre la gota freda. Us ha passat? Què diríeu als qui ho critiquen?
—Sí, també m’ho han dit en privat. Em diuen que el que dic és important, i que hauria de fer-ho en castellà perquè arribés a la gent. Amor, el meu Instagram és en valencià des del primer dia fins avui, perquè és la meua llengua, és com m’expresse. On ha passat, tots els pobles són valencianoparlants. Què vols? Si ets de Badajoz i te’n vols assabentar, doncs potser no sóc la teua font. Així i tot, és la primera vegada que he fet dos vídeos subtitulats en castellà, perquè sé que ara hi ha més gent que no són seguidors meus i em sembla una informació important de donar. Però, ostres, només em falta que em passe això a casa meua i tu m’hages de dir com he de parlar! Però això ja no és ni una lluita per mi. És la meua llengua, el projecte de Tres Voltes Rebel tracta de les coses que em preocupen, i les sent en la meua llengua i em preocupen en la meua llengua. I a qui no li semble bé, que no em seguisca, que no passa res.

—Una de les crítiques que s’ha fet a molts influenciadors és que han anat als pobles més malmesos a enregistrar perquè els donava visites. Teniu la sensació que alguna gent ho ha volgut convertir en una mena de “parc temàtic”?
—M’ha fet moltíssima ràbia la gent que ho ha aprofitat per crear contingut. Que ha gastat això com si fora un escenari. Em dol la gent que ve a fer-se un vídeo, a fer-se una foto, a abraçar una iaia que és en el moment més vulnerable de la seua vida. He vist coses tan boges com un paio que va dir a les xarxes que el poble que més “m’agrada” tinguera als comentaris rebria una donació. Jugues amb el nostre dolor i la nostra necessitat! Des del primer dia que jo somie en inundacions, em desperte a mitjanit absolutament acalorada i taquicàrdica i no em vull imaginar la gent que es va salvar per poc. Aleshores, que vinga gent de fora, perquè queda molt bé dir: “Mireu la donació que hem fet.” Talleu-vos una mica! Em sembla una falta de respecte i pensava que ningú no ho faria.

—Algun influenciador es demanava quin era el moment adequat per a deixar de penjar contingut exclusivament de la gota freda…
—Jo també m’ho plantege. Sóc autònoma, fa dotze dies que no treballe, i això són dotze dies sense guanyar diners. D’una altra banda, tinc la sort que puc dedicar aquest temps a això. Ahir al matí em vaig intentar de posar a dibuixar i en sóc incapaç. Perquè pense que hi ha gent a qui podria ajudar en aquest moment i dic, ostres, puc resistir un mes així, no? He de confessar que els primers dies, quan veia gent que penjava contingut normal, em feia moltíssima ràbia. Que cadascú gestione com puga, però a mi em feia molta ràbia, perquè dius, ostres, gastes el teu altaveu en un moment en què és molt important donar informació i fas la propaganda d’influenciador que et tocava per aquesta setmana.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Tres Voltes Rebel (@tres.voltes.rebel)

Demà hi haurà a les Corts Valencianes la primera sessió d’ençà que la gota freda va escapçar la vida de més de dues-centes persones i va fer perillar el futur de centenars de milers. Serà una sessió en què el president de la Generalitat, Carlos Mazón, haurà de retre comptes davant una ciutadania escèptica i esquiva que, per milers, ha demanat que plegue. Una ciutadania ferida per una gestió de la pre-emergència inexistent, una gestió de l’emergència negligent i una gestió de les hores posteriors erràtica, indolent i incompetent.

La primera declaració que Carlos Mazón va fer al centre d’emergències dimarts dia 29 d’octubre de 2024, a dos quarts de nou del vespre, en un passadís i davant un micròfon de presidència i un d’À Punt, va marcar com seria la gestió del desastre humà que acabava d’ocórrer. Descol·locat, sense informació, sense saber què dir. Sense entendre què passava i quin seria el país que veuríem l’endemà, quan sortís el sol.

Molts dels afectats no podran seguir per televisió aquesta sessió de les Corts perquè no tenen senyal i perquè continuen vivint entre el fang i preocupats per refer la vida. Uns altres, perquè encara cerquen els seus éssers estimats que són a les llistes de desapareguts.

Carlos Mazón diu que ha demanat ell aquesta compareixença, tot i que també l’havien demanada el PSPV, Compromís i Vox. I diu que vol explicar “la realitat de les coses” i desmentir totes les faules sobre la seua gestió que, segons ell, s’han contat aquests dies.

L’intent de capgirar els fets

Hi ha molta expectació per a aquesta sessió de les Corts perquè, d’ençà de la inundació, les compareixences del cap del Consell han estat escasses i sempre en forma de declaracions caçades al vol o de compareixences sense preguntes. Això sí, en aquestes declaracions s’ha observat com el president ha anat tombant el discurs per provar de reconduir-lo cap a l’exculpació pròpia i responsabilitzar els tècnics de l’AEMET i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i la ministra espanyola Teresa Ribera. Moltes d’aquestes afirmacions han estat negades amb documents, imatges o declaracions dels protagonistes.

Amb el pas dels dies s’ha sabut pels mitjans de comunicació què va ocórrer al centre d’emergències el dia 29, l’absència del president, les fallades tècniques, les indecisions de la consellera i la manca d’una autoritat política que dominàs la situació i que fos capaç de prendre una determinació que hauria salvat moltes vides. Això el deixa en una situació molt feble, quasi en fals.

Una crisi de govern per a salvar-se

Carlos Mazón arribarà al ple de les Corts amb una ofrena per mirar d’expiar el pecat original de la negligència i la manca de previsió: una remodelació del Consell. Ell no se’n vol anar i sacrificarà alguns peons per mantenir-se a recer. Diu que vol reestructurar tot el govern per enfocar-lo en la recuperació de les comarques ofegades. Per això han de caure, per exemple, la consellera de Justícia i Interior, amb competències en emergències, Salomé Pradas, i la de turisme, Núria Montes pel seu paper desaprensiu i poc empàtic amb les víctimes.

Després d’uns quants dies de silenci, el Partit Popular del País Valencià ha sortit a donar suport a Carlos Mazón. Fins ara s’havia transmès la sensació que el president estava molt sol, que no es fiava de ningú i que per això s’havia refugiat en tres assessors de la Presidència que eren de la seua màxima confiança. Però ahir, Juan Fran Pérez Llorca, el síndic de les Corts, el seu escuder, va anar a Les notícies del matí de la televisió d’À Punt per estalonar el seu cap. Va dir que no valorava cap possibilitat que no fos la continuïtat de Carlos Mazón, i que sí, que hi hauria una remodelació del govern per a començar la reconstrucció de totes les poblacions devastades. Pérez Llorca va desviar el tir cap a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que és el mantra que ha repetit aquestes darreres hores el president.

I ahir també, el PP espanyol va tornar a confiar en Mazón després d’uns quants dies marcant les distàncies, i Alberto Núñez Feijóo va dir que el president era l’únic que havia donat la cara i havia fet autocrítica i va insistir a criticar que el govern espanyol no hagués declarat l’emergència després de la gota freda.

Compromís demanarà la dimissió del president

Quant a l’oposició, Compromís ha demanat la dimissió de Carlos Mazón perquè consideren que no està capacitat per a comandar la reconstrucció del país després del pas de la gota freda. Afirmen que Mazón ha demostrat la seua negligència i la seua incompetència per a gestionar aquesta crisi i, finalment, que ha estat més pendent de netejar la seua imatge que no pas de coordinar l’ajuda necessària.

Ahir, Enric Morera va escalfar l’ambient amb una intervenció al senat espanyol en què va anunciar la presentació d’una querella contra el president de la Generalitat per homicidi imprudent. Morera va acusar de la trona estant que el president havia dut els ciutadans a l’escorxador amb la seua gestió de la gota freda. Després d’haver demanat al ministre Grande-Marlaska quines mesures havia pres el govern espanyol per afrontar la riuada, li va dir que ell sabia com va actuar l’equip d’emergències perquè hi havia estat i li ha retret que no actuàs. “Molta gent ha mort perquè no tenia llum per als respiradors o per a la diàlisi. Som en mans d’uns incompetents.”

El PSPV no demanarà la dimissió per respecte a les víctimes

El PSPV no ha explicat, de moment, quin seria el sentit de la seua intervenció, tot i que han avançat que no demanarien la dimissió del president. Diuen que ara toca de ser al costat de les víctimes i els municipis afectats. “Qualsevol cosa que diguem serà una excusa perquè Mazón deixe de fer la seua feina, que és ajudar les víctimes.”

El partit que dirigeix la ministra espanyola Diana Morant ha tingut un perfil molt baix durant aquestes dues setmanes. Han evitat de totes passades un enfrontament directe amb el PP i amb Carlos Mazón i, especialment, Morant, que ha tingut intervencions molt esparses i sempre institucionals com a representant del govern d’Espanya. La seua màxima aquests dies és que únicament importen les víctimes i que ja arribarà el moment d’exigir responsabilitats.

Sense demanar obertament la dimissió de Mazón, Ximo Puig va demanar fa dos dies un canvi de governança. “Després del que ha passat, res no pot continuar igual”, va dir. Puig va contraposar l’actuació del govern del Partit Popular davant aquest episodi extrem amb la del Botànic l’any 2019, amb la gota freda que va negar el Baix Segura. Segons que va explicar, el CECOPI es va constituir quaranta-vuit hores abans de l’arribada de la pluja i durant la pre-emergència es van fer actuacions que van salvar vides. Així i tot, van morir tres persones.

The Washington Post · Chico Harlan i Maxine Joselow

Bakú, Azerbaitjan. Dos mesos abans, si fa no fa, de la presa de possessió de Donald Trump com a nou president dels Estats Units, el govern de Joe Biden ha enviat una delegació d’alt nivell a la cimera anual sobre el clima (COP29), en un intent de tranquil·litzar la comunitat internacional i assegurar-li que els Estats Units continuaran treballant en la lluita contra el canvi climàtic.

En una conferència de premsa abans-d’ahir, John D. Podesta –assessor en cap del president nord-americà sobre política climàtica internacional– explicà que els Estats Units continuarien “reduint les emissions, en benefici del nostre país i del món”.

Però, tot i que la cimera –que l’any passat va culminar en un acord històric per a “allunyar” l’economia global del carbó, el petroli i el gas– arriba en un moment en què el planeta es troba en camí de registrar l’any més calorós d’ençà que se’n tenen dades, molts dels grans dirigents mundials han optat per no assistir-hi.

No és tan sols una qüestió d’anar-hi o no anar-hi. Els Estats Units arriben a la cimera després d’un any en què han produït més petroli i gas que qualsevol altre país en la història de la humanitat, una tendència que ben segur continuarà sota Trump. Dilluns, Trump va triar l’ex-congressista novaiorquès Lee Zeldin per a dirigir l’Agència de Protecció Ambiental, i va assegurar que pressionaria perquè es flexibilitzessin les regulacions ambientals que afectaven les empreses nord-americanes.

Mentre Trump posa fil a l’agulla del seu futur govern, Podesta, un polític veterà especialitzat en el mercat energètic, ha activat mecanismes perquè bona part del text de la llei climàtica aprovada durant el govern de Biden, la llei de reducció de la inflació, quedi fora de l’abast del segon govern de Trump. La llei, va dir Podesta, ha atret més inversions en regions del país dirigides per republicans que no pas en regions dirigides per demòcrates, cosa que dificultarà que Trump i els republicans del congrés la deroguin.

“Molts republicans, especialment els governadors, saben que tota aquesta activitat és bona per als seus districtes, estats i economies”, va defensar Podesta.

En una carta signada aquest agost, divuit republicans de la cambra de representants van demanar al president de la cambra, el republicà Mike Johnson, que no derogués les rebaixes fiscals a la generació d’energies neta, un dels aspectes cabdals de la llei.

“Pot ser que hi hagi alguns aspectes d’aquesta llei que l’administració Trump aturi, però la magnitud i abast del suport a la llei és més gran que no es podria pensar”, va dir David Waskow, director de la iniciativa climàtica internacional de l’Institut de Recursos Mundials, abans-d’ahir. “Políticament parlant, és clar que aquesta mena de crèdits fiscals es mantindran [en el govern Trump]”, va afegir.

L’optimisme de Podesta contrasta amb l’angoixa que es palpa a la cimera, on molts negociadors temen que els Estats Units, en el nou govern de Trump, abdiquin novament el seu rol de capdavanters en la lluita internacional contra el canvi climàtic.

“Al gener, aquest país passarà a tenir un president que ha fet servir la paraula ‘engany’ per a referir-se al canvi climàtic”, deia Podesta abans-d’ahir. I afegia: “Res d’això és un engany: és ben real; és una qüestió de vida o mort.”

Biden no té previst d’anar a Bakú. Hi ha molts altres dirigents mundials que tampoc no assistiran a la cimera d’enguany, que durarà unes dues setmanes. També s’espera que el president xinès, Xi Jinping, i el primer ministre indi, Narendra Modi, evitin de fer-hi acte de presència.

Entre els dirigents mundials que tampoc no han assistit a la cita, hi ha el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, que va suspendre el viatge per la lesió que va sofrir al cap el mes passat; el canceller alemany, Olaf Scholz, que no hi assistirà arran del trencament del seu govern de coalició la setmana passada; i el primer ministre holandès, Dick Schoof, que ha decidit de romandre a casa per fer front a la crisi política derivada dels atacs contra ultres d’un equip de futbol israelià a Amsterdam.

No obstant això, hi ha previst que a la cimera assisteixen més d’un centenar de caps d’estat, incloent-hi els presidents de Barbados, Colòmbia, Itàlia, Kenya, Espanya, Turquia i l’Aràbia Saudita.

La Xina, un dels principals emissors de gasos d’efecte d’hivernacle històricament, ha desafiat fins ara les pressions internacionals per a establir objectius de reducció d’emissions més estrictes, i també ajudar les nacions més pobres a mitigar l’impacte de l’escalfament global.

El president de la COP29, Mukhtar Babayev –que ha passat gran part de la seva carrera a la companyia estatal de petroli i gas de l’Azerbaitjan– va obrir la cimera tot recordant als països assistents el compromís contret l’any passat, i que els plans nacionals de reducció d’emissions –que han de presentar-se els mesos vinents– eren una “darrera oportunitat” per a evitar que el canvi climàtic empitjorés encara més.

Abans que comencés la cimera, un exèrcit de bots va inundar les xarxes socials amb publicacions a favor de la polèmica tria de l’Azerbaitjan com a seu de la COP29. El país, gran productor de petroli i gas, ha provat d’utilitzar la cimera per a emblanquir la seva reputació i silenciar les crítiques internacionals per les seves violacions de drets humans i els intents d’augmentar la producció de gas natural.

“Justícia climàtica ara”, resava un cartell que sostenien els manifestants, amb el puny esquerre enlaire, a l’entrada de la cimera. “Prou d’afegir benzina al genocidi”, deia un altre.

Aquesta cimera és també coneguda com “la COP financera”, perquè els dirigents mundials s’han marcat l’objectiu de crear nous fons per a finançar l’acció climàtica als països en desenvolupament. Tanmateix, s’espera que les negociacions per a aconseguir aquest objectiu siguin polèmiques.

En el discurs d’inauguració, Babayev va defensar que la cimera era una ocasió “imperdible” per a redreçar l’escalfament global, però que la causa climàtica necessitava “alguna cosa més que bones intencions i paperassa”.

Simon Stiell, polític grenadí i secretari executiu de la Convenció de l’ONU sobre el Canvi Climàtic, va afirmar que, sense millores en el finançament, als països en vies de desenvolupament seria “gairebé impossible” complir els objectius climàtics.

Les cimeres internacionals sobre el clima solen ser blanc de crítiques per tractar la qüestió de l’escalfament global en el pla teòric, tot i que ja afecta centenars de milions de persones cada any.

Stiell va apel·lar a l’experiència personal en el seu discurs. Quan es va dirigir als delegats, va mostrar la fotografia d’una casa greument danyada per un huracà. Era la casa de la seva veïna Florence, de 85 anys, que havia quedat completament devastada per l’huracà Beryl d’enguany, va explocar.

“La Florence s’ha convertit en un dels milions de víctimes que el canvi climàtic ha deixat tan sols enguany”, va dir Stiell mentre provava de contenir les llàgrimes. “I hi ha gent com la Florence a tots els països del planeta”, va afegir.

Joselow informa de Washington estant.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb