En català hi ha tot un seguit de mots amb consonants geminades, o dobles, que hem de tenir en compte, perquè són una font d’errades.

“Conectar” o “connectar”?

Entre els mots que duen doble n, cal que recordem aquests:

• annex
• connectar
• innocent
• innocu
• biennal
• mil·lenni
• trienni
• tarannà

“Inmòbil” o “immòbil”?

Pràcticament no escrivim mai nm, sinó sempre mm. Per exemple:

• immune
• immadur
• immòbil
• commemorar
• emmarcar

Però compte amb aquests composts:

• tanmateix
• enmig

Ela geminada: dubtes i solucions

“Sugerir” o “suggerir”?

Al costat d’aquests casos més generals, hi ha exemples de geminació –o de no-geminació– més particulars, com ara aquests:

• suggerir, suggestió
• accelerar
• acceptar
• succeir, succés
• succint
• succedani
• addicció, addictiu, drogoaddicte

Però:

• ració (i no racció)

En casos especials, podem trobar una doble s precedida de consonant. De vegades, perquè és un derivat amb el prefix trans, com ara:

• transsexual
• transsiberià

I també hi ha el cas del plural de qualsevol, que no és *qualsevols, sinó qualssevol.

Compte, que no ens confonguem

Hi ha parelles de mots amb una forma semblant o de la mateixa família i que convé de tenir presents:

• bianual significa ‘dues vegades l’any’ i biennal, ‘cada dos anys’
• mil·lenni és un període de mil anys i mil·lenari vol dir ‘que té mil anys’
• suma és una operació matemàtica i summe -a significa ‘suprem -a’
• els annals són una relació d’esdeveniments explicada per anys, anual vol dir ‘de cada any’ i anal significa ‘relatiu a l’anus’.
• addició vol dir ‘suma’ i addicció, ‘dependència física o psicològica’.

La Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent, la famosa UCE, va començar la seva singladura el 1968. De llavors ençà, una gernació ha passat per les instal·lacions del Liceu Renouvier i pel mític tendal on s’han creat partits polítics, amistats indissolubles, tertúlies històriques i amors que encara duren. Tot això és la màgia de Prada. Però a l’UCE li faltava una novel·la. Una novel·la que n’explica algunes coses, que té un punt sarcàstic i d’humor, i també de reivindicació. Un llibre que, a més, és intrigant, una novel·la negra en què la llengua i els dialectes hi tenen un paper important, i on hi ha un personatge d’aquells que no s’obliden fàcilment, en Guillem, el detectiu privat que la protagonitza. Bernat Joan Marí (Eivissa, 1960) n’és l’autor. El títol és Un cadàver robat a Prada de Conflent, l’ha editat Voliana Edicions, dins la col·lecció Falciot Negre. Bernat Joan Marí és una persona que ha fet de la sociolingüística la seva passió i feina, i ha ocupat uns quants càrrecs polítics. La literatura és una de les seves grans curolles i la novel·la negra, un dels gèneres que més l’atrauen. El resultat de tot plegat és aquest llibre, que es presenta a l’UCE, que ha començat aquest cap de setmana. Sereu capaços de trobar el cadàver desaparegut d’una eminència de la història medieval i arxivística?

—Com va sorgir la idea d’escriure aquest llibre?
—La idea de fer el llibre va sortir parlant de manera distesa al tendal de Prada. Tota una colla de persones comentàvem la poca literatura de ficció que hi ha ambientada a Prada. Entre els presents, hi havia en Jordi Solé, l’editor de Voliana, que va proposar la idea de fer la novel·la i jo la vaig entomar.

—Ara que ho dieu, sí que és una sorpresa que hi hagi tan poca literatura sobre Prada…
—Evidentment, hi ha les memòries de la gent que hi ha anat i que ho ha explicat en algun moment, però en ficció hi ha ben poca cosa. Hi ha alguna escena eròtica ambientada a l’UCE al llibre Els quaderns d’en Marc, que s’ha atribuït a Manuel de Pedrolo, però poca cosa més.

—Potser es deu al fet que Prada és encara quelcom molt mitificat o sacralitzat…
—Bé, una de les feines que ens toca fer als escriptors és desmitificar les coses. En general, Prada i el món acadèmic són d’un mira’m i no em toquis que no s’hauria de perpetuar. Al món acadèmic li cal més crítica, i així el món universitari no quedaria tan enrere envers les innovacions i canvis que es produeixen a la societat. En molts aspectes la universitat va perdent la cursa.

—Hi ha qui diu que a Prada el gruix dels participants són, d’una banda, els nostàlgics i, d’una altra, aquells que hi van ser engendrats…
—No està mal pensat i, si ho mires bé, això passa en molts altres camps, com per exemple en moltes associacions del moviment de defensa de la llengua, i això que n’hi ha moltes, a tot arreu del país. La impressió és una mica aquesta, que hi ha un activisme gran de gent de més de seixanta anys, als quals ja no els hauria de tocar de fer tota aquesta feinada i sort que els tenim, i llavors, que és una cosa esperançadora, joves. N’hi ha alguns d’inconstants, però són joves. Hi ha un buit generacional que no sé com explicar de la gent a la franja d’edat compresa entre els 30 anys i els 55, que s’observa en molts àmbits. D’això, se n’hauria de fer una anàlisi.

—Com veieu el futur de la Universitat Catalana d’Estiu?
—Depèn. Prada hauria de fer una cosa que ja ha començat a fer, però que ha de potenciar. El mes de juny fa el campus a Manresa, però això s’hauria de diversificar. És clar que s’ha de mantenir Prada a Prada, perquè és el moll de l’os, però hauria de fer campus a més llocs, com Barcelona mateix, i si és la Universitat dels Països Catalans, també hauria de fer coses a les Balears i el País Valencià.

—Presentareu el llibre en aquesta UCE?
—Està previst de fer-ho. De moment, hem fet una presentació a Barcelona, a la llibreria Documenta, i una, al juny, a Manresa. Ara hi ha prevista aquesta a Prada i no sé com es rebrà, és una incògnita. Però, pel que he vist, el llibre es va venent bé, especialment a Catalunya Nord, cosa que em fa molta il·lusió.

—Com és que heu optat per la novel·la negra per a escriure el llibre?
—És un gènere que m’agrada molt com a lector i vaig pensar que aniria bé que el meu llibre fos diferent d’un assaig. Permet de parlar de moltes coses de manera directa i indirecta, com la situació política o policíaca. Després, cada lector dirà si hi ha versemblança o no.

—Hi afegiu un punt d’humor que no és gaire habitual a la novel·la negra feta a casa nostra, però que hi funciona molt bé…
—L’humor negre va molt bé perquè el lector no s’avorreixi, i en aquesta novel·la he volgut fer petits homenatges. Un és a l’estereotip molt americà que ens ha arribat d’investigador privat a qui tot sovint la vida tracta malament, que no es cuida, que beu, un individu que és un desastre, un estereotip, però al qual li pos coordenades concretes, el faig eivissenc.

—I a sobre li posau una gavardina que fa basarda de pensar-hi, amb la calorada que habitualment fa a Prada a l’estiu…
—Que suï, que per això hi és. A més a més, ha de tenir espai per a la petaca de whisky, que no pots dur si vas massa balder.

—Aquest personatge, en Guillem, l’aprofitareu per a futures aventures?
—N’estic temptat.

—També us escarniu a vós mateix…
—És clar, ens hem de fotre un poc més de nosaltres mateixos. Jo, en aquest sentit, admir molt la tradició britànica. L’altre dia comentava diferències entre la inauguració dels Jocs Olímpics de París i els de Londres, i la de París va ser molt seriosa, molt de liberalisme d’esquerres. La de Londres va ser molt més divertida, amb un Mister Bean fotent-se dels principis del que s’hi anava a fer. La gent s’ho passa molt millor amb el sentit d’humor britànic que no pas amb la serietat napoleònica a la qual també pertanyem.

—Dels personatges reals que hi apareixen, n’hi ha cap que ja hagi llegit el llibre?
—De moment, dels personatges que s’hi poden veure reflectits, no l’ha llegit ningú. Ja veurem com reaccionen quan ho facin.

—No heu renunciat pas al joc lingüístic. A la novel·la, hi apareixen uns quants dialectes, fragments en francès, en anglès, en castellà…
—Sí, el nostre detectiu es troba amb els odiosos monjos francesos de Sant Martí del Canigó, els policies parlen com els porcs, i la llengua és tota completa. Ha estat molt divertit trobar els registres per a les diferents situacions, és un dels afegits interessants del llibre, que a més a més ajuda a fer-la més versemblant.

—No és la primera vegada que emprau el gènere negre…
—No, la primera novel·la que vaig publicar, el 1992, es deia Vall de voltors i ja tractava sobre això, la corrupció vinculada amb el turisme i els interessos difícils de contrarestar. Malauradament, per als eivissencs això és material de primera línia. I és clar, la novel·la negra es fa servir en general per mostrar situacions socials que, segons com les expliques, poden ser una murga, per criticar diferents aspectes i passar comptes amb el poder, i tot això és molt llaminer per a un novel·lista.

—Vós vàreu tenir una ocupació pública important, com a Secretari General de Política Lingüística i com a Eurodiputat, i per ventura això ha tapat una mica la vostra faceta com a escriptor…
—Això no em preocupa gaire, cadascú deixa allò que ha fet, i si aporta, per una banda, coneixement i, per una altra, entreteniment i distracció, ja em puc considerar satisfet. Jo no diria que ara pugui escriure més que abans, he tengut èpoques en què els motors eren diferents, els meus treballs sobre sociolingüística són de l’època en què estava vinculat amb la feina de professor i amb membres de grups d’investigació, i això ha estat un motor per a la meva tasca vinculada sobretot amb la llengua. A l’època més estrictament política he fet assaig polític, que era quan estava en actiu en aquest camp. Ara és diferent, ara es tracta de tastar d’una banda o d’una altra per continuar escrivint sempre.

 

 

Els afeccionats als esmorzars de forquilla estan d’enhorabona. La pàgina web Esmorzarsdeforquilla.net, impulsada pel periodista de La Vanguardia Albert Molins per reivindicar la tradició de seure a taula i fer un bon esmorzar, ha estrenat una aplicació per a telèfons i tauletes. Ha estat batejada com a EsmorzApp i ja és disponible a les botigues d’aplicacions d’Android i d’Apple.

La iniciativa va començar el 2021, quan el periodista va posar disposició de la comunitat un mapa col·laboratiu en què tothom podia recomanar llocs de tot arreu dels Països Catalans on fer un bon esmorzar de forquilla. En pocs dies se’n va disparar la popularitat i actualment hi ha més de mil propostes.

Un web col·laboratiu que és bàsicament un mapa on trobar llocs per esmorzar de forquilla. Des de llavors i fins ara mateix, el mapa ha rebut 3.995.286 visites, quasi 4 milions, i conté més de 1.000 llocs on poder esmorzar de forquilla.

— Esmorzars de Forquilla (@Esmorzarsdefor1) August 19, 2024

Fa unes setmanes es va posar en contacte amb mi en @frodosaquet1 que té una empresa de desenvolupament d'aplicacions pel mòbil que es diu https://t.co/RUp1uJW89A. Els agrada anar a esmorzar i han creat una app per guardar els llocs on anaven.

— Esmorzars de Forquilla (@Esmorzarsdefor1) August 19, 2024

A banda, al web també s’hi poden fer ressenyes, que són publicades en obert perquè tothom pugui saber ben bé què trobarà a cada establiment. Amb la nova aplicació, que es connectarà amb la pàgina original i ha estat creada per la desenvolupadora gironina Brothapps, també s’hi podran penjar fotografies, fer llistes amb els llocs d’esmorzar preferits o puntuar els locals.

Esmorzarsdeforquilla.net es basa en el model d’internet col·laborativa, feta a partir de les aportacions dels usuaris, dels quals s’espera que no solament entrin a la pàgina web a cercar informació, sinó que també hi diguin la seva.

L’aplicació és totalment gratuïta, no cal registrar-s’hi per a fer-la servir i no conté publicitat de cap mena.

El secretari d’Estat nord-americà, Antony Blinken, ha anunciat d’Israel estant que el govern israelià ha aprovat l’última proposta revisada presentada pels Estats Units per a un acord d’alto-el-foc i l’alliberament d’ostatges, i per això ha instat al Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs) a fer igual i tancar el pacte.

El responsable diplomàtic nord-americà ha destacat després de tres hores de reunió amb Benjamin Netanyahu que havia mantingut una reunió “molt constructiva” en què el primer ministre israelià li havia confirmat que Israel acceptava feta pels Estats Units a Doha la setmana passada “per provar de superar les diferències entre les parts”. Blinken ha instat Hamàs a acceptar també la iniciativa. “Ara depèn d’Hamàs de fer això mateix”, ha subratllat en compareixença de premsa a Tel-Aviv.

Blinken ha destacat que havia viatjat a la zona per aconseguir un alto-el-foc i ha remarcat que la proposta reflectia les necessitats de seguretat d’Israel i que seria un alleujament per als ciutadans de Gaza: “Els alleujarà el sofriment diari i la seva necessitat d’aliment, refugi i mantenir-se fora de perill.”

Una vegada acceptada la proposta, les parts hauran de reunir-se i acordar com aplicar la proposta. “El següent pas important és que Hamàs digui que sí, i llavors, els dies vinents, els experts negociadors treballaran en un acord clar per a aplicar la proposta. Són qüestions complexes encara. Serà necessari que els dirigents prenguin decisions difícils”, ha dit Blinken, que ha ressaltat que els EUA s’hi havien implicat per aconseguir-ho ara.

Finalment, ha tornat a esmentar la necessitat d’evitar que el conflicte s’estengués: “[Volem] que no hi hagi una escalada, que puguem desactivar alguns dels punts de pressió que hi ha a la regió i després obrir perspectives per a construir una pau més duradora i seguretat per a tots al Llevant.” També ha defensat l’enviament de forces militars nord-americanes a la zona: “No per a provocar una agressió, sinó com a dissuasió perquè no passi […] i també per a deixar clar que, si passa, estem totalment disposats a defensar Israel.”

Dirigents de la França Insubmisa, la força més gran del Nou Front Popular, van acusar ahir el president francès Emmanuel Macron d’haver perpetrat un cop d’estat institucional i van amenaçar de recórrer a l’article 68 de la constitució per destituir-lo. L’article permet de votar per majoria de dos terços a l’Assemblea francesa la destitució del cap de l’estat si incompleix de manera palesa les seves obligacions.

L’article de denúncia va ser publicat ahir a La Tribune du Dimanche i signat pels dirigents de la formació d’esquerres Jean-Luc Mélenchon, Mathilde Panot i Manuel Bompard. “[Macron] ha de saber que es recorrerà a tots els mitjans constitucionals per fer-lo fora abans que sotmetre’s als seus bruts trucs contra la norma més bàsica de la democràcia: a França l’únic amo és el vot popular”, hi deien.

No obstant això, la candidata a primera ministra de la coalició Nou Front Popular, la socialista Lucie Castets, ha rebutjat un possible procés de destitució contra Macron. “El meu objectiu no és la destitució, és la cohabitació. Hi ha una emergència social i democràtica al país”, ha argumentat Castets en una entrevista a la cadena BFMTV. “El que és absolutament urgent és aplicar les polítiques que espera el poble francès i enfortir els serveis públics.”

El Nou Front Popular va ser amb 193 escons la candidatura més votada a les darreres eleccions legislatives franceses, fetes el 30 de juny i el 7 de juliol, però lluny de la majoria absoluta, situada en els 289 diputats. Macron no ha nomenat un primer ministre del Nou Front Popular en contra de la tradició política francesa. “És evident que el rebuig a reconèixer unes eleccions legislatives i la decisió d’ignorar-les representen un fracàs reprensible dels requisits necessaris del mandat presidencial”, subratllen fonts de la França Insubmisa.

El Ministeri de Sanitat espanyol recomana als qui han de viatjar als països afectats per la propagació de la verola del simi que vagin als Centres de Vaccinació Internacional per valorar si és adient que es vaccinin. Així ho ha informat en un comunicat després de la reunió del comitè de seguretat sanitària de la Unió Europea, que ha considerat baix el risc de propagació de la nova variant de la malaltia a la població general i ha descartat de promoure el tancament de fronteres o la vaccinació de la població. L’executiu espanyol ha anunciat que publicarà setmanalment l’informe epidemiològic de la malaltia –ara se’n publicaven dades cada mes–, i que reforçarà la informació per als viatgers, entre més mesures.

La Unió Europea no recomana el control fronterer per a contenir la verola del simi

En un missatge a la xarxa X, la ministra de Sanitat espanyola, Mónica García, ha informat que aquests darrers deu dies s’havien detectat a l’estat espanyol quatre casos de verola del simi. D’ençà de principi d’any, se n’han detectat 268. García ha indicat que aquests dies vinents el ministeri mantindrà reunions amb les comunitats autònomes per abordar l’augment de casos.

Hoy se ha reunido el Comité de Seguridad y Salud de la UE y luego, diferentes unidades de la Administración General del Estado implicadas en la respuesta a Mpox.

En general la recomendación de la UE es clara: vigilar, vacunar y trabajar con la comunidad.

— Mónica García (@Monica_Garcia_G) August 19, 2024

Així mateix, ha informat que el govern espanyol havia decidit d’augmentar la coordinació amb les autoritats aeroportuàries i explorar la possibilitat de fer controls en aigües residuals per monitorar l’evolució del virus.

L’alerta mundial per la verola del simi ens ha de preocupar?

Les recomanacions sobre la vaccinació són prioritzar les persones que mantenen relacions sexuals sense protecció; principalment, encara que no exclusivament, homes gais, bisexuals i més homes que tenen sexe amb homes (GBHSH). També persones amb múltiples parelles sexuals, que practiquen sexe en grup o que han tingut infeccions de transmissió sexual (ITS) recentment.

També, les persones amb risc ocupacional, com ara els sanitaris en consultes especialitzades en atenció d’ITS/VIH que atenen persones amb pràctiques d’alt risc. Així mateix, personal de laboratori que treballa amb mostres potencialment contaminades amb el virus o que s’encarrega de la desinfecció de superfícies a locals específics on es mantenen relacions sexuals de risc.

El mes de juny no va ser bo per a les exportacions catalanes, atès que van baixar d’un 10,3% sobre el mateix mes de l’any passat, segons que ha publicat avui l’INE. Després de dos mesos de creixement, al juny tornen a fer figa les vendes a l’exterior. De tota manera, cal tenir en compte que, probablement, recalculada amb els efectes de calendari –el juny del 2024 va tenir dos festius més que l’any anterior–, la xifra final hauria estat lleugerament menys negativa, al voltant del -4%. Però els càlculs oficials de l’Idescat encara no s’han presentat i l’INE solament els fa per al total de l’estat espanyol. El comportament de les exportacions a tot l’estat espanyol també ha estat negatiu, amb un -3%, però una vegada corregida pels efectes de calendari, la xifra acaba essent d’un +3,3%, segons que calcula l’INE.

En tot cas, el mes que tanca el semestre no ha estat positiu, ni de bon tros, per les dificultats que travessen els mercats on van les mercaderies. El fenomen no és solament català i espanyol. Si es fa la comparativa internacional, resulta que les exportacions espanyoles de mercaderies al juny van mostrar més fortalesa relativa que les de la zona euro i la Unió Europea-27, que van registrar baixades brutes del -7,4% i del -7,3%, respectivament. Entre les economies principals de la Unió Europea, també van disminuir les exportacions d’Alemanya (-8,3%), França (-6,9%) i Itàlia (-6,1%). Fora de la Unió Europea, les exportacions del Regne Unit van disminuir d’un 10,3% interanual, i les dels Estats Units van augmentar d’un 4,3% interanual, les de la Xina, d’un 10,7% interanual i les del Japó, d’un 5,4% interanual.

De tota manera, Catalunya, malgrat la forta davallada mensual, continua essent el motor de l’exportació de l’estat espanyol, atès que el pes sobre el total estatal supera el 25%, tant al juny com al primer semestre. I en sectors capdavanters, com ara el químic, és el 43%; en els cotxes supera el 30%; en l’alimentari, és superior al 20%, i en els béns d’equipament, del 20%.

Cal dir que el primer semestre les baixades han estat més moderades. A Catalunya, ha estat del -5,3% i, a escala estatal, del -2,4%. En el moment d’analitzar Catalunya hem de pensar que l’any passat va ser un any de rècord i que les comparacions sempre tenen de base una referència molt alta. Així, els primers sis mesos, les exportacions de productes químics, han baixat d’un 6,9%, probablement, a causa de l’epígraf dels productes farmacèutics.

Les de cotxes, d’un 6%. Ací cal recordar que ja fa gairebé un mes que l’ANFAC, l’Associació de Fabricants d’Automòbils i Camions espanyola, avançava que, en termes d’exportació, al juny es van enviar a l’exterior un total de 186.813 unitats, cosa que representa una davallada del 9% respecte del mateix mes del 2023. En termes monetaris, la baixada és de gairebé el 12%. Una de les explicacions a la baixada que aportava l’associació era que el reajustament en algunes plantes, després de la finalització del cicle de fabricació de diferents models, havia fet que la producció s’hagués reduït d’un 7,1% en comparació amb el mateix mes de l’any anterior. També s’ha de dir que l’any passat les exportacions de cotxes van créixer a un ritme anormalment alt i això compta a l’hora de fer el càlcul.

Per una altra banda, hem de pensar que els cotxes són, en aquest moment, el producte de més pes en l’exportació de l’estat espanyol. Tant en l’àmbit mensual, al juny, com en el semestral, ha representat al voltant de l’11% del total de les exportacions. Per tant, una davallada com la registrada en aquest epígraf concret té un efecte important en el total de les vendes de mercaderies a l’exterior. En el cas català, la davallada encara té uns efectes més grans, atès que representen el 16% del total de les exportacions.

Però la qüestió més important de totes és que parlem de xifres molt significatives, amb l’únic “però” que no ho són tant com les de l’any passat. Així i tot, no podem passar per alt que acabem de tancar el primer semestre amb unes exportacions que superen els 50.000 milions d’euros, el segon valor en importància de la sèrie històrica, solament darrere del de l’any passat. És un fet que cal destacar amb lletres grans i que demostra l’esforç que fan les empreses catalanes.

Hi ha ganes d’exportar. I d’exportar més i millor. A principi de mes, la consultora internacional Grant Thornton presentava un informe, International business report (IBR), amb unes perspectives força positives en aquest terreny, a escala de l’estat espanyol. Però, com sempre dic en aquests casos, els resultats, per a Catalunya, que representa la quarta part de les exportacions, també s’hi poden traslladar.

De fet, l’estudi destaca que l’estat espanyol és el país de la Unió Europea que més espera d’augmentar les exportacions aquests 12 mesos vinents, tal com diuen prop de la meitat (48%) de les companyies, unes perspectives que són 11 punts superiors a la mitjana europea (37%) i 2 més que el percentatge mundial (46%).

Aquestes perspectives d’exportació expressades pels directius espanyols són les més bones d’aquests darrers 13 anys i de 10 punts per sobre de la mitjana del 2023. D’ençà del 2011, any en què comença la sèrie històrica estudiada per l’IBR, aquest percentatge es va mantenir estable fins a sofrir un descens dràstic el 2020. D’aleshores ençà, la taxa va créixer i posteriorment va mostrar una tendència de reducció de les perspectives. No obstant això, en aquesta darrera edició, el percentatge ha augmentat considerablement, fins a assolir prop de la meitat dels directius de les empreses mitjanes de l’estat espanyol (48%).

Un punt clau de l’informe és que el 43% dels empresaris mitjans espera d’augmentar els ingressos procedents de mercats exteriors, un percentatge que ha crescut de 9 punts respecte de la darrera edició i d’1 punt en comparació amb el primer semestre del 2023. Les expectatives de creixement del nombre de països amb els quals fer negocis aquests mesos vinents han tingut una evolució semblant. De fet, són les previsions per a 4 organitzacions espanyoles de cada 10 (41%), unes perspectives que han crescut de 4 punts d’ençà del segon semestre del 2023 i d’1 d’ençà dels primers 6 mesos de l’any passat.

L’estudi, dedicat a les empreses mitjanes, conclou: “Els empresaris del middle-market espanyol continuen augmentant l’afany exportador i l’interès per a llançar-se a competir en els mercats internacionals, gràcies a l’evolució positiva de l’economia domèstica i malgrat un escenari global molt canviant.” Ja veurem si aquests mesos vinents aquestes expectatives tan positives acaben quallant.

El president Carles Puigdemont ha acusat l’unionisme d’haver donat un cop d’estat híbrid mitjançant el poder judicial en una intervenció enregistrada durant la presentació del llibre Colpisme, de Damià del Clot, a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) aquesta tarda. El president ha fet el pròleg d’aquest llibre, i per això era previst que intervingués en directe a la presentació, malgrat que per qüestions de seguretat no hi ha anat presencialment. Al vídeo, Puigdemont diu que el colpisme s’ha sofisticat molt perquè actualment la irrupció de forces militars als parlaments democràtics ja no les avala ningú, i per això els nous models de colpisme costen més de detectar.

Puigdemont diu que Colpisme posa de manifest el conflicte català, però que permet a la resta de democràcies d’entendre el modus operandi que tenen determinats poders per a imposar la seva voluntat a les majories parlamentàries. Considera que l’unionisme espanyol fa servir l’aparença democràtica del poder judicial per aconseguir els objectius polítics que les urnes no els permeten d’obtenir. També diu que aquesta via de colpisme costa molt més de percebre per part de la ciutadania que no pas els cops d’estat que es feien anteriorment amb les forces militars.

Per això qualifica la maniobra de l’unionisme com un “cop d’estat híbrid”. Diu que els cops d’estat generen “mala premsa” i per això determinats poders han hagut de reinventar-se per imposar el seu criteri per sobre de les majories parlamentàries, tal com diu que ha passat a Catalunya.

Malgrat tot, diu que el relat català pot ajudar unes altres democràcies europees a desxifrar les estratègies que segueixen aquests poders en uns altres països. Puigdemont recorda que als Estats Units, Polònia o Hongria també hi ha actituds semblants. Per això veu el llibre de Damià del Clot com un crit d’alerta per a la democràcia i també com un recordatori que “val molt la pena de continuar lluitant per la independència de Catalunya”.

La 56a edició de la Universitat Catalana d’Estiu va començar dissabte a Prada, al Conflent, i enguany gira al voltant del lema ‘Resistència i societat civil democràtica’. Dins la programació hi havia anunciada la presència de Carles Puigdemont per presentar el llibre de Damià del Clot. Ja el primer dia el president de l’equip rector de la UCE va dir que dubtava que Puigdemont hi fos de manera presencial, tot i que deia que caldria esperar al darrer moment perquè, després de la incursió a l’acte d’Arc de Triomf, havia demostrat ser “un president aventurer”.

Finalment, segons ha explicat l’editorial i Jaume Alonso-Cuevillas, ha optat per no ser-hi per “qüestions de seguretat”. Durant la presentació, l’autor del llibre i Cuevillas han remarcat que el llibre desgrana el cop d’estat perpetrat a l’estat espanyol per reprimir la dissidència, sobretot l’independentisme. També han exposat que és un “estat dual” perquè té una “cara A” amb una aparença de legalitat i democràcia però una “cara B” amb grups “de togats i uniformats” que “s’escapen al control democràtic” i actuen sense cenyir-se a les lleis.  Cuevillas ha criticat especialment que el Tribunal Suprem espanyol es negui a aplicar l’amnistia i ha assegurat que tard o d’hor ho haurà de fer.

Aquesta nit es podrà veure la primera superlluna de l’any. Avui, la Lluna és en un punt més pròxim a la Terra que no és habitual i això farà que es vegi d’un 6% més grossa i d’un 13% més brillant, i alhora, és en fase plena. Un fet que es coneix habitualment com a “superlluna”.

A casa nostra, la superlluna apareixerà entre les 20.45 i les 21.05, segons l’indret, i tindrà la màxima esplendor vuit minuts més tard de l’hora d’aparició. Es podrà mirar sense necessitat de fer servir cap instrument òptic o protecció visual, però el més recomanable per a apreciar-ne l’espectacularitat és allunyar-se de les zones amb alta contaminació lumínica. Les superllunes s’aprecien més bé a l’eixida de la lluna, per la mar o per la muntanya, perquè semblen més grosses vistes a l’horitzó.

Tornarà a amagar-se poc després de les sis del matí. Com que és una lluna plena, es pot veure de qualsevol lloc del món i demà i  demà passat encara es veurà una mica més gran que habitualment. Enguany hi haurà tres superllunes més, concretament, el 18 de setembre, el 17 d’octubre i el 17 de novembre.

La Lluna té una òrbita el·líptica. De manera que hi ha moments en què és més a prop de la Terra i en uns altres és més lluny. Aleshores, quan hi ha lluna plena i aquesta és en el perigeu, que és el punt més pròxim a la Terra, vista d’ací, sembla més grossa.

El funicular de Vallvidrera tornarà a circular dissabte, després de les tasques de revisió anual. Ho ha anunciat Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Els treballs havien estat programats entre el 5 i el 23 d’agost, perquè s’acabessin just abans no comencés la Copa Amèrica de vela.

Les tasques han consistit en la revisió dels components mecànics i de control de la sala de màquines, dels traçats i dels dos vehicles. També s’han examinat els frens de la sala de màquines i s’han substituït, per canvi cíclic, el fre de carril i les rodes del cotxe 2.

Així mateix, s’han fet millores en les portes d’andana de les estacions per reduir el temps en cas d’avaries.

Les quatre colles castelleres tarragonines han fet la millor actuació de la temporada a la diada de Sant Magí. Els Xiquets de Tarragona han aconseguit de completar una tripleta màgica i la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau ha optat per la clàssica de 8. La Jove de Tarragona ha descarregat per primera vegada un 2 de 9 amb folre i manilles a la plaça de les Cols. També ha completat la diada amb un 3 de 9 amb folre, un intent de 5 de 9 i un pilar de 7. Finalment, els Xiquets del Serrallo han aconseguit de carregar un 2 de 7, que han acompanyat d’un 5 de 7 i un 4 de 7 amb agulla descarregats.

La confiança ha marcat la primera ronda en totes les construccions. La Colla Jove Xiquets de Tarragona ha obert la llauna amb un 3 de 9 amb folre, que ha descarregat. L’ha seguit la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, amb el 3 de 8. Els Xiquets de Tarragona han descarregat el castell més difícil que portaven en aquesta jornada, el 4 de 9 amb folre. Ha estat la primera vegada que l’han descarregat aquesta temporada i la quarta que ho han aconseguit per Sant Magí. Els Xiquets del Serrallo han tancat la ronda amb un 5 de 7, el cinquè descarregat d’aquesta temporada.

La segona ronda s’ha obert amb la gamma extra del 2 de 9 amb folre i manilles dels de la Jove de Tarragona. Un castell que ha estat molt celebrat per part de la pinya. Just després ha estat el torn dels de Sant Pere i Sant Pau, que han descarregat un 4 de 8. A més, han continuat amb un 3 de 9 amb folre. Al seu torn, els del Serrallo han portat a plaça el primer 2 de 7 de la temporada.

Per tancar la diada, la Colla Jove Xiquets de Tarragona ha estat a punt de descarregar el 5 de 9.

Jornada castellera de Sant Magí a Tarragona Jornada castellera de Sant Magí a Tarragona Jornada castellera de Sant Magí a Tarragona Jornada castellera de Sant Magí a Tarragona Jornada castellera de Sant Magí a Tarragona Jornada castellera de Sant Magí a Tarragona

El Comitè de Seguretat Sanitària de la Unió Europea ha recomanat de no establir controls fronterers per l’emergència sanitària internacional per la verola del simi, perquè considera que el risc d’infecció en massa encara és baix. A més, també ha descartat de vaccinar la població general.

[VÍDEO] “És totalment diferent”: Oriol Mitjà explica què diferencia aquest brot de verola del simi de la resta

Aquest matí, el comitè europeu s’ha reunit d’urgència per tractar els nous brots a l’Àfrica i més continents i ha conclòs d’adoptar unes recomanacions molt semblants a les emeses per l’Organització Mundial de la Salut. Considera que el risc d’infecció en massa de la verola del simi a la població general de la Unió Europea és baix. El virus pot circular en persones amb contacte estret amb casos diagnosticats i en persones especialment vulnerables.

Suècia va registrar la setmana passada el primer cas de la nova subvariant del virus a Europa.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha acordat reprendre el 2 de setembre el ple que ha de decidir la presidència de la institució, amb la intenció de desencallar el blocatge entre els dos candidats proposats, els magistrats del Tribunal Suprem Pablo Lucas i Pilar Teso.

Fonts de l’òrgan de govern dels jutges han informat EFE que no hi ha hagut avenços en aquesta qüestió en el ple extraordinari d’avui convocat per resoldre assumptes urgents de tràmit de la carrera, que ha aprovat cent dotze acords per unanimitat, la majoria d’ells referits a llicències o permisos, sol·licituds de compatibilitat i jubilacions i prolongacions al servei actiu. La majoria necessària per aconseguir nomenar president és de dotze vots dels vint.

Els problemes per escollir la nova cúpula judicial de l’estat espanyol arriben després que a finals del mes de juliol el congrés espanyol aprovés els nous vocals de l’organisme, que no es renovava de sis anys ençà per la falta d’acord entre el PP i el PSOE. Aquesta falta d’acord es va resoldre amb un acord tancat a Brussel·les amb l’acompanyament de la Comissió Europea. L’acord el van fer el PSOE i el PP sense comptar amb la resta de forces polítiques.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha acordat reprendre el 2 de setembre el ple que ha de decidir la presidència de la institució, amb la intenció de desencallar el blocatge entre els dos candidats proposats, els magistrats del Tribunal Suprem Pablo Lucas i Pilar Teso.

Fonts de l’òrgan de govern dels jutges han informat EFE que no hi ha hagut avenços en aquesta qüestió en el ple extraordinari d’avui convocat per resoldre assumptes urgents de tràmit de la carrera, que ha aprovat cent dotze acords per unanimitat, la majoria d’ells referits a llicències o permisos, sol·licituds de compatibilitat i jubilacions i prolongacions al servei actiu. La majoria necessària per aconseguir nomenar president és de dotze vots dels vint.

Els problemes per escollir la nova cúpula judicial de l’estat espanyol arriben després que a finals del mes de juliol el congrés espanyol aprovés els nous vocals de l’organisme, que no es renovava de sis anys ençà per la falta d’acord entre el PP i el PSOE. Aquesta falta d’acord es va resoldre amb un acord tancat a Brussel·les amb l’acompanyament de la Comissió Europea. L’acord el van fer el PSOE i el PP sense comptar amb la resta de forces polítiques.

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha emès un comunicat en què acusa ERC d’haver “culminat el seu trencament amb l’estratègia unitària” de l’independentisme seguida d’ençà de la sentència del 2010 del Tribunal Constitucional espanyol contra l’estatut. L’entitat creu que la investidura del primer secretari del PSC, Salvador Illa, com a president de la Generalitat forma part de la “política fracassada” dels tripartits presidits per Pasqual Maragall i José Montilla i  que tornarà a fracassar.

Segons l’ANC, les competències actuals del parlament i la Generalitat no permeten d’afrontar els grans desafiaments nacionals, econòmics i socials de Catalunya, que consideren que tan sols es poden resoldre proclamant la República Catalana.

El comunicat també fa referència al retorn de Catalunya de Carles Puigdemont. Diuen que va eclipsar la sessió d’investidura d’Illa i va humiliar profundament els mitjans de comunicació espanyols i el Tribunal Suprem. “La persona que els havia posat en evidència davant les justícies democràtiques europees se’ls havia tornat a escapar de les mans”, assenyala el comunicat. Així mateix, l’ANC critica l’actuació dels Mossos d’Esquadra aquell dia, fa més d’una setmana, i diu que van desplegar un dispositiu per a congraciar-se amb la més alta judicatura espanyola abans que respectar la democràcia. L’entitat retreu a la policia catalana l’ús de gas pebre contra manifestants que de manera no violenta volien entrar al parc de la Ciutadella i que activés l’operació gàbia, pensada per capturar terroristes, per provar d’enxampar Puigdemont.

El govern preveu que la cinquantena de catalans atrapats a Madeira d’ençà de fa tres dies pel fort vent podran tornar avui cap a Barcelona. Segons que ha explicat a l’ACN el delegat del govern a Portugal, Rui Reis, és un grup de cinquanta-quatre catalans que no va poder volar en el moment previst, però, finalment, s’espera que tots podran embarcar-se avui. Alguns afectats han denunciat a les xarxes la situació que han hagut de viure aquests darrers dies, atès que a causa de la cancel·lació dels vols alguns han hagut de dormir de manera precària amb màrfegues a terra a l’aeroport i sense saber del cert quan podrien volar.

Dels cinquanta-quatre afectats, ha explicat Reis, un grup de deu que són de Badalona tenen previst tornar amb TAP Air Portugal amb un vol direcció a Lisboa per després sortir en dos vols separats cap a Barcelona. La resta –un grup de quaranta-una persones que viatgen via agència i una família de tres membres– té previst d’agafar un vol d’Iberia a les 14.45 cap a Madrid.

El grup que viatjava amb agència ha pogut passar les nits en hotels diversos i el grup de deu de Badalona ha hagut de passar més d’una nit a l’aeroport de Funchal. Amb tot, la darrera nit l’han poguda passar en sofàs al vestíbul de l’hotel on s’havien allotjat prèviament, segons que ha dit Reis. La família ha passat aquesta darrera nit a l’aeroport.

El govern ha explicat que va ajudar el grup a gestionar els vols i els va assessorar. Sobre l’allotjament, la delegació confirma que realment no hi havia hotels o apartaments disponibles perquè és una època en què hi sol haver molt de turisme a Madeira. “El govern els acompanya, aquest matí els he trucat i després tornaré a trucar als grups per veure si tot va bé. Són circumstàncies especials i no es pot fer més que això”, ha explicat Reis, que espera que tots podran tornar a casa.

Un altre grup passa la nit a l’aeroport de Venècia

Un altre grup de catalans també s’ha trobat amb entrebancs per a tornar de les vacances. En aquest cas, és un grup que havia de tornar de Venècia ahir a la nit amb un vol de Vueling i encara no ha pogut volar.

Segons que ha relatat a l’ACN Paco Niebla, un dels catalans que és a Venècia, el vol de tornada era programat per a les 22.30 i es va endarrerir fins a quarts d’una de la matinada. Després de dues hores dins l’avió, cap a les tres els van dir que estava avariat.

La major part de passatgers han passat la resta de nit a l’aeroport, atès que tan sols hi havia un autocar disponible per a traslladar-los a un hotel i, a més, els van dir que potser podrien agafar un vol avui a primera hora. Tanmateix, després de dormir a les cadires de l’aeroport i tornar a facturar les maletes, el personal els ha dit que el vol no era disponible. Niebla denuncia la desinformació i explica que bona part dels viatgers són gent gran. “Ens tenen abandonats”, ha denunciat.

Per la seva banda, Vueling ha confirmat que el vol d’ahir no va enlairar-se per dificultats tècniques i apunta que la previsió és que el grup pugui agafar un vol poc després de les 15.00.

Els fragments de crani de neandertal trobats ara fa dos anys a l’Abric Romaní de Capellades (Anoia) han resultat ser de cérvol. “En ciència és difícil de reconèixer els errors, però el millor és dir que ens vam equivocar.” Així ho ha explicat a l’ACN Palmira Saladié, codirectora del jaciment, que admet que hi va haver una certa precipitació. La neteja i proves que es van fer després van confirmar l’error. “La peça estava molt alterada i havia agafat una morfologia errònia”, ha afegit. L’anunci de la troballa excepcional –era la primera resta humana que hi apareixia– coincidia amb els quaranta anys d’excavacions continuades. Enguany els treballs han permès completar el nivell R, on han aparegut les banyes de quatre cérvols, entre les troballes més destacades.

La ciència s’escriu i es reescriu seguint els avenços i el jaciment de l’Abric Romaní de Capellades n’és un exemple. L’any 2022 passava a ocupar el rànquing privilegiat de jaciment amb restes de neandertal i, dos anys després, s’ha hagut de fer marxa enrere perquè finalment han resultat ser de cèrvid. La recerca, però, continua a ple rendiment un estiu més.

La codirectora de les excavacions al jaciment anoienc, Palmira Saladié, admet que no tenir restes humanes els resta aquell “impacte social” que van tenir en el moment de l’anunci, si bé defensa que això “no li treu valor patrimonial”. I és que, segons explica, el projecte està encaminat a comprendre l’estil de vida dels neandertals i això, remarca, “ho acompleix i ho assoleix amb escreix” malgrat no haver trobat encara les restes humanes.

En aquest sentit, remarca que l’Abric Romaní és un enclavament “clau” per comprendre com eren els neandertals. “Ens ha permès veure que s’assemblaven molt més a nosaltres del que ens imaginàvem fa uns anys”, afirma. Segons la codirectora, durant aquests anys de recerca s’ha vist que “no hi ha diferències” entre els campaments de caçadors recol·lectors actuals amb els de l’Abric Romaní en termes d’organització social, capacitació, estratègia i altres aspectes. Una informació que ha tingut un impacte al territori, però també a nivell internacional.

Els fogars, un dels trets més importants

Aquest enclavament destaca, per exemple, per concentrar el major nombre de fogars localitzats, prop de cinc-centes. “És el jaciment amb més fogars del món”, subratlla la investigadora de l’IPHES. Aquest element és un trets distintius del jaciment on continuen apareixent restes de fustes, llenya per cremar i, sobretot, eines, un “registre molt important per a la prehistòria mundial”. En els diferents nivells excavats s’han anat alternant campaments de caça, vivacs i també campaments centrals utilitzats durant estades més llargues.

La campanya d’excavacions d’enguany finalitza el 26 d’agost. Hi hauran treballat unes vint-i-cinc persones de l’equip d’investigadors. Entre les novetats més destacades hi ha la finalització de l’anomenat nivell ‘R’, on hi havia un campament de caça, principalment de cérvols. L’aparició de les quatre astes de grans dimensions de quatre exemplars adults és una de les troballes més destacades que han fet els investigadors en aquest nivell. “Ens indica que l’ocupació va ser a la tardor i que caçaven els mascles adults”, detalla la codirectora. I no era casualitat. Saladié explica que elegien aquesta estació perquè coincideix amb el zel dels animals, el moment en què estan més “debilitats”. Això feia que els resultés “més fàcil” de caçar seguint el sistema del “cos a cos”.

Aquest any també han començat a preparar el pròxim nivell d’excavació, el nivell ‘S’, situat a més de 60.000 anys d’antiguitat. Els investigadors no s’aventuren a posar una data de final d’excavacions. “Queden uns vint-i-cinc metres avall, no sabem quants anys seran i quina resolució hi haurà perquè a mesura que anem baixant és possible que es perdi la seva conservació i no siguin tan importants”, diu. Malgrat tot, ja dona per fet que hi haurà feina per a una nova generació d’arqueòlegs.

En un futur també es vol obrir un museu on poder explicar aquell període i mostrar les restes localitzades així com el resultat de les investigacions. “Hi ha interès de l’Ajuntament, de la Generalitat i l’IPHES i més tard o més d’hora ho aconseguirem”, conclou la codirectora.

Els fragments de crani de neandertal trobats ara fa dos anys a l’Abric Romaní de Capellades (Anoia) han resultat ser de cérvol. “En ciència és difícil de reconèixer els errors, però el millor és dir que ens vam equivocar.” Així ho ha explicat a l’ACN Palmira Saladié, codirectora del jaciment, que admet que hi va haver una certa precipitació. La neteja i proves que es van fer després van confirmar l’error. “La peça estava molt alterada i havia agafat una morfologia errònia”, ha afegit. L’anunci de la troballa excepcional –era la primera resta humana que hi apareixia– coincidia amb els quaranta anys d’excavacions continuades. Enguany els treballs han permès completar el nivell R, on han aparegut les banyes de quatre cérvols, entre les troballes més destacades.

La ciència s’escriu i es reescriu seguint els avenços i el jaciment de l’Abric Romaní de Capellades n’és un exemple. L’any 2022 passava a ocupar el rànquing privilegiat de jaciment amb restes de neandertal i, dos anys després, s’ha hagut de fer marxa enrere perquè finalment han resultat ser de cèrvid. La recerca, però, continua a ple rendiment un estiu més.

La codirectora de les excavacions al jaciment anoienc, Palmira Saladié, admet que no tenir restes humanes els resta aquell “impacte social” que van tenir en el moment de l’anunci, si bé defensa que això “no li treu valor patrimonial”. I és que, segons explica, el projecte està encaminat a comprendre l’estil de vida dels neandertals i això, remarca, “ho acompleix i ho assoleix amb escreix” malgrat no haver trobat encara les restes humanes.

En aquest sentit, remarca que l’Abric Romaní és un enclavament “clau” per comprendre com eren els neandertals. “Ens ha permès veure que s’assemblaven molt més a nosaltres del que ens imaginàvem fa uns anys”, afirma. Segons la codirectora, durant aquests anys de recerca s’ha vist que “no hi ha diferències” entre els campaments de caçadors recol·lectors actuals amb els de l’Abric Romaní en termes d’organització social, capacitació, estratègia i altres aspectes. Una informació que ha tingut un impacte al territori, però també a nivell internacional.

Els fogars, un dels trets més importants

Aquest enclavament destaca, per exemple, per concentrar el major nombre de fogars localitzats, prop de cinc-centes. “És el jaciment amb més fogars del món”, subratlla la investigadora de l’IPHES. Aquest element és un trets distintius del jaciment on continuen apareixent restes de fustes, llenya per cremar i, sobretot, eines, un “registre molt important per a la prehistòria mundial”. En els diferents nivells excavats s’han anat alternant campaments de caça, vivacs i també campaments centrals utilitzats durant estades més llargues.

La campanya d’excavacions d’enguany finalitza el 26 d’agost. Hi hauran treballat unes vint-i-cinc persones de l’equip d’investigadors. Entre les novetats més destacades hi ha la finalització de l’anomenat nivell ‘R’, on hi havia un campament de caça, principalment de cérvols. L’aparició de les quatre astes de grans dimensions de quatre exemplars adults és una de les troballes més destacades que han fet els investigadors en aquest nivell. “Ens indica que l’ocupació va ser a la tardor i que caçaven els mascles adults”, detalla la codirectora. I no era casualitat. Saladié explica que elegien aquesta estació perquè coincideix amb el zel dels animals, el moment en què estan més “debilitats”. Això feia que els resultés “més fàcil” de caçar seguint el sistema del “cos a cos”.

Aquest any també han començat a preparar el pròxim nivell d’excavació, el nivell ‘S’, situat a més de 60.000 anys d’antiguitat. Els investigadors no s’aventuren a posar una data de final d’excavacions. “Queden uns vint-i-cinc metres avall, no sabem quants anys seran i quina resolució hi haurà perquè a mesura que anem baixant és possible que es perdi la seva conservació i no siguin tan importants”, diu. Malgrat tot, ja dona per fet que hi haurà feina per a una nova generació d’arqueòlegs.

En un futur també es vol obrir un museu on poder explicar aquell període i mostrar les restes localitzades així com el resultat de les investigacions. “Hi ha interès de l’Ajuntament, de la Generalitat i l’IPHES i més tard o més d’hora ho aconseguirem”, conclou la codirectora.

Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort d’una dona que es va precipitar des de la terrassa d’un pis del barri de Gràcia de Barcelona dissabte a la nit. Segons que han informat a Efe fonts policíaques, encara que no es descarta cap hipòtesi –no es vincula amb la festa major del barri–, en principi no és un homicidi o una mort amb indicis de criminalitat, si bé encara esperen els resultats de l’autòpsia.

Els Mossos van rebre l’avís que alertava que una dona havia caigut de la terrassa d’un habitatge ubicat al carrer de Bailèn de Barcelona a les 23.18, segons que ha avançat El Periódico i han confirmat fonts policíaques. Fins al lloc dels fets es van desplaçar unes quantes patrulles dels Mossos i ambulàncies del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

Un incendi a Canet de Rosselló ha obligat a desallotjar tres mil persones del càmping Le Mar Estang. El foc s’ha declarat a les 2.24 d’aquesta matinada, atiat per una forta tramuntana amb ràfegues de vent de més de vuitanta quilòmetres per hora, segons que informa un comunicat de premsa que han emès els Bombers dels Pirineus Orientals. Una vegada ha estat controlat, els desallotjats han pogut tornar al càmping, situat a cent metres del lloc dels fets, a primera hora del matí.

Un total de 104 bombers i 27 vehicles de rescat han actuat per controlar la situació, en unes condicions difícils a causa de les fortes ratxes de vent. “L’incendi ha cremat aproximadament dues hectàrees, i ha danyat violentament el càmping Le Mar Estang, que compta amb sis-cents emplaçaments i pot acollir fins a tres mil persones en catorze hectàrees. Una casa mòbil va ser destruïda, cinc més van ser parcialment danyades i també una caravana i tres vehicles”, expliquen els bombers al comunicat.

L’acció coordinada entre els bombers i la policia ha permès de controlar la propagació del foc, que s’ha contingut de seguida, i ha permès de desallotjar amb total seguretat més de tres mil usuaris del càmping.

Durant la intervenció, onze persones han estat ferides, inclosos dos bombers i un policia. Un dels bombers ha estat traslladat a l’Hospital de Perpinyà. L’incendi s’ha pogut controlar al voltant de les 4.30. A les 9.00, s’ha pogut tornar al càmping. Soalment les famílies allotjades en cinc cases mòbils destruïdes per les flames han de ser reallotjades.

Communiqué de presse concernant le feu de #CanetenRoussillon qui s’est déclaré le 19 août 2024 à 02h24 au niveau du camping le Mar Estang. pic.twitter.com/WEGOKH6imF

— SDIS 66 (@SDIS66) August 19, 2024