A l’últim saló de l’ensenyament de Barcelona, molts mitjans es van acostar als joves visitants per demanar-los sobre els seus plans de futur i altres curiositats. Un programa de Flaix FM va voler saber quants treballs escolars havien fet els estudiants amb el ChatGPT, i de la mostra que van penjar al seu TikTok, el ventall oscil·lava entre tots i gairebé tots. Els nois, més gallets, explicaven les notes inflades que el xat els havia permès de treure; les noies, més vives, parlaven de com vestir les respostes de l’eina amb un estil propi, allò que fèiem naltros amb els textos de l’enciclopèdia. Una altra cosa a destacar és que tots, sense excepció, pronunciaven GPT amb jota de “jamón”, començant pel comunicador.

Fa moltes dècades que la intel·ligència artificial promet de baixar de les altures per acostar-se a la població en general, i sembla que aquesta vegada és la bona. Ara sí, poc o molt, tothom sap de què parlem quan parlem de IA i, si tu vols, es pot dir que en tenim el cap com un bombo. La tecnologia ha agafat una embranzida tal que fins i tot els especialistes del sector no donen l’abast per a estar-ne al dia –el 2022, el nombre d’articles científics sobre la IA al repositori en línia arXiv ja presentava un creixement exponencial–, de manera que podem estar tranquils si a peu de carrer ens quedem amb la idea bàsica: que aquesta vegada va de debò i que, per sort o per dissort, ens ha tocat de veure-ho.

Si volem perdre-hi temps, “intel·ligència artificial” és un nom propagandístic que té més de seixanta anys, però és el que ha fet fortuna. Malgrat això tan senzill d’explicar, n’hi ha que encara dediquen temps a objectar que bah, la IA no és intel·ligent, que no pensa ni raona, que només fa estadística. Sobre els models de llenguatge com el ChatGPT –per limitacions d’espai, avui no parlarem d’altres–, molts senyors frueixen amb l’explicació que aquests xatbots tan amables no ens entenen de debò, que només trien paraules estadístiques i probabilístiques que treuen d’haver-se llegit “tot internet”. I bé, quan demanem al nostre xat conversacional que ens expliqui un problema de mecànica quàntica de deu maneres diferents fins que l’entenem, o que ens recomani una sèrie en funció de les nostres dèries, si el resultat és satisfactori, quina importància té, com s’ho hagi fet?

Ís qui ni ís intil·ligint, estem tips de sentir. És que el xat al·lucina, s’inventa coses, comet errors monumentals. Som entranyables, els humans: éssers fal·libles que ens exclamem que el nostre invent no és infal·lible, bàsicament perquè ens entestem a fer-lo servir per a allò que encara no serveix, com un oracle domèstic, com una pitonissa, com una enciclopèdia total. Perquè, quan l’emprem per a allò en què excel·leix ara, en el present, la frontera amb la prova de Turing es difumina. Si parlem d’una IA que ens detecta un càncer de mama amb una precisió del 99%, o que ens ajuda a detectar patrons per a preveure catàstrofes naturals, o que, no cal arribar a tant, ens fa una descripció literària a partir d’una fotografia o ens tutela per fer la declaració de la renda, quina importància té, que pensi o no pensi de debò?

Mentre esperem l’adveniment de la superintel·ligència general, total, la que podrà reflexionar sobre el sexe dels àngels mentre ens farà uns macarrons, em decanto amb els qui consideren que la IA tampoc no cal que sigui intel·ligent mentre ho pugui simular amb solvència. És com l’analogia clàssica sobre l’avió i el concepte de “volar”: el fet que el volador artificial no bati les ales com els voladors naturals no té gens d’importància, per al que a naltros ens interessa. Discutir sobre si la IA és prou digna del nom em recorda aquells que, sobre el matrimoni igualitari, demanaven que en diguessin com volguessin, però que no en diguessin matrimoni. En tot cas, mentre fem filosofia sobre si l’invent raona o no raona o si pot adquirir consciència per carregar-se la humanitat –cosa que diu més de naltros que no d’ell–, les IA van fent i ara ja sí que no les atraparem.

Posats a trobar pegues a les intel·ligències sintètiques, pegues que no es puguin resoldre amb el temps, jo en tinc un parell: la mediambiental, que la donarem per descomptada, i una que enllaça amb l’inici d’aquesta peça. Es tracta dels efectes de delegar l’exercici de pensar en un assistent virtual. Servidora de valtros, que ja hi treballa d’habitual, els he notat de manera fulgurant: a un clic, tens qui et dirà quin és aquell film que tens a la punta de la llengua; qui et suggerirà cinc correus per reclamar un impagament amb cinc graus de contundència; qui et redactarà un contracte en estranger i et demanarà si el vols en Word o en Pdf: per què t’hi hauries d’escarrassar mai més? Renunciar a aquest cervell suplent se’m presenta, ara mateix, com renegar de la rentadora per tornar a rentar al safareig.

Ara bé: per a un escolar, que pugui accedir a aquest grau d’assistència sense cap base prèvia ja fa patir més. Tot just estem reconeixent l’error de dotar de maquinetes de felicitat a cada nano al voltant dels dotze anys, amb l’efecte jonquitzador que té sobre els seus cervells en desenvolupament, i no sé si l’accés prematur i il·limitat als assistents de pensar els pot fer cap bé. Hom parla d’aprofitar l’eina per formar-los en l’esperit crític davant dels seus resultats, però no sé pas com es pot aprendre a dubtar de re abans de tindre la base que forma el criteri. No ha funcionat amb el porno i no funcionarà amb els xatbots, però una opció seria que l’assistent sabés l’edat del seu interlocutor humà, de manera que podria fer-li un profit adaptat a les seues necessitats. Per somiar no fan pagar.

Molts estudis demostren una tendència a la baixa de la nostra capacitat per a llegir, escriure, concentrar-nos i resoldre problemes d’ençà del 2012, especialment entre els jóvens. La pèrdua d’hàbits com la lectura profunda i l’escriptura llarga corca el pensament crític i el raonament, i, en aquest context, la irrupció de les IA ve a ploure sobre mullat: mentre les màquines assumeixen la feina bruta de pensar, aquesta espècie nostra va perdent les capacitats cognitives bàsiques que ens havien fet brillar en el passat. Als qui encara tenim un peu al món d’abans, ens queda l’esperança de poder mirar enrere i poder-nos-en meravellar. Ara bé, pretendre que la canalla hagi de conèixer aquest goig tant sí com no també podria ser una vanitat de boomers que ens creiem qui sap què, només perquè un dia vam ficar el nas en un plec de papers; una nostàlgia d’un món obsolescent, més que no pas cap avantatge real per als humans del demà, i potser és cosa d’assumir-ho i ja està. Si de cas, ja ho demanaré a la intel·ligència artificial.

Estirada d’orelles del Barça a la lliga espanyola de futbol. En un comunicat, li ha exigit a la patronal i al seu president, Javier Tebas, discreció absoluta en la informació econòmica que li facilita el club. A més, ha anunciat que renunciarà al lloc en la comissió delegada, l’òrgan de govern i administració ordinària de la competició, en senyal de protesta.

La lliga espanyola torna a esprémer el Barça i el deixa sense ‘fair play’ financer

D’aquesta manera, respon a la carta publicada el passat 2 d’abril per la lliga, que assegurava que el Barça no té ara com ara saldo ni capacitat, fet que es coneix públicament com a fair play, per a les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor. També explicava que en els comptes del club corresponents al primer semestre de la temporada 2024-2025 no hi constava l’import referit sobre l’operació de venda de les llotges VIP del futur Camp Nou.

Ara, el FC Barcelona ha subratllat que desconeixia aquest text i ha assegurat no en va consentir la publicació. Així, ha demanat públicament a la lliga i al seu president, que s’abstinguin de fer cap comentari o valoració sobre la informació econòmica enviada pel club perquè es tracta de material confidencial. Argumenta que existeix un comportament inadequat de la patronal en “fer públics els detalls de la informació financera proporcionada pel club als patrons”.

A parer seu, això ha suposat “un incompliment flagrant amb un dels seus afiliats”, així com un incompliment exprés del reglament intern de l’organització, que diu que les dades i els documents que els clubs proporcionen a la patronal han de ser confidencials.

A més, ha manifestat que la nota publicada ha estat “el detonant d’una campanya de desprestigi a gran escala” i “una excusa per qüestionar la legitimitat” dels assoliments esportius de l’equip. També ha expressat que les declaracions de Tebas contra les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor són un clar intent de desestabilització que resulta inacceptable, i ha remarcat que no es poden acceptar les seves “constants manifestacions públiques sobre detalls de la situació financera del club”.

Així doncs, el club ha anunciat que iniciarà les accions apropiades en defensa dels seus interessos. Finalment, ha reclamat a la lliga que elimini de la seva pàgina web la carta publicada el passat 2 d’abril.

Sorpresa a València pel rumor que assenyala Cristiano Ronaldo com a possible comprador del club de futbol

Estirada d’orelles del Barça a la lliga espanyola de futbol. En un comunicat, li ha exigit a la patronal i al seu president, Javier Tebas, discreció absoluta en la informació econòmica que li facilita el club. A més, ha anunciat que renunciarà al lloc en la comissió delegada, l’òrgan de govern i administració ordinària de la competició, en senyal de protesta.

La lliga espanyola torna a esprémer el Barça i el deixa sense ‘fair play’ financer

D’aquesta manera, respon a la carta publicada el passat 2 d’abril per la lliga, que assegurava que el Barça no té ara com ara saldo ni capacitat, fet que es coneix públicament com a fair play, per a les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor. També explicava que en els comptes del club corresponents al primer semestre de la temporada 2024-2025 no hi constava l’import referit sobre l’operació de venda de les llotges VIP del futur Camp Nou.

Ara, el FC Barcelona ha subratllat que desconeixia aquest text i ha assegurat no en va consentir la publicació. Així, ha demanat públicament a la lliga i al seu president, que s’abstinguin de fer cap comentari o valoració sobre la informació econòmica enviada pel club perquè es tracta de material confidencial. Argumenta que existeix un comportament inadequat de la patronal en “fer públics els detalls de la informació financera proporcionada pel club als patrons”.

A parer seu, això ha suposat “un incompliment flagrant amb un dels seus afiliats”, així com un incompliment exprés del reglament intern de l’organització, que diu que les dades i els documents que els clubs proporcionen a la patronal han de ser confidencials.

A més, ha manifestat que la nota publicada ha estat “el detonant d’una campanya de desprestigi a gran escala” i “una excusa per qüestionar la legitimitat” dels assoliments esportius de l’equip. També ha expressat que les declaracions de Tebas contra les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor són un clar intent de desestabilització que resulta inacceptable, i ha remarcat que no es poden acceptar les seves “constants manifestacions públiques sobre detalls de la situació financera del club”.

Així doncs, el club ha anunciat que iniciarà les accions apropiades en defensa dels seus interessos. Finalment, ha reclamat a la lliga que elimini de la seva pàgina web la carta publicada el passat 2 d’abril.

Sorpresa a València pel rumor que assenyala Cristiano Ronaldo com a possible comprador del club de futbol

El parlament de Grenlàndia ha confirmat avui Jens-Frederik Nielsen com a nou primer ministre, enmig de la pressió creixent dels Estats Units, que miren d’anneixar aquest territori per raons estratègiques i d’explotació de recursos naturals.

La sessió s’ha fet a Nuuk, la capital, on primer s’ha elegit president del parlament l’ex-primer ministre Kim Kielsen, del partit Siumut. Tot seguit, Nielsen ha estat investit cap del govern en substitució de Múte B. Egede.

“Mai no ha estat tan important d’estar units pel nostre país. Mai no ha estat tan important de tenir un govern estable”, ha dit Nielsen, segons que recull el diari danès Politiken. I ha afegit: “Per això estic content d’haver aconseguit una àmplia coalició que representa el 75% dels vots.” La coalició governamental l’integren el seu partit, Demokraatit, que va guanyar les eleccions amb un terç dels vots, Siumut i Inuit Ataqatigiit. A l’oposició hi resta únicament Naleraq, partidari de la independència immediata.

La Comissió Europea ha proposat avui aranzels del 25% sobre una sèrie de productes nord-americans en resposta als impulsats pel president Donald Trump sobre l’acer i l’alumini. Alguns d’aquests aranzels entrarien en vigor el 16 de maig i d’altres entraran en vigor progressivament durant l’any.

Avui, la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, ha anunciat que ha ofert al president Trump d’eliminar tots els aranzels dels béns industrials de manera recíproca. En una conferència de premsa després de reunir-se amb el primer ministre noruec, la dirigent europea ha explicat que van posar l’oferta sobre la taula “molt abans” que Trump anunciés un 20% d’aranzels a la UE, però ha remarcat que la mantenen malgrat la resposta inicial “inadequada” de Washington.

La CE també ha anunciat la creació d’un equip de vigilància per detectar si hi ha un augment sobtat d’importacions a la UE pels temors a l’arribada massiva de productes asiàtics que no es venguin als EUA. “Vigilarem si hi ha algun augment específic d’algun producte o en algun sector per veure si hem d’intervenir”, ha dit.

Quan queden dos dies per l’entrada en vigor dels aranzels del 20% a les exportacions europees als EUA, Von der Leyen ha insistit que prefereixen una “solució negociada” abans que prendre represàlies comercials. Per això, ha demanat a l’equip negociador estatunidenc “aprofundir en els detalls tècnics” sobre les discrepàncies comercials mútues.

Cristiano Ronaldo pot estar interessat a comprar el València CF. Segons que han publicat uns quants mitjans de comunicació esportius i econòmics, el futbolista portuguès compta amb el finançament de l’Aràbia Saudita. Actualment, juga a l’Al-Nassr Saudi Club de Riad, capital del país.

Concretament, darrere l’operació sembla que hi ha el príncep hereu i dirigent de facto del país, Mohàmmed bin Salman, reconegut mundialment per haver ordenat l’assassinat del periodista de The Washington Post Jamal Khaixoggi a l’ambaixada saudita d’Istambul. El futbolista, segons que sembla, és la cara visible del projecte i el pont entre els diners saudites i l’actual propietari, Peter Lim, de qui és bon amic de fa anys. Bin Salman ja va encapçalar el 2021 la compra del Newcastle United, club anglès de la Premier League.

No és la primera vegada que sona la possibilitat que Ronaldo inverteixi en el club valencià. Ara un article d’opinió del periodista esportiu Julián Redondo al diari Mundo Deportivo ha tornat a encendre els rumors. Redondo dóna per feta aquesta compra si el València no baixa a segona divisió.

Malgrat que el possible interès de Peter Lim a vendre l’entitat ja fa mesos que circula, la versió oficial és que no es ven. El mes passat el consell d’administració va anunciar el nomenament de Kiat Lim, fill del màxim accionista, com a nou president. En un comunicat, la propietat va dir que la decisió refermava el suport de la família Lim al club. Això va refredar les informacions sobre una possible venda.

L’hamburguesa Singular, del grup valencià Hundred Burgers, ha estat proclamada novament la millor del món segons The World’s Best Burgers, considerada la guia Michelin del sector. És el segon any consecutiu que rep aquest reconeixement, cosa que consolida el projecte i referma la marca com un dels grans referents internacionals.

La Singular es fa amb carn de vaca rossa gallega, formatge cheddar madurat a Manchester, bacó cruixent, ceba caramel·litzada i una crema de camembert, tot dins un panet brioix fet cada dia i acompanyat d’una salsa barbacoa secreta. Una recepta artesanal ideada pel cofundador del negoci, el valencià Álex González, i inspirada en les hamburgueses que feia ell mateix de petit, en barbacoes amb amics.

“Una alegria immensa”, ha dit González, que ha rebut el guardó en un dels locals que té al centre de València. Segons que ha explicat a EFE TV, el premi confirma que el reconeixement de l’any passat “no va ser flor d’un dia” i que “podem ser considerats una referència amb continuïtat a escala mundial”. González ha remarcat l’esforç que suposa mantenir l’excel·lència: “Sempre diuen que arribar és difícil i mantenir-se encara més. Estic molt orgullós d’haver-ho aconseguit”. Afegeix que “dos anys seguits essent considerats la millor hamburguesa del món” els fa “atemporals” i que portaran aquesta etiqueta “amb molt d’orgull”.

Després del premi de l’any passat, la marca va viure un boom espectacular, amb una demanda desbordada que no van poder assumir: setmanes senceres amb totes les taules reservades i un servei a domicili incapaç de cobrir totes les peticions. González diu que van optar per no créixer més del compte per no comprometre la qualitat: “Tot ho fem de manera artesanal i no volíem perdre l’essència.”

La salsa secreta que acompanya la Singular, creada per la mare de González, ha estat un altre dels ingredients de l’èxit. Durant dos anys no n’ha sabut ningú el contingut, però ara ja n’ha començat a compartir la recepta amb membres de l’equip.

El reconeixement de The World’s Best Burgers trenca, un any més, l’hegemonia dels locals nord-americans en aquest sector. Fins al 2023, el guardó havia estat sempre en mans de restaurants dels Estats Units. Hundred Burgers va ser el primer establiment no nord-americà a rebre’l, i ara repeteix la gesta.

Un estudi de la UOC ha revelat que el projecte Vincles d’Òmnium Cultural contribueix a combatre la segregació social, els discursos d’odi i de discriminació i ajuda a crear comunitat. El treball ha analitzat les potencialitats d’aquesta iniciativa que va néixer el 2022 per donar resposta a la neces­sitat creixent d’aprendre o millorar el català i s’ha basat en trenta-sis entrevistes a acompanyants, aprenents, tècnics d’inclusió social, mestres voluntaris, persones migrants o funcionaris de serveis so­cials, entre d’altres.

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha celebrat el “creixement exponencial” de la iniciativa i ha assenyalat que el 2024 l’experiència va comptar amb 265 grups, 2.000 apre­nents i 500 acompanyants a tota Catalunya.

L’estudi que s’ha impulsat des de la UOC és de caràcter qualitatiu i s’ha centrat en una metodologia d’investigació – acció participativa que ha abraçat la conscienciació sociolingüística, les sessions on es posen en pràctica els ensenyaments o la formació del voluntariat. El treball, que s’emmarca en el projecte Equiling-Cat de la universitat catalana, s’ha dut a terme a partir de trenta-sis entrevistes en profunditat a acompanyants, aprenents, tècniques d’inclusió social de primària, membres de col·lectius de mestres voluntaris, coordinadors de centres d’educació d’adults, persones migrants, professors de català i funcionaris dels serveis so­cials de diverses administracions, entre d’altres.

A banda, s’ha fet un seguiment intensiu de dos grups d’aprenents, s’han impartit vint-i-dues sessions de formació i s’han observat altres formacions i partici­pat en trobades i celebracions tant d’Òmnium com d’entitats afins. També s’han analitzat els qüestionaris de valoració enviats per partici­pants de cinquanta-sis grups al final del curs passat.

Crear comunitat i trencar l’exclusió

Maite Puigdevall, una de les investigadores que ha impulsat aquesta recerca, ha fet valdre la capacitat de Vincles per anar més enllà de l’aprenentatge del català, generar sentiment de pertinença a una comunitat i combatre l’exclusió. “La participació ciutadana és clau per a la democràcia”, ha comentat Puigdevall que ha assegurat que moltes persones s’autosilencien perquè no tenen capacitat de parlar la llengua i relacionar-se: “Quan tu dones la llengua dones dret de parlar i en aquests espais la gent perd la por i la vergonya”, ha comentat.

En aquest mateix sentit, ha apuntat que moltes de les participants han estat dones i ha assenyalat que s’ha detectat una elevada presència de mares joves nouvingudes amb fills en edat d’escolarització. “Decideixen fer el pas perquè s’adonen que si no comencen a parlar català no podran participar com la resta de famílies en l’educació dels seus fills”, ha explicat. Això mateix, ha dit, passa en altres àmbits com el de la salut o el del comerç, de forma que Vincles promou la projecció del català en l’àmbit social. “Poder parlar la llengua i fer-ne ús en el teu barri, quan vas a comprar o al metge sense necessitat que et tradueixin”, ha apuntat la investigadora.

Combatre els discursos de l’odi i del racisme

A més, s’ha referit a la possibilitat d’usar aquesta mena de projectes per a fer front als discursos d’odi i de discriminació. Ha apuntat que a través de les formacions i d’una metodologia específica que beu de l’antiracisme, el projecte actua com un motor per a promoure la diversitat. Puigdevall ha assegurat que hi ha un racisme estructural perquè “en general la societat és racista”. Ha posat com a exemple la necessitat d’aprendre el nom correcte de les persones: “Un noi ens deia que sempre es referien a ell dient-li Mohamed quan es deia Mourad”, ha assenyalat la sociòloga que ha demanat fer una “escolta activa”.

Així mateix, ha criticat que certes institucions o persones catalanoparlants canviïn de llengua amb col·lectius concrets perquè aquesta mena d’actituds “fan que es reafirmi la divisió social i s’agreugi l’exclusió d’aquells col·lectius que naturalment no interactuen en català”.

Reconèixer la diversitat i complexitat de Catalunya

Per la seva banda, Joan Pujolar, l’altre investigador que ha participat en la recerca, ha apostat per “fer el català més accessible”. Ha dit que cal fer entendre als nouvinguts que també poden aprendre i parlar el català. “Molts dels participants diuen que els ha canviat la vida i els acompanyants han pogut deixar enrere el dol pel català, posar-se a treballar i conèixer una part del país del qual no se’n feia càrrec”, ha indicat. Així, ha assegurat que Vincles s’emmiralla en la Catalunya dels vuit milions perquè l’experiència contribueix a reconèixer el país amb tota la seva diversitat i complexitat, orgullós de tenir la migració com un fet estructural, amb la llengua com a pilar vertebrador.

Xavier Antich ha assegurat que tot i que Vincles va sorgir per “multiplicar els espais informals de conversa i aprenentatge” i perquè “tothom que volgués aprendre i practicar la llengua pogués fer-ho”, actualment els seus objectius van molt més enllà. Així ha fet valdre la capacitat de l’experiència de crear comunitat i espais que facilitin la inclusió, així com trencar les barreres que emergeixen per les diferències socials i culturals.

El president d’Òmnium ha aprofitat per a referir-se a l’Enquesta d’usos lingüístics que confirma “una realitat que ens preocupa molt i és que l’ús habitual del català ha caigut en la darrera de dècada i el nombre de persones que accedeixen al català s’està quedant per sota del creixement demogràfic”. Amb tot, ha advertit que això no passa per manca d’interès sinó per la falta d’espais per fer-ho: “Tenim més de dos milions de persones que volen aprendre a parlar català o millorar el seu nivell, però l’oferta de cursos no supera les 120.000 places anuals”, ha lamentat. Així, ha vaticinat que per poder atendre aquesta demanda creixent caldrien més de vint anys.

Un estudi de la UOC ha revelat que el projecte Vincles d’Òmnium Cultural contribueix a combatre la segregació social, els discursos d’odi i de discriminació i ajuda a crear comunitat. El treball ha analitzat les potencialitats d’aquesta iniciativa que va néixer el 2022 per donar resposta a la neces­sitat creixent d’aprendre o millorar el català i s’ha basat en trenta-sis entrevistes a acompanyants, aprenents, tècnics d’inclusió social, mestres voluntaris, persones migrants o funcionaris de serveis so­cials, entre d’altres.

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha celebrat el “creixement exponencial” de la iniciativa i ha assenyalat que el 2024 l’experiència va comptar amb 265 grups, 2.000 apre­nents i 500 acompanyants a tota Catalunya.

L’estudi que s’ha impulsat des de la UOC és de caràcter qualitatiu i s’ha centrat en una metodologia d’investigació – acció participativa que ha abraçat la conscienciació sociolingüística, les sessions on es posen en pràctica els ensenyaments o la formació del voluntariat. El treball, que s’emmarca en el projecte Equiling-Cat de la universitat catalana, s’ha dut a terme a partir de trenta-sis entrevistes en profunditat a acompanyants, aprenents, tècniques d’inclusió social de primària, membres de col·lectius de mestres voluntaris, coordinadors de centres d’educació d’adults, persones migrants, professors de català i funcionaris dels serveis so­cials de diverses administracions, entre d’altres.

A banda, s’ha fet un seguiment intensiu de dos grups d’aprenents, s’han impartit vint-i-dues sessions de formació i s’han observat altres formacions i partici­pat en trobades i celebracions tant d’Òmnium com d’entitats afins. També s’han analitzat els qüestionaris de valoració enviats per partici­pants de cinquanta-sis grups al final del curs passat.

Crear comunitat i trencar l’exclusió

Maite Puigdevall, una de les investigadores que ha impulsat aquesta recerca, ha fet valdre la capacitat de Vincles per anar més enllà de l’aprenentatge del català, generar sentiment de pertinença a una comunitat i combatre l’exclusió. “La participació ciutadana és clau per a la democràcia”, ha comentat Puigdevall que ha assegurat que moltes persones s’autosilencien perquè no tenen capacitat de parlar la llengua i relacionar-se: “Quan tu dones la llengua dones dret de parlar i en aquests espais la gent perd la por i la vergonya”, ha comentat.

En aquest mateix sentit, ha apuntat que moltes de les participants han estat dones i ha assenyalat que s’ha detectat una elevada presència de mares joves nouvingudes amb fills en edat d’escolarització. “Decideixen fer el pas perquè s’adonen que si no comencen a parlar català no podran participar com la resta de famílies en l’educació dels seus fills”, ha explicat. Això mateix, ha dit, passa en altres àmbits com el de la salut o el del comerç, de forma que Vincles promou la projecció del català en l’àmbit social. “Poder parlar la llengua i fer-ne ús en el teu barri, quan vas a comprar o al metge sense necessitat que et tradueixin”, ha apuntat la investigadora.

Combatre els discursos de l’odi i del racisme

A més, s’ha referit a la possibilitat d’usar aquesta mena de projectes per a fer front als discursos d’odi i de discriminació. Ha apuntat que a través de les formacions i d’una metodologia específica que beu de l’antiracisme, el projecte actua com un motor per a promoure la diversitat. Puigdevall ha assegurat que hi ha un racisme estructural perquè “en general la societat és racista”. Ha posat com a exemple la necessitat d’aprendre el nom correcte de les persones: “Un noi ens deia que sempre es referien a ell dient-li Mohamed quan es deia Mourad”, ha assenyalat la sociòloga que ha demanat fer una “escolta activa”.

Així mateix, ha criticat que certes institucions o persones catalanoparlants canviïn de llengua amb col·lectius concrets perquè aquesta mena d’actituds “fan que es reafirmi la divisió social i s’agreugi l’exclusió d’aquells col·lectius que naturalment no interactuen en català”.

Reconèixer la diversitat i complexitat de Catalunya

Per la seva banda, Joan Pujolar, l’altre investigador que ha participat en la recerca, ha apostat per “fer el català més accessible”. Ha dit que cal fer entendre als nouvinguts que també poden aprendre i parlar el català. “Molts dels participants diuen que els ha canviat la vida i els acompanyants han pogut deixar enrere el dol pel català, posar-se a treballar i conèixer una part del país del qual no se’n feia càrrec”, ha indicat. Així, ha assegurat que Vincles s’emmiralla en la Catalunya dels vuit milions perquè l’experiència contribueix a reconèixer el país amb tota la seva diversitat i complexitat, orgullós de tenir la migració com un fet estructural, amb la llengua com a pilar vertebrador.

Xavier Antich ha assegurat que tot i que Vincles va sorgir per “multiplicar els espais informals de conversa i aprenentatge” i perquè “tothom que volgués aprendre i practicar la llengua pogués fer-ho”, actualment els seus objectius van molt més enllà. Així ha fet valdre la capacitat de l’experiència de crear comunitat i espais que facilitin la inclusió, així com trencar les barreres que emergeixen per les diferències socials i culturals.

El president d’Òmnium ha aprofitat per a referir-se a l’Enquesta d’usos lingüístics que confirma “una realitat que ens preocupa molt i és que l’ús habitual del català ha caigut en la darrera de dècada i el nombre de persones que accedeixen al català s’està quedant per sota del creixement demogràfic”. Amb tot, ha advertit que això no passa per manca d’interès sinó per la falta d’espais per fer-ho: “Tenim més de dos milions de persones que volen aprendre a parlar català o millorar el seu nivell, però l’oferta de cursos no supera les 120.000 places anuals”, ha lamentat. Així, ha vaticinat que per poder atendre aquesta demanda creixent caldrien més de vint anys.

La presidenta de la Comissió Europea, Úrsula Von der Leyen, ha confirmat que ofereixen al president dels Estats Units, Donald Trump, eliminar tots els aranzels dels béns industrials de manera recíproca. En una conferència de premsa després de reunir-se amb el primer ministre noruec, la dirigent europea ha explicat que van posar l’oferta sobre la taula “molt abans” que Trump anunciés un 20% d’aranzels a la UE, però ha remarcat que la mantenen malgrat la resposta inicial “inadequada” de Washington. 

La CE també ha anunciat la creació d’un equip de vigilància per detectar si hi ha un augment sobtat d’importacions a la UE pels temors a l’arribada massiva de productes asiàtics que no es venguin als EUA. “Vigilarem si hi ha algun augment específic d’algun producte o en algun sector per veure si hem d’intervenir”, ha dit.

Quan queden dos dies per l’entrada en vigor dels aranzels del 20% a les exportacions europees als EUA, Von der Leyen ha insistit que prefereixen una “solució negociada” abans que prendre represàlies comercials. Per això, ha demanat a l’equip negociador estatunidenc “aprofundir en els detalls tècnics” sobre les discrepàncies comercials mútues.

La lliga espanyola de futbol ha sol·licitat mesures cautelars contra la resolució del Consell Superior d’Esports (CSD) espanyol en favor del FC Barcelona i de les inscripcions dels jugadors Dani Olmo i Pau Víctor. A més, ha interposat un recurs contenciós administratiu contra la decisió.

Segons que ha explicat la patronal del futbol en un comunicat, la resolució del CSD vulnera greument el marc normatiu en matèria de control econòmic i de tramitació de llicències esportives, menyscaba l’interès general de la competició i compromet la seva integritat, en infringir el principi d’igualtat entre clubs.

El CSD va acceptar el recurs del Barça i va dictaminar que l’acord de la comissió de seguiment del conveni de coordinació entre la RFEF i la lliga espanyola, del 4 de gener de 2025, que anul·lava les llicències dels dos jugadors, és nul de ple dret.

El conflicte del cas Olmo va començar el 31 de desembre de 2024, quan la lliga espanyola va comunicar que el Barça no havia presentat cap alternativa que complís amb la normativa de control econòmic, impedint així la inscripció de qualsevol jugador a partir del 2 de gener de 2025.

Laporta esclata contra la lliga espanyola: “El que no ens poden guanyar al camp ens ho volen guanyar als despatxos”

La titular del jutjat de primera instància i instrucció 3 de Catarroja, que investiga la gestió de la gota freda del passat 29 d’octubre, ha tornat a denegar la sol·licitud de familiars de víctimes de rebre declaració com a testimoni al president Carlos Mazón, tal com va rebutjar en una resolució anterior, sense perjudici que ell mateix pogués sol·licitar-ho com a investigat, cosa que, segons precisa, se li ha ofert i ha declinat.

La jutgessa argumenta que la conselleria competent en matèria de protecció civil correspon exercir el Comandament Únic de l’emergència dirigint els plans de protecció civil. I recorda que la sol·licitud de declaració del president de Generalitat anterior, “ja va ser resolta en una prèvia resolució, que establia que només podria declarar com a investigat, no com a testimoni, a la vista de les querelles, denúncies que s’han formulat contra aquest en relació amb els fets objecte de la investigació”.

En total, ha dictat sis interlocutòries i una providència que han estat notificades avui. Sobre això, ha inadmès la petició d’Acció Cultural del País Valencià, que coma acusació particular havia demanat que es requerís a la Generalitat la identificació dels números de telèfon mòbil corporatius que empraven l’ex-consellera Salomé Pradas i l’ex-secretari autonòmic d’Emergències Emilio Argüeso, tots dos investigats.

En una altra interlocutòria sí que ha admès la personació com a acusació popular d’un partit polític anomenat Valores.

 

Paco Picó ha estat nomenat nou director de continguts i programació d’À Punt amb la “missió” de dissenyar una nova graella “més competitiva i capaç d’abastar un públic més ampli”, segons que informa la radiotelevisió pública valenciana.

A Picó li corresponen les funcions de dissenyar i orientar les estratègies de programació; proposar a la direcció general tota l’oferta d’entreteniment, ficció, sèries, animació i documentaris de la plataforma; encomanar els continguts audiovisuals, tant els de producció interna com externa, i dissenyar els fluxos de treball de l’àrea de continguts i programació.

Igualment, controlarà els recursos del pressupost de l’àrea de continguts i adequarà els continguts a l’audiència; vetllarà pel compliment de les quotes d’emissió i producció que estableix la normativa vigent, i planificarà, analitzarà i executarà procediments de millora i optimització de recursos financers, contractuals i organitzatius, tant econòmics com laborals.

Amb una llarga trajectòria en el sector audiovisual, Paco Picó va exercir uns quants càrrecs directius a Canal 9 des del 1992, com ara cap de Coordinació de Programes i Coproduccions, cap de Producció i Coproducció de Programes, cap de Disseny de la Programació, cap del Departament d’Emissions, cap de Desenvolupament Audiovisual, cap de Ficció Seriada i cap del Departament de Ficció Pròpia i Aliena, Documentaris i Doblatge.

Abans, en aquesta mateixa cadena, havia fet tasques de producció de programes i informatius, producció executiva, guió, direcció, programació i edició d’emissions, programes, documentaris i ficció. Els darrers anys ha estat treballador d’À Punt Radiotelevisió Valenciana en la producció de programes.

El president del Tribunal Constitucional espanyol (TC), Cándido Conde-Pumpido, ha dit que la cort constitucional preveu de tenir enllestit abans de l’estiu la resolució sobre el primer recurs contra la llei d’amnistia, en concret el del PP. En un esmorzar públic, Conde-Pumpido ha dit que la idea és resoldre el recurs al voltant del primer aniversari de l’entrada en vigor de la llei, que va ser l’11 de juny passat. “Desitjaríem tenir un tribunal àgil, perquè la justícia lenta i tarda no és justícia”, ha assegurat. 

Sobre el recurs del PP, ha dit que és un “bon recurs, ben fonamentat i argumentat”, i que el tribunal hi respondrà amb una sentència “argumentada i fonamentada, estimant el que és procedent i desestimant el que és improcedent”.

Conde-Pumpido ha explicat que sobre la taula tenen 16 recursos d’inconstitucionalitat, sis qüestions d’inconstitucionalitat presentades pel Tribunal Suprem, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i l’Audiència de Madrid, a més de vuit recursos d’empara. A més, ha recordat que el Suprem encara ha de resoldre alguns recursos, que previsiblement generaran nous recursos d’empara. 

També ha rebut 80 peticions de recusació, que ja estan pràcticament totes resoltes, però que han retardat la tramitació. Des del 2017 el TC ha resolt més de 100 recursos d’empara sobre el ‘procés’ independentista català.

El vice-president primer del congrés espanyol i diputat del PSOE, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, creu que la feina que està desenvolupant la comissió d’investigació de l’operació Catalunya “s’haurà d’ampliar”, tenint en compte les noves revelacions. Segons uns quants correus electrònics, obtinguts per RAC-1, l’ex-president del govern espanyol, Mariano Rajoy, hauria ordenat en conxorxa amb el govern andorrà la caiguda de la Banca Privada d’Andorra (BPA) per prendre el control de suposats comptes de l’independentisme. “Esperem que es traslladi als jutjats perquè es condemnin, caigui qui caigui, aquestes pràctiques”, ha afegit. I ha contraposat la “política patriòtica” del govern del PP amb l’executiu actual del PSOE, “net d’utilitzar els poders dels cossos de seguretat de l’estat”.

El pla del govern de Salvador Illa per combatre els efectes dels aranzels de Donald Trump a Catalunya preveu mobilitzar 1.500 milions d’euros, segons que ha avançat Catalunya Ràdio i ha pogut confirmar l’ACN. El president de la Generalitat, Salvador Illa, està reunit amb el Consell del Diàleg Social, integrat pels principals sindicats i patronals, per explicar-los els detalls. El pla inclou 300 milions per activar línies d’ajuts del pressupost ordinari de la Generalitat, 900 milions en préstecs i crèdits vehiculats per l’ICF, 150 milions per a fons d’inversió, 130 per a assessorament a la internacionalització i 200 per promoció de productes catalans a mercats estratègics.

Per part del govern, en aquesta reunió també hi participen la consellera d’Economia, Alícia Romero, i el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, mentre que de la banda de les patronals i sindicats hi assisteixen Foment del Treball, Pimec, CCOO i UGT.

Els detalls de la proposta

La mobilització de 1.500 milions d’euros pretén “protegir la resiliència del teixit empresarial i agrícola de Catalunya i l’ocupació que genera”, però també ajudar les empreses catalanes a internacionalitzar-se i entrar en mercats globals davant de la situació que es generarà als EUA.

Els 300 milions per ajuts inclouen diners a fons perdut, especialment per al sector agroalimentari, ajuts a la promoció internacional i ajuts per ampliar la presència d’empreses catalanes a l’exterior, fomentant la multilocalització.

Els 900 milions en préstecs i crèdits serviran perquè l’Institut Català de Finances (ICF) desplegui instruments per a les empreses afectades. Es tracta d’avals, crèdits circulants, crèdits d’inversió i bonificació del tipus d’interès fins a l’1,5%.

Així mateix, hi haurà 150 milions destinats a Fons d’inversió i capitalització que es vehicularan a través de l’ICF i Avançsa.

En assessorament i acompanyament, el govern destinarà 130 milions per impulsar la internacionalització i diversificació dels mercats de les empreses catalanes, el disseny de plans específics per adaptar-se als nous EUA i reorientar la xarxa d’ACCIÓ per superar les barreres comercials.

En l’àmbit comunicatiu i de promoció, hi haurà 200 milions per desplegar campanyes per potenciar els productes catalans en mercats estratègics.

La circulació de trens de Rodalia de la línia R3 s’ha reestablert per una via entre les estacions de Mollet – Santa Rosa (Vallès Oriental) i Montcada-Ripollet (Vallès Occidental), segons que ha informat RENFE. El servei havia quedat interromput entre aquestes estacions per una incidència a la infrastructura. Malgrat la recuperació del servei, els trens circulen amb retards que poden superar els quaranta minuts.

A més, la companyia ha explicat que la incidència a l’estació de Sant Vicenç de Calders (Baix Penedès), que havia afectat els primers trens de la línia R4, ja s’ha resolt.

L’informe de prop de quatre-centes pàgines del Departament de Comerç dels Estats Units que el president Donald Trump va mostrar per justificar els seus “aranzels recíprocs” inclou la protecció del cinema en llengües com el català, el basc i el gallec en la seva llista de “barreres” al comerç internacional. El text assenyala l’estat espanyol com un dels estats de la Unió Europea amb pràctiques “més significatives” que afecten el comerç de serveis audiovisuals. “Cada tres dies que s’exhibeix un film d’un país de fora de la UE, se n’ha d’exhibir un altre de la UE, i la proporció es redueix a cada quatre dies si el cinema inclou un film en una llengua oficial d’Espanya diferent de l’espanyol”, diu el document.

El text també es queixa que les plataformes hagin de tenir un catàleg “d’almenys el 30% de producció de la UE, del qual almenys la meitat ha de ser en una llengua oficial d’Espanya”.

Així mateix, carrega contra el fet que les empreses audiovisuals amb una facturació de més de 50 milions d’euros hagin “d’invertir un 5% a la producció d’obres de la UE o espanyoles, amb el 40% reservat per a productors independents en qualsevol llengua oficial d’Espanya”.

En el document, titulat “Barreres comercials estrangeres”, es diu que, malgrat que l’estat espanyol “generalment ofereix als inversors internacionals el mateix tractament que als domèstics, la llei espanyola restringeix la propietat no-europea de les llicències audiovisuals al 25%”.

“En concret, una empresa de fora de la Unió Europea no pot ser propietària de més del 25% d’una empresa amb una llicència de televisió digital terrestre, i el total de la propietat de fora de la UE no pot superar el 50% de l’agregat”, diu l’administració de Donald Trump.

Les borses europees continuen en l’espiral de pèrdues d’ençà de l’esclat de la guerra comercial instigada pel president nord-americà, Donald Trump, que ha imposat aranzels arreu. La borsa de Frankfurt —el DAX, que agrupa les 40 empreses més grans d’Alemanya— cau més d’un 6% després d’haver arribat a retrocedir més d’un 10% i enfonsar-se fins als 18.489,91 punts.

A Londres, l’índex FTSE100 s’ha acostat fins als 7.500 punts després de començar la jornada per sobre dels 8.000. Ara mateix, cau un 4,5% (7.691,59). A Milà, l’índex FTSE MIB també acumula pèrdues importants, que voregen gairebé el 7%.

La borsa suïssa també s’ha submergit en els números vermells i les pèrdues són del 6%. Una xifra molt similar a la caiguda que pateix l’Íbex-35 espanyol, que ha passat dels 12.100 punts als 11.626 (-6,4%).

Els ministres de Comerç de la Unió Europea es reuneixen d’urgència a Luxemburg per estudiar la resposta del bloc als aranzels, que inclouen una taxa del 20% sobre la majoria d’importacions procedents dels 27 estats membres. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha dit que, tot i que la UE està disposada a negociar, també està preparada per respondre amb contramesures.

Jornada negra a la borsa asiàtica

Les borses asiàtiques han començat la setmana amb un daltabaix generalitzat arran de la incertesa per la guerra comercial. A la meitat de la sessió, l’índex Nikkei de Tòquio havia baixat d’un 6,48%; a la Xina continental, les borses de Xangai i Shenzhen registraven retrocessos del 6,34% i del 8,01%, respectivament.

Hong Kong ha tingut les pèrdues més greus: el selectiu Hang Seng havia cedit un 10,7% a la pausa de la mitja sessió. També ha estat molt forta la baixada a Taiwan, on l’índex Taiex ha perdut un 9,7% durant les primeres hores de negociació.

Al sud-est asiàtic, Singapur encapçalava les pèrdues amb una davallada de més del 7% de l’índex STI. A Kuala Lumpur (Malàisia), la caiguda era del 5,58%, i a Manila (Filipines), del 3,94%. Les borses de Jakarta, Bangkok i Ho Chi Minh no han obert perquè hi és dia festiu.

A Corea del Sud, l’índex Kospi ha respost als aranzels amb una baixada del 4,92%. A Oceania, els selectius ASX200 (Austràlia) i NZX (Nova Zelanda) també han obert en vermell, amb pèrdues de més d’un 3%.

L’Índia tampoc no s’ha escapat del sotrac. La borsa de Bombai ha registrat una caiguda de prop del 4% a l’obertura.

Recessió als EUA?

VIX, l’índex de volatilitat del mercat dels EUA, s’ha disparat d’un 125% aquests darrers cinc dies i comença a acostar-se a nivells similars als del 2020 arran de la pandèmia de la covid-19. De totes maneres, els 80 punts assolits durant la crisi financera de 2008 encara són lluny.

Divendres, JP Morgan estimava en un 60% les probabilitats d’una recessió als EUA. Avui Goldman Sachs calcula que les possibilitats són d’un 45%.

A final del 2014, en plena ebullició del procés d’independència, el govern espanyol de Mariano Rajoy va activar la guerra bruta per trobar informació comprometedora dels dirigents independentistes. Entre les figures centrals d’aquesta ofensiva hi havia l’ex-comissari policia espanyola José Manuel Villarejo, que sostenia que l’independentisme amagava milions d’euros a Andorra amb la intenció de finançar una futura república. Aquella teoria, sense fonament, va convèncer el govern de Rajoy fins al punt que autoritzà una operació il·legal –l’anomenada branca andorrana de l’operació Catalunya–, que tenia per objectiu el sistema financer andorrà i, concretament, els comptes suposadament vinculats al moviment independentista.

A partir del 2012, Villarejo i més individus de les clavegueres de l’estat actuaven a Andorra. Havien reclutat fonts en l’àmbit bancari i polític i també van recórrer a l’extorsió per obtenir informació comprometedora. D’aquesta manera van aconseguir la captura de pantalla –més tard publicada pel diari El Mundo– d’un compte de la família Pujol a la Banca Privada d’Andorra (BPA). Això va fer que l’ex-president admetés que tenia diners a Andorra.

Tanmateix, la confessió de Pujol no va aturar les clavegueres, que encara van anar més enllà i van fer maniobres per rebentar la BPA. Segons uns correus confidencials obtinguts per El món a RAC-1, Rajoy va pactar amb el cap de govern andorrà, Antoni Martí, una operació per a fer caure el banc, que tenia una filial a l’estat espanyol: el Banco de Madrid. La BPA es va considerar la baula feble del sistema financer andorrà perquè no era propietat de cap de les grans famílies.

Les clavegueres creien que, a part de Pujol, més dirigents independentistes tenien diners en comptes del banc. A diferència d’algunes altres actuacions de l’operació Catalunya, la branca andorrana no la va orquestrar el Ministeri d’Interior, sinó el Centre d’Intel·ligència espanyol (CNI), que es va encarregar d’implicar-hi les autoritats nord-americanes i intoxicar-les.

Quatre dies abans de la intervenció de la BPA, el 6 de març de 2015, Villarejo va rebre un correu molt explícit d’un agent del CNI: “Tant els teus caps com els meus només segueixen les ordres del PG [inicials de “president del govern”, és a dir, Mariano Rajoy]. Quan va tornar del viatge al país veí, al gener, ja no tenia dubtes sobre els plans que li havia plantejat el seu homòleg l’estiu anterior. Li va confirmar que la informació que tenia la BPA podia posar en perill l’equilibri institucional de totes dues nacions.”

Entre el 2014 i el 2015, Rajoy i Martí van tenir tres reunions. Una a Madrid, una a Galícia i una altra a Andorra, que van servir per a tancar els serrells de l’operació. El correu detallava que l’estat espanyol havia arrossegat els EUA en la maniobra: “Al final, tot s’ha precipitat per una empenta de molt amunt i per les relacions de R1 [àlies de Félix Sanz Roldán, aleshores director del CNI] amb els alts càrrecs dels serveis d’intel·ligència aliats. Gràcies a això, el secretari del Tresor dels EUA va demanar al FinCEN que actués, a condició de rebre abans l’alerta que nosaltres li vam enviar a través del nostre col·laborador BS [el comandant de la Guàrdia Civil Basilio Sánchez Portillo].”

L’estratègia era fer arribar als EUA un informe que presentés la BPA i el Banco de Madrid com a centres d’emblanquiment de capitals provinents de Veneçuela, del càrtel de Sinaloa, de la màfia xinesa i d’oligarques russos. Amb aquestes cartes, el FinCEN no va tardar a emetre una alerta, de manera que el govern espanyol i l’andorrà tenien la cobertura necessària per a intervenir el banc amb aparença de legalitat.

El món a RAC-1 ha tingut accés a un document intern que prova que el CNI va ordenar al SEPBLAC –el servei espanyol contra l’emblanquiment de capitals– de redactar un informe amb aquestes acusacions i enviar-lo al FinCEN, que va emetre la nota d’alerta el 10 de març de 2015. De manera gairebé instantània, els governs de Rajoy i Martí van intervenir i liquidar la BPA i la seva filial. Fins ara, el cas BPA ha tingut unes quantes implicacions judicials, però no s’ha demostrat cap de les acusacions.

Sis dies després de la intervenció, Villarejo va rebre un altre correu del CNI. El missatge deia: “Et demanem que tornis a parlar amb el teu amic MB [Mark Barry, agent de l’FBI] perquè es posi en contacte amb els seus coneguts al Tresor i aconsegueixi que el FinCEN emeti una nova alerta per reforçar la del dia 10 i assegurar-nos que els del banc andorrà no s’aixequin. Si ho aconsegueixes, R1 es quedarà més tranquil i no haurà de demanar més favors als nostres col·legues americans.”

Segons El món a RAC-1, Villarejo no va fer la gestió perquè no hi estava d’acord. A parer seu, calia actuar també contra Andbank. En una nota del 7 de març, ho va deixar escrit: “L’anàlisi de dades obtingudes de fonts fiables no descarta que algunes altres entitats andorranes, a més de la BPA, tinguin vincles amb sectors independentistes. Si es continua assenyalant només la BPA, les gestions perdran eficàcia. L’objectiu real ha de ser el desmantellament de l’independentisme, no pas amagar activitats d’altri.”

En el mateix document, l’ex-comissari ja anticipava el relat que justificava la intervenció: “Si l’acció es fa aviat, caldrà justificar-la amb l’alerta del FinCEN i fer veure que s’hi poden trobar proves d’emblanquiment. […] Una vegada decapitada l’entitat, amb la destitució o l’empresonament dels seus responsables –el conseller delegat, Joan Pau Miquel, va ser empresonat 22 mesos–, els governs espanyol i andorrà tindran prou temps per a redactar informes que complementin l’alerta del FinCEN i donar més versemblança als motius de la intervenció.”

Uns quants dies més tard, el 21 de març de 2015, assegurava que havia començat a esborrar proves per no deixar rastre de la implicació espanyola en el cas BPA. “Tal com ho va ordenar la superioritat, s’ha lliurat tota la documentació i, llevat dels arxius de presidència del govern i del CNI, no hauria de quedar rastre de l’operació. S’han eliminat tant les ordres de trasllat de funcionaris com els pagaments amb fons reservats fets a fonts andorranes i catalanes”, va escriure.