El Departament de Política Lingüística ha donat suport a cinquanta-una editorials per a la traducció de cent seixanta-quatre obres no literàries enguany, onze més que no pas el 2023. L’any 2022, es van concedir ajuts per un import global de 337.848,89 euros per a cent vint-i-tres obres, xifra que el 2023 va augmentar a 464.561,54 per a cent cinquanta-tres treballs i que enguany ha estat de 534.131,92 euros per a les cent seixanta-quatre traduccions esmentades.

La llengua original més traduïda enguany ha estat l’anglesa, amb vuitanta-quatre títols, seguida de l’alemanya i la francesa (amb quinze títols cadascuna), de la castellana (amb onze títols) i de la italiana (amb vuit títols). En total s’han traduït obres de tretze idiomes.

Entre les obres traduïdes, hi ha títols com Nexus, de Yuval Noah Harari; Vull, de Gillian Anderson; Després de la feina, de Helen Hester i Nick Srnicek; Opus, de Gareth Gore, o Digitalització democràtica, de Simona Levi.

Els sol·licitants d’una valoració de dependència ja no hauran d’anar al CAP per demanar un informe mèdic i aportar-lo a la seva petició. Segons informa Drets Socials, un nou pas en la interconnexió dels sistemes d’informació de salut i social permet que els treballadors dels equips de valoració de la dependència ja tinguin accés a una sèrie de dades del sistema públic de salut a l’ordinador. Així, s’agilitza el tràmit i s’estalvia temps tant de la ciutadania com dels professionals de salut i els equips que valoren la dependència. La iniciativa s’emmarca en la voluntat del govern d’avançar cap a l’atenció integrada social i sanitària i la desburocratització de l’administració.

És una millora que beneficia un gran nombre de persones, ja que els equips de valoració de dependència atenen més de cent trenta mil sol·licituds anualment, entre primeres valoracions i revisions, segons dades facilitades per Drets Socials. El nou pas és possible gràcies a la interconnexió dels sistemes d’informació social i sanitari i a uns microvisors que han creat els departaments de Salut i Drets Socials i Inclusió. D’una banda, el microvisor salut+social permet que els professionals dels serveis socials puguin consultar informació rellevant de l’historial clínic orientada a millorar l’atenció a la ciutadania. Per altra banda, el microvisor social+salut inclou informació de dependència i discapacitat -entre d’altres-, i està orientat a facilitar la consulta d’informació per part dels professionals sanitaris.

Aquesta interconnexió dels sistemes d’informació mitjançant els microvisors es va posar en funcionament a les àrees bàsiques de serveis socials i de Salut en un primer moment. Ara també podran visualitzar el microvisor salut + social els professionals dels serveis de valoració de dependència. Des de Drets Socials assenyalen que és “un gran salt qualitatiu”. En primer lloc, diu el Departament, per a la ciutadania, que s’estalviarà el tràmit d’una visita per sol·licitar a l’equip d’atenció primària de salut el document amb la seva informació clínica, així com el procés de digitalització (escaneig) de la documentació. En segon lloc, per als professionals d’atenció primària de salut, que podran dedicar el temps destinat a aquesta tasca burocràtica a altres activitats. I en tercer lloc, per als professionals dels equips de valoració de la dependència, que tindran un accés més àgil a la informació i s’estalviaran la manipulació de documentació en paper.

El procés de digitalització i interconnexió que porten a terme els Departaments de Drets Socials i Inclusió i Salut garanteix la traçabilitat i l’ús ètic de les dades. L’actuació s’emmarca en l’aposta del Govern per l’atenció integrada social i sanitària, que té per objectiu atendre de la millor manera possible les persones grans, amb dependència, amb discapacitat o amb necessitats complexes.

L’ex-jugador del FC Barcelona Leo Messi ha avançat que volia tornar a viure a Barcelona. En una conversa per a l’últim capítol del programa El nou clam, ha explicat que els seus fills eren catalans i que ell se sentia de Barcelona. “A la nostra ment sempre hi ha que el dia de demà puguem tornar a viure a Barcelona, perquè els meus fills, la meva dona i jo trobem a faltar molt la nostra vida a Barcelona, perquè hi tenim amics, perquè vam deixar-hi moltíssimes coses allà.”

“Jo em sento de Barcelona. A la nostra ment sempre hi ha poder tornar a Barcelona el dia de demà.” Leo Messi confessa que tant ell com la seva família troben a faltar la ciutat, en una entrevista a “El nou clam”.

La conversa sencera, a l’últim capítol de #NouClam3Cat, dijous 28… pic.twitter.com/HBC39wMJGe

— 3Cat (@som3cat) November 22, 2024

En la mateixa entrevista, ha parlat per primera vegada del nou FC Barcelona de Hansi Flick. “Veig el Barça espectacular”, ha dit, i ha destacat que es donés l’oportunitat als joves, una actitud que li recordava els temps quan ell va debutar amb l’equip.

“Veig el Barça espectacular. Quan es dona oportunitats i confiança als joves, responen d’aquesta manera.” Leo Messi parla per primera vegada del Barça de Hansi Flick i de la seva aposta per la Masia.

A l’entrevista sencera, que es podrà veure a l’últim capítol d’El nou clam”, el… pic.twitter.com/bd836TmwOz

— 3Cat (@som3cat) November 22, 2024

Les denúncies per violències masclistes en l’àmbit de la parella creixen un 3% entre el 2023 i els primers deu mesos del 2024, amb un augment del 5,1% de les denúncies per violència sexual. El nombre de detencions per violències masclistes augmenta un 8%. En l’apartat de violència sexual, algunes tipologies creixen molt percentualment, com ara les agressions sexuals a menors de setze amb penetració i sense violència, que passen de 7 el 2023 a 20 (+186%); les agressions sense penetració i sense violència a majors de setze, que pugen de 32 a 57 (+78%), i el mateix tipus però amb violència, que s’incrementen un 22% (de 72 a 88). També pugen les agressions a majors de setze amb penetració i sense violència, un 14% (de 164 a 187).

En canvi, les denúncies per agressió sexual amb penetració a majors de setze anys baixen un 11%, i les agressions a menors de setze sense penetració i amb violència passen de 2 a 1 el 2024.

Entre el primer de gener i el 31 d’octubre, s’han denunciat 14.548 fets, 409 més que en el mateix període de l’any anterior. Els Mossos reivindiquen que la creació de la nova Comissaria General de la Dona permetrà fer un abordatge integral de les violències masclistes, fer el seguiment de les denúncies i acompanyar les víctimes.

Els principals tipus denunciats en l’àmbit de la violència masclista es mantenen i per ordre de prevalença són: maltractaments, amb un increment del 5,1%; delicte d’amenaces, que baixa un 1,2%; trencament de condemna, que puja un 7,2%, i delicte de violència física/psicològica habitual, que disminueix un 7,9%. Aquests quatre delictes conformen el 81,9% del total de conductes denunciades. En el 18% restant és on s’inclouen les denúncies per violència sexual i altres tipus delictius, com ara els homicidis en grau de temptativa, que pugen un 25% (de 36 a 45); les denúncies per assetjament, que creixen un 23% (de 433 a 534), i les detencions il·legals, que augmenten un 14,6% (de 82 a 94).

Setze dones i tres menors assassinats per violència masclista

D’ençà de principi d’any, setze dones han perdut la vida per violència masclista, de les quals tretze a mans de les seves parelles o ex-parelles i tres en l’àmbit familiar per part dels seus fills. A més, tres menors han estat assassinats pel seu pare. Pel que fa als 13 feminicidis en mans de les parelles o ex-parelles, l’edat mitjana de les víctimes és de 44 anys, i la dels homes és de 47. Deu de les tretze dones assassinades convivien amb l’autor en el moment de la mort i 8 hi mantenien una relació sentimental en el moment dels fets. 11 de les 13 dones tenien fills, i 14 són menors d’edat. 3 de les 13 dones havien denunciat anteriorment l’agressor. 10 dels autors van ser detinguts i 3 es van suïcidar.

A Catalunya s’han atès 13.579 víctimes per violència de gènere el 2024, de les quals el 96% són majors d’edat, amb un increment del 5,3%. 159 nens d’entre 0 i 11 anys han estat víctimes de violència masclista, sigui per agressió directa o com a observadors.

Un 8% més de detencions

Els Mossos han detingut 6.540 persones autores, un 8% més que en el període anterior. La xifra d’investigats puja a 5.970, i el total és de 12.510 (un 3% més). La franja d’edat d’homes autors de delictes en l’àmbit de la violència masclista amb major percentatge és la de 31 a 50 anys. La xifra d’autors menors, que representen un 1,2% del total dels investigats i detinguts, ha augmentat un 18,3% (de 131 a 155).

Mesures de protecció i control

Aquest any s’han sol·licitat 9.575 ordres de protecció. A data 31 d’octubre, es disposaven de 104 mesures de seguretat controlades per dispositius telemàtics de control, 103 en l’àmbit de la violència de gènere i 1 en l’àmbit de la violència sexual. En el mateix període del 2023 hi havia 80 mesures, totes elles per violència masclista, i això suposa un increment del 30%.

Els Grups d’Atenció a la Víctima han fet seguiment a 24.095 víctimes (+5,5%), de les quals 17.356 tenen alguna mesura judicial de protecció en vigor. Els seguiments són majoritàriament víctimes de violència de gènere, però també de violència domèstica, abusos i agressions sexuals, entre d’altres. Els Mossos donen protecció avui en dia a 94 dones en situació de risc. Durant tot l’any s’han efectuat un total de 952 proteccions.

El Tribunal Suprem espanyol va condemnar la setmana passada La Vanguardia a rectificar un article de Màrius Carol, titulat “Trumpistes a la catalana”, per haver difamat contra l’ex-vice-president del parlament Josep Costa. Avui és el torn del diari El Mundo.

El Tribunal Suprem espanyol ha estimat un recurs de cassació contra el diari i el seu director, Francisco Rosell Fernández. El mitjà va publicar el 8 i 9 de gener de 2021 un article titulat “Carles Puigdemont aixopluga el ‘trumpisme’ a la llista per a les eleccions catalanes”, del periodista Víctor Mondelo, en què es deia que “radicals com Joan Canadell i Josep Costa van demanar d’imitar el president dels EUA per impulsar la causa separatista” o que “l’atac a la seu de la sobirania nacional dels EUA va portar a Canadell i Costa a provar de desdir-se’n”.

Això va fer que Costa presentés una demanda al jutjat perquè el diari rectifiqués, atès que considerava l’article difamatori i sense fonaments i incorporava un seguit de piulets en què es demostrava que no havia donat mai suport a Trump, ans al contrari, que s’oposava a les seves propostes polítiques. En una primera sentència, van donar la raó a Costa, després l’Audiència de Barcelona va estimar l’apel·lació del diari i, finalment, la darrera instància, el Tribunal Suprem espanyol, ha avalat les tesis de Costa i obligarà El Mundo a rectificar.

Així, El Mundo haurà de publicar aquest text en les versions digitals i en paper del diari:

“És fals que Josep Costa hagi donat suport a Donald Trump o hagi fet cap crida a imitar-lo per a impulsar la causa de la independència a Catalunya.

‘Contràriament al que s’afirma en un article publicat els dies 8 i 9 de gener passats, el vice-president del Parlament de Catalunya, Josep Costa, mai ha fet cap crida a imitar Donald Trump per impulsar la causa de la independència de Catalunya. Tampoc no ha fet mai cap manifestació de suport al president dels Estats Units en aquell moment.’

Com a pretès autor d’aquestes afirmacions difamatòries i sense fonament, l’article publicat per El Mundo es va servir de la presentació aïllada d’un missatge de Costa a Twitter, publicat 4 de novembre de 2020, en què de cap manera donava suport Trump, a les seves polítiques o les seves idees, ni de bon tros feia cap crida a imitar les seves pràctiques. En aquest missatge, quan encara no s’havia confirmat la derrota de Trump, el vice-president del parlament es limitava a expressar alleugeriment per la victòria de Biden i defensava la necessitat d’aprendre com Trump havia aconseguit d’arribar al poder, com havia governat i com havia estat a punt de ser reelegit a les eleccions presidencials que s’havien fet el dia anterior.

Que aquest missatge de cap manera donava suport a Trump ho avala la resta dels missatges de Costa en la mateixa conversa de Twitter. En un segon missatge d’aquell mateix dia, concretava que les lliçons que calia aprendre eren sobre ‘com deuen ser de vulnerables les nostres democràcies per a possibilitar que Trump (o qualsevol feixista) guanyi les eleccions mentre tothom el ridiculitza i es riu d’ell’. I en un tercer missatge, Costa tornava a rebutjar inequívocament les pràctiques de Trump, afirmant que ‘cal aprendre de com ho va fer per evitar que torni a passar’.

El mateix 4 de novembre, Josep Costa va publicar un quart missatge en què afirmava, literalment: ‘Quan Trump va guanyar […] em va quedar la terrible sensació que un altre Hitler podria guanyar unes eleccions. I ara, si no fos per la covid, hauria estat reelegit. Si penses que no hem d’aprendre res, el problema el tens tu.’

Així doncs, l’article d’El Mundo presenta aïlladament un missatge de Twitter (sense referir-se als altres publicats a la mateixa conversa del 4 de novembre, tots ells absolutament inequívocs), per atribuir a les paraules de Costa el sentit justament oposat al que ell mateix, tal com ha expressat reiteradament, li atribuïa el dia de la seva publicació.

De fet, Josep Costa denuncia públicament d’ençà de fa anys les polítiques de Trump. Ja el 2016, va afirmar que la campanya de Donald Trump com a candidat del Partit Republicà era basada ‘en el racisme i la xenofòbia’. Poc després de la victòria, Costa també va mostrar la seva preocupació per l’èxit electoral de ‘personatges com més va més reaccionaris i perillosos’ i va relacionar l’èxit polític de Trump amb el totalitarisme. En conseqüència, l’etiqueta de ‘trumpista’ amb què es qualifica el vice-president del parlament a l’article d’El Mundo és injuriosa, no té cap suport i es contradiu amb les seves manifestacions.

També és fals que el vice-president del parlament hagi intentat desdir-se d’un suport a Trump que mai no ha existit. L’únic que va fer Josep Costa al seu nou missatge a Twitter del 7 de gener de 2021 va ser denunciar la manipulació interessada d’un missatge publicat el 4 de novembre, a què fa referència al seu article El Mundo.

Es tracta, en definitiva, d’un article sense contrastar i ple d’afirmacions falses, tergiversades i temeràriament publicades durant el període electoral, amb referència expressa al fet que Josep Costa és candidat a les següents eleccions al Parlament de Catalunya, amb l’única finalitat d’atemptar contra l’honor i la imatge tant de Costa com de la seva formació política.”

La Unió Europea ha tancat un acord polític per a aprovar l’entrada total de Bulgària i Romania a l’àrea Schengen. La decisió s’hauria d’adoptar en el pròxim consell de ministres d’Interior dels vint-i-set, el 12 i 13 de desembre, en què és previst que es presenti formalment la proposta per a aixecar definitivament els controls fronterers terrestres entre tots dos països i l’espai Schengen. Ho han anunciat després d’una reunió entre la comissària d’Afers Interns, Ylva Johansson, i els ministres d’Interior d’Hongria –que té la presidència de torn de la UE–, Romania, Bulgària i Àustria –que, fins ara, havia vetat l’entrada d’aquests dos estats. “És un moment molt important per a aconseguir la plena llibertat de tots els ciutadans búlgars i romanesos”, ha celebrat Johansson.

“S’ha acordat aixecar els controls interns en la pròxima reunió dels ministres d’Interior de la UE i espero que tot estigui preparat per al primer de gener”, ha dit Johansson a X després de la reunió, que s’ha fet a Budapest.

The citizens of Romania and Bulgaria belong to Schengen and deserve to fully benefit from Schengen freedoms.
Today we took an important step towards a positive Council decision next month; pic.twitter.com/znIr75Pop3

— Ylva Johansson (@YlvaJohansson) November 22, 2024

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha dit que Bulgària i Romania pertanyien completament a l’àrea Schengen. “Eliminar els controls interns a les fronteres terrestres és l’últim obstacle. Celebro el resultat positiu de la reunió d’avui a Budapest […] La decisió formal al Consell de la UE és el següent pas perquè el 2025 Schengen sigui més fort”, ha comentat.

La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, ha celebrat els avenços sobre la plena incorporació de Romania i Bulgària, i ha defensat que l’eurocambra havia encapçalat la crida per a fer-ho possible d’ençà del primer dia. “Un Schengen més fort significa una Europa més forta”, ha dit.

La portaveu del Consell, Susana Camarero, ha anunciat que la Generalitat Valenciana havia impulsat una aplicació que permetia de localitzar els vehicles danyats per la gota freda i que proporcionava informació sobre l’estat del cotxe. L’eina es diu Localitza Vehicle i permet de saber, introduint-hi la matrícula, si el vostre vehicle és en algun dels dipòsits oficials de la Generalitat. A més, si no és al sistema, es pot donar d’alta si se’n facilita la localització.

Captura de pantalla de l’aplicació.

Aquesta eina, segons que diu Camarero, millora la coordinació amb el Consorci de Compensació d’Assegurances, que s’encarrega de pagar els desperfectes, i agilita els tràmits necessaris. Segons la portaveu, aquesta eina s’afegeix a les tasques de retirades de 120.000 vehicles que són en seixanta llocs diferents. “És necessari aquest treball perquè causen riscs de seguretat i perill”, ha dit Camarero.

Assegurança del cotxe: què us cobreix si el vostre vehicle ha estat danyat per la gota freda?

L’aeroport de Gatwick (Londres) torna a poc a poc a la normalitat. La policia havia desallotjat la terminal sud per un incident de seguretat i tècnics artificiers s’havien desplegat a la zona després d’haver rebut l’avís d’un paquet sospitós a l’àrea d’equipatge de la terminal. Després d’hores amb bona part de l’aeroport paralitzat i amb centenars de viatges fora de la terminal, s’ha anunciat que l’alerta s’ha resolt i ha començat a reobrir, tot començant pel personal. El servei de ferrocarril també es reprèn una vegada la terminal es trobi totalment reoberta.

A large part of Gatwick's South Terminal has been evacuated and will be closed off as a precaution – while officials investigate a security incident. pic.twitter.com/bFMOIxRbRV

— Channel 4 News (@Channel4News) November 22, 2024

Un portaveu de l’aeroport, el segon més transitat del Regne Unit, ha declarat: “Una gran part de la terminal sud ha estat desallotjada per precaució mentre continuem investigant un incident de seguretat”. Tot i que ja s’ha resolt, hi ha moltes cancel·lacions i retards. No és l’únic incident d’aquest matí a Londres, la policia també ha fet una explosió controlada d’un paquet sospitós a l’ambaixada dels EUA.

Silver foil now being handed out to keep people warm pic.twitter.com/nieLWFz0l7

— Deborah Cohen (@deb_cohen) November 22, 2024

“La seguretat dels nostres passatgers i del nostre personal continua essent la nostra màxima prioritat. Treballem per resoldre l’incident tan aviat com sigui possible”, ha afegit el portaveu.

El Departament de Defensa dels Estats Units ha reconegut que Rússia els havia avisat que llançaria un míssil balístic contra la ciutat ucraïnesa de Dnipró i que faria servir per primera vegada l’RS-26 Rubezh, un míssil balístic de rang intermedi (IRBM). Segons el Pentàgon, aquest míssil, que pot ser armat amb diferents menes d’ogives, incloses les nuclears, representa una escalada tecnològica significativa en el conflicte. L’atac no ha causat víctimes multitudinàries, però ha generat danys estructurals importants i ha accentuat la tensió a la regió.

El Pentàgon ha expressat en un comunicat preocupació per l’ús d’aquesta nova arma i ha destacat que la seva trajectòria i velocitat són semblants a les d’un míssil intercontinental. Això, segons el Pentàgon, complica la detecció i intercepció i afegeix un nou desafiament a les defenses ucraïneses i aliades.

En resposta a aquest atac, el govern nord-americà ha decidit d’enviar un nou lot d’armes tàctiques a Ucraïna, incloent-hi mines antipersones avançades. Aquestes armes són dissenyades per desactivar-se automàticament passat un temps determinat i minimitzar així el risc per a civils després del conflicte. Les mines tenen d’objectiu principal reforçar les línies defensives ucraïneses contra els intensos avanços russos en unes quantes regions del front.

Per què el llançament d’un míssil intercontinental sobre Ucraïna canviaria el nostre món?

Gairebé un mes després de la tragèdia de la gota freda, el president de la Diputació de València i batlle de Gavarda (Ribera Alta), Vicent Mompó, prova de protegir el president de la Generalitat, Carlos Mazón, de la negligència del 29 d’octubre. Segons que explica, va parlar per telèfon amb el cap del Consell durant aquella vesprada. “Estàvem en contacte, vaig parlar amb ell entre les 17.30 i les 18.15. No és la meva feina defensar el president de la Generalitat, però no estava incomunicat, jo hi vaig parlar”, ha dit als mitjans.

D’aquesta manera, Mompó fa pinya amb Mazón ara que ja s’ha formalitzat la reforma del govern per la mala gestió de la gota freda. Les conselleres Núria Montes i Salomé Pradas n’han pagat els plats trencats. El president de la diputació ha fet aquestes declaracions abans de reunir-se amb els batlles de la zona afectada per les riuades.

Ara fa uns quants dies, la vice-presidenta i portaveu del Consell, Susana Camarero, va provar de justificar una volta més l’actuació de Mazón i es va negar a dir els noms dels batlles que havien parlat amb ell durant la vesprada de la catàstrofe.

Solament el batlle de Cullera (Ribera Baixa), Jordi Mayor, ha explicat que Mazón li havia trucat cap a les set de la vesprada. “Em va preguntar ‘com va?’ i prou. Va ser una trucada pròpia d’algú que surt d’un dinarot”, ha dit.

D’una altra banda, la periodista Maribel Vilaplana, que va dinar amb Mazón entre les 15.00 i les 18.00 del 29 d’octubre, ha explicat que el president va parlar unes quantes vegades per telèfon, però en cap moment va transmetre preocupació per la gota freda.

“Jo no vaig percebre que ell traslladara que hi haguera un gran problema. […] En cap moment no em va traslladar inquietud per la gota freda”, ha dit.

L’escriptor Santiago Posteguillo, veí de Paiporta (Horta Sud), va oferir ara fa una setmana una conferència històrica al senat espanyol, però ho va aprofitar per explicar en primera persona com havia viscut l’horror de la gota freda al seu poble. És un testimoni impressionant que s’ha viralitzat a les xarxes socials. Posteguillo fa repàs cronològic de tot allò que van viure i també critica amb duresa la classe política i els responsables públics. “Com es pot ser tan miserable des de les institucions? No tenen ni idea de què passa la gent”, digué, amb un to clarament indignat. I sobre l’endarreriment de les alertes d’emergències: “Ha estat molt cruel no avisar, però és encara més cruel no ajudar amb l’energia que cal”.

Durant el discurs, Posteguillo explica que el pis és situat a cinquanta metres del barranc de Torrent, i que els havia sorprès que s’hagués desbordat perquè a Paiporta no havia caigut ni una gota. Veient que l’aigua guanyava força, Posteguillo i la seva parella van decidir de canviar el cotxe de lloc. “Prenc una decisió que probablement molta gent va prendre: agafar el comandament del garatge, les claus del cotxe, i anar a canviar el cotxe de lloc.” A la primera planta ja hi havia un pam d’aigua. Aquí ja van començar a dubtar a canviar el cotxe de lloc i alguns veïns també els van dir que no era una bona idea. “L’impressionant és que en tretze minuts hi havia un torrent brutal de dos metres d’aigua sense control”, denuncià Posteguillo.

Santiago Posteguillo contando su historia más terrorífica. Estremecedor pic.twitter.com/0HD1gd9Alu

— Sebastián Puig (@Lentejitas) November 21, 2024

En el vídeo, Santiago Posteguillo relata que l’aigua es va emportar la nau industrial del davant, la façana de l’edifici es va malmetre i el local del costat, una llibreria, va quedar destruït. “Sis hores en què el torrent no va parar, vam veure gent desaparèixer en l’aigua. Vam anar a dormir sense llum ni aigua pensant que a l’alba hi hauria la Guàrdia Civil, els bombers, l’exèrcit. Però a l’alba no hi havia ningú. Bé, sí, un cadàver al mig de la plaça d’una jove xinesa a qui recordo haver-li comprat al bar de la plaça alguna ampolla d’aigua. Ens havíem intercanviat algun somriure, ara era morta. I al costat, la mare vetllant el cadàver. Però no hi havia policia, ni exèrcit, no va venir ningú en tot un dia. Els cotxes estaven bolcats, tot ple de fang, hi havia silenci, por. A la nit hi havia saquejos. No sé si heu vist La purga, és el mateix”, relatà.

En la segona nit van pensar que aquesta vegada sí que arribaria l’ajut. Però va tornar a ser l’alba i no va aparèixer ningú. “Com pot ser que en quaranta-vuit hores no vinguera ningú? Algú m’ho pot explicar? A Espanya, al segle XXI”, es queixà indignat. Posteguillo ha fet unes quantes conferències a l’exèrcit i va decidir de trucar a algun contacte. “No puc dir què em van dir. Quan vaig penjar, li vaig dir a la meva parella que havíem de sortir d’allà pels nostres mitjans”, comenta. La tercera nit, tampoc no va aparèixer ningú, només uns quants voluntaris. Posteguillo i la seva parella, que també és escriptora, van agafar els ordinadors, les notes, una mica de roba i “vam arrossegar la maleta quilòmetres i quilòmetres per un espectacle de devastació que no havia vist mai en la vida”, relata. Van veure cadàvers que encara no s’havien retirat, cotxes bolcats, edificis derruïts, fins que van arribar a València, on tenen un pis. 

“No es poden imaginar el que passa aquella gent. No poden concebre el nivell i sensació que té la gent en totes aquelles poblacions. No s’hi porta l’ajuda institucional que cal. Gràcies a Déu, el poble sempre és diferent, però el poble amb pales no pot. Ja hi ha casos de malalties infeccioses”, comenta. “Jo sóc un privilegiat, tinc mitjans per a resoldre els problemes. Però hi ha molta gent gran que vivia en plantes baixes que no sap ni com omplir la informació. Quanta gent ha d’esperar les ajudes?”, afegeix en el vídeo.

Entitats cíviques, socials i sindicals convoquen mobilitzacions els dies 29 i 30 de novembre

El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, ha imposat sancions a cinc companyies aèries de baix cost per un import de 179 milions d’euros per pràctiques abusives. En un comunicat, el ministeri ha detallat que la sanció respon al pagament extra per l’equipatge de mà, el sobrecost per la reserva de seient, no permetre el pagament en metàl·lic als aeroports, la taxa desproporcionada per imprimir el bitllet i la manca de claredat en els preus publicats. 

Hoy se hacen públicas sanciones por 179 millones de euros a cinco aerolíneas lowcost por prácticas abusivas contra las personas consumidoras.

El compromiso del Ministerio de Consumo es claro: no puede haber modelos de negocio basados en la vulneración de derechos de ciudadanía.

— Pablo Bustinduy (@pbustinduy) November 22, 2024

El ministeri subratlla que és la primera multa qualificada de molt greu, després de la investigació engegada el 2023, i alerta les aerolínies que no poden continuar fent servir aquests mètodes.

Sara Aagesen (Madrid, 1976), fins ara secretària d’estat d’Energia espanyola, substituirà Teresa Ribera com a vice-presidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Desafiament Demogràfic, segons que han confirmat a l’agència Efe fonts de l’executiu de Pedro sánchez.

Ribera ha de ser substituïda perquè finalment ha estat nomenada vice-presidenta executiva de la nova Comissió Europea.

La renovació per fascicles del Consell de Carlos Mazón ha culminat aquest matí amb la publicació del nomenament dels nous consellers al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV). D’aquesta manera, la vice-presidenta i consellera de Serveis Socials, Igualtat i Habitatge, Susana Camarero, passa a ser també secretària i portaveu del govern, tot i que aquesta setmana ja ha exercit els seus nous càrrecs.

Així mateix, el tinent general de l’exèrcit espanyol Francisco José Gan Pampols és nomenat a vice-president segon i conseller per a la Recuperació Econòmica i Social; Núria Martínez Sanchis, consellera de Justícia i Administració Pública; Juan Carlos Valderrama Zurián, conseller d’Emergències i Interior; i María Ángela Cano García, consellera d’Innovació, Indústria, Comerç i Turisme.

Avui, 22 de novembre de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Carlos Mazón continua entaulat a El Ventorro I Anàlisi d’Esperança Camps
• Els alumnes de l’institut de Sedaví tornen a classe en condicions insalubres 
• Sobre aquells catalans que diuen que els valencians tenim allò que ens mereixem I Editorial de Vicent Partal
• Anar a fer-se les ungles o a comprar pa, una normalitat petita que torna a Paiporta
• Jo també me’n recordo I Mail obert de Tina Vallès 
• Anem cap al búnquer Europa, i els catalans no en podem quedar al marge I Mail obert de Josep Sala i Cullell 
• Primeres declaracions de Vilaplana sobre el dinar amb Mazón: “No em va traslladar inquietud per la gota freda” 
• Les pèrdues milmilionàries per la gota freda a València I Anàlisi de Jordi Goula 
• Enric Aragonès: “Ens posem a l’horitzó la vaga de lloguers” 
• ‘La tertúlia proscrita’: El Catalangate i el documentari d’HBO que acusa Espanya
• Deu anys de presó per unes primàries: la justícia xinesa escapça el moviment pro-democràcia d’Hong Kong
• Quan els artistes catalans no venien de París, sinó que se n’hi anaven
• Pisos de protecció social, el gran desafiament pendent a Catalunya 
• De Vicenç Altaió a Albert Serra i viceversa: enllaços (no pas llaços) amb l’avantguarda

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

Més de quatre mil persones ja han signat en només 24 hores un manifest a la plataforma Change.org en contra del tancament de la sala de concerts Bóveda de Barcelona. El local es troba obligat a aturar l’activitat immediatament per la queixa d’un nou veí, que denuncia que fa massa soroll, i els seus responsables ho consideren injust.

La sala, especialitzada en heavy metal i rock, va rebre una ordre de precintament de l’Ajuntament de Barcelona per una denúncia per soroll de la nova propietat d’un local d’un edifici de la vora. El propietari de la sala intenta de mantenir-la oberta tot renunciant provisionalment als concerts en directe, la seva activitat principal. “Un veí que va arribar durant la pandèmia ens ha fet la vida impossible des del primer moment, amb poques intencions de col·laborar i solucionar el problema”, han lamentat els responsables del local, que han assegurat que en tres dècades no havien tingut mai cap altre problema veïnal.

A causa de l’ordre de tancament, que s’ha d’executar dimarts vinent, 26 de novembre, la sala ha hagut de cancel·lar setanta-vuit concerts que tenien programats per als mesos vinents.

Per una altra banda, l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), ha lamentat que la denúncia l’hagi interposat el nou propietari d’un immoble d’oficines i comercial, que ha establert un negoci de lloguer temporal d’habitacions sense tenir-ne el permís.

 

 

View this post on Instagram

 

A post shared by ASACC (@asacc_salesconcerts)

El president Carlos Mazón, després d’unes quantes versions que es van desmentir, va filtrar que el 29 d’octubre havia tingut un dinar amb la periodista Maribel Vilaplana. Mentre es feia la reunió d’Emergències. Avui ha estat Vilaplana qui ha trencat el silenci.

La periodista, en declaracions a La Vanguardia, ha dit que sí que es va fer aquell dinar, però que ella havia demanat a Mazón que no sortís el seu nom. “Jo no volia que em ficaren en cap embolic, jo no forme part de cap partit, el meu error va ser demanar-li-ho i que no ho explicara immediatament; perquè ha fet que una situació normal d’un àpat s’haja convertit en una cosa morbosa i exagerada”, ha assegurat. Al mateix temps, reconeix que li va oferir la direcció d’À Punt, però que ho va rebutjar. “Jo estic molt satisfeta amb la meua vida professional”, diu.

Sobre el contingut del dinar, Vilaplana ha sostingut que Mazón va parlar per telèfon iva sortir unes quantes vegades del reservat. Tanmateix, afegeix: “Jo no vaig percebre que ell traslladara que hi haguera un gran problema. […] En cap moment no em va traslladar inquietud per la gota freda.” El dinar –diu– va durar de les 15.00 i les 18.00 a El Ventorro, al centre de València.

Vilaplana ha assenyalat també que l’àpat ja havia estat programat i amb un contingut merament “professional”. En declaracions a Europa Press, persones de l’entorn de la periodista expliquen que en el dinar van beure una ampolla de vi i que s’hi van abordar qüestions relatives a comunicació. Així mateix, diuen que Vilaplana li va subratllar la importància del català i el va animar a utilitzar més la llengua del país en les seves intervencions.

El Departament de Política Lingüística ha lliurat, per primera vegada, les beques Propulsió per afavorir la professionalització dels creadors de contingut i ajudar-los a consolidar projectes i marques en l’àmbit digital. L’acte de presentació ha tingut lloc al Palau Marc de Barcelona i ha reunit els creadors seleccionats en dues categories, una modalitat de divuit vídeos i una altra de nou. Les beques tenen com a objectiu promoure la creació, publicació i promoció de continguts audiovisuals amb un format pensat específicament per a les xarxes socials. El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha destacat la importància de tenir una estratègia clara en aquest àmbit.

L’andalusa i el sud-africà que comparteixen l’amor pel català (i n’aprenen) a TikTok

Vila també ha destacat “l’ona expansiva” de llengua protagonitzada pels creadors de les xarxes socials en els darrers anys, i per això ha considerat imprescindible confiar en aquest col·lectiu donant-li la capacitat de “pensar el producte, no només d’executar-lo”. Les Beques Propulsió inclouen un ajut econòmic per a la producció de les sèries, que han d’estar pensades per al públic de xarxes socials, incloure una unitat temàtica i estilística, ser difoses a YouTube i distribuïdes amb píndoles adaptades a xarxes com TikTok o Instagram Reels.

Cèlia Espanya: “Sóc un tot terreny”

Els projectes seleccionats, que aborden temàtiques i formats de tota mena, també tindran cobert el pagament de promocions a xarxes socials per garantir una millor difusió dels continguts becats. Les beques cerquen fer aflorar talent, que aquest talent pugui transitar cap a la creació professional, proporcionar estabilitat pressupostària i tranquil·litat creativa. “Fa uns anys el panorama creatiu en català a les xarxes socials era francament preocupant, però podem dir que ja hem esquerdat aquella dinàmica negativa. Cada cop hi ha més creadors a xarxes, però no ens podem donar per satisfets. Hem d’estabilitzar el sector i fer-lo créixer molt més encara. La responsabilitat normalitzadora d’obrir portes i demostrar que existeix un mercat audiovisual a xarxes deslligat de la graella televisiva és també una missió pública, i nosaltres l’assumim”, ha reblat Vila.

Categoria A (sèrie de 18 vídeos també distribuïda amb les píndoles)

• Elisabet Aloy – Estima Catalunya
• Joan Grivé – La Sèrie del Joan Grivé
• Cèlia Llop – Sabies que…
• Núria Masdeu – Terres de l’Ebre, la Catalunya per descobrir
• Judith Méndez – Ni mona, ni lisa
• Albert Pagà – Engresca’t
• Guillem Tarrés – Un dia, un ofici
• Farners Pei Hong Travet– Erasmus a Itàlia

Categoria B: (sèrie de 9 vídeos també distribuïda amb les píndoles)

• Pol Aluja– 12 Denominacions d’origen catalanes. Vi, cultura, història i paisatge
• Sara Ayter – La vida a Barcelona
• Marc Brugat– Marc Brugat
• Walter Capdevila – Walterland
• Pol Casellas – Barcelona des de dins. Del passat al quotidià d’avui
• Meritxell Deulofeu – Explorant Catalunya: les seves tradicions, curiositats i expressions
• Cèlia Espanya i Elisenda Forés – Seny i rauxa
• Eudald Feliu – Des de dins
• Daniel Gómez – Districtes
• Josep Gomis de Rocafiguera – Vola i viu
• Norma Levrero – Experiències singulars per viure en família a Catalunya
• Àlex López – Diaris de Barcelona
• Clara Miret – Lo nostre
• Oriol Pérez – Varietats lingüístiques dels Països Catalans
• GerhardusPetrusKirsten – Descobrint Catalunya en català, cròniques d’un sud-africà
• Raquel Roca – Armaris al descobert

“Me’n record d’haver fet coa per comprar pa a Moscou, en una mena de barracó que hi havia al davant del Museu Puixkin.”

Me’n recordo de la cua que fèiem, al parvulari, per beure aigua en un got de plàstic, tots del mateix, i que bona que era quan tenies set.

Me’n recordo del brodat de peixets de colors que duien totes les mestres a la bata. 

Me’n recordo de l’olor que feia una mestra, de 1916 de Myrurgia. 

Me’n recordo de la mestra que sempre mastegava xiclet de menta i que feia una olor que m’intrigava i que vaig descodificar uns anys després: fumava.

Me’n recordo que em vaig disfressar de gall i no em va reconèixer ningú. Me’n recordo que em vaig disfressar de conill i no em va reconèixer ningú. Me’n recordo que em vaig disfressar de camperola i em va reconèixer tothom.

Me’n recordo que el dia que va néixer ma germana l’àvia va fer carn arrebossada per dinar i a mi em va semblar ofensiu.

Me’n recordo que l’àvia un dia va sortir de la cuina amb el dit ensangonat per una mossegada. Aquell dia vam dinar conill a la cassola.

Me’n recordo de l’altra àvia cantant-me l’“Arri, arri, tatanet” amb veu crispada i sacsejant el genoll on jo estava asseguda com si fos un cavall desbocat. Me’n recordo que em pensava que era bruixa i que em feia por el seu monyo.

“Me’n record que el primer llibre de lectura que vàrem tenir a l’escola es deia Chiribit, escrit per Marta Mata i il·lustrat per Fina Rifà. ‘Chiribit’ era una paraula inventada, l’onomatopeia del crit de les oronetes.”

Me’n recordo del Tic-tac de Mercè Llimona, i sobretot de les busques del rellotge de la coberta, d’un color metàl·lic i vermellós. Me’n recordo que se’ns van acabar trencant.

Me’n recordo d’unes convivències en una masia de la Garrotxa. Em vaig enamorar d’un xaiet que es deia Joan. Vaig tornar a casa plorant. 

Me’n recordo d’escoltar els acudits de l’Eugenio quan anava en cotxe amb els pares –si jugava el Barça, l’Eugenio era substituït pel Puyal.

Me’n recordo d’unes altres colònies, pel Berguedà; anàvem per un camí ple d’excrements d’ovella i una nena es va pensar que eren olives negres.

Me’n recordo que celebràvem els aniversaris de tots els nens amb berenars d’entrepans de paté, de pernil dolç amb mantega i de crema de cacau, tots amb pa de motlle. Me’n recordo que a casa no menjàvem mai pa de motlle. 

Me’n recordo que al patronat vam escenificar la cançó de Sisa “Qualsevol nit pot sortir el sol” i vaig fer de Pepa Maca i vaig fer morros.

Me’n recordo de quan es va morir Xesco Boix i de quan es va morir Félix Rodríguez de la Fuente, i de la cançó que els de Parchís li van dedicar al segon, i que no entenia que a en Xesco no n’hi haguessin dedicat una també. 

Me’n recordo de la senyora Teresa que em posava les vacunes, del gos enorme que tenia i dels sugus que em donava de premi. 

Me’n recordo que als àpats sempre em deien “Calla i menja”.

Me’n recordo de les lletres de fals cuir blanc cosides als pantalons blaus i grocs del xandall de l’escola primària. 

Me’n recordo que odiava que em toquessin els cabells, però els tenia arrissats i rossos i ningú s’hi podia resistir.

Me’n recordo de la gana que m’obria la Heidi quan menjava pa o formatge o bevia llet. Me’n recordo que volia conèixer David el gnom i estava convençuda que un dia ho aconseguiria.

Me’n recordo que em van apuntar a classes de treballs manuals una tarda a la setmana i m’agradava l’olor de pintura que feia la sala.

Me’n recordo que pel dia de la mare vam fer una figura de fang i jo vaig fer una mare grassa, rossa i vestida amb una faldilla llarga i davantal. La meva mare era morena, prima i sempre duia pantalons. 

“Me’n record d’un poema de Montale que diu que l’olor de les llimones és la part de riquesa que ens pertoca als que som pobres.”

Me’n recordo que m’agradava l’olor d’api que feia l’Antonieta de les verdures.

Me’n recordo de l’ombra geperuda de la mare de l’Antonieta entre les gàbies de conills.

Me’n recordo que un amic tenia un piano a casa i jo pensava que era ric.

Me’n recordo que una amiga tenia una tortuga terrestre al pati amb la closca pintada de colors i jo l’envejava molt. 

Me’n recordo que la mare d’un amic tenia una botiga d’articles de broma. Me’n recordo de l’olor que fa una bomba fètida que esclata en una aula tancada amb quasi quaranta alumnes. 

Me’n recordo que queien cries d’ocell mortes de les palmeres del pati de l’escola, o queien i després es morien.

Me’n recordo del solar que hi havia a continuació del pati de l’escola –en dèiem “les muntanyetes”–, que estava prohibit anar-hi i hi anàvem i ens menjàvem els fruits verds i petits d’unes males herbes que no tenien cap gust. 

“Me’n record que vaig sentir dir qualcú –que no record qui era– que les coses els passen a la gent que les sap contar.”

Me’n recordo que el coordinador de l’escola duia una bata blanca de laboratori amb quatre bolígrafs Bic a la butxaca sempre ben col·locats: blau, vermell, negre i verd. Me’n recordo que sabies que arribava abans de veure’l perquè sacsejava fort el manat de claus que sempre duia a sobre. Me’n recordo de la por que em feia el soroll d’aquelles claus.

Me’n recordo d’anar a la cooperativa del pa amb un tiquet i una pesseta a comprar una barra de mig. Me’n recordo de la torna. 

Me’n recordo que després de veure una pel·lícula de Nàrnia a la sala d’actes de l’escola, vaig arribar a casa i vaig anar directe a l’armari que jo estava convençuda que m’hi portaria. Me’n recordo que vaig estar tocant amb les dues mans el fons de fusta de l’armari i obrint-lo i tancant-lo uns quants cops fins que vaig desistir. 

Me’n recordo que m’enllustrava les vambes Paredes amb betum de color blanc i en recordo perfectament l’olor i que m’agradava.

Me’n recordo de beure aigua a morro de la font del pati i que hi havia nens que s’amorraven a l’aixeta i llavors tota la fila cridava “No mamis!”.

Me’n recordo que vam fer classes de costura nens i nenes junts i que en Miquel es clavava les agulles al palmell de la mà per fer-nos angúnia.

Me’n recordo que un cop al mes ens havíem d’anar a confessar per ordre de llista, i només una nena es quedava a classe, la Sílvia, que no estava batejada. Me’n recordo que no sabíem què confessar i mentre fèiem cua anàvem repartint-nos els pecats que ens inventàvem. 

“Me’n record de la boira instantània que es formava a la copa d’anís del padrí en afegir-hi un raget d’aigua fresca.”

Me’n recordo que l’àvia, a l’agost, es preparava un got llarg d’aigua freda amb glaçons i l’avi hi abocava un rajolinet d’anís. Me’n recordo que ella s’ho bevia amb una canyeta i que sempre m’ho deixava tastar.

Me’n recordo que feia toris de les classes de solfeig per jugar al bote amb el Marc, el David i uns quants nens més del carrer de l’escola de música.

Me’n recordo que un dia l’Òscar va dur una patata crua per esmorzar i se la va menjar sencera davant nostre. Érem una bona colla d’observadors esgarrifats al mig del camp de futbol de l’escola. 

Me’n recordo d’un nen de classe que telefonava a l’escola des d’una cabina per fer falsos avisos de bomba i que ens desallotjaven i perdíem classe.

Me’n recordo de les cabines telefòniques i de tot el que em va passar allà dins.

Me’n recordo que el primer cop que vaig anar al Camp Nou amb el pare vaig pujar al seient i saltant vaig cridar “Maradona, t’estimo!”. 

“Me’n record que a les cases d’alguns amics hi havia un segon telèfon connectat a la mateixa línia. Se’n deia supletorios, anaven molt bé per espiar les converses de les germanes grans.”

Me’n recordo dels números de telèfon de casa de molts amics de la infantesa. 

Me’n recordo de la primera cançó que devia aprendre en anglès: “There’s a hole in my pocket, dear Lisa, dear Lisa. There’s a hole in my pocket, dear Lisa, a hole.” Era molt llarga i acabàvem adobant el forat. Tenia coreografia.

 

Me’n recordo de tantes coses que quan m’aturo a recordar-les en recordo encara més. “L’escriptura salva allò que no tornarem a veure, allò que, de manera necessària, caurà en l’oblit, perquè aquest és el destí natural de totes les coses.” Totes les citacions entre cometes són de Me’n record, d’Emili Manzano, que m’ha fet recordar, perquè recordar s’encomana, i si un llegeix els records d’un altre, a poc a poc li van arribant els seus. “Hi ha records que venen com els cans, quan els crides; d’altres com els moixos, només quan ells volen.”

Dos municipis de cada tres no han registrat la construcció de cap nou habitatge social en vint anys. Són dades de la Secretaria d’Habitatge, que també indiquen que el 2023 a Catalunya es van acabar 2.243 pisos nous de protecció oficial, la quantitat més alta del 2012 ençà. Alhora, les sol·licituds per a adquirir-ne s’han triplicat aquests darrers deu anys, fins a 46.608 l’any passat. El lloguer social és l’1,7% del parc d’habitatge, segons el govern, que preveu d’arribar a la mitjana europea del 9% el 2044. Agents del sector consultats són escèptics sobre el compliment dels plans del govern d’Illa i es pregunten qui ho farà. Alguns altres lamenten que històricament els pisos socials s’han destinat a la venda i han acabat perdent el propòsit original.

Els 54.066 habitatges de lloguer social de què hi havia constància l’any 2019, segons les dades més recents del pla territorial sectorial del govern, era un 1,74% dels 3.103.980 que es feien servir com a primera residència. D’aquest percentatge, pràcticament un terç són del parc públic gestionat per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i un 29% formen part del lloguer social d’ajuntaments, empreses públiques locals o entitats del tercer sector. Gairebé tota la resta són de titularitat privada amb un lloguer social, com els de la xarxa de mediació per al lloguer social (16%), els de bancs i entitats financeres bonificats per l’impost d’habitatges buits (13%) i els privats cedits i gestionats per l’Agència de l’Habitatge (7%).

Aquest 1,74% d’habitatge social a Catalunya contrasta amb la mitjana europea, que és del 9%. El ventall és molt ampli: de Grècia o Xipre, on el percentatge és zero, fins a Dinamarca (21%), Àustria (24%) o els Països Baixos (30%), on superen de llarg els altres països de la UE.

Pèrdua de pisos protegits

La presidenta de la fundació Hàbitat 3 i de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB), Carme Trilla, explica que Catalunya arrossega un segle de construcció d’habitatge públic però destinat a la venda, i no al lloguer, cosa que, segons ella, també ha passat amb l’habitatge de protecció oficial (HPO) privat. Una volta canviava de mans, l’habitatge ja era lliure, cosa que no s’entén a l’estranger, on l’habitatge sempre se sol mantenir protegit perquè es fa servir per a lloguer. Trilla explica que si aquests pisos mantinguessin el propòsit original ací hi hauria el parc més gran d’HPO d’Europa.

En la mateixa línia, la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, creu que el problema ha estat que s’ha fet inversió en habitatge protegit, però que després s’ha privatitzat i no ha complert cap funció d’interès general. Segons ella, construir-ne sempre és bona notícia però el fet elemental és que no es privatitzi el que ja hi ha.

116.196 habitatges amb alguna protecció, més del 60% a l’àrea metropolitana

En conjunt, el nombre de pisos amb alguna mena de protecció, siguin de lloguer, de compra o de cessió d’ús, era de 116.196 a final del 2023 –comptant solament els que van rebre aquesta qualificació a partir del 1993. Vuit de cada deu són de promotors privats o públics –a parts iguals–, i els altres són projectes de cooperatives o de promotors sense ànim de lucre.

Barcelona és el municipi que n’aplega més (21.909), a molta distància de Sabadell (6.075), Terrassa (3.779) i Lleida (3.729). L’Hospitalet de Llobregat (3.603), Badalona (3.099) i Tarragona (2.531) els segueixen. Tenint en compte les proporcions de població, el municipi de més de 5.000 habitants amb una taxa més alta és Guissona, amb 79 habitatges de protecció per cada 1.000 habitants. Amposta (74), Súria (62), Sant Adrià de Besòs (51) i Montmeló (50) també tenen unes taxes altes.

La proporció de llars assequibles a cadascun dels àmbits territorials és força equivalent a la població; amb tot, amb un 8,5% del total, les Comarques Gironines estan per sota del seu pes en el nombre d’habitants de Catalunya (10%), cosa que també passa, però menys, a l’àrea metropolitana, les Comarques Centrals i el Penedès. En canvi, les Terres de l’Ebre acumulen el 4,4% dels habitatges protegits però només el 2,3% de la població del país, i a Ponent la diferència en positiu és semblant.

El 2023, l’any amb més construcció d’habitatge social en una dècada, però lluny dels sol·licitants

L’any passat es van començar a edificar 3.491 habitatges de protecció i se’n van acabar 2.243, aproximadament un 16% del total dels 13.760 que es van estrenar durant el mateix any. El ritme de construcció, tant d’habitatges socials com de lliures, és el més alt des de començament de la dècada passada, quan el sector ja queia en picat després dels anys de la bombolla.

Les dades, de la Secretaria d’Habitatge, també indiquen que gairebé dos municipis de cada tres no registren cap construcció de protecció oficial, si més no aquestes dues darreres dècades. I, de fet, en 407 de les 947 poblacions que té el país no hi consta cap habitatge amb aquesta qualificació, si més no entre les edificades a partir del 1993.

El president de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), Xavier Vilajoana, explica un dels condicionants que es troben per a impulsar projectes socials. “No pot ser que els permisos pre-construcció i postconstrucció triguin més que la construcció de l’edifici –diu–. Això no ens ho podem permetre.”

Sobre la llicència d’obres bàsica anunciada pel govern que ha de servir per a reduir a la meitat el temps per a construir habitatges de protecció oficial, Vilajoana explica que sí que pot servir per a accelerar els processos. Però creu que en el cas dels pisos destinats a compra un model semblant seria més complicat perquè és difícil que els promotors se la juguin si, després de tenir la llicència d’obres bàsica, hi ha canvis respecte de la definitiva a causa d’una potencial reclamació d’un tercer.

Amb tot, l’interès per a viure en un lloc de manera assequible és creixent, un altre dels símptomes de la crisi de l’habitatge: el 2023, el Registre de Sol·licitants d’HPO va incorporar 46.608 unitats de convivència, la xifra més alta en un sol any des que n’hi ha dades. Cinc anys abans, la xifra de nous sol·licitants havia estat de 26.032 i, el 2013, de 16.853.

En total, a final del 2023, constaven 92.445 inscrits al registre –pràcticament la meitat dels sol·licitants era una persona sola, i una quarta part, dues persones. Una persona de cada quatre apuntades a les llistes és de nacionalitat estrangera i un 47% del total tenen un interval de renda inferior al 93% de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). Aquest índex era, l’any passat, marcat amb uns ingressos de 717 euros mensuals. Pràcticament la meitat de sol·licitants declarava una renda inferior a 666 euros.

La promesa de 50.000 pisos públics fins el 2030

El president  Salvador Illa va anunciar durant el debat de política general la incorporació de 50.000 pisos públics abans del 2030, en el marc d’un nou programa d’habitatge. Aquesta xifra ja l’havia promesa el PSC durant l’últim tripartit i no la va complir. La promesa va en la línia del que demana el pla territorial sectorial d’habitatge, que parla de 275.000 pisos socials en les dues dècades següents –d’aquests, es calcula que en caldran 166.500 de nous, i els altres han de venir d’adquisicions de propietats, per exemple de bancs, o bé per via de mobilització del parc existent cap al lloguer social.

Tant els 50.000 pisos públics en sis anys com els 166.500 en vint anys promesos demanen una mitjana de 8.300 habitatges cada any, una xifra a què no s’ha arribat mai, si més no d’ençà que n’hi ha dades, el 2002 –ni tan sols durant la primera dècada d’aquest segle, quan se’n construïen una mitjana de 5.000 per any. Durant aquells anys, el volum total d’habitatges nous era molt més alt que ara, i va arribar a 70.000 l’any. Amb el ritme de construcció actual, els plans del govern implicarien que un 60% dels habitatges que s’estrenessin cada any serien socials.

El pla és l’instrument essencial de planificació territorial que preveu la llei d’habitatge del 2007. Malgrat que la legislació exigia que s’activés un any després, es va aprovar el mes passat, disset anys després de l’entrada en vigor de la llei.

Per Carme Arcarazo, del Sindicat de Llogateres, amb el ritme de construcció actual no s’arribaria als nivells de Viena, per exemple, fins l’any 2681, d’aquí a 27 generacions. Segons ella, el 98% de l’habitatge és privat, de manera que cal fer esforços titànics per tenir més habitatge públic, però sobretot cal intervenir en el mercat privat perquè és “ple d’especuladors que doblen preus a mesura que poden”.

El sector recela de l’anunci de 50.000 pisos socials d’Illa

Encara sobre l’anunci d’Illa, el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, n’ha aplaudit les intencions, però demana més detalls sobre les localitzacions, tant els municipis com els solars. “Si no sabem quins terrenys són i en quina fase estan, difícilment podrem calibrar si es pot executar”, diu. I posa en dubte que els 50.000 habitatges siguin a punt el 2030.

I afegeix un però sobre el finançament dels projectes. “Hem de tenir recursos per a fer-ho, perquè l’administració no en va pas sobrada”, diu. A més, segons ell, els promotors privats difícilment construiran a causa de la inseguretat jurídica a què, a parer seu, estan subjectes. Gorgues creu que els posen moltes condicions i els costs urbanístics són alts. Gairebé només l’administració n’impulsa, però no té recursos ni personals, ni materials, ni financers.

En la mateixa línia, el director d’estudis i portaveu de Pisos.com, Ferran Font, també recela dels plans anunciats per Illa. “El que s’ha construït fins ara d’habitatge públic a Barcelona i Catalunya és una ínfima part d’aquest anunci”, insisteix. Creu que s’ha de recórrer molt camí tenint en compte que cada trimestre se n’acaben uns 4.000 a tot Catalunya. Font justifica la incertesa sobre com s’acomplirà tenint en compte que “on hi ha més tensió en el mercat és on hi ha poca disposició de sòl”.

Així com Gorgues, també es pregunta qui ho farà, si el sector públic té capacitat de fer-ho, si s’incentivarà els propietaris privats, i com es resoldrà la falta de mà d’obra. En conjunt, a curt termini és escèptic i també alerta del perill d’un potencial xoc de competències amb les altres administracions.