L’augment de les temperatures, a conseqüència del canvi climàtic, fa que les tortugues babaues vagin ampliant les seves zones de nidificació i cerquin platges més fresques. Aquest fenomen fa que apareguin com més va més nius a la costa occidental de la Mediterrània, lluny de l’oriental, on és habitual que vagin. “Les platges catalanes han passat a ser bones per a la incubació dels ous de les tortugues marines”, explica la investigadora postdoctoral del centre tecnològic Beta de la Universitat de Vic i membre de l’Associació Som Mar de Llançà, Irene Álvarez de Quevedo, que afegeix que, en conseqüència, “cal aprendre a identificar-ne els rastres per detectar ous i protegir-los”.

Com identificar si ponen ous?

Aquests rastres de tortuga a identificar s’assemblen als que podria deixar un tractor quan es mou per la sorra, per la força que fa amb les quatre aletes laterals i com aplana la sorra amb la panxa. Habitualment, les postes es fan de nit o quan s’aixeca el dia. Aquest és el moment en què les femelles surten de l’aigua per dipositar els ous a la sorra, i els científics alerten de la importància de reconèixer per on han passat per detectar-ne els nius.

“Si veiem un rastre semblant al d’un tractor que entra i surt del mar, segurament serà una tortuga”, explica Irene Álvarez de Quevedo, que preveu que com més va més freqüent serà veure exemplars femelles que han sortit a pondre els ous.

“Les platges catalanes s’han convertit en un espai compartit amb les tortugues, que a més nidifiquen quan hi ha més gent”, diu la científica. La temporada de cria de la tortuga babaua arrenca a començament de juny i s’allarga fins a final d’octubre, quan les femelles surten a les platges a fer els nius. Les cries comencen a emergir a partir de començament d’agost fins a mitjan o final d’octubre, després de dos mesos d’incubació.

Troben restes de plàstic en el 92% de les tortugues marines ingressades al CRAM

Què fer si identifiquem ous de tortuga marina?

En aquesta línia, incideixen en la necessitat de normalitzar-ne la presència i demanen que qualsevol persona que vegi una tortuga o un possible rastre truqui al 112, per alertar-ne a la comunitat científica i que se’n pugui fer seguiment. A banda, per no molestar-les ni espantar-les, recorden que no se les pot fotografiar amb flaix ni acostar-s’hi. “Si veiem una tortuga hem de quedar-nos immòbils i anar amb compte que no ens detecti, perquè podria tornar a posar-se al mar sense deixar els ous”, adverteix la investigadora.

Si poden, els científics col·loquen a aquestes tortugues femella senyal GPS per fer-ne un seguiment. “En època de nidificació, les tortugues solen pondre cada dues setmanes i, si sabem la ruta que fan, ens és més fàcil trobar els ous”, assenyala Álvarez de Quevedo.

Un altre factor perquè l’espècie busqui platges més fredes és que la temperatura determina el sexe dels ous. “A més temperatura, surten femelles i a menys, mascles”, detalla la investigadora, que afegeix que “amb l’augment de temperatures, la població de tortugues es va feminitzant”. Per això, també preveuen que hi hagi com més va més nius a la Costa Brava, on hi ha més possibilitats que neixin mascles.

[VÍDEO] Neixen una vintena de tortugues a la platja de Malgrat de Mar

Primer niu a la Costa Brava

En línies generals, el centre tecnològic Beta de la Universitat de Vic considera que l’arribada de tortugues babaues per nidificar a les platges catalanes és un fenomen que anirà creixent a mesura que augmentin les temperatures. De fet, actualment “ja ha passat de ser un fenomen esporàdic a ser emergent”. En aquest sentit, i tot i que la zona preferida de posta per a les tortugues a Catalunya és la zona del delta de l’Ebre, l’any passat ja es va detectar a Begur (Baix Empordà) el primer niu de tortugues marines de la Costa Brava i s’espera que aquest estiu en surtin més.

El lloc de la costa mediterrània occidental on més ous ponent les tortugues és Itàlia, amb més de 260 aquest estiu. Al País Valencià se n’han detectat sis, al Principat, un, i a Múrcia també un. El grup de científics del centre tecnològic Beta de la Universitat de Vic, en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i l’Estació Biològica de Doñana – CSIC, estudien les platges per veure quines són les més potencials per tenir-hi nius.

Troben a les Galápagos una nova espècie de tortuga gegant

Tortuga babaua

La tortuga babaua o tortuga careta (Caretta caretta) és una tortuga marina amb presència a la majoria de mars i oceans i que habita també a la Mediterrània. No és una espècie en perill d’extinció, però sí que es troba amenaçada. I, per tant, “són clau tant la col·laboració dels ciutadans com les polítiques de preservació de l’espècie per ajudar a conservar-la”, conclou la investigadora postdoctoral del centre tecnològic Beta.

La gestió de la nidificació de tortugues marines al Principat és responsabilitat de la Generalitat de Catalunya, que regula tota l’activitat de l’espècie i els estudis relacionats.

 

El 15 d’agost és festiu a tot el país. Se celebra la Mare de Déu d’Agost o l’Assumpció de Maria, dia en què, segons el dogma cristià, la Mare de Déu va arribar al cel després d’haver-se mort a la Terra, cosa que li va permetre de retrobar-se amb el seu fill Jesús. Va ser fixada oficialment el 15 d’agost per l’emperador romà d’Orient Maurici durant el segle VI, tot i que hi ha registres que diuen que ja se celebrava en aquestes dates temps enrere. L’arribada al cel de Maria va ser declarada dogma el 1950 pel papa Pius XII.

La Mare de Déu d’Agost és una de les festes d’origen cristià que inclou el calendari laboral i per a molts representa el començament de les vacances, atès que marca el començament de la segona quinzena del mes. Enguany, a més, com que cau en dijous, servia perquè, si més no, qui pogués i volgués fes pont.

La festa major de Gràcia i cinc festes més que no us podeu deixar perdre aquest 15 d’agost

El fet de ser l’únic festiu en ple estiu –després de Sant Joan i abans de les diades d’Andorra i Catalunya, al setembre– fa que moltes viles dels Països Catalans celebrin aquest dia la festa major. Una de les més grosses és la celebració del Misteri d’Elx, la representació teatral que es fa d’ençà de l’edat mitjana a la capital del Baix Vinalopó. L’obra, amb text del segle XV, es divideix en dues sessions: la Vespra, que es fa el 14 i representa la mort de Maria; i la Festa, l’endemà, quan la Mare de Déu puja al cel.

Així mateix, el 14 i el 15 d’agost també es representa el Misteri de la Selva, a l’església de Sant Andreu de la Selva del Camp (Baix Camp). El text és de final del segle XIV i va ser trobat a final del segle XIX. És considerat el drama sacre assumpcionista més antic d’Europa en llengua romànica. Però, a diferència del Misteri d’Elx, que ha estat representat ininterrompudament d’ençà de l’edat mitjana, el Misteri de la Selva va començar a representar-se el 1980.

El 15 d’agost també és el dia que comença la festa major de Gràcia. A primera hora, ja sonen les matinades de gralles i tabalers. Enguany, no hi haurà bèsties de foc donant la benvinguda a la festa i recorrent els carrers de la vila, perquè l’ajuntament ha suspès els correfocs. També és el dia en què s’inauguren els carrers guarnits –enguany són vint-i-tres– i ja poden començar a visitar-se.

A Xàtiva, comença la Fira d’Agost. Va començar a celebrar-se l’any 1250 després de la conquesta de Jaume I i durant molts anys es va concebre com una fira de bestiar. Avui dia, la fira de bestiar ha passat a segon terme i és concebuda com una festa major amb activitats de cultura popular de tota mena. En destaquen el cant d’albades i l’esmorzar de fires, fet de sardina, pebre vermell i olives.

El Molinar, a Palma, també celebra l’Assumpció de Maria amb una processó marítima de la Mare de Déu del Remei. La figura és portada a peu de l’església fins al port, mentre sona una salve marinera, i després surt a la mar a bord d’un llaüt mallorquí. Quan torna, es llança un castell de focs per fer notar que és festa major.

La festa major de Bétera (Camp de Túria) es fa pels volts del 15 d’agost, però és aquest dia que s’hi fa l’acte central, en què les alfàbegues prenen tot el protagonisme. Aquesta herba aromàtica és el símbol de la vila, com en moltes més, i se’n cultiven d’espectaculars expressament per a la festa, que arriben a fer més de tres metres d’alçària. El 15 d’agost, setze plantes són portades pels carrers del poble fins a l’església, com una ofrena a la Mare de Déu d’Agost.

Durant el franquisme, a Vilanova i la Geltrú (Garraf) tan sols era oficial la festa major de Vilanova, el 5 d’agost, però a la Geltrú continuaven celebrant la seva, el dia de la Mare de Déu d’Agost, a partir de l’organització popular. Un caràcter d’autogestió que ha perdurat en el temps i que l’ha salvat tots aquests anys.

A moltes poblacions també se celebra Sant Roc, que és el 16 d’agost, cosa que fa que en aquests llocs sovint la festa s’avanci al 15. És el cas, per exemple, d’Arenys de Mar. La festa de Sant Roc va íntimament lligada al record de la pesta bubònica, atès que el 1607 veïns d’Arenys van demanar a Sant Roc que posés fi a l’epidèmia. Segons la llegenda, el 16 d’agost va ser el primer dia que no es va morir ningú de la malaltia. És tradició que cada 15 d’agost, amb motiu de les festes de Sant Roc, a Arenys de Mar es representi La pesta, una recreació teatral de la llegenda.

Als Països Catalans hi ha 155 municipis que fan festa per Sant Roc, entre els quals, Albelda, Alcover, Alcúdia, Altea, Artà, Bicorb, Calaceit, Capdepera, Dénia, Gualba, Montblanc, Morella, Museros, Olèrdola, Olot, Puigpunyent, Solsona, Vallobar, Xèrica, Xerta i la plaça Nova de Barcelona, al barri Gòtic.

Les festes majors més destacades d’aquest estiu 2024

Com cada mes d’agost a Barcelona, torna l’esperada Festa Major de Gràcia. Les festes són conegudes popularment pel concurs de carrers guarnits, que els veïns preparen durant tot l’any. L’any passat, va guanyar-lo el carrer del Progrés, amb la temàtica “Formigrés”, en què denunciava l’efecte de la crisi climàtica amb figures d’insectes de grans dimensions. El viatge al conte d’Alícia al país de les meravelles que va fer el carrer de Mozart els va valdre el segon premi, seguit de la plaça de Rovira i Trias, amb una decoració solidària titulada “Alis volant propiis” [“Volant amb les teves pròpies ales”], en què predominaven els colors vius i les papallones. A continuació, us oferim el programa de la festa major de Gràcia, els concerts i la llista de carrers que participaran en el concurs d’engalanament. Podeu consultar el programa sencer de la festa major.

La Festa Major de Gràcia 2024 va començar ahir amb el tradicional pregó, que enguany han fet els carismàtics gegantons del barri, Torradet i Gresca, el sol i la lluna, símbols emblemàtics de Gràcia que enguany fan vint-i-cinc anys.

Activitats de cultura popular

Com cada any, la Festa Major de Gràcia 2024 compta amb una bona pila d’activitats de cultura popular.

Dijous 15 d’agost

• Matinades de gralles i tabalers, a les 08.00, a la plaça de la Vila.
• Cercavila i matinades de foc, a les 08.30, a la plaça de la Revolució.
• Pedalada popular pels carrers de Gràcia, de les 10.00 a les 12.30, al passeig de Sant Joan.
• Cercavila i plantades de colles de foc, a les 18.30, a la cruïlla de Gran de Gràcia amb Santa Àgata.

Divendres 16 d’agost

• Cercavila de Sant Roc, a les 10.30, a la plaça de la Vila.
• Assaig dels Castellers de la Vila de Gràcia, a les 20.00, a la plaça de la Vila.

Dissabte 17 d’agost

• Cercavila de gegants, a les 11.30, als Jardinets de Gràcia.
• Cercavila de gegants, a les 18.00, a la plaça de la Vila.
• Balls de gegants, a les 18.30, a la plaça de la Revolució.

Diumenge 18 d’agost

• Diada Castellera de Festa Major, a les 11.00, a la plaça de la Vila.
• Tabalada infernal, de les 18.30 a les 20.00, a la plaça del Nord.
• Versots, de les 20.00 a les 21.00, a la plaça de la Vila.

Dilluns 19 d’agost

• Lliurament de premis del concurs de carrers guarnits, a les 18.00, a la plaça de la Vila.
• Xerrada a la fresca de l’ANC, a les 19.00, a la plaça del Poble Gitano. Hi participaran el president de l’entitat, Lluís Llach; la vice-presidenta, Noemí Zafras, i el coordinador de la Comissió d’Accions al Territori, Jordi Pessarrodona. A les 20.00, l’organització farà una concentració de Gràcia Llibertat a la mateixa plaça. Les activitats a la plaça conclouran amb el concert de la Portàtil FM, que començarà a les 22.00.

Dimarts 20 d’agost

• Cercavila de gegantons de la Festa Major, de les 10.30 a les 13.00, a la plaça del Sol.
• Baixada del pilar caminant, a les 20.00, a la plaça del Sol.
• Diada castellera de Completes, a les 20.30, a la plaça de la Vila.

Dimecres 21 d’agost

• Cercavila de gegants i gegantons, a les 18.30, a la plaça de la Revolució.

Programació de la “plaça del Folk”

Després de vint anys, la plaça del Sol ha esdevingut l’epicentre de la música folk de les Festes de Gràcia. Amb el sobrenom de “plaça del Folk”, aquest espai ofereix una programació de concerts i balls tradicionals dels grups d’escena d’arrel més actuals i per a totes les edats. Aquestes són algunes de les activitats programades:

Dijous 15 d’agost

• Concert de Coi els Montgrons, a les 22.00.

Divendres 16 d’agost

• Jocs tradicionals, de les 12.00 a les 14.00.
• Ball folk amb l’Orquestra Trama, “Trapala”, a les 22.00.
• Ball folk amb Hidra, a les 23.45.

Dissabte 17 d’agost

• Jocs tradicionals, de les 12.00 a les 14.00.
• Ruta Gràcia rumbera, a les 18.00.
• Taller de rumba i palmes amb Sabor de Gràcia, a les 20.00.

Diumenge 18 d’agost

• Vermut folk amb Cati Plana i Anaís Falcó, “Amb tots els ets i uts”, de les 12.00 a les 14.00.
• Taller de glosa, de les 18.00 a les 19.30.
• Combat de glosa, a les 20.00.

Dilluns 19 d’agost

• Espectacle per a tots els públics amb la Colla Pirata, “El més gran tresor!”, a les 12.00.
• Taller de ball i bureo, a les 18.00
• Concert d’Alidé Sans, a les 23.00.

Dimarts 20 d’agost

• Jocs tradicionals, de les 12.00 a les 14.00.
• Taller de pandereta, “Namorala Pandereteiras”, de les 18.00.
• Concert d’All foll, “Frikifolk”, a les 23.45.

Dimecres 21 d’agost

• Vermut folk amb Betzuca, de les 12.00 a les 14.00.
• Ball de gralles amb Quatrevents, a les 23.00.

[VÍDEO] Xiulada i crits de “independència” en el pregó de les festes de Gràcia

Programació de la plaça de les Dones del 36

El Consell de Dones de Gràcia, conjuntament amb el Culturista, l’Orfeó Gracienc i el Districte Musical Jove, organitza la programació de la plaça de les Dones del 36. Aquestes són algunes de les activitats més destacades:

Dijous 15 d’agost

• Activitat de circ “Alquímia”, a les 13.00.
• Concert a càrrec de joves talents del Taller de Músics Escola Superior d’Estudis Musicals (ESEM), “Somnis d’Aute”, a les 17.00.
• Concert i jam session a càrrec d’alumnes del Centre Superior de Música, “Les dones darrere les paraules”, a les 19.00

Divendres 16 d’agost

• Teatre d’objectes, “Història d’una deixalla”, a les 11.00.
• Cabaret de dones de circ, “Violetas”, a les 13.00.
• Concert de Candela Escobar, a les 22.00.

Dissabte 17 d’agost

• Orfeó i dansa per a nens, a les 11.00.
• Concert d’Anna Trea, a les 22.00.

Diumenge 18 d’agost

• Narració oral, “Així sóc, així som”, a les 11.00.
• Taller de cuina, “Ecofeminisme a taula”, a les 13.00.

Dilluns 19 d’agost

• Contacontes, a les 11.00.
• Música i jocs amb Xip Xap, “Que peti la plaça”, a les 13.00.
• Concert de Gemma Humet, a les 19.00.
• Concert d’Ariox, a les 22.00.

Dimarts 20 d’agost

• Activitat de circ, “Sweet home”, a les 13.00.
• Concert de Magalí Datzira, a les 19.00.
• Concert de la Selva, a les 22.00.

Activitats especials

La Festa Major de Gràcia, en col·laboració amb el districte de Gràcia i l’Estratègia municipal contra les soledats no volgudes de l’Ajuntament de Barcelona, s’implica en la sensibilització contra les soledats no desitjades dels veïns de Gràcia. Durant els dies 20 i 21 d’agost, a la plaça d’en Joanic hi haurà una instal·lació interactiva, dinamitzada per tècnics i voluntaris, en què tothom podrà informar-se i participar. També s’hi faran algunes propostes escèniques per a reflexionar i gaudir, com aquestes:

Dimarts 20 d’agost

• Contacontes per a reflexionar contra la soledat, amb Elena Codó, “L’home de les 7 màscares”, a les 11.00.
• Acte multiconfessional, a les 19.00.

Dimecres 21 d’agost

• Microteatre per a reflexionar sobre la soledat amb la companyia la Nafa, a les 11.30.
• Espectacle “Magic!”, a les 17.30.
• Espectacle de dansa irlandesa amb Celtic Flow Dancers, a les 22.00.

Fires

• Fira d’artesans: del 15 al 21 d’agost, de les 12.00 a les 23.00, a la plaça de la Virreina i la plaça del Diamant.
• Fira d’atraccions: del 15 al 21 d’agost, de les 11.00 a les 02.00, als Jardinets de Gràcia.

Festigàbal

L’Heliogàbal, un dels bars musicals de referència del barri, organitza el Festigàbal, una programació de concerts que es concentra entre el divendres 16 i el dissabte 17 d’agost als Jardins de la Sedeta. Aquests són els concerts que s’hi faran:

Divendres 16 d’agost

• A partir de les 20.00: El Diablo de Shangai, Ven’nus, Tiemei, Zimmer90, Heliogàbal DJs, PD Pubilla, les Cosines DJs, Suu + Ven’nus DJ Set.

Dissabte 17 d’agost

• A partir de les 20.00: Júlia Colom, Maria Jaume, Merina Gris, Enric Mont Lecocq, DJ de Nòvies, Cannoli & Limoncello DJs, Llamadas Perdidas DJ, Hans Ruiz DJ.

Carrers guarnits

La Festa Major de Gràcia mantindrà el concurs de carrers guarnits. En total, en seran vint-i-tres. Són aquests:

• Carrer de Berga: “El fons del mar”. Un passeig pel fons marí.
• Carrer de Ciudad Real: “Escola republicana”. Un homenatge a les escoles i els bibliobusos que van funcionar durant la República.
• Carrer de Fraternitat de Baix: “Papiroflèxia”. Formes orgàniques i geomètriques segueixen la tècnica del treball del paper.
• Carrer de Fraternitat de Dalt: “Arcade FraternGame”. Un viatge als videojocs dels anys vuitanta i noranta.
• Carrer de Jesús: “Discodèlia”. Una discoteca en èpoques de psicodèlia.
• Carrer de Joan Blanques de Baix: “Sant Medir a l’agost”. Un homenatge a l’altra festa gran de Gràcia.
• Carrer de Joan Blanques de Baix de Tot: “Holanda JBdbDt”. Un passeig pel paisatge holandès.
• Carrer de la Perla: “Perla Ville”. Un poblat reivindicatiu del Far West.
• Carrer de la Llibertat: “Celler Llibertat”. Un homenatge a la cultura del vi.
• Carrer de Lluís Vives: “Escull la mar”. Una reflexió sobre l’estat de les nostres mars.
• Carrer de Mozart: “MozartZaki”. Un viatge al Japó de l’estudi Ghibli.
• Carrer del Perill: “Perill dolç”. Un guarniment inspirat en els paisatges de Hänsel i Gretel.
• Plaça del Poble Gitano: “Disco Gràcia 24”. Una visió nostàlgica de les antigues discoteques del Paral·lel.
• Plaça de la Vila: “Rapsòdia en blau”. Un homenatge a Rhapsody in blue, de George Gershwin, i al color blau, color del barri.
• Plaça del Nord: “La peixera del Nord”. Un guarniment que ens farà sentir com peixos en una peixera.
• Plaça de Rovira i Trias: “Wedding Chapel”. Una gran capella de núpcies a l’estil de Las Vegas.
• Placeta de Sant Miquel i voltant: “MiróGràcia”. Un homenatge a Joan Miró.
• Carrer del Progrés: “Progrés en joc”. Un homenatge als videojocs dels anys vuitanta i als actuals.
• Carrer de la Providència: “ProviVegas”. Un guarniment que transportarà els passejants a Las Vegas.
• Carrer de Puigmartí: “El camí et dibuixa el destí”. Una immersió en l’univers i la cultura de l’Antic Egipte.
• Carrer de Tordera: “Meduses”. Un banc de meduses per la festa major.
• Travessia de Sant Antoni: “Travessia astral”. El món de l’astrologia i els signes del zodíac.
• Carrer de Verdi: “L’envelat”. Un homenatge als envelats de la festa major del barri d’ençà del segle XIX fins als anys setanta.

 

The Washington Post · David L. Stern, Robyn Dixon, Serhii Korolchuk i Serhiy Morgunov

Kíiv. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i el seu principal comandant militar presumien dimarts dels èxits continuats en la incursió sorpresa d’Ucraïna a l’oest de Rússia. Deien que havien guanyat terreny i que havien capturat membres de les forces russes que, segons Zelenski, podrien ser intercanviats per presoners de guerra ucraïnesos.

Les declaracions de Zelenski i Oleksandr Sirski, l’endemà que Zelenski reconegués per primera vegada les operacions en marxa a Kursk, fan pensar que la invasió del territori rus, la primera d’ençà de la Segona Guerra Mundial, forma part d’una estratègia per a futures negociacions i que no és pas una ocupació indefinida.

En un vídeo publicat al canal oficial de Telegram de Zelenski, que mostra el president al seu despatx parlant amb el seu principal general per videotrucada, es veu Sirski fent un breu informe sobre els guanys de les forces ucraïneses les darreres hores a la regió occidental de Kursk a Rússia, on les tropes ucraïneses van entrar fa una setmana.

Sirski deia que les seves forces havien pres el control de 74 poblacions i assentaments. Dilluns, Zelenski va dir que les tropes ucraïneses havien conquerit mil quilòmetres quadrats de territori.

Al vídeo, Zelenski agraeix a Sirski haver “omplert el fons d’intercanvi” de soldats russos capturats, que ara podrien ser intercanviats.

“Centenars de soldats russos ja s’han rendit, i tots rebran un tracte humà. No van tenir aquest tracte ni tan sols al seu propi exèrcit rus”, va dir Zelenski en la seva intervenció de dimarts a la nit.

Els comentaris de Zelenski sobre la naturalesa tàctica de l’operació de Kursk coincideixen amb les observacions que feia el Ministeri d’Afers Exteriors ucraïnès dimarts, en el sentit que Ucraïna no té intenció de mantenir sota el seu control el territori rus que les seves tropes han ocupat aquests darrers dies.

“Ucraïna no està interessada a controlar el territori de la regió de Kursk, però volem protegir les vides de la nostra gent”, va dir el portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors ucraïnès, Gueorgui Tikhi, en una compareixença de premsa.

Tikhi va aprofitar l’ocasió per fer befa del Kremlin, que ha envaït i annexat més del 20% del territori ucraïnès d’ençà de la invasió a gran escala d’Ucraïna fa dos anys. “Puc destacar que, a diferència de Rússia, Ucraïna no necessita [allò que pertany a] algú més”, va dir.

Però, tot i això, el ministre no va donar cap termini per a la retirada de les tropes ucraïneses.

Un edifici de Kursk, destruït per un míssil ucraïnès, com a part de la campanya dins Rússia de les tropes de Kíiv. (Fotografia d’Igor Kutsak.)

Però controlar el territori durant un període prolongat també presenta dificultats. Tot i els èxits tàctics d’Ucraïna, l’exèrcit rus encara supera amb escreix l’ucraïnès en nombre de soldats i armament.

Sigui com sigui, la incursió, que es fa a uns cinc-cents quilòmetres al sud de Moscou, ha alterat el ritme de la guerra d’Ucraïna, on les forces de Moscou han fet avenços lents però constants al llarg de la línia del front al sud i est.

Dilluns, els funcionaris russos van dir que les forces ucraïneses havien avançat una dotzena de quilòmetres dins el seu país i que controlaven més de dues dotzenes de pobles, i les autoritats de la veïna regió russa de Belgorod van començar a evacuar civils.

Els atacs transfronterers són, principalment, per motius de seguretat, va dir Tikhi. D’ençà del començament de l’estiu, Rússia ha fet  “més de 2.000 atacs” des de la regió de Kursk sobre la frontera de la regió de Sumi a Ucraïna, segons el ministre ucraïnès. En aquests atacs s’han fet servir múltiples llançadores de coets, “artilleria de barril, morters, drons, 255 bombes guiades per aire i més de cent míssils”, va concretar.

“Rússia va portar aquesta guerra al territori d’Ucraïna, i és molt adequat que ara aquesta guerra torni al territori de Rússia”, va dir Tikhi, i va afegir: “Com més aviat Rússia accepti la restauració d’una pau justa, més aviat cessaran les incursions de les forces de defensa ucraïneses en territori rus.”

Els funcionaris del Ministeri de Defensa rus van dir en un comunicat dimarts que unitats de l’exèrcit rus, reserves noves, avions militars, equips de drons i forces d’artilleria havien aturat grups mòbils blindats ucraïnesos a prop dels assentaments de Kursk d’Obshtxi Kolodez, Snagost, Kautxuk i Alexeievski.

Mentre l’exèrcit rus combatia les forces ucraïneses, els funcionaris de seguretat van amenaçar amb represàlies Ucraïna i van culpar Occident de la incursió.

El president rus, Vladímir Putin, arriba a una reunió amb membres del Consell de Seguretat, el govern, representants de l’Administració Presidencial i els governadors de les regions de Belgorod, Kursk i Briansk després de l’atac transfronterer de les forces armades ucraïneses en territori rus. (Fotografia de Graviil Grigorov.)

Alexandr Bórtnikov, cap del Servei Federal de Seguretat rus, que també encapçala el Comitè Nacional Antiterrorista, ha acusat Ucraïna d’un “atac terrorista” a la regió de Kursk “amb el suport d’Occident”. Kíiv, assegura, “apuntava a la població civil i a les instal·lacions civils”. Però Ucraïna diu que els atacs són operacions militars.

En una reunió del Comitè Nacional Antiterrorista, Bórtnikov va dir que l’objectiu semblava que fos “guanyar posicions al territori rus”, i va advertir que era important estar preparat per a un potencial deteriorament de la situació de seguretat.

El president rus, Vladímir Putin, va ordenar una operació antiterrorista el 10 d’agost, quan feia uns quants dies que les forces ucraïneses havien entrat a Kursk. Tot i que Rússia va envair Ucraïna en una “operació militar especial”, segons que la va anomenar el president rus, els funcionaris de Putin en avall han considerat qualsevol atac o operació ucraïnesa en territori rus com a “terrorisme”.

Putin ha dividit la responsabilitat de la crisi entre l’exèrcit, al qual va ordenar dimarts d’expulsar les forces ucraïneses del territori rus, i el Servei Federal de Seguretat i la Guàrdia Nacional Russa, encarregats d’assegurar la frontera.

L’antic president rus Dmitri Medvédev, ara subcap del Consell de Seguretat de Rússia, va dir dimarts que Ucraïna s’enfrontaria a unes quantes conseqüències de Rússia com a represàlia per l’atac a Kursk. “Ucraïna ha comès un raid terrorista al nostre territori”, va dir Medvédev en una reunió per a organitzar el suport humanitari als evacuats de la regió. “No m’hi estendré especialment. Només diré que rebran el càstig que mereixen per això que han fet.”

La incursió d’Ucraïna a la regió de Kursk ha deixat estupefacte i avergonyit l’exèrcit rus, i els residents de Kursk han expressat la seva fúria perquè no els van avisar de l’atac i els van donar poca informació durant les evacuacions.

 

• Subscriviu-vos a The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

 

El fiscal general polonès ha presentat una denúncia formal per presumpte espionatge contra el periodista Pablo González, que va ser excarcerat a Polònia el primer d’agost i traslladat a Rússia en un intercanvi de presoners.

“Pots provar el suïcidi”: Pablo González nega ser un espia a la televisió russa

González va ser detingut el 28 de febrer de 2022 a Polònia, prop de la frontera amb Ucraïna, quan cobria el conflicte ucraïnès i en cap moment no va ser acusat formalment. El periodista va estar empresonat del 2 de març de 2022 al 31 de juliol passat.

La fiscalia polonesa ha fet públic avui un comunicat en què assegura que el 9 d’agost el fiscal del Departament de Crim Organitzat i Corrupció de Lublín va presentar una denúncia contra Pablo González pel delicte d’espionatge previst a l’article 130.2. del codi penal, que preveu penes de presó entre tres anys i quinze de presó. En concret, és acusat de prestar serveis d’intel·ligència russos, d’ençà de l’abril del 2016 fins al febrer del 2022, a Przemyśl, Varsòvia i més llocs de Polònia on es trobava el periodista, una informació que podria haver perjudicat la República Polonesa.

Hamàs no assistirà a la nova ronda de negociacions prevista demà a Doha, capital de Catar, i exigeix a Israel que es comprometi amb l’acord d’alto-el-foc del passat 2 de juliol, basat en la proposta del president nord-americà, Joe Biden.

“Anar a noves negociacions permet als ocupants d’imposar noves condicions i utilitzar el laberint de la negociació per cometre més massacres”, diu Sami Abu Zuhri, dirigent d’Hamàs, en un comunicat que recull el diari Filastin.

Així mateix, la nota remarca que Hamàs està compromès amb la proposta que es va presentar el 2 de juliol i que es basa en la resolució del Consell de Seguretat de l’ONU i el discurs de Biden i que, de la mateixa manera, el grup està llest per a començar immediatament a discutir un mecanisme per a aplicar aquesta fórmula.

Hamàs ha insistit que, malgrat la flexibilitat mostrada anteriorment, Israel ha respost amb més matances i imposant noves condicions, la qual cosa evidencia les “veritables intencions” del primer ministre, Benjamin Netanyahu.

“Per responsabilitat amb el nostre poble i els seus interessos, demanem als mediadors que presentin un pla per a implementar allò que es va acordar el 2 de juliol, basat en la visió de Biden i la resolució del Consell de Seguretat, i obligar els ocupants a fer-lo”, insisteix Hamàs en una nota.

Malgrat l’anunci, fonts properes sostenen que Hamàs podria reunir-se amb les delegacions d’Egipte i Catar sempre que Israel presenti una “proposta seriosa” per a posar en marxa la iniciativa.

El pla proposat per Biden es desenvolupa en tres fases, la primera de les quals duraria sis setmanes. En aquest termini, les forces israelianes es retirarien de les zones poblades de Gaza i alliberarien presos palestins en canvi del lliurament d’ostatges vulnerables.

En una segona etapa, serien alliberats la resta d’ostatges, en el marc d’un final  permanent de les hostilitats, mentre que la tercera i darrera fase consistiria en el començament de la reconstrucció de la franja de Gaza i el lliurament dels cossos dels segrestats morts.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha declarat l’emergència sanitària internacional, que és el nivell d’alerta més alt. per la verola del simi –també anomenada mpox. Ahir, ja es va activar al continent africà arran de l’increment de casos.

La verola del simi és una infecció causada per un virus que causa erupcions, inflamació dels ganglis limfàtics i febre. S’encomana pel contacte físic. Segons l’entitat, a l’Àfrica s’han registrat brots de verola del simi en unes quantes variants i països. Concretament, a la República Democràtica del Congo s’ha trobat una soca amb “potencial pandèmic”.

La Unió Africana ja va declarar l’alerta ahir

Ahir, el Centre per al Control i Prevenció de Malalties de l’Àfrica, l’organisme de salut pública del continent, va declarar l’emergència continental per la malaltia i va anunciar que les setmanes vinents presentaria un pla de resposta conjunt.

“Declarem aquesta emergència de salut pública de seguretat continental per mobilitzar les nostres institucions, la nostra voluntat col·lectiva i els nostres recursos per actuar amb rapidesa i decisió”, va dir el director general d’aquest organisme, Jean Kaseya, en una conferència de premsa telemàtica.

Kaseya va urgir els estats membre de la Unió Africana, l’organisme del qual depèn el Centre per al Control i Prevenció de Malalties de l’Àfrica, a “donar via ràpida a l’autorització d’emergència per mpox, que exercirà un rol fonamental per a salvaguardar la salut pública i garantir l’accés ràpid a intervencions que salven vides”. L’anunci permetrà d’alliberar fons per a l’accés a vaccins i ordir una resposta continental.

La darrera alerta internacional, el 2022

La verola del simi és una malaltia viral que es transmet d’animals a humans, però que també es transmet pel contacte físic pròxim amb una persona infectada amb el virus. D’ençà del gener del 2022 s’han registrat un total de 38.465 casos en 16 països africans, amb 1.456 morts, incloent-hi un augment del 160% dels casos el 2024 respecte de l’any anterior, segons dades publicades la setmana passada pels Centres de Control i Prevenció d’Àfrica.

El continent africà s’enfronta a la propagació d’una nova subvariant, detectada a la República Democràtica del Congo el setembre del 2023 i denominada Clade Ib, més mortal i més transmissible que les anteriors. El Clade Ib provoca l’aparició d’erupcions en tot el cos, mentre que soques anteriors es caracteritzaven per erupcions localitzades i lesions a la boca, la cara o els genitals.

L’any 2022, la propagació del subtipus Claude 2 va desencadenar una epidèmia mundial que es va estendre al voltant d’un centenar de països on la malaltia no era endèmica. Aquell juliol, l’OMS va decretar l’alerta màxima arran de l’augment dels casos, i l’aixecà el maig de l’any passat després d’uns 90.000 casos i un total de 140 morts.

Les protestes contra el turisme han marcat el pregó de la festa major de Gràcia, que ha començat cap a un quart de vuit del vespre, després de quinze minuts de retard. Una volta ha acabat el pregó alternatiu, els assistents congregats davant el balcó de la Casa de la Vila de Gràcia han començat a entonar càntics contra la tinenta de batllia, Laia Bonet, tan bon punt ha agafat el micròfon. L’episodi arriba en plena polèmica pel conflicte entre colles pels actes de foc, que continua sense resolució, i la suspensió de tots els actes de cultura popular arran del conflicte, segons que ha pogut saber VilaWeb. Els manifestants també han proferit proclames contra la saturació turística i en defensa de la cultura popular i el teixit associatiu del barri.

Contra el seu pla Endreça, una Vila organitzada!
Per una Vila de les veïnes! pic.twitter.com/E9hj1snkIL

— La Barraqueta (@La_Barraqueta) August 14, 2024

La polèmica ha fet que els pregoners, els gegantons Torradet i Gresca, hagin estat rebuts entre una gran escridassada pels veïns, que han organitzat un repic d’atuells de protesta. “Fora, fora, fora!”, cridaven.

Sense resolució del conflicte de les colles

Fa dos dies, el consell del districte de Gràcia de l’Ajuntament de Barcelona va decidir de no autoritzar els correfocs de la festa major de Gràcia, tot adduint que les discrepàncies d’aquests darrers mesos en la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia feien que no es donessin les circumstàncies indispensables perquè els actes es fessin amb normalitat.

La polèmica es remunta al gener passat, quan la Colla Vella de Gràcia –una de les colles de foc del barri– va comunicar que abandonava la coordinadora. D’ençà de llavors, les desavinences entre els dos col·lectius han impossibilitat d’arribar a un acord per a fer els actes de festa major d’enguany. El consell considera imprescindible que totes les colles participin en els actes per autoritzar-los.

L’origen del conflicte és la sanció que la coordinadora va imposar a la Colla Vella per haver cremat pirotècnia en una actuació de l’any passat, malgrat que s’havia acordat que el recorregut es faria sense foc. En un comunicat, la colla va al·legar que havien respectat el protocol tradicional.

Les colles s’han mostrat molt crítiques amb la gestió que el consistori ha fet del cas, i l’acusen de no haver-se involucrat prou per resoldre la disputa i de mostrar-se inflexible a l’hora de retirar l’autorització a tots els actes de foc en cas que les parts no arribessin a un acord.

Aquest migdia, l’ajuntament ha instat les dues parts a acostar posicions perquè hi hagués un acord d’última hora que permetés la celebració d’actes de foc. Tanmateix, les negociacions continuen encallades, fins al punt que s’han suspès els actes previs a la lectura del pregó: la plantada de colles al carrer de l’Església, prevista a les 17.00, i els tabals i les gralles de començament de festa, que havien de començar a les 18.30.

Lamentem comunicar-vos que La Passada del Pregó i els tabals i gralles d'inici de la Festa han quedat cancel·lats. No obstant, el pregó de la #FMGràcia24 pronunciat per la Gresca i el Torradet segueix convocat a les 19h al balcó de la Seu del Districte! Us esperem! pic.twitter.com/16S7tkXvVV

— Festa Major de Gràcia (@festagracia) August 14, 2024

Un nou episodi d’escridassades al pregó

Aquests darrers anys, ha esdevingut habitual que els representants polítics siguin xiulats a la plaça de la Vila durant el pregó de les festes. L’any passat, Jaume Collboni no va assistir al seu primer pregó com a batlle de Barcelona, en què Bonet ja va ser escridassada amb xiulets i crits de “independència”. El 2021, la batllessa d’aleshores, Ada Colau, quedà visiblement emocionada després de ser escridassada pels assistents, fet que causà que el pregoner, Jordi Cuixart, intervingués per defensar-la dels xiulets del públic.

La Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia ha decidit de no participar en cap acte de cultura popular durant la festa major, que ha començat avui. Ho fa en protesta per la negativa de l’ajuntament d’autoritzar els correfocs per les desavinences entre les colles.

[VÍDEO] Escridassada a les autoritats municipals al pregó de les festes de Gràcia en plena polèmica pels actes de foc

Els actes propis de cada colla, com la Convidada de Gegants de Gràcia, prevista dissabte, o les diades castelleres de diumenge i dimarts; no formaran part del blocatge. Falta saber què farà cada entitat, perquè, per molt que la coordinadora hagi pres aquesta decisió, potser algunes mantenen igualment els actes prevists, tenint en compte que tenen els permisos en regla.

Aquestes darreres hores, la coordinadora ha fet unes quantes reunions internes en les quals algunes colles han mostrat el seu malestar per la manera com es gestiona la situació.

Per què s’ha arribat a aquesta situació?

Dilluns, el consell del districte va anunciar que no autoritzaria cap acte amb foc per les desavinences entre colles. El gener passat, la Colla Vella de Gràcia, una de les colles de foc del barri, va comunicar la decisió d’abandonar la coordinadora. D’ençà de llavors, les desavinences entre els dos col·lectius no han parat d’augmentar, fins al punt que la coordinadora considerava que les entitats que no formaven part de la colla no podien participar de la festa. Ara les desavinences entre tots dos col·lectius han impossibilitat d’arribar a un acord per a fer els actes de festa major d’enguany. El consell del districte va comunicar que considerava imprescindible que totes les colles participessin en els actes per autoritzar-los.

L’origen del conflicte és la sanció que la coordinadora va imposar contra la Colla Vella de Gràcia, una de les colles de foc del barri, per haver cremat pirotècnia en una actuació durant les festes de l’any passat, malgrat que s’havia demanat que fos una cercavila tècnica i, per tant, que no hi hagués foc. En un comunicat, la colla va al·legar que havien respectat el protocol tradicional.

Malgrat que la resta d’activitats i cercaviles de cultura popular sí que tenien els permisos corresponents, les colles han decidit de no fer-les en solidaritat amb les colles de foc. De fet, els actes previs al pregó de festa major no s’han fet.

A primera hora d’avui, la primera tinenta de batllia de Barcelona, i regidora del districte de Gràcia, Laia Bonet, deia que encara confiava que hi hagués un acord d’última hora entre les colles perquè la festa major tingués actes de foc.

L’operació de rescat integrada per operaris de Salvament Marítim i voluntaris ha trobat amb vida el pescador desaparegut aquest matí a la zona de la Mola de Formentera, quan ha sortit a pescar en llaüt i l’ha atrapat el temporal. L’avís de la desaparició l’han donat els seus amics i familiar després de comprovar que no ha tornat de la sortida.

L’home, tot i presentar indicis d’hipotèrmia, està conscient es troba en bon estat de salut, i ha estat traslladat a l’Hospital de Formentera perquè pugui ser tractat. L’embarcació, segons Salvament Marítim, ha estat trobada a unes 3,5 milles al sud de l’illa. A l’operatiu de rescat també hi ha participat l’avió Sasemar 102 i l’helicòpter Helimer 221. Després que el llaüt en què viatjava bolqués, el pescador s’ha agafat a un tros de fusta fins que ha estat rescatat.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha assegurat que les forces d’Ucraïna ja havien capturat més de cent soldats russos durant la incursió en la regió de Kursk, començada fa una setmana. En una publicació a la xarxa social X, Zelenski ha detallat que l’exèrcit ucraïnès havia avançat entre un quilòmetre i dos en unes quantes zones de la regió des de primera hora d’avui, i que això “accelerarà el retorn a casa” dels militars. “No oblidem ni un segon el nostre front oriental i he donat instruccions per a reforçar l’ofensiva amb equips i subministraments”, ha admès Zelenski. Actualment, hi ha dues regions russes en estat d’emergència, Kursk i Belgorod, tot i que el govern ucraïnès ha remarcat que no pretén ocupar territoris russos.

Morning report by Commander-in-Chief Oleksandr Syrskyi on the situation across all major directions, particularly in the Toretsk and Pokrovsk areas, as well as the operation in the Kursk region.

We are not forgetting our eastern front for a second. I have instructed the… pic.twitter.com/5RE6EgLFn8

— Volodymyr Zelenskyy / Володимир Зеленський (@ZelenskyyUa) August 14, 2024

Avui el president ucraïnès ha assegurat que estava en contacte constant amb els responsables de l’exèrcit i ha reconegut que hi havia “batalles difícils i intenses” amb les forces russes. “Les nostres forces continuen avançant a la regió de Kursk i el nostre fons d’intercanvi està creixent”, ha afirmat. De fet, Zelenski ha insistit que la incursió té a veure amb un “fons d’intercanvi”, és a dir, zones que es podrien posar sobre la taula en el cas de negociacions de pau.

Segons les dades difoses per Ucraïna, el seu exèrcit controla setanta-quatre municipis de Kursk, que suposen uns mil metres quadrats de territori rus.

El Meteocat ha demanat als ciutadans que, si observaven pedra, és a dir, grans de glaç de més de 5mm de diàmetre, els fotografiessin i li fessin arribar les imatges utilitzant l’etiqueta #meteocatpedra a les xarxes, o bé per whatsapp (667051592) o per correu electrònic (xarxes.meteocat@gencat.cat). També demanen que, si la pedra és igual que una pilota de golf o més grossa (quatre centímetres), la població en reculli mostres després de la pedregada, les posi en bosses individuals, les desin al congelador, i es posi en contacte amb el Meteocat perquè les reculli. Tot plegat, amb l’objectiu de millorar la predicció de pedregades.

#meteocatpedra és una campanya participativa que vol estudiar la pedra a partir de les dades, les imatges i els vídeos obtinguts de la participació ciutadana. La campanya pretén d’augmentar el coneixement de la calamarsa i la pedra per millorar les eines de diagnosi i predicció. Sobre això, anualment, es farà públic un informe amb les conclusions a les quals s’arribi gràcies a les dades rebudes, i es construirà un mapa participatiu d’observacions de calamarsa i pedra.

Si la pedra és igual o més gran que una pilota de golf (4 cm), recolliu mostres després de la pedregada, poseu-les en bosses individuals i guardeu-les al congelador. Contacteu-nos i les recollirem per millorar la predicció de pedregades. pic.twitter.com/RBVTHBzVyd

— Meteocat (@meteocat) August 14, 2024

La primera tinenta de batllia de Barcelona, i regidora del districte de Gràcia, Laia Bonet, espera que hi hagi un acord d’última hora entre les colles perquè la Festa Major de Gràcia tingui actes de foc. Així ho ha dit avui i poques hores abans que arrenqui la festivitat del barri, Bonet ha subratllat que és “l’objectiu pel qual tothom està treballant” i ha expressat el seu desig que “el problema es resolgui”. Sobre això, ha destacat que el consistori “posa tots els elements” damunt la taula i que, segons la regidora del districte, són “el consens polític, l’acompanyament i la posada a disposició de la mediació”.

Bonet ha posat l’accent en l’entesa entre les forces polítiques, “que no és fàcil” i ha deixat clar que d’aquesta polèmica “no se’n farà una qüestió política, perquè no ho és. Malauradament, s’ha de resoldre entre les colles”. D’altra banda, ha considerat que seria “una llàstima que la cultura popular no tingués un paper que sempre ha tingut i ha de tenir” a la Festa Major de Gràcia.

Alhora, les múltiples persones implicades ho fan molt pendents del temps i de si les prediccions de les darreres hores es compliran, o bé les tempestes passaran per llarg en el cas de la capital catalana. Davant aquesta incertesa, moltes de les estructures continuen tapades per plàstics, i d’altres no s’han arribat a col·locar per no haver-les de despenjar en cas que s’hagi de córrer. Binuesa, del carrer de la Providència, sosté que bona part del seu muntatge està fet, tot i que encara queden alguns detalls, com per exemple la portalada que és el més complicat de posar. “Estem començant a posar tot allò que va al mig, però a la vegada patint per la pluja”, afirma.

Enguany, el seu carrer ha apostat per crear un passadís ambientat en la cartellera de Las Vegas, combinant cartells antics, nous i d’altres d’inventats. Tot plegat ben farcit de “llums, neons i bombetes”. “Ens ho hem passat molt bé fent el muntatge perquè ens agrada”, admet. En el cas del carrer Verdi del mig, aquest any s’ha optat per un envelat típic de la cultura catalana.

La Susanna Font, una de les participants del muntatge del carrer, subratlla que també els inquieta el que pugui acabar passant amb la pluja, tot i que també deixa clar que no és una situació nova d’aquest any. “L’experiència ens diu amb quin material és millor treballar per evitar que, si plou, es faci malbé, tot i que depèn de quin tipus d’aigua caigui es pot fer malbé igual”, reconeix. Per Font, un dels principals inconvenients és el temps. “Estem preocupats per la feina que queda per fer, perquè són hores de treball que no pots utilitzar. L’estona de tapar les peces, destapar-les, tot moll, no treballes de la mateixa manera”, lamenta.

Unes festes multitudinàries

Les Festes de Gràcies se celebraran del 15 al 21 d’agost, tot i que començaran oficialment aquest dimecres amb el pregó. Com cada edició es preveu que sigui una cita multitudinària, una característica a la qual les diferents comissions ja estan acostumades. “Esperem molta gent”, diu Binuesa, “però des de fa temps fem coses perquè no sigui tan angoixant”. En la mateixa línia s’expressa Font, que assegura que durant tot l’any es busquen maneres d’evitar les massificacions, sobretot les nocturnes.

“Penso però que és un problema general, i no només de les Festes de Gràcia”, insisteix, “ens agrada que la gent vingui a veure els guarnits i, de fet, els fem per lluir-los”. Finalment, pel que fa a la suspensió del correfoc, Binuesa assegura que “sap greu” i Font lamenta que s’hagi anat “molt tard” a l’hora de discutir tot aquest tema i que s’ha de trobar “una solució”.

Compromís, el Partit Popular i la formació independent Sueca per Davant han pres avui la batllia de Sueca (Ribera Baixa) al socialista Dimas Vázquez, i han situat en aquest càrrec Julián Sáez, de Sueca per Davant. La corporació municipal ha debatut i votat, en un ple extraordinari, la moció de censura presentada a final de juliol i que ha prosperat amb el suport dels set regidors de Compromís, tots tres de Sueca per Davant i un del PP, i l’oposició dels vuit regidors del PSPV i de dos regidors del PP.

La moció de censura es justifica per “la manca transparència i la pèssima gestió dels recursos econòmics” en aquesta localitat de vint-i-vuit mil habitants de la Ribera Baixa, i per “la manca de comunicació i perduda confiança a l’equip de govern” local, segons els seus proposants. El govern local de Sueca format fins ara pels socialistes i Sueca per Davant, si bé recentment el fins ara batlle, Dimas Vázquez (PSPV-PSOE), va retirar les competències als regidors de la formació independent.

El nou batlle, Julián Sáez, ha defensat abans de la votació que la moció de censura és “un procediment totalment legal, democràtic i ètic”, i s’ha compromès a donar exemple amb una política de contenció de la despesa, que inclou una “baixada considerable” de sou. El batlle sortint, Dimas Vázquez, ha acusat Sueca per Davant de “manca de lleialtat” i d’haver dinamitat el govern local a l’any de legislatura “només per no sortir en algunes fotos”.

Ha lamentat que finalment s’hagi cedit a la manipulació d’Ens Uneix que, a parer seu, ha fet creure el candidat a batlle que és “l’Obama d’aquesta ciutat” i l’ha convertit en “moneda de canvi”. Ha assenyalat que encara que la fórmula de la moció de censura és legal, també creu que és “injustificada, traïdora i maquiavèl·lica”, i ha assegurat haver complert les seves responsabilitats i estar agraït d’haver ocupat aquest càrrec.

Des de Compromís, Pilar Moncho ha considerat que el temps de Dimas com a batlle ha acabat; ha destacat que l’Ajuntament de Sueca “no és el mas de ningú”, i ha defensat que la moció és “un acte legal i legítim”. Una vegada votada i aprovada la moció, el nou batlle ha promès el càrrec i s’ha compromès a continuar treballant per una Sueca “pròspera, moderna i amb identitat pròpia”, cosa que ha demanat la col·laboració de tots. La sessió ha estat seguida per nombrosos ciutadans des de dins del saló plenari, entre els quals hi havia el síndic de Compromís a les Corts Valencianes, Joan Baldoví, que va ser batlle de la localitat.

El Consell de la República ha impulsat una campanya d’autoinculpacions per les detencions “il·legals i arbitràries” que hi ha hagut arran de la tornada a Catalunya del president Carles Puigdemont dijous passat. L’entitat independentista ha explicat que vol denunciar la repressió i la persecució, i assegura que la iniciativa és un acte de resistència i solidaritat amb els afectats.

Impulsen una campanya de solidaritat amb els mossos suspesos de sou per haver ajudat Puigdemont

En un comunicat, remarca que les persones que van participar en l’acte de dijous passat ho van fer de manera pacífica i emfatitza que no acceptarà la criminalització. El Consell de la República ha preparat un escrit d’autoinculpació i anima que la gent se’l descarregui i el presenti al jutjat d’instrucció de Barcelona per correu electrònic.

L’entitat també ha posat en marxa l’etiqueta #JoTambéHiVaigParticipar per donar visibilitat a la campanya i sumar més persones a la causa.

Com s’hi pot participar?

1. Descarregar l’escrit d’autoinculpació. S’ha d’omplir amb les dades personals i, qui ho vulgui, el pot personalitzar. És disponible a la pàgina web del Consell.

2. Enviar l’escrit al jutjat d’instrucció 20 de Barcelona per correu electrònic oficial (instruccio20.barcelona@xij.gencat.cat).

3. Compartir la iniciativa a les xarxes socials amb l’etiqueta #JoTambéHiVaigParticipar per a donar visibilitat a la campanya.

Representants de Junts s’autoinculpen davant la justícia

Diputats del parlament i el congrés, com també senadors, de Junts han presentat escrits davant del Tribunal Suprem espanyol i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en què s’autoinculpen per acompanyar Puigdemont en el retorn a Barcelona.

En un comunicat publicat aquesta tarda, Junts ha criticat “la persecució indiscriminada de persones arran d’aquests actes, així com les detencions arbitràries que es van produir”, en referència als tres Mossos d’Esquadra detinguts per presumptament ajudar el president.

En el comunicat, els parlamentaris i senadors han defensat la “inexistència de fets constitutius de delicte” i han considerat que és il·legal no aplicar la llei d’amnistia.

“Nosaltres també participem en l’acte, el vam acompanyar, ajudar en la seva protecció i vam estar amb ell fins a la seva marxa”, asseguren en els escrits presentats al Suprem i TSJC.

Entre els signants, està el president del Parlament, Josep Rull, i càrrecs de Junts com el president del grup parlamentari en el Parlament, Albert Batet, i la portaveu de Junts en el Congrés, Míriam Nogueras.

El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha escenificat el “ple reconeixement del govern” als Mossos d’Esquadra en una intervenció al complex central del cos a Terrassa (Vallès Occidental), en què també ha anunciat una ampliació de plantilla fins a 22.000 agents l’any 2030.

“Els Mossos han de treballar al marge de la confrontació política“, ha començat dient Illa en la seva intervenció, en què ha demanat de “generar confiança recíproca” entre el cos i el govern.

Alhora, el president ha recordat que els principis rectors que mouen el seu govern són els mateixos que mouen els del cos dels Mossos: unir i servir, i també protegir.

“Governarem per a tothom i volem un cos de Mossos per a tothom“, ha reivindicat Illa, que també ha explicat que els agents “demanen rigor i clima asserenat“. “Catalunya inicia una nova etapa en la manera d’afrontar la seguretat del país”, ha continuat. I ha acabat dient: “No tinc cap dubte que els catalans ens sentim orgullosos de la nostra policia, i hi comptem.”

Bona part del país es troba en alerta per tempestes intenses, que es poden allargar fins demà. Les Illes són ara com ara la zona més afectada, amb centenars d’incidències, i s’ha activat de l’Índex de Gravetat 2 del pla Meteobal. S’hi esperen aiguats de fins a 100mm. Ahir, el meteoròleg Francesc Mauri va definir l’arxipèlag com la “zona zero” del temporal i va alertar que es podien donar les condicions per a la formació de tornados i calabruix. A primera hora del matí, les tempestes han irromput amb duresa a Eivissa i Formentera –hi ha més d’una desena de vaixells varats a la platja– i s’han estès a la resta d’illes.

Balears, serà la "zona zero" del temps + sever. La paraula ocasional és fonamental per entendre la incertesa en el batec i distribució de les tempestes. Aiguats amb més de 100 mm, tornados i calabruix són possibles. Un mar a 32°C excepcionals, la gota per fer vessar el got. https://t.co/pMrXeBrlj5

— MeteoMauri (@MeteoMauri) August 13, 2024

A Catalunya, s’ha activat l’alerta per inundacions (Inuncat) per l’avís de pluges intenses a tot el territori, i al País Valencià es van registrar ahir pluges fortes i calamarsa. A Catalunya Nord, també hi ha alerta groga per tempestes fortes fins demà, amb la zona del Rosselló, on podria haver-hi fortes ratxes de vent amb registres que podrien superar els seixanta quilòmetres per hora, com la més afectada.

L’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha fet una reflexió sobre la desobediència civil dies després de la reaparició del dirigent de Junts en un acte a Barcelona, en què va esquivar un ampli dispositiu policíac dels Mossos d’Esquadra que pretenia de detenir-lo. “Els actes de desobediència civil primer no s’entenen, després es ridiculitzen i, finalment, acaben donant els seus fruits”, ha dit en un missatge a X.

Los actos de desobediencia civil tienen eso… primero no se entienden, luego se tratan de ridiculizar y, finalmente, terminan dando sus frutos

— Gonzalo Boye (@boye_g) August 14, 2024

Aquests darrers dies, l’advocat ha denunciat a les xarxes socials una “cacera de bruixes sense empara legal” contra els tres agents dels Mossos d’Esquadra que van ser detinguts per haver col·laborat, suposadament, en el retorn i desaparició de Puigdemont. Són acusats d’obstrucció a la justícia i han estat suspesos de sou i feina, tot i que el president Quim Torra ha reclamat que un d’ells sigui reintegrat en el seu equip de seguretat.

Els Mossos van detenir un agent acusat d’ajudar Puigdemont per una conversa ocasional “en to burlesc” a la feina 

Així mateix, un dels detinguts va denunciar que havia rebut un tracte denigrant a la comissaria. Li van fer un escorcoll integral —amb quatre agents revisant-li els genitals– i va haver de passar la nit en un calabós ordinari, tot i ser policia, arran dels retards en l’atestat. Per ajudar els detinguts, s’ha activat una campanya de solidaritat per a sufragar les despeses de la defensa.

El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible espanyol, Óscar Puente, ha insistit que la desaparició de Carles Puigdemont era “responsabilitat exclusiva i directa” de la Generalitat, concretament de la conselleria d’Interior, perquè és qui té les competències a Catalunya. En una entrevista a Antena 3, ha defensat que el govern espanyol no havia “tingut cap responsabilitat” en la desaparició de Puigdemont i s’ha demanat si era raonable o efectiu posar controls a la trentena de passos que hi ha a la frontera administrativa entre l’estat espanyol i el francès.

D’altra banda, Puente ha recordat al Tribunal Suprem que la llei d’amnistia té un “tenor literal clar” i que l’ha d’aplicar, tal com ha fet el TSJC o el jutjat 18 de Barcelona.

El ministre ha remarcat que en el procés no hi ha hagut un “enriquiment personal” i que, per tant, el Suprem ha d’amnistiar els encausats pel delicte de malversació, és a dir, Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, entre més. Puente ha advertit que el govern espanyol no vol pressionar els jutges, però ha manifestat que no romandrà en silenci davant unes actuacions que no consideren correctes.

“En aquest moment, hi ha amnistiades persones acusades per malversació, però les que han recaigut en el Tribunal Suprem no ho són”, ha dit Puente. “Això és el que els hauria de preocupar”, ha asseverat.

El primer ministre del Japó, Fumio Kishida, ha anunciat que no es presentarà a la reelecció com a dirigent del Partit Liberal Democràtic (PLD) i, de retruc, ha posat en qüestió el seu futur immediat com a cap de govern. Tot plegat passa quan els nivells d’aprovació de l’opinió pública es troben sota mínims –per sota del 20%– arran d’una sèrie d’escàndols de finançament irregular que impliquen diversos alts càrrecs.

“Cal demostrar fermament a la gent que el PLD canviarà. Per aconseguir-ho, és important tenir una elecció transparent i oberta i un debat lliure i animat. El pas més obvi per a demostrar que el PLD canviarà és que jo renunciï. No em presentaré a les pròximes eleccions”, ha declarat en una conferència de premsa, i ha reconegut que hi havia “hagut una sèrie de situacions” que havien fet que la població desconfiés de la política.

Kishida ha aprofitat l’ocasió per destacar els èxits durant el seu mandat, i ha fet referència a l’augment dels salaris i la millora de les inversions, a més de l’augment de despesa en defensa i l’organització de la cimera del G7 a Hiroshima. “Estic orgullós que hàgim aconseguit grans resultats”, ha afegit.

El primer ministre fa tres anys que exerceix el càrrec i, més enllà dels escàndols que han afectat el PDL, el seu mandat també ha estat marcat pel descontentament popular arran de l’augment de la inflació i la depreciació del ien.