El ministre de Transports espanyol, Óscar Puente, ha comparegut al senat espanyol, en què ha defensat la gestió ferroviària que fa el seu govern i ha criticat durament els qui en parlen malament, a qui ha titlat de partidistes i irresponsables.

Un primer argument ha estat que la gent feia servir els trens. “Aniria tanta gent amb tren si la conclusió fos que es presta un mal servei? Els espanyols són masoquistes? No, els espanyols pugen al tren perquè n’estan satisfets, ho negui qui ho negui”; i ha afegit que solament li faltava sentir dir que “amb Franco els trens anaven millor”.

 

#EnDirecto | Óscar Puente: “¿Iría tanta gente en tren si la conclusión fuera que se está prestando un mal servicio? ¿Son los españoles masoquistas? No, los españoles se suben al tren porque están satisfechos, lo niegue quien lo niegue” pic.twitter.com/C8AlCtBD74

— Europa Press (@europapress) August 23, 2024

Així ho ha traslladat en una compareixença que havia estat convocada a petició del PP perquè donés explicacions sobre les incidències que hi havia hagut tant a la xarxa de rodalia com a la de l’alta velocitat. També ha dit que la xarxa ferroviària passava el millor moment de la història a l’estat espanyol.

A preguntes dels senadors, Puente també ha defensat el canvi en el compromís de puntualitat de Renfe, que ara ja no torna els diners per retards de quinze minuts o trenta, com aquests darrers trenta anys, sinó solament a partir d’una hora de demora. “Hi ha un sistema molt tensat i mantenir el compromís de l’any 1992 era un suïcidi econòmic per a la companyia”, ha justificat.

Finalment, ha evitat de detallar el pla de Renfe per a reduir l’impacte del tall a la xarxa ferroviària entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders previst per a aquesta tardor i que durarà cinc mesos a causa d’unes obres al túnel de Roda de Berà. L’argument rocambolesc per no dir-ho ha estat que anunciar amb massa antelació els serveis feia que moltes vegades s’oblidessin i no es prestés atenció a l’actualització de la informació.

El govern talibà de l’Afganistan ha ratificat la llei per a la propagació de la virtut i la prevenció del vici, que obliga a l’ús del vel per a cobrir el rostre de les dones i condemna el so en públic de la veu femenina com una falta contra la modèstia. És una decisió que aplica la interpretació més rigorosa de la llei islàmica.

La llei, de trenta-cinc articles, conté quatre capítols que aborden qüestions com ara el vel integral –o hijab– per a dones, les regulacions de vestimenta per a homes i les restriccions als mitjans de comunicació.

“D’acord amb aquesta llei, el ministeri [per a la propagació de la virtut i la prevenció del vici] està obligat a ordenar el bé i prohibir el mal […] i també és responsable de la pau i la fraternitat entre la gent”, ha indicat el portaveu del Ministeri de Justícia afganès, Barkatullah Rasooli, en una declaració publicada avui pel canal afganès Tolo News.

Prohibeixen a les dones de cantar, recitar o parlar davant micròfons

En l’article que es refereix al hijab, la norma obliga les dones a cobrir-se el rostre i el cos per evitar de “causar temptació” i també evitar el so en públic de la veu femenina, incloent-hi cantar, recitar o parlar davant micròfons.

Així mateix, la llei prohibeix als conductors de transportar dones adultes sense un tutor masculí legal.

“La implantació de la xaria i el hijab és la nostra línia vermella. No podem negociar amb ningú sobre aquests assumptes”, explicà en una reunió amb les autoritats el ministre de la Virtut i el Vici, Mohammad Khalid Hanafi, segons Tolo.

Prohibeixen als homes d’afaitar-se o portar corbata

Quant als homes, l’article 22 de la llei prohibeix o condemna l’ús de corbata, afaitar-se o retallar-se la barba per sota de la longitud d’un puny i pentinar-se, com a vulneracions de la llei islàmica.

La llei té també inclou privacions, en línies generals, sobre els mitjans de comunicació i la seva obligació d’adaptar-se a la xaria, i la prohibició de “humiliar o insultar els musulmans” i d’emetre imatges d’éssers vius.

El ministre de Transport espanyol, Óscar Puente, ha anunciat al senat espanyol que destituiria el sots-secretari del ministeri, Jesús Manuel Gómez, després de l’auditoria interna sobre la compra de màscares durant la pandèmia, investigada en el cas Koldo. En una compareixença extraordinària sol·licitada pel PP, Puente també ha dit que havia demanat al president d’Adif que destituís el director general de personal del gestor de la infrastructura ferroviària, Michaux Miranda, que també era investigat per l’Audiència espanyola per aquest mateix cas.

Ha decidit aquestes destitucions, segons que ha dit, per la pèrdua de confiança després d’haver-se sabut els resultats de l’auditoria sobre aquestes compres de màscares, que el ministre ha explicat als senadors.

L’Ajuntament de Girona ha rebut gairebé dinou mil fotografies d’entre els anys seixanta i vuitanta. Provenen dels fons del fotoperiodista Francesc Terradas Martínez i del fotògraf Josep Antoni Arrayás Díaz. La majoria d’elles provenen del fotoperiodista que va estar vinculat al diari el Punt. Hi ha fotografies dels equips de futbol però també d’esdeveniments socials i culturals. Hi ha imatges de curses, caminades populars i també actes de les Fires de Girona. Per altra banda, la família de Josep Antoni Arrayés ha cedit les imatges del fotògraf on hi ha reportatges de partits de futbol, fotografia eròtica comercial i també fotografia publicitària.

El 5 de maig del 2023 va ingressar una part del fons de Francesc Terradas després de la cessió del seu fill. Al setembre es va fer la segona cessió arribant a les 17.635 fotografies que la família ha donat a l’arxiu municipal. Francesc Terradas va néixer a Girona el 14 de febrer del 1928 i es va aficionar a la fotografia d’ençà de ben petit. Això va fer que es vinculés al diari el Punt per oferir-li les seves fotos i que ara formaran part de l’arxiu municipal.

En les imatges cedides hi ha un recull documental d’esdeveniments culturals i socials com ara cantades d’havaneres, balls de sardana, actes de les Fires de Sant Narcís o també fotografies d’actes populars com ara curses, caminades i aplecs del GEiEG. A més, també hi ha imatges dels equips de futbol que jugaven en aquells anys.

Ara, s’ha formalitzat la cessió i l’arxiu municipal preveu de digitalitzar aquestes imatges en un termini màxim de dos anys per posar-les a disposició del públic. Aquests dies també s’ha formalitzat la cessió del miler de fotos del fons de Josep Antoni Arrayés. Nascut a Madrid el 1929, va arribar a Girona a divuit anys per fer el servei militar. Després d’instal·lar-se definitivament a la capital gironina, va crear un laboratori fotogràfic propi a casa seva on revelava les obres. Era membre de la junta de l’Agrupació Fotogràfica i Cinematogràfica de Girona (AFIC) i va fer filmacions de caràcter familiar, la majoria d’elles, amb una càmera Súper-8. Precisament en una d’aquestes filmacions va capturar la visita de Josep Tarradellas a l’exposició de Girona Temps de Flors el 1978.

Entitats naturalistes i ecologistes de les comarques gironines demanen al govern actuï de pressa exigint a l’empresa de subministrament elèctric el compliment de la normativa de mesures de protecció de les torres elèctriques per a evitar la mort d’ocells protegits. La reclamació arriba després de localitzar més de setanta cigonyes mortes electrocutades en només cinc dies. Entre el 15 i el 21 d’agost, han trobat trenta-set exemplars sota torres elèctriques a Girona i a Sant Gregori (Gironès); vint-i-quatre a la Vall d’en Bas (Garrotxa), quatre a Llers i Riumors (Alt Empordà) i onze a Arbúcies i Bonmatí (Selva). Les entitats alerten que és “la punta de l’iceberg” perquè, segons un estudi, el localitzen una mínima part dels animals que moren electrocutats.

L’Associació de Naturalistes de Girona, IAEDEN-Salvem l’Empordà, El Meandre, Grup de Natura Sterna i Ecologistes de Catalunya (EdC) remarquen en un comunicat que, durant la segona quinzena d’agost, grups de centenars de cigonyes blanques (Ciconia ciconia), uns ocells protegits, van arribar a la ciutat de Girona i altres indrets de les comarques gironines com la Garrotxa, l’Alt Empordà i la Selva per fer una aturada en el seu llarg viatge migratori cap a l’Àfrica. Els llocs que trien per fer el descans són punts elevats, sovint propers a zones urbanes, com ara teulades, campanars o grues, però també les torres de les línies elèctriques.

A través de la col·laboració ciutadana, els col·lectius ambientals calculen que entre dissabte 17 i dimecres 21 d’agost es van aturar, com a mínim, uns tres-cents exemplars al llarg de tot el nucli urbà de Girona, i centeners més a les comarques adjacents. I denuncien que més de setanta exemplars han mort electrocutats. “I en aquests episodis, els ocells que es troben morts són només la punta de l’iceberg, ja que un estudi publicat en la revista científica Ardeola, realitzat en línies elèctriques de Lanzarote i Fuerteventura, s’estima que la probabilitat general de detecció de cadàvers de només el 0,134. Això significa que al voltant del 86,6% dels exemplars morts per col·lisió no són detectats”, remarquen al comunicat. Així, calculen que extrapolant els exemplars trobats i fent el càlcul segons aquest estudi, podrien haver mort 463 cigonyes.

Les entitats denuncien que el disseny de les torres elèctriques no han tingut en compte el fenomen migratori i que això provoca que molts ocells, com ara les cigonyes blanques o grans rapinyaires, com per exemple els ducs, puguin tocar simultàniament la torre i un cable per la gran envergadura de les ales, rebent una descàrrega elèctrica mortal. Membres de les entitats ambientals han notificat aquestes electrocucions als Agents Rurals, amb l’objectiu que aixequin acte i tramitin la denúncia pertinent “perquè l’empresa de subministrament elèctric responsable de les torres adopti mesures per corregir i protegir aquestes instal·lacions”.

“És especialment important a les comarques del Pla de l’Estany i el del Gironès, com també la plana de l’Alt Empordà, ja que conformen una unitat geogràfica que es troba enmig de la ruta migratòria que utilitzen milers d’aus durant els mesos d’agost i setembre”, asseveren les entitats. “Malauradament, i com ja portem denunciants des del 2021, fa molts anys que aquests episodis de mortalitat es repeteixen, i afecten moltes espècies d’aus i ratpenats (moltes d’elles amenaçades o en perill d’extinció). Cal posar l’accent en què aquesta mortaldat es produeix en un context de pèrdua de diversitat galopant a escala planetària, però també local”, denuncien.

Les entitats ambientals de comarques gironines denunciem una “deixadesa flagrant” de les companyies de transport i distribució d’energia elèctrica a l’hora de prendre mesures a les seves instal·lacions per evitar aquestes electrocucions, que qualifiquen de “massives” i exigeixen al govern que adopti mesures “urgentment”.

El filòleg, professor i escriptor de les Illes Josep Antoni Grimalt es va morir ahir, dijous, a 86 anys, segons que ha confirmat la Universitat de les Illes Balears.

Nascut a Felanitx l’any 1938, Grimalt estudià dret a la Universitat de Barcelona i es llicencià l’any 1960 a Madrid. Després de llicenciar-se, Grimalt començà les oposicions per fer de notari, que acabà abandonant per a dedicar-se a la seva gran passió, la literatura en català, després que el poeta Miquel Bauçà el convencés.

De tornada a la universitat, Grimalt s’especialitzà en llengües romàniques i es doctorà amb una tesi sobre les rondalles de mossèn Alcover. Després d’obtenir el doctorat, exercí com a professor assistent de gramàtica i crítica literària fins que esdevingué catedràtic de filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears l’any 2002. Fou nomenat catedràtic emèrit l’any 2004, després de jubilar-se.

Grimalt, que era soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), va rebre la Medalla de la Ciutat de Felanitx l’any passat per la seva trajectòria acadèmica i en defensa de la llengua i literatura catalanes. L’any 1988, l’Obra Cultural Balear (OCB) va honorar-lo amb el premi Bartomeu Oliver. Entre els volums més destacats que Grimalt edità al llarg de la seva obra hi ha l’edició en tres volums de les obres completes de Llorenç Villalonga (publicada en tres volums el 1988, 1993 i 1998) i de l’edició crítica de l’Aplec de Rondaies Mallorquines de Jordi d’es Racó. Com a novel·lista, fou finalista del premi Gabriel Maura l’any 1965 per Història d’una dama i un lloro.

En un missatge a les xarxes, el filòleg i ex-vice-president de la Generalitat Josep Lluís Carod-Rovira n’ha lamentat la mort i l’ha recordat com “un felanitxer erudit, divertit i incisiu”. “La llengua i la cultura nacionals trobaran a faltar aquest professor universitari mallorquí. Record i homenatge!”, ha afegit.

Adéu a Pep Grimalt, el felanitxer erudit, divertit i incisiu. La llengua i la cultura nacionals trobaran a faltar aquest professor universitari mallorquí. Record i homenatge! pic.twitter.com/lFKO6YEr1w

— Carod-Rovira II*II (@CarodRoviraJLl) August 23, 2024

El govern de les Illes instarà el govern espanyol a declarar com a zona catastròfica els municipis del Mercadal i d’Alaior, a conseqüència dels danys causats per les tempestes del 15 d’agost. La gota freda que va passar per les Illes va tenir una virulència especial a Menorca, i així ho detalla l’informe general d’Emergències. Ho ha explicat en conferència de premsa la consellera de la Presidència, Antònia Estarellas.

La pluja intensa va causar el desbordament del torrent que passa per la població del Mercadal, que alhora va produir destrosses a les carreteres i infrastructures. Els 150 litres de pluja que es van acumular durant el dia –bàsicament entre les 13.00 i les 15.00– van desbordar el torrent i van fer baixar amb gran intensitat l’aigua carrer avall, que es va endur al seu pas tant mobiliari urbà com vehicles.

Així, és previst que els ajuntaments, les empreses afectades i el Consell de Menorca es posin d’acord la setmana que ve per demanar les ajudes concretes i per estimar els danys ocasionats a les infrastructures, atès que encara cal recopilar-ne més dades.

Desbordament del torrent del Mercadal (fotografia: Prats i Camps).

També s’ha acordat d’aprovar una declaració institucional d’agraïment als organismes d’emergències i de suport als afectats per l’episodi de tempestes entre el 14 i el 16 d’agost. Així, el govern de les Illes ha destacat les hores de feina incansable per part dels ajuntaments, dels cossos i forces de seguretat i organismes d’emergències. També ha agraït als ciutadans d’haver seguit els consells de prevenció, i als batlles dels municipis que, atenent les recomanacions de la DGEI, actuessin “amb seny i responsabilitat”.

Així ha acabat el Mercadal després de les inundacions

El president del parlament, Josep Rull, ha respost als Mossos que va autoritzar que s’inspeccionés la cambra per motius de seguretat durant la investidura de Salvador Illa, però que en cap cas no va ser una autorització perquè es detingués ningú –en al·lusió al retorn de Carles Puigdemont.

En declaracions a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Prada, Rull ha dit que havia rebut tres peticions d’escorcoll, una situació que ha qualificat de “totalment inhabitual”, però que no les havia autoritzat fins que la policia no li havia comunicat que l’objectiu dels escorcolls era que no hi hagués artefactes explosius dins la cambra. “Era absolutament lògic i adequat i es va autoritzar a les sis. Només amb aquest objectiu i no amb cap altre, perquè, evidentment, si s’havia de fer per detenir algú no estava disposat a acceptar-ho.”

Finalment, també ha qualificat d’inacceptable l’informe policíac enviat pels Mossos al Tribunal Suprem espanyol, perquè considera que “qüestiona la professionalitat” dels treballadors de la cambra, i ha anunciat que presentarà una queixa al govern.

L’informe diu que Rull va posar impediments per inspeccionar l’interior del parlament. Segons l’atestat, els agents van poder fer un escorcoll hores abans de la investidura, però no pas el dia abans, tal com havien demanat.

Acusa els Mossos d’imprecisions

D’una altra banda, Rull ha manifestat la seva perplexitat i preocupació pels termes en què és escrit l’informe. Sobre això, ha dit que hi havia elements que no eren certs, uns altres que tenien imprecisions i que en uns altres entraven en terrenys “inacceptables”. Ha dit que no era acceptable que es qüestionés la professionalitat i el rigor dels treballadors del parlament: “És una línia vermella que no estic disposat que es traspassi. És inacceptable que es facin valoracions sobre la seva posició política o ideològica.”

A més, ha afegit que no tenia sentit que es fessin valoracions de naturalesa política sobre les pretensions dels grups parlamentaris: “No sembla lògic en un informe policial.”

Amb tot, ha dit que el seu capteniment era sabut i que com a president de la cambra tenia dos objectius: per una banda, que tots els diputats fossin presents al debat d’investidura, incloent-hi el president Puigdemont. Això incloïa que pogués exercir plenament els seus drets com a diputat i pogués ser dins el parlament. I, per una altra, que una vegada dins, se’n garantís la seguretat i no pogués ser detingut. “No cal un informe policial per subratllar el meu capteniment”, ha insistit.

Sobre la reflexió de lideratges que va fer el president Quim Torra, s’ha limitat a dir: “L’independentisme necessita posar en valor tots els seus lideratges. I subratllo: tots.”

El president del govern, Salvador Illa, s’ha reunit aquest matí amb el batlle de Barcelona, Jaume Collboni, al Palau de la Generalitat i han pactat de prioritzar l’accés a l’habitatge i la millora de la seguretat. També han abordat la necessitat de reforçar la xarxa de transport públic i més elements de mobilitat i la millora de l’espai públic i la qualitat de vida als barris. Ha estat una primera presa de contacte per a marcar l’ordre del dia d’una reunió més institucional prevista per al 4 de setembre, en què tractaran l’agenda conjunta. Totes dues parts han fixat aquestes qüestions per “garantir el progrés social amb una ciutat més habitable, pròspera i saludable”, segons que han explicat fonts de l’executiu.

Illa ha saludat Collboni a l’entrada del Palau i així ha escenificat la nova etapa política que s’ha obert a plaça de Sant Jaume de Barcelona, amb els socialistes al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat. És la primera reunió pública del nou president a Palau. Han entrat per la galeria gòtica i han fet la salutació a les portes del despatx del president, on torna a haver-hi la bandera espanyola, a més de la senyera i de la bandera de la Unió Europea.

Collboni té sobre la taula la voluntat de mantenir el decret aprovat per l’executiu de Pere Aragonès per a frenar els pisos turístics. El batlle té l’aval del govern per a tirar endavant la seva promesa d’eliminar en cinc anys deu mil pisos turístics a la ciutat.

Unes altres carpetes que tenen obertes l’ajuntament i la Generalitat són la modificació de la taxa turística, la limitació dels creuers i la construcció de pisos socials a Barcelona, que es va aturar perquè no es va aprovar el pressupost del 2024.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha recuperat la bandera espanyola a la Sala dels Diputats del Palau de la Generalitat, que és l’avantsala del despatx presidencial i és on es fan les reunions amb dirigents i personalitat. En la reunió amb el batlle de Barcelona, Jaume Collboni, es pot veure com entre les banderes catalana i europea també hi ha l’espanyola.

Ara fa dues setmanes, quan el president Pere Aragonès va rebre Illa després de la sessió d’investidura per començar a fer el traspàs de poder, es pot veure com la bandera espanyola no era a la Sala dels Diputats. De fet, solament l’hi va col·locar esporàdicament, com ara quan va rebre el president espanyol Pedro Sánchez.

Tampoc no l’hi tenien els presidents Carles Puigdemont, Quim Torra i Artur Mas. L’anterior president socialista, José Montilla, segons que es pot veure en imatges d’hemeroteca, no exhibia la bandera espanyola a la Sala de Diputats, ni dins el despatx presidencial, tal com es veu en la reunió del 2010 amb el president del PP d’aleshores, Mariano Rajoy.

Així mateix, cal assenyalar que la Generalitat als vídeos i imatges que distribueix per explicar la història de cada racó del palau tampoc no mostra la bandera espanyola en aquests espais.

Junts per Catalunya ha registrat al congrés espanyol la petició de compareixença de la vice-presidenta i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i del ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, perquè expliquin tots els detalls de la proposta de finançament pactada amb ERC.

La ministra Montero, ERC i una lectura de Macbeth I Editorial de Vicent Partal 

La petició es formula uns dies després de les declaracions de Montero, que va negar que l’acord amb ERC contemplés un concert econòmic per a Catalunya, tot i que la formació independentista havia assegurat que s’havia pactat un “concert econòmic solidari”.

“Ni és un concert econòmic ni és una reforma habitual del sistema de finançament, és una fórmula que permet d’aprofundir en l’autogovern de Catalunya”, va declarar la ministra, que també va afirmar que el nou model de finançament no implicarà cap greuge per a la resta de territoris.

Arran d’això, la portaveu d’ERC, Raquel Sans, va amenaçar de retirar el suport al PSOE al congrés si l’executiu de Pedro Sánchez no compleix fil per randa el pacte d’investidura. “Si no en vol dir concert econòmic que n’hi digui d’una altra manera, però parlem del finançament singular i d’un acord que s’ha de complir”, va dir.

El llibre No diguis res (publicat per Edicions Periscopi en català), de l’escriptor Patrick Radden Keefe, és a punt d’estrenar la versió televisiva. El 14 de novembre, la plataforma Hulu publicarà els nou capítols als Estats Units i a la resta del món els publicarà Disney +. Ara, al nostre país, on el llibre va ser un autèntic èxit de vendes, encara no hi ha una data concreta d’estrena.

La cara fosca de l’IRA I Article de Xavier Montanyà

No diguis res és una obra periodística que repassa les quatre dècades dels anomenats troubles del Nord d’Irlanda. Dit això, el punt de partida és la desaparició de Jean McConville, una mare vídua amb deu fills a qui l’IRA va segrestar –amb l’acusació de ser informadora dels serveis secrets britànics– i després va assassinar (1972). El seu cos no va aparèixer fins el 2003.

Entre els actors que participen en la sèrie hi ha Lola Petticrew, que interpreta Dolours Price (Maxine Peake l’interpreta de gran), Hazel Doupe, que fa de Marian Price; Anthony Boyle, de Brendan Hughes, i Josh Finan, de Gerry Adams.

*tip-toes back into this blighted hellscape just long enough to tell you about this* pic.twitter.com/gxd1ZfwlOE

— Patrick Radden Keefe (@praddenkeefe) August 22, 2024

 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d'Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L'Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

The Washington Post · Toluse Olorunnipa

Chicago, EUA. La vice-presidenta Kamala Harris va acceptar la nominació presidencial demòcrata anit. Amb el discurs més transcendental de la seva carrera política va presentar-se com un símbol de la classe mitjana dels Estats Units i com una via per a allunyar el país de l’estil destructiu de la política adoptada pel candidat republicà, Donald Trump.

“La nostra nació, amb aquesta elecció, té una oportunitat valuosa i efímera de superar l’amargor, el cinisme i les batalles divisives del passat”, va dir en un discurs en què va reflexionar sobre el seu inesperat viatge fins al cim del seu partit i a prop de convertir-se en la primera presidenta de la nació. “Una oportunitat per a traçar un nou camí a seguir. No com a membres de cap partit o facció, sinó com a nord-americans.”

Harris va fer una crítica contundent de Trump alhora que va fer unes quantes apel·lacions al bipartidisme i al patriotisme durant el discurs per combatre els esforços de Trump i els seus aliats de qualificar-la de radical o, també i d’alguna manera, d’estrangera. Mentre parlava, una multitud entusiasta de seguidors aplaudia i agitava banderes nord-americanes. Molts vestien de blanc, el color associat amb el moviment sufragista. Més de cent mil globus vermells, blancs i blaus van caure al final del discurs enmig de l’entusiasme dels assistents.

Fotografia: Mike Segar.

El moment de celebració va marcar fins a quin punt ha canviat la sort dels demòcrates aquests darrers dos mesos, durant els quals el partit va patir per una actuació desastrosa en un debat del president Joe Biden, va suportar setmanes de conflictes públics sobre la seva candidatura i després es va unir de seguida darrere Harris després de la retirada de Biden, el 21 de juliol. El tomb ràpid dels esdeveniments ha injectat una nova onada d’energia i entusiasme al Partit Demòcrata, però també ha deixat alguns votants amb una sensació d’incertesa sobre la candidata.

Harris va començar el discurs amb un esment al “segon cavaller” Doug Emhoff, i va destacar que era el seu aniversari de casament, i va fer lloances al “caràcter inspirador” de Biden abans de llançar-se a explicar històries sobre la seva infantesa i antecedents. Però no va trigar a disparar una llarga crítica a Trump; el va atacar pels processos judicials que té oberts, les polítiques econòmiques proteccionistes, les crítiques als aliats i els elogis als dictadors.

També va fer les seves declaracions més extenses fins ara sobre la guerra a Gaza, i va abordar així una qüestió que ha estat al cor d’un llarg conflicte dins el partit. “Deixeu-me ser clara: sempre defensaré el dret d’Israel de defensar-se i sempre garantiré que Israel tingui la capacitat de defensar-se”, va dir, abans d’afegir: “El que ha passat a Gaza aquests darrers deu mesos és devastador.”

Harris va reiterar la crida a un alto-el-foc i a l’alliberament dels ostatges a Gaza. “El president Biden i jo treballem per posar fi a aquesta guerra de manera que Israel estigui segur, els ostatges siguin alliberats, el patiment a Gaza s’acabi i el poble palestí pugui exercir el dret de la dignitat, seguretat, llibertat i autodeterminació”, va dir.

Fotografia: Will Oliver.

Bastint un relat per a la seva candidatura poc convencional, va provar de posar-la en el context de la seva vida i va descriure una història “tan sols possible als Estats Units”, que la va portar d’un barri de classe treballadora d’Oakland (Califòrnia) a convertir-se en la primera dona de color a encapçalar la candidatura d’un gran partit a la presidència.

Havent-se presentat com “una no desconeguda a la idea dels viatges improbables”, Harris va explicar la història de com va ser criada per una mare immigrant de l’Índia que va haver d’estalviar durant una dècada abans de poder-se comprar una casa.

Va citar la seva feina de fiscal, en què sempre començava els casos amb les paraules “Kamala Harris, per al poble” i va prometre de representar un país divers ple de gent que perseguia els seus propis somnis. “En nom de tots aquells amb una història que tan sols es pot escriure a la millor nació del món, accepto la vostra nominació per a ser presidenta dels Estats Units d’Amèrica”, va dir.

Però mentre parlava als militants del partit a la sala, Harris també va procurar oferir un atractiu més ampli als votants moderats que necessitarà per a guanyar en estats clau:

“Sé que hi ha gent de diversos punts de vista polítics que ens miren aquesta nit. I vull que sapigueu: prometo ser una presidenta per a tots els nord-americans”, va dir, i es va presentar com una constructora de ponts disposada a unificar un país dividit per la lluita política i les disputes internes. “Podeu confiar sempre en mi per posar el país per sobre del partit i de mi mateixa. Seré una presidenta que ens unirà al voltant de les nostres aspiracions més altes. Una presidenta que dirigeix i escolta. Que és realista, pràctica i té sentit comú.”

 

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

L’Ajuntament de Queralbs (Ripollès) ha aprovat de manera inicial l’acord amb Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) per la nova concessió a trenta anys de l’estació d’esquí i l’espai natural d’oci de la Vall de Núria. En un ple extraordinari, la votació ha conclòs amb els vots a favor de Junts -el partit que governa amb majoria- i els vots en contra del regidor d’ERC, Francesc Coll, i el regidor socialista, Genís Coll. “És el punt de partida del treball que s’ha fet aquests anys per arribar a una concessió ambiciosa i amb obertura al futur en un entorn emblemàtic del Ripollès i Catalunya”, ha explicat a l’ACN la seva batllessa, Imma Constans. Prèviament, el president de FGC, Antoni Segarra, i l’alcaldessa han explicat l’acord als veïns.

Entre els punts que inclou l’acord hi ha el compromís de FGC de fer inversions i millores en les finques de la concessió per un import de més d’1,6 milions d’euros fins al 2026. També figura un dels punts que reclamava el consistori, com és el pagament d’un cànon. Serà de 17.500 euros anuals. I en cas que Ferrocarrils obtingui un EBIT positiu (benefici abans d’interessos i impostos) per l’explotació de les activitats, el cànon pujarà a 20.000 euros durant els períodes que es mantingui aquest benefici. La concessió, a 30 anys, inclou l’estació d’esquí, l’espai d’oci i la Cabana dels Pastors.

Amb aquesta aprovació inicial, la tramitació administrativa seguirà el seu curs amb l’exposició pública obrint un període d’al·legacions i la seva aprovació definitiva. La batllessa expressava la seva “satisfacció” tot destacant que aquesta nova concessió incorporarà punts “molt reivindicats” com la redacció d’un pla estratègic en el termini màxim d’un any que servirà de base per a les inversions futures. “Cal posar l’estació al dia i actualitzar el que tenim”, ha remarcat, tot afegint que, malgrat ser menys competitius que altres estacions més grans, destaca perquè és “històrica”. Això fa que “valgui la pena mantenir-la” i treballar perquè encara sigui més atractiva per als visitants, ha dit. Constans també ha manifestat que l’acord està “molt treballat” després d’una negociació “molt laboriosa”. Durant aquests mesos, les dues parts han expressat públicament les seves divergències fins al punt que FGC havia posat sobre la taula deixar la gestió. Finalment, però, han aconseguit consensuar un acord que convenci les dues parts.

En el ple extraordinari també s’ha votat un segon punt referent a un conveni amb FGC per cooperar en l’execució de dos projectes constructius de connexió entre l’estació del cremallera i el municipi de Queralbs. Concretament, s’ha acordat amb els tres vots a favor de l’equip de govern i el regidor socialista  -el del PSC hi ha votat en contra- fer unes obres de connexió de l’estació del cremallera i la zona d’aparcament de caravanes amb l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) del poble amb un col·lector en alta que permeti diferents connexions. També es preveu una obra per millorar l’accessibilitat dels vianants entre l’edifici de l’estació i el centre de la població.

Bloomberg · Tanaz Meghjani, Andre Tartar, Bill Allison i Dave Merrill

Més de 2,4 milions de persones van donar diners –per a un total de 201 milions de dòlars, segons les darreres xifres facilitades per la Comissió Electoral nord-americana– a la campanya de la vice-presidenta dels Estats Units, Kamala Harris, durant els seus primers onze dies al capdavant de la candidatura demòcrata. Són gairebé 200.000 donants més que no va aconseguir Joe Biden el seu primer any de campanya.

Dos terços dels donants de Harris no havien contribuït abans a la campanya de Biden o al Partit Demòcrata en aquest cicle electoral, segons una anàlisi de les dades feta per Bloomberg. Dels set estats on el marge entre demòcrates i republicans és més estret, Harris va registrar els augments de donants individuals més grans a Geòrgia, Carolina del Nord i Wisconsin. La vice-presidenta ha rebut, de mitjana, donacions més altes a tots els estats en comparació amb Biden, incloent-hi un augment significatiu a l’estat clau d’Arizona.

Les dades donen les primeres pistes sobre la rebuda de Harris entre els votants després d’haver batut el rècord de recaptació de fons en un sol dia el 21 de juliol, quan va substituir Biden com a presumpta candidata demòcrata. Tanmateix, és probable que la xifra total de donants de la vice-presidenta sigui encara més gran, atès que les dades publicades ometen les contribucions als comitès conjunts de recaptació de fons (que divulguen els registres de donacions una vegada el trimestre).

66.000 persones van contribuir a la campanya de Harris a l’estat de Geòrgia entre el 21 i el 31 de juliol, en comparació amb les aproximadament 53.000 que van contribuir a la campanya de Biden quan el president nord-americà encara era el candidat demòcrata. L’entusiasme per Harris ha fet que l’estat hagi passat de ser a la cua en recaptació de fons per als demòcrates a anivellar-se amb uns altres estats clau, com ara Michigan i Wisconsin. Els únics estats amb augments més grans de xifres absolutes de donacions van ser Califòrnia i Nova York, que registraren 23.000 donants més cadascun. A Geòrgia, el 72% dels donants a Harris i al Comitè Nacional Demòcrata eren nous contribuents, una prova més de l’entusiasme per la vice-presidenta.

En uns altres estats del sud, entre els quals hi ha Carolina del Nord, també hi ha hagut un augment en les xifres de primers donants d’ençà que Harris va entrar a la cursa electoral. L’augment de primers donants a la campanya de Harris és especialment significatiu als estats d’Alabama, Louisiana i Mississipi, que havien registrat unes de les xifres de donants per càpita més baixes quan Biden encara era candidat.

Després de dècades de domini republicà, Geòrgia es va decantar per Biden el 2020. No obstant això, segons els darrers sondatges de Real Clear Politics, Harris és molt per darrere de Trump tant a Geòrgia com a Carolina del Nord.

Una altra mesura de l’entusiasme per Harris –la quantitat mitjana de cada donació– també ha mostrat un canvi de tendència significatiu a favor seu en més estats clau. A Nevada, la quantitat mitjana de les donacions va augmentar d’un 13%, i a Arizona es va disparar d’un 45% en comparació amb les xifres registrades durant la candidatura de Biden. Nevada ha estat sempre objecte de disputa entre demòcrates i republicans en les darreres eleccions, en canvi, Arizona va decantar-se pels demòcrates l’any 2020 per primera vegada d’ençà del 1996.

La campanya de Trump va declarar haver recaptat 139 milions de dòlars al juliol, un mes marcat per l’atemptat en contra de l’ex-president i la Convenció Nacional Republicana. Això és menys de la meitat dels 310 milions de dòlars que va recaptar la campanya de Harris.

L’auge recaptatori d’aquest juliol ha ajudat la campanya de Harris a reduir la bretxa financera amb Trump. A l’agost, el Partit Demòcrata ha recaptat un total de 297 milions de dòlars fins ara.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

The Washington Post · Rachel Pannett

L’Sphen i en Magic van ser una parella homosexual que va trencar fronteres, va criar dos fills, va ajudar a conscienciar sobre les famílies del mateix sexe i, fins i tot, va inspirar una carrossa en la famosa desfilada de l’Orgull del Mardi Gras a Sydney. A banda de tot això, també destacaven perquè eren pingüins.

Quan l’Sphen es va morir aquest mes a l’edat avançada –per a un pingüí de corona blanca en captivitat, si més no– de gairebé dotze anys, en Magic va mirar el seu estimat company i va començar a cantar. Va unir al procés la colònia sencera de pingüins de l’aquari de Sydney en un cant d’homenatge emotiu.

“La pèrdua de l’Sphen ha estat devastadora per a tota la colònia de pingüins, com també per a l’equip [de l’aquari] i tots aquells a qui la història de l’Sphen i en Magic ha inspirat alguna vegada”, explicà Richard Dilly, director general de l’aquari, en un comunicat de premsa.

No és estrany que els pingüins formin vincles entre individus del mateix sexe. Els científics van descobrir per primera vegada la tendència dels pingüins a exhibir comportaments homosexuals durant l’època d’aparellament ara fa més de mig segle, en estudis de camp. També s’han observat comportaments d’aquesta mena entre pingüins en zoològics, com ara el de Berlín, Toronto i Nova York.

El duo de Sydney, conegut pel sobrenom de “la superparella pingüí”, destacava per la llargada de la seva relació: van estar junts sis anys, aproximadament la meitat de l’esperança de vida d’un pingüí de corona blanca en captivitat (en llibertat, poden viure entre quinze anys i vint).

Van continuar junts fins i tot després de l’època de cria. És un fet que, segons els responsables de l’aquari, és inaudit en els pingüins de corona blanca.

En estat salvatge, els pingüins de corona blanca solen trobar-se a l’Antàrtida i l’Atlàntic Sud. Els pingüins de corona blanca normalment s’aparellen amb el mateix individu cada any. Cada parella sol criar dos pollets en nius fets de còdols i plomes.

El personal va notar per primera vegada l’atracció entre l’Sphen i en Magic l’any 2018, quan van començar a ser vists nedant plegats al recinte dels pingüins. La parella va recollir còdols per a crear plegats un niu durant la temporada de cria. Després d’una prova amb un ou fictici, els van donar un ou real per a incubar-lo.

La parella de pingüins va aconseguir d’incubar i criar dos pollets: l’Sphengic (Lara) el 2018 i en Clancy el 2020.

El 2021, inflables de la parella de pingüins van aparèixer a la carrossa de la federació de professors de l’estat de Nova Gal·les del Sud durant la desfilada de l’Orgull de Sydney, després de les crítiques que havia rebut de parlamentaris conservadors perquè havia instat els mestres a incloure contingut sobre famílies homosexuals al currículum escolar. La història dels pingüins es va incloure als recursos oferts pel sindicat als mestres perquè l’empressin, durant les excursions a l’aquari, per explicar als alumnes que l’amor existia “en totes les formes i mides”.

L’Sphen (dreta) i en Magic (esquerra) amb el seu pollet Sphengic, una combinació dels seus dos noms (fotografia: Sea Sydney Life Aquarium).

La parella va ser notícia a tot el món, i l’aquari va aprofitar-ne la fama per promoure missatges sobre la conservació, la contaminació dels hàbitats, l’escalfament global i la importància de protegir els pingüins salvatges.

“La història d’amor de l’Sphen i en Magic va captivar el món sencer. Ha estat un honor rebre seguidors autòctons i internacionals, alguns dels quals van viatjar de molt lluny per veure’ls en la vida real”, digué Dilly.

L’equip de l’aquari se centrarà ara en en Magic, que té nou anys i s’haurà de preparar per a la seva primera temporada de cria sense l’Sphen.

“Estarem pendents d’en Magic, però com que tot és molt recent encara costa de saber com ho paix”, explica una portaveu de l’aquari, Rachel Anker.

John Cockrem, expert en pingüins de la Universitat de Massey (Nova Zelanda), explica que, en la naturalesa, el pingüí supervivent sol aparellar-se amb algun altre individu quan la seva parella original es mor.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb

L’embassament d’Ulldecona, al terme de la Pobla de Benifassà, al Baix Maestrat, és en situació d’emergència. Més específicament està tècnicament buit. Segons el darrer informe de recursos hídrics de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, l’any passat en aquesta època estava al 4% de capacitat i l’any 2022, al 9%. Segons que han dit a VilaWeb portaveus d’aquesta entitat, bomben aigua d’un aqüífer per mantenir un mínim de cabal que impedesca una mortaldat dels peixos autòctons que encara hi ha. La resta, les considerades espècies invasores van ser pescades fa unes quantes setmanes per preservar un mínim d’oxigenació de les aigües.

Aquest embassament forma part del sistema del Sénia i és el que és en una situació pitjor. Amb tot, com que té una capacitat d’onze hectòmetres cúbics, es considera que amb un dia de pluja abundosa es tornarà a omplir.

El fotògraf de VilaWeb Albert Salamé ha visitat l’embassament i ha captat l’aridesa en què es troba.

Aigua testimonial El pantà és al 0,1% de capacitat, per tant, resulta impossible d'abastir d'aigua les explotacions ramaderes de la comarca. El pantà és al 0,1% de capacitat, per tant, resulta impossible d'abastir d'aigua les explotacions ramaderes de la comarca. El pantà és al 0,1% de capacitat, per tant, resulta impossible d'abastir d'aigua les explotacions ramaderes de la comarca. El pantà és al 0,1% de capacitat, per tant, resulta impossible d'abastir d'aigua les explotacions ramaderes de la comarca. Peixos morts Ara fa un mes, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va decidir de retirar bona part dels peixos que hi havia a l'embassament per garantir la qualitat de la poca aigua que encara hi ha. L'extracció es va fer amb diferents tècniques i es va prioritzar la retirada d'espècies considerades no autòctones, com ara la carpa japonesa. Així i tot, hi comencen a aparèixer peixos morts. Ara fa un mes, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va decidir de retirar bona part dels peixos que hi havia a l'embassament per garantir la qualitat de la poca aigua que encara hi ha. L'extracció es va fer amb diferents tècniques i es va prioritzar la retirada d'espècies considerades no autòctones, com ara la carpa japonesa. Així i tot, hi comencen a aparèixer peixos morts. Ara fa un mes, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va decidir de retirar bona part dels peixos que hi havia a l'embassament per garantir la qualitat de la poca aigua que encara hi ha. L'extracció es va fer amb diferents tècniques i es va prioritzar la retirada d'espècies considerades no autòctones, com ara la carpa japonesa. Així i tot, hi comencen a aparèixer peixos morts. Una visió singular del terreny Quan l'aigua es retira, l'embassament deixa a la vista antigues construccions, accidents geogràfics o la morfologia mateixa de la confluència dels barrancs de la Fou, Teulatí i la Pobla, on es va construir. Quan l'aigua es retira, l'embassament deixa a la vista antigues construccions, accidents geogràfics o la morfologia mateixa de la confluència dels barrancs de la Fou, Teulatí i la Pobla, on es va construir. Quan l'aigua es retira, l'embassament deixa a la vista antigues construccions, accidents geogràfics o la morfologia mateixa de la confluència dels barrancs de la Fou, Teulatí i la Pobla, on es va construir. Quan l'aigua es retira, l'embassament deixa a la vista antigues construccions, accidents geogràfics o la morfologia mateixa de la confluència dels barrancs de la Fou, Teulatí i la Pobla, on es va construir. Sense esports nàutics L’embassament d’Ulldecona és una zona freqüentada per excursionistes. Ben al peu del pantà hi ha un complex hoteler amb un restaurant que ofereix la possibilitat de practicar esports nàutics, com ara el piragüisme. Bona part dels clients són francesos. La manca d’aigua ha fet que enguany les estades siguen més curtes. Amb tot, una responsable de l’establiment ha dit a VilaWeb que una sequera com aquesta solia ocórrer cada sis anys. “Amb vint-i-quatre hores d’un bon temporal de llevant, això s’ompli”, diu. L’embassament d’Ulldecona és una zona freqüentada per excursionistes. Ben al peu del pantà hi ha un complex hoteler amb un restaurant que ofereix la possibilitat de practicar esports nàutics, com ara el piragüisme. Bona part dels clients són francesos. La manca d’aigua ha fet que enguany les estades siguen més curtes. Amb tot, una responsable de l’establiment ha dit a VilaWeb que una sequera com aquesta solia ocórrer cada sis anys. “Amb vint-i-quatre hores d’un bon temporal de llevant, això s’ompli”, diu. L’embassament d’Ulldecona és una zona freqüentada per excursionistes. Ben al peu del pantà hi ha un complex hoteler amb un restaurant que ofereix la possibilitat de practicar esports nàutics, com ara el piragüisme. Bona part dels clients són francesos. La manca d’aigua ha fet que enguany les estades siguen més curtes. Amb tot, una responsable de l’establiment ha dit a VilaWeb que una sequera com aquesta solia ocórrer cada sis anys. “Amb vint-i-quatre hores d’un bon temporal de llevant, això s’ompli”, diu. L’embassament d’Ulldecona és una zona freqüentada per excursionistes. Ben al peu del pantà hi ha un complex hoteler amb un restaurant que ofereix la possibilitat de practicar esports nàutics, com ara el piragüisme. Bona part dels clients són francesos. La manca d’aigua ha fet que enguany les estades siguen més curtes. Amb tot, una responsable de l’establiment ha dit a VilaWeb que una sequera com aquesta solia ocórrer cada sis anys. “Amb vint-i-quatre hores d’un bon temporal de llevant, això s’ompli”, diu. L’embassament d’Ulldecona és una zona freqüentada per excursionistes. Ben al peu del pantà hi ha un complex hoteler amb un restaurant que ofereix la possibilitat de practicar esports nàutics, com ara el piragüisme. Bona part dels clients són francesos. La manca d’aigua ha fet que enguany les estades siguen més curtes. Amb tot, una responsable de l’establiment ha dit a VilaWeb que una sequera com aquesta solia ocórrer cada sis anys. “Amb vint-i-quatre hores d’un bon temporal de llevant, això s’ompli”, diu. Sequera prolongada i emergència L’impacte de la sequera a l’embassament d’Ulldecona potser és el més vistós de tots, però és un reflex de la situació d’escassetat d’aigua a tot el País Valencià. De fet, el darrer informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, publicat el 5 d’agost, parla de sequera prolongada i d’emergència que afecta també els sistemes de la Marina Alta i la Marina Baixa i del Palància-les Valls. Els sistemes Serpis, Vinalopó-Alacantí i Millars-Plana de Castelló són en alerta. L’impacte de la sequera a l’embassament d’Ulldecona potser és el més vistós de tots, però és un reflex de la situació d’escassetat d’aigua a tot el País Valencià. De fet, el darrer informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, publicat el 5 d’agost, parla de sequera prolongada i d’emergència que afecta també els sistemes de la Marina Alta i la Marina Baixa i del Palància-les Valls. Els sistemes Serpis, Vinalopó-Alacantí i Millars-Plana de Castelló són en alerta. L’impacte de la sequera a l’embassament d’Ulldecona potser és el més vistós de tots, però és un reflex de la situació d’escassetat d’aigua a tot el País Valencià. De fet, el darrer informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, publicat el 5 d’agost, parla de sequera prolongada i d’emergència que afecta també els sistemes de la Marina Alta i la Marina Baixa i del Palància-les Valls. Els sistemes Serpis, Vinalopó-Alacantí i Millars-Plana de Castelló són en alerta. L’impacte de la sequera a l’embassament d’Ulldecona potser és el més vistós de tots, però és un reflex de la situació d’escassetat d’aigua a tot el País Valencià. De fet, el darrer informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, publicat el 5 d’agost, parla de sequera prolongada i d’emergència que afecta també els sistemes de la Marina Alta i la Marina Baixa i del Palància-les Valls. Els sistemes Serpis, Vinalopó-Alacantí i Millars-Plana de Castelló són en alerta. L’impacte de la sequera a l’embassament d’Ulldecona potser és el més vistós de tots, però és un reflex de la situació d’escassetat d’aigua a tot el País Valencià. De fet, el darrer informe de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, publicat el 5 d’agost, parla de sequera prolongada i d’emergència que afecta també els sistemes de la Marina Alta i la Marina Baixa i del Palància-les Valls. Els sistemes Serpis, Vinalopó-Alacantí i Millars-Plana de Castelló són en alerta.

 

L’actuació policíaca al parc de la Ciutadella de Barcelona el dia de la tornada de Carles Puigdemont, en què van llançar gas pebre contra els concentrats, encara porta cua. No solament perquè es gestionin les denúncies dels manifestants i perquè entitats com l’ANC hagin demanat que se’n depurin responsabilitats, sinó també pel tràngol que va ser per a alguns dels qui hi eren. És el cas de Maria Teresa Culleres, de setanta-un anys, que encara té símptomes d’haver inhalat aquest gas: segons que certifica un document mèdic a què ha tingut accés VilaWeb, encara té picor als ulls, el nas i la gola, afonia, una inflamació lleu de les parpelles, envermelliment del coll i picor generalitzada a la pell. Aquest és un cas excepcional, en què els metges assenyalen la possibilitat d’una reacció al·lèrgica, però no va ser l’única persona notablement afectada aquell dia per una acció que entitats expertes han qualificat de desproporcionada i que té uns efectes físics que sempre han estat polèmics.

Gas pebre llançat sense avisar

Els Mossos van llançar el gas pebre en esprai molt a prop dels manifestants quan un dels cordons d’antiavalots es va trencar. Hi havia certa tensió, però no va derivar en cap situació violenta que en justifiqués el llançament, segons entitats expertes com ara Irídia, que consideren que no va ser una actuació proporcionada.

La utilització de gas pebre no està justificada i és desproporcionada

Les persones no estaven tenint una actitud violenta que posés en risc la integritat dels agents i el Ple s’està desenvolupant amb total normalitat.

La càrrega no és ni pertinent ni necessària. https://t.co/9MQRF0sbOW

— IRÍDIA (@centre_IRIDIA) August 8, 2024

Tal com recorda Culleres, “la gent en cap moment va ser violenta, no portaven ni pedres ni pals, només premien amb el cos”. “El gas va ser com un núvol que es va escampar per sobre de la gent. El van tirar des de molt a prop. Els de primera fila van començar a tossir i hi havia gent estirada a terra, vomitant, gent gran amb els ulls plorosos…” El gas, a més, es va llançar sense haver-ho avisat abans, un pas habitual per evitar danys més grans. L’Assemblea, que ha fet un seguiment d’aquests casos, ho confirma: malgrat que el cas de Culleres és l’únic que s’ha allargat tant, la major part d’afectats va tenir una reacció molt forta al començament, amb vòmits, ofecs greus i la pell vermella i irritada. En alguns casos, aquests símptomes van durar hores.

“Ni els policies es van protegir, va ser tot molt ràpid”, explica Júlia Partal, fotògrafa de VilaWeb, a qui també va fer molt d’efecte molt el gas pebre. “Recordo de notar primer molt d’ofec durant dos minuts. No podia ni obrir els ulls. L’ofec principal de no poder veure ni respirar és molt angoixant. Després em va cremar molt la pell per tot el cos, se’m va quedar molt vermella, i això em va durar unes quatre hores. Més que picor, era com si fos una cremada. Com que no se n’anava, em van donar una crema al CAP. La picor als ulls se me n’anava i em tornava, em va picar unes quantes vegades.” En aquell moment, sobre el terreny, el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) va atendre 22 persones i Sanitaris per la República, 53, 2 de les quals, menors d’edat, i 17, més grans de seixanta anys.

En el cas de Maria Teresa Culleres, primer no va demanar ajuda al SEM perquè pensava que la picor i el gust de pebre a la gola eren símptomes normals tenint en compte que acabaven de llançar el gas pebre, i també perquè hi havia gent que tenia símptomes pitjors que necessitava una atenció prioritària. Però amb el pas dels dies ha anat veient com aquests símptomes no se n’anaven. “He tingut símptomes durant dies. He tingut esternuts molt grans i molt seguits i una picor al coll que no marxa ni bevent aigua i que causa afonia i dolor. Quan em vénen ganes de tossir, si no begués aigua, m’ofegaria. Al CAP de Mollerussa em van dir que els Mossos de Lleida no feien servir gas pebre, i no hi estaven acostumats. Em van donar un ibuprofèn, però no em va funcionar. L’endemà em vaig aixecar amb els ulls enganxats i molta mucositat i picor. Els primers dies em picava el cos, després, el nas, després, els ulls, i després, novament tot el cos.” Darrerament, ha tornat a rebre atenció mèdica i li han receptat una medicació més específica.

Culleres té previst de denunciar aquesta actuació policíaca, de la mateixa manera que una cinquantena de persones més, segons que informa l’Assemblea. L’Associació d’Advocats d’Osona ha fet una crida perquè tots els qui van ser atacats amb aquest gas ho denunciïn.

Una polèmica que ve de lluny

El cas del 8 d’agost no és l’única polèmica amb el gas pebre que hi ha hagut aquests darrers anys. Malgrat que pot semblar un mètode menys perillós que no pas les càrregues amb porres, entitats com Irídia n’han denunciat els perills moltes vegades; per exemple, quan els Mossos van anunciar que en farien servir en les protestes post-sentència del 2019. En aquell moment van alertar que l’ús d’aquest recurs podia causar situacions de pànic que podien dur a allaus humanes i originar una sensació greu d’ofec en gent amb problemes respiratoris. “Et quedes totalment indefens”, assenyala la fotògrafa de VilaWeb, en aquesta línia. “Jo, rai, que duia el braçalet de premsa i no tenia l’angoixa que em detindrien. Però hi ha gent a qui li va passar igual i a més de no poder respirar ni veure-hi, tenia l’angoixa de poder ser detinguda. S’hauria pogut crear una situació de pànic i allau.”

El combinat d’aigua, pebre i colorant amb què es fa el gas pebre pot causar lesions, especialment a la cara, el coll i els ulls. És habitual que aquests símptomes desapareguin del tot al cap d’uns quants minuts o hores, però igualment entitats com Irídia alerten d’aquest potencial lesiu. Després d’anys de tenir gas pebre al magatzem, el 2019 els Mossos van considerar que es podria fer servir contra comportaments considerats violents. “És aigua i pebre, res més”, van explicar aleshores fonts policíaques, que consideraven el gas “no lesiu, però molt molest”.

Fins aleshores no s’havia considerat que usar-lo fos necessari, tenint present el rebuig social que podia rebre. L’ús és autoritzat i es pot fer servir en moments concrets, amb el vist-i-plau del cap del dispositiu i després d’haver avisat el col·lectiu que es vulgui dispersar, cosa que no es va fer al parc de la Ciutadella.

La diferència entre com i com a és realment fàcil d’explicar i d’aplicar.

Quan fem servir “com”?

La conjunció com es fa servir en les comparacions d’igualtat. Equival a “igual que”, “de la mateixa manera que”. Vegem-ho:

• És prim com el dit petit [És prim igual que el dit petit]
• Xerra com una cotorra [Xerra de la mateixa manera que una cotorra]
• Hi anirem com cada any [Hi anirem igual que cada any]

No realitzem el préssec

De fet, en qualsevol comparació s’han de poder equiparar els dos termes: el que hi ha abans del nexe i el que hi ha després. Per això, si no ens fes res de repetir podríem dir:

• És prim com ho és el dit petit
• Xerra com xerra una cotorra
• Hi anirem com hi anem cada any

Quan fem servir “com a”?

Com a no serveix per a fer comparacions, sinó que equival a “fent la funció de”, “en qualitat de”, o “en concepte de”.

• Hi ha assistit com a representant de l’associació [Hi ha assistit en qualitat de representant de l’associació]
• Fa servir el mocador com a barret [Fa servir el mocador fent la funció de barret]

“Com ja sabreu” o “com ja deveu saber”?

Un cas especial

Quan després de com a hi ha determinants com ara el, la, un, algun, aquell… la a desapareix:

• La van presentar com la millor escaquista de la comarca [i no pas: La van presentar com a la millor escaquista de la comarca]