Un incendi a Canet de Rosselló ha obligat a desallotjar tres mil persones del càmping Le Mar Estang. El foc s’ha declarat a les 2.24 d’aquesta matinada, atiat per una forta tramuntana amb ràfegues de vent de més de vuitanta quilòmetres per hora, segons que informa un comunicat de premsa que han emès els Bombers dels Pirineus Orientals. Una vegada ha estat controlat, els desallotjats han pogut tornar al càmping, situat a cent metres del lloc dels fets, a primera hora del matí.

Un total de 104 bombers i 27 vehicles de rescat han actuat per controlar la situació, en unes condicions difícils a causa de les fortes ratxes de vent. “L’incendi ha cremat aproximadament dues hectàrees, i ha danyat violentament el càmping Le Mar Estang, que compta amb sis-cents emplaçaments i pot acollir fins a tres mil persones en catorze hectàrees. Una casa mòbil va ser destruïda, cinc més van ser parcialment danyades i també una caravana i tres vehicles”, expliquen els bombers al comunicat.

L’acció coordinada entre els bombers i la policia ha permès de controlar la propagació del foc, que s’ha contingut de seguida, i ha permès de desallotjar amb total seguretat més de tres mil usuaris del càmping.

Durant la intervenció, onze persones han estat ferides, inclosos dos bombers i un policia. Un dels bombers ha estat traslladat a l’Hospital de Perpinyà. L’incendi s’ha pogut controlar al voltant de les 4.30. A les 9.00, s’ha pogut tornar al càmping. Soalment les famílies allotjades en cinc cases mòbils destruïdes per les flames han de ser reallotjades.

Communiqué de presse concernant le feu de #CanetenRoussillon qui s’est déclaré le 19 août 2024 à 02h24 au niveau du camping le Mar Estang. pic.twitter.com/WEGOKH6imF

— SDIS 66 (@SDIS66) August 19, 2024

Un veler de cinquanta metres d’eslora amb 22 persones a bord s’ha enfonsat de matinada davant de Porticello, Sicília. La guàrdia costanera, segons que informa ANSA, ha rescatat quinze persones, però hi ha un mort i sis desapareguts. La majoria dels passatgers són britànics. L’embarcació ha naufragat després d’haver rebut l’impacte d’un tornado.

#Palermo, naufragio imbarcazione davanti alla costa di Porticello, 15 persone salvate, 7 segnalate come disperse: dall’alba #sommozzatori dei #vigilidelfuoco impegnati nelle ricerche. Relitto individuato a 50 metri di profondità, in arrivo sommozzatori speleo [#19agosto 10:00] pic.twitter.com/IJGP2aRRWB

— Vigili del Fuoco (@vigilidelfuoco) August 19, 2024

Els submarinistes dels bombers han aconseguit d’arribar fins al casc del vaixell, que és a una cinquantena de metres de profunditat a mitja milla de la costa. Durant la immersió, han trobat el cos d’una persona i ara com ara cerquen la resta de desapareguts. En l’operatiu també hi ha mitjans aeris implicats.

La policia espera interrogar el capità per saber què ha passat, tot i que ara està commocionat per la tragèdia. El vaixell, anomenat Bayesian, fondejava davant el port de Porticello. Segons alguns testimonis, el tornado va trencar el pal de l’embarcació, fet que el va desequilibrar i, posteriorment, enfonsar.

Un veler de cinquanta metres d’eslora amb 22 persones a bord s’ha enfonsat de matinada davant de Porticello, Sicília. La guàrdia costanera, segons que informa ANSA, ha rescatat quinze persones, però hi ha un mort i sis desapareguts. La majoria dels passatgers són britànics. L’embarcació ha naufragat després d’haver rebut l’impacte d’un tornado.

#Palermo, naufragio imbarcazione davanti alla costa di Porticello, 15 persone salvate, 7 segnalate come disperse: dall’alba #sommozzatori dei #vigilidelfuoco impegnati nelle ricerche. Relitto individuato a 50 metri di profondità, in arrivo sommozzatori speleo [#19agosto 10:00] pic.twitter.com/IJGP2aRRWB

— Vigili del Fuoco (@vigilidelfuoco) August 19, 2024

Els submarinistes dels bombers han aconseguit d’arribar fins al casc del vaixell, que és a una cinquantena de metres de profunditat a mitja milla de la costa. Durant la immersió, han trobat el cos d’una persona i ara com ara cerquen la resta de desapareguts. En l’operatiu també hi ha mitjans aeris implicats.

La policia espera interrogar el capità per saber què ha passat, tot i que ara està commocionat per la tragèdia. El vaixell, anomenat Bayesian, fondejava davant el port de Porticello. Segons alguns testimonis, el tornado va trencar el pal de l’embarcació, fet que el va desequilibrar i, posteriorment, enfonsar.

El govern d’Andorra, encapçalat per Xavier Espot, proposa d’aplicar una taxa turística per als vehicles sense matrícula andorrana que circulin per les seves carreteres. Serà una taxa en forma de vinyeta que hauran de dur visible els cotxes que no tinguin matrícula andorrana, i que es cobrarà en concepte de l’ús de la xarxa viària amb un preu que variarà segons si és temporada alta o baixa. També tindrà en compte el temps que l’usuari sigui a Andorra, i si n’és resident o no. La mesura, que s’inclou dins el projecte de llei per al creixement sostenible i el dret de l’habitatge, pretén de reduir la saturació turística.

En unes declaracions a El matí de Catalunya Ràdio, Espot ha explicat que no era pas una qüestió de turismofòbia, sinó de potenciar un creixement turístic més sostenible. “Volem continuar essent un país turístic. Sabem que la nostra és una economia de serveis, però volem que hi hagi un turisme més qualitatiu.” De fet, aquests darrers anys el creixement del turisme a Andorra ha estat significatiu, i per això, segons Espot, han decidit de tirar endavant amb aquesta mesura. També ha fet especial èmfasi en el fet que, sobretot, es tindrà en compte el temps que l’usuari passi a Andorra. “Si és algú que es queda a dormir, doncs no li farem pagar, perquè entenem que pernoctarà al país”, ha dit. Així doncs, segons el cap de l’executiu, la mesura va adreçada als turistes que van a passar el dia a Andorra per comprar, esquiar o anar a la muntanya. Alhora, Espot també ha aclarit que era una mesura que encara era en una fase primerenca i que no era pas una decisió ferma. Per tant, encara hi ha marge per fer-hi canvis.

Junts ha registrat la sol·licitud de compareixença del president de la Generalitat, Salvador Illa, al parlament perquè doni explicacions sobre la composició del govern. Concretament, volen informació sobre el nomenament d’Alfons Jiménez com a cap de gabinet de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, atès que és la seva parella. De fet, demanen a Illa que desautoritzi aquest nomenament.

També critiquen la designació de Yolanda Collboni, germana del batlle de Barcelona, com a assessora en projectes transversals del Departament de la Presidència.

El portaveu de Junts, Josep Rius, va qualificar aquests nomenaments de nepotisme en una atenció als mitjans ahir. Junts també ha criticat el silenci d’ERC i els Comuns al respecte.

Junts ha registrat la sol·licitud de compareixença del president de la Generalitat, Salvador Illa, al parlament perquè doni explicacions sobre la composició del govern. Concretament, volen informació sobre el nomenament d’Alfons Jiménez com a cap de gabinet de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, atès que és la seva parella. De fet, demanen a Illa que desautoritzi aquest nomenament.

També critiquen la designació de Yolanda Collboni, germana del batlle de Barcelona, com a assessora en projectes transversals del Departament de la Presidència.

El portaveu de Junts, Josep Rius, va qualificar aquests nomenaments de nepotisme en una atenció als mitjans ahir. Junts també ha criticat el silenci d’ERC i els Comuns al respecte.

L’advocat Gonzalo Boye ha presentat una denúncia al Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ) contra el jutge Pablo Llarena perquè encara no ha resolt els recursos de reforma de Carles Puigdemont i Toni Comín contra la no-aplicació de la llei d’amnistia. Segons que ha pogut saber VilaWeb, Boye assenyala que “la desatenció i el retard injustificat i reiterat en la tramitació i resolució dels recursos” representa una infracció disciplinària de la llei orgànica del poder judicial (concretament, dels articles 417.9, 418.11 i 419.3). A més, recorda que ha advertit dues vegades el magistrat sobre la seva estratègia dilatòria.

El primer de juliol, Llarena va decidir que deixava Puigdemont, Comín i Puig fora de l’amnistia amb una interpretació kafkiana del delicte de malversació. A més, els va mantenir vigent les ordres de detenció dins l’estat espanyol. El 8 i 9 de juliol, Boye va presentar recursos contra la no-aplicació de l’amnistia i, posteriorment, contra les ordres de detenció.

No va ser fins el 22 de juliol, després d’una queixa del lletrat per l’incompliment dels terminis que preveu la llei d’enjudiciament criminal, que Llarena va traslladar els recursos a les parts. Els va donar dos dies per a presentar al·legacions, però se’n va anar de vacances sense haver resolt els recursos, que previsiblement resoldrà el mes de setembre.

Dit això, el 7 d’agost, Llarena va suspendre les vacances i va tornar a Madrid arran del retorn i possible detenció de Puigdemont. El dia 9, després de confirmar-se que el dirigent de Junts havia tornat a Waterloo, va dictar dues providències en què exigia explicacions als Mossos d’Esquadra i al Ministeri d’Interior espanyol. Se’n va tornar a anar de vacances sense haver resolt els recursos.

“L’excel·lentíssim magistrat instructor va sol·licitar de deixar sense efecte la seva llicència de vacances amb el desig evident de supervisar la captura del molt honorable senyor Carles Puigdemont i Casamajó, cosa que, a més de posar de manifest la malícia de la dilació, indica que no hi ha cap raó justificada de cap mena per a no resoldre’ls dins el termini legal”, escriu l’advocat.

El 13 i 14 d’agost, Boye va tornar a presentar escrits de queixa perquè no havia resolt els recursos. Arran de la inacció del Suprem, el lletrat ha decidit de fer un pas més i portar el cas al CGPJ, que avui es reuneix per elegir un nou president.

Què passarà amb els recursos?

La cosa més lògica és que Llarena es pronunciï sobre els recursos en algun moment del setembre. El recurs de reforma, que previsiblement serà desestimat, és un pas imprescindible perquè Puigdemont, Puig i Comín puguin fer un recurs d’apel·lació al Suprem mateix, i l’haurà de resoldre una sala formada per tres magistrats. Si també és denegat, les defenses podran anar finalment al Tribunal Constitucional espanyol i a la justícia europea.

Amb la maniobra de dilació, Llarena ha aconseguit d’empènyer el cas dels exiliats catalans més enllà del ple d’investidura de Salvador Illa i de l’11 d’agost, quan s’esgotava el termini de dos mesos perquè s’apliqués la llei d’amnistia i es retiressin les mesures cautelars contra els represaliats en causes vinculades amb el procés.

Josep Borrell és a punt de retirar-se, després d’haver encapçalat la diplomàcia europea durant cinc anys. Tanmateix, abans de deixar la primera fila política, ha decidit de concedir una entrevista a El País per criticar el pacte entre el PSC i ERC. “Amb aquest acord s’assumeix post mortem el relat del procés i un canvi de paradigma en el sistema de finançament”, diu.

D’aquesta manera, Borrell s’afegeix a les crítiques d’uns altres dirigents socialistes, com ara Emiliano García-Page, Javier Lambán i Adrián Barbón. Dit això, també considera que els indults i la llei d’amnistia han tingut un efecte pacificador molt positiu a Catalunya: “No crec que una part important de la societat catalana vulgui tornar a seguir els flautistes d’Hamelín que els van assegurar que la UE reconeixeria una independència unilateral.”

Així mateix, Borrell insisteix que l’acord entre el PSC i ERC assumeix “la tesi de l’espoli fiscal que tant va pregonar Junqueras durant el procés” i diu que és un salt endavant cap a la sobirania fiscal de Catalunya. “Continuem fent canvis estructurals del model d’estat segons les conjuntures electorals”, afegeix.

Les places d’hotel de cinc estrelles i de gran luxe han augmentat més d’un 50% en l’última dècada a Barcelona, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Mentre que el 2012 hi havia més de 8.600 llits, el 2022 s’enfilaven fins a superar els 13.200. I la xifra ha continuat pujant, segons el Gremi d’Hotels de Barcelona, que fa una valoració extraordinària de l’evolució. A més, els hotels d’alta gamma han cridat l’interès dels inversors i cada vegada són més els que es fixen en el mercat hoteler de luxe a l’hora d’abocar els seus diners. Ara bé, en ple debat sobre la massificació turística també hi ha experts que alerten dels impactes de “l’elitització” i apunten que pot fer encara més vulnerable la capital catalana.

L’augment dels llits d’alta gamma és molt més accentuat respecte dels de menys rang. Les places hoteleres de quatre estrelles, per exemple, han crescut un 18% en el mateix període (han passat de 26.420 el 2012 fins a 31.286 el 2022). En conjunt, el nombre total de places d’hotel ha pujat un 26% en l’última dècada a la ciutat.

Gairebé dues de cada deu places són d’hotels de cinc estrelles o luxe

La ciutat de Barcelona disposa de 445 hotels que suposen 78.083 places, segons les dades més recents del consorci Turisme de Barcelona corresponents al passat mes de juliol. Fins a 6.717 llits són de gran luxe (8,6%) i 6.579 de cinc estrelles (8,4%). En conjunt, les places d’alta gamma representen un 17% del total, és a dir, gairebé dues de cada deu. Malgrat que es tracta d’una minoria, ressalta que el total de places orientades a visitants d’alt poder adquisitiu ha crescut amb força en els últims anys, més del que ho han fet la resta.

Les dades de Turisme de Barcelona estan més actualitzades que les de l’Idescat, però cal dir que a l’hora de fer comparatives d’anys anteriors, ambdós coincideixen a oferir xifres molt semblants. Segons l’Institut d’Estadística de la Generalitat, el 2012 hi havia 335 hotels que suposaven 59.831 places a la capital catalana, de les quals 5.699 eren de gran luxe i 2.950 de cinc estrelles (14,5% en conjunt).

L’evolució com a símptoma de la millora dels visitants

El Gremi d’Hotels de Barcelona celebra l’evolució de les xifres. “La valoració és extraordinària i molt positiva. Això va en paral·lel al que estem pregonant i al nostre projecte de futur, que és el grau de millora del tipus de visitant que tenim”, apunta el seu president, Jordi Clos, en declaracions a l’ACN. “És un exponent claríssim que estem anant pel camí que volem anar”, agrega.

Uns quants experts asseguren que la tendència a què augmenti el nombre d’habitacions de luxe és “bastant generalitzada” en les grans ciutats de l’arc mediterrani, però afegeixen que, tot i això, Barcelona té un bon marge per créixer perquè encara es troba lluny del percentatge de places d’alta gamma que tenen capitals europees com París, Londres i Roma.

En aquesta línia, el professor de màrqueting internacional de l’escola de negocis EAE, Francesc Rufas, apunta que l’ocupació dels hotels d’alta gamma supera la de la resta d’establiments i se situa de mitjana en el 80%. A més, ressalta que fa vint anys a Barcelona tan sols hi havia un hotel de gran luxe, mentre que ara ja n’hi ha més d’una vintena.

Per la seva banda, Pablo Díaz, professor de la UOC expert en turisme, assenyala que esdeveniments com la Copa Amèrica de Vela o el Mobile World Congress estan contribuint a la tendència a l’alça i indica que aquest tipus de places tenen un caràcter menys estacional que la resta.

Els inversors es fixen en els hotels de luxe

En aquest context i en ple debat sobre la massificació turística, la inversió en hotels de luxe està agafant volada a la capital catalana. L’estudi més recent de la consultora immobiliària CBRE apunta que durant el primer semestre de l’any es va enfilar fins als gairebé 100 milions d’euros, el 36% de la inversió total, per sobre de la mitjana del conjunt de l’estat espanyol (30%).

Entre les operacions, la consultora destaca la compra per part d’Atom dels hotels de gran luxe Miramar (75 habitacions) i la Florida (70 habitacions). També ressalta la venda d’Ocean Drive Barcelona (98 habitacions).

Cal recordar que a Barcelona l’oferta hotelera està regulada i limitada. Els dos experts consultats per l’ACN asseguren que això és el que ha causat un interès creixent per part dels inversors, que es fixen en hotels de menys rang amb l’objectiu de fer-los pujar de categoria i, alhora, poder incrementar els preus. Segons CBRE, entre gener i juny a la capital catalana es van registrar dotze operacions de compravenda d’hotels, que afectaven més de 1.100 habitacions.

Barcelona pot ser més vulnerable: “No hi ha rics per a tothom”

Ara bé, també hi ha veus que qüestionen aquesta “elitització” del turisme i assenyalen els múltiples impactes negatius que té. “És cert que aquest tipus de visitants gasten més, però això no es tradueix en una redistribució dels beneficis”, apunta la investigadora del col·lectiu Alba Sud Carla Izcara. “Els treballadors dels hotels no cobren més perquè els seus hostes paguin més”, exemplifica. Alba Sud és un centre d’investigació que estudia el turisme des d’una perspectiva crítica.

La investigadora remarca que aquest tipus de turisme fa un ús molt més alt dels recursos naturals com l’aigua. “Els hotels d’alta gamma tenen piscines, jacuzzis i banyeres i també renten molt més. O en el cas del combustible, són gent que sovint va amb jets privats o que es trasllada amb classe business, que genera més contaminació”, assenyala. Un client d’un hotel de gran luxe o 5 estrelles consumeix 242 litres d’aigua al dia, segons un estudi del Gremi d’Hotels de Barcelona publicat al febrer. La xifra contrasta amb els 172 litres per persona i dia que van consumir els barcelonins de mitjana el 2023, segons dades de l’ajuntament.

“No hi ha rics per a tothom”, apunta Izcara. “Estem competint en una lliga on hi ha moltes ciutats europees i de la resta del món competint i no hi ha mercat per a tothom”, afegeix. En aquest sentit, alerta que dependre del turisme d’elit pot provocar que Barcelona sigui “encara més vulnerable dins del sector turístic”.

La investigadora qüestiona que es consideri un èxit que els visitants que arriben siguin de més poder adquisitiu i defensa que el que cal és replantejar el model. “Ho vam veure amb la covid i sembla que s’ha oblidat, però dependre del turisme ens fa molt més vulnerables”, recorda. “El primer pas ha de ser la diversificació econòmica i un decreixement turístic que es faci de manera justa. No es pot fer bruscament i que siguin els treballadors del sector turístic, que són gent molt precària, qui ho acabi pagant”, sentencia.

Segons les dades més recents de l’Observatori del Turisme de Barcelona publicades el passat mes de juny, el 2022 el sector turístic va donar feina a 298.398 persones a tota la demarcació, un 11,3% del total. D’aquestes, gairebé la meitat tenien un salari inferior als 1.000 mensuals bruts, una proporció superior a la de la resta d’activitats, on la ràtio era una de cada quatre persones. Per gènere, ressalta que un 40% de les treballadores eren dones i de mitjana rebien sous un 25% inferiors als dels homes (21.560 euros vs. 28.807 euros).

Avui, 19 d’agost de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Joxe Manuel Odriozola: “L’esquerra nacionalista espanyola i francesa és més perillosa que l’extrema dreta”
• Sílvia Paneque fitxa la seva parella com a cap de gabinet de la seva conselleria 
• La perillosa esquerra nacionalista espanyola I Editorial de Vicent Partal 
• Lletra oberta al primer conseller de Política Lingüística de la història de Catalunya I Article de Joan-Lluís Lluís 
• Catalunya Nord commemora els vuitanta anys de l’alliberament de l’ocupació nazi 
• Tot a punt per a la Copa Amèrica de vela: quines restriccions hi ha i com afectaran els veïns? 
• La Universitat Catalana d’Estiu i la Fundació Josep Irla homenatgen Jordi Carbonell 
• Com la calor i la humitat extremes posen a prova els límits del cos humà 
• Els pirates, precedent llibertari de la democràcia radical I ‘El joc de miralls’ de Xavier Montanyà 
• Vi Els Escurçons 2021, vinyes de foc 
• Quins diacrítics fem servir a VilaWeb i per què?

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

La Copa Amèrica ja és aquí. A la platja del Bogatell de Barcelona s’hi construeix una zona per als fans i fa unes quantes setmanes que al bell mig de la platja de la Barceloneta s’hi ha col·locat un marcador gegant amb el compte enrere per al començament de la competició. Entre el 22 d’agost i el 27 d’octubre, la ciutat acollirà la competició de vela més important del món i això afectarà el dia a dia dels veïns, que hauran d’afrontar talls a la circulació, aglomeracions i més molèsties.

Creix el rebuig dels veïns a la Copa Amèrica de vela a mesura que s’acosta l’inici de la competició

L’epicentre de la competició ocupa quatre zones de la ciutat, totes ben a prop del barri de la Barceloneta: el Port Vell, on s’instal·laran les bases dels equips, l’espai Vila del Mar i una zona per a seguir les regates; el nou Port Olímpic i el Moll de Fusta, on hi haurà la Race Village, una zona d’esbarjo des d’on també es podran seguir les regates; i finalment el front marítim, davant el qual hi haurà el camp de regates. Concretament, davant les platges de Sant Sebastià, Sant Miquel, la Barceloneta, el Somorrostro i el Bogatell. A més, a la façana marítima de la ciutat, entre la plaça de les Drassanes i la platja del Bogatell, s’hi instal·laran unes quantes pantalles gegants més per seguir la competició.

Malgrat que les regates seran majoritàriament els dimecres, els divendres i els caps de setmana, l’activitat serà diària perquè la Race Village estarà oberta cada dia entre les 12.00 i les 22.00, un horari que s’ampliarà a les 23.00 els divendres i els dissabtes. Finalment, cal tenir en compte que els dies de competició es poden veure alterats pel vent o les condicions climàtiques, per tant, pot ser que hi hagi proves qualsevol dia de la setmana.

Anàlisi | Fórmula 1 i Copa Amèrica: María José Català i Jaume Collboni, cosins germans

Restriccions al trànsit

Les autoritats no han establert unes restriccions concretes al trànsit, però sí que han advertit del fet que l’accés a qualssevol de les zones esmentades podrà quedar restringit durant l’esdeveniment, segons l’afluència de públic, excepte les motocicletes, que hi podran entrar i sortit sempre. Alhora, garanteixen l’entrada a la zona a tothom que es desplaci a peu, amb transport públic o amb bicicleta.

Malgrat que les restriccions al trànsit aniran adaptant-se a l’afluència diària d’espectadors, hi haurà un seguit de modificacions urbanístiques que afectaran el trànsit: s’implantaran nous carrils bus a la rambla de Prim, concretament entre la plaça de Llevant i el carrer de Santander; i al carrer de Trelawny, entre el passeig Marítim i el carrer del Doctor Aiguader. També s’habilitaran zones per a busos discrecionals al passeig de Joan de Borbó i al voltant del World Trade Center. Finalment, s’ampliarà l’espai d’espera de taxis al voltant de l’hotel Vela.

Els veïns de la Barceloneta i la resta de zones afectades hauran d’acreditar-se per circular amb vehicle privat sense restriccions.

“Barcelona està col·lapsada”: la Copa Amèrica agreuja els problemes d’habitatge

Acreditacions per a veïns i treballadors

L’oficina d’acreditacions que coordina el districte de Ciutat Vella, l’empresa municipal B:SM i el Port de Barcelona han emès 10.998 acreditacions per a persones que viuen a la Barceloneta, que hi treballen o que hi disposen d’una plaça d’aparcament.

Hi ha dos tipus d’acreditacions: la que et permet circular i aparcar, prevista per a persones amb un vehicle i plaça d’aparcament a la zona; i la de circulació i “desencotxament”, per a persones que viuen a la Barceloneta o hi treballen, però no hi tenen plaça d’aparcament. En aquest cas, els beneficiaris podran accedir a les zones restringides, però n’hauran de sortir. Les acreditacions s’hauran de portar visibles en el vehicle i la que inclou aparcament s’ha de demanar presencialment.

Dies de màxima afectació

Malgrat que les autoritats no han volgut anunciar un calendari concret de restriccions i que dependran de l’afluència diària de públic a la zona, hi ha uns dies importants en la competició que poden servir de guia:

• Els dimecres, divendres i caps de setmana són els dies de regata.
• Els dies 27, 28, 29 de setembre i 2, 4, 5 i 6 d’octubre es faran les regates que decidiran el finalista.
• El 10 d’octubre hi ha la cerimònia inaugural.
• Els dies 16, 18 i 21 d’octubre hi ha les regates finals.

Canvis en els aparcaments

L’ajuntament ha anunciat que transformarà vuitanta places d’aparcament habitualment de zona blava de la Barceloneta en tres-centes setanta noves places d’estacionament de motos. L’objectiu és eliminar les motos de les voreres per facilitar els desplaçaments a peu. Se situaran dos aparcaments específics per a motos i ciclomotors a la zona de la Nova Bocana i a la plaça de Martí Taradell, a més d’ampliar-se el que hi ha a la plaça de Pau Vila. A més, es prohibirà a tots els vehicles l’estacionament a les voreres del carrer del Gas, del passeig Marítim i del passeig de Joan de Borbó.

Per una altra banda, s’habilitaran dos grans estacionaments dissuasius, el B:SM Rius i Taulet de la plaça d’Espanya, davant la Fira, que tindrà 1.258 places; i un de nou al Fòrum, amb 1.200 llocs. L’aparcament del Fòrum estarà actiu els dies 7, 8, 14, 15, 28 i 29 de setembre i 5, 6, 12, 13, 16, 18, 19, 20, 21, 26 i 27 d’octubre.

A més, hi haurà un servei de busos llançadora per a acostar els usuaris dels aparcaments a la zona de competició. El primer, que farà el recorregut entre la Fira i la plaça del Pla de Palau, funcionarà cada dia de competició entre les 11.30 i les 18.30, amb una freqüència de pas de quinze minuts. El segon, connectarà el Fòrum amb la platja del Bogatell els dies que l’estacionament estigui actiu en el mateix horari, però amb una freqüència de pas de deu minuts.

També s’instal·laran aparcaments per a bicicletes i més vehicles de mobilitat individual, com ara patinets elèctrics. Seran cent places disponibles durant tota la Copa Amèrica a la plaça del Mar, al voltant del Centre de Recerca Biomèdica, entorn del Port Olímpic i a la rodalia de la platja del Bogatell.

Modificacions al transport públic

Davant del més que probable col·lapse d’alguns serveis del transport públic de la ciutat, la batllia ha decidit de reforçar-los. Així, Transports Metropolitans de Barcelona reforçarà el servei de la línia L4 del metro. Les estacions més properes per a accedir a la zona afectada són Barceloneta, Ciutadella/Vila Olímpica, Bogatell i Llacuna de la línia L4, Drassanes de la L3 i Marina de la L1.

També es reforçaran les principals línies d’autobús que arriben a la zona: D20, H16, V15, V19, V21, V23, V25, V27 i 47. Per una altra banda, les línies de bus H12, H14, V21, V27, V31, D20, 33, 47, 59 i 136 poden tenir un temps d’espera superior a l’habitual perquè passen ben a prop de la zona i poden tenir endarreriments.

Afectacions a uns altres esdeveniments

L’organització de la Copa Amèrica de vela impedirà el desenvolupament normal dels altres esdeveniments de la ciutat. Per exemple, la 42a Setmana del Llibre en Català 2024 canviarà tant d’ubicació com de dates excepcionalment. Serà al passeig de Lluís Companys, per compte del Moll de la Fusta, del 20 al 29 de setembre, tot coincidint amb les Festes de la Mercè.

The Washington Post · Redacció de Bloomberg

Els dos dies més calorosos, d’ençà que n’hi ha registres, van ser el juliol, el setè mes d’un 2024 que es troba en camí de ser l’any més calorós de la història. Les onades de calor han estat més freqüents i més agudes enguany i han arribat més aviat que no es preveia. Si a aquest còctel li afegim el factor de la humitat, el resultat és un clima extrem capaç de posar a prova els límits del cos humà. Més de 1.300 persones van morir durant la peregrinació del Hajj a l’Aràbia Saudita el juny, quan les temperatures van arribar a 52 °C. També hi ha hagut víctimes mortals relacionades amb la calor als Estats Units, Tailàndia, l’Índia i Mèxic. Algunes zones d’Europa, on les altes temperatures van deixar més de 47.000 morts el 2023, continuen en alerta per calor extrema aquest estiu.

Per què és tan perillosa la calor extrema?

Hi ha moltes raons per les quals la calor extrema es considera tan perillosa. El cos humà és més propens a deshidratar-se quan la temperatura és alta, cosa que augmenta el risc d’infart de miocardi i d’ictus. La calor també pot agreujar els problemes respiratoris, sobretot en indrets amb molta contaminació. L’estrès tèrmic dificulta la feina i augmenta la probabilitat de lesions. És difícil de saber exactament quantes persones moren de calor cada any, perquè la majoria no es comptabilitzen. Europa va registrar 61.672 morts atribuïbles probablement a la calor el 2022 –un total que, tanmateix, subestima la xifra real, segons un estudi dirigit per l’Institut de Salut Global de Barcelona. Les economies emergents pateixen més que les desenvolupades, perquè la majoria de les persones treballen a l’aire lliure i tan sols una minoria té sistemes de refrigeració eficaços a casa. El formigó i l’asfalt dels entorns urbans poden atrapar la calor, cosa que augmenta la temperatura nocturna i contribueix a l’estrès tèrmic. Els estudis revelen que les dones i la gent gran són els grups de població més afectats per la calor extrema.

Com es mesura la calor extrema?

Els meteoròlegs empren com més va més mesures d’estrès tèrmic –com ara l’índex d’humitat, l’índex de calor i la sensació tèrmica– per poder comprendre els riscs que comporten les altes temperatures per a la salut humana. El “bulb humit” n’és una. Aquesta mesura té en compte els efectes de la humitat, que dificulta que el cos humà es refredi amb la suor. Per exemple, una temperatura de 42 °C amb un 40% d’humitat fan una temperatura de bulb humit de vora 30 °C. Però una temperatura més baixa –per exemple, 38 °C– amb un 80% d’humitat fan una temperatura de bulb humit més alta, de vora 35 °C. És un valor prou alt per a causar un cop de calor, fins i tot a persones sanes amb accés a ombra i aigua. Tanmateix, les temperatures de bulb humit poden ser mortals fins i tot en valors més baixos, com ara 30 °C o menys.

Com es mesura una temperatura de bulb humit?

Originalment, les temperatures de bulb humit es mesuraven embolicant el bulb del termòmetre amb un drap humit, en un intent de simular la manera en què la suor refreda el cos. Actualment, les temperatures de bulb humit es mesuren amb instruments electrònics en estacions meteorològiques i dades de satèl·lits de fonts com ara la NASA. L’Administració Oceànica i Atmosfèrica dels Estats Units ha desenvolupat un indicador de bulb humit més avançat que també té en compte factors com ara la velocitat del vent, l’angle del sol i la nuvolositat.

On és un problema el bulb humit?

Tradicionalment, la calor i la humitat han estat més altes al sud de l’Àsia i en els climes subtropicals. En alguns punts de l’Índia s’han registrat temperatures de bulb humit superiors a 32 °C; l’ONU preveu que l’Índia serà un dels primers països a superar una temperatura de bulb humit de 35 °C. Segons una investigació de la Universitat de Berkeley, l’escalfament global i els efectes del fenomen meteorològic del Niño fan augmentar la probabilitat que enguany es batin rècords de temperatura i humitat a les regions que hi ha entre l’equador i la costa, com ara Florida, Texas, bona part de l’Àfrica, l’Índia, Austràlia, Centreamèrica i Sud-amèrica.

Com més va més són els indrets tradicionalment temperats que també registren dies increïblement calorosos. El Regne Unit va registrar un rècord de 40,3 °C el juliol del 2022, tot i que la humitat relativament baixa va mantenir la temperatura de bulb humit al voltant de 25 °C. Barcelona va registrar el dia més calorós a final de juliol. Als Estats Units, les alertes per calor van afectar gairebé la meitat de la població nord-americana el primer d’agost, segons l’Organització Meteorològica Mundial. El Japó, Grècia, Hongria i Croàcia són tan sols alguns dels països que van registrar el juliol més calorós de la seva història el mes passat.

Quin és l’impacte econòmic de la calor?

Tots els aspectes de la vida esdevenen més difícils en llocs amb calor extrema i les desigualtats –sobretot a les ciutats– s’aguditzen. Però fins i tot els llocs més freds en poden patir els efectes, com ara l’augment dels preus dels aliments i de l’energia. Enguany, el preu del cafè ha estat el més alt en quaranta-cinc anys a causa de la sequera i la calor persistents, que han agreujat l’escassetat de subministrament al Vietnam, el principal productor mundial de cafè robusta. La sequera d’enguany a Rússia ha fet que els analistes retallin les previsions de producció de blat, i l’oferta de conreus com ara la colza i els cigrons també roman susceptible a l’impacte de la calor. Els episodis del Niño van repercutir notablement en la inflació mundial, tot afegint 3,9 punts percentuals als preus de les matèries primeres no energètiques i 3,5 al petroli, segons els models de Bloomberg Economics.

El consum d’electricitat també augmenta durant els pics de calor, cosa que posa a prova la xarxa elèctrica i –a mesura que els preus es disparen– les butxaques dels consumidors. El preu del gas natural ha pujat aquest estiu a causa del risc d’apagades; Egipte, exportador habitual d’aquest combustible, va haver-ne de començar a importar arran de l’augment de la demanda. La calor també exacerba la sequera, cosa que pot dificultar la producció d’energia hidroelèctrica i nuclear. Les temperatures extremes també són una amenaça com més va més gran per a les activitats a l’aire lliure, fins al punt de forçar la suspensió d’esdeveniments com ara concerts i partits.

Quina relació hi ha entre la calor extrema i el canvi climàtic?

Una nova branca de la ciència, l’atribució de fenòmens extrems, investiga la relació entre l’escalfament global i els episodis meteorològics de gravetat. Les onades de calor, per exemple, es relacionen directament amb la contaminació per gasos d’efecte d’hivernacle. I la calor, juntament amb la sequera i el vent, contribueix a l’aparició d’incendis forestals, cosa que permet als científics d’establir una relació causal entre el canvi climàtic i els incendis que, aquest estiu, han assolat l’oest dels Estats Units i Austràlia, entre més llocs. L’escalfament global també ha  augmentat la intensitat dels ciclons tropicals, anomenats huracans i tifons. L’escalfament de l’aigua marina i l’augment de la humitat en l’aire –dos resultats directes de l’escalfament global– proporcionen, de retruc, més combustible a aquesta mena de tempestes.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

L’escriptor Joxe Manuel Odriozola (Altzo, Guipúscoa, 1948) ha reflexionat sobre el nacionalisme en el llibre publicat a Elkar Nazionalismoaren alde eta aurka (“A favor i en contra del nacionalisme“). L’autor afirma que el problema més greu al País Basc és “el problema nacional”, i no pas “el problema d’estat”.

—Dieu que el nacionalisme és patriotisme. Hi ha cap diferència?
—De joves, fèiem una distinció entre els dos termes. El patriotisme era positiu, mentre que el nacionalisme era negatiu. Per a nosaltres, el patriotisme expressava l’adhesió a uns valors lingüístics, socials i culturals, mentre que el nacionalisme era propi d’altres nacions que volien dominar. Però, després, em vaig adonar que als Estats Units els republicans es definien com a patriotes, i vaig pensar que no anàvem ben encaminats, perquè aquesta distinció no existia a escala mundial en relació amb el nacionalisme. En el món acadèmic, gairebé totes les referències porten al nacionalisme; per això vaig decidir utilitzar els termes “nacionalisme” i “patriotisme” com a sinònims.

—Els nacionalistes espanyols han identificat els patriotes bascs com a nacionalistes i a ells mateixos com a no nacionalistes. Paga la pena que els patriotes bascs hagin de suportar el pes negatiu associat al nacionalisme?
—Les invasions, les colonitzacions… El nacionalisme té connotacions negatives, vinculades als imperis, i és veritat: al País Basc, la gent, en general, prefereix el terme “patriota”. Tanmateix, els patriotes han trigat a trencar aquest camp de joc. Per exemple, encara fan servir el terme “unionisme” per a referir-se al nacionalisme espanyol. Però els espanyols i els francesos són sobretot nacionalistes, i representen les pitjors accepcions del nacionalisme. Definir-se com a patriotes i a la vegada anomenar unionistes els espanyols sense esmentar el seu nacionalisme és un error.

—En l’era del nacionalisme, sembla que alguns nacionalistes prefereixen no definir-se així.
—El món s’organitza a partir del nacionalisme. La nació és l’organització fonamental avui dia. Es parla molt de globalització, però és el nacionalisme qui mana en la geopolítica. Ucraïna, Gaza… En tots els conflictes hi ha la pitjor versió del nacionalisme: l’imperialisme. El terme més adequat per a designar els espanyols i els francesos és “nacionalistes”, en la seva pitjor definició, per cert. Potser ells es consideren no nacionalistes, però són nacionalistes. Hi ha un nacionalisme alliberador i un nacionalisme opressor. El patriotisme és nacionalisme, i el nacionalisme espanyol i francès també ho són, però el primer és alliberador, mentre que els altres dos són opressors. L’origen d’Espanya i França prové d’aquí, de l’imperialisme.

—Han fallat els partits patriotes bascs en la didàctica dels termes i accepcions?
—Jo diria que sí. Hi ha una lluita entre nacions, i això no s’ha explicat prou bé aquests darrers anys. El nacionalisme és present en tots els àmbits de la vida, no tan sols en l’àmbit de la identitat. És present en tota la vida socio-econòmica.

—Sobre l’eix esquerra-dreta, el nacionalisme sempre s’ha associat a la dreta, i l’internacionalisme, a l’esquerra. Hi esteu d’acord?
—A Espanya i a França hi ha una tendència forta a associar el nacionalisme amb la dreta, i al País Basc l’esquerra abertzale també té aquesta tendència. Vox i més grups extremistes són les expressions més violentes del nacionalisme, però no són pas els únics. El nacionalisme opressor no és únicament cosa de Vox i de Le Pen. De fet, les versions més efectives del nacionalisme espanyol i francès no es troben a l’extrema dreta. El nacionalisme institucionalitzat és el més efectiu; està naturalitzat. A Catalunya, aquests darrers anys han vist com és de perillós el nacionalisme espanyol de Pedro Sánchez. Quant a l’assimilació, aquest nacionalisme espanyol és molt més efectiu, això és evident. La dreta té una tendència a recórrer a la repressió violenta, la qual cosa provoca una reacció contrària.

—Tanmateix, és més fàcil denunciar la violència que no pas denunciar una estratègia d’assimilació gradual.
—Però és un error enorme associar el nacionalisme només amb estratègies de força; no es poden limitar els nacionalismes espanyol i francès únicament a l’extrema dreta. No denunciar el nacionalisme espanyol i francès dels partits democràtics és un dels errors més grans que es poden cometre, i tant la dreta com l’esquerra al País Basc cometen aquest error; és incomprensible.

—Voleu dir que els socialistes bascs o navarresos són més efectius que UPN, PP i Vox a l’hora d’afavorir l’assimilació espanyola?
—Sí, és clar. Quant a l’assimilació i la integració, l’estratègia del PSOE és mil vegades més efectiva. No crea grans antagonismes, però té objectius clars, com s’ha vist a Catalunya. Han deixat de banda els mitjans de repressió i treballen amb recursos ideològics per a assimilar els patriotes bascs. L’Eurocopa de futbol n’és un exemple clar. Els progressistes espanyols són els més perillosos, nacionalment parlant.

—Segurament, el PNB i EH Bildu no hi estaran d’acord, amb això que dieu…
—No, segurament no. L’esquerra abertzale dirà que l’esquerra espanyola és antifeixista i que és l’extrema dreta, que s’ha d’aturar. I cal aturar-la, és clar; però també cal adonar-se del parany que això comporta… És un gran error no veure que l’esquerra espanyola és més efectiva en termes d’assimilació. Els pobles oprimits cauen en la trampa sense adonar-se’n, i això és el que passa al País Basc d’ençà que vam entrar en aquest nou cicle. Sense gairebé confrontació, Espanya ens va engolint en relació amb la llengua, la identitat i la cultura.

—També subratlleu que cal distingir entre patriotisme i independentisme.
—L’independentisme té objectius polítics, és a dir, la construcció de l’estat basc, però, per a mi, són més mitjans que no pas objectius en si. Sovint, els independentistes no fan aquesta distinció de manera adequada. El tema és que hi ha una nació lingüístico-cultural en perill de desaparició; i la recuperació d’aquesta nació hauria de ser l’objectiu principal. Compte, el problema més greu és el problema nacional, no pas el problema de tenir un estat. Perquè es necessita un estat en la mesura que aquest estat serveixi per a construir la nació basca.

 

L’any 2017 l’Institut d’Estudis Catalans va eliminar una bona colla d’accents diacrítics, és a dir, els accents que duien algunes paraules per diferenciar-se de les que s’escrivien igual, però que tenien un significat diferent. Amb aquesta mesura, per exemple, tant dona (nom) com dóna (del verb donar) es van passar a escriure igual: dona.

Diacrítics: calia? (carta oberta a la Secció Filològica)

VilaWeb, després de fer un estudi del sistema de diacrítics que va establir Pompeu Fabra, va decidir, per raons de claredat, de mantenir aquells que tradicionalment s’havien considerat útils i suprimir els que no servien per a evitar cap confusió. Per exemple, mantenim l’accent d’ós i óssos, de manera que si escrivim tres ossos sabem que ens referim a tres peces d’un esquelet i si escrivim tres óssos parlem de tres animals. En canvi, no accentuem adeu ni besnet, perquè no es poden pas confondre amb cap altre mot.

Quins diacrítics són ‘útils’ i quins no?

Comptat i debatut, doncs, els diacrítics que podeu veure a VilaWeb són aquests (hem marcat en negreta els que el IEC va “salvar”):

• bé, béns
• bóta, bótes
• cóc, cócs
• cóm, cóms
• cóp, cóps
• cós, cóssos
• déu, déus (no semideu ni els altres derivats)
• dóna, dónes
• és
• féu (i derivats com ara reféu)
• fóra
• jóc, jócs
• mà
• més
• mèu, mèus
• mòlt, mòlta, mòlts, mòltes
• món (no rodamon ni els altres derivats)
• móra, móres
• nét, néta, néts, nétes; renét, renéta… (no besnet ni els altres derivats)
• nós (no nòs)
• ós, óssa, óssos, ósses
• pèl, pèls (no repel ni els altres derivats, però sí composts com ara pèl-curt)
• pórca, pórques
• què
• rés
• ròssa, ròsses
• sé
• séc, sécs
• sègle, sègles
• sèu, sèus
• sí, sís
• só
• sóc
• sòl, sòls
• són
• té
• tòt, tòts
• ús
• vénda, véndes
• véns, vénen, revéns, revénen
• vés
• véu
• vós

 

El 28 de juliol d’enguany hi va haver un incendi al poble de la Figuera, al Priorat. Disset hectàrees cremades i molta angoixa, perquè el foc podia haver arribat al poble. La vinya del Guixar va fer de tallafoc. Una vinya del celler Venus La Universal, de Sara Pérez i René Barbier. Sara Pérez escrivia a Instagram l’endemà de l’incendi: “L’extrema sequera que continua a la meitat sud de Catalunya i l’abandonament progressiu dels cultius ha convertit els nostres boscos, bosquines i màquines en COMBUSTIBLE, així, en majúscules. Allí només hi quedava una vinya. Una oportunitat per ajudar en l’extinció del foc i fer-hi front. La vinya llaurada, mermada per la sequera, va convertir-se en una LÍNIA DE VIDA. La biodiversitat i la discontinuïtat que ens brinda el paisatge mosaic és la Resistència i la Resiliència a la propagació de l’incendi en les nostres contrades. I ara més que mai és també REBEL·LIÓ. PAGESIA O MORT!”

Sara Pérez, que també és l’enòloga del celler Mas Martinet, filla del fundador, Josep Lluís Pérez, celler que va patir ara farà deu anys l’incendi cruent d’una de les seves vinyes més estimades, els Escurçons, continuava el relat a Instagram. Perquè d’aquell incendi, en van treure molts aprenentatges: “Des de l’incendi d’Escurçons 2015 sabem que la vinya pot rebrotar, que després de 3 anys de xoc posttraumàtic los raïms s’expressen diferent, que els ocells portaran llavors d’aquí i d’allà i que la biodiversitat explotarà amb força. Sabem del renaixement i de la transformació. Vam aprendre a desprendre’ns d’allò que no tornarà (que el bosc fuig cap amunt!), vam aprendre de la pèrdua i del sacrifici que suposa un ‘tornem-hi, que no ha estat res!’ Vam aprendre a aixecar-mos amb los ginolls repelats, quan la gent oblida.”

És per això que hem triat Els Escurçons 2021, un vi de garnatxa negra que té una història de les que es fan escoltar. La conta Sara Pérez: “Una vegada, corria l’any 1995, amb el meu germà vam pujar a buscar un niu d’àliga. Durant aquella excursió, ens vam trobar aquella parcel·la dels Escurçons, a Gratallops, amb aquell sòl imponent, i vam decidir que el volíem recuperar per la vinya, per fer un vi i saber com es podia expressar. La intenció era plantar la vinya amb una orientació de nord, nord-est, per buscar la frescor. Però els pagesos vells ens van dir que a la finca dels Escurçons antigament hi havia plantada garnatxa i era orientada al sud, sud-oest. Amb aquesta orientació semblava clar que els nostres predecessors buscaven el color i el grau. Nosaltres no ho buscàvem, ja ho he dit, sinó frescor. Però el pes de la història va poder més. Perquè el vi del Priorat es va començar a embotellar a partir del 1974, de manera que no sabem com eren ni quin gust tenien els vins de garnatxa més antics. I això ens va fer decidir a plantar amb orientació sud, sud-oest, tot i la calor. Perquè volíem conèixer i reconèixer què buscaven els pagesos del Priorat abans de la fil·loxera. Vam empeltar amb ceps de garnatxes de Porrera, que eren els més pròxims al material vegetal que hi havia hagut antigament. Vam començar una història de reconèixer i de reconeixement, perquè aquella vinya també era un homenatge a una generació que ja no hi és, però que gràcies a ella el Priorat és, continua essent.”

“Els Escurçons és un vi que neix d’una vinya d’1,9 hectàrees, a 601 metres d’altitud, amb vuit mil ceps i una mitjana de rendiment de tres mil quilos. Fem una sola verema. Collim a mà, aixafem el raïm amb els peus i el fem fermentar en àmfores de ceràmica. Un cop acabada la fermentació, premsem i posem el vi en damajoanes. Són tot un descobriment, les damajoanes, perquè el vidre té a veure amb l’honestedat d’un vi, amb un eix, amb mantenir el seu lloc. El vidre ens permet expressar diferents terrers. És una vinya amb poc vigor i hi trobarem el ferro, la mineralitat i també la mediterraneïtat del paisatge. I el resultat és un vi que fuig de l’estructura, de la contundència i de la rusticitat típica del Priorat, per oferir una lleugeresa, fragilitat i maduresa dels vins d’abans.”

En la cronologia de la Segona Guerra Mundial hi ha uns quants episodis capitals. El 6 de juny, per exemple, es va commemorar el setantè aniversari del desembarcament de tropes aliades, per Normandia, a la França ocupada pels nazis. Tan decisiva com l’anomenat Dia D en la caiguda, un any després, del règim d’Adolf Hitler, fou l’operació Drac, el 15 d’agost de 1944, amb el desembarcament de dos-cents mil soldats anglesos, canadencs, francesos i nord-americans a les platges de la Provença. Quatre dies després, la resistència catalana expulsava els alemanys de Perpinyà.

Des del desembarcament simultani de tropes aliades als municipis provençals de Cavalaira de Mar, Sant Tropetz, Sant Rafèu i Santa Maxima, la presència nazi a Occitània i Catalunya Nord es va esfondrar ràpidament. La resistència catalana va augmentar el nombre d’atacs i sabotatges contra els soldats alemanys i milicians francesos del règim col·laboracionista de Philippe Pétain, amb la batalla final als carrers de Perpinyà, avui fa vuitanta anys.

Arran de la insurrecció urbana, amb ajuda dels maquis de la rodalia armats gràcies a les municions llançades amb paracaigudes pels aliats quinze dies abans a Sansa, el 19 d’agost de 1944 els alemanys van optar per dinamitar la majoria de les instal·lacions a la capital rossellonesa, com ara el convent dels Carmelites, que servia d’arsenal. A Portvendres, van destruir parcialment el magatzem de mines marines i el port. Després de combats durant tot el dia, l’estat major alemany es va rendir a la resistència abans de l’arribada de les tropes aliades.

Els alemanys havien entrat a Catalunya Nord el 12 de novembre de 1942, quan les forces del III Reich van envair l’anomenada zona lliure de França, governada pel règim de Pétain. D’entrada, els invasors van ocupar l’aeroport de Perpinyà, on van instal·lar una protecció antiaèria i un búnquer. També es van afanyar a construir una barrera de fortificacions al litoral nord-català, per evitar possibles desembarcaments, i van minar nou mil hectàrees de terreny.

El 1944 es calcula que hi havia deu mil soldats alemanys a Catalunya Nord, que no van poder aturar la creixent resistència interior i l’empenta dels desembarcaments aliats.

Set anys després dels atemptats de Barcelona i Cambrils (Baix Camp), Ripoll ha retut homenatge a les setze víctimes mortals i als centenars de ferits amb la inauguració d’una escultura. El monòlit (obra de l’artista local Domènec Batalla) està fet amb un marbre grec de color verd i té una placa metàl·lica en què consten els noms de les setze persones que van morir en els atemptats. Algunes víctimes i familiars han assistit a la inauguració en un acte que ha volgut ser “senzill i sòlid”. A l’acte, no hi ha participat cap membre del govern. Algunes de les víctimes que van sobreviure a l’atemptat del 17-A, com ara una dona i el seu fill (Yolanda Ortíz i Ivan Morales), que eren a la Rambla de Barcelona en el moment dels fets i que van veure com la furgoneta atropellava a dues persones davant seu, també han assistit a l’acte. Ortíz ha lamentat que durant aquests set anys s’han sentit completament sols i ha explicat que durant molt de temps l’ha acompanyada un sentiment de culpa per no haver pogut salvar dues de les persones que van perdre la vida. “A vegades no calen grans reconeixements, sinó una abraçada i sentir que tens gent a prop”, ha expressat.

El seu fill, Ivan Morales, que tenia deu anys en el moment dels fets, ha dit que porta aquell dia gravat “amb foc” a la memòria i a la pell i ha assegurat que l’impacte que va tenir “l’acompanya” fins avui. Ha lamentat que el pitjor de tot durant aquest temps ha estat la “sensació d’abandonament”: “Esperàvem que el telèfon sonés i que algú ens preguntés com estem.” També ha intervingut a l’acte una altra de les víctimes de l’atemptat a la Rambla, Ana Cortés, que ha llegit un text en nom de Javier Martínez, el pare del nen assassinat a la Rambla el 17-A, i que no hi ha pogut anar per motius de salut.

L’acte també ha comptat amb la intervenció de Robert Manrique, víctima de l’atemptat de l’Hipercor i portaveu en funcions de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT). Manrique ha criticat el poc suport que les víctimes han rebut de les institucions i ha recordat que a Catalunya hi ha víctimes de més de 20 bandes terroristes diferents. “El nostre objectiu és que ningú ho pateixi més i que, els que ho hem patit, tinguem el reconeixement social i administratiu que ens mereixem”, ha dit. Manrique ha agraït la iniciativa de l’Ajuntament de Ripoll d’instal·lar el monument tot i no haver viscut directament l’atac terrorista i ha demanat que més ciutats en segueixin l’exemple.

Un dels moments més emotius de l’acte ha estat just al final, quan els familiars de les víctimes han decidit de lliurar a l’Ajuntament de Ripoll el ninot d’Ironman que tenia el nen australià de 7 anys que va morir en l’atemptat de la Rambla de Barcelona. Manrique ha explicat que la mare de l’infant li havia demanat que el custodiés i, en una decisió “espontània” –ha dit–, han decidit de lliurar-lo al consistori perquè “vigili que no hi hagi més dolents a Ripoll”.

Durant l’homenatge (que ha estat acompanyat musicalment per la violoncel·lista Eva Curto), s’han fet ofrenes florals al nou moment per part de víctimes i familiars, autoritats i cossos de seguretat i emergències. Tothom qui ho ha volgut ha pogut dipositar un clavell blanc davant el monòlit.

Creu Roja ha atès aquesta matinada sis persones que han arribat en pastera i han estat localitzades a Torrevella (Baix Segura) per la Guàrdia Civil.

Totes sis persones han estat traslladades fins al port d’Alacant per rebre assistència sociosanitària, segons que ha informat l’organització humanitària.

A més, una setena persona procedent de la mateixa embarcació ha estat traslladada directament a l’Hospital de Torrevella a causa del feble estat de salut i un quadre de vòmits que presentava. Alhora, els equips de Resposta Immediata en Emergència d’Ajuda Humanitària a Immigrants Arribats per Costa (ERIE AHIC) es mantenen actius en el port d’Alacant en espera de quinze persones més procedents d’una embarcació precària que també ha arribat durant la matinada a Moraira (Teulada).

Protecció Civil ha desactivat la fase de prealerta del Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona (PLASEQTA) activat a causa d’una fuita de nafta a l’empresa Repsol Petroleo Tancs de la Canonja, ubicada al polígon químic sud de Tarragona. Els bombers han contingut la fuita sense necessitat d’ajuda externa. L’avís de l’incident s’ha donat a les 6.55 i, segons Protecció Civil, ha estat causat pel porus d’una línia. Tres dotacions del Grup d’Incidències Tecnològiques (GRIT) dels Bombers de la Generalitat n’han fet una supervisió.

Finalitza la prealerta #PLASEQTA a l’empresa Repsol Petroleo Tancs (La Canonja), que comunica que ja no hi ha fuita

No s’esperan més olors com a conseqüència de l’incident https://t.co/dDSPFFHecM pic.twitter.com/zPhNhn5jij

— Protecció civil (@emergenciescat) August 18, 2024

Les obres de reurbanització de les Hortes de Sant Bertran, al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona, han permès de localitzar un important jaciment prehistòric, fins ara ocult, de l’època del bronze inicial i el neolític. Es tracta d’una troballa que servirà per a ampliar el coneixement d’aquest període en una zona situada al peu de la muntanya de Montjuïc, a tocar de la mar i de la llacuna del Cagalell, i que va ser molt fèrtil en recursos naturals en aquella era. S’han recuperat més de set-centes restes arqueològiques entre ceràmiques, petxines i jaspi.

El petit jaciment, de vora quinze metres quadrats, ha permès de documentar fins a sis nivells, cinc de l’època del bronze inicial i un, possiblement, del neolític. Les anàlisis permetran de confirmar aquesta cronologia. Un d’aquests nivells del bronze inicial pot estar associat a un nivell d’hàbitat, gràcies a la troballa d’una estructura de combustió.

També s’ha pogut confirmar que tots aquests nivells eren associats a diferents activitats econòmiques segons el moment. L’inicial és relacionat amb la recol·lecció de petxines procedents de la línia costanera. Una volta consumit l’interior, aquestes petxines eren treballades per ser, possiblement, emprades en elements personals decoratius.

En canvi, en un període més antic, en el nivell neolític documentat, s’ha constatat que els habitants d’aquest indret focalitzaven els esforços en el treball del jaspi extret de la muntanya de Montjuïc, on treballaven la pedra per fabricar eines en un altre indret.

En aquests estudis interdisciplinaris, a més de l’equip arqueològic que va dur a terme l’excavació, també hi col·laboren equips de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona. Mentre els arqueòlegs treballaven en les restes prehistòriques, les obres de reurbanització han continuat a la resta de sectors sense que hi hagi hagut cap afectació.