The Washington Post · Adela Suliman

Una onada de protestes multitudinàries ha sacsejat l’Índia arran de la violació i posterior assassinat d’una metgessa en pràctiques a Calcuta. En resposta al crim, els treballadors sanitaris indis van fer dissabte passat una vaga de vint-i-quatre hores convocada per l’Associació Mèdica Índia (IMA) –l’agrupació més gran de metges del país– que afectà tots els serveis no urgents.

Aquests darrers dies hi ha hagut grans protestes a tota l’Índia en contra del crim, que una ONG ha qualificat de “recordatori tràgic de l’omnipresent violència contra les dones a l’Índia”. El primer ministre Narendra Modi i estrelles de Bollywood es troben entre les personalitats que s’han pronunciat contra l’atac. Tot seguit us expliquem tot allò que us cal saber-ne.

L’estudiant de medicina va ser violada i assassinada “brutalment”

L’estudiant de medicina de trenta-un anys, el nom de la qual no s’ha publicat, va ser trobada morta la matinada del 9 d’agost al Col·legi Mèdic R.G. Kar de Calcuta. Havia estat “brutalment violada i assassinada”, segons l’IMA, que assenyalà que feia trenta-sis hores que treballava sense parar i denuncià com a problema seriós la manca “d’espais segurs” als centres mèdics perquè les dones puguin descansar.

La jove doctora havia anat a dormir en una sala de seminaris de la facultat tan bon punt va acabar el torn, atesa la manca de dormitoris o sales de descans al centre, segons que van explicar els seus col·legues a Reuters. El cos de la doctora va ser trobat amb moltes ferides i hemorràgies, segons que van informar els mitjans indis i Reuters.

L’autòpsia del cadàver ha confirmat l’agressió sexual. Han detingut una persona en relació amb el crim, segons The Associated Press, que també explica que la família de la víctima ha denunciat que la violació fou grupal i que, per tant, hi hagué més implicats.

L’IMA ha acusat les autoritats universitàries i la policia local de gestionar inadequadament el cas. S’ha obligat els funcionaris locals que investiguen el crim a lliurar el cas a l’Oficina Central d’Investigacions de l’Índia.

Les protestes s’han estès per les ciutats principals del país

Milers de dones han sortit aquests dies als carrers de les ciutats principals del país, com ara Delhi, Bombai i Hyderabad. Amb el lema “Reclamem la nit”, les manifestants han denunciat les limitacions de les lleis de protecció de les dones i han reclamat més protecció legal per a les víctimes.

Els activistes diuen que el cas és emblemàtic dels fracassos de l’Índia a l’hora d’abordar la violència sexual. “Com a societat i com a nació, fallem a les nenes i a les dones”, diu en un correu electrònic Sandeep Chachra, director executiu de l’Associació ActionAid. “La lentitud de la justícia sol embravir els agressors. Necessitem actuacions policíaques més bones i un sistema de justícia penal més eficaç per a dissuadir aquests crims atroços”, afegeix.

L’IMA, per la seva banda, diu que el govern continua sense reconèixer com cal la violència exercida sobre metges i hospitals, i diu que cal millorar la seguretat als centres mèdics. “Els metges, especialment les dones, són vulnerables a la violència a causa de la naturalesa de la seva professió. Correspon a les autoritats de vetllar per la seguretat dels metges als hospitals i campus”, explica l’associació.

Una doctora que ha participat en les protestes a Nova Delhi, Richa Garg, declarà a The Associated Press que ja no se sentia segura a la feina. “Com a dona, em bull la sang”, afirmà. I afegí: “Cal cercar immediatament als culpables d’aquest crim […] i treballar perquè els nostres llocs de feina siguin més segurs.”

Modi va abordar la qüestió dijous passat en un discurs. “Com a societat, hem de pensar en les atrocitats que es cometen contra les nostres mares, filles i germanes”, digué. Quan Modi es va presentar per primera vegada a la presidència a les eleccions del 2014, la qüestió de la seguretat de les dones va ocupar un lloc prominent en la seva campanya electoral.

L’actriu Alia Bhatt va escriure a Instagram que el crim era “una altra atrocitat horrible” i una constatació més que les dones índies no estaven segures enlloc. Hi afegia que demostrava que res no havia canviat gaire d’ençà de la brutal violació en grup i assassinat d’una estudiant en un autobús a Nova Delhi l’any 2012, que també va desfermar protestes multitudinàries a tot el país.

La violència masclista continua essent un problema greu a l’Índia

Encara que les protestes desfermades pel cas del 2012 van causar una onada de reformes legals històriques al país –en què s’enduriren les penes per delictes contra les dones, s’amplià la definició del terme “violació” i s’establiren tribunals de via ràpida per a agilitzar els judicis per violació–, els activistes a l’Índia diuen que encara hi ha molta feina a fer.

“Les autoritats no han aplicat la llei de manera efectiva”, assenyalà Human Rights Watch en un comunicat. “Les dones i les nenes a l’Índia tenen dret de viure i treballar amb dignitat sense témer per la seva seguretat”, afegí.

Els delictes violents contra les dones continuen augmentant, segons les estatístiques nacionals, i els casos de violació d’alt perfil continuen sortint a la llum amb una regularitat alarmant, en gran part com a resultat d’un clima cultural que els activistes diuen que resta importància a la violència sexual i dóna impunitat als criminals.

“La violació i assassinat de la metgessa en pràctiques a Calcuta és un recordatori tràgic de la violència generalitzada contra les dones a l’Índia. Com a nació i com a societat, hem de reflexionar sobre tot allò que ens falta per a aconseguir que els nostres llocs de feina, ciutats, pobles i fins i tot cases siguin segurs per a les dones”, diu Chachra.

L’Oficina de Registres de Delictes de l’Índia, una agència governamental, va informar d’uns 24.923 casos de violació el 2012, una xifra que augmentà a 31.677 l’any 2021, segons ActionAid. L’associació atribueix parcialment aquest augment a una conscienciació més gran de la violència sexual, reformes legals i una reducció de l’estigma social entorn de la denúncia de la violència masclista.

Rashmi Mishra, directora d’Inspiring Indian Women, un grup que defensa els drets de les dones, qualifica la mort de la metgessa en pràctiques de “cas horrible”, però afegeix que confia que la vaga pressionarà les autoritats perquè prenguin més mesures.

La gent a l’Índia, continua, ara està més conscienciada que mai, i exigeix justícia.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

The Washington Post · Adela Suliman

Una onada de protestes multitudinàries ha sacsejat l’Índia arran de la violació i posterior assassinat d’una metgessa en pràctiques a Calcuta. En resposta al crim, els treballadors sanitaris indis van fer dissabte passat una vaga de vint-i-quatre hores convocada per l’Associació Mèdica Índia (IMA) –l’agrupació més gran de metges del país– que afectà tots els serveis no urgents.

Aquests darrers dies hi ha hagut grans protestes a tota l’Índia en contra del crim, que una ONG ha qualificat de “recordatori tràgic de l’omnipresent violència contra les dones a l’Índia”. El primer ministre Narendra Modi i estrelles de Bollywood es troben entre les personalitats que s’han pronunciat contra l’atac. Tot seguit us expliquem tot allò que us cal saber-ne.

L’estudiant de medicina va ser violada i assassinada “brutalment”

L’estudiant de medicina de trenta-un anys, el nom de la qual no s’ha publicat, va ser trobada morta la matinada del 9 d’agost al Col·legi Mèdic R.G. Kar de Calcuta. Havia estat “brutalment violada i assassinada”, segons l’IMA, que assenyalà que feia trenta-sis hores que treballava sense parar i denuncià com a problema seriós la manca “d’espais segurs” als centres mèdics perquè les dones puguin descansar.

La jove doctora havia anat a dormir en una sala de seminaris de la facultat tan bon punt va acabar el torn, atesa la manca de dormitoris o sales de descans al centre, segons que van explicar els seus col·legues a Reuters. El cos de la doctora va ser trobat amb moltes ferides i hemorràgies, segons que van informar els mitjans indis i Reuters.

L’autòpsia del cadàver ha confirmat l’agressió sexual. Han detingut una persona en relació amb el crim, segons The Associated Press, que també explica que la família de la víctima ha denunciat que la violació fou grupal i que, per tant, hi hagué més implicats.

L’IMA ha acusat les autoritats universitàries i la policia local de gestionar inadequadament el cas. S’ha obligat els funcionaris locals que investiguen el crim a lliurar el cas a l’Oficina Central d’Investigacions de l’Índia.

Les protestes s’han estès per les ciutats principals del país

Milers de dones han sortit aquests dies als carrers de les ciutats principals del país, com ara Delhi, Bombai i Hyderabad. Amb el lema “Reclamem la nit”, les manifestants han denunciat les limitacions de les lleis de protecció de les dones i han reclamat més protecció legal per a les víctimes.

Els activistes diuen que el cas és emblemàtic dels fracassos de l’Índia a l’hora d’abordar la violència sexual. “Com a societat i com a nació, fallem a les nenes i a les dones”, diu en un correu electrònic Sandeep Chachra, director executiu de l’Associació ActionAid. “La lentitud de la justícia sol embravir els agressors. Necessitem actuacions policíaques més bones i un sistema de justícia penal més eficaç per a dissuadir aquests crims atroços”, afegeix.

L’IMA, per la seva banda, diu que el govern continua sense reconèixer com cal la violència exercida sobre metges i hospitals, i diu que cal millorar la seguretat als centres mèdics. “Els metges, especialment les dones, són vulnerables a la violència a causa de la naturalesa de la seva professió. Correspon a les autoritats de vetllar per la seguretat dels metges als hospitals i campus”, explica l’associació.

Una doctora que ha participat en les protestes a Nova Delhi, Richa Garg, declarà a The Associated Press que ja no se sentia segura a la feina. “Com a dona, em bull la sang”, afirmà. I afegí: “Cal cercar immediatament als culpables d’aquest crim […] i treballar perquè els nostres llocs de feina siguin més segurs.”

Modi va abordar la qüestió dijous passat en un discurs. “Com a societat, hem de pensar en les atrocitats que es cometen contra les nostres mares, filles i germanes”, digué. Quan Modi es va presentar per primera vegada a la presidència a les eleccions del 2014, la qüestió de la seguretat de les dones va ocupar un lloc prominent en la seva campanya electoral.

L’actriu Alia Bhatt va escriure a Instagram que el crim era “una altra atrocitat horrible” i una constatació més que les dones índies no estaven segures enlloc. Hi afegia que demostrava que res no havia canviat gaire d’ençà de la brutal violació en grup i assassinat d’una estudiant en un autobús a Nova Delhi l’any 2012, que també va desfermar protestes multitudinàries a tot el país.

La violència masclista continua essent un problema greu a l’Índia

Encara que les protestes desfermades pel cas del 2012 van causar una onada de reformes legals històriques al país –en què s’enduriren les penes per delictes contra les dones, s’amplià la definició del terme “violació” i s’establiren tribunals de via ràpida per a agilitzar els judicis per violació–, els activistes a l’Índia diuen que encara hi ha molta feina a fer.

“Les autoritats no han aplicat la llei de manera efectiva”, assenyalà Human Rights Watch en un comunicat. “Les dones i les nenes a l’Índia tenen dret de viure i treballar amb dignitat sense témer per la seva seguretat”, afegí.

Els delictes violents contra les dones continuen augmentant, segons les estatístiques nacionals, i els casos de violació d’alt perfil continuen sortint a la llum amb una regularitat alarmant, en gran part com a resultat d’un clima cultural que els activistes diuen que resta importància a la violència sexual i dóna impunitat als criminals.

“La violació i assassinat de la metgessa en pràctiques a Calcuta és un recordatori tràgic de la violència generalitzada contra les dones a l’Índia. Com a nació i com a societat, hem de reflexionar sobre tot allò que ens falta per a aconseguir que els nostres llocs de feina, ciutats, pobles i fins i tot cases siguin segurs per a les dones”, diu Chachra.

L’Oficina de Registres de Delictes de l’Índia, una agència governamental, va informar d’uns 24.923 casos de violació el 2012, una xifra que augmentà a 31.677 l’any 2021, segons ActionAid. L’associació atribueix parcialment aquest augment a una conscienciació més gran de la violència sexual, reformes legals i una reducció de l’estigma social entorn de la denúncia de la violència masclista.

Rashmi Mishra, directora d’Inspiring Indian Women, un grup que defensa els drets de les dones, qualifica la mort de la metgessa en pràctiques de “cas horrible”, però afegeix que confia que la vaga pressionarà les autoritats perquè prenguin més mesures.

La gent a l’Índia, continua, ara està més conscienciada que mai, i exigeix justícia.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

The Washington Post · Adela Suliman

Una onada de protestes multitudinàries ha sacsejat l’Índia arran de la violació i posterior assassinat d’una metgessa en pràctiques a Calcuta. En resposta al crim, els treballadors sanitaris indis van fer dissabte passat una vaga de vint-i-quatre hores convocada per l’Associació Mèdica Índia (IMA) –l’agrupació més gran de metges del país– que afectà tots els serveis no urgents.

Aquests darrers dies hi ha hagut grans protestes a tota l’Índia en contra del crim, que una ONG ha qualificat de “recordatori tràgic de l’omnipresent violència contra les dones a l’Índia”. El primer ministre Narendra Modi i estrelles de Bollywood es troben entre les personalitats que s’han pronunciat contra l’atac. Tot seguit us expliquem tot allò que us cal saber-ne.

L’estudiant de medicina va ser violada i assassinada “brutalment”

L’estudiant de medicina de trenta-un anys, el nom de la qual no s’ha publicat, va ser trobada morta la matinada del 9 d’agost al Col·legi Mèdic R.G. Kar de Calcuta. Havia estat “brutalment violada i assassinada”, segons l’IMA, que assenyalà que feia trenta-sis hores que treballava sense parar i denuncià com a problema seriós la manca “d’espais segurs” als centres mèdics perquè les dones puguin descansar.

La jove doctora havia anat a dormir en una sala de seminaris de la facultat tan bon punt va acabar el torn, atesa la manca de dormitoris o sales de descans al centre, segons que van explicar els seus col·legues a Reuters. El cos de la doctora va ser trobat amb moltes ferides i hemorràgies, segons que van informar els mitjans indis i Reuters.

L’autòpsia del cadàver ha confirmat l’agressió sexual. Han detingut una persona en relació amb el crim, segons The Associated Press, que també explica que la família de la víctima ha denunciat que la violació fou grupal i que, per tant, hi hagué més implicats.

L’IMA ha acusat les autoritats universitàries i la policia local de gestionar inadequadament el cas. S’ha obligat els funcionaris locals que investiguen el crim a lliurar el cas a l’Oficina Central d’Investigacions de l’Índia.

Les protestes s’han estès per les ciutats principals del país

Milers de dones han sortit aquests dies als carrers de les ciutats principals del país, com ara Delhi, Bombai i Hyderabad. Amb el lema “Reclamem la nit”, les manifestants han denunciat les limitacions de les lleis de protecció de les dones i han reclamat més protecció legal per a les víctimes.

Els activistes diuen que el cas és emblemàtic dels fracassos de l’Índia a l’hora d’abordar la violència sexual. “Com a societat i com a nació, fallem a les nenes i a les dones”, diu en un correu electrònic Sandeep Chachra, director executiu de l’Associació ActionAid. “La lentitud de la justícia sol embravir els agressors. Necessitem actuacions policíaques més bones i un sistema de justícia penal més eficaç per a dissuadir aquests crims atroços”, afegeix.

L’IMA, per la seva banda, diu que el govern continua sense reconèixer com cal la violència exercida sobre metges i hospitals, i diu que cal millorar la seguretat als centres mèdics. “Els metges, especialment les dones, són vulnerables a la violència a causa de la naturalesa de la seva professió. Correspon a les autoritats de vetllar per la seguretat dels metges als hospitals i campus”, explica l’associació.

Una doctora que ha participat en les protestes a Nova Delhi, Richa Garg, declarà a The Associated Press que ja no se sentia segura a la feina. “Com a dona, em bull la sang”, afirmà. I afegí: “Cal cercar immediatament als culpables d’aquest crim […] i treballar perquè els nostres llocs de feina siguin més segurs.”

Modi va abordar la qüestió dijous passat en un discurs. “Com a societat, hem de pensar en les atrocitats que es cometen contra les nostres mares, filles i germanes”, digué. Quan Modi es va presentar per primera vegada a la presidència a les eleccions del 2014, la qüestió de la seguretat de les dones va ocupar un lloc prominent en la seva campanya electoral.

L’actriu Alia Bhatt va escriure a Instagram que el crim era “una altra atrocitat horrible” i una constatació més que les dones índies no estaven segures enlloc. Hi afegia que demostrava que res no havia canviat gaire d’ençà de la brutal violació en grup i assassinat d’una estudiant en un autobús a Nova Delhi l’any 2012, que també va desfermar protestes multitudinàries a tot el país.

La violència masclista continua essent un problema greu a l’Índia

Encara que les protestes desfermades pel cas del 2012 van causar una onada de reformes legals històriques al país –en què s’enduriren les penes per delictes contra les dones, s’amplià la definició del terme “violació” i s’establiren tribunals de via ràpida per a agilitzar els judicis per violació–, els activistes a l’Índia diuen que encara hi ha molta feina a fer.

“Les autoritats no han aplicat la llei de manera efectiva”, assenyalà Human Rights Watch en un comunicat. “Les dones i les nenes a l’Índia tenen dret de viure i treballar amb dignitat sense témer per la seva seguretat”, afegí.

Els delictes violents contra les dones continuen augmentant, segons les estatístiques nacionals, i els casos de violació d’alt perfil continuen sortint a la llum amb una regularitat alarmant, en gran part com a resultat d’un clima cultural que els activistes diuen que resta importància a la violència sexual i dóna impunitat als criminals.

“La violació i assassinat de la metgessa en pràctiques a Calcuta és un recordatori tràgic de la violència generalitzada contra les dones a l’Índia. Com a nació i com a societat, hem de reflexionar sobre tot allò que ens falta per a aconseguir que els nostres llocs de feina, ciutats, pobles i fins i tot cases siguin segurs per a les dones”, diu Chachra.

L’Oficina de Registres de Delictes de l’Índia, una agència governamental, va informar d’uns 24.923 casos de violació el 2012, una xifra que augmentà a 31.677 l’any 2021, segons ActionAid. L’associació atribueix parcialment aquest augment a una conscienciació més gran de la violència sexual, reformes legals i una reducció de l’estigma social entorn de la denúncia de la violència masclista.

Rashmi Mishra, directora d’Inspiring Indian Women, un grup que defensa els drets de les dones, qualifica la mort de la metgessa en pràctiques de “cas horrible”, però afegeix que confia que la vaga pressionarà les autoritats perquè prenguin més mesures.

La gent a l’Índia, continua, ara està més conscienciada que mai, i exigeix justícia.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

Un vaixell pirata imponent, que ocupa gran part de l’escenari, ens rep només entrar al Teatre Victòria. Alguns actors hi assagen i es mouen de popa a proa: interpreten una baralla. Manca menys d’un mes per a l’estrena de l’últim Mar i cel de Dagoll Dagom, que es podrà veure a Barcelona a partir del 19 de setembre i fins al febrer vinent.

El repartiment d’actors, encapçalat per Jordi Garreta (Saïd) i Alèxia Pascual (Blanca) i format per 20 intèrprets i una orquestra de 13 músics, fa 7 setmanes que assaja per interpretar aquest clàssic del món del teatre. El desafiament no és menor: després de 50 anys, Dagoll Dagom ha triat l’emblemàtic Mar i cel per fer el comiat definitiu dels escenaris, amb la direcció d’Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel. I la rebuda del públic no ha estat menor: de moment, s’han venut més de 122.000 entrades i s’han esgotat les funcions destinades al públic familiar. “És la reposició més bèstia de tots els espectacles que s’han fet fins ara al Teatre Victòria”, ha comentat Cisquella, que ha admès que el dia que es van posar a venda les entrades ja van superar totes les expectatives.

“Gent que odia els musicals m’ha dit que vindria a veure el Mar i cel”, ha explicat Cisquella. Certament, l’obra s’ha convertit en part de l’ADN de la cultura catalana, atès que ha aconseguit de transmetre l’emoció del text d’Àngel Guimerà i l’adaptació de Xavier Bru de Sala de generació en generació. “No pots no veure el Mar i cel. Ja és un gran clàssic del teatre català; fa 40 anys que es fa, i continuarà vigent 40 anys més”, ha dit Cisquella. A més, aquesta tornada coincideix amb la commemoració del centenari de la mort d’Àngel Guimerà. “Les commemoracions de centenaris a Catalunya tenen poc pressupost, acaben passant desapercebudes. Sortosament, esperem que aquesta reposició faci valdre el centenari de Guimerà”, ha apuntat Cisquella.

Fotografia: Maria Pratdesaba. Fotografia: Maria Pratdesaba. Fotografia: Maria Pratdesaba. Fotografia: Alejandro García.

A banda, la temàtica de Mar i cel connecta de manera directa amb els conflictes socials i polítics actuals. Cisquella ha explicat que en moltes escenes de l’obra, l’escriptor Xavier Bru de Sala ja es va inspirar en la rivalitat existent entre jueus i palestins de l’any 1988. “Han passat trenta-sis anys i estem igual o pitjor”, ha afegit Periel. Per això, Garreta ha explicat que Mar i cel era una història atemporal: “Per desgràcia sempre hi ha conflictes entre creences i orientacions de tota mena.”

Darreres setmanes d’assaigs

“Ens feia il·lusió acabar la travessa amb el vaixell”, havia dit Cisquella, que recordava l’emblemàtica nau dels pirates de Mar i cel. I així ha estat: el vaixell pirata s’imposa a l’escenari i posa els pèls de punta només de mirar-lo. De fet, Jordi Garreta i Alèxia Pascual han confessat que quan hi van pujar per primera vegada van viure un moment molt especial i icònic.

Tot i que aquesta reposició de Mar i cel conserva l’essència de sempre, ofereix un repertori nou i molt jove. Per als actors, doncs, és tota una responsabilitat d’agafar el relleu dels actors anteriors, com ara el de la mítica Àngels Gonyalons i Carlos Gramaje, que van interpretar la Blanca i en Saïd al Mar i cel del 1988, durant la primera funció de la companyia. “Els actors que ho han fet abans són una inspiració per a nosaltres, però nosaltres som en un univers diferent. La màgia serà fer-ho des de nosaltres mateixos”, ha explicat Alèxia Pascual. En aquesta línia, l’actriu ha demanat al públic que no prejutgés tenint en compte les reposicions anteriors. “Volem que intentin connectar amb l’obra actual, recordant els que han passat per l’escenari, però entenent que som intèrprets diferents i que vivim coses diferents, volem que ens vegin vius i orgànics dalt l’escenari”, ha subratllat. “Tots tenim coses boniques a oferir”, ha afegit Garreta. Ara manquen menys de tres setmanes per a estrenar l’obra i els actors admeten que van a velocitat de creuer per acabar de preparar-ho tot, en uns assaigs que, diuen, són molt durs però alhora molt gratificants.

El muntatge actual tindrà la música d’Albert Guinovart i el text de Xavier Bru de Sala. El repartiment, a part de Pascual i Garreta, el completen Abel García, Berta Luna, Xavi Fernández, Eloi Gómez, Clara Renom, Sergio Escribano, Candela Díaz, Esteve Roig, Cisco Cruz, Albert Mora, Anna Alboroch, Bittor Fernández, Estel Aparicio, Carme Giner, Guillem Ripoll, Guillem Eole i Biel Llongueras.

Fotografia: Alejandro García. Fotografia: Maria Pratdesaba. Fotografia: Maria Pratdesaba. Comiat definitiu després de mig segle

Després de l’última funció de Mar i cel, Dagoll Dagom abaixarà el teló per sempre més. Però Cisquella diu que continuarà treballant entre bambolines: forma part del nou projecte de l’Espai Texas i també del consell gestor del Teatre Poliorama. Tot amb tot, reconeix que, quan tanqui aquesta etapa de la companyia, té ganes de descansar.

Per la seva banda, la companyia té previst d’instal·lar una exposició al vestíbul del Teatre Victòria que relatarà la trajectòria de Dagoll Dagom a partir d’imatges, materials, vestuaris i texts. També han preparat un catàleg amb els moments més significatius de la seva història amb declaracions dels membres de l’equip de direcció de les darreres reposicions.

Amb vista al futur, tant Cisquella com Periel demanen als responsables polítics de crear un Museu del Teatre Català perquè no es perdi part d’aquest ADN i es pugui preservar la tradició del teatre, que, segons que expliquen, és ben arrelada a la societat catalana.

Un vaixell pirata imponent, que ocupa gran part de l’escenari, ens rep només entrar al Teatre Victòria. Alguns actors hi assagen i es mouen de popa a proa: interpreten una baralla. Manca menys d’un mes per a l’estrena de l’últim Mar i cel de Dagoll Dagom, que es podrà veure a Barcelona a partir del 19 de setembre i fins al febrer vinent.

El repartiment d’actors, encapçalat per Jordi Garreta (Saïd) i Alèxia Pascual (Blanca) i format per 20 intèrprets i una orquestra de 13 músics, fa 7 setmanes que assaja per interpretar aquest clàssic del món del teatre. El desafiament no és menor: després de 50 anys, Dagoll Dagom ha triat l’emblemàtic Mar i cel per fer el comiat definitiu dels escenaris, amb la direcció d’Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel. I la rebuda del públic no ha estat menor: de moment, s’han venut més de 122.000 entrades i s’han esgotat les funcions destinades al públic familiar. “És la reposició més bèstia de tots els espectacles que s’han fet fins ara al Teatre Victòria”, ha comentat Cisquella, que ha admès que el dia que es van posar a venda les entrades ja van superar totes les expectatives.

“Gent que odia els musicals m’ha dit que vindria a veure el Mar i cel”, ha explicat Cisquella. Certament, l’obra s’ha convertit en part de l’ADN de la cultura catalana, atès que ha aconseguit de transmetre l’emoció del text d’Àngel Guimerà i l’adaptació de Xavier Bru de Sala de generació en generació. “No pots no veure el Mar i cel. Ja és un gran clàssic del teatre català; fa 40 anys que es fa, i continuarà vigent 40 anys més”, ha dit Cisquella. A més, aquesta tornada coincideix amb la commemoració del centenari de la mort d’Àngel Guimerà. “Les commemoracions de centenaris a Catalunya tenen poc pressupost, acaben passant desapercebudes. Sortosament, esperem que aquesta reposició faci valdre el centenari de Guimerà”, ha apuntat Cisquella.

Fotografia: Maria Pratdesaba. Fotografia: Maria Pratdesaba. Fotografia: Maria Pratdesaba. Fotografia: Alejandro García.

A banda, la temàtica de Mar i cel connecta de manera directa amb els conflictes socials i polítics actuals. Cisquella ha explicat que en moltes escenes de l’obra, l’escriptor Xavier Bru de Sala ja es va inspirar en la rivalitat existent entre jueus i palestins de l’any 1988. “Han passat trenta-sis anys i estem igual o pitjor”, ha afegit Periel. Per això, Garreta ha explicat que Mar i cel era una història atemporal: “Per desgràcia sempre hi ha conflictes entre creences i orientacions de tota mena.”

Darreres setmanes d’assaigs

“Ens feia il·lusió acabar la travessa amb el vaixell”, havia dit Cisquella, que recordava l’emblemàtica nau dels pirates de Mar i cel. I així ha estat: el vaixell pirata s’imposa a l’escenari i posa els pèls de punta només de mirar-lo. De fet, Jordi Garreta i Alèxia Pascual han confessat que quan hi van pujar per primera vegada van viure un moment molt especial i icònic.

Tot i que aquesta reposició de Mar i cel conserva l’essència de sempre, ofereix un repertori nou i molt jove. Per als actors, doncs, és tota una responsabilitat d’agafar el relleu dels actors anteriors, com ara el de la mítica Àngels Gonyalons i Carlos Gramaje, que van interpretar la Blanca i en Saïd al Mar i cel del 1988, durant la primera funció de la companyia. “Els actors que ho han fet abans són una inspiració per a nosaltres, però nosaltres som en un univers diferent. La màgia serà fer-ho des de nosaltres mateixos”, ha explicat Alèxia Pascual. En aquesta línia, l’actriu ha demanat al públic que no prejutgés tenint en compte les reposicions anteriors. “Volem que intentin connectar amb l’obra actual, recordant els que han passat per l’escenari, però entenent que som intèrprets diferents i que vivim coses diferents, volem que ens vegin vius i orgànics dalt l’escenari”, ha subratllat. “Tots tenim coses boniques a oferir”, ha afegit Garreta. Ara manquen menys de tres setmanes per a estrenar l’obra i els actors admeten que van a velocitat de creuer per acabar de preparar-ho tot, en uns assaigs que, diuen, són molt durs però alhora molt gratificants.

El muntatge actual tindrà la música d’Albert Guinovart i el text de Xavier Bru de Sala. El repartiment, a part de Pascual i Garreta, el completen Abel García, Berta Luna, Xavi Fernández, Eloi Gómez, Clara Renom, Sergio Escribano, Candela Díaz, Esteve Roig, Cisco Cruz, Albert Mora, Anna Alboroch, Bittor Fernández, Estel Aparicio, Carme Giner, Guillem Ripoll, Guillem Eole i Biel Llongueras.

Fotografia: Alejandro García. Fotografia: Maria Pratdesaba. Fotografia: Maria Pratdesaba. Comiat definitiu després de mig segle

Després de l’última funció de Mar i cel, Dagoll Dagom abaixarà el teló per sempre més. Però Cisquella diu que continuarà treballant entre bambolines: forma part del nou projecte de l’Espai Texas i també del consell gestor del Teatre Poliorama. Tot amb tot, reconeix que, quan tanqui aquesta etapa de la companyia, té ganes de descansar.

Per la seva banda, la companyia té previst d’instal·lar una exposició al vestíbul del Teatre Victòria que relatarà la trajectòria de Dagoll Dagom a partir d’imatges, materials, vestuaris i texts. També han preparat un catàleg amb els moments més significatius de la seva història amb declaracions dels membres de l’equip de direcció de les darreres reposicions.

Amb vista al futur, tant Cisquella com Periel demanen als responsables polítics de crear un Museu del Teatre Català perquè no es perdi part d’aquest ADN i es pugui preservar la tradició del teatre, que, segons que expliquen, és ben arrelada a la societat catalana.

Un vaixell pirata imponent, que ocupa gran part de l’escenari, ens rep només entrar al Teatre Victòria. Alguns actors hi assagen i es mouen de popa a proa: interpreten una baralla. Manca menys d’un mes per a l’estrena de l’últim Mar i cel de Dagoll Dagom, que es podrà veure a Barcelona a partir del 19 de setembre i fins al febrer vinent.

El repartiment d’actors, encapçalat per Jordi Garreta (Saïd) i Alèxia Pascual (Blanca) i format per 20 intèrprets i una orquestra de 13 músics, fa 7 setmanes que assaja per interpretar aquest clàssic del món del teatre. El desafiament no és menor: després de 50 anys, Dagoll Dagom ha triat l’emblemàtic Mar i cel per fer el comiat definitiu dels escenaris, amb la direcció d’Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel. I la rebuda del públic no ha estat menor: de moment, s’han venut més de 122.000 entrades i s’han esgotat les funcions destinades al públic familiar. “És la reposició més bèstia de tots els espectacles que s’han fet fins ara al Teatre Victòria”, ha comentat Cisquella, que ha admès que el dia que es van posar a venda les entrades ja van superar totes les expectatives.

“Gent que odia els musicals m’ha dit que vindria a veure el Mar i cel”, ha explicat Cisquella. Certament, l’obra s’ha convertit en part de l’ADN de la cultura catalana, atès que ha aconseguit de transmetre l’emoció del text d’Àngel Guimerà i l’adaptació de Xavier Bru de Sala de generació en generació. “No pots no veure el Mar i cel. Ja és un gran clàssic del teatre català; fa 40 anys que es fa, i continuarà vigent 40 anys més”, ha dit Cisquella. A més, aquesta tornada coincideix amb la commemoració del centenari de la mort d’Àngel Guimerà. “Les commemoracions de centenaris a Catalunya tenen poc pressupost, acaben passant desapercebudes. Sortosament, esperem que aquesta reposició faci valdre el centenari de Guimerà”, ha apuntat Cisquella.

Fotografia: Maria Pratdesaba. Fotografia: Maria Pratdesaba. Fotografia: Maria Pratdesaba. Fotografia: Alejandro García.

A banda, la temàtica de Mar i cel connecta de manera directa amb els conflictes socials i polítics actuals. Cisquella ha explicat que en moltes escenes de l’obra, l’escriptor Xavier Bru de Sala ja es va inspirar en la rivalitat existent entre jueus i palestins de l’any 1988. “Han passat trenta-sis anys i estem igual o pitjor”, ha afegit Periel. Per això, Garreta ha explicat que Mar i cel era una història atemporal: “Per desgràcia sempre hi ha conflictes entre creences i orientacions de tota mena.”

Darreres setmanes d’assaigs

“Ens feia il·lusió acabar la travessa amb el vaixell”, havia dit Cisquella, que recordava l’emblemàtica nau dels pirates de Mar i cel. I així ha estat: el vaixell pirata s’imposa a l’escenari i posa els pèls de punta només de mirar-lo. De fet, Jordi Garreta i Alèxia Pascual han confessat que quan hi van pujar per primera vegada van viure un moment molt especial i icònic.

Tot i que aquesta reposició de Mar i cel conserva l’essència de sempre, ofereix un repertori nou i molt jove. Per als actors, doncs, és tota una responsabilitat d’agafar el relleu dels actors anteriors, com ara el de la mítica Àngels Gonyalons i Carlos Gramaje, que van interpretar la Blanca i en Saïd al Mar i cel del 1988, durant la primera funció de la companyia. “Els actors que ho han fet abans són una inspiració per a nosaltres, però nosaltres som en un univers diferent. La màgia serà fer-ho des de nosaltres mateixos”, ha explicat Alèxia Pascual. En aquesta línia, l’actriu ha demanat al públic que no prejutgés tenint en compte les reposicions anteriors. “Volem que intentin connectar amb l’obra actual, recordant els que han passat per l’escenari, però entenent que som intèrprets diferents i que vivim coses diferents, volem que ens vegin vius i orgànics dalt l’escenari”, ha subratllat. “Tots tenim coses boniques a oferir”, ha afegit Garreta. Ara manquen menys de tres setmanes per a estrenar l’obra i els actors admeten que van a velocitat de creuer per acabar de preparar-ho tot, en uns assaigs que, diuen, són molt durs però alhora molt gratificants.

El muntatge actual tindrà la música d’Albert Guinovart i el text de Xavier Bru de Sala. El repartiment, a part de Pascual i Garreta, el completen Abel García, Berta Luna, Xavi Fernández, Eloi Gómez, Clara Renom, Sergio Escribano, Candela Díaz, Esteve Roig, Cisco Cruz, Albert Mora, Anna Alboroch, Bittor Fernández, Estel Aparicio, Carme Giner, Guillem Ripoll, Guillem Eole i Biel Llongueras.

Fotografia: Alejandro García. Fotografia: Maria Pratdesaba. Fotografia: Maria Pratdesaba. Comiat definitiu després de mig segle

Després de l’última funció de Mar i cel, Dagoll Dagom abaixarà el teló per sempre més. Però Cisquella diu que continuarà treballant entre bambolines: forma part del nou projecte de l’Espai Texas i també del consell gestor del Teatre Poliorama. Tot amb tot, reconeix que, quan tanqui aquesta etapa de la companyia, té ganes de descansar.

Per la seva banda, la companyia té previst d’instal·lar una exposició al vestíbul del Teatre Victòria que relatarà la trajectòria de Dagoll Dagom a partir d’imatges, materials, vestuaris i texts. També han preparat un catàleg amb els moments més significatius de la seva història amb declaracions dels membres de l’equip de direcció de les darreres reposicions.

Amb vista al futur, tant Cisquella com Periel demanen als responsables polítics de crear un Museu del Teatre Català perquè no es perdi part d’aquest ADN i es pugui preservar la tradició del teatre, que, segons que expliquen, és ben arrelada a la societat catalana.

Anna Espelt, enòloga i responsable del celler Espelt, a Vilajuïga, Alt Empordà, és un dels referents vinícoles d’aquest territori. Fa anys que treballa mirant d’entendre el terrer, les vinyes i les varietats pròpies per aconseguir vins de terrer profundament empordanesos. En aquest camí de coneixement, fa pocs anys que va engegar el seu projecte més personal: el Mas Marès, amb vinyes vora el mar, al parc natural del cap de Creus. És un projecte de vins que va més enllà, perquè és un projecte agroecològic de viticultura regenerativa, amb voluntat de crear un mosaic agrari en què les vinyes es barregin amb els suros, les pastures i les estepes i el conjunt sigui un ecosistema més madur, amb un augment de la biodiversitat: “Granits, tramuntana i vent de mar és la suma ideal per a fer vins ben mediterranis: complexos, intensos i delicats.”

Explica Anna Espelt: “Fa vint anys buscàvem un lloc per a plantar vinya que expressés el terrer de l’Empordà. Va ser en aquella època quan el meu pare va trobar la finca del Mas Marès. Era un terrer magnífic dins el parc natural del cap de Creus. Vam plantar vinya i els tècnics del parc ens van ajudar a concebre un projecte a partir d’allò que s’anomenen espais agraris d’alt valor natural. Espais amb més resiliència davant els incendis, amb més biodiversitat i menys erosió.” El projecte s’ha anat vinculant amb oportunitats diverses, com ara un pla per a la recuperació del xoriguer petit, la construcció d’una bassa per a amfibis o la col·laboració amb el CREAF i l’IRTA dins el projecte MidMacc, per a estudiar estratègies contra el canvi climàtic en muntanya mitjana.

Entre els vins que s’hi elaboren us proposem Cala Rostella, un vi de lledoner negre 100% (és el nom que pren la garnatxa a l’Empordà). L’anyada 2020 va donar un vi fresc, mediterrani, en què es troben la fruita vermella i les espècies.

Anna Espelt, enòloga i responsable del celler Espelt, a Vilajuïga, Alt Empordà, és un dels referents vinícoles d’aquest territori. Fa anys que treballa mirant d’entendre el terrer, les vinyes i les varietats pròpies per aconseguir vins de terrer profundament empordanesos. En aquest camí de coneixement, fa pocs anys que va engegar el seu projecte més personal: el Mas Marès, amb vinyes vora el mar, al parc natural del cap de Creus. És un projecte de vins que va més enllà, perquè és un projecte agroecològic de viticultura regenerativa, amb voluntat de crear un mosaic agrari en què les vinyes es barregin amb els suros, les pastures i les estepes i el conjunt sigui un ecosistema més madur, amb un augment de la biodiversitat: “Granits, tramuntana i vent de mar és la suma ideal per a fer vins ben mediterranis: complexos, intensos i delicats.”

Explica Anna Espelt: “Fa vint anys buscàvem un lloc per a plantar vinya que expressés el terrer de l’Empordà. Va ser en aquella època quan el meu pare va trobar la finca del Mas Marès. Era un terrer magnífic dins el parc natural del cap de Creus. Vam plantar vinya i els tècnics del parc ens van ajudar a concebre un projecte a partir d’allò que s’anomenen espais agraris d’alt valor natural. Espais amb més resiliència davant els incendis, amb més biodiversitat i menys erosió.” El projecte s’ha anat vinculant amb oportunitats diverses, com ara un pla per a la recuperació del xoriguer petit, la construcció d’una bassa per a amfibis o la col·laboració amb el CREAF i l’IRTA dins el projecte MidMacc, per a estudiar estratègies contra el canvi climàtic en muntanya mitjana.

Entre els vins que s’hi elaboren us proposem Cala Rostella, un vi de lledoner negre 100% (és el nom que pren la garnatxa a l’Empordà). L’anyada 2020 va donar un vi fresc, mediterrani, en què es troben la fruita vermella i les espècies.

Anna Espelt, enòloga i responsable del celler Espelt, a Vilajuïga, Alt Empordà, és un dels referents vinícoles d’aquest territori. Fa anys que treballa mirant d’entendre el terrer, les vinyes i les varietats pròpies per aconseguir vins de terrer profundament empordanesos. En aquest camí de coneixement, fa pocs anys que va engegar el seu projecte més personal: el Mas Marès, amb vinyes vora el mar, al parc natural del cap de Creus. És un projecte de vins que va més enllà, perquè és un projecte agroecològic de viticultura regenerativa, amb voluntat de crear un mosaic agrari en què les vinyes es barregin amb els suros, les pastures i les estepes i el conjunt sigui un ecosistema més madur, amb un augment de la biodiversitat: “Granits, tramuntana i vent de mar és la suma ideal per a fer vins ben mediterranis: complexos, intensos i delicats.”

Explica Anna Espelt: “Fa vint anys buscàvem un lloc per a plantar vinya que expressés el terrer de l’Empordà. Va ser en aquella època quan el meu pare va trobar la finca del Mas Marès. Era un terrer magnífic dins el parc natural del cap de Creus. Vam plantar vinya i els tècnics del parc ens van ajudar a concebre un projecte a partir d’allò que s’anomenen espais agraris d’alt valor natural. Espais amb més resiliència davant els incendis, amb més biodiversitat i menys erosió.” El projecte s’ha anat vinculant amb oportunitats diverses, com ara un pla per a la recuperació del xoriguer petit, la construcció d’una bassa per a amfibis o la col·laboració amb el CREAF i l’IRTA dins el projecte MidMacc, per a estudiar estratègies contra el canvi climàtic en muntanya mitjana.

Entre els vins que s’hi elaboren us proposem Cala Rostella, un vi de lledoner negre 100% (és el nom que pren la garnatxa a l’Empordà). L’anyada 2020 va donar un vi fresc, mediterrani, en què es troben la fruita vermella i les espècies.

Al neolític, els homes primitius ja feien intercanvis. Agricultors, ramaders i artesans bescanviaven productes i aliments per satisfer les seves necessitats. L’intercanvi, per tant, ve de lluny. Actualment, la majoria d’intercanvis que fem diàriament els fem mitjançant els diners, un sistema que malgrat algunes perversions és universal i altament eficaç. Però encara perduren alguns intercanvis fora del monopoli monetari. Els nens intercanvien cromos. Els amants de la lectura intercanvien llibres. Hi ha mercats d’intercanvi de roba. En alguns indrets existeixen bancs del temps, que són iniciatives comunitàries per a promoure l’intercanvi de serveis i habilitats. I d’un temps ençà va creixent el nombre de gent que s’intercanvia la casa, sovint durant les vacances. La crisi econòmica que no sembla acabar mai hi té a veure, però hi ha més raons.

Estalvies molts diners

És el motiu més obvi, però no l’únic, i no sempre el principal. És evident que l’allotjament és una de les xifres més elevades en l’apartat de despeses de qualsevol viatge. Si intercanvies la casa, tot això que tens. No és del tot cert que no gastis ni un cèntim, perquè la majoria de plataformes d’intercanvi cobren una quota anual que ronda els 150 euros. A més, darrerament s’estén el costum de cobrar una quantitat entre 30 euros i 50 en concepte de neteja quan s’acaba l’intercanvi. Però això és tot. Sumat tot just és l’equivalent a una nit d’hotel en una ciutat com Barcelona.

És sostenible

Ara que es parla tant del turisme de masses i de les conseqüències negatives que té en diversos àmbits, de l’esgotament de recursos al soroll o la distorsió del mercat d’habitatge, l’intercanvi de cases ofereix una opció plenament respectuosa amb el medi i poc distorsionadora. Allà on habitualment viu la família A, durant uns dies hi passa a viure la família B, que en general anirà al mateix forn, supermercat i gelateria que la família A, atès que formen part dels consells que s’ha trobat amb les instruccions de la casa.

És molt ben organitzat

Malgrat que pots intercanviar la casa amb familiars i amics, arriba un punt en què la llista de contactes s’acaba. Per això hi ha unes quantes plataformes a internet que s’hi dediquen i en canvi d’una quota posen l’eina a disposició dels usuaris, ofereixen seguretat i fan d’intermediaris si hi ha cap problema. HomeExchange és una de les plataformes més populars, però n’hi ha més, com ara Kindred, Behomm i Thirdhome. Malgrat que la majoria d’intercanvis es fa durant els períodes de vacances, també es poden fer intercanvis d’un cap de setmana o durant un pont, per exemple.

És un sistema flexible

Antigament tots els intercanvis havien de ser recíprocs i no sempre era fàcil trobar la contrapart adequada i quadrar les dates. Però, d’un temps ençà, la majoria de plataformes han introduït el sistema de punts, de manera que acumules punts quan algú ve a casa teva i en gastes quan vas a casa d’algú altre. Aquest sistema flexibilitza molt la qüestió de les dates i amplia moltíssim les opcions d’intercanvi. Per a posar un exemple, mentre la família A marxa de València a Berlín per Setmana Santa, la família B marxa de Berlín a Felanitx i la família C no es mou de Felanitx, però s’instal·la a casa d’uns parents que no hi són i així acumula punts per a poder anar a San Francisco a l’estiu. Els qui tenen segones residències juguen amb avantatge, és clar, atès que tenen molta més disponibilitat per a oferir-les.

A qualsevol lloc del món

El catàleg d’allotjaments que hi ha a les plataformes d’intercanvi és gairebé infinit. És cert que hi ha zones en què hi ha poca oferta, com ara les illes gregues, perquè la demanda turística fa que sigui més atractiu d’oferir els allotjaments a Airbnb i cobrar que no pas intercanviar-los. També és cert que és més fàcil fer un intercanvi amb Praga el mes de juny que amb un poblet hongarès el mes de novembre. Però en una ciutat com Barcelona, per exemple, l’oferta actual a HomeExchange és de 3.962 allotjaments, París en té 7.665 i San Francisco 482. Fins i tot a Zàmbia hi ha 15 opcions d’intercanvi, la major part, de luxe, això sí.

Permet de viure en llocs insospitats

Òbviament, hi ha uns mínims exigits per cada plataforma, però la tipologia d’habitatges és gairebé tan variada com la de destinacions. Així, pots intercanviar casa teva amb un veler amarrat al Puerto del Carmen de Lanzarote, una cabana de fusta construïda en un jardí dels afores de Copenhaguen o una casa flotant d’un canal d’Amsterdam, per a posar tan sols tres exemples. Si tens sort i independentment de com sigui casa teva, perquè tot depèn dels punts i cada allotjament té un cost en punts diferent, pots passar les vacances en una casa amb piscina al Quebec, un castell al mig de la campanya francesa o un bungalou a peu de pistes d’esquí als Alps suïssos.

És segur

És comprensible que instal·lar desconeguts a casa, d’entrada, pugui crear desconfiança. Les cases valen molts diners, cal suar molt per pagar la hipoteca i són el nostre espai més personal, on guardem els nostres records i els nostres tresors. Ens ratllaran el parquet? Ens espatllaran la rentadora, que ja no va gaire fina? Es trauran les sabates quan entrin, tal com fem nosaltres? Cal dir que a diferència de les opcions de lloguer temporal, tothom que fa intercanvis és en igualtat de condicions: tothom obre les portes de casa seva a desconeguts. En general, a més, sense ser una secta, la gent que intercanvia cases funciona amb una longitud d’ona semblant. I hi ha un contacte previ, sovint amb videotrucades, l’opció de dir que no sempre hi és, hi ha un intercanvi de normes i d’instruccions… També es pot tancar amb clau una habitació de la casa o demanar que tan sols toqui el piano qui en sàpiga.

És educatiu

Per a les famílies amb nens, l’intercanvi de cases és una experiència fantàstica. En primer lloc, perquè les opcions que ofereix un habitatge particular no les trobaràs mai en un hotel o un apartament de lloguer. Si a la casa on vas també tenen mainada, segurament hi trobaràs un llit apropiat, una cadireta alta o una bicicleta petita, per exemple. I joguines, és clar. Diferents de les pròpies, que són les millors. Explicar als menuts que cal tractar tots aquests objectes amb la màxima cura, i que ho entenguin, és molt interessant. Que un nen de vuit anys dormi en un llit rosa de princesa és molt interessant. Que els nens puguin tenir cura d’un gat, o d’uns peixos, o de regar les plantes del jardí és molt interessant. Que una casa tingui energia solar i poder explicar als petits com funciona i que, per tant, és millor engegar la rentadora de dia que de nit és molt interessant.

Té un punt utòpic

Intercanviar cases et fa entrar en un món que en general dóna moltes alegries i pocs disgusts. La part prèvia, quan comences a mirar cases a la web, et permet de somniar, que sempre és bonic. Després ve la part més feixuga, enviar correus, esperar respostes i, com a Tinder, confiar en la trobada i l’acord. Però quan el tens i arribes a una casa llunyana, aixeques un test i, efectivament, hi ha les claus a sota, entres i hi trobes un dibuix de benvinguda, una ampolla de vi i unes galetes, tens una sensació difícil de descriure, a mig camí entre la certesa que un altre món és possible i recuperar la fe en la condició humana. Algú a qui no coneixes de res i a qui sovint no veuràs mai en persona t’acull a casa seva, confia en tu i fa els possibles perquè hi estiguis bé. Potser fins i tot et deixa el seu abonament de futbol o fins i tot t’ofereix de fer servir el seu cotxe. A canvi de res. A canvi que algú faci igual amb ell.

No és obligatori

Malgrat els nous punts anteriors, és evident que molta gent no intercanviaria mai casa seva i s’estima més de pagar per l’allotjament quan viatja. Pels motius que siguin. Per por. Per desconfiança. Perquè té un quadre de Miró al menjador de casa seva. Perquè no es vol arriscar que l’aigua de la piscina s’embruti i s’hagi de canviar. Perquè li fa angúnia que algú dormi al seu llit i s’assegui a la seva tassa del vàter. Perquè se sentiria violentada. Perquè no és de compartir. Cap problema. Hi ha gent a qui no agrada el formatge, o esquiar, o les òperes de Wagner. Sempre es pot provar primer amb algú conegut i veure com va. I potser sí, o potser no. Que ja ho diuen, que cada casa és un món i cada persona un misteri.

Al neolític, els homes primitius ja feien intercanvis. Agricultors, ramaders i artesans bescanviaven productes i aliments per satisfer les seves necessitats. L’intercanvi, per tant, ve de lluny. Actualment, la majoria d’intercanvis que fem diàriament els fem mitjançant els diners, un sistema que malgrat algunes perversions és universal i altament eficaç. Però encara perduren alguns intercanvis fora del monopoli monetari. Els nens intercanvien cromos. Els amants de la lectura intercanvien llibres. Hi ha mercats d’intercanvi de roba. En alguns indrets existeixen bancs del temps, que són iniciatives comunitàries per a promoure l’intercanvi de serveis i habilitats. I d’un temps ençà va creixent el nombre de gent que s’intercanvia la casa, sovint durant les vacances. La crisi econòmica que no sembla acabar mai hi té a veure, però hi ha més raons.

Estalvies molts diners

És el motiu més obvi, però no l’únic, i no sempre el principal. És evident que l’allotjament és una de les xifres més elevades en l’apartat de despeses de qualsevol viatge. Si intercanvies la casa, tot això que tens. No és del tot cert que no gastis ni un cèntim, perquè la majoria de plataformes d’intercanvi cobren una quota anual que ronda els 150 euros. A més, darrerament s’estén el costum de cobrar una quantitat entre 30 euros i 50 en concepte de neteja quan s’acaba l’intercanvi. Però això és tot. Sumat tot just és l’equivalent a una nit d’hotel en una ciutat com Barcelona.

És sostenible

Ara que es parla tant del turisme de masses i de les conseqüències negatives que té en diversos àmbits, de l’esgotament de recursos al soroll o la distorsió del mercat d’habitatge, l’intercanvi de cases ofereix una opció plenament respectuosa amb el medi i poc distorsionadora. Allà on habitualment viu la família A, durant uns dies hi passa a viure la família B, que en general anirà al mateix forn, supermercat i gelateria que la família A, atès que formen part dels consells que s’ha trobat amb les instruccions de la casa.

És molt ben organitzat

Malgrat que pots intercanviar la casa amb familiars i amics, arriba un punt en què la llista de contactes s’acaba. Per això hi ha unes quantes plataformes a internet que s’hi dediquen i en canvi d’una quota posen l’eina a disposició dels usuaris, ofereixen seguretat i fan d’intermediaris si hi ha cap problema. HomeExchange és una de les plataformes més populars, però n’hi ha més, com ara Kindred, Behomm i Thirdhome. Malgrat que la majoria d’intercanvis es fa durant els períodes de vacances, també es poden fer intercanvis d’un cap de setmana o durant un pont, per exemple.

És un sistema flexible

Antigament tots els intercanvis havien de ser recíprocs i no sempre era fàcil trobar la contrapart adequada i quadrar les dates. Però, d’un temps ençà, la majoria de plataformes han introduït el sistema de punts, de manera que acumules punts quan algú ve a casa teva i en gastes quan vas a casa d’algú altre. Aquest sistema flexibilitza molt la qüestió de les dates i amplia moltíssim les opcions d’intercanvi. Per a posar un exemple, mentre la família A marxa de València a Berlín per Setmana Santa, la família B marxa de Berlín a Felanitx i la família C no es mou de Felanitx, però s’instal·la a casa d’uns parents que no hi són i així acumula punts per a poder anar a San Francisco a l’estiu. Els qui tenen segones residències juguen amb avantatge, és clar, atès que tenen molta més disponibilitat per a oferir-les.

A qualsevol lloc del món

El catàleg d’allotjaments que hi ha a les plataformes d’intercanvi és gairebé infinit. És cert que hi ha zones en què hi ha poca oferta, com ara les illes gregues, perquè la demanda turística fa que sigui més atractiu d’oferir els allotjaments a Airbnb i cobrar que no pas intercanviar-los. També és cert que és més fàcil fer un intercanvi amb Praga el mes de juny que amb un poblet hongarès el mes de novembre. Però en una ciutat com Barcelona, per exemple, l’oferta actual a HomeExchange és de 3.962 allotjaments, París en té 7.665 i San Francisco 482. Fins i tot a Zàmbia hi ha 15 opcions d’intercanvi, la major part, de luxe, això sí.

Permet de viure en llocs insospitats

Òbviament, hi ha uns mínims exigits per cada plataforma, però la tipologia d’habitatges és gairebé tan variada com la de destinacions. Així, pots intercanviar casa teva amb un veler amarrat al Puerto del Carmen de Lanzarote, una cabana de fusta construïda en un jardí dels afores de Copenhaguen o una casa flotant d’un canal d’Amsterdam, per a posar tan sols tres exemples. Si tens sort i independentment de com sigui casa teva, perquè tot depèn dels punts i cada allotjament té un cost en punts diferent, pots passar les vacances en una casa amb piscina al Quebec, un castell al mig de la campanya francesa o un bungalou a peu de pistes d’esquí als Alps suïssos.

És segur

És comprensible que instal·lar desconeguts a casa, d’entrada, pugui crear desconfiança. Les cases valen molts diners, cal suar molt per pagar la hipoteca i són el nostre espai més personal, on guardem els nostres records i els nostres tresors. Ens ratllaran el parquet? Ens espatllaran la rentadora, que ja no va gaire fina? Es trauran les sabates quan entrin, tal com fem nosaltres? Cal dir que a diferència de les opcions de lloguer temporal, tothom que fa intercanvis és en igualtat de condicions: tothom obre les portes de casa seva a desconeguts. En general, a més, sense ser una secta, la gent que intercanvia cases funciona amb una longitud d’ona semblant. I hi ha un contacte previ, sovint amb videotrucades, l’opció de dir que no sempre hi és, hi ha un intercanvi de normes i d’instruccions… També es pot tancar amb clau una habitació de la casa o demanar que tan sols toqui el piano qui en sàpiga.

És educatiu

Per a les famílies amb nens, l’intercanvi de cases és una experiència fantàstica. En primer lloc, perquè les opcions que ofereix un habitatge particular no les trobaràs mai en un hotel o un apartament de lloguer. Si a la casa on vas també tenen mainada, segurament hi trobaràs un llit apropiat, una cadireta alta o una bicicleta petita, per exemple. I joguines, és clar. Diferents de les pròpies, que són les millors. Explicar als menuts que cal tractar tots aquests objectes amb la màxima cura, i que ho entenguin, és molt interessant. Que un nen de vuit anys dormi en un llit rosa de princesa és molt interessant. Que els nens puguin tenir cura d’un gat, o d’uns peixos, o de regar les plantes del jardí és molt interessant. Que una casa tingui energia solar i poder explicar als petits com funciona i que, per tant, és millor engegar la rentadora de dia que de nit és molt interessant.

Té un punt utòpic

Intercanviar cases et fa entrar en un món que en general dóna moltes alegries i pocs disgusts. La part prèvia, quan comences a mirar cases a la web, et permet de somniar, que sempre és bonic. Després ve la part més feixuga, enviar correus, esperar respostes i, com a Tinder, confiar en la trobada i l’acord. Però quan el tens i arribes a una casa llunyana, aixeques un test i, efectivament, hi ha les claus a sota, entres i hi trobes un dibuix de benvinguda, una ampolla de vi i unes galetes, tens una sensació difícil de descriure, a mig camí entre la certesa que un altre món és possible i recuperar la fe en la condició humana. Algú a qui no coneixes de res i a qui sovint no veuràs mai en persona t’acull a casa seva, confia en tu i fa els possibles perquè hi estiguis bé. Potser fins i tot et deixa el seu abonament de futbol o fins i tot t’ofereix de fer servir el seu cotxe. A canvi de res. A canvi que algú faci igual amb ell.

No és obligatori

Malgrat els nous punts anteriors, és evident que molta gent no intercanviaria mai casa seva i s’estima més de pagar per l’allotjament quan viatja. Pels motius que siguin. Per por. Per desconfiança. Perquè té un quadre de Miró al menjador de casa seva. Perquè no es vol arriscar que l’aigua de la piscina s’embruti i s’hagi de canviar. Perquè li fa angúnia que algú dormi al seu llit i s’assegui a la seva tassa del vàter. Perquè se sentiria violentada. Perquè no és de compartir. Cap problema. Hi ha gent a qui no agrada el formatge, o esquiar, o les òperes de Wagner. Sempre es pot provar primer amb algú conegut i veure com va. I potser sí, o potser no. Que ja ho diuen, que cada casa és un món i cada persona un misteri.

Al neolític, els homes primitius ja feien intercanvis. Agricultors, ramaders i artesans bescanviaven productes i aliments per satisfer les seves necessitats. L’intercanvi, per tant, ve de lluny. Actualment, la majoria d’intercanvis que fem diàriament els fem mitjançant els diners, un sistema que malgrat algunes perversions és universal i altament eficaç. Però encara perduren alguns intercanvis fora del monopoli monetari. Els nens intercanvien cromos. Els amants de la lectura intercanvien llibres. Hi ha mercats d’intercanvi de roba. En alguns indrets existeixen bancs del temps, que són iniciatives comunitàries per a promoure l’intercanvi de serveis i habilitats. I d’un temps ençà va creixent el nombre de gent que s’intercanvia la casa, sovint durant les vacances. La crisi econòmica que no sembla acabar mai hi té a veure, però hi ha més raons.

Estalvies molts diners

És el motiu més obvi, però no l’únic, i no sempre el principal. És evident que l’allotjament és una de les xifres més elevades en l’apartat de despeses de qualsevol viatge. Si intercanvies la casa, tot això que tens. No és del tot cert que no gastis ni un cèntim, perquè la majoria de plataformes d’intercanvi cobren una quota anual que ronda els 150 euros. A més, darrerament s’estén el costum de cobrar una quantitat entre 30 euros i 50 en concepte de neteja quan s’acaba l’intercanvi. Però això és tot. Sumat tot just és l’equivalent a una nit d’hotel en una ciutat com Barcelona.

És sostenible

Ara que es parla tant del turisme de masses i de les conseqüències negatives que té en diversos àmbits, de l’esgotament de recursos al soroll o la distorsió del mercat d’habitatge, l’intercanvi de cases ofereix una opció plenament respectuosa amb el medi i poc distorsionadora. Allà on habitualment viu la família A, durant uns dies hi passa a viure la família B, que en general anirà al mateix forn, supermercat i gelateria que la família A, atès que formen part dels consells que s’ha trobat amb les instruccions de la casa.

És molt ben organitzat

Malgrat que pots intercanviar la casa amb familiars i amics, arriba un punt en què la llista de contactes s’acaba. Per això hi ha unes quantes plataformes a internet que s’hi dediquen i en canvi d’una quota posen l’eina a disposició dels usuaris, ofereixen seguretat i fan d’intermediaris si hi ha cap problema. HomeExchange és una de les plataformes més populars, però n’hi ha més, com ara Kindred, Behomm i Thirdhome. Malgrat que la majoria d’intercanvis es fa durant els períodes de vacances, també es poden fer intercanvis d’un cap de setmana o durant un pont, per exemple.

És un sistema flexible

Antigament tots els intercanvis havien de ser recíprocs i no sempre era fàcil trobar la contrapart adequada i quadrar les dates. Però, d’un temps ençà, la majoria de plataformes han introduït el sistema de punts, de manera que acumules punts quan algú ve a casa teva i en gastes quan vas a casa d’algú altre. Aquest sistema flexibilitza molt la qüestió de les dates i amplia moltíssim les opcions d’intercanvi. Per a posar un exemple, mentre la família A marxa de València a Berlín per Setmana Santa, la família B marxa de Berlín a Felanitx i la família C no es mou de Felanitx, però s’instal·la a casa d’uns parents que no hi són i així acumula punts per a poder anar a San Francisco a l’estiu. Els qui tenen segones residències juguen amb avantatge, és clar, atès que tenen molta més disponibilitat per a oferir-les.

A qualsevol lloc del món

El catàleg d’allotjaments que hi ha a les plataformes d’intercanvi és gairebé infinit. És cert que hi ha zones en què hi ha poca oferta, com ara les illes gregues, perquè la demanda turística fa que sigui més atractiu d’oferir els allotjaments a Airbnb i cobrar que no pas intercanviar-los. També és cert que és més fàcil fer un intercanvi amb Praga el mes de juny que amb un poblet hongarès el mes de novembre. Però en una ciutat com Barcelona, per exemple, l’oferta actual a HomeExchange és de 3.962 allotjaments, París en té 7.665 i San Francisco 482. Fins i tot a Zàmbia hi ha 15 opcions d’intercanvi, la major part, de luxe, això sí.

Permet de viure en llocs insospitats

Òbviament, hi ha uns mínims exigits per cada plataforma, però la tipologia d’habitatges és gairebé tan variada com la de destinacions. Així, pots intercanviar casa teva amb un veler amarrat al Puerto del Carmen de Lanzarote, una cabana de fusta construïda en un jardí dels afores de Copenhaguen o una casa flotant d’un canal d’Amsterdam, per a posar tan sols tres exemples. Si tens sort i independentment de com sigui casa teva, perquè tot depèn dels punts i cada allotjament té un cost en punts diferent, pots passar les vacances en una casa amb piscina al Quebec, un castell al mig de la campanya francesa o un bungalou a peu de pistes d’esquí als Alps suïssos.

És segur

És comprensible que instal·lar desconeguts a casa, d’entrada, pugui crear desconfiança. Les cases valen molts diners, cal suar molt per pagar la hipoteca i són el nostre espai més personal, on guardem els nostres records i els nostres tresors. Ens ratllaran el parquet? Ens espatllaran la rentadora, que ja no va gaire fina? Es trauran les sabates quan entrin, tal com fem nosaltres? Cal dir que a diferència de les opcions de lloguer temporal, tothom que fa intercanvis és en igualtat de condicions: tothom obre les portes de casa seva a desconeguts. En general, a més, sense ser una secta, la gent que intercanvia cases funciona amb una longitud d’ona semblant. I hi ha un contacte previ, sovint amb videotrucades, l’opció de dir que no sempre hi és, hi ha un intercanvi de normes i d’instruccions… També es pot tancar amb clau una habitació de la casa o demanar que tan sols toqui el piano qui en sàpiga.

És educatiu

Per a les famílies amb nens, l’intercanvi de cases és una experiència fantàstica. En primer lloc, perquè les opcions que ofereix un habitatge particular no les trobaràs mai en un hotel o un apartament de lloguer. Si a la casa on vas també tenen mainada, segurament hi trobaràs un llit apropiat, una cadireta alta o una bicicleta petita, per exemple. I joguines, és clar. Diferents de les pròpies, que són les millors. Explicar als menuts que cal tractar tots aquests objectes amb la màxima cura, i que ho entenguin, és molt interessant. Que un nen de vuit anys dormi en un llit rosa de princesa és molt interessant. Que els nens puguin tenir cura d’un gat, o d’uns peixos, o de regar les plantes del jardí és molt interessant. Que una casa tingui energia solar i poder explicar als petits com funciona i que, per tant, és millor engegar la rentadora de dia que de nit és molt interessant.

Té un punt utòpic

Intercanviar cases et fa entrar en un món que en general dóna moltes alegries i pocs disgusts. La part prèvia, quan comences a mirar cases a la web, et permet de somniar, que sempre és bonic. Després ve la part més feixuga, enviar correus, esperar respostes i, com a Tinder, confiar en la trobada i l’acord. Però quan el tens i arribes a una casa llunyana, aixeques un test i, efectivament, hi ha les claus a sota, entres i hi trobes un dibuix de benvinguda, una ampolla de vi i unes galetes, tens una sensació difícil de descriure, a mig camí entre la certesa que un altre món és possible i recuperar la fe en la condició humana. Algú a qui no coneixes de res i a qui sovint no veuràs mai en persona t’acull a casa seva, confia en tu i fa els possibles perquè hi estiguis bé. Potser fins i tot et deixa el seu abonament de futbol o fins i tot t’ofereix de fer servir el seu cotxe. A canvi de res. A canvi que algú faci igual amb ell.

No és obligatori

Malgrat els nous punts anteriors, és evident que molta gent no intercanviaria mai casa seva i s’estima més de pagar per l’allotjament quan viatja. Pels motius que siguin. Per por. Per desconfiança. Perquè té un quadre de Miró al menjador de casa seva. Perquè no es vol arriscar que l’aigua de la piscina s’embruti i s’hagi de canviar. Perquè li fa angúnia que algú dormi al seu llit i s’assegui a la seva tassa del vàter. Perquè se sentiria violentada. Perquè no és de compartir. Cap problema. Hi ha gent a qui no agrada el formatge, o esquiar, o les òperes de Wagner. Sempre es pot provar primer amb algú conegut i veure com va. I potser sí, o potser no. Que ja ho diuen, que cada casa és un món i cada persona un misteri.

La portaveu de Junts al congrés espanyol, Míriam Nogueras, ha dit que ERC no tenia gens de credibilitat quan amenaçava de retirar el suport al PSOE perquè aquests darrers cinc anys a Madrid no l’hi havia retirat mai i ha considerat que era greu que s’hagués construït una majoria política a Catalunya a partir d’un engany. Sobre això, ha dit que ERC havia mentit i que els negociadors haurien de sortir a donar explicacions.

“Quin hauria estat el resultat de la consulta a la militància si la vice-presidenta espanyola hagués reconegut el que acaba de reconèixer l’endemà que els líders d’ERC ocupessin els titulars i les tertúlies amb el concepte ‘concert econòmic’?”, es demana Junts en un comunicat, i ho contrasta amb el silenci dels socialistes mentre durava la votació.

“Els acords s’han de complir”: ERC amenaça de retirar el suport al PSOE si no compleix després de les declaracions de Montero

“Tenim dret a saber per quines raons els responsables d’explicar l’acord van jugar amb el concepte de ‘pacte fiscal’ i per què la vice-presidenta no va advertir aleshores que parlar de ‘concert econòmic’ era un engany. […] Les explicacions són un deure ètic inexcusable”, diuen.

Alhora, constaten que hi ha hagut un silenci “clamorós” d’ERC d’ençà que es va configurar el nou govern i es van fer nomenaments polèmics, com ara “d’alts càrrecs vinculats a Societat Civil Catalana o de consellers, com Jaume Duch, fervents militants contra el reconeixement dels drets polítics dels catalans al Parlament Europeu”.

El president del parlament, Josep Rull, ha titllat l’ordre de detenció contra Carles Puigdemont d’arbitrària, i ha demanat de posar el focus en el jutge Pablo Llarena i no pas en els Mossos d’Esquadra. En declaracions a RAC1, ha dit que entenia la decisió de Puigdemont quan va veure que la detenció era immediata. “A mi m’ha generat un confort extraordinari que no estigui a disposició de Llarena”, ha afegit, i ha acusat el jutge d’incomplir la llei d’amnistia i de prevaricar. “Per què no ha activat l’euroordre? Per què s’hauria de confrontar als jutges d’Europa, que entenen que hi ha una llei d’amnistia perfectament aplicable”, ha etzibat.

Rull ha explicat que ell va caminar cap al parlament i esperava de reunir-se amb Puigdemont en un dels accessos del parc de la Ciutadella per poder entrar a la cambra plegats. “La meva prioritat era que ell pogués intervenir en aquell debat. No té cap mena de sentit en termes democràtics que se sacrifiqui el dret de representació per una ordre de detenció que jo qualifico d’arbitrària”, ha dit, i ha afegit que no va pretendre de fer cap maniobra de distracció.

Sobre això, ha constatat que Puigdemont assumia molts riscs i els va ponderar. “En aquesta ponderació sempre em tindrà al seu costat, perquè jo he passat per aquesta experiència. […] Sé què vol dir entrar sol a la presó, el trasllat, el moment de la detenció, l’actitud que tenen els funcionaris i el nivell altíssim d’arbitrarietat de Llarena”, ha continuat Rull.

Sobre l’actuació dels Mossos d’Esquadra, ha remarcat que el cos era una “autèntica estructura d’estat a Catalunya, d’una professionalitat altíssima i un dels assoliments més importants en termes d’autogovern i de poder polític”. Tanmateix, sí que ha considerat que alguna de les afirmacions que es van fer a la compareixença de premsa del conseller d’Interior d’aleshores, Joan Ignasi Elena, i del comissari en cap, Eduard Sallent, van ser “impròpies i inadequades”. “Qui els va formular immediatament després d’haver-ho fet ja es va adonar que no anava ben orientat”, ha afegit. Però ha demanat de no posar el focus en els Mossos, sinó “en un jutge que decideix incomplir de manera manifesta una llei”.

Centenars de persones s’han concentrat aquest vespre a la plaça de l’Església de Castellbisbal (Vallès Occidental) per condemnar amb cinc minuts de silenci el doble crim masclista de dimarts, en què dues dones, una veïna del municipi i una altra de Rubí (Vallès Occidental), van ser assassinades a trets per l’ex-comissari Juan Fortuny Pedro, que posteriorment es va suïcidar.

Hi ha participat la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, i del delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto. La batllessa del municipi, Dolors Conde, ha condemnat els fets i s’ha mostrat consternada per la mort de qui ha dit que era una veïna molt estimada. “Només ens queda seguir treballant contra la violència masclista i acompanyar a la família”, ha dit.

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals cerca persones que gaudeixin netejant la casa per a un nou concurs de neteja, de què ja s’ha obert el càsting.

“Si ets un apassionat de l’ordre i la neteja? No pots parar fins que tot queda net i polit? Tothom et pregunta els teus trucs secrets per a deixar-ho tot com una patena? Aquesta és la teva oportunitat per a brillar!”, diuen a la convocatòria, i expliquen que hi ha en joc un premi en metàl·lic considerable.

Més enllà de la neteja també demanen de gaudir de l’organització i demanen de dominar les tres “R” (reduir, reciclar i reutilitzar).

L’euríbor baixa inexorablement cap al 3% i, de l’abril ençà, tot apunta a una revifada del mercat immobiliari. Així, els préstecs hipotecaris per a l’adquisició d’habitatges a Catalunya van augmentar d’un 15,2% durant el mes de juny, una xifra superior a la mitjana de l’estat espanyol (13,9%), segons les dades proporcionades aquest matí per l’Observatori Notarial de Catalunya. Concretament, durant aquest període es van autoritzar 5.153 préstecs hipotecaris per a la compra d’habitatges, amb una quantia mitjana de 176.641 euros, que és d’un 2,9% més que el mateix mes de l’any anterior. Cal afegir que, a escala de l’estat espanyol, el percentatge de compres d’habitatges finançades mitjançant un préstec hipotecari va ser del 47,2%. A més, en aquesta mena de compres amb finançament, la quantitat del préstec va representar de mitjana el 71,7% del preu.

Segons la darrera enquesta sobre préstecs bancaris del BCE, les condicions aplicades per les entitats de crèdit (és a dir, les condicions reals acordades en el contracte de préstec) s’han relaxat en els préstecs per a adquisició d’habitatge. Aquest tercer trimestre, les entitats de crèdit esperen que els criteris de concessió dels préstecs a les cases, per aquest motiu, es mantinguin sense canvis.

Respecte de la compravenda d’habitatges, es van fer 9.718 operacions a Catalunya, i això va donar lloc a un creixement interanual del 3,5%, una xifra lleugerament superior respecte de la del mes de maig. En tot l’estat espanyol, el nombre de compravendes va augmentar d’un 3,9% interanual.

La vice-degana del Col·legi Notarial de Catalunya, Raquel Iglesias, ha assenyalat: “En les últimes dades s’observa una clara tendència a l’alça en l’autorització de préstecs hipotecaris al territori català, amb tres mesos seguits d’augment, trencant així amb la línia descendent que Catalunya experimentava des de finals del 2022, concretament des del mes d’octubre.” El fet és que a l’abril hi va haver el gran canvi en la tendència, quan els préstecs van créixer d’un 37% interanual i el nombre de compravendes, d’un 19%.

Precisament, en el comentari que feia sobre aquelles dades, Iglesias deia: “Les dades interanuals més recents ja mostraven descensos més moderats aquests últims mesos, o fins i tot augments lleus. Així i tot –deia aleshores–, encara no podem parlar de canvi de tendència, fins que es perllonguin en el temps, si bé sumats al recent anunci del Banc Central Europeu (BCE) de rebaixar els tipus d’interès per primera vegada en els últims anys, obren la porta a aquesta possibilitat.” I, dit i fet, al juny es va fer realitat la retallada i sembla que la tendència fins a aquell mes es va reafirmant.

Però els preus també continuen creixent amb força. Per tipologia d’habitatge, a Catalunya es van fer 7.904 operacions de compravendes de pisos, cosa que reflecteix una alça del 4,5% respecte de l’any anterior. En aquest cas, el preu mitjà va ser de 2.479 euros per metre quadrat, que mostra un augment interanual del 10%, més alt que no el registrat el mes anterior.

De tota manera, avui tothom centra l’atenció al BCE i a què decidirà el mes vinent. Precisament, ahir vam saber la taxa d’inflació de la zona euro, que es va accelerar al juliol fins al 2,6%, enfront del 2,5% del mes anterior, segons dades d’Eurostat. Al conjunt de la Unió Europea (UE) la inflació també va repuntar fins al 2,8%, dues dècimes més respecte del juny. No cal dir que aquesta dada és un revés en els esforços de desinflació de la zona euro. El repunt fins i tot va sorprendre la majoria d’analistes, que esperaven una relaxació.

Sobre la política monetària, ara com ara els mercats anticipen una probabilitat del 90% que el BCE retalli els tipus d’interès a la reunió del 12 de setembre. No obstant això, aquestes darreres dades d’inflació podrien crear malestar al consell i fer reconsiderar la situació, sobretot als membres més durs del BCE a Frankfurt. És qüestió d’esperar.

Mentrestant, el que sí que porta una tendència molt clara a la baixa és l’euríbor a dotze mesos, la referència per a les hipoteques de tipus variable. Avui ha marcat el 3,162%, gairebé un punt per sota de la xifra que marcava la mitjana d’agost de l’any passat (4,073%). Per a aquest mes s’espera una mitjana al voltant del 3,19%, la qual cosa representaria una baixada molt important respecte del mes de juliol, quan va ser del 3,526%.

El fet és que durant aquestes darreres setmanes, el preu de l’euríbor s’ha mantingut entre el 3,1% i el 3,2%, senyal que no deixa de refredar-se, i va assolir la dada més baixa dijous passat, quan va arribar al 3,117%. Per trobar les dades més altes, en canvi, cal remuntar-se fins a principi de mes, quan es va superar la barrera del 3,2%, però s’hi ha mantingut per sota d’ençà del 8 d’agost. Tenint-ho en compte, tots aquells que renovin les hipoteques amb la dada d’agost continuaran rebent bones notícies i tenen a l’horitzó un estalvi significatiu en la quota de la hipoteca.

Parlo amb Carles Sala, director de l’Àrea Jurídica i portaveu del Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, perquè em valori les dades. I em comenta que les xifres no l’estranyen gens. “El nombre de compravendes del juny, amb un total de 9.718, encara és molt lluny de les que teníem habitualment abans de la gran crisi, quan eren a la vora de les 20.000.” Però afegeix: “Són positives per a allunyar els fantasmes dels qui pronosticaven que el 2024 seria un mal any. És evident que la baixada dels tipus ha estat un factor important.”

Segons que em diu, dues de les claus són la forta demanda que hi ha al mercat i el fet que la banca ha ofert productes alternatius perquè les famílies es puguin beneficiar de la situació en cada moment. Concretament, explica: “La creació de noves llars pràcticament duplica el nombre d’habitatges que surten al mercat. I no oblidem que la legislació actual permet de canviar d’hipoteca a un cost mínim, segons va el mercat.” Es refereix a poder seguir a baix cost els canvis en l’evolució dels tipus d’interès. Sigui com sigui, són tres mesos consecutius de pujades que a Catalunya, com a la resta de l’estat espanyol, han reviscolat el mercat. Ara cal esperar a veure què passarà amb la decisió del BCE del mes vinent i quines conseqüències tindrà.

La portaveu d’ERC, Raquel Sans, ha amenaçat de retirar el suport al PSOE al congrés espanyol si no compleix amb el que es va pactar per a la investidura de Salvador Illa. “Si no en vol dir concert econòmic que n’hi digui d’una altra manera, però parlem del finançament singular i d’un acord que s’ha de complir.”

El partit ha reaccionat així a les declaracions de la vice-presidenta del govern espanyol, María Jesús Montero, que ha dit que el finançament singular acordat amb ERC no era ni un concert econòmic ni una reforma del sistema. ERC ha recordat que el PSOE necessitava el seu suport per a aprovar diferents mesures, com ara el pressupost espanyol. En un comunicat han dit que entenien les declaracions en un context de pressió per part de la resta de comunitats autònomes i partits polítics, però han remarcat: “[Montero] sap perfectament que és el que es va signar: el concert econòmic, tot i que no el vulgui anomenar així.”

“Si els socialistes incompleixen la seva paraula amb el finançament singular o unes altres mesures incloses dins l’acord, ERC els retirarà el suport i els socialistes hauran de buscar unes altres alternatives o convocar eleccions”, han dit.  En canvi, no fan referència a si es negarien a negociar amb el PSC en l’àmbit de la política catalana.

Finalment, Sans ha advertit Pedro Sánchez que si no complia hauria de cercar majories alternatives al congrés espanyol o convocar eleccions. “De què s’ha signat, la vice-presidenta Montero n’és plenament conscient. N’hi pot dir com vulgui, però els acords que s’han signat s’han de complir”, ha reblat.

La Paeria de Lleida ha començat el procés per a retirar la Medalla de Santa Cecília per mèrits professionals amb distintiu blanc que la Guàrdia Urbana de la ciutat va atorgar l’any 2015 a Juan Fortuny de Pedro, el policia espanyol retirat que ahir va assassinar la seva parella i ex-parella a Rubí i Castellbisbal i després es va suïcidar.

Fortuny, que havia ocupat el càrrec de cap regional a la prefectura del cos a Catalunya, també va ser cap de la policia espanyola a Lleida del 2012 al 2016. La Paeria de Lleida ha condemnat rotundament els fets i la bandera de la ciutat de la façana del consistori oneja a mig pal com a mostra de condol.

Avui el govern espanyol ha dit que sospesava de retirar les condecoracions de manera pòstuma a Juan Fortuny Pedro per la seva carrera policíaca, segons que ha indicat el delegat del govern a Catalunya, Carlos Prieto, en una atenció a mitjans.

Qui era l’ex-número dos de la policia espanyol a Catalunya que ha assassinat la seva parella i ex-parella?

El president Quim Torra ha instat els partits independentistes a repensar lideratges per recuperar “l’esperança del moviment” i ha matisat que ho deia per a tothom. Quan li ho han demanat, ha dit que també incloïa Carles Puigdemont, però “sobretot” Oriol Junqueras.

Torra ha fet aquestes declaracions en un acte a la Universitat Catalana d’Estiu, en què ha reflexionat que la independència es volia amb l’esperança de fer un país millor i que, per tant, no es podia fer amb els qui no va funcionar: “Em poso jo el primer. No me’n vaig sortir i no vaig portar el país a la independència.” Sobre això, ha dit que ell podia ajudar i ser on fos, però que no li tocava d’encapçalar el moviment. Ha dit que era una reflexió que havia de fer tothom i ha demanat als responsables polítics d’aquests darrers anys una reflexió sobre si sumaven o restaven.

Ha valorat que s’havia perdut molta gent pel camí i que, tot plegat, no es podia fer amb les mateixes cares que havien dit una cosa i ara en deien una altra. També ha parafrasejat Lluís Llach quan ha dit que per dir-te independentista necessàriament havies de fer una política independentista, i ha afegit: “Si ets independentista em sembla impossible de donar suport al PSC.” Ha explicat que ell es va trobar el PSC del 155 i que havia vist Salvador Illa en manifestants que donaven suport a l’aplicació de la suspensió de l’autogovern català. En aquesta línia, Torra ha etzibat: “Quan el govern no compleixi, perquè fallarà i no complirà res del que s’ha promès, redescobrirem que ens ha enganyat.” “Molts catalans estem una mica cansats de tot això”, ha reblat.