Aquest cap de setmana es faran dues noves semifinals de la Lliga del Paraulògic. Dissabte, dia 30, es jugarà la semifinal a l’Institut d’Estudis Catalans de Barcelona i diumenge, dia 1, se’n jugarà una altra al Casal Jaume I de Perpinyà.

A diferència de les etapes anteriors, que es jugaven en línia, en les semifinals, els concursants participen en directe a la mateixa sala, sota la direcció de Pau Vidal, autor dels Minimots, i amb presència de públic.

De la semifinal de Barcelona, en sortiran trenta finalistes. I de la semifinal de Perpinyà, cinc.

Ambdues semifinals són obertes al públic, que també podrà participar en algunes proves específiques fora de concurs.

A continuació, podeu veure algunes imatges de les semifinals que ja s’han disputat a Andorra la Vella i Palma:

Us demanem una petita donació puntual per a ajudar-nos en l’organització de la Lliga. Cliqueu ací si ens podeu ajudar i ho voleu.

 

 Pemi Fortuny, el cantant originari dels Lax’n’Busto, tornarà a entonar les cançons amb el grup en la ronda que la banda ha anunciat per a l’any vinent. Els concerts arrencaran el 23 de maig a la Mirona de Salt (Gironès). Els del Vendrell han pres aquesta decisió després de la resposta “aclaparadora” que han obtingut els dos concerts programats per al 18 i 19 de desembre a la sala Luz de Gas de Barcelona, que han exhaurit entrades. És per això que la formació ha decidit mantenir el retorn amb les actuacions del 2025, de les quals de moment solament s’ha anunciat la de Salt.

La formació històrica amb Pemi Fortuny, Jimmy Piñol, Pemi Rovirosa, Jesús Rovira, Cristian Gomez Montenegro i Eduard Font, es retrobarà, així, amb els escenaris i el seu públic. Les entrades per al concert de Salt es posaran divendres a la venda.

L’any 2006, després de vint anys de trajectòria, Fortuny baixava dels escenaris i del lideratge de la banda vendrellenca i iniciava un nou capítol de la seva trajectòria professional com a cooperant. Salva Racero va ser triat per a substituir-lo, un lloc que va ocupar fins al 2017.

Els grups municipals de Compromís, PSPV, Activa Xiva i Alternativa de Disseminats i Urbanitzacions de Xiva han presentat una moció de censura contra la batllessa de la localitat, Amparo Fort (PP), que fins ara ha governat en minoria amb el suport de Vox. La gestió dels efectes de la gota freda a Xiva ha precipitat la maniobra contra un equip de govern que ja era molt discutit de feia setmanes.

Es preveu que el nou batlle sigui Ernesto Navarro, fins ara portaveu del PSPV, i també formaran part del govern tots els partits que participen en la moció. Les negociacions per a presentar-la van començar fa unes quantes setmanes, però la tragèdia de la gota freda les va aturar. Ara bé, la gestió de la corporació municipal de la tragèdia les ha accelerades.

De fet, en el ple d’ahir, les quatre formacions ja van aprovar en grup una moció sobre la gota freda per a demanar explicacions al govern de PP i Vox sobre la gestió de les riuades i les actuacions. En el text, en criticaven la “desinformació i manca de transparència”.

La titular del jutjat d’instrucció 3 de Badajoz, Beatriz Biedma, ha citat a declarar com a investigats el director de l’Oficina d’Arts Escèniques de la Diputació de Badajoz i germà de Pedro Sánchez, David Sánchez Pérez-Castejón, i el president de la diputació i secretari general del PSOE d’Extremadura, Miguel Ángel Gallardo. En una resolució, la jutgessa els ha citat el 9 de gener, juntament amb set persones més, tots ells responsables de la Diputació de Badajoz, en el marc del procés que s’instrueix contra el germà del president espanyol per presumpta prevaricació, malversació i tràfic d’influències, entre més delictes.

La jutgessa també ha emès un requeriment al BBVA perquè informi el jutjat sobre el valor nominal dels dipòsits d’accions de cotització oficial de David Sánchez mesos de novembre del 2017, novembre del 2019, desembre del 2021, novembre del 2022 i juny del 2023.

La fiscalia francesa ha demanat penes entre quatre anys i vint de presó per als cinquanta-un homes acusats de violar Gisèle Pelicot durant més d’una dècada amb la complicitat del seu ex-marit, Dominique Pelicot, que la drogava sense que ella ho sabés. Abans-d’ahir, la mateixa fiscalia ja va demanar vint anys de presó, la pena màxima per violació a l’estat francès, per a l’ex-marit.

Cas Pélicot: un abans i un després en el tractament de les violències sexuals?

Pel que fa als cinquanta restants, només a un se l’acusa d’un delicte d’agressió sexual, mentre que pels quaranta-nou restants la fiscalia demana penes d’entre deu i divuit anys de presó en acusar-los de presumpta violació.

Dominique Pelicot, l’ex-marit de Gisèle, que cercava els agressors sexuals per internet, ha reconegut els fets i s’ha definit com un violador. Ha afegit que també ho eren les desenes d’homes que responien a la seva crida, també encausats. L’anomenat cas Pelicot ha trasbalsat l’estat francès i el món sencer.

“L’experiència és tan poc comuna que permetrà establir un abans i un després”, ha assegurat la fiscal general Laure Chabaud, que ha dit que espera que el cas permeti conscienciar profundament els acusats de la gravetat dels actes comesos i posar en qüestió el tema del consentiment. Així mateix, ha indicat que està previst que el tribunal d’Avinyó emeti el seu veredicte abans de Nadal.

Els investigadors consideren que, a banda dels cinquanta-un acusats, més d’una desena d’homes també haurien estat implicats en aquests delictes, però encara no han pogut ser identificats.

Pelicot considera que podria haver estat violada unes 200 vegades durant un període de deu anys mentre es trobava drogada. Moltes d’aquestes agressions van ser gravades o fotografiades pel seu propi marit.

Gisèle Pelicot fa la seva darrera intervenció: “Aquest és el judici de la covardia”

La vaga convocada al sector del transport per carretera pels dies 28 i 29 de novembre afectarà els autobusos del Pla Alternatiu de Transport (PAT) que cobreixen el tram ferroviari tallat per les obres de Roda de Berà. Així, el Departament d’Empresa i Treball ha determinat uns serveis mínims d’un 40% en hora punta, és a dir, entre les 6.30 i les 9.30 del matí; i un 20% la resta del dia.

Comença el tall ferroviari de Roda de Berà: com podeu anar entre Tarragona i Barcelona?

En total, circularan 161 expedicions en lloc de les més de sis-centes habituals amb una oferta d’unes nou mil places enfront de les més de trenta mil previstes. Renfe ha assenyalat que el servei ferroviari no es veurà afectat per la vaga i funcionarà amb normalitat.

Segons Renfe, el tall afecta diàriament uns quinze mil usuaris diaris de les línies R13, R14, R15, R16 i R17 de Rodalia.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que el consell de ministres, que es farà extraordinàriament demà, aprovarà un tercer paquet d’ajuts per a accelerar la tornada a la normalitat i la recuperació de les zones afectades per la gota freda. El paquet, amb un import total de 2.274 milions d’euros, inclou seixanta mesures. “Aquest import equival a més de la meitat del pressupost anual de la Generalitat Valenciana o a l’1% del producte interior brut d’Espanya”, ha destacat el president espanyol.

Ho ha avançat durant la compareixença al congrés espanyol per a informar sobre la gestió de l’emergència causada per la gota freda. Fins ara, s’han impulsat dos grans paquets d’ajuts, centrats en la resposta urgent i la reconstrucció, amb una inversió total de 14.373 milions d’euros.

Dins d’aquest paquet de mesures, Sánchez ha destacat que es reconeixerà el dret que persones diferents dels convivents puguin obtenir els ajuts per mort i la possibilitat que els familiars dels difunts percebin també els ajuts per danys a l’habitatge.

Llibres de text, autònoms i vehicles

A més, s’aprovarà una línia d’ajuts de 19 milions d’euros per a sufragar, per exemple, la reposició de llibres de text, del material escolar o d’estudi per als estudiants i les famílies amb fills estudiants que resideixin als municipis afectats.

Així mateix, s’estendrà fins al 31 de desembre la consideració excepcional de situació assimilada a accident de treball dels processos d’incapacitat temporal i pensions d’incapacitat permanent, mort i supervivència causats per la gota freda.

Alhora, s’ampliarà la prestació per cessament d’activitat d’autònoms a tots aquells que es troben acollits a l’anomenada tarifa plana de cotització. També s’aprovarà un nou règim per a l’activació dels protocols en cas de catàstrofes dins les empreses que garanteixi la participació dels representants dels treballadors.

També s’aprovarà un pla per a la renovació del parc automobilístic danyat per la gota freda, amb una dotació inicial de 465 milions d’euros, que permetrà als ciutadans que necessitin comprar un vehicle rebre un ajut directe fins a 10.000 euros que no s’haurà de tornar i que podrà sumar-se a les indemnitzacions que ja comença a pagar el Consorci de Compensació d’Assegurances.

Les dades recents apunten que el Consorci de Compensació d’Assegurances ha registrat 273.600 sol·licituds d’indemnització i fins ara s’han abonat 60 milions d’euros a llars, autònoms i empreses. La previsió, segons Sánchez, és que la setmana que ve es transfereixin 160 milions més i que es vagi accelerant el ritme de desplegament durant el mes de desembre.

Assegurança del cotxe: què us cobreix si el vostre vehicle ha estat danyat per la gota freda?

Un jove de cada cinc passa més de dues hores el dia a TikTok, un temps que ja es considera de risc en l’ús de xarxes socials per al benestar cognitiu i emocional. Ho indica un informe fet per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i que s’ha publicat a la revista científica Nature. El document recull que hi ha més noies que no pas nois que tenen un consum de risc de TikTok. En el cas de les noies, el 24,37% de les enquestades diu que passa més de dues hores el dia en aquesta xarxa social, i en el dels nois, és del 15,45%. Ateses aquestes xifres, l’estudi proposa de fer auditories més freqüents de l’algorisme de TikTok per a prevenir els “possibles efectes addictius”.

L’estudi analitza els efectes específics que el consum de TikTok té sobre el benestar dels adolescents. Aquesta xarxa té particularitats respecte d’altres, com Instagram, X o Facebook, perquè fomenta el consum més passiu de vídeos i una menor interacció entre els usuraris. L’anàlisi s’ha fet a partir d’una enquesta a 1.043 joves de tot l’estat espanyol entre 12 anys i 18. S’ha examinat el temps que destinen a TikTok, el tipus de contingut que consumeixen i la percepció que tenen sobre el seu benestar digital.

Segons l’estudi, el 53,19% dels joves enquestats passa més d’una hora al dia a TikTok, el 35,28% més d’una hora i mitja, i el 20,22% més de dues hores, una xifra que s’enfila fins el 24,37% en el cas de les noies. Hi ha uns quants estudis que associen fer servir les xarxes socials durant més de dues hores el dia amb una autoestima baixa sobre la imatge corporal, una percepció negativa de la pròpia salut mental i un increment del risc d’estrès psicològic o d’idees suïcides.

Ara bé, el temps de consum dels joves contrasta amb l’autopercepció dels joves del nivell de benestar digital que tenen, que en general és positiu. En una escala de l’1 al 5, puntuen la capacitat per a fixar límits al temps de consum amb un 3,22, la seva resiliència emocional davant els continguts vists, amb un 3,31, i la capacitat de generar connexions socials i comunitat, amb un 3,64.

La recerca també estableix una relació entre el temps que els adolescents passen a TikTok i la capacitat que tenen per a establir límits a aquest consum. Els qui passen més de dues hores el dia a TikTok puntuen la seva capacitat per a fixar límits amb un 2,93 sobre 5, i els qui hi dediquen entre mitja hora i una hora la valoren amb un 3,33. S’eleva la capacitat de fixar límits entre els qui passen entre 11 minuts i mitja hora (3,47) i els qui hi passen menys de 10 minuts (3,53).

Quant de temps endarrereix el son la llum blava del mòbil?

Continguts que mantenen els rols de gènere

L’estudi també assenyala que els rols tradicionals de gènere es mantenen en els continguts consumits a TikTok per nois i noies adolescents. Els nois consumeixen continguts relacionats amb els videojocs i esports professionals, mentre que les noies miren més continguts de bellesa i moda. En el cas de les noies, els cinc continguts més vists són comèdia, música, moda, bellesa i ball o persones fent playback, i en els nois són comèdia, videojocs, música, esports professionals i notícies d’influenciadors o narradors en línia.

Mònika Jiménez, professora del departament de Comunicació de la UPF, remarca que el contingut consumit pels adolescents contribueix a perpetuar els rols de gènere tradicionals. Jiménez subratlla que es diagnostiquen més trastorns de la salut mental en noies que no pas en nois i alerta que hi ha una correlació entre les dades sobre el consum de xarxes i els trastorns de la salut mental. “Si passes gairebé tres hores el dia a TikTok, queda clar que aquesta és la percepció que tenen del món”, indica.

Mireia Montaña, professora del departament de Ciències de la Informació i Comunicació de la UOC, afegeix que el fet que les noies consumeixin continguts relacionats amb la moda i la bellesa fa que “s’acostumin a estar més pendents del cos i la imatge” i que els generi més estrès i ansietat que en el cas dels nois, que visionen continguts més “divertits o musicals”. “Aquests continguts les enganxen més i això els afecta el benestar emocional, l’autoestima i tenen més estrès”, remarca.

A més, la professora de la UOC apunta que és un cercle viciós. “Com més estona miren aquest contingut que les estressa, més ansietat tenen i més consumeixen aquest contingut”, alerta.

Per què hem de deixar de fer servir el mòbil quan anem al vàter?

Mesures per a millorar el benestar digital

Amb les dades extretes, la recerca conclou que cal fer més per a millorar el benestar digital dels adolescents, perquè les mesures no es poden limitar al control parental de l’aplicació o a la desconnexió digital. Calen programes educatius per a promoure hàbits digitals saludables entre els joves i per a dotar les famílies de més estratègies d’acompanyament per a fer-ho possible, tot aplicant-hi la perspectiva de gènere, conclou la recerca.

L’estudi alerta que les restriccions indiscriminades no funcionen i que cal fomentar que cada jove mantingui un nivell de consum moderat de les xarxes, segons els seus interessos i necessitats. Entre les mesures que proposa, hi ha estudiar la realització d’auditories més freqüents dels algoritmes de xarxes com TikTok per a evitar-ne els potencials efectes addictius.

Mònika Jiménez alerta que els missatges que apareixen a la mateixa aplicació quan se sobrepassen certs llindars de temps són insuficients i cal anar més enllà, perquè “els adolescents no tenen aquesta percepció del risc”. A més de les auditories, Jiménez també exigeix polítiques públiques per a conscienciar la societat sobre l’impacte del consum de cert contingut i educació digital en salut mental. “Massa sovint es passa la pilota a les escoles, i això no és la solució”, adverteix. “S’hauria de regular aquesta realitat esbiaixada que poden percebre els joves”, afegeix Mireia Montaña.

L’estudi s’emmarca dins d’un de més global amb una perspectiva de tres anys en què s’investigarà el consum de TikTok, com es mostren els adolescents en aquesta xarxa i els seus efectes en la salut mental dels adolescents.

Avui, 27 de novembre de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Gerard Fullana: “Mazón i Rovira formen part d’una estructura mafiosa dins el PP d’Alacant”
• Anar a Picassent i tornar a casa a les deu del vespre: la proposta indecent de Rovira a l’IES Berenguer Dalmau
• ERC rebaixa la tensió: Junqueras evita la confrontació, Solà s’arrisca i Godàs prega per un nou cicle | Crònica d’Odei A.-Etxearte
• Com els mitjans espanyols (i catalans) amaguen el film que denuncia el Catalangate a tot el món
• Ramon M. Piqué: “El Barça és una màquina d’integrar catalans”
• “Es vengen de la societat”: els atacs mortals a la Xina augmenten a mesura que l’economia empitjora
• Quan comença la Fira de l’Avet d’Espinelves aquest 2024?
• Com pot ser que la dreta espanyola siga tan cavernícola? | Editorial de Vicent Partal
• Sobre esquerres nacionals i no | Mail Obert de Julià de Jòdar
• Sobre veritats i mentides | Mail Obert de Joan Minguet Batllori

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país.

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

El Parlament Europeu donarà el vist-i-plau avui a la nova Comissió Europea, amb els vots a favor de la majoria d’eurodiputats del Partit Popular Europeu (PPE), els Socialistes i Demòcrates (S&D), i els liberals de Renew. Aquest segon executiu d’Ursula von der Leyen també rebrà el suport de part de la ultradreta de Conservadors i Reformistes per Europa (ECR), que al juliol va votar-hi en contra. El grup dels Verds, que al juliol van votar a favor de Von der Leyen, votarà dividit. Pràcticament la meitat dels eurodiputats del grup, entre els quals Diana Riba (ERC), Vicent Marzà (Compromís) i Jaume Asens (Comuns), hi votarà en contra, i la resta a favor. El nou executiu comunitari s’estrenarà oficialment el primer de desembre.

Després de l’acord de populars, socialdemòcrates i liberals per a desencallar el nou executiu comunitari, amb l’ex-ministra espanyola Teresa Ribera com a vice-presidenta executiva a càrrec de Competència i Transició Neta, el ple aprovarà definitivament els nous comissaris de Von der Leyen.

Malgrat la pressió del PP d’Alberto Núñez Feijóo, els populars europeus encapçalats per Manfred Weber van acabar acceptant Ribera com a vice-presidenta executiva de la nova CE –i futura mà dreta de Von der Leyen.

A canvi, els socialdemòcrates van haver d’aixecar els seus vets al candidat del govern d’Itàlia de la ultradretana Giorgia Meloni, Raffaele Fitto, i al candidat del govern d’Hongria del populista Viktor Orbán, Olivér Várhelyi. Aquest últim serà comissari de Salut i Benestar, però les tres famílies polítiques van pactar de retirar-li les competències en drets reproductius i gestió de crisis.

Els populars espanyols i els socialdemòcrates francesos, en contra

Tot i que els populars europeus votaran a favor de la nova CE, el PP d’Alberto Núñez Feijóo té previst de trencar la disciplina de vot dins el grup. Segons algunes fonts, no donaran suport de cap manera a un executiu que inclogui Ribera. Tanmateix, s’ha de veure si la delegació s’abstindrà o hi votarà en contra.

L’executiu necessita una majoria simple a favor per poder ser aprovat. Si no hi ha res de nou, li donaran suport la majoria d’eurodiputats de les tres grans famílies polítiques europees (populars, socialdemòcrates i liberals) i, a més, tindrà els vots de la ultradreta d’ECR.

Tanmateix, dins els populars, els socialdemòcrates i el grup de Meloni hi ha divisions. És el cas del PP espanyol i també dels socialdemòcrates francesos, que la setmana passada, quan es va rubricar l’acord, ja van avisar que hi votarien en contra. En el cas d’ECR, fonts del grup confirmen que la delegació italiana (Germans d’Itàlia) hi votarà a favor juntament amb els belgues de l’N-VA, però la delegació polonesa (Llei i Justícia) en contra, igual que les delegacions francesa i sueca.

Els Verds, que en la votació del juliol van votar a favor de Von der Leyen, ara votaran dividits. Segons fonts parlamentàries, 25 eurodiputats del grup hi votaran a favor, 20 en contra –entre els quals l’eurodiputada d’ERC Diana Riba i l’eurodiputat dels Comuns Jaume Asens– i 5 s’abstindran. El grup de l’Esquerra, on hi ha Podem i Sumar, hi votarà en contra.

Malgrat això, els membres de la nova CE continuaran tenint prou suport de la cambra.

El grup d’extrema dreta de Patriotes per Europa (PfE), on hi ha integrat Vox, hi votarà en contra, tot i tenir un comissari dins l’executiu, l’hongarès Olivér Várhelyi. Tampoc no hi donaran suport els ultres de l’Europa de les Nacions Sobiranes (ESN), on hi ha Se Acabó la Fiesta de l’eurodiputat Alvise Pérez.

Ribera i els pesos pesants de l’executiu

Els nous comissaris de Von der Leyen entraran en funcions el primer de desembre. Teresa Ribera serà vice-presidenta executiva a càrrec de Competència i Transició Justa i Neta i, per tant, serà un dels pesos pesants de l’executiu, que tindrà cinc vice-presidents executius més.

El francès Stéphane Séjourné serà vice-president executiu a càrrec de Prosperitat i Estratègia Industrial; l’italià Raffaele Fitto portarà la vice-presidència de Cohesió i Reformes; l’ex-primera ministra estoniana Kaja Kallas rellevarà Josep Borrell i serà l’Alta Representant de Política Exterior i de Seguretat; la finlandesa Henna Virkkunen serà vice-presidenta de Sobirania Tecnològica, Seguretat i Democràcia; i la romanesa Roxana Mînzatu encapçalarà la vice-presidència d’Educació, Treball i Drets Socials.

Repartiment de la resta de carteres

Dins el nou executiu hi haurà cinc comissaris que repetiran aquesta legislatura, entre els quals l’eslovac Maroš Šefčovič, que serà comissari de Comerç i Seguretat Econòmica i responsable de Relacions Interinstitucionals i Transparència; Valdis Dombrovskis, que serà comissari d’Economia i Productivitat i encarregat d’Implementació i Simplificació; i l’hongarès Olivér Várhelyi, que liderarà Salut i Benestar animal.

També repetiran el neerlandès Wopke Hoekstra, que serà comissari de Clima, de manera que haurà de treballar en coordinació amb la vice-presidenta Ribera, amb la nova comissària de Medi Ambient, la sueca Jessika Roswall, i amb el danès Dan Jørgensen, comissari d’Energia i Habitatge.

La resta de nous comissaris seran l’eslovena Marta Kos, a Ampliació, i per primera vegada hi haurà una comissària de Mediterrània, la croata Dubravka Šuica. La portuguesa Maria Luís Albuquerque portarà la cartera de Serveis Financers, i l’irlandès Michael McGrath encapçalarà Justícia, Democràcia i Estat de Dret.

El txec Jozef Síkela serà comissari de Col·laboracions Internacionals; el xipriota Costas Kadis, el de Pesca i Oceans; la belga Hadja Lahbib, la de Gestió de Crisis; l’austríac Magnus Brunner, el d’Afers Interns i Migració; el polonès Piotr Serafin, el de Pressupost; la búlgara Ekaterina Zaharieva, la de Recerca i Innovació; el grec Apostolos Tzikostas, el de Transport Sostenible i Turisme; el luxemburguès Christophe Hansen, el d’Agricultura i Alimentació; i el maltès Glenn Micallef, el d’Equitat intergeneracional, Cultura, Joventut i Esport; i la nova cartera de Defensa i Espai serà dirigida pel lituà Andrius Kubilius.

L’escriptor i periodista Nil Forcada s’ha endut el premi Fiter i Rossell per la novel·la Tolls, en la Nit Literària d’Andorra. És el guardó més important i més ben dotat del certamen.

Forcada s’ha endut també el premi d’assaig literari amb l’obra Teoria del ridícul.

En contes i narracions, el premi MoraBanc ha estat per a F. Xavier Ambrós, amb l’obra El fil de vida. El premi Grandalla de poesia ha estat per a Aureli Trujillo per l’obra Et donaré tots els silencis. I el de teatre, per a Manuel Güell per l’obra Minuet als peus de la tomba de Rousseau.

El realitzador de Televisió d’Andorra Xavier Fajardo ha recollit el premi Lauredià de periodisme per a mitjans audiovisuals amb el reportatge Les llums del Madriu.

El premi Lauredià de periodisme ha estat per a Andrés Luengo, del diari Bon Dia per l’obra Serrano ordenat.

Era el debat clau abans de les eleccions internes que ERC farà dissabte. I els candidats a presidir el partit han abaixat el volum de la tensió i els retrets. N’hi ha hagut menys que dissabte, quan van ser els aspirants a ocupar la secretaria general els qui van confrontar els projectes i la continuïtat Oriol Junqueras es va convertir en el centre la discussió. Aquesta vegada, amb Junqueras al faristol, els candidats de Nova Esquerra Nacional, Xavier Godàs, i de Foc Nou, Helena Solà, han volgut marcar distàncies amb un Junqueras determinat a esquivar la confrontació. L’ex-president d’ERC ha subratllat que el primer de desembre serà encara més important que el 30 de novembre. Però el xoc s’ha rebaixat fins al punt que el conductor del debat, el vice-secretari general de comunicació del partit, Oriol Duran, ha deixat anar que semblava que no volien debatre.

Solà, que probablement era la que menys hi tenia a perdre i més a guanyar potencialment, és qui s’ha arriscat més. Ha exhaurit el temps de què disposava refermant la claredat amb què diu que parla la seva candidatura: defensant un canvi de rumb per al partit, que posi la independència al centre, posi fi al “vassallatge” als socialistes deixant de fer pactes “a canvi de molles” i que capgiri la davallada electoral progressiva que ha viscut el partit. També ha interpel·lat directament Junqueras més vegades que no pas Godàs. En un moment en què l’ex-president d’Esquerra reivindicava la necessitat de reconnectar amb els sectors socials que s’han allunyat del partit, i defensava anar a “abraçar” pagesos com a exemple, Solà li ha recomanat que no ho intentés amb les mestres.

Tant Solà com Godàs han retret a Junqueras que no aclarís què va votar en la consulta de la investidura de Salvador Illa. “Creiem que és important en termes de lideratge”, ha insistit el candidat de Nova Esquerra Nacional, demanant-li que ho fes públic. Junqueras no ha respost la pregunta. “El que és més important de tot és com fem complir al Partit Socialista els acords a què hem arribat i, si no, els fem fora a tot arreu”, ha remarcat, després de dir que ho havia explicat moltes vegades. Solà ha subratllat que ella era l’únic candidat que va dir clarament que votaria en contra de la investidura d’Illa i ha assegurat que, si guanyen, ERC no votarà a favor de cap més investidura al govern espanyol si no és en canvi d’un referèndum d’autodeterminació. “Trontollaran governs si no cobrem les factures”, ha promès Godàs.

Els pactes amb el PSC han centrat la discussió estratègica, però la necessitat de parlar clar també ha estat una constant en el debat. Ha estat un retret que han coincidit a fer a Junqueras tant Godàs com Solà, i que el candidat de Militància Decidim ha mirat de suavitzar refermant-se en la seva claredat quan exposava el projecte per a contribuir a una ERC “forta” i “útil” per a la societat que creu que ha d’assemblar-se als ciutadans que vol representar.

Godàs ha insistit a dir que, si guanya, separaran els càrrecs de l’executiva dels electes i de govern i que reformaran els estatuts. I Junqueras ha recordat que està inhabilitat i no es pot presentar a les eleccions. El candidat de Nova Esquerra Nacional ha al·legat que una anàlisi crítica del que li ha passat al partit obliga a obrir un nou cicle i elegir una nova direcció, i ha exposat la proposta de fer una conferència de les esquerres sobiranistes la tardor de l’any vinent per a articular aliances i sumar actius amb vista a les municipals del 2027. De fet, ha assenyalat que el debat havia de ser sobre el partit després de sentir Junqueras exposant la necessitat de trobar solucions a problemes com l’habitatge o els sous baixos. “La militància expressarà el seu vot segons com siguem d’útils a la societat”, s’ha defensat l’ex-president d’Esquerra. Solà tampoc no compartia el marc de la campanya que ha fet Junqueras, i que ha mantingut en el debat: “Ens vota la militància. El que hem de fer és aportar solucions per al partit i no n’hem sentit gaires.”

Solà ha subratllat que Foc Nou vol posar la independència en el centre i ha tret l’únic cartell que s’ha exhibit en el debat: un gràfic de la pèrdua de votants del partit. “La manca de coherència es corregeix amb coherència. En el moment en què hem aparcat la independència, hem començat a baixar”, ha dit, carregant també contra les polítiques autonomistes. La candidata de Foc Nou fins i tot ha apuntat que hi havia municipis en què, per evitar el desgast de les sigles, les agrupacions d’Esquerra sospesaven de presentar-se amb marques blanques a les municipals. Junqueras ha assenyalat algun dels errors que creuen que va cometre el govern de Pere Aragonès, com els xecs a les famílies, en compte d’avançar cap a la universalització de les extraescolars.

El cas dels cartells dels germans Maragall ha ocupat bona part del debat. Solà se n’ha volgut distanciar totalment, ha insistit que farien una auditoria i que hi havia d’intervenir la justícia si calia, i que la comissió de garanties i d’ètica s’havien de desvincular de la direcció. També ho ha intentat Junqueras, que proposa de crear una “comissió de la veritat” perquè s’aclareixin els fets i que la comissió de garanties recuperi totes les competències que havia tingut, incloent-hi la d’investigar, que ara correspon al responsable de compliment, que és un càrrec unipersonal. Junqueras ha assenyalat que se sentia molt responsable de la gestió del partit fins el 2017, quan va entrar a la presó, però menys responsable d’allò que no havia tingut la capacitat de controlar. Responia així a la interpel·lació directa de Solà. La candidata de Foc Nou, en canvi, ha promès que la primera cosa que faria si fos presidenta seria demanar perdó en nom d’Esquerra als militants i als votants. “Nosaltres confiem en els organismes del partit. Volem que s’esclareixi tot”, ha dit Godàs. El candidat de Nova Esquerra Nacional ha afirmat que creia en la comissió de garanties sense haver presidit fins ara el partit, cosa que volia ser un retret directe a Junqueras.

Tots tres candidats han deixat clar que, si guanyen, es dedicaran a recórrer les seccions locals per a escoltar els militants, i també han defensat que les sectorials tinguin un paper més destacat a l’hora de definir el discurs polític. Però en el rerefons de la discussió planava l’evidència que dissabte a la nit tot haurà de recomençar. Cap dels candidats no ha entrat en la hipòtesi d’una segona volta. “Preservarem la unitat. No hi haurà cap perill de trencament, ho farem bé”, ha dit Godàs, que proposa que les candidatures participin en l’elaboració de la ponència política que es debatrà en el plenari del congrés. Junqueras ha promès que convocaria les altres candidatures per reunir-se i recosir el partit plegats. Solà ha garantit escoltar els militants, millorar-ne la comunicació bidireccional i la participació. “Tenim l’oportunitat de recuperar el prestigi d’ERC, de sentir-nos orgulloses de ser militants”, ha dit. Els afiliats decidiran dissabte qui comanda l’intent de reconstrucció després d’un dels processos de divisió interna més crus que ha viscut el partit en la seva llarga història.

Ramon M. Piqué ara treballa en publicitat. És llicenciat en comunicació audiovisual i al començament va passar per TV3 ( a Silenci ? va acabar essent-ne el director). Ara ha escrit El contracte. Cruyff, Carabén, Catalunya (Columna). Aquest llibre, que avui arriba a les llibreries, explica el fitxatge de Cruyff pel Barça gràcies a la influència i la personalitat d’Armand Carabén, directiu blau-grana, i la seva parella, Marjolijn Van Der Meer. I també la seva relació amb Joahn Cruyff i Danny Cors. L’obra no tan sols explica la connexió de Cruyff amb Catalunya, sinó que també és un llibre familiar. Per aquestes 261 planes hi desfilen els Carabén: del besavi Pepet Carabén, l’home que va impulsar la terrassa d’El Café Español, fins a David Carabén, cantant de Mishima, passant per Armand Carabén, directiu del Barça, cruyffista, pallaquista i l’home que va aconseguir que Cruyff fos “un català de cor”.

Ramon Piqué, escriptor (fotografia: Adiva Koenigsberg).

—Qui és Armand Carabén (1931-2001), l’home que va portar Cruyff al Barça?
—L’Armand és un seductor, elegant, un diplomàtic i un connector. Si fóssim un estat, Carabén podria haver estat ministre d’Afers Estrangers. Era un home amb aquesta categoria, amb aquesta talla. Per formació, per intel·lecte, per cultura, per obertura de mires, per moltes coses. Carabén ha pogut estudiar a Ginebra i a Londres. Viatja amb una beca Rafel Patxot, a estudiants brillants. Quan torna, entra a treballar al SECEA, dels cotoners que en aquella època remenen molt les cireres. Darrere dels SECEA s’amaguen també gent amb intencions de fer política.

—I Carabén, empresari, no ho va ser mai? Sempre va ser directiu?
—Va intentar-ho, sent editor d’AC (les seves inicials). Van publicar Joan Fuster. Ell té una gran veneració pel Pla. Pla havia estat company d’estudis del seu pare. I el pare de Carabén havia estat un advocat amb una vis literària important. Havia estrenat obres de teatre, havia participat en revistes. Però l’editorial no va anar a més.

—Carabén i Pallach, quina relació tenen?
—Una gran admiració per part de l’Armand Carabén. Ho diu explícitament en les seves memòries, enyora Pallach. “Cada cop que estem convocats a les urnes, la gent que pensem com nosaltres ens sentim molt orfes.” És un gran escriptor i les seves memòries [Catalunya és més que un club? (1994)] són un llibre deliciós. Escriu molt bé. Ell va escriure molts anys articles d’opinió a La Vanguardia. Una delícia! Hi veus que ha estat sempre en moments determinants del país com un aconseguidor, com un connector. I el Barça és un gran exemple d’això, també.

—Per exemple, ell ha estat involucrat en el Barça, l’Elefant Blau, TV3, els Jocs Olímpics de Barcelona, etc.
—Sí, senyor.

Ramon Piqué, escriptor (fotografia: Adiva Koenigsberg).

—La visió que té dels catalans de Madrid, com la resumiu?
—Ell parla molt del franquisme per omissió, que és el cas d’Ortínez, acaba essent el cas de l’Estapé. Tota aquesta gent que, bé, no són franquistes, però a mi em va bé. Ell, no.

—Qui és Marjolijn Van Der Meer?
—És l’esposa del Carabén, tretze anys més jove, si no m’equivoco. Nascuda el 44, en ple bombardeig de la Haia. Té una infància molt diferent, perquè la passa a Papua Nova Guinea. De família progressista, la revolta del 68, a Holanda passa una mica abans. I ella està aquí un estiu fent de recepcionista en un càmping de la Costa Brava i coneix l’Armand. Ella estava promesa amb un diplomàtic israelià, amb la idea de casar-s’hi, i quan coneix l’Armand això canvia com de la nit al dia. Avui té un cap claríssim, és una dona espectacular, de vuitanta anys, i no ha sortit gaire a la premsa, no.

—Cruyff arriba a Catalunya, bàsicament, per la bona entesa que hi ha entre dues parelles: l’Armand i Marjolijn per una banda, i Johan Cruyff i Danny Cors per l’altra?
—No exactament. Els Cruyff visiten Barcelona perquè a Barcelona entrena el Vic Buckingham, que és l’entrenador que va fer debutar Cruyff a l’Ajax. I els organitzen una visita perquè el Barça ja té al cap d’incorporar Cruyff des del 69. Queda admirat del Camp Nou, perquè és una catedral enorme, i ell està en un moment de la vida que té un conflicte amb l’autoritat. Com sempre, Cruyff és molt proper a les bases, amb els nens; és una persona que pot estar hores firmant autògrafs i passar per alt el president de l’Ajax. Ell té un conflicte de diners amb l’Ajax, i el Barça és una opció molt apetitosa perquè el Barça té diners per a llençar.

—Dieu que Cruyff és un tipus que no tan sols canvia el futbol dins del terreny de joc, sinó també fora. És el primer que comença a cobrar per entrevistes, a dir que la privadesa és important. La relació del futbolista directament amb la premsa. Però llegint el llibre penso: això ho canvia ell, o ho canvia el senyor Coster, el seu sogre?
—La cosa del màrqueting, de la imatge pública, etc. és obvi que Coster pugui dir: això ho has de fer així. De fet, ell acaba representant jugadors de l’Ajax, en aquella època. Però Cruyff és un tipus molt llest i és un paio que es qüestiona moltes coses.

—I qui era Cor Coster, el sogre?
—Era un empresari d’èxit i un gran comercial.

—I va fer diners, dieu, amb joies?
—Entre altres coses, comerç.

—Els Carabén, quina herència familiar tenen?
—És molt curiós el perfil dels Carabén. El seu besavi és un dels pioners del Paral·lel, per exemple, i és el que el fa créixer El Cafè Español d’una manera espectacular. De fet, és la terrassa més gran d’Europa aleshores.

—Diu que era una terrassa que tenia… cinc mil cadires!
—Hi ha unes fotos espectaculars amb totes les tendències polítiques que convivien en aquella ciutat. I el seu nét Armand Carabén té cura del Barça com a gerent, però també té prou formació per a dedicar aquesta cura espiritual al Barça. L’impulsor del catalanisme al Barça, en la directiva de Montal, és Armand Carabén, que és qui connecta tota la intel·lectualitat del moment amb el Barça.

Ramon Piqué, escriptor (fotografia: Adiva Koenigsberg).

—De la saga Carabén arribem fins a David Carabén, cantant de Mishima.
—El fill d’Armand Carabén i Marjolijn. En David comença a cantar en anglès, i després es passa al català quan tota la seva generació es passen de l’anglès al castellà. “Jo dic ‘t’estimo’ en català, doncs ho canto en català també”, és frase seva. Ell no pot fer una cosa en què no creu. Crec que és el que més admiro d’en David perquè el conec: fer allò amb què creus. Això és molt important. Jo crec que això connecta molt amb el cruyffisme, perquè el cruyffisme és això, més la mentalitat de victòria. És molt trist que Armand Carabén, diguem-ho de passada, no tingui ni un carrer a Catalunya. I Johan Cruyff en té un, a Vallfogona de Riucorb, que és un poble de cent persones. I em crida l’atenció perquè és un personatge que realment és molt fonamental en la història del Barça. La història del Barça no seria la mateixa sense aquest matrimoni Carabén – Van der Meer segur.

—Al final del llibre parleu de Laporta.
—La primera persona a qui Joan Laporta dedica la victòria electoral del 2003 és Armand Carabén, que ja és mort de fa dos anys. És una història, la de l’ascens d’aquesta gent que no són establishment. I això aquí a Catalunya és una novetat. El Barça és un poder polític immens. Aquest poder es pot fer servir. El Barça és una màquina d’integrar catalans. Com això que fan que nacionalitzen espanyols perquè han de jugar als jocs olímpics? Doncs tu et fas del Barça i automàticament entens moltes coses. Una dada que a mi em sembla molt rellevant: no conec cap cruyffista que no sigui independentista. Independentista a ultrança. Això és una coincidència bastant curiosa. Ell és una persona que té un principi vital, que és: si vols fer alguna cosa, fes-la. Ningú com Cruyff no ha tingut una relació amb el club tan bèstia. I Cruyff és el que diu que la visió del Barça d’Armand Carabén és la de Joan Laporta.

—Hi ha un capítol dedicat al rabadà.
—És una figura que a mi, de fa anys, d’ençà del procés independentista, em té molt admirat o em crida molt l’atenció. És una figura de folklore català molt curiosa, el rabadà. Tots els nens i nenes de Catalunya saben cantar la cançó del rabadà però celebrem un personatge que no vol anar a adorar Jesús a la cova. Tothom hi vol anar, i el paio no. Va, home, no n’hi ha per a tant. La cançó és una excusa darrere l’altra. Sóc un gran fan de Sagarra i del Poema de Nadal també (hi ha una part dedicada al rabadà, que és espectacular). I penso que el rabadà defineix molt bé el caràcter català. Com ens queixem, com maltractem els genis. Això ho hem fet amb Guardiola, ho hem fet amb Cruyff, ho hem fet amb Ferran Adrià, ho hem fet amb Miró, ho hem fet amb Dalí, ho hem fet amb Pla. Sempre maltractem el nostre geni. És incomprensible com una persona com Pep Guardiola hagi entrenat només quatre anys aquest club.

—Això del rabadà ho dieu perquè sou cristià?
—Perquè soc cristià, però sobretot perquè soc català. De fet, el llibre és una excusa per a parlar, sobretot, del poder que tenim els catalans de fer coses quan ens ho proposem. No hi ha un caràcter català que ens condemni a perdre, això és una excusa. Però sí que hi ha catalans que fan coses. És allò de Kennedy: “Pregunta’t què fas tu pel teu país.” Quin tipus de Catalunya volem ser? El petit país, però que atreu molt de talent i que el sap integrar i fer quedar?  O un país petit, mesquí, que expulsa el talent i per enveges no l’accepta?

Ramon Piqué, escriptor (fotografia: Adiva Koenigsberg).

—Voleu afegir res?
—Aquesta és una història catalana d’èxit que no expliquem gaire. Al final del llibre hi trobaràs una cita de l’home que va matar Liberty Valance: “Això és el Far West i aquí, quan els fets es converteixen en llegenda, s’imprimeix la llegenda. Tota la història que he explicat va a les escombraries, no la publicarà.” I aquí no ho fem, això. I això s’explica també en aquest llibre.

Enguany, la Fira de l’Avet d’Espinelves (Osona) comença abans, el 30 de novembre –aquest dissabte–, i s’allargarà fins el 8 de desembre. Durant aquesta setmana, s’espera que milers de visitants gaudeixin de la fira de Nadal, una de les més emblemàtiques i singulars de Catalunya, i que ja té quaranta-tres anys d’història. Les noranta parades de la fira obriran de 10.00 a 19.30 els dissabtes i festius i de 10.00 a 17.00 la resta de dies.

El gran protagonista de l’esdeveniment és l’avet i, de fet, esperen de vendre’n uns tres mil exemplars, com és habitual. S’hi trobaran les varietats conreades a la zona, l’avet de Masjoan i l’avet roig, que es ven amb pa de terra i es pot replantar. També s’hi podran trobar molts més productes, com ara herbes remeieres, pintura, ceràmica i estris de tota mena. A més, s’hi podran comprar embotits, formatges i una gran varietat de torrons. Els qui hi vagin amb infants, podran gaudir d’activitats familiars, i també es podran veure demostracions en viu d’algunes arts i oficis artesanals.

Espinelves, que té poc més de dos-cents habitants, s’omple de gom a gom durant els dies de la fira. Per evitar els problemes de mobilitat d’anys anteriors, l’ajuntament ja va habilitar l’any passat places noves d’aparcament. Enguany, la novetat és la creació d’un servei de bus que comunica Espinelves amb Vic.

Origen de la Fira de l’Avet d’Espinelves

La tradició d’aquesta fira es remunta a l’any 1981, quan un grup de joves del municipi va organitzar l’activitat per recollir diners. Arran de l’èxit que va tenir la iniciativa, cinc anys més tard, es va fundar el Patronat Municipal de la Fira de l’Avet, que d’ençà de llavors s’ha encarregat d’organitzar-la cada any. La Fira de l’Avet d’Espinelves ha aconseguit d’atreure gent de tot arreu i s’ha erigit en una de les fires de Nadal més visitades del país. De fet, només s’ha deixat de fer una vegada, l’any 2020, a causa de la pandèmia.

Catalunya, un dels principals productors d’avets

El Montseny-Guilleries s’ha consolidat com el primer productor d’avets de Nadal del sud d’Europa. A la zona de la Selva i Osona, dins el triangle que formen Sant Hilari Sacalm, Espinelves i Viladrau, s’hi concentra el 95% dels productors de l’associació Cultivadors d’Arbres de Nadal Associats de Catalunya (CANAC).

Ara bé, aquests darrers anys la sequera ha posat en alerta els productors de la zona. Malgrat que, ara com ara, les vendes es poden mantenir, el sector preveu, en el futur, un augment de preu derivat de la manca d’exemplars.

José Antonio Rovira, el conseller d’Educació, ha estat pràcticament absent d’ençà del 29 d’octubre, quan les inundacions de la gota freda van fer malbé desenes de centres escolars i van deixar 22.000 alumnes sense classe. De fet, encara no ha xafat la zona afectada per les inundacions, i això és una de les coses que més li retrau tant la comunitat educativa com l’oposició. Diumenge, quan un operari de TRAGSA va morir fent tasques de sanejament de l’escola Lluís Vives de Massanassa, el conseller tampoc no va considerar necessari d’anar-hi. És per això que, després de la remodelació del Consell, Rovira continua sofrint desgast i es troba en l’ull de l’huracà.

Compromís l’interpel·larà dijous a les Corts sobre la seua política d’estructures educatives. És una interpel·lació demanada abans de l’accident de Massanassa, però la coalició aprofitarà l’ocasió per recordar-li que aquest centre era dins el pla de reforma dels centres que el PP va retallar quan va arribar al poder.

De tot això, en parlem amb Gerard Fullana, el diputat de Compromís portaveu en temes educatius a les Corts.

—Segons les informacions que teniu, quants alumnes continuen sense poder anar a escola?
—Ahir [dilluns] havien de començar pràcticament tots, però a Benetússer va dir que no començarien. A Paiporta, la setmana passada hi havia 4.000 alumnes sense classe. A Catarroja també n’hi ha. Pense que, en total, deuen ser uns deu mil.

—Pràcticament ja ha passat un mes.
—Ací hi ha un factor humà important. Aquesta és una conselleria molt ideològica. El Partit Popular va tenir un resultat electoral molt per damunt de la capacitat de gestió que té. Posen a gestionar tota la gent que ja va tenir un resultat de gestió i de corrupció nefast fa quinze anys. El conseller, el senyor Rovira, és un senyor que acumula càrrecs d’ençà del 1995, que ja va estar en la Conselleria d’Educació en les èpoques més fosques i que s’envolta de tots aquests perfils. I una cosa que s’ha vist, abans de la dana, és que cada vegada que hi ha hagut alguna qüestió important, algun element de gestió difícil, el resultat ha estat catastròfic. Des de les primeres adjudicacions, que eren més complexes pel nombre d’oposicions que hi havia hagut, la gestió en la construcció de centres educatius, la caiguda del concurs de trasllats…

—En la gota freda del 2019, al Baix Segura, Compromís tenia la conselleria d’Educació. Com es va gestionar?
—Dos dies abans ja hi havia coordinació entre Presidència i la Conselleria d’Educació. Es va comunicar amb els ajuntaments, cosa que ara no s’ha fet. Els ajuntaments no han tingut els advertiments corresponents i, en canvi, hem vist que la decisió de la previsió va recaure en els equips municipals. La conselleria no va fer res eixe dilluns, ni tampoc dimarts, però és que dimecres, quan la dana va pujar a Castelló, les escoles van obrir amb normalitat i es va tancar a les deu i mitja del matí. Una nefasta gestió de prevenció, absolutament descoordinada amb Emergències de la Generalitat. El 2019, en 48 hores es van contractar les empreses especialitzades a fer neteja d’emergència. No hi van anar voluntaris a netejar, no ho van netejar els docents. Jo puc entendre que les primeres 48 hores siguen d’absoluta confusió, però avui encara hi ha molt pocs centres on la conselleria haja fet tasques d’inspecció ben feta.

—El conseller Rovira encara no ha visitat cap escola?
—En la prèvia va haver-hi una negligència i descoordinació absoluta. Durant els dies següents, va haver-hi una desaparició total que va durar vint dies. A partir del dia 20, alguns tècnics comencen a anar als centres escolars, però el conseller encara no ha anat a la zona afectada. Hi ha manca de gestió, però també falta d’humanitat i d’empatia. Fa la sensació que estan per damunt del bé i del mal. La reacció de diumenge del conseller, més enllà dels fets, és una reacció impròpia d’un ésser humà que té els peus en terra. És molt difícil pensar que després del que va passar diumenge, amb tot el context, tant ell com Mazón decidiren de no anar a Massanassa per a evitar les imatges amb les crítiques. Això és una reacció molt poc humana.

—Així i tot, pocs dies després va donar l’ordre de tornar a classe amb moltes escoles encara plenes de fang.
—No volien que es parlara dels responsables i va ser quan van anunciar que aquell dilluns, 22.000 alumnes tornaven a classe, però la realitat és que era divendres a les onze del matí i ningú no sabia res. Va arribar una circular a les sis de la vesprada. Al principi anaven pressionant per a obrir sense cap certificat de salubritat. Jo era en un centre educatiu quan hi hagué les telefonades pressionant per a obrir i per a tornar. Sobre la marxa van decidir que fos l’empresa pública TRAGSA que fes els treballs. Va ser molt tard i de manera molt descoordinada i, segons sembla, contradient alguns elements com el del centre de Massanassa que tenia un perill greu, tal com es va notificar a l’ajuntament. I, així i tot, hi van entrar.

—Els equips directius dels centres, quin paper hi han tingut?
—Els equips directius del centre eren, pràcticament, en alguns moments, la màxima autoritat local. Fins al dia 20, ni el conseller ni els alts càrrecs de la conselleria s’havien posat en contacte amb els equips directius. Jo vaig demanar al conseller que ho fera, que telefonaren als centres i que preguntaren en quina situació es trobaven. Hi havia docents que havien perdut la casa o el cotxe i, a més, els pressionaven per obrir, per fer realitat el titular de Carlos Mazón de la tornada a les aules. En alguns casos, exigien que reobriren i encara hi havia aigua. Van demanar als equips directius –i encara els ho demanen– que assumisquen ells la responsabilitat d’obrir o no el centre. S’han sentit absolutament abandonats. La sensació generalitzada és que la Conselleria d’Educació no existia.

—Durant aquests temps, la conselleria ha continuat treballant portes endins i no ha perdut el temps.
—La conselleria ha tingut una actitud miserable, no mantenint la dinàmica, sinó accelerant decisions simplement per a desviar l’atenció de la situació descontrolada en gestió educativa durant la dana. Ho han aprofitat per intentar clavar elements vinculats a la seua persecució del valencià que són clarament il·legals. Per exemple, el fet de retirar el requisit de valencià a la inspecció educativa. Això va en contra de l’ordre prèvia del 2013. De fet, no és ni previst en la llei de llibertat educativa. Això ha estat objecte de recurs, conjuntament amb els sindicats. I, en el cas de la llibertat educativa, han començat la tramitació de la llei per tràmit d’urgència, per tràmit extraordinari. El tràmit d’exposició pública de l’ordre de la consulta l’han fet de forma urgent. Han escurçat els terminis perquè la ciutadania, les entitats, puguen exercir el seu dret als recursos i al·legacions. I això és molt greu. Clarament, algú en la conselleria, de manera miserable i perversa, ha pensat que era una bona idea introduir el conflicte lingüístic per a provar de tapar les seues vergonyes. No és gaire diferent del que ha fet la dreta valenciana tota la vida, que ha estat atiar el conflicte lingüístic per a tapar la corrupció abans i ara per a tapar la negligència d’una catàstrofe que ha tingut 223 víctimes evitables.

—Avui [per ahir] havia de començar la consulta sobre l’elecció de llengua en les escoles. La van ajornar fins després de Nadal, però creieu realment que, amb tot això que ha passat, la faran aquesta consulta?
—Fa uns quants dies que es va fer públic que el Tribunal Constitucional havia admès a tràmit el recurs de Compromís contra la llei de llibertat educativa. Això no és un tribunal ordinari. Quan s’admet a tràmit una qüestió com aquesta és que hi ha uns indicis clars d’inconstitucionalitat. Això ja és un agreujant més en el context que tenim, en què prioritzen la guerra, la batalla lingüística que volen fomentar, tenint el Tribunal Constitucional analitzant la legalitat de la llei. Tots els recursos al Constitucional que ha presentat el govern de Carlos Mazón els han arxivat sense admetre’ls a tràmit. Aquesta admissió a tràmit no és una qüestió simbòlica. No veiem que la prioritat en aquest moment siga abocar les famílies a aquesta situació de conflictivitat, perquè, al final, això de la llibertat educativa és absolutament fals. El 51% decidirà pel 49% i, a més, les famílies matricularan els seus fills sense saber en quin programa educatiu matriculen. Eixa és la gran diferència, i és un element que nosaltres pensem que és il·legal.

—Dissabte va haver-hi una manifestació pels carrers de València demanant la dimissió de Rovira i de Mazón. Dissabte n’hi ha una altra per a demanar la dimissió de Mazón. Creieu que tornarà a tenir la mateixa repercussió?
—Nosaltres donem suport a la manifestació i a les concentracions de divendres. Crec que tindrà una repercussió important, però tampoc podem exigir a la ciutadania que cada quinze dies isquen al carrer 150.000 persones a demanar la dimissió d’un senyor que entenem que aviat serà encausat per homicidi imprudent. És possible que això siga així tant per al senyor Mazón com per al senyor Rovira. Quant a l’incident de Massanassa, hi havia indicacions de la conselleria advertint que no s’entrara en el recinte d’aquesta escola, i ara hem vist què ha passat. És incompatible per a una democràcia avançada la continuïtat de Carlos Mazón i, en general, de tot el seu govern. Hem vist què han fet Nuria Montes i Salomé Pradas, Carlos Mazón, José Antonio Rovira ara. I el cas del secretari autonòmic d’Emergències que no va ni anar al CECOPI, es va presentar dimecres a les onze i continua en el càrrec.

—Dèieu fa un moment que tant Mazón com Rovira entronquen directament amb el PP de tota la vida, que ja tenien càrrecs amb Zaplana.
—Jo els conec molt bé. Formen part d’una estructura mafiosa dins el PP d’Alacant molt coordinada. Els ha costat tornar al poder, però ara que ho han aconseguit faran el que siga per a mantenir-s’hi. Parlem d’una persona com Carlos Mazón, que ja era el director de les ITV quan Zaplana utilitzava els recursos de les ITV per a enriquir-se il·lícitament i té una condemna. Parlem de Carlos Mazón, que va ser encausat en la trama Brugal i quan es van anul·lar les cintes va quedar exculpat. Parlem del senyor Rovira, que era director general quan esclatà el cas CIEGSA i em resulta molt difícil de creure que no veiés res d’allò que passava. El factor humà d’una gent a qui s’ha permès de tornar a la primera línia política valenciana i que mai hi hauria hagut de tornar.

—Heu esmentat el cas CIEGSA. Ara hi haurà uns quants centres escolars que s’hauran de fer nous, com ara el de Massanassa. Això són contractes, licitacions, diners públics… Estareu especialment amatents a detectar casos de corrupció?
—La gent es pregunta com és possible que la majoria de les adjudicacions exprés, sense filtre, vagen a les empreses relacionades amb el finançament irregular del PP. Doncs perquè és la seua gent. Perquè és la gent amb la qual ells tenien confiança en el passat i ara despengen el telèfon i tornen a comptar amb ells. La situació és de temor absolut, especialment en aquestes coses, perquè són contractes molt cars. Estem alerta, però també he de dir que en la situació d’alguns centres hi ha influït la retallada del 40% del pla Edificant, que ha fet aquest govern. El Lluís Vives de Massanassa tenia un pla per a començar els tràmits d’una reforma que s’havia d’acabar el 2027. Aquest és un dels projectes que es va paralitzar a final de l’any passat per les retallades en infrastructures educatives del PP.

—Demà interpel·lareu el conseller Rovira a les Corts. Com ho encarareu?
—Cada dia que passa, les coses es compliquen. M’esperaré a última hora per a tancar-la del tot. La interpel·lació era sobre infrastructures educatives. Jo la vaig demanar abans que passara això i la basaré en la manera com es va alertar les escoles abans de la dana, què es va fer durant i en els moments posteriors, i què es farà a mitjà i a llarg termini. I introduirem una sèrie de preguntes de fiscalització sobre el cas de Massanassa.

El Partit Popular ha donat suport a una esmena de Vox al decret de simplificació administrativa que elimina el català de la funció pública. També deixarà de ser vehicular en l’educació. Hi ha votat per error, atès que la diputada Marga Duran, que indicava el sentit del vot del partit, s’ha pensat que encara es votaven esmenes del PP, però eren les de Vox.

Quan se n’ha adonat, el PP ha demanat un recés de tres minuts, que els lletrats del parlament han dit que no era permès. En el moment que el president de la cambra, Gabriel Le Senne, llegia l’aprovació de la llei, Duran ha demanat el torn de paraula per demanar de corregir el vot. Entre rialles, la portaveu de Vox, Manuela Cañadas, ha dit que no hi estaven d’acord.

El govern de Prohens permet finalment la construcció en zones inundables, però diu que ho rectificarà

L’aprovació de la llei vol dir que s’ha eliminat el català de la funció pública, no serà llengua vehicular en l’educació i es permetrà la construcció en àrees naturals d’especial interès.

“La pitjor catàstrofe legislativa de la història”

El portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha dit que era “la pitjor catàstrofe legislativa de la història de les Illes”. I ha afegit: “És una irresponsabilitat màxima que demostra que no solament estam en mans de persones capaces d’aprovar una norma depredadora del nostre territori, sinó que en mans d’uns ridículs incapaços de dur una votació.”

El PP ha comès la major catàstrofe legislativa de tota l'autonomia aprovant 34 esmenes de Vox a la llei de Simplificació Administrativa@LluisApesteguia: no només han aprovat depredar el territori, també construir en ANEI o eliminar el català a la funció pública i a l'educació pic.twitter.com/2pcP9xDuqG

— MÉS per Mallorca (@MESperMallorca) November 26, 2024

“Això que acaba de passar romp tots els consensos existents. El PP acaba d’agrair als seus socis la col·laboració aprovant, ni que sigui per error, una catàstrofe legislativa”, ha dit Apesteguia en declaracions als mitjans. Ha exigit a Prohens que convoqui totes les forces democràtiques per resoldre el desgavell que ha causat el seu partit, atès que aquesta situació “no pot durar ni un segon més”.

El portaveu del PSIB, Iago Negueruela, ha dit que aquestes coses passen  quan es pacta amb l’extrema dreta. “Tenim unes Illes totalment diferents d’allò que la gent es pot imaginar per les barbaritats que s’acaben d’aprovar”, ha dit. I ha afegit: “El PP ha estat tot el dia rient les gràcies a Vox. Avui la presidenta m’ha dit que s’havia d’agrair la responsabilitat de Vox. Doncs avui Prohens dormirà en unes Illes diferents de les d’ahir. Es permetrà d’arrasar tot el territori.”

Josep Castells, de Més per Menorca, ha lamentat que l’error posi en evidència “els riscs de Vox”, que ha permès de legalitzar grans instal·lacions com camps de polo: “Totes les obsessions que Vox havia posat en forma d’esmenes s’han aprovat.”

El govern, que ja tenia previst de modificar la llei quan es publiqui al BOIB en un decret per a prohibir la construcció en zones inundables, també hi introduirà la rectificació.

L’exèrcit d’Israel ha llançat una onada de bombardaments a Beirut, a gran escala, que ha deixat, almenys, set morts. Aquesta acció arriba enmig dels rumors d’un alto-el-foc imminent que faria que la milícia xiïta es retirés del sud del Líban i Israel sortiria de tot el territori libanès. Al sud del país, s’hi desplegaria l’exèrcit libanès, que és gairebé inexistent.

“Vint objectius terroristes en 120 segons: les FDI han atacat objectius terroristes a Beirut”, explicava el mateix compte de l’exèrcit, que assegurava que havien atacat objectius de l’Hesbol·là.  Tot i que les forces israelianes han concentrat els seus atacs a la zona sud de la ciutat, considerada un bastió de l’Hesbol·là, avui ha estat la primera vegada que l’exèrcit ha instat a evacuar edificis situats a la zona centre de la capital, en previsió de nous bombardaments, una demostració de l’abast de l’atac.

20 מטרות טרור ב-120 שניות: צה"ל תקף מטרות טרור בביירות, בין המטרות שהותקפו גם מטרות ניהול ואחסנת כספים של חיזבאללה.
לכל הפרטים >> https://t.co/BrjMJR7rUZ pic.twitter.com/H7yYQsueEj

— צבא ההגנה לישראל (@idfonline) November 26, 2024

 

“L’atac israelià a la zona de Nweiri a Beirut ha destruït un edifici de quatre plantes que allotjava desplaçats”, diu l’agència oficial del Líban. Dins l’ofensiva terrestre, les tropes han arribat al riu Litani, una fita inèdita d’ençà de la retirada de l’any 2000.

Sota la cobertura del president nord-americà, Joe Biden, del cantó israelià, i el president Emmanuel Macron, del libanès, previsiblement el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, aconseguirà de convèncer el sector més ultra del govern israelià per a avalar un alto-el-foc. Els termes generals són coneguts a grans trets. Una treva de seixanta dies a partir d’avui mateix, durant els quals l’Hesbol·là es retiraria al nord del riu Litani, entre Tir i Sidó, mentre que Israel sortiria de tot el territori libanès.

El jutjat de primera instància i instrucció 4 de Santa Coloma de Farners (la Selva) ha rebutjat la petició d’aplicar la llei d’amnistia als quatre investigats per la protesta contra Felipe VI a Caldes de Malavella el 5 de juliol de 2023. A la interlocutòria, el jutge es fa seva la tesi del fiscal i conclou que la petició no pot prosperar perquè no s’emmarca en cap dels supòsits que preveu la llei. “Ni el motiu de la manifestació, ni el fet presumptament delictiu, tenen relació o cap connexió amb el moviment independentista català”, diu el jutge.

El jutge diu que els investigats van participar en la manifestació antimonàrquica i que van incórrer en un presumpte delicte contra la seguretat viària quan van travessar l’autovia. “Com veiem, ni el motiu de la manifestació, ni el fet presumptament delictiu, tenen relació o connexió amb el moviment independentista català”, remarca.

Els fets es remunten al 5 de juliol de l’any passat, durant la darrera visita de Felipe VI. Aquell dia, el rei espanyol i la princesa Leonor van presidir el lliurament dels premis Fundació Princesa de Girona (FPdGi), que es van fer a l’hotel Camiral del complex de Caldes de Malavella.

Per protestar contra la presència del rei, unes 400 persones es van concentrar a l’entrada de Caldes –a uns quatre quilòmetres de l’hotel– perquè a la zona hi havia un fort dispositiu de seguretat. Des d’allà, els manifestants es van dividir; uns van continuar per la carretera i uns altres van anar camp a través.

Segons la interlocutòria, un grup de 60 persones va escapolir-se del cordó policíac i va aconseguir d’acostar-se al complex, i el segon cordó els va aturar. “Tot i que la majoria van decidir quedar-se allà, sense causar cap mena d’incident, un subgrup d’unes quinze persones van aconseguir d’eludir el segon cordó i acostar-se al recinte protegit”, recull la interlocutòria.

Dins aquest darrer grup, hi havia els quatre activistes que, després de travessar l’autovia A-2, van aconseguir saltar la tanca del complex turístic de luxe. Els Mossos els van interceptar poc després, quan encara es trobaven lluny de l’hotel on s’entregaven els premis. La policia els va denunciar pels delictes de desobediència i contra la seguretat del trànsit (perquè van travessar l’autovia A-2).

Els investigats van demanar d’arxivar el cas perquè consideraven que s’emmarcava en el “dret de protesta” i van demanar acollir-se a la llei d’amnistia. Així ho van anunciar el 24 d’abril en un acte a Santa Coloma de Farners, just el dia en què havien estat citats a declarar als jutjats.

La Comissió Europea ha conclòs sense objeccions la revisió de l’oferta pública d’adquisició d’accions (OPA) del BBVA al Banc Sabadell.

Ho han confirmat a Efe fonts financeres, que recorden que les autoritats europees eren pendents de comprovar que el BBVA no es beneficiaria d’ajuts de tercers estats per apoderar-se de l’entitat catalana, que d’un començament s’ha oposat a la compra.

Totes dues entitats financeres donaven per fet el vist-i-plau de Brussel·les, d’ençà que es va saber que la Comissió Europea examinaria l’operació per explorar l’existència de potencials subsidis de països estrangers que pogués distorsionar el mercat.

Fa dues setmanes, la Comissió dels Mercats i la Competència espanyola (CNMC) va prorrogar l’anàlisi de l’OPA per la complexitat de l’operació, segons que va confirmar l’entitat mateixa. D’aquesta manera, la CNMC allargava el desenllaç de l’operació i enviava l’expedient a una segona fase que permet que es presentin al·legacions i que no es resoldrà fins l’any que ve.