Les autoritats de la regió russa de Bélgorod, objectiu d’atacs de les forces ucraïneses aquests darrers dies, han declarat l’estat d’emergència arran d’una situació que el governador, Viatxeslav Gladkov, ha qualificat de “extremadament complicada i tensa”.

“Les forces armades d’Ucraïna bombarden cada dia, cosa que deixa cases destruïdes i víctimes entre la població civil”, ha dit Gladkov, segons l’agència TASS. És una emergència d’àmbit regional “per a proporcionar protecció i suport addicionals a la població”, però el governador ja ha avançat que sol·licitarà que s’adopti la mesura en l’àmbit federal.

El passat 9 d’agost, les autoritats van declarar el règim antiterrorista a Bélgorod, Briansk i Kursk. En aquesta darrera zona, les forces ucraïneses han realitzat una incursió sense precedents que els ha permès avançar uns quants quilòmetres en territori de Rússia. Segons el president Volodímir Zelenski, ja són 74 les localitats sota el control de les seves tropes.

El Ministeri de Defensa de Rússia ha dit que la passada nit han aconseguit abatre 117 drons i quatre míssils ucraïnesos, amb el focus posat en zones frontereres.

Avui, 14 d’agost de 2024, les informacions principals de VilaWeb són aquestes.

• Lluís Puig: “Puigdemont ens va demanar que féssim el favor de no acompanyar-lo” 
• El text de l’acord d’associació d’Andorra amb la UE ja té versió en català 
• Dibuixar ràpidament la nova etapa de l’independentisme I Editorial de Vicent Partal 
• El Departament d’Esports neix amb el compromís del PSC de fer reviscolar les seleccions catalanes 
• Com Coca-Cola va provar d’esquivar un boicot per Gaza i no ho va aconseguir  
• “Posar” o “ficar”? I Article de Jordi Badia 
• Vi rosat de trepat, un vi d’alta muntanya 
• La festa major de Gràcia i cinc festes més que no us podeu deixar perdre aquest 15 d’agost 
• Gràcia pren mesures contra la saturació de la festa major 
• Deu jocs en català per a emportar-vos de viatge aquest estiu

Tot seguit us oferim totes les portades dels principals diaris del país. 

Ara:

Diari de Girona:

Diario Información:

Diario de Ibiza:

El Periòdic d’Andorra:

El Periódico Mediterraneo:

El Periódico de Catalunya:

El Punt Avui:

El Punt Avui – Girona:

L’Esportiu:

La Vanguardia:

Las Provincias:

Le Indépendant:

Levante:

Menorca – Diario Insular:

Periódico de Ibiza:

Regio7:

Segre:

Superdeporte:

Última Hora:

La Conca de Barberà cultiva el 90% d’hectàrees de vinya de trepat que es conreen a tot el món. Per això, el trepat és la varietat de raïm més icònica de la comarca i que caracteritza la DO Conca de Barberà. És una varietat que dóna vins frescs, delicats, elegants i molt fins, amb poca graduació; una tipologia de vins que aquests darrers anys ha guanyat interès i és tendència, enfront de vins amb més graduació i volum. Alhora, són ideals per a prendre amb un punt de fred.

El rosat de trepat del celler Cara Nord és fresc, divertit, fàcil de beure. Procedeix d’una zona molt singular: aquest vi s’elabora amb una viticultura de fins a 800 metres d’altura a la cara nord de la Serra de Prades i procedeix d’una selecció de vinyes de trepat. El 2015 es va comercialitzar el primer trepat de Cara Nord. Avui, el celler elabora tres vins que porten aquesta varietat: el Cara Nord Blanc, que conté un 30% de trepat (elaborat com un blanc de noir), el rosat, que és un 100% trepat, i el Cara Nord Trepat Negre, que neix d’una vinya de quaranta-tres anys, plantada en vas.

Tomàs Cusiné és un dels elaboradors més singulars de les comarques vinícoles del país. Actualment, és propietari dels cellers Castell del Remei, Cérvoles i Tomàs Cusiné, a la DO Costers del Segre, i Cara Nord, a la DO Conca de Barberà. Tomàs Cusiné elabora amb pràctiques sostenibles i amb la mínima intervenció i experimenta amb tècniques i mètodes biodinàmics.

El conseller a l’exili Lluís Puig havia dit sempre que li agradaria tornar amb Carles Puigdemont. Finalment, dijous passat no el va acompanyar. Una setmana després, ens explica com ho va viure tot plegat de Catalunya Nord estant, on viu actualment. Confessa que va ser un dia amarg, amb sentiments contradictoris. I ens explica que Puigdemont els va demanar a ell i a Toni Comín que no l’acompanyessin, que volia assumir el risc tot sol. A més, els va dir que, si l’acabaven empresonant, necessitaria que ells dos continuessin essent una veu lliure a l’exili. Ara, amb perspectiva, creu que la de Puigdemont va ser una bona decisió, perquè ha permès de tornar a ocupar portades a tot el món per denunciar que la justícia espanyola no aplica la llei d’amnistia. “És inaudit que el govern espanyol calli i no faci res quan no s’apliquen les lleis”, sentencia.

Per altra banda, Puig també explica que es va assabentar per la premsa que el seu advocat, Miquel Sàmper, seria conseller del govern de Salvador Illa. Sàmper ja no continuarà essent l’advocat de Puig, i la seva causa l’assumirà Jaume Alonso Cuevillas.

—En la darrera entrevista que us vam fer, vau dir que us agradaria tornar amb Puigdemont. Finalment, dijous passat, no vau venir. Com va anar aquesta presa de decisions?
—És un dels moments en què m’ha costat més obeir el president Puigdemont. Ens va demanar que féssim el favor de no acompanyar-lo, perquè ell assumia el risc que comportava tot plegat. Ell l’assumia, i amb raó, un cop analitzada la logística i què podia passar. L’entrada ja era complicada, però, si d’alguna manera s’havia de sortir, amb un era prou difícil, i amb dos o tres era impossible, per un tema de vehicles, allotjaments… Era molt difícil que tot plegat fos un èxit si érem dues o tres persones. A més, tenint en compte que Puigdemont podia ser detingut i empresonat, ens va dir que calia que nosaltres continuéssim essent una veu lliure a l’exili, que continuéssim amb el Consell de la República. Per tant, va ser un dia amarg. Vam viure moments de joia i alegria quan el vam veure allà dalt l’escenari, i de molta inquietud fins que no vam saber de matinada que ja era lliure i fora.

—Formàveu part del petit grup de gent que sabia què passaria, doncs?
—No, no, el que podia passar és el que ha passat, era una de les opcions que podien passar.

—Però sabíeu que tornar a Waterloo era una de les opcions?
—No, no. Ell estava convençut que el deixarien entrar al parlament i parlar-hi. I després, evidentment, no se n’hauria pogut escapar. Això és el que teníem clar i assumit. Si haguessin fet això, amb dues furgonetes de la policia l’haurien detingut tranquil·lament, que era el seu pla. Si sobre la marxa van haver de canviar, per la impossibilitat d’arribar a la porta, és una altra cosa. Era evident que no passava de la porta d’accés. En conseqüència, jo crec que l’objectiu de l'”encara som aquí” ha estat un èxit. La notícia ha sortit des del Japó fins als Estats Units. El ressò internacional que s’ha donat a la causa catalana deixa clar que continua dempeus. Vora set anys després, digues-me tu quina notícia encara continua essent portada dels mitjans de comunicació? Ni guerres ni fenòmens catastròfics no ho aconsegueixen. Això és una de les injeccions de vitamines que tenim, saber que podem continuar explicant-nos dins i fora.

—Per tant, feu una valoració positiva del que va passar la setmana passada?
—De les persones, les amistats i els coneguts del sud de Catalunya que m’envien les seves impressions, a tothom li ha revifat els ànims. I a la gent amb qui em veig físicament, per Catalunya Nord, també. A banda i banda de l’albera, s’ha demostrat que Puigdemont és un home valent, que fa allò que diu, i que continua allà dempeus. Tot el negativisme que s’hi aboca des de tants i tants mitjans de comunicació deu ser per alguna cosa, deu ser perquè és important. Si no ets important, no parlen de tu, ni bé ni malament. Quan tothom parla malament de tu, és que segurament els amoïna aquest tema. I no estan tranquils, no estan còmodes. Puigdemont continua essent l’enemic número u d’un estat repressor. Sovint recordo quan vam poder anar a una sessió del parlament dels Països Baixos. Els diputats em deien que havíem d’estar tranquils perquè quan els tribunals sabessin el que havíem fet, no passaria res. “Els jutges seran imparcials”, ens deien. En la mentalitat dels països democràtics, no podien entendre que la justícia fes això que ha arribat a fer. Aquest dubte que podíem tenir respecte de nosaltres, sobre la nostra versió dels fets, perquè ells donaven per fet que els tribunals fan justícia, ara va canviant. Ara aquesta gent veu que potser sí que passa alguna cosa. Després de les sentències que hem tingut, de les respostes del TJUE a Pablo Llarena i amb una llei d’amnistia publicada, quasi ens aniria bé que ens demanessin una nova euroordre. Aniríem a un tribunal europeu amb la llei d’amnistia i els diríem: “Mireu, ens volen extradir perquè consideren que no ens poden aplicar aquesta llei.”

—Teniu la sensació que darrerament, a escala internacional, havia guanyat la idea que tot havia quedat resolt amb la llei d’amnistia?
—Sí, i dijous passat es va demostrar que no s’ha solucionat pas. I no parlo tan sols de Puigdemont, Comín i Puig. Fa pocs dies ho publicàveu vosaltres mateixos, han estat amnistiades només un centenar de persones, de les quals un 50% són policies. I els altres centenars que el mateix fiscal va dir que amb la llei s’haurien d’amnistiar? Parlava de més tres-centes persones. Hi ha centenars de persones que continuen amb les vides aturades, i mira que ja han passat els dos mesos que donava la llei. És inaudit, tot plegat. I és més inaudit encara que callin i que no facin res. I després ens munten una gran polseguera pel cas de Begoña Gómez, l’esposa de Pedro Sánchez. Amb tots els respectes, ja s’ho faran. És més qüestió d’estat les reunions de Begoña Gómez que el fet que el Tribunal Suprem de l’estat que governen no apliqui les lleis? És increïble.

—El govern espanyol ha dit que no pot fer res més perquè s’apliqui la llei d’amnistia.
—Si això és tot el que poden fer, anem arreglats! Si diuen això, i ho diuen de debò, és que ja els està bé. Estan conformes que quedi aquesta part de repressió mig oculta, i nosaltres tres tocant els nassos des de fora. Ja els està bé.

—Dèieu que, si Puigdemont hagués entrat al parlament, després hauria estat molt fàcil detenir-lo. Us van sorprendre les decisions que va prendre aquell dia el govern de la Generalitat de Catalunya?
—No ho puc entendre de cap manera. Fins i tot a Pedro Sánchez li hauria interessat més deixar fer el discurs a Puigdemont i en acabat detenir-lo. Cosa que Puigdemont assumia. Són ells mateixos qui estan creant un mite, un heroi o una figura llegendària. Déu n’hi do, quina manera va escollir d’acabar la carrera el govern de Pere Aragonès, amb el conseller Joan Ignasi Elena al capdavant. No ho puc entendre. Res del que van fer no té cap lògica. Hi ha mossos molt professionals i seriosos, i sempre hem dit que havíem d’estar orgullosos de la nostra policia i defensar-la, però el que van arribar a fer dijous no s’entén. No puc entendre res del que van fer per cercar Puigdemont i detenir-lo. Però tampoc el que va passar al parc de la Ciutadella. Van tirar gas pebre a gent que no feia res. No hi havia encaputxats, ni cap mena de llançament d’objectes. No es llançava ni Fairy. He parlat amb gent que hi era, i asseguren que els van deixar entrar, en cap cas es va trencar el cordó policial. Diuen que la policia va anar retrocedint perquè els manifestants entressin dins el parc, i així poder gasejar. Jo no faré de jutge, però no ho trobo correcte.

—Dijous vau votar en contra de la investidura de Salvador Illa. Vau poder votar perquè s’havia aprovat una reforma del reglament del Parlament de Catalunya. Curiosament, el PSC va votar a favor d’aquest nou reglament, tot i que havien estat ells mateixos els qui havien portat el vostre vot delegat als tribunals. Si que han canviat les coses!
—Les voltes que fa la vida, oi? Poques setmanes abans que s’aprovés la reforma del reglament, hi havia una sentència quasi definitiva del Constitucional que anul·lava el meu vot delegat. I, com dius, tot venia perquè el PSC havia portat el meu vot delegat als tribunals. Aquests últims tres anys, hi ha hagut molts periodistes i opinadors que m’han dit que renunciés a la meva acta de diputat, i em sento orgullós d’haver estat tossut i haver aguantat. Perquè gràcies a això s’ha aprovat un nou reglament que, en realitat, és una millora per a tots els diputats del parlament, no tan sols per a mi i Puigdemont. I sobre això que diuen del PSC, no sé si algun dia sabrem per què ha canviat d’opinió. No sé si va ser una de les monedes de canvi d’ERC o els Comuns per a arribar a l’acord d’investir Salvador Illa. Seria una explicació possible, però ho hauran d’explicar ells.

—Un dels nous consellers del govern de Salvador Illa és Miquel Sàmper, que és el vostre advocat. Ho continuarà essent?
—Ho vaig saber per la premsa, i evidentment li vaig enviar un missatge dient-li que em truqués quan pogués. No entraré a valorar si havia de ser conseller o no, això és un tema polític que no entraré ni a aplaudir ni a criticar. Ell deu saber què ha decidit i per què. Però era clar, i així m’ho va reconèixer, que el seu nou càrrec era incompatible amb portar cap causa judicial. I com que Jaume Alonso Cuevillas ja estava personat en la causa del Primer d’Octubre i hi tinc molta confiança, serà ell qui portarà la meva defensa a partir d’ara. De fet, ell ja em portava tot allò que tenia relació amb la causa de Sixena. I si s’ha de coordinar amb Gonzalo Boye, ja ho faran. Ara estem pendents de poder fer el recurs d’apel·lació i després anar al Tribunal Constitucional espanyol. Espero que no facin conseller en Cuevillas i hagi de tornar a canviar d’advocat.

—No voleu valorar políticament la decisió de Miquel Sàmper?
—No, no… Si he de valorar políticament el govern que ha fet Illa, no acabaríem ni en dues hores. Ells sabran per què han fet aquest govern. Hi veig un interès molt clar a desnaturalitzar, desculturalitzar i desnacionalitzar la nació. Queda clar que aquest és el seu objectiu.

—Quina és la vostra situació processal, actualment? Llarena allarga tant com pot la resposta als recursos presentats perquè no pugueu anar al Tribunal Constitucional?
—Sí, és això, però amb el sarcasme afegit que, quan nosaltres vam presentar els recursos de reforma, ho va aturar tot tres o quatre setmanes. Llavors, dos dies abans d’anar-se’n de vacances, Llarena va demanar a les acusacions, és a dir, a la fiscalia, l’advocacia de l’estat i Vox, que es pronunciessin. És clar, tot ha quedat aturat. Ara, dijous era allà al jutjat. No ha tingut temps de resoldre els nostres recursos, però sí que n’ha tingut per a gestionar la possible detenció de Puigdemont. I després, fins i tot, ha tingut temps de reclamar a les policies que li expliquessin què va passar dijous i per què no s’havia detingut Puigdemont. És evident que ho allarga tant com pot; per tant, ho pot fer a l’octubre, al setembre o al novembre. No sabem quan ho farà.

—Suposo que, després de tants anys, ja hi esteu acostumats…
—No estem acostumats a aquests tribunals. Tant a Bèlgica com a Luxemburg es deia tal dia a tal hora hi ha la vista o la sentència, i era així. I ningú no ha filtrat mai res. Mai. Per tant, a Europa la justícia funciona en uns terminis clars. I jo m’he acostumat a això. És la primera vegada que presento un recurs al jutge d’instrucció i em respon que ja ho veurem, que dependrà de la feina que tingui o el temps que tingui. El que passa a Espanya no és normal. Quan has vist com funciona la justícia a diversos indrets d’Europa, no pots acostumar-te a aquesta gestió de calendari que es fa des de la política que no es decideix a les urnes.

—Aquests darrers anys, heu viscut uns quants moments en què semblava que podríeu tornar però finalment no podia ser.
—La primera vegada va ser quan es va fer la modificació del codi penal. Va desaparèixer la sedició i es va afinar més la descripció de la malversació. Amb aquests canvis, vam pensar que hi havia un bri d’esperança. Què van fer? Reinventar-se un segon redactat de la malversació per no aplicar-nos l’exoneració. Un text diferent del que deia la sentència del Primer d’Octubre. I ara, amb la llei d’amnistia, s’inventen un tercer text diferent. Això no pot ser. El primer o segon dia de classe de dret ja et deuen explicar que no es pot modificar una acusació sobre la marxa per tal d’anar saltant les lleis. És la segona vegada que modifiquen la definició del que hem fet sense haver estat jutjats i d’una manera diferent de la sentència de l’1-O, en què van jutjar la resta dels nostres companys de govern. Com poden sostenir tres definicions diferents de malversació, si al codi penal només n’hi ha una?

—I com es viu tot plegat? Pensàveu que tornaríeu?
—Amb la modificació del codi penal vaig pensar per primera vegada que hi havia una oportunitat. Però va durar dos telenotícies. I amb la llei d’amnistia, evidentment, hi vèiem una porta clara per a tornar. I mira que pensava: “Tant de bo sigui l’últim de tornar a entrar perquè abans s’hagin amnistiat les quatre-centes persones que estan esperant”. Però no sembla que hagi de passar, això. I, per tant, segon xoc emocional… Ara crec que serà difícil que ens tornem a il·lusionar fins que no veiem fets clars, que no hi hagi cap mena d’opció que ho tirin enrere.

—Aquesta setmana publicàveu un piulet en què recordàveu que aquest agost fa quatre anys de la primera gran victòria.
—Estic molt orgullós de tot el que hem aconseguit aquests anys. Ara ha fet quatre anys de la primera sentència, que diu que aquest Tribunal Suprem no és competent per jutjar-me. A més, en l’apel·lació hi van afegir que no es podia garantir la meva presumpció del dret d’innocència, tal com anaven les coses. Però aquesta no ha estat l’única victòria. Cal recordar la resposta que va fer el TJUE al jutge Llarena quan ell els va preguntar què podia fer per a continuar la meva detenció i extradició. Quan va sortir això, tots els mitjans espanyols van dir que ja havien guanyat, que m’haurien d’extradir. Però des del 31 de gener de 2023, Llarena no ha fet cap nova petició d’extradició. Mira que ha tingut temps! No devia guanyar de tanta golejada com deien, no? A més, en aquesta sentència surt el concepte de GOI (Grup Objectivament Identificable), que crea una jurisprudència per a tothom. I, posteriorment, Neus Torbisco ha coordinat un llibre en què diversos juristes de renom internacional han desenvolupat precisament aquest concepte jurídic del GOI. Tot plegat és molt important.

—Quan veieu que la resta de companys poden tornar, tret de vosaltres tres, us pregunteu per què vós no?
—Crec que no cal que digui que m’he alegrat moltíssim per tots aquells que han pogut tornar. Sempre que he pogut, els he anat a rebre al lloc on vivien o a la porta dels Països Catalans. I per què jo? Segurament, perquè he acabat tenint els mateixos tipus de delicte que el president Puigdemont, això ha fet que jo estigui més revalorat com a delinqüent. Quan a Puigdemont se l’acusava de diversos delictes, jo era un delinqüent petit. Ara que tant a Puigdemont com a mi se’ns acusa de malversació, sóc tan perillós com ell. I jo tinc pendent que em posin data de judici al TSJC per Sixena… Aquest cas també dóna per fer-ne una sèrie de Netflix.

 

Demà comença una de les festes més esperades a Barcelona: la festa major de Gràcia. Coneguda popularment gràcies al concurs de carrers guarnits, que els veïns preparen durant tot l’any, la festa ha anat sofrint les conseqüències de la saturació, i any rere any se supera la xifra de visitants. Unes conseqüències que fa temps que els veïns del barri i els organitzadors de la festa denuncien, com ara, grans aglomeracions de gent que obliguen a fer hores de cua per a visitar els carrers, o l’excés de soroll a la via pública fins a altes hores de la matinada que dificulten el descans dels veïns. L’any passat, els graciencs van arribar al límit. Lina López, presidenta de la Fundació Festa Major de Gràcia, explica a VilaWeb que els residents no van poder gaudir com voldrien de la festa, especialment els de la zona sud. “Teníem molt més visitants dels que podíem absorbir. A l’octubre, quan es va fer la valoració de les festes, vam decidir començar un procés de reflexió.” Hi han estat treballant durant aquest curs, i han adoptat unes quantes mesures per a recuperar el caràcter veïnal de la festa.

Una de les mesures adoptades, la va presentar la regidora del districte de Gràcia, Laia Bonet, durant la conferència de premsa de presentació del programa el passat 25 de juliol. És el canvi de data en el lliurament de premis del concurs de guarniment de carrers. Si bé fins ara es feia el cap de setmana, enguany es farà el dilluns 19 d’agost. D’aquesta manera, volen evitar aglomeracions als carrers guanyadors, i que els visitants es distribueixin equitativament per tots els carrers. “Val a dir que són proves pilot i que no sabem si funcionaran o no, però tots els veïns coincidim que aquesta mesura pot servir per a alliberar zones i evitar que es col·lapsin per l’excés de gent. L’any passat, tothom volia visitar el carrer del Progrés perquè era el que havia guanyat. S’hi feien cues de més de dues hores. És impossible rebre tanta gent”, lamenta López.

Una altra mesura és l’anomenada nit tranquil·la, una iniciativa acordada pels organitzadors amb què el consistori vol impulsar “una millor convivència” amb els veïns que no participen de les activitats nocturnes i, alhora, reduir l’afluència de gent en aquesta franja horària. Aquesta és una mesura que fa anys que és inclosa en el reglament intern de la fundació, però que fins ara cada carrer l’aplicava quan i com volia. Segons que explica Ramon Ortiz, veí del carrer del Progrés, enguany, tots els carrers –també els espais alternatius de la festa–, s’han posat d’acord per coincidir de dia: la nit tranquil·la serà la del diumenge 18 d’agost.

“Amb el procés que hem estat fent tot l’any per a treballar i reflexionar sobre quin model de festa volíem, hem decidit que tots els carrers facin la nit tranquil·la alhora. Abans, un carrer la feia el dilluns, un altre el dissabte… i, és clar, no tenia l’impacte que pot tenir si la fem tots conjuntament”, apunta. Així mateix ho explica López, que assegura que, si es fa de manera conjunta, el resultat serà molt més notori. Així i tot, López deixa clar que això no vol dir que sigui una nit de silenci absolut, però sí que es prohibirà el so amplificat, de manera que no hi haurà concerts ni activitats sorolloses. Entre les activitats alternatives que s’han organitzat, destaquen els sopars de germanor a la fresca, el cinema a la fresca i activitats de màgia. “Hem d’intentar de recuperar la festa de petit format per als veïns; intentar de fugir d’aquesta massificació. Volem evitar els problemes d’accessos i d’excessos que vam patir l’any passat”, diu Ortiz. En aquest sentit, els veïns del carrer del Progrés, que van acabar sobrepassats, han anat un pas més enllà i han decidit de no publicar prèviament la programació de les activitats del seu carrer. “Aquest any, la programació del carrer es penjarà el mateix dia, in situ, per evitar la gran afluència de públic. Volem és que la gent vingui a gaudir de la festa. Que vinguin i que es trobin el que hi hagi al carrer en aquell moment.” Si ho pengen a les xarxes socials del seu carrer o no és una de les coses que encara ara debaten internament.

Una festa que ha mort d’èxit?

El caràcter veïnal era una de les característiques que, fins fa poc, definia l’essència de les festes de Gràcia. Així i tot, a causa de la saturació turística que sofreix la ciutat –intensificada durant els mesos d’estiu–, aquesta particularitat s’ha esvaït. Així i tot, tant López com Ortiz coincideixen que, de moment, la festa major de Gràcia encara no ha mort d’èxit.

“Els qui ens han d’ajudar a reduir la massificació de les festes són les administracions: tant l’ajuntament com la Generalitat, però, és clar, si es continuen publicant i publicitant les festes de Gràcia a tot arreu com s’ha fet els últims anys…”, diu Ortiz. Sobre això, defensa que la programació i la decoració dels carrers són activitats molt veïnals i participatives, però que, tanmateix, continuen saturades. “No és que hagi mort d’èxit, perquè, al final, molta gent ve a veure els carrers guarnits, i això és positiu, perquè guarnir els carrers és el que realment ens agrada fer. És el model turístic de la ciutat, que ha mort d’èxit, i s’ha acabat arrossegant al barri, totalment gentrificat. I, això, conseqüentment, acaba afectant-ne la festa.”

López també assegura que la festa “encara continua molt viva” i que és el model de societat, que ha canviat. “La societat ha canviat i evolucionat. Les xarxes socials han fet que siguem un reclam turístic. La gent ve aquí a fer-se la foto. Això abans no passava”, diu.

Tot plegat, són mesures que es faran enguany en una mena de prova pilot i que, segons com, es mantindran, es milloraran o es retiraran l’any que ve. “No sabem si funcionaran, però estem segurs que milloraran la festa. Volem que els graciencs puguin gaudir de la festa major de Gràcia”, explica López. Ortiz, per la seva banda, reitera que, tot i que siguin mesures que es posin a prova, qui ha d’ajudar-los a reduir l’excés de visitants són les institucions.

 

Una de les grans novetats del nou govern encapçalat per Salvador Illa és la creació del Departament d’Esports i l’Activitat Física, una competència que fins ara depenia de la Vice-presidència i del Departament de Presidència. Segons el decret de la Generalitat que en recull la creació, s’encarregarà de la direcció de polítiques esportives, l’impuls al foment de l’activitat física, la promoció dels agents associatius i del teixit esportiu i la potenciació del dret de l’esport per a afavorir la inclusió social. Tradicionalment, això ho feia una secretaria general, que és un estament inferior que penja directament d’un departament, però el president de la Generalitat ha decidit d’elevar-ne el rang, cosa que dóna resposta a una reivindicació del sector de fa anys.

Els canvis de nom i de competències de les conselleries del govern d’Illa que en marquen l’orientació

Al capdavant de la nova conselleria hi haurà l’ex-jugador de bàsquet Bernardo Álvarez, conegut en el món de l’esport com a Berni Álvarez. Va jugar vuit anys a la primera divisió del bàsquet espanyol, cinc al València Bàsquet, amb què va guanyar una copa, i tres al Lleida. Va tancar la seva carrera al CB Tarragona, on s’havia format com a jugador. Immediatament després d’haver-se retirat, es va convertir en l’entrenador del club tarragoní i s’hi va estar un total de tretze temporades. El 2014, mentre encara feia de tècnic, va començar a treballar en el comitè organitzador dels Jocs Mediterranis del 2018. El 2019, va començar en el món de la política i es va convertir en regidor del PSC a l’Ajuntament de Tarragona. L’any passat, va passar a ser segon tinent de batllia i coordinador de l’àrea d’Esports, Educació i Turisme Esportiu de l’ajuntament.

Berni Álvarez rep la cartera departamental de mans de l’ex-consellera de Presidència, Laura Vilagrà. Els departaments d’esports al món

Malgrat que és la primera vegada que les competències esportives són en mans d’una conselleria de la Generalitat, hi ha uns quants països on ja fa anys que funciona així. L’exemple més pròxim és el del govern francès, que té un Ministeri d’Esports, rebatejat fa poc com a Ministeri d’Esports i Jocs Olímpics i Paralímpics arran de l’organització dels jocs d’aquest estiu a París. Després de molts anys en què les competències esportives passaven de ministeri en ministeri, sempre limitades a una secretaria general, el 2017, el president Emmanuel Macron va decidir de crear-ne un propi, molt centrat a dissenyar l’estratègia esportiva per a l’organització dels jocs a París.

Ara bé, els estats pioners en els departaments d’esports són el Canadà i Nova Zelanda. El Canadà el va crear el 1961, en un intent de promoure l’esport amateur. D’ençà de la seva creació, l’activitat sempre va anar estretament relacionada amb les polítiques de salut i benestar i, per aquest motiu, el 1976 es va acabar integrant en el Ministeri de Salut Pública. Gairebé quaranta anys després, el 2015, després de la victòria electoral de Justin Trudeau, es va recuperar com a Ministeri d’Esports i de Persones amb Discapacitat. Finalment, el 2023 va ser rebatejat com a Ministeri d’Esports i l’Activitat Física. A Nova Zelanda, el 1972 es va crear el Ministeri d’Esports i Activitats Recreatives i d’ençà de llavors ha treballat ininterrompudament per a promocionar l’activitat física i donar suport a l’esport d’elit del país.

Quant a les competències d’aquests ministeris, tots tres combinen la promoció de l’esport i l’activitat física entre la població, el finançament d’iniciatives esportives i l’organització i impuls econòmic de l’esport d’elit i professional. Per tant, tenen atribucions ben semblants a les que tindrà el nou departament creat per Illa.

Chris Bishop és el ministre d’Esports i Activitats Recreatives de Nova Zelanda d’ençà del 2023.

Un altre país amb ministeri d’esports és Rússia. Va ser creat el 1954 com a Comitè Estatal d’Esports i Educació Física de l’URSS i el 1991, després de la desintegració soviètica, es va reciclar en el Comitè Estatal d’Esports i Educació Física de Rússia. Malgrat el nom, el cap del comitè era conegut com el ministre d’esports. Per això, el 2008, Vladímir Putin va rebatejar la institució com a Ministeri d’Esports. L’ens governamental va quedar embrutat per la corrupció quan es va destapar un esquema de dopatge d’estat entre el 2011 i el 2015, per mitjà del qual funcionaris antidopatge transformaven resultats positius en negatius. El Comitè Olímpic Internacional va sancionar el país sense participar en les competicions esportives internacionals durant quatre anys.

A Sud-amèrica també existeix una certa tradició de ministeris esportius. Països com Xile i Colòmbia en tenen actualment, i n’hi ha d’altres, com Bolívia, l’Equador i el Brasil, que n’han tingut durant alguns anys.

Reviscolar les seleccions catalanes

Les seleccions esportives catalanes van tenir el punt àlgid la primera dècada dels anys 2000. Partits de futbol contra el Brasil de Ronaldinho en un Camp Nou ple o la selecció masculina d’hoquei patins guanyant el campionat del món B de Macau en són bons exemples. Però d’aleshores ençà han anat perdent pistonada progressivament fins a jugar amistosos gairebé invisibles, com el que va empatar 2-2 contra el Panamà el 29 de maig a l’estadi Nova Creu Alta de Sabadell, on hi havia menys de sis mil assistents.

Per què no es reivindiquen les seleccions esportives catalanes i com es poden reactivar?

En aquest sentit, l’acord d’investidura entre ERC i el PSC incorpora la creació d’una Oficina del Govern, adscrita al Consell Català de l’Esport, amb la missió de promoure seleccions esportives catalanes. De fet, recull que l’executiu “promourà la projecció internacional de les federacions esportives catalanes i el reconeixement de les seleccions esportives catalanes”.

El text especifica que una de les vies amb què ho farà és invocant l’article 48.2 de la llei de l’esport espanyola, que diu que les federacions esportives existents constituïdes abans de la federació estatal tenen dret de competir d’acord amb el seu arrelament social i històric. L’acord també assegura que aquesta oficina de nova creació treballarà amb les autoritats esportives espanyoles per aconseguir aquest reconeixement.

Per tant, l’ex-regidor del PSC, Berni Álvarez, que va vestir els colors de la selecció catalana de bàsquet i també els de l’espanyola durant la seva carrera, haurà de donar compliment a aquest objectiu de reviscolar les seleccions catalanes i lluitar per la seva oficialitat.

Una antiga reivindicació del sector

Durant les negociacions entre el PSC i ERC per al pacte d’investidura, bona part dels ex-secretaris generals de l’esport, independentment del color polític dels respectius governs, van signar una carta demanant a Salvador Illa la creació d’un departament exclusiu per a les competències esportives. Eren Fidel Sust, Pere Sust, Joan Anton Camuñas, Josep Maldonado, Rafel Niubó, Anna Ciruela, Lolo Ibern, Ivan Tibau i Gerard M. Figueras. Tots els qui han ocupat el càrrec menys Josep Lluís Vilaseca i Guasch, que va morir el 2020, i Anna Caula, que l’ocupava en aquell moment.

En el text, argumentaven que l’esport és un sector que agrupa milers de persones en un teixit associatiu i empresarial que facilita una activitat declarada essencial per les institucions i que, per tant, mereix “el reconeixement que li correspon”. Finalment, després d’anys de lluita, el president Illa els ho ha concedit.

L’estiu és un dels moments de l’any que moltes viles i ciutats trien per celebrar les festes majors. Arriba la calor i molta gent té vacances. Música, tradicions, correfocs i cercaviles omplen els carrers d’alegria aquests mesos d’estiu. Hem fet un repàs de cap a cap del país per aplegar les festes que se celebren aquesta setmana, que va del 12 al 18 d’agost, i us en proposem sis perquè hi aneu a xalar si hi sou a prop.

Les festes majors més destacades d’aquest estiu 2024

Festes de Bétera (Camp de Túria)

La festa major de Bétera se celebra del 12 al 22 d’agost. El símbol de la festa són les alfàbegues espectaculars que es conreen expressament per a la festa i que, alguns anys, han arribat a fer més de tres metres d’alçària. L’acte central és el 15 d’agost, en honor de la Mare de Déu, quan les setze plantes són portades pels carrers del poble fins arribar a l’església, com una ofrena. Els participants de la cercavila van vestits amb camises florejades molt vistoses i els majorals, els festers, llancen quilos i quilos de confeti.

De fa dècades, Bétera s’ha distingit per la capacitat única de fer créixer les alfàbegues a unes mides extraordinàries. En una tradició començada per Manolo el Morquero als anys cinquanta, i continuada avui per Ramon Asensi, les alfàbegues competeixen cada any per superar un rècord propi. L’any 2022, dues alfàbegues van aconseguir un nou rècord: van fer 3,24 metres.

La jornada acaba amb unes espectaculars cordà i coetà que omplen el poble de foc. Continuant amb la tradició coetera, el 17 d’agost es fa la cordà del gos, per Sant Roc. Entre els actes que es fan durant els deu dies de festa, hi ha concerts, orquestres, paelles, danses, cants d’albades, disfresses i molt més. Enguany, hi destaca el concert de la Fúmiga, el dia 19.

El Misteri d’Elx (Baix Vinalopó)

El Misteri d’Elx és una representació religiosa que escenifica la mort, l’assumpció i la coronació de la Mare de Déu i que se celebra a l’església de Santa Maria d’Elx, d’ençà de final del segle XV. L’obra es divideix en dos actes i s’escenifica cada 14 i 15 d’agost. És l’única mostra de teatre medieval que encara es representa a l’interior d’una església i, per això, fou reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

El moment més espectacular de la festa és la mitjanit, quan s’apaga l’enllumenat públic i a la Basílica de Santa Maria es llança un castell de focs amb milers de coets que és capaç d’il·luminar durant uns segons gran part de la ciutat. Després, la festa prossegueix amb el costum de menjar síndria i amb una guerra de carretons a la Glorieta.

Festa Major de la Vila de Gràcia (Barcelona)

Durant el mes d’agost, a Barcelona s’hi fan unes quantes festes majors. La festa major de Gràcia, que es fa del 15 al 21 d’agost, és una de les més reconegudes i visitades. L’activitat més coneguda són els espectaculars carrers guarnits. A més, la Vila de Gràcia té una cultura popular molt rica, amb gegants, colles de diables i bèsties de foc. També s’han programat actes i concerts en places i carrers del barri.

Festes de la Mare de Déu d’Agost a Sineu (Pla de Mallorca)

Les festes d’agost de Sineu se celebren del 2 al 17 d’agost. El dia 15, dia de la Mare de Déu, hi ha la cercavila amb els xeremiers, i les corregudes del Cós, unes curses amb mules, cavalls, carros i més animals. Es fan per categories, i el guanyador s’emporta unes “joies” com a obsequi. Són regals senzills, com ara un barret o una fruita, penjats d’una canya verda. Aquesta canya es posa a l’entrada de la casa del guanyador perquè tothom la vegi. Un altre dels trets característics de la festa són els balls populars.

Festa de Sant Roc d’Arenys de Mar (Maresme)

També anomenada la festa major petita, la localitat d’Arenys de Mar celebra el vot de vila en honor de Sant Roc, que a mitjan segle XVI va alliberar el poble de la pesta. El 16 d’agost, la festa reprodueix l’acte de benedicció que el sant va fer a la vila i la protagonitzen els macips i les macipes –nois i noies de la vila– vestits amb camisa blanca, faixa vermella, espardenyes i picarols a les cames. A la mà, hi duen l’almorratxa, un recipient de vidre amb què ruixen la gent amb aigua de colònia al crit de “Sant Roc gloriós!”. Els joves s’organitzen en diferents colles per fer el recorregut per tot el poble i van acompanyats de la melodia del tamborí i el flabiol. La festa té el reconeixement de Festa Patrimonial d’Interès Nacional.

A més, el 14 d’agost es fa la Nocturna, una cercavila de gegants molt especial que es fa a la nit. La representació de la Pesta també s’ha convertit en una tradició de cada 15 d’agost.

Festes de Sant Magí de Tarragona (Tarragonès)

Les festes de Sant Magí són unes de les més importants de Tarragona, després de Santa Tecla. Se celebren del 9 al 19 d’agost i tenen l’aigua com a protagonista. La llegenda del patró de la ciutat diu que va portar miraculosament l’aigua als vilatans i, en honor seu, d’ençà de final del segle XIX es fan centenars d’activitats en què l’objectiu és remullar-se. Un dels actes més importants és l’arribada de l’aigua a la ciutat amb carros i cavalls de Sant Magí de la Brufaganya. També en destaquen la Remullada, en què els assistents són ruixats amb aigua i que, per segon any consecutiu, serà substituïda per un espectacle de llums a causa de la sequera. També hi ha les exhibicions castelleres de les colles tarragonines.

Junts ha convocat un congrés nacional del partit el darrer cap de setmana d’octubre (26, 27 i 28), un congrés que s’avança al d’Esquerra Republicana, que tindrà lloc tot just un mes després. Entre l’un i l’altre es definirà, molt probablement, quina serà la nova etapa de l’independentisme institucional.

Sens dubte, seran congressos molt diferents. Quant al d’ERC, tot indica que Oriol Junqueras agafarà el poder del partit, però interessarà veure si, a banda del binomi Junqueras-Rovira, aquest 40% de vots negatius a la investidura de Salvador Illa pren cap forma.

En l’etapa que comença ara, la incògnita sobre què passarà amb el bloc situat a l’esquerra ideològica és molt important; segurament, determinant. I si ha de nàixer res per a omplir el buit que deixa ERC, té tota la lògica del món que la gent d’Esquerra disconforme amb el canvi de rumb del seu partit tinga alguna cosa important a dir-hi.

Junts ha reaccionat ràpidament, i en l’anunci de la convocatòria del congrés del partit, Jordi Turull ha dit que aquest canvi de rasant podia ser una oportunitat per a l’independentisme: “No és un congrés per a recompondre un partit, sinó per a recompondre i rellançar l’independentisme des del lideratge de Junts per Catalunya”, ha dit.

Això sembla recuperar, novament, la idea de crear un SNP, un partit d’ampli espectre ideològic a imatge del que havia estat el Partit Nacional Escocès.

No és una idea nova. L’àmbit que avui representa Junts ja va tenir a les seues mans de fer-ho, amb la creació multitudinària de la Crida l’any 2018. Allò no va acabar de funcionar, segurament per moltes raons, però va demostrar que era possible agrupar al voltant del president Puigdemont gent d’ideologies diverses. La lluita lamentable per l’hegemonia va tornar a tancar els espais ideològics i Puigdemont, finalment, es va refugiar en la seua gent de sempre.

Veurem com s’organitza la nova època. És evident que hi ha un independentisme d’esquerres i que és molt fort. Una part d’aquest independentisme d’esquerres està còmodament instal·lat en la CUP i, per més dificultats que tinga l’organització, no sembla que necessite fer més maniobres. Però el gruix d’aquest independentisme l’ha representat fins ara Esquerra Republicana. Em diuen que fa dies que hi ha prohoms que parlen amb la idea de crear un nou partit de caràcter socialdemòcrata i independentista, un perfil que Alhora no ha volgut cobrir de manera explícita. Crear un partit nou és una tasca gegantina, realment molt difícil, però és veritat que després de la desbandada d’Esquerra hi ha un espai molt gran sobre el qual créixer que abans no existia.

Probablement, la incògnita principal per a l’independentisme ara mateix és saber si Junts serà capaç, a partir dels seus corrents interns, sobretot, de captar una part substancial d’aquest espai ideològic d’esquerres, refundant-se com un moviment ampli; si els del no seran capaços de recuperar d’alguna manera Esquerra Republicana per a l’independentisme –com deia Joan Puig en aquesta entrevista, rectificant completament la línia del partit i demanant “perdó”–, o encara si algú té l’habilitat i la capacitat de sorprendre amb un nou projecte de l’esquerra que no caiga en els grans errors en què ha caigut el partit de Junqueras i Rovira. La tardor, doncs, es presenta interessant.

 

Si podeu llegir VilaWeb de franc, sense un mur de pagament, és perquè milers de lectors com vosaltres són solidaris amb el diari i se n’han fet subscriptors. Cliqueu ací per fer-vos-en vosaltres també.

 

PS1. A banda de com es concrete tot això, crec que cal remarcar que Esquerra Republicana de Catalunya encara deu una explicació clara als seus votants i als ciutadans sobre el que acaba de fer. Tot allò de l’ètica republicana hauria de comportar avui explicacions públiques que justifiquen, o simplement raonen, com és que els seus vots han estat decisius no tan sols per a tenir un personatge com Salvador Illa de president, sinó homes com Espadaler o Duch asseguts al consell executiu. El seu silenci és insultant.

PS2. Aquests darrers dies, en els seus comentaris, alguns subscriptors de VilaWeb han criticat durament la gent independentista que es va abstenir en les eleccions. He d’expressar-hi la meua disconformitat. Si hi ha independentistes que s’abstenen, és precisament perquè no troben en l’oferta actual allò que voldrien votar. Entenc que hi haja qui crega que hi ha oferta de sobres i entenc, sobretot, els simpatitzants d’aquest partit o d’aquell altre que voldrien que la gent els votés amb la pinça al nas. Però, si hi ha tanta i tanta gent que no vota, és perquè hi ha raons profundes per a fer-ho, i no s’arreglen precisament desqualificant-los i prou.

PS3. El conseller Lluís Puig continua a l’exili. I, com sempre, té moltes coses sensates a dir. En podeu llegir unes quantes en aquesta entrevista que li ha fet Txell Partal: “Puigdemont ens va demanar que féssim el favor de no acompanyar-lo”

PS4. Quan les vendes de Coca-Cola van començar a caure en picat en algunes parts del Llevant i Àsia per la seua presumpta relació amb Israel, la franquícia de la companyia a Bangladeix va llançar una campanya publicitària costosa amb la participació del famós actor Sharaf Ahmed Jibon, que interpretava un botiguer que assegurava als clients que Coca-Cola no era un producte israelià i afirmava que fins i tot Palestina tenia una fàbrica de Coca-Cola. Però hi havia un problema. La història és fascinant i ens la conta en aquest reportatge el nostre col·lega de The Washington Post John Hudson.

 

 

Un camió de bombers que anava a Arbúcies (la Selva) per apagar un incendi de vegetació ha topat amb un altre camió a la C-63 a l’altura de Vidreres (la Selva) i ha bolcat. Com a resultat, han quedat ferits els sis ocupants que viatjaven en el camió de bombers i el conductor de l’altre camió. Al camió de bombers, hi viatjaven tres auxiliars d’ofici forestal i tres bombers.

Segons que informa el SEM, hi ha un ferit greu, que ha estat traslladat amb un helicòpter medicalitzat a l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta, a Girona. Dos altres ferits de consideració menys greu també han estat traslladats al mateix hospital, i els altres quatre ferits, lleus, a l’Hospital Santa Caterina, a Salt.

El @semgencat informa que hi ha 1 persona greu, traslladada amb helicòpter medicalitzat a l'@htrueta, 2 menys greus, també traslladats al @htrueta, i 4 lleus traslladats a Santa Caterina. El @semgencat ha activat 6 unitats terrestres i 1 helicòpter medicalitzat (2/2)

— Bombers (@bomberscat) August 13, 2024

A causa de l’accident la C-63 està tallada en quatre quilòmetres a l’altura de Vidreres, en tots dos sentits de circulació.

 

Alertes activades. Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya ha activat l’alerta per inundacions (Inuncat) per l’avís de pluges intenses a tot el territori amb possibilitat de tempestes i episodis de temps violent, sobretot pedra i algunes ventades locals associades a les mateixes tempestes. L’episodi de pluges s’allargarà, amb menys intensitat, fins dijous. Ahir, les tempestes amb calamarsa van afectar amb duresa la zona de Ponent i va malmetre conreus de fruits. El president d’Asaja a Lleida, Pere Roqué, ha demanat peritatges com més aviat millor per no deixar la fruita als camps. A Aitona hi ha finques de nectarina tardana que s’han vist afectades amb entre un 70 i un 80% de danys.

#Pedregada #lesGarrigues #Juneda pic.twitter.com/kf9ua9hOiY

— m. vilà (@mitrebcn) August 13, 2024

El meteoròleg de TV3 Francesc Mauri ha alertat que les Illes podien ser la “zona zero” del temps més extrem i preveu que hi hagi “aiguats amb més de 100mm, tornados i calabruix”. Afegeix que els 32 graus excepcionals de la mar pot ser “la gota que faci vessar el got”. L’AEMET ha emès l’alerta de color carabassa a Mallorca, Eivissa i Formentera per precipitacions que poden superar els cinquanta mil·límetres de gruix en una hora. A l’illa de Menorca, l’agència ha emès l’alerta carabassa de perill moderat pels mateixos motius, que es mantenen fins dijous.

Balears, serà la "zona zero" del temps + sever. La paraula ocasional és fonamental per entendre la incertesa en el batec i distribució de les tempestes. Aiguats amb més de 100 mm, tornados i calabruix són possibles. Un mar a 32°C excepcionals, la gota per fer vessar el got. https://t.co/pMrXeBrlj5

— MeteoMauri (@MeteoMauri) August 13, 2024

A primera hora del matí, Mallorca s’ha despertat amb els primers ruixats, però encara d’intensitat força baixa. De totes maneres, les tempestes s’han mogut sobretot sobre el mar. A Pollença s’han registrat 11mm, mentre que a Alcúdia 7mm i a Escorca 3mm. Eivissa i Formentera registren ara les tempestes més intenses amb xàfecs que poden ser molt virulents, tal com es veu a cala Vedella (Sant Josep de la Talaia).

La webcam de Cala Vadella, #Ibiza da cuenta de la violencia de la tormenta. pic.twitter.com/hk0BpzavwE

— Duncan Wingen (@DuncanWingen) August 14, 2024

En bona part de les comarques del País Valencià hi ha hagut fortes pluges, calamarsa i fortes ratxes de vent. Ahir, amb dades de l’AVAMET, la Serra d’en Galceran va acumular 66 litres per metre quadrat; Olocau del Rei, 44; Culla, 44; Atzeneta del Maestrat, 40; Benassal, 38; Vilar de Canes, 38 i la Serratella 37. A Ontinyent (Vall d’Albaida), unes tres-centes persones han estat desallotjades d’un supermercat per l’esfondrament del sostre causat per la pluja acumulada durant una tempesta, sense que s’hagin registrat ferits.

Pluges de dimarts (mapa + top)

Pluja benvinguda que en diverses comarques ha superat els 20 l/m² i localment, els 40 l/m² en punts de la Plana Alta, els Ports i l'Alt Maestrat.

Dimecres esperem tronades localment intenses, però irregulars, com és habitual en estes situacions. pic.twitter.com/hvGIbNDWDx

— AVAMET (@avamet) August 13, 2024

L’AEMET ha emès alertes grogues a gairebé totes les comarques del País Valencià tret del Baix Maestrat i els Ports.  A Andorra, s’espera que les pluges arribin aviat i es mantinguin fins dijous, però de moment el servei de meteorologia no ha emès cap avís. A Catalunya Nord, també hi ha alerta groga per tempestes fortes fins dijous. A la zona del Rosselló, podria haver-hi fortes ratxes de vent que podrien superar els seixanta quilòmetres per hora.

 

Al Principat, els bombers han rebut entre les tres del migdia i les sis de la tarda una setantena d’avisos pel temporal. La gran majoria han estat per arbres o branques caigudes, però cap no ha comportat una afectació rellevant. La majoria de trucades s’han rebut de Banyoles, Girona, Llançà i el Port de la Selva. En aquestes dues poblacions marítimes, els avisos han estat per a remolcar embarcacions que la tempesta s’havia endut cap a dins de la mar, però els bombers no hi han hagut d’actuar.

 

Els treballadors del Mas d’Enric, al Catllar (Tarragonès), s’han concentrat a la porta del centre penitenciari per recordar la Núria, la cuinera assassinada a mans d’un reclús el 13 de març. Cinc mesos després, una cinquantena de persones s’ha organitzat per llegir un manifest de record a la companya. “No deixarem que el teu tràgic final caigui en l’oblit”, deia l’escrit. La plantilla també ha aprofitat l’acte per exigir més seguretat al nou govern per a posar fi a les agressions que reben d’interns i que asseguren que estan lluny de desaparèixer. “Necessitem més personal, que ens dotin d’aerosols d’acció adequada i que se’ns consideri agents de l’autoritat”, han subratllat.

Els funcionaris de totes les presons catalanes havien estat convocats a l’acte commemoratiu, que ha durat poc més d’un quart d’hora. “No podem permetre més agressions en contra del personal penitenciari”, han denunciat. Per això, demanen al nou conseller de Justícia, Ramon Espadaler, “un gir de la història, un punt d’inflexió per no continuar a la deriva”. Per la seva banda, el Marc, el cap d’unitat del mòdul tres del Mas d’Enric i delegat sindical del CSIF, ha afegit que hi havia d’haver un canvi de les polítiques penitenciàries, perquè amb les actuals armes que tenen “no poden treballar”.

Exigeixen canvis

“Nosaltres treballem, en un pati, tres funcionaris per cada 120 interns amb un boli i una clau, aquestes són les nostres úniques armes”, ha denunciat el Marc, qui ha exigit més personal, però també que se’ls doti d’aerosols d’acció adequada, els quals assegura que “estan regulats i són legals”, però que “no els hi deixen utilitzar”. “Davant d’un intern armat, nosaltres hem d’entrar desarmats”, ha criticat.

“No volem més diners, volem tornar vius i sense ferides a casa”, ha afegit el Marc, qui ha assegurat que les agressions als funcionaris penitenciaris s’han multiplicat per tres en els últims tres anys. En aquesta línia, ha lamentat que l’autoritat dels treballadors ha anat a la baixa, ja que les agressions als funcionaris “són gratuïtes”, perquè no s’adopten mesures al respecte. L’acció, que ha acabat amb un minut de silenci, també ha comptat amb la presència de Carles López, qui el passat abril fou nomenat nou director de la presó tarragonina. Sobre ell, la plantilla ha afirmat que, de moment, estan contents amb el canvi.

Un home ha mort al Pedraforca (Saldes, Berguedà) mentre feia la via d’Estasen. Els bombes van ser alertats ahir a la nit, que una persona havia marxat sola a primera hora del matí i encara no havia tornat. Per la recerca es van activar cinc dotacions i també dos equips dels GRAE. Quan van arribar, es van trobar el vehicle de l’home estacionat a la part baixa del refugi de la via Estasen i van començar a cercar-lo. Un equip dels GRAE va anar caminant fins a la part alta de la cara nord del Pedraforca, mentre que l’altre ho va fer escalant per sota de la via. Després d’un parell d’hores de recerca, el cos de l’excursionista sense vida va aparèixer a la part més baixa de la muntanya.

És un home de 58 anys, encara per identificar.

Per la seva banda, els Mossos van activar el seu helicòpter per fer l’extracció de la víctima, ja que la zona era de difícil accés. En l’incident també hi va treballar la Unitat d’Intervenció de Muntanya, que es va fer càrrec dels atestats i de l’aixecament del cos i una unitat d’investigació que treballa per esclarir les causes de la mort.

L’ex-diputat del PSC Jordi Terrades serà el nou secretari general del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i es convertirà així en el número dos de la consellera Sílvia Paneque. Nascut a Granollers el 1957, Terrades té una llarga trajectòria al parlament i també en el món municipal. Fins ara era el secretari de Territori, Infraestructures, Energia i Medi Ambient en l’executiva del PSC i també era el portaveu a la comissió de Territori del parlament. A més, era conseller de l’Ajuntament de Granollers i anteriorment ho havia estat al consistori de Canovelles. Serà el primer cop que Terrades assumeix un càrrec en el govern i entrarà en substitució de Joan Jaume Oms.

El president Salvador Illa ha encarregat a la consellera d’Economia i Hisenda, Alícia Romero, que comenci a treballar en el pressupost de la Generalitat i valori l’opció de recuperar el projecte pactat amb ERC, que els Comuns van tombar. Ho ha traslladat el cap del govern en la primera reunió del consell d’executiu, i ha demanat a Romero porti un informe per a la reunió vinent, el 27 d’agost. La consellera valorarà els possibles calendaris i també “les possibilitats de recuperar el pressupost que estava pactat”. Quant a la qüestió del finançament, acordada amb ERC per a la investidura, la portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha dit que l’acord era clar i que el seguirien al peu de la lletra.

En la conferència de premsa posterior al consell executiu, Paneque ha evitat de valorar la denominació de “concert econòmic”, però ha dit que se sentien còmodes amb la “millora del finançament de Catalunya i la quota de solidaritat”. En aquest sentit, ha reiterat que el president Salvador Illa “està compromès amb els dos acords”, sobre fiscalitat i finançament. “Es donarà compliment estricte a allò que es va pactar”, ha conclòs.

La Conselleria de Medi Natural del govern de les Illes ha obert una investigació per determinar si la filmació del darrer videoclip de la cantant nord-americana Katy Perry ha tingut un impacte ambiental a les dunes protegides de l’illot de l’Espalmador, que forma part del parc natural de les Salines d’Eivissa i Formentera.

L’estrella nord-americana ha enregistrat el seu darrer videoclip, Lifetimes, a les illes d’Eivissa i Formentera, amb escenes on apareix ballant i saltant en diferents emplaçaments, com zones urbanes, una discoteca concorreguda i paratges naturals, com l’interior del sistema dunar de l’Espalmador, dins d’una zona delimitada per pals i cordes que indiquen que està prohibit el pas, on també hi hauria estat tot el seu equip de gravació.

Des de la conselleria han confirmat a EFE que s’han obert diligències prèvies, tot i que no han concretat si s’investiga un possible delicte contra el medi ambient ni si serà objecte de sanció, ja que ambdues qüestions s’hauran de determinar durant la investigació. També han explicat que la productora responsable del videoclip no tenia autorització per rodar en aquest espai natural, ni tampoc no l’havia sol·licitada.

Juntament amb la famosa platja de les Illetes de Formentera, les dunes de l’Espalmador configuren el sistema dunar millor conservat de les Illes i tenen un “gran valor ecològic”, segons que informa el govern.

L’Espalmador és un illot privat situat al nord de l’illa de Formentera i forma part des de 1980 del parc natural de les Salines d’Eivissa i Formentera. Té aproximadament 2,9 quilòmetres de longitud i 800 metres d’amplada (137 hectàrees).

Les accions de Grífols cauen al voltant d’un 5% durant aquest dimarts al matí després que a la matinada un bufet d’advocats dels Estats Units hagi iniciat una demanda col·lectiva contra la multinacional catalana. En concret, el despatx Schall Lay Firm, especialitzat en drets dels accionistes, està investigant si la companyia va “emetre declaracions falses i/o enganyoses i/o no va revelar informació pertinent als inversors”. En el comunicat, el bufet també insta els accionistes a posar-se en contacte amb ells. Tot plegat arriba després de la crisi desencadenada per l’informe del fons baixista Gotham City Research. Grifols també té oberta d’ençà de finals de juliol una auditoria interna per una possible OPA per excloure l’empresa de borsa.

Les accions de Grífols se situen avui sobre els vuit euros. A principi de 2024 els títols cotitzaven al voltant dels quinze euros.

El govern de Salvador Illa ha fet els primers nomenaments en la reunió del consell d’executiu que s’ha fet avui al Palau de la Generalitat. En primer lloc, s’ha ratificat Pere Macias com a comissionat del traspàs del servei de Rodalia. “Aquesta ha de ser una línia estratègica del govern. Volem fer valdre la seva vàlua professional, però també els treballs que s’han fet durant aquests mesos”, ha dit la portaveu, Sílvia Paneque.

En segon lloc, el govern ha creat una nova figura, el comissionat de la llei de barris, que recaurà en Carles Martí, ex-senador i ex-tinent de batllia de Barcelona. La portaveu ha destacat que el president Illa vol reprendre i reimpulsar la llei que es va aprovar durant el tripartit arran del seu valor transformador. En aquest sentit, ha assegurat que Catalunya no es pot govern d’esquena als ajuntaments i ha reivindicat que l’executiu té el compromís de millorar la qualitat de vida, especialment en els barris on hi ha situacions de vulnerabilitat.

La portaveu també ha comunicat que demà el president Illa i la consellera d’Interior, Núria Parlon, visitaran el Complex Central Egara dels Mossos d’Esquadra per tal de demostrar el seu suport al cos, després de l’operatiu fallit de detenció de Carles Puigdemont. Així mateix, Paneque no ha volgut valorar l’operatiu, ni dir si els Mossos han respost al requeriment d’informació que va fer el jutge Pablo Llarena.

Un estudi publicat a la revista Neurology conclou que l’ús d’estatines –fàrmacs per a reduir el colesterol en sang– disminueix de manera significativa el risc d’ictus recurrent sense augmentar el risc d’hemorràgia cerebral a pacients amb microhemorràgies. L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), concretament el Grup de Malalties Cerebrovasculars, ha estat una de les trenta-dues cohorts que han fet aquest treball a partir de les seves dades, incloses en el registre internacional de pacients amb ictus i microsagnats, anomenat Microbleeds International Collaborative Network (MICON). Hi ha participat un centenar d’hospitals de divuit països.

La investigació va incloure 16.373 pacients amb una edat mitjana de 70 anys i un seguiment de 15 mesos. 10.812 van rebre estatines després de l’alta hospitalària –4.669 presentaven un o més micohemorràgies cerebrals.

Comparat amb el grup control, el tractament amb estatines es va associar a un menor risc de qualsevol ictus, 53 versus 79 per 1.000 pacients a l’any, i a un menor risc d’ictus isquèmic durant el seguiment, 39 versus 65 per 1.000 pacients a l’any. Pel que fa al risc d’hemorràgia intracranial, els resultats van ser d’11 versus 16 per 1.000 pacients a l’any.

El doctor Luis Prats, investigador del Grup de Malalties Cerebrovasculars de l’IR Sant Pau i membre de la Unitat de Malalties Vasculars Cerebrals del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau, assenyala que segons l’estudi, l’ús d’estatines “no augmenta el risc d’hemorràgies intracranials en pacients amb microhemorràgies cerebrals, oferint una alternativa segura i efectiva per a la prevenció secundària d’ictus”, en declaracions recollides pel centre de recerca.

Les microhemorràgies cerebrals són petites fuites de sang que poden detectar-se amb una ressonància magnètica, sovint associades a malalties cerebrovasculars. Es consideren un marcador de risc hemorràgic i per aquest motiu representa una controvèrsia l’ús d’anticoagulants orals o estatines.

El ministre de la Presidència i Justícia espanyol, Félix Bolaños, considera que la discrepància que ha mostrat el govern espanyol respecte de la interpretació de la llei d’amnistia que fa el Suprem espanyol en el cas del president Puigdemont “la comparteixen totes les parts que estan personades en aquest procediment”.

Ho ha manifestat en declaracions als mitjans a Almeria (Andalusia) juntament amb el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible espanyol, Óscar Puente, que va acusar el Tribunal Suprem espanyol de “extralimitar-se”.

“Crec que la posició del govern [espanyol] en relació amb aquesta resolució judicial del Tribunal Suprem, no aplicant la llei d’amnistia, és una posició coneguda. En el seu moment, ja vam mostrar la nostra discrepància amb els arguments jurídics, també amb les valoracions polítiques que feia aquesta resolució”, ha dit Bolaños. I ha afegit: “És una discrepància que comparteixen totes les parts que estan personades en aquest procediment. No hi ha cap part judicial, tret de Vox. Totes les parts que hi són personades, incloent-hi l’Advocacia de l’Estat, incloent-hi la Fiscalia, han recorregut contra aquesta resolució del Tribunal Suprem”.

D’aquesta manera, Bolaños ha instat a esperar que la sala d’apel·lacions de l’alt tribunal espanyol es pronunciï i “aculli els arguments jurídics molt potents per a l’aplicació d’una llei que és tan clara com ho és la llei amnistia”. “Som un estat de dret, per tant, contra les resolucions contra les quals un discrepa, el que cal és presentar recursos. En aquest cas, ja dic que hi han recorregut en contra totes les parts. Ara cal esperar que la sala d’apel·lacions aculli els arguments jurídics i es pugui aplicar amb tota normalitat la llei d’amnistia”, ha dit.

No obstant això, ha sostingut que, malgrat aquesta discrepància, si la causa derivava en una ordre activa de detenció sobre aquesta resolució judicial, aquesta ordre de detenció caldria aplicar-la “sense dubte”.

D’altra banda, ha anunciat que aquest matí el Ministeri d’Interior espanyol remetria la informació sobre l’operació dissenyada per a detenir Puigdemont reclamada en una providència pel jutge Pablo Llarena. En aquest sentit, ha insistit que l’operatiu de detenció era responsabilitat dels Mossos d’Esquadra.

El Ministeri d’Interior espanyol ha remès un informe al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena en què explica que els Mossos d’Esquadra no van requerir pas el suport de la policia espanyola ni de la Guàrdia Civil en l’operació fallida per a detenir Carles Puigdemont. En aquest sentit, el ministeri de Fernando Grande-Marlaska al·lega que, arran de les competències i capacitats de la policia catalana, no van desplegar cap operació paral·lela.

Un sol policia corrent uns quants metres a peu: aquesta va ser tota l’operació per a perseguir el cotxe on anava Puigdemont 

En l’informe, Interior assenyala els Mossos com els únics responsables del fracàs de l’operació de la policia –tal com ja va fer l’endemà de la investidura el ministre Félix Bolaños– i en recorda la “competència i les capacitats operatives” com a “policia integral a Catalunya”, la qual, diu, va informar el ministeri espanyol del “dispositiu específic” dels Mossos per a detenir Puigdemont en la seva tornada a Barcelona després de set anys d’exili.

Vist i no vist: Puigdemont apareix a Barcelona i es fon com un il·lusionista I Crònica d’Arnau Lleonart 

Segons l’informe, Interior va oferir a la policia catalana qualsevol suport, “sense que aquests suports fossin requerits més enllà dels habituals prestats per mitjà de la taula de coordinació operativa i d’intercanvi d’informació i intel·ligència”.

El ministeri espanyol assegura que l’arrest de Puigdemont és “un objectiu prioritari” i apunta que en els dispositius de control establerts per la policia espanyola i la Guàrdia Civil a la frontera administrativa, als ports i als aeroports “no es va detectar en cap moment, i fins a la data, la presència del pròfug Carles Puigdemont”.